també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a Ona Mediterrània amb el Bon Dia i Bona Vida que comença ara el programa matinal d'aquesta casa, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí i que vos acompanyarà...
Fins les 11 des de matí. Tot d'una vosa explicant quins són els principals arguments que hem preparat per avui. Ara, escoltam però en Queralt Laoz, una de les veus més meravelloses de l'actualitat musical dels països catalans.
Si no vols avui passar veldràs demà, perquè ets la més xula de tota sa festa. Balla qui t'avalla, no t'acturis, no. Posa un peu aquí, no te passis de voltes. No me'n posis cara de desil·lusió. Balla qui t'avalla, escopeu traïdor.
i en estar cansada no t'aturaràs. Balla aquí, t'aballa, no t'aturis, no. Posa un peu aquí, no te passis de voltes. No me posis cara de desil·lusió. Balla aquí, t'aballa, escop peu traïdor.
Si la lluna vol, ballaré amb la via. Aquest ball no, aquest ball no, és el sol qui la domina. Ai, sí, ai, no, no. Ai, sí, ai, no.
Saps les altres guapes m'agraden a mi? De tant que m'agraden m'he quedat fadrit.
que era el Tlaoz i la Copeo Traïdor, amb, evidentment, l'Esmeralda, aquest conjunt musical extraordinari format per tres cantants, una d'Es Principat, una d'Es País Valencià i una Clara Fiol d'aquí, de Mallorca.
Amb aquest copeu començant el programa Bon dia i bona vida d'aquest divendres 30 de gener de 2026. Un programa que tot d'una vosa repassarà l'actualitat. A continuació podrem escoltar la Francisca Grimalt amb la seva crònica i opinió com es fa cada setmana. A continuació, la Maria de Lluc Muñoz.
També tindrem a partir de les 9 i 20, 9 i mitja, Rebel i Consentida, en Laura Ribes, avui un tema també ben interessant, a les 9.30, Noves Ibres, amb en Joan Vicenç Lilló.
A l'ardeu arriba Naina Amor amb una nova edició de música amb amor. I a l'ardeu i mitja, com sempre, farem aquesta recta final del programa i de la setmana. Bon dia, poesia, amb en Pere Perelló i nom de Déu i...
amb Pep Lledó avui tot dos títoles tot això i moltíssimes coses més aquí a Ona Mediterrània el bon dia i bona vida escoltes bon dia i bona vida el programa matinal d'Ona Mediterrània
I quan són les 8 i 6 minuts d'aquest divendres, ja 6 de febrer del 2026, és el moment d'anar cap a les portades de Diari de Balears i de Vilaweb per revisar quines hores d'ara l'actualitat. Som-hi, començant per Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears avui obri amb el vídeo amb el cor, l'èpica banda sonora que acompanyarà el correllengua germanat. Escoltarem la cançó ara mateix, d'aquí 5 minuts o 10. Palma, Barcelona i València donen el sus amb el cor.
Unes 190.000 persones de les Illars Balears queden al marge de la bonança econòmica. És el càlcul que ha fet EAPN Illars Balears a partir de l'enquesta de condicions de vida que s'ha fet pública
Aquesta setmana. També destaca a Diari de Balears que PP i Vots tombaran l'esmena contra la derogació de la llei de memòria democràtica. I també aquesta notícia que vos avançàvem ahir en què va es programa. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó a Puigdemont i deixa en ridícul, una vegada més, Pablo Llarena.
Puigdemont diu que la sentència del Tejuer és una plantofada molt dura al Parlament Europeu i demana explicacions a Metzola i a l'actual conseller Duc, que era aleshores conseller d'Anna Metzola.
Els Mossos d'Esquadra sí que actuen i detenen quatre ultres de núcleo nacional. Contrasta amb l'actitud de la polícia espanyola a Mallorca. Llorenç Parelló, actual gerent de l'Institut d'Estudis Baleàrics, serà el nou director general de Cultura del Govern.
I un article d'en Miquel Àngel Rieri Ximenis recordant que el túnel del Ferrocarril que travessa Palma compleix 95 anys. Més qüestions. S'acerquen persones per gestionar l'hostetgeria del Castell de l'Aroa.
és una altra de les notícies que podeu llegir, que podeu recuperar a la portada diari de Balears. Més per Mallorca i més per Menorca es coordinen per defensar el dret a l'habitatge, aturar la massificació turística, millorar la connectivitat i un finançament just.
i oberta la convocatòria per a formar una borsa d'aspirants a funcionaris interins docents. Més qüestions. Representants del GOP de cada illa coincideixen en la necessitat d'una llei balear de bioseguretat
i Manacó aborda l'accentisme escolar des d'una mirada comunitària. També vos ho recordam, ahir ja vos ho dèiem, ja vos ho explicàvem. Palma presenta el programa de sa rueta i de sa ruva i el podeu trobar.
íntegrament a Diari de Balears, a través de la portada de Diari de Balears entrava la notícia i en podreu llegir tot el programa. Més qüestions amb on anem ara, però a Vila Web ja tenim
com a peça més destacada, una que, titulada amb un interrogant, la sentència els il·lumina qui surt retratat en el correctiu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea al Parlament Europeu sobre Puigdemont. Villawet dedica diverses peces, evidentment, a tractar aquesta qüestió i a analitzar-la.
També destaca que els pagesos tornen a protestar amb tractors a Barcelona. Hi ha temes que continuen encallats. El pla de l'escàndol a Alacant, les explicacions que de Barcala no més convencen els seus. Hi ha un presumpte cas de corrupció a Alacant amb dimissions, hòspites i pisos de luxe que...
Pareix que de moment les explicacions que ha donat Herbal no són gaire convincents. Més qüestions. Volem frenar la impunitat dels rendistes. Neix el Sindicat de Llogaters de València i encara destacàvem una entrevista a Tatxo Benet,
que és el nou president de l'entitat FemCat, que plega empresaris catalanistes. El titular és La llengua catalana fa augmentar la productivitat. I també des de VilaWeb, però...
recuperar aquesta notícia que encatxalava. Diari de Balears, una vintena d'artistes s'uneixen amb el cor l'himne del correllengua agermanat. Tots aquests, totes aquestes qüestions les podeu trobar a diaridebalears.cat. Monanam...
Volíem dir a Vilaweb i ara tornem de Balears per repassar-vos i recomanar-vos diversos articles d'opinió. Per exemple, és d'en Joan Mas Collet. Defensar la pagesia és defensar Mallorca, diu en Collet. En Joan Lledonet, la llengua catalana continua sense ser respectada.
L'article d'en Rafel Borràs. EPA. Regularització. Precarietats. El d'en Elila Tomàs. La presidenta ha perdut el nord. El d'en Joan Vicenç Lillo. Ens manquen ous. I recordem que podrem escoltar la secció que cada divendres ens fa en Joan Vicenç Lillo. Però aproximadament a la 9 i mitja podrem escoltar Noves i Peres.
M'on anem ara a escoltar la predicció del temps i després estrena d'aquest himne del Correllengua. Bon dia. Aquest hivern estarem amb una certa tranquil·litat després del dia a dia amb Nicolà, amb una goteta i ventós.
La temporada de la mà. Avui encara tenen una mica de vent, però anirà a poc a poc, calment, igual que la mà anirà millorant. Tinc conjunt, sobretot un dematí bastant de sol. Un temps relativament agradable. De cada hora baixa ho mantenim una mica eniguls i, de fet, avui d'espera ja d'ensenir,
podríem passar una petita perturbació i deixar algunes precipitacions, però que dissabte de matí ràpidament milloraria. De cada zona baixa sí que hi haurà una perturbació, més que més vespre.
que normalment serà aquesta nova bombosca nomenada Marta, mos passarà per damunt. Gràcies a les conseqüències que provoquerà de nou a la península ibèrica de Luzia, la Soma de la Zalema, aquest dia seguirà ploient moltíssim, inclús diumenge i dilluns. La cosa és terrible. I aquí diumenge, la distecada de la nit començarà a ploure,
i sí més amant com mitjans de matí. Podem tenir plujers generals i generoses. De cara d'un moment de l'hora baixa, les plujers es podrien intensificar cap al nord de Mallorca i la tramuntana i Manorca. Ara aquesta aventura serien ja molt més disperses, amb un ambient ventós i fred.
Fins aquí el pronòstic del temps. És el moment que escolten tots plegats aquest tema titulat Amb el cor, que s'estrenava ahir vespre a València, Barcelona i a Palma.
i que hi participen del País Valencià, Auxili, Abril, La Fúmiga, La Gosa Sorda i La Maria, de Mallorca, Fades, Júlia Colom, Marc Grimalta, OER, Pitjorines, Xanguito i els xeramies de Solla,
de Menorca, Paldegall, d'Eivissa, Uc, del Principat Adrià Sales, els Catarres, companyia elèctrica d'arma i doctor Prats, de Catalunya Nord, en Màxim Cayuela i de l'Alguer, nafrancà Masu. Escolta'm, idò, aquest amb el cor.
...coms mai havien passat i esperant que ja mai deixi de passar. ...pullant amb els morts coordinats de tots. ...que es volen llenar i de l'altre i de la lliure, o ara o mai. Perquè no ens arrebateixin la nostra cultura i la nostra llengua. Visca el cor de llengua i visca la Terra!
Ho van imaginar els meus avantpassats Poder parlar al carrer i no fer-ho d'amagat I ara jo tinc sa veu per cridar-ho ben fort Que jo parli en català i que ho sàpia tothom
De fraga a l'onguí, de salses a guardamar. Ens hem enamorat del que no podem tocar. I em portem a lasanyes, això no es pot canviar. I si en vols formar part, canteu fort i ben alt. I ara que està bé, no temo. No hi ha impossibles si estem junts tu i jo. I ara que ja ens veu tot arreu.
Per la llengua correm fins al vol. Guanyar o perdre no és qüestió de sol. I gritaré fins que els braços ja no donin més. Fins que al davant hi ha molts que hi hauràs. Fins que la germana ho sigui tot.
No és impossible si estem junts tu i jo Cridarem fort amb el cor Que cada gota de sudor que ens regali mà per la pell És la mostra de la lluita que no ens deixa indiferents I cada passa que farem és una passa menys
Fins demà!
Fins demà!
Amb el cor aquest himne, el Correllengua Germanat és la banda sonora que acompanyarà el Correllengua Germanat durant els dies de primavera que travessarà els països catalans de nord a sud i d'oest a est. Som el bon dia i bona vida dona mediterrània. Començam ja amb les columnes d'opinió i d'anàlisi.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Jaona Mediterrània és el moment d'escoltar una de les primeres col·laboracions d'avui, d'aquest divendres 6 de febrer de 2026. Hi ha gent que m'ho demana que tornem a posar la cançó. Ho farem d'aquí una estoneta. Ara, però, anem a escoltar...
una de les primeres col·laboracions d'avui.
Bon dia a totes i a tots. Fes créixer Ona Mediterrània.
Dius que aquest és un món depriment, ho expliques a tota la gent i jo només vull divertir-me. Voldria ser capaç de fer qualsevol dubte o moviment que pugui fer, fugi aquest pensament. No, tot anem.
No hi ha res que pugui fer un altre.
veus que es fa petit tot el teu món quan sents de prop la poeta Bon dia, bona vida, anem de Estrena en Estrena. Aquesta era el tema que estrenavem divendres passat l'altra cara. Ara sí que és el moment d'escoltar la col·laboració que mos fa cada setmana a Francisca Grimald. Escolta'm-la.
Bon dia a tots els oients d'Ona Mediterrània i bon dia a Tomeu. Avui vull començar amb una confessió. M'encanta la literatura fantàstica. Però no parla del Senyor dels Anells ni de Harry Potter. Parla d'un gènere molt més nostrat, més barroc i sobretot molt més car.
El boetí oficial de les Illes Balears, el BOIP. Si l'agafau qualsevol dia, hi trobareu paraules precioses. Protecció, sostenibilitat, preservació de l'entorn, equilibri territorial, espoesia pura.
Llegim del bo hip on pensa que viu el país d'aniràs i no tornaràs de les rondalles. Però llavors surts al carrer, fas un ullà dels titulars de la premsa, xerres amb el veïnat del cap de cantó i te n'adones de la crua realitat. A Mallorca tenim unes lleis de ser escrites d'un paper.
perquè són unes llei de pas de flonja quan sortim al carrer. Aquesta setmana hem tingut una notícia que si no fos tan trista seria per fer-me cançons.
