Que voles capsar-los com bleixer i com suer i brolla la sang invisible? Que voles capsar-los com bleixer i com suer i brolla la sang invisible? Que voles capsar-los com bleixer i com suer i brolla la sang invisible?
que vol esclapsar-los com l'aixec, com suert i brolla la sang.
Busca i captura d'un criminal que escapa del banc. Busca i captura una vida més plena que abans de sempre es pregunta com s'ha de ser per fer-ho tot bé. Aquesta és la història
Surt tremolant, el cor li batega i les suan les mans.
Sent la sirena que ja el ve a buscar. De sobte s'adona que un tret directe ja l'ha atrapat. Li sangra l'esquena i l'últim que penses que tot s'ha acabat.
Quan la seva ànima se part del cap li parla. Si sempre havies estat tan bon, quina injustícia tan gran. Aquest tren tan fulminant, senyor policial.
Fins demà!
Pobre cuquet que se't mengen les formigues. Pobre somni que t'expressin i no et despertes. Pobre cuquet que se't mengen les formigues. Pobre somni que t'expressin.
Fins demà!
Idòl, bol, idòl, bol, idòl, bol, idòl.
I don't.
Des dels teus pits fins als meus dits, des dels seus ulls fins als teus punys, des dels seus punys.
Som partículers, som partículers, som partículers.
Som partícules. Som partícules. Som partícules.
Que te'n vagi sense visar, ja m'és igual. Que no has sortit sol quan hi ha cel, clar, ja m'és igual. Dames, dames, dames.
S'ha desmeu pensat contra el meu estimat. No tenc lloc dins les mans, tot s'ha enfonsat. Veig una fletxa, venit l'he destilat. Ja t'engagis sense avisar, ja m'és igual. Ja no has sortit sol quan hi ha sa plaça, ja m'és igual. També.
Tenc que escolt brevonat d'estimar-te tant, de sentir-te tan distant, tot està mig més.
Gràcies.
Són les teves hormones que m'acostes vent i per acabar de matar me mires fixament. De totes les flors que hi ha dins el jardí, te vaig trobar a tu mi del camí, qui ho anava a dir?
Me van vestir una lòreda de romaní Vendria qualsevol vespre amb tu a dormir No t'ha de saber greu que sigui tan sincer No puc evitar, mira-te quan cruzes el carrer L'altre dia quasi vaig provocar un accident Perquè dels teus darrere jo estava massa pendent Uuuu sensual Uuuu sensual
Es que nines ja no ho puc evitar, si me mires en els ulls, me puc acolvar. Si jo venc a cateva no és per jugar a sequis vots, és per passar una bona estona plegada tot dos. Preparo un bon vinet, entrarem en calor. Ventura com vendria a encendre el ventilador. M'agrada quan me beses intensament, jo no som un cuní d'aquests que acaba ràpidament. És més dolça que la mel, jo estic tan vento que toca amb un dit al cel.
Es trempas una vegada en sa vida, però et sa teva decisió si vol pujar en es vagó o no. Tot lo que faig ho faig amb escò o ho faig amb amor. Si me fas mal no venguis llavors cercàs perdó. Són coses des d'estig, ara tu siguis aquí. Això és com una droga perquè voldràs repetir. Vull que disfrutis, te sentis bé. Siguis tu mateixa perquè jo sempre ho procuraré.
Me'n vaig de peste amb morts, ells mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, dels vius pots m'interessen. Ho tenen tot xafet i no poden cagar-la. Rebalar-se tot d'una com uns gilipolles intractables. Tot en ets és perfecció, la seva actitud irreputsió.
Són de tot insubornables. Te'n vaig a peste amb morts, ets mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, els pius pots m'interessen. Han travessat el taló.
Saben que hi ha l'altra banda, no hi puteca el seu coratge, ni la por ni l'esperança. Saben que la veritat importa i no s'estan per tonteries, ni sortiran per la tangent quan vinguin malgrat.
Ells són reals, no són un simulacre. Ells són reals, no fan psicodrames. Ells són reals, no són un simulacre. Ni la trosa quan caminen d'una peribarata. Me'n vaig a més tan molts.
Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. La festa, la festa, la festa en marx.
I atenció, senyores i senyors, perquè aquí teniu un dels animals més molestos de la temporada d'estiu. Lluitant per la primera posició, arriba la reina de les minciades, la més pesada, la més enganxifosa, la mosca! Una mosca volava per la llum, i la llum es va apagar. I la pobra mosca es va quedar a les fosques, i la pobra mosca no va poder volar.
Molt bé, molt bé, i gràcies als senyors de les companyies elèctriques. Ja tenim la mosca mitja, està abordida, però encara l'avui hem acabat de marejar una mica més. Així que ara és el moment de cantar la cançó amb les lletres vocals. Començarem amb l'A i després passarem a la E. Esteu preparats? Som-hi! Anna Mas que balava per la llam, a la llam es va apagar. A la pobre Mas que es va quedar les fasques, a la pobre Mas que anava per la bala.
N més que B, L ve per l'ellem. L llem més B, P, G. L pebre més que S, B, que de les fesques. L pebre més que N, B.
Estic fantàstic perquè ja tenim la mosca ben adormida i no ens molesta més. Però, senyores i senyors, no podem deixar la feina a mitges. Encara tenim tres vocals per repassar. La i, la o i la u. Agafeu aire! Som-hi!
Fins demà!
i sembla que ara s'ha usat de moda, això, els idiomes, i nosaltres no en tenim prou, ni amb l'anglès, ni amb el francès, ni amb l'alemany. Hem decidit inventar-nos un nou idioma barrejant totes les vocals com si fos un embarbussament. No us torneu bojos, eh? Anamás que ve leve per l'ellem, i li llimbis mi pigui. Olo, pobro moscos, bucudolos fuscos, i la pobra mosca no va apurar.
