T'he fet lloc en els meus cops Pintes teu nom a separar I si tu és meu corant No vull partir sense ensenyar-te T'he encontrat i hobert per dos a casa Per que vingués en jo mirar-ho Donar-se'm-hi
el jardí primavera no vull partir sense ensenyar-te té un bon jardí obert per dos a casa vull que venguis en jo mirar algú dona el seu mar sé que tu tens la teva barca sé que has sortit sol abans de trobar crec que poden compartir coses dona el seu mar
Fins demà!
M'han mort pel seus canes, amb paraules noves. Tots els llans m'alladen, fred de cada pic més prest. Vaig fins a Cateva, avui no m'han dit tant.
Fins aquí.
Un cotxe travessant-se baire cap alloc i un groc són sospitosos si venen de lluny.
El restaurant d'escort que mira un bot sagrat. La carretera és feta dels americans. He perdut el rellotge a la font d'esnoguer. Hem cercat camamila i hem perdut el temps.
instruccions ningú m'ho ha ensenyat. Duim una ràdio a fer nits que ara no va més.
Puja tota castanya, ha arribat el moment. Ja feia massa dies que ho tenia en ment. He duit 5.000 persones, tot ho t'hem pensat. M'enduc una maleta feta per si ho hi tas.
De botelles des Memphis amb fetes vermuts. De vall s'havia l'àctil amb escap per amunt. Si en allò en Barça pillen ràdios de Marroc. Damunt es pui major, l'espai és més a prop.
no m'ho voldria perdre, que vaig empiternat. Serena de novembre, el mig despla de cura, amb mort humilitat. T'he perdut de sa cura, encara queden restes d'un mal accident.
Gràcies.
Un cotxe que ha sortit des Memphis cap a Lluc.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània d'aquest 11 de febrer de 2026, dimecres, és el moment de repassar-vos l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. També recordem que a partir de les 8 i 25 aproximadament contactarem amb en Toni Benass, amb ell,
Revisarem diversos punts de l'actualitat, sempre en la seva anàlisi crítica. Entrevistarem en Tomeu Mestre, que en la seva tasca de recuperació històrica avui ens presentarà una figura important també de la nostra cultura.
Tendrem també diverses entrevistes més, entre les quals en Enric Pozo, que ens explicarà, ens presentarà les jornades de cooperatives de consum i serveis. En Amarisa Sardó, farem l'habitual exercici de literatura comparada i...
parlarem d'actualitat internacional, com cada dimecres a partir de les deu i mitja. És el moment de repassar l'actualitat. Ho feim amb Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I diari de Balears abans que ha estat citat als jutjats de Manacó, un militant de l'esquerra independentista per unes pintades aparegudes fa la nit, fa més de dos anys.
També destacam una entrevista a en Joan Maiol. El sediciós Joan Batista Picornell és el mallorquí més influent després de Ramon Llull. És el titular d'aquesta interessant entrevista sobre el llibre que acaba de publicar les sediciós.
Vicenç Vidal, que diu que l'obtenció del senador propi de Formentera és una victòria democràtica, mentre que UOP Ensenyament acusa el conseller Vera de comportar-se com un infant de 3 anys per voler imposar la data d'oposicions. Més qüestions. El PP s'assuma a Vox davant l'intent de frenar la derogació de la llei de memòria democràtica.
Els principals sindicats de Galícia, Euskal Herria i Països Catalans proposen salaris mínims propis per a cada una d'aquestes nacions. Caimari diu prou, 18 anys de carreres il·legals sense resposta. Esporles, primer poble amb el nou model residencial d'habitatge supervisat del Pla d'Infraestructures Sociosanitàries. Lluc Puntes guanya la tercera edició del concurs Amic Nous Talents
amb el projecte Menjar a prop, els vins de les Balears com creixen París i des de mitjans mallorquins i Reacciona conviden els menors de 30 anys a implicar-se
en els mitjans de comunicació en català, i és que l'Associació Una Mediterrània i Mitjans Mallorquins i el moviment juvenil en favor dels mitjans de comunicació en català reacciona, fan una crida a tota la gent jove que estima la nostra llengua,
a implicar-se de manera directa en el procés de millora dels mitjans de comunicació en català. La proposta va dirigida als menors de 30 anys, ja que a la passada assemblea general de socis es va aprovar la creació d'una quota de soci
amb el preu especial per joves de 30 euros anuals. Queda feta la crida, queda feta la convocatòria i votam a la portada de VilaWeb. Allà trobam com a primera notícia les protestes de la vaga d'educació tallen la ronda litoral, la C32, la C55 i la N1.
Dos, i és que avui és jornada de vaga de l'Educació a Catalunya, que podria repetir-se, segons ens indiquen de Vilagüeb, també el mes de març. Més qüestions per pinjar encara les eleccions municipals amb la posició fragmentada i amb la catalanitat al centre. Càrregues i una detenció al Pla de Sant Padó per l'entrada d'un regidor trànsfuga d'Aliança Catalana.
10 morts pel Cap Baix en un tiroteig a la Colúmbia Britànica, el fort vent posa en alerta Catalunya, el País Valencià i les Illes i la jutgessa de Catarroja demana a una escorta d'Amazon la factura d'una trucada clau durant la gestió.
de la gota freda. Aquests són els principals titulars que mos ofereix hores d'ara Vila Web. M'ho tornem a la portada de Diari de Balears i allà anem a la secció d'opinió. Una secció d'opinió on hi destaquen diversos articles. Bé, vos recomanarem també
Es focus d'en Àngel Tarrón, com feien sempre que pòrem, Palma Suits, titulat Els nostres fills. Ja sabeu que en Àngel Tarrón fa aquestes cròniques interessantíssimes sobre la palma...
i se palma de fa uns anys. Evitant-se nostàlgia, però. M'on anem a la secció d'opinió del diari? Allà hi trobam Francisca Grimald amb el seu article titulat Carta a la directora del Banc de Sang. En Joan Vicent Lilló, del naixement de la consciència...
Nalila Tomàs, manca un mes pel 8 de març. Rafel Borràs, contenció turística, relat trencat. Joan Lladonet, ni més competències ni un pessic de sobirania. I finalment també en recuperam...
Un d'en Joan Vicenç Lillo, titulat Ens manquen ous. M'anem ara ja directament a la predicció del temps. Una predicció que mos fa, com cada dia, en Tomé o Mateu Canals i l'escoltam. Bon dia. El protagonista d'avui serà el vent i les altes temperatures, com ahir.
aquí les temperatures es faran disparar fins a 24 graus, avui més a lancos seran igual, inclús farà més vent, nivell perins i poca cosa més. Serà endavant, quan el vent demàcana agafarà molt més força, serà ja inclús violent, i de cada divendres també es donen molt de vent i dissabte, d'un moment a partir de mitjans de matí començarà a fruixar,
i les precipitacions que podran tenir d'hivern a l'hora baixa i la nit de d'hivern a dissabte i dissabte de matí al nord de Mallorca amb una baixada molt important de temperatures i a partir de diumenge pare que hi venen dies de temps estable.
Aquesta és la predicció del temps que m'ha fet en Tomeu Mateu Canal. Ja ho sabeu, com a mínim fins diumenge hi haurà diversos fenòmens. Sembla, però, que s'anuncia per la setmana que ve més calma, una espècie d'anticicló que ja molt anirà bé.
Don't you know you might find A better place to play
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat, et dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
L'artesania sempre ha estat aquí. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com un sol. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Gràcies.
I el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània es dimecres de matí. Començam amb l'anàlisi que mos fa en Toni Ben Nassa, que sempre ve i recuperam algun dels seus posicionaments públics i a partir d'aquí en feim anàlisi. Toni Ben Nassa, molt bon dia. Molt bon dia, com anem, Tomeu?
Va bé, encantats de tenir-te un dimecres més. Toni, bé, de tot el que podem destacar de les eleccions aragoneses, veig que també te quedes en part, en la part positiva, podem parlar de tot, eh?
però la part positiva seria que el partit de José Antonio Labordeta, com tu dius, la Junta Aragonesista ha doblat el nombre de diputats a les eleccions aragoneses i ha obtengut un resultat històric important, no? Sí, bé, el millor resultat és de l'any 2003, que és cert que l'any 2003
va arribar a un 14% dels vots, però de l'any 2013, és a dir, han passat 23-24 anys, ha obtingut un resultat històric, doblant el nombre de diputats de 3 a 6, i el que és més significatiu és el canvi d'estructuració política i de resultats polítics que se produeix dins l'esquerra de tots els territoris nacionals.
perquè hem de pensar que Galícia, el BNH, és la primera força d'esquerra, no és la primera força a l'esquerra del PSOE, sinó que hi ha un parell de comptes electorals superant de molt en el PSOE, per tant, la referència de l'esquerra Galícia és l'esquerra nacional.
En el País Basque, Escalerria, també el mateix passa amb Bildu. A més a més, hi ha unes enquestes que donen que pot ser la primera força política per davant del PNB. Per tant, un gir històric. Aquest escenari polític també es va donar durant un parell de períodes electorals a Catalunya...
amb Esquerra Republicana. És cert que el govern de Pere Aragones va ser el que va ser i ha patit un porcàstic electoral a les darreres compteses electorals, però és cert que també va ser la primera força política de l'esquerra nacional, l'esquerra republicana. Per tant, pràcticament tots els territoris d'una perspectiva nacional, les primeres forces estan convertint en les esquerres nacionals.
En el País Valencià també compromís frec a frec.
amb el PSOE i a determinades zones territorials delimitades com a València, capital, fins i tot, primera força per davant del PSOE. Per tant, és un canvi històric que la Junta Aragonesista, un altre territori històric del qual sovint s'oblida pel fet que l'Aragonesista català, que ara després en parlarem, són llengües
molt minoritzades en aquest territori, no s'ho consideren territori històric, però pel que ha de ser d'identitat i la seva llarga trajectòria de...
la configuració nacional diferenciada també s'hi hauria de considerar, s'està produint també aquest reviscolament de sentiment nacional i nacionalista, cosa que considero que és molt positiva. I sobretot, sentiment nacional i nacionalista que res, res, res té a veure amb la dreta regionalista.
del part, perquè recordar que sempre havia tingut una presència molt important o més que molt important parlamentàriament i estratègicament molt significativa i molt determinant
la dreta regionalista aragonès, que era el partit aragonès regionalista, que és un partit de dretes i molt, molt, molt anti-aragonessista, tot i el seu nom, és a dir, perquè adopta postures fortament antiquetalanistes, contràries al reconeixement
del català i de Saragossa com a gent gos pròpies i d'una dreta econòmica regionalista però que d'una perspectiva nacional amb ben poca sensibilitat cap al passat històric i sobretot cap a la identitat lingüística d'Aragó.