El GOP ha denunciat que la justícia està acibant denuncis per delits ambientals perquè, senzillament, no hi ha mans. No hi ha prou personal per investigar. Imagineu bé la situació.
una milana real, una espècie protegida de les nostres de tota la vida, mor electrocutada en un fil elèctric que no complés la normativa. El Gop ho denuncia, la policia ho bou. Però quan arriba el jutjat, res.
Com que no hi ha un funcionari que hagi tingut temps de fer l'informe tècnic número XXX barra X, la denúncia s'arxiva. Això respecta els drets de la natura? No. Això és una invitació al camp i qui pugui.
Mallorca és més perillós aparcar 5 minuts damunt la vora via per anar a comprar el pa, que t'arribarà la multa abans de menjar-te el darrer crostó. Que fer un atemptat mediambiental en sol rústic. Perquè la multa de trànsit està automatitzada, però la defensa de la terra...
La defensa de la terra depèn d'una gent que està desbordada i sense recursos. I mentre el medi ambient plora per les cantonades, el Consell de Mallorca segueix fent caixa. Aquesta setmana han sabut que els continuen gestionant la venda de places turístiques.
Anem a veure si ho entenc, perquè potser sóc jo que sóc malentener.
D'una banda, ens diuen que estan saturats, que no hi acabem, que falta aigua, que les depuradores peten cada vegada que plou quatre gotes o que arriben tres vaixells al moll. Ens demanen, per favor, que siguin sostenibles, que tanquem l'aixeta mentre ens ensabonem el cap.
Però, per l'altra banda, seguim venguent places turístiques, com que hi ven bunyols a dia de les verges, i vostè quant en val? Idò tingui 10 més, és un esquizofreni absoluta.
On queda el turisme de qualitat? Perquè la qualitat no és només que el turista tingui d'obres. La qualitat és que l'illa pugui respirar. Si no podem protegir unes milanes...
un velles ombres, un cementer de blat. Com protegirem el descans del Mallorquins i el nostre dreta a l'habitatge? Dins tot aquest esgavell repassem el consum del producte local.
i l'obligatorietat del sector hoteler de comprar un 5% mínim de producte local. La llei du 3 anys en vigor, però amb aquests 3 anys no han deixat de sentir els nostres pagesos queixar-se els pescadors ja n'hi tenen veu
I els que coneixem el món de l'hostaleria pensant que com és possible que no hagin notat cap millora, que el manco als menys no s'hagin revaloritzat un poquet.
Com és possible que l'estiu passat el cementer de cindris estigués sense Covid o que les tomàtiques no tinguessin sortida, etcètera, etcètera? I llavors, de sota, et cau un comentari que et fa aturar.
És que les cadenes estan desesperades perquè el Consell ja els ha avisat que enguany no els acceptarà les factures de l'aigua corrent com a producte local? Bé, aturam un moment. Tenim uns inspectors que controlen els compriments de les lleis que, com a producte local, accepten les factures de l'aigua no potable
que surt a les aixetes dels banys dels hotels de cinc estrelles i l'aigua que se'n va per la canonada quan el turista prem el botó de descàrrega de les cisternes de l'escusat. I que fa tres anys que els ho donant per bo. Hem perdut el cap.
Paguem uns sous o uns funcionaris que la seva feina és inspeccionar el compliment de la llei. Dels polítics, la veritat, no esperen massa coses, però d'uns tècnics que tenen una formació i una qualificació i que en principi han de ser assèptics en la seva feina, tenim el dret a esperar i a exigir que segons quines brutors no es facin.
Esperem que el manco, aquest estiu, els nostres pagesos, els nostres pescadors, els nostres industrials de productes de limpieza, els nostres vineters, coneguin qualque cosa. Ara bé, recordeu, el LACAO ja no és producte local. Lamentablement, durant aquests anys, han desaparegut les vaqueries.
I així anem, amics i amigues, entre milanes que se electrocuten en silenci administratiu i hotels de 5 estrelles que ens volen fer passar l'aigua de l'escusat com a producte quilòmetre zero. Si no fos perquè ens hi va la vida i els futurs dels nostres fills,
Pensarien que tot plegat és una broma de mal gust, una d'aquelles rondalles on el gigant sempre engatossava el pagès. Però el pagès ja no es deixa enganar tan fàcilment. Ni el pagès, ni el pescador, ni el ciutadà que veu quan la seva villa es converteix en un escenari que algú llogia per hores.
Demanar respecte no ser radical és demanar dignitat. Exigir que les denúncies del GOP no acabin dins la paperera del jutjat per falta de mans és exigir que els nostres drets humans i ambientals no seguin paper banyat.
Mentre uns fan embuis, nosaltres seguim aquí. I la nostra millor defensa, a part de denunciar aquestes malifetes de poca vergonya, és la nostra capacitat de col·laborar i de consumir en consciència. Si l'administració no ens cuida, ens haurem de cuidar entre nosaltres. Comprem el veïnat, parlant de nostra llengua amb orgull i, sobretot, feiem poble.
Mallorca no és una marca ni és una parcel·la. Mallorca és la nostra memòria i la nostra terra. I si no la defensant nosaltres, que som els que la trepitzen cada dia, no esperen que ho faci ningú que té un despatx molt lluny de la realitat.
Així que ja ho sabeu, salut, seny i que aquesta setmana, quan obriu l'aixeta, recordeu que per alguns això és el producte local més exquisit a l'IA. Ens sentim la setmana que ve. Bon dia a tots i molt bon cap de setmana.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
I el Bon dia i bona vida dona mediterrània és el moment de tornar a escoltar la cançó que estrenam avui amb el cor del Correllengua ha germanat.
Perquè no ens elevasteixin la nostra cultura i la nostra lingua. Visca el cor de llengua i visca la terra!
M'han imaginat els meus davantpassats Poder parlar al carrer i no fer-ho d'amagat I ara jo tinc sa veu per cridar-ho ben fort Que jo parli en català i que ho sàpia tothom De frac a l'alguer, de salsa a la guat de mar Ens hem enamorat del que no podem tocar I em portem
I si en vols formar part canteu fort i ben alt. No hi ha impossible si estem junts tu i jo.
Per la llengua correm fins al volt. Guanyar o perdre no és qüestió de sol. I gritarem fins que els braços ja no donin més. Fins que al davant hi ha molts que hi hauràs. Fins que el desert no ho sigui tot.
És impossible si estem junts tu i jo. Cridarem fort amb el cor. Que cada gota de suor que em regali mà per la pell és la mostra de la lluita que no es deixa indiferent. I cada passa que farem és una passa menys que queda molt.
Obrim pas a qui és que venen i a qui estem aquí presents. Hem encès un sentiment amb el caliu d'aquesta gent. Orgullosos d'una llengua que no morirà amb el temps. I si mirant tu des d'enfora sens que em pots donar una mà. Aquest moviment ens tracta com germans i germans. I no torrem l'esquena que és que volen ajudar. Una festa sempre ho ganta als països catalans.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Amb el cor, l'himne de la correllengua germanat, una correllengua que travessarà tots els països catalans, de nord a sud i d'oest a est, durant la primavera, durant els darrers dies d'abril i els primers dies de maig. De fet, a Mallorca hi serà dia 2 i 3 de maig.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, i quan es falten 12 minuts per les 9, intentarem a les 9 connectar-nos amb el Congo. Ens han avisat que avui justament no hi ha molt bona connexió allà, però mirarem de parlar amb en Justin que ens expliqui
com han viscut aquesta darrera tragèdia que s'ha produït fa poc dies. En qualsevol cas, mirarem si és possible aquesta connexió, però abans, ara, és el moment d'oferir-vos un repàs a l'actualitat en forma de repàs als titulars de cinc mitjans de comunicació. Evidentment, començam per Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears justament comença la seva portada amb el vídeo amb el cor, l'èpica banda sonora que acompanyarà el correllengua a Germanat. També amb una crònica de l'acte que es va fer ahir a Palma i que coincidia amb els de Barcelona i València. Palma, Barcelona i València donen el sus amb el cor.
Canviant de qüestió, unes 190.000 persones de les Illes Balears queden al marge de la bonança econòmica. És l'advertència que fan des de la xarxa contra la pobresa, EAPN, de les Illes Balears, que analitzen l'enquesta de condicions de vida que s'ha fet pública aquesta setmana també.
amb on anem-ne a una altra qüestió. PP i Vox tombaran l'esmena contra la derogació de la llei de memòria democràtica.
I una qüestió importantíssima ahir Puigdemont, i que sigui simbòlicament, Puigdemont diu que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és una plantofada molt dura al Parlament Europeu i demana explicacions a Metzola, que és presidenta del Parlament, i a l'actual conseller Duc,
el conseller del govern d'Illa, que justament va ser un dels catalans traïdors que van fer feina en contra de l'autodeterminació de Catalunya i per perseguir independentistes arreu d'Europa. Més qüestions. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó a Puigdemont i deixa en ridícul, una vegada més, Pablo Llarena.
També destacàvem des de Diari de Balears que els Mossos d'Esquadra sí que actuen i detenen quatre ultres de núcleo nacional, cosa que la policia espanyola no fa, malgrat les evidències dels seus atacs a diverses bandes de palma.
Llorenç Parelló, actual gerent de l'Institut d'Estudis Baleàrics, serà el nou director general de Cultura del Govern i és que després de la dimissió de l'actual director general, Ricard de Vicenç, Llorenç Parelló assumirà o serà anomenat avui, segurament avui en el Consell de Govern, com a nou director general
de cultura. El túnel del Ferrocarril que travessa Palma compleix 95 anys, mos ho recorda en Miquel Àngel Riera Ximenis, president d'Amics del Ferrocarril.
Més qüestions per Mallorca i per Menorca es coordinen per a defensar el dret a l'habitatge, aturar la massificació turística, millorar la connectivitat i un finançament just.
També destacam des de Diari de Balears que està oberta la convocatòria per formar una borsa d'aspirants a funcionaris interins i docents i que representants del GOP de cada illa coincideixen en la necessitat d'una llei balear de bioseguretat. Recordem també que teniu un accés ràpid a tot el programa de Sarrueta i de Sarrua a través de la portada de Diari de Balears
Guaitama, la portada de Vilagüeb. La sentència els il·lumina qui surt retratat en el correctiu del TJUE al Parlament Europeu sobre Puigdemont. És una peça signada per en Josep Noelard i que analitza justament quines són les conseqüències, o quines són les conseqüències,
d'aquesta sentència Renfe reconeix ara que la normalitat de Rodolía no arribarà fins l'abril aquesta és la notícia que ara destaca també Vila Web que encara mos n'explica unes quantes més aquesta que també mos explica Diari de Balears una vintena d'artistes s'uneixen amb el cor
L'himne del correllengua agermenat volen frenar la impunitat dels arrendistes. Neix el sindicat de llogateres de València i els pagesos tornen a protestar entre tots a Barcelona. Hi ha temes que continuen encallats, diuen.
Ens fixem ara en el Majorcat Daily Bulletin, que com a titular principal diu els britànics corren el perill de caure atrapats en la trampa d'immigració espanyola, el sistema a punt de col·letçar a les Balears.
Una altra de les qüestions que destaca el Mallorca Daily Bulletin Epstein enllaça amb individus amb vincles amb Mallorca Richard Branson i la família Reuven entre d'altres
més qüestions que mos destaquen des del Mallorca Daily Bulletin. Una investigació avala la decisió del govern balear de no limitar els lloguers. És una qüestió que haurem d'analitzar
perquè és un estudi que s'ha fet en base justament a la mesura que va prendre la Generalitat de Catalunya de limitar els preus de lloguers i que segons un d'aquests informes no ha anat bé. M'anem ara a la portada, a la coberta d'última hora...
en la seva versió en paper de què corresponent en aquest divendres 6 de febrer de 2026. Titular principal, els col·legis limiten el futbol en el pati pels conflictes que genera. I és que cada vegada més centres de Mallorca se veuen obligats a regular o inclús vetar aquest esport per problemes de convivència, diuen.
La fotografia principal del diari Última Hora d'Avui s'attitula Un patrimoni salvat de l'Expoli. El Museu de Mallorca exposa milers de peces incautades el 2024.
