Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. W-E-L-O-V-E
Comença Bon Dia i Bona Vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Beste tarda al den gorroquarek. Horrelakoa da, bisitza, e gentza zo, behar du sona. Horrelakoa da, bisitza, e gentza zo, behar du sona. Horrelakoa da, bisitza, e gentza zo, behar du sona. Horrelakoa da, bisitza, e gentza zo, behar du sona. Basti, basti, orixe da, gustatze zaidan, bogembetua.
El Bon Dia i Bona Vida és un programa produït per l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, una associació que fa possible cinc mitjans de comunicació, com són, a part d'Ona Mediterrània, la plataforma audiovisual Vida, el diari digital de Balears.cat,
La publicació en paper, l'Estel, i la revista cultural Ploma.cat. L'associació és possible i la seva feina és possible gràcies al treball i al compromís de tots els socis i sòcies d'aquesta casa.
i també gràcies, evidentment, a totes les persones que de manera voluntària fan feina i ajuden en aquest projecte, que és Ona Mediterrània, un projecte que manté viu el convit a tothom per col·laborar-hi i participar-hi.
Acabes de passar, tocant de dins la boira i no sé què és real, arrens la cara em sap.
aspiri. Me tornes a mirar la sombra dels fons del jardí esperant que jo me'n vagi ja tan lluny ja vull dormir. Mai no deixes gastar quan acabes de passar. Si és meu cas, si és el meu cas, si és el meu cas
Tocando el sol de ser allí.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Laia Gordi ens presenta un nou llibre que parla de maternitat.
A les 9 i 20 aproximadament serà el moment de connectar-nos amb en Jesús Jurado. Reprendrem la conversa sobre la derogació ara ja feta, ja executada, de la llei de memòria democràtica. Amb en Rafael Borràs revisarem les dades del seu article sobre la fractura de gènere amb la pobresa
...entre la gent més gran... ...i també a les 10... ...tendrem exercici de literatura comprada... ...avui, com cada dimecres... ...en Marisa Cerdó... ...i tanquerem el programa... ...amb el nostre focus internacional... ...amb en Joan Manuel López Nadal... ...darrerament... ...va més que carregat... ...aquest focus internacional... ...començam i d'hora repassant... ...l'actualitat i ho feim... ...diari de Balears...
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I a Diari de Balears trobam, com a notícia ara mateix més destacada, que la policia espanyola reconeix per escrit que denuncia un ciutadà per haver demanat atenció en català. També destaca a Diari de Balears, el PP i Vox fulminen la llei de memòria democràtica. No només es deroga una norma, també es deroguen drets humans.
I una crida de Terra Ferida. Terra Ferida fa una crida a la rebel·lió. Fora Vila, fora grues. També des de Diari de Balears, Més per Mallorca, acusa el PP de ser còmplice necessari del feixir-me en el debat sobre la llei de memòria democràtica.
i l'Ajuntament d'Espoles crida al municipalisme a defensar la memòria democràtica davant la derogació de la llei al Parlament. També destaca un vídeo...
si el posau jo crec que riureu, la sarcàstica resposta de més a la proposta de Vox de posar la bandera espanyola a l'edifici de la policia local, des de Falanich, que arriba aquest vídeo sarcàstic.
També destaca, diari de Balears, el concert del 8M, el cor de dones de la UIP i coral espiritual Mallorca l'Octava sumen energies. Una crònica sobre l'actualitat dels escacs que fa en Enric Pozo. Escacs, billars i futbolins compartiren espai a la festa dels escacs a la mallorquinada.
També vos oferim des de Diari de Balears un obituari fet per en Jordi Vidal sobre el llegat de Cristòfol Miquel Esbert, 1943-2026. Va morir el darrer llegat de setmana de febrer.
També destaca el diari de Balears a Menorca que el Parlament rebutja la llei per limitar l'entrada de vehicles a Menorca i l'Ajuntament de Manacor rebutja la zona única d'escolarització amb una moció
aprovada el pla. Finalment, i tornant a la qüestió, a una de les qüestions que marquen aquesta actualitat d'avui dimecres, el govern assegura que el seu objectiu és tornar la dignitat a les víctimes, malgrat la derogació de la llei de memòria democràtica. Bon anam a Vila Web. Ja hi trobam un...
Una primera peça que diu la nova guerra fratricida que empantanega Vox tot i les expectatives electorals a l'alça. I és que hi ha expulsions, denúncies i ara un sector crida a fer un congrés extraordinari.
No deixem l'extrema dreta. A Liot no es presenta el debat entre els candidats a les municipals de Perpinyà i la Bressola lamenta les poques respostes dels candidats al qüestionari sobre la llengua i la cultura catalanes. També destaca a Vila Web discriminació lingüística en un tren, retrets i crispació d'un interventor a un passatger perquè parlava en català.
I des de Vilagüet també mos ofereixen una entrevista a en Xavier Grasset, el periodista que acaba de publicar El Bon Gust, l'editorial La Campana, recull d'articles seus sobre l'art de viure bé.
Taula, sexe i amor és allò que t'acosta més a sentir-te viu, diu Xavier Grasset en aquesta entrevista amb Andreu Bernils. I en clau internacional i en el minut a minut que fa Vilaweb de seguiment
de la guerra a l'Orient Mitjà. Un dron impacta contra un centre diplomàtic dels Estats Units, Irak. Aquests són els principals titulars que ens ofereix Hores d'Ara, Vila Web, on anem a escoltar... No, primer vos oferirem els articles d'opinió del diari de Balears i després vos oferim la predicció del temps.
Joan Mas Collet, 25 anys sense Emili, no perdem la memòria. En Joan Vicenç Lillo, una explosió de la vegetació. Lila Tomàs, necessitam recuperar la unitat. En Joan Lledonet, serà veritat que entre tots ens ho carregam tot. I Miquel Ripoll, la literatura i la fosca. I finalment en Rafael Borràs, la bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran. Article que avui...
analitzarem amb el seu autor. Ara sí, escoltam la predicció del temps i ho farem com cada dia amb en Tomeu Mateu Canals que ens explica quina és la predicció que tenim per les properes hores. Bon dia. Avui esperem un canvi de temps
en el sentit que de nou cap al migdia tornaran com ahir amb alguns guixats. Localitzats, puntuï una mica més fort que ahir i puntuï de primera hores de matí alguna plujeta al sud de Mallorca i poca cosa més. De fe de demà esperem un temps més estable i sobretot divendres on tindrem un cel pràcticament estirat. Ara bé,
de cada dissabte, canvi important de temps. Hi veurà un front i segurament cap a dissabte o a la baixa, les pluies poden ser abundoses. Així que formem una perturbació, però el nostre, d'un moment, podria continuar aquest temps inestable i pràcticament, diuen, podrem inclús de neus els cinc més alts de la serra de la montana.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Vallam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir un resultat. Nuestro seguro de moto es uno de los mejor valorables.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I per associar-vos a Ona Mediterrània podeu telefonar al 971-1222 o també podeu enviar un correu a info arroba onamediterrania.cat i, evidentment, també podeu penturets de manera més fàcil i tot, omplir la...
El qüestionari que teniu a la web onamediterrania.cat és el moment d'escoltar la salutació que ens ha fet en Maria Nadal per aquest dimecres.
gust de festa i també una mica de postres, perquè hi ha combinacions que simplement funcionen, com la crema catalana i l'ensaïmada. És una cançó que barreja ritme, cultura popular i molt de caràcter mediterrani. Aquí tot és producte quesolà, artesanal i fet a mà, música cuinada a fot lent, amb amor i sentiment i amb una recepta molt clara, una mica de Menorca, una mica de català i moltes ganes de celebrar el que som.
perquè hi ha coses que no es poden comprar. La cultura popular es fa, es canta i es balla. Així que preparant la plaça, la cuina i els altaveus perquè sa cosa està que crema i arriba crema i ensaïmada de rudimentari i a dala.
La cosa es taca Crema, quito crema De dins la crema catalana i senci amada més suprema et dic que Crema, quito crema Posant la taula i tothom us demana poera La cosa es taca Crema, quito crema Però el nostre som no és per a tothom és per a qui estima aquesta escena et dic que Crema, quito crema Mi em toca pos fent gran el foc cremant la crema
Si ho vol lliure d'aranzels, cuinades de serrel, pas d'anses teues mans, agafa i dói llor a cel. I és que si vols tocar el cel, tasta aquesta mel, és el salar de Ciutadella i la dolçó del carnet. Producte casolar, casanal i fred a mà, preparat de foc lent amb amor i sentiment. No ho intentis comprar, fa incultura popular, cuinada menor que remanés.
tradicional i fet a casa, seguint la vella escola, començant des de la massa. Generació en generació la veu ha anat passant, tu tanca l'Instagram i escolta més a la gent gran. La cosa estaca. Crema, quito crema, de dins la crema catalana i sensi amada més supremàtica. Crema, quito crema, posam sa taula i tothom us demana cuera.
Però això no és per tothom, és per qui estima aquesta escena tica crema.
creix afegits perquè soni tot bonic, però si tu també te'n va fa. Escolta això que et dic, portem receptes de l'àvia, parla per-te els dits, se't fa la boca aigua amb aquest so que és ben polit. Tenim a receptar-hi, tenim els ingredients, a dalt l'air rudimentari fet a casa cent per cent. Això no hi ha qui ho pari, seu a taula està calent, és de poble i de barri, sós per la nostra gent.
Yeah, yeah, per la gent de poble, per la gent de barri, a talent rudimentari. Un cop més, fem tribut a les nostres arrels i a la nostra família, sempre. La cosa estaca. Crema, quitocrrema, de dins la crema catalana i s'hanciamada amb ret supremàtica. Crema, quitocrrema, posam la taula i tothom us demana goera.
Però el nostre sou no és per tothom, és per qui estima aquesta escena antica. Crema, quito crema. Anem a poc a poc fent gran el foc cremant la crema. Rudimentària és la salutació que mos ha fet avui Maria Nadal. Cada dia mos prepara un tema per donar-moses bon dia. I ara donar-moses bon dia a en Toni. Benassa Toni, molt bon dia.
Què tal? Molt bon dia, com anem? Molt bé, encantats de saludar-te, de tenir una setmana més amb tu, molt de temes i començàvem per ahir, que coincidíem amb molta gent que defensa i que ha defensat la democràcia, que ahir era un dia trist, un mal dia.
i va ser un dels dies més desgraciats de la història, de la autonomia, des d'una perspectiva democràtica. I ho va ser precisament per la derogació de la llei de memòria democràtica. I no només per la derogació i l'element simbòlic que implica aquesta derogació en si, sinó perquè suposa...
una ubicació d'un partit que ha estat cap dalt per a la història de l'autonomia, tal com és el Partit Popular, total i obertament a partir d'ara, a l'extrema dreta parlamentària, a l'extrema dreta ideològica i a l'extrema dreta internacional.
Fins ara el Partit Popular, tant en la llei de fosses com fins i tot, ni que fos parcialment en la llei de memòria democràtica, havia estat un partit demòcrata, havia estat un partit que havia fet acte de contrició dels crins del franquisme, perquè recordem que l'Aliança Popular havia estat un partit fundat per ser exministres de Franco.
però havia fet la seva pròpia catarsis interna i havia assumit un mínim comú de nominadors en matèria de democràcia. A dia d'avui, amb aquest pacte que va dur a terme amb els seus socis,
de la repressió franquista, implica un posicionament ideològic
han de considerar i han de denunciar com a molt greu, molt perillós, i quan dic greu i perillós, ja m'estic referint no només a la ciutadania, que no pensant com és, sinó per conjunt del sistema democràtic. La pregunta que hem de llançar en l'aire...
Quin mal hi ha que es reconegui públicament a les víctimes, a totes les víctimes que van morir fruit de la repressió franquista a les Illes Balears?
I tant que sí, i també amb aquest intent d'aprofundir en sa humiliació per part d'aquest meme de si mateix que és en Jorge Campos, no?
correcte, és a dir, la imatge que publica avui en portada a Vilaueb d'en Riaa Plena, la presidenta Proens, a Ferran, amb en Jorge Campos, celebrant que havia derogat la llei de memòria democràtica, efectivament és una imatge que l'ha de perseguir no només aquesta legislatura, sinó que ha de perseguir la presidenta al llarg de tota la seva carrera política.
és vergonyós i és escandalós i és un insult a la democràcia per tot el que representa. Per tot el que representa i pels antecedents que tenim i que hem de posar damunt de la taula. Jo vull concatenar amb un element, que és el revisionisme històric. En pensar el que és el mateix dia, la presidenta ha dit que faran un gran acte d'homenatge a les víctimes
dels bombardejos republicans que se van produir a Palma començament de la Guerra Civil, intentant equiparar una cosa i l'altra. Crec que tots els que hem fet feina en matèria de memòria democràtica, que hem anat a molt de congressos, que hem estudiat molt, que hem parlat amb víctimes, que hem parlat amb insignes historiadors de tot signe ideològic, etcètera, etcètera.
tenim un element molt clar com a punt de referència i que sempre recordava la història del gran afà entre nosaltres, el doctor Massati Montaner. I és que...
A les Illes Balears en general, però sobretot en el cas de Mallorca, perquè cert que a Menorca i a Eivissa van canviar de bàndol al llarg de la Guerra Civil, però en el cas concret de Mallorca no hi va haver guerra civil. Hi va haver repressió pura i dura per part dels palangistes i de les forces de dreta assimilades. Per quin motiu? Perquè no hi va haver dos bàndols en confrontació.
Única i exclusivament hi va haver un bàndol que de descomençament se'n va fer amb el poder i va reprimir a sang freda a gent indefensa, matant-los indefensos, com dic, per pura venjança política. I això no és una guerra civil. No hi havia dos bàndols en lluita i que se produïssin víctimes en els dos bàndols. Només hi va haver víctimes d'un determinat bàndol.
La guerra civil en tot cas se va reduir dos o tres dies del front de Manacó, que sabem com va acabar tot en s'invasió d'en Bayo. Com dic, no hi va haver a les Illes Balears en cap moment una guerra civil. Hi va haver sobretot en el cas de Mallorca, en el cas de Menorca i Divissa són episodis diferents, els episodis de la Mola,
etcètera, perquè inicialment van ser lleials de la República i després hi va haver el canvi en la conquesta de les robes sublevades i podria ser més discutible el que va passar per un costat i passar altres les altres dues illes però en el cas de Mallorca no va existir la guerra civil va ser una repressió a sang freda de tots els que no pensaven com ells
amb gairebé 2.000 morts en sa presència de mercenaris italians comandat pel conte Rossi assassinant a Sant Fredó.
en llistes dutes de terme per part dels dirigents de les palanges locals, en col·laboracions de les parròquies i d'elements de dreta monàrquica que també s'hi van adherir, de les persones que havien de ser liquidades i que havien de ser assassinades. Això és el que se vol que s'oblidi per part de la dreta local. I això és el que tots aquells que porten molt d'any fent feina i molt d'any...
preservant la memòria col·lectiva d'aquella repressió, no consentirem que s'oblidi.
rotund i clar Toni avançant perquè volem tractar amb tu moltes qüestions i clar n'hi ha un altre que marca nostres dies que és la guerra la nova guerra que ha provocat en aquest cas Estats Units i també Israel ara en contra d'Iran
Bé, una de les imatges que tu molt destaques és aquesta cosa estranya, no? Aquesta imatge en el despatx oval de la Casa Blanca on pastors evangèlics es van reunir amb en Trump per resar, no? És a dir, ells que retreuen que l'Iran sigui una teocràcia, etcètera, i resulta que
Fan coses molt estranyes i molt similars. Mem, són diferents elements que, com dic, et simbolisme, són extremadament importants en política i en sa vida. Està molt, molt, molt, molt estudiat les estetes relacions de sa nova extrema dret internacional amb el moviment evangèlic d'arrel nord-americana.
Un dels darrers autors locals que, per exemple, ho ha estudiat i publicat a les seves obres és la coneguda també pel seu activisme polític, professora de suït, Laura Camargo, en quant a la seva anàlisi com a doctora en lingüística del discurs de l'extrema dreta, però que també ho vincula molt destructament amb el discurs religiós d'aquest moviment evangèlic.
Està molt clar, i com dic, hi ha moltes estudis de ciència política que així ho demostren, que sense el suport del moviment evangeli nord-americà no haguessin pogut arribar a l'espó de personatges com en Donald Trump o en Bolsonaro o en Brasil. Per tant, hi ha una aliança molt clara entre aquestes diferents sectes, perquè jo les qualifico obertament de sectes, i s'extrema dreta per fer-se
amb el poder polític i dur a terme el seu pla, no només d'implantació religiosa, sinó també de negoci, perquè pensem que darrere de l'evangelisme hi ha grans empreses que se converteixen en un element de negoci. Quan ho analitzem amb una miqueta més de perspectiva, ens hem de donar en compte que
Efectivament, és una aberració política, però com bé tu comentaves, és una aberració teològica. Com es pot defensar l'assassinat, la mort, la destrucció, l'extermini d'un ésser humà en base en els textos precisament evangèlits?
És que la perversió et sacrilegi duit a la màxima expressió. Qualsevol persona que sabia llegir i escriure...
i que llegeixi per seu compte els Evangelis, el Nou Testament, que és allò que diuen defensar aquests impresentables, aquest, m'atreviria a dir, perdona pels llenguats, aquests mal nascuts, perquè defensen, s'extermini des que ells consideren diferents a ells, com dic, qualsevol persona que llegeixi per seu compte els Evangelis, i això era el que defensava en Luther, precisament, els pares de la reforma protestant que inspiren aquestes sectes,
se'n dona compte que els evangelis el que precisament difonen és un missatge de pau, d'amor, de pura i absoluta estima entre els éssers humans. Com es pot desgiversar, prostituir i destruir manipulant el missatge evangèlic original, defensant la guerra i l'assassinat?
I com hi pot haver gent tan curta? Com hi pot haver gent tan curta? En els Estats Units 77 milions de persones votaran a Donald Trump empassant-se això. És que relativament és una qüestió que hem de considerar molt preocupant pel gènere humà. I enllaçaria també amb el primer comentari. Perquè penseu que durant la Guerra Civil espanyola
se va fer exactament el mateix, en aquesta unió de la religió emprada pel feixisme per intentar justificar els seus crims. En hem parlat en altres ocasions, se va arribar a canviar amb edicions manipulades
dels cateixismes de l'Església Catòlica durant la Guerra Civil dient que els manaments de la llei de Déu eren diferents que establien els textos bíblis i que hi havia la possibilitat de matar i que no mataràs ella no matarà sense justa causa
És a dir, és que és un despropòsit tan impressionant el que estem vivint des d'un punt de vista intel·lectual que la veritat donen qui no són les vinyetes de Mafalda que separen el mundo que me bajo, perquè ja el despropòsit és total i absolut.
simplement Toni una qüestió clar a pèl ara en el teu instint com pot evolucionar i cap on pot anar aquest conflicte bé
I si vols ho afegim en la següent qüestió que te volia comentar que era l'augment de preus d'escarburants que farà que encara sa vida pugi més. Sí, bé, en Donald Trump està fent tot això per diferents motius.
El primer d'ells és perquè evidentment és un psicòpata.
allà on diu que li van dir que hi havia un vaixell que anava cap a la Índia amb bandera iraniana, un vaixell que pel que sembla era civil, li van dir que feia el president, el capturà. I ell les va dir, diu, no, l'enfonsau, que és més divertit. Per tant, té tota una sèrie de comportaments que són obertament de psicòpata. És a dir, és un psicòpata i actua com a tal, com tots els grans dictadors, com en Franco era un psicòpata, com en Quiller era un psicòpata, com en Mussolini era un psicòpata. Per tant, es...
Els paràmetres de defuncionament mental d'un psicòpata són molt mal d'entendre per aquells que no ho són. Així que no sabem cap on durar aquest impresentable, aquest assassí, aquest criminal de guerra, és futur. A més a més, està coalillat amb un altre criminal psicòpata, que és el Netanyahu. Per tant, fan una aliança criminal...
que suposa i comporta una indeterminació de cap a on actuaran. Després, els falcons que hi ha darrere d'aquests dos psicòpatres, que són els qui mouen els fils, què és el que volen? Home, per damunt de qualsevol altra cosa, volen enfonsar les economies de tots els estats que no siguin els Estats Units de Nord-Amèrica.
i amb aquesta guerra i amb aquest conflicte bèl·lic intenten tallar el comerç d'Europa amb el que és Àsia i en especial Xina. Ja s'està parlant que si continua el bloqueig de les vies de pas per a Orient mitjà i per a Orient pròxim podrien encarir les productes d'Europa més d'un 45%. Per tant,
intenta no fallar-nos a Europa. Intenta no fallar-nos a Europa entre l'aplaudiment de la dreta i de l'extrema dreta europea, que és el més trist. Per tant, és un autèntic escàndol. Vivim situacions surrealistes. Jo ahir, quan t'escoltava que s'havia anat a Nova York, Nadia Falluso, la presidenta de Madrid, i deia que se celebraria un any, el 4 de juliol, la festa nord-americana a Madrid,
És que és una situació, com dic, pròpia d'acudit de monòleg, perquè és que no té cap sentit ni un. Si coaliguem tot plegat, a més a més, en la situació interna
dels Estats Units, que és de pràcticament entrar en recessió econòmica, ja hi mirava, té molt poc temps, però vaig mirar una estona assassinent, assassinent nord-americana, la gran notícia al marge de la guerra era que el nivell de destrucció d'allot de feina que s'havia dut a terme durant els mesos de gener als Estats Units era impressionant. Pensem que en guany hi ha eleccions parcials en els Estats Units, eleccions de renovació de cambres de representants. Per tant,
Si nosaltres mesclem tot plegat, tenim un escenari de moltíssima incertesa. I aquesta incertesa, evidentment, passarà per el desenvolupament de la estratègia militar. Què passa? Que sembla, pels anàlisis, i perdona que m'estic estiguent tant, però crec que és important, pels anàlisis que ha pogut llegir militars,
que els Estats Units han improvisat molt amb aquest atac militar, seguint les directrius i deixant-se arrossegar pel criminal de guerra Netanyahu. I ara se troben un poc que no saben molt bé cap on seguir més enllà de la seva estratègia de massacrar la població civil d'Iran. Un poc estan reproduint el que ha fet el Netanyahu a Gafran.
a Palestina, en definitiva, d'utilitzar tota la seva tecnologia militar per massacrar indiscriminadament la població iraniana. Però se té un límit. I és que quan tu has destruït ja per via aèrea tot el que has fegut, si vols conquerir el territori, com sempre, has d'enviar tropes per terra. I se sap que si s'envia tropes per terra a territori iranià,
serà, evidentment, un nou Vietnam. Serà una massacre continuada i no controlaran el territori, perquè el territori, qui el domina són els iranians i se defensaran en les ungles fretes i en aquest cas podran controlar el territori. Per tant, cap on anirà? Jo crec que els Estats Units han pecat d'improvisació,
que no saben ara molt bé cap on partir, perquè se pensaven que destruïn el Tres Suprem iranià la cosa que hauria pel seu propi pas, i que en aquesta situació molt probablement no se té una derivada clara i que actuaran com actuen un psicòpata, evidentment, sense tenir...
aquest tipus de valoració de ses conseqüències i de manera impulsiva per tant ens espera molt mal pronòstic i a nivell econòmic ens espera molt probablement que tota Europa s'inici d'una recessió econòmica molt forta amb reaplaudiment de la nostra dreta i es fem a dreta local però llanqui i te deman ara molta brevetat l'estranya postura dels hotelers mallorquins una altra
És a dir, que els hotelers de Mallorca critiquen els president del govern per no entrar en el conflicte bèl·lic és vergonyós, quan se sap que el pitjor que pot passar pel mercat turístic és l'existència d'inestabilitat i l'existència de guerra. I a més a més amb una altra qüestió que serà l'increment dels preus dels vols derivat de l'increment dels preus del petroli. Però bé.
Ja sabem que els hotelers mallorquins i els propietaris de lloguer vacacional i tot el que és la patronal, tant la mallorquina, tant la catalana, tant l'espanyola, tant l'ombropera, tant la nord-americana, tant la mundial, s'avinaran sempre amb el poder i el poder ho representa als Estats Units. Per tant,
es defensen els seus interessos de classe com a bons, llepa-botes, des qui comanda, per damunt de qualsevol altra cosa. I, evidentment, són prou guerra. I són prou guerra perquè, com he recordat aquests dies, ells saben que amb el por d'econòmic que tenen, passi el que passi, els seus fills no moriran a la guerra.
perquè evidentment la guerra sempre acaba sent una cosa de classes populars i treballadores, que són els que envien els seus fills a morir pels interessos dels rits. Hi ha una imatge d'aquest dia d'en Pompadent Léger, on li demanen algun dels seus fills està a l'exèrcit i se li escap un somriure i diu clar que no.
Per tant, aquesta és la realitat. Els qui fan la guerra ni moren ells ni envien els seus fills a morir-hi. I això és el trit de la guerra. I per això crec que ens hem d'alinear tots els qui som de classe popular i treballadora no només amb una postura passiva, sinó activa en contra de la guerra i en contra d'aquestes aberracions que cometen aquests dirigents nostres. Tot i que, doncs repetim com a darrer punt, les classes populars i treballadores
fruit d'un procés d'alienació, estan votant en massa l'extrema dreta, però guerra. Aquesta és una altra. Toni, malgrat tot, hem fet una bona repassada d'algun punt més telegràfic, però no mos quedava més remei. I tornarem dimecres que ve. Moltíssimes gràcies, Tomeu, i una forta abraçada. Igualment, salut, bon dia.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Canviam de registre. Ara parlarem d'un llibre i d'una revolta, la revolta de les mares. Laia Gordi, molt bon dia. Hola, bon dia.
l'Aia acaba de publicar, l'Aia és una periodista, una companya, acaba de publicar el llibre La revolta de les mares, assalt feminista a la maternitat. I clar, l'Aia, nosaltres ara aquí estan parlant bàsicament de guerra i de la derogació de la llei de memòria democràtica que es va fer ahir al Parlament de les Illars Balears,
i aleshores ara deia que això és una mica un canvi de registre, perquè en realitat parlar de maternitat és parlar de vida, no? Sí, i parlar de maternitats feministes és parlar d'esperança, no? Molt, molt fosc. Però és que si tu tens una criatura, no hi ha altra, no? O sigui...
donem utopies, donem esperances o ens ofeguem, no? Tu mires un infant i hem de parlar d'esperances, hem de construir un món millor per ells. Jo crec que no hi ha rendició possible. Ja. Laia, d'on surt la idea de fer i publicar aquest llibre? La idea surt de... Bé, tinc una criatura i començo a veure que l'experiència que jo tinc
no és exactament la que m'havien explicat, i ho dic en positiu. O sigui, jo vinc del moviment feminista, de l'activisme, on la maternitat queda molt relegada, diguéssim. El feminisme ha necessitat històricament renegar de la maternitat, i normal, perquè la maternitat ens venia imposada a les dones. Però ara, que podem, almenys en el nostre context, podem escollir ser mares i ens podem gaudir la maternitat,
resulta que la maternitat pot ser font d'empoderament. I de cop dic, escolta, no pot ser que jo sigui la primera que tingui aquesta idea o que ho visc d'aquesta manera, perquè la maternitat és una revolució a dintre... O sigui, pot ser una revolució feminista no només per com tu cries el teu infant, sinó per la relació de parella que pots establir i per l'impacte que té això en l'entorn, perquè en el moment en què tu fas les coses diferents amb un infant, crida molt l'atenció.
no només amb l'infant, amb la parella també i tota la història. I aleshores començo a investigar, perquè al final soc periodista i el que faig és una recerca periodística, començo a investigar quines altres dones històricament han parlat sobre això. Resulta que les trobo, perquè hi són. Hi ha llibres dels anys 70, hi ha llibres dels anys 80, el que passa és que bàsicament està tot en anglès. Aleshores el que faig és intentar rescatar aquesta història
Hi ha una escola actualment, una, per això, en tot el món anglosaxó i totes les seves acadèmies, hi ha una escola de gènere al Canadà que té, diguéssim, un departament i una senyora que en sap un fum especialitzat en maternitats feministes. I, aleshores, intento explicar i documentar això i, a més, ho passo una mica per la meva vivència, que jo crec que és inevitable quan parles d'algú que t'atravessa, no?,
Per tant, podríem dir que és una recepta de com conciliar feminisme i maternitat. Sí, o un sugeriment, perquè no hi ha una única manera de fer-ho. Hi ha moltes maneres de viure la maternitat a través del feminisme, però sí que hi ha una sèrie de claus que tant aquestes dones que ho han investigat durant molts anys
com jo en la meva pròpia vivència veig que hi ha una sèrie com d'idees i de claus en les que ens podem agafar, no? I després també hi ha una, jo crec que hi ha una reivindicació que la feina que fem les mares, o sigui, no és un llibre de criança, és un llibre polític, és un llibre social i polític que el que reivindica és que el que fem les mares és una feina. Mares, homes, dones i identitats dissidents, jo entenc la maternitat com a gènere, o sigui, totes les persones que vulguin poden maternar.
més enllà del nostre cos sexual i de la biologia dels nanos per néixer. Però hi ha una reivindicació que les mares fem una feina que té un valor social i l'estem fent gratis. I això hauria de ser reconegut i hauria de ser valorat socialment i les mares...
De fet, s'hauria de cobrar alguna cosa per aquesta feina que fas i per la feina que deixem de fer per poder matar-la. Perquè aquí també podríem entrar, però pregunta'm, que jo m'enrotllo molt, eh? No, no, no, encantats d'escoltar-te. Laia, dius que al començament de tot hi ha les cures. Sí, perquè també m'agrada parlar, hi ha un capítol que m'agrada parlar de...
de salut mental, de salut mental infantil, i inclús també de les mares, de les persones que cuiden, perquè abans de... Tot el llibre, diguéssim, és una recerca de com eduquem en el feminisme, de com vivim feministament amb els nostres infants, de com desfem els rols de gènere dins de la parella per poder tenir relacions més simètriques,
davant dels nostres infants i per nosaltres mateixes, però després hi ha un capítol que dic, abans de poder fer tot això i que tingui algun impacte, hem d'estar tots bé, hem d'estar tots cuidats. O sigui, el primer que necessitem és poder cuidar aquests infants i donar-los una bona base, aquests 0-2, que tothom qui treballa amb infants et diu el 0-2 és bàsic perquè aquestes criatures...
tinguin capacitat d'empatia, tinguin capacitat de resiliència. O sigui, si tu assentes bé les emocions, aquestes criatures se senten estimades, no passen massa fred, massa gana, estan acompanyades, se senten un bon vincle en aquest 0-2, tot el que ve després és recuperable, per entendre'ns. O sigui, els nostres infants passaran males.
els hi passaran coses i hauran d'afrontar-se a l'extrema dreta i hauran d'afrontar-se amb els burris i tindran problemes de salut mental alguns. Però si aquest 0,2 està ben assentat, les emocions estan ben identificades, diguéssim, tot el que ve després una mica és recuperable. Llavors faig una reivindicació que les maternitats feministes també passen per
reconèixer el valor de les cures i poder fer una maternitat present, perquè moltes vegades des del feminisme liberal el que s'ha entès i el que s'ha defensat és que el que és feminista dins de la maternitat és tenir una criatura i quasi fer veure que no l'has tinguda, no? I de seguida portar-la a l'escoleta i tornar a la feina corrents i gairebé que no hi hagi presència, no? I això és una barbaritat.
a nivell quasi diria d'espècies. I Laia, on queda dins aquest context? On queda la tribu? Perquè d'alguna manera...
arran d'aquelles famoses declaracions de Nana Gabriel sobre que tal bé, ho recordarem a la nostra audiència que va dir que ella seria mare si se pogués educar en tribu jo vaig reflexionar i vaig pensar, ostres, mira, ara que ho diu jo, en Tomeu Martí jo, he estat educat en tribu és a dir, he estat educat en un espai, clar, rural que aquesta també aquí hi hauria una reflexió a fer
on, independentment de la finca, de la casa on fóssim, tots érem alimentats a l'hora de berenar i renyats si fèiem alguna bretolada. Per tant, on queda aquest entorn?
És cap on hauríem d'anar. Jo reivindico que les cures i la maternitat ha de ser col·lectivitzada, però no externalitzada. Aquesta és la diferència, no? O sigui, ens falten mans a les mares.
perquè s'ha imposat aquesta família nuclear cada vegada més i més petita, però si pràcticament ets tu i el company sí, hi és. Per tant, on queda? Ara mateix no la tenim i jo crec que les mares la busquem d'alguna manera i la creem, la crees amb els avis...
amb els iaios hi són i poden fer la feina, la crees amb les amigues, amb les tietes, la crees com pots. És veritat que en un entorn urbà és molt complicat perquè els infants ja no poden anar diguéssim sols com anaven abans. Però jo crec que sí que hem de trobar la manera de recuperar-la perquè a més la maternitat pot ser molt absorbent i molt dura
si estàs sempre 24 hores tu sola o tu sola amb la teva criatura. Han d'entrar més mans, sí o sí, és la manera de fer-ho. Però és veritat que en la societat actual és molt difícil. És una de les lluites, diguéssim, una de les reivindicacions dins del llibre. Organitzem-nos, trobem-nos, creem espais d'aquests de criança, anem al parc i d'alguna manera socialitzem
A mi no em sap greu que una altra mare li cridi l'atenció al meu fill, però hi ha molts pares que sí que els hi sap greu. I jo crec que no, que ens hem d'ajudar. Hem de fer-ho una miqueta més entre tots. Escolta, bé, pot ser anar abans que aquesta, però hi és paper dels companys que has dit? En fi, de parella? En el cas que hi hagi parella, jo reivindic
o busco seguint molt la línia de Bell Hooks, tampoc és un invent meu, diguéssim, però jo reivindico els homes tendres. Parlar d'homes fa molta mandra en el feminisme, perquè ens hem passat la història de la humanitat parlant dels homes, però és veritat que des del feminisme matern, des de les maternitats feministes,
Hi ha una necessitat també de les dones de parlar d'homes, perquè moltes tenim companys homes i perquè tenim infants que són homes i volem criar infants bons i volem criar infants feministes. Per tant, hem de tenir una discussió sobre quin és el paper dels homes en la societat i com ensenyem aquests nens nous models de masculinitat.
que per mi s'acabaran semblant a la feminitat i la feminitat serà també més masculina i tot això es desfarà i serà igual si ets un home o una dona. Jo crec que hem d'anar a un paper en què els... Jo parlo d'homes mare.
que pot semblar una provocació, però és una manera de dir que el paper de l'home que cria i de la mare que cria ha de ser el mateix. Però com que ara mateix aquesta feina està 90% feminitzada, també vull reivindicar la feina que fan les mares. I per tant, la feina ben feta, aquella històrica i també la present de com eduquem un infant, de com criem un infant, de com pugem un infant, és maternà i és el que fan les mares. I per tant m'agrada fer servir el nom i el verb
femení diguéssim i parlar d'homes mare i de dones de les mares i dels homes mare crec que hi ha homes tendres crec que malgrat que la gran majoria sou educats per ser masclistes i per ser diguéssim egoistes i per no saber cuidar crec que hi ha homes tendres que volen cuidar i aquests homes han de ser benvinguts a la maternitat i s'han de
i d'alguna manera s'ha de treballar conjuntament com a parella i socialment perquè aquests homes puguin ser de mare i són feministes. Jo crec que als infants, nens, se'ls ha d'ensenyar no que tots els homes són dolents i potencialment masclistes, sinó que tots els infants són bons i potencialment feministes.
perquè un no neix masclista un es fa masclista disculpa que estic al costat d'una d'una campana està donant les hores aprofitant per dir-nos d'audiència que som del nou punt
Laia, clar, això és un tema que li he donat voltes darrerament, que és... tots aquests éssers exagrables masclistes, molt d'ells han estat educats per dones, no? I aleshores, clar, sembla com una paradoxa, ja sé que hi entren molt més elements, no? Però aquí sí que també, no sé, pot ser... hi ha un dels canvis a fer, no?
Bé, és que el primer de tot és que el problema... Nosaltres tenim un problema amb els homes masclistes, la societat en general, no amb els homes masclistes, però el problema de fons és el masclisme en si, no els homes masclistes. També hi ha dones masclistes, hi ha moltes mares masclistes. I d'altra banda, jo sempre dic que no tota la culpa d'aquests homes fatxes, diguéssim, i exacrables, com has dit tu,
són les seves mares, no?, perquè de fet hi ha tot un entorn i també s'hauria de veure el paper dels seus pares, perquè moltes vegades el que ensenya un nen a ser un desgraciat, a veure, o sigui, segurament sa mare tindrà alguna responsabilitat, però moltes vegades també és el paper del pare, però sempre mirem a la mare. O sigui, aquests homes han sigut criats per pares probablement execrables, no saps què vull dir.
Sí, també hi ha un model. El Parc també ha sigut un model. I el que hem de tallar és aquesta transmissió generacional.
Escolta Laia i aquesta cosa amb aquestes dones que reivindiquen un poc com un retorn a un passat amb una feminitat diguem-ne basada en estar a casa i tal crec que tenen un nom però no ho recordo Tratwise
Això, això, eh? Trat guai. Trat guai. Què em penses d'això? A veure, que em fem amb elles, no vols dir? Sí. No, i també, clar, segurament aquí hem pecat de no tenir una alternativa com la que tu estàs proposant-te en certa manera, no?
Sí, segurament. Jo crec que evidentment estem vivint una auga de l'extrema dreta i les dones de l'extrema dreta, diguéssim, una part de les dones de l'extrema dreta estan agafant-se a aquest discurs perquè és el contrari completament del que defensa el feminisme, l'esquerra...
A veure, jo hi ha un punt en el llibre en què dic o l'esquerra comença a fer un discurs sobre les famílies, sobre la maternitat i sobre la infància, o l'estima dreta ja l'està fent. O sigui, tria la teva aventura. Llavors, hem d'aconseguir... O sigui, com que l'esquerra, i sobretot l'esquerra radical, té una relació molt incòmode amb la maternitat, hi ha una sèrie de dones, diguéssim, i hi ha un perfil de dona...
que no troba una explicació, no troba un espai on ubica una feina que elles estan fent. Potser no estan treballant i estan només criant. Llavors, què passa? Que no mereixen respecte des de l'esquerra, no mereixen un lloc des de l'esquerra, perquè no hem reivindicat que això també és una feina. Llavors, el que passa és que aquest model és molt pervers, perquè és un model...
No és un model en què la maternitat pugui ser empoderadora, és un model en què la dona depèn una altra vegada d'un home normalment blanc, depèn econòmicament, no decideix per ella mateixa, sinó que les decisions les pren ella, està totalment tancada a casa i aquest també és el model que ensenyen els seus infants. Per tant, és tornar una altra vegada...
aquest model que jo dic que està creant homes execrables que no tenen cap respecte per les dones ni pels seus cossos, no? Ho hem de tallar. O sigui, necessitem des de l'esquerra poder parlar de maternitat d'una manera còmoda per les mares. No podem seguir renegant de la maternitat. És que el 80% de les dones al llarg de la nostra vida passem per la maternitat. Vull dir, ni que sigui...
Que no hi hagi gent que m'estigui escoltant i que digui la maternitat tanca les mares a casa, si vols. Que no et creguis que la maternitat pot ser empoderadora. Que sigui des d'un punt de vista estratègic que hem de poder fer discurs sobre això. És un eix més de la realitat social.
Laia, clar, en fi, nosaltres el que recomanem és que la gent llegis aquí el llibre, ho dic perquè ara t'ho faré una pregunta però contesta-la, diguem, convidant-te a la gent també que ho acabi de complementar que és i a quin paper hi juga aquí l'administració, l'estat digue-li sí, sí, sí
Bueno, hi ha un dels capítols, diguéssim, que el dedico a què cuina hem de fer de l'Estat, a veure quin paper ha de fer l'Estat, i precisament el que reivindico és que la criança és corresponsabilitat de l'Estat. Nosaltres, els països de la Mediterrània, sobretot Grècia, Itàlia i l'Estat espanyol s'han entès,
es diu que són familiaristes. O sigui, s'entén que la responsabilitat de la criança i de la maternitat és de les famílies, no? I tu, quan necessites ajuda, què fas? Quan vas a buscar els teus pares si els tens disponibles, perquè no hi ha gaire més on mirar. Mentre que al nord d'Europa s'entén que criar infants sants, criar infants sants i feliços i funcionals, i que després un dia puguin entendre els valors del feminisme, perquè han estat criats en aquests valors,
és també responsabilitat de l'Estat. I per tant, hi ha moltes maneres d'ajudar, d'acompanyar les famílies a poder fer aquesta feina. Aquesta feina que per mi és un servei civil. Repeteixo, és criar infants sants.
Les fórmules estan desenvolupades en el llibre. També en el llibre jo crec que hi ha moltes anècdotes i algunes experiències personals que fan que no és un llibre dense. Jo he volgut fer un esforç, potser perquè soc periodista, per fer un llibre prou molt assequible, molt divulgatiu, si vols fins i tot curt, perquè són 170-180 pàgines. I a més he intentat que els capítols...
funcionin per si mateixos. O sigui, el llibre funciona tot sencer, si el llegeixes començant al final, però si tu només et llegeixes un capítol perquè no tens més temps, perquè les mares anem faltades de temps, també funciona i també s'entén. O sigui que llegiu-lo, passeu-lo, regaleu-lo, busqueu-lo a les biblioteques i a veure si entre totes aconseguim parlar de maternitats des de l'esquerra i que...
i que s'emcria a infants antifeixistes, no? Aquesta també hauria de ser una lluita a llarg termini, no? Efectivament. La revolta de les mares, assalt feminista de la maternitat de Tigre de Paper, que no ho havíem dit, de Nalaia Gordi, un dels llibres, perquè ara ja som a la recta de Sant Jordi, diguem. Sí, sí.
Un llibre per regalar. Un llibre per Sant Jordi segur, segur. I a veure si abans de Sant Jordi pots venir per Mallorca. He vist que estàs fent moltíssimes presentacions, no? Que també és una tasca molt interessant, no? Perquè és on també trobes retorn i on segurament trobes inquietuds, no?
Sí, i fem aquesta assemblea feminista, al final de la presentació del llibre gairebé es converteix en una assemblea feminista de mares. Aquests espais de trobar aquesta criança en tribu, ens trobem allà i xerrem, i la de Barcelona va anar molt bé...
i ara avui tinc Taradell, demà passat tinc Sabadell, tinc Rubí, les setmanes que ven tinc unes altres, la veritat és que n'han sortit bastantes, tinc moltes ganes de venir a Mallorca, hem de trobar la manera. Cercarem la manera. Laia, com sempre, un plaer poder sentir la teva veu i les teves reflexions. Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de la Mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me a tu, meu. Gràcies. Igualment. Salut, adeu. Ja ho sabeu, aquest és un dels llibres interessants i que plantegen qüestions que ara mateix afecten moltíssima gent. La revolta de les mares d'en Laia Gordi, la revolta de les mares, assalt feminista...
a la maternitat editat per Tigre de Paper i que ben aviat mirarem que se pugui presentar aquí a Mallorca escoltes, bon dia i bona vida el programa matinal d'Ona Mediterrània
Veu passar borratxo el seu fi desfilant amb dos guardias civils i un municipal.
Existes, privates, imposates, capitalistes, feixistes, castellanes. Festa de toro i orquestra. Festa que no'n representa. I a la plaza de Dal res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passat.
I a la plaza d'edat, res havia canviat. Primereta la historieta podrida d'un temps passat. Ui la liguem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. I tornem a celebrar en contra corrent. Ui la liguem, nosaltres desfilem, la barca recuperem.
Pobrir cada dia, acompanyar, liderar, cuidar, investigar, protegir, compartir, emprendre i aprendre. Les coses ordinàries ens fan ser dones extraordinàries. Transforma el dia a dia amb els nous terriers del Consell de Mallorca. Descobreix totes les activitats disponibles al teu municipi. Un programa obert a tothom. 3B dobles Consell de Mallorca. Puntes.
Sonen el vent cançons de llibertat, són la resposta de tot un poble despert, seguint tots sudament alçats. Venim a capturar la història, no deixarem de caminar, per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribarem.
Encetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent i uns sons de llibertat. Sona l'esposta de tot un poble despert, seguint-ho sudament alçats.
Som al Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, al matinal del 88.8 de la freqüència molt dada, també a onamediterrània.cat. Us feim un repàs a l'actualitat i recuperam una de les qüestions que marquen l'agenda d'avui, la derogació de la llei de memòria democràtica, tot d'una en Parlam amb en Jesús Jurado. Abans, però, aquest repàs a l'actualitat a través de diversos mitjans, també de Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears enceta la seva portada amb la peça titulada La policia espanyola reconeix prescrit que et denuncia un ciutadà per haver demanat atenció en català. Segur que ara és un delicte. Terraferida fa una crida a la rebel·lió.
Fora vila, fora grues. El PP i Vox fulminen la llei de memòria democràtica. No només es deroga una norma, també es deroguen drets humans. Més per Mallorca acusa el PP de s'acòmplice necessària del feixir-me en el debat sobre la llei de memòria democràtica.
L'Ajuntament d'Esportles crida al municipalisme a defensar la memòria democràtica davant la derogació de la llei al Parlament. Escacs, villars i futbolins compartiren espai a la festa dels escacs de la Mallorquinada. Aquest és el títol de la crònica sobre els escacs que fa setmanalment en Enric Bozo a Diari de Balears, únic mitjà de comunicació que informa sobre els escacs.
Més qüestions. Un vídeo que reprodueix Diari de Balears la sarcàstica resposta de més a la proposta de Vox de posar la bandera espanyola a l'edifici de la policia local.
podem escoltar la intervenció del portaveu de MES en el Ajuntament de Felanitz. Escolta'm aquesta intervenció en clau gairebé sarcàstica.
Nosaltres, segurem a Vidal, quan vostre se pot esperar, votarem evidentment que sí en aquesta emoció. I m'ha deixat dir-li que la trobem també molt de segon part que sigui tan poc ambiciosa. D'altres, pintura la senyora Soler, li dirà que les banderes ja hi són, el que li digui la senyora González, o que no s'hi paguen col·legi a la passada, perquè és un edifici que tot hagi, perquè és patrimoni. A veure, el més important és que el patrimoni és la bandera espanyola. No m'he dit que es calen el seu nom, no?
Per això, veurem una semana. La primera semana fèiem una comissió d'estudi, per veure, a on més poden posar banderes espanyoles. Perquè, no hi ha la policia local, hi ha més edificis públics, jo què sé, una idea, poden posar la biblioteca. Tantes faroles, tantes banderes. O podem anar a l'escala, a totes les classes de centres educatius, de centres de faureneig, i donar una bandera. I aquests dos lats del matrac, s'equadrin.
i poden posar a la policia local. Això ho falteria. I que cada matí la policia local surtin sense l'informe de llala i hagi de pujar la bandera. I poden posar bandes sonoros també, poden posar suspiros d'Espanya, poden posar muntanya de nevades, cinta nacional, o qualsevol que ens en van a les covarts. Si li pareix també. I també una altra imena perquè el senyor Montserrat doni ordre de la brillada de serrar tots els plataners dels passeig per llavors tornar de palma de cotitzar per Espanya
vegi sa bandera xicontatge, val? I si hi ha qualcú que no està d'acord, comunistes, tots, anti-espanyols, que val dir? Qui és que està en contra de sa bandera espanyol, eh? Perquè encara hi haurà qui digui que els polítics molts haurien de preocupar per coses que siguin importants pa sa gent, que sé jo, perquè tinguin un ca seva, eh? Vols estar sa preocupada d'aquest veïnat si no poden accedir a ca seva, que tenen problemes per menjar, perquè els immigrants els prenen sus ajudes? Idò, que sa tapin en sa bandera!
Que valdi. I si tenen fam, que mengi en bandera. Que valdi. Tan poc ambiciosa la emoció que el pantall voten en Canón al final.
Que mengin bandera. On anem? A Vila Web. Allà hi trobam ara mateix una fotografia d'un vaixell en flames. En diu, alta tensió a l'estret d'Hormuz. Ataquen tres vaixells en projectils. És un vaixell de càrrega, no és un vaixell militar, aquest que està fotografiat...
Més qüestions. Una membre de la selecció iraniana que barra Brasil a Austràlia decideix de tornar a Teheran. La nova guerra fratricida que empentanega Vox. Tots i les expectatives electorals a l'alça. A Liot no es presenta el debat entre els candidats principals de Perpinyà.
Discriminació lingüística en un tren, retrets i crispació d'un interventor a un passatger perquè parlava català. I entrevista amb en Xavier Grasset, periodista que acaba de publicar El bon gust, recull articles seus sobre l'art de viure bé.
Taula, sexe i amor és allò que t'acosta més sentir-te viu és el titular d'Andreu Bernils que és qui li ha fet l'entrevista amb on anem a les Majorca Daily Bulletin ja trobam en primer lloc 300.000 euros de reclamacions a l'asseguradora per a les víctimes de l'enfondament de la terrassa de la platja de Palma se refereixen
en aquell local que se deia Medusa Beach Club, que va passar per Ull. Més qüestions. Grans quantitats de dobbers confiscades en escorcolls de propietats d'un aliat de Putin a Mallorca. I també destaca...
el Daily Bulletin, un cobert al camp de Mallorca disponible per viure-hi. Se refereixen a aquestes casetes d'eines d'un temps que ara pareix que també s'usen com a habitatge i també destaquen des del Daily Bulletin
que els britànics fan un pas endavant cap a la identificació digital. Els expatriats tenen la targeta TIE a Espanya. I d'altra banda, els arquitectes de Mallorca diuen que els vals a Abu Dhabi podrien atreure nous residents. Aquests són els principals titulars del Daily Bulletin. M'anem ara a la portada...
d'última hora, dimecres 11 de març de 2026. Incauten a les viles del contratista de Putin una gran quantitat de dobbers i la fotografia principal és per la concentració davant el Parlament d'ahir de matí. Adeu a la llei de memòria, és el titular.
En quant a la guerra a Orient Mitjà, quatre titulars de l'última hora, Trump anuncia que ha destruït deu vaixells minadors a Hormuz.
critiquen a von der Leyen per la seva postura davant l'atac a Iran. Els arquitectes creuen que la guerra agreujarà la crisi de l'habitatge. Els mallorquins canvien els viatges a Àsia per ciutats europees. En la secció de Part Forana, la portada d'última hora, diu «El govern reclamarà a Damm»
1,1 milions quan tanqui a gama. El portal exaplotador de patates Esplet tanca la seva activitat el 26 de març i l'asseguradora del Medusa consigna 300.000 euros per a les víctimes. I en clau local, tres titulars. Un, Iberostar cerca talent local per incorporar
150 treballadors. Higueras, Xina, vol ser la primera potència tecnològica mundial i els ocupes, així els anomen a l'última hora, de la presó que se'n van a parcs i demanen tendes de campanya.
I ara m'on anem a Diario de Mallorca, que diu que els transportistes pateixen per la pujada generalitzada dels preus per la guerra. La fotografia de Diario de Mallorca
també per la concentració davant del Parlament, però des d'una altra perspectiva, des de la perspectiva de dins del Parlament on se vau un provocador que intenta provocar els manifestants. Pepe i Vox enterren la memòria, diu el diari de Mallorca.
Una fotografia més petita arrenca el rescat de les fontanelles, el vaixell enfonsat de les fontanelles. L'avisat d'habitatges se dispara un 33% per la legalització
de l'assol rústic. L'IMEDEA troba una planta invasora per la tropicalització de la Mediterrània i després de gama cau la cooperativa S'Esplat de Sa Poble que exporta patates. Finalment també el diari de Mallorca destaca una peça on diu
Dues detingudes a Mallorca per les operacions de Nikolai Kolesov, oligarca rus pròxim a Putin. Aquests són els principals titulars de la premsa local.
Som el Bon Dia i Bona Vida i això que abordem. Tornem a una entrevista i, en aquest cas, sobre la memòria democràtica i sobre la llei derogada ahir mateix al Parlament de la Silla de Badees.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida, com vos dèiem, continuant parlant de la derogació de la llei de memòria democràtica, mos connectem ara amb en Jesús Jurado. Jesús, molt bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Bé, ahir dèiem que justament, tot i sa generalitat, diguem, de sa salutació bon dia, no era un bon dia, va ser un molt mal dia, no?
És correcte. No va ser un dia per recordar amb alegria, perquè és el dia en el qual la dreta ha derogat una llei que concedia drets...
a tota la societat balear, no només a ser víctima. Això vull recordar-ho i vull que quedi molt clar. Els drets que otorgava la llei de memòria democràtica eren a tota la societat. El dret de ser memòria és un dret de tota la societat i això a hores d'ara està derogat. Però bé, jo crec que hi ha possibilitats i supost que ara enxerrem.
i tant que sí però primer de tot analitzem-nos o diguem-nos com vas viure la sessió del Parlament d'ahir i la notícia en si mateixa no?
Sí, bé, jo malauradament no vaig poder estar present perquè feia feina en aquelles hores, però bé, ja sabíem el que hi havia perquè amb la plataforma per la memòria democràtica havíem estat preparant la concentració, el tema d'accedir també a la associació parlamentària perquè el manco, la gent que deroga...
Aquesta llei, en el moment de derogar-la, els que tenen vergonya, el manco que li puguin mirar a la cara a les víctimes, no? Els que no tenen vergonya actuen com van actuar ahir, habitualment, no? Però, bueno, el manco, la presidenta Proens, principalment, que va votar a favor d'aquesta llei,
l'any 2018 el manco que pogués veure la cara de les víctimes del franquisme quan votava a favor de la seva derogació. És un dia que se recordarà però que en cap cas li lleva força al moviment memorialista, si no tot el contrari. Jo crec que a partir d'aquest moment cal lluitar per aturar aquesta derogació, perquè se pot aturar en el Tribunal Constitucional,
I per altra banda, també és una ocasió perfecta per millorar aquesta llei, fer-la més ferma i que sigui més ambiciosa. Jo crec que és una cosa que se tasca d'esmemorialisme en aquestes illes s'hi ha de posar avui mateix.
Tu que coneixes perfectament la llei i has, diguem-ne, ajudat a desenvolupar-la i a convertir-la i a convertir la lletra, diguem-ne, en fets, en aquests moments, diguem-ne, en quin moment se produeix aquesta frenada, diguem-ne, frenada? O sigui, la llei ja havia servit per molt, no?, diguem-ne,
Què passa ara? En quin moment mos frenen? Bueno, la frenada se va succeir en els dies següent que la dret entra en el govern. És evident, tothom sap que una llei no depèn només que s'aprovi en els parlaments sinó que s'aprovi en pràctica per part de les autoritats i de les institucions. I això és el que va aprofitar per fer
el Partit Popular. És vera que va continuar amb els plans d'exhumacions que nosaltres havíem deixat funcionant perquè estaven contratats i ells estaven obligats contractualment a continuar amb ells i tota aquesta feina s'han fet. Però cap iniciativa nova, cap celebració, no s'ha celebrat institucionalment el Dia de les Víctimes
de la guerra civil i el franquisme en cap dels anys. No s'ha continuat impulsant la memòria dins el sistema educatiu, que nosaltres ja vam deixar molt avançat i amb un mòdul educatiu ja repartit en els instituts. No s'ha continuat en la formació desprofessorat, no s'ha continuat obrint els arxius que encara romanen en dificultats perquè accedeixin a...
els diferents investigadors o els familiars mateixos, no s'ha continuat fent feina pràcticament en res que no estigués ja aparaulat quan nosaltres vam sortir el darrer dia del govern. Aleshores, aquesta aturada la va fer el govern d'anaproents el dia que va entrar en el govern.
Aleshores, el que els faltava, i els ha costat més del que pensaven, ha estat donar el pas de derogar la llei que habilitava tots aquests drets a la ciutadania. En aquests moments som aquí. Ara mateix, el que cal és ser àgils, presentar un recurs d'inconstitucionalitat que suspengui aquesta derogació, que és una cosa que està pràcticament assegurada,
i després a veure què diu constitucional, perquè és possible que la llei, si és constitucional o decideix d'aquesta forma, torni a estar en vigor i tombi aquesta delegació. I si no és així, preparar un millor text i quan la dreta surti del govern aprovar-lo és dia 1, que nosaltres entrem una altra vegada a gestionar les polítiques de memòria democràtica.
I a partir d'aquí, des de les entitats memorialistes, etcètera, ja mos dius, una primera passa o una passa urgent és la de Duró en el Constitucional. Què més se pot fer?
Jo crec que hi ha tota una sèrie d'ajuntaments en aquesta illa que han agafat una línia molt interessant i molt convenient que s'ha d'aprofitar la seva presència en el govern d'altres institucions, d'altres nivells, en aquest cas municipal, perquè en els consells tampoc se pot fer gaire cosa perquè governen els mateixos
que han derogat la llei. Però a mesura en què ho està fent Inca, ho està fent esporles, s'han de provar normatives municipals per impulsar la memòria democràtica, que és una cosa totalment plausible, totalment acceptable i urgent en aquest context d'avui mateix.
I és una cosa que tots els allumentaments progressistes poden fer alguna cosa. Poden impulsar rutes de memòria, poden impulsar homenatges, poden impulsar retirada de simbolisme franquista que encara romant algun record de la nostra terra. Hi ha moltes coses per fer realment. I el fet que no hi hagi una normativa autonòmica habilita que la normativa pugui ser municipal. Jo animaria a tots aquests municipis allà on governa
partits d'esquerres i partits progressistes i que creuen en sa memòria democràtica a impulsar normativa perquè d'aquesta manera s'ha pogut aconseguir Ara hi ha un oient que m'ho demana que va votar ara ho cercarem que va votar el diputat Córdoba de forma entera ara ho cercarem perquè m'imagino que tu tampoc no ho tens ara controlat
No ho tinc controlat massa greu, no vaig veure en directe a la sessió perquè... Ara ho cercarem i mirarem d'informar. Jesús, a part de tot, fins a quin punt aquest moment, aquest moment d'ahir, pot marcar un canvi d'una tendència, diguem-ne, a la legislatura, no? Que era...
bé, que el PP traslladava tota sa part, totes ses energies negatives, tot lo negatiu a sa responsabilitat de Vox i com d'alguna manera ens apareixia com una persona centrada, deixa'm-ho dir així ahir aquesta imatge cau, no? definitivament
Sí, jo crec que cau la careta, perquè el que hi ha davant ja ho sabíem. Sí, està clar que estem davant el govern més extremista de la democràcia. Jo crec que no hi ha cap dubte damunt d'això. El primer govern on les decisions les pren és la ultradreta.
i que s'ha permet fer gestos despectius a les víctimes d'esfranquisme. Ara imagineu-vos que s'amuntaria a segon quin lloc si aquests gestos despectius se li fes a víctimes d'esterrorisme. S'amuntaria un sarao que no seria aguantador.
Però ser víctimes del franquisme ho han d'agontar tot, no? Perquè duen tota sa vida agontant-ho i així és aquest país. Bé, doncs no. O sigui, el memorialisme va un pot d'això, va un pot que fins aquí hem arribat. El memorialisme jo crec que...
ha demostrat que no causa cap tipus de problema dins d'una societat sana i democràtica, té un recolzament enorme de tota la societat al llarg de totes les legislatures que s'ha estat impulsant la memòria democràtica.
Han estat mesures molt ben acompanyades i molt ben rebutes, fins i tot per vales del PP que ens han ajudat en tot, perquè realment estiguem desenterrant persones del seu poble que havien estat assassinades. Aleshores, jo crec que és una matèria que se podria dir, el que se diu ara, transversal. En aquest cas, la presidenta haurà hagut d'aprovar aquesta llei
perquè li haurà dictat Vox, però tampoc li ha costat massa, només gastar-se la cara davant les víctimes una estona, i ara el que toca és fer força. Així com hem fet front comú totes les forces d'esquerres i progressistes
d'aquest país per intentar salvar aquesta llei, jo crec que és un moment perquè aquestes mateixes forces li continuïn fent cara a tot aquest moviment reaccionari, neoconservador i feixista que està assaltant la nostra democràcia. Si no ens mantenim forts, no ens en sortirem, però jo estic segur que ho aconseguirem.
Jesús, jurador mirarem en fi, ja en vam parlar la setmana passada, n'hem parlat avui supost que això encara durarà coa per tant continuarem analitzant aquesta qüestió i moltes altres moltíssimes gràcies Jesús gràcies a vostres per l'interès gràcies, bon dia adeu
Bon dia i bona vida a ONA Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Jaona Mediterrània, bon dia i bona vida. El programa matinal que ara ja som en moda d'anàlisi. Ens han connectat amb en Rafael Borràs, aquí ja saludam. Rafael, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Aquesta setmana en el diari de Balears podem llegir el teu article titulat La bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran. Que, d'alguna manera, i com tu dius,
En el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, una de les qüestions que se solen posar damunt l'agenda i se'n solen donar dades és de la bretxa salarial entre homes i dones.
però tu dius que n'hi ha una de la qual se'n parla ben poc de bretxa, que és la bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran. A què te refereixes quan dius aquesta bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran?
Bé, jo crec que tot el que fa referència a la gent gran està un poquet invisibilitzat, totes les problemàtiques, per dir-ho d'alguna manera. Excepte les que són molt intencionades, que és l'enfrontament entre gent gran que té dret a pensió i gent jove que no té dret a habitatge, per dir-ho d'alguna manera.
Aleshores, efectivament, en tornen a les 8 de març, hi ha molt d'anàlisi, molta informació sobre les diferències, les bretxes salarials, de precarietat, de salut mental, etcètera, però també hi ha aquesta... Ja el tema de la pobresa és flor d'un dia, per dir-ho d'alguna manera, quan se publica la dada...
de l'enquesta de condicions de vida o els dies de l'erradicació de la pobresa que s'exeix per la inclusió social, és a dir, fa un informe sobre la situació a Balears, però no sol...
permanent, no? És a dir, el tema de les dades o les anàlisis de les bretxes de pobresa, per dir-ho d'alguna manera, de les diferències, no? És a dir, aquí a Balears, no? I bé, el que vull dir és això, que hi ha
no és el mateix la dona pobra i major que la homo pobra i major, no és el mateix. Està més accentuat, és més incisiu, la pobresa amb la gent pobra, amb les dones pobres. Això volia posar de relleu en aquest articulat.
Dones dades, m'agradaria que les destacassis ara, quines són les dades que destaques que són de l'any fiscal 2024, que és el darrer que vam tenir totalment executat, diguem.
Sí, dono diverses dades. Primer, situar que la pobresa en general, el risc de pobresa, segons l'enquesta de condicions de vida del 2025, ja és superior entre les dones. És un 1,1% més que els homes.
ja hi ha aquesta primera bretxa en generi, no? Què he fet per poder donar alguna dada perquè no és fàcil, perquè no és fàcil, perquè no s'analitzen aquestes bretxes salarials de la gent, aquestes bretxes de pobresa de la gent gran.
recorre a les dades de l'agència tributària estatal, però que dona dades per comunitats autònomes, i el darrer any fiscal tancat, perquè la declaració de la Renda de l'any 25 encara no l'han feta, és del 24, i la declaració
tant a la flanja d'edat de 65 a 75 anys com de 75 i més,
La bretxa de gènere és del 18,5% en el primer grup d'edat, és a dir, entre la gent de 66 a 75 anys, i del 25% en aquesta branja ja de més de 75 anys. Són gent que...
que són unes bretxes, és a dir, prou significatives, no? Sí. Hi ha que dir que són de gent que cobra pensió, en aquest cas, és a dir, com un referent de les pensions de jubilació, òbviament, no? I de viudatat, no? És a dir, bueno, doncs clar, hi ha molt més viudes que cobren pensió que no viudes, no? Mhm, mhm.
unes dades que són preocupants i que en certa manera jo crec que la solució seria o és prevista dins d'aquesta iniciativa legislativa popular que se promou ara mateix a Cervalears, no?
Sí, la gent que cobra les pensions i que és pobra perquè la pensió és pobra, jo crec que és una solució, és una alternativa. Perquè estem parlant de les persones de Balears que viuen aquí a Balears. Bé, si aquesta iniciativa legislativa popular, que el que pretén és que la comunitat autònoma reguli un complement
social, no?, per ser gent que viu de sa pensió única i exclusivament de sa pensió i aquesta pensió és inferior en el salari mínim interprofessoral, aquesta és l'alternativa, jo crec que és una cosa conjuntural,
i temporal, perquè efectivament el que s'aspira és que totes les pensions que paga l'estat espanyol siguin salari mínim interprofessional. Però, mentrestant, s'han de fer aquestes polítiques conjunturals, temporals,
De la mateixa manera, la comunitat autònoma té un complement de les pensions no contributives, que les financia l'Estat, però fins i tot hi ha hagut èpoques que hi ha hagut un complement superior al que vols l'Estat. Per tant, aquesta és una de les alternatives.
Aprofitaré, tomeu i audiència, per donar una notícia. La setmana que ve, dimarts dia 17, ja se posarà en marxa aquesta iniciativa legislativa popular, en s'acte de promesa o jura d'esquerres, de fedetaris d'aquesta iniciativa legislativa popular.
a l'hora baixa, crec que a les quatre estem citats en els parlaments, totes les persones que ens han fet fadetaris d'aquesta ILP, estem molt contents, és a dir, perquè han arribat a una xifra important, fins a 79 persones s'han compromès amb tot el que això significa, i tots els tràmits, i antecedents penals, i no sé què...
I això ja se posa en marxa dia 17. Dia 17, zona baixa, ja podrem assignar. Això t'anava a demanar, és a dir, a partir del dia 17 ja comença la recollida de signatures, eh? Ja hi haurà, no sé si 79, perquè s'han habilitat dos dies més per fer aquest tràmit...
per la gent que aquest dia no pugui venir, perquè és a fora, perquè està malalt, perquè té una ciutat mèdica, en fi, per el que fos. Però bé, sí, a partir d'aquest dia ja el Parlament mos retorna, es full de firmes segellats i enumerats, i ja comença el surts per els quatre dies de recollir les signatures.
A la fi poden firmar. Sí, sí, sí, perquè estàvem pendents d'aquesta notícia. Bueno, mentrestant hem estat fent una feina de formiguetes i pràcticament...
No tots, però tots els pobles de Mallorca i també els companys de Menorca i d'Ibissa i Formentera han fet un treball de capilar, d'assegurar molt que seran moltes les signatures que recollirem.
I també aquesta iniciativa serveix per una cosa molt important, que no és poca cosa, que és la organització precisament del moviment pensionista a Mallorca, que no és poca cosa.
tu en el teu article d'aquesta setmana també remets a l'article de setmana passada que ja havíem comentat sobre sa renda bàsica clar aquí sa renda bàsica també jugaria un paper important en aquesta qüestió que ara comentam i perdona perquè ara me'n vaig a una altra banda però com que avui hem presentat
la nostra audiència un llibre de Nalaia Gordi titulat La revolta de les mares a sal feminista de la maternitat i on Nalaia mos feia la reflexió de dir clar
fer un, diguem, educar bé els fills, és a dir, fer un bon procés de maternitat és un servei a la societat, no?, que hauria d'estar remunerat també, d'alguna manera, perquè, clar, no és el mateix educar bé un fill que educar-lo malament, per dir-ho en termes molt globals.
Sí, és precisament això, el moviment feminista i l'economia feminista i els grans feministes del segle XIX, XX i del XXI, ens han alertat sobre aquest element.
el treball no remunerat, el treball de cures, el treball de reproducció, etc. No hi hauria cap sistema. S'humanitat és dir no...
no hagués funcionat, no?, ni el sistema capitalista, ni el sistema menys capitalista, per dir-ho d'alguna manera, no?, és a dir, perquè és essencial, no?, és essencial per la vida, no?, de ser humà som uns sets de parents, no?, m'explico, no?, és a dir, s'inicia la nostra vida, durant la vida tenim períodes de dependència i sobretot en el final, no?, aleshores
Aleshores, clar que això és part... El PIB seria un altre, no? El PIB seria un altre si jo s'acoptàs com a treball remunerant, com a treball...
Aleshores m'apareix molt bé aquesta reflexió d'aquest llibre, i jo el que faig referència, perquè hi ha polèmica, perquè en tot hi ha polèmica, si se rende bàsica, universal i incondicional, és una mesura feminista o no ho és, en el sentit de dir que hi ha...
que hi ha una certa precaució, prevenció, que si donem una regla bàsica tornant a col·locar la dona dins la cuina, per dir-ho d'alguna manera. Bé, hi ha aquest risc, però la regla bàsica no és la solució a totes. És una mesura que en aquest llibre que comentàvem la setmana passada,
quan Georgina Monge i la Carme Porta la qualifiquen com una mesura feminista, entre altres qüestions, perquè això no necessita que facin el llibre, però que per mi és la bàsica, perquè a les llars, a les famílies, a les parelles més benvingudes, hi ha relacions de poder, i es poden
important entre homes i dones són les violències econòmiques de gènere és a dir la rena bàsica universal i incondicional el que fa
és que ha garantit l'existència immaterial de la gent i des d'un punt de vista republicà, des d'un punt de vista republicà democràtic, el que ens fa iguals, no?, és a dir, és un poquet, és a dir, la posada en pràctica del primer article de la declaració de drets humans, no?, que tots serem iguals i llibres i tal, no?,
Aleshores també ho han de ser les dones, i les dones han de tenir, les dones i els homos, però en aquest cas concret és dir les dones, per poder ser lliures i tenir no ser dependents del sustentador principal de la llar o de la família o de la parella, que és el baroc.
Sí, sí. Rafael, fora de temps gairebé i canviant ara de tema, però és el tema que ha marcat ahir i avui, que és la delegació de la llei de memòria democràtica, fes-mos una pinzellada de la teva òptica. Bé, jo diria que és una de les... A veure, si jo tenia un...
una valoració molt baixa de l'autonomia de les Illes Balears, del sistema autonòmic de les Illes Balears. Jo crec que aquestes són de les envergonyes més grans de l'època autonòmica. Però...
He sentit un poquet en Jesús, jurado, i jo estic molt d'acord amb ell, que no podran, no podran, se poden derogar lleis, però no se poden derogar la memòria d'un poble, no? I això és així. Jo crec que és dir que com de...
de cita, com deia una filòsofa, no?, Nani Erland, per primer nom, no?, és allò que la qüestió no és qui ens... qui no em deixarà, deia ella, ell ho feia...
Jo pensava en termes feministes, però crec que també és aplicable en aquest cas. La qüestió no és qui em deixarà, sinó qui m'aturarà. I ni en Campos, ni en Aproens, ni... Vaya duo. Ni en Campos, ni en Aproens, ni tota aquesta calanya mos aturarà.
no ens van deixar iniciar el procés de recuperació de la nostra memòria històrica, de la nostra memòria democràtica, no ens van deixar, durà molts anys, però aquest no són els problemes, problemes que tampoc ens aturaran. No podem acabar millor, i no? Segur.
Gràcies. Gràcies, Rafael. Gràcies a tots. Fins la setmana que ve. Una abraçada i gràcies. Gràcies a tu. Bon dia.
Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat. Fa molts anys van enviar-m'hi com a jove passant d'advocat. Vaig trobar una cambra senzilla, una taula, un llit, un mirall. I arribava que era nit tancada, que en alguna taverna del centre s'havia fet tard.
Al replar la senyora Manresa passava les hores cosint, però aquell dia semblava alterada. Va apropar-se nerviosa i va dir, disculpi, no sap com ho diu. Venia a demanar-li favors. L'inquilí del tercer aquest migdia estava com boig i ara pico i no respon.
A la llum d'un immens canalobra, vaig obrir-me pas en la foscor. Avançant entre ombres de mobles, repassava les habitacions. Vaig sentir uns gossos que s'humicaven, vaig seguir la pista dels flors. I senyors, com sabran, vaig trobar-me un gran heroi romàntic mort al menjató.
i tenia una nota ridícula arrugada entre les mans, plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls.
Poc després l'inspector s'apuntava al contacte d'un familiar. Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants. Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc. En silenci tothom lopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.
Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son. Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos. I estirant d'uns turmells sense vida vaig sortir d'aquell menjador. La senyora me'n res apatia per l'amor de Déu, vigilint-me pels cops.
Al carrer la carrossa esperava, el cotxe es distreia observant. Uns soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals. Vam comprar fins a tres per fer força per apujar el cadàver a dalt. Un vent fred va gelar l'aire, un fuet petant amb mandra va fer arrencar els capalls.
i seguir amb la nota ridícula arrugada entre les mans. Plena de crits en el buit de desig violents de tempestes que enterren vaixells dins el mar. Plena de dones rient d'ulls sanguinolents de bellesa que no deixa espai per pensar.
Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats en cançons de poetes vulgares. Plena de salts infinits on t'esperen immòbils per si vols passar i un gimnastes de glaç. Plena de bèsties baboses a punt d'enfrontar-se en combat desigual amb els presos cristians.
plena de nens espantats que miren si arriben els pares sota la pluja constant. Escoltam, mort d'un heroi romàntic, de Manel, i escoltam perquè ja som, ja som dins la secció de literatura comparada que feim cada dimecres en Marisa Cerdó. Aquí ja saludem. Marisa, molt bon dia.
Bon dia, bon dia, Tameu, com va això? Molt bé. La veritat, no sé si la coneixia o no, aquesta cançó, perquè no la recordava, i és una espècie de narració breu. Sí, sí, té un to narratiu evident. Jo l'he triat per un motiu, i és perquè, clar, està d'acord, com brega, amb el tema que avui exposaré, que és els enigmes.
Si escolta't sa cançó, és com un misteri continu, no? És una narració de sa descoberta d'un cadàver, no? I tot és com a misteriós i...
Per exemple, per què li diu en aquest cadàver que acaba d'aparèixer Arai Romàntic, no? I ja te demanes qui deu haver assassinat aquesta persona. I per què se recull en una carrossa, no? Sí, sí, sí.
Bé, idò, això són els animes que utilitza Manel, no?, per fer atractiva aquesta cançó. Ah, sí, sí, sí. I d'això vull parlar precisament dels animes que moltes vegades tenen en compte els escriptors a l'hora de plantejar les seves novel·les. I en aquest cas he triat dues novel·les que són molt recents, una de l'any 2024 i l'altra de l'any 2023. Ups.
perquè tant són de tota l'actualitat la primera és d'un escriptor que se diu Manuel de Shauli que és valencià i la novel·la és Cavall, Atleta, Ocell de l'editorial Periscopi
I l'altra és una escriptora, en aquest cas, d'Amposta, que és un poble a Tarragona, Terres de l'Ebre, pràcticament, que ha escrit una novel·la de l'any 2023 que se diu A casa teníem un himne, i l'editorial, l'altre editorial.
Bé, idòs, són dues narracions que a mi m'han cridat l'atenció precisament perquè tenen un bon ritme narratiu i aquest bon ritme narratiu he arribat a sa conclusió que és perquè saben plantejar animes que mantenen l'atenció del lector contínuament fins al final. Ja...
Imagina, bueno, ja te pots imaginar que aquest recurs, és un recurs que no se l'han inventat ara, sinó que és un recurs narratiu aquest de l'anisme que és utilitzat des de sempre, però sobretot apareix a les novel·les policiaques, no? Clar.
O sigui, les novel·les policiaques és més evident, com a mínim. Clar, hi ha un assassinat, un cadàver, i a partir d'aquí qui et s'assassi, com s'ha començat a ser assassinat, perquè... Bé, tot això hi ha gent que li agrada molt, les novel·les policiaques, precisament per això, perquè t'atenen contínuament atents, no? Sí, sí, sí, sí, sí.
s'ha de dir que jo a la cançó de Manel m'han anat més per la via de suïcidi perquè els herois romàntics tenien aquesta tendència en el suïcidi però vaja
Enigma i... Enigma com a... En realitat són preguntes que el narrador se fa i adreça el doctor perquè les vagi contestant a mesura que avança la narració, saps? És a dir...
Jo record que fa molts anys, a la Universitat Catalana d'Estiu, allà a Prada, vaig fer un curset amb en Sánchez Pinyol, que l'altre dia en parlàvem, no?, en el bar Sánchez Pinyol. I ell explicava com s'ha d'escriure un best-seller. És a dir, acabava de guanyar, o acabava de publicar La pell freda, que va ser un best-seller, un llibre molt venut,
I en aquest curset ell intentava explicar com s'havia d'escriure un llibre perquè fos molt venut. I me'n record que una de les primeres coses que deia és que el conflicte ha d'aparèixer a la pàgina dint. És a dir, tu no te pots enredar contextualitzant 15 capítols perquè l'actor perd interès. No ha d'arrerar de res.
tot és un preàmbul, una contextualització. I ell el que proposava era que la pàgina dintre has de posar ja el conflicte, és a dir, has de fer, has de formular una pregunta que tingui contestació al cap d'una sèrie de pàgines i a continuació tornar a fer una altra pregunta per moure la curiositat del lector que hagi de contestar al cap de poques pàgines, m'entens? Així successivament.
Bé, doncs, aquesta ha estat l'estructura que han tingut en compte aquests dos escriptors, bé, sempre des del meu punt de vista, ja ho saps, a l'hora de plantejar aquestes dues novel·les, han tingut l'encert, diguem, de mantenir l'atenció del lector fins al final. Sempre, a través de la formulació de preguntes,
que l'actor ha d'anar contestant. Tenen moltes altres coses en comú, aquestes novel·les, no? A part de sa gènesi, diguem, d'escontatjament. Per exemple, jo què sé, bueno, gènere ja ho sabem, són novel·les, les dues. En el primer cas, a casa teníem un himne, és una mare i dues filles. I en el cas de cavall-atleta, són un pare i un fill.
Una cosa que tenen en comú és que justament, per exemple, aquestes filles, a casa teníem un himne, són òrfanes de pare. En canvi, el que balla el leta, el fill, naristides, és òrfa de mare. Tenen aquesta petita coincidència, no? De manera que són pares que han d'afrontar la paternitat o la maternitat tots sols, no?
Una altra cosa que tenen en comú és estendre l'espai. És curiós que totes les dues novel·les comencen per un espai molt acostat a nosaltres, de països catalans, per exemple, a casa teníem un himne, la població, que és un poblat molt petit, que se diu Arnes, i estan molt a prop a la comarca de Terra Alta, dins la província de Tarragona,
Després, la secció comença allà quan les nenes són petites. Què passa quan són grans? Que se talladen a la gran ciutat, a Barcelona. I, finalment, allò més curiós és que en un viatge que fan van a veure sa mare que s'ha talladat fins a la Toscana. És a dir, ha canviat de país i fins i tot de llengua. És a dir, aquest vot d'un poble...
a la ciutat. I justament que balla el letre passa el mateix. Hi ha un vot des del poble allà on hi ha el pare i el fill, que no se diu el nom, ja tinc sospites de saber quin poble és, però no ho diré, i en el final el fill s'ha tallat fins a Beaconsfield, que és un poble que existeix a la realitat que és entre Londres i Oxford. Per tant, tenim com un...
com un començament paral·lel, no?, plantegen un començament, un inici, que s'assembla bastant. Diríem que estem davant dos autors emergents, una mica més que emergents, ja.
En baixau-li és més que emergent, diria jo, perquè ja té un grapat de novel·les a darrere, però he de dir que aquesta novel·la, per jo, a diferència de les altres, planteja un tema que toca de prop a molta gent, planteja un tema universal, i et sap molt
quasi que és inexplicable aquesta relació amorosa que s'estableix entre un pare i un fill difícil de rompre i que moltes vegades és unidireccional això és és a dir, aquest pare ha d'enfrontar el problema d'edicció a la marihuana del seu fill no?
que és un tema també molt actual i que toca molta gent. Sí, no? I he llegit que també, bueno, d'un fill que cau en sa apatia, no? Que també és un dels mals de... Sí, sí, sí. Clar, aquí és la màgia de la novel·la, perquè aquest inici, el plantatgejat,
A la pàgina 2 ja sabem quina és el conflicte, ja sabem quina és la pregunta que mos planteja l'espector. És a dir, com ho farà son pare per fer front a aquest problema? Aconseguirà convèncer son pare al fill perquè abandoni aquest consum? Arribarà a conèixer el fill a totes les farses que ha fet son pare
per evitar que tingui aquest problema. Tot això són preguntes que es van plantejant al llarg de la narració i que mantenen l'atenció de l'actor tot el temps. I en el cas de casa teníem un himne, també a la pàgina 5, a la pàgina 4 o a la 3,
ja se plantegen preguntes. Per exemple, una cosa que és... Bé, tu dius, com pot ser això? He de continuar a llegir, perquè no ho entenc. Ja, ja. Te diu que sa mare, quan té ses nines petites, un moment donat, em muda. És a dir, deixa de parlar. Però no deixa de parlar per un problema físic, sinó per... que digués-hi que psicològic o per una decisió personal. Deixa de parlar.
De fet, en el poble la coneixen com la muda. I tu dius, i això per què, no? I deu mirar resolent mentre llegeixes. La segona pregunta, per què de cop i resposta una de ses germanes diu, han d'anar a veure sa nostra mare, que és la Toscana, i això és una decisió precipitada que pren. Tu dius, aquí hi ha tanta pressa després de tant d'anys que fa...
que cadascuna d'elles viu a Barcelona i pràcticament no se preocupa de sa mare que viu a la Toscana? O perquè... Una altra cosa, perquè sa mare se'n va a la Toscana. És a dir, si viu a Arnes, a un poble petit, tots els veïnats se coneixen, per què de cop hi ha resposta a tot d'una que se mou a l'home decideix partir cap a la Toscana? Bé, això són aquestes preguntes que te mantenen ben atents. Ja...
no deu saber de fer aconseguir totes aquestes preguntes, tots aquests enigmes, no? Bé, jo no he escrit mai, to meu, no te la puc contestar, però com que Manel Baixeu li serà la setmana que ve... Li podrem demanar? Li demanaré, a més...
Ja veus abans que tindreu una entrevista per Diari Balears i també una entrevista a vida. Tot això li podré demanar. Fantàstic. Si em fan més preguntes, me convertiré en un acorretge de transmissió. No, però... No, no crec que li hagi de fer aquesta, però te la faig jo a tu. O sigui, jo, efectivament, jo tampoc no he escrit mai cap novel·la. Eh...