Toni, bé no em porta hem fet bastant d'anàlisi aquest dies de resultats de la dreta una pinzallada ràpida i votant de tema què t'apareix PP i Vox a Aragó? Sí, és la dinàmica que s'està exceint en el conjunt de l'Estat com diu darrerament i repeteix a totes hores d'en Carles Rupiant
sa fatxa està de moda i sobretot entre sa gent jove com més fatxa millor per dir-ho de qualque manera hi ha aquesta onada reaccionària que sa tradues amb aquests resultats i per tant
També comparteix amb ell el seu anàlisi que s'articula un front ample no ja per defensar postures polítiques de caire nacional, de caire sobiranista o de caire ideològic molt marcats, sinó simplement per defensar el sistema democràtic o, efectivament, en l'aplicació de la llei d'on,
i el sistema que tenim, que no és directament proporcional amb el resultat electoral, sinó que és un sistema pseudo-maloritari, per dir-ho de qualque manera, evidentment hi haurà una victòria de l'extrema dreta coaligada amb la dreta extrema
i està en sediós perill. Com dic, no és un projecte polític, sinó un sistema democràtic. Per tant, crec que tots han de fer un parçament molt comun. I en quant a Aragó, vam amb aquesta mateixa línia i el que me preocupa més és, com també he dit a xarxes, la situació de si com estan i si com continuaran estant i si com quedaran, els nostres compatriotes de la franja de Ponent i a més tots aquells que són
parlant de Saragona, o digues catalanoparlants,
i es parlant de seguint Aragones en aquest territori, que tant PP, com Vots, com Espar, no tan sols és que no vulguin protegir Aragones de la cooficialitat, sinó que sobretot Vots i Par defensen públicament l'execució de polítiques agnocides i d'extermini del català i de Saragones en aquell territori. Per tant,
tota la meva solidaritat amb aquestes més de 80.000 persones que pateixen a diari l'opressió lingüística i s'intent d'extermini en no sida per part del govern d'Aragó i que ho continuaran patir.
Votant de qüestió, fas referència a una entrevista a Pep Álvarez, secretari general d'UGT, que la titulen, no sé si és El País o no sé quin diari. Crec que és El Correo, estic parlant de memòria, però crec que és...
al diari El Correo, que li fa l'entrevista. Estitulades els sindicats han de ser sensibles amb algunes multinacionals i tu, sarcàsticament, dius el sindicalisme espanyol remit en una frase. Correcte, perquè a més a més UGT s'està cobrint de glòria.
pensau que està defensant obertament UGT, un sindicat fundat per Pablo Iglesias del segle XIX, és bo perquè ens entenguem, que aneix a ser soblut del moviment socialista
de la primera i després de la segona internacional com un moviment socialista que és profundament antimilitarista i antipelicista. Precisament una de les característiques de la segona internacional i de...
i del moviment socialista originari desformat pel poble Iglesias era la lluita en contra de la guerra, de les diferents guerres que promovien els imperis i en especial se va accentuar en la lluita en contra de la primera guerra mundial, cosa que provoca la ruptura
de la segona internacional és a dir, quan feim el repari històric però crec que és important perquè dic que tot això de l'antivelicisme de l'UGT i del moviment socialista etcètera perquè l'UGT és un sindicat que a dia d'avui va anar a visitar la seu de l'OTAN ara fa crec que 10 o 15 dies
i que defensa públicament que tots els ciutadans paguem un impost per rearmar de la Unió Europea. És a dir, defensa l'establiment d'un nou impost militarista per poder rearmar la Unió Europea. És a dir, és que és sense sentit. Jo crec que l'UGT ja hauria de renunciar al seu passat històric de vinculació amb el Pablo Iglesias Posse
i en el moviment socialista i obertament hauria d'intentar convertir-se en el corretge de transmissió i el sindicat de vots, perquè evidentment el seu postulat són els qui són. I a més a més, amb un afegitor d'aquesta entrevista, el que diu que s'oposa radicalment que hi hagi un salari mínim interprofessional vinculat al nivell de vida de cada comunitat autònoma.
perquè diu que saps un postulat patronal, evidentment. Què relata això? Una grande libre? Sí, sí. Justament d'això te'n volia plantejar, perquè és una reivindicació dels sindicats, diguem-ne, nacionals, de cada un de les nacions, d'Euskal Herria, dels Països Catalans i també de Galícia, i veig que s'hi situa en contra
però en canvi tots aquests sindicats ho proposen i pareix molt lògic, perquè els sous que l'Espanya aprofunda són més o menys que suficients, a les Ier Balears és evident que no, a Euskal Herrià té un altre nivell de vida, en fi, nivells són diferents.
perquè Joies ho entengui de manera molt clara.
Val el mateix un lloc d'una casa a Teruel, a Cuenca o a Càferes que a Palma? No. A Palma, Inca o Manacot? No. Val el mateix la cisteia de sa compra a Càferes, a Cuenca o a Teruel que val a Palma? No. En canvi, els salaris a nivell de convenis col·lectius, de basta estatal, a nivell de salari mínim interprofessional...
a nivell de pensions i a nivell, sobretot, també de retribució dels funcionaris públics, perquè, evidentment, es complementa d'insularitat i, sobretot, de seguir balears, no compensa absolutament en res els costos de cedida, són exactament els mateixos. És a dir, a l'hora de tenir un salari de misèria han de ser espanyols,
però a l'hora de pagar els serveis i a l'hora de pagar l'habitatge i a l'hora d'anar a comprar, no ho són, perquè tenim un cost de vida que en determinat cas pot arribar a més del 50% del que pagaríem si visquéssim en aquesta Espanya vaciada. Molts volen espanyols per segon que, però per segon que no.
I el mateix podem dir que ja n'hem parlat a nivell d'escala europea, perquè a nivell d'escala europea ens trobem que, sobretot, a les zones més desenvolupades econòmicament, com poden ser Sergilles Balears, com poden ser Catalunya, com poden ser Euskal Herria,
ens trobem que en aquests determinats territoris tenim uns preus equiparats a set zones més cares d'Europa. És a dir, no hi ha gaire diferència, per exemple, entre el que val una copa o el que val un menú de dinar de Palma i el que val a Múnich, per dir-ho d'acord, per fer un exemple, el que val a Hamburg.
En canvi, els salaris són una tercera part del que cobra un treballador alemany o del que cobra un treballador suec. En definitiva, en resum, quin és el principal problema i per quin motiu els ciutadans de Sevilla i Balears, els mallorquins, els mallorquines, ens estem empobrint any darrere any? Perquè tenim...
un nivell d'inflació, un preu de sabitatge que és propi de l'Europa rica, i tenim uns salaris que són espanyols, i més que espanyols africans.
Clar, evidentment, l'empobriment és inevitable. I per quin motiu tenim aquests sous africans? Perquè són la mà d'obra explotada de rits espanyols que venen i de rits europeus, sobretot, que també venen en el nostre país i ja les va bé en els poders establerts i en els que controlen aquest règim colonial extractiu en el qual està a sombras
al nostre país. Per tant, crec que ho hem de anunciar de totes i a totes hores. Darrere qüestió, per tancar la nostra connexió d'avui, Toni, aniversari de la desbandar. Mai esplou tota la memòria històrica que fem. Correcte. La desbandar, una fugida de dezenes i dezenes de milers de persones
civils, tots ells, gent major, infants, dones, que fugin de les matances que duen a terme les tropes africanes sublevades en mans dels peixistes, i sobretot quan arriben les notícies de les grans matances col·lectives que van encòmetre aquestes tropes de les ordres del general Mola,
Bé, Mola, Queipodeiano, etcètera, Badajoz, se produeix una gran desbandada, una gran fugida de tropes, de tropes, bé, de tropes, no, de població civil, millor dit, de Màlaga, de Cap Almeria, a través d'una carretera secundària que va frellant la costa,
i l'armada sublevada i l'armada franquista en tres creuers. El creuer Baleares, que crec que tothom pot sonar, el creuer Canàries i el creuer Almirante Cervera, durant pràcticament dos dies es dediquen a bombardejar de manera continuada en aquesta població civil dones, nins i persones majors que estan fugint
de les matances, de les propes mores mercenàries que havien executat els sublevats. Tot pleiat, amb què se tradueix? Amb més de 5.000 civils morts. A dia d'avui, el creuer protagonista d'aquesta gran matança té un monument al centre de Palma, allà on s'escrema dreta, normalment, i fa un parell d'actes de commemoració i de salutació feixista.
Això seria impensable a Alemanya, seria impensable a Itàlia. Això només passa a un país en el qual no s'ha superat ni molt mai els crits de la dictadura feixista. Això no se pot permetre.
d'exaltació de nazisme al centre de Berlín. Això seria impensable a qualsevol estat democràtic, i ho tenim a Palma, protegit, beneït per l'establiment judicial i protegit per les nostres autoritats. Per tant, molt trist i molt preocupant des del punt de vista democràtic.
i realment convé tenir-ho en compte i està molt bé que ens hagi fet aquest record, aquest exercici de memòria, sobretot ara que PP i Vox no se deixen i continuen tota la seva maquinària per acabar de liquidar la llei de memòria històrica de les Illars Balears,
Compartim que és una terrible notícia, no Toni? Correcte, clar, evidentment no volen que hi hagi memòria perquè la memòria recorda els crins que va com a tresfranquisme, està clar. És clar, és que jo en ocasió també jo crec que hauria d'haver una valentia, per dir-ho de qualque manera, més grossa en seu parlamentària.
A què me refereixo? Me refereixo que l'oposició hauria de ser molt més clara i molt més contundenta des del meu punt de vista quan s'encara amb aquest postulat negacionistes. Per quin motiu? Perquè crec que se les hauria de convidar a totes excepcions parlamentàries que se parli de memòria històrica, a PP i a Gotsa que pugin damunt la tribuna i que condemnin expressament els crins del franquisme.
No se feia embatassona en el seu moment? Sí, vol dir molt bé, dona. I se va posar tota la cúpula de presó. Sí, sí. Que hi ha morts de primera i morts de segona, és a dir, morts que se van executar durant 40 anys de dictadura sense cap tipus de procediment judicial, amb execucions sumàries, sense cap tipus de garantia. Aquests morts són de segona.
Per tant, si s'ha de condemnar el terrorisme que el condemnam i el condemnen una i mil vegades, també s'ha de condemnar aquest crims. I s'ha d'aplicar, des del meu punt de vista, la mateixa sanció jurídica en aquells que no condemnen el terrorisme, que sigui islamista, que sigui baix, que sigui el tipus que sigui, en aquells altres que tampoc no condemnen els crims com els per l'extrema dreta durant 40 anys,
a l'estat espanyol. I si no se fa, haurien de tenir les mateixes conseqüències jurídiques. Perquè només hi ha dels pàndols. Els demòcrates i els defensors dels drets humans, per una banda, i per l'altra, els que no les respecten. I aquell que justifica de qualsevol manera el crim desfranquisme està vist, demostrat i comprovat que ni és un demòcrata ni respecta els drets humans i se les ha d'anunciar, com dic, a totes hores. Toni, moltíssimes gràcies. Ens tornem a connectar dimecres que ve.
