Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida, avui és dijous 13 de novembre.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per la Maria Mariana, conduït per el meu Martí, que tot d'una vegada avançarà quins són els principals ingredients que tenim preparats perquè mos acompanyeu fins a les 11 avui en el Bon dia i bona vida i a partir de les 11 amb el programa transitant
amb Mercadí de Rosselló i en Guillem Ramis. Tot això no vos ho direm ara mateix tot d'una abans, però escoltam una cançó que convida a cooperar.
Una economia fora del circuit del capital. Una economia fora del circuit del capital. Del circuit del capital. És on es materializa democràcia radical.
I gaudim del nostre temps, compartim tots un espai. I gaudim del nostre temps, compartim tots un espai. I gaudim del nostre temps, compartim tots un espai. I gaudim del nostre temps, compartim tots un espai. No inventem-nos el consum, serà millor i més barat.
Refundem la dignitat, ateneus cooperatives, pobles autogenerats.
Bye. Bye.
Reapropiem el món de la vida, el treball cooperatiu, el treball cooperatiu. En salut i en energia hi ha un ensenyament d'actiu, hi ha un ensenyament d'actiu. Tenint el suport mutu, un ariet col·lectiu.
Un ariet col·lectiu, premi del poble pel poble, un cavall de troi al fil, un cavall de troi al fil.
Dijous 27 de novembre d'hora 2025, tot d'una vos posam al dia en els principals titulars que a hores d'ara hi ha a Diari de Balears i també a Vila Web. A continuació entrevistarem Alfonso Rodríguez de l'Associació de Consumidors i a partir de les 8 i 40 aproximadament
Vos oferirem una entrevista especialment extraordinària. És una entrevista que li fèiem ahir a en Damià Pons i atenció perquè segur que vos interessarà i molt. També connectarem en aquest cas amb el partit
socialistes i herbalears, nomar l'amint per parlar de qüestions relacionades amb sa memòria democràtica. A les 9.40, Miquel Assarra arribarà plena de llibres i a les 10 en punt farem curiositat de la història amb en Xisco Roger.
A les deu i mitja posarem el nostre focus en en Jaume Sastre. Tot això i tot allò que va hi passant a nivell d'actualitat vos ho contarem aquí a Ona Mediterrània, al 88.8 de la freqüència modulada, o també a onamediterrania.cat. Encetam ja aquest repàs que vos dèiem, les principals notícies que hores d'ara convé conèixer.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears, de Balears.cat, mos ofereix com a primer titular Infern a Hong Kong, com a mínim 44 morts en un gran incendi en un complex de gratacels. També vos destacam dos vídeos, un d'en Àngel Aguiló, la catalana no parlant és agotador, i un altre, la llengua catalana, conquereix l'NBA.
i és que l'entrenador Jordi Fernández Torres dels Brooklings Nets usa habitualment, senyor Catalana, ses seves rodes de premsa. El bisbe de Mallorca s'uneix a la crida del papa per la pau a Nigèria i Camerún. I recorda que a Mallorca hi ha cinc preveres d'origen nigerià.
També destaca Diari de Balears que comencen a desplegar la tecnologia de ràdio digital d'Aplus a les Balears i que detecten presència de peces de metall i cautxú en dos lots de sopa de pollastre amb fideus de la marca Nord.
I també un altre vídeo. Televisió espanyola intenta emblanquinar la tercera història de José Manuel Lara Hernández. Octubre n'explica la veritat. Comencen les 40 jornades d'estudis històric locals dedicades a Antoni Maura i el seu temps. Això serà avui. Alerten sobre pràctiques enganyoses en línia durant el Black Friday.
I també el PP i Vox rebutgen al Parlament retirar el monolit de la faixina i catalogar-lo com a simbologia franquista. La sindicatura de greuges de la UIP celebra 25 anys. Pimeco alerta que el Black Friday frena les vendes i posa en risc el petit comerç de Mallorca.
i també ha aparegut un nou joc, un joc per a descobrir la Serra de Tramuntana. Fita a fita. Comencen les excursions de Via Menorca per a conèixer les agressions emblemàtiques que s'han fet a l'illa i la novena edició de l'Atomic Fest aposta per l'eclecticisme sonor. És gremi.
Finalment, destacàvem que la llibreria Lluna acull de tertúlia poètica de novembre dedicada a Tremó, de Maria Antònia Massanet. M'on anant ja a Vila Web, ja hi trobam com molts entrats en mazona de Vila Web.
Per un costat, amb mazón d'espectador i amb l'obligació d'agradar a Vox, així serà el discurs d'investidura de Pérez Llorca, que serà el nou president de la Generalitat Valenciana. Així són el reservat on va dinar mazón i Vilaplana i la factura del Ventorro.
També anava en una altra ja ordre de coses, en llibertat o a la presó, dia decisiu per Avalós i Coldo al Tribunal Suprem Espanyol. Disparen contra dos militars de la Guàrdia Nacional a pocs metres de la Casa Blanca...
4 aspectes negatius i 2 desprensadors de les noves dades de l'Occità a l'Aran i Macron nomina George-François Leclerc com a nou representant personal a Andorra. Finalment, en part Marco, rep el Premi Honorífic Ramon Bernils de reconeixement a la trajectòria.
Totes aquestes informacions les trobeu a Vilaweb, a Vilaweb.cat. M'anem ara, tornem de nou a la portada de Diari de Balears. Allà hi trobeu un munt de notícies més, a part de les que vos hem destacat. Però també hi trobam, a la secció d'opinió, diversos articles que ara mateix vos recomanem com són. És d'en Bernat, Joan i Marí, titulat Jordi Pujol.
El d'en Joan Vicenç Lillo, el futur no franquista. El d'en Alila Tomàs, un cap de setmana antifeixista. El d'en Rafael Borràs, una entre tantes fotografies de la resistència palestina. El d'en Joan Lladonet, Espanya inundada de polítics corruptes. Tots aquests arguments informatius i també d'opinió els trobau...
Cada dia, cada moment, a Diari de Balears, hi podeu entrar a través de dbalears.cat. És el moment d'escoltar quina és la predicció del temps que ha plogut avui durant tota la nit que passarà a partir d'ara. Bon dia. Després d'esforçades d'ahir, que la veritat va ser molt més important del que estava previst. Les previsions aquí no van enfejar una mica.
Avui tindrem un dia més tranquil, encara podrà tenir alguna roxadet, alguna petita cata bruixada, però el temps s'anirà estabilitzant ja. La possibilitat de pluja ja baixa molt, però seguirà seguint fred, vent, però a puntures dies serà una mica més agradable que ahir. De cara a demà el temps serà un poc més estable i sobretot dissabte. Dissabte serà un dia bastant agradable sol,
augmentarà les nivells de darrera o de sola baixa per temperatures que poden arribar inclús a 20 graus. De cara a diumenge, canvi radical, arribarà un front moderament actiu i tendrà de nou pluges i nova baixada de temperatura. Això sí, no baixarà tant com aquests dies, però mantindrà aquesta sensació més que de tardor que estan tenint entre els darrers dies més bé d'hivern. Un ambient que pareix
que estem així ben i en joc de la tardor. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Hi ha un el camp mord de pena i no es entelso del llamp. Hi ha una taula que David diuen que és la sang de Déu.
Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adéu. I al país de l'Olivera, de la plana i dels serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera,
on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, ningú la vida al seu pagà. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou lladres de sobre taula,
ofren anti-incompetència d'una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepors li fan massatge a mediocres vividors. Fis que la gent de les cases tornem a creuar el pont, tornen a omrir-se les places, va nuet l'emperador.
I és a la nostra victòria, us farem sentir vergonya. Sou l'atacant la memòria d'aquell octubre traidor. I ara tots alcem la veu perquè ja no pot alçar-la. Podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou i adreces sobre taula.
I ara tot xalçem l'adeu, perquè ja no pot alçar l'amoriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre, sou de adres de sobre, sobre tot de sobre.
Som a una mediterrània amb els escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també d'una mediterrània.cat. És el moment de connectar-nos amb Alfonso Rodríguez, ell és el president de Consubal. Alfonso Rodríguez, molt bon dia.
Què tal? Bon dia. En primer lloc, volíem comentar aquest posicionament vostre de suport a la defensora de la ciutadania de Palma, Anna Moylanen, a partir també de les pressions que ha rebut de part de Vox. Sí, la veritat és que és una autèntica...
No sabemos ni cómo calificarlo desde que está Vox en el gobierno municipal. Están intentando eliminar...
La oficina de la defensora, que hay que reconocer la enorme labor que están haciendo, porque atienden a muchísimas personas, sobre todo personas con pocos recursos, que no saben cómo reclamar ante la Administración y que acuden a ella y están teniendo unos porcentajes de éxito en las reclamaciones muy importantes.
El tema de eliminarla es una cuestión ideológica y Vox entiende que no tiene que haber alguien
que defienda a los ciudadanos, que los ciudadanos lo que pretenden es que vayan a verlos a los partidos políticos, a contarles sus historias y la verdad es que es una auténtica pena lo que está pasando y además una vergüenza que el alcalde de Palma no tome partido por la oficina y defienda a la oficina.
Clar, perquè aquesta és la qüestió també, no? Des de la batllia de Palma s'hauria de defensar la tasca d'una de les seves treballadores, a més, elegida, diguem-ne, gairebé per un consens, no?
Efectivamente, y además ellos, el equipo de gobierno, reconocen en privado y reconocen en público la labor que hacen, pero bueno, están secuestrados por Vox y Vox impone que esta oficina tiene que desaparecer.
Y lamentablemente, y lo peor de todo, es que si no se hace algo, lo más probable es que lo consigan. Están eliminando todos los recursos económicos
y humanos que tiene que tener la oficina, que tiene que tener la defensora. Y bueno, Ana es una persona muy luchadora y, consecuentemente, va a luchar hasta el último momento. Pero yo creo que es muy importante que las organizaciones como la nuestra, que colaboramos con ella y que estamos en el trabajo de defender los derechos de las personas, pues que nos posicionemos
Des de Consubal, heu fet arribar algun tipus de posicionament també en Esbalda i per descomptat supos que també a ella, en Anna.
Sí, bueno, nosotros con Ana hablamos con muchísima frecuencia. Esta semana hemos estado hablando dos o tres veces y hemos remitido una carta al alcalde pidiendo que reconsidere su postura, que dote de recursos a la oficina y que la defienda, porque teóricamente es lo que tiene que hacer. Hay que reconocer que es un servicio imprescindible. Ana es una persona que es totalmente independiente. Consecuentemente, no se debe a...
Alfonso, ve una època de molt de consum.
La campanya de Nadal, jo crec que és el moment de l'any que gastam més. Aleshores, quins són els principals consells que des de Consubal cada any ens recordeu?
Bueno, la verdad es que sobre todo planificación, planificación y anticipación. Teóricamente ya tendríamos que tener planificado las comidas, las cenas que vayamos a tener, los regalos que tenemos que comprar y estar ya adquiriendo todos los productos que vamos a necesitar. Y luego, sobre todo, es importantísimo prepararnos un presupuesto y ajustarnos a lo que realmente nos podamos permitir y ceñirnos a él.
Comprar ara, mañana, és el Black Friday, aunque a pesar de que llevamos toda la semana, comprar algo, por muy barato que esté, pero que no necesitemos, es una mala compra. Consecuentemente, utilizar un poquito el sentido común. I també, això, compra responsable sempre que sigui possible, i de proximitat, no?
Efectivamente. Desgraciadamente hay para muchas familias que comprar producto kilómetro cero es bastante complicado por tema de precio, pero indudablemente lo recomendable es comercio justo, comercio próximo y, sobre todo, comercio a productos que respeten el medioambiente y que respeten…
que siguin consum responsable. Adéu.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
és historiador, és escriptor, ha estat polític en diverses etapes i per mi sobretot és un intel·lectual de referència. Comencem, idò. Damià,
T'apareguessi començant per en Joan Part. Bé, enhorabona per tu i per la nova editorial Moll perquè heu tret una meravella que és aquest primer volum de les obres completes i a més a més tu hi fas un estudi
Déu-n'hi-do també, gairebé el president de l'Obre Cultural Baleada deia que gairebé havies escrit un llibre. Té 62 pàgines, són moltes. És un estudi introductori realment molt interessant que mos fa veure un llom part que evidentment, perquè cadascú segurament tenim el llom part que recordem, però un llom part que evoluciona.
Sí, sí. Bé, aquest volum jo crec que és una magnífica bona notícia que s'hagi iniciat l'edició de les obres completes d'en Llompart i aquest volum és especialment interessant perquè replegui una gran quantitat de materials que estaven dispersos a revistes, entrevistes, articles a premsa, etc. i per tant eren d'accés difícil i el volum permetrà que es letó hi arribi amb facilitat.
És un llibre que, com diu el seu mateix títol, és un volum, que s'atitula Nació, Llengua i Cultura. Evidentment, tracta d'això. Aquí no hi trobarem ni l'obra poètica d'en Llompar ni els seus estudis literaris, sinó sobretot hi trobarem articles de temàtica sociolingüística,
articles sobre la identitat cultural, articles sobre la situació diglòsica de la llengua, articles sobre polítiques culturals i, evidentment, també articles, reflexions sobre la realitat nacional dels mallorquins, dels mallorquins, de les Illes Balears en el seu conjunt i dels païdors catalans en el seu conjunt,
i una mica el pensament polític d'en John Part, també hi és present, un pensament que s'inscriu dint el que ell deia Esquerra Nacionalista, per dir-ho d'alguna manera, i que evidentment té la seva evolució, sempre d'una base profundament democràtica i antifranquista, i després una formulació inicialment molt utòpica de Països Catalans, i posteriorment una formulació més pragmàtica,
més condicionades ja per resultats electorals de la idea de països catalans que ell en el final sobretot considera que s'ha de prioritzar la seva construcció com a nació cultural i ja veurem si més endavant després de la nació cultural arriba alguna altra cosa però l'objectiu
seria fer que la llengua i la cultura catalanes, a cada un dels seus territoris, assolís una situació de plenitud i de normalització social. Això seria una mica el plantejament dels articles d'aquest volum. I el balanç telegràfic que fas de Sant Llompart...
bastant bo, no? Jo crec que és bo primer perquè s'han fet moltes coses i segon perquè s'han fet coses d'aquelles que són perdurables, perquè lo pitjor de tot és que la comemoració d'un any acabi amb actes que seran més o mencomassius però que no deixen res. En canvi aquí jo crec que hi ha la biografia de Pilar Nau
A partir d'ara hi ha una biografia a l'abast de tothom qui vulgui conèixer Llompar, que és molt útil, i segon, es projecta de la edició de les obres complets. Però, a més a més, com tots sabem, s'han fet moltes altres coses, s'han fet representacions teatrals, jo l'altre dia vaig participar en unes jornades d'estudi sobre Josep Maria Llompar, que va organitzar l'institució de lletres catalanes, d'assistir-ho d'estudis catalans, això donarà origen.
a un volum en el qual hi ha set o vuit ponències que són d'investigació. És a dir, jo crec que el balanç ha estat prou positiu, especialment a Mallorca. Recital de poesia i fins i tot aquesta escultura
Ah, sí, no hi pensava. Entre les coses perdurables serà important l'escultura que estarà en el carrer de Zons, cantonada no sé de quin carrer, i evidentment donarà visibilitat física en en Josep Maria Llompart, cosa que és molt estimable. Una ciutat, com bé que tingui, com li succeeja la ciutat de Lisboa amb en Pessoa, també tingui els seus personatges contemporanis traslladats...
en els carrers en forma escultòrica. Una vegada parlat d'en Llompart, Damià, pretenc fer, te propos fer dues coses. Una, un repàs, que evidentment no podrà ser exhaustiu ni malmanco, a la teva trajectòria,
però evidentment perquè sigui útil la gent que mos escolta, no per donar voltes a temes. I l'altra, demanar-te la teva mirada sobre una sèrie de qüestions que crec que, diguem-ne, del present i del futur més immediat,
que m'ha pareix que són importants i que hi pots aportar alguna cosa. Tu me contaves en una entrevista fa anys que els teus inicis com a persona, diguem, el teu despertar de consciència i de militància se donen a l'època del preu d'això que se fa. Efectivament. Bé, preu, sisè de batxillerat pot ser. Jo crec que en aquell moment hi ha dos factors
Que són, sa nova cançó, evidentment jo sa nova cançó vaig a sa...
un seguidor, i tota la vida recordaré l'impacte que em va produir la cançó de Maria Almabona que valen aquesta gent, que jo la considero una espècie d'innegeneracional. Després em va afectar i influir la lectura del Mallorquins, que em va deixar el meu professor d'art, el meu professor d'art que era un franciscà de Campanet, que nomia Bernat Morell,
en el meu cosia jo me'n vaig deixar llegir llibres, van llegir un darrere l'altre, i després és evident que també m'influeix l'atmosfera política o ideològica de l'època a nivell internacional. Jo que sé, per exemple, jo des de Ramon Llulldinque segueixo el carmai francès del 68 i tenc un quadern en el qual vaig notar els diferents eslògans que produeixen els estudiant parisans.
A mi em va impactar, per exemple, ja la mort del Che Guevara. Jo vaig llegir bastant de llibres sobre seguidors del Che Guevara, etc. La foto icònica del Che Guevara mort va ser una foto que a mi em va afectar profundament. Aquestes es contesten, les quals jo d'alguna manera adquiresc una consciència política
que sobretot té una orientació cultural, perquè ja començo a fer activisme campanat en el meu poble, liam-me amb qui sigui, i sempre em van demiar el cosí que és major que jo una mica fent de guia, i després, evidentment, ja vaig a la universitat i allà les coses ideològicament se van concretar més. Però sempre una ideologia com a molt aplicada a l'activitat pràctica dins l'àmbit de l'activisme cultural, sobretot.
Justament, t'ho volia demanar per aquesta primera línia de compromís cultural, de lluita cultural, que consisteix evidentment en la organització d'actes a campanat i després arreu de Mallorca, etc. És un compromís que no has deixat mai, que molts anys passa també per de vora o dins l'obra cultural balear.
i un compromís essencial amb tu, no? Sí, jo tota la vida, jo som una persona que probablement acabes amb tu un inconvenient, tenc tendència a tenir massa idees, tenc tendència a tenir massa iniciatives dins el cap per poder-les impulsar, no?
I això estàs ací tota la vida, m'hi vaig posar en els 17 o 18 anys, o en els 16 i tot, 16 o 17. Per exemple, en Bandamià vàrem organitzar un curs de mallorquí de ve del 68, que jo tenia 17 o 18 anys. Vàrem organitzar un joc florals en l'on part va ser mantenidor.
Amb un batle franquista, m'explica, les aliances amb qui fos, per dir-ho d'alguna manera, per exemple, vam organitzar un certamen literari en un context de batle franquista en el qual només es poden presentar en el premi exclusivament en català.
Això al 68, o al 69, perquè vegin un poc com anava la cosa. Allò eren uns batles acomodats que deixaven fent els joves amb inquietuds i de vegades els estiraven les hores però deixaven fer. Després ja parla a la universitat també ha un activisme meu que és un activisme estrictament literari. A la universitat, juntament amb Algumés creem una revista que s'hi diu Res,
després crear Masquadent de poesia del Minifosc, més endavant creeren la revista Latitud 39, val a dir que cap d'elles és especialment excitosa en termes de resultat final. Bé, però qualcuna et són recordades, eh? Van fent, van fent, i evidentment sempre he trobat gent amb la qual fer pinya per poder tirar endavant aquest projecte.
I després, evidentment, els anys de l'Obre Cultural Balear vaig a ser 4 anys membre de sa Junta Directiva i van a ser 4 anys importants. Són els anys en què l'Obre Cultural Balear fa sa gran mobilització pa sa arribada de TV3 a Mallorca, i jo personalment com a membre de sa Junta Directiva vaig promoure sa organització d'unes jornades d'anàlisi de sa cultura a les Illes Balears, que jo crec que van donar un resultat magnífic,
els premis 31 de desembre, alguna cosa hi vaig venir a veure, etc. Sempre he tingut unes inquietuds que m'han dut a fer això, primer perquè crec que era necessari, i segon perquè a mi m'ha satisfà a ser impulsor d'iniciatives.
Dins aquest àmbit de la cultura, tens la impressió que la part més assagística, més d'estudi, ha tapat la part més creativa, tant poètica com no. Sí, això sí. Jo vaig a la poeta sobretot avant dels 30 anys i jo diria fins i tot avant dels 27. És a dir, la major part dels meus poemes que estan arreplegats en el volum, en el mapa del desig, són davant de 27 anys.
Jo vaig acabar la carrera i com que tenia la tesina de llicenciatura feta me varen contractar com a PNN a la Facultat de Filosofia i Lletes que aleshores era a Som Malferit. Era el curs 75-76. I me varen endossar 4 signatures
literatura espanyola de postguerra, literatura hispanoamericana, literatura catalana del segle XX i crítica literària. I me varen dir que he de començar a fer aquestes 4 assignatures dia 28 de setembre i les havia de començar dia 5 d'octubre. I jo era un estudiant universitari que va patir
totes les tempestes de la Universitat els darrers anys d'en Franco. Jo som un estudiant universitari que d'algunes assignatures tenc un cinc que era un aprovat polític. No t'examinaves, t'aprovaven, un aprovat polític. Això és Universitat de Barcelona. Això és real, no m'ho invent, no?
Per tant, tenia una formació molt de més. Jo som poc disciplinat. Aleshores, me vaig dedicar a fer classes, a preparar classes intensivament. I jo sempre doncs acupo en aquest fet que, d'alguna manera, deixar de banda la creació poètica en sentit estricta, que ets unit gènere literari que jo he pretest conrear. Jo mai vaig pretendre escriure cap novel·la ni cap obra de teatre, no me vaig plantejar. I segon,
Som professor d'universitat descobreix amb passió la investigació literària o cultural, per dir-ho d'alguna manera. I, evidentment, m'acaba seduint molt més la investigació històrica, per dir-ho d'alguna manera, que no la estricta creació poètica.
el teu lloc ara mateix a l'Institut d'Estudis Catalans, l'ubicam aquí, en aquesta línia. La secció històrica-arqueològica, l'àrea de literatura, i va aquí. Allà on hi havia Massot i Montaner, en Joan Mas i Vives, Anna Caterina Valreu, hi havia jo aquí en Moles, etc.
La lluita, m'aprenent que tot el que parlem té un rerefons polític, però ara la lluita més de partidista, per dir de qualsevol manera, o política, vinculat al mallorquinisme polític sempre, o de bona ranca.
Com tu dius, evidentment jo no era tan ingenu com per no saber que darrere de l'activisme lingüístic i cultural també hi havia una intenció política, és evident, no? Jo sempre vaig concebre a Mallorca que amb una realitat política d'alguna manera no tan sol som més a un règim dictatorial sinó també som més a d'alguna manera un règim colonial en termes lingüístico-culturals. A mi això se m'ha lligat des del minut zero, no?
i aleshores jo el que vaig fer, per exemple, el darrer any d'esfranquir-me vaig a qualca reunió, per exemple amb en Climent Garau, amb en Jaume Albertí, que era el president dels col·legis i licenciats, jo recordo alguna reunió allà, però jo sobretot em dedico a l'activisme cultural, també a les batalletes dels professors no numeraris, que aleshores podria passar quatre mesos sense cobrar la nòmina i havien d'estar en vaga i amb mobilització permanent perquè era un autèntic desastre,
i quan d'alguna manera me llig més a la cosa política, serà a partir del 76, jo no són dels fundadors primers del PSM, sinó que ja sobretot m'incorporen a l'ocasió de les eleccions del 77, que són unes eleccions a les quals jo vaig fer bastanta feina
per fer una espècie d'anunci a tota pàgina amb gent que donava suport a la candidatura d'unitat socialista de diferents pobles de Mallorca i que en bona mesura va ser la base de moltes agrupacions del PSM que es crearen posteriorment. I evidentment, quan després d'esfrecar...
No vol dir, perdona, anar amb cotxe o poble a poble. O cotxe o contactes a la universitat, jo tenia alumnes de la universitat que després han estat baules, han estat regidors, que jo era el banco professor d'universitat, i no vol dir que cal que mica de cotxe, però no era substancial el cotxe.
Aleshores, després de les eleccions del 77, que són un fracàs per unitat socialista i que deixen el PSI absolutament ferit de mort, hi ha un congrés, la Fundació Dagan, a final del 77, en el qual se debat un dilema. El PSI ha de plegar i s'ha de...
s'ha d'afegir en el PSOE, que és la opció socialista triomfadora, o ha d'intentar continuar com a partit autònom exceptuant més el seu perfil de partit nacionalista. Aleshores ha una disputa i guanya aquest segon perfil en bona mesura gràcies a la gent que procedeix de la part forana i de la delegació de l'obra cultural balear. Hi ha un setor que era més famós, entre cometes,
que se'n van en el PSOE. I a partir d'aquí és quan el PSI se transforma amb el PSM i se transforma amb un partit nacionalista d'esquerres, així genèricament. I d'aquell moment jo d'alguna manera hi he estat amb més intensitat o amb manco intensitat segons les temporades. I alguna temporada t'ha tocat la gestió política. Aleshores
Bé, la presència institucional, perquè també has estat diputat, i la gestió política. Quina mirada tens ara que ja tens un poc de perspectiva damunt de la teva intervenció dins les institucions d'aquí? Bé, jo una cosa que voldria dir és que jo no m'havia plantejat mai tenir un càrrec de gestió institucional.
però si revises un pot la meva trajectòria te n'adones compte que sembla que sí que m'havia preparat. Jo de molt jove ja escric articles sobre política cultural. I de molt jove ja escric articles sobre temes educatius. I de molt jove ja he llegit llibres sobre polítiques culturals i sobre educació. I en paral·lel organitza activitats a dins l'àmbit de la cultura. O sigui, que quan jo arribo a l'escàrrec, entre cometes,
duc un llarg recorregut, cosa que em va resultar molt positiva, primer perquè d'alguna manera això me legitimava davant del sector cultural, això no vol dir que hi hagués gent que considerés abominable la meva presència en les institucions, però la majoria de la gent del sector cultural com a mínim pensava aquestes dels nostres, aquest coneix el món cultural. I aleshores jo dels vuit anys que em vaig dedicar a la gestió cultural,
T'he de dir que com més temps passa, més satisfet n'estic. I algú dirà... Clar, sobretot en comparació... Això és autocomplança, humanitat, cafoisme. Però jo, darrerament, tinc molt clar una cosa. Sobretot és la segona tongada, que és la Conselleria d'Educació. D'Educació, sí, sí, un gran equip. Jo estic obligat.
a fer un balanç molt positiu d'allò que va ser la Conselleria, crec que objectivament, no en benefici meu, sinó de la gran quantitat de grans col·laboradors que van formar part de la plantilla de la Conselleria d'Educació i Cultura.
de cultura amb en Pere Muñoz, política lingüística amb en Joan Melià, el director generals en general, i tota la gent que va col·laborar amb el director general. Diria que en Tomás Martínez... Tomás Martínez va fer una feina extraordinària, malauradament ja a baixes, i en el Nou Omer ja a dues baixes. És a dir, jo estic obligat a fer un balanç molt positiu d'aquella conselleria, no en benefici propi, en benefici d'aquells que van fer possible que el balanç fos tan positiu, no? I per tant...
En el Consell de Mallorca, clar, pensa que en el Consell de Mallorca jo durant el primer any i mig vaig ser jo tot sol com a càrrec polític. I el Consell de Mallorca ja havia rebut ses transferències en política cultural. També crec que en s'àrea lingüística no vàrem fer tanta cosa perquè d'alguna manera no hi havia...
pròpiament la competència, ni els recursos, ni d'aprencultura, se van fer infraestructures, la casa del Museu Llorent Villalonga, la biblioteca Lluís Alemany, el xil del So i la Imatge, l'espai Mallorca, que va molt malament però que era un gran invent. M'explica, encara que hi va haver gent que no va ser capaç de voler entendre, etc. Per tant, jo de la meva gestió, o de la gestió cultural a la qual jo he estat al cap de banc, en té molt bona...
molt bona, quina seria la paraula, molt bona opinió per dir-ho d'alguna manera, que algú dirà... Em fas un balanç... No, no, no, s'entén. I una cosa, nosaltres cada any quan acabava el curs i quan va acabar la legislatura vàrem publicar els balanços de la feina feta. M'agradaria veure que presentassin els balanços les diferents legislatures i els diferents governs que hi ha hagut.
Així i tot, dit tot això, no sé si ja t'ho esperaves o no, però te vas trobar en límits. Evident. Sobretot hi va haver un límit terrible, que és una de ces... això sí que va ser una...
una mancança, un fracàs, aquest sincapacitat d'aconseguir que des de la conselleria d'Hizenda dotassin les places que eren necessaris per la gestió dels equipaments públics de referència a les Illes Balears. M'estic referint a l'Arxiu Històric del Regne de Mallorca, biblioteca pública de cada illa, o de Menorca i de Mallorca, perquè Eivissa no en tenien,
i el Museu de Mallorca. No hi va bé manera. El Consell d'Hisenda, i és una mica una tònica de diferents governs, de escolar que siguin, créixer. En capítol 1 sembla que és una deshonra si no és per sanitat o per educació, perquè en educació
varem incorporar 1.200 professors més en el sistema educatiu. O sigui, créixer amb personal a educació se vol que des de la perspectiva d'un Consell d'Hisenda és políticament rendible, en canvi créixer amb el personal tècnic qualificat per gestionar el Museu de Mallorca, això no dona cap rendiment ni un.
i com que no veu de cap rendiment ni un noi invertirem un euro més en contratació de personal. Aquesta és la mentalitat, cosa que és nefasta del meu punt de vida. Per mi això va ser un gran fracàs. I després jo crec que hi va haver un altre element del primer pacte de progrés que també va ser un fracàs, val a dir que no ho va ser per responsabilitat del PSM, que va ser no tenir capacitat de crear un sistema
de mitjans de comunicació públics en llengua catalana. El PSOE no el volia. I aposta a nosaltres, vam esquivar-lo i vam muntar Som Ràdio, que va arribar a tenir 15.000 oients en qüestió de pocs intents. I que coincideix, i no és casualitat, amb el moment de màxima producció
de la indústria musical. Va ajudar moltíssim a dinamitzar els productors de CDs, els gruts, etc. Lo que passa que clar, com va dir el senyor Matas, era il·legal. I no era il·legal, era il·legal. I lo que havia de fer un govern que cregués en vermitjant de comunicació era legalitzar-lo. Però clar, és igual, la degollaren, però va assistir.
Passar-me'n al darrer bloc, que és aquest que t'ho vull demanar per una sèrie de qüestions a veure la teva mirada panoràmica cap on mos du. I he de dir, vull començar dient, que la millor anàlisi de la realitat autonòmica
que vivim per mi és un article que vas fer a l'especial dels 20 anys del diari de Balears que es titulava perquè et demanàvem una projecció dels propers 20 anys i el titol és molt significatiu diu 20 anys més d'anar fent i ja en vam dur 10
d'anar fent, per tant parell que la vas encertar. La autonomia mos ha duit en això, és tot el que podem fer. Jo crec que les Illes Balears tenen una sèrie de problemes endèmits
Un d'ells és la subordinació política, evidentment a l'Estat, un altre és la minorització lingüística i cultural progressiva, un altre és el poli fiscal i un altre és el model d'aturisme de masses en creixement compulsiu i totes les externalitats i efectes col·laterals que aquest turisme de masses de creixement compulsiu produeix.
Clar, jo crec que això va fent. Cada una d'aquestes quatre coses va fent. Subordinació política, no tenim ni capacitat de decidir en nom de l'aeroport. No hi ha de gestionar-lo. En canvi va en Pedro Sánchez a Barcelona i decideix que se dirà Josep Terradellas i l'endemà se diu Josep Terradellas. No tenim ni capacitat de decidir en nom de l'aeroport de la nostra illa.
és una caricatura brutal. Evidentment minorització de llengua i cultura, sobretot de la minorització lingüística, de cada vegada el percentatge de catalanoparlants habitual és menor,
I algú em dirà, però és que en nombres absoluts ha crescut, però és que el destí de la llengua es ve determinat pel percentatge de surt d'una llengua dins d'un territori, no per la quantitat de parlants. En el final, que el parlin 3 milions o 4 milions és infinitament més poc important que que el parlin un 40% o un 60%.
El polifiscal, ja no en parlen gairebé del polifiscal, fa tant d'anys que hem d'eliminar el dèficit fiscal i la importància col·lectiva d'eliminar el polifiscal sin capacitat dels ciutadans d'entendre que això és una cosa important.
El producte interior brut global sembla que de cada vegada és més alt, el producte interior brut individual de cada vegada és més petit i per tant la capacitat de disponibilitat de recursos dels ciutadans és inferior.
El model d'estorisme de massa és compulsiu, evidentment això va acceleradíssim i provoca problemes d'habitatge, de cohesió social, de cada vegada si és una societat més desvertebrada, amb més fragmentació social i no cultural, etc. sense que hi hagi polítiques
de generació d'una cohesió intercultural, o sigui, respecte a la identitat particular de cada un dels grups que existeixen arrelats o implantats en aquesta illa, però uns elements comuns que s'articulen en tot de la llengua i la cultura pròpia dels territoris que serveixen per cohesionar la diversitat, etc.
Que passa? Clar, aquí ja vaig veure-vos altra dia. La meva teoria és que si no hi hagués hagut autogovern tot això encara seria infinitament pitjor.
M'ha explicat? Si no hi hagués hagut autogovern, aquest autogovern magre, gestionat sense ambició, gestionat sense eficiència en molt de casos, gestionat contra el propi país, perquè clar, aquí tots hem estat molt ingenus, no? Quan varen començar a reivindicar la autonomia,
mos imaginàvem que era impensable que un govern autonòmic pogués anar en compte de la llengua i la cultura pròpies d'aquell territori que tenia autonomia. Això era inimaginable. El model era Catalunya i a Catalunya cada vegada que van tenir autonomia van anar per feina a favor de la llengua i la cultura pròpia. Ara hem vist el País Valencià i les Illes Balears en graduacions diferents que els governs autonòmics poden ser un instrument més
que fa la mateixa política contra la identitat lingüística i cultural no castellana que ha fet l'estat espanyol històricament.
Ara bé, la meva particular opinió és aquesta que te dic. Si no hi hagués hagut autogobent, tot seria infinitament pitjor. M'ha servei molt, perquè és una qüestió que ara mateix me deman molt. És a dir, ha estat útil perquè això ha generat unes possibilitats de mobilització social i de pressió que han aturat determinades coses que governant nord-est de la distància de Madrid
difícilment s'haurien aturat perquè haurien passat olímpicament dels quatre indígenes que se manifestaven pel carrer de Palma. En canvi, així jo crec que s'ha creat una certa pressió. Ha servit perquè la societat civil s'organitzava més en la idea que si s'organitzava tenia capacitat d'incidència. Si haguéssim hagut d'incidir en el ministeri o corresponent de Madrid això no hauria succeït. Per tant, el meu balanç és aquest. D'acord.
És a dir, tots els grans problemes continuen existint i fins i tot incrementats, però si no haguéssim tingut autogoment, puh. Puh. Te deman telegrames sobre un parell de qüestions. Primera, el món cultural, dins d'un habitat realment empatitit i minoritzat, és capaç de generar grans creadors, no?
No només grans creadors, sinó teixit cultural molt cràmic i molt creatiu. Jo crec que en aquests moments hi ha tota una sèrie de... els que hem estudiat la història de la cultura de Mallorca del segle XX sabem que a moments hi havia molt poques coses. Per exemple, durant la Segona República va ser molt magra culturalment, podem per cas. Avui en dia teatre, audiovisual,
Música, poesia, literatura en sentit general, estudis lingüístics, estudis històrics, estudis en ciències socials en general estan millor que mai. Tu me diràs a dins d'uns àmbits minoritaris, sí, d'acord, però més pocs minoritaris que mai.
continuava sent una minoria que ens ha interessat per aquestes coses, però no hi ha cap poble de Mallorca on no hi hagi un nucli de persones més o manco organitzades que tingui aquestes inquietuds i aquesta predisposició.
veure el teatre de Manacor s'auditori ple amb un miler de persones cada vegada que representen una obra o veure aquesta xarxa de teatre que va per als pobles i reunir 70 o 80 persones un teatre en català de qualitat perquè ha millorat molt la qualitat del teatre de Mallorca, moltíssim.
la quantitat de persones joves que han iniciat carreres musicals molt interessants. Vull dir, això és evident que és així. Amb un cert impuls institucional s'han creat moltes infraestructures, evidentment hi ha moltes coses millorables encara, per exemple el tema dels grans equipaments de referència,
que no donen vots, encara necessiten mà de metge en termes de personal tècnic, de disponibilitat de recursos per anar ampliant els fons que tenen, etc. Però és evident que el sector cultural ha anat fent camí en sentit positiu.
A l'àmbit de l'educació, tens l'impressió que anàvem sempre un poc més endarrere del que hauríem d'estar fent. Bé, el tema de l'educació, jo vaig fer un llibre després de l'estat Confer i el vaig titular l'educació com a el repte de la complexitat.
El problema que té l'educació és cada vegada més complexa la gestió d'una aula, la gestió d'un centre, en gran mesura per la heterogeneïtat brutal que presenten les aules. No perquè no hagin introduït molt de recursos humans, professors i tot això. Els 8 anys que es conceba a Sant Martí Marc crec que van augmentar de 1.500 professors més. El problema és que
els usuaris dels centres docents, evidentment, per començar a l'escola estan 5 o 6 hores cada dia. En queden 18, que si en lleves 8 per dormir, en queden 10 que no van als centres escolar. Per tant, l'escola és responsable de moltes coses però no és responsable de tot. I després, una societat amb una quantitat molt considerable de joves profundament desarrelats,
que tenen de vegades dificultat d'ordre divers, amb unes aules de gent amb procedència molt diversa, amb pots elements diríem d'ajustament, de cohesió de l'aula. És molt difícil.
actituds d'alguna manera pròpies d'una societat amb uns pares bastant absentistes. Per tant, l'educació és un tema molt complex i sobretot el que s'ha de fer és respectar molt la feina dels ensenyants i confiar molt en la capacitat dels equips directius dels centres a trobar les fórmules adequades per a cada problema concret. Això és una de les grans coses que van fer a l'altre de la conselleria. Van crear els piers,
Jo mira, me va passar, un dia vaig xerrar 3 hores a l'aeroport, mos trobaren per casualitat amb un director d'un institut d'amor, me va pintar l'institut un caos, un desordre, una conflictivitat brutal.
I tot seguit em va començar a dir que havien adoptat unes mesures per revertir la situació. Varen fer un pla, un decret, que permetia que cada centre elaborar la normativa que li convenia elaborar per gestionar en un sentit, per dir-ho d'alguna manera, de tranquil·lització a cada centre. Va funcionar magníficament.
quan jo me varava amb la ministra Pilar del Castillo, que era una totalitària, era liberal però era una totalitària,
no han de fer grans reformes, jo estic en compte de la retòrica de la reforma, estic a favor de la microreforma permanent, la microreforma absolutament ajustada a cada problema concret i a partir de l'experiència que els ensenyants i els equips directius tenen. I això podria funcionar. Jo crec que s'han fet moltes passes però és un tema molt complex l'educació.
S'intel·lectualitat clar, com que hem començat amb en Llompart on són avui en dia els intel·lectuals? Tu en ets una i per jo referent però no sé si en tenim suficient Sí, jo crec que n'hi ha tant com sempre el que passa que en Llompart que té... en Llompart és d'una època a la qual cada societat
com a tenir necessitat de tenir uns elements simbòlics de referència. I aleshores el fabricaven i el podrien fabricar artificialment o el podrien fabricar a partir de l'existència d'un individu concret que reunia les condicions ideals per convertir-se en un símbol. Nosaltres vam tenir la gran sort que vam tenir una persona concreta que se mereixia la condició de símbol que va ser enllompar.
fins a l'època de Nespriu a Catalunya, d'en Joan Fuster en el país valencià, a dins del món castellà també hi ha tota una sèrie d'intel·lectual de referència. Això ara s'ha dispersat i el que podrien dir l'exercici intel·lectual ara està molt més fragmentat entre gent diversa que fa articles, que publiquen llibres, etc.
I per tant a mi és un tema que no me preocupa gaire aquest. Una altra cosa que me preocuparia més és un cert ciutadà més o menys que consensiat que és excessivament absentista. Això me preocuparia més. I evidentment tant que ets intel·lectual com que sigui podrien ser millors. Evidentment que sí, sempre podrien ser millors. Però jo crec que més o menys no me preocupa gaire aquest problema. És mallorquinisme cívico-polític i és polític?
Com el bous o què hauríem de fer per millorar-lo? Sí, clar, el Mallorquinim cívic o polític i polític, objectivament de cada vegada té més difícil aconseguir adhesions de la societat. La societat està canviant en un sentit determinat.
i pensa que la societat mallorquina i de les Illes Balears, el 90% de la població bàsicament s'alimenta ideològicament de les televisions madrilenyes. I aquestes televisions madrilenyes, com que no les veiem mai, no sé de què van, però probablement de 6, 9 o 5 que són
autoritàries i catalanofòbiques i espanyolistes, amb la qual cosa gent fàcil creix el mallorquinisme polític. El mallorquinisme polític creix a partir de ciutadans arrelats, jo diria que majoritàriament de classes mitjanes, vinculats socialment
i que han dut a terme un cert procés de culturització. Si no hi ha un procés de culturització, difícilment arribaràs al mallorquinisme polític. Te quedaràs a les televisions madrilenyes. I aquest era el gran problema, que les televisions madrilenyes al mallorquinisme polític no hi sortirà mai.
Per tant... Perquè la nostra societat ha estat una societat en xarxa fins no fa gaire, diguem, no? No, i només era una societat en xarxa i fins quan comença el Mallorquínima Política després de la mort d'en Franco, que no ho va tenir gent fàcil, perquè el Mallorquínima Política és un miracle que perduràs. El més raonable hauria estat que desaparegués als anys 80, quan el PSOE tenia majories absolutes
a ser d'un partit que no era el PSOE si eres socialista és que eres imbècil. Perquè, vull dir, eres d'un voluntarisme absolut. Ara, hi havia una Mallorca entre cometes antropològicament mallorquina que si arribava a un cert grau de culturització fàcilment podria accedir a adoptar
la bandera del mallorquinisme polític. Clar, aquesta massa humana anant minvant percentualment. Així tot, de vegades, jo ara no recordo si és recent, però no fa molts anys, em pareix que hi havia...
una enquesta en el qual el sentiment de pertinença prioritari de Mallorquí era quasi un 30% i combinat amb més autoguvern. Per tant, té marge de creixement. I després, el que ha de fer el mallorquinisme polític, cosa que no ha fet suficientment o no ha fet gens, és dur a terme processos polítics
d'interculturalitat, d'inclusió dels nouvinguts, de vinculació dels nouvinguts a la nova realitat on s'han instal·lat, i evidentment això és una pedrera, per dir-ho d'alguna manera, per atreure adhesions a la causa de la Mallorca autogovernada i amb plenitud lingüística o cultural i autocentrada i totes aquestes coses. Tots coneixem moltes persones d'origen castellà no parlant,
fins i tot peninsulars instal·lats a Mallorca, que ara són més mallorquin que jo. No és un tema de color de pell, ni de naixences, ni de territoris d'on procedeixes, és un tema de voluntat de vinculació a una determinada terra. Lo que això sí, la vinculació a una determinada terra no és només un afer administratiu, també és un afer de vivencialitat i de compromís. I aleshores el mallorquinisme polític no ho té gens fàcil,
Per aquí hi ha dues qüestions. Una, som ja preparant el buit de centenari de la Conquesta. Cap on hauríem d'enfocar aquesta commemoració?
És evident que no l'hem d'enfocar cap a la conmemoració dels fem militar de la conquesta, sinó que l'hem d'orientar cap a la celebració de la perdurabilitat durant vuit segles d'aquells elements que se derivaren de la conquesta i del repoblament posterior, amb la voluntat de reforçar-les perquè tinguin continuïtat vuit segles més. No ho puc millorar. Darrera qüestió.
Vull acabar amb... bé, eh? Per tant... El teu temps ha anat molt bé, eh? Sí, sí. Què dius? Sí, sí. El futur, per on passa l'esperança de la millor equinitat de nosaltres? Per on passa?
Amb això cadascú ha de trobar el camí per tenir aquesta esperança, per mi l'esperança passa perquè és una lluita que dignifica i les lluites que dignifiquen sempre han de ser motiu d'esperança. Idò, com que no ho podem millorar tampoc, ho deixem aquí, passam al segon bloc que...
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida. Dóna Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I després d'aquesta entrevista de la plataforma audiovisual Vida en en Damià Pons, la prou recuperar a vida.cat, és el moment d'actualitzar les notícies que ara mateix protagonitzen l'actualitat i ho fem a través dels titulars que ens ofereixen a hores d'ara.
diari de Balears, que diu que infern a Hong Kong, com a mínim 44 morts en un gran incendi, en un complex de gratacels. També des del diari de Balears, des de la seva portada, podeu accedir a altres vídeos interessantíssims.
Un, entrevista a en Toni Vives. Això no va d'un empat. Aquí no empatarem mai. Algú guanya. I jo vull que guanyem nosaltres, diu en Toni Vives. També un altre vídeo. Àngela Aguiló, la catalana parlant és agotador. I encara un tercer. La llengua catalana conquereix l'NBA...
Tot això a Diari de Balears, que també us informa que el bisbe s'uneix a la crida del Papa per la pau a Nigèria i Camerún i recorda que a Mallorca hi ha cinc preveres d'origen nigerià. Comencen a desplegar la tecnologia de la ràdio digital d'Apple Plus a les Balears i detecten presència de peces de metall i cautxú
en dos lots de sopa de pollastre amb fideus de la marca Nord. També informa diari de Balears que avui comencen les 40 jornades d'estudi locals dedicades a Antoni Maura i al seu temps i que també s'ha d'anar alerta sobre les pràctiques enganyoses en línia durant el Black Friday.
I també destacam que el PP i Vox rebutgen el Parlament retirar el monolit de la faixina i catalogar-lo com a simbologia franquista. La sindicatura de greuges de la UIP celebra 25 anys i Pimeco alerta que el Black Friday frena les vendes i posa en risc el petit comerç a Mallorca.
També des de Diari de Balears s'anuncia l'arribada d'un nou joc, un joc per descobrir la Serra de Tramuntana, fita a fita. M'anem ara a la Mallorca Daily Bulletin. Allà ens informen que els ingressos per lloguer d'habitatges a les Balears són superiors al de la resta de l'estat. També més de mil gandules desapareixen de les platges de Mallorca a causa de la pèrdua d'arena.
I un superllot, que és un autèntic llot de Lutze, creua per les aigües de Mallorca. Més qüestions. Estrella Verda Michelin per al restaurant Port de Pollança. I, finalment, des de...
Des del Mallorca Daily Bulletin informen que l'Agència de Protecció de Dades multa l'autoritat aeroportuària espanyola en 10 milions d'euros pels seus sistemes biomètrics. Aquests són els principals arguments que vos ofereix hores d'ara. El Mallorca Daily Bulletin monenar amb les portades dels diaris que es publiquen en paper.
Començant per es del grup Serra de l'última hora, el seu titular principal és pujada salarial d'un 11% per als 100.000 funcionaris de les Balears.
i també la fotografia més destacada diu la mà d'Escaloni decideix la sort del Palma se refereix en el sorteig que va emparellar amb el Movistar Inter serà el rival del conjunt mallorquinista en el torneig que es disputarà el mes de gener en el Palau d'Esports aquí a Palma
i també destaquen que el seleccionador argentí va ser el mestre de cerimònies del sorteig celebrat a Palma. M'anem també a una fotografia més menuda, la part de dalt de la portada, que diu «Premis amb missatge». Pimem lliure els seus guardons i reclama avanços en la simplificació administrativa.
El negoci del lloguer mou 1.200 milions a l'any a les Balears, però ens reivindica la seva política turística en el Forbes Summit i les platges de Palma retallen 1.000 amaques per a la pèrdua
finalment ja revisant també la portada de Diario de Mallorca titular principal Cort cercarà un lloc més ample per l'encesa dels llums de Nadal
i la fotografia principal cap de pera blanca i és que hi va haver una calabruixada que va deixar el municipi
Enfarinat més qüestions, el govern obri la porta a oferir menús vegans als menjadors escolars, una escultura d'un tricorni recordarà les víctimes d'ETA a Palma Nova i detinguda una empleada per estar fa 150.000 euros per
a la seva pròpia empresa. Finalment, des de Diària de Mallorca, destaquen que Sara Vares, balladora i coreògrafa, diu que ballar Paco de Lucía ha estat un gran regal i el públic nota la seva presència.
Aquests són els principals titulars que ens ofereixen hores d'ara, la premsa en anglès i la premsa en castellà i també, evidentment, el nostre diari de referència, que és el diari de Balears, un diari de Balears que podeu consultar cada dia a debalears.cat.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bona nit.
Som a Ona Mediterrània, som al Bon Dia i Bona Vida, un programa que vos hem revisat a l'actualitat. Hem parlat en Alfonso Rodríguez de Consumal. Hem escoltat una entrevista amb en Damià Pons que se va enregistrar ahir a la plataforma audiovisual Vida.
i que ja és accessible a través de vida.cat. També vos hem repassat notícies d'actualitat d'altres mitjans i tot d'un amós connectarem en Omar Lamín. Ell és diputat del grup parlamentari socialista i amb ell volen parlar de diverses qüestions relacionades
en la memòria democràtica. També a partir de les 9.40 tindrem la nostra selectora de llibres, en Miquel Serra,
A les 10 connectarem amb en Xisco Roger per parlar o per fer un nou capítol de curiositat de la història. I a les 10 i mitja ens connectarem amb en Jaume Sastre. Amb ell revisarem l'actualitat amb el seu prisma anticolonial. És el moment i do d'enfocar aquesta nova entrevista del Bon Dia i Bona Vida.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
i el bon dia i bona vida dona mediterrània és el moment de parlar de memòria democràtica per això mos hem connectat ja amb el diputat del grup parlamentari socialista Omar Lamín aquí ja saludem Omar molt bon dia molt bon dia moltes gràcies
Omar, en primer lloc, balanç d'aquest 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco?
Sense cap dubteniu aquests 50 anys que memora la memòria, o bé, millor dit, la mort d'en Franco, jo crec que han suposat grans avanços i llibertats, no? I sense cap dubteniu, si avui rememorem alguna cosa, la necessitat de seguir fent aquesta democràcia una democràcia molt més robusta, molt més generadora de drets i oportunitats i llibertats per tothom, i que la democràcia, la llibertat i els drets s'han de batallar cada dia, que res
ho hem de donar per fet i que estem en un moment bastant delicat on no només hem de recórrer sinó que hem de posar en valor i reivindicar cada dia que aquestes conquestes són de tots i de totes i que són fruit d'aquesta lluita col·lectiva i per això no hem de fallir en aquesta lluita per seguir avançant cap a una democràcia molt més plena i sobretot que sigui com dic generadora de drets i d'oportunitats per tothom
Sí, però en canvi mos agafa ara mateix amb una etapa en què se qüestionen els drets i en què fins i tot se planifiquen i se perpetren retrocessos, com per exemple en el propi Parlament on tu hi ets, que en aquest moment s'està fent la derogació de la llei de memòria democràtica.
Efectivament, quan deia que aquests 50 anys, si aquest rememorar la victòria dels demòcrates i de les demòcrates, la manda en Franco va suposar una cita importantíssima, només a nivell d'Espanya fonamentalment, sinó també a nivell mundial, de com retornem la dignitat en aquest país i en aquesta terra. I si alguna cosa mos ha de...
fer, posar en valor això, els drets, com he dit abans, no són conquestes eternes, infinites, sinó que ens hem de batallar cada dia. I un exemple ho tenim, quan tots pensàvem que teníem aquesta història, que la dignitat de ser víctimes, que foren precisament víctimes d'aquest dictador i de les barbàries del passat, perquè ho hem de dir clarament, els costats més forts d'aquesta història, d'aquesta terra, el va protagonitzar...
Francisco Franco i tots els seus equips, és a dir, de persones que anar perseguien
perseguiren, assassinaren homes i dones, que precisament l'únic que feien era batallar, treballar, perquè aquesta terra avui tingui majors llibertats, majors drets i majors oportunitats per a tots i de totes. I que avui en dia s'estiguin qüestionant per part de Marga Proens, Partit Popular i Vox, abansada totalment a les dèries i les obsessions,
i han arrobat, bàsicament. El Partit Popular ha passat de ser partit centrista a ser un partit totalment radicalitzat, esclarat a l'extrema dreta, que cada dia té més d'extrema dreta i no tant de dreta europea, homologable, amb els estàndards de llibertat de drets i de defensa de la democràcia en tota la seva plenitud. I quan sabíem o ens pensàvem o la gent pensava que ja tot ho teníem
aconseguit i que la democràcia que se defensava per tots i les demòcrates ha vingut el Partit Popular a posar-ho tot junt de la mà de l'extrema dreta a posar-ho cap per avall i a posar en qüestió una llei, unes lleis fonamentals com la llei de memòria democràtica que fou una llei i he de recordar que fou aprovada per ampli consens dins
i que malgrat el Partit Popular ara vulgui fer mostra de la seva memòria selectiva i sobretot de la seva indignitat democràtica i moral, el que no se pot fer és anar a demòcrata, treballar per treure amb el seu màxim consens una llei que era una llei justa i necessària, precisament primer per posar llum a les verbàries,
i a les impunitats que va suposar la dictadura franquista. En segon lloc, posar blanc de Montnegre en quant a vulneració de drets. És a dir, moltíssimes d'homes i dones foren perseguides per ser persones franquistes.
precisament defensores dels ideals de democràcia, de llibertat i de drets, i que foren perseguides, afusellades i enterrades a conetes que encara ara no saben ni a bon son, precisament per defensar aquests ideals de justícia social. I al Partit Popular hi va venir bé que aquestes persones siguin, no només cercades, trobades, fent-li els seus merescuts actes d'homenatge i reconeixement, sinó que també...
la llei de memòria el que suposa és que posem llum en tant d'anys i durant tantes dècades hi ha oscuritat. I això se fa amb educació, se fa amb sensibilització i se fa amb conscienciació, perquè no val només treure-los de les cunetes. Aquest és el primer pas. Però una vegada que se les tregui de les cunetes, que se dignifiqui la seva treballa, se les ha d'anar a conèixer. I el Partit Popular, juntament amb l'extrema dreta, el que estan fent és
un exercici immoral de revisionisme històric. Les traiem, les enterram i això queda dins àmbit familiar. Com mos han dit i mos repeteixen, cada dia s'està dreta i s'estrem a dreta. I nosaltres no permetrem, no permetrem, però això és més important que mai reivindicar que fa 50 anys que hem construït entre tots i totes una democràcia que s'ha de seguir millorant, construint i expandint.
cada dia amb l'esforç de tots i de totes. Des del més petit fins a les més grans. I no val fer les trampes en el solitari. Aquí vàrem patir durant dècades una dictadura que va suposar assassinar moltes persones
d'idees d'esquerres, demòcrates, que l'únic que feien era lluitar, fins i tot deixant ser vida, perquè tu i jo avui estiguem, tu puguis estar fent periodisme, jo puguis estar fent política, en favor serveis tan importants i serveis públics perquè la democràcia de cada vegada sigui més forta, més justa i més robusta.
I dins d'això, quines iniciatives en l'àmbit de la memòria democràtica teniu previstes a partir d'ara? Mira, nosaltres, des del moment que vam tenir coneixement que el Partit Popular i Vox tenien intenció de liquidar la llei, fulminar la llei de memòria democràtica, que hem de dir, també m'agradaria recordar, que l'únic que li molesta margar per abans de la llei de memòria democràtica és que
posa varietat de muntant d'anys de mentida. Carga Perlans ha demostrat ser una presidenta que no és de fiar.
Perquè el més sagrat que tenim les persones, i en aquest cas els servidors públics, que són polítics, és la nostra confiabilitat. És a dir, que siguem confiables pels nostres conciutadans. I Marga Palau ens ha demostrat, ha passat de ser erigit com a presidenta de la paraula donada a demostrar que és la presidenta de la paraula traïda, que és la presidenta d'un govern i una presidenta que no és de fiar. Perquè és la mínima, perquè hem de recordar, perquè és de justícia,
que amarga però els no duien dins del seu programa electoral, ell i que tant s'hi remet. La gent és la llei de memòria democràtica. Com tampoc... I per què ha demostrat-se una presidenta que no ha de fiar i que no té paraula? Perquè va acordar arran de l'atac a la llengua en el territori, que va votar a favor d'unes esmenes de Vox, el pressupost de l'any passat, qui li va salvar? A l'esquerra? A canvi de què?
Primer, de retornar la dignitat o la llengua en els territoris, la protecció dels drets que són fonamentals. I, en segon lloc, i no manca important, fonamental, és la preservació de la llei de memòria. Marga Prevans va afirmar amb l'esquerra, va acordar amb l'esquerra, que no derogaria la llei de memòria democràtica. I què ha fet Marga Prevans? Ha tornat a entregar les víctimes als seus familiars. I, en cap i a la fi, els drets i la llibertat de tots nosaltres.
Perquè ningú pot permetre que, mentre hi ha una persona dins d'una cuna que no se sàpiga la seva història, no poden permetre que aquestes persones remanguin dins del silenci. I per això, tota l'esquerra, juntament amb les entitats memòrines de la societat civil, sindicats, entitats de defensa de la llengua, de la cultura, de la història, del patrimoni d'aquest país, d'aquestes illes, ens van ajuntar per fer un front comú, que és la plataforma de memòria democràtica.
A part de les accions que donen conjuntament, el Partit Socialista ahir va anunciar tota una sèrie d'accions per fer una ofensiva en contra d'aquest atac sense precedents,
i indigna i immoral per part de Marga Provenç i de l'extrema dreta, que ja tenim... Ja l'extrema dreta s'ha escorrat tan extrema dreta que ja ens fa difícil decidir-los uns dels altres. I, evidentment, aquestes accions consisteixen en que mobilitzem tota la nostra...
aparell polític des de l'agrupació més petita fins al grup municipal més petit de totes les Illes Balears per presentar una iniciativa a cada Ajuntament, a cada Consell i al Parlament de les Illes Balears, a on instarem que no s'adrogui la llei, a on instarem que s'apreservi el dret i el deure públic de les polítiques públiques de memòria democràtica, a on s'adongui suport a les famílies de les entitats memorialistes, a on els Ajuntaments, els Consells,
I al cap i a la fi és la democràcia, perquè és un exercici de democràcia i de responsabilitat i obligació moral i pública. I després també hem demanat la compeneixença.
tant de la consellera Esterelles, que du la matèria de memòria democràtica, com de la directora general. Hem demanat també que s'obri d'una vegada per totes, que ja fa dit per la mateixa consellera, el memorial de la dignitat que se va concebre dins el cementiri de Palma perquè se pugui donar la cultura i se pugui fer un acte civil i no com vol fer el Partit Popular, que sempre vol enterrar la memòria deixant-te en una qüestió
merament íntima de la família, volem que se faci un acte civil, amb les entitats memorilistes, els familiars i la societat civil en seu conjunt, i puguin col·laborar, participar i tenir un protagonisme social importantíssim. I, per altra banda, també reivindicam una qüestió que és d'absoluta justícia i de responsabilitat, que és que el govern de Margar. Però ens donem llum a tots aquells estudis
científics que es van elaborar dins del marc del quart Pla de Fossos, que ja quan se vol va acabar en guany, acaba en guany, i que es posarà en marxa el nou Pla de Fossos, que encara no en saben res, i que les entitats han hagut d'esmenar i fer-hi alegació, perquè el Partit Popular de sempre va de magases amb aquesta qüestió, amb qüestió de drets humans.
I per tant, aquests són 15 estudis, que sabem que molt d'ells el Partit Popular ha paralitzat, ni tan sols ha reclamat res d'ells, ni ha donat-los, ni els ha donat continuïtat. Això va des d'un estudi jurídic i psicològic de les polítiques que s'han dut durant aquest 8 anys, per veure si impacta, si han funcionat, que s'evidencies que sí, o s'ha fet un altre estudi sobre traumes amb víctimes i familiars,
Després també se n'ha fet un altre sobre fosses que s'han robat i moltíssimes altres estudis i investigacions que són essencials precisament per complir amb aquest dobre de donar llum a on hi ha hagut durant tant dèquades impunitat, silenci i oscuritat.
Darrera qüestió, Mar. Bé, tenim encara un president del Parlament que, entre d'altres erositats, va fer-se de esqueixar una fotografia d'en Aurora Picornell i de ser Roger Darmalinà,
I, clar, si tenim aquest president, aleshores també, en certa manera, hi ha gent que s'anima i que han comès ja tres atemptats contra el bus d'en Aurora Picornell situat a la Rambla del Molinar. Com podem gestionar això?
Digue-me, tu ho has dit molt bé. És a dir, Cecilia Balears, a part de viure una absoluta immoralitat i una indignitat democràtica preservant un president que és indigna d'ocupar el seu lloc, no només legalment, sinó també moralment és indigna, però hem de fer justícia amb això i hem de dir ser veritat. I si avui Gabriel Lecent
president de Vox, imposat per Vox per facilitar la governabilitat de Marga Proens, segueix, siguem president d'una institució democràtica essencial dins les Ies Balears, com és el Parlament de les Ies Balears, que és, diguéssim, la cambra que és el temple de la democràcia, on se legisla en favor de més llibertat, de més democràcia, és única i exclusivament responsabilitat de la presidenta Marga Proens.
És a dir, Marga, però en diu amb la boceta molt, molt, molt petita, perquè no la senti ningú, que això, desqueixar, fotre's delíctimes, està mal fet, però a l'hora de rebocar-lo, a l'hora de prendre decisions perquè se faci justícia amb una immoralitat i amb un acte,
d'injustícia absoluta, a part que no només aquest senyor s'ha imputat per un delit de odi. A part, ara, els tribunals ja han dit que el fet que ell ha abusat del seu poder com a president per expulsar les nostres companyes, membres de sa mesa...
Mercedes Garris, o vicepresidenta segona del Parlament, i Pilar Costa, secretària del Parlament, també va ser un acte il·legal i que evidentment dóna bona llum de les mans de rufes i desfer de l'extrema dreta que no es respeten, que no creuen en la democràcia i que encara se pensen que estem dins d'un règim autoritari que, per cert, no deixen de exaltar cada vegada que tenen
a oportunitat a la feixina. Per això hi varen demanar que se restituesqui la dignitat a un lloc tan essencial com és la plaça de la feixina. Que se llevi el monolit, que se duguin o on vulguin, però que s'ha de restituir aquest espai com un espai de memòria, de dignitat i no com un element d'exaltació de feixisme. I, efectivament, això ho vinculam també...
estem davant d'una extrema dreta que cada dia està molt més embalada, per això tenim uns responsables i tenim noms i llinatges, és a dir, Balears, Marga, però ens hi ha el Partit Popular. Si avui l'extrema dreta gaudeix del poder de l'impunitat que té, és perquè el Partit Popular ha perdut qualsevol mínim àpice de democràcia i de dignitat democràtica que se li pressuposa a qualsevol partit que vol participar d'aquesta conquesta col·lectiva que és
generar més llibertat i, efectivament, Audora Picornei, una insígnia feminista, lluitadora, sindicalista, que, precisament, va morir, va morir, no, fou assassinada, per això no l'hem de dir per ser o no, fou assassinada pels feixistes, precisament per ser dona, dona, evidentment, d'esquerres,
sindicalista i feminista. I tot això va suposar el seu assassinat, la seva persecució, la seva violació, i aquells mateixos que l'assassinaren avui, aquells mateixos botxins, són els que animen, exalten, i cada vegada que tenen l'oportunitat, animen que se vagi a vandalitzar el seu bust.
Vàries vegades que s'ha vandalitzat aquest bust no és cap casualitat, sinó que forma part d'una estratègia de l'extrema dreta d'envalançar, d'exaltar aquest règim dels que tan enyoren com és el règim franquista. I si t'adones compte ho fan cada vegada prèviament que hagi hagut una decisió, un acte de denúncia, un debat de sa memòria o una acció precisament que va en sa línia de reivindicar més democràcia, més memòria i més justícia.
Idò Omar Lamín, diputat del grup elementari socialista, moltíssimes gràcies per respondre. Moltíssimes gràcies a vosaltres i que passeu bon dia. Igualment, salut, bon dia.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
I fatto sucre no te.
I el bon dia i bona vida és el moment de parlar de llibres, per això m'ho anem a la nostra selectora de llibres, selectora literària, Miquela Serra, bon dia. Bon dia. Què tal, com estàs? Molt bé, un poc estipada encara, però bé. Ah, sí, sí. Ah, efectivament. Ahir era dimecres...
suposant que vas passar per Quart Crescent. Clar que sí. Dimecres havia d'anar a ciutat, que dic jo, ja pas com els pagesos, no? Sí, sí. Que vaig al centre de ciutat, pas per Mercat i per Quart Crescent a mirar novetats. I què hi has trobat per allà d'interessant? Bé, la primera recomanació és una novetat que l'altra setmana jo l'havia vista, però ara aquesta m'he dedicat un poc més i l'he...
L'he tinguda més en ses mans i l'he mirada més en dedicades i això, però a part d'unes entrevistes que va llegir que li feien a sa autora. Me refereix que en el llibre Una vida normal, de Lolita Bosch. L'ha editat La Campana. I és una novel·la autobiogràfica.
Perquè en Lolita Bosch, autora catalana, però que ha viscut molt de països entre ells a Mèxic, aquesta novel·la és una crònica autobiogràfica i és un retrat de la guerra de narcotràfics a Mèxic. És un tema que ella ja ha trobat, ha abordat altres novel·les, però que ara en aquesta novel·la
el torna a tocar, com dic, una vida normal. Com diu l'editorial, és un llibre tenre, però en el mateix temps molt fort, perquè xerra d'assassinats, de separacions, mutilats, de por...
i perquè també li he volgut dedicar a recomanar aquest llibre en el Lolita Bosch que jo no hi he llegit qualcun d'ells de fa anys i m'ha agradat molt i ha guanyat alguns premis és una autora catalana que escriu tant en català com en castellà perquè el govern mexicà li ha vetat l'entrada justament ara que hi ha la fira exacte ella té, segons diu té vetat l'entrada en el país des del 2015
i perquè el govern mexicà li diu que no li pot garantir la seguretat que pot tenir en aquest país. I ara que hi ha la fira del llibre de Guadalajara, ella diu que li hauria agradat molt presentar aquest llibre a aquesta fira. Però, clar, com és normal, no és normal, però el que està passant...
No hi ha pogut anar. Per tant, li han començat a fer bastantes entrevistes per TV3 i tot això. I bé, com diu ella, que també ha estat amenaçada a Catalunya, diu que ha de continuar i que no tot està perdut.
per això és una novel·la que crec que poden recomanar i que han de llegir i que li agradaria fer una vida normal exacte, per això aquest títol per tant, prenent nota no l'he llegit sí que em sona i sí que sé que ara mateix està
d'actualitat per aquesta qüestió i perquè, malauradament, no el podrà ser la fira del llibre de Guadalajara. Vinga, prenem nota... És un llibre nou que ha sortit ara en novembre, és una novetat. Segona... Segona recomanació. Segona recomanació. Paratges aramitids. És un llibre amb 21 rutes per les aramites de Mallorca.
Per què aquest llibre? Bé, aquest llibre perquè jo el tenc, que ara mateix el tenc en les mans, el tenc a la nostra. A mi m'agrada anar a visitar les ermites de Mallorca. I n'hi ha, per en conèixer, de sempre que hem anat moltes vegades i n'he descobert calcunes que no sabia ni que existien.
I aquest llibre, com dic, Paratges Hermítics, 21es Rutes per les Hermites de Mallorca, d'en Bonifaci Molada i editat per 17 edició, és un llibre que per ara que s'atreca Nadal, Reis...
Un llibre per regalar, que també està molt bé, no és una lectura, ni un assaig, ni una novel·la, però un llibre que tens damunt la taula i això, ah, vull per anar a passejar i a veure qualca ermita d'aquestes. Que, ja et dic, endur 21 rutes, eh? Calcunes se poden fer en cotxe i fins i tot en els que molts agrada caminar són rutes per anar a peu. I troc que és un llibre d'ara per Nadal perfecte per regalar.
Idò, mira, això me va molt bé perquè ja he començat a fer muntat de llibres per regalar de cara a totes aquestes festes que venen. No convé deixar-ho per darrere. No, no, no. I aniré fent llista, aniré fent un poquet de llista. Per tant, segona recomanació i ara anem ja a la tercera.
I la tercera, ja que dic que s'atracen aquestes dates, aquest és un llibre infantil, que m'ha agradat molt els títols, m'ha agradat ahir, com he dit, que va anar a quart creixent, ja sa taula preparada, tot lo de les coses del Pare Noel, Reis, Nadal i aquestes dates. I aquest se diu set trifugues dels Reis d'Orient explicades per la seva pagesa Arisa.
en què explica set aventures dels reis, els reis més famosos que diu que hi ha, coses, aventures que les hi han passat fent aquesta feina de repartir juguetes i regals per tot el món. És un llibre divertit, és un llibre infantil que pot anar per moltes edats i que l'ha escrit per un autor català, en Caldeçal i Vila, editat per Editorial Cruylla, un editorial que fa un llibre especial,
bastant potables i guapos i això. I com he dit, és un autor català de literatura infantil que té més de 40 llibres editats en cas de la sala i ha guanyat moltíssim de premis. Un d'ells va ser el Premi Guillem Cifra de Colònia de fa uns anys. Bé, i ja que s'atraca això, Reis, Nadal, Pare Noel, Regal, set tifugues dels Reis d'Orient.
i de prenent nota i també de quina edat a quina edat va això avui en dia perquè aquest és un tema que pot anar a partir de 5 anys fins a 10 o més i tot jo sempre dic que llibres infantils això també ho deia quan me demanaven per quina edat
que llibres infantils, segons quins, una cosa són les primeres lectures, això, els llibres infantils també serveixen per adults. I tant, i tant. Jo tenc la meva pròpia biblioteca de llibres infantils, infantils juvenils il·lustrats,
que no deixi tocar en els meus nets, que ells són meus, jo els hi conto. Després ells tenen els seus. Ja, ja, ja. Està molt bé, està molt bé i no, jo mateix moltes vegades llibres de còmics o això que serveixen o bé per acostar-nos a un...
un autor o un tema o això i a partir d'aquí després ja pots pots llegir altres coses però que moltes vegades poden servir com una bona introducció exacte venga recapitular mestres títols i acabam sí primer novetat de novel·la una vida normal de Lolita Bosch sí segon paratges aramítics art, natura i contemplació sí
I tercer, el llibre infantil, Sacrifugues dels Reis d'Orient. I d'altres bones recomanacions, sobretot ja encarant aquesta etapa que... És molt moguda, no?, les llibreries. Sí, sí, és una època en què es regalen, que fan molt de llibres.
Se solen fer molt de paquet de reial, tant del Pare Noel com el Reis. Cadascú que ho faci com vulgui, però que se reialin llibres.
Després hi deu haver una davallada important, no?, de finals de gener i febrer, però llavors ja entres... És que llavors no te'n dones compte... I ja ets de Sant Jordi. Ja, exacte. Quan està passant Nadal, que és època... Ara aviat, a principi de mes, el pont de Constitució, ja se comença a moure molt lo dels regals.
i la gent ja comença a preparar i totes aquestes coses. I clar, ja vull dir, ja hi ha bastant de moviment a les llibreries. I després el gener, és la calma del gener, però és que no te'n dones compte i al principi de febrer ja comencen a sortir les novetats i els premis per Sant Jordi.
els llibretes no estan mai aturats no hi ha temps d'avorrir-se i més els hi val així sí, sí, no val més així ni temps de llegir perquè hi ha gent que diu dins una llibreria se pot llegir ja dins la llibreria no pot llegir
o a crevellades que pots llegir, perquè sempre tens coses que fer, no sempre tens client, però sempre hi ha coses que fer. Preparar novetats, cuidar caixes, fer devolucions, i no te'n dones compte, ja te comencen vestint servistes de novetats, i sempre has d'estar fent coses. Miquel Asarra, com sempre, superagraïts, i dijous que ve, esperam més novetats? Esperen que sí. Moltíssimes gràcies. Bon dia a tots. Bon dia.
I nosaltres continuem a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada, onamediterrania.cat. Tot d'una ja anirem cap a les curiositats de la història que ens prepara en Xisco Roger. Avui tenim un tema que ens interessarà.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222. És el huevo del gato y el ratón
Estos años clandestinidad no es muy difícil claudicar. Esto empieza a ser un laberinto donde están las
Mi infantil sueño de loco no ha respuesta demencial. Este juego ha terminado.
Nunca tendrán las armas la razón. Pero cuando se aprende a llorar por algo, también se aprende a defenderlo. Estás asustado, tu pígado en medio,
Pero alguien debe tirar de cantillo. Estás asustado. Tú miraba en ello. Pero alguien debe tirar de cantillo.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
El dijous 27 de novembre de 2025, que això és el Bon Dia i Bona Vida, i en aquesta hora vos oferim cada setmana curiositats de la història. Amb en Xisco Roger, aquí ja saludant. Xisco, molt bon dia. Bon dia, com anem?
Molt bé, encantats de tenir un episodi més d'aquestes curiositat de la història. Avui un tema que molt sonarà a tots. Joan Carles I, rei de Mallorca, això hauríem de parlar entre cometes, es compleixen 50 anys de la proclamació...
d'aquí molt probablement ha estat el monarca de tota la història que més temps ha passat a l'Era Balears. Ja de moment, ja aquí ja m'ha sorprès. Bé, això és pura estadística, d'acord? Aleshores, com sempre fem les curiositats de la història, aquest reportatge que surt aquesta setmana a l'Era Balears,
tant en paper com a digital. I, escolta, és que és estadística, si repassem tots els nostres reis, o tots els que han estat reis de Mallorca, bé aquells reis, entre cometes, privatius, Jaume II, Sants i Jaume III.
bé, els que han estat reis de la corona d'Aragó, reis de l'estat espanyol, com li vulguis dir, en Joan Carles, rei emèrit, és el que ha passat més temps a les Illes Balears. Perquè els nostres reis famosos, el rei de Mallorca, aquest tan mitificat i tot això, de fet, se quedaven a Perpinyà. No hem d'oblidar que el rei de Mallorca, que tenia una part dels seus dominis, que eren el que era és Catalunya Nord, el Rosselló, com li vulguis dir, i d'altres...
d'altres indrets com Carlà, a l'Urgania o Montpellier. Aleshores, no venien mai a Mallorca. Vull dir, els famosos reis de Mallorca, Jaume II, Sants i Jaume III, no eren pràcticament mai a Mallorca. S'estimaven més la corda Perpinyà, els seus dominis continentals. Si repassàvem els que han estat els reis d'Aragó, molts d'ells, ni tan sols, van venir a Mallorca mai. I el mateix poden dir dels reis de la monarquia hispànica.
Aleshores, bueno, pensem que en Joan Carles és que se passava unes... Ara ja no, vull dir, a la falla actual venen 3 o 4 dies i si venen tant de temps. Però en Joan Carles i en Emili, si vos en recordeu, passaven unes quantes setmanes a Mallorca i de tant en tant venien per aquí més o menys d'incògnit. Vull dir, no hi ha hagut cap monarca ni de la Corona d'Aragó ni de la monarquia hispànica que hagi passat tant de temps.
I justament ara, bé, s'ha fet això, segurament us en recordeu, perquè ha sortit molta cosa de l'amor d'en Franco, dos dies després la proclamació d'en Joan Carles, que per cert, clar, ara s'ha comentat molt això de 50 anys de democràcia i, home, això amb tot respecte...
Són 50 anys de sa mort d'en Franco, però recordeu que encara sa transició, encara sa monarquia, se va establir com una continuïtat de frinquisme. I encara varen passar molt de mesos fins que varen fer ses primeres eleccions democràtiques, però bé, tantes. Com faig sempre, he volgut aportar un aniversari, aquest cas és el que s'ha complert aquests anys, de 50 anys, de quan li varen fer rei a sa mèrit.
Vinga, i aprofitant per fer un poc de repàs a la figura d'en Joan Carles I, qui era, qui ha estat en Joan Carles I i quina ha estat l'actitud del franquisme cap a la monarquia? Bé, clar, hem de pensar que, si us en recordeu o si ho teniu present, en Alfons XIII el vàrem fer fora, va arribar a la Segona República,
I l'herència, per així dir-ho, de la monarquia va caure en el fill d'en Alfons XIII, Joan de Borbó, comte de Barcelona. Aleshores, si ens situem en aquests anys, anys 40, anys 50, anys 60, en Joan, comte de Barcelona, que va triar, bueno, a raïs,
els reis espanyols tenen un munt de títols, i un d'ells és el rei de Mallorca, vull dir, encara sinó amb tots els títols que té el monarca actual, Felip Cicer, rei de Regó, rei de Castella, rei de tal, rei de Mallorca, i conte de Barcelona. Aleshores, bueno, en Joan, com que no era rei, estava...
a l'exili a Portugal, i en Joan Carles va néixer en 1938, néix a Roma, perquè la seva família estava exiliada, s'havien fet fora d'Espanya amb la república, i néix a Roma. Aleshores, ser monarquí és molt curiós, perquè el frinquisme, pràcticament des dels primers moments, des dels anys 40, ja van fer unes previsions legislatives per les quals cosa...
quan encara faltava molt de temps, quan encara en Franco ja hagués arribat aquest fet biològic del que parlàvem la setmana passada, és a dir, que és el Morís, el successor havia de ser un rei. Ara bé, no era una restauració de sa monarquia com tal, sinó que era sa instauració d'una monarquia franquista.
Aleshores, en Joan de Borbó no li caia molt bé. En Joan de Borbó li deien als seus partidaris Joan III, perquè hagués estat Joan III d'Espanya. Però en Franco, la veritat és que no li feia molta gràcia. En Joan, de mal nom, li deien Joan III Esquerra.
perquè se suposava que tenia unes certes velleitats democràtiques. Probablement Joan de Borbó, allà a l'exili a Portugal, era conscient que totes les monarquies europees, que tots eren familiars seus, tots eren sistemes democràtics i constitucionals. I segurament aquesta era la idea que tindria. Van arribar a un acord amb Franco i amb...
i en Joan de Barbó, pel qual els dos seus fills varons, que eren Joan Carles, que era el més gran, i Alfons, que era el segon, anirien a Espanya a estudiar. I efectivament, ja de molt de petits, tots dos varen viatjar de Portugal a Espanya i varen fer els seus estudis, varen com els seus estudis per Madrid, evidentment.
clar llavors quin és el primer pic que va venir en Juan Carlos en Joan Carlos I a Mallorca el primer de tot que he de dir és que jo sempre faig servir per aquests reportatges informacions llibres, reportatges que evidentment s'han tret de gent coneixedora de sa matèria en aquest cas un llibre d'en Andreu Manresa i en Rafael Caballero un altre llibre d'en Màrius Carol
Articles d'Antoni Sastre i d'en Sebastià Serra i dos volums col·lectius que va publicar ja fa temps el grup Serra, que se diuen Els Reis de Mallorca. Aleshores, la primera estada l'any 1953, amb el seu germà. Varen venir de vacances a Mallorca en Joan Carles, que llavors es tenia 15 anys, i el seu germà petit, una mica més jove, Nalfons.
Per cert, aquest Alfons, un parell d'anys més tard, va morir d'un accident i li va disparar un tret a en Joan Carles, al seu germà gran. Això va ser un accident, vull dir, se te dispara un arma i mates el teu germà, que, ostres, és una desgràcia familiar, la veritat és que... terrible. Però bé, el 1953 arribaren a Mallorca, tots dos...
Varen estar molt de temps, perquè van estar fins dia 15 d'agost, fins dia 25 de setembre, vull dir més d'un mes, i se van anar allò a la casa, a una casa a Vall de Mosa, que tenia el conte de Fontenar, i el conte de Fontenar era un fidel de Joan de Borbó, conte de Barcelona, era un partidari total del conte de Barcelona, i se van anar allò a casa seva.
Una cosa curiosa que és que els va rebre a l'aeroport el que llavors era el governador civil. El governador civil de Balears aleshores era un murgualès que era Alejandro Rodríguez de Valcàrcel. I aquells d'Alejandro Rodríguez van arribar en avió a Sombonet, no a Sombonet, perquè llavors encara no sé si ni tan sols existia, però bueno, Sombonet.
i els va rebre el governador civil. Però, per pura casualitat, perquè el governador civil havia anat a cercar el seu germà, que també arribava en aquesta mateixa hora, i s'hi va topar amb aquests dos jovenets i els va saludar el que sigui. Mira quines voltes fa sa vida que l'any, el 22 de novembre de 1975, va ser aquest Alejandro Rodríguez de Belcárcel, que llavors era president de les Corts Franquistes, el que li va agafar jurament
en en Joan Carles, quan va ser pel Camarrai. El cas és que, bueno, van fer una visita superintensa per tot a Mallorca, vull dir, els llibres que parlen d'aquella estada comenten com van visitar a Palma, la Seu, Bellver, l'estudi General d'Oliar, Santa Eulàlia, també van anar a Jucalcària, Formantó, en el Puig Mallor, a Lluc, a Solla, a Andrats, Cabrera, i a Saball. Saball era, crec que encara ho és, la possessió de la família Marc.
I allà els Marc, bueno, els van convidar i tot allò. El vincle entre el Borbó i el Marc no era una cosa nova. Ja el Joan Marc, en Berga, li havia regalat un vaixell a en Joan de Borbó. Un vaixell, perquè li havia regalat el Saltillo. Perquè en Joan de Borbó era molt aficionat en això de navegar. I Joan Carles, com tothom sap, també és la seva família. I en aquella primera estada, quan tenia només 15 anys, ja va...
se va interessar per això, no? Ja van participar en unes regates que se varen fer a Solla i, per cert, que l'organitzador de les regates va parlar amb ells, amb el Joan Carles i el Fons, i es va acostar a un preceptor i li va dir, perdoni, però no ha fet fer servir vostè, es tracta... Se'ls havia de dir el test de reial. I aquest bon homo, no sé, els hauria dit de tu o tal, i tot una va venir...
cortesà corresponent diguent no, no, no, se'ls ha de dir el tas de reial i totes aquestes històries Està bé Xisco, va, ja tenim ubicat 15 anys per primera vegada quant hi torna i per què? Torna el 1958 aleshores feia a la Frensa bé, bé, ben igual que ha fet ara sa seva filla i que va fer son pare i es padrí i tot
i estava fent sa seva formació militar, estava a bord d'un vaixell desarmada i va passar per Mallorca el 1958. Des de llavors, als anys 60, torna i torna i torna i torna. Per què? Perquè per això, per sa afició que va agafar en això de navegar. En un dels llibres, crec que és... Sí, el llibre aquest del rei de Mallorca, hi ha un comentari que li fa en Joan Carles en Baltasar Purcell,
l'escriptor mallorquí va ser molt amic de Joan Carles, van tenir molta relació, i de fet li explica que li entusiasmen a les illes, perquè les illes que tenen els avantatges, que a diferència de les costes peninsulars, que són enormes, interminables, per aquí pot anar a una illa, tornar per un altre camí, i els climes, la temperatura i tot això, total, aquest bon homo estava entusiasmat amb Mallorca i amb les illes en general.
i, sobretot per això, per navegar, tornava i tornava i tornava cap als anys 60. Ja després, segons, se va casar amb la Sofia de Grècia, el 62, també va venir amb la dona, després tornava a venir amb els fills, l'Helena, Cristina, en Felip, i, bueno, se va convertir en un home, en una persona que, vaja, se va quedar entusiasmat amb Mallorca, i venia pràcticament cada any, allà cap als anys 60 i primers dels 70.
I quin episodi decisiu se va produir a Mallorca entre en Joan Carles i son pare? Sí, això és interessant. Això era el juny del 1974. I la cosa estava una mica complicadeta, perquè en Franco havia de decidir qui seria el seu successor. Hi havia uns quants candidats, no només Joan Carles. Joan Carles ja s'estava educant a Espanya,
Ja van tenir una certa relació amb Franco, han sortit ses memòries, i això s'ha comentat en els millars de comunicació, que li va arribar a admirar molt i diu coses... Sembla que ses memòries, perquè encara no han sortit aquí, però, vaja, sembla que ses memòries diu coses molt deluïoses d'en Franco i tal. Tot el que Franco diu, bé, aquest lot serà un bon successor i continuarà la meva obra i tot això. I entre els candidats diversos que hi havia, que n'hi havia tres o quatre, gent príncep i gent així important, va dir, no, idò, serà Joan Carles.
Això va ser el 69. Clar, home, fix i tot, però insisteix, no es tractava de restaurar la monarquia d'Alfons XIII, que després de tot, amb tots els seus defectes garrafals, havia estat una monarquia constitucional, alguna cosa d'alguna cosa, sinó de fer una monarquia franquista. En Joan Carles va llorar el 69 els principis fonamentals del moviment nacional,
Fins i tot no se va fer servir el títol d'hereu de tota la vida, sereu de la corona espanyola, sempre se diu príncep o princesa d'Estúries. No, se va crear un nou títol, príncep d'Espanya. I en son pare, que era, els que era reconegut, monarquis com Joan III i tal, va agafar un emprenyó notable, no? Clar, escolta, que tinc el meu fill d'Espanya i el tio s'està votant sa successió i li han fet a ell hereu.
Què van fer? Es van ajuntar tots dos, es lluny de 1974, a Palma. Clar, Palma ha estat sempre en la perifèria, vull dir, possiblement va ser una entrevista que en aquell moment no se va enterar ningú, però la qüestió és que allí van tenir una conversa. Van tenir una conversa i el resultat és que don Joan, que sembla que estava a punt de signar un manifest de la Junta Democràtica,
en desacord amb aquell muntatge de la sucessió monàrquica del franquisme, no el va signar. I es va, com si diguéssim, retirant els quartells d'Ibar. I va deixar, o bé, no va protestar o no va fer gaire renou amb el tema que seria en Joan Carles qui seria rei.
Ben curiosa. Com és que se'ls hi va lliurar, i encara l'ocupen, la Palau de Marivent? Sí, aquesta història pot ser esconeguda, i penso que fins i tot en aquestes curiositats de la història hem parlat d'aquest tema, però si per qualcú no està assabentat. La Palau de Marivent era una residència d'en Saridakis, i la seva vídua el va llegar al poble de Mallorca.
O sigui, la casa seria el museu, hi havia una col·lecció d'obres d'art important que quan es va prendre la decisió que fos residència d'Esprinses, després Reis, aquestes obres les varen perdre i que el jardí seria un parc públic.
Ja, però és que llavors era el president de la Diputació, que evidentment era una Diputació franquista, va pensar que era molt més bona idea regalar-li o cedir-li, perquè no és exactament un regal, sinó que és una cessió, ves a saber de quant de temps, aquest Palau de Maribent perquè fos la seva residència. Clar, ja ha comentat que en Joan Carles i la seva família venien cada estiu,
I, clar, anava a hotels, com és lògic, però van dir, no, no, no, els oferirem aquest palauet, se va fer un acte de lliurament, i el discurs, que trobar un paràgraf de discurs en aquest reportatge de l'Ara Balears, de, llavors, això, que descansi vostra altesa, i mos sentirem onradíssims amb la vostra presència, i fins i tot arriba a donar-li, o sigui, en el final de tot li dones les gràcies, i dius...
De què li dóna gràcies? A més a més de que li regales un palau, a més a més li dóna gràcies. Voldria recordar que això mos costa, a les llendes de les Balears, mos costa més d'un milió d'euros a l'any. De manteniment, eh? De manteniment. Vull dir, mantenir marivent per aquesta bona gent que ve 3-4 dies a l'any, això mos costa més d'un milió d'euros. Sí, sí.
Amb la qual cosa, bé, escolta, i a damunt li dones les gràcies. I bé, des de llavors és que, com sap tothom, bé, escolta, fins que va abdicar a ser mèrit, insisteix en que al Manco li traiem una mica més de rendiment a Maribent en el sentit que havia de llent allà que estava, perquè aquí estigui en passava setmanes. Vull dir, ho he comentat en el començament, després de Madrid, el lloc on ha passat més temps de Madrid és Mallorca.
Sí, sí, sí. El que passa és que ara no venen, o venen pocs dies, i llavors ara, bueno, ja de fa uns anys que aquest moviment de Recuperen Marivent, que periòdicament fan una manifestació davant del Palau, i, homo, la veritat, perquè vengui jo això ho posen a reportatge, crec que és una cosa que se l'acudeix a qualsevol, perquè que vengui 4 o 5 dies cada any,
No sé si no seria cosa de replantejar-nos. Si no, Maribel no hauria de tenir el seu destí original, que era el poble de Mallorca. Quins altres ones i regals ha rebut a Mallorca?
Bueno, en Joan Carles tot el temps va ser objecte d'un peloteig sistemàtic. És vera que ells, la seva família, quan encara eren princes, varen viatjar per les illes, varen a Eivissa, a Menorca, després han visitat municipis com Llumelló, com Andratx i d'altres. Bueno, el varen fer batle honorària de Palma, el varen fer batle honorària de Llumelló...
li van lliurar, quan se va crear la comunitat autònoma, la primera medalladora d'or de totes, en 1983, en el moment que se va crear el govern autonòmic, la primera medalladora d'or de totes li van lliurar a en Joan Carles. Potser vos recordareu que quan ja tenia la Fortuna, el Giot, ja estava en edat de lluilar-se, li van regalar un altre.
un fortuna, un segon fortuna, que va costar de 8 milions d'euros, i del qual un grup d'empresaris, de ses filles, van posar diners, però també va posar diners el govern autonòmic. Una part d'aquest diners era el nostre. Vull dir que Joan Carles i sa seva família han estat objecte... Basta mirar els mitjans de comunicació de tots aquests anys. Han estat objecte d'un peloteig espectacular. Espectacular, sí, sí.
és veritat que la seva presència ha servit per promocionar el turisme? És que jo aquí me faig una reflexió que me la faig en el reportatge de la Balears i la faig ara també jo m'he recordat de la pel·lícula La vida de Brian no sé si l'has vista i hi ha un moment en el qual a la vida de Brian diuen què han fet per nosaltres els romans?
I, clar, jo m'ha demanat també, escolta, regalar-li un palau, un llot, fer-li ballonorari... I què ha fet aquest bon homo per nosaltres? I el que se diu sempre, i també això s'ha dit, ja t'he dit, fins a dir basta, és que era el gran promotor de turisme a les Illes Balears. Bé, bé, mira-m'ho. Jo he mirat les xifres del turisme...
I abans de tan sols ni sa seva primera visita del 1953, el turisme a Mallorca ja havia pujat entre el 1950 i el 1951 un 30%. El 1973 és el primer estiueig a Maribent de John Carles i sa seva família.
Mirem si entre el 1973 i el 1974, ara que estava la família Maribent, que això era una promoció per Mallorca, segons deia tothom, a veure si va pujar el turisme. I no va pujar, va baixar. Va baixar. De 3 milions i mig a poc més de 3 milions. I si mirem, una vegada que l'emèrit ja s'ha retirat, que va abdicar...
Bueno, que ara ja no tenim l'emèrit. Segur que el turisme baixa, ara que ja no el tenim com a gran promotor. No, el turisme puga. El 2024 hem arribat al rècord històric de 8,7 milions de visitants. I això que han passat deu anys que no tenim. Així que jo em demanem què ha fet per nosaltres l'emèrit.
Bona pregunta. Quin sopar se va celebrar a Marivent el setembre de 1975? Sí, pensem una cosa. El setembre de 1975, això ho comentàvem la setmana passada amb el tema de la malaltia d'en Franco i tot això, ja estava clar que aquesta cosa se costava. De fet, el setembre és aquest sopar a Marivent i el novembre és quan mor Franco i ell se converteix en rei.
I és curiós perquè reuneix un grup de persones bastant heterogènies, bastant importants, i que no estaven molt, molt, molt, molt en la línia de franquisme, tot s'ha de dir, més bé tot el contrari. Penseu que una de les persones que va ser convidada i va assistir a Marivent era en Francesc de Bollemoll. Francesc de Bollemoll, lluitador per la nostra cultura, per la nostra llengua,
que no era una persona molt ben vista per franquisme, precisament. Felip Sánchez Cuenca, arquitecte, que després de les primeres eleccions va ser senador del PSOE, o Geroni Albertí, empresari molt conegut, i que després seria el primer president preautonòmic. O sigui que se suposa que està menjant el franquisme, però està clar que Joan Carles estava acostant a persones que tenien unes altres idees
bastant diferents de tots aquests principis nacionals del moviment que suposadament ell havia de continuar. Xisco, no sé si és en aquest sopar, però em sona una anècdota, diguem, que hi ha un sopar, diguem-ne, en honor, en homenatge,
o d'alguna manera se reconeixia la figura d'en Francesc de Borja Moll i un moment donat quan ja tenia son i ganes de partir se va aixecar i va partir
i sabou que això dins el protocol no ha d'anar així, sinó que el primer que ha de partir és el rei. I aleshores el rei se vava aixecar apressuradament i partir també. No sé si... Sí, perquè probablement en frases de Bollamoy no era una persona que li importés gaire el protocol. Mira, hi ha una anècdota que...
Bé, no està en el reportatge, però m'he recordat ara mateix d'ella, perquè està en el llibre d'en Joan Masquetglas sobre els rinquistes, els mallorquins de Franco. Aquest Alejandro Rodríguez de Valcárcel, que era governador civil els primers anys 50 de Balears, quan li vam fer governador, va fer una mena de llira pels viles de Mallorca,
per enterar-se de, bueno, quina era la situació, quins eren els problemes i tal. I aquí va agafar, perquè li acompanyés en en Francesc de Bollamoll, i li van dir, li van dir, però, por favor, senyor governador, si aquest tio és més rojo que el Pimentón. Vull dir que aquesta era la fama que tenia en Francesc de Bollamoll en el friquisme. És més rojo que el Pimentón. Com li dèiem a Mallorca, segons ell mateix, segons en Juan Carlos?
Lavar, això ja m'ha trobat dos llibres concretament que comenta la gent. Sabeu com me diuen aquí? Ah, no ho sé, majestat. Me diuen Lavar, perquè sempre ben carregat allà.
home, és bastant dolent. Lamentable. Però jo no sé, no sé si li deien a sí, ell deia que li deien a sí. Ja, figura't. En fi, una persona basada també, que li rigui en ser gràcies, encara que no entengui. Sí, no, no, no, per suposat, eh, per suposat. Sí, jo, a veure, jo, home, jo he dut 42 anys de periodista, he fet de tot, i una de les coses que he fet és anar a les audiències a Marivent, i efectivament, vull dir, cosa que deia...
En Joan Carles, cosa que tothom... Ja t'he comentat que ha estat un piloteig sistemàtic i espectacular. Era una cosa curiosa. Allà anaves a passar el matí. A més, t'enregistraven. Havia cants ensinistrats, pobrets, que t'ensumaven tot. Vull dir, la gossa, la motxilla, tal. I eren els mateixos sempre. Passava una cosa.
Però bueno, escolta, aquests sistemes de seguretat tan llelosos són els que van aturar dos atemptats que va haver contra dos intents de matar en Joan Carles, que un va ser en 1995, se van intentar de matar aquí, i un altre va ser uns anys després.
Jo també, mira, sí, també forma part d'aquesta relació amb Mallorca. Sí, exacte. Xisco, avui la cançó que has triat per acabar és fina. Aquí hi ha un... Has filat prim. Bé, la cançó és molt coneguda, és un clàssic del rock. És el rock de la presó de Nervis Presley.
Per què? Home, perquè parlem de reis i jo personalment, disculpeu, això és una opinió personal, jo només reconec quatre reis en aquest món. El rei Max, els tres reis d'Orient i... I el Elvis Presley. I el Elvis Presley. Per tant...
és rei de veres que en tant és destí que pentura acabarà tenint en Juan Carlos no ho sabem, no ho crec bé, no ho sé jo no li deseig mal a ningú però jo a veure jo som republicà ho he estat totes la vida bé, totes la vida, no ho sé de què me'n record i la veritat m'assembla una fórmula molt més raonable però bé, això està a la història de
Aquesta és la història d'en Joan Carles i de la seva relació amb Mallorca i la podeu trobar aquesta setmana a l'Àra Balears, tant en paper com en digital. Exacte. Podeu recuperar en els digitals i encara en els quioscos en paper. Exacte. Moltíssimes gràcies, Xisco. Gràcies a vosaltres. Una ferrada i que vagi tot molt bé. Una ferrada, bon dia, adeu.
Bona nit.
The warden said, hey buddy, don't you be no square. You can't find a partner to use a wooden chair. Let's rock. Everybody let's rock. Everybody in the old cell block would dance to the chair. Let's rock. Shifter Henry said, the bugs for heaven's sake. No one's looking at a chance to make a break. Roger turned the shifter and he said, nix, nix. I want to stick around. I want to get my kicks. Let's rock.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
10 i 33 minuts traïm les nostres eines anticolonials i m'anem a veure en Jaume Sastre. Jaume, bon dia.
Bon dia, com anem? Va bé, preparats avui, buf, hi ha tant de temes que em sembla que no els acabarem, però vinga, anem per feina, anem per feina. Ha començat a judici a sa famili Pujol i específicament en Jordi Pujol.
que tot i tenir 95 i hi ha altres metges que diuen que no està preparat per seguir el judici però resulta que els jutges en saben més que els metges, en saben més que els professors per dir
quantes hores de castellà s'han d'ensenyar, etc. I també saben que encara que hi ha tres metges que diguin que no, ells han decidit que sí, que en Pujol també ha de ser som més en el judici. Sí, sí. Bé, jo prefereix que hagi estat així, no? Sí, sí. Perquè si no, parell que t'has d'amagar o has de fugir de qualsevol cosa, no? I això ja ho presenten com si ja fossis culpable, no?
A veure, el judici d'un Pujol, de la família Pujol, va començar l'any, el judici no, però la seva investigació va començar l'any 2015, i el judici de fet serà dins del 2016, d'11 anys. Això, però a part...
el perjudica perquè ara té 11 anys més tindrà 11 anys més però per altra part pens que li pot anar bé perquè el desprestigi de la justícia espanyola de cada dia passa de gigant després parlarem d'això de Madrid d'Escar Ortiz tot el que ahir va sortir no?
Aleshores, a veure, el cas Pujol. Bé, el fiscal, el Fernando Bermejo Monge, que és fiscal que va arribar a Barcelona l'any 2009 i és el fiscal anticorrupció. És un fiscal de perfil tècnic i ahir va ser molt interessant perquè ho van veure...
ben vermell i va ja rebia pilotes de per tot i va intentar, doncs, amagar el que és el cas Pujol, que és un cas polític. És un cas més de la operació Catalunya. I clar, no només és en Jordi Pujol, sinó que és la família, són tots els fills.
Aleshores, esclar, en Pujol té 7 fills, 6 o 7, i l'advocat defensor d'en Pujol, en Cristofo Martell, i després, esclar, en Jordi Pujol, que és el gran, té un mallorquí, en perderem, en Jaume Champaner, en Jaume Champaner,
Després Nuriol, que va ser la fica en política, que és en França Sánchez, i després era el Ferrer, un altre advocat, que defensa Pere, Novedé, la Marta i la Mireia, els altres fills, no? I clar, va haver d'afrontar no només un advocat, sinó quatre, d'acord? I per mi van fer molt bona defensa perquè van politicar esteve, no?
I clar, lluny el fiscal va quedar molt tocat, perquè van començar a parlar de tot com va començar, de la famosa dinar on hi havia en Sàchez Camacho, amb un ex-amant del fill gran, aquest ex-amant havia cobrat del CNI per declarar en contra de la família Pujol,
i clar, tot això el fiscal va intentar treure's per aigua i no m'entens, i intentar dur-ho tot una qüestió tècnica, ni qüestió tècnica ni punyetes. Això és l'inquisició espanyola que funciona com sempre, amb la presumpció de culpabilitat i que necessita delació amb la tos. L'inquisició espanyola...
tenia una bústia i on se gent podia anar allà i posar denúncies anònimes per una part i les altres denúncies que tenia era a base de tortures i només en la declaració que ell ha dit sota tortura o aquí està dit sota denúncia anònima doncs condemnaven a se gent i normalment no la condemnaven sinó que li robaven tot el patrimoni
I bé, ahir els advocats vaig veure un canvi important de plantejament, que no té res a veure amb els advocats que van defensar els presos a Madrid. El Tribunal Suprem va jutjar, ha presidit per Marchena,
els presos i els advocats van anar allà a fer una defensa precisament molt tècnica i no els va servir de res i tan sol li va servir en Oriol Junqueras dir que jo amo Espanya no els va servir de res xerrar amb espanyol i crec que el cas Pujol a la vista del que hem vist aquests dos dies
ara s'interromp i continuarà ja dins el desembre, serà diferent, serà molt diferent. Esperi i ho crec. Vaja, el que va passar ahir és molt simptomàtic i crec que a Catalunya han après la lliçó Sandra Rosell. En Sandra Rosell va tenir molts advocats
perquè l'acusaven des d'Andorra, l'acusaven des de Barcelona, l'acusaven des de Brasil, i s'havien obligat fins i tot a agafar uns advocats de Madrid, perquè se'n va adonar ben aviat que entrar a l'audiència papers des d'un despai d'advocat de Barcelona, això t'adirà en contra tots els...
fins i tot tots els funcionaris, no només els jutges i els funcionaris. I aleshores va contactar un advocat de Madrid, imaginau-vos tot això del ves que suposa, perquè tots els papers entraven a través d'aquest despatx, com si fossin madrileños els que gestionaven tota la preparació. Aleshores, he recordat en diverses ocasions que el llibre d'en Sandro,
Hi ha dos fenomenos extraordinaris. Un, que en Sandro, clar, els missers poden entrar i sortir les presons amb facilitats perquè, clar, van a veure els presos i...
diferents dels amics o familiars, etc. I aleshores en Sandro li interessava molt sobre com funcionava la justícia espanyola, la madrilenya, l'Audiència Suprem i tota aquesta història. Aleshores el va anar a veure Isabel Oliver, un advocat de Madrid, que era l'advocat de Villalobos,
d'una política del PP i en Sandro diu en el seu llibre de memòria d'estem que va estar presidit sobre aquest Ismael Oliver diu de seguida en cau de conya amb molta empatia se'l veu un senyor de Madrid obert al món i molt intel·ligent em diu que els meus advocats són molt bons però avui ser català és molt prejudicial i que els Molins i companyia Joaquim Molins
Han sigut molt naïfs, massa bona gent. I després diu, a l'Audiència Nacional s'hi ha d'anar amb el punyal roballat a les dents. D'acord.
Ahir a mi és una sensació que me van fer els advocats de la família i Pujol, els que han après aquesta lliçó. I anaven amb el punyal rojat. I anaven amb el punyal rojat a les dents directes a la llogua del fiscal Permejo. Que a Madrid i a Espanya són llenguatge que entenen. És a dir...
t'han dit que els advocats catalans són molt bons però que els Molins i companyia Molins era el que dirigia els advocats d'en Sandro
Però clar, també pensava en el procés, en el judici polític, que allà fins i tot en Quim Font va fitxar en Melero, un dels fundadors de Ciudadanos, on s'ha dit mai fitxar l'advocat de l'enemic i que va crear falses expectatives que els amollerien, que els assoldrien, que no sé què, que seria una pena mínima, que...
crec que, mira, si una cosa positiva dins el desastre, la repressió que estan vivint, és que anem aprenent la lliçó, la lliçó, un preu cap, però bé, em queda altra opció que aprens de la lliçó, enri, no donar-te mai pervençut, però jo crec que el cas...
el cas Pujol serà diferent dels casos d'empresos polítics. Ho veurem. Un dels advocats que mèrit és en Jaume Campaner. En Jaume Campaner ha estat un dels defensors dels policials locals de Mallorca, que és la màfia judicial del fiscal Sobiran,
i d'en Penalba, i metge policia espanyola, bueno, que van ser 41 policies locals, que van ser massacrats, som de judici paral·lel, humiliats, però en el final, doncs, gairebé tot van ser sols, i un dels advocats bons que va intervenir, en Campaner, va defensar en Putt,
on ets cap de la policia local, d'acord?
i bé, voren, voren, voren com anirà i això ho poden lligar un poc amb tot el merder que hi ha a Madrid en tema de tribunals, etcètera aquesta sentència contra l'antic fiscal general, una sentència que com que no van tenir tant de redactar-la i la volien treure per vintena, van treure que se condena i
i qualsevol dia ja faran pública la sentència que també és una manera estranya de fer les coses però bé, això pot ser a part de tot, a part de ser ja en el mateix és una bomba perquè en fi que la gent que més mos escolta no se confongui a mi el fiscal general no em fa cap pena ni tampoc amb Pedro Sánchez perquè ara toquen
a dins de la seva pell, en la seva cosa toquen tot el que a Catalunya, en l'operació Catalunya, han viscut i a banda de l'operació Catalunya, el que a Mallorca van viure en l'operació Mallorca.
des de l'any 2002 a l'any 2013-2014 aleshores aquí quan feien el mateix que ara fan el fiscal general i en Pedro Sánchez quan això ho feien a Unió Mallorquina l'esquerra d'equip el dia hi bevava i disfrutava però ara s'ha acabat la riada
ara s'ha acabat la rialla perquè ara els apliquen el mateix i perquè això ha de ser filtracions, hòstia, però és que ahir ahir vaig penjar un comentari que deia com més grossa la facin els jutges colpistes de Felipe VI perquè això no era una cosa de particular iniciativa personal de quatre jutges, això darrere
una operació d'estat i ja sap que fa temps que hi ha en marxa un cop d'estat de Felipe VI aquests dies he vist unes declaracions ara no recordes exactament el nom d'aquest jutge del Tribunal Suprem ja m'ajudaràs
que l'han entrevistat bastantes vegades ah sí sí sí sí ballin em recordo exactament el nom i que diu que Espanya ja fa dos anys que viu un permanent cop d'estat de les togas sí sí sí sí aleshores
com més gaudi que la facin millor perquè això fa que la gent perdi la confiança en la justícia fins que en Bolanyos
el Ministeri de Justícia va dir bé, el govern troba que la sentència és injusta però, però, per favor que la gent no perdi la confiança en la justícia m'entens? Però clar és que resulta que la corrupció particular la primera contra el fiscal és el col·legi d'abogados de Madrid
i ahir a totes les televisions traen les reiaes dels presidentes tribunals a dins de la seu dels col·legis d'advocats diguen que, bueno, que era que era pendent fer la sentència, no? vull dir, és a dir que l'escàndol és tan gros
Però això també n'hi ha una altra, i és que un dels jutges, Antònia del Moral, un d'aquests tres jutges que va anar al tribunal, al col·legi d'advocats, diu que, bueno, un jutge, per cert, de l'Opus Dei, diu que
És a dir, condemnen el fiscal per haver filtrat la premsa, segons ells, quan aquest jutge reivindica la filtració de la premsa. És brutal. Diu que en un moment determinat, segons l'investigació, va haver fet filtracions de la premsa. Una cara dura total.
José Antonio Martín Pallín és el que deies tu exacte, en Pallín va dir que diríem ja fa un parell d'anys un cop d'estar permanent per part de jutges de fer vots de fer-te-s'ho sí, sí sí
I jo, en això, insisteixo un poc en aquella idea que dèiem abans, és a dir, el que no pot ser és que jutges s'arroguin no una opinió, no fins i tot un judici, sinó la veritat sobre temes, és a dir, el que no pot ser és que un jutge en sàpiga més que un
Metge, de temes de salut. O que un professor o un pedagog en temes d'ensenyament. No pot ser, no pot ser. Hi ha una cosa que cal dir, des del cas Pujol, que és president, que el jutge, José Ricardo Prada,
Doncs dir-te que era el president de Gürtel. El president que va substituir en Garzón, perquè en Garzón el van treure de fora, expulsar d'altres raons. Era en aquest cas que no hem trobat encara qui era en M. Rajoy? Bé, però el jutge aquest, el José Ricardo Prada,
que va s'entrevistar per El País, i en un moment el periodista diu, a vostè l'han pressionat, i ell contesta. Ningú s'ha dirigit a mi demanant-me que es resolgués en un sentit o en un altre, però durant els tres anys, coincidint amb Gürtel, he patit més etats com a jutge des de la política i des del mitjà de comunicació que s'acunda en determinat plantejament polític.
tenen els gairebé 30 anys que port treballant com a jutge d'Audiència Nacional. I no només jo, també la meva família. S'ha utilitzat qualsevol pretext per això i únicament la meva associació professional, jutges per la democràcia, m'ha defensat alguna vegada, per descomptat, no el Consell General del Poder Judicial, que el meu preu es escriuria de veró.
els jutges són molt vulnerables i no poden defensar-nos per nosaltres mateixos. El consell general hauria d'assumir aquesta funció hauria d'assumir aquesta funció a fi de tenir una mínima defensa. Aquest
Ricardo Prada és de sa sentència no és instructor és de sa sentència Jaume, tota aquesta guerra té encara una altra derivada més que és que aquest fiscal general que ara han inhabilitat estarà
dos anys en inhabilitat, però després a qualque moment tornarà i tornarà com a fiscal o com a jutge, ja ho veurem com a què. I tota aquesta gent tampoc són mancos ni se quedaran mans plegades. No, no, era de guerra civil total dins la judicatura, dins les jutges, cosa que ja no va bé,
se barallen i se treien tots els pedaços bruts d'acord? perquè en aquests moments el pilar fundamental de la repressió contra la nació catalana contra la llengua, la cultura són els jutges són els jutges i clar, jutges perquè fixat en això que te deia
d'aquest jutge Ricardo Prada que diu dels atacs no només dels polítics del PP de vots sinó desmitjant la comunicació és a dir, dins d'aquest cop d'estat de Felipe VI hi ha una trama civil com ja va existir el 23F i una trama civil de periodistes
que per allò un dels destacadíssims era el Ok Diario, i en Eduardo Inda, claríssim, i l'Espanyol de Pedro Jota, i no s'ha d'oblidar, això és una conxorxa on hi participen jutges, fiscals, policies, guàrdies civils, la UCO, i periodistes,
I això també ho apliques en el cas Pujol, a la mateixa màfia i els mateixos tentacles. I un tentacle importantíssim és la gent i tributària. És a dir, utilitzen en contra teva tots els ressorts de l'estat, CNI, inspectors d'Hisenda,
els periodistes afines, fiscals, jutges, policia i valència. Jaume, mos queden 3 minuts, perquè tria un dels temes que volíem parlar, perquè volíem parlar també... Home, jo crec que un tema interessant és el tema d'en Lara, el tema d'en Lara,
que el nou canal de Tudia Espanyola el Dat Sol ho presentava com un andalús que havia arribat a Catalunya i això havia muntat un imperi i el grup d'Octubre ho ha desmuntat tot i ha dit coses que molts ja sabien que l'Arabà era un capità de l'Adejón i va entrar a punta de pistola a Barcelona i va muntar l'imperi a base d'anar editorial per editorial en aquella època
acabada la guerra, i dim el poc paper i a punta de pistola fotia el paper en els empresaris catalans, en les impremtes, per ell fer el seu diari, no? I això a mi em recorda que ara paper vots en el Parlament Balear vol llevar la llei de memòria històrica, no? Per fixar que la llei de memòria històrica
ha estat i intentava treure el mort de les esconetes. Però això no m'ho ha de fer oblidar que queda per identificar els assassins, els criminals que van matar aquestes persones, que això fins avui encara és un tabú. De la mateixa manera que tothom ha de saber que en Lara era un feixista que a punta de pistola va muntar Planeta,
I que robava. Sí, sí, sí, que robava. Està pendent sobre qui són els assassins. En Lorenz Capellà va fer el llibre extraordinari, el dicionari vermell, que continua sent una referència, però falta fer el dicionari dels assassins. Sí, sí, sí.
perquè aquí, però és que el que estan provocant, si no deixen ja ni tan sols treure naproens i bors i això, no deixen treure els morts que encara estan dins les conetes, els pous, escolta, això el que farà és incentivar més, ah sí, i ara entrarem a la fase següent. Vinga, vinga. S'enciclopèdi de...
assassins. Exacte, sí, sí. Des que disparaven i des botifarres que incitaven i feien les llistes, perquè les llistes aquí a Matales feien els botifarres del circo de Mallorquina. Mira, m'apareix una molt bona idea, una molt bona proposta. Ja ha sortit un llibre sobre aquest tema, ja ha començat. És que...
Ells mateixos m'han dit que és el que hem de fer. Jaume, haurem de deixar per un altre dia altres qüestions. Però bé, recordem que el dia 25 de novembre passat es va complir el 120 aniversari de l'assalt a la revista Cocut.
Sí, sí, sí, sí, molt important. Va ser militars que van assaltar vestit d'uniforme i amb espades, armats, la redacció del Cucut i de la bou de Catalunya i tot per un acudit d'en Junceda, un comentari sobre, doncs, dels militars espanyols de la guerra de Cuba i la derrota a Cuba, no? I van assaltar, van tirar tots els maus de la mig d'esquerra i van encalar foc. Això va provocar
la solidaritat catalana, un moviment de l'any 1906 que va agrupar de l'extrema dreta a l'extrema esquerra catalana. Ho dic ara per tot això de la gent que acusa l'aliança catalana i un riol de feixista i no sé què. Bé, l'assalt dels militars va provocar que el partit carlista, el partit integrista de Catalunya,
fins a l'esquerra obrera un tancament de files en contra d'aquest assalt i això va provocar també que en Francesc Macià que era tinent coronel d'enginyers en veure el que havien fet els seus companys militars va renegar de ser espanyol va abandonar l'exèrcit
I se va fer independentista. D'acord? Perquè els militars l'obligaven a que firmés la solidaritat en sors agressors. No, no. El que ho ha fet és impresentable, inadmissible. I va abandonar l'exèrcit i d'aquí va sortir l'independentista francès-mefiant.
Com bé tenir memòria recent i memòria històrica. Sí, sí, sí, sí, perquè els espanyols que van provocar sol·litat, només van quedar de fora les roixistes, el que seria poder-mosumar, ara, i el partit monàrquic. Tota la resta va tancar files.
en contra dels militars espanyols que havien assaltat dos mitjans de comunicació. Jaume, moltes gràcies. Us deixem aquí. Molt bé. Fins i jous que ve. Adeu. Adeu.
Fins aquí el Bon Dia i Bona Vida d'aquest dijous 27 de novembre. Són les 11 en punt en aquest moment i, per tant, comencen els nostres companys de transitant.