També destaquen a última hora que intenten llogar una caseta de jardí per 900 euros a Palma. La fotografia es veu una casa d'aquestes de jardí, tipus fusta per dir-ho de qualque manera, fora finestres.
rebuig definitiu del govern a topar el preu dels lloguers. La restauració de Balears és la que va perdre més clients de tot l'estat i les illes entre els territoris amb més baixes per incapacitat temporal...
També la part forana, salvem la padruscada, aixeca la veu contra la nova urbanització i el comissari europeu de Pesca pren nota de la realitat del sector i és que representant del govern
i del Ministeri Espanyol se varen reunir a Palma amb en Costas Cádiz, que és el comissari europeu. Finalment, de l'última hora, destacarem dues qüestions. Per un costat, alarma per amenaces amb un guinevet entre nins en un col·legi de Marratxí i que, com cada divendres, l'última hora inclou el seu suplement l'Económico,
que avui titula La temporada s'avança a març. Aquests són i d'or els principals titulars d'última hora. M'anem a un diari de Mallorca, en la seva versió en paper, també corresponent en aquest divendres 6 de febrer. Nou col·laps a urgències de zones pases, que obliga a derivar pacients a sonllatze.
les informacions que mos arriben a Diari de Balears i que publicarem aviat, és que hi ha ben bé una trentena de persones que són en els passadissos esperant ser ingressats a una habitació.
El govern rebutja topar el lloguer després d'encarregar un estudi centrat en Catalunya. És una altra dels títols. Registren les corcollens, la seu d'una empresa turística a Palma per possible frau fiscal, el comissari europeu de pes que estudiarà la singularitat del sector balear, condemna per atacar la casa de la directora de l'Institut d'Andraig, quatre menors en aquest cas,
I la fotografia principal és per una notícia titulada Jardí Botànic amb Xaboles. I és que el Consell cedeja a cort els terrenys per al futur projecte de flora mediterrània que obligarà a fer desallotjaments. Diuen des de Diària de Mallorca, diuen obligarà a fer desallotjaments. Diària de Mallorca.
Aquests són i no els principals titulars d'aquests 5 mitjans de comunicació que vos hem traslladat ara mateix i que donen pas ja, faltava un minut, i per les 9, que és el moment en què tenim previst connectar-mos al Congo. Ho provarem?
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bona vida, dona Mediterrània
De moment hem aconseguit connectar-nos amb el Congo, veurem si podem mantenir la conversa amb el nostre company, el nostre col·laborador, el nostre amic Justin Caixara. Justin, bon dia.
Justín primer de tot i òbviament hem de començar parlant d'aquesta desgràcia d'aquest accident a una mina de cobalt que hi va haver aquí crec que a prop d'on estàs tu Sí, sí, sí en el Congo no acaba de registrar cada vegada desgràcia i aquesta mina
de la ceguera i la setmana del dia 29, 30 i va a veure que desgràcia és una mina que es diu de Rubai, que està aquí al nord, a prop d'aquí.
que estem a la província d'on estem, jo estic aquí al sud, i és una mina, sí que aquesta desgràcia per donar una idea, és una mina des més grans del món de cobalt i que produeix a tots nosaltres pel nostre aparato a nivell global un 30% de cobalt del món, quasi 125%.
Casi 125 tonelades al mes. I aquí no me puc cerrar de número. Viste que alguna ha cerrado de un desgraci de 200 morts. Nens, que són mine que dons esploat. Nens.
en aquesta zona, però jo no em treballaria a donar un número perquè inclús no se sap quanta gent podrà haver en aquesta, no sé com dir, de rumba, etc. I ja que posa clar aquest desgràcia, aquest impacte ecològic d'aquest sistema extravista.
Perquè clar, estan parlant d'un mínim de 40 persones mortes, crec, però bé, el que tu dius, segurament és possible, no és especular molt que n'hi pugui haver moltes més, i clar, estan parlant, si no vaig equivocat i tu me corregiràs, clar, has dit que la mina més de cobalt més grossa del món...
i entenc que segons quines parts fan feina nins perquè tenen sermans més petites i va millor per agafar escobalt és així? sí, sí ara les autoritats congoleses estan xerrant de 200 en tema de número però jo crec que és molt més perquè són nines que la gent
més baixa terra. I ja dic que en aquest moment que hi ha aquest desglitzament, que se sabe un número exact, sense comptar tota aquesta cadena de persones que està treballant d'alta o a les altres superfícies, crec que és impossible conèixer un número. Si que la majoria d'aquests en aquest nivell més baixa, que aquest escamí
treñir-se i si és més petit, tècnicament és que és fàcil passar, si és més fàcil és normal que sigui fàcil, un i no passar que una persona com jo que igual la manja molt sobrassada.
fa que s'explota moltes minors en aquestes minors. Hem de recordar que aquesta mina està en aquesta zona ocupada per Rwanda i per a les que segueixen aquesta economia, de geoeconomia, veurà que des que Rwanda ha ocupat aquesta zona d'equivo, s'exceva comerç a nivell internacional
a quin nivell tots i totes ningú està esclus d'aquests beneficis de mineral de sang.
Efectivament, minerals de sang. Mos dius que està, per tant, a la zona ocupada per les milícies ruandeses o per les xarxes ruandès. Això implica que aquesta gent que ha mort i tots els que fan feina en aquestes mines pràcticament fan feina en règim d'esclavatge?
D'esclavage, d'imposició... En termes generals, ja en Esmina, en el Congo, ja és un sistema d'esclavage, però a un mes, ja que aquest militar ruandès o ruanda vol expoliar el més possible per a xauanestan fet
així, sense respectar aquesta manera artesanal que igual en un moment que no era de voler treure més, treure més perquè sabe que un dia s'aniran i ja que ha creat aquest desglisament, etc.
demostra aquestes conseqüències. A més si hi ha d'esclavage, una imposition, una falta d'humanitat, igual avant de ser esclavage, però ara si no fa lo que te toca, bon, ja saps, el salari serà un tir. Perdona dir-lo així, però no sé com podem dir una realitat sense utilitzar una parola o concept tant dur com
És així, el cel·lari pot acabar sent això, un tir. Justin, tu mos has donat ara una sèrie de dades, no les he retengudes totes, però sí que m'ha quedat clar que, per exemple, aquesta mina que estem parlant és la mina més grossa de cobalt de tot el món. No recordo ara el percentatge que mos deies de cobalt que se produeix al Congo.
produeix un 30% de cobalt del món i quasi un 120 tonelades al mes. 120 tonelades en el mes. 130 tonelades de cobalt al mes. 30% de cobalt del món. El Congo, i em sap molt de greu dir-ho així, però el Congo hauria de ser absolutament... Vaja, un dels països més rics del món, no? Sí.
però la simmetria econòmica fa que els països més rics són més pobres i no és el Congo tenim la RSC de Venezuela que és una demostració com és poder ja se pot passar del dret internacional i falo que el don la gana tenim el tema de Ucrania i Burkina Faso però bé és així
és un país més pobres, però el Congo està al centre de l'economia global. No només el mineral, podem fer de cacao si mosgrà de chocolate, podem fer de cafè, podem fer de té, perquè a vegades se pensa que només el mineral congolès s'estan fer de pedres, però també a nivell d'agricultura.
Sí, realment me deixes sense braules, Justín, però voldria també actualitzar una miqueta com està la situació més enllà d'aquest accident i que ja mos has dit,
que és en zona ocupada, per tant, vol dir que continueu en guerra, realment. És a dir, nosaltres vam veure des d'aquí, des de Mallorca, des de tot el món, vam veure una reunió entre el president i els representants del Congo, president i representants de Ruanda, amb Donald Trump fent tallar...
la papallona i firmant un acord de pau. Segons en Trump vos ha duit la pau però resulta que continueu en guerra, no?
Un exercit rwandès amb el seu moviment de M23 segueix a conquistar territori amb una tecnologia molt forta. I sempre hem de dir que la guerra del Congo no només implica la Rwanda del Congo, implica també molts països que estan...
Baxia sobre terrenes. Polonia sempre ha estat allà, per exemple. Està allà. Però el senyor Trump, que al final ha tingut el que volia un Premi Nobel de la Pau al coste de ese poble venezolano, hem vist que ha fet la marcha d'Esta, i per ell ja acaba de seguir en el coste.
plorar morts i tant de guerres com a conseqüència d'aquesta estratació mineral que està a la base d'aquesta guerra. I aquest acord que Varen firma va ser una...
que va posar fe en aquest acord. Perquè els pobles congolens ja les ha igual, perquè són 30 anys de sofriment. Europa està negada, Europa està negada de rompre els acords estrategics de mineral en Berwanda i ningú a fer això. Però aquest poble és com deixar el dimoni per firmar...
S'ha tancat i han crescut que Trump les durà pau i aquest pau, malgrat l'acord, no ha arribat. Ara, ahir mateix, per donar una nova notícia, seria que al veure aquesta vergonya de Trump, que aquesta de Rwanda no ha sabotejat l'acord, però ha sabotejat aquest ego de Trump que
volia, que se creia que està acabat de seguir el món al moment que estan conquistant recursos. I ha hagut tota aquesta presió internacional i al final Estats Units, entre cometes, ha imposat que per almenys que Rwanda deixi aquesta zona de vida i ja on està en el estamos en equipes
perquè aquesta se va conquérir quatre dies d'aquesta zona, però no podem imaginar enrobar tot a desmenter la seva administració pública, ses infrastructures, ses empreses, ses fabriques, inclús l'anatamentament.
que passera. Però igual, la part més del capitalisme dels Estats-Unis ha fet un peu de pressió a Trump perquè tenen pres d'Anna Foreta
No sé com acabar això de la presença de militares privats americans aquí en aquesta zona on está.
Nos dius que ja s'abouen, és a dir, a banda de militars i paramilitars ruandesos, que tu mos has dit que tenen alta tecnologia, per tant vol dir que estan armats pels americans, també hi ha, me dius, gent dels Blackwater, d'aquest exèrcit privat americà,
Sí, sí, sería como aquests wagers que Putin va a utilizar por el Sahel. Y aquests Blackwater creen que no es Bertram, pero es expresión de ese capitalista que necesita ya controlar aquests.
seria l'anàlisi. Igual me trompe, però és això. No venen per pau o per securitzar la població congolesa perquè se segueix Rwanda en les altres zones se segueix conquistar zones però venen per
facilitar un camí cap allà. I nosaltres esperem veure si aquest projecte finançat per les formes marroquines que es va aturar, podem obrir aquest corredor humanitari per poder seguir, perquè és un desastre.
I, Justin, ja mos ho has anat explicant, diguem, entre línies, mentre mos has explicat la situació, però volia demanar, ara mateix, se sona on tu ets, quin...
quina és la situació quotidiana diguem és a dir la violència és molt visible i molt explícita o no teniu accés a uns mínims com de menjar de beure tot això o està tot molt complicat i després et demanaré per un altre projecte ja més concret teu
Sí, sí, sí. Ja on està a partir de la setmana passada per almenys ja s'ha tornat a recuperar l'activitat poc a poc.
december que Rwanda va conquistar aquesta ciutat, de ouvir on estem, aquesta violència, com es pot dir, com es pot veure, era brutal. No era qüestió, era qüestió de veure tot el que circulava en les xerxes socials o veure tant l'amor i tot això, i tot es va aturar. Però, bueno, podem dir que gràcies a aquesta pressió intel·lectual
d'oblidar, Rwanda per almenys deixa la ciutat d'oblidar i ara començam a sortir, entrar una normalitat entre cometes, però bé, la ciutat està asfixiat com ho dit.
s'han robat tot, inclús material per construir aquest caractere, imagina, inclús cadira de aquestes ajuntaments, portes, han desmantelat portes, inclús water, vos passarem foto a veure i aquesta ciutat està aturat, no se pot gestionar res, no mos podem, perquè aquesta ciutat està connectat a aquesta capital de Burundi,
Bujumbura són 25, 30 quilòmetres, i és aquesta zona que podria suministrar-se, sotar-se, ouvir-la i fins ara aquesta frontera està tencada. Per dir, de lo que és, vida és una supervivència que no acedim com toca a servei ni administratiu, ni humanitari, ni suministrar-se a nivell...
del poble per sobreviure. Però, bueno, entre veïnats i tot això sorge una solidaritat interna que si un té un tros de pa i pensa si veïnats ha trobat algo així, així estem riscant. I alguns amics que estan fora de, per exemple, quixasa, mos pot enviar, s'ha creat un sistema de
moure un poc d'obès per telèfon i un tema alternatiu, si ho puc dir, ciutadà, per igual treure un poc d'obès per comprar el bàsic. Justi, vos hem vist... Bé, tu tens... Teniu en marxa un projecte, crec que heu creat...
una associació o una delegació d'una associació aquí. Vull veure fins i tot interpretant la balenguera. Explica'm-nos una mica el projecte que tenim en marxa.
Bueno, desde el 2020, vamos a crear Calmelanina para este tema de migración, que ahora sí, ya estoy contento que está de moda porque se ha aprobado, se ha ido a la
és una guerra hem passat moltes vegades a les portes a la casa d'Ona Mediterrània per fer aquest tema i després en 2022 quan va començar aquesta guerra vam començar un programa una delegació dins de zona i vam començar a Quivo Nort estàvem en el camp de Canaruchina i a través d'algunes ajudes
Especialment en els primers moments de l'associació de Canamunt, que van fer una festa d'aquestes que fan per recaudar d'obès, van fer una primera intervenció en el camp de refugiats per nins per reduir aquest trauma de nins afectat per la guerra d'un camp a través d'activitat ludica. I després, la primera fase de la solidaritat mallorquina,
Haver reforma aquí que gestiona la ayuda municipal de cooperación que nos va a donar...
La única entitat que suministrava algo potable dins camp, que termina un camp de molta gent que no mos faltava. I quan vam bombardejar aquest camp i vam demanar que aquestes fals proiectes se transladi als Equibus Sur i ja ho vira on estem.
i no volem començar aquesta segona fase. Però per poder coordinar i no podem quedar a ouvir tot aquest temps, hem creat una delegació, una oficina de coordinació regional de tota aquesta iniciativa de camelanina.
que està a Burundi. Però a part de l'alimentari, i seguim amb tot el que hem après a Mallorca, tot el tema de convivència, de convivre, d'educació a la pau, de la interculturalitat, i nosaltres, amb les nostres equips, passam temps també de treballar la interculturalitat com una...
com un enfoc local global. I així passava a cantar cançons de Mallorca perquè tenim un grup de música que treballem i aquest jove dia a dia
de la oficina de Ujumbura van interpretar la balanguera, però també està treballant la dama de Mallorca i la nostra idea és veure com també aquesta cultura, aquesta música com un element de connexió, no només una història de Mallorca, però com pot connectar pobles, perquè m'he donat compte que hi ha una realitat històrica entre Mallorca i
que són ces capaïans, ces Mayorkins, que van d'où sé, bon, se van d'où j'eus. Però, no només mos van d'où j'eus, però anana desenvolupa també activitat
de desenvolupament i encara aquí tenim alguns capaia un tal Jaume creu que és de Manacor de aquestes que ha quedat tot són Jaume no estic charat de Jaume obrador i hem trobat que seria millor en aquesta línia de crear pop
aquesta línia d'educació a la ciutadania global, el tema que més que aquí són igual, tenim la transició ecosocial, tenim el tema del turisme, tenim el tema de l'espoliació de recursos, tenim el tema d'educació a la pau, un compromís en aquestes, i trobem que aquesta cultura
La música va ja sobrassada. Un acedote me va rendir una cucha de sobrassada per dos
Son aquestes coses també com instrument també de psicoterapia per nosaltres perquè tot el que està passant tota aquesta pressió, una sensació de sentir que el món de mos ha oblidat aquí per l'estima del Congo i de Burundi també.
Es una manera de viure en Mallorca-Burundi.
I tant que sí. Per acabar amb un somriure, no sé si ja has pogut escoltar la cançó d'Escorre Llengua amb el cor. En fi, t'havíem de guardar un lloc per cantar una mica tu també, però bé, ja l'hi afegirem en qualque moment.
Jo encara no l'he escoltat, però moltes gràcies per aquest privilegi. Tindré tot el temps de poder escoltar-lo amb molt d'interès. Fantàstic. Justin, cuida't molt. Ben aviat tornarem a connectar amb tu, perquè m'orbaix actualitzant-te una miqueta la situació.
d'aquest grandiós país, d'aquest meravellós país que és el Congo i també en el mateix temps de les desgràcies que viu actualment. Moltíssimes gràcies, Justin. Moltes gràcies a vosaltres i salut a tots els oients d'Ona Mesa.
Aquesta terra collidora, on tothom hi és benvingut. La llengua és la penyora, per no arrestar un poble abut. Les altres de guardamar, de fraga, maó. Aquesta terra collidora, no necessita tothom. Corre, corre, llengua, deixes cap reglament.
de rovella quan expressem la raó i això fa mal d'orella el colonitzador de salses de guardamà de fraga de maó i les llengües de rovella per viure cada racó Corre, corre, corre, llengua no teixis que et reconeix Corre, corre, llengua
de salsa a la guardamar, de fràgamaó. Corre, corre, corre, negua, deixis que et recomet. Corre, corre, corre, negua,
Plama, resta encesa, i així la llengua no mor. Si cultura és riquesa, aquest és nostre tresor. De salses a guardamar, de fraga maó. Plama, resta encesa, i ens encoman escoltar.
Corre per cor la llengua, si corres així de bé, jo també em volaré. De salses de guardamac, de fràgamaó, de salses de guardamac.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Vinga, aixeca tòstia, que no és el primer cop que perdem. Duem tantes derrotes que fins i tot les celebrem. No per atormentar-nos, sinó perquè tenim present que una derrota viva invoca una victòria pendent.
Ja no queden dubtes, la màgia no existeix. N'hi ha sis claus que dalt ni favors de qui t'oprimeix. Només rebentant la reixa se surt de la presó. El guardià no obrirà la porta fins que no
amb tot el que hem après. Si en lloc de tuits i retrets tornem a fotre el país sencers, no hi haurà qui ens pari. Tornari, què hem de fer? Tornari, què hem de fer? Tornari, què hem de fer guanyar? Tornari, què hem de fer? Tornari, què hem de fer? Tornari, què hem de fer? Tornari,
El pac que s'hi dóna ja el tenim ben clar. La repressió funciona per desmobilitzar.
amb tot el que hem après. Si en lloc de tuits i retrets tornem a fotre el país sencers, no hi haurà qui ens pari. Tornar-hi, què hem de fer? Tornar-hi, què hem de fer? Tornar-hi, què hem de fer guanyar?
Fem del record d'un guany, d'un guany, la nostàlgia serveix de ben poc, que d'octubres n'hi ha que l'any Nadal, i un minó no es moure de lloc. Tornari, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer guanyar. Tornari, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer,
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som al Bon Dia i Bona Vida, Dona Mediterrània. Són les 9 ja i 37 minuts d'aquest divendres 6 de febrer de 2026. Som al programa matinal Dona Mediterrània. M'ho escoltes a través del 88.8 o freqüència molt d'edat o donamediterrània.cat.
I mos escoltes en part gràcies a tota sa gent que dona suport en els mitjans mallorquins i se fa sòcia d'una mediterrània. Te convidam a fer-ho.
és important que ho facis si encara no ho has fet
Som, com vos dèiem, en el matinal d'Una Mediterrània i ara mateix vos oferirem noves hiperes amb en Joan Vicenç Lillo. A continuació, naina Amor, música amb amor, i per tancar el programa i per tancar la setmana...
Diràvem bon dia poesia amb en Pere Perelló i nom de Déu i també amb en Pep Lladó. Tots dos avui tenim l'equip al complet. És el moment i no d'oferir-vos noves i perers el programa que mos prepara, la secció que mos prepara en Joan Vicenç Lillo cada setmana i que li agraïm moltíssim que així ho faci.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Gràcies.
Bon dia, bon dia vida. Benvinguts a la secció de noves i parells del matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia, bona vida. Avui va de plomes. El passat 26 de gener trobem la següent notícia que reproduïm de l'Ara.cat. França es queda sense ous.
El seu major consum i la dificultat d'augmentar la producció ha deixat els súpers en les estanteries mig buides. El problema de falta d'ous, un aliment essencial de la cuina francesa, s'explica per un desequilibri cada vegada més gran entre l'oferta i la demanda. El consum d'ous a França ha augmentat un 15% en els últims tres anys.
mentre que la producció amb prou feines ha crescut. Segons dades del Comitè Nacional de la Promoció de l'EU, CNPO,
L'any passat, els francesos van consumir de mitjana 240 ous per persona, una xifra molt per sobre d'altres països veïns, com Espanya, on el consum se situa en els 143 ous per persona cada any, o Bèlgica, on amb prou feines se supinen els 80 ous anuals.
Segons els experts, l'increment del consum d'ous s'explica per diversos factors, especialment per l'augment del preu d'altres aliments que aporten proteïnes com la carn, que ha fet que molts francesos hagin optat per menjar més ous.
L'augment del consum d'ous no ha anat acompanyat d'un increment de la producció. I això que França és el país europeu que en produeix més, uns 15.500 milions anuals. Tot i el lideratge, el sector no aconsegueix augmentar la producció perquè es troba en plena transformació per aconseguir un objectiu ambiciós. Que el 90% dels ous provinguin de gallines criades en llibertat.
El govern francès no ha prohibit la criança de gallines tancades amb gàbies, però sí la construcció de nous galliners amb gàbies.
Aquesta notícia que vos acaba de llegir sobre els ous a França, vos recomano que la seguiu llegint perquè dona moltes més explicacions de per què la gent menja més ous o de per què hi ha tanta dificultat per obtenir-ne. En tot cas,
Pel que fa a aquesta notícia, i vaja el meu pare, el que s'hauria d'implementar amb prioritat alimentària i fins i tot ambiental és precisament la instal·lació de galliners familiars o, com a objectius factibles, amb projectes de grups o col·lectiu de ciutadans, associacions, veïnats, institucions municipals, fins i tot...
Crec que certes ciutats europees avançades fa anys, recordes la població d'Amveres, per exemple, a Bèlgica, es va intentar fer galliners familiars en ambients molt urbans, fins i tot en terrasses de pisos.
No és tan excepcional, és ni més ni menys el que sempre va existir a gairebé totes les cases dels pobles i fins i tot emperiurbans de grans ciutats, almenys a Mallorca, fins la invasió del comerç alimentari a gran escala especulativa en les grans corporacions com a gestors finalistes i la multiplicació de supermercats i centres comercials totalment desconectats de la pagesia.
Un galliner familiar o comunitari no només aprofita un 100% la matèria orgànica que rebutjam, sinó que crea compost i, evidentment, ous i carn. També una relació de respecte estret amb els animals que alhora ens humanitza, malgrat en fassem brou. Hem perdut el nord en tantes coses, fins i tot en la gestió d'una cosa tan senzill i útil com l'establiment de petits galliners.
potser fora per aquí, en aquestes coses petites, properes, on cal prioritzar les solucions. Ens manca nous, però. Això, sense ànim micromasclista.
Vila Web, Jordi Badia i Pujol, 16 de gener del 26. Escateinar, parropar i escotgegar. Com criden i canten els ocells? Els crits i els cants dels ocells han originat verbs precisos i expressius que palesen la riquesa de la llengua.
El català és una llengua rica en matisos. Ja hem parlat alguna vegada dels sons dels animals, que són tot un univers. Si delimitem el terreny tan sols els ocells, podem comprovar que hi ha una bona colla de verbs específics per a referir-se al crit o al cant que fan. Vam que un gall canta.
Tot i que potser no és un cant gaire ben valorat perquè quan un cantant fa un gall és que li ha sortit una nota falsa. Les gallines, esclar, també poden cantar i quan diem que d'alguna cosa no s'encantarà ni gall ni gallina és que pensam que s'acabarà i no en restarà gens. A banda de cantar, les gallines també criden més ben dit.
escatainen, escainen, esclaquinen o caquetgen. Ah, i quan posen un ou fan cloc-cloc o cloquetgen, com vulgueu. Quan les oques criden, dèiem que claquen. De fet,
Clacar també vol dir xerrar, galar, i la claquera són les ganes de clacar. Ho sabíeu que el crit dels ocells noctuns té un nom? Es diu esgarip, que alhora és un sinònim de xiscle. També se'n pot dir escarcany o esgaldinyi. Per tant...
L'òliva i la majoria dels ocells notuns es garripen, es carcanyen o es gaudinyen. Encara que sembli un joc de paraules, la gralla, gralla, perquè el verb que designa la manera de cridar d'aquest ocell, com també del corp, és grallar. El so dels coloms i les tortares és el perrup.
i el verb que hi correspon és perrupar. O bé, perrupetjar, marrocar, marroquetjar, gometjar i rombetjar. La perdiu no crida, sinó que canta. Més ben dit, escotxega o escotxina. I parlant de cantar, els moixons, com la cadranera i el rossinyol, refilen. Però, aïllàs, no pas tots, el pinçar i els ocells semblants pitegen...
I acabam amb els més menuts. Un ocell petit, xerica o xiriga, o xiriga, per a un poll de qualsevol ocell, piula, piua o piuleja.
L'Ajuntament de Pollença, l'any 2005, a través del Gall Editor, va publicar un preciós llibre editat per altres dos enamorats de l'ornitologia, en Llorenc Llobera per fotografies i en francès Lillo per el test. A la introducció, Climent Picornell, doctor en geografia de la UIB, ens ho descriu així.
Mallorca, els ocells i el seu entorn és una obra que està estructurada seguint un ordre d'escenaris o d'entorns successius. Les zones humides, Salboferes, Salboferet i Etxalobrà i el Pla de Mallorca, la Serra de Tremontana i la costa mallorquina.
és ben patent la seva vocació de dibuixar aquests espais ben mediterranis on la natura ha estat tan sommesa al vens de la humanització històrica dels seus paisatges. Des dels aprofitaments forestals, les pastures abusives, fins a l'horta i el sacà agrícoles.
llocs que ens recorden tant la fatiga a d'Àfica com la vocació d'incendi de pinars i guerrigues, així com la fauna enretirada i l'urbanització desaforada induïda per un model econòmic o turístic no gens planificat, que, com a paradoxa, és atret pel sol, les platges i els paisatges.
en cada un d'aquests paisatges, però i encara, la natura irromant i irromant.
Els Ossets de les Balears, en Joan Maiol, va tenir una primera edició l'any 1978 i s'ha tornat a editar el 2024 per la nova editorial Moll. En Joan Maiol va ser un dels principals fundadors del grup Balear d'Omitologia, Gop, que més tard hi va afegir i de defensa de la natura.
En Joan ens hi diu, des de sempre els ocells han tingut per a l'home un atractiu especial. Animals actius, generalment diuns, i no precisament silenciosos, tenen una cosa que sempre ens ha meravellat, volen. I també, moltes vegades, detalls que els fan semblar caricatures humanes, dues cames, ulls grossos, carredor i mirada frontal. Un naturalístic veu un motiu, origen comú,
Els ocells són vertebrats, és a dir, el cordó nerviós dorsal està protegit com el nostre per un enfilall d'ossos foradats articulats en un tub. De sang calenta, són 26 i fins i tot 9 graus més que la nostra i cos cobert de plomes.
Fa més de 150 milions d'anys, els estranys boscos de caràcter quasi tropical que cobrien el que avui és Europa vivien uns rèptils que corrien damunt dues cames i podien saltar pel les branques dels arbres. Trobaran un sistema de mantenir el calor, desfent les escates amb fibres que mantenien una capa d'aire com aïllant.
Milenares més tard, aquestes escates trobaren una nova utilitat, allargar-se i eixamplar-se, conservant aire no com a aïllant, sinó com a suport mecànic, i planaven de branca en branca, com fan avui rèptils voladors, esquirols i peixos.
Els dits començaren a reduir-se i l'evolució tirar endavant per aquest camí. Al cap de 20 milions d'anys, dos d'aquests animals es veren sepultats, qui sap com. El 1861, la seva treballa casual a unes pedreres alemanyes va commoure la ciència. Feia sols 3 anys que Darwin havia publicat la seva revolucionària teoria i aquestes baules perdudes n'eren una prova incontestable.
Aquests animals encara tenien dents, tres dits a les ales, cua llarga i articulada com una sergantana, crani de rèptil, vèrtebres no saltades, estèrnom reduït i sense quilla, etc. Però, i això estava ben clar, tenien plomes i ales. La prova que els ocells provenen dels rèptils era òbvia.
També n'hi ha d'altres, la semblança de les plomes en les escates, les escates dels peus, el bec... De fet, hi ha hagut científics empaltats de poeta que han dit que els ocells són rèptils florits, cosa que no deixa de ser certa, en certa manera, veritat.
Aus de les Illes Balears és un altre llibre publicat a Perifèrics, divulgació l'any 2002, els autors del quals són dos experts onitòlets, en Matías Rabassa, actual director de l'albufera del Cudi, i de Jordi Montaner, dedicat tota la vida a la professió i afició naturalista com a gent de medi ambient del govern balear. Les velles fotografies que il·lustren el llibre són de Bernat Ramis. Ells diuen a la introducció
Què seria dels ornitòlegs i llencs sense cabrera i les seves acolorides postes de sol enmig de virots i baldritges? Sense l'albufera i les seves multitudinàries i acrobàtiques colgades d'estornels? Podríem viure sense el batet de dotzenes d'ales roses i negres reflectides a les aigües de les pitiuses?
O sense esperar que els enormes i negres voltors pentinin en qualsevol moment les crestes més altes de la serra de Tramuntana? Què faríem si ja no poguessin sortir a les tan nostres garrigues plenes de renouers i inquits boscarets? O si ja no ens fos per més gaudir de la tranquil·litat menorquina mentre som sobrevolats per milanes i moixetes?
Totes aquestes terres i moltes altres han fet i fan possible el nostre amor pels ocells i per les nostres illes. A totes volem, en signe de gratitud, dedicar aquest llibre, s'ho han ben guanyat.
L'observació d'ocells és un passatent lúdic que pot enriquir les nostres passejades, fent-les més animades i més cultes. Però no és tan sols això. Podem dir, sense por d'equivocar-nos, que l'ornitologia, la branca de la biologia que s'encarrega de l'estudi de les aus, ha estat tradicionalment una de les ciències ambientals més avançades que hi ha hagut gràcies, en bona part,
a la facilitat en la qual es poden observar els ocells i, com a conseqüència d'això, a la gran quantitat d'aficionats que han anat anotant a les seves llibretes de camp i informació de les aus que veuen en les seves sortides ornitològiques.
I d'observadors d'ocells n'hi ha a les balees cada cop més, ja que les nostres illes són, no ho dubteu, un tresor ornitològic que atreu més i més gent vinguda tant d'aquí com de països llunyans. Protegim el que estimam i no és possible estimar sense conèixer. Així és com actua la natura i així és com actuem nosaltres. I aquí és on pot aportar el seu grader en aquest llibre.
Tots coneixen les caderneres, els tauladers, els tors i els rupits, les gualeses i el puputs. Però hem vist mai espècies iguals de nostres com els soterins, les baldritges, les àguiles peixateres, els avisadors, els buscaret de cua llarga? I si els hem vist? Que en sabem? Sabem si són molt abundants o si per contra es troben en perill d'extinció.
Podem dir on viuen? Sabem si es passen tota la vida amb nosaltres o si ens abandonen per passar part de l'any a altres terres? Música
L'any 2007, els amics Toni Mestri i Cosme Guiló, de Sant Anyí, van veure publicat un treball bàsicament de camp, exhaustiu, d'enorme importància cultural.
l'Atles Ornitonímic de les Illes Balears, que era el resultat d'una feina realitzada entre els anys 1989 i 2005, en què entrevistaren 651 persones i es feren 501 enquestes on recolliren 1903 noms populars per a 148 espècies i dues subespècies d'ocells.
Però deixem que sigui Joan Beny, de l'Institut d'Estudis Catalans, lingüista catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, mitjançant el seu pròleg d'aquest llibre, qui ens n'informi i en seleccionem un petit extracte. Del recorregut pels mapes i comentaris d'aquesta obra singular se'n desprenen incomptables i socors ensenyaments.
Vegem-ne alguns. En primer lloc, la presència d'un o de pots significants, capsingle, blauet, verdorol, perdiu, contrasta amb la vigarrada variació de molts altres nons corresponents a una espècie. Variació, en algun cas, és oceànica. 64 nons per al catsegrany, 59 per al xatxaró, 48 per al cucut, 47 per al picamosques...
Molts d'aquests significats són absents no ja del diccionari normatiu, sinó del diccionari el comemoll, solzeró, berberesca, queca, càcul i molts més. Alguns manifesten una creativitat popular impressionant.
tort de babarai, tort collarat... Uns altres han incorporat nons de persona per la seva familiaritat casolana, referents a les espècies juvenils. Feliu, Jordi, o per raons que surten en el misteri. Animal d'en Pereixiu, segall de Mossongullem, gorrionet d'en Garrit...
que em recorda l'opac determinant vit d'en Gaona, nom de peix monorquí. La interferència castellana no ha obert gaire bretxes i fa goig constatar que un ornitònim que va incloure Fabra al diccionari general, Torsecoll, provinent de fonts foresteres, no ha fet mai acte de presència en la constel·lació ornitonímica, i sí, en canvi, el genuí Coltort. Descobrim
tant el valor polisèmic de certs significants, Torroquer, Primavera, Oronella, com la rica pluralitat de variants formals, Guala, Gualra, Gólara, Gualga, Gualdra, Xabalí, Xabulí, Xiribilí, Xabalí, Sabalí, Samalí, Sibilí, i no parlem de les del Catseirany.
trobem en la generosa llista de complements a la fonètica històrica irregular, com la centralització de O, U en E, voltor, paput, puput, alguna vilabilització de B, voltor, i freqüents homonimitzacions, torcelleta, torxueta, sui de bau, siu de bau...
Femenins analògics del tipus rupida, popodet, com el col·loquial feta del català central. La morfologia derivativa se creix en més unitats com en el calç de sofits àton, era, de oquera, oca, terrolera, terrola,
Foguera, fotja, etc. O el sofitzaire, tampoc productiu amb balear, xiulaire, xilaire, fomigaire, cantaire, bocaire, xiulaire, amb metàtesi, que ens parla d'una tàvica unitat.
Però on els comentaris mostren un avanç espectacular és en l'anàlisi etimològica que desvé les formes avui misterioses. Ferroell, ferrosell, boví, poví, ploví, ri blanca, rima blanca, o malinterpretades? Buscaret, boscaret, cadafet, cadufet, polla grau, polla de grau...
O més, la descoberta de motivacions enriqueix els comentaris. Es polsa mata, et sapo de sabofera, ajuda a la correcta interpretació de l'origen i la motivació dels noms, la comparança en formes sinònimes de la mateixa espècie.
El treball de normalització o acostament de la imatge acústica a l'alfabet convencional s'ha fet amb molta cura i, en casos difícils, els autors se n'han sortit airosament com a torçallart, realitzar fonèticament torçart, normalitzar correctament tort cart. Això referent a l'atlas ornitonímic de les Illes Balears dels amics Toni Mestre i Cor Migueló de Sant Anyí.
I ja sense temps per més i esperant que mos hàgiu arribat a escoltar fins aquí, mos acomiadam fins la setmana que ve. Moltes gràcies. Salut.
Bona nit!
No em sona aquesta cançó de La Gossa Sorda. No, perquè justament no La Gossa Sorda, però imminentment tindrem un programa de La Gossa Sorda. Estic nerviosa. No és La Gossa Sorda, avui? No. A més, avui és una línia un poc diferent de la que he seguit sempre, que ha estat agafar un artista o un grup i agafar...
de ves 8, 9 o 10 cançons i anant-les comentant amb tu i tal. Ara avui és que és una pel·lícula que m'agrada molt bé, estem escoltant la banda sonora de la galant i el lloc de
fer la música d'un artista, avui he duït la música d'una pel·lícula. Ah, innovació. La música amb amor, perquè som a música amb amor, no? Sí, som a música... Bon dia, Tomeu, com estàs? Encantat de saludar-te. Igualment, Tomeu. En fi, estic content dels programes que falten per... Per la gossa sorda. La gossa sorda. Però m'agrada... O sigui, bé, no tinc ni idea. De fet,
Crec, no, sí, no l'he vist. No l'he vist. Mira, quan... Que va guanyar un Òscar, no? Té un Òscar. De fet, és el millor band de sonora, amb la música. I vaig dir, bé, sí, aniré a veure-la i tal, però no, no, no hi ha anat. Jo crec que després d'aquest programa tindràs ganes d'escoltar-la. Bé, d'escoltar-la i de veure-la. És que és tot.
Però se peli val la pena. Se peli val molt la pena. De fet, és una de les meves pel·lícules preferides. M'agrada molt perquè, bé, és una pel·lícula bastant romàntica que també tracta en pot dels somnis personals i de perseguir allò que te fas a tu, que diguem...
I, bé, està dirigit per Damien Chazelle i és del 2016. Tracta de... bé, tenim dos personatges principals que els interpreten Ryan Gosling i Nen Baston, fan de Sebastian i de Namiya. En Sebastian és un músic de jazz molt apassionat, l'encant de jazz, i Namiya és una actriu aspirant a triomfar a Los Angeles, que no li va gaire bé, i bé s'enamoren. I és un... no vull fer spoiler, però...
No, no ho faré, però el que té és que és una pel·lícula que te creus que pugui ser real. És a dir, no és la típica pel·lícula que ja saps com acabarà, que tothom és feliç i que tot acaba de la manera més predecible, sinó que segueix un curs d'estar més realista i pots entendre més...
els punts de vista de cada persona també evolucionen i surts un poc estrany però penses no és el que m'esperava.
i jo m'ho vaig prendre cap a bé però és el musical aquest que fa una cosa que m'ha cridat molt l'atenció jo quan era més jove que era que de sobte la pel·lícula i de sobte es poden allà a cantar i a ballar clar, és que hi ha molta gent que ho critiquen això perquè és com, sí, molt bé una pel·lícula però clar, de cop se posen a cantar en aquesta sí, és a dir, no te diré que no el que passa que com que
A ell li agrada molt la música, li encanta el jazz, i ell és actriu, bé, vol ser una bona actriu i això.
Té com un poc més de sentit i se'nllaça bé, hi ha moments que canten ells dos i per exemple estan asseguts, sonarà aquesta cançó després de City of Stars i estan asseguts i toquen el piano i ells canten, però si que n'hi ha qualcuna que comença com de cop. Però no és com una pel·lícula qualsevol que te piquen en una cançó se pon tots a ballar i no sé què, la majoria d'acenes
està ben coordinat. Vol dir qualcú a dins de multitud.
A més, també hi ha, si vos hi fixeu, moltes, i també hi ha qualsevol jazz més específica, que tenen una base com molt de jazz. Per exemple, ara que s'ha tingut un moment com un poc més de jazz, i clar, te mescla la... És a dir, diguem que hi ha com una espècie de fil conductor en totes les cançons, en la majoria, que tenen... que estan com relacionades un poc amb el ritme, no del tot, però tenen qualsevol moment que és com...
Sí, que el Manco i el Jaume recorden el jazz i s'enllaça amb que en Sebastián vol obrir un club de jazz seu, i també suposo que els cines de Gonsor més ell, pues ahí tira. No sé, però això és una d'aquestes pintores que explica un quadre. Saps què passa amb aquestes coses? Com que tot és més abstracte, jo puc interpretar un quadre, però no sé per què sé veure, saps? De fet, a vegades passa que...
Un pintor pentora ha pintat un quadre. No ha dit de què va ni res. I anys després, a la escola et s'explica que això significa no sé què tal pentora. El pintor, si s'aixeca de la tomba, descobriria ell mateix que ara significa això, que ell no ho sabia, que anava d'això...
S'art passa, eh? Si haguessis escoltat l'explicació sobre la nova torxa d'escorrellengua, també hauries flipat. Però interessantíssima. Ho crec, ho crec. Falcone és un gran artista. Ho és.
Mia, que ets la protagonista, i en Sebastián. Ah, Mia en Sebastián. Ens té. Sí. Aquesta és una cançó que no té lletra, és instrumental. Uh, passarem aviat. M'encanta. Aquesta és de les meves peces preferides.
La intentada plena de tocar el piano no ha funcionat, perquè no ho sé, però m'encantaria saber-ne. Per tant, deix que l'escolteu, el manco a mi m'ha transmet molt. Sí, sí, sí.
Se pregunta, en el petit país hi ha piano? No hi ha piano, però hi ha altavous, hi ha kit de música, per tant, segur que si qualcú demana per posar una cançó no hi haurà cap problema en posar-la. Fins i tot, Mia, en de Sebastià d'Estemla. Sí, l'explicaria molt, la podria en posar perfectament. S'anima o tot es tens? Ara que bo.
Uau. És curta, és intensa, però curta. Intensa ho has dit tu. En el final, en el final s'intensifica un poc. A veure, com he parlat al principi. A veure, no sé cosa molt intensa del món. Crec que no han dit que... Anava a dir es piano bar, ja me diràs. Tira, tira per amunt DJI. Què? O el DJI també s'està dormint aquí, no?
No, però aquesta ara s'anima allà. Aquesta... Bé, no conversen com a tal, però ara en els principis de cançó és com que un xerra, o que hi ha entès, l'altre li contesta. I després es posaran els dos a ballar, clar que, però clar, això no el poden veure o veure la pel·lícula.
Bona nit.
Se estan dient coses guapes? No, del tot.
És a dir, en aquest moment fa poc que s'aconeixen i no s'ho veuen gaire bé, encara no estan junts. I crec que ell, la companya... Que no ho sabem si estaran o no. No ho sabem, no ho sabem de veure. Ellos són supoedicions de la millor dit, però em vull nervosa. No us cregueu tot el que vols dir.
i crec que l'acompanya ella en el cotxe, o qualsevol cosa així, perquè no el troba, i se posen a un banc que té vistes a tots Los Angeles, allà de llum, per això veus clar, és vespre i se veuen totes les escades il·luminades i hi ha molt bona vista, i per exemple hi ha un moment que
Crec que diuen, de fet, a la tornada, que les cares ho siguin intentant traduir. Diu, what a waste of a lovely night. Que vol dir, quina aturdada d'una anim preciosa. Se tiren com a bullitas, que diguem. Però, bueno, després el ritme pot anar canviant.
M'imagino que son bons balladores. Sí, o el Manco en aquesta escena deia que érem practicar molt, i això m'encantaria poder-la replicar. M'hauria de posar un vestit groc, perquè ella va amb un vestit groc, i hauria de trobar una persona que fes de Sebastián. I és que... Perquè no la tenim? No, la tenim, la tenim, el que passa em s'ha de convèncer. Per tant, qualsevol que vulgui.
està bastant coreografiada i és molt imitable. De fet, hi ha molta gent que la fa. O sigui, ara, a la teva festa de graduació, faràs això. Tant de bo. Ara m'has donat una idea. L'hauré de començar a practicar. Sí, sí. No, i...
T'hi veig, amb aquest vestit groc, eh? T'hi veig. El que passa és que ell... Ha de ser algú, eh? Ha de ser algú. Ha de ser algú. Així, pentinadat. Sí, clar, i en traje. Amb aquesta corbata tan ben malduita. Sí, perquè és un home molt...
És molt de mandaló clàssic, així de... Sí, va amb un cotxe super així antic, xulo, apassionant de jazz. És un tio interessant, saps?
O sigui, te vendràs a cercar amb un descapotable. Efectivament. Així, clàssic, però no es porti jo. Jo vull que tingui classe. I anireu a la burguesa. Per exemple.
Aquí ja hi ha més feeling. Ah, sí. Aquí viuen junts.
Què dius? Sí! O sigui, m'hem passat de... Ha passat moltes coses. M'hem passat de trobar una nit a viure junts. Que ha passat? Una película dona per molt, eh? Dona per molt. Escolta, per cert, tu en musicals, què tal? Els adus? Ah, ja m'encanten. Sí, en general. Sí, sí. Per exemple... Clar, jo és que... Vaig en el clàssic de... d'aquell de... Ballant... Sí, i de rei. Sí, i de rei.
Que té una pinta, això, o no? He de dir que no l'he vist. Ah, però té... No l'he vist. Jo crec que hi ha un poquet d'homenatge, o no? Podria ser. L'hauria de veure per poder... Ja, ja, ja. Dir, però m'agrada molt, perquè a jo m'agrada molt la música i veure aquestes que es connecten un trob guapo. El veure que...
Tampoc som superfan que sigui un moment que no pinti gens i tothom se posi ballar i cantar. M'agrada que estiguin bé cohesionats tot, com per exemple en aquesta pel·lícula, i ja està.
Perquè, clar, després de la meva vasta cultura de musicals, ja m'adoria Mamma Mia. Mamma Mia. Mamma Mia és un dels musicals que també m'agrada molt. El vaig anar a veure a l'auditorium per mi el novembre passat, que me van convidar una amiga meva i va estar molt bé. Sí. Van fer...
Sí, com el teatre, com si fos pel·lícula, en el teatre i cantaven ells. I sí, jo són coses que a mi m'estiren molt bé. Un dels musicals que a mi m'agrada molt és Maricel. Que aquí és... Aquest és un altre nivell, però... Sí, és fantàstic.
No sé què passarà, no sé si els recuperaran o no, perquè en teoria... L'ha comprat el Mago Pop. L'ha comprat els brets, no sé si gent que ja ho feia abans voldrà seguir, perquè la companyia en teoria, pel que tenen, tot s'ha dissolt. No sé si ha de cercar tots. El vaig anar a veure? El vaig anar a veure, per sort. A més, no l'has vist?
I he de dur-hi una amiga i no, no, no, no, no m'ho va anar bé. Ai, justament. Clar, jo hi vaig anar per Sant Jordi de l'any passat. I a més m'ho van donar amb l'arròs de tots quan varen sortir.
No esperava gens, i clar, van sortir d'allà i ens anaven a tenir, ahir hi havia penturat 3 o 4 persones amb moltíssimes rodes damunt i a cada persona que sortia ens en donaven una jove, m'emocionava molt, m'agrada molt. Ja l'havia vist per la tele, gravat,
que de fet en Joan Roca, que també és col·laborador d'aquesta casa, quan era professor meu d'Història, mos la va fer mirar, i em va encantar, i quan vaig tenir l'oportunitat d'anar-la a veure en directe, vaig dir que... S'ha de dir que jo l'havia vista fa molts anys, a Barcelona, i després aquí, a l'Auditorium, varen venir...
Ah, van venir fer aquí. És que hi havia molta gent. Però t'estic parlant de fa molts anys, eh? Jo, quan te'n parlava l'any passat, abans que ja no em fessin més, hi havia gent que se pensava que el durien aquí. Hi havia gent que deia, bé, jo no aniré a Barcelona perquè per molt que diguin que s'aturarà, sempre han vengut aquí. I en el final no. Per tant, mira el mal que hi vaig anar. Tanta sort. Sí, sí.
A mi, clar, va ser molt guapa, perquè era el dia de Sant Jordi, i va estar tot el dia passejant per les parelles de llibres, oi, a més, amb aquesta música de fons tan romàntica, però m'encanta. És igual, va, ja ho amantes. Ho amantes? Bé.
Anava a demanar si s'animava, però... Com a l'altre, no? Això s'anima i just acaba. Amem, n'hi ha alguna que s'animi o... Sí, ara ve Audition. No ho veureu? Ara ve Audition. Sí, en aquesta, això és la Mia, que se'n va a una audició per trobar un paper d'actriu. Ah.
I li diuen que comenci a contar una cosa i després acaba cantant i contant aquesta cosa cantant. Per tant, en el principi se'n tira un parell de paraules fins que se posi a cantar. És un poquet lenta, després s'anima i és molt guapa. El DJ ja l'ha votada, però bueno... El DJ serà perquè haurà de fer dimissió, si seguim així. Foolish as they may see
Here's to the hearts that ache Here's to the mess we make She captured a feeling Sky with no ceiling Sunset inside a frame
She lived in her liquor And died with a flicker I'll always remember the flame Here's to the ones who dream Foolish as they may seem Here's to the hearts that ever
El DJ badalla. Xxt, puya, puya, que ara posarà. Espera, espera. Ara. Vibrant. Vibrant.
Tío, és que t'ho emociona molt. I here's to the fools who dream Crazy as they may seem Here's to the hearts that pray
Esperen de veure aquesta pel·lícula. L'han de veure, jo la vull tornar a veure. Per tant, també, si no la vols, Puntura, jo te puc obligar a veure-la. No me sabrà gent de greu. Així m'assegur que la vegis. I això, jo és que...
Tenim d'aïna molt emocionada, no pot continuar. DJ d'emissió, arregleu, posa qualque cosa, no ho sé. Posa següent, posa sapíloc, aquesta ja és quan acaba, és instrumental i mescla un poc, bé, com en molt de moments. Mhm.
I té pujades i baixades, evidentment. Per tant, pentura... Epiloc. Sí, quan vas a fer un balai, pentura després. Te surt una regada, no se sap. Perquè un musical que se deia... No me'n recordo.
aprofitant la música per cercar-lo. Dirty Dancing? Dirty Dancing, evidentment l'he vist. Que a més, no sé si la considera musical com a tal, és a dir, tenen cançons, és el Time of My Life, que després la xeca i puja, és molt guapo. I Hungry Eyes? Hungry Eyes també la canta d'aquest nom.
Aquesta a mi m'ho va marcar. I anima molt, també. Aquesta no et farà petallar gens. Seria molt instrumental. I el instrumental m'encanta. I no importa, ho sabíeu.
Molta pràctica, també. Molta pràctica. M'ho han de contratar per anar al musical. Ja ho tinc tot. S'aguanta i tinc tota la resistència. Me falta sa bo. No, no. No, no ho hem.
He cantat tu civil, la vull dir qualsevol. Què dius? Són paraules majors. Dos fits, dos fits, sí, sí. Això és un diploma. Farem ara mateix aquí una audición. No importa, això no importa. No, de fet era molt guapa perquè la meva paradina era qui tocava l'orga, per tant ella m'introduïa i jo cantava, ella m'introduïa i cantava. Això a Santa Maria Vida... A Bany al Bufar. A Bany al Bufar, sí, sí.
Però bé, el que deia, el sepilo que aquesta cançó, m'emociona molt bé, que si vos hi fixeu, mascla totes les cançons que m'ha anat escoltant d'abans. Les unifica, té un ritme un poc més de jazz en algunes, però per exemple, ara està fent la melodia de Full School Dream, que és la de South Asian. Ara mateix, i ara torna el jazz. I va fent...
En fi. Però és que si tu escoltes tota aquesta peça de Sepíloc, és que te transporta a cada altra cançó i us com les enllecen tot i és que és brutal. No ho sé, no ho sé. És com a resum final, apoteòsic. Sí, de fet, per això de Sepíloc, no? M'imagino. Sí, clar.
. . . .
No sé si Naina tindrà paraules per explicar que tenim un patrocinador.
Ai, bueno, ai, bueno, ai, me destituiran. Sí, és vera, totalment, m'ho diguem molt, que la secció estalmentar està patrocinada pel petit país, que és més que un bar, fa la nit ja vam poder anar a sopar, per exemple, avui mateix, tant divendres com dissabtes, i aprendre qualque cosa, servei de bar, de dijous, diumenges.
Tota la informació la trobaré a vos Instagram, tot i així. I també s'hi fan molt d'actes culturals. Fa dues setmanes hi va haver el concert d'anar a l'Assemblea, que va ser tot un èxit. Li vam dedicar al programa. Li vam dedicar al programa la setmana passada. I res, que vos hi convido tots a anar-hi. I ara ja mos acomiadem. Epíleg. Epíleg.
Que és més llarg que tota la pel·lícula. La més llargada una miqueta. Aïna, me comuniquen que aquí baix hi ha un jove amb un descartable que està demanant per tu.
No, no, no és ell, perquè saps com anava a cercar-la? El Pep picava esclatsón i tothom s'enterava de què hi era. I de fet molt de veïnats li cridaven i no sé què, i atura tal, perquè clar, anava davant casa seva i començava a pitar esclatsón superfort. I com que jo no sento esclatsón,
Segur que no és ell. Segur que no és ell. Ha estat aquí un impostor. Sí, ha estat un impostor. No pot ser en Sebastián. A més, en Sebastián té el seu part de jazz. I segur que està ocupat.
Puntura t'hauria cercat tu, to meu, aquest descomportable. Eh... Bé, jo per anar a fer una volta... Clar. Vos dir, ara aquesta part... Ai, no crec que sigues ell. No pots saber...
i de si ara això vol dir que... Què fèiem? Haurem de baixar? Haurem de baixar? Haurem de baixar? Haurem de baixar? Per tant, Tomeu, m'ha estat molt de greu, m'he d'acomiadar. Atenció que no s'està podent nerviós en aquests moments. Clar. El vestit groc. No, no ho trobo. Bé, al cotxe anirem. Anirem a...
Per quan em digui que ja hi vaig! Estic bo, a menys encara seré jo que el trauré aquí. Basta, hi ha pila. Sortiran tots els veïnals de Tinal i Poblades. Música amb amor dedicat a l'Alalant. Bé, mos has fet entrar ganes de veure el dol. No, no, i jo també, és que crec que no vull repetir. Crec que per setena vegada l'altre riu.
moltíssimes gràcies Aina igualment a vosaltres, bon cap de setmana jo me'n vaig amb vers d'escapotable ja m'acontaràs com ha anat el tema? en la mida d'acord que no s'ho poden contar però m'acontaràs tot el que puguis contar adéu i mentre deixem anar Aina que se'n vagi amb vers d'escapotable nosaltres continuem aquí ja tenim l'estudible de poesia i dèiem evidentment com que ha diuen res en aquesta hora bon dia poesia bon dia tomeu
Bon dia. Bon dia. Poesia. Pep, han de setjar una mica més la nostra entrada, ara aquesta entrada conjunta. Estava despistat, perdó. Les clats són molt despistats. Aixades que has estat. No sabia si me tocaven a mi.
Era l'únic amb amor i alegria. Això és important. Bé, avui, el 6 de febrer de 2006, fa dos dies, el 4 de febrer d'aquesta setmana, es complien 20 anys des que va haver una...
Una violenta desocupació per part de la Guàrdia Urbana a Barcelona, del Palau a l'Os, fruit de la qual una sèrie de gent va ser detinguda, criminalitzada i ficada a la presó. Entre aquestes persones, que van ser injustament detingudes i criminalitzades,
Hi havia una poeta, una poeta nascuda a Madrid, però que vivia a Barcelona, que estudiava a Barcelona, una Patricia Heras. Una Patricia Heras va ser condenada a presó i uns tres anys més tard, si no em falla la memòria, aprofitant un d'aquests permisos que donen, ella es va suïcidar perquè no volia tornar a la presó.
Aquest poema, Necros, es deia, i ho fem amb homenatge a ella, a la poesia i en denúncia d'aquestes actuacions que se segueixen repetint, desocupacions violentes, ja siguin per part de la policia, de les forces de seguretat, ja siguin per part de forces paramilitars, que avui en dia també tot això d'aquests desocupats...
Bé, als Estats Units vull dir, no? Vull dir, contra aquesta violència, això de... Ah, recordant també allò d'ACAP, que seran dels Estats Units. Necros, de Patricia Geras. En traducció al català ad hoc. A l'ombra s'arracera l'amo i senyor d'aquesta ciutat morta.
Em mira els ulls quan pas, camina a poc a poc de vora seu i em vigila. Li duc o frenes. A vegades el vent arrossega l'olor descomposta, però només a vegades. Mentrestant, un milió d'evolucionades formigues reguen amb llàgrimes el ciment i ornen amb flors mortes cada petit altar profà.
Matar per honorar amb afimera bellesa el breu i real record d'un instant llunyà que es descomposa com les flors mortes que donen color a un nom. Matar per alimentar un dolor estrany i alià que un dia serà meu. Matar perquè estic morta. Ciutat podrida.
La legendària banda trapera del rio. Bé, si voleu conèixer més sobre el que va passar fa 20 anys al Palau de l'Ost, vos recomanem el documental Ciutat Morta. El trobareu a xarxes i realment es esgarrifa el poder, com la violència del poder. I seran de Ciutat Morta i Ciutat Podrida, també aquí tenim abastament, també.
sense anar més enfora l'altre dia, jo anava caminant per de vora Can Eva, que havien fet obra a un edifici, durant anys que feien obra a un edifici, no em recordo el carrer, entre Sant Miquel i el carrer de Sindicat, i ara fa poc segur que han acabat i han destapat la façana. I resulta, jo no ho sabia, que era la casa natal del poeta i gran home de cultura i de país, Pere del Cantarapenya. Pere del Cantarapenya, autor, entre d'altres, d'aquest poema...
essencial, no?, de la nostra cultura, que és la colcada, no? I estava en Xina, en Xina és... I el lletrero, no?, que anunciava, no?, el casal, aquí nació Pere del Cantarapena, tot en llengua castellana. En fi. Això passava, no?, la mateixa... la mateixa setmana, per exemple, aquestes denúncies, no?, del professor Bibiloni, no?, que no...
i saps que no saps i saps que deuen passar i no surten o també la mateixa setmana quan veiem com el Partit Popular per exemple i vol instrumentalitzar la llengua catalana per convertir-la en un arma contra els migrants i el mal que fa convertir la llengua en un arma contra els migrants i visibilitzar-la com un arma perquè el que crea és animadversió cap a la llengua envers d'estendre la mà i
I coses que fan molta ràbia. Jo crec que fa molts anys que tant Pepe com PSOE amb aquest tema juguen una partida per deixar en maus els raconats a la llarga.
Però, per sort, no mos callem i hi ha molta gent que segueix denunciant, com el professor Bibiloni i molta gent que segueix fent discursos molt guapos. Un d'aquests és el que va fer fa uns mesos el poeta Domeu Crespí als premis quan va rebre el Premi para Colom de Poesia d'Inquia. Anem a escoltar aquest discurs perquè és vigent. Tota acció que retenti contra els drets lingüístics d'un individu
No només està tentant contra ell a títol individual, sinó que està tentant contra el dret d'existir de tot el poble del qual forma part. Per això, no hauríem de permetre que gent que no forma part del nostre poble s'ensenyoreixi de les nostres pròpies institucions.
i posi en marxa polítiques per esborrar la nostra identitat amb el pretext de nos quieren imponer el catalán. Mazón, feijó, ayuso, lesén. La llengua pròpia d'un territori no es pot imposar perquè forma part de la seva idiosincràcia. Posen per cas que les ciutats espanyoles
comencen a omplir-se d'experts que no veuen la necessitat d'aprendre espanyol perquè poden fer la vida en anglès. Posen per cas que aquestes persones tenen fills i comencen a representar un gruix important de la població. Posen per cas que l'ús social del castellà comença a caure en picat en poques dècades. Bé, estaran d'acords, vostès amb mi, que l'estat espanyol deixaria morir el castellà
perquè ja sabem que a ells no els agrada imposar cap llengua, que no és aquest el seu tarannà, ells no han imposat res mai, i per tant no aplicarien polítiques lingüístiques per tal de fer el castellà necessari per viure a Espanya. Bromes a banda, tothom sap que l'estat espanyol faria tot el que estés a les seves mans, i molt més, per defensar la seva identitat en cas que aquesta fos amenaçada.
Ells sí que estarien legitimats per fer-ho, perquè tenen un estat. Nosaltres, com que no en tenim, ens hem de morir de gana. Els catalans som l'únic poble al món que se'ns titlla de racistes i de supremacistes quan prenem mesures per defensar els nostres trets identitaris a dins del nostre territori.
Cada llibre escrit en català, cada podcast fet en català, cada cançó cantada en català, cada vídeo d'internet fet en català, arruixa el monstre coloritzador espanyolista que, no ens enganyem, sigui d'un color o d'un altre, el que vol és acabar amb nosaltres. I recordeu que cada vegada que canviant de llengua, al carrer, al súper, a l'estanc o a la discoteca,
estan fent més feina pel nostre propi extermini que el que fan aquests poc ànimes que ens volen exterminar. Moltes gràcies.
Clar i català, com diu en Tomeu Crespi, en rebre el Premi Pare Colom de Poesia, un discurs tan important com el motiu pel qual el va fer, que és el rebre el Premi per aquest llibre, mai no ho podràs saber, publicat a la col·lecció La Fosca de Joan Art Montaner en prolet de Carles Rabassa.
i per xerrar el qual avui tenim precisament aquí, bé, aquí no, el tenim per telèfon, ell és a Barcelona ara mateix, amb en Tomeu Crespí. Tomeu Crespí, que és llicenciat en Filosofia i en Llengua i Institut de Catalanes, a més de poeta i home conscient de la nostra cultura. Tomeu, benvingut al Bon Dia Poesia i moltes gràcies per atendre'ns.
Hola, bon dia, gràcies a vosaltres, gràcies a vosaltres, moltes gràcies. Bé, enhorabona, tomeu primer tant, per aquest discurs que s'ha fet viral en el seu moment, no?, sobre tan necessari, tan imprescindible i tan vigent. Estava molt enfadat, estava molt enfadat, perquè feia poc que havia sortit allò d'eixes latines, aquella obra de teatre fastigosa, que va pagar l'Ajuntament de Barcelona,
I jo li vaig dir, mon pare, mon pare, avui no parlo res del llibre perquè estic enfadat. I el dematí vaig poder escriure un discurset i va sortir això. I n'estic ben content. Ho tornaria a fer mil d'hores. I en els finals, aquests actes públics com presentacions, si serveixen per qualque cosa també és per això. Perquè la poesia al final té el seu espai i la poesia xerra tota sola. Home, clar. Home, clar.
Si no poden fer això, aquí, on ho hem de fer? Exactament, i la poesia està aquí, i precisament ara també, del que xerrem avui, és també d'aquest llibre, d'aquest llibre també boníssim, mereixedor, jo crec que molt justament mereixedor d'aquest premi, mai no ho podràs saber.
Què és, mai no podràs saber? Com surt aquest llibre? Mira, mai no podràs saber, realment, realment és un llibre de dol, és un llibre de dol perquè ara farà sis anys, el mitjà en febrer del 2020,
Mort mon pare, sobtevament mentre dormia, amb 59 anys, jo en tenia 25 que acabat de fer, m'acabava de mudar a Barcelona i durant el 2020 i 2021 he escrit uns poemes que jo en el principi no sé que estic escrivint un llibre, no sé què estic fent, però són poemes escrit durant aquella època
i són poemes... En principi comencen a ser poemes de dalt i després, al final, jo crec que el que ha acabat de ser és un diàleg amb el misteri i amb tot allò que no podrem saber. Al final és un desafiament a la voluntat totalitzadora que té la ment humana d'aquesta voluntat, d'aquesta pretensió de voler conèixer tots. Hem estat
hem estat capaços de fer grans i menys, hem estat capaços de fer naves espacials, hem estat capaços de crear la intel·ligència artificial. Pràxim tot, lo guapo d'aquesta vida és crear coses
que mai no poden saber. Aleshores, això ajuntat amb el tema de la mort del pare, tot això crea aquesta musiqueta, aquest retafon gairebé filosòfic del llibre, que és això, un desafiament a la capacitat de conèixer i, per tant, a la capacitat de dir.
És un llibre, pot ser que sorgeix aquesta necessitat de dialogar d'alguna manera amb el pare, però s'obri moltes vetes, moltes maneres de dir, perquè és un llibre on hi ha moltes coses que floren.
Sí, però crec que nosaltres tenen aquest denominador comú que és aquesta picada d'un lloc a l'inconegut. I per això el títol mai no podrà saber. Està... Som un petllador, no? Com anem? Hola. És un llibre que va sorgir també durant la pandèmia, no? Sí, és un llibre escrit durant tots aquells mesos...
post pandèmia, després vam haver-hi també durant bastant de mesos un toc de queda. Jo era a Barcelona el divendres, de divendres a diumenge havia estat tancat i aleshores jo me passava moltes nits.
d'haver un whisky estudiant, perquè no podies fer res més. Havies d'estar tancat i havies de fer el dol dol perquè no podries, diguéssim, entre cometes fugir un poc de la realitat i distreure-te. T'havies de distreure que teva fent qualque cosa.
També és important, bé, aquest oficialment és el teu primer llibre publicat, però bé, d'en Tomeu Crespi feia anys que el coneixíem i que t'havien sentit recitar i que era un llibre, en certa manera, dins el món poètic molt esperat, que ha arribat, que ha arribat tard, però ha arribat en un moment precís i adequat, no?
Bueno, jo... Ja fa anys que... Aquest llibre fa quatre anys que s'ha escrit. I ja van publicar amb tres amics més, en Andrea, en Pep Joan i en Bernat, un llibre el 2015, i jo me'n vaig empenerir tan fort, que l'ha publicat allò.
que n'he escrit, n'he escrit 4 o 5 dels llibres de llavors ençà, però tots els he acabat enterrant i aquest sí que... passaven els anys, passaven els anys, passaven els anys i jo trobava el que s'aguantava. I aleshores el vaig presentant esperem amb el pare Colom. Però sí, no tenies cap pressa de publicar, perquè el que publiques queda publicat. Exacte. I tu el que publiques has de saber defensar i has de ser la millor versió del que t'ho pot donar que jo, no?
Bé, és una pregunta bé, perquè jo venc un poquet d'allà mateix, vull dir, tu vas estudiar filosofia, no? Sí, exactament. En Carles Rebassa ja recomana molt la lectura del pròleg, que ha fet en Carles Rebassa. Sí, és molt bo. És un pròleg molt esclaridor. Sempre hi ha la cosa del pròleg, com bé llegir-lo abans o després de llegir el llibre? Això ja va... Ja va gustós.
Però bé, és aquesta relació entre la filosofia, la poesia i el paper del llenguatge. A qui te va la pregunta?
Com, però quina és la pregunta? La pregunta seria, en tu com conviu aquesta necessitat filosòfica amb aquesta pulsió poètica i quin paper fa el llenguatge? Perquè clar, la poesia al final és un treball amb el llenguatge, no? Sí, m'agrada que m'agrada d'això perquè jo realment estudiï filosofia
No tant per envolar la filosofia que també, sinó perquè jo, amb 17 anys, quan vaig, quan entro a la universitat, la meva prioritat és ser poeta. I jo estudi filosofia perquè crec que en la filosofia hi trobaré uns temes, unes idees, un bagatge que m'ajudaran per l'escriptura poètica.
És a dir, jo estudia filosofia amb aquesta idea. Després, evidentment, m'agrada la filosofia, però a mi la filosofia té aquest paper, té aquest paper de donar-me una obertura de mirades orientada després a l'escriptura poètica. I amb el tema del llenguatge, clar, al final, epistemologia, és a dir, el que coneixem,
i el que poden dir, i el que poden pensar, tot això té com a denominador comú la llengua, el llenguatge. És a dir, no podem pensar sense llenguatge, no podem conèixer sense llenguatge, perquè
No, per conèixer una cosa, per descriure una cosa... És a dir, per conèixer una cosa l'hem de descriure. Per descriure el funcionament d'una cosa necessites la llengua. Aleshores, els límits del coneixement són els límits del llenguatge, com diu Vivius Time. I tot el que pots saber...
més o menys ho pots dir, i el que no pots saber, no ho pots dir. No sé si t'he contestat, però això és una mica el que penses de tot això. Sí, molt interessant també és que en el llibre, clar, veus que això s'expressa formalment, amb un domini tècnic molt tangible,
Però de diverses maneres, perquè hi ha poemes amb una textura més clàssica, formal i de llenguatge, així com hi ha poemes, per exemple, amb una línia on el llenguatge és més portat en qüestió, la línia d'un Paul Celan o d'un Andreu Vidal, on conviuen. També hi ha una recerca, també per part teva, formal, de com fer xerrar aquest llenguatge.
Sí, sí, perquè jo quan vaig començar a investigar mètrica, que va ser l'any 2018, 2017, per allà, jo escrivia moltes mètrica, moltes decasílves, aquest decasílves d'en Jaume Pomar, jo estava molt enganxat a les elegies d'en Jaume Pomar,
I sempre he estat un poeta, un Versailles, o el que li vulguis dir, molt interessat per aquests jocs mètrics, no? Però després, una mica més endavant, precisament, Lletgers Campa Funditat, Andreu Vidal, Madur a Pol Celan, després, per allà, Rip,
José Ángel Valente, Rafael Cabreras, que són escriptors que tenen moltes queixades, gairebé una mètrica... No és que no hi hagi mètrica, eh? Cuidado, perquè aquí a vegades confonen els vers medits amb mètrica. Hi ha vers lliure...
que sense mètrica no s'entén, no? Al final, jo crec que és una qüestió de ritme, al final més retrobat entre una tradició més de decassila, més de més mesurat, amb una altra tradició, més de mètrica esqueixada o de sintasi esqueixada, més retrobat en el ritme. Jo crec que un poeta, un poema, perdó,
pot tenir mètrica o pot no tenir mètrica, però tenia ritme. Exacte. I en aquest sentit, els jocs fonètics, que també venen molt de Miquel Boussat, el noble joc de Miquel Boussat, és increïble com es juga amb la fonètica Boussat, i jo crec que té aquest... els poiments que no són tan mètrics tenen aquest joc. Boussanià,
i dir-liar o fer-liar, si vols. Però sense oblidar mai la sonoritat de la paraula. És a dir, aquesta esclavitud del ritme és una cosa de la qual no m'he pogut desfer. I crec que sí que conviu en aquest llibre una cosa i l'altra, però crec que amb el denominador comú de la sonoritat, de la fonètica, dels jocs fonètics de les paraules. I que s'agraeix.
Ara, perdoneu que torni un poc enrere, m'ha cotxat aquesta frase de dir, jo vaig estudiar filosofia per ser poeta. Ara m'ha deixat impressionat perquè no havia sentit, no sé si hi ha qualcú més que ho faig, però no havia sentit ningú que estudies una carrera per ser poeta. M'ha cridat molt l'atenció.
És que la filosofia se mou per la sabidoria al final. Sí, però m'ha impressionat, sobretot. A mi la filosofia m'havia agradat molt a batxillerat. No sentes que jo anava a estudiar Filologia Catalana, que després acabo estudiant Filologia Catalana després de acabar a Filosofia. Però jo anava a estudiar Literatura o Filologia. I en un darrer moment...
Vam una conversa també amb mon pare i dient, mon pare, mira, em passa això, m'agrada molt la filosofia i crec que la filosofia em pot donar un bagatge intel·lectual o un bagatge de pensament igual o superior a una literatura o una filologia que després podré aplicar l'escriptura poètica. Mon pare em va dir, és el que està aplicant a fer.
Vull dir, no va ser només únicament per això, però hi va tenir un gran pas perquè jo, de principi, anava a estudiar literatura, o filologia, una cosa més llet de literatura, per tant, de pensament. En Tomé, a més de tenir les coses molt clares i de ser un gran poeta, a més, els que l'han sentit saben que és un gran ratçode. I a més, els d'aquests ratçodes, que ho fan com toca, que se saben de memòries poemes. No sé si, Tomé, o...
Sí, al final és una qüestió que un poema l'escrius i els reescrius i els tiberals estan que al final acabes sabent de memòria. A mi no passa això. Jo som incapac, me'n recordo 3 o 4 dels meus poemes i els més breus. Idò, no sé, Tomeu, si et sembla també escoltar algun d'aquest poema que mai no ho podrà saber.
Sí, mira, per lligar una mica amb el discurs, amb el discurs que duim fent fins ara, recitarem un que està cap al final del llibre, que ve sigui curtat, té un petit títol en cursiva que diu Magma de Fuel i diu Lubriquen sense fitar els teus ulls els útres llafiscosos de la terra. Mai no podràs saber la lava negra
Cabeça del seu sexe. Aquest rebull solemne de negró. Aquest esferment de la fondària, bé podria, albergar-ins l'entranya, la vivor de les coses. Uf, per llegir, relletgir, escoltar i reescoltar. Mac Mareçà. Sí, d'aquesta idea de...
el llau més insospitat, on tu no hi podràs ser ni mai, pots ser que hi hagi la mínima de les coses. Tomé, una reina pregunta, perquè sabem que també tens poc temps, perquè ja fa un temps de desplai ara mateix, i aquí també se'ns va el temps. Com és viure, acabar entre Mallorca i Barcelona, a nivell de la poeta mallorquí, viure a Barcelona, com és aquesta experiència? Com l'estàs vivint?
no ho sé al final acabes estant amb una cama aquí i l'altra allà jo sempre intento estar amb les dues cames de Barcelona però et sap que parava per bé sempre acabes acabes fent pont cap a Mallorca i bé, també està bé perquè tens la família i tal però jo ara per exemple Barcelona culturalment i a nivell d'estímuls
m'adona unes coses que no me pot donar a Mallorca. No dic que Mallorca sigui pitjor ni millor, però ara mateix a Barcelona m'hi sent prou bé, m'hi sent prou bé i tenc el meu redal fet i evidentment tornes a Mallorca cada medi i mig o cada dos, més de l'altre que voldria. Però sí, a la final Barcelona és com una gran Mallorca,