Gràcies a vosaltres també, una forta abraçada. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Bona nit.
I avui el protagonista de l'entrevista del dia és en Tomeu Vestre, en Balucho. Bé, ara que deia això, pensava que compartirà el protagonisme amb una persona que mos presentarà, que és Francesc Ramírez Montserrat Francis, però no mos avancem. Tomeu Vestre, molt bon dia. Bon dia, molt bon dia a totem.
Com estàs? Beníssim. En forma. En forma, content d'aquest rescat que hem fet.
d'aquesta dona, d'aquesta dona emboirada, enterrada, com la flor romanial. Sí, sí. Mira, Tomeu, parlant de rescatar, i abans d'entrar en la protagonista, ets el prologuista del llibre d'en Joan Maiol, que recupera també l'altra figura, realment...
interessantíssima i tant i tant i per mi com a mínim me l'ha donat a conèixer perquè la desconeixia completament un bon llibre no? un bon llibre i un gran personatge un gran personatge en Joan Maiol ha fet una cosa quan jo vaig escriure La identitat reaixida el vaig menys tenir en aquest personatge, jo el coneixia però ah bé, pel seu final diguem que
Més que passar al final, perquè ell, abans de la Constitució de 1812, se va aquietar en en Ferran VII. I aquest va ser el motiu pel qual el va descartar. No és tant, en Joan Maiol, que ha anat molt més enllà,
demostra que va ser una circumstància molt temporal aquell sentiment de la monarquia perquè aviat va descobrir que en Ferran Zeta era un absolutista com tots els Borbons i ja no va tornar cap a Espanya i va morir gairebé sense indigència aquest home i per tant deva llegir la novel·la d'en
d'amneal ja haurí inclòs amb picornera i d'altirar-te així. Bé, sempre hi serem atents. Tomeu, mestre Baluchó, Felanits per la Igualtat i l'àrea cultural de la penya barcelonista de Samarells organitzen aquesta conferència Bouber i Bou per en Francisqueta del Teatre, crònica en imatges del rescat de la vocalista de Los Transhumantes.
i és que, tu meu, has fet aquesta tasca de recuperació d'una persona que a mi particularment no me sonava gent ni mica, que era Francesca Ramírez Montserrat, coneguda com a Francis, vocalista de Los Transhumantes. Qui era Francesca Ramírez i per què mereix, diguem, la rescatada?
Sí, va ser una primeríssima figura. El Transformante va ser un grup dirigit per Miquel Vicenç, un Falanitxer també, que durant més de vint anys vàrem ser la primera orquestra musical de tot l'estat. I vàrem actuar a Portugal, a Marroca, Tunisia, a Algèria, amb una paraula, vàrem tenir una difusió molt important.
Imagina't tu que aquesta dona, la Francis, que era la vocalista del grup, el seu retrat de 40 metres quadrats residia a la façana de Rialto de Madrid, a la Gran Via. Bé, vam enregistrar 10 audits i va ser una època
aquesta de los Trasumantes, que va coincidir amb l'Ocieta de Palma de Bona de Sant Pere, del grup de Bona de Sant Pere. De fet, Bona de Sant Pere va fer part dels Trasumantes, havia estat amb els Trasumantes fins que l'any 42 a Barcelona va crear el seu propi grup, i na Franci d'era ser vocalista. Aquesta és la mitjera educada musicalment
en escor de la providència de falamics va ser acabada d'instruir de ser instruïda pel Miquel Vicenç i va tenir una repercussió espectacular, és a dir, van enregistrar 10 dits i la seva figura figura a milers de pàgines de premsa jo d'aquesta dona ja en tenia notícia fa més de 12 anys
I la tenia com una de les persones a redescobrir. Perquè en el moment que se retiren, se retiren un poc forçats perquè els agafa la revolta de l'independència d'Algèria al mes de març i abril de 1962, els agafa allà que estaven actuant, els donen per morts, fins i tot a ell el tanquen en en Pere V, la Somo, que era l'unista del grup, el tanquen
bé, van passar una peripècia grossa per tornar tot, van tornar a ser man de Montescar i desapareixen del mapa i això és el que sabíem cerques per qualsevol cercador o barres de seminoteques i les tassemanes tenen una presència extraordinària fotografies d'ana Francis pertot
Però, a partir dels 62, a partir d'aquest retorn d'Algèria, que ella té 40 anys, desapareixen del mapa. I a partir d'aquí, tota la gent gran de Faluní que jo vaig entrevistar, tothom havia sentit de l'Estat Somantes, fins i tot alguns havien anat a veure actuacions, però no s'havien respost d'ella. I això em va quedar pendent i encadenant recerques
d'en Pere Oliver i d'Almenja, que som part d'hi he col·laborat amb ell, som part d'en Franci, que he col·laborat amb l'Esquerra Republicana de Fala Nits. Vaig anar trobant petits indicis. Era molt amic d'en Pere Oliver, com sabem, d'en Joan Maimó, que és pintor, escultor, poeta, fala nitser,
en què ha d'anar també amb en Bartomeu, Barcelona Tortella, Es Capellà... En fi, per totes les recerques que anava passant, anava trobant no totes que d'Ana Francis, a sobre d'Ana Francis. I finalment, després d'una recerca intensa, perquè com és possible que l'any 62 desapareguessin? Hi havia qualsevol informació d'en Lloren Capellà, per exemple,
que entrevistava en Ernest Salani i altres, que deien que els havien vit per Nuremberg, uns altres que vivien a València, que sa mare d'anar al bala deia a unes entrevistes que sabia que eren per València. Bé, no hi havia manera de trobar-los. Jo vaig iniciar a saber-se, que vaig començar a cercare per cingles, que era el nom de Somo, del violinista, d'en Pere Cingles, i vaig trobar cingles a Olesa de Montserrat.
Vaig escriure a l'Ajuntament, vaig cercar contactes de persones amigues que no podien posar en contacte amb gent de l'ESA i res, cap notícia ni una. I aprenent a veure, a una recerca més intensa, vaig veure que hi havia un calcingle a Banyeres del Penedès, una casa amb un rellotge de sol a la façana,
Vaig escriure a Banyeres del Penedor a l'Ajuntament, no vaig rebre cap resposta ni acusament de rebuda, però hi havia una entitat cultural del poble que se deia Societat Nova, que celebrava el seu centenari precisament, això era aquest estiu, aquest estiu passat, celebrava aquest seu centenari, i ells hi vaig escriure també explicant
a la recerca. La secretària d'aquesta entitat cultural me va escriure tot d'una, me va contestar tot d'una que sí, que ells els havia conegut i bé, va ser ja desfecalça. A partir d'aquí me va telefonar un fill d'un germà d'en Pere Singla que va resultar que era el fiol d'en Francis i me va començar a passar fotografies i documents. Bé, i ja vaig poder enllestir tot el final
d'aquesta gent. Una vida no valesca. En Pere Xingle va crear un grup de veneres, fins i tot va col·laborar amb l'organització de la famosa treball que fan cada any a Calella de Palafrugell. Sí, sí.
I, bé, vaig aconseguir... Vaig saber el tabac que fumàvem cada un, vull dir, fins en el més petit de tant. I allò que fallava era la connexió en falamits. No hi havia manera de trobar ningú. Na Francis tenia tres germans, un germà i dues germanes. No hi havia manera de trobar cap familiar. Com era possible? Bé, vaig iniciar una recerca, a la darrera ja...
Més que res, ja tenia completa la biografia, gràcies als familiars de Banyeres del Penedès, però jo volia trobar la connexió fa la nit.
Vaig fer una crida en el Facebook, vaig dir-me'n què passa, i vaig rebre tres respostes. Una d'un que m'apareix que coneixia, li tens a prop, que no em taméu Martí, que m'adreçava a un mercant, en en Ferran Mercant. Llavors, en Joan Capó, un bon amic, també em va dir que en Jaume Mercant, som pare d'en Ferran que tu m'haves dit,
un oràleg retirat i investigador, també, que té llibres publicats i d'ascendència, per una banda, de Mocini, per a l'altra, fa la pitxera, que era un nebot, nebot bo d'Anna Francis. Efectivament, era fill de...
De sa germana petita. Des quatre germans Ramírez Montserrat, des quatre, només una, sa germana petita, va tenir fills, va tenir dos fills, en Jaume, que vaig portar a contacte amb ell, i sa seva germana.
que va resultar que era sa fiol en Pere Singla. És a dir, era una cosa molt curiosa, perquè estaven creuats els padrins en ses famílies polítiques, per entendre-m'ho. En Carles Singla era fiel d'Anna Francis, fill d'un germà d'Anna Pere, i n'amarga Ramírez,
filla d'una germana d'en Francis, era la fiola d'en Pere Singla. Bé, vaig acabar de redonir la història, una història que fa justícia perquè aquesta dona que ha estat en el seu moment tan popular i coneguda i reconeguda com en Guillem Timoné, no tenia cap resolució. I el contrast que poden fer amb altres vocalistes
és un greu jo comparatiu que s'estableix. Pensem en la Pilar Alonso. La Pilar Alonso, la coplatista famosa, té un monument al centre de Mahó, té un carrer dedicat a Mahó, i va ser una persona que no va tenir la projecció pública que va tenir la Francia Ramírez en l'Està sumant-te ni de molt. Va limitar, la Pilar va tenir...
la limitació a l'àmbit de Barcelona i Menorca i la França i va tenir una repercussió internacional. Ara pensava, to meu, que si a dia d'avui
que un grup tingui una vocalista, dona, o una, això que se diu de la cantanta, el front, dona, et notici, no, imagina't l'època aquella, devia ser, en fi. La primera. Sí, sí, va ser la primera. I a més a més, van establir un model
que és 6 músics i un vocalista, un model que ha continuat fins avui. El Siete de Palma d'en Bonet de Sant Pere va ser una còpia absoluta de Los Trasumantes. En Bonet de Sant Pere hi havia estat Los Trasumantes, com he dit.
I la Josita Tenor, que era la seva vocalista, va pujar a l'escenari igual que ho feia la Francis, que es pujava amb calçons en aquell temps, una novetat grossa, i amb una guiterra a la mà, i tocava la guiterra. Les Acroama, de fa la nit, també eren sis músics i una dona. És que arribarien fins avui, què t'he de dir jo, a música nostra. Sí, sí, sí. I va ser un model que el varen crear precisament
el va crear precisament el Francis Ramírez ara l'important no, t'anava a demanar la fotografia que hi ha en el cartell que se vol un espai tipus teatre principal o fins i tot palau de la música no sé ara és teatre balear de Palma ara és teatre balear de Palma aquest no l'havia conegut jo una gentada
Sí, sí, bé que Sedona omplia actuacions de 2.000 i 3.000 persones. Hem de pensar que els teatres tenien unes capacitats impressionants. Per exemple, el Gran Teatre Alegria de Terrassa, imagina't tu, era de més de 2.000 persones de capacitat de fora.
