Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vot saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, a Can Alcobé, al centre de Palma, avui amb una previsió de pluja important. Per tant, la recomanació d'anar alerta a començar el programa i ho feim amb la salutació que ens fa en Maria Oliver avui.
Un grup de Catalunya que se diu Enemic Interior. La cançó se titula La llum i és d'un àlbum, bé, ells tenen quatre àlbums, un que se diu Enemic Interior, un altre que se diu Enemic Interior 2, un altre que se diu Enemic Interior 3 i ara n'ha entrat un altre que se diu Col·lecció.
Són senzills, resolutius. I per explicar-vos una mica de què va ser història, en Amic Interior és un grup de punk rock català i just quan esteia cercant l'any de la cançó aquesta que vos duc, que per cert és del 2023,
He vist que tenien una entrada a la Wikipedia i m'ha fet molta gràcia, no m'ho esperava. I les defineixen com a...
Música fosca i sensible, feta de cançons cruentes i contundents, amb lletres desolades i introspectives, plenes de melodies àcides. I m'ha encantat aquesta definició i dic, clar que sí, és que és efectivament això mateix. Així que deixo amb aquest grup i amb aquesta cançó La llum, que a mi m'agrada molt.
Que ja que hi som, estendrem una mica més, jo diré que en el mateix álbum entén un altre que se diu Les Ombres, que també és molt recomanable. Però ara posats a triar entre llum i ombra, prefereix triar la llum, que passeu-me el van dijous. Fins la setmana que ve.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
El Bon Dia i Bona Vida avui és dijous 6 de novembre de 2025. Tot d'una vos oferirem un repàs a l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació farem una primera entrevista, en aquest cas, representants de l'Obre Cultural Balear d'Inca,
per veure com viuen ara mateix s'envien de fires i com se prepara el dijous bo i també s'assemblea de socis cada dia nou president o presidenta. A continuació a les 8.40 entrevistarem en Antoni Arbona i a partir de les 9 us farem un repàs de notícies i vos oferirem una nova entrevista, una nova entrega d'això és vida, el programa
de la plataforma audiovisual Vida. A continuació, a l'ardeu aproximadament, intentarem que sigui en punt, connectarem amb en Xisco Roger perquè amb ell farem curiositats de la història. I a l'ardeu i mitja, connectarem amb en Jaume Sastre per veure l'anàlisi que mos fa de l'actualitat, que com sempre ve carregadíssima,
de qüestions a analitzar. És el moment ja de repassar quins són els titulars d'aquesta actualitat. I ho feim, com sempre deim, en Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears, portada com a primera peça destacada, vos ofereix el vídeo de la gala dels Premis en De Rock de la Música Balear. Hi trobareu tota la gala sencera, tota la gala íntegra d'aquests Premis de Música en De Rock a la Música Balear, que després en algun moment també vos explicarem com va quedar el palmarès.
Més qüestions, més per Mallorca denuncia que el govern perverteix el repartiment entre escola pública i concertada. El PI reclama una actualització del conveni de carreteres i Unides Podem denuncia que l'IBAVI no té cap promoció d'habitatges en marxa i el programa lloguer segur no funciona.
També destacam que hi haurà presentacions, llibreters convidats i una ruta per celebrar el Dia de les Llibreries a Palma. Serà el pròxim 11 de novembre. Unió de Pajasós. El tancament de gama serà un atemptat contra la sobirania alimentària de les Balears. I també destaca a Diari de Balears que les institucions anuncien que els anys 2026 i 2027 es farà una versió d'Art Colocne al Palau de Congressos de Palma.
Destacam també que la Global Sumut Flotilla reivindica a Palma la necessitat de continuar mobilitzant-se i assenyala la complicitat dels governs europeus, que el govern rep la unió de la noblesa de l'antic regne
de Mallorca i que Arran respon a l'acusació judicial de grup criminal. Ser una organització política no és ser una organització criminal. La PI demana actualitzar la quantia del conveni de carreteres. 230 milions d'euros del 2009 no són 230 milions d'euros del 2025. L'out... L'out...
mostra de cinema LGTBI+, de les Illars Balears. S'acomiada, han anunciat que desapareix aquest festival. I també vos informa, diari de Balears, que ha anat a judici un home per violar la dona mentre dormia a Palma i que Formentera declara un dia de dol oficial per la mort de Joan Robert Balears.
M'anem ara a Vilagüe, allà hi trobam com a primera notícia, com a notícia més destacada, una informació de servei on es preveu la pluja més intensa aquesta matinada. Diuen, alerta els mòbils per la pluja torrencial prevista al Principat aquesta matinada. Allunyeu-vos de rieres i barrancs. També des de Vilagüe, la jutgessa en toma el risc i fa el gran salt contra Masson.
I les víctimes declaren en la tercera jornada de la Comissió d'Investigació sobre la gota freda al Congrés Espanyol. També destaquen que la jutgessa ja enfoca directament en Mazón, crida a declarar el seu entorn més pròxim i l'amo del ventorro.
i també destaca Vilaweb, que retallades en xarxes socials i en els serveis lingüístics, els plans més retrógrats de la direcció de punt. Ara tornem a la portada de Diari de Balears, una portada plena de notícies,
i que també vos ofereix una secció d'opinió. Amb els següents articles tenim el d'en Miquel Ripoll, Rosalià de l'Amor, el consol i la llum, d'en Joan Lledonet, una nova nació catalana necessita Esquerra Republicana i Junts Units.
El d'en Rafael Borràs, Macromagnituds de l'ocupació laboral versus la realitat de cadascú. Lila Tomàs, La memòria del ciutadà Juan Carlos i Joan Vicenç Lillo, els Estats Units d'Amèrica i el món. Aquests són ara mateix els principals titulars d'informació i també d'opinió
que vos ofereixen Vilaweb i també Diari de Balears. Ara, escoltam, en la veu d'en Tomeu Mateu Canals, la previsió del temps. Atenció, que avui pot ser protagonista. Bon dia. Una notícia meteorològica d'avui, si n'has passat a primeres hores de matí, d'un front que pot ser moderàment atiu, pot deixar pluges fortes, però sí, passarà molt ràpid, ploureu, no? No, ni mitja com a molt.
I també acompanyant de molt de vent, algun troi, un pot de calabruix. La part més activa quedaria cap a Catalunya, però aquí poden tenir uns projectes guapes, però que no comodaran molts, molts de litros, perquè passarà molt ràpid. A partir de mitjans de matí, cap a migdia, ja ho ha passat, esfront. De totes maneres, a cada hora baixa vespre, tornaria a inventar una mica la inestabilitat.
i de cara a divendres de matí podrien tenir algunes petites precipitacions. Ja seria dissabte, quan parec podrien tenir una perturbació bastant activa, amb pluges brusques, però que poden durar moltes hores i acumular bastant de nit, sobretot a la seda de tramuntana. De cara a divendres de matí podria quedar una mica d'inestabilitat, però ràpidament,
per tant, un temps molt variable pels 100 dies amb pujades i baixades de temperatura. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Gràcies.