No una més, perquè m'ha vingut al cap una versió molt divertida. Anem a recuperar els còmics que tant ens agraden. Anem a fer la cançó amb un home etropeges canviant les paraules per expressions que no tenen ni solta ni volta. Preparats? Som-hi! Unes volava per la clic-clac i la clic-clac es va puf. I la pobresi es va quedar a les puf.
i la pobres no va poder. Unes volava per la clic-clac, i la clic-clac es va puf, i la pobres es va quedar a les puf, i la pobres no va poder.
Fins demà!
Me fan creure que soc titeia, riades fins que tiro de senella, no m'amag si tiro la pedra. Ho neguen, no són gent honesta, cada línia és un teatre que fa peste. Sóc un personatge més dins aquesta merda, actor secundari que fa un canvi la novel·la. No se me respecta, no xerra ni surt de cap acte, però tenc un impacte que a la llarga fa marca.
M'amag d'allò, m'atrop a mil racons, sempre en el fons, si tiro de barres vos faig esclot. Estic tan endins que em fico ardit i me puc si goll, tu mou es coi, es pots van dins s'oi. M'enfil per tot, escric el meu nom, es guàrdia, me xupa el nou, polítics de sou, me fan renou, millor que allau, si tiro desmantell, em moc es canell, vos faig ser pell, així que tothom a lloc.
Qui no sobreviu en aquestes terres no mereix viure canvis tangibles, herois que no escriuen llibres. La pasta no molt va fer lliures, ho sabíem. Guardaven tiques per si arribaves dia i servien. Sense cap mania, secrets ni retrets dies. A nit i es dia, però s'entenien, se tenien, rompien monotonies, creaven sintonies. Tot eren promeses d'una nova vida.
Tenc un estal fet amb vieris. Quines columnes, quin titulars. Avui no plou, que no se m'abanyi. És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. Només travessa ses persianes sin forratiu balear.
Es gremi d'electricistes, sortia dels sindicats. Tots amb sa cara cansada, cap a casa seva dinar. Tenc un estal fet amb dièris, quines columnes, quins titulars. Avui no plou, que no se m'abagui, naranà.
Es gremi d'electricistes, sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada, cap a ca seva dinar. Sa distància viu amb jo, som un estil de pilot indecis.
I sempre estic de viatge. Surt el sol molt més enllà. De lo que pot controlar des del seu pis. Un enginyer aeronàutic. Tenc un estal fet amb dièris. Quines columnes, quin tipus.
Avui no plou, que no se'm avali. Na-na-na-na-na.
És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. Només travessa ses parciades. S'informa, diu Baleal. I es gremi d'electricistes sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap a casa seva dinar.
La distància viu amb jo, som un estil de pilot indecis. I sempre estic de viatge, em surt tot sol molt més enllà.
de lo que puc controlar des dels meus pis. Es gremi d'electricistes. Sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap a casa seva dinar. Es gremi d'electricistes. Sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada.
Sous-titrage ST' 501
Un bon dia o potser una nit Prop del mar jo m'havia adormit Quan de cop el cel s'omple de llum
I un ocell negre surt sense venir de lloc. Lentament, les ales pateguen. Lentament, ella anava girant. Prop de mi, el patac s'acabà. I com caigut del cel, l'ocell es pato.
I al seu front, millrats de tot suau, l'ocell rei coronat, lluïa un diamant blau. Em vol fer, la cara em va tocar, el seu coll em va tocar.
que jo vaig saber qui, imatge del passat, volia tornar amb mi. Bon ocell, porta'm amb tu al país, d'altres temps sigues el meu amic.
amb somnis clars d'infants per acollir tremolants, estals i més estals, com abans, amb somnis clars d'infants, com abans, damunt d'un nou volant, com abans, tu i jo el sol encendrem i a l'illa del record
L'ocellet serà, l'ocell negre tomba els ulls, el sol cap al cel, tot d'una emprenc i el foc. Un bon dia o pot ser una nit prop del mar, jo m'havia dormit.
Quan de cop el cel s'omple de llum i un ocell negre surt sense venir d'allò. Lentament les ales pategats, lentament ell anava gillant.
A prop de mi el petat s'ha acabat i com veigut del cel l'ocell es va curar. Un bon dia o pot ser una niu a prop de la mà.
El sol, un po de llum i un ocell negre surt, sense venir d'allò. Lentament, les ales pateguen. Lentament, ell anava girant.
Totes les vegades que m'he transformat Ara bona nina, ara mal de cap I cada vegada que he de començar M'he vist tota sola però m'és igual
Totes les vegades que m'he transformat, ara papallona, ara escarabat. M'has vist intentant-ho i no me'n fes cas, ja n'aconseguirà, he vengut a cagar. Aquella lluna perna va xerrar, va i va dir, escolta nina, jo s'és teu destí. I en sa creu mellor, nina, penjada en espai.
Un llit fet de mida, parlo com la Júlia, que no sóc mallorquina. Convida-me, niña, que vinc de visita, jo és que sóc nocturna. I aquella lluna plena m'esquerra va i va dir, escolta, nina, jo sé el teu destí. I en se creu mallorquina, penja d'un espir, per fer-me un llit.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Quan l'arbre de l'arrell i el cel va pujant a poc a poc, s'enfila il·luminant estels, abraçant tot el meu vol. Ai, pare, que m'abraces fort amb el vent i sense cor.
Recordant cada mirada, sense port i sense estada, jo t'estimo amunt i amunt i amunt i amunt.
No em deixis pensar en dolor, jo et ploro perquè et tanyaro, però em fa somriure, m'ajuda a viure i aquest camí, aquest destí que ens ha fet família. No em deixis pensar en dolor, jo et ploro perquè et tanyaro, però em fa somriure, m'ajuda a viure aquest camí i aquest destí que ens ha fet família.
Les pregàries, reflexions i tants petons regaran tots els racons dels meus dubtes i il·lusions. Fa tants anys que ja no et trobo, els teus fruits són plens dels buits, ara et canto i ja no et ploro.
Quan l'aire de la fred i el sol va pujant a poc a poc, jo t'estimo de debò i et plor, vull cantar tot el meu gol. Quan l'aire del record i el dol va florint de sol a sol, m'esgarrapo aquest dolor i se l'he trobat sentint. Amor!
Jo et duré a casa si fa mal temps. Jo t'empararé si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cop, de tot cop.
Jo et duré cas si fa mal temps, jo t'empararé si en cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor, de tot cor.
Estic a punt d'anar-me, però abans de partir et diré que tu tens el pensament. No deix de recordar-te, hi ha les teus alens tan jalents.
que et punyi de prop de cel. Jo et duraré cas si fa mal temps, jo t'empararé si en cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor.
I a dalt de l'escenari, quan t'estic concentrat i en tant, jo sempre et tinc present. Perquè és tan necessari, com s'aire que respiro necessit. Estar amb tu en tot moment,
Jo et duré cans si fa mal temps. Jo t'empararé si encara tens por. Jo te cuidaré si estàs a l'alta de tot cor.
Jo t'empararé si em castres por. Jo te cuidaré si estàs malalta del teu cos.
Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra. Parlaria a tothom del seu alè constant. Tornaria a parlar amargament de tanta guerra. Parlaria a tothom dels jamecs del mar. Cap on sigui que giro l'ull i per tot on miro. Veig la mateixa colla de porcs potilejant el món i fent destrossa.
Sí, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dóna la gana. Senyors, que meneu tant, si escopiu el cel us caurà la cara, si pixeu contra el vent us mullareu les cames.
Tornaria a parlar atendrament d'aquesta terra. Parlaria a tothom del seu alè constant. Tornaria a parlar amargament de tanta guerra. Parlaria a tothom dels jamells del mar. Ai, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dóna la gana. Són...
Sempre foten la punyeta Estats que ronya, bèsties de guerra Les seves festes són criminals El seu als cossos l'hora sonat És la rauxa dels condemnats Ballarem amb energia damunt tota la porqueria Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada Música per aferir-se als peus ballant al seu voltant Sí, han de caure a les muralles Totes, totes, totes Els pitos estan preparats
Fins demà!
Gràcies. Parallel. Gràcies.
El paisatge dels teus ulls es fan intensos. En temps que corre la incertesa, deixa'm tan sols dos un miu, per demostrar-te que combaten la tristesa, trenca es tu, d'un flom a xucs, que tan prullada, des de gust, sota aquest arbre mura, encara és tan robust. Sigues conscient que el destino es pot decidir, i que per viure és necessari el teu somriu, que et fa lliure, i els teus dilemes, si aquesta mita estàs aquí, els convertiré en poemes, farem certes noms. Yo soy un camino que me lleva a donde quiera, que yo quiera ir, camino recto, eso es lo que quiero decir, que no hay destino, tan solo dos huevos y un pepino,
Bona nit.
Más allá del límite, el infinito visite, ven si quieres sígueme, allá donde los sueños son tangibles, tan vivo, está libre, escate que despiertes.
Fui un descubrir, un caminón sin descubrir hacia la fuente, un puente oculto en mi mente.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Más allá del límite, el infinito visite. Ven si quieres, sígueme. Allá donde los sueños son tangibles. Están libres que hacen que despiertes.
Déu, Déu, plorava llàgrimes de vidre, dibuixava un trencadís, el tapís on cada matís es fon. Somnis de color, un aparador gris, gastem els bolis quan tu com s'atorm. Cauen a plom, i alguns som panteres en un programa de deu punts. Grava la terrassa, inflar-nos els sons.
El Ben i el Mando, la Magna Metodó, jugant al Mikado en aquest pingres tendo. Ei, tu de quin bando estàs? Jo sou mi, Ramon Montaner, devorat per garàndules. Welcome to Jazzland, man. Jacques Macduff, es maca. Més allà de l'Element, saltant-nos, el Def, Cono, la Magna i adversaris en un deixabut. Voy a romperme el coco, pues sé que es lo que tengo que hacer. He venido a divertir.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Me'n vaig de peste amb morts, ells mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, dels vius pocs m'interessen. Ho tenen tot xafets i no poden cagar-la. Rebalar-se tot d'una com uns quilipolles intractables. Tot en ets és perfecció, la seva actitud irradora.
Són de tot insubornables. Te'n vaig a peste amb morts, ets mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, els pius pots m'interessen. Han travessat el taló.
Saben que hi ha l'altra banda, no hi putec el seu coratge, ni la por ni l'esperança. Saben que la veritat importa i no s'estan per tonteries, ni sortiran parlant amb gent quan vinguin.
Ells són reals, no són un simulacre. Ells són reals, no fan psicodrames. Ells són reals, no són un simulacre. Mira tots a quanta vida d'una pel·li barata, m'embaixa més tant molts.
Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. La festa, la festa, la festa en marx.
He tancat de cop claus dins de casa. No m'importa res fumat de blanca. No hi ha ningú, no hi ha ni un ànima. Cordons vermells i pamba blanca. Si el temps passés com un joc,
Si el temps sabés el que sé jo, que fàcil seríem, que fàcil que érem, que fàcil seríem.
Ocells volats a la reta blanca. Encens el cor amb una flama. Si el temps passés com ho vull jo. Si el temps sabés el que sé jo. Que fàcil seria, que fàcil.
Fins demà!
Desperto amb l'escalfor del matí, ell està currant i jo encara a llit. Un amic em diu si ho he aconseguit, em ric perquè és un pobre infeliç. No sap que el banc tinc un euro esperant que em pagui l'últim bol.
Cansat que tot vagi malament. L'únic cert de ma vida és el pas del temps. Borratxo com un fill de puta ara mateix. I la veritat, la platja ja m'avorreix. Cansat que tot vagi malament. En una demà, gareix els peus, no sento res. Ens veiem al setembre, la coalinem. Comença la cursa pels papers. Veng, veng, veng. Té les dies a buscar.
El estiu de busca vides El estiu de busca vides El estiu de busca vides El estiu de busca vides El estiu de busca vides El estiu de busca vides El estiu de busca vides El estiu de busca vides El estiu de busca vides
La brisa em cura, no m'agafes la mà Potser l'únic bo de mà, vida és que és estiu I és l'únic que no puc controlar
Cansat que tot vagi malament, l'únicert de la vida és el pas del temps. Borratxo com un fill de puta ara mateix, i la platja ja m'avorreix. Cansat que tot vagi malament, l'onada m'aclaritza peus, no sento res. Ens veiem al setembre, la coalinem, comença la cursa pels papers. Ben, ben, ben! He d'estir a buscar burtes, he d'estir a buscar burtes.
Castelldefocs tanyeixen al negre de la nit Mirant de busca de garrofes fora del país Repartidors de Globo que es queden pel camí De Rosalie al Primavera i jo em pijam al llit Castelldefocs tanyeixen al negre de la nit
Fins demà!
I a la Castilla tan pobra és que la van governant. Callen per allí on volen i es queden se mallopant. Callen per allí on volen i es queden se mallopant. I a Madrid fan festes grosses amb lo que es va recaudant.
I a Madrid fan festes grosses amb el que es va recaudant. Tots som cotxes i carrosses, diputats i generals. Tots som cotxes i carrosses, diputats i generals. I és que neix pobre que es morgue sense un dia de descans.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Més enllà, cicle 11 de muntes meus, papers mapamundi. Adeu, adeu lluna plena, sempre seràs o no seràs la meva estranya.
Més enllà Sud-àfrica també té ciutats de paper dins un vaixell de paper que veu.
I adeu, adeu lluna plena, i sempre s'iràs, o no s'iràs, la meva estrella. I adeu, adeu lluna plena, sempre s'iràs, o no s'iràs, la meva estrella.
Para, perdona'ls, perquè no saben el que fan. Són les deu del matí i porto dos bolldams ja. All right, yeah. M'agrada mirar-los a la cara quan jo perdo el control. M'agrada posar-los romesco i posar-lo al perol. I em diuen gent, millor si corressis intel·ligent. Però en el meu cap me la sopla la gent, jo vist per al mem. Cada dia em llevo i escric unes barres. Mai he escoltat un tema dels catarres, però si sonem per la ràdio potser és perquè ho fem bé. Tu mira, bé, bé, t'oblidarem com Pelé, Pelé. Praise Lord. Ei!
Praise Lord! Oh shit! Pare nostre que estàs en els cels! Praise Lord! Suporta aquestes barres!
Campars són teves, ok? Yeah. I mira, digue'm quin rapero has escoltat amb aquests ritmes, amb aquestes barres, amb aquesta manera de ser un macarra. Els tiro a la barra i els solto al meu sermó. Ningú ho ha fet tan gran amb menys repercussió. I tu ets més dolent que jo jugant al bingo. Follarem tot el dia, forever domingo. I quan tot em falla, I'm gonna keep it simple. Baby, let's mingle. No he fet el workbook, t'explota un pimple. Praise Lord. Oh shit, praise Lord.
Estic fora de control! Estau parlant de vacil·lar. I no crideu al millor no això. Dami boy, dóna'm 10 minuts i t'escric alguna cosa. Mira això. Soc un altre nen petit demanant atenció. Em diuen Endesa, dami línies d'alta tensió. Tinc al meu cervell aquell raper que parla de milions. Aparta't el serrell, dóna'm cervell i apren del millor. Jo no m'he guanyat el lloc, no me'l vaig fer mida.
que ha canviat la meva vida. He vingut a fer arno per visites o reproduccions. Ingressos de 4-0s al compte del meu productor. Soc una merda de persona i tu també. Els tinc controlats on estan, diguem-ho a B. Ella sap de lletres, va estudiar l'AUAB. I jo no soc filòleg, però diuen que he escrit
Fa un any mig del disc i encara ningú l'ha superat. El gent em va enviar aquest beat, ara ja fa 20 minuts. Ja l'he cremat, com vols que no em cregui que vinc del futur? Praise Lord. Oh, shit. Praise Lord. Amen. Praise Lord. Eh, praise Lord. Mireu gent, tinc més. Tinc un muntó, ok? Només digues Praise Lord.
Fins demà!
Rappin' with the homies, feel like rocking, praise the Lord. Portem la milló verdura, cura per l'amor. Should I pray to Buddha? Should I pray to Jesse Shore? Baby, I'm never prayin', but yeah, I'd choose the war. Si es que so comidi, tot en sur del cor, bitch, I'm not competing. Hold on, hold on, you're the best, oh, really? Mi jo best en de rally, a buscate ustedes de pites, do your business.
Forever diumenge. Un saludo pel meu fetge. Hola. Un saludo per l'escena. Repero estic a casa en quarantena, tira plis. No poso pestillo a la finestra, gonna play with me. Tinc la casa en maçaneta, gonna play with me. Obro la nevera a part d'un cap per agafar una estrella. Diu bon dia, benvolgut. Tapo el cap amb un drap brut. No sé quin manel era, hi ha coses que no canvien. Segueix igual de fred per nàrnia. Farmàcies del meu barri sempre estan fent guàrdia. Hi ha coses que s'hi canvien. La iaia està al meu fons i diu nencoi.
Mira, us deixo el beat. Feu el que vulgueu. Esteu invitat.
Supost que avui em sento bé. No puc sentir-me gaire bé. Oh, no. Com dins d'un pou. I tot ha de canviar. Tu veus? No té sentit i és un abús. Sé que és molt cansat i em surt. Me la hi ha.
Ja no puc confiar en la gent. Mostrar-me com jo ara em sent. I et dic que ara estic. Segur el meu cor, cap por. És una raó pensar que el mal, tot el que tenc al meu cap, es... m'adeirà.
M'agrada mirar a l'espai, no sé com amagar-me mai, fugir més lluny d'aquí. I gaudir ballant, tu veus, és molt cansat i és un absurd, mira tot el temps que em perdur.
M'aleginta l'amor. T'has estat perseguit per una bèstia feroja. T'has estat perseguit
per una bèstia paracha.
Fins demà!
Uuuh!
Vaig lentament en moviment, cap a un psiqui que coincideixi amb tu, en afecta, en busca d'afecte, per defecte, tu mai vas arribar, ni mostrar una mostra d'interès, no demostres res. Jo a la meva, tu a la teva, tot bé, potser no entenc res, potser vaig sec, potser és un somni, és igual.
Deixant visc els meus homis a diari Alguns almenys i altres moments dolents Però al final torno a ser el nen Xutant la llauna pel carrer Fent ésses de nit Animant l'animal de vins En uns moments nen en altres, home La virtut i l'error es troben Quan sent un o l'altre Jo heu d'afabular amb la música alta I te la deixant pels carrers
Alguns cops esquivant, altres de cap als mals hàbits. L'habitació no se'n menja perquè el sostre que menjo mana llums de colors. Jo pensant en l'orquestra, l'orquestra són veus de la xunga i un parell de síntes i el clou amb la machine. Tot bé, si ens quedem sense maquinar seguirem sent uns maquinats. I l'habitant, i l'habitant pels carrers.
Bona nit.
Fins ara!
El mòbil sona, no contestes. Mires les estrelles esquivant núvols de merda, t'esperes, notes la cendra caure, el sample no s'aguanta, ue de report de trams i un sol que espanta. Frena, vols agafar el ritme, tira enrere, vols poder tornar a escriure a setembre ni de conya. Colza, colza, puny en puny, maginta el cel de lluny, s'esquiven les penes pels graons de juny.
Metàfora i colors, estàs fora Martí. Estic dins cuinant 40 bits sense esforçar-me sol. Fes que soni fàcil, que abre un nas. Has nascut amb 16 barres i un flow propi sota el braç. Com si fos avui el darrer dia per sentir-te. Veus un núvol sobre el mar i dintre els teus llavis la brisa. És com si fos demà el dia escollit per escoltar tot allò que vas deixar en pausa. Hem tornat.
La vita, la vita, la vita.
Fins demà!
We've been around, eh? Huh? Shane Snatchy. Motherfucker.
sense ordre, pren valors donant-li forma al conjunt, avançar-se els fets, plantejar bé els punts. Estem en ratxa com l'equip de torn, ven sense por, si juguen fort esforç, sentir el dolor. Per mi no és anar per tot, és constància i treball, poc a poc, ok i pur tràmit. Víctor Pizza, per mi, bàsics, com s'ho fa el Febo després de sortir del Hill Street. I tu, una moneda a l'aire no és cap decisió difícil, tromiar i fallar tants cops i que es calmenta Jimmy, des del meu prop
I en això estem atents a la jugada Estàs escoltant, és portrar Porta, porta amb la moguda que la penso cremar S'estan preparant, però sé que no és per tant El concert érem 14, no ho estaven vibrant Penso que és l'important Rallats, el vòlum és compàs de zebra Invertir un món gegant fa tant res a perdre I amb tant per aprendre Barap, barap, sempre Més folis i cendre, codis per entendre Jo no tinc grupis ni fans, tinc temes Les xarxes socials són xarxes
Ells niden, les coses bones per si soles no venen.
quan sentim el present conscients dels actes que fem.
Potser és que m'he fet petit, potser és que ell s'ha fet gran. I l'arma diu que estàs, el meu viu al mirall. I hem entrat cabells, reis de ciblats.
que corba a l'esquena. Potser no n'hi ha part d'un grapat de cendre. Em fa entendre que vull viure. Caigo de lliure. Crema l'última pàgina del llibre. I al final, apropar-se contra el cap. O potser és que s'ha fet gran. Entenc que jo només vull viure. Caigo de lliure.
la mà l'última pàgina del llibre.
lo més cops que dies té un any i creu els dits perquè això no acabi aquí, perquè això no acabi mai.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
que soltar la pell, voy a llamar, más, más, mientras el amor es un bien.
Quan dels homos trillen massa, mai no en surt res de profit. Mon fill és fora de casa, fa tres dies i tres nits. Així cantava una dona sense voler.
Quan me mira, no me mira. I si me mira, no me veu. La meva veu el regirà. Vull parlar-li, no li lleu. Mon pare mor a Astúries i a Belgi té el meu marit.
Ja comença a passar ànsia, d'on morirà la meu fill? De tots els homes de casa, ni un no ha mort en el llit. De tots els homes de casa, ni un no ha mort en el llit.
Ja torna el temps de plorar Sento una veu que m'odiu Una veu que mai no engana Sols les mares la sentim Tantes voltes l'he sentida Com un corcó al fons de la pit
Mon pare mori a Astúries i a Belxiter, el meu marit. Ja comença a passar ànsia d'on morirà la meu fill. De tots els amors de casa, ni un no ha mort en la lli.
Prelleu dones, prelleu dones, que Déu senti el vostre escrit.
Només si veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls, és el temps que he perdut, que he perdut amb tu. Només si veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls, és el temps que he perdut, que he perdut amb tu.
Cadent el pas del temps, i com ha canviat tot, en que ja no fa fred. He caminat tant amb tu, però ara estàs tan lluny, vols dir que no ens hem perdut?
Pensaré en el pas del temps, i en com he canviat tot, el que ja no ho fa fred. Però ara estàs tan lluny, ara estàs tan lluny, ara estàs tan lluny. Però ara estàs tan lluny, ara estàs tan lluny.
Sé que no són coses per fer. Sé que vull ser lliure com es veu. Però tens massa coses en el cap. Deixa'm desestar, és això.
La, la, la, la, la, la.
Muntanya més alta de xerrar. I allà, respirar. Sé que no sóc coses per fer. Sé que vull ser viure com està.
Deixa'm-les estar, és això el que no et deixa volar. La-la... La-la... La-la... La-la... La-la... La-la...
La, la, la, la...
Estic en una cala. Parlo amb les palmeres abans de la tala. I veig com s'iguala.
El color del cel i el de les onades, toco una guitarra amb adhesius. Agafo aire pels nervius, em deco un suc de nervius, amb color de verius, i em sento ple com Tòquio. Rocks you should try, pieces of life, sóc el mic de Hawaii cridant banzai. La sorra crema com si fos l'Etna, em recorda l'asfalta.
Fins demà!
Perdo l'interès en dos minuts, envidia sense rum, ni no es risult, bombs on the roof, like Beirut. Et canto cançons ben begut, cremen les plantes dels veus walking. We rush, and for sure I live, we rush. Abans que arribin, toco el dos, and waiting for a miracle.
Però repeteixo el mateix error Em crema però mantinc viu al foc Fins que ja no conec el meu lloc Estic caient molt a poc a poc Ja podeu desitjar-me sort Ei, boi, no busquis conclusió Ei, vol que ho tot no tinguis por Ballant descalç sobre l'asfalt I amb màgia negra i m'apac Tocant el cel like a rock
He's overdosed, give me study Tell me my shame and my glory Yeah, yeah, it's not your body
Fins demà!
Un cotxe travessant-se boire cap alloc. I on groc són sospitosos si venen de lluny. El restaurant d'escort que mira un bot sagrat. La carretera és feta dels americans.
He perdut el rellotge a se fa un desnobet. Hem cercat camamila i hem perdut el temps. No tenim instruccions, ningú m'ho ha ensenyat. Duim una ràdio fènix que ara no va més. Psicofònia es buida.
Pujar tota castanya ha arribat el moment.
Ja feia massa dies que ho tenia en ment. He duit 5.000 persones, tot ho t'hem pensat. M'enduc una maleta feta per si ho tas. De botelles des Memphis, amb fetes vermots.
De vall s'havia l'àctil embascat per amunt. Si en allò en Barça pillen ràdios de Marroc. Damunt es pui major, l'espai és més a prop. Psicofonies buides, no m'ho voldria perdre, que vaig amb Peter.
Fins demà!
Un cotxe que ha sortit des Mènfis cap a lloc. Formigues que corren dins un chaos vegetal. Se'n miren, s'angoixen
L'imperi arriba a seu final. Marcians fills de puta, adoradors d'escarabats, és gran genocidi, és tràgic comèdia, no és d'infant.
Nintendo, parquet que patina. Dibujos, pallassos, jardí ple d'alzines. Cafè de lleganyes, galeta i moroera, si hivern no manganes.
de tan en tant que ses formides han refet sa vida amb les carabats dissecats amb vitrines i veuen l'orxaca que plou i ho celebra en un nou sa colònia torna a viure en pau. Ping-pong vol que sora
Tens un gol de fer reals, quan es diu Anova. Són amics els meus germans. Marcians, fills de puta. Adoradors d'escarabats. És gran genocidi. És tràgic comèdia.
Nintendo, parquet que patina. Dibujos, pallassos, jardí ple d'alzines. Cafè de llaganyes, galeta i moera. Ciberno, manganes, ja no és lo que era.
que ses formigues ens han fet sa vida amb les carabats dissecats amb vitrines i veuen orxata que plou i el celebren un nou. Sa colònia torna a viure amb prou.
Margalida, jo t'estim dins els meus dies per sempre. Margalida, jo t'estim dins els meus dies per sempre. I quan te'n vas a salvar
Fins demà!
T'enganxa i no tremolla pot servir, perquè l'amor sigui el seu ànim. Ses ones blanques canten diferent, sa aigón salada te saca sa pell i te transformes en...
S'aprova bateant, s'esbales estirant, s'emmesclaç a l'exor.
Fins demà!
Fins demà!
Rump sense destí, contra el destí mor, reflet se saclaró. Se prova feant, ses bales estirant, se mescla solitzó. Corren els dofins, les brises perigits, ni un sol esquís.
S'ha apagut, jo ja ho sé. Si no tens dos ulls, em tendré sento almenys. De mi no s'ha escapat, a dins els meus serons. Si vas per el camí, jo t'agradaria.
T'observeixen quan vius tan lluny i ens es fan llitrop a gust. M'entres a les comies que no tornen bé, estem sol a fallar. T'ho desespera. T'ho fer-me un rollo llarg dins el meu cervell.
10 dies badallant dins aquest castell.
L'amor és un accident, és el que jo no esperava, uns els que miren tan sent.
Està junts en tants moments, la mà ja no ens ha volgut fer el seu. I ara som sements separables, com bolsa i naita valer, com pilota i trinquet. De la teua mà sempre ens assegura, no em cal fer-me la lluna, o quan ara amb el cor no es plou.
M'encanta tindre't el meu tim. Eres tan pur que no pots mentir. Però jo t'estim. No em decidis ser brigada. L'amor és un...
Fins demà!
Imagina't que a mi sense tu, partes el cos, la nostra vitamina, tens una llum que no s'apaga, encalza les mans i m'il·lumina. Eres la cançó més bonica del, del meu disc i del cançonet, la xarra flor del taronger.
Fins demà!
La Rambla, el socavo en las escas, bajadas y cuestas, iris en los bunkers, ahí se mueran. Nos han quitado nuestra cima, ya no es nuestra, solo reformáis, hay beneficio, los vecinos os imponen.
Sous-titrage ST' 501
No he desitjat mai cap cos com el teu, mai no he sentit un desig com aquest, mai no el podré satisfès ben cert, però no he pogut desistir a oblidar-te.
És el desig de la teva noesa, és el desig del teu cos fora el meu. Un fost desig, pagament de fer mal, o bé el desig simplement impossible. Torno al començ plena pena i de fúria, no he desitjat mai cap cos com el teu. No he desitjat mai cap cos com el teu. No he desitjat mai cap cos com el teu.
No vull seguir, no vull seguir.
No vull seguir. No vull seguir. No vull seguir. No vull seguir. No vull seguir. No vull seguir.
No, no, no, no vull seguir. No, no, no, no vull seguir, no vull seguir, no, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir, no vull seguir. A ma mà tots els versos.
amb dos extrallaways, dia a dia, el tatami de la vida, el primer cata, mira.
Entra sigilós com un ninja, el jerseïdor xuríquens que ara et menges, amb gust dolç de quan et menges, és contemplar el poblat amb flames, quan el setge és dur i llarg, fina bé el teu arc, més rossegat pels camps a la nit amb la lluna, i és abotejat una a una la ciutat, aviat serà runa, i digues ara tot falla,
La teva tropa fuig de la batalla, els vaig comprar amb un xino i una ratlla. A l'escola dels cops d'ús valen tots els trucs, em frego el nau els teus pelucs. I ara, amb un vest us envio a dormir, amb feliços somnis, amb xeringues i zombis. Atac dels ninjas yonquis, millor que tapis el teu pompis. Escupar merc d'arts amb la servetana,
i et cangrena la cama i no pots fugir. T'espera amb la canana entre els matolls fins que veu que ja caus. Recull els daus i se'n va cap a casa. Diu que té pressa. Està creant una nova raça. Se'n va a la casa de dilluns a dilluns. Sempre ho repassa mentre treu fum. Molts diuen o no és ell. El superfragilístic toca polles. Us té a tots lligats amb argolles i pompa nois i noies.
Si noteu algú du i fred no són paranoies, sols són costums, el planeta d'on vinc, això és típic, només ho feia en plan pacífic, poc específic com la llei, és un científic i és rei, és el cop d'un sensei.
Nena, nena, nena. Mayday, cridem els pobres miletalls, quan ve el drac amb el foc a les mans. Peres i Joans, porteu les vostres mares, filles i germanes grans. Ignora els vostres camps del pacte. Estem aquí, el segon acte, redacte com un matemàtic. El franc tirador que us vigila des de l'àtic.
erràtic com el fill pròdic, però només puc ser sarcàstic quan et véns amb lo teu. Dius que tens foc? Sí, va, jo sóc un allau de neu. Vinc quan aneu, els cinc en el teu. Colla, així que ja em pots començar a rapar un peu. És l'hereu, el senyor del castell, diu. Mateu el missatger que sap un secret que és que el millor molet perquè la sort et vagi acompanyant és una ferradura a cada guant, només paga quant. Té el material a dins la butxaca, un pajaroller és com el raca.
sempre buscant el pallego un diamant, és fantàstic, rementa'm un estic el rap de plàstic, fa fàstic, com no? No podia ser menys el nen que m'hi ha nascut d'un contenidor, el carreró, els ulls foc, l'estral a la mà, llepant un bio d'aquests, i ara digues tens por, quan la merda i el ventilador s'ajunten no hi ha perdó, hi ha més preguntes, mira la cara quan l'apuntes, i et diu Sayonara, i ocupa't més dels teus assumptes.
Bona nit, senyores i senyors,
Els teus auriculars, el teu iPhone, el teu iPad, el teu ordinat, els teus altaveus del cotxe, el que faci falta. Si, si els troba pot contractar-los. Espero que porti suelto.
Partit a troc per casualitat, no te puc deixar de mirar. Quan t'escolt aquella cançó de sa llista de Spotify, pens que tu me la vas passar. Quan m'escrius per a realment odiar.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No anem cap allò.
Fins demà!
FINALE!
Fins demà!
Hermoso son este usugues, María, reina del núcleo y de la morería. Si yo fogues pos de erte, María, como una lloyama casa es guardaría.
Cuatre versos et cantaria. Ay, Maria, meu amor, torna mi ces al favor. Dimoni de quatre bañes, no vull ser el teu canavari. Tinc les plomes, ben yo.
Clar que sí, chica.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Ai, amor meu estimada, canalai, canalai, ai, ai. Jo n'he fet una cançó, com a l'hi trinquin, com a l'hi tron, jo n'he fet una cançó. I encara no l'hi cantada, canalai, canalai, ai, ai, per no tenir ocasió. Com a l'hi trinquin, com a l'hi tron, per no tenir ocasió.
Hi ha ningú que si no em dones, canalai, canalai, ai, ai, ai, que puc estar a vora tu. Com a l'hi trinquin, com a l'hi tru, que puc estar a vora tu. Creu-te que me n'he folgat, canalai, canalai, ai, ai, ai, ja ho coneixeràs amb jo. Com a l'hi trinquin, com a l'hi tru, ja ho coneixeràs amb jo.
Pregunta, canalai, canalai, iai, i m'has de dir si o no, com li tinguin, com li troc, i m'has de dir si o no. La carta que m'enviares, canalai, canalai, iai, i pel dia d'ascensió, com li tinguin, com li troc,
Fes dia d'ascensió. M'ha de dir si tu vas estar, és canalai, canalai, ai, ai, se que et vaig enviar jo. Com a l'hi trinquin, com a l'hi tronc, se que et vaig enviar jo.
que no m'hagués equivocat, canalai, canalai, ai, ai, posant-se a direcció, com a l'hi trinquin, com a l'hi trot, posant-se a direcció. Des d'un sabreu és poc llarg, canalai, canalai, ai, ai, no ho passeu estrany ningú, com a l'hi trot, no ho passeu estrany ningú.
que posa sa poca edat, canalai, canalai, ai, ai, i es teni poca vigor, com a litrenguin, com a litrenguin, i es teni poca vigor.
La cançó ja està acabada, canalai, canalai, ai, ai. Ja li som a l'espigó, com a l'he trinquin, com a l'he trob. Ja li som a l'espigó.
Ombres blanques per la vida i ombres negres pel carrer. Una de les dues tu molt bé podria ser. Només tens que fer, només has de ser. Que tot el que tots diguis no ens fa falta passar bé. Ni qui són els bons ni que els dolents. Doncs és una cosa que es veu al moment. Només actua i deixa passar el temps.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Per surt que el seu no és l'única realitat. Dormis més voltes i mira endavant. Només s'actua i deixa passar el temps. La fi arriba sense importar ni gens. Aquesta nit, aquesta nit, aquesta nit. Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit.
i arriba sense importar ni gens. Aquesta nit, aquesta nit, aquesta nit. Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit. Ombres blanques per la vida i ombres negres pel carrer. Vivint el moment, vivint el carrer.
Qui són els bons ni els dolents? Doncs és una cosa que es veu al moment. Només s'atua i deixa passar el temps.
Fins demà!
ossos i músculs i oxigens.
Fins demà!
Algues i fons, tornar començat cicle, fer un pet universal i fer recet que deixin d'existir les maquinetes de fer punta i els marges de ciment.
Un pet i que ja deixem de fer nosa. Que tot el que era tot sigui no res. Un fins aquí i no un te diré coses. I que tothom deixi de ser quires. Tota la santa merda ja ho veurem.
Tampoc no hauria de ser tan complicat. Si hi havia res per fer, ja no ho farem. Serà tot un xim-pum i s'ha acabat.
Ah!
Un pet sense fissures, espontani, partícules mínimes d'un segon. Un pet i un cataclisme coetanis, un crac com en Messi o en Pau de Bon. Un pet i un cataclisme coetanis, un crac com en Messi o en Pau de Bon.
Un patapam i tota cau una puta. Sa bicicleta, es mòbil, ses manies. Un d'això ja ho tendríem. Una nota final d'una darrere sinfonia. Tota la santa merda ja ho volem.
Font, teneblos, digeis i sindicats. Si hi havia res mal fet, ja no ho sabrem. Ningú tendrà la culpa del pecat.
Tota la santa merda ja ho veurem. Tampoc no hauria de ser tan complicat. Si hi havia res per fer ja no ho farem.
Serà tot un xim-pum i s'ha acabat.
Vull que me diguis de quin color ets la meva ombra. I quan vegi't sol de bla, diràs que marcaré.
i s'enfonsarà pensant que quan despertis ja haurà tornat a sortir.
Com cada dia serotina, cada una vida li donant un sentit amb vora inexacta.
que te digui de quin color veig la teva ombra. No t'importa com si res faràs passar l'estona i segueix allà pensant que quan despertis ja hauràs tornat a dormir.
No vull temps per pensar, vull jugar amb els ocells, el meu cervell, tenir pell a pell. Tot allò que me fa por és que no tens pot, jo hi fumo un cor, no ens queda anar a dormir.
Gràcies.
I espera, no corris. T'atrapa, t'agafarà de nou. I espera, no corris.
Podem xerrar d'altres, caminar dins d'un forat, o podem dir la veritat que això no t'ha agradat. Tal vegada jo xerr massa, perquè no tens res clar. Tal vegada estic esperant que m'ho diguis d'un qui sap.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
És el teu estil, I guess t'ho fes.
Fins demà! Fins demà!
Jo que m'amerec si faig potes.
Pus et s'escala i et llences al buit. I treu ses ales com si fos un descuit. Però no voles, no voles perquè s'aire ja full. I penses que ets tu, però no penses en tu.
I sents la profunditat de s'altura en el sant peror. I sents la profunditat de s'altura en el sant peror. Caus com la fosca dins la por. I ara no hi veus, i ara no vol.
i et plores, només ho saps tu, i et poses l'escut, però deus bé perdut. I sents la profunditat de ser torna per anar-se'n peru. I sents la profunditat de ser torna per anar-se'n peru.
I és que s'absència de resistència t'embriagues vol. I pren... s'atur.
Fins demà!
I sense sa profunditat.
Tu no sap què passa, que vam boges per tu. És que ja es no saben el que vaig descobrir quan eres nano i et feies pipí. La nostra mà et posa sucre al pitu i totes estan boges per tu. Totes estan boges per tu.
Baixes a la pista i ets un xou de debò. Fora tots els catxes que tu tens un bombó. Joendran els en sucre volen tindre un fill teu. I és que ser dolç també és una creu. I tot és estant. Escoltes Ona Mediterrània.