Fins demà!
Veure que es mouen les peces, sent que no tenen pressa. Ara que em dius que m'escoltes, i tots els moments que em parlaves, hores que no tenen pressa. Passades no feu les muntanyes, passades no feu les muntanyes. Passades no feu les muntanyes, passades no feu les muntanyes.
Fins demà!
Sento que avui són paraules. Quan miro al cel i m'abraces, sento que em fonc amb els altres. Ara que ho dius i que hi penso, mai se m'oblida una cara. Tot aquest temps que esperava.
Ares que no tenen presa
És la vila del pingüí, volumen 6. Et simple, desobeïm perquè crec que un canvi és possible. Me'l voldríem tenir a tirar tots en fila. Registir com registre junint els carrers de Síria. Insònic quan sa realitat apassiga. Lluny de la parafernàlia que tanto hi respiren. Principis que no surten als seus llibres. Esclau del hashtag de les seves biografies. D'on tot fullien era allà on jo me sentia lliure. Avui ja només hi vaig per encàrrec. Per donar-hi gosses llavors que un dia seran arbres.
Hi ha només que campactes i no paraules, perquè de boca qualsevol passa un plat damunt sa taula. Novel·les d'enviant quan tot me'n falla, quan el món me'n folla, quan amics no basta. De xer de tot i de res a la mateixa vegada, i així set vostres pautes me les pas per sa polla.
No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan se llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i les pors tornen. No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan se llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i els dèbils ho paguen. He visto que es divades.
El que más le da de donde soy, amigo. Venir de baix per conquistar-ho tot. He obert-me els ulls, ella hi poden tirar pols. I són molts, cada pic més, quantitat i valors. Coratge, encara que no sigui un camí de flor.
Una vida de món fals, tot per ser fals, perquè no tot és fals, en aquest món fosc, en aquest lloc freu, dins aquestes oi, tothom vol un poc com aquell que critica en Josh, eh? És una altra història quan xerres job, i així en tot, no tenen serró per ser molts, no em prop que ningú sigui pobre per decisió, però nascut obrés, i és tot un honor.
No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i les pors tornen. No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i els dèvils ho paguen.
Bon dia i bona vida. Hem començat a ritme de Baltonic. Avui, en Baltonic, fa anys també començarem amb la salutació que ens fa la nostra directora, en Maria Oliver. Escoltem-la.
Bon dia, soc la Maria i aquest dijous el començarem amb una cançó que estic bastant segura que coneixereu molt de vosaltres. És d'un grup que va pegar molt fort en els anys 90 d'aquí de Mallorca. Un grup de rock, punk, funk, una mescla de tot això...
i que jo crec que vam marcar bastant la escena mallorquina de rock en català. Efectivament, com alguns ja deveu sospitar que hi ha grups tots sants, i dic que jo estic molt contenta que hagin tornat i que estiguin fent concerts perquè en el seu moment, clar, jo era molt jove, no ho vaig poder disfrutar i la veritat que les vegades que els he vist en directe valen moltíssim la pena.
Així que, bueno, per els que les conegueu, dir-vos que estigueu pendents, i per els que no les conegueu, segurament sa generació més joves, que també les aneu a veure, perquè si vos agrada el rock i sa guitarra, segur que vos agradarà a tots sants. Així que vos deixo amb el tema de, diria que és el seu primer disc, no m'ho vull equivocar,
o de Ja Mota Mía, que és perquè veu l'agradin i que estiguin millors.
No saps el que te passa, no miris més pel racó ni dins la casa del mestre. Que et som vist en Sajimont, no venem de gràcia. Eres l'estança mental, aquest tipus de mascle, mita sexual, amb encants i tribus d'escomunals. La canal de l'Orient s'atispeta, i ara que has aconseguit fluir com haig del teu sexe.
Estàs un degenerat i no ho vols emmatrar. Ja, molta mía, ja, molta mía, ja, molta mía. M'agrada més saltar fa.
No te pogueres curar, seduït per s'assegur, ambigüedat, i amb ganes de cap no t'importa, que també s'han patit per fer de dones. I veus com són esbocats el teu patrón d'homonia, la teva virilitat i el teu món s'estan.
M'agraden més altres. Era un ultrògen i ara quina part triaràs?
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'aquest dijous de 8 de desembre de 2025, que aquests són els principals ingredients que han preparat per avui una entrevista a na Júlia Sevilla sobre el seu llibre sobre na Olimpe de Gougues. També
Entrevistarem en Pere Martorell, que ens presenta el primer disc de Sedas, el grup que lideren els germans Martorell. Repassaran les notícies tot d'una ara mateix, d'aquí a un minut. I també tindrem una mica la serra,
que mos farà una selecció de llibres, en Xisco Roger, que mos farà les curiositats de la història i connectarà amb en Menjar-me Sastre per fer el seu focus anticolonial, tot això i moltíssimes coses més, a partir d'aquí, d'ara mateix i fins les 11, aquí, el Bon Dia i Bona Vida. I a continuació, després, arriba, ja ho sabeu, com cada dijous, transitant...
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
i Diari de Balears enceta la seva portada amb aquesta convocatòria urgent que començava fa una hora.
I és que aquest dijous, a partir de les setes de matí, hi ha una cadena humana per aturar la tala dels Vella Ombra de la plaça Llorenç Villelonga de Palma. Mirarem, informar-vos de com ha anat aquesta convocatòria. També destaca Diari de Balears, que convoquen la ciutadania a reivindicar la Diada a Mallorca amb un acte festiu que apel·la a la memòria col·lectiva i a la continuïtat de la identitat com a poble.
Unes declaracions de Vicenç Vidal. En aquesta casa, el govern espanyol mantendrà la legislatura si prioritza la millora de la vida de les persones per damunt de les batalles partidistes. Podem exigeix que se suspengui l'activitat de l'hipòdrom de Som Pardo.
La plataforma d'afectats per la hipoteca creu que la deducció fiscal per incentivar els propietaris a no pujar als lloguers serà poc efectiva. I un dels exemples del que està passant ara mateix en la qüestió de l'habitatge
A Palma, un fons voltor propietari d'un edifici, vol apujar el lloguer dels pisos i passar dels 778 euros mensuals actuals en els 1.750.
També destacàvem que el govern fa comptes d'un més ciclistes a Mallorca i és que considera que Mallorca ha de créixer en turisme ciclista. També destacàvem que l'Associació contra el Càncer disposarà d'una oficina a Marratxí, que l'Església de Mallorca recata 9,7 milions d'euros en donacions a la renda, que la Comissió Europea es fa enrere i no prohibirà els cotxes de combustió
el 2035 i que denuncien la deriva radical lingüística del PP en el Consell de Menorca. També vos oferim un vídeo, Feingroup, una eina visual per a normalitzar i incentivar la creació musical en català.
Destaca diari de Balears que Vespretx és el neologisme de l'any 2025 i també podeu recobrar, com vos informàvem ja ahir, el vídeo on sabreu com Laporta manté el català a un judici, malgrat que li demanen que barati de llengó. M'on anem ara a Vila Web, allà.
Hi tenim una primera peça que diu que Irio i Ouigo competiran contra Renfe en el servei entre Barcelona i València pel corredor mediterrani. També destaquen una mobilització de llauradors. Cal dignificar la professió perquè es manifesten els llauradors del país valencià?
Més qüestions. L'Eurocambra defensa d'eliminar les fronteres internes per facilitar el moviment de tropes i material militar.
Emergències lliures a la jutgessa Lerborrany de l'alerta que no es va enviar el 29 d'octubre, encara parlem del cas Dana del País Valencià, i crides contra el recirme i el feixirme a la manifestació de protesta del desallotjament de l'Institut B9 de Badalona.
Tornem a la portada de Diari de Balears i allà aniran directament a la secció d'opinió, una secció d'opinió on hi trobam articles d'en Joan Vicenç Lillo, un home bo, d'en Alila Tomàs, titulat El Nadal d'enguany requereix més optimisme.
El d'en Rafael Borràs, Cançons per a Palestina per al Sahara Occidental. El d'en Joan Lledonat, titulat Aquesta democràcia que no ho és. I, finalment, el d'en Miquel Ripoll, titulat Aquest Nadal regalaré llibres.
Tots aquests articles d'opiniols trobeu a Diari de Balears, debalears.cat. Tenim avui també previsió del temps. L'escoltam amb en Tomeu Mateo Canals.
Bon dia. Aquest dijous tindrem un temps més estable. Serà el dia amb una aventura més estable de tota la setmana, ja que una petita falca anticiclònica mos agafarà. Tot, en canvi, molt important és que tindrem ja de canes cap de setmana i solta la propera setmana de festes.
on és inestabilitat, és pluges, és fred. Per tu no serà un fred extraordinàriament rigorós per ara, però si temperatures d'hivern o no hivern, serà sens que mos visitarem. Per tant, avui, tens algun gust, però amb bon temps, podríem dir, a partir de demà, divendres,
més nígols, pot caure alguna gota, ja s'hi ha de cada dissabte, i es pot fer dies on distintes perturbacions no aniran agafant i provocant pluges, i ja veurem si volem pot de neve o se sa de tramuntana. I doncs aquest pronòstic, ja ho veurem, i aquest interrogant final.
Ja veurem si aneu a la serra de Tremontana, la serra de Tremontana. Entrarem ja en zona d'entrevistes, tot d'una mos hi posem. Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
A Bon Dia i Bona Vida, començant l'entrevista.
I la primera entrevista del Bon Dia i Bona Vida d'avui la volem dedicar a una presentació d'un llibre que se farà avui mateix a la llibreria Lluna. El llibre és sobre la figura de Nolim Degoux, mirarem de pronunciar-la millor possible, i l'autora del llibre és na Júlia Sevilla Merino, a qui ja saludam. Júlia, molt bon dia.
Bon dia. Aquesta presentació que faig és també una invitació a descobrir la figura d'en Olimp de Gaugues i la seva obra, que és la declaració dels drets de les dones i les ciutadanes de data de 14 de setembre de 1791. En primer lloc, Júlia, qui va ser l'Olimp de Gaugues?
Solín de Guix va ser una dona que va trencar en tot el que haguera segut el seu pervindre, perquè ella vivia en un poble, no era filla de son pares, era filla de sa mare,
però, d'alguna manera, sa mare tenia tot el desit que ella portara una vida entre cometes normal. La va casar molt pronta, va tindre un fill i va tindre, en aquest cas, la sort, encara que sigui una cosa tràctica, que se li va morir el seu home i, llavors, ella va agarrar el seu fill perquè mai el va deixar, va agarrar el seu fill i se'n va anar a París a viure com ella pensava que havia de trobar
una vida diferent de la que haguera tingut en el seu poble. És una pionera de la defensa dels drets de les dones? Sí, sí, sí, perquè ella, a veure, en aquesta època revolucionària n'hi hagueren altres dones en la Revolució Francesa, però diguem que ella va tindre la iniciativa de, quan es va adonar que la declaració de drets de l'home i del ciutadà no tenia res a veure, les dones no les incluïa,
ella va fer una declaració paral·lela, però afegir-li algunes coses com per exemple el dret de la dona a assenyalar qui era el pare del seu fill o altres coses que ella pensava que tenien una singularitat com a dones i que en la declaració entre cometes universal, que era universal perquè va ser així, no estaven incloses les dones.
En tot cas, la seva obra, Declaració dels drets de les dones i les ciutadanes, bé, evidentment en tronca en la època revolucionària, però en certa manera marca, no sé si deu ser, de les primeres fites que marquen, que fixen els drets de les dones.
No, sí, va ser... Tal qual, o sigui, com si diguéssim, hi hagués altres històries, també al voltant de la Revolució, que defensaven els de les dones, o per exemple, una de les coses importants de la Revolució Francesa va ser la Revolució de les dones, que estaven venent en el mercat i que se donaven compte que el que elles venien no podien comprar, o sigui, que no tenien el paper als seus fills,
i que la farina era molt cara i no podien, d'alguna manera, portar el seu treball endavant. Però el que és l'efecte de la història política, en aquesta època varen tindre lloc les dues primeres declaracions de drets en França i en Estats Units, una que va ser com un trencament d'època, de reconeixement dels drets de tothom,
En aquest cas, les dones no les van incloure, malgrat que les dones havien estat lluitant al costat, lluitant en el sentit tan figurat com real en els drets per atendre una societat més justa i una societat igualitària.
En qualsevol cas, recordem que avui a la llibreria Lluna, situada a General Riera 39B de Palma, se farà aquesta presentació del llibre Olimp de Gougues d'Anna Júlia Sevilla Merino, i participarà, a part d'Anna Júlia, que és professora de Dret Constitucional,
també ho presentarà Maria Durant, que fa poc dies també entrevistàvem aquí mateix. Júlia, tu, com a persona vinculada a la lluita per els drets de les dones, com a una també de les precursores del feminisme constitucional de l'estat espanyol, com analitzes aquesta etapa històrica que vivim actualment en què...
Ens recorda una mica aquella frase d'en Simón Beauvoir que els drets de ser dones mai s'han de considerar consolidats.
És que és de veres. És de veres perquè, d'alguna manera, es fan els drets per a tothom, però per a que les dones estiguin incloses fa falta una segona part. I ho hem vist així en la història espanyola. Perquè per a que les dones tinguin la igualtat en la representació, fa falta una reforma i una llei especial per a reconèixer aquest dret.
I si ara mirem el que són els retratos del poder a nivell internacional, pràcticament no n'hi ha cap dona en aquest espai. I d'aquesta manera sí que n'hi ha dones en aquest moment que són presidents d'un estat, com per exemple...
en Itàlia, però per lo general els que ostenten la primàcia del poder polític són només. Això vol dir que les dones no estiguen clar que estan, les dones voten, les dones treballen, les dones contribueixen en el seu treball al que és el conjunt de la riquesa d'un estat
però difícilment, per exemple, el dret a la vida, el dret a l'honor, aquests drets que els homes es tenen per naixer, les dones es han d'anar lluitant i han d'aconseguir, per exemple, el tema de la mort de les dones de la violència de gènere. Tot això són històries que afecten única i exclusivament a les dones i que han de tenir un reconeixement. I si veiem, també, inclús, així, a l'estat espanyol,
el que són els retrats del poder, els principals partits polítics tenen un home en el cap i així diguem que la societat d'alguna manera tu n'aixes dona i per n'aixes dona no estàs d'alguna manera en igualtat amb el teu company o el teu germà o el teu que sigui, que tens a costat i costa a costat per exemple
Jo vaig ser la primera dona que vaig accedir a una professió universitària com a professora prostitucional. I en aquesta part que hi hagueren oposicions, perquè va ser després de la dictadura i van començar les oposicions per a ser professor,
que per almenys n'hi hagueren 20 oposicions per aixir professors, l'única dona que vaig dir soc jo. I no perquè...
només perquè era més major, o sigui, per edat, com si diguessin que havia tingut la possibilitat d'arribar, però era molt difícil, ha sigut sempre complicat per a, per exemple, el nivell de magistrades del Tribunal Constitucional, el nivell de com si vol, tot s'ha hagut d'aconseguir com una qüestió especial i no com una qüestió normal d'accés al poder pel simple fet important
qüestió que és naixer en un estat democràtic. Júlia, i tu que has estat docent, com veus les noves generacions? Perquè se parla, no sé si segur que té una base, però no sé fins a quin punt,
és tan real, se parla que hi ha com una bifurcació on en aquest moment les dones joves sí que són més progressistes i feministes, però que en canvi hi ha com un tancament dels homes joves. Com ho veus tu? És que clar, diguem que tu naixes en una perspectiva
i tens unes idees per a portar endavant com si diguem, vas arreplegant idees per a continuar la teua vida. Entonces, per a un home resulta més difícil assimilar el que són els canvis socials, els canvis de comportament, tota aquesta entrada de les dones en tots els espais...
I, d'alguna manera, ells consideren que això és el seu i que, per tant, hi estan arribant alguna cosa. I no és que ells ho consideren, és que n'hi ha partits polítics que tenen aquesta perspectiva. O sigui, encara que inclouen dones, no tenen, per exemple, en la seva perspectiva, els drets fonamentals de les dones. I passa, per exemple, així en la comunitat valenciana, en el Parlament valencià, ja n'hi hava una Constitució...
Hi havia una comissió de la dona i ara ja l'han canviat per convertir-la en una cosa de caràcter més social. O sigui que d'alguna manera és com si els drets de les dones mai estiguin consolidats d'una manera ferma. S'ha acabat?
S'ha tallat? Júlia, no, disculpa, que deia que tancàvem l'entrevista i ho feim recordant aquesta convocatòria per avui, vespre.
que hi haurà aquesta presentació a la llibreria Lluna de General Riera, Olimpe de Gaugues amb na Júlia Sevilla Merino i na Maria Durant. Com enfocareu la presentació? Fareu una conversa? Cadascú explicarà alguna cosa del llibre? Com ho enfocareu? Sí, jo penso que Maria és una persona que té que mostrar
el que ella li ha portat el llibre, el que ella ha pensat quan ha llegit el llibre, i notablement jo estic allí per explicar també qual ha sigut la meva idea al fer aquest llibre, tota la il·lusió que he posat. És com moltes vegades parlem del llibre com si fora una criatura, i és de veure que per a les dones que sabem el que és perill, d'alguna manera sí que és de veure que això és com un naixement
i que la carones, el vols fer bonico, el vols presentar, li portes molta il·lusió i jo crec que tot això és el que aquesta vesprada anem a transmetre tant Maria com jo en la presentació. I doncs segur que serà ben interessant i la recomanem a la nostra audiència. Júlia Sevilla, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres perquè és un gust poder parlar d'això. Tant de bon matí. Moltes gràcies. Gràcies. Bon dia.
Gràcies.
Hem escoltat una cançó de Sedas, el grup liderat per els germans Martorell. És un projecte que ja fa uns anys que existeix com a tal, però que ara ens presenten un disc que tot d'una coneixerem amb més detall.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània són a Sedas perquè volem conèixer això que vos contàvem abans, que acaben de publicar un nou disc. I volem parlar amb en Pere Martorell, un dels germans Martorell. Pere, molt bon dia!
Molt bon dia, estimats, com esteu? Molt bé, i quan sentim aquesta energia teva, mos acabes de la gràcia de matí. Avui damunt tenim l'energia arrencada, no?, amb el naixement d'aquest treball, que en els temps que corren en moments tan culturals com polítics que a vegades vivim, costa treure endavant projectes així. Però no defallirem.
No entenc cap dubte. Amem, anem per passes. Què és Sedas? Per qui no ho conegui. Sedas és el nostre nou projecte. Neix... Ara farà 3 anys. Farà 3 Sant Antonis. Bé, en Manel i jo fa més de 30 anys que sonem plegats. Fa més de 30 anys dedicats a la música, però en concret...
que per primera vegada vam començar a tocar plegats. I hem tocat plegats a molts de projectes diferents. I sempre ha hagut aquest fill conductor i aquesta coincidència que sempre passà en gust quan fem coses junts. Sempre. Tenim, evidentment, tots els germans tenen en qualsevol moment de problemes. És qui no entengui problemes que ho digui. Però hem de dir que disfrutant molt són plegats.
I mira, fa uns anys vam passar una sèrie de circumstàncies i vam dir, mira, és el moment d'engegar un projecte que fa molt de temps que també tenim ganes de fer, no? Ja que nosaltres vam estar al conservatori, vam tenir contactes amb bons músics, sempre ens hem relacionat amb moltíssima gent del món del espectacle, i teníem ganes d'engegar aquest projecte nou amb gent que té ganes de fer bona música,
i sobretot donar una passa endavant, no? Amb aquestes idees, tenir aquesta sonoritat que molt identifica com a país mediterrani, això per un costat, sense oblidar a través del so mediterrani, sense oblidar d'on som, d'on venim, mirant cap a un futur, mirant també en músiques noves, mirant sobretot en una música contemporània,
i sense oblidar les nostres arrels i tot fet en música nova és a dir, dels 13 temes que presentam en aquesta mostra n'hi ha 3 que són tradicionals i la resta és tot tema d'autor tema de nova creació el que també feim aquesta passa endavant volem...
deixant rere aquesta part folklòrica que té aquestes músiques, no? I precisament és aquesta aposta amb escena de música d'autor
i amb un compromís musical bé, és que justament bé, volia parlar d'altres coses primer però ja que dius això justament trob que el poc que he sentit del disc té una sonoritat molt especial evidentment hi ha la mà de Miquel Brunet
però en el mateix temps hi ha això aquests 30 anys que vulguis que no se nota que hi són de l'altre dos de tu, d'en Pere Joan i d'en Manel i corregeix-me si m'equivoc hi ha en Joan Florit que també fa molts anys que passatge i després en Miquel Jaume sí, sí
En Miquel Famanies i en Sebastià Llinares, no? Així és, així és, sí, sí. Per un costat...
Amb en Joan Floritz, començant ja amb els que m'has comentat de parlar, tu ho saps, altres mogudes que hem fet plegats, però amb en Joan, dels meus inicis que també he coincidit amb ell, sempre hem tocat plegats a moltíssimes mogudes i en Joan també és un coset inquiet amb esquema de composició, inspirada sobretot en la cornemusa,
Vull dir que era imprescindible que hi fos en aquest projecte. I a part la Jota Aranyona,
i es voler-ho regalat, dues peces espectaculars. Després seguim, m'has anomenat en Sebastià Llinades, ha estat un... que el coneixem de fa anys també, perquè varen coincidir en el conservatori, quan estudiàvem el títol de música tradicional de les Illes Balears, uns enyorats estudis que varen desaparèixer.
res, ells van coincidir amb una assignatura, que seria compositors de les Illes Balears, i a part d'això jo visc a Muro, ell també és de Muro, i res, hi ha estat una gran aportació, aquests teclats i aquests sintetitzadors que ell aporta, que donen una màgia també a totes les músiques, espectacular. Després també és començar amb una altra persona que mos han trobat en els camis, amb Miquel Femeníes, que és...
una excepcional també bateria, sobretot ve del món de jazz i de noves músiques, músiques del món, i és una persona amb una sensibilitat extrema.
I ho ha demostrat també la gravació del disc. I, bueno, i que més contacte, s'especial Miquel Jaume, que a part de donar aquesta visió també mos posa el baix, amb una sonoritat molt personal també d'ell. A part d'això també ha fet tots els dibuixos. Els dibuixos que acompanyen són fets de mà. Són fets de mà per ell.
Precisament amb un paper que té més de 100 anys que va trobar, tota una sèrie d'anècdotes i dibuixes que Mos ha volgut dibuixar a Noltros amb els seus personatges i ha quedat un treball magnífic. I mos queda en Miquel Femenies perquè duix bateria també, no?
Sí, sí, sí. Quan t'he dit una mica femenies, és una bateria que té una sensibilitat extrema
i que l'han conegut també d'aquí, del poble de Muro Escolta, Pere, aquesta banda serà la que fareu directes o talment els mateixos components? El mateix format, sí, això serà la banda de Seràs. Vinga. Dic que també hem fet el primer tema en Home a Vida
volíem, mos hagués necessari a tots, a més tots el tenim com a referent. El nostre estimat i admirat Vial Majoral li vam demanar, per favor, que ja que està mestre de tots nostres, vinguem dir, mira, mos has d'ajudar, has de fer qualque cosa. I va proposar fer un poema, tot una no va tenir cap dubte, en dir-mos que sí, i a part d'això, com sempre va tenir una...
Meravellosa aportació que ha estat un poema de Blai Bonet, seleccionat per Nicolau Dols, i que quan te'l vaig llegir vaig dir, mare meva, però he fet aposta per la nostra visió, no? De la música i del que és el nostre interior, perquè realment tots són temes musicals.
no sé si s'ha captat tot el que volen transmetre però hi ha molt de sentiments a darrere i molta manera d'expressar la música i és el que m'ha portat amb aquest treball El Batat de l'Illa El Batat de l'Illa de Sedas és un disc que se pot trobar m'imagina totes les plataformes aquestes d'internet i tal i també en físic o no? en format físic
Sí, sí, sí, clar que sí, clar que sí, clar que sí. Avui, demà, avui, demà, no sé quant, perquè avui, si puc, o demà, s'engegarà un verkami perquè tothom pugui ajudar-nos amb aquest finançament i que tothom pugui comprar el disc, que ja el tenim, vull dir que ja tot d'una s'entregarà aquest disc. Ja he fet totes les sol·licituds, però com que...
això estarà ja m'ho van dir 3 dies per tant, la millor manera de comprar-lo serà fent aquest Verkami exacte, sí, sí i també tenim ja una data de presentació del disc que també en aquest Verkami se podran comprar ses entrades que serà a una zona a un espai pendent de de com filmar de revelar espai secret, però que ja se dirà però que serà el Cudi dia 15 de març
15 de març del Cudi, sí, 15 de març del Cudi, volem fer una presentació, i després, a partir d'aquí, moure tot el que se pugui, aquest disc, i mostrar-lo a tots els teatres i concerts, on puguem actuar, vaja. També te volia comentar que aquest batec...
Mallorca ho passa malament, no? Sí, sí, sí. I Mallorca pateix, no? I el nostre seràs, que ja també és un altre... un concepte que volem porgar, no? Estreure allò que ens agrada de cada cosa i donar-li el nostre sentit, no? Amb una ser trencada com a símbol identitari, val? Sí. Li va agradar molt a les filòlets, tot això...
Però bé, no parles. I que me'n recorda un poquet una fals, també. I aquest batec no mor, aquest batec no mor, i aquesta illa està que bateca fort, no? I això és una mica tota aquesta simbiosi musicalment. I...
i visualment una cosa, m'has dit que el disc el composen, quant de temes? 13 13, 13 tradicionals 3 són tradicionals bé, que vam d'escoltar Sant Antoni i els altres 10 són composicions bàsicament de Germán Martorell i qualcuna n'hi ha dues de Manel
una meva, n'hi ha dues d'en Joan Floritz, una altra de Miquel Jaume i dues d'Antoni Roig perquè tu ja sabeu, l'Antoni Roig va ser una persona que ha coincidit en altres, en moltes de bandes, a la Sagrada d'Esportles, al Mallorca ja vaig tocar molt de pits, vaig fer colla amb ells de Xeramiers és una persona que era tocada molt de prop també van fer moltíssim de tallers a instituts, tallers d'instruments tradicionals
Però bé, a part de tot això, també hem estat molts d'any junts a la seva formació que ell va fundar al Mallorca, i res, que l'hem volgut tenir present, perquè és una persona que nosaltres ens hem marcat i així com hem enviat, també han estat referents a la nostra trajectòria musical.
I també hem volgut fer el tema andalusí, que en aquest tema sobretot va voler donar importància, una improvisació que feia el meu germà, i a part d'això un diàleg de cultures. I clar, jo crec que estem també en un moment que és molt important que hi hagi diàleg, i que a vegades no ens deixen tenir diàleg,
i per això hem posat aquest tema en del·lusi i després el bolero de Portal que nosaltres ha estat també sempre un tema que ens ha mogut moltes sensacions i també crec que ha quedat una versió espectacular escolta ara mirava d'imaginar-me el directe per un costat me'l puc imaginar una sala tancada però per salta també supos que hi haurà un directe més de plaça no?
Sí, sí, sí. Nosaltres estem oberts a tots els formats. Els nostres temes no obliden que se paren ballar. Sí. Però nosaltres anem una passa més en banda. És a dir, Paula, mos encanta participar de ses ballades. De fet, sempre que porem hi participam.
i sempre que se mos convida d'en que sí, però també volem aquesta passa, que aquesta música sigui escoltada, perquè tot d'una mòdia, això no és per ballar, bé, és per ballar, clar que sí, però també és per escoltar. Volem que té aquesta rica, precisament hem fet aquesta música carregada de riquesa musical perquè se pugui escoltar.
volem que la nostra música d'arrel s'escolti en els escenaris, que no només s'honoritzi per ballar, sinó que també s'honoritzi per espectacles de gran format.
és el nostre objectiu per tant tindrem els dos formats i Pere, justament parlant de ballades pareix que que estan molt de moda i que en aquests moments hi ha moltíssima gent jove que hi participa, no? Sí, sí, sí, jo d'això n'estic supercontent i orgullós perquè de fet hem estat un pioner i hem estat molt content que això estigui endavant l'únic que
M'ha de ser, a vegades, no sé si a vegades és inconsciència o no, voler tenir massa aquesta folclorització, voler veure massa aquesta arrel folclòrica, perquè la gent està potenciant cantar en castellà, la gent està potenciant fer segons quines coreografies a plaça que se lleva el que és el ball obert, però bé.
Vull dir, és vera que tenim molta quantitat i tenim molt d'esportistes, però no hem d'oblidar que això forma part d'un patrimoni cultural i que jo crec que a vegades s'han de recordar una mica o debatre en diàleg una mica els orígens i de per què, segons quines reivindicacions, a vegades veig que a vegades se'n van en orris, però...
Clar, aquesta quantitat i aquesta fan que una cosa t'apis altra, saps? Ja. Però bé, no vull que se me malinterpreti, però anys de lluita perquè se dignificar ses coses i després veure que a vegades...
Aquesta dignificació no existeix, sap una mica de greu, però bé, però no ho direm en connotació negativa. No, sinó que com bé estar vigilants. Sí, hem d'estar vigilants i content i orgullosíssim que les ballades siguin multitudinaris, val? Però, alerta, hem d'anar alerta...
per aquestes festes han de regalar disc de sedars home, telefoneu-me enviau correus electrònics per favor, per favor, per favor que tot això costa molt si convé deixar-ne un parell per aquí per la ràdio vull dir, si vols que la ràdio faci un poc d'espai de lliurement de recompenses de ver camí
ho podem fer. Ah, jo sí. Sí, sí, ara ho parlarem, d'acord. Beníssim. En tot cas, serà celebrant moltíssim aquest nou disc. Enhorabona. Esperant que mos informeu d'Albert Cam i tot d'una ho posarem en el diari de Balears i esperant també de gaudir de sa presentació aquesta que ja mos has anunciat pel març.
Sí, sí. Molt bé. Moltes gràcies. Beníssim, Pere. Moltíssimes gràcies. Molt bon dia. Adeu. Adeu.
Gràcies.
Fins demà!
La invitada d'avui, que és la Marga Melià. Marga, molt bon dia, molt benvinguda. Què tal? Ens faig moltes ganes de conversar amb tu perquè ens agrada el talent jove.
Marga, directora i guionista de cinema, entre altres coses. Has estudiat periodisme, de tot això ara en parlarem. Perquè el primer que t'ho vull demanar és justament d'on neix aquesta vocació de... voler comunicar, de ser comunicadora, no? I després ja...
veure com tries el llenguatge. Primer de tot, d'on sorgeix aquesta necessitat de comunicar aquesta opció? A mi em va sorgir una necessitat des de ja molt petita de contar històries. No sabia ben bé de quina manera ho faria. M'agradaven els contes, m'agradaven les pel·lícules, m'agradaven el teatre, llegir...
De fet, quan vaig decidir que havia d'estudiar, no sabia exactament quin camí triar. El que tenia clar és que d'alguna manera volia comunicar i volia contar històries. I vaig triar el periodisme. Vaig triar el periodisme i vaig... És a dir, de tot el que és el periodisme, el que a mi més me va agradar va ser el periodisme cultural i sobretot la part d'entrevistes i de conèixer i de demanar i de xerrar i d'investigar sobre els artistes.
I així vaig acabar publicant el llibre que s'ha de Suportando el Paraíso, que és un llibre d'entrevista. Exacte, que m'encanta el títol i que m'agradaria que m'explicassis un poquet, perquè
bé, d'alguna manera té ressonàncies interessants, suportant el paradís. Clar, és un llibre que al final són entrevistes, artistes, mallorquins, de tots els àmbits. Hi ha en Miquel Barceló, en Carme Riera, en Vial Mesquidan, en Rossi de Palma,
en Toni Catany, Agustí Villaronga, bé, 20. I el títol ve perquè, clar, les nostres converses en el final eren sobre la seva vida, sobre la seva obra i la seva relació amb Mallorca. I, clar, tots en el final tenim, d'alguna manera, una miqueta de relació d'amor-odi amb Sigla, l'estimant tots moltíssim, però també...
tenim les nostres crítiques o autocrítiques a vegades que fer i em va aparèixer que aquest títol de Suportant el Paradís transmetia molt bé aquesta dualitat i aquestes contradiccions que tots manifestaven i vaig agafar
Aquesta expressió que li va dir a Gertrude Stein en Robert Graves quan ell li va dir, tu creus que hauria d'anar a viure a Mallorca? I ell diu, bé, no ho sé, és el paradís si és capaç de suportar-lo. I d'això me va encantar i ho vaig triar.
dins d'aquest univers jo no fa gaire vaig escriure que Mallorca era tan única, tan especial, que havia de crear els seus propis artistes per dibuixar-li, fer-li poemes, etc. Per tant, aquesta selecció que tu fas és justament d'aquesta gent,
que d'alguna manera ha generat aquest paradís, han estat capaços de comunicar aquest paradís, però que a vegades aquest paradís no és gens generós justament amb els seus artistes, amb el seu món de la cultura.
Sí, és complicat dedicar-se a la cultura, sempre és complicat, però en el nostre cas, m'imagino que per a tothom és més difícil per el fet d'estar a una illa. En el cas del cine, ho veig molt clar, perquè està allunyat de Madrid o Barcelona, que és on se fa la gran gran part del cine,
es dificulta tot molt, tot el contacte, les connexions, les reunions, tot això. I clar, això se veu reflexat
bé, amb aquesta dificultat afegida, però en canvi tenim uns paisatges, o els que ens queden, que també ens inspiren. Llavors és una... bé, tot com a sa vida té pros i contres. Després en parlarem dels paisatges i tot això, però per tant, hi ha un moment en què tu dius mira, el llenguatge audiovisual és allò, és el que jo cercava.
Sí, després de fer Suportando el paraíso es llibre va sorgir l'oportunitat, sense jo cercar-ho, de fer un documental que el vaig iniciar el 2011
i l'estic acabant ara, o sigui que si tot va bé, perquè el vaig deixar abandonat molts d'anys, però per això ara ho compt, però en teoria sortirà el 2026, i va sorgir l'oportunitat de començar a fer feina, de traslladar això a documental, i jo, com que sempre m'havia encantat a cine, i ja t'he contat que no sabia bé, m'agradava tot, jo vaig tirar periodisme momentàniament, sense casar-me...
En cap disciplina. I jo havia estudiat també guió de cine. I va sorgir aquesta oportunitat i vaig dir, i dos, una bona manera, no només de treballar els guiós, sinó també de provar de dirigir, no? I vam estar fent feina en Agostí Torres i ja t'he dit que aquest projecte va quedar aparcat.
però varen sortir d'altres, vaig conèixer molta gent de cine, d'aquí, i ja vaig gravar, tot va sortir així sense pensar-hi molt, i vaig acabar gravant el Síndrome del Calcetín Desparejado, que va ser el meu primer curtmetratge, i a partir d'aquí ja vaig anar fent més coses, més coses, de dins del cine. T'hi sents, és el llenguatge que te sents més còmode, per dir-ho d'alguna manera?
Cada pic m'hi sent més còmode, però tampoc... A mi m'agrada provar noves coses. Quan me sent massa còmode, alguna cosa ja no va. Ja no te va bé.
Bé, a lo mejor he de descansar un poc i tornar, no? No ho sé. Jo el que sé és que, per exemple, dins de cine he fet curtmetratges de ficció, he fet llargmetratge de ficció, n'he fet un, ara he fet llars documentals, ara faré el tercer... És a dir, sempre m'ha immoguent i sempre vaig experimentant. Per exemple, algun dia m'agradaria escriure una novel·la, cosa que encara no he tingut...
la oportunitat o els tens, però ara enguany, per exemple, he fet feina i he tret dos podcasts. Per això tot va relacionat, m'entens? M'agrada anar explorant, però sempre dins aquesta zona on jo me sent bé i on crec que puc aportar, no? Però per aventura, a dia d'avui, la millor manera de connectar amb el públic sí que és l'audiovisual, no?
Tot i que segurament també et serà més cara, et serà més complicada. Sí, a vegades ho pens i dic, i no te sabries, Marga, seure i escriure una novel·la sense emprenyar ningú, i tu, que teva i tal, que també seria xulo. Però ja ho veurem. Jo, per exemple, la meva manera de connectar amb...
amb el que pot aportar totes aquestes coses és tant llegint llibres com veient pel·lícules o sèries en tot cas. Jo a vegades si em fas triar a mi, què t'agrada més? Mirar pel·lícules o llegir llibres no ho tendria fàcil. Això ja t'he dit jo com a...
espectadora o lectora. T'he vist amb el que van de que te definies com una lectora apassionada. Sí, sí, sí. Jo t'he de dir que a dia d'avui jo llitgesc més que vaig pel·lícules, i em vaig. Però ara en aquests moments de la meva vida llitges més. Lo cual no vol dir que òbviament segués qui apassionat-me a cine, però no està renyint tenir aquestes dues passions.
Us has parlat del síndrome del calcetín desparejado. Llavors els vares fer un solitario baile con el miedo. Sí, perdona, un solitario baile con el miedo, és un documental sobre un escriptor mallorquí que se n'nomia Tofol Serra, Cristóbal Serra, que jo l'apreciava molt, i és un documental
que van construir entre tots els seus deixables i amics sobre la seva figura. I el podeu trobar a filming igual que la resta de tot el que he fet.
Bittersweet Days, que és un experiment, una pel·li de ficció que van fer entre molt poca gent. Un experiment, no per com és la pel·lícula, sinó per com la van fer. Al final és una història, una comèdia dramàtica, romàntica, diguéssim, de recerca personal dels dos protagonistes principals.
I va ser un experiment per això, perquè van ser molt poques que la van fer. Van ser quatre persones, pràcticament, d'equip tècnic. Hi havia algú que feia producció, no sempre. Després hi havia el càmera, que és el meu home, i el sonidista.
I això eren tots els que hi havia, i els actors, i això eren tots els que hi eren, no? I tu fent-t'ho un poc... I jo, la, sí. I el que fes falta. Sí, i va ser una experiència molt xula, que jo no la canviaria per res, la veritat és que va ser... I vaig ser, amb aquesta pel·li, em vaig convertir en la primera dona de Balears que va estrenar un llarg de ficció a Sales, no? Bueno.
Llavors es ve Ropa Vieja? Un curt, sí, un curt molt petit que van fer per un concurs, però que... I després venen les dues que ja, d'alguna manera, en fi, ja m'ho sonaves, ja estàs consolidada, que són dona i 100 llibres juntes. Aquí sí que tu notes també que hi ha un vot, no?
Sí, clar, jo sempre serà una experimentació i ojalà no me llubili mai i seguir experimentant i aprenent sempre, però és vera que clar, jo em vaig llançar a dirigir
que jo no havia estudiat direcció cinematogràfica, jo havia estudiat guió, i clar, i m'interessava molt, havia vist moltíssim cine, però jo no havia estudiat, i clar, també vas aprenent a mesura que vas fent, i també anava aprenent a muntar, i ara m'encanta muntar, i anava aprenent una cosa i s'altra, i clar, tu vas no tant com tu mateixa també, te vas definint, te vas trobant la teva pròpia veu, que això és difícil, i també vas...
connectant més amb la teva essència, amb els seus temes, la manera de contar... I si els llibres comptes estic molt contenta i és vera
De totes les altres també, però clar, si els llibres juntes es veu que ha connectat superbé amb el públic. Sí, aquesta sí que se pot veure a totes les plataformes. Vitter Suite Days també, també. I si els llibres juntes sí, ara mateix se pot veure a Prime, a Movistar, a Filmin, i prestarà algunes altres més, sí.
Margà, tu has format part d'associacions com l'Associació de Dones Cineastes o l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques i també vas ser presidenta de l'Associació de Cineastes. Quines són les reivindicacions en tant que cineasta i en tant que dona cineasta?
La reivindicació sempre és tenir un espai tant sigui com a dona com a persona. Al final tu el que vols és que podes seguir
fent cultura i seguir expressant el que tu tens de dins i vols explorar. Això no és fàcil, hi ha molta gent que ho vol fer, sobretot com tu deies abans, fer cine és molt car i molt complicat. I per això sempre hi ha aquesta reivindicació que a vegades aquí
posant el cas d'aquí, si se dedica molt d'obres exclusivament a promocionar el turisme, també a vegades promocionar la cultura no complirà els mateixos objectius però sí que ajudarà la societat d'una altra manera.
Sí. Per cert, i ara vull agafar aquest fil, però abans, perquè m'ho hem anat per un altre costat, hem de deixar clar que també has fet tele, eh? Sí. Que tal l'experiència? A mi...
Ja t'he dit, jo crec que pràcticament no hi ha res que hagi fet feina que no m'hagi agradat perquè també vaig estar a diaris. Ara ho xerràvem abans que vaig estar una temporada fent pràctiques en el diari de Balears.
que vaig aprendre moltíssim, amb en Sebastià va anar-se, i també he estat en algunes revistes, agències de publicitat, he estat a la ràdio... Has tocat tots els... Sí, totes les maneres de comunicar jo he estat, jo crec, i tot m'ha interessat, perquè tot crec que en el final...
va cap els mateixos camí que ens comuniquem entre nosaltres. Nosaltres aquí, en aquest programa, en diverses ocasions, hem defensat, ara es tira l'altra fila,
que l'aposta per la indústria audiovisual seria una molt bona aposta per les Illes Balears, en el sentit que, com que ja disposàvem d'un sector servei molt potent, com que tenim els millors platós naturals d'Europa, tenim els millors platós urbans d'Europa,
tenim la millor il·luminació del món, etc., crec que podria ser una aposta d'una indústria neta i bastant complementària de la turística, en el sentit que, evidentment, hauria d'anar de creixent la turística. De moment no estem anant per aquest camí.
És a dir, que des que jo vaig començar fins ara... Hem millorat bastant. Hem millorat bastant. Això sí. És a dir, tu mires, per exemple, el que se feia de cine en aquell moment, jo vaig començar el primer, crec que va ser 2012, que vaig dirigir el primer curt, fins ara, que han passat 13, quasi 14 anys, quan comenci l'any que ve,
I jo veig molta diferència. Ara som molts i moltes els que estan o fent o intentant fer, però des de lloc també fent, pel·lícules, curtmetratges, documentals, llargs. Pensa que també ara hi ha, per exemple, l'Atlàntida... Això t'anava a dir, ara hi ha festivals tipus Atlàntida, Evolution... Que estan aquí. Hi ha els organismes que abans...
Sí, sí, sí. Però jo el que també volia dir és que em fa l'afecte que aquest darrer any, clar, Barcelona sempre havia estat com a la capital, em fa l'afecte que Madrid ara està apostant molt fort per la indústria
audiovisual i crec que estan creixent moltíssim. No sé tu quina impressió tens i fins a quin punt una connexió entre Barcelona i Mallorca podria ser una gran aposta. No ho sé. No és fàcil
diguéssim que el gran centre de cine sempre ha estat a Madrid. De fa anys? Sí, de fa molt de temps. El que passa és que a Barcelona hi havia com el segon centre, no? I el segon centre és tant. I també, diguem, capital de teatre, això sí...
Sí, totalment. Però Barcelona va agafar molta força, perquè clar, tenen l'escac, que és possiblement la millor escola de cine que hi ha avui en dia a Espanya. A Madrid tenen l'escac, però clar, l'escac,
té un prestigi d'on surten ara mateix, clar, hi ha hagut una generació de directors i directores que tot surten de les CAC, que són una passada i que guanyen premis per tot el món i tal, no? I sempre han estat aquests dos. Madrid té més força, perquè allà és on hi ha l'acadèmia de cine, allà és on hi ha els seus més grans de les grans productores, on hi ha, clar, com deu passar la majoria de les indústries, el centre de tot està allà, no?
Ara, hi ha hagut altres comunitats que s'han posat també a fer coses molt interessants, perquè han gastat molt de bens, perquè han cregut, perquè han apostat, i clar, jo que sé, Galícia o País Basc, abans no tenien aquesta indústria i en pocs anys han fet així, no? I aquí ho podríem fer, i hi ha hagut sa voluntat, i no dic que no hi sigui, i s'està apostant, i jo ho agraeix, el que a lo millor s'ha de fer encara més...
més inversió sí, inversió perquè talent n'hi ha possibilitat de formar-te fins i tot aquí n'hi ha després tens tots els tècnics tot i els creadors hi són ara falta un poc de múscul econòmic
Marga, em sap molt bé perquè se mos ha acabat el temps i no sé, tens impressió que encara continuaríem però te vull fer una pregunta que és en què estàs fent? del que puguis confessar Sí, ara estic acabant un documental que és aquest que te contàvem al principi que sorgeix del llibre Soportant del Paraíso Sí, sí
I l'estam acabant i espero que l'estrenem a 2026 i serà molt xulo perquè és una reflexió molt pensada i molt sincera. Comptaràs amb tota aquesta gent? Comptaràs amb tota aquesta gent? En les entrevistes que van gravar llavors.
que clar, surt gent que ja no és. Ah, les vaig gravar en vídeo. Sí, també les vaig gravar en vídeo i les tinc. I he fet molta feina de recuperació d'aquelles cintes, he seguit xerrant amb elles, però m'interessava agafar aquelles, perquè elles deien coses que han succeït i elles ja ho deien fa molt de temps, no? I reflexionar sobre això i com tots podien veure venir el que venia i no havia... I al final...
No és tant una crítica com una reflexió i una sèrie de preguntes. Per què estem on estem a Madorca? Què ha passat? Nosaltres, eh? Què mos ha passat? Això és el tema i estic molt entusiasmada acabant aquesta pel·lícula. I després, tinc més coses però una de les que faré més aviat
és un curtmetratge que se diu Mare i Fia, que em fa moltes ganes, també.
diguem-ne que t'endrà a veure en tu mateixa per dir-ho d'alguna manera tot el que faig he de veure cada vegada més m'imagino en jo mateixa i això és el que te deia també que és el més difícil però satisfactòric arribar en el fondo no anar més així sinó al revés anar cap endedins
Marga, un plaer, moltíssimes gràcies. Gràcies a tots. Nosaltres continuem en la segona part, ara dedicada a l'actualitat. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Don't you know you might find a better place to play
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I quan són les 9 i 26 minuts d'aquest D8 de desembre de 2025 i quan encara mos queda contactar en Miquel Serra per escoltar les seves recomanacions literàries
també amb el Xisco Roger per parlar de les curiositats de la història i amb en Jaume Sastre per repassar l'actualitat en clau sobiranista i anticolonial. És el moment de repassar-vos l'actualitat i ho farem a través dels títulars de Diari de Balears que ara mateix en primer lloc destaca
aquesta cadena humana que s'està fent per aturar la tala dels Vella Ombra a la plaça Llorenç Villalonga. També destaca a Diari de Balears que s'ha convocat a la ciutadania a reivindicar la Dià de Mallorca amb un acte festiu que apel·la a la memòria col·lectiva i a la continuïtat de la identitat com a poble. Unes declaracions amb Vicenç Vidal que diu que el govern espanyol mantendrà la legislatura si prioritza
la millora de la vida de les persones per damunt de les batalles partidistes. Podem exigeix que se suspengui l'activitat a l'hipòdrom de Sampardo. La plataforma d'afectats de la hipoteca creu que la deducció fiscal per incentivar els propietaris a no pujar als lloguers serà poc efectiva. I un exemple del que passa ara mateix a Palma,
Un fons voltor, propietari d'un edifici, vol apujar al lloguer dels pisos i passar de 778 euros mensuals actuals als 1.750. El govern fa comptes d'ú més ciclistes a Mallorca, aposta pel turisme europeu.
de bicicleta i l'Església de Mallorca ha recaptat 9,7 milions d'euros en donacions a la renda. M'anarà amb la Mallorca Daily Bulletin. Ja el primer titular diu que el govern de la Silla de Balears s'afanya a aprovar una llei per a les deduccions fiscals per als propietaris.
També diu que si sou britànic i viatgeu des de i cap a Espanya, amb una targeta TIE posau-vos el carril correcte, avís per als titulars dels certificats verds. També destaquen des de Mallorca Daily Bulletin que el nombre de desnonaments a les Balears gairebé en mínims històrics.
M'han anat ara a última hora. La seva portada de l'edició en paper en el seu titular principal mos informa que la comissió d'ètica del PSOE arxiva la denúncia contra Iago Negreula. També una fotografia grossa
per el partit que se va disputar ahir a l'Estadi Balear. El Balears xoca contra Musso, el porter titular ahir de l'Atlètic de Madrid. Derrota dels Blanc i Blaus 2-3 contra els de Xolo. Part foran a Salva i Escort que formalitzen avui la compra de la finca d'Esguix.
I el celler de Camp Marrón reobri les portes de la mà de Maria Solivelles. I en clau local, el PP vol prohibir l'ús del burca en llocs públics. El càncer ha estat la primera causa de mort durant l'any passat i els economistes situen les Balears a la coa
en competitivitat. M'on anem ara a la portada de Diario de Mallorca. Diario de Mallorca ens informa com a titular més destacat que el PP du al Parlament la prohibició del burca i el nicap
en edificis públics i també fotografia principal per l'Atlètic de Balears que, segons Diario de Mallorca, perdona l'Atlètic de Madrid. Ostres! Emma ja promou un acomiadament perquè la persona va usar hores sindicals per anar-se'n a Bali.
i professionals de diversos àmbits conclouen que la intel·ligència artificial existeix però no reemplaça. I amb política ferraz arxiva la denúncia d'un militant contra Iago Negeruela i també destaca en l'àmbit laboral
que hi ha conflicte pels horaris entre educació i els professionals d'atenció primerenca. I encara destacarem que Tomeu Pena diu als Reis els demanaré que me conservin la inspiració. Tots aquests titulars són els que conformen la portada de Diària de Mallorca
d'avui, d'aquest dijous, en la seva edició en paper. Nosaltres continuem el Bon dia i bona vida i ara ja mos disposam a parlar de llibres. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I al Bon Dia i Bona Vida vos convidam a participar del projecte de l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, un projecte que dona cobertura, que dona suport a cinc mitjans de comunicació en català, com són la revista cultural ploma.cat, el diari de Balears, la ràdio Ona Mediterrània, aquesta que escoltau, també la plataforma audiovisual
Vida i la publicació mensual en paper, l'estel. Tots aquests projectes necessiten el suport, la implicació de moltíssima més gent per poder fer la seva tasca d'informació i de difusió de les idees de defensa dels interessos
dels mallorquins i les mallorquines i per això és necessari tenir més força i per tant tenir més socis. Us convidam a telefonar ara mateix en el 971 1222
971-100-222 i vos incorporarem en aquesta causa, en aquest projecte que ajuda tant a defensar els mitjans de comunicació en català. És el moment aquí al Bon Dia i Bona Vida d'anar cap a Quart Creixent
i parlar en Miquel Serra sobre els llibres que mos ha o que mos vol que mos vol recomanar un cop a les setè
saludar la secretària i hauria pogut fotre'm el peu la porta avall cridar sentit que hem de parlar doncs parla odia em sap greu tot t'equivoques i del tot no has calculat que estic molt bon
Cantem que són coses capaç
Retar-lo a un duel i requerir l'espasa o estirar-me dels cabells com posseït, notar-lo ben de colloni.
Som al Bon Dia i Bona Vida és el moment de pegar un vot quart creixent a la llibreria quart creixent i veure quines novetats hi ha, trascar una miqueta per allà i també conversant amb Miquel de Serra que és dimecres ella hi va, fa sa visita i després mos explica quines coses noves o no noves però interessants hi poden trobar Miquel de Serra, molt bon dia
Molt bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé. En moda festes. En moda festes, ja. En moda festes, esperant-te a Nadal, totes aquestes coses, menjars, famili, regals. Sí, sí, sí, clar, clar, clar. Miquel, què mos has seleccionat per aquest dies?
Bé, i el primer que he seleccionat és un que es diu Cuina de l'Esperança. Gastronomia i etnografia mallorquina de Nadal. Ideal per aquests dies, no? Tomàs Bibot, editat pel Gai Editor. És un llibre gruixat de 250 pàgines, una cosa així, amb fotografies...
És un llibre ideal per regalar aquestes festes, la gent que li agrada la cuina, o encara que no t'agradi per tenir-lo, perquè...
cuina i cultura, tot va lligat. En Tomàs Bibot, supos que tots el coneixem, és filòleg, investigador, i diu que la gastronomia mallorquina de Nadal és com un patrimoni immaterial, que reforça la integritat mallorquina. Els plats nadalenys porten amb ells el saber acumulat de moltes segles. És un recull de receptes de Nadal
antigues i no tan antigues. És una expressió de la història mallorquina. Bé, idò per els demans de la cuina, de fer receptes, per un llibre de regal de Nadal que un no s'ha de regalar, Cuina de l'Esperança, d'en Tomàs Bibot. Corregeix-me si no, però treure un llibre de cuina sempre és un... és anar sobre segur, no?
Exacte. Algum reial segur, tant si agrada la cuina com si no. Sí, sí. I són llibres que quan surten... Tenen molt d'èxit. Tenen molt d'èxit, se venen. En Tomàs Ribot en té un quant, també té cuina de Pasco, Editat i en té d'altres. I aquest el va treure, si no veiem malament, va sortir crec que l'any passat.
Idò cuina de l'esperança, gastronomia i etnografia mallorquina de Nadal, d'en Tomàs Vivot. És la primera recomanació com es fan a Miquel. Què més mos has seleccionat? Dos llibres de poesia. Epa, molt bé. Perquè avui hi ha doble presentació a quart creixent.
I un és el llibre d'en Damià Roger, Premi de Poesia de Josata 2025, que se diu La seu i el llamp. I en el mateix temps...
Avui, ja he dit doble presentació, també es presenta el llibre Un abisme d'impossibles d'Aina Coll, que va ser menció especial del certament literari de Jósaca. I com he dit, es presenten avui a Quart Creixent, a les de nou hores, amb l'assistència dels dos autors i també d'en Pere Perelló, nom de Déu.
que demà, divendres mos farà bon dia poesia com cada divendres i diria que ja té prevista una entrevista justament amb un d'aquests dos autors que mos parlaves amb en Damià Roger bé, dos llibres de poesia segur que interessants dos autors
Bé, relativament joves, no? Sí, sí, sí, relativament joves. En Demià Roger, un poc més conegut, perquè ja ha guanyat altres premis i tal. Però bé, són poetes joves, tant en Demià, quan no hi ha colla. I és a les 7 hores, les 19 hores, això? A les 19 hores, sí, a les 7 hores baixa, amb en Pere Perelló, nom de Déu, on tu dius que ara divendres fa el Bon Dia Poesia, eh?
segur, bé, tant en Pere com en Damià són dos, a banda de tot, són dos excel·lents recitadors de poesia. Nai Nacoll no la conec, o sigui, no... Jo tampoc, us he de dir que tampoc. Així com els altres dos, sí, quan tu dius en Damià i...
I en Pere fa molts anys que les conec i som amics de per Quart Creixent. Sí, sí, sí. I li he d'agrair a en Pere que l'any passat me va dedicar al calendari de Quart Creixent, que calendari de Butxac que feien cap vent l'any passat, no? Sí, sí, sí. El calendari del 2025 amb un poema seu. Naina Poi no la conec.
idò bon moment per conèixer-la i millor espai impossible que ho guarda creixent abisme abisme d'impossibles un abisme d'impossibles de Nai Nacoll i d'altra banda l'ésser i el llam de Damià Roger i tot d'orbaig dins la mítica col·lecció balenguera
Belenguera d'editorial. Sí, sí, sí. Tenim qualca recomanació més, Miquel? Tenim una altra recomanació, que és un llibre, també ideal per aquests dies de regals i cartes de reis, que es diu Mites i Agendes.
És l'editorial Baula, és un llibre il·lustrat, és un llibre que va sortir fa uns anys, 3 o 4, no record bé. És un llibre, ja com he dit, il·lustrat a color, que recull mites i llegendes de tot el món. És un llibre preciós.
i recull històries clàssiques de la mitologia grega, nòrdica i fins a relats de cultures d'Àsia, Amèrica, Àfrica. Com he dit, és una edició així gruixada, és una edició del Lutze, que recull més de 40 històries, és un llibre gruixat, uns 350 pàgines, i és un llibre d'aquests, que sempre he dit jo, que va per moltes edats.
que tant se pot regalar a un adult com a un infant a partir de 7 o 8 d'aquesta edat són d'aquests llibres il·lustrats que serveixen per totes les edats i per la gent que estigui interessada li agradin les mites i llegendes i aquestes coses jo per exemple l'he posat a la caixa del rei del meu net que té 9 anys és un llibre que també m'agradaria que me regalassin això
Està bé, està bé. Bé, ara l'estic mirant, és preciós, i diu que conté més de 40 històries, entre les quals Sant Jordi i el Drac, Teseu i el Minotaura, El Cavall de Troia, Isis i Osiris, Robin Hood...
El petit John o la balada de Mulan, en fi, històries així de per tota Europa, mítiques, i realment, ostres, no en tenia ni idea que existís aquest llibre. És una col·lecció d'edicions baula que hi ha altres títols dins d'aquesta col·lecció que és molt guapa, és preciosa.
Sí, sí. M'has fet un descobriment interessantíssim. Val, Miquela, idò amb una selecció extraordinària. Hem començat menjant bé, en Cuina de l'Esperança, Gastronomia i Etnografia Mallorquina de Nadal, d'en Tomàs Vibot, Lesser i el Llamp, d'en Damià Roger,
Un abisme d'impossibles de Naina Coll i aquest llibre sobre... Mites i llegendes. Mites i llegendes. Bé, clar, ahir degueres pegar un vot a Quart Caixent i avui vespre hi tornaràs a... I avui vespre hi tornaràs a l'exat a la llibreria Quart Caixent escoltar aquests tres poetes.
Idò, pegau un vot a veure aquest acte. Crec que dilluns hi ha un brindis. Sí. Dilluns 22, em sona que m'ha arribat el missatge. Si no ho dic avui, ja... Sí, sí, hi ha un brindis per celebrar aquest Nadal i hi ha molt d'escriptors mallorquins convidats
i tots els clients i amics de Quart Creixent passau a les 6, a partir de les 6, més o menys per Quart Creixent, hi ha un brindis amb vi, qualsevol cosa també, i això, i celebrar que continuen endavant amb aquest ja quasi 44 anys de sobreviure en català, que sempre dic jo.
Que no és fàcil, eh? No, no és fàcil, no és fàcil i té molt de mèrit i ho celebram i molt. Bé, idò, anem per passes, eh? Avui... Tots els que passeu aquest dies per Quart Creixent, avui hora baixa la presentació, no es brindis, ja tenen el calendari aquest de Butxec que vam començar a fer. Oh, que guapo, que guapo. Ha dit un guany amb un poema d'en Blai Bonet, ja que l'any que ve, el 26, any Blai Bonet.
Tocava, tocava i do. Això que dèiem, avui la presentació d'aquest dos llibres de poesia, dilluns es brindis i qualsevol dia és un bon dia per pegar un vot, quan era creixent, remenar una mica per allà i trobar segur les coses que cercàvem o coses que no esperàvem trobar i que vam trobant i que ens interessen.
i mireu la seva web perquè també aquestes festes fan contacontes i fan diferents actes que jo ara no les record bé però també hi ha dos contacontes pels nens sempre publiquen a les xarxes i a la seva web sempre està penjat beníssim i doncs n'estarem pendents de tot això Miquela moltíssimes gràcies gràcies a tots vosaltres molt d'anys i l'any que ve t'esperam eh
Sí, que vol dir. Esperen que sí. Beníssim, moltes gràcies. Au, adó a tots, molt d'anys. Adéu, molt d'anys. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Fins demà!
La consol que remue ens regala, ens la farà d'estel que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall.
i l'espectacle de la gent. Nens disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent llançant la brossa d'amagat i un rat tardat que avui esborreta se't mira.
Com sabeu el bon dia i bona vida, estem pendents d'aquesta convocatòria que hi ha per mirar d'aturar la tala d'aquests arbres, d'aquests vella ombra que hi ha a la plaça Llorenç Villalonga de Palma. Tenim més informació, ens hem connectat amb en Manel Gomaris perquè ens expliqui com ha anat això. Manel, molt bon dia.
Sí, bon dia per dir qualque cosa. No ha anat bé això, i no? No, no ha anat bé aquesta gent. Passa per fora tots els arguments, totes les denúncies, tots els informes contraris al que ells proposaven. I bueno, dir-los, jo he estat...
Durant vuit anys, tota la jardineria de Palma, amb una cooperativa, he tingut empresa de jardineria, amb aquest tema, aquests arbres, ja ho vaig explicar una vegada, tenen, o sigui, amb tots els arbres, quasi una blanquesa, que això, un tema de manteniment, això. Aquí, per algun de nosaltres està ben clar que aquí, a Idova, per aquestes de...
d'oci i de tipa turístic per canviar el model d'aquesta zona i això feia nosa i uns arbres que ara s'ha vist, que a més en Solstall se pot apreciar perfectament totes les fotografies, que tenien uns tronys molt sants. De fet, ara ho demostraran analitzant porcions
no hi haguem tot un botani per també demostrar perquè ens hi serà igual però ho farem hi ha hagut una multitud això estaria ben programat això t'ho volien demanar hi ha hagut molta gent que ha respost a la convocatòria 7 des de matí
Fosca negra, fosca negra, un quiramull de gent, 150 persones o 200, i arrasat amb motoserres, que també això és molt qüestionable, a les fosques donar motoserres a unes feines que tenen risc, perquè són feines molt brutes, de molt de moviment, motoserres, camions, gent i això...
doncs donant moltes erres de la banda mateix. Això ho tenien ben predeterminat. A les fosques tenen 17 arbres grossíssims, triturats i amb una hora s'ho han sepillat tot. Vull dir que això és una idea que ja tenien en marxa des de fa estona. I s'han sortit en la seva. Aquesta gent...
Pensa, executa, contra tot criteri ciutadà qui pugui acabar en contra. I així està la cosa. És penós. És lamentable això que s'ha fet.
molt lamentable que hem de coir nota d'això Idò a hores d'ara per m'oferir a la nostra audiència aquesta mala notícia que finalment l'Ajuntament de Palma i els interessos ocults que en algun moment també destaparem s'han aconseguit imposar-se han arrasat amb aquests arbres històrics i a partir d'aquí
la lluita continua perquè ara la lluita serà això que demostra el Manel demostrar que era mentida aquí hi ha hagut unes persones molt preparades defensant això i molt preparada una biòloga que té una experiència extraordinària i ha fet una lluita bueno, pensant en que parlant i demostrant seria escoltada jo l'avisava, dic
Aquesta gent normalment passa per damunt la veritat i els arguments lògics. Quan tenen una corolla en debat, s'abalen de tot el que ells tenen a mà i passen per damunt els criteris que aporti la ciutadania. És penós que això se produeixi i això és una manera de fer que té aquesta gent.
Molt lamentable. Molt lamentable. Manel, i t'agraïm moltíssim aquesta connexió d'urgència perquè mos expliquis en aquest cas aquesta mala notícia però que en qualsevol cas es noti i és important que la nostra audiència ho pugui saber i ho pugui saber tot d'una.
enhorabona així igualment a tota aquesta gent que s'ha compromès amb aquesta lluita perquè moltes vegades aquesta lluita no aconsegueixen el seu primer objectiu però aconsegueixen aturar s'aguantar-la diguem s'aguantar-la i creixer la consciència efectivament de lluitar per bé comú que convé que molt s'esbasqui de lliçó tot això que veig
Sí, sí. Manel Gomeris, moltíssimes gràcies perquè això ha estat tan, tan, tan aquí embestit sense gairebé avisar-te. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres per la vostra feina. Bon dia. Escoltes, bon dia i bona vida. El programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània. Els dijous a les 10, a les 10 en punt com és en aquest cas, solen connectar-nos amb en Xisco Roger perquè mos expliqui un nou episodi d'aquestes curiositats de la història. Ja tenim connectat en Xisco. Xisco, molt bon dia.
Bon dia, com anem? Va bé, encantats de tenir-te. Avui mos proposes un capítol titulat I el català va tornar a prendre el carrer, que en el que ve a Palma acull una exposició dedicada al Congrés de Cultura Catalana de l'inici, del qual es compleixen 50 anys. Déu-n'hi-do.
Sí, bé, com feien sempre, el sistema que surt aquesta setmana a l'Arabalears, s'entén paper com digital, disculpem perquè estic una mica refredat, però veia que és molt propi d'aquesta època, però jo penso que és un tema de particular interès per nosaltres, perquè, escolta, és a Can Alcover, on feia la ràdio, que s'està fent justament fa uns dies que s'hi va inaugurar, qualsevol que passi per Can Alcover, en el carrer Sant Alonso 24 de Palma,
podrà veure aquests plafons, que és una exposició que recorda justament els 50 anys del Congrés de Cultura Catalana, que va ser entre el 75 i el 77. I, Bara, és un tema, aquest renaixement popular del català presididor, que jo crec que, Bara, mos pot interessar molt particularment.
Idò, vinga, anem com sempre a partir d'unes preguntes, mirar de conèixer el que mos proposes i anem per passes. Què va ser el Congrés de Cultura Catalana i com es va originar?
El Congrés de Cultura Catalana va ser una impressionant mobilització que es va dur a terme entre el començament del 1975 i finals del 1997, o sigui, fa mig segle, aurellant que se'n recordarà, va ser a tots els territoris de Parla Catalana, per suposat també a Mallorca, també a Cesilles, i es va fer de tot, vull dir, tot tipus d'activitats, qüestions culturals, mobilitzacions...
va ser com una... També hem de tenir una mica en compte quina era la situació. Estan parlant encara del 75. Això se va posar en marxa el 75. En Franco encara era viu. Però també es vera que el rei franquista no estava passant pels seus millors moments. Això va coincidir amb la crisi econòmica. Hem parlat aquí també d'aquestes curiositats a una mediterrània i hem parlat
d'episodis també d'ara fa 50 anys, com van ser. Era un moment que, escolteu, tot i que encara hi havia la dictadura de Franco, Franco encara viu després, ja quan va obrir, la dictadura encara va aguantar uns mesos més, i així tot, hi havia mobilitzacions. Es mobilitzaven els estudiants, es mobilitzaven els treballadors, es mobilitzaven els veïnats.
i el frinquisme presentava uns certs indicis d'un preterreformisme, d'una pretersa obertura, i va ser aquest moment el que se va aprofitar per reivindicar el català. No oblidarà que el català havia estat perseguit, havia estat prohibit,
Justament en aquell moment és quan ja es va aprovar a qualque mesura com que es podien fer classes de català a l'escola, qualque cosa molt tímida, i va ser el moment en el qual el català va tornar a l'esquerra. Evidentment no ho hi ha deixat mai, però això de parlar català, hi havia coses, hi havia manifestacions, hi havia...
manifestacions culturals, per exemple, aquí se va continuar fent, bueno, se va recuperar el fet de fer teatre en mallerquí, a segona que hi havia algunes publicacions, però això de tornar a ocupar el carrer, això, qui ho va fer va ser essencialment el Congrés, perquè el Congrés va ser una cosa molt grossa, amb moltes ramificacions, amb moltes activitats, i va ser un episodi, francament, un episodi històric. Evidentment, quan jo ho faig sempre,
He fet servir llibres, he fet servir articles...
per poder fer el reportatge de l'Arable Arts i per aquesta xerrada que fèiem cada dilluns. I, clar, recordes qualque expressió, qualque comentari que ha dit el que tenim ara, que el manco és un avanç important, és una normalització, el català és a l'escola, el català és a l'administració, tot i que hi hagi gent que, com sabem, que ara això volgui tornar enrere, en part és gràcies a aquella mobilització de fa mig segle.
I va tenir antecedents aquest congrés, quin va ser?
Sí, sí, sí, es va fer un congrés abans, això és curiós, perquè això era el 1964, i se va fer una mena d'intent de congrés, això va ser a Barcelona, clandestí, perquè les coses encara no eren molt favorables en aquest tipus d'iniciatives, i a més és curiós perquè els que ho van fer,
va ser dues formacions que fins aquell moment semblava mentida que es poguessin entendre, que era la Cisgrésia Catòlica i el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que eren els comunistes catalans. Ara bé, tots dos era el moment del Consell Vaticà, tots dos estaven units per la seva oposició al regim de Franco.
els co-presidents d'aquell congrés que va fer el desembre del 1964, van ser el mític abat de Montserrat, Aureli Esquerrer, i en Jordi Rubió, un intel·lectual, qui, segons la informació que ell ha fet servir per aquest reportatge i per aquestes curiositats, va fer un discurs encès on augurava el futur que li esperava la llengua i la cultura catalana.
En aquell moment, va, si no tenien una bolla de cristal, una bolla de vidre, de saberitat és que no era com pensar que mos esperaves a la cultura, ja sé que en catalana, un futur esplendorós. Però aquest home, Jordi Rubió, estava convençut que seria així. I com se va estructurar el Congrés?
Bé, això va començar... Els que van començar amb tota... Els que van llançar la idea de fer el Congrés, això va ser el gener del 1975, i va ser en Josep Maria...
Pizunyer, que era el secretari de la Junta de Govern del Col·legi d'Abogats de Barcelona. Varen ser ells que varen començar. Però tot d'una varen posar en marxa una estructura i se varen apuntar 85 entitats, associacions de tots els territoris de Parla Catalana. Amb la qual cosa se va configurar un secretariat
amb tots els seus representants, i es va decidir que se faria feina en 23 àmbits diferents. Aquests àmbits arreplegava tot allò que es podia discutir, analitzar i comentar en català. Per suposat, els diferents àmbits, no? Hi havia un àmbit per cadascuna d'aquestes matèries.
La llengua, per suposat, però la educació, el turisme, la ordenació del territori, la literatura, la música, la religió, pràcticament qualsevol tema que podia ser susceptible de fer i de cadascun d'aquests àmbits es van fer trobades, es van fer documents, es van fer activitats.
també es va designar un comitè d'honor. En Jordi Rubió, aquell mateix que he comentat, que va fer aquell discurs, que havia fet aquest discurs encès el 64, per les poques persones que s'havien vist en aquella reunió clandestina, va ser designat com a president d'honor. I llavors es van designar presidents d'honor de cadascun dels territoris. Joan Miró, per Catalunya, Joan Fuster, per el País Valencià, Francesc de Boll i Amoll, per les Illes Balears,
Pere Ponsic per Catalunya Nord i Joan Martí Alanis per Andorra. També és veritat que no hi havia cap dona, però en aquella època, fi meu, estem aquest de separitat, que ara el tenim molt en compte, encara no estava tan arrelat. També és veritat que, escolta, les filles estaven molt bé representades,
perquè de tots aquests membres del comitè de nou, hi havia dos que vivien a Mallorca, dels cinc. Joan Miró, tot i que fa un català, molt vinculat a Mallorca, i que vivia a Mallorca, i en francès de molt i a molt, menys aquí, però que també vivia a Mallorca. També el Congrés va ser molt intel·ligent en aquest sentit. Joan Miró va fer un cartell al Congrés,
En Joan Irovi ha estat catalanista i reivindicador de Catalunya del català tota la seva vida, però és que, a més a més, això era, escolta, era fer una crida de la qual el símbol escartell era un artista de fama universal, la qual cosa tenia també una certa importància. I qui va ser, o qui se va fer càrrec del Congrés a Mallorca en un primer moment?
Bé, escolta, parlem de l'Obre Cultural Baleà, que va tenir un paper important, per suposat. L'Obre Cultural Baleà, vull recordar que s'havia creat el 1962, o sigui, en aquell moment, 1975, era una entitat joveneta. Ara ja és una entitat veterana. Llavors, quan això se va posar en marxa, llavors era en qui vengarau, que era el president de l'Obre Cultural Baleà,
i en Climent Grau va dir, bé, bé, escolta, nosaltres mos encarregarem d'això, i ja s'hi van posar a fer feina. Jo he parlat, i surt en el reportatge de la de Balears, amb una Joana Serra de Galleta, que llavors era una joaneta, una o una altra, i que en Climent Grau no comptava, i ho he posat en el reportatge, que en Climent Grau li va dir, escolta, vols fer feina amb això? Sí, home, encantada de la seva vida. De fet,
Ella m'ha contat, i jo ho he posat, que hi havia un entusiasme, unes ganes de fer coses impressionants. Així és com es van donar una mica les primeres passes. I dins d'això, quin va ser el paper de l'escriptor en Toni Serra?
El paper d'Antoni Serra va ser fonamental, o sigui, s'anima del Congrés de Cultura Catalana a Mallorca va ser Antoni Serra. Es va fer una reunió, això, entre els altres materials que ha fet servir per contar aquesta història, ha fet servir les memòries d'Antoni Serra, que són molt sucoses i que són plenes de detalls i d'aspectes relatius justament. Ell va fer, se va fer una reunió a Barcelona i allà se van designar els coordinadors de cadascun dels territoris i en Antoni Serra
que llavors no era tan sols escriptor, sinó també llibreter, se li va encargar que se fes càrrec de sa coordinació a sa silla de Badegues. Això, com comenta el mateix Serra, que les seves memòries va accionar un cert atibantor o una certa diferència de criteris amb en Climent Garau. Perquè en Climent Garau pensava que
havia de ser sobrecultural balear, bé, a seu punt de vista, que havia de ser sobrecultural balear qui decidís les activitats que s'havien de fer, i, en canvi, Toni Serra pensava que havia de ser una cosa més àmplia. Com, fó un èxit, de tota manera, perquè en el Congrés de Cultura Catalana, només a Mallorca, participaran en les activitats que es feien, tant a Palma com a Sa Parra Forana, participaran 45.000 persones, 45.000 persones de l'any 76,
Vull dir que no és poca cosa. Això, la convidada, com volia Toni Serra, es va fer a tothom. També es van apuntar fins i tot els partits polítics. És vera que Toni Serra diu...
Llavors es seran clandestins, eren il·legals. És curiós perquè el procés dels Congrés de Cultura Catalana va, des que els partits són encara il·legals, clandestins, fins, inclou, pensem que, recordem que el Congrés de Cultura Catalana acaba a les darreries del 1977, ja s'havien fet les eleccions, en la qual cosa els partits ficats, els que estaven ficats en el tema dels Congrés, van fer tot el camí des de la clandestinitat fins a convertir-se en diputats, els que van sortir a l'ellit.
I Antoni Serra comenta que, bueno, de vegades aquestes relacions no eren gaire harmonioses. Ell inclou en les seves memòries un episodi en el qual Josep Valero, que era un dels caps dels comunistes, va haver un moment en què va dir que, bé, escolta, que si han de caure caps, que caiguin. I Antoni Serra això va pensar que ho veia per ell. Bé, mira, són coses que passen, vull dir, de vegades la gent s'encena una mica, fa un comentari, i són...
Tant Antoni Serra com José Polero tenen unes trajectòries admirables perquè en un moment en què les coses eren difícils van posar la cara, van fer feina en unes circumstàncies d'il·legalitat i de cladestinitat. I només per això ja se mereixen tots dos el reconeixement públic. Qui es va fer càrrec del Congrés a Menorca i a Sospitiuses?
Sí, he hagut de mirar també, evidentment, estudis, no me faltaria, jo sempre procur tenir en compte les altres filles, i he hagut de mirar també estudis i articles, per exemple, d'en Nel Martí a Menorca, també d'en Felip Siré a Eivissa, parlant de com va ser el Congrés allà. Llavors, a Menorca...
Bueno, Menorca va tenir una... Es veu que en el Martí compte que en un principi va haver ses habituals sospicacis per part de ses altres illes. O sigui, des de Menorca, en aquell moment duien el tema del Congrés en Josep Maria Quintana, que és un intel·lectual destacadíssim de Menorca, i en Joan Pons, boll, i sembla que tots dos van dir en el secretariat permanent del Congrés, van dir, escoltau, escoltau,
una cosa així com, no vos fiqueu en el mateix sac dels Mallorquins. O sigui, sí, sí, germans sí, però nosaltres volem tenir el nostre paper. Vull dir, volem tenir... Que fins i tot el punt és habitual i fins i tot es pot entendre aquesta... una mica de desconfia. Ara, és...
Amb la qual cosa, la veritat és que la Porta Menorca va ser espectacular. Vull dir, va haver una sèrie d'entitats. El Sateneu de Mock, que té una trajectòria impressionant en matèria cultural i científica, es va convertir en el Congrés. Però les entitats que es van fer càrrec d'organitzar tot el tema del Congrés va ser un munt de gent.
per suposat l'obra cultural Balea de Menorca, joventuts musicals, els cineclubs Ateneu i Ciutadella, les colònies d'estiu, les escola de teologia, les companyies de teatre del Fi Serra... Pel que fa a Eivissa, els primers de tots que tot d'una van dir sí, sí, sí, participarem en el Congrés i farem tot el que podrem, va ser l'Institut d'Estudis i Vicencs. I l'Institut d'Estudis i Vicencs en aquell moment estava en una situació molt complicada, perquè...
des de l'estament oficial de règim d'Eivissa no els tenien molta d'estimació, per així dir-ho. Vull dir, la posició de... encara era el franquisme, vol dir, era el franquisme o la continuació del franquisme. I la posició de règim cap a l'Institut d'Estudis i Vicenç no era, amb la qual cosa això van trobar unes certes dificultats.
És curiós perquè a Menorca va passar tot el contrari. Una anècdota que jo trobava en aquesta història, bé, un llibre que ha dedicat al Congrés de Cultura Catalana a Menorca, en Nen Martí, i hi havia un balde, el balde de Ciutadella, que en el moment en què se va fer el Congrés, penseu que encara era un balde designat pel cinquisme, encara hi havia l'estructura de Franco, del règim de Franco.
encara que les primeres eleccions democràtiques municipals no es van fer fins a l'any 79, dos anys més tard. I aquest bal designat per franquisme de Ciutadella va fer un discurs on expressava com era d'important l'amistat entre els països catalans. Repeteix, paraula que va dir un bal de franquisme de Ciutadella països catalans.
perquè després alguns herau seus diguin que no existeixen. Sí, és curiós, això. És surrealista. Quines activitats s'ha varen dur a terme a Nervar del Congrés? Com he comentat abans, un munt, perquè es van fer en diferents àmbits. Home, un dels episodis més recordats en el cas de Mallorca, i que surten en el reportatge que surt aquesta setmana, veureu unes quantes imatges, per fer gràcia,
Perquè, clar, bueno, surten cares de persones i no sé si qualcú d'ells s'haurà reconegut. Clar, surt gent de 20 busques o 30 busques d'anys que ara són gent major, evidentment. Però bé, això va ser la presentació oficial del Congrés a Mallorca, d'acord? Va ser juny, 27 de juny de 1975. Varen assistir 6.000 persones a la plaça Major de Palma, que ja n'hi ha.
Però es van fer activitats per tot, tant per Palma com per la part forana. El mateix puc dir de Menorca. A Menorca, entre les activitats més destacades, va haver-hi dues edicions que es van fer del que se deia la Setmana de Teatre Independent dels Països Catalans. I una altra de les activitats més sonades que va ser el Festival de la Cançó Menorquina.
Després, dues activitats que jo m'assemblen molt significatives i molt destacades, que van ser segles homenatges. Jo penso que els homenatges s'han de fer en vida. I, efectivament, així se va fer en aquell moment. A Menorca se va fer un gran homenatge a en Francesc de Bollamoll, amb un sopar que va rebre adhesions de tot Menorca, i a Eivissa se va fer un homenatge a en Maria Villangómez.
En Maria Villan Gómez, que a més a més se va representar una adaptació seva d'una obra de teatre de l'anistòfanes feta en dialecte de ses pitiuses, i se li va fer homenalles a tots dos. Una altra cosa curiosa és que, ja he comentat abans, que hi havia 23 àmbits de feina. I es va decidir des de la Secretariat Permanent del Congrés que cadascun d'aquests àmbits de feina tindria la seva cloenda a un territori diferent.
I efectivament, l'àmbit de música es va fer a Sacloenda a Menorca, amb un concert d'Escapella Davidica de Ciutadella. Sacloenda de l'àmbit dels plàstics es va fer a Eivissa, amb unes activitats que es van fer al Museu del Contemporani d'Eivissa de Vila.
Una cosa curiosa que recorda que comenta el Felip Sirer és que entre aquelles activitats de cloenda de l'àmbit d'arts plàstiques del Congrés de Cultura Catalana havien preparat uns panells amb on se suposa que hi havia d'haver una gran pintura col·lectiva i, de fet, en Joan Miró i en Toni Tapis se pensava que vendrien a Eivissa per fer alguna pincellada simbòlica en aquells panells.
La cosa no va rodar, al final els panells es van haver de retirar en blanc, tal com havien estat, però bé, així tot, la resta d'activitats sí que foren ben destacades i ben interessants. I l'àmbit de literatura es va fer la clonda a Mallorca, en el monestir de Lluc, amb una reunió d'escriptors... Perdó. Penseu que cadascuna...
Repeteix, cadascú en aquest anvis es va fer un document amb conclusions, estudis, vull dir que es va fer una afignada en aquest Congrés. Sí, sí. I quina va ser la polèmica sobre cooficialitat o oficialitat del català? Sí, això va ser una mica el punt conflictiu del Congrés. No va ser això l'únic. Vull dir, estem a la llengua
Encara en aquestes alçades, jo, quan sent coses aquestes de si mallorquí, català, i totes aquestes coses, jo sempre me'n recordo aquella gran frase de mossèn Antoni Maria Alcobé, que deia, no perderem més temps discutint allò que és evident. Jo, quan me'n troben aquestes coses, sempre me'n recordo aquesta frase de mossèn Alcobé. Però encara, ho sap tothom, encara hi ha gent que part d'estem discutint aquestes coses. I això va passar en aquell moment.
Per exemple, en el Martí comenta que va haver un cert desacord en tema de llengua, en el sàmbit de llengua. Va haver un cert desacord entre un sector que deia, no, no, es català ha de ser, es català normatiu, es català estàndard, s'han de seguir les normes...
d'en Pomponfabra, i un altre sector que deia, haurien de donar més cabudes a les expressions dialectals, fer-les servir, i amb això, i com que no es va arribar a un concès, va ser l'únic punt del tema de llengua que no es va arribar a un concès, es va decidir de posar totes dues opcions, una decisió solomònica. A Mallorca, això ho comenten tots i serres, les seves memòries, en Gabriel Alomar Esteve, no Gabriel Alomar i Villalonga, Gabriel Alomar Esteve, l'arquitecte,
que era una persona, d'una altra banda, amb una trajectòria cultural espectacular, va escriure alguna cosa, expressant la seva dissidència cap a aquesta expressió de països catalans, perquè això les sonava una mica a catalanisme.
Però, efectivament, el punt conflictiu entre la mateixa gent del Congrés va ser aquest tema d'oficialitat o cooficialitat. Va haver-hi una campanya que, per aquesta mateixa època, devia ser l'any 76, imaginau-vos, l'any 76. Vull dir, ni s'havien fet les primeres eleccions ni, per suposat, n'hi havia l'estructura autonòmica ni res de res de res.
Així que l'obra cultural Baleà, juntament amb una altra entitat de Mallorca, va posar en marxa una campanya a favor de sa cooficialitat del català, evidentment amb el castellà. I recordau, en aquell moment encara eren ses estructures del friquisme.
Volem que l'Estat reconegui el català, evidentment en els territoris de llengua catalana, com a cooficial juntament amb el castellà. Neina Moll era una de les persones que va fer més feina en aquest sentit. Neina Moll, una altra persona que es mereix totes les homenalles segons i per haver-ho.
Però va haver un sector, un sector de nacionalistes entusiastes, per així dir-ho. Era el moment de demanar allò impossible, com se deia en el maig del 68, que van dir, no, no, no, campanya per la oficialitat del català. És a dir, el català serà, s'entén, l'única llengua oficial. I Neina Moll, en una entrevista que jo li vaig fer fa milers d'anys en el dia,
Em deia saberitats que van ser mesos de tensió. Fins que es va trobar la fórmula màgica. Es va trobar una expressió que era l'ús oficial del català, campanya per l'ús oficial del català, que semblava bé a tots dos.
I amb això se va arribar a Esconcès i es va salvar Esconcrés. Però que en aquest cas també era una qüestió fins al cert punt política. Vull dir, l'objectiu era el mateix de tots dos. Però, com oficialitat, donava la impressió que era com a més moderat i que l'oficialitat era com a més radical, per així dir-ho. Afortunadament se va arribar a un record i mira, Esconcrés va arribar a molt fort
es va fer s'acloenda allà les darreres setmanes del 1977 i vaja, el Congrés és aquesta realitat increïble
amb una participació multitudinària, que és el que ara podeu contemplar en aquesta exposició que es fa justament a Canal Cobert, amb on fem on a Mediterrània. Efectivament. Darrera qüestió, quins van ser els fruits principals del Congrés i els que han arribat fins als nostres dies?
Sí, això és interessant perquè està molt bé un episodi històric, però és com el que s'hi diu, per exemple, el que s'ha dit ara d'un any que és el centenari de Josep Maria John Park, l'any John Park, i sempre que és un centenari, un aniversari, hi ha molt de crítics, molta gent d'entesa que t'hi diu. El millor homenatge que li pot fer a aquest autor és llegir-lo, o autora.
En aquest cas, bé, el Congrés, el recordàvem, va ser un episodi important, però que hi hagi fruits del Congrés que hagin arribat fins als nostres dies, això és el més interessant, prens jo. En aquella reunió a Lluc, que va ser l'octubre del 1977, a on se va fer l'acloenda de l'àmbit de literatura, es va constituir l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. I l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha arribat en els nostres dies i va, ja podríem dir, que amb bona salut
amb un munt d'afiliats, amb un munt d'associats, i que dirigeix actualment, mira, som més de 1.900, i que el seu president, justament, és un mallorí, que és el Sebastià Portell. I una altra iniciativa va ser la Unió de Pallesos de Mallorca, que després es va constituir també la Unió de Pallesos de Menorca, i també la Unió de Pallesos de Formentera. Això va ser perquè...
va haver un grup de pallassos mallorquins que varen contactar amb la Unió de Pallassos de Catalunya, que ja existia. I també va ser curiós, perquè, per exemple, hi havia la Joana Tugores, que llavors es va ser una de les creadores, i que hi ha un llibre que comenta...
aquestes qüestions de Miquel Vidal i José María Gago, que recorda aquelles reivindicacions, comentava que en aquell moment en què semblava que els payesos mallorquins eren de dretes de tota la vida, que hi hagués un col·lectiu clarament catalanista, vull dir, que feia tots els seus textos en què se va normalitzat i que a més a més eren més bé d'esquerres, era tota una curiositat allò.
interessantíssimes històries del Congrés de Cultura Catalana sobretot per això, justament per aquesta darrera pregunta que és que moltes de les iniciatives que van sorgir allà continuen vives, continuen actives i algun dels debats que s'hi van fer també encara Xisco, quina cançó has triat per acabar la secció?
Jo he triat aquesta del grup Uc, que és bastant coneguda, Cançó de Vesprada, que és una adaptació d'un poema de Maria Villan Gómez. I Maria Villan Gómez, com hem comentat abans, va ser una de les persones que va ser objecte d'un homenatge dins els contextos d'aquest Congrés de Cultura Catalana.
A més, segurament hi haurà molta gent que coneixerà aquesta cançó o que la reconeixerà tot d'una en sentir-la. I un dels versos de Mario Villan Gómez, que evidentment interpreta Uc en aquesta cançó, és Voler l'impossible ens cal. En aquell moment, que el català fos llengua oficial, que es fes servir a l'escola, que fos un requisit per sa funció pública,
que tingués mitjans de comunicació, teatre, pel·lícules, em semblava voler l'impossible. De vegades s'ha de voler l'impossible perquè se fa realitat. Voler l'impossible ens cal, i no que mori el desig. Exacte. Xisco, Roger, moltíssimes gràcies per aquesta secció, no només per avui, sinó per tot l'any. T'esperam l'any que ve, clar.
Sí, sí, ara hem de agafar vacances, que és el que toca. Moltes gràcies a vosaltres i moltes gràcies als soients d'Ona Mediterrània. Espero que els agradin aquestes històries i, com sempre, vull recordar que encara tenim més coses sobre aquest tema a l'Àra Balears d'aquesta setmana, tant en paper com en edició digital.
Dona els molts d'anys a tothom i bona i nou, i com tu dius, tomeu, si no res de nou, tornarem a trobar el 2026. 2026. Xisco, Roger, gràcies, bon dia. Gràcies a molt. Una ferrada nossa. Adéu.
Tres grans pins fora el camí. Als senyors, ombrim els pros. El vent que no vol dormir, els ombra el cor de cançols. Cam i camp, es vés al mig, una campana vespral. Volar a l'impossible ens cal.
i no que mori el desig.
S'ha despertat tot l'amor. Sota la volta d'estals, Déu no es mostra el nostre enyor en el seu món sense vols. S'escolta com el trepitj d'una bellesa immortal, i volar l'impossible ens cal.
i no que mori el desig.
L'impossible ens cal. I no que mori el desig. I no que mori el desig. L'impossible ens cal. I no que mori el desig. I no que mori el desig.
I en Bonuc rebem en Jaume Sastre. Jaume, bon dia. Bon dia. Una bona manera de comunicar-se, Zucs, eh? I tant, i tant. Sí, sí. Sí, sí.
Hauríem de recuperar qualcun més. Jaume, bé, com ja hem anat comentant les darreres vegades, a Espanya van remeguts ara, en tot allò que primer havien aplicat... Bé, tu sempre recordes que primer havien aplicat a Mallorca, en segon lloc en el Principat, i ara ja...
campi qui pugui i se salvi qui pugui i ara en Santos Cerdán descobreix com van les coses no? en Santos Cerdán ahir va dir que tots els seus problemes van començar arran de sa foto amb el Puigdemont a Suïssa i que el van advertir des de diversos partits que n'has molt en compte
i que li van tornar a posar escorta policial, que no es duia que estava en arra, li van tornar a posar escorta i tot el que li ha caigut damunt i tot el que li ha caigut damunt i ell i a tota la gent que té a de vora. Aquí van començar els problemes.
hem parlat de Mallorca, també s'ha de dir que el País Basc ja ho havia viscut, però allà va ser bàricament un tema polític i relacionat amb ETA, amb la violència, amb la soterroria de ETA. Recordeu que en Atutxa va ser inhabilitat
com a president del Parlament baix, perquè se va negar a retirar els fons a una força democràtica que havia anat a eleccions i havia tret els diputats que havia tret, i a partir d'aquí van anar per ell. També ja van mostrar l'autor quan en Ibarretxe va fer la proposta d'Estat associat, d'Estat associat a Espanya,
Vull dir que el que passa és que a Mallorca i a Catalunya el camp de batalla està a través de la corrupció. Com que aquí no hi havia terrorisme, aleshores van utilitzar com a arma de destrucció massiva
la corrupció i els mateixos que ho van fer a Catalunya doncs en Eduardo Indan, en Agustín Peri Noreix Tietà tots aquests van estar abans destinats a Mallorca i després van fer la mateixa a Catalunya contra qualsevol polític independentista o no però que consideraven un perill per
per l'estat espanyol. I el camp de batalla va ser la corrupció. En teoria és un motiu, que molta gent pot estar d'acord, s'ha de combatre la corrupció, els temes que en la perspectiva dels anys s'ha vist que feien un ús pervers
interessat, acceptar-hi, gairebé un ús terrorista, d'un principi noble que és combatre la corrupció, però que ho han fet extensiu i ho han utilitzat per destruir políticament. I això ja li ha arribat a partits espanyols, com en el cas del PSOE i més concretament en el cas del govern espanyol,
primer li he dit per en Sánchez. Aleshores, sí, digues, digues. No, no, no, t'anava a dir que veig que se parla i tu has fet qualque reflexió sobre el terme de guerra civilisme, no? Però bé, una mica dins d'aquesta línia, no? Sí, aquests dies he volgut recordar la desfeta de l'imperi soviètic, de l'Unió Soviètica,
perquè hi veig un gran paral·lelisme. Clar, la gent jove, és a dir, quan dic jove me refresc a la gent que ara té menys de 35 anys, perdre d'una cosa que ells no van veure, de poc van veure si en tenen 40 o 45, perquè...
Això va passar l'any 91 i tu ja te'n recordaràs segurament perquè són rates veies que tenim escult pelat. I és que a l'Universitat Soviètica hi va haver un cop d'estat dia 9 d'agost de 1991. Recordo que em va agafar a Prada, a la Universitat Catalana d'Estiu, que havíem anat a presentar el llibre
un puput de Crestamolla, l'anticatalanisme a Mallorca, no amb llinatges i fotografies. Jo era lluc, era lluc a una acampada, sí, sí. Sí, sí, sí. I tot d'una quan vàrem posar la ràdio... Va, i dir, això és un cop d'estat. De quin any ets tu, homeu? Que són del 69. Del 69, bé, no m'ho duien deu anys. Sí.
Jo el 91 tenia 32 anys. Per tant, un tenia 22. 22, sí, sí. I bé, aleshores, què va passar més de gos de l'any 91? Doncs que la senyora soviètica hi va a Moscú un cop d'estat comès perpetrat per comunistes conservadors, el partit comunista de la senyora soviètica,
i també pel KGB. El president aleshores de l'URSS era Gorbachev, que havia parlat en pràctica una política que es pot reunir en dues paraules, una perestroika i l'altra era glasnot. Perestroika era modernitzat sistema rus, sistema soviètic,
que era un sistema de dictadura del proletariat amb una economia absolutament centralitzada i teledirigida de Moscú. I per altra, glasnot vol dir llibertat, llibertat d'expressió i transparència sobre els afets públics. Els comunistes soviètics
Varen considerar que en Gorbachov havia fet massa via, que això era una amenaça pel règim, i aleshores fan un cop d'estat que va fracassar. No varen matar en Gorbachov, però varen aprofitar que ell era Crimea,
a passar ses vacacions. Crimea era Ucraïna i ara ho va conquistar en Putin i allà els grans caps del comunisme soviètic hi anaven a passar, tenien fins i tot una espècie d'aixalets on anaven a passar l'estiu. I bé, com els de 8 de juliol en Franco de l'any 36 van aprofitar l'estiu en què sa gent va de vacacions, està més desmobilitzada
Avui en dia a Espanya s'ha de fer un cop d'estat, no el farà Julià Largos perquè hi ha milions i milions de turistes, imagineu-vos això. I ja en Juan Carlos I el va fer el cop d'estat el 23F. Curiosament, no el va fer l'estiu, sinó que ja se'n va anar en el febrer, que és un mes en què hi ha poc turistes, no? Aleshores, el cop d'estat va fracassar,
Entre altres grans perquè el president de la República Russa
integrada a la zona soviètica, era en Bori Yeltsin, que va mobilitzar la gent que ja havia atestat això de la llibertat i fins i tot se va sortir en el carrer i va pujar, se va enfrontar a un tank i va pujar davant d'un tank al pista. Bé, total, allò va fracassar i va tenir com a conseqüència que se van precipitar les independències i la desfeta de la zona soviètica. És a dir, van intentar fer un cop d'estat per aturar
l'autonomia de les repúbliques soviètiques i entre el mes d'agost i el mes de desembre se van independitzar Estònia, Lituània, Letònia, Armènia, Ucraïna, Geòrgia, Vila-Russa també s'hi va afegir i en el final, el dia 25 de desembre del 91 va dimitir Gorbatchov
i van crear CEI, Comunitat d'Estats Independents. Aleshores, per què ho comparen a l'Espanya actual? Doncs ho comparen a l'Espanya actual perquè en aquests moments, com ja m'haurà sentit dir els oients de l'Ona Mediterrània, ja fa mesos i mesos que estic dient que hi ha en marxa un cop d'estat d'en Felipe VI, això es diu...
No, no m'ho invent jo. Això en Pallín, aquell ex magistrat d'Estat Suprem d'origen i de Llec, ja va dir que ja duim més de dos anys. Això ho va dir l'any passat, però ja duim tres anys d'un cop d'estat continuat per part de les togas, per part de jutges, d'en Felip VI del Suprem, del Constitucional, de l'Audiència Nacional...
que és un cop d'estat que vol aturar, vol llevar del mig en Sánchez i el seu govern,
no per perestroicar ni per glasnot, sinó per que en Sánchez se va trobar que PP Vots tenen majoria absoluta a Espanya estricta, que diuen que són sortos Castelles, Extremadura, Andalusia, Múrcia, allà hi ha una majoria absoluta de PP Vots. El que passa que en Sánchez...
a través de les colònies, Catalunya, País Valencià, Euskadi, Galícia, va aconseguir tenir majoria en el Parlament espanyol i va muntar aquest govern i en aquest govern en Felip VI se l'han de carregar,
per posar en el seu lloc PP Vots PP, que són els partits en aquests moments que impulsen Felipe Sesto. Aleshores, quin motiu utilitzen per carregar-se en sete? Doncs és que van utilitzar a Mallorca entre el 2002 i el 2013, de Monà davant la foto sapsesor el 2012, dia 24 de juliol,
a les tres i mitja de sora baixa, la van enviar a la presó des de l'audiència, sense ni tan sols esperar que el Tribunal Suprem se pronunciés sobre el seu recurs, no? Excusa, fuita, l'excusa que van posar era que tenien poc enamorant el senyor de l'estranger i...
quan resulta que anem a una fi única i sa mare ja tenia més de 80 anys, era el juliol del 12. Però fins i tot com estan utilitzant també el mateix argument, perill de destrucció de proves, perill que se'n vagin, que fugin a la justícia espanyola per fotre tot el grup d'en Cerdà, en Ábalos, en Coldo, tot això, per ficar-los a sa presó. Tema corrupció.
el mateix tema amb el qual van fer l'operació a Mallorquia i van destruir Unió Mallorquina i van fotre la presó molt d'empresaris, el mateix tema que s'ha utilitzat a Catalunya i que fixa-nos que quant de presidents estan condemnats. En Pujol no està condemnat però ja li poden donar, però en Mas, en Torra, en Puigdemont s'exili,
presos polítics condemnats, una Laura Borràs condemnada i inhabilitada, i a vegades utilitzen aquest sistema. Què passa ara? Ara passa que gent que ja li anava bé això, m'estic referint, per exemple, a en Tardà i en Rufián, de la Guerra Republicana, que ara que han vist que van pels seus aliats de Madrid, per en Sánchez,
relativitzant el tema de la corrupció del govern d'en Sánchez. I en Rufián diguent que això era una operació en contra del tema de Catalunya i que va utilitzar l'expressió «estamos en guerra».
quan ja faig una conferència ja faig que diu Espanya es fa la guerra i d'hora se'n comença a anar a comptar però no quan varen tocar en Pujol o quan varen tocar en Amonà o quan varen tocar en Laura Borrada o quan varen tocar en Sando Rossell o quan varen tocar en Josep Palai o quan varen tocar tanta i tanta gent, tries no, no, no, no, ara aquests han caigut de sasa
i parlen que hi ha una guerra que no parlen obertament, que darrere ja en Felipe VI, sol que li tenen por, li tenen pànic, però evidentment l'única persona aquí que pot mobilitzar les toques és la Zarzuela i és qui pot organitzar i moure la Guàrdia Civil, la UCO,
aquesta unitat especialitzada contra la corrupció, com l'UDEF, aquesta unitat especialitzada de la policia,
Ja me diràs, si el ministre Engar de Mar Lasca jutja a condemnar per maltractes per els tribunals europeus, per tortures, qui pot controlar la següent següent per damunt d'en Gran de Mar Lasca o per damunt del president Sánchez d'Espanya.
que és en Felipe VI que per altra banda és que va fer aquella demostració d'odi dia 3 d'octubre del 7 quan va llançar el missatge a Porellos aleshores aquesta semblança clar han insistit tant en el tema de la corrupció que ara ja els ha rebentat per tot perquè la gent ja els ha calat
He de dir que Felipe VI i Espanya han tingut un gran col·laborador, precisament amb la CUP,
perquè l'any 2015 la CUP David Fernández i Julià de Jordà van treure quatre llibres amb un mateix títol que era Atles de la corrupció dels països catalans sí, i un mitequígrafs sí, eren quatre, quatre volums i van fer fins i tot un cartell resum que tenim davant damunt la taula
I que en aquell any parlaven que a Catalunya hi havia uns 778 investigats. En el país valencià uns 200, però els que siguin els Balears passàvem els 500.
la CUP, d'acord? És a dir, que nosaltres tenim manca població del País Valencià i Catalunya, tenim manca pressupost però som més espaliats i en canvi érem la comunitat líder en corrupció. Tot aquest això la CUP ho treia de la premsa.
de la premsa, i donant la premsa que donava credibilitat i legitimitat a la Guàrdia Civil i a la policia, i a les jutges i fiscals. Esclar, vist en perspectiva, això va fer un mal immens
perquè cada vegada que hi havia una denúncia, una acció en contra de l'elit política i econòmica, tant de Catalunya, de València o de Balears, automàticament el que era s'estiar l'antisistema, automàticament sortia a balar a donar suport
en aquesta ofensiva i ara avui en dia veiem que efectivament hi havia un redafont de corrupció això era innegable
Però que s'estava utilitzant d'una manera perversa i grollera. Però jo, Jaume, vull anar allà. És a dir, què s'ha de fer en aquest cas? Perquè, clar, tampoc crec que sigui bo deixar els corruptes... És a dir, ho entengui com per tés, que s'anàlisi de s'utilització...
o ho vaig explicar fa pels dies, el pitjor arroja que comentem és atribuir-nos una superioritat ètica i moral com a nació catalana de muntany espanyols. Això és lo pitjor que podem fer. Com se combate això? Doncs mira, per tot hi ha de tots,
I si no tots realment som independentistes, aspiram a tenir un estat que s'ha d'encarregar de gestionar, de perseguir la corrupció. Però hem de ser nosaltres. Efectivament. Perquè un estat és no només gestionar la sanitat, no només gestionar l'economia, l'ensenyament, aquí hi ha una part oscura de l'estat que molts independentistes ho consideren un tabú i no en parlen.
fer-se la República Catalana significa
de controlar les presons, tenir una justícia pròpia que s'encarrega de perseguir els nostres corruptes, que en tenim. Perseguir els nostres pederastes, els nostres narcotraficants, els nostres... Sí, sí, sí. Això significa ser un estat i tenir un estat. Això és el que volem. El que no podem fer mai és...
doncs, legitimar la justícia de s'ocupants, la justícia de l'invasor, la justícia de l'escolonitzador, que s'autoatribueix una superioritat ètnica, una superior lingüística cultural, però també moral sobre naltros, i bé, a dintre nostre donar-me lliçons d'ètica. Sí, sí.
Però això no s'explica mai des del discurí independentista. Però això és el que deia en Yen de Fag, en aquell poema extraordinari de l'Innesi Repitiusa, que diu, no som nins de mel i açucre i molt sabent governar. Governar significa també...
controlar s'opurria. Sí, sí. Però ara... Però ara un moviment... Digues, digues. Un moviment anticolonial, ara, què hauria de tenir? Un... Un tribunal de garanties, per dir-ho d'alguna manera, encara que no tingués capacitat de... Un govern anticolonial... Que valoràs... El procés de descolonització s'ha de fer molt ràpid. Sí, sí.
per evitar aquest moment de, diguem-ne, que no hi ha una justícia reconeguda. Perquè no reconeguem la justícia forastera, no tenim una justícia nostra, tot i que nosaltres tenim facultat de dret i tenim molt de llicenciat de dret, cosa que no tenia, per exemple, Lliné Equatorial, quan va fer la independència,
dels anys 60, m'entens? Sí, sí, sí. Nosaltres tenim tota una sèrie de persones, metges, enginyers, professors, mestres, però també advocats, en la qual podem, en qüestió de pots mesos, doncs tenir un inici de sistema judicial propi, no? El que no pot ser és que nosaltres donem per bona la justícia dels foresters.
Exacte. I tampoc, jo també vaig a una altra banda, que hi ha hagut un discurs per part de l'esquerra nacional d'aquí, molt crític en la corrupció, i ara mateix estem apuntalant corruptes evidents espanyols, com en Pedro Sánchez i el seu equip, no?
Però això tothom ha dit el mateix, vull dir, aquesta gent ja els anava bé en Rufián i en Tardà, com ja li anava bé en el PSM aquí, en Sant Pol, en Toni Lourda, en el dia del Barceló, que jutges espanyols se carregassin l'OM. I deien, va, fantàstic, la gent no votarà l'OM, mos votaran altres, cosa que no ha passat.
Però clar, quan la Lluís de Masqueró va ser condemnada del PSM i que va pactar amb fiscalia, en el final el que va fer també la Maritanya Monà, que després de tres anys de presó va pactar amb fiscalia, però va estar tres anys diguent que era innocent,
Aleshores aquesta Esquerra, la Catalunya, la Esquerra Republicana i la CUP, és un escàndol perquè han amelat sistemàticament l'actuació de la justícia, de la policia i de la Guàrdia Civil i ara se troben estrets. Se troben estrets i queden amb evidència. I ara aquell llibre, aquell llibre de l'Atles de la corrupció dels països catalans és una llosa
molt dura per la CUP, també per Vilaubert, perquè Vilaubert li va donar bombo i platerès, és una llosa duríssima per en Julià de Jordà, que no van preveure que això desembocaria on som ara.
d'acord? És a dir que aquí hi ha hagut un ús perver de la lluita contra la corrupció en benefici dels colonitzadors i dels que controlen la policia i tots els ressorts de l'estat, el CNI, etcètera, etcètera. Avui l'editorial d'en Partal esmenta noms, en tries, en les quals van fabricar proves falses, en Artur Mas, se deixa moltíssim nom, com la Laura Borrara, la Marintoni Monà, i moltíssima gent d'OMA,
Però, escolta, tu, la República Espanyola realment només va durar del 21 al 36 i no va haver prou anys perquè totes aquestes contradiccions
petassin però clar jo he duït 50 anys de mort franco i en tots aquests anys s'han anat acumulant que clar desprestigia perquè hostia tu hi ha cova d'allà de la més grossa Espanya que la Zarzuela i la Moncloa Jaume tenim 30 segons que vols com vulguis
Ah, no, no, tot això que passa m'ha de servir per posar call, perquè fa perspectiva i que no mos tornin, no mos tornin a entabrar amb aquesta, amb coses que aparentment sonen bé, combatre la corrupció,
per fotre'm-nos una a vegades i altres i altres i altres i l'única solució que tenim és l'independència en tant que és tenir ressort però d'un estat propi aquí a Compares de Corrupció són nosaltres i doncs totalment d'acord amb això tanquem així amb una crida a favor de l'independència l'any que ve mos tornarem a connectar molt bé, gràcies molt d'anys, adeu adeu
I nosaltres ho hem de deixar aquí. Bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies per ser-hi durant aquestes tres hores i ara tot d'una riba transitant, que ja són aquí en els estudis a punt per començar. Gràcies, bon dia.