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Iona Mediterrània, el Bon Dia i Bona Vida, sí que pegarem un vot a Inca avui per escoltar l'entrevista que li fèiem a un representant de l'obra cultural d'Inca, Manel Amé, en qui ahir conversàvem sobre els preparatius del dijous i sobretot els preparatius d'aquesta assemblea que dóna
que ha de sortir amb una nova junta directiva de l'Obre Cultural Balear. Dinc que escolten l'entrevista. La cultura i les fires, i per això parlarem amb l'Obre Cultural Balear de la ciutat. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània i inca. Ja vos adem, està de fires i volem parlar de les fires i de la cultura, de la ciutat. Per això mos hem connectat ja amb en Manel Amé. Ell és un dels membres de l'obra cultural balear de la ciutat. Manel, bon dia.
Bon dia a tot meu, què tal? Molt bé, encantats de saludar-te. Manel, ara mateix en l'Obre Cultural Balear hi ha una gestora en marxa, no? Exacte, ara hi ha una gestora que ve arreu de les eleccions, ha passat més de juny,
i l'anterior Junta, que dirigia la delegació d'aquí d'Inca, doncs no es va presentar, no es va presentar ningú, no veu a cap candidatura en aquestes eleccions i van formar una junta gestora que durant aquests mesos ens estem dedicant a cercar una nova junta
i a seguir la tasca habitual que fa l'obra aquí a Inca. I en aquest moment estem molt contents perquè ja hem aconseguit reunir fins a 15 membres entre socis i simpatitzant de l'obra per formar aquesta nova junta. De fet, avui enviarem-se
Aquesta convocatòria d'eleccions de l'Assemblea General, el proper 20 de novembre, ja establir una nova junta directiva d'aquí de l'Obre Cultural. I actualment manteniu un programa d'activitats? Sí, durant aquests mesos...
Han mantingut les diferents activitats que s'organitzen. Ja, històricament, lògicament, l'Obre, després de 50 anys que tu hi ha aquí a Inca, ha anat organitzant activitats i esdeveniments que s'han convertit en tradicionals, com la festa de les gent tèrnes, que vas organitzar...
ara fa un mes i diferents activitats com per exemple ahir mateix que organitzàvem una taula rodona i també treballant per les futures activitats fins a final d'any. No ha quedat a xorc de...
d'una directiva durant aquest mes. Hem seguit treballant per mantenir l'activitat. D'acord, d'acord, d'acord. Explica'm-nos també, clar, durant les fires, no sé si justament és un bon moment per programar activitats o tot el contrari, no ho sé.
Sí, perquè de vegades penses que potser quedarà aquella activitat que un pot diluir entre tantes activitats, però també tens que potser també hi ha més assistència o hi ha més visibilitat durant les fires per fer activitats o esdeveniments i és una cosa que l'obre durant les fires normalment dels darrers anys no han organitzat
coses específiques per a les filles, però en fi, és una cosa que s'ha pot historiar i en el futur, doncs, aquesta futura junta que entre, doncs, decidirem que consiguirem més aportú. Bé, tenc l'impression que, bé, l'obra cultural de Leà d'Inca és un motor d'activitat, això ho ha estat, com tu des, tota la llarguíssima història de l'entitat. També l'obra cultural fa altres tasques, com, per exemple, la vigilància de...
descompliment de la llei de normalització lingüística per part de les institucions en aquest cas a Inca poden dir que no bordonen molta feina a l'Ajuntament
No, l'Ajuntament fins ara és molt bona i crec que tenen molta cura i molta sensibilitat en aquest aspecte. Mantenir un poc la llengua i la cultura pròpies en tots els elements que fan i les activitats.
tot amb aquest aspecte la veritat és que no ens poden queixar i el gran repte que té Inca i tot Mallorca és de acostar la nostra llengua i també la nostra cultura tota aquesta gent nouvinguda en el cas per exemple d'Inca bastant evident quan vas pel carrer la quantitat de gent procedent del Magreb per exemple que es poden veure
Quin nivell d'integració hi ha? Hi ha suficients ofertes per a tota aquesta gent? Sí, bé, tu saps una de les finalitats que té l'Obre Cultural Balears és aquesta de promoure i mantenir en portes a nostra llengua. Sí. I aquí hi ha Inca, com bé dius, doncs el nivell que hi ha de nouvinguts és alt.
i se fa feina des del Pateix Ajuntament, a diferents entitats, doncs sí que treballen en cursos i diferents per fomentar aquesta integració lingüística d'aquests nou vinguts. Des de l'obra s'havia, aquí a Inca, al Manco, com que també hi havia altres entitats, com era en Paraula, que ja oferien aquests serveis, doncs fins ara estava una mica aturat, però també a través d'institut d'estudis balearis i
es pretén tornar també a donar suport a totes aquestes iniciatives que es facin aquí al nostre municipi per augmentar la nostra llengua i aquesta integració. Manel, mos parlaves que hi haurà assemblea el 20 de novembre. No te demanem noms, però hi haurà candidats a president o candidates?
Sí, bé, de fet ara el que s'ha fet és obrir la convocatària de eleccions, que se presentin ses juntes que considerin aportú, però al final tots hem fet el nostre projecte que volen presentar en aquesta assemblea d'aquestes persones, aquestes 15-16 persones, que ja tenen decidit també els diferents càrrecs, de dir que serà una junta
Renovada gairebé en un 100%, només hi ha dues persones que formaven part de l'anterior ajuntament que continuen, a més amb molta gent jove, que crec que és molt important, a més, anar a rejuvenint les ajuntes i disporar tots a fer feina per l'obra i per...
i per la nostra llengua i la nostra cultura Idò és una bona notícia Manel, ja que te tenim connectat i encara que no sigui l'objecte de la entrevista però tu ets una persona que te dediques en el món de la comunicació amb el projecte Som Inca com està el panorama comunicatiu de la ciutat d'Inca i de la comarca si vols?
A Inca has de pensar que som Inca, doncs és l'únic mitjà de comunicació local que tenim, la qual no és una molt bona notícia. Personalment penso que no és una molt bona notícia, que no hi ha més. Sí que és veritat que n'hi ha de comarcals que fan informació sobre el nostre municipi, però a nivell purament districcament local som únic, no tenim ràdio, no tenim tele, no tenim cap tipus de revista, l'únic que és és digital, som Inca.
i nosaltres ho vam crear precisament per aquest buit, hi havia informatiu aquí a Inca, diu que els inqueros de vegades som una mica estofats, i jo no podia consentir que no tinguessin a Inca un mitjà de comunicació, perquè per exemple tu mires Manacó,
5 revistes digitals en marxa i aquí que durant 5 anys hagués hagut aquest buit informatiu era una cosa que no podria ser i per això ens vam engegar a Chauminkas diari diferents col·laboradors i a poc a poc ens ordenàvem
d'anar ensolant i fent, i entra a més amb molt bona expectació. Estic molt content. Idò, en Manel, estarem molt pendents. Bé, pas dijous bo, no sé si l'obra cultural i som inca tindreu predates.
Tu, aquest coneixedor, a més, que l'any passat ja varen coincidint. Sí, sí, sí. Allà n'està desmitjant de comunicació. Sí. Doncs, sí, serem present, lògicament, per aquesta fira, aquesta era la fira menestimada per tots els xinqueros. Mm-hm.