L'aforament del teatre principal de Falanitz era de 900 persones, el teatre principal de Palma. Sí, sí. Eren magnituds, no? I a part, que actuaven a les Verbenes, imagines tu l'any 48, per exemple, tu en les Verbenes de Falanitz.
que eren aleshores les més significades, en diferència diria que de tot Catalunya, de tots els país catalans, perquè eren ben celebradíssimes, i actuen allà davant milers i milers de persones, però també a Madrid,
Ells inauguren la sala Passapoga, que va actuar després en Fran Sinatra, per exemple. Ells l'inauguraren en aquesta sala. Amb una paraula, és un descobriment important. Teníem la seva vida artística, però ens faltava completar la biografia. I ara jo crec que tenim una oportunitat, la presentarem...
divendres, les darreres divendres d'aquest mes. 27 de febrer, no? A les 20 hores. A les 8, a la penya d'Estamarells. Sí, que és un local superguapo, supercoïdor, no? Sí, efectivament, efectivament, un local que està molt ben...
molt ben estructurat i amb molt bona disposició i publicarem un llibretó naturalment fantàstic, fantàstic i Tomeu ja ho has insinuat però clar, després convendrà fer reivindicar que hi hagi qualsevol espai públic dedicat a Anna Francis efectivament, això ja fa la nit per la igualtat
ja precisament des del primer moment quan vaig acabar de trobar les darreres indicacions per completar la biografia d'aquesta dona vaig parlant a Lourdes Fiol que és tot un món d'Infaloni per la Igualtat i immediatament ja ha fet una crida
a l'Ajuntament de Faloní perquè faci qualque cosa. Hi ha mil opcions per fer, mil opcions, perquè la quantitat d'idees que surten a partir d'això, a part de publicar la biografia, a part de fer aquesta conferència de dia 27, es poden fer una edició dels 10 discos que va fer en França, per exemple, que estan tots a la biblioteca.
llavors se pot també posar una placa allà on va viure, allà on hi havia el teatre principal, se li pot dedicar un espai, en fi, hi ha moltes coses per fer. També que la coral de Falunic ha cantat les seves cançons, o la quantitat de dones que hi ha vocalistes a Falunic
que hi ha la Maria Hein, la Gloria Julià, la Mara Grimald, la Francisca Artigas, en fi... Ostres, se podria fer qualque cosa de guapa, eh? Ah, efectivament, convidar aquesta gent, la banda de música també ha tocat ses cançons, hi ha moltes, moltes opcions i això serà cosa que s'és un moment prengui.
prengui qualque decisió al respecte esperem que escoltin aquesta demana Francisqueta del teatre entenc que és armar el nom Falanitxer i li deu venir perquè devia ser sa família que dués teatre efectivament, ho han adivinat son pare i sa mare eren les que s'encarregà duent sa administració i sa cafeteria del teatre principal però a més d'això
ella cantava, ella va començar, anava a l'escola a la providència i feia de modista com sa mare i cada vegada que feien festivals a la nit per qualsevol cosa sobretot és curiós perquè feien festes literàries que no he pogut aclarir molt bé en què consistien però acabaven fent un concert en el teatre principal
I ella sempre cantava. I sa crítica, això sí que hi ha moltíssimes de notícies. En 12 i 13 anys, que, bueno, que canto con voz brillante interpretacions, que interpretava Sarsuelas i cantava àries i coses de...
I sempre destaquen la veu d'aquesta dona, d'en Francisca Ramírez. I ja li va quedar això a la Francisqueta del teatre. Bé, espero que l'audiència hagi gaudit tant com jo de descobrir aquesta figura totalment desconeguda per mi. Tomeu celebrar també...
que la penya barcelonista, a banda de la més grossa del món, etc. És un agent cultural dins Felanits, també? Sí, efectivament. Felanits, que sempre mos queixem
que és un poble en declivi perquè se'n va viure fa la vida en esport i se va perdent un poc el nucli urbà, disposa ara d'una sèrie d'entitats culturals molt importants. Sí, sí, sí. Esclosos, per exemple, fan una feina extraordinària, fan-hi per la igualtat,
L'obra cultural balear, la delegació, que està molt activa i la penya d'Estemarell no podia quedar enrere i va crear ja fa dos anys una àrea cultural específica que també té una vida cada més important. Hi ha un... sí, una...
una revifada important de les activitats culturals a Fulamics. Idò, ho celebram. Tu fas aquesta conferència que també, a banda, dius que se projectaran fotografies, no?
I tant, més de 150. He recullit, he recullit, gràcies precisament en aquest familiars, en el mercant i en els cingles, una quantitat enorme de...
de fotografies antigues, però és que hi ha un factor afegit importantíssim, és que ja ha tingut un àngel de la guarda en aquesta recerca, que és en Pep Alba. En Pep Alba, d'Escinc o de l'Este, autor de la història d'Escinc o de l'Este, té a punt de publicar un llibre, que també serà molt important,
de, pobre, Els tres humans té un títol El tres humans té molta gràcia perquè era com ell percebia el nom d'això, Els tres humans i té aquest llibre i jo l'any passat que vaig contactar amb ell
perquè per veure'm en sola sort que ell tampoc tenia el declivi, el final d'en Francis, li faltava aquesta part, i en paral·lel vam fer aquesta investigació i ara per mi va anar molt bé perquè a més a més ell té la història dels grups, és fantàstica la té ell, i també moltes de fotografies i moltes imatges.
I això ara ho publicarà la nova editorial Moll aviat, supos que dins d'un any, publicarà aquest llibre d'en Pep Alba, que també serà tot un referent. Fantàstic. Tomeu, mestre, enhorabona per sa feina. En recordam a sa nostra audiància, Bòlvar i Bòl, per en la Francisqueta del Teatre Crònica, en imatges del rescat de la vocalista de Los Trasumantes.
un acte obert i de franc que se farà divendres 27 de febrer a les 20 hores a la seu de la penya barcelonista als Tamarells situada en el carrer dels Hors número 50 de Falanitx. Convidadíssim tothom. Tomeu, gràcies. A vosaltres, moltes gràcies Tomeu. Bon dia. Bon dia.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
9 i 14 minut ja d'aquest dimecres 11 de febrer de 2026, que ve marcat per les següents qüestions d'actualitat, que ara mateix vos explicarem a través dels titulars de Diari de Balears, de Vila Web, de Mallorca Daily Bulletin, i també mos fixarem...
en els diaris en paper. Esde Balears ha citat als jutjats de Manacó un militant de l'esquerra independentista per unes pintades aparegudes a Falenitz fa més de dos anys. També destacàvem l'entrevista en Joan Mallol. El sediciós Joan Batista Picornell és el mallorquí més influent després de Ramon Llull.
Vicenç Vidal, que diu que l'obtenció del senador propi de Formentera és una victòria democràtica i l'UOP ensenyament que acusa el conseller Vera de comportar-se com un infant de 3 anys per voler imposar la data d'oposicions. Més qüestions, Caimari diu prou de 8 anys de carreres il·legals sense resposta. Esport les primer poble amb el nou model residencial d'habitatge supervisat
del Pla d'Infraestructures Sociosanitàries. Els principals sindicats de Galícia, Euskal Herrià i Països Catalans proposen salaris mínims propis i diferenciats. El PP s'assuma a Vox davant l'intent de frenar la derogació de la Llei de Memòria Democràtica.
per mirar que el procés d'eliminació d'aquesta llei continuï. I també Diari de Balears incorpora a la seva portada aquesta crida que fan l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins i reacciona que conviden els menors de 30 anys a implicar-se en els mitjans de comunicació en català i han de fer-ho a través d'aquesta nova quota jove
que tenim i que convida que molta gent s'afegesqui en aquest projecte de mitjans de comunicació en català centrats en Mallorca i fets en la llengua pròpia de Mallorca.
On anem a Vila Web, allà, hi trobem moltíssimes imatges d'aquesta vaga educativa. Els talls de la vaga col·lats en la circulació a Catalunya, diuen. Una jornada de vaga a l'educació de Catalunya que es pot repetir al març, avisen. Per pinjar encara les eleccions municipals amb l'oposició fragmentada i amb la catalanitat al centre.
càrregues i una detenció al ple de Sant Padó per l'entrada d'un regidor trànsfuga d'Aliança Catalana i la jutgessa de Catarrotja demana a una escorta d'Amazon la factura d'una trucada clau durant la gestió de la gota freda.
També diuen que hi ha hagut 10 morts pel capbaix en un tiroteig a la Colúmbia britànica. Aquests són els titulars de Vila Web i els del Majorca Daily Bulletin, que en primer lloc hi ha una fotografia...
del restaurant del bungalow i diu es salvaran ara els xiringuitos de platja de Mallorca amenaçats per la demolició és un interrogant també diu que hotels a Cuba gestionats per empreses mallorquines que tancaran a causa del bloqueig petrolier dels Estats Units
Espanya celebra una forta caiguda de lloguers vacacionals amb 20.000 lloguers que han estat suprimits de s'oferta. I també destaca el Mallorca Daily Bulletin, el diari en anglès, que Salvament Marítim va assistir 6.310 persones a les Balears el 2025.
M'anem ara a la portada d'última hora, el rotatil del Grut Serra, edició en paper d'aquest dimecres 11 de febrer. La llei del litoral salvarà centenars d'edificacions costaneres a Balears.
i la fotografia per un Joan Miró mai no vist. La Fundació de Palma exposa el costat més revolucionari del geni català. Aquest és el titular d'última hora de la seva fotografia principal. Una altra de les fotografies, Horeca, jornada d'homenatges, se refereixen a aquesta filla de l'hostaleria, la restauració, etc.
Però Enns afirma que ha canviat el romp turístic amb les seves polítiques, primeres demandes per l'adjudicació fallida de places turístiques i Verostar s'assuma el degoteig de tancament d'hotels a Cuba.
i CORT amplia l'ús dels espais públics per activitats lúdiques i en clau de successos destaca a l'última hora que jutgen una banda per obligar dones a prostituir-se i ferit greu després de ser atropellat per un cotxe a la vileta.
I ara, Diària de Mallorca, també edició en paper titular al govern contracte personal de reforç per revisar els ajuts durant la Covid. Se refereix, per tant, al govern espanyol.
I la fotografia també, igual que a l'última hora, tot i que no es reprodueix les mateixes obres, per en Miró. El Miró més trencador, diu la Fundació de Palma, exposa 240 obres i objectes de l'artista universal corresponents a la seva arribada a Mallorca.
La derogació de la memòria històrica avança en el Parlament amb PP i Vox. Un anàlisi d'en Guillem Porcel que diu que Vox vol el vot latino de Bad Bunny. Vox rebutja...