Aquests animes, no sé si tu ho saps o no, és igual. Allò que farà que realment el lector continuï sa lectura, creus que a un novelista li surt de per si? O no? O diguem que les té allà... O sigui, primer les prepara
i després les fan queixar dins la narració. I no sé si m'estic explicant molt bé. Jo crec que la metodologia que segueix l'escriptor és molt diferent un de l'altre. Jo te puc contestar com ho fa Manuel Baixauli, perquè ja he sabat amb ell altres vegades, en Club de Lectura, record que vaig anar al Club de Lectura de Sant Joan, i ell allà ho va explicar molt clarament.
Gràcies a Mallorca Literària, he de dir. Perquè això s'ha de dir. I va dir que ell el que fa és, cada vegada que ha d'escriure un capítol, n'escriu deu versions diferents d'aquell capítol. Buf, buf. Deu. I de ces deu en tria un. És que creu que...
més li convenç, no? Quan passen el segon capítol, fa el mateix, n'escriu deu versions i finalment tria aquell que més li convenç. És a dir, ell no sap mai com acabarà la novel·la. Ja... Aquest és el mètode d'en baixar-li, no?
No sé si té contestat a la pregunta. Bé, sí, sí, sí, com a mínim. És a dir, jo crec que ell no ho sap com acaba, m'entens? La de Genimes li ve a poc a poc.
sí, sí, sí i en funció d'aquí a final és el guanyador des deu que és el plantatge segur que també hi ha narradors i novelistes que ho tenen ja tot dins el cap sí, segurament però sí, sí diguem-me quadra bastant també aquesta manera de fer que mos expliques d'en Baixoli
Bé, després t'he de dir que clar, ara ja ho he avançat una mica però com us puc imaginar els temes de cavall, atleta i a casa teníem un himne són el mateix, són reflexions sobre el tema de la paternitat i maternitat el que passa és que la reflexió és diferent en dos casos a casa teníem un himne la reflexió
el voltant de qual s'estructura la novel·la és que el passat dels pares condiciona la criança dels fills. És a dir, això és una cosa que és elemental, no? És a dir, segons quina infància hagis tingut tu com a pare, la teva metrana o no en els teus fills. És a dir, si en una casa se respira un clima enrerit,
És evident que aquest clima, si no fas res per frenar-ho, el trasmetràs gairebé sense volar les relacions que tinguis després tu amb els teus fills. Sí, sí.
I això és una cosa molt present en aquesta novel·la, és una cosa que t'ajuda molt a reflexionar. Avui, des d'un altre àmbit, entrevistant-ne Laia Gordi, autora del llibre La revolta de les mares, assalt feminista a la maternitat, on justament reflexiona...
sobre aquesta qüestió i sobre la qüestió de com més tens com millor puguem educar els fills llavors estendrem ciutadans més preparats per tot en general o no
Sempre ho he pensat, en això. L'importància dedicada és a l'assistència social, als pressupostos d'un estat, perquè garantir una bona infantesa és tenir ciutadans saludables, és a dir, ciutadans en plans de vida, no sé com ho he de dir, no? Sants, des del punt de vista...
mental, emocional, etc. He de dir que... Bé, d'ana Maria Climent, què mos pots apuntar? Sé poques altres coses. Sé que aquesta no sé si... Crec que ha escrit tres novel·les en total. I aquesta no sé si és la primera o la segona. No te puc dir molt. Molt, molt.
sé que ella m'ha pensat que s'ha de dir que és traductora reconec que diguem que ara avui me l'ha refrescat però quan vaig veure el títol me va despertar la curiositat de mem quin era aquest himne que tenien a casa clar, és com vol dir que va és a dir els animes ja s'ha plantat gent en el títol
Sí, sí, en aquest cas, sí. Perquè tu dius un himne a una casa, què és això? Els himnes són per un país, no? Sí, sí. Un himne patriòtic, no ho sé, però, a una casa. Bé, idò, aquest és el primer himne que ha de resoldre el lector, perquè li ha portat aquest títol. Sí, sí.
I en el cas de cavall, atleta ocell, no me diguis que no sigui animàtic aquest títol també. També, també, sí, sí. Perquè a més, ja t'ho dic per avançat, en el llibre no apareixen ni cavalls, ni atletes, ni ocells. Idò ara m'ho acabes de... m'ho acabes de desmuntar. No, no, no, no n'hi ha cap ni un. No mos quedarà més remei que llegit el 2, idò, no? Jo trobem que sí.
Fantàstic. De totes maneres, he de dir una altra cosa, i és que normalment aquestes preguntes se fan per trobar resposta al llarg de la lectura, no? Deia, l'originalitat d'aquestes dues novel·les és que hi ha preguntes sense contestar. Sobretot en el que balla el let, hi ha una gran pregunta que no diré quin és,
perquè la contesti el lector. Però està fet a posta. Perquè d'aquesta manera, en Baixoli, allò que fa és mantenir el lector actiu. Això és una de les premisses de la novel·la psicològica, que ja m'ha dit que aquesta ho sigui, però un dels reptes de la novel·la psicològica és que el lector, a diferència del lector del segle XIX, de les novel·les realistes, en què
el narrador li dóna tot fet, el lector en el segle XX de rebel·li psicològica, allò que fas, interpretar coses que diu el narrador. Tu has d'arribar a conclusir... El narrador no té compte tot, sinó que tu has de deduir com a lector. Des del moment que tu ho dedueixes, o te vols obligat a deduir coses,
tu ets un lector actiu, no passiu, com abans, en què t'ho comptaven tot, no? Deida, en Baixoli el que fa és això, hi ha una anima que no té el resol, l'has de resoldre tu. És com aquests finals oberts, no? Sí, sí, sí. Que a vegades ets tu, com a persona que mira aquella pel·lícula, que has de decidir com acaba la pel·lícula, no? Sí.
Idò, que balla el data ocell, hi ha aquesta pregunta, sense contestar, i a casa teníem un himne, hi ha una pregunta també, que la faré, aquesta sí que la faré, i diré quina és, i tu me la contestaràs. Ella diu en un moment donat, referit al passat de sa mare, que no contaré tampoc, però diu...
Qui té el coratge de fer el contrari del que li han ensenyat? No ho contestes, doctora, a més ho diu. I jo veig que és una pregunta que te llança la narradora a tu, com a doctor. Sí, sí. I jo, bueno, tu, qui té el coratge de fer el contrari del que li han ensenyat? Del que li han ensenyat els pares, o del que li han ensenyat els professors...
tens una resposta no tinc una resposta però sé que és complicat i sé que a vegades ha passat ara me venen al cap els insubmissos en el servei militar a les guerres perquè ara ara se'n parla aquest dia segur
Sí, sí. Sobretot en el moment en què el servei era obligatori, no? Sí, sí. Els insumisors tenien un paper destacat. Sí. En aquest món de...
De ser dissidència, és a dir, jo el que te volia dir és que aquells que tenen el coratge de fer el contrari d'allò que li han ensenyat són els dissidents, no? Els dissidents. Que ja hi varen dedicar un programa, no sé si te'n recordes. Sí, sí, sí, sí, molt bo. Varen comparar el cas de Jaume Sant Andreu, de Camí de Cos, no? Sí, sí, sí, sí, sí.
El rei de dissidents, diria jo. Exacte. Així i tot, no tancam la resposta aquí, ho deixam obert i també convidam els nostres oients a pensar-hi. Molt bé.
Marisa Sardó, fins la setmana que ve, un autèntic plaer. Avui, literatura comparada, a casa teníem un himne de Maria Climent i cavall atleta ocell d'en Manuel Baixauli. Moltíssimes gràcies, Marisa. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu, bon dia.
Al replar la senyora Manresa passava les hores cosint, però aquell dia semblava alterada. Va apropar-se nerviosa i va dir, disculpi, no sap com ho diu, venia a demanar-li favors. L'inquilida el tercer aquest migdia, estava com boig i ara pico i no respon.
a la llum d'un immens canal obre vaig obrir-me pas en la foscor avançant entre ombres de mobles repassava les habitacions vaig sentir uns gossos que sumicaven vaig seguir la pista dels flors i senyors com sabran vaig trobar-me un gran heroi romàntic mort al menjador
i tenia una nota ridícula arrugada entre les mans, plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls.
Poc després l'inspector s'apuntava al contacte d'un familiar. Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants. Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc. En silenci tothom lopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.
Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son. Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos. I estirant d'uns turmells sense vida vaig sortir d'aquell menjador. La senyora me'n res apatia per l'amor de Déu, vigilint amb els cops.
Al carrer la carrossa esperava, el cotxe es distreia observant uns soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals. Vam comptar fins a tres per fer força per apujar el cadàver a dalt. Un vent fred va gelar l'aire, un fuet petant amb mandra va fer arrencar els capalls.
i seguir amb la nota ridícula arrugada entre les mans, plena de crits en el buit de desig violents, de tempestes que enterren vaixells dins el mar.
Som el bon dia i bona vida Dona Mediterrània del programa matinal que podeu escoltar a través del 88.8 o freqüència molt dada o DonaMediterrània.cat. Joan Manuel López Nadal. Molt bon dia.
Bon dia, Tomeu, com estan? Molt bé, encantats de saludar-te en aquestes hores. Hi ha tanta matèria en l'àmbit internacional que mitja hora no mor, basta. Però bé, mirarem d'aprofitar el dia. Mirarem de tirar. I antes de començar amb els temes internacionals... Te volia demanar una pinzellada, justament. Sí, sí.
Sí, però deixa'm dir una cosa molt, molt important i molt greu. Vull expressar la meva ràbia i els meus rebuts a la decisió d'ahir del Parlament Balear, dominat per la coalició franquista PP-Vox, hem de dir que PP i Vox cada dia són més el mateix, de derogar la llei de memòria democràtica. Això és un insult.
a la memòria de les víctimes i és un insult a la democràcia. És absolutament intolerable. No ho poden suportar. Han de fer tot el possible per donar a aquesta gent el que mereixen, enviar-los a la oposició el més aviat possible i tornar a reconstruir una llei que és absolutament necessària per un país que si no hi ha memòria, si no hi ha veritat, pot haver de la democràcia. Aleshores,
els meus rebuig total en aquest govern i en aquest parlament indignes justament començant quan vulguis perquè el món està molt enredat com tu mateix has dit justament et volia demanar per això però ja t'has avançat i per tant perfecte anem per feina analitzant la guerra orient mitjà i si t'apareix bé la podem analitzar
segons l'impacte que té diversos estats. Començant per Iran.
Sí, exactament. És el principal protagonista de tota aquesta història. I hem de dir, per començar, que el poble iraní en aquest moment està patent un doble sofriment. Perquè, en primer lloc, no podem oblidar que el règim dels ayatoles és un règim absolutament contrari als drets humans, particularment als drets de les dones. És una dictadura teocràtica horrible. Però això...
que és veritat i que no podem oblidar mai, no significa que des de fora se li hagi d'atacar indiscriminadament o si li hagin d'imposer solucions, aquestes solucions les ha de donar el poble iranià.
El rebuig d'un règim totalitari no impedeix un rebuig encara més clar i més contundent d'una agressió il·legal, contrària al dret internacional, contrària també als drets humans, perquè s'estan bombardejant indiscriminadament
no només centres militars o estratègics, sinó també població civil. Recordem aquesta escola majoritàriament de nines que va ser destruïda pels missils americans. Aleshores, l'Iran en aquest moment, el principal protagonista, té aquesta doble situació i hem de dir que l'atac exterior dels americans i dels israelians
indirectament no hi ha dubte que reforça el règim, perquè el règim té la capacitat, i ho ha demostrat en la substitució del guia principal de la revolució jamenei pel seu fill,
Això vol dir que el règim està totalment en control i que malauradament, i que malgrat totes les sancions internes, en aquest moment, com és lògic i natural, la gran majoria del país fa pinya per defensar-se de segregació exterior.
I hem de veure també, continuem parlant d'Iran i ja per passar a altres actors, que l'Iran està demostrant una capacitat de resistència molt superior a la que s'esperava.
i que, a més, està adoptant una estratègia intel·ligent des del punt de vista de la estratègia bèl·lica, que és atacar els punts vulnerables. I els punts vulnerables són els centres de la seva proximitat geogràfica que abasteixen bàsicament de petroli, de gas i d'energia.
que hi ha centres de producció i distribució
té unes conseqüències que ja estan veient pràcticament a tot el món, la pujada dels preus dels carbonants, i amb una paraula, Iran, des del punt de vista d'Iran, Iran el que ha demostrat és una capacitat de resistència més gran de lo que s'esperava, i tot i que en Trump se contradiu a si mateix, tot apunta a que aquesta resistència durarà temps.
per tant ja tenim un primer actor el segon gran actor i el principal jo diria els dos actors que estan atacant l'Iran i començant pels que comanden els que comanden com vos vaig dir l'altre dia no és el senyor Trump el que comanda tot això és el senyor Netanyahu el jefe de tota aquesta operació és Israel i és Netanyahu
i els Estats Units fan un paper secundari subordinat de satèl·lit màxim del sionisme israelià, com ja van fer a la crisi de Gaza i Cisjordània, amb aquesta comèdia del bord dels pis d'en Trump, que en aquest moment sembla més ridícul que mai. Aleshores, en Netanyahu,
és el que dur el control d'aquesta operació. I li interessa molt prolongar tota aquesta guerra tot el que sigui possible. El que resulta més espantós és que sembla que la gran majoria de la població israeliana dona suport en el Netanyahu i en aquesta guerra.
la qual ens fa pensar un poc de com està tot enverinat el tema Israel-Palestina, com està enverinada i com està difícil la solució que no podria ser cap altra dels dos estats i que Netanyahu pràcticament està destrossant. Aleshores, Netanyahu no només es conforma per dirigir
les operacions a l'Iran amb el suport militar i econòmic i diplomàtic dels Estats Units, sinó que també ataca el Líban amb el pretexte de combatre Hezbollah, que és un grup armat
que ha fet una situació humanitària molt greu al sud del Líban, ha atacat fins i tot l'emissió de les Nacions Unides, i en aquest moment Israel és la potència agressora,
Aleshores, això convé tenir-ho molt clar i tenir-ho en compte. I després ja venim a veure el servidor número un d'Israel, que és el senyor Trump i els Estats Units. Ja sabem quin paper hi juguen, però quines conseqüències poden tenir a curt termini i a mitjà? En Israel i els Estats Units.
Bé, en aquest cas, Estats Units, te demanava, sí. Passant ja cap als Estats Units, Israel, com he dit ja, en Netanyahu sembla que li convé, per raons fins i tot de política interior, continuar aquesta guerra, per cap dels altres temes, i si hi ha un en aquest moment, un que s'està sortint sense seva...
a més del règim iranià, és el règim israelià. És una paradoja. Però tant el règim dels ataiatoles com el règim terrorista sionista de Netanyahu es veuen reforçats per aquesta guerra. Mentre que els Estats Units, que són els que posen el material, els dobbelts, les armes i fins i tot els soldats a les bases, en aquest moment estan fent un papalt.
Estan fent un paperot perquè en Trump un dia diu que la guerra serà llarga, un altre dia diu que serà curta. El que fa o no fa influeix amb la pujada o el senou de ballada dels preus de l'energia, crea un problema d'inflació i en aquest moment, segons Assis, com a Israel, la majoria de la població d'on s'ho porten en Netanyahu, les enquestes diuen que els Estats Units de cada vegada l'oposició contra en Trump
i contra la guerra puja. En aquest moment no hi hauria més que un 30, com a molt, un 90% dels americans que donarien suport a la guerra conduïda i dirigida per Trump a les ordres de Netanyahu. Aleshores, en aquest moment...
Els Estats Units són la potència principal des del punt de vista militar, econòmic i d'això, però està fracassant perquè així com Israel volia una guerra llarga, els Estats Units volien una guerra curta, un gran triomf d'en Trump, per utilitzar-lo també en política interna, i això no li està sortint.
que els demòcrates guanyessin, si no les dues cambres, almenys que una d'elles
Tant als Estats Units com a la resta del món han de pensar i dir que la guerra, i no mos hem de cansar de dir, que la guerra d'en Netanyahu i d'en Trump contra l'Iran és una guerra il·legal en contra del dret internacional, en contra de la Carta de les Nacions Unides i en contra dels drets humans. Això ho hem de tenir claríssim.
Aleshores han vist un poc els tres principals protagonistes i ara poden continuar a veure com els altres actors es veuen afectats per el que fan aquests tres actors, Iran, Israel i Estats Units. I en aquest cas... El que tenim més a prop serien els països del vol, els països àrabs.
Estan donant una vegada més un exemple de desconcert i de desunió. Ja ho vam fer quan no hi havia pràcticament cap reacció amb el genocidi israeli a Gaza o amb les operacions a Cisjordànies. És a dir, no hi ha hagut cap solidaritat ara amb els palestins. També hi ha més aviat poca solidaritat amb el Díban.
que també és víctima de l'agressió d'Israel i l'únic que els preocupa és un poc mantenir els seus règims, que són règims autoritaris també, i les seves riqueses petroleres i energètiques de les quals viuen i fan que països com a Dubai, Abu Dhabi, Qatar, Kuwait, siguin, a més de paraïsos fiscals,
per gent massa ben coneguda, centres de producció i de comercialització de l'energia que es veuen en aquest moment molt afectats perquè l'Iran no només ha atacat en aquests països els punts febles, els seus centres de producció, sinó que a més ha tancat la via principal de comunicació, que és l'estret d'Hormuz. Aleshores, els països àrabs estan fent un paperot,
amb aquesta història. No defensen ni tan sols els seus mateixos interessos. Aleshores, els països àrams haurien de prendre una iniciativa per intentar acabar aquest conflicte que els fa molt de mal. Però de moment sembla que no tenen cap protagonisme. Estan seguint un poc a l'estela del que els diuen Donald Trump i així van com van.
hem de pensar que també el que passa aquí, naturalment, i ara ja passant un poc més enfora, té efectes exteriors. Tenim el paper d'Europa, tenim el paper de Rússia, de la Xina, o el que pugui passar a la resta del món. I ara si volen...
Continuarem parlant de lo que mos queda, no? Exacte. Justament, com avalúes el paper d'Europa i si hi ha prou lideratge i prou unió? Ni l'una ni l'altra. Ni lideratge ni unió. I és un desastre. I és un desgavell.
Hem de començar, i una notícia recent, que acabo de veure fins i tot quan m'esperava la vostra connexió, és que sembla que avui dematí a Estrasburg, davant del Parlament Europeu, la senyora Van der Leyen ha rectificat, en el sentit que ha dit el contrari del que havia fet dos dies,
Sembla que ha dit davant del Parlament Europeu que la Unió Europea ha de defensar l'ordre internacional basat amb els drets internacionals i amb els drets humans, cosa que es contradiu ella mateixa en el que va fer dos dies a Brussel·les davant dels ambaçadors europeus, dient que Europa s'hauria d'acomodar en un món sense regles, sense normes, es diu la llei de la força.
la qual va ser rebutjat immediatament el president del Consell Europeu, el portugués Antoni Gosta, i també molts de governs incloses, i en primer lloc el govern espanyol, que va deixar ben clar que estava totalment en desacord amb aquesta barbaritat. Però una altra barbaritat que va dir a von der Leyen...
i que no hi hagi un error.
acabar amb l'energia nuclear i que l'energia nuclear s'havia de continuar i de promoure. Aquí li va ser contestat molt bé per la vicepresidenta de Sostenibilitat i Canvi Climàtic, Sara Aguesen, que va dir que per Espanya era ben clar que la prioritat des dels punts de vista energètic eren les energies renovables.
i no l'energia nuclear. Aleshores, la senyora von der Leyen ha anat d'una troca pitjada fins a una altra, ha mostrat, com ja havia mostrat, no oblidem, la seva submissió a Trump quan va anar a veure el club de golf a Escòcia i va deixar firmar un acord de comerç que prejudica greument els interessos europeus i tot això mateix
que no hi ha un problema. El que tu deies és clar, si a la comissió almenys lideratge no n'hi ha. I fins i tot s'està parlant els grups d'esquerra, inclús el grup socialista considera la possibilitat d'una moció de censura. Ara veurem si se posaran d'acord i si el bloc de la dreta, del Partit Popular, més l'extrema dreta, què és el que fa?
que és un espectacle de divisió política, divisió entre els diferents estats, perquè d'un costat tenim Espanya i un grup de països que s'hi oposen a la guerra, d'un altre costat tenim Alemanya, en primer lloc la senyora Van der Reyen, també el canciller Merz i el ministre d'Esteriós, que està ara de visita ni més ni manco que Israel, donant suport a Netanyahu.
que ja ho van tenir en el conflicte de Palestina i que ara en aquesta guerra també. Aleshores, la conseqüència d'això mos està afectant molt el tema d'aquesta guerra, el punt de vista de l'energia, el punt de vista de la inflació,
S'hauran de prendre mesures de defensa dels interessos socials, a veure què és el que faran, a nivell espanyol, a nivell europeu. Sí, hi haurà una política europea de protecció com se va fer amb la guerra d'Ucraïna, o si no, però amb aquest lideratge, jo francament no som gaire optimista.
I per tancar... Nos quedaria per veure un poc quin es paper de les dues altres potències que sembla que ho miren des de la barrera però que han escoltat els seus interessos, en referència a Rússia i a la Xina. Exacte. Aleshores, parlant endavant.
No, no, no, justament t'anava a demanar, crec que convé separar-los tots dos, és a dir, què pot passar a Rússia, quins beneficis en pot treure de tot això, i la Xina, que té una estratègia evident de deixar fer, mirar-se en calma i no intervenir gaire, no?
Exactament, tu mateix ho has dit i llavors donaré qualche detall efectivament. Rússia
tot i que no se vol implicar massa, perquè ja bastant prou té amb el tema d'Ucraïna, on no se'n surt, perquè la guerra continua i no hi ha progressos ni d'un costat ni de l'altre en una guerra que continua. Ara, a en Putin li va bé perquè el tema d'Iran amaga i tapa la guerra d'Ucraïna. Això, en aquest sentit, li va bé. Una altra cosa que li va bé a en Putin és la pujada dels preus de l'energia,
i la revalorització del petroli i del gas rus com a alternativa als dos països arms.
L'especte de la guerra, segons sembla, tot i que manté una certa prudència, sembla que des del punt de vista de la intel·ligència militar, la intel·ligència militar russa està donant suport a l'Iran, sobretot per indicar-les quan els americans o els israelians tenen projectes o intencions d'atacar aquí o allà.
que hi ha una certa col·laboració discreta entre Rússia i Iran, sense que hi hagi una intervenció directa en la guerra, però una certa cooperació i aprofitar també per tapar l'Ucraïna i per aprofitar per promoure el gas i l'energia, que són molt importants per a l'economia russa. Respecte a la Sina, la Sina té una posició més prudent
perquè el més que ha insistit, i a la darrera en el Congrés Popular, que és la sessió anual del Parlament xinès, el ministre d'Esteriós, Wang Yi, va fer una crida a la contenció d'en dues parts, a que s'arribi un altre al foc, és a dir, a China no li interessa la guerra...
es veu perjudicada perquè és el seu principal importador de gas i de petroli dels països del golf i això fa a la Xina li té un cost econòmic que pot repercutir en la seva economia i des del punt de vista de geopolítica l'únic que fan és aprofitar tot el que poden es desprestigi creixent dels Estats Units per intentar prendre el seu lloc, sobretot
que és el punt prioritari per la Xina, que és Àsia. I justament per això també resulta que els països asiàtics temerosos de l'expansió de la Xina i que desconfien dels Estats Units i de Trump, com és el Japó, com és la Índia, Austràlia, Corea...
Aquests països, Filipines també, que fa molt l'afecte directament a la Xina, fan gairebé més pinya entre ells, d'un moment perquè no se fien dels Estats Units i d'altre perquè desconfien també de les intencions xineses.
la relació entre la Xina i el Japó a l'entorn de Taiwan està molt deteriorada, aleshores també tot això també toca. I si, per acabar, pot dir una paraula pel continent americà, la doctrina d'on rou, ara resulta que en Trump fa ullats diguent que farà qualque cosa a Cuba. O sigui que ja ho sabeu, eh? Sí, sí. O sigui que... Ha dit que són els següents. Ha dit que són els següents.
S'ho han posat tot ben revoltat i ben complicat. I naturalment hem de pensar que les primeres víctimes són les poblacions civils que pateixen els bombardejos, els atacs i les barbaritats.
sigui a l'Iran, sigui a Palestina, sigui a Ucraïna, sigui al Sudán o sigui a altres bandes del món. Les poblacions civils són les víctimes d'aquestes guerres tan irresponsables, tan brutals, tan cruels i tan injustes. Déu-n'hi-do, repàs, déu-n'hi-do com ens queda el món. Agraïm moltíssim... Una repassada ràpida però bastant completa.
volia dir una cosa en el principi no vol diré una altra cosa en el final fantàstic, idò dissabte me'n vaig a Barcelona amb la intenció de votar a les eleccions del Barça i també que m'escoltin els seguidors i els socis blaugranes
Votaré contra en Laporta i votaré pendic per font, perquè no vull més màfia dins el Barça, vull un Barça que sigui net i que faci valor als seus valors que el Barça és més conclu. Com a soci del Barça...
Això és el meu missatge. Naturalment, cadascú té absolutament el dret... Evidentment. A qui vulgui, faltaria més. Evidentment. Però la meva postura també la vull deixar ben clara. Però te vull demanar una cosa sobre això. Obrir la porta i li tancar amb la porta a la porta. Escolta, Joan Manuel, en Víctor Font te mereix prou confiança, però...
Sí, me mereix prou confiança. Crec que és una persona decent i, a més, té un equip de gent competent que l'ajudaran. I, a més, hem de pensar una cosa, el que ha fet en Xavi,
que ha deixat veure totes les misèries del Laportisme, sobretot el minyat del Laporta, que no oblidem que és membre de la Fundació Francisco Franco i que sembla que és el que comanda ja. És a dir, que hi ha un tripijoc bastant brut, això va donar lloc que Messi el fessin fora de mala manera sense donar-li una oportunitat de renovar el seu contrat, amb una paraula, que ja ve la hora de fer anar a cap balsa.
Idò... Continuem. Ahir vàrem empatar, ara veurem què farà amb la tornada. Jo crec que passarà amb aquesta eliminatòria i això és igual que sigui president en la porta o que sigui en font. El Barça sempre per damunt de tot.
Joan Manuel, moltíssimes gràcies per tota aquesta repassada i per aquest principi final. Veritat, memòria, justícia i reparació. Això, sobretot, per davant de tot. Moltíssimes gràcies. Exactament. Una abraçada. Salut. Igualment, bon dia.
I a nosaltres el Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània ja només mos queda a Comia d'Hermós. Això sí, recomanam-vos que continueu connectats a l'actualitat a través de Diari de Balears. Ara mateix ja hi ha dues notícies noves. El sector làcti de les Illars Balears essoleix un valor comercial de més de 25 milions d'euros el 2025.
i també una enclau d'agenda, passatjada pel camí de Randa a Gràcia per descobrir plantes amb Margalida Llebrés. Una activitat organitzada per l'Obre Cultural Balear, l'Obre Cultural del Gaida en aquest cas, i de Palma.
passejada pel camí de Randa a Gràcia. Hi haurà una sortida des de Palma, des de Som Moix. Tots els detalls els teniu a Diari de Balears. També vos recomanam continuar connectats, connectades a Ona Mediterrània. Ara, amb més programació, sempre interessantíssima, i demà, a partir del set, redifusió del programa...
i a partir de les 8 el bon dia i bona vida un bon dia i bona vida que demà rematarem amb en Jaume Sastres a part final que segur que mos donarà una altra visió de ser que mos ha donat avui en Joan Manuel López Nadal de la selecció del Barça això ha estat tot avui aquí el bon dia i bona vida moltíssimes gràcies per ser-hi un dia més