Idò mos hi vorem, nosaltres també mirarem de ser-hi i en tot cas acabarem de conversar i que mos posis al dia de com s'està preparant aquesta assemblea de l'Obre Cultural Baleà. Manel, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània. Moltes gràcies a vosaltres també. Gràcies, bon dia. Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
A la mateixa soncònia, tres segles d'anar-nos queixant, però hem acabat resultant ser la darrera colònia de Flandes a la Patagònia. Tots n'han anat esquillant i amb tota la persimònia aquí nosaltres navegant. I amb tota la persimònia aquí nosaltres navegant.
No resolves cap misteri, sí que no és cap honor ser la darrera nació que fot el cant de l'imperi. Sembla llorges que canteri i una dilumiliació que el quiment el captiveri sigui un poble beneitó. El quiment el captiveri sigui un poble beneitó perquè tot serem el món a deixar fer.
La gran aventura ha estat un joc d'acrobàcia, però dintre de la desgràcia hem mantingut la cultura, ho hem fet amb la dictadura, i ara en aquesta fal·làcia, amb tota la cara dura anomenen democràcia. Amb tota la cara dura anomenen democràcia, d'aquesta alça era molt bon, ara ja fem les maletes, que l'imperi espanyol per qui se'n va a fer punyetes.
Veuen les ombres del foc, sumeses al tripijoc dels demòcrates de caserna. Ara és qüestió de saber-ne i no fer més el badoc. Vèiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Vèiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Ara t'alçarem el vol, ara ja fem les maletes que l'imperi.
El sol que no surti avui i que tornin els estols. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls.
Si tu toques i jo cant, vol dir que...
Som el Bon Dia i Bona Vida, escoltant a Maria Hein cantant un dels temes del seu àlbum Katana, concretament aquesta versió de l'anar de Maria del Mà Bonet, i és que ahir Maria Hein va ser una de les grans triomfadores dels premis en derroc de la música
Balear 2025, que Maria Hein va obtenir 3 guardons, el millor disc Balear de pop rock d'autor, tant per la crítica com per la votació popular, i el premi a millor artista per votació popular. També Fades va guanyar 3 premis, 2 el millor disc Balear de música urbana, tant per la crítica com per la votació popular, i el premi a millor cançó compartit amb Maria Jaume.
Gràcies.
També Anna Ferrer va aconseguir es premi en el millor disc balear de Folk, tant per la crítica com per la votació popular. Anem a repassar ara quin ha estat el palmarès, el recull de premis d'aquesta vuitena edició de sa Premis de Roc 2025. Per votació popular, millor disc de Pot Roc, Pèl de Gall, Entre sa Llum i sa Foscor.
Millor disc de música urbana, Metallix, de Fades. Millor disc de pop, cançó d'autor, Katana, d'Anna Maria Hein. Millor disc de folk, Paranòstic, d'Anna Ferrer. Millor disc de jazz, Pere Navarro, per Quintessential.
I millor disc de clàssica, Xiu-xiu-et-jos en blau, de la banda sinfònica de les Illes Balears. Millor disc en llengua no catalana, Música per a muñecas, de na Samantha Hudson. I millor cançó, Mon Cherie Go Home, de na Maria Jaume i Fades. Millor directe.
Va ser per a Pitjorines. I millor artista revelació, Nineta. Millor artista, Maria Gein. I ara repassam els Premis Enderroc 2025 de la Música Balear, els Premis Especials. Premi Enderroc d'Ono de la Música Balear per Antonia Font.
Premi en derroc de la trajectòria de la música balear per Capella i els seus 30 anys sobre els escenaris Premi en derroc obra cultural a una personalitat de la música balear Pere Estelric en aquest cas col·laborador també d'aquesta casa per tant enhorabona especial
Premis en derroc 2025 de la música baleà, atorgats en aquest cas per la crítica. Millor disc de l'any, Seïm. Millor disc de pop-rock, Negra. Millor disc de pop-cançó d'autor, Maria Heine. Premi en derroc de la crítica al millor disc de folk, Anna Ferrer. Premi en derroc de la crítica al millor disc Revelació, Alenaire. Fer com si tot fos no res...
i Premi Enderroc de la Crítica a millor disc de jazz, Del Alma, d'en Marco Mezquida i en Chicuelo. Premi Enderroc de la Crítica al millor disc en llengua no catalana, Plaça Patinés, de Go Catus, i Premi Enderroc de la Crítica al millor disc de música urbana, Metàlics, de Fades. També Premi Enderroc de la Crítica a millor disc de música clàssica,
36 revisions de la Palestina, Miquel Brunet i Premi Enderroc de la Crítica a millor disc de rock, Fel de Marasma. Tots aquests premis van ser lliurats ahir en el marc de la vuitena gala de Premis Enderroc a la Música de les Illes Balears.
Va espellant botats, gires es volant en el ritme de sa musita, i sa llum mos invadeix. Baix un sostre verd, sa claraó del sol un minut es trobo escòpita, en tants ulls pleixos vermells.
la mà com un llençol d'aranes lantes i cians i rapses forces on volants de tots els oceans.
Estàs paillant glòpats, fas ballar esta so en el ritme de sa música i sa platja resplandeix. Aixec la mar com un llençol d'arenes blanques ocians i rep ses forces ondolans de tots els oceans.
Aixec la mà com un llençol de peles plantes suplejats i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Espellant botes, gires es volant en el ritme de sa música i sa llum mos impedeix. Aixec la mà com un llençol d'arenes blanques i cians i rep ses forces on volants de tots ses oceans.
Aixec la mà com un gensor de peles plantes nuclears i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Som al Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània 88.8 o de Freqüència Modulada o onamediterrania.cat. Ja sabeu que aquí en el matinal sempre ens agrada parlar de poesia, sobretot si és una novetat i una de les novetats que crec que estan cridades que se'n parli força.
Ens connectem ja amb l'autora d'aquest llibre que tenim a ser mans, que és l'Antònia Arbona, i el llibre és El poder i la glòria. Antònia, molt bon dia. Molt bon dia. Enhorabona, perquè ha quedat un llibre preciós, això sí.
Sí, moltes gràcies. Bastant de temps esperant. Vaig estar recuint paròlegs i apílots durant deu mesos. I sí, ha duit el seu temps. Ho crec, ho crec.
perquè avui en dia, a part de tot, després hi ha un cert col·lax a s'hora de fer les impressions, etc. N'Antònia va néixer a Solle, és filòloga, escriptora i traductora, i dius que des teu primer llibre de poemes ja n'han passat 33 anys. Déu-n'hi-do. Quin balanç en fas d'aquests 33 anys de compromís en sa poesia...
Perquè has anat publicant ben bé una quinzena de llibres, no?
Sí, bé, aquesta és el que fa 16 de poesia. Bé, molt feliç perquè m'ha agradat molt, és a dir, la meva pressió, la literatura, és una cosa que no puc evitar. Sí, que m'he intentat evitar, és a dir, han passat ara 9 anys des de què vaig publicar. Sí. Perquè per una sèrie de circumstàncies personals, bé, em vaig bloquejar. Sí.