Els kevacs en català, això ho haurem de llegir. L'1-2 compleix 30 anys, rep 4.000 telefonades diàries, els pacients podran consultar la medicació i les pautes des del mòbil i Fadenitja aprova la prohibició del vel integral en edificis públics.
Tots aquests són els arguments que ara mateix són emportada als diversos mitjans de comunicació que cada dia vos revisam, vos repassam per repassar a través d'ells l'actualitat. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. Ens queden encara moltes connexions per fer. Continuam aquí el...
88.8 de la freqüència molt dada
El cel sap que és el moment. Sap que aquest any durarà. Espera tot sol.
El fas tan bé que el meu cor comença a obliar d'esperar. M'has trobat. Tu has fet fugir tots els recors.
T'enfonsa. I sents que no pots seguir en van. Quines beses en els carrers ratxalats. Jo cantant que us de delça sa vida. T'espera.
Desperar.
Nuestro va. Nuestro va. Nuestro va.
Fins demà!
Jo tenc una enamorada a sa banda de mitjón, i en sé que la vaig a veure, sempre em diu que quan hai tot. Jo li dic que serà prompte si no m'unenam del món, quan es pins faran magranes i ses figueres malons.
La mare estarà aixuta i hi correran carretons, per dins els terços de botges hi pescaran els cassons.
I llavors jo tornaré i em casaré amb tu si vols, ja pots començar a fer roba, que hi hem de sortir bufons. Que sense cinta portaré un arma de dos canons i en cada tronc que faré serà de dos trons bessons.
Gràcies.
Lloms d'avions a pas fogats, cospiraven ses casetes, de dins dels olivars.
Es tenia camisetes i tenia els ulls inflats.
S'aixugava llagrimates perquè havia estat pensant
Ell em va ensenyar la conversa que vam tenir fa dos o tres anys. Mira, sé que la cosa es va posar un pèl tensa i escoltant tots aquells àudios em vaig sentir estrany. Vaig ser un imbècil, ho reconec. Anem al ferit negant l'habitent. Vaig caure al compte de ser un tonta i anar explicant-te contes, dient-te que els
però així és la vida, i el que has pensat un dia canviarà de perspectiva. Ves amb cuidar d'home allò que odies, no sigui que en veritat sigui un tros del que estimes, fes via. Guia, perquè l'amor és real, la por és un mecanisme que tanca portes i no et deixa viure, amiga. Gràcies per deixar-te amplir la copa i tancar la ferida, estimant seré més lliures. Vola, vola, vola, cadernera.
vola, vola, vola, i si vols ho podràs fer amb mi. Trobo aquest joc i el sento perfecte, t'estimo pels teus defectes, m'agrada quan tot connecta, m'agrada fer-te feliç, accepto el canvi, el cop d'efecte ens fa persones així, accepto corba recta, el que vingui és el millor per mi. Deixo anar tota la bullshit,
vola vola vola cadarnera vola vola vola vola perquè moles quan estàs frit vola vola vola
Vola, vola, vola, vola, i si vols ho podràs fer amb mi. Gràcies als ocells, gràcies. A la granota dintre de la bassa, gràcies. A la Carlota, l'Adrià, la Laura, la Marta, la Violeta i la Natasha. A totes les llibretes dono gràcies. A tots els arbres dintre dels papers.
A tots aquells estius a cada que és gràcies Recordo fora aquell apartament Recordo el primer polvo els campaments Gràcies Recordo que estaven dormint els nens i que feia molt soroll a l'entendència Recordo que fumava constantment i que quan va passar el temps A tu se t'esgotava la paciència Gràcies per trencar aquell costum Gràcies per la bomba de fum Gràcies
Per tombar tot el sistema de creences Gràcies a l'urpa que m'esgarra quan et pensa Gràcies a l'home del sac que és viu dintre meu I diu que vindrà a cremar les lletres Gràcies a Déu faig papiroflexia Prova d'agafar-les però volen, no es deixen Gràcies a tu, gràcies estima de cadarnera Xium Gràcies, molt és un munt Vas creure millor en tu Gràcies estima de cadarnera
Amiga meva, ets llum, amiga meva, ets llum. Vola, vola, vola, vola, vola ben lluny. Vola, vola, vola, estimada cadernera, ets llum. Vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola. Vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola, vola. Ei, vola, vola, vola, vola, vola, estimada cadernera. Vola, vola, vola, vola, ets llum.
Vola, vola, vola, cadarnera. Vola, vola, vola, vola perquè moles quan estàs frit. Vola, vola, vola, cadarnera. Vola, vola, vola, vola i si vols ho podràs fer amb mi. Vola, vola, vola, vola perquè moles quan estàs frit. Vola, vola, vola, cadarnera. Vola, vola, vola, vola i si vols ho podràs fer amb mi.
Som al Bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània, el matinal d'aquesta casa d'Ona Mediterrània que vos convida a fer una crida especial a tota la gent menor de 30 anys perquè donin suport, s'apuntin a l'Ona Mediterrània. Podeu entrar a Diari de Balears
I a través del formulari, fer-vos socis, associar-vos, on Mediterrània és una de les millors aportacions que podeu fer a la nostra llengua en els mitjans de comunicació en català.
Som el matinal, bon dia i bona vida, i avui, una mica més tard d'allò habitual, diguem, o d'allò que volem que sigui habitual a partir d'ara, escoltam la salutació musical que mos fa Maria Nadal.
Entre tanta pressa, tanta notificació i tanta cosa importantíssima que en realitat no ho és tant, Ginestrans fa una proposta revolucionària. Respirar i quedar-nos amb les coses senzilles. Sí, aquelles que no surten a l'agenda ni fan renou, però que quan falten es nota.
Aquesta cançó parla de petits plaers, de moments normals i de vida sense filtres, amb aquell to tendre i honest, tan propi de ginestar. Musicalment, ets suau, agradable i entra com qui no vol la cosa però acaba quedant-se.
Les coses senzilles és ideal per recordar-nos que pot ser la felicitat no bé amb instruccions ni actualitzacions pendents, sinó amb una cançó com aquesta sonant de fons. I ara sí, deixem-nos de complicacions i escolta'm GINESTAR.
No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de raig de sol que fa que et floreixin les pigues. La vida està passant volant i anar volant no és mai la vida. Vull ser el perill que té l'amor, ser més cigala que formiga.
Potser el món ens fa mal i l'amor ve i se'n va, papallones amb bales de vidre i si et dic la veritat.
Jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava per tu, t'aprener a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava per tu, les coses senzilles.
Tot allò que ja has viscut és com sorra que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins.
Però avui celebrem que estem bé, celebrem-ho pels dies dolents. Avui celebrem que estem bé, molt bé. Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va, papallones amb bales de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans estava perdut.
Fins demà! Fins demà!
Les coses senzilles de gent està. Ha estat la tria que ens ha fet na Maria Nadal avui. Ja sabeu que l'hem fitxada per tota la setmana. Cada dia, de dilluns a divanres, ens enviarà na Maria Nadal una salutació musical amb aquesta simpatia que té na Maria. Som al Bon Dia i Bona Vida. Anem ja a la següent entrevista. Ara vos parlarem de cooperativisme.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el nostre protagonista de l'entrevista d'avui, situada, com vos deiem, en l'àmbit del cooperativisme, és en Enric Pozo, a qui ja saludam. Enric, molt bon dia. Bon dia. Enric, a part de ser un expert en el món de les cooperatives, també és col·laborador nostre, mos envia cada setmana la crònica de GESCACs. T'agraïm aquí públicament. Moltes gràcies, Enric.
i avui però t'han connectat perquè mos expliquis aquestes jornades de cooperatives de consum i serveis que se faran a Pollensa. Te volia demanar en primer lloc, per ubicar la nostra audiència, què són les cooperatives de consum i de serveis?
Bé, bon dia a tots i totes. Bé, les cooperatives de consum i de serveis són un tipus de cooperatives en les quals el que prima són la necessitat dels consumidors. En aquest cas, se fan sòcis de la cooperativa i té una necessitat que volen satisfer. Per exemple, crees una cooperativa de consumidor com pot ser Terra Nostra,
que ens dediquen a la necessitat alimentària. O, per exemple, la cooperativa Corte Ipoal, que som els que ordinàvem aquestes jornades, que el nostre servei de consum és la necessitat en la cultura. Aleshores, feim aquestes jornades que es faran a la Fundació Roger Villalonga de Pollença a partir de les 17.30,
jornades cooperatives de consum i serveis. En què consistiran aquestes jornades?
Aquesta cosa, bàsicament, consistirà en, per una banda, donar a conèixer la població, en aquest cas de Pollença, les diverses cooperatives que assisteixen de consum aquí en el territori de Mallorca, i també una combinació de cooperatives que hi ha, en aquest cas, de Pollença, i la qual combinada amb altres de treball, també del territori de Mallorca, i concretament també una cooperativa que ve de Catalunya.
L'objectiu fonamental és, per una banda, donar a conèixer el moviment cooperatiu, en aquest cas donant preferència al moviment de les cooperatives de consum i serveis, i després també donar a entendre l'importància de la intercooperació i per això entenem que també és necessari donar visibilitat a les cooperatives de pollets.
No sé si ho han dit, però és dia 8 de febrer, a les 17.30, les jornades d'aquestes cooperatives. Escolta, per cert, mos citaves abans la cooperativa Terra Nostra. Tu, en el diari de Balears Pública, és una...
crònica titulada 5è aniversari de Terra Nostra o l'èxit que reporta l'esforç col·lectiu. És una experiència d'èxit, i no, Terra Nostra?
És evident, és per això d'èxit, perquè ja fa 5 anys, una cooperativa quan t'arriba a 5 anys vol dir que ja ha passat la quota difícil complicada. Ara ve l'estabilitat i la necessitat que el nombre surtin, com a mínim, no negatius. I l'equip de la nostra està en aquesta passa. Per què? Perquè, fonamentalment, ja supera si s'ensostis. I també dir una cosa, avui concretament és el dia que fa 5 anys, l'aniversari, s'ha de inaugurar.
Se va inaugurar al local dia 11 de febrer del 2021. Fantàstic, enhorabona, molts anys en aquesta gran iniciativa que és el supermercat Terra Nostra. Des d'aquí convidam a la gent que encara no et sòcia que com a mínim hi vagin o coneguin i si troben que els pot interessar que se facin.
Tornant a les jornades hi haurà espai per intercanvi d'idees, d'experiències i també un concert.
Sí, sí, o sigui, la meva consellornada estarà basada en un intercanvi, una intercooperació i donar a conèixer les cooperatives a través del sistema de showroom, o sigui que cada cooperativa tindrà uns 7 minuts perquè expliqui el seu projecte i després en diferents grups perquè també hi haurà un grup de cooperatives de pollensa, un grup de cooperatives de consum,
i evidentment també una part important del món cooperatiu que és com a vegades un projecte s'ha posat en marxa s'ha decidit a tenir un finançament i en aquest cas comptarem d'una banda Caixa Colònia que també és de Poyensa i llavors també COP57 com a entitats i COP57 també com a cooperativa que donen un suport a que diversos projectes que a vegades són complicats tenen aquesta ajuda, aquest finançament per anar endavant
Després d'aquestes jornades en què participaran un total de 7 cooperatives, 8 cooperatives, tindrem la situació d'un grup de violoncialistes, concretament de violoncialistes dones,
de les joves, que s'ho diu Dusselo Art, que estan fent tot un treball a l'espai d'esculptura, on estan desenvolupant un projecte conjuntament amb l'Institut d'Estudis Baleàrids, que són espais de creació,
i que tindrem l'oportunitat de gaudir el restancament de la jornada, que serà aproximadament de les set i mitja, dediquem un concertet d'un tres quart d'hora, acompanyat evidentment amb una picada, que no volia ser d'altra manera, de producte local, productes de terra, concretament producte de bollensa.
Enric, en quin moment viuen les cooperatives, ara ja no només les que participen en aquestes jornades, sinó en general, el món cooperativista de Mallorca va en augment, estàs tancat, com va?
Hombre, malgrat que no se té tot el part que un voldria de les institucions, hem de dir que les cooperatives van en augment, oi? O sigui, s'estan estabilizant cooperatives i estan sortint petites cooperatives que són petits projectes, per exemple, a Poixença ara tenen un projecte que ha sorgit fa molt poc i que...
els donarem a conèixer aquesta jornada, que són mujeres valientes, o sigui, dones d'immigrants, dones que no són de nostra terra, però que viven a Polència i que volen tenir també el seu espai per crear economia, sobretot per tenir una vida digna.
Hi ha persones de Senegal, de Colòmbia, de Marroc, o sigui una universitat que han posat en marxa són 7 dones en concret i està molt clar, no, Mujeres Valientes. I després hem de dir que a nivell de Senilles Balears l'augment de cooperatives és cada vegada més
més extensiu. La gent per a mi està entrant dins d'aquesta línia que la intercooperació i el projecte en el qual les persones són el centre, no és capital, van augmentar, malgrat que no s'atteix totes les ajudes, suports econòmics,
per part de les administracions, ni tampoc a la part burocràtica, que moltes vegades és complicada perquè no hi ha suficient personal dins el registre de cooperatives del govern. Des d'aquí hi ha una crida important que si volen cooperatives també hem de tenir aquest suport administratiu, institucional i burocràtic perquè jo crec que és una línia que va en ascens perquè la gent comença a creure en aquest model.
ha citat dos pics el tema del suport institucional per dir-ho d'alguna manera que a vegades tampoc no ha demanat massa simplement segurament reduir la càrrega burocràtica i en fi igualar les ajudes amb altres tipus d'empreses no ho sé
Evidentment, o sigui, més que igualar, que evidentment jo crec que també és important, el que és important és tenir una administració que sàpiga el que és el moviment cooperatiu, que són les cooperatives, i tenir un personal, perquè a vegades tinc dificultats,
en registrar una cooperativa, a vegades s'ha volgut ser molt lenta i aquestes persones, quan tenen aquest projecte i estan molt en marxa, no poden esperar mesos. I ara, per exemple, hi ha una mica de caos dins del registre de cooperatives perquè hi ha de més 15 cooperatives que estan esperant que les doni l'aprovació dels estatuts. I això és perquè crec que fa falta més personat qualificat dins del registre de cooperatives i dins d'administració.
Ja, per acabar, i com sempre solen fer, dir si ara hi ha gent que s'està plantejant de crear una empresa i dubta si ha fet la cooperativa o no, o fins i tot gent que té altres formes organitzatives però s'està plantejant passar-se a les cooperatives, com ho ha de fer?
Bàsicament, jo primer els convidaria a venir en aquesta jornada que desenvoluparem a Pollença, després cercar canals, com seran totes aquestes cooperatives, nosaltres, Còrdia i Poal, sempre estem oberts a col·laborar amb qualsevol persona que tingui necessitat, igual que a terra nostra.
I després hi ha una organització que se diu UTAIPS, Unió de Cooperatives, que a més té una parella web que se dedica a assessorar i a seguir i a resoldre les dificultats d'aquestes noves persones que tenen l'objectiu de formar cooperativa o com a mínim conèixer el model.
exacte, com a mínim conèixer el model i a partir d'aquí prendre sa decisió Enric Pozo moltíssimes gràcies com que encara queden un parell de dies a qualque moment te'n poden tornar a parlar de sa trobada o segurament a posteriori si mos podràs fer una crònica de com ha anat
És evident, estic encantat sempre, perquè com a mínim un mitjà com a mona metrària de Balears per poder transmetre el que és el moment cooperatiu, per nosaltres és una gran passa, perquè el que necessitem bàsicament és que les persones coneguin el que és una empresa cooperativa. I tant. Moltíssimes gràcies, Enric.
Moltíssimes gràcies a vosaltres i bon dia. Bon dia. Gràcies a n'Enric Pozo, sempre en disposició d'ajudar. Ens fa tota la part informativa relacionada amb el món de les cooperatives, també, d'altra banda, per la seva passió, que són els escacs, també ens ajuda moltíssim. Som al Bon Dia i Bona Vida, m'anem ja a veure...
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. L'artesania sempre ha estat aquí. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9 Primer Primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la Palme Senat.
No confondre la part més sana, que això és formatges, va també, però no són joies. Gràcies! Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. L'artesania sempre ha estat aquí. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com un sol.
Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca. Són les 10 en punt d'aquest 11 de febrer, d'aquest dimecres. 11 de febrer de 2026. I dimecres, en aquesta hora, mos connectam amb en Marisa Sardó, que ja saludava. Marisa, molt bon dia.
Bon dia, tomeu, com va això? Va bé, sempre les obres m'han perseguit, les obres me persegueixen. Sempre hi ha obres per allà on jo vaig. I no sempre són culturals, vull dir, són d'aquestes que van renau. Bé, és la creu que me toca. Marisa Sardó, literatura comparada que farem avui.
Mira, avui to meu tenim poesia, perquè m'ha pareç que fins ara no havia... Diria que no. Diria que no. Sempre et benvinguda a la poesia Bon dia i bona vida, eh? Sí, sí, sí, ja sé que t'agrada. Mira, en aquest cas, dos poemes de dues èpoques molt diferents, i una és el voltor de Miramada, Joan Alcobé, perquè no podies ser d'una altra manera. Ah, sí, sí.
Perquè, clar, va morir l'any 1926, i ara som el 2026, és a dir que enguany se s'eleven a 100 anys de la seva mort. I aquest poema, el voltó de Miramar, el recull a un volum que se diu Cap al Tard,
que es deu l'any... Bueno, se sap que aquest poema és l'any 1902, i després explicaré per què. I l'altre poema amb el qual m'agradaria comparar, que és, és un poema d'Anna Toni de Canyelles. Oh! Ben diferent, eh? Ben diferent. És un... Avui és un programa de literatura comparada molt atrevit.
Sempre que ara donin aquells per mig, s'atreviment s'adona per su porrat. La Compart o un poema d'en Joan Alcover, no sé què m'adivin. On s'atreveixes, Marisa? Bé, és un poema, els de Compart bàsicament pel tema, perquè tots dos plantegen...
fan una hipòtesi, diguem, fan una hipòtesi al voltant de la idea de llibertat. Un opta per la renúncia a la llibertat i l'altre, senzillament, allò que fa és analitzar les conseqüències d'haver renunciat a la llibertat. Qui renuncia a la llibertat és en Joan Alcobé, pensat que...
Aquest poema és l'any 1902. Jo crec que la pretensió de ser lliure l'any 1902 era molt ambiciosa. No sé si m'equivoc, és una hipòtesi personal, que així com abans la societat, les persones...
poden estar més a prop d'exercir la llibertat. Vull dir que antigament era més difícil perquè les situacions eren més complicades, hi havia més pobresa, etc. Això és un tema que se podria discutir en tots els drets viuts i estaríem molt de temps discutint sense arribar a una conclusió. Però així, a grosso modo, em sembla que
és més fàcil fer allò que un vol ara que no fa 100 anys. Segurament, segurament. En termes generals, segur, però després, clar, cada situació mereix una anàlisi concreta. Una cosa, es poema de n'Antonina quin és? No, no, no. El que passa és que es poema de n'Antonina no tenen títol. No, ja, ja, ja.
Sí, que puc dir el volum. És a dir, jo l'he trat en aquest poema d'un volum que se diu Putes i consentits, que és una antologia. I aquest concretament pertany a un poemari que se diu d'estructura circular.
Jo ara el llegiré. El llegiré és de una poesia i no és de una poesia, és de una tonina, però no el llegiré complet o pel tot de mi de mà perquè és molt llarg, bàsicament. Tu saps que la poesia de una tonina tendeix a la síntesi, jo crec que és una de les característiques del fil poètic, que explica les coses, però d'una manera molt esquemàtica, molt breu, vaja.
Per tant, aquest sí que el podré llegir. Bé, he dit quina era la hipòtesi de cadascú. Un opta per la renúncia de la llibertat i l'altre, que és el que ara llegiré, senzillament diu les conseqüències d'haver fet aquesta renúncia a la lliure.
i ara comença sota la màscara la cosmètica sota la cosmètica el llanterner que volia ser poeta el jutge que volia ser tallasso el botxí que volia ser metge el pacifista que volia ser militar el capellà que volia ser ballarina
Aquest és el poema d'Anna Toni, no? Bé, jo no sé si el dret a ser llibertat viu sota una màscara, això vol dir.
Jo diria que la idea que se despren d'aquest poema, d'una manera o d'altra, és molt present a la poesia d'una Toni Nacanyelles. També jo ho relacioni, crec que ella també, amb la seva joventut d'una certa repressió important, educativa, etcètera.
Sempre ho compta, sempre parla d'allò que va ser franquisme dins la seva joventut, allò que va representar, la repressió, etc. De fet, ella té altres poemes dedicats a aquest tema, a la llibertat o no. Per exemple, un altre molt curt que recitaré ara, tampoc no té títol, però també que pertany en aquesta antologia, se diu...
He barrat l'ocell i li he donat la llibertat. Me l'esc l'home que fa gàbis. I precisament això connecta en el cover, no? Sí, sí, moltíssim. Analitzaríem el voltor de Miramar. El voltor és un ocell. I és un ocell que va acabar dins d'una gàbia. Jo no sé si sap l'anèdota aquesta del voltor de Miramar.
Esté a veure en Serxiduc. Sí, senyor. És a dir, a Miramar, que en aquell moment era propietari de Serxiduc, se vau que...
Varen trobar un voltor malferit i el varen agafar i el varen posar dins d'una gavi. Tu ja saps que l'Arxiduc tenia convidat, era un intel·lectual, un aristòcrata intel·lectual que se va instalar a la posició de Miramar, al principi perquè la va comprar.
I allà, clar, s'hi acostaven molt d'intel·lectuals i poetes convidats per ells. I, de fet, a partir d'aquesta anèdota d'aquest ocell engaviat, no va ser l'únic poeta que li va dedicar un poema, sinó que, per exemple...
M'assembla que en Miquel de Sant Oliver té un sonat també. Sí, sí. Titulat Un voltó en Gaviat a Miramar. Sí, sí. I l'altre en Gabriel Alomar. Exacte. Que me pareix que se diu voltó que et diu, que és un sonat. Sí, sí, sí. Bé, Donald Covent agafa el mateix motiu i fa la seva versió. Mm-hm.
és una versió més llarga sona dels sendrins apariats rimen de dos en dos amb versos llargs i és un poema narratiu jo també llegiré la primera estrofa i la darrera perquè el mig és que si no ocuparia molt de llarguis sí, sí, és llarguíssim i vol més abreujar perquè ja saben que en ràdio els minuts són comptats exacte
i del principi i el final perquè el principi i el final d'aquest poema té a veure amb aquest tema que acabes de plantejar de la renúncia a la llibertat mira, la primera estrofa de Volta de Miramar diu això és ver que val la pena de plany amb un silenci és ver que m'aconsegues a Liodó que llanci per recobrar-me l'ira
la toga de lletrat i el nodriment rebutgi d'ocell engaviat, ell s'està comparant amb aquest voltor, un voltor engaviat.
per què ell se sent engaviat? Perquè està fent una feina que no li agrada. Ser magistrat a l'audiència. Exacte, és allò que plantejaven a Tonina, no? Sí, sí, sí. Això seria el magistrat que vol ser poeta, per dir-ho a la seva manera, no? Sí, sí, sí, sí.
I en el final, el mateix Alcover, després de contar la història de l'ocell engaviat, perquè va passar una cosa, i és que quan va anar a mullar el veutor,
No va poder registrar el fet d'estar lliure i va tornar a dins la gavi. Perquè s'havia acostumat a que li donessin el menjar a dins la gavi. I de l'altra manera, com que havia tornat mal d'estre, per tant de tendes tant que aviat corria cap a cercar aliments i resulta que els altres ocells li prenien perquè eren més ràpids i tot això. I ell...
En el final, la seva decisió és tornar-se a Gavi. I després de contar aquest històric, el poeta establoix una comparació amb el voltor i diu Tu, mestre, se refereix en el diador del principi, que en el coure li saps donar l'aspecte de l'or amb la llum viva d'un generós efecte. Tu, que amb la pobra mulça dediques mots suaus i de la mà l'emportes perquè facem les paus,
Tu, que de prop coneixes la càrrega feixuga que l'esperit enrampa i el pensament teixuga, Eliador, saps ara per què no puc sortir de la presó perpètua que tanca mon albir? No és bo per a ser lliure qui ha servitut sa besa. Sense tenir les ales de l'hoste de sa altesa, jo bé volar voldria pels horitzons de l'art. Més.
per emancipar-me de mon ofici, és tard. És com un ocell que ha tornat a ser gavi. Per això és el principi que en el que ve, en realitat, el que parla en aquest poema és de renunciar a exercir el dret de la llibertat.
I si han renunciat és perquè s'ha basat a viure d'aquesta manera, a l'esclau. Bé, ja vols la diferència, no?
bé, però molt ben trobada, sa idea d'una tònina canyelles que sa poesia li ha servit jo crec molt com a teràpia d'alliberament de ses repressions juvenils i un alcover
que aquí se confessa, no? I... i de qualque manera acaba... resignat, també, no? Resignat seria esa paraula, no? Així és, resignat. Jo t'he de dir una cosa, i és que... un dia vaig llegir un article d'en Geraint Capellà, fa molt de temps, crec que en el Balears, ara no ho recordo molt bé, que parlava precisament d'aquest vers, no es va per a ser lliure...
no es veu per ser lliure qui ha servitut sevesa o no es veu per ser lliure qui s'esclau sevesa, que utilitza les dues maneres de dir-ho al llarg del poema, perquè el repetiré dues vegades. Record que en Llorenç Capellà explicava que, clar, en classes de literatura, quan tu has d'explicar què és aquest poema...
els professors fàim interpretacions de la poesia perquè tu saps que la literatura en general és interpretació clar, aquest vers llevat del context molt dur pensar en altres interpretacions extrapolar aquest vers a una altra situació és a dir
al lloc de fer la transposició dels vers a la figura del poeta, transportar-ho a tota una comunitat. Efectivament. És a dir, com si el poble mallorquí s'ha basat a l'esclau després de tant d'anys d'esclavitud.
jo crec que en el Cové aquesta molt la permetria aquesta llicència el Capetà diu que no diu que era massa prest perquè ell pogués tenir aquesta idea és un vers de l'any 1902 vol dir que és el Cové de l'any 24 sí sí per ventura ja sí així d'acord així d'acord
Saps, dins la evolució ideològica del Covec, evidentment hi va haver una evolució ideològica perquè ell va passar d'escriure únic i exclusivament en castellà a fer-ho en les dues llengües i finalment fer discursos brandats a favor de surts de la llengua materna, que és la llengua tòpica del Baleà ara mateix, bé, és català. Clar, dins aquesta evolució
Aquest vers, en el moment en què el diu, sembla que és massa ambiciós pensar que ell en realitat parlava de tota la comunitat i no només d'aquest cas. Dins d'aquesta evolució que tu dius, també podríem citar que d'això, de ser un home d'ordre com... bé, home d'ordre ho va ser sempre, però...
un magistrat regidor de l'Ajuntament de Palma, maurista, diputat a Madrid, i quan torna de Madrid torna un poc com en Pere Sant Pol. Ara no recordo la textualitat, però bé dir que Espanya no aterra mai, també.
Això mateix. Crec que va arribar a la mateixa conclusió en un moment diferent de la història. Sí, sí, sí. Respecte dels vers aquests que tornaré a llegir ara, que és aquest de No és bo per ser lliure, qui ha servitut sevesat, ja t'abans, que serà un dels hits d'enguany, de l'any el que ve. Vull dir que s'usarà moltíssim.
sense anar més en fora, un llibre, per cert, que ja hem recomanat a l'audiència i segur que tu ja el tens com a mínim cliixat, que és de la novel·la, novel·la biogràfica, podríem dir, d'en Joan Baptista Picornell, que ha fet en Joan Mallol, aquest vers també encatsala el llibre. Vull dir que...
mos cansarem de llegir aquest vers jo el que volia dir al respecte és que tu ja saps que per jo en Joan Capellà és un mestre per jo un referent i puc estar d'acord amb això que diu que té ratllat en el sentit que ell ha fet un seguiment molt més acostat de la història de les filles
molt més acostat que no jo sobretot que ho conec perfectament aquesta època
i jo li dono la raó però quan el llegia a l'article em venien unes paraules d'en Guillermina Mota que sí, fa molts anys va editar un casset en aquell moment circulava en forma de casset que era la història de Catalunya no sé si arribes a les teves oïdes que fa 40 anys que hi havia un moment d'anar que ella cantava però també xerrava i parlaven de les llegendes
i concretament la constitució de la senyera catalana aquella llegenda que diu que el rei va fer passar per per un escut el dit de sang que van quedar gravats la senyera això va ser l'origen de la senyera catalana i deia les llegendes no acostumen a la veritat però són tan boniques de ells
Jo per jo aquest vers pot ser que sigui massa agosarat dir que fa referència a la presa de consciència social però seria tan bonic pensar que això és veritat Bé, també et diré que a la pel·lícula me pareix que es diu El carter i Pablo Neruda o una cosa així
Hi ha un moment que Pablo Neruda li retreu, Pablo Neruda comunista, diguem, li retreu en Escarter que hagi usat un vers sots seus per enviar-li sa seva estimada, s'estimada d'Escarter, diguem, no? I Escarter li contesta, la poesia és per a qui la necessita. Clar, clar.
Clar, clar, clar. I cadascú la pot interpretar com vulgui. Efectivament, per tant, des d'aquest punt de vista, un poc comunista, també poden reivindicar sus d'aquest vers i d'aquesta idea. Entre d'altres coses, perquè és difícil escriure millor que en el que ve, no?
Home, jo crec que és un dels poetes de més qualitat literària d'aquella època, com a mínim. Sí, sí, no, i de totes les èpoques. En això sí que hi ha un concentre absolut. Sí, sí, sí. Un dels millors poetes en llengua catalana, un dels 3 o 4 millors, si no el millor, perquè vull dir, amb això no vull dir que no sigui el millor, vull dir que està entre els top 4, eh?
Bé, i de Tonina, clar, practica un altre estil de poesia, jo crec que molt més de la nostra època, diguem, no? On tot va molt ràpid, on necessitam missatges molt més breus que el que feia en el cover, no?
i per tant també aquesta idea de condensar i de polir i d'estreure ja només el bessó, la poesia com a bessó. Què podem dir més d'Anna Tonina?
Home, jo crec que has donat uns aspectes clau. Evidentment no serà l'únic poema que comentarem al llarg de l'any. Sí. Tornaré a parlar de Joan Covell, tornaré a parlar d'en Antonina segurament. Fantàstic. Jo crec que una de ses característiques d'en Antonina, bueno, aquesta síntesi, a més que ella...
cerca contínuament i no se n'amaga amb un llenguatge clar no utilitza paraules complicades i molt actual perquè parla de temes molt actual parla un poc de la pèrdua d'identitat del poble però també parla de la seva experiència personal de fets
que tenen a veure amb la seva experiència personal. Tenen aquesta vessant també, que parlen d'ells mateixes, però també de l'entorn que es envolta, amb una mica de consciència social. Aquesta natonina, qui la coneix, sap ben bé que sempre està pendent de la realitat, d'allò que passa...
Perquè el cap i la fi, la vida de les persones, per individual que sigui, sempre se situa dins d'un entorn. I la teva felicitat depèn de la felicitat de l'entorn. Bé, qui diu felicitat diu altres coses, no? És a dir, no podem viure descontextualitzats, perquè si ho fem tant mateix això no és real. El nostre estat d'ànim depèn moltes vegades del nostre entorn.
Sí, sí. Ara pensava que, de fet, en Joan Alcover, un dels tres eixos... O sigui, diguem que la seva poesia es podria dividir en tres parts i una de les parts és la poesia cívica, la poesia com promesa, la poesia que intenta, diguem, no sé si dir transformar, però sí...
retratar i esperonar la societat i el col·lectiu. L'exemple més evident és la Belenguera,
que en un any, si no vaig equivocat, se deuen complir cent anys des que se va musicar. Mira, tu des que es poema de desvoltor és de l'any 1902.
La Belanguera es desfebrer del 1903 i aquesta sí que se sap segur, vaja, no sabem de quan la va escriure, però sí que el primer pic que la lletgeix es desfebrer del 1903 en el Gran Hotel en un homenatge a en Costa i Llobera.
Dia 15 de febrer, concretament. Perdona, 15, eh? Dia 15. Val, jo no sé per què tenia dia 8, eh? Però bé, en qualsevol cas... La cosa que dia 8 la vaig llegir a dins la tertúlia. Ah, clar, clar, clar. La primera cosa és la Maria Antònia, per exemple. Sí, sí, sí, sí. Jo per això també havia triat avui per fer-ho, no? Recordant...
clar, la seva hauria estat que jo parles de la balenguera això, això, hi haurà temps hi haurà temps tindran molt de temps per parlar-ne Marisa, fantàstic exercici de literatura comparada perquè clar, no hem parlat de sa música també té relació sa música he triat amb aquest tema tant se pot imaginar perquè jo ho intento palmar tot si puc
Sí, i com que l'altre dia Morbares parlà de diverses maneres que ha de triar la música per aquesta secció, volen saber en primer lloc qui ha estat. El meu assessor en aquest moment ha estat Nació. Nació, eh? D'acord.
Va estar ella, que, bueno, a mi m'agrada molt aquella gràcies, ho he de confessar. I gràcies que vaig anar a un concert, vaig escoltar la famosa cançó, que me va totalment agafar, i ara me l'he pogut damunt, la famosa cançó que a tothom li agrada, aquella...
Ja no em recordo el nom, però... T'estimo molt aquesta. Ah, sí, això. Però aquesta cançó, en aquest cas, se diu Serem ocells. Ahà.
I que ven triant, no? Quan se parla de llibertat tothom pensa en ocells. Sí, sí, aquesta idea de volar... Aquell ocell engaviat, una tonina que en aquell altre poema que jo he triat diu he besat l'ocell i li he donat llibertat com a l'home que fa gàbia. I en Josep Montero quan parla també de sa llibertat parla de serem ocells i només ho fa en futur, serem.
Ell no renuncia a la llibertat, eh? Però penso que, clar, entre Joren Montero i Joan Alcoder han passat molt d'anys. Jo dic que per això, en el segle XXI el més fàcil ser ocell, el més fàcil poder exercir la llibertat. I, de fet, ell ho va ser, ho va fer. I recordeu-me un poc la biografia d'en Joren Montero, que és cantant de Dr. Grasses. Ell era l'actricista.
Ah, no ho sabia, no ho sabia. Un llenat se va plantejar que ell això de ser electricista no l'amplia i va prendre la determinació d'aïllar-se i començar a compondre música. Molt bé.
I va ser així com va néixer el grup Otter Grasset. Beneïda és hora que va decidir-ho, perquè realment li va tocar la boteria aquell dia. Avui, sense demanar permís a una Tonina, li he afegit dos versos en aquell poema, de Fota la màscara. Idò, torna-hi, torna-hi, però ara en surt dos versos més.
Val, jo llegiré un altre tipí que és el vers, bueno, la poesia que és curtota, i afegiré dos versos més. Vinga. En permís de la Tonina i de la Cove. I així que vam, eh? Molsa com i la dama. Marisa, gràcies, gràcies. De res. I de, sota la màscara, la cosmètica. Sota la cosmètica, el llanterner que volia ser poeta. El jutge que volia ser pallasso.
El botxí, que volia ser metge. El pacifista, que volia ser militar. El capallà, que volia ser pallarina. L'electricista, que volia ser músic. I el magistrat, que volia ser poeta. Home, si encara hi ets és un ple. Hauria aguantat la vida amb tu. Ens ha ajudat al fons en tot és fosc.
puixa l'ombra del núvol blanc. Vull sentir que sóc aquí, no miris avall, que tremola el pols, vés-te'n cap amunt. Alça el vol, marxa lluny, i què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que en ceguen són finestres plenes de llum, i alça el vol.
I què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps. No hi haurà gàbies per tants jocells, i a dins l'aire no ens calen papers, no sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la vida.
Fins demà! Fins demà!
Segur que la incertesa em fa seguir, potser no saber en el fons em fa feliç. Digue'm qui podria saber millor que tu, els cops que has vençut l'angoixa i has viscut. Per mi no cal que deixis de fer res, vull que sentis que ets aquí i si algun dia et perds segur que et serveix. Si ara et ve de gust, vés-te'n cap amunt.
I què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen, són finestres plenes de llum, i al suavó marxo lluny. I què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
Fins demà! Fins demà!
No hi haurà gàbies per tant d'ocells. És una de les idees que hem analitzat avui en aquest exercici magnífic que hem fet de literatura comparada. Avui comparant dues obres poètiques tan distants i tan diferents com la d'en Joan Alcobé i la d'en Antonina Alcobé.
Canyelles, som el Bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Ens escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada a onomediterrània.cat. Vos convidam a seguir l'actualitat a través del diari de Balears. Avui, amb aquesta notícia que citàvem en primícia, ha citat els jutjats de Manacó, un militant de l'esquerra independentista per unes pintades aparegudes a fa de nit,
Fa més de dos anys. També hi teniu una, no molt llarga, breu entrevista en Joan Maiol sobre el seu llibre Els Sediciós. Joan Batista Picornei és el mallorquí més influent després de Ramon Llull i tot un seguit de notícia més que segur que seran del vostre interès.
Ja sabeu també que des de l'associació Ona Mediterrània estan fent aquests dies, han començat ahir mateix, a fer aquesta crida a la gent jove, menors de 30 anys,
Afegiu-vos el nostre projecte a l'associació Ona Mediterrània. Bé, o si sou pares, amics de gent jove, també els hi podeu fer, que es tot sequi.
fer-se socis per només 30 euros de l'associació Ona Mediterrània és la millor manera de col·laborar en Diari de Balears, en l'Estel, en Vida.cat, en Ploma.cat i també, evidentment en Bona Mediterrània Futur és ara 9 a plec de relats d'en Amant Nolem 4 relats de ciència-ficció mallorquina
El futur és ara, disponible a les botigues habituals.
Moixa Mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moixa Mental presenta... Les Indòmites. Una mediterranis. Què són les Indòmites? Un de llonces. Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada. Uh!
Som a totes les plataformes de Burgers, com a esportir Fly, Isbrox, Brenton's Degrees... Però què dices, senyor? Dá-me pis a l'ombregado! ¿Quieres salir per aquella porta d'allà, per favor, i tanquen sortir? Per favor, algú que pare el cal d'un bordre. Dic que ja ho fem a una mediterrània. A una mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk... Música experimental, new wave, musiquem... Escolta Copinya de Volta Verde. Un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX. Cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà! Fins demà!
Potser-ho que s'acabar-me ja sé, o potser no veig a ti fer. Un estic que no és un de tu vei, i és un pura fórum de fei. Ja tens de quedar-se humana, passant de mi que voliria surt. Passant-se d'amor i senyora de teva, és un franc que ha denunciat.
Sempre cost i vèncer mort. Des del sud d'aixes petites morts.
i cel·lentes gràcies mentre romances i intemències desmatents i sobte s'atura.
amb les turbulències dels mal temps que sou terrestritura. Molts cauen molt damunt, no sé si serà avui, som tensa per 300, 900, 900.
Yeah, yeah, yeah, eh. Si els deixo sense tarros perquè ho faig, but that's for show. Si et puc donar un consejo, intenta viure sense povi while I wait.
Fins demà!
Tinc una rosa dels vens i diu tot el que vens potser només és fum Jo només pujo el nivell, mira puja el nivell, millor li fots un ull Mira, puja el nivell, puja el nivell Mira una mà, mira un clatell Tira en un os, corre al cadell Visca el nou, visca el ovell Ara ja no sé què fer amb tu Potser follem, potser brillant com si fos un puto gust il·lus Potser m'equito la cruz Ensenyo la polla i sona suuuu Si els deixo sense tarros perquè ho faig medats for show Si et puc donar un consejo intenta viure sense poc
Si els poso boca abajo, mira, amor, ja baixo jo. Si volen sentir-me als bajos, sempre deixo un bon sabor, vizcala. Wave, wave, wave. Hold up. Wave, wave, wave. ¿Qué dius que aquí? Yo ya no espalto, només un dàdico, mira. ¿Qué dius Martí? Que últimament admirem i no sap la nana. ¿Qué dius que aquí? Keep, keep, keep, keep. Tú no has de ningú per parlar. I'm gonna keep, keep, keep, keep. Surf it, surf it, yeah, yeah.
C'est temps.
Lo que he fet vos sin ser. Si tot, lo que vull, lo que tinc, me bastés.
Fos per mi. Si tot, lo que vos, i lo que tens, fos aquí.
No vol dir-me,
Gràcies.
Que te'n vagi sense visar, ja m'és igual. Que no has sortit sol quan hi ha cel clar, ja m'és igual. T'està, m'està, m'està, m'apà. Estic cansada d'esperar i esperar. Sentir-me perduda aquí, ja m'és igual. Sense màgia, sí.
Fins demà!
No comptes que és una lluita desigual. S'ha desmeu pensat contra el meu estimat. No tenc jo a dins les mans, tot s'ha enfonsat. Vaig una fletxa a venir i l'he destilat. Ja t'emvagi sense avisar, ja m'és igual. Ja no has sortit sol quan hi ha sa clà, ja m'és igual. També.
Sent que has cos brevonat d'estimar-te tant, de sentir-te tan distant, tot i està mirant.
Fins demà!
Anys 80, el sud de la ciutat, sa vida no era senzilla. De petit amb el destí marcat, te tocava espavilar. A cas, les monges feies el primer pas cap a la supervivència. Ses gitanes el feien complicat, omplint d'aquests ulls de sa. I ara sóc!
Fins demà!
Que ben joves començaràs a odiar, mai van ser benvingudes. Un descuit era aprofitat per agafar allò a préstec. No esperaves aquell prince de brau, tenies massa mogudes. Família a casa que deurà pa i menjar, com molts engord de nit, ja no vulguis.
Són ses dones d'avui. Totes juntes sense pa, són ses nines d'aquell barri. Totes juntes sense pa, són ses dones d'avui. Totes juntes sense pa, són ses nines d'aquell barri. Totes juntes sense pa, són ses dones d'avui. Totes juntes sense pa, són ses nines d'aquell barri.
Oi.
dins de les gàbies o expulsats molt lluny d'aquí. Decidint deixar la llum amagats dins la nit, cercant la llibertat per tots els pobles, sabonejant el poder dels rics, regalant el més gran tresor
L'amor de mares i fills s'escolta en el vent.
Bona les vies, ens vam estrenar, una nit dèvia després de Sant Joan. Bona les vies, érem uns quants, però ja ningú estava esperant. I els trens passaven mitja dormits, passant allà.
Fins demà!
Vora les vies brillava el sol, era una lluna malalta d'amor. Vora les vies d'un riu de llots ens vertejaven l'estació.
Fins demà!
Avui m'he quedat empanat mirant la portada del meu disc preferit. Tot pensant i reflexionant, que només el pan rot em fa feliç.
Dismulxatius per créixer.