Creix cap al sud la barba dels anys, i lluito inexorable contra el temps que he de rebatre. I vull tot de nosaltres, també les mans, perquè meu i teu som paraules a combatre.
Els hem fet del somriure habitants, i neixen amb arrels els motius per abraçar-te. Vull tot de nosaltres, també la carn, perquè venim d'ociar si la memòria és una barca.
Fins demà!
D'una vida anelada, ocupa'ns. Defensem l'alegria que aquest món ens arrabassa. Vull tot de nosaltres, també la sang. De la pregona ferida ens rebroten totes les branques. Portadora de somnis que es viuen després. Portiva de doanes pels mots baixos.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Vos saludam des dels estudis d'Ona Mediterrània a Canal Cove Espai de Cultura. Un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que tot d'una vos avançarà quins són els continguts que mos esperen per aquestes properes tres hores.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui el dilluns 20 d'octubre...
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Escoltes, bona vida i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I avui, dilluns 20 d'octubre de 2025, tendrem connexió amb en Pep Vergé per parlar amb ell d'esports i també d'economia. Parlarem amb en Carles Cabrera, del PI, per comentar amb ell...
tota la qüestió del magatzem de missils i bombes projectat a l'aeroport de Sant Joan. A continuació també repassarem les notícies a les 9 i a les 9 i pot minuts parlarem amb en Tolo Gili. També tindrem repàs de la programació d'Una Mediterrània. Avui parlarem d'un nou programa que s'estrena, que s'acaba d'estrenar,
que se diu Lilla Sense Calma, i que condueix, dirigeix i coordina a Rosé Amils, en qui mos connectarem. A partir de les 10 farem es focus amb en Llorens Capellà i a les 10 i mitja connexió a Nanita Sancho per conèixer totes les novetats del panorama musical de Mallorca. Començam amb el repàs a l'actualitat i ho feim a través de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
Hi ha diari de Balears pendents d'aquesta notícia d'un incident a l'aeroport de Sant Sant Joan amb es vol d'un dron.
vos informa que el PP i Vox faran dimarts el primer pas per a derogar la llei de memòria democràtica. També informa de Balears que milions de ciutadans dels Estats Units es manifesten contra Trump. No volem reis. I vos ofereix el darrer vídeo de la plataforma audiovisual Vida, el programa número 58 d'Això és Vida, on Júlia Ojeda
diu que Catalunya serà lliure el dia que els seus lideratges no marxin per por, sinó que es quedin a resistir. També destacam que més de 16.000 persones han gaudit de la 23a edició de la Fira Fiat, Vilafranca, que dona llop, accelera amb passió i intensitat cap al nou disc amb el senzill de 0 a 1.000,
i que hi va haver una festa de jocs per la llengua, festa i compromís amb la llengua esporles. També destaca a Diari de Balears que hi va haver una trobada de neonazis a l'hotel Abelai de Palma,
que la gossa sorda va exaurir les entrades dels seus concerts en només dues hores i que Proens defensa davant els empresaris el decret d'acceleració de projectes que va tombar focs. No defallirem, diu la presidenta. També destacam que el programa de cribatge detecta el 18% dels càncers de mama diagnosticats a les Balears en dones majors de 50 anys
i que reclamen al govern de proents que prioritzi el tren de llevant en lloc de relegar-lo.
Finalment, vos destacarem també que des de Diari de Balearmos informen que hi ha hagut una denúncia a dos joves per pintar l'equivalent a l'acrònim a cap a la façana de la policia de Palma i que més de 500 persones participen en la bunyolada solidària i multicultural de Serenal. Totes aquestes qüestions i moltes més...
Diari de Balears, de Balears.cat, on anem ara a Vila web. Allà hi trobam com a peça més destacada a Hores d'Ara que hi ha una entrevista al director del diario.es del País Valencià, en Sergi Pitarch, que diu que no era la primera volta que Vilaplà i Mazón menjaven junts.
També destaca Vilagüeb que el català retrocedeix a IV3. És impossible que el xerrin bé o malament, és que ja ni el xerren, diuen. I sacrificen 140 caps de bestiar al Catalunya Nord per frenar la dermatosi nodular contagiosa. També destaca Vilagüeb que hi ha hagut dos morts en l'accident d'un avió de càrrega a l'aeroport de Hong Kong.
que la dreta torna a governar a Bolívia després de més de dues dècades, que Israel anuncia que repren l'alto al foc després de l'atac de represàlies per la mort de dos militars i, finalment, destaca també Vilaüeb que Puigdemont defensa la centralitat de Junts front de la temptació de sucumbir a modes d'uns altres partits.
Tornem a la portada de Diari de Balears perquè allà a la secció d'opinió mos hi esperen nous articles d'opinió que vos volem recomanar. En primer lloc, vos destacam, és d'en Alila Tomàs avui, la violència masclista present, el d'en Rafael Borràs, Frontex.
El d'en Joan Lledonet avorten l'autodeterminació i celebren el genocidi hispà.
El d'en Maria Nicolau Ben Nassa, destí o casualitat, alliberament o angoixa. I és d'en Jaume Bordils, l'esdeveniment. Tots aquests articles els podeu trobar a diari de Balears, de Balears.cat, a la secció d'opinió en aquest cas. És el moment d'escoltar la previsió del temps en veu d'en Tomeu Mateu Canals. Bon dia, iniciem...
l'inici de cap de setmana, podríem dir, de temps molt mogut. Aquest hivern es pentura encara no, però si només hi preu una massa humida i sobretot la serra de tramuntània podria deixar algunes precipitacions d'anar fent i que es podrien acumular bastant de litres. Però ja s'hi ha tant, dissabte, sobretot dissabte, quan les precipitacions amb tempestes poden afectar tot Mallorca, qualsevol hora del dia,
que poden ser inclús considerables. De cada d'un moment seguiria aquest temps molt inestable, però a puntura ja no tant. Les precipitacions disminuirien una mica. I la setmana que ve, pareix això, que amb alguna treba gran part de la mateixa seguiria aquest temps inestable.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, les primeres persianes sobre el feixugues pedallant. Rere el vidre enterrat, el capa té segura que no era penat, i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia i bona vida per començar la setmana la gossa sorda que després de retirar-se dels dejanaris tornen i seran a Mallorca dia 2 de maig.
La nostra història són les cases de fantasmes que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya. El nostre rostre és una història inacabada d'uns amants que pretenien compartir la seva història. El nostre pare és una sala d'hospital i retallades decidint la teua sort. El nostre rostre és una història inacabada d'uns amants que pretenien compartir el seu amor. La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada que restrem i suportem amb elegància. El nostre límit és una arma carregada que ens apunta per l'espai retallant-nos l'esperança.
La nostra pena és una pena d'esperar que els detinguts d'aquella vaga general el nostre límit és una arma carregada que ens apunta per l'espai i amenaçant disparar. I que la sort que ens acompanya siga líquida com l'aigua de tots els llocs que hem escrit ara renaix la nostra força. Jo que la canteix aquí com que ens som la voluntat de traurir.
Els nostres llavis escliveiem solitaris, con les terres arrasades per l'oblit i la sequera. Les nostres peres són les nits que no dormíem, esperant-te'n la penombra, el nasciment d'alguna estrella. La nostra por és una escola sense cor, les retallades decidim la teua sort. Les nostres peres són les nits que no dormíem, esperant-te'n la penombra, el nasciment d'un altre món.
Que nostres hores s'alimenten de la ràbia que evitem a les esfrades de misèria compartida. La nostra força veu de l'aigua, de l'aixeta, de l'estensa bolseguera que dissipa la mentida. El nostre joc és una exerça d'unitat que protegisca les persones que estimem. La nostra força veu de l'aigua, de l'aixeta, de l'estensa bolseguera que rebeta dels carrers. I que la sort que ens acompanya sigui líquida com l'aigua. De tots els braços que hem escrit a la regla de la nostra força.
No t'era cante, saip, on cante, son la voluntà de campi.
i que la sort que ens acompanyo sigui el líquidat a una aigua, de tots els rasgos que més gritan arrenes de nostra força. No serà cap de sang i un poc i tard, sóc la voluntat de canviar, senzillament, senzillament serà cap dintre.
La Gossa Sorda, que era la proposta que mos... ...per començar aquesta setmana, però també és bo començar parlant del que ha passat a la jornada de futbol i d'altres qüestions importants com l'economia. Per això mos connectàvem amb Pep Berger. Pep Berger, molt bon dia. Molt bon dia. No sé si ara es pot comprar entrades per la Gossa Sorda, per el concert de la Gossa Sorda de Palma.
No vaig tenir l'oportunitat, la veritat. Però t'interessa o ja és un grup d'aquests que apenture ja... No ho sé. No, no, no, la veritat és que m'interessa. Jo diria que és un clàssic i els clàssics, com tu saps, no passen mai de moda. Ja, ja, ja. I feim molta via fer clàssic nosaltres ja. No el trobes un clàssic? No ho sé, els he vist néixer, ja ho diràs.
Però és que tu ja tens una edat. Una edat llarga. Això és bo. Més preocupant seria no fer 10 anys, però anar a fer-ne antes és normal, no? Sí, sí, sí. Grups de jovenets que comencen se converteixen en clàssids. Exacte, curiós.
res no volia pegar-te una de sa jornada sobretot futbolística no sé si hi ha cap altre esport que vulguis destacar però bé si no com a mínim es futbol victòria important i un pot sorprenent del Mallorca no?
Sí, la veritat és que va ser sorprenent tant que va començar perdent. Sí, exacte. I que ho feia un quart d'hora que havia començat el partit, quan va rebre el primer i únic gol del partit i semblava com d'anar una vegada més a la derrota. No va ser així, va reaccionar amb una, jo deia que molt bona segona part,
Fins i tot diria que va tenir aquell puntet de sort que a vegades fa falta per triomfar en el futbol i en la vida, no? Perquè quan millor jugava el Sevilla, quan semblava que estava molt més a prop al segon gol dels andalusos que el possible empat, va arribar precisament...
el primer gol del Mallorca que empatava el partit i després el Mallorca va ser millor que el Sevilla i jo diria que se'n va dur els tres punts en justici i ara al lloc de ja mirar per avall ja comença a mirar per amunt la classificació la qual cosa sempre és una molt bona notícia ara ja està tot arreglat no?
Bueno, arreglat del tot encara no, evidentment, però si el proper cap de setmana se derrota en el Llevant, aquí a Som Moix, estarà molt, molt, molt encaminat, molt encaminat. Però bueno, els partits, i se lliga encara, evidentment, quan se duen nou jornades, no se pot dir que està tot fent, no? El Mallorca, a més, du un bagatge, jo diria que un tant trist, així tot encara, no? Du 8 punts de 27 punts.
no és un bagatge com per estar tranquil evidentment pots estar molt més tranquil avui després de guanyar a Sevilla que no abans però bueno, així tot hi ha motius encara per estar una mica preocupat raons d'objectives sí que n'hi ha per estar preocupats sí, tomeu sí, tomeu
Sí, Pep. Ara, ara, ara. Ara, és que t'havia perdut per complet. No, sí, sí, sí. Està... Estava hi perdent. Ah... Ara ve. Jo no m'ho maca. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
No, no. Tomeu, perdona. No te sents ara. Mem? No, no te sents, te vaig perdent. Un segon.
5 de la matinada no esperava que acabarem pels carrers de Ciutat Vella tu davant i jo darrere, València banyada. Camals mullats, València banyada. Pel carrer de cavallers dalt d'una bicicleta vella recorríem la distància i guardava l'equilibri fregant amb les galtes l'esquena.
Camars mullats, fregant-te l'esquena. Carrer de la pau per terra, glorieta, semafort d'ets jutjats. Frenada en sec i els dos a terra, somrius i et ves a la dreta. Govern militar i un tia metralleta que ens mira molt mal. Ja saps què passa?
T'estima, t'estimo, t'estim.
Poetes de la nit que fan que parlen les parets a la València, de Blanquita i Estelles i hem fet música mètrica satyra, per canviar els teus desitjos, per matar els teus silencis, finestres, balcons que no esperem. Venet a la València, de la Falli i de Maset i a cada barri se'n rebomori, unim les nostres forces contugues d'orebribodi, per retrobar l'Espurna a l'altra cara de la lluna amb els veïns del cabanyal i les veïnes deportades de la bunda d'Espurna.
l'altra cara de la lluna. Pep Vergé, ara me sent bé, eh? Sí, ara sí. Hem hagut de canviar el micròfon, no sé què ha passat. Mentrestant hem posat un clàssic, que tu dius. Ben fet, idò.
Escolta, a part del Mallorca, molt breument, un parell de qüestions sobre la Lliga també, el Barça guanya arrencatjant, el Madrid s'ajuda dels àrbits i l'Atlètic de Madrid que va fent passes, no?
Sí, jo crec que ho has definit bastant bé, no? La victòria del Barça, la veritat és que va ser un tant angoixant, no? No sé si injusta.
El Girona sa primera part va tenir dues o tres ocasions tot sol davant d'esporter, mà a mà, i no encertaren, i bueno, i al final el Barça, Araujo va tenir aquell moment de... bueno, i va fer el gol de sa victòria, amb la qual cosa ja els hi va anar bé, i el Madrid, ho has dit molt bé, i jo crec que s'ajuda el vitral del partit que s'ha acabat empampat,
amb empat sense gols i l'expulsió d'un jugador del Getafe, que a més acabava de sortir en el terreny de joc, va facilitar en gran mesura la victòria del Madrid. I l'Atlètic, com sempre, patint, 1-0 i ja està. Bé, res a dir, normal. Quines aspiracions t'ha pres que té l'Atlètic en guany, l'Atlètic de Madrid?
Bueno, quedar primer de la seva lliga, és a dir, la tercera. Ah, val, val. Jo que la tercera posició és el lloc de l'Atletic de Madrid, no? Sí, sí, té lògica. I el Barça aspira a la segon i si pot quedar primer i les ajudes arbitrales no són tan determinats, on guanyarà la lliga, dependerà un pot de...
els árbits li hem de deixar guanyar tant en tant perquè si no el negoci s'ha perd sí, sí, sí no, no està emocionant de moment hi ha Champions aquesta setmana també hi ha Champions i hi ha un clàssic sí, és cap de setmana aquí ve que t'aparell, dona-mos una pista de per on pot anar això
Mem, és que no som objectiu. Tu saps que jo som incondicional de l'edit de Madrid, en la qual cosa vull que el Madrid sempre perdi. Per tant, no puc ser objectiu davant d'això. En principi, jo diria que per futbol, per el futbol que fan un i l'altre, el Barça és superior, tot i que és vera.
que el Madrid té el manco a un futbolista que és absolutament determinant com el Nen Mbappé i que pot guanyar ell tot se l'altre partit en qualsevol moment. Sobretot... Te fa una ocasió i un gol. Sobretot, sí. És a dir, les tres ocasions que incomprensiblement el Girona falla i els hi dones el Nen Mbappé, clar, no, no...
En va pair a qualsevol jugador, Megamanco, normal, també s'ha de dir. Sí. Però vaja. Sí, en aquest sentit el Barça va fer moltes concessions en defensa. Sabeu que encara hi ha moltes coses que s'han d'ajustar. Especialment en sa pressió. Jo diria que el Barça no està pressionant com ho feia l'any passat. I m'acosta creure i pensar...
que tot sigui per a la marxa de Nínio Martínez, no? És curiós, això, no? Sí, sí, sí. La veritat és que és molt curiós perquè són molts els analistes que ho atribueixen a la marxa de Nínio Martínez, aquests desajustaments defensius que pateix el Barça.
és brutal fins a quin punt no sabí jo que fos tan important Diego Martínez jo tampoc no m'ho havia prescut però després quan se'm va l'enyores vol dir que escolta que enviam de qüestió m'anàvem a una altra competició la bancària en aquest cas jo estava fart ja de denuncis i de tonteria
Bé, en el final el Sabadell evita aquesta OPA hòstil, o el BBVA fracassant, no sé com s'ha de dir, i en qualsevol cas... Bé, una primera lectura, primeta, davant, i després... No, la veritat és que la notícia és aquesta, que BBVA i Sabadell continuaran solitaris, OPA...
hostil que va plantejar el BBVA sobre el Sabadell, no ha sortit endavant, només hi van anar i van acudir el 25 i poc percent dels accionistes del Sabadell i era necessari que n'hi hagués com a mínim un 30. En el final, amb això, te n'adones que el que deien els
Els principals directius de Bany Sabadell tenien raó, no?, quan deien allò que el preu era insuficient. Doncs sí, s'ha demostrat que el preu que faria BBVA no ha estat suficient per convèncer els accionistes del Sabadell. Per què? I segurament gran part d'aquests accionistes, sobretot els fons,
d'inversió que tenen Acció de Sabadell, estàvem pensant en la possibilitat que hi hagués una segona ronda, una segona OPA, a un preu superior. Tu saps que hi havia l'opció de qui s'hi...
el BBVA aconseguia més del 30% de les accions, però no arribaven als 50, s'ha produït aquesta segona OPA, no? I és aquí on jo crec que alguns accionistes del Sabadell pensaven, bueno, aquest preu no me convenç, però anem a veure el preu d'aquesta segona ronda, per dir-ho. Ja, ja.
una segona ronda que no s'ha arribat en el 30%, no s'ha produït. En tot cas, si m'ho permets, jo diria que d'aquest topa hi ha guanyadors i hi ha perdadors. Els guanyadors, evidentment, són els directius de Bany Sabadell, encatxalats pel seu president, i els perdadors són en Carlos Torres, president de BBVA, i els directius de BBVA. En tot cas, també et cerca
els grans guanyadors del tot, del tot, del tot, són els accionistes d'una i altra entitat. Per què? Perquè just acabar aquest procés i veure que s'opar no surt endavant, va sortir el president del Sabadell i va dir als accionistes, tranquils, mantenim el calendari de dividends que teníem previst. Continuïrem amb una alta retribució en els nostres accionistes. Qualcosa, els accionistes del Sabadell estan tranquils perquè...
tenen el convenciment que rebran els dividends predits. Tot i que durant aquests de 100 mesos el Sabadell ha perdut la seva aposta anglesa, el TCB, que era un banc anglès molt rendible que feia una aportació important en els beneficis del Sabadell. Tot i aquesta pèrdua, el president del Sabadell diu «Tranquils, mantendrem els dividends predits».
I el president del BBVA, una mica qüestionat públicament... Home, en raó, jo crec, no? Bueno, el primer que fa és dir això, tranquils, recuperarem el calendari de recompra d'accions i augmentarem els dividends en els nostres accionistes. En la qual cosa, si hi havia qualsevol accionista emprenyat en el seu president, diu, bueno, no ho fa tan malament, aquest home que ara no els augmentarà els dividends...
És un bon sistema, però els accionistes del BBVA estan tranquils i satisfets ara en tant en quant que veuen que rebran més dobbes per les accions que tenen.
Si en un curt o mig termini hi ha algun altre moviment, que podria ser que hi ha algun altre moviment. De moment encara no se vau a l'horitzó. Dues qüestions. Una, efectivament el president del BBVA va...
és a dir, se va banyar tant, és a dir, jo vaig veure afirmant clarament que Sopa tiraria endavant, etcètera, etcètera, que jo vaig pensar en aquells moments, bé, perfecte, però si no és així, te n'has d'anar, perquè, no sé, a mi va aparèixer que jugava molt fort, que m'apareia molt bé, però jugues fort,
si assumeixes que quan t'has perdut t'anàs d'anar. No ho sé. Sí, és evident que va jugar molt fort, és evident que va exposar molt. Ara, en els finals, els que decideixen, els que posen i lleven els presidents davant són els accionistes. I no sé jo si fos accionista del BBVA, que no ho som...
si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta, si estaria contenta,
Sí, sí, sí, curiosament. Sí, bueno, perquè va perdre l'opà, però els accionistes se veuen reforçats en tant en quant que cobraran més dividends. I a Sabadell li va passar el contrari, que va baixar, no? Perquè s'ha de dir que tot fa pensar que tenia un preu inflat precisament per dificultar l'opà de BBVA.
No ho havia entès molt, això. I l'altra qüestió és aquesta lectura en termes, diguem-ne, nacionals, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, el fet que... Clar, a mi m'acosta molt...
sentir-me identificat amb el Sabadell, un banc que va trair la ciutadania i els seus clients en el moment clau. És cert que va deixar la seva històrica a Catalunya durant el procés, però fixa't que durant aquests set mesos una de les accions defensives
que ha adoptat per protegir-se de la opa hostil del BBVA, ha estat precisament retornar sa seu en el seu lloc original. Sí. Ara torna a estar a Catalunya, no? I d'aquesta manera el Sabadell el que ha intentat és dir, eh, que nosaltres som d'aquí, tornem a casa, eh? Ja. Jo crec que això també ha agradat a bona part dels petits accionistes que té el Sabadell, no?
que és un banc que, a més, amb una penetració dins el mercat de les petites i mitjanes empreses important, no? No tan sols a nivell nacional, sinó també a nivell estatal, no?
és un banc que té una penetració dins aquest sector jo diria que amb força i important ho fan bé ho fan bé beníssim Pep no sé si en clau econòmic aquest dia s'hi ha qualque cosa de la qual mos advertis que hem d'estar pendents aquesta setmana i si no ja ho deixarem aquí i estarem pendents de ser Champions i de...
Ires clàssic. Mem, si m'adones a triar entre algun moviment econòmic que s'està cuinant i la Champions, queda't amb la Champions, sense cap dubte. Sí, eh? En tot cas, hi ha coses que s'estan cuinant dins el món empresarial, no? I dins els grans patronals empresarials de Balears s'estan cuinant coses. Sí.
Sí, però no són a curt termini. Però què diu en castellà? A fuego lento. Sí, sí, sí. A fuego lento. Bé, bé, bé. Ja m'ho donen més pistes un altre dia? Quan toqui, quan arribi un moment. D'acord, Pep. Moltíssimes gràcies. Una ferrada molt forta. Pep Berger. Gràcies, Tomé. Una ferrada. Igualment. Salut. Bon dia.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el bon dia i bona vida tot donem-ho. Es connectarem amb en Carlos Cabrera de l'Estell per parlar amb ell de diverses qüestions relacionades amb la presència del català de l'ensenyament.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I amb en Carles Cabrera de l'Estell volen parlar precisament d'això que abordem, de la presència del català, l'ensenyament. Carles Cabrera, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Carles, des de l'Estell heu dit això de quantes proves més ha demanat la Conselleria per reaccionar davant la pèrdua de competència lingüística dels alumnes
en la llengua pròpia i és que realment les dades que s'han fet públiques de la prova de diagnòstic realitzades per l'institut d'avaluació i qualitat del sistema educatiu són preocupants. Els alumnes coneixen molt més el castellà que el català i fins i tot en alguns casos tenen més bon nivell d'anglès que de català.
Sí, efectivament, això que has dit tu. Bé, l'anècdota és que, evidentment, quan vaig veure es divina de comunicació que molts havien posat això de subtítol, de quantes proves més se'n necessitaven. Això, escoltau, és el titular perquè és el que estan cercant i, malauradament, com has dit tu, confirma una cosa que nosaltres ja sabíem, que és que el nivell de català de balla se mos està estrangeretllant
dins la nostra pròpia terra, en el sentit d'això que deies tu, que és coneixement d'anglès, fins i tot passa per davant. Sabem que, segons altres estudis que s'han fet, per exemple, s'ha fet una enquesta d'usos lingüístics recent a Suïp, que només...
a Silla de Menorca, els catalanoparlants ja són majoritaris i, efectivament, com deim, o com ara en dies de presentació de Sacta, d'Esplà de Xoc, on tu també eres i diversos professors d'escoles concertades de Palma
o d'escoles públiques de Moho o d'escoles de primària de Calvià constataven aquest endarreriment de sa llengua a marxes forçades entre els nins i els adolescents arreu del territori. Què se li demana sa conselleria?
Bueno, la conselleria se li demana el compliment de la llei. Nosaltres vam signar un acord Marc amb en Martí Marc, després hi va haver un canvi de govern i estan veient per mitjans de comunicació que en Toni Vera està traient pit de...
endavant algunes de les coses que s'adamenaven en aquest acord de millora, i no diu mentides, és vera que ho està fent, en temes, per exemple, econòmics. Però un dels punts de l'acord, que per això nosaltres presentàvem el pla de xoc, era un pla a l'ensenyament en favor dels catalans, d'augmentar hores de pel·líc, de dinamitzadors lingüístics, de tenir en compte...
les activitats de lleure que es fan dins d'un centre, per exemple, de bàsquet o de futbol, quan ha acabat l'horari, que s'aprofitin, que es puguin utilitzar els centres per fer classes de català i també que es faci una feina a la universitat amb els professors que venen de magisteri i de la banda d'humanitat, social i científica.
Tu al·ludies en aquest pla de xoc presentat per l'Estell. Ara el resultat d'aquestes proves demostren que és absolutament necessari. Digamos, per favor, els eixos principals d'aquest pla de xoc.
Ja n'he dit alguns, que són aquests. És a dir, fem moltes de feina perquè l'escola sempre ha estat una baula vertebradora i se pot utilitzar molt als centres escolars per fer feina. És a dir, allà també hi ha tota una sèrie de personal...
no docents, per exemple, en tema de cafeteria, en tema de netejadores, garantir que tot això, per exemple, també tingui un ús del català, és a dir, poder augmentar el català i fer-lo més visible en aquests espais, que recordem, són els espais on molts volen atacar, evidentment no molts ataquen a l'espai, bé, sí que molts ataquen, però en el que hem aconseguit, per exemple, l'espai de la sanitat, però evidentment no aniran a demanar
segons qui és bilingüisme i la justícia perquè saben que això molts beneficiaria a nosaltres, molts el demanen només en aquells terrenys on el català ha penetrat i ha avançat que són bàsicament centres docents i també en part s'administració i finalment des de l'ESTEI com preteneu o com fareu més pressió davant la conselleria per aconseguir aquests objectius legítims?
Clar, efectivament, des de l'ESTEI el que veiem és que no som il·lusos. És a dir, nosaltres feim un pla de xoc i sabem que nosaltres no som una administració, sinó que només som el sindicat majoritari en el món de l'educació, i moltes d'aquestes coses hem de veure com les podem vertebrar i com les podem dur a terme. Nosaltres volem fer reunions.
amb equips directius, per exemple, i amb coordinadors de normalització lingüística de secundari, per dir, men, tot això, com ho podem doter-me, perquè nosaltres el que hem plantejat és un pla de govern, és a dir, li hem fet sa feina a conselleria. Però tenim en compte això, i després tenim en compte que tenim un govern advers,
No diré més advers de la nostra història, si vols, perquè van tenir a ser a bousar, però per l'estil, perquè ells tenen les pases de dàmocles damunt, en Vox, tot el temps, i llavors les possibilitats que això vagi endavant són molt poques en aquests moments. Efectivament. Idò, Carles Cabrera, en nom de l'Estei, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una Mediterrània. Gràcies, bon dia. Adéu, bon dia.
Nosaltres continuem en el Bon dia i bona vida. Tot d'una mos connectarem ja ara en clau més de política de partits. Parlarem amb Antolo Gili de la Pi. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. I a Ona Mediterrània, vos repassem l'actualitat ràpidament i m'on anem a fer un parell d'entrevistes més.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I Diari de Balears titulara mateix Caos a l'aeroport de Palma per la irrupció d'un dron d'origen desconegut. També informa a Diari de Balears que el PP i Vox faran dimarts el primer pas per derogar la llei de memòria democràtica, que milions de ciutadans dels Estats Units es manifesten contra Trump
no volem reis, que més de 16.000 persones han gaudit de la 23a edició de la Fira Fiat de Vilafranca, que els joves per la llengua van fer festa i també compromís en la llengua a Esportles,
que hi ha hagut aquest dissabte passat una trobada de neonazis a l'hotel Abelai de Palma i que la gosa sorda exaureix les entrades dels seus concerts en només dues hores. També notícia destacada i és que ahir
i que va viure, aquest cap de setmana, ha viscut la màgia de les rondalles amb una fira destinada a tots els públics. Aquests són els principals titulars Hores d'Ara de Diari de Balears Monanam en el Majorca Daily Bulletin. Allà trobam en primer lloc el titular Un dron provoca retards en els vols de l'aeroport de Palma.
A continuació s'està militaritzant Mallorca, una peça informativa i de reflexió i que també ens ha de fer reflexionar a tot plegats. I també diu Mallorca Daily Bulletin que el govern Balear ha de prioritzar la línia ferroviària Manacó-Artà. Ara ens fixem en els diaris que s'imprimeixen en paper, com per exemple el diari de Mallorca que diu un dron a les pistes obliga
a tancar Sant Joan durant mitja hora, Palma es diverteix amb la Tui Maratón, troben una petjada fossilitzada d'un dent de sabre a Banyal Bufà, ioguen un edifici sencer il·legalment a turistes a pocs metres d'acord, les cases per a rics
se'n van en el lloguer de temporada per evitar morosos i l'Estell qüestiona que una empresa fallida o una cosa així gestioni les dades dels centres educatius. I ara mos fixam en la portada de l'última hora.
La foto grossa, la foto principal, diu un mercadet en el saló de casa i és que el jove Sergi Carreras converteix la seva mudança en un exitós home market, diuen. I també...
El titular principal és per aquesta notícia. Un dron obliga a tancar el tràfic aèri a Sons Sant Joan durant 35 minuts. Més qüestions. Robatori de pel·lícula en el Museu de Louvre, a París. Marlaska viatja a Argèlia per abordar l'onada migratoria cap a Balears.
L'habitatge accelera la seva pujada amb augments del 80% en 10 anys i dues comunitats de veïnats arriben davant el jutge per una piscina. Aquests són els principals titulars que ens ofereix Hores d'Ara a Última Hora. I ara sí, vos oferim en primer lloc l'entrevista que li fèiem a la plataforma audiovisual Vida en Júlia Ojeda,
A continuació, mos connectarem amb en Tolo Gili, del PI, per parlar amb ell d'aquesta aberració que volen fer a Sant Joan, de posar-hi un magatzem de missils i bombes. També parlarem amb en Llorenç Capellà i mos anirem fins a Xocolat per parlar amb en Anita Sancho. Tot això a partir d'ara mateix, a partir de ja...
convidada especial d'avui, la nostra entrevistada. Júlia, molt bon dia. Bon dia. Molt benvinguda. Gràcies. Molt contenta que estiguis aquí. Jo més. Com que ja hem parlat molt d'en Pedro aquest dies, ho escloveiem ràpid.
He de dir que la presentació que vas, la primera presentació que vam fer a Mallorca del Pedro Ló, que tu vas oficiar més que jo, i més que en Pedro Ló fins i tot, va ser una presentació que recordarem durant anys. Va ser guapa, va ser guapa. No, això es presenta a la nostra audiència una miqueta el llibre Prosa de combat d'en Pedro Ló.
Bé, el procés de combat és un recull de, jo diria que el millor articulisme de Manuel de Pedrolo. És veritat que és una mica injust dir el millor articulisme perquè si ho haguéssim volgut fer bé com s'hauria d'haver fet, hauríem d'haver tret encara més textos i per tant el volum hauria d'haver estat encara més gros. Tu saps bé que ets...
un bon lector de Pedrolo. És veritat que aquí hi ha un recull dels textos que van publicar-se amb edicions que els anys 70 i 80 van veure, diguéssim, volum recopilats per edicions 62 i també alguns tresors que són alguns articles inèdits i un assaig, el primer assaig polític que va escriure Pedrolo a Cartes de Catalunya, 1966, que mai havia vist la llum fins ara.
Jo estic molt contenta perquè a Mallorca l'hem presentat ja a Palma, la setmana que ve el presentem a Manacó i també a finals de novembre fa la nit. I també anirem a la València, també anirem a Andorra. O sigui que clarament és un llibre que ha aconseguit el seu propòsit inicial, que era il·luminar la catalana terra. I no des de mi, sinó des de Pedrolo.
que fa, doncs mira, des de 1990 que és mort, però la seva prosa i la seva llum, la seva força, la seva veritat, segueixen més vives que mai, i això és prosa de combat. Idò, de veres que vos recomanam, que recomanam a la nostra audiència que el compreu i que llegiu aquell llibre perquè és una autèntica meravella i la Júlia ha fet una selecció extraordinària.
Júlia Ojeda i Cava, nascuda a Grenoieser, 8 de març de 1994, és investigadora i crítica literària. També ha fet les seves incursions en política i, per tant, murmurint de gana ja de parlar-ne. Comencem pel principi, en aquest cas. Ara sí, néixer un 8 de març, marca...
Marca, sí, bé, és una mica trampa en el meu cas, perquè, bé, això és molt personal, però ho explico perquè ho vull explicar d'altres vegades. Jo en realitat soc setmazona, vull dir que no hauria d'haver nascut el 8 de març, hauria d'haver nascut el 8 de maig, cosa que ja no tindria tanta gràcia, i a vegades potser fins i tot ho prefereixo, però no perquè llavors he de carregar amb el pes històric d'haver nascut un 8 de març, no sé què, però bé. I ademoc perquè tevares avançar. Exacte.
llavors ma mare sempre diu que tenia molta pressa per veure món que va haver un moment que quan vaig sortir vaig dir ui això és molt complicat jo crec que perquè ja hauria d'entendre que era catalana i per tant Espanya i tot plat i el patriarcat i aquestes coses i després vaig dir bueno ja que som al món doncs endavant vull dir que sí suposo que hi ha alguna cosa d'aquesta força prematura no ho sé això és molt poètic potser algun dia ho escriure així més literàriament però però sí vaig néixer un 8 de març què hi fas amb Allorg actualment?
Bé, fa molta estona que vinc a Mallorca, que vaig i vinc. De fet, ahir, parlant amb la Margarida Pons, crec que la primera vegada que em van convidar a un seminari a la UIP a parlar de literatura catalana va ser el 2018. Perquè jo, aquesta cosa que fem els catalans quan anem pel món, vaig conèixer una de les meves millors amigues mallorquines d'Erasmus, a Freiburg, a Alemanya, i jo ja estava estudiant amb el Miquel de Palau i em va dir, escolta, amb la meva...
La meva directora de treball final de màster, la Margalida, a Pons, té ganes de parlar amb Pedro de Mallorca, perquè no véns. Des del 2018, diguéssim, que he anat venint, anant i venint de Mallorca al Principat i així, i per motius personals i polítics també, me'n recordo.
que una de les més últimes, ja en parlarem, però una de les més últimes meses nacionals com a representant de Barcelona d'Arran, perquè jo havia militat a Arran, va ser Mallorca. Això devia ser 2016, jo crec. Sí, devia ser 2016, perquè vaig plegar molt aviat d'Arran. No devíeu dormir a un local per Geranis, no?
Això és el centre de... Jo recordo que la mesa la vam fer molt al centre, a prop d'on hi ha sindicat, la premsa, com es diu aquell lloc? Sí. Allà on hi ha el drac màgic. Sí, sí, sí. Doncs vam fer la mesa... A les classes patins. Sí, deu ser allà. Doncs ara, aquesta és la pregunta, ara sóc investigadora postdoctoral i professora al Departament de Catalana de...
Sempre té un nom molt llarg, catalana i lingüística general, llengua i literatura catalana i lingüística general. Sí, sí. I formo part del grup de recerca de la Margalida Pons i la Mercè Picornell. Molt bé. Que si em preguntes és un dels millors grups de recerca dels països catalans i del món. Nou dubte.
Vos conegues els tres ara ja. Ara que parlaves de Freiburg, mirant coses teves, m'ha quedat s'interrogant. Ets germanòfila.
Sí, una mica. Tinc família a Alemanya. El que passa que a Freiburg hi vaig anar a fer, de fet, és molt curiós perquè això els catalans no ho saben, però un dels instituts de recerca sobre Ramon Llull
més importants del món és a Freiburg. Els lolistes germànics són molt importants i un dels instituts més importants és a Freiburg. I de fet jo hi vaig anar a estudiar Ramon de... Ai, Ramon. Miquel de Palol, que és un gran lolista, a Freiburg. Vull dir que la meva relació amb Alemanya sempre ha passat molt per la catalanística, també.
També dius a Wikipedia que el teu àmbit de recerca són els imaginaris de precarietat en el context post-crisi de la narrativa catalana contemporània.
No sé si, diguem, la narrativa catalana hi ha post-crisi des de sempre. Des de sempre, sí, des de sempre. Bé, des de després de la guerra segur. Sí, domicili provisional és un exemple. Exacte, exacte.
Sí, bé, això deia que és una mica esfersat perquè això és d'una entrevista que em deurien fer fa 3 o 4 anys. Ja, va quedar allà i no... Sí, i això de les beceroles de la meva tesi doctoral. És veritat que part de la meva tesi investiga les narratives de post-crisi en el context de la crisi econòmica del 2008.
El que passa és que la meva tesi va acabar derivant cap a la narrativa política del context 2010, estatut, procés, feminisme, i per tant també va acabar en llocs que al principi no preveia i que superen de molt la crisi econòmica, perquè una de les coses que a mi m'ha interessat molt és el lligament entre la literatura i la política, per això a Pedrolo, que és un àmbit que als països catalans ha costat molt,
Perquè tenim una mica mal entès la cosa aquesta que els autors que són polítics o que són obertament polítics són propagandistes en termes literaris i això és un error. I els apenalitza. Exacte, i això és un error tant a nivell d'aproximació investigadora com lectora perquè si tu te'n vas als Estats Units o te'n vas a França o te'n vas a qualsevol lloc de Llatinoamèrica es pot llegir perfectament
des de la universitat o des de la crítica, els autors des dels seus principis polítics i no hi ha cap problema. Però nosaltres som un país, en general, i parlo de la nació sencera, som un país que té tendències, diguéssim, acomplexades a l'hora de poder llegir políticament i amb llibertat algunes qüestions, en part perquè som un territori colonitzat i això vol dir que també som autoconscients de la nostra pròpia colonització i la política és delicada a tot arreu.
I ara me'n vaig una mica per les banques, però t'estic responent la pregunta aquesta sobre per què m'interessin els imaginaris de post-crisi, perquè en realitat m'interessa veure com la literatura parla de la política, i parla del present, i parla en el context en què jo l'analitzava a la meva tesi doctoral, doncs parlava del que estava passant al Principat de Catalunya amb el procés.
perquè després en parlarem, però per tancar la capeta de literatura, i ara és una pregunta molt general, quina mirada tens sobre l'actualitat de la literatura i sobre tot la presència d'autores, o sobre aquesta emergència d'autores?
És una pregunta molt complicada i últimament estic una mica enfadada amb el panorama de la literatura catalana actual que no contemporània. Per què?
Bé, perquè la literatura catalana no escapa de les normatives del mercat i el mercat premia dones joves que parlin dels seus traumes. Llavors, no vull dir que tota la literatura catalana sigui això ni molt menys. Tampoc és un fenomen que ens passa només a nosaltres, per sort. Però el que vull dir és que hi ha dos símptomes claríssims, o almenys jo he detectat arran del procés. Un, que la política ja ha estat poc present en la narrativa.
El feminisme va tenir un pes molt important en això, però estem buidant també els discursos culturals de política. Això passa amb la música, però amb la literatura també es va molt clar. Per mi el paradigma és el canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà, malgrat que és una gran escriptora, però és el paradigma de folclorització de Catalunya després del procés. Si vols després podem entrar, però en realitat el que et vull dir en això és que
Evidentment jo celebro que hi hagi autores com Carlota Gurt, Emma Fafón, la mateixa Irene Solà, que estiguin escrivint en català i que estiguin afant les primeres línies. Ja era hora que les dones dominessin el panorama literari, però és veritat que si em preguntes la meva opinió personal i investigadora, jo només tinc ganes d'anar als autors de preguerra i de meitat del segle XX, perquè em sembla que ens hem passat amb l'autoficció, amb els traumes i amb l'accés de psicologisme a la narrativa.
Bé, no se pot dir més clar i més ràpid, perquè realment dona per molt, però crec que ho ha estrellat. També hi ha homes, eh? Vull dir que ara no voldria només parlar malament de la literatura escrita per dones actual, eh? Però jo trobo a faltar, doncs, Guillems Frontera, les primeres Antònia Vicenç, els primers Julià de Jòders...
inclús un serès, aquests autors els trobo faltant als meus contemporanis que estan escrivint i publicant. Penso en el que escriu Pol Guàs, Carià Paco i dista molt del que...
Tot i que són molt bons autors, però efectivament... Sí, bé, alguns bastants... No, no, molt d'acord. I, a la veritat, no hi havia pensat gens en això. És a dir, igual com en la música sí que en som conscients, que en el principal com i mínim hi ha aquest fenomen, no? I en canvi en la literatura jo no n'era tan conscient o tan... Sí, sí.
És veritat que després, o sigui, jo ho he dit públicament i després tots s'enfaden perquè clar, perquè els crítics sempre i llegir políticament et posiciona i al final el que costa molt entendre és que en cap discurs cultural hi ha una posició neutra. Si tu esquives certs temes com a autor català o com a autora catalana, t'estàs posicionant al costat o estàs reforçant un costat que potser no és el que voldries, però ho estàs fent en el moment en què creus que el teu espai d'intervenció és neutre, no? Llavors...
De fet, amb l'Anna Ponsoda no fa molt ens vam posar en un jardí enorme. Els problemes és que mos coneixen tot. A mi m'és igual, perquè hi ha un punt en què jo com que soc d'autora de Manuel de Pedrolo, de Maria Marcià Marçal, de Montserrat Roig, de Miquel de Palol, que són autors intel·lectuals que sempre van tenir problemes per dir el que pensaven i precisament per això són...
tants referents, encara avui.
Bé, a mi si en una tertúlia o en un diari no em volen perquè dic el que penso, doncs no passa res, ja faré feina on sigui. Vull dir que no em cauen els anells. Queda claríssim. Vareu presentar l'any 2023 aquest manifest per un nacionalisme feminista. Explica-mos no tant qui sou ses matriotes, sinó es concepte que hi ha darrere, no? Esa idea que hi ha darrere.
Bé, el manifest escrit amb l'Anna Ponsoda i la Marta Roqueta sortia d'una intuïció que les tres havíem tingut cadascuna per la seva banda, jo perquè estava fent la tesi i un capítol l'està dedicant a les feministes independentistes, doncs des de Carme Carr, proto-feminista catalanista, fins a això, Maria Mercè Marçal o Núria Cadenes, i tenia algunes intuïcions que anaven en la línia de què ha passat durant el procés,
que la nostra tradició de matriotes, de feministes, nacionalistes, independentistes, ha quedat esborrada o ha acabat sent intervinguda per uns espais on la qüestió nacionalista es dirueix. Perquè sí que és veritat que va haver-hi algunes intervencions
feministes per la independència, i Gatamaula, el col·lectiu feminista de Gràcia, van treure un llibre sobre feministes independentistes, però hi havia molta gent i no hi havia una noció clara del que era la intersecció entre feminisme i nacionalisme. Llavors, l'Anna, la Marta i jo un dia ens vam asseure i vam dir, hem de recuperar aquest espai perquè és nostre.
Primer perquè és nostre, després perquè era just el moment que hi havia Irene Montero com a ministre feminista, no sé com es deia el ministeri aquell espanyol, i jo i la Montero, que no és sant de la meva devoció, en termes feministes potser amb algunes coses ens hi posaríem d'acord, però amb el que segur que no és amb el fet que teníem la sensació que les espanyoles ens estaven colonitzant els debats.
I això passava per entendre, per exemple, que la qüestió sobre el feminisme LGTBIQ trans a Catalunya o als països catalans feia temps que estava resolta, i llavors nosaltres no ens havíem de sumar al carro de les discussions que hi havia a Madrid, perquè era una cosa que nosaltres ja teníem superat. És veritat que tot torna, eh? Però una mica la introducció era aquesta, és a dir, l'independentisme no s'ha ocupat de la seva tradició feminista i el feminisme català està sent colonitzat per les espanyoles i això no ens ho podem permetre.
I d'aquí la idea de recuperar la intersecció i llavors vam fer el que fem les feministes sempre, fer arqueologia feminista, literària, intel·lectual i llavors vam trobar que en realitat el que nosaltres ja volíem dir ja estava dit.
I les feministes nacionalistes, que eren una part dels nacionalistes d'esquerres en el context dels 80, on hi havia l'Espinàs i tal, ja havien escrit un manifest que es deia Dona i Nació, on el que nosaltres estàvem dient el 2023-24 ja s'havia dit el 86. Aleshores vam dir...
Doncs recuperem-ho i ho... No, Maria Marçal té publicat algun manifest i tot. Sí. La revista Lluita m'apareix i això. Sí, sí. Escolta, estan parlant de política, anava a dir obrint-se que era petó de política per molta estona...
que està oberta, però sí que m'agradaria perquè més o menys deu coincidir la teva politització amb el començament del procés, tot i que cadascú posa l'inici del procés en un punt diferent. És a dir, tampoc no està molt clar quin és el moment. Quan comença la teva politització?
Jo crec que la meva politització comença el primer any d'universitat. És veritat que abans ja havia fet alguna incursió perquè jo vaig començar la universitat el 2012 i recordo que jo el 15M, el 2011, jo feia segon de batxillerat, encara vivia a Sant Saloni i recordo haver baixat algun dia a Barcelona però jo no entenia gaire què passava allà.
Llavors, vista en perspectiva, també em va semblar una barbaritat, no?, algunes coses que van passar allà, però bueno, sobretot per la...
la mena politització d'esquenes del país que va fer també el 15M. Però jo em vaig polititzar a l'Assemblea de Facultat de la Universitat de Barcelona, de la Facultat de Filologia. El primer any que vaig entrar a la universitat vaig anar a viure a Barcelona i a mi Barcelona em va canviar la mirada sobre algunes coses que jo al poble només havia viscut per osmosi, que bàsicament jo venia d'un entorn
d'una catalanitat folclòrica i molt atrevessada per l'esport i per la cultura popular, però com que no venia d'una família molt polititzada en aquest sentit, no l'havia polititzat. Llavors és a la universitat que començo a polititzar-me en aquest context. Els dos primers anys estic més o menys per l'entorn de la lluita estudiantil, que està molt desfeta perquè després de Bologna el moviment estudiantil català va quedar molt tocat.
Fins i tot en la meva facultat el CPC era molt tou. I al cap de dos anys, com que veig que la lluita estudiantil se'm queda petita perquè està molt aturada i costa molt després de voler a ni aixecar res, decideixo entrar a RAN.
el col·lectiu, l'organització juvenil de l'esquerra independentista d'Arran. I allà és on comencen a agafar forma algunes intuïcions que jo tenia com a catalana de Sant Saloni, que no venia d'una família políticament catalanista ni independentista, però que jo sí que sentia que eren les meves.
Llavors és la meva politització a RAN, que a més va ser una cosa bastant ràpida, perquè jo vaig entrar a RAN Sagra Família, perquè vivia en aquell barri en aquell moment, però vaig mantenir sempre molts vincles amb RAN Baix Montseny, que era el meu lloc més o menys natural per origen.
I llavors jo arran vaig començar a fer feina molt al barri però sempre amb una mirada nacional. I vaig participar de l'estructura nacional molt aviat, vaig ser delegada nacional de Barcelona. I la meva politització, diguéssim, independentista esclata amb aquesta traïció. També m'adono que és la meva.
O sigui que jo en realitat si em preguntes d'on em sento d'autora... D'on t'identifiques més... És l'independentisme combatiu, sí, del moviment d'alliberament nacional. I com viu una persona com tu, el procés, perquè clar, realment estàs parlant del 2012, hi ha molta gent que situa l'origen en el 2010, la lluita contra la sentència... Sí, les consultes d'Arenys. O les consultes d'Arenys, o...
Sí, el 2009 era molt jove encara, no havia acabat ni l'ESO, llavors per mi em quedava molt lluny. Clar, jo el procés el vaig viure, per una banda, amb molta intensitat, perquè estava dins de l'organització juvenil, que a més en aquell moment Arran acabava de fusionar-se, que jo i Maulets, jo vaig viure la primera assemblea nacional extraordinària a Ull de Cona,
que ja s'havia fet la confluència i ja estaven tots barallats. I allà es van veure les dues ànimes de l'esquerra independentista. Un plàssic. Exacte. I jo no entenia res, perquè com que jo no venia de cap tradició concreta en aquell moment, doncs jo no entenia res. Jo he pensat, però aquesta gent per què es barallen, saps? Si al final sembla que és una de les coses més grosses que està passant dins l'independentisme contemporani. No hi ha d'haver ni debat aquí. Llavors a mi va passar una cosa que ja m'acostuma a passar, que és que el meu nucli era d'endavant, o de l'acord de més cagell,
però gran part dels meus amics eren de Maulets, o de les cordes de Maulets. Llavors jo estava al mig, cosa que em va anar molt bé perquè a mi em permetia pensar amb molta llibertat. Llavors jo ho vaig veure amb molt conflicte, perquè jo era delegada nacional, era una veu discrepant amb l'executiva d'aquell moment, alguns encara són amics, d'altres ja no, i llavors el 2016 em vaig cansar de perdre els debats i vaig plegar.
La GAC, què vol dir? Que vaig deixar la militància. Tota, no vaig anar cap altra banda. Bueno, o sigui, vaig participar d'algunes reunions dels CDRs, d'algunes reunions de l'1 d'octubre, però com a una ciutadana més, sense formar part de cap organització. I com vius aquell moment, l'1 d'octubre, tot aquell moment?
Doncs, bueno, per una part el vaig veure una mica traumàticament perquè el meu espai polític, doncs jo me n'havia anat molt malament, a més. O sigui, jo la meva ruptura política i personal amb l'esquerra independentista és una cosa que he explicat públicament, la vaig veure molt malament. Hi ha dos motius aquí, potser tampoc cal estendre's, però hi ha una part política que és l'incomprensió per part del moviment per entendre què estava passant. Sí.
De fet, jo vaig participar d'algunes primeres trobades que van ser després el prototip del que va acabar sent la forja, aquella evolució que va fer el trencament també de RAN, que recuperava una mica les línies de moldets i jo vaig participar d'algunes trobades però després
vaig decidir que el meu món havia deixat de ser allò, malgrat que la meva tradició sigui aquesta, i me'n vaig anar a fer feina a la universitat i després més endavant vaig tornar amb l'entorn de Catars i Magasín i tal, però vull dir que sempre hi he estat vinculada, eh? El que passa que després de trencar Marran de manera molt traumàtica vaig decidir que me n'apartava i vaig viure a l'1 d'octubre. A més, calla, perquè a l'1 d'octubre
Jo l'octubre del 17 ja era a Freiburg. De fet vam muntar el CDR Freiburg. I aquell octubre jo vaig anar i venir molt entre Freiburg i Catalunya i la meva vaig agafar distància amb Catalunya però sempre vinculada.
M'interessa molt la teva anàlisi de com és possible que arribem a aquesta fita grandiosa que és 1 d'octubre i després com ho deixem, com ho malbretem, diguem, si és que ho hem malbretat.
Jo crec que el que ha passat altres vegades al país és que el país sempre és més fort que la seva política i el procés va patir la manca de política. I llavors el fracàs del procés és el fracàs dels lideratges del procés.
i és la victòria de la gent. Al final, l'1 d'octubre és la victòria del poble català davant d'Espanya i és alhora la constatació definitiva que Catalunya serà lliure el dia que els seus lideratges no marxin per por, sinó que es quedin a resistir. I aquest crec que és el millor aprenentatge que les generacions que en aquell moment ho estàvem veient des d'un lloc
més jove o tot just incipient, hem de mantenir, de dir, hòstia, vam viure com 2 milions de persones van anar a votar el 1 d'octubre, vam defensar les escoles, estàvem disposats el 3 d'octubre, el 27 d'octubre, el 28 d'octubre, el 20 de setembre d'aquell mateix any, ja havíem anat a votar el 9N del 2014, vull dir, és que hi érem, saps? I amb aquella generació que ho vam veure tot...
que vam tornar a Urquinaona, perquè jo durant el Tsunami també vaig participar, bé, de moltes maneres, diguéssim. El Tsunami va tenir una organització espectacular, si em veiem preguntes. Crec que va pecar del mateix pecat que va pecar la declaració nilateral. La traïció per sa banda de dalt. Sí, exacte. Però la gent que hi havia en les diferents escales del Tsunami ho van fer molt bé i allò va ser molt gros.
l'aeroport va ser molt gros, Urquinaona va ser molt gros, i a mi el 2019 no sé què hagués passat si la pandèmia no hagués arribat i si els lideratges haguessin estat una mica més forts. El tsunami demostra que amb aquesta estratègia de tecnologia i lluita no violenta, l'estat espanyol no mos derrota. És l'únic que no mos derrota. Agaltades, aporrades, guanyen ells, està clar.
però en aquests no mos guanyen. Sí, jo amb el tsunami vaig recuperar una mica la fe amb el moviment i m'hi vaig tornar a implicar més directament, igual que molta altra gent, i va ser una llàstima, diu. Va ser una llàstima una altra vegada que els nostres líders anessin davant del Constitucional a declarar en castellà,
va ser una llàstima que no ho entessin, va ser una vergonya que Puigdemont no fos capaç de concentrar el seu govern a l'exili i donar ordres clares, que Junqueras decidís fer-se el màrtir, va ser una vergonya i és que visc en perspectiva, a mi m'emprenya perquè jo a Urquinaona vaig tenir una de les meves millors amigues que havien militat juntes a RAN, detinguda una setmana a la presó de Batràs per haver anat a defensar
els presos del procés i els exiliats del procés i la Paula va quedar amb un judici, que la va tenir una setmana tancada a Urquinaona, que va passar per via a la Ietana. Vull dir, és que quan penso en Urquinaona m'ensenc perquè va ser molt gros. I és una cosa que els bascos havien vist, o sigui, s'havien fet un fart de veure col·legues seus tancats injustament en presons espanyoles, en presons catalanes, en presons espanyoles a Catalunya, no? Però nosaltres no ho havíem vist mai, va ser molt fort. I a mi allò em va canviar la mirada.
Bé, n'havíem tingut també. Bueno, sí, però i els de la meva generació. Ah, això sí. I exiliats i tal. Bé, apassionant tot això que comptes i hem d'acabar. Però encara hi ha un tema que és...
de tot això que es dius, hi ha un percentatge molt alt de coses molt ben fetes, no? Sí, absolutament. Que diguem que ens han de servir, no? Sí. Coincidim, eh? I després t'ho vull demanar...
perquè a mi és un tema que fa temps també que m'agrada l'atenció i que he escrit alguna cosa i vull escriure més, que és aquesta manera d'analitzar la realitat des del punt de vista de colonial o de l'anticolonialisme, que pot sonar com a molt antic i en el mateix temps segurament el futur passa per aquí.
Bé, jo crec que, i no us ho van explicar res, Mallorca sabeu perfectament que ser una colònia d'ultramar, molt més que els principatins, jo crec que n'havíem parlat, jo crec que quan el PSAN té les discussions sobre si s'han d'adherir, igual que estan fent els gallecs i els andalusos, a la corrent del marxisme de colonial, postcolonial, i entendre's a si mateixos com a colònia, s'equivoquen.
De fet, és una discussió que amb alguns companys de l'esquerra independentista que senten part d'aquella tradició del PSAN, del PSAN provisional, això ho vaig aprendre també llegint les texis del Roger Buch i també llegint el Fermí Rovira Alta, quan el PSAN té aquestes discussions s'equivoca.
rebutja el marc de colonial perquè entén que a la burgesia catalana sempre estem amb la mateixa rada perquè la burgesia catalana era una burgesia igual que la burgesia espanyola i per això Catalunya no podia considerar-se a si mateixa com a part d'aquest subjecte polític colonitzat.
i jo crec que aquest és el gran error de l'esquerra independentista que va cometre una altra vegada durant el procés, per aquella cosa de convergència, som burgesos i no podem formar part d'un projecte burges, que és absurdíssim, perquè és no entendre les lògiques de ser un poble sense sobirania. I un poble sense sobirania que vulgui veure's mai amb llibertat haurà de tenir una lluita que passi per l'interclassisme
independentista, perquè si no, no ens n'en sortirem. I no tots els empresaris catalans són reprobables en termes de classe, si m'ho demanes a mi, jo soc una persona que més en aquest sentit, o sigui, amb els anys i l'experiència política m'he tornat una pragmàtica, llavors a mi el que em sembla és que el que necessitem és gent disposada a batallar la independència i després ja ens barallarem perquè tinguem uns empresaris que compleixin la llei, que siguin justos, que no explotin el poble treballador català i tota aquesta...
farfar malla teòrica. Però si em preguntes a mi, l'única manera d'entendre la relació política amb Espanya, que és una cosa que durant el procés no es va recuperar, des de tots els recons dels països catalans, és entendre que som un poble sense sobirania. I si som un poble sense sobirania vol dir que som un poble colonitzat per algú altre que té la sobirania en les seves mans i no en les nostres. I això s'entén, llegint Pedro Ola, però s'entén també quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix
quin model d'escola hem de tenir els catalans al Principat, o quan les lleis neofranquistes del PP decideixen com han de parlar els xiquets a les escoles valencianes. Això és un país colonial. O quan l'exèrcit espanyol decideix posar... Exacte, l'exemple que posaves al principi. ...es visils a Mallorca, que els hi queda lluny. Exacte, sense l'aprovació ni el consentiment dels habitants que hi viuen.
Juli, ha estat un autèntic plaer, mos hem deixat moltes coses. Si ara no t'has cansat i continues, pots podem agafar un d'aquests fils que ara explicaves, anant cap a la segona part, mos hi esperen allà en Blanca Garcia Olivella, en Pau Emil i Muñoz. Vinga, vinga.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. És el moment de parlar d'una de les qüestions que segur que marcaran el debat polític i social d'aquestes propers setmanes i segurament propers mesos. Hemos conectado y saludado ya en Tolo Gili, presidente del PI. Tolo, muy buen día.
Hola, molt bon dia. En primer lloc, bé, deia que serà una de les qüestions que marcaran l'actualitat política i social i és aquesta idea, aquesta ocorrència de posar un magatzem de missils i bombes a Sant Joan. En primer lloc, què en pensau d'aquesta ocorrència?
Primer que vaig definir molt bé una ocorrència, perquè això no és ni un projecte, no és ni una proposta, no és res que puguen tan sols estudiar i que m'han de trobar per la premsa. Ocurrències com aquesta que el que fan és desestabilitzar i acabar de perdre la confiança. S'ha poca que molts queda en què del govern central pensen en altres. Jo crec que simplement és això, es posar allà on saben que menors fasa poden tenir per dir que no el volem.
Clar, Valtos, heu començat per criticar que els mallorquins no mos podem enterar per la premsa del que se decideix fer a Canostra, no? Clar, estiguem a favor, en contra dels fons del que passi no ho sé, em trobem una explicació que mos podem arribar a convèncer que és imprescindible, que no ho crec
i a partir d'aquí si això diguem tira endavant que en penseu com a alpí?
Pensant que, en principi, ja t'he dit, sense conèixer els fons de res, pensant que per raons de seguretat no hi hauria d'estar, hi ha uns raons estratègiques, militars, de situació geopolítica que desconeixem totalment, amb manco haurien de saber quines són, o pensant que un magasin de bombes i missils aquí de Sant Joan arregli absolutament res, de fet.
que pugui estar a la península o a l'altre lloc. Sabia que van els avions que en 20 minuts són aquí, no crec que hi hagi una diferència, crec que hi ha molt més, a mi toque de llocs, molt millors que aquest, i que és un motiu que l'han duet aquí, el que és polític que tenim és Mallorquin per decidir que nostre, que saben que aquí n'haurà diputats que s'hi oposin, i que inclús la part dels diputats que tenim d'aquí, que estan en sumar, que s'hi haurien de portar frontalment perquè governen,
per això anem d'acabar menjant. Són imotius reals, aquest. Mira, justament te volia demanar ara, teniu confiança en que PP i PSOE plantin cara de veres en aquesta mala idea? No, PSOE ja sabeu que no, tinguem la presidenta del Congrés, imaginat, el delegat del govern, pel que li dic, que també es va entrar per la premsa, per tant...
ni això. I el Partit Popular, ara fa el paper que li toca, que van aquí, potser sí que tenen sobre Madrid. Però això ja és una història que coneixem de fa 50 anys, aquí. I el paper vols allà precisar tenir el mateix. No tenim cera confiança en nosaltres. Fa molta feina intentar que si gent entengui que necessitem una veu pròpia, perquè amb el que faci el nostre interès, nosaltres d'aquí a Lliure,
i confiança absolutament serà en PSOE, però també en sumari i en vos en base del partit que depengui del govern central de l'estat per decidir. Una altra qüestió que volíem tractar és aquesta proposta del govern espanyol de carregar encara més els petits professionals, de carregar encara més els autònoms i pujar-los les quotes.
Avui m'apareix que ja el govern espanyol està matisant aquesta idea, però en qualsevol cas, com ho valoreu aquesta qüestió? L'any 2022, si no recorde malament, hi ha un acord amb les associacions empresarials d'autònoms perquè els autònoms paguessin en funció de la seva capacitat real de generar ingressos. L'acte que m'ho es pareix correcta, a part dels trans que hi pugui haver,
El que no pot passar és que hi ha un acord que havia d'anar fins, crec que del 1032 a 35, pujant progressivament i de tant aquestes quotes, i que de cop i volta en el segon o tercer any ja es comença a desveratar, pujar quotes, que dóna, no ho sé, dóna idea d'una falta de previsió brutal o d'una falta d'ingressos enorme que té el govern estatal. Això per una banda.
I per l'altre que aquí, també estem cansant de dir-ho, tenim una realitat diferent, tenim temporalitat, tenim una situació que no és comparable a molt de lloc de la resta de l'estat i que, per tant, si tinguéssim aquest pas polític a reclamar, hauríem de tenir un règim especial adaptat a la nostra realitat, que també està molt lluny d'això, jo, amb la realitat.
Perquè, clar, des del PIE heu destacat això, que els autònoms són el co econòmic de la Siller Balears i que una mesura és igual a aquesta que s'ha anunciat o a una altra que vagi en la línia de carregar el pes de les contribucions que fan...
clar, impacta molt més en la nostra economia que no en la de Madrid o l'altra banda, no? Exacte, moltíssim, moltíssim. La nostra economia està basada en les petites empreses, petits autònoms, perquè una petita empresa, d'altres treballadors, ens cap i la fi és un autònom que ha montat una social de mitjana, però un autònom amb una altra manera de funcionar, aquí el 90%, estem enxanant el 90% d'aquesta gent, és el que genera riquesa, és el que genera llars de feina, és el que genera imports,
i pensant que la part pública del govern, tant centrat com autonòmic, hauria d'ajudar en aquesta part, no els hauria de posar traves. Estem cansats de xerrar molts d'autònoms i molts empresaris que diuen que no vull ajuda, no vull subvencions, només vull facilitats, que no ho posin traves, no demanen res. I clar, hi ha una traves darrere de traves, darrere de traves, i molta gent saberia que està agotada de lluitar contra l'administració, contra l'administració.
per ajudar i per facilitar, no tenir un enemic, tenir un enemic. Ja per acabar, Tologili, quines possibles mesures per millorar la realitat dels autònoms proposaríeu des del PIB?
Bé, el que hem dit, nosaltres proposaríem un règim especial tant fiscal com de Seguritat Social. Jo crec que hi hauria d'haver un foment d'esempreniment brutal, bestial, una rebaixa de la càrrega impositiva i de les quates, amb molt de trànsit inclús, amb quates d'autònoms zero.
perquè la gent ha de tenir facilitat per començar, perquè hem de pensar en mitjà llarg. Si ajudem la gent a començar, aniran formats, aniran enriquint, aniran pujant les seves facturacions, els seus beneficis, i aquí sí que han d'anar pagant en proporció el que se guanyi. Si ja la frenem a l'arrencada, difícilment la gent s'hi posarà. Hem de pensar que molt de lloc de feina depenent d'aquest autònom, que s'acarreguen de Montserquena també una responsabilitat personal molt gran,
i que volen que no tenen ajuda d'aquest tipus després quan han de deixar aquest negoci però no ha funcionat o perquè, no sé, mil coses que podríem fer però s'ha d'haver d'absolir de veure des d'una visió global i adaptada a la nostra realitat i sobretot de molta ajuda i eliminació de traves. Idò, Tolo Gili, president del PIB, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània.
Moltes gràcies, bon dia. Gràcies, bon dia. Molt agraïts en Tolo Gili. Continuam en el bon dia i bona vida. Ara vos farem, pegarem una eada a la programació d'aquesta casa i vos presentarem un nou programa que promet moltíssim.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
I faltar su credos d'ella.
I el Bon Dia i Bona Vida és el moment de parlar-vos de la programació d'aquesta casa i concretament d'anunciar-vos que hem estrenat ja un nou programa, un programa que és ben prometedor. Per això ens connectem amb la persona que el coordina, que l'impulsa, que el dirigeix, que el promou, que és la Roser Emils. Roser, bon dia.
Molt bon dia, molt contenta de xerrar amb vosaltres. I nosaltres d'estar amb tu, de conèixer-te i de tenir privilegi de poder tenir un programa a la nostra graella. Roser, emils, explica-mos què és aquesta illa sense calma. Idò, aquest programa ja des del seu nom, és un programa...
on no mos quedem callats i tranquils amb coses que mos diuen de fora, sinó que es programa el que vol promoure és una teràpia de grup, perquè els mallorquins aprenguem a remugar del que mos importa i del que és nostre sense por. Quan dit sense por, me refereixo a...
no tenir por d'equivocar-nos, no tenir por de dir una cosa tan senzilla com no sabem què passa, concretament en el món de la cultura a Mallorca, no sabem per on partir, però passa qualque cosa i Pantura, si anem acumulant opinions de la gent d'Esquerrer, arribarem a treure claríssim.
és un programa que en certa manera vol agitar una mica el panorama cultural de Mallorca i de les llars balears
Sí, s'agitació, que sempre, sempre s'agitació és constructiva, perquè si no fem res, si no movem, som com mobles, no tenim una presència com el que som, que som éssers que pensen i que tenen opinions i que senten coses. I clar, actualment...
no només en el món de la cultura, en molts àmbits. Hi ha una actitud pessimista a Mallorca, que no hi ha res a fer, que accepta uns quants activistes que fan la seva feina de remogar. Però el que seria interessant és que estigués integrat dins la societat, que tenim el que votem, per exemple, una cosa importantíssima, tenim el que triem,
i que cada acció, el que acceptem, el que deixem passar, és una decisió política.
perquè, Roser, bé, no ho han dit a la nostra audiència, però el programa s'ha met com en versió, diguem, estrena els dimecres a l'Arvull del Vespre. Exacte, a l'Arvull del Vespre poden escoltar aquesta teràpia de grup i animar-se a participar, que a més hem obert un telèfon de WhatsApp...
on poden espleir-se i enviar els seus àudios. El primer programa, ahir vas tenir un convidat que, de fet, a Damunt, va fer una actuació en directe, boníssima. Sí, i del nou disc. Va fer una actuació en directe d'un disc que encara l'està començant a pensar.
Una primícia. I després també vàrem per escoltar moltíssim d'àudios de gent molt coneguda de l'àmbit cultural. És més o manco l'esquema que mantindràs cada setmana? Sí, aquesta és idea. Hi ha gent coneguda i gent anònima, perquè no cercam experts en res, cercam gent que tingui ganes de dir coses. I clar, jo per el primer programa...
vaig animar en el que jo sé que tenen coses a dir, perquè ja m'han comentat en algun moment, però ara s'ha tractat que a poc a poc vagin...
animant-se la gent que són simplement persones que tenen una opinió sobre la cultura, com a consumidors, com a públic, i bé, mos trobarem sorpreses, perquè hi ha molta gent que no és tan coneguda com els que surten sempre als mitjans, que té moltes coses per aportar i per dir, i sobretot per pensar diferent.
Per tant, l'idea és anar replegant aquestes notes de veu durant tota la setmana per poder-les emetre dimecres, no? Exactament L'idea és que la gent vagi enviant i jo l'únic és que han de ser, com que és ràdio, àudios breus han de ser àudios de com a màxim un minut
i si no que no se preocupin que ja es derreteren, on es presin les seves corolles de això m'agrada, això no m'agrada, això m'agrada, això m'agradaria que se faci i no se fa. I sense por de pintura hi haurà persones que diran coses que ja s'estan fent, però justament el que farem en el programa...
Has d'anar revisant tot això perquè un fet importantíssim és que si hi ha una cosa que se fa i la gent no ho sap, vol dir que no està ben comunicat, per posar un exemple. O si hi ha persones del sector cultural que senten que, per exemple, burocràticament hi ha moltes ajudes i després n'hi ha d'altres que diuen que no hi ha moltes ajudes,
Pentura vol dir, ajudes a la cultura, me'n refereixo, pentura vol dir que les ajudes no arriben a tothom o són desiguals o, per exemple, tenen un format que invalida que persones amb perfils concrets puguin participar-hi per edat, per...
per mil històries. I tot això està molt bé, trauré la llum i podré escoltar, sobretot escoltar per aprendre entre tots,
i anar avançant d'aquesta manera com el sistema assembleari que tothom diu ser seva i s'han fet grans revolucions gràcies a això. I tant. Roser, tu ets una persona que s'ha mogut des de fa bastant d'anys en cercles culturals de Barcelona, de Catalunya i també de Mallorca. T'avui demanar...
Estem en un bon moment ara mateix de creació cultural i no sé si tant a nivell de Catalunya, que no sé si has perdut un poc d'escontacte o no, i de Mallorca sobretot.
Sí, jo m'entenc que és contacte, de fet, tinc grups on anem comentant el dia a dia, quasi dos centres d'oners de cultura, i sí que vaig veient i rebent molt d'inputs de tot tipus de situacions i de coses que passen. Ara hi ha, en aquest moment, una precarietat social molt gran, no només en l'àmbit de la cultura, en tots els àmbits,
I són temes que impossibiliten que les persones puguin mantenir la feinada que es crea amb dignitat. Això és el més important. Passa, a més a més, que hi ha molta revolució, tant política com d'objectius, cap on anem, què volen fer...
com a societat. I jo crec que aquest moment revulsiu que genera pessimisme és perfectament comprensible, però li hem de donar la volta. Ens han d'entrar ganes de romant-guermós i tenir...
una actitud proactiva, de mem, això no està bé, anem a pensar, entre tots, repetesc, entre tots, què se pot fer? I perdona que m'allargui, però això és important. Se xerra molt de sa cultura, s'ha tecnificat moltíssim, s'ha burocratitzat, i clar, hi ha persones que s'han tornat expertes, perquè s'han format i té moltíssim de mèrit...
en veure la cultura com un element que es pot organitzar, que es pot posar xifres, estadístiques, quanta gent ha anat a veure una exposició que ha fet l'Ajuntament, quanta gent ha anat a veure un concert del que sigui, però això no és la realitat cultural. La realitat cultural és
escoltar les persones i anar evolucionant. Llavors, ara, pentura, és el moment que comencem a dir, bé, hi ha un suposat benestar perquè les coses més o menys van funcionant, però pentura no és el que necessitem, és una inèrcia.
Unes reflexions molt interessants, Roser. Com prepares el programa d'aquesta setmana? Podem avançar qualque coseta? Sí, tindrem a Navica Durant, que és una de les que organitza el Festival de Cinema Evolution, que és un festival importantíssim, i la tindrem a nosaltres per xerrar
evidentment del festival perquè ja està aquí a tocar, però també per xerrar d'ella, del que pensa, com a mallorquina. A més, és una persona que li dóna moltes voltes a com se podria millorar la cultura i jo crec que aprendre moltes coses.
Idò, segur, segur, serà interessantíssim. Roser, mos escoltam, o t'escoltam, es dimecres a les 8 del vespre, de 8 a 9, en versió estrena, després es redifondrà en dues ocasions més durant la setmana, i sempre a través del servei a la carta de la web, d'onamediterrania.cat.
la gent pot trobar, pot recuperar aquesta illa sense calma. Sí, ja ho hem comprovat perquè el primer programa, és que el varen escoltar en directe, varen trobar que estava molt bé, la web d'Ona Mediterrània, i és una gran cosa que una ràdio lliure, autogestionada, amb aquest esperit,
de veritable comunicació, no de comunicar només les coses oficials, sinó també el ronron de la gent en tots els meravellosos programes que hi ha, alguns històrics, hagi d'anar cauda en aquesta corolla, diguéssim sa calma.
Idò, en Rosé, Emils, un autèntic plaer conversar sempre amb tu i també això, poder-te escoltar cada setmana aquí a Ona Mediterrània. Moltes gràcies i res, bé, s'estima en mútua, visca Ona Mediterrània. Visca, moltíssimes gràcies. Adeu, Rosé, adeu. Adeu, adeu.
Moltíssimes gràcies, Ana Rosa i Emils, que, com sabeu, ha debutat ja aquesta passada setmana i dimecres podrem escoltar el segon programa d'aquesta idea, d'aquest programa que se diu Illa sense Calma.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Fins demà!
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través d'onamediterrània.cat. Te volem comentar ara mateix que Diari de Balears ha actualitzat sa seva portada, encara manté com a titular principal Causa a l'aeroport de Palma per la irrupció d'un dron d'origen desconegut. També mos informa a Diari de Balears...
que l'espai passatens de Santa Maria acollirà la presentació de l'abraçada hermafrodita dels caragols de Bartomeu Bagú, que milions de ciutadans dels Estats Units s'han manifestat contra Trump, no volem reis, i també que el PP i Vox faran dimarts el primer pas per derogar la llei de memòria democràtica. A la portada diària de Balears també podeu trobar
un nou lliurament d'apunts lingüístics que fa Nelga Cremades. En aquest cas se titula Què fareu quan hàgiu acabat la feina o era quan l'hagueu acabada? I també el vídeo, podeu accedir al vídeo del programa número 58 d'Això és vida,
un programa on hi trobareu l'entrevista d'en Julio Ojeda, que avui vos hem oferit en la seva versió d'àudio, i també una taula d'anàlisi formada per ella mateixa i també per en Blanca García Oliver i en Pau Emili Muñoz. A Vilaweb també mantenen com a peça més destacada ara mateix l'entrevista a Sergi Pitarch. No era la primera volta que Vilaplana i Mazón menjaven junts,
Ell és el director del diario.es del País Valencià i també mos informa a Vilaüeb que una incidència deixa sense megafonia i monitors un centenar d'estacions de Rodalia. I també hi ha una peça interessant titulada
El català retrocedeix a IB3. És impossible que el xerrin bé o malament. És que ja ni el xerren. És el que titula VilaWeb a hores d'ara. També...
una novetat en l'àmbit internacional que mos ofereix ara mateix Vilaweb i és el titular que diu Trump assegura que l'alto al foc a Gaza continua vigent Som el Bon Dia i Bona Vida i ara és el moment de connectar mos amb en Llorenç Capellà
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I ja saludem en Llorens, cap allà. Llorens, molt bon dia. Molt bon dia, com estem? Molt bé, encantats de saludar-te una setmana més. I jo també. Tu, què tal? Com has passat la setmana? Bé, més amant com totes, una mica enfadat, una mica alegre i, bé, mirant-te al món, com fem tots, veritat. Amb motius per estar enfadat sempre n'hi ha, eh? Sempre, sempre, continuament. Però per estar alegre també, eh? Sí. Has fet...
Jo no ho sé, tens sort, visc el terreno i això fa falta de muntanya, veritat, i vulguis o no vulguis, tens una mica de perspectiva.
I en aquest temps, veure sortit sol de matins, francament, és una bellesa impegable. I bé, jo crec que aquesta bellesa m'aixem molt plest i és una de les coses que faig després del preix, com avui, que fa enigulat, però avui mateix ha hagut un esclat de sol, un començament de dia, autènticament guapo.
Per tant, va bé. Estic també content. Exacte. Llorenç, publicaves dijous passat, 16 d'octubre, un article a l'última hora titulat Entre Ferrer i Antoni i Maura. Te refereixes a Ferrer i Guàrdia. Ferrer i Guàrdia.
Impulsor de l'escola moderna. Tu dius que dilluns dia 13 va fer anys de l'assassinat d'en Ferrer i Guàrdia i ho connectes en que el pròxim desembre, també dia 13, farà un segle de la mort de l'Antoni Maura, l'estadista que durant la setmana tràgica presidia el govern espanyol.
bé, anem per passes. Ferrer i Guàrdia, pintura poc conegut per el que hauria de ser-ho. I és que els darrers anys han perdut moltes referències a tot el que sigui memòria, a veritat, em refereix a les generacions més joves. I naturalment Ferrer i Guàrdia també ha patit aquest desconeixement a les quals
hem abocat aquestes generacions dites. Bé, Ferrer i Guàrdia va ser un gran pedagog, de fet, major part de la pedagogia que se va aplicar als primers terres del segle XX a Europa i als Estats Units, als Estats Units va tenir un efecte extraordinari les seves consignes de l'escola moderna, la veritat, i el nom a Bèlgica no en parlem, eh?
un home que defensava en vehement les seves idees, però ni per edat ni per posició social se'l podia considerar un terrorista, com se va dir que era, i dels quals se la va acusar de terrorisme. Ara, clar, perquè va coincidir amb la margella que en podem parlar.
Però, si no era terrorista, sí que era una persona absolutament incòmoda per tot el que significava Espanya, el conservadurisme en aquell moment, la necessitat de no donar possibilitats d'estudir sa dona, ni som tampoc, però sobretot sa dona, per promoure s'escola laica,
cosa que suposava una inquietud terrible a l'Eglésia, no sols per la qüestió religiosa que sortís de les aules, de veritat, sinó perquè, tal com estava estructurada la societat, l'economia de la societat, l'Eglésia tenia en l'escola un dels guanys més importants que hi podia haver en aquell moment, i que, de fet,
arribant fins al 36. Un dels motius de la sentitut de lingüesi a favor del franquisme va ser el fet que se llevas o se discutís a lingüesi el dret de controlar l'ensenyament. Ferrer i Guàrdia...
És una persona respectada, incòmode, però respectada fora d'Espanya. I bé, com que es produeix la setmana tràgica de la qual Maura crec que no és un dels grans responsables del moment que va emmetre i va aprovar que el soldat de Lleva s'incorporassi a l'exèrcit per anar a combatre Àfrica, això suposava...
que uns homes de 30, de 32 anys, que tenien una família, que tenien uns jornals baixíssims, veritat, i que ben igual tenien 5 o 6 fills, se'n vint d'anar defensats d'interessos econòmics al nord d'Àfrica de l'estat, veritat, o del gran capitalisme, mentre la seva família quedava absolutament desprotegida. És una manera tàgica, quan dèiem que hi ha moments...
que la persona té dret a expressar-se fins i tot en violència, crec que la setmana tràgica és un d'aquests moments. És a dir, incorporar files tenint la teva família i mollins de fam realment és una autèntica barbaritat, de veritat. Bé, Moure va promoure això i clar, quan es produeix la revolta, quan el carrer diu que ja n'hi ha prou i es produeix l'enfrontament
entre l'exèrcit i les masses populars, de veritat, a part de la repressió d'aquesta gent, d'aquestes masses, s'havia de trobar un culpable. Quin era el culpable més sedient? El més dimonitzat. Aleshores, Ferreig Guàrdia, perquè Ferreig Guàrdia
des de l'escola moderna predicava la llibertat en tots els aspectes de la persona. I aleshores, bé, de Montferrari i Guàrdia va caure s'ira del govern, del conservadurisme, dels propietaris i de l'ictuasi.
Recordem que Maragall ha escrit un article que actualment hem de dir amable fins i tot de casa d'autoritat demanant perdó, veritat, i Prat de la Riba, que era de la bou, de la bou de Catalunya, no ho va voler publicar. Aleshores, l'assassinat de Ferrer i Guàrdia va ser un assassinat d'estat
I Mauro estava al front d'aquest procés.
Llorenç quan deies quan parlaves de desfet de treure diguem l'església o de treure el monopoli del control sobre l'educació m'ha vengut en el cap que aquesta setmana han tret això que la formació dels futurs professionals d'esperiodisme està en mans de monges aquí a Mallorca
Bé, crec que està... Segur que n'hi ha alguna que està ben preparada, no vull dir que no, però no deixa de cridar la tensió, no? Sí, crida la tensió i no és allò que vull ser adequat, veritat, en absolut. El periodisme necessita crear, formar veus crítiques, veritat, més ara gairebé que moltes altres àpoques, sempre vas...
però actualment se necessiten moltes veus crítiques amb el poder i que en canvi no se beben. Mira, t'aconsegueu fer referència a un cas molt concret d'entès. Aquesta base militar que molts volen posar, que molts posaran, evidentment, a Sant Joan, repasses la premsa escrita i parlada i apenas trobaràs referències crítiques, no ja crítiques,
sinó referències que se reconverteixen en preguntes respecte a què he fet. Allò de dir, men, què és això? Qui mos informa? Per què no mos han informat? Són coses mínimes. I trobarem aquest silenci majoritàriament des del Parlament, des de les classes polítiques, fins a la premsa, els periodistes, que crec...
per a més altres, la gent que té el privilegi, perquè és un privilegi de poder opinar, té també l'obligació de fer-se eco, de fer-se ressò d'aquesta sorpresa que estic segur que la gent ha tingut.
retornant a l'article entre Ferrer i Antoni Maures el títol, no sé si l'havíem dit parles de fas esparal·lelir-me diguem de seu advocat defensor que va tenir poquíssimes hores per preparar-se la defensa recuperar-me ara, que fa poc ho tornava a comptar una mag d'or a nic que també havia tingut poquíssimes hores per preparar
Se defensa en aquest cas d'en Chiqui, un dels darrers afusellats pel franquisme, i per tant hi ha pràctiques del poder que amb el temps no canvien, dius-hi, és ben cert.
És ben cert perquè ens fan veure que és ben cert. Si repassam totes les històries, sobretot de meitat del segle IX, veritat, fins al 75, que parlem d'aquest judici de Xiqui, al marge d'allò que diguis que feren això o feren l'altre,
eren tal o eren tal altra cosa. Al marge d'això, ens trobam en tots aquests judis, com és de la Guerra Civil, veritat, que no ha gairebé dret a la defensa. Aleshores, quan parlant de Consell de Guerra...
que inicialment t'aplantegen com s'acte de justícia màxim que pot fer una entitat teòricament independent com et s'exèrcit, ens trobem que tots són una autèntica fal·làcia. Quan parlem amb Ferrer i Guàrdia, que hi dormen 4 hores al dia, no sé,
l'abogat defensor, i passant 70 anys després en amat d'una nit que li dormen 4 hores per mirar la defensa de Xiqui, aquí no ha canviat res del que el podien dir que era injustici i no ha canviat perquè s'esforç de poder que els sostenin, aquest Consell de Guerra en concret,
són immobilistes, són les mateixes i no estan disposades a acceptar el més mínim canvis, la manera de pensar, el bo com o no, és així. Dubtes que en Maura es dol per en Ferrer i Guàrdia fos sincer, no?
Bé, això és una nèdota, una nèdota ben cruel. Quantes vegades s'han llegit, no, és que en Maura se va trobar en una situació política molt difícil, que és cert, havien perdut les colònies, és cert que en Maura havia intentat o havia suggerit que a Cuba se li donés l'autonomia, a banda que hi anés amb un vella, és veritat, i inventar-se el camp d'extermini, com va inventar, etcètera, etcètera.
Tot això és cert i que se'n va dir i se diu encara que en Mauri s'ha de veure obligat pels circumstàncies però que ell no era així. Bé, jo crec que signar una pena de mort i a més a més signar una persona que no té a veure en situació que s'havia produït és per tenir al Mancó un cert dol de cor que...
que t'obligui a amagatar un poc el que hi ha, o silenciat. Bé, doncs, hem de parlar clar, perquè les anècdotes a vegades són reveladores de grans veritats. De veritat, Ferrer i Guàrdia aquell dia 13 d'octubre, el dia després de la raza, de veritat, hem de procurar matar Ferrer i Guàrdia el dia següent perquè no ha matat el dia 12. Aquell 13 d'octubre de 1909,
que de matí vien a fusillar Ferrer i Guàrdia al migdia a fer conduir el seu cotxe oficial fins a casa d'Eduardo Dato, perquè era aquell 13 d'octubre a Sant Eduard, per compartir amb ell el que ara diríem un guatec, una festa. Aleshores, no es noten des dalt, és que és de...
És un detall d'una insensibilitat tan grossa que qüestiona moltes actituds del propi Maura i del que nosaltres, a través d'ell, dels coneixements històrics, podem entendre com home de bé i home de pàtria.
També, a banda de la referència en Eduardo Dato, fas referència també en el bisbe Llompart. Sí, és que...
Clar, quan mires cap enrere, busc que una cosa és història oficial, que no vull dir que m'entesqui, però que deixa de garbetjar, s'història oficial, saps? Gafes fruita de sabre, però només s'acaba d'all, i a vegades, a s'equip on trobem moltes veritats, es ve a veure un part...
va tenir fama de ser un virbe liberal, en certa manera, un virbe que va defensar el ciengo català, etcètera, etcètera. Però, a aquesta altra realitat, el virbe i un part, era un maurista absolut, i m'imagino, no tancar referents, però m'imagino, que va aprovar tota la repressió, la setmana tràgica, i el fusillament d'en Ferrer i Guàrdia, i d'altres persones que
que també pateguin un mateix càstig. Bé, l'assaminació del Bilba John Park per Toni Maura se manifesta amb el fet que el 25, l'any 25, quan va morir Maura, un 13 de desembre, la veritat, el Bilba John Park l'endemà mateix de les morts d'en Maura, o dos dies, no ho sé, 24-48 hores després, va prendre la iniciativa de xignar
un monument amable, el que tenim actualment, en veritat, a la plaça del Mercat. I no sols va prendre sa iniciativa, sinó que va encatxalar sa suspició popular amb mil pastretes, que eren molts de dolbers, i va crear una comissió, perquè s'ha encarregat de sa escultura, una comissió a sa qual, llevat d'una persona, d'un civil,
Tots els altres eren gent de l'Iglesi, eren gent que després van arribar a Canonges, en aquell moment no eren, com el Canonges Roger de Sineu, un que no hi va arribar però d'un gran prestigi com era el Joan Maria Tomàs de la Capella, veritat. Tots els altres que van participar en la comissió que havia de tirar endavant el monument,
van ser clergues, veritat. Aleshores, allò suposava que el Birbat, i per tant l'inglès, i perquè el Birbat és la màxima representació, veritat, no sols es col·locava als costats de la figura d'en Maula, sinó d'allò que representava en Maula i de la defensa dels interessos més conservadors que hi pugui haver. Ho dic perquè ara...
és molt possible, és més que hi ve, seguríssim, haurà tota una sèrie d'actes d'enaltiment de Maura perquè s'ho compleix, se fa accentari de seva mort, de veritat. Em sembla molt bé, va ser una persona que va fer ratxa, però no oblidem el punt de vista crític que hem detrint les coses. Que va ser una malestat, home...
La gent que va morir als carrers de Barcelona eren homes de família i per mi tenen tanta importància com la que pugui ser la seva idea d'Estat, sobretot si la seva idea d'Estat era mantenir unes formes, una economia i una moral que ja arrompien les costures.
Efectivament. Com creus que hauríem de celebrar, commemorar aquest centenari d'en Maura?
Bé, jo sé, però no som d'aquesta comissió, de veritat, ni som ningú, perdó, no hi són, però tant el d'en Maure com el de qualsevol altra persona. És a dir, persones que han fet rege, insisteixo, persones que no podem ignorar, que hi són, veritat. Però aquestes persones, que el que vaig dir significa que...
més preu, hem de tenir en compte que són part de la comunitat i part de la intel·ligència col·lectiva. Aleshores, crec que ens hi hem d'acostar en l'esperit crític
més millorable i més normal que puguem tenir. És a dir, si Maura va fer aspectes polítics que són leudables, aleshores s'ha de dir, naturalment, però al seu costat s'han de dir aquestes altres coses que no és que s'enfosquessin la figura, sinó que la completen. Per entendre aquesta història, per avançar, per ser nosaltres més adults,
hem de conèixer el que va passar no mirant enrere i veure una senyera, una bandera alçada que ens diu que tot ja va anar bé, sinó mirant-se a terra i veure que la va conrar i com la conraran.
no sé m'apareix una excel·lent sentència la veritat graç Llorenç bé, com sempre nosaltres evidentment convidam la nostra audiència a recuperar aquest article entre Ferrer i Antoni Maura la versió digital del diari perquè se va publicar en paper el dijous passat i a tu t'ha citat per dilluns que ve
I moltes gràcies, estic encantat. Adéu, bon dia. Gràcies, bon dia, gràcies. Adéu.
Desquena el mar i a la muntanya, completament al marge de l'activitat industrial, sota una col canta el poeta. Des d'una àrea de servei, la meva terra, és com un perrat grapejat.
País vençut pel davant i pel darrere, de trotinada dignitat. Adeu, torons amics, adeu, rients,
els culs d'encines i de raures i fagedes, muntanyes del meu cor, adeu estrelles, adeu al mar pur de cristalls i de turqueses,
Sona una guitarra, i el solet no vol sortir, a veure la terra promesa, com fa el seu darrer sospir. Hola, pudors d'inferms, brutes i adjectes,
Tenim als escorxats en dor de sang i mer. I en Quimi Portet, homes i dones del capdret, ens dirigim ja cap a Xocolat i ja conversarem amb Anita Sancho. Perigol a l'escudella, adeu amor bonica,
I a les 11 en punt en què va aquest programa Bon dia i Bona Vida, serà el moment de recuperar, de tenir en directe aquí, en els estudis d'Ona Mediterrània, una nova edició del programa Sobiranistes. La millor amiga a Déu reteta que es comprava l'escalet
I allà sota una col canta el poeta. Homes i tones, teu capdreta, Déu per si.
Bé, Jaume. Padre. Ciao. Uuuh, me compra una flor. Uuuh, desta ma part de Rambas. M'encanta Barcelona, mon amour. Ai, pas, això no va enlloc.
Agui, agui, agui, agui, agui i digam si em vols. Agui, agui, agui, agui, agui, agui i digam. Si no m'entens en català, m'encheri.
Som icòmic, m'agricudí, per l'Ai de Mosa te dic uiui. Una història de ciència-ficció, aquestes barres són revolució.
Avui i digue'm si em vols avui. Avui, avui, avui, avui i digue'm. Si no m'entens en català, Montcherri, com sà va? Crec que hauria d'acabar jo d'aquí, tu d'allà. Un turista dins el meu cor. Espero que no el rompis. Turis go home, please go home. Si no m'entens en català, Montcherri,
No, no, no.
Fins demà!
Hi ha una mediterrània amb els escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també on a mediterrània.cat és el Bon Dia i Bona Vida i aquesta darrera franja del matinal, just abans de Sobiranistes, és el moment que aprofitem per anar fins al xocolat
I allà Anita Sancho mos explica novetats musicals i mos comenta coses de la actualitat del panorama musical d'aquí. Anita Sancho, molt bon dia. Molt bon dia, Tomeu. Què tal, com estàs? Molt bé. Ha anat bé, és cap de setmana musicalment, tot bé, tot en marxa. Sí, tot en marxa, molt bé. La veritat és que no he hagut dit res musicalment xerrant, però...
Però crec que hi ha hagut moltes propostes. Hi ha hagut, hi ha hagut coses. Anita, què hem escoltat ara? Elías... Escoltàvem en Elías Henry Picó amb en Norat Gil. Són dos jovenets de 20 i poquíssims, 20 i 21 anys, si no m'equivoc, que ens presenten un EP que vam publicar el divendres passat a plataformes digitals, és a dir, ja està disponible, que se diu Almas a Tempo,
que, bueno, sota lema de dos instruments, dos continents i un sol batac, han fet una selecció de quatre temes, coneixen el tango portenyo i la xanson o la cançó francesa. Entre el violí d'en Harry Picó i el Nora Dillons Piano fan aquest recull de quatre cançonetes, o cinc, perdó, cinc cançonetes.
Escoltam un altre tema perquè apareixen d'or virtuosa de sa música. Sí. Escoltam ara un tema titulat Por una cabeza, m'apareix. D'en Carlos Garrel, sí.
Fins demà!
Tenen aquesta força i aquesta emotivitat d'estango, no? I no sé, realment molt guapo, eh? Sí, mira, funciona un poc de tècnica, clar que n'hi ha molta, no? Però també aquesta emoció i un poc de llibertat creativa, que això n'ha portat també. Elías Henry, bueno, Elías Henry Picó...
És un violinista d'aquí, que ja està coordonat en diversos concursos, nacionals i internacionals. De fet, quan tenia 12 anys, va participar en un programa de televisió que se deia Prodigios. O sigui que, bé, dur des dels dos anys que toques violí, per tant, és normal que pugui fer aquestes coses tan guapes, no?, a part de participar en nombrosos concerts, fer que toca per Madrid, també...
I bé, té una trajectòria bastant sòlida que apunta molt bé, no? I tant, i tant. Excel·lència tècnica, però també una profunda sensibilitat musical. I bé, compta amb en Nora Agil, que també és d'aquí, també està format professionalment en percussió i en piano i també ha actuat en molt de puestos. No sé què sentim ara.
Ara he posat Voila. De Bàrbara Pravi. Bàrbara Pravi.
Música en força, música inspiradora, música en aquest cas també per desconnectar, no? Per tenir allà, no? Per una estona de fer volar sa ment, no? Efectivament, sí, sí, com ara que som volar. Jo també tenia ara el cap volant amb aquest violí.
si t'apareix bé tancar amb aquesta primera mostra que ens ha agradat moltíssim i te l'agraïm perquè sempre ens descobreixes coses realment noves amb una que s'atitula Les Folles Mortes Les Folles Mortes i es muntant aquesta també és molt emotiva Música
Fins demà!
Anita, com trobàvem Elias Henry i en Norat Gil en aquestes cançons? Són a les plataformes, supòs? Sí, podeu trobar tantes a la nostra pàgina web com a totes les plataformes d'escolta de música digital. Elias Henry Picó i Norat Gil, cadascú té el seu perfil i comparteixen aquest Almas a tempo, que és el nom de l'EP que estàvem escoltant ara.
I Anita, això té expressió en directe, diguem, o entendrà? Ells fan molt de concerts, però amb aquest projecte del Massatempo vos anirem formant perquè estan pendents de tancar una data, m'hauria agradat.
he de comentar-la, però de moment com que no està tancada no la puc avançar encara. Una data per presentar aquest projecte, diguem-ne. Exacte. I doncs estarem pendents. Estarem pendents. Amb els durs també una altra estrena, no? Sí, aquí fem una altra preestrena perquè aquest també, tenim el plaer en aquest programa poder-lo escoltar abans que ningú,
El divendres Boitzelo estrena un nou tema, després bastant de temps, i a part amb una transformació, una evolució d'aquesta agrupació que crec que va néixer d'avés del 2014, van començar, formada per en Carme Garí a la veu i en Vial Fiol, violenxelista,
Durant molts anys van fer el primer disc el 2018, amb tot el nom de Boitzello, que el van gravar amb en Miquel Brunet, i van guanyar el Premi al millor disc de música clàssica en els Premis en Derrot de la Música Balear, i ara, a la fi, ens tornen a mostrar més material nou per aquesta vegada. Han incorporat en Miquel Marquez a la bateria,
tot i que ell ja formava part de la majoria de concerts, però ja com a agrupació, i amb Helena Moncada és el sintetitzador, veus i altres textures electròniques, i d'aquesta manera la formació Boitzelo passa a la Boitzelo Eclèctic Quartet. I doncs sentim un tast d'un clàssic.
A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com et som. Té la caballera rosa i llarga fins a estalors.
cantinava amb una pintada d'or. Falguem Déu, Aina Maria, robadores del meu cor.
Anita, aquesta peça val la pena sentir-la sencera, no? Sí. La continua.
A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol. Té la caballera rossa i llarga fins a estalons. La mare la pentinava amb una pinta tador. Valga'n Déu, aina Maria robadora del meu cor. Valga'n Déu,
Una peça meravellosa, una versió meravellosa d'aquesta La Dama de Mallorca. De fet, ara així de memòria em venen com a 5 versions de la cançó. Totes elles molt diferents entre si, no? I aquesta Déu-n'hi-do. Podríem fer un programa només per versions de La Dama de Mallorca. Sí, sí. I sempre té aquest punt emotiu, emocionant, potent. Qui és que canta aquí?
Carme Garí. Ah, no, va bé, sí, sí, sí. Bé, no mos queda res. No sé si hem de comentar... Bé, ja fa temps que vareu... Si m'ho permets acabar de dir sobre aquest projecte, dir-vos que coneixerem tres cançons més, no, dues cançons més, a part d'aquesta, i que el que estan fent és acabar de...
amb els darrers detalls del 19 que presentaran el gener del 2026, tenen data pel 31 de gener per presentar-lo al Teatre Mariterra. Per tant, tornarem a parlar un poquet més d'aquest eclèctic quartet de Boitxello.
D'acord, quan sigui la setmana de la presentació t'agrairan moltíssim que mos ho recordis i miraran de pegar-hi un vot. Molt bé. I res per acabar, en Joan Miquel Oliver sempre inquiet, no? Sempre intentant fer coses innovadores, no? Sí, en Joan Miquel Oliver té tres vessants musicals, el de compositor i letrista Antonia Fonts,
la seva carrera en solitari, que el poden sentir cantar, i després el de compositor de música instrumental. Ja fa cinc anys així mateix van fer les aventures de la nota La, que van treure en CD i en vinil, amb disseny d'Albert Pinya, amb dibuixets fantàstics, i ara fa un mesos van treure només en digital, en aquest cas, música tecnològica.
que s'asseva també un altre disc d'aquest vessant més experimental. De fet, aquí donaria per fer un altre programa, només seran de com ha fet el disc. Perquè ha fet servir un element imprevisible amb una mètode de composició, va triar unes notes de manera aleatòria, després va fer servir un dau de 12 cares,
per cada una de les notes de l'escala cromàtica bé, hi ha tot un he de confessar que fa temps me'l vaig trobar per aquí me'ls trobam sovint perquè estem a prop relativament i m'ho va explicar i no ho vaig entendre però...
Jo tampoc, per això dic que hauríem de fer el programa amb ell, això és clar, perquè l'ha d'explicar ell. Bé, el convidarem un dia a venir perquè la nostra audiència se faci una idea, feim un tast i després te deim adeu. Molt bé, fantàstic.
No havia entès el títol, ara l'he entès.
ets una ravera ets una ravera una ravera perquè és com un tecno de baix un rave d'aquests una ravera total Anita Sancho, moltíssimes gràcies acabarem amb un tema d'en Joan Miquel Oliver també escoltant un tema molt bé moltíssimes gràcies mirarem de pegar un bot de xocolat
Molt bona setmana, i sí, us esperam aquí a Xocolat, tenint la botiga pleníssima de discos de segona mà, tant en vinil com en CD, que és una meravella. La setmana que ve parlarem un poc d'alguna novetat d'aquí a Xocolat, així per recomanar també, perquè passeu a comprar i a visitar-nos. Fantàstic. Moltíssimes gràcies, Anita. Gràcies, bona setmana.
I ara escoltam una darrera peça d'aquesta música tipus experimental, per dir-ho de qualsevol manera, d'en Joan Miquel Oliver. Aquesta s'atítula Santa Clara Street.
Escoltes zona mediterrània, encara que no ho paresqui, i escoltes en Joan Miquel, encara que no ho paresqui tampoc. Som en el final des Bon dia i Bona vida. Pegam una eda rapidíssima en el diari de Balears per veure les novetats. Encara encatxar com a primera notícia caos a l'aeroport de Palma per la irrupció d'un dron d'origen desconegut.
i en el mateix temps el govern espanyol demana a la Unió Europea que anul·li el canvi d'hora i també una altra de les novetats que acaben de publicar a Diari de Balears diu que el Consell de Menorca deixarà de salar l'ús d'aquest article fora del context que li corresponen és el cavall de tarolla on les polítiques reaccionàries
i lingüicides és el que en diu l'organització FEMO en català que ha estat qui ha denunciat aquest mal ús de l'article salat en segons quines comunicacions del Consell de Menorca que no hi pertocaven també des de Diari de Balears mos han fet eco mos han fet ressò que hi va haver denunciat en certa manera
que hi va aquesta trobada de neonazis a l'hotel Abelai de Palma i també explicar-vos que la cosa sorda ha tornat i ha tornat d'una manera espectacular, amb un èxit espectacular i és que en només dues hores va vendre 6.000 entrades en el cas del seu concert a Palma.
un concert que se farà dia 2 de maig i que ja ho informarem més llargament d'un altre dia. També informam que se gira el títol de Tornallom i que a Tornallom serà el títol d'una nova cançó
de la gossa sorda, que com bordem, actuarà el 25 d'abril a Picassent, el 2 de maig a Palma i el darrer concert serà acunit. Hem de veure si se confirma la data. Totes aquestes qüestions vos les actualitzarem quan se va inconfirmat.
I nosaltres ja vordem adeu. Moltíssimes gràcies per ser-hi durant aquestes tres hores, vos acompanyant des de les 8 fins a les 11. Just abans heu pogut escoltar el programa Crepuscle en 100 estels. Avui, hora baixa, moltíssima programació nova i ara mateix, a partir de les 11 en punt, el programa Sobiranistes de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.
To both look and tell I guess there is no one to blame We're leaving ground Nothing's ever been the same again It's the final countdown
Fins demà!
Des de l'habitant de 50 de la freqüència modulada.