No ha ajudat gens tampoc la situació literària que hi ha a Mallorca, és a dir, ha estat assajada de diferents maneres, assajada sexualment, quan era jove, pensa que jo vaig començar amb el jove, primer llibre el vaig publicar en 21,
Està molt tarraconada, hi ha hagut un ostracisme molt gros i clar, arriba un moment que penses bé i no intentaré fer una vida normal, entre cometes, és a dir, fora de la literatura,
però no va funcionar realment. És a dir, crec que si un escriptor és escriptor, hi ha hagut de tornar, així de clar. I tant, quan se poesia de dur de dins, de qualque manera fa que surti. Escolta, Toni, quan dius que has estat assetjada, te refereixes dins el propi àmbit del nostre món literari, per dir-ho de qualque manera. Això mateix, sí, sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Supost que qualsevol dia ho explicaràs en detall. Sí, és bastant complicat. Bé, hi ha gent que ja no és, perquè malauradament són morts, però sí, n'hi ha molts, i són gent molt poderosa, i és clar, és bastant complicat, perquè són els que mouen els fils, i com tu saps, tu que també ets escritor i et poeta, sap que...
Són pots, de vegades aquests que mouen els fils, però tenen molt de poder. Jo, bé, no sé si van veure en el seu moment, fa un any o això, una entrevista a l'última hora, jo ja vaig explicar, jo me van oferir premis, publicacions, a canvi de sexe...
Que passa, tu no entres dins aquesta goda i quedes totalment marginada, i ja no només queda marginada, sinó que, que deia, m'he trobat amb un gran ostracisme per part de molts, molts companys escriptors, que és el que fa més mal, és a dir...
Clar, jo entenc que quan la gent té un prestigi, diríem, entre comotes, no es vol embrutar de veure segons quines persones que troben incòmodes. Ja. I he vestit la gent, per exemple, ara, quan estic comunicant que he publicat aquest llibre, hi ha molt de col·legues que ni tan sols me diuen bon dia, que bé, no, no, he vestit no tan molt. Ja. I has d'estar psicològicament bé, diríem... Sí.
per aguantar tot això Déu-n'hi-do el que ens comptes mirarem de centrar-nos en el llibre tot i que la tendència seria intentar estirar una mica més d'aquest fil però confia en que en algun moment ens ho expliquis hi ha noms i llinatges si pot ser però bé, ho deixem per una altra ocasió si t'apareix bé
Com tu vulguis, aquí tens el micros a la teva disposició. Parlem d'aquest llibre que sincerament no l'he pogut llegir perquè m'ha arribat fa poc, però sí que l'he estat mirant així un poc per damunt, per tant no puc fer una opinió totalment...
definitiva però sí que diria que és un llibre que serà important aquesta jo crec que arribarà fins a Sant Jordi en plena forma serà molt important és un llibre que un amic comú m'ha dit que m'ha va dir buf, és molt canyè estàs d'acord amb aquesta definició?
Sí, és a dir, segueix una mica la tònica d'altres llibres anteriors que havia fet, però tal vegada aquest es forma més descarnat. Supost que perquè s'ha anat acumulant una sèrie de circumstàncies personals, que arriba un moment que dius, no, no puc més, ja diré aquestes coses molt directament,
I també que, clar, quan ja tens una edat, ara jo ja tinc 55 anys, per tant, aquell llibre l'he escrit entre 53 i 54, clar, ja tens una altra manera d'explicar-ho. O sigui, és bastant directe, diríem. Ja. Ahir fas, diguem-ne, ahir fas apel·les, no sé si diàlegs, però apel·lacions a diversos autors dins els propis poemes, eh?
Sí, bé, és a dir, combina el que són poemes més curts que sí, que són més crus i directes, amb quatre poemes més llargs que vaig fer a reescriure, que és una cosa que també me van dir que no havia de fer, que això només podien fer els grans cap pares i no sé què. Vaig agafar els camps de Terrapau, Fues d'herba de Walt Whitman, es preludi de William Wosmuck i es cristalca lena d'en Paul Celan,
I els he reescrit, aprofitant, els he duit cap al meu terreny, diríem, aprofitant per explicar el que volia dir, agafant una sèrie de desdoblaments, és a dir, diferents vols. I algunes d'aquestes vols sí que els he utilitzat per posar un to de denúncia social. Mhm, mhm.
dins d'això, mira, justament ho enganx després en vull parlar de tots els pròlegs i epílets etc però m'ha criat l'atenció és d'en Miquel Serra que justament ve a dir que diu, diu, diu algun dels poemes semblen periodístics són clars lúcids i amb una veu que parla de manera oberta i unànima que es despulla
en fi, pel que jo he pogut veure una definició bastant encertada d'allò que poden trobar en el llibre Sí, sí, perquè hi ha una part aquesta part com a més de comunicar com a més de denúncia, d'explicar com està la situació literària actual perquè clar, jo som la que explica aquesta problemàtica però evidentment no seré l'única que l'ha patit, a més
he parlat amb col·legues per exemple que són homosexuals i per aquesta banda sí que també s'han trobat amb aquest assetjament i per altra banda també han comprovat que els col·legues que són gais i que no tenen cap problema per vendre-se diríem dins d'aquest món literari han tingut molt més portes obertes és a dir, no ens enganem el set s'obri moltes portes i
I no donar festa a determinada gent poderosa també tanca moltes portes, això no ens enganem, és una realitat, però sembla que en el segle XXI dir això és un gran tabú, no es pot dir, diríem.
Efectivament. Una altra de les qüestions que criden molt l'atenció d'aquest llibre és que hi ha fins a 12 pròlegs i altres tants epílegs.
Què has volgut fer amb aquesta acumulació d'avals, per dir-ho d'alguna manera? Mira, això vaig tenir un col·lega escriptor que em va dir que no servia per res, que només servia per anar a fregar escales, i em va fer com, no sé, vaig pensar bé,
i del pròxim llibre que faci això ho he de tenir en compte és a dir, quan un home te vol rebaixar un col·lega i pensar que era un col·lega més jove que jo ho vaig trobar molt trist pot dir noms, Antònia, si vols per naltros que no quedi per naltros
si no però anem a veure entrar a començar a dir no és entrar dins una gada no no el que tu vulguis però vull dir que per nosaltres no te teguis
un col·lega que és més jove que jo, clar, vaig trobar que era una cosa molt greu, sobretot per com estava la situació literària, és a dir, una persona que és admirada, que té un prestigi, etcètera, i bé, vaig pensar, bé, d'esperar cinc llibres que escrigui, he de pensar que ha de tenir avals, i després també ho vaig lligar amb una dona que fa de periodista, que sembla que no ho és, però en fi,
que fa molts anys que em va dir, si tu no treus a Ciutat de Palma no ets ningú, llavors crec que no hi havia el Premi Mallorca, que també té molt de prestigi, és a dir, em va venir a dir que, clar, que sense premis no te podies moure. Jo vaig pensar, bé, jo no tinc cap opció de treure a Ciutat de Palma ni Premis Mallorca ni tot això, a més fa moltíssim d'any que tampoc no hi vaig,
vaig dir, m'he d'avalar d'una altra manera. Jo ho vaig començar a passar a gent, a veure si me volien fer qualsevol comentari, i arribava molt més resposta de la que esperàvem, encara que jo pensava si tenia 3 o 4 persones o això, si me voldrien a avalar, perquè clar, és un llibre difícil, és un llibre comprometedor,
Però sí, vaig tenir molta de gent i a més he tingut molta sort que des d'aquí vull dir en l'editor de Documenta Baleà amb en Toni perquè clar, un altre editor, un llibre de poesia de 180 pàgines no el vol publicar. Efectivament.
perquè no... Tot d'una t'ha demanarà d'Albert, etcètera, etcètera, que ja sabem també com funciona. És a dir, la literatura és molt burgesa. El que va endavant, si ens fixem amb el nom, són la gent que té molt de duros. Això no ens enganem tampoc.
Antoni, Déu-n'hi-do tot això que mos comptes vull demanar-te perquè faig col·lecció de definicions de poesia i per tant et vull demanar què és per tu la poesia
la poesia per jo és una manera de viure no altra explicació perquè ja t'he dit que l'explica molt bé en els pròlegs el Nicolau II que comenta això és a dir que jo he intentat estar sense escriure és una cosa que no m'anava a compte en el seu moment però no m'ha funcionat perquè el que ens agrada aquesta vida és una manera de viure no és una altra cosa és una manera de viure una manera de veure el món
ara per un oient que mos estigui escoltant i tingui inquietud
sap que hi trobarà una dotzena de pròlegs, una dotzena d'epíl·legs, de gent de primer nivell, i per tant això deu ocupar la meitat de llibres, la meitat són els teus poemes,
Ja mos has fet alguna espipallada, fer-me'n dues o tres més, de què hi trobaran, és a dir, estilísticament i sobretot els temes que hi abordes. Estilísticament són poemes, hi ha poemes llargs, sense rima, després n'hi ha de més curts, els més llars han dit aquest quatre reescrivint,
Els temes, bé, els que ho expliquen molt bé ja des del principi, és en Pere Perelló, nom de Déu, és a dir, una reflexió sobre el cas del poder i el patriarcat, és a dir, com funciona tot. També és molt important el tema de la recordança d'una llengua enormeada, minoritzada, és a dir, la situació de la llengua també és molt present, amb molta ironia, crec,
La matèria entesa filosòficament com a transformadora també és un dels temes que surt perquè m'agrada molt la filosofia. El tema de la llengua que va lligat a la defensa de la identitat, la defensa de la llibertat i també la massificació lingüística. Sé que en un moment pos directament a qui comanden els turistes. Ja.
Idò, Antonia, realment un llibre que fa molta gola. Supòs, vull pensar que vendràs un dia aquí als estudis amb en Pere Perelló, que ja saps que tenim aquesta secció de poesia, i aleshores també te demanaran que mos facis un tast d'aquests poemes.
llegits per tu mateixa. En qualsevol cas, Antonia, ho hem de deixar aquí perquè són les... són a punt de ser les 9 en punt, però m'aqueten la sensació que haurem de continuar aquesta conversa un altre dia. Molt bé. Antonia, ànims, moltíssimes gràcies i molta sort amb aquest nou poemari que, bé...
Només ha de menester sa sort que sa gent tot lletgesqui perquè estic convençut que els hi agradarà i molt. Gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, Antonia. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Joana Mediterrània, quan són les 9 en punt, vos oferim un nou repàs a l'actualitat. Ho farem a través del repàs a diversos titulars de diversos mitjans de comunicació. Ara mateix, en el cas que han dit de Palma, està diluviant, literalment. Veurem si, com us ha anunciat
en Tomeu Mateu Canals això passa aviat Som a Ona Mediterrània anem a fer aquest repàs a l'actualitat
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I feim aquest repàs començant per Diari de Balears, vídeo, la gala dels Premis en De Roc de la Música Balear. Aquesta és la primera peça que trobeu quan t'obriu en Diari de Balears i de dins hi podeu trobar la gala sencera dels Premis, en aquest cas la vuitena gala dels Premis en De Roc de la Música Balear.
També hi trobem la notícia que més per Mallorca denuncia que el govern perverteix el repartiment entre l'escola pública i la concertada i que Unides Podem denuncia que l'IBAVI no té cap promoció d'habitatges en marxa i el programa Joguer segur no funciona. També destacam que hi haurà presentacions, llibreters convidats i una ruta per celebrar el dia de les llibreries a Palma.
Unió de Pagesos avisa que el tancament de gama serà un atemptat contra la sobirania alimentària de les Balears, que les institucions, en aquest cas Govern, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, anuncien que els anys 2026 i 2027 es farà una versió d'Art Colocne a la Palau de Congressos de Palma.
També destacam que Cineciutat organitza la segona edició de Descobrint Cinema Balear i que Abascal, Garriga i Feijó seran els que decidiran el nou president dels valencians. També destacam que el govern rep
la unió de la noblesa de l'antic regne de Mallorca, que la Global Sumut Flotilla reivindica a Palma la necessitat de continuar mobilitzant-se i assenyala la complicitat dels governs europeus i que Arran respon a l'acusació judicial de grup criminal
ser una organització política no és ser una organització criminal, diuen des de l'organització juvenil. També destacam que el PI demana actualitzar la quantia del conveni de carreteres, 230 milions d'euros del 2009 no són 230 milions del 2025,
L'out mostra de cinema LGTBI Plus de les Ier Balears s'acomiada, diu adeu, no tornaran, i a judici un home per violar una dona mentre dormia a Palma. Finalment també destacam que Formentera declara un dia de dol oficial per la mort de Joan Robert Masdeu. M'ho anem ara en el Majorcat Daily Bulletin. Allà...
Ahir trobam una primera peça destacada que diu Alegria nadalenca per als restaurants de Mallorca i és que sembla que faran aquesta obertura massiva durant les festes de l'entorn de Nadal. Mallorca s'enfronta a grecs que porten regals i llustres.
de la Fira de Turisme de Londres. També destaquen, des d'allà mateix, que la presidenta dels Illars Balears, Marca Proens, preveu una nova era per a les Illars Balears amb el turisme cultural i el creixement fora de temporada.
i encara dins el World Travel Market es llançarà una plataforma integral d'intel·ligència artificial per ajudar els turistes a treure el màxim profit de Mallorca. I també destaquen que incident amb punter làser a l'aeroport de Palma.
multa màxima de 600.000 euros. M'anem ara a les capçaleres que s'editen en paper. Mallorca a última hora destaca com a titular principal. Cort construirà tres promocions de pisos públics pel seu compte. I una fotografia en tota la plantilla de Mallorca de futbol
amb la Dragonera, jut darrere, diu un Mallorca de postal. També, ja que parlem d'esports, el Penyerol arriba a l'illa i desafia el Palma a la Intercontinental.
I també destaca a última hora en una fotografia més petita situada a jut de vora de la Quetzalera que diu Memòries d'un rei. Juan Carlos I explica en el seu llibre Reconciliació que Letizia no va ajudar a la cohesió de les relacions familiars. Finalment destacarem de la coberta
d'última hora que Bunyola haurà d'assumir la gestió de l'aigua del nucli de Palmanyola.
Diària de Mallorca, mateixa fotografia que a l'última hora. El Mallorca dona suport a Arrasate, és el titular, i s'hi veu tota la plantilla amb la dragonera de fons, 30 anys de parc natural, 30 anys des de reconeixement de parc natural de la dragonera.
En el seu titular principal diuen lleuger descens de la pressió humana a Balears i rècord a Mallorca. Una jutgessa investiga si Vox va incorrer en delicte d'odi per les tanques del Burka. Comencen a muntar les dues carpes per migrants en esport de Palma. Vall de Mossa es queda sense servei d'Escoleta Municipal dia 9 de novembre.
I també hi ha una crida a la portada que diu Fades i Maria Hein triunfen en els Premis en Derroc amb tres guardons. Aquests són els principals titulars informatius que ens ofereixen en aquest moment els mitjans de comunicació que han repassat, Diari de Balears, Mallorca Tèl·li, Bulletin, Última Hora...
i Diario de Mallorca. Nosaltres som a punt d'oferir-vos un nou episodi d'Això és vida, el darrer que ara mateix s'ha publicat aquesta plataforma i que vos ofereix, com sempre, un primer bloc d'entrevista i un segon bloc on hi trobareu
Una taula d'anàlisi sempre interessantíssima. Escoltes Bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Vos oferim l'episodi número 69 d'Això és vida, on hi trobarem l'entrevista a Anna Catalina Rosselló, presidenta de l'Associació d'Amics del Poble Saharaui, que ens parla justament de l'actualitat més immediata que passa per aquesta votació en el Consell de Seguretat.
de les Nacions Unides, on s'aposta per una solució que no és la que volen els representants del poble saharaui, sinó que és la que li interessa en el regne del Marroc. I, d'altra banda, una taula d'anàlisi on hi trobareu en Pep Vergé, en Joan Riera Frau i en Enric Pozo. Això és vida número 69.
El dret a l'autodeterminació dels pobles és democràcia en essència pura. És també la clau de la resolució de molts conflictes arreu del planeta. Aixòrbida, començam.
Començar amb el programa número 69 d'Això és vida, un programa que en el seu segon bloc analitzarà l'actualitat a través de les corolles, de les propostes que ens aportin en Pep Vergés, Enric Pozo i en Joan Riera Frau. I en aquesta primera part parlarem del Sàhara i ho farem amb la presidenta d'Amics del poble saharaui, Catalina Rosselló. Catalina, molt bon dia.
Hola, bon dia. Molt benvinguda a aquesta casa. Moltíssimes gràcies. I volen parlar amb tu, volen conversar amb tu de, evidentment, de la realitat que viu ara mateix el poble saharaui i, d'altra banda, de tota la feina que fa l'associació de mig del poble saharaui des d'aquí, des de Mallorca i des de Siger Balears.
començant, i me pareix que poden començar per la darrera votació que hi ha hagut a Nacions Unides, en què sembla que els interessos del Marroc a poc a poc s'han imposant i pareix que cada vegada hi ha com a més estats en el món que donen suport en aquest pla de
que tampoc sé si està molt detallat o no, en comptes d'allò que ja s'havia aprovat i que era la idea de preparar un referèndum d'autodeterminació. Com valoreu la gent que seguiu el dia a dia del poble Saharau i aquesta nova votació a l'ONU?
o en altres aquesta resolució del Consell de Seguretat, que cada any se renova, ja sabíem que per part d'en Trump ell volia imposar de qualque manera la marroquinitat del Sàhara, una manera de sa autonomia,
però també era veure que ell el que volia era que la renovació s'afegiés d'aquí tres mesos una altra vegada i això va haver de recular perquè no li van permetre i de fet s'ha renovat per un any la Minurso, que és la missió de les Nacions Unides per referèndum del Sàhara Occidental,
El que passa que hem de dir que ja que dins les Nacions Unides hagi recollit l'autonomia com a la solució possible en el conflicte del Sahara, això, bueno, a part de ser desolador i d'indignar molts, no en altres, sinó en els pobles saharau i també, perquè el que pensam, bueno, entrar, bueno, aquesta votació va ser per 11
que van votar, les dues abstencions, i Argèdia, que va dir que ell en això no s'hi volia pronunciar ni estar, perquè Argèdia dona suport des de sempre a Espalt de Saharaui i a l'autodeterminació en el referèndum.
Bé, això és el que diu el poble Saharau i el que diu el front podisari, que és el sunni representat legítim d'aquest poble, que això se pot posar, se pot dir, però està clar que el tema del Sahara està en procés de descolonització.
és un dels pobles que queden en procés de descolonització que a més tant el dret internacional com la comunitat europea que se considera que el poble saharaui té dret
a un referèndum d'autodeterminació. Dóna suport al dret internacional. I Espanya seguia potència administradora, maldament en Sánchez també va ser un dels primers que se va pronunciar, diguem també el tema d'autonomia. Bé, això sabem que és impossible, el poble saharaui, i en aquest cas tot en dia el front podisari, mai, mai s'assoraran per tenir de motxa taula el tema d'autonomia,
si no hi ha també en el referèndum la independència, perquè estan disposats a posar integració i independència i estan segurs que sortirà la independència del 91 que hi havia el referèndum.
que ja estava, a més, el Pla de Pau, ja se va aturar la guerra i va a intercanvi de presoners, se va marcar el cens, el cens que se marcava que era d'Espanya, i quan se va dur endavant això, Marroc ja va volar introduir marroquins per votació perquè sabia que sortiria la independència. Vull dir que aquí ets unis que poden decidir i que poden parlar
realment del que abaven són els saharauis i en aquest cas els fronpolisari. Catalina, quina és avui la realitat del poble saharaui? La gent que hi ha en els camps però també, m'imagino, molta diàspora.
Bueno, hi ha la gent que han de refugiar des de fa 50 anys, hi ha els que estan en el Sàhara Occidental ocupat per Marroc, que estan en contínua violació dels seus drets humans, els activistes segueixen empresonats i perseguits, i a més, com sabeu, hi ha l'espoli de recursos naturals que per quatre judicis, quatre sentencis, reconeixen. Primer, les sentencis del Tribunal de Justícia Europeu. Se reconeix
que Marroc és un altre país que no té res a veure amb el Sàhara Occidental, que hi ha frontera i que Marroc pot firmar acords amb la Unió Europea sempre i quan els recursos siguin marroquins, però no del Sàhara Occidental en aquest cas. I això està a la darrera sentència, que va ser ara fa uns mesos, ha ratificat les anteriors.
Hi ha aquestes persones que viven malament perquè estan perseguides, no els deixen pel darrer Hassan i els infants a les escoles, quan és la seva llengua de merda sàrab i merda del castellà, de l'espanyol. I després hi ha els saharauis que estan a la diàspora, els que han pogut sortir,
De qualque manera i fan feina per ajudar els seus familiars, que és normal, sobretot en els que estan, perquè en el saharà ocupat no hi poden anar. Però els que estan en el campament de refugiats, que depenen de l'ajuda internacional, ja hi ha un suport a totes les persones que fan feina arrel del món. Aquí a Balears en tenim també.
Què està passant? Després en parlarem, però què està passant? Què està movent el Marroc per haver canviat la postura d'un president, d'un primer ministre del PSOE? Ha anat fent virar la postura dels Estats Units o d'altres potents? Què està fent el Marroc?
Bueno, el Marroc saben que té, com deien altres, té un lobby fortíssim. O sigui, els tentacles del Marroc, del govern, sempre que vaig a l'ancha van del govern i del rei de Marroc, que són...
tenen un poder increïble. Ja fa estona hi va veure el despoblament europeu, la vicepresidenta que es va reconèixer que estava a favor del Marroc. Hi va veure un cas de corrupció.
Què pensa amb l'en Sánchez? El que se diu oficialment és el tema de s'immigració, aturar s'immigració, el tema del terrorisme, el tema de Ceuta i Medilla, això. Però també hi ha moltes vows, moltíssimes, que això...
No ho sabem, no ho diran nosaltres com a moviment solidari tampoc, però que dins del tema Pegasus, que són les escoltes, hi ha d'haver alguna cosa important que hagi fet que en Sánchez, a més, uniteralment, fes aquest canvi i sense que a més no s'enteràs ni part del seu govern o la majoria del seu govern no s'enteràs.
Bé, la segona o tercera autoritat de l'Estat, que és la Francina Armengol, diguem que sempre havia tingut una postura clarament favorable a l'autodeterminació dels pobles saharaui. Bé, jo diria que el de seguia estenguent. Sempre han tingut el suport. De fet, quan en Sánchez se va pronunciar d'aquesta manera,
La majoria de socialistes d'aquí, de Mallorca, perquè nosaltres vàrem fer el dia següent una concentració per denunciar i exigir un canvi de postura, va ser la primera concentració que es va fer a nivell estatal i que hi va venir moltíssima gent i vàrem venir donant molt suport als socialistes i la Francina de Mangold, que és la presidenta del Congrés, ara està donant a ella suport, el que passa que...
Bueno, li deu costar pronunciar-se, però se va pronunciar públicament en aquell moment. Públicament ell va dir que considerava que el poble de Saharaui té dret a la independència i mitjançant el referèndum. I és que s'han banyat i molt, són els Consell de Mallorca, que no ho sé, de les poques coses bones que me sonen que...
Doncs hem de dir que hi agraïm moltíssim que sí des del Consell de Mallorca sempre també el president també públicament ha de dir perquè una cosa és el suport humanitari que sí que hi ha
però que també públicament se digui que el poble de Saharau té dret a la independència i a l'autodeterminació, això és molt important. I jo hem de dir que per dos anys consecutius, l'any passat hi va anar el president del Consell, també en conselleres, i en guany hi ha anat un conseller,
en Rafael Bosch i la directora de relacions institucionals, també, i a més el seu missatge que han donat que les Nacions Unides, que és per la descolonització del Sàhara, precisament, en tres minuts han de dir
tot, van ser contundents. També hem de dir que s'intergrup, s'intergrup també, han anat quatre persones de s'intergrup, bueno, tres, perquè al final han anat tres de diferents partits polítics. Intergrup del Parlament, però.
parlamentari, pau i llibertat en el Saharà, que és dels parlaments. I també ho hem de dir que ha anat el vicepresident de la universitat, cosa que també que la universitat doni suport a la causa saharà avui i des d'aquí, des de Balears, sobretot des de Mallorca, una illa que
a les Nacions Unides vegi que hi van tantes persones a demanar l'autodeterminació és molt important Parlem-nos de la feina que feis com a associació ja fa 37-38 anys que feis feina
Sí, nosaltres se va crear l'associació l'any 1987, s'hem pogut comptar, arrel d'un viatge que vàrem fer en els campaments, organitzat per en Àngela Tomàs des d'aquí, que ja ens vàrem apuntar un grup de Menorca, d'Erbissa i aquí d'Erdemallorca. Allà vàrem compartir realment la vida
que estaven donant que els homes estaven a la guerra i les dones eren els que muntaven els campaments i els infants que hi havia i quan me'l vàrem enamorar tots i quan vàrem tornar a la petició feia difusió de la nostra causa i traix els infants a l'estiu.
Nosaltres vam formar l'associació i un dels nostres objectius és fer difusió de la causa saharaui, que es conegui, perquè abans sí que es coneixia, però ara cada vegada s'està desconegant realment quin és el conflicte saharaui i per què existeix aquest conflicte, que no tots seguim fent. I també després tenim els objectius que són humanitaris,
A través dels projectes sanitaris que tenim, a través dels projectes Vacances en Pau, sensibilització, viatges en escampaments perquè també puguin conèixer allà realment la bona organització que hi ha en escampaments i la falta de recursos.
Vacances en Pau, que és un dels programes que has dit, en què consisteix, com funciona, perquè crec que cada any feix la campanya per fer una crida a la gent que hi participi, que s'impliqui, com funciona això?
Ja la feim enguany. Ja està en marxa. Ja ho saps. Perquè on s'han acusat els terminis per presentar tota la documentació i on hem de començar a cercar famílies. Doncs Vacances en Pau, el objectiu de Vacances en Pau, l'objectiu principal també és donar conèixer, fer difusió de la causa. És un objectiu polític. Però després hi ha l'objectiu que són
que aquests infants puguin sortir de les altes temperatures, l'estiu ja sempre ho doim, ja hi ha 50-55 graus, puguin també fer-li les revisions mèdiques, és un dels objectius principals, per poder-li detectar els possibles problemes de salut, que allà, per dir-los crònics, i aquí, perdó, aquí ràpidament es pot detectar i solucionar
important conèixer una altra cultura, una altra manera de viure, una altra llengua, que l'aprenen com de dir que hi ha la majoria de saharauis, majors tots parlen el castellà, per com de recordar que el Sahara occidental és 53. Crec que molts tenen nacionalitat a Espanya
Provincia Espanyola, bueno, falten molts, però sí, s'està intentant aconseguir que ens hi puguin donar. Però xerren i els nens a les escoles ja en secundari comencen a estudiar el castellà com a segona llengua. I bé, i sobretot que aquests nens...
passin un estiu divertit, diferent, fer coses que en els campaments és impossible que puguin fer. I llavors tots aquests nins, que n'hi ha molts que ja són adults, que han quedat aquí, això és fruit d'aquest programa o és una derivació que no hi ha?
No, no, els infants que quedaven aquí, de fa anys, hi havia, perquè ja no existeix, l'associació Escola en Pau, que era una associació germana petita, que era els infants del programa Vacances en Pau. Quan acabaven el programa i la família d'acoïda,
la família biològica i l'infant estaven d'acord en que aquest infant tornés per després aquí seguir estudiant l'escola en pau era la que s'encarregava de la part aquesta burocràtica i aquests infants podien venir i de fet n'hi ha, que ara ja són grans que han vengut i que estudien aquí i s'han quedat aquí després fent feina i com era per ajudar les famílies desgraciadament
Com que a nosaltres mos costa trobar famílies. Abans de la pandèmia venien 95 infants i després de la pandèmia han baixat. Però no aquí a Balears, sinó a totes les comunitats. Escola en pau s'ha trobat igual, no té famílies. Què ha de fer? Si ara una persona mor vau o una família mor vau i pensen que poden acollir, quant de mesos són això? És un mes i mig, aproximadament?
De tenir els infants, normalment són dormesos, el que passa és que aquest estiu passat se va cursar per un problema que els infants havien de venir el dia 2 i van venir el dia 8, per un problema d'avisats, però normalment parlant de dormesos, pot ser que sigui un mes i 25 dies, però parlant de dormesos, juliol i agost.
I què han de fer? S'han de posar en contacte? En contacte amb l'associació, que es posin en contacte, el primer contacte se t'explica un poc com és l'acolliment, després fent reunions ja explicant molt més com és el projecte, el que han de fer,
el compromís de l'associació de cara a les famílies, el compromís de les famílies de cara també a l'associació, on hem de dir que a més és un projecte que tot està organitzat per l'associació, gràcies, ho hem de dir, gràcies a les institucions, gràcies a Ives Salut, gràcies a les sanitaris, dentistes, oculistes, gràcies a tot això, tot és gratuït i tot està organitzat per l'associació. La família el que ha de fer és tenir-lo com un fill,
com un fimer, estima-lo igual, i l'ha de vestir, l'ha de donar, menjar, com dient nosaltres, menjar sa, per poder recuperar i tornar a ser en els campaments. Però que és un programa, és complicat per part nostra, perquè s'han de demanar molt de papers i han de tenir un terminis, però per part de la família té tota l'ajuda,
que pugui tenir perquè inclús té traductors per als principis, si és un nen que ve per primera vegada i no xerra el castellà o el català, és el traductor o traductora que sempre acompanya a la revisió mèdica i si hi ha qualsevol problema també per resoldre. És un programa molt guapo.
I Catalina per acabar, Volto's Face cada any, muntar una visita, més al Manco cada any, una visita en els camps de refugiats en aquest cas. Ara la propera serà ja per primavera de l'any que ve.
Sí, en Guai per circumstàncies no l'hem programat. Hi ha hagut moltes coses. Ara tenim per novembre la Conferència Internacional d'Institucions Solidaris i Moviment Solidari. Hi ha un munt de coses. Hem de dir també que dia 15 a Madrid hi ha una gran manifestació com cada any que se denuncia
la signatura dels acords tripartits, dels acords il·legals que es van repartir al Sàhara Occidental i a més se denuncia també 50 anys d'ocupació que fa ara que 50 anys. Nosaltres hem pensat anar l'any que ve per març veurem exactament la data perquè també se compleixen 50 anys de la proclamació de la República Árabe Saharaui Democràtica.
Idò estarem pendents, estarem en contacte, en qualsevol cas animem a la gent que mor vegi que s'impliquin en aquesta causa solidària, en aquesta lluita política i sobretot que facin, la gent que pugui, que participi d'aquest projecte de vacances en pau. Catalina Rosselló, moltíssimes gràcies per ser aquí.
Moltíssimes gràcies i que recordem que els infants saharauis són els nostres refugiats, com són tots els dels pobles saharauis, perquè el Saharau s'ha d'entrar de la 53 província espanyola. En DNI, espanyol, els mateixos deures i les mateixes obligacions. Així que moltes gràcies. Gràcies.
Episodi número 69 d'Això és vida. Hem parlat del Sahara Occidental i molt. I ara parlarem de l'actualitat a través de les corolles que ens presentin les tres persones que han convidat avui a la taula d'anàlisi. Joan Riera, moltíssimes gràcies per ser aquí. Molt benvingut. Gràcies a vosaltres.
Pep Berger també, moltíssimes gràcies per ser aquí, molt benvingut. Gràcies a vosaltres. I també Enric Pozo, moltíssimes gràcies per ser aquí i també molt benvingut. Gràcies. Ara mos explicareu quines corolles morts d'ulls però abans si voleu fer un apunt rapidíssim telegràfic d'allò que vos ahir he pogut suggerir l'entrevista. Jo, m'ha quedat l'atenció, els pegassos. Jo, arrel del procés, tens la impressió que està agafat aquí fins al moix. Tothom està agafat.
però que se tenen agafat tots entre tots, agafat això. No, no, jo crec que... i una cosa de dos altres, perquè en Sánchez va mollar el Sàhara com si fos un paper de fumar, de cop i
i volta. Jo se'n va anar uns dies de vacances per allà, també una cosa molt rara. Era raríssima, però després teníem el joig aquest peinada que l'encalça, cosa del sobre, em peinava, cosa li de l'ombadit, perquè va desesperat aquest home, sense cap prova normalment. Clar, el problema de fer gasos és que te tenc gravat, però no puc dir que te tenc gravat, perquè és una il·legalitat enorme i que t'arrossegaria tot l'estat, m'entens això?
i és un sistema israelià,
que t'agafa tot, tot, tot el que diguis. No només això, pitjor que això, perquè si tot te poden, de fet, te poden manipular els aparells, els aparells. Figuret. Pep Berger, no sé si... No, home, el canvi de postura d'Espanya... És molt cridaner, això és molt cridaner. Jo crec que algun dia arribarem a sabre
que ha passat exactament, si té... No sabem si és d'Espanya o del PSOE, però... Va ser un canvi de postura... En aquest cas sí, però vull dir ara si el PP governàs, què faria? Jo crec que va ser un canvi de postura de Kamasutra, allò. Què te vull dir? De Kamasutra, perquè de cap i volta tot va canviar.
El problema és fins a quin punt estàvem espiats. Sí, controlats. Enric? Jo, bé, a mi no m'han costat d'acord amb el que estan dient els meus companys, però el que m'ha sorprès és que hagin passat 50 anys
i que la cosa, per anar millor, ha anat pitjor. I ara, realment, les Nacions Unides encara, que estaven a favor, estan en contra. Per tant, estem en una situació en la qual apareixen uns interessos molt importants de cert país. I crec que ja en Trump també ha ficat una mica...
També s'ha de dir que... Enric, perdona, però no és l'únic que en 50 anys va pitjor. Hi ha moltes altres coses que no es pensàvem que evolucionaven cap a un lloc i resulta que no. Que la cosa no... Anem enrere i no t'anem en van. Però és paperot.
de les Nacions Unides també és ben gros, perquè fa 50 anys que tenen una gent cobrant, supos que bastant bé, perquè estan muntant el referèndum d'autodeterminació, estan mirant els cents i tal, figures la quantitat de gent que s'ha mort d'accents, etc. És un desastre...
Marroquia és aliat dels Estats Units i d'Israel, i això és una altra clau important. I mouen bastant de l'obest també, perquè com mos ha recordat, que això ja ni pensava, jo quan va esclatar, que era el catarguei que hi havia implicat en Baussà,
també a Nervatai Tens hi havia exactament lo mateix del Marroc, no?, que havia comprat una sèrie de voluntats d'eurodiputats i tal, eh? Si els grans fortunes, que anaven a Marbella i aquells llocs, se'n van cap allà, perquè allà les donen protecció, com tenim el nostre rei emèrit superprotegit per allà, per Abu Dhabi, que l'entrevistat ho vas a la presó, o si se te costa.
Home, les seves memoris que ara surten, presumo que un periodista va anar allà que el volia entrevistar i les autoritats del foteren a la presó. Jo el vaig treure a la presó, que ara diu. I del Marroc és una cosa perescuda. Començà amb les vostres propostes de debat. Pep Vergé, quina morda us avui?
Mem, això el que m'ha cridat l'atenció aquest dir és la presència massiva, diguéssim, del món turístic a Londres, amb motiu de la World Travel Market. Sembla que és un esdeveniment encara ara imprescindible per la vida turística.
i que tot i que tothom està d'acord amb aquesta contenció que ara tant propugna el Partit Popular en els governs, bueno, la veritat és que la contenció encara n'hi ha, encara en vénen molt de turistes. No arriba a 1%, però jo... No, ha baixat un poc, cindent de pressió humana, també ha baixat, però ha baixat de forma, de moment, molt tímida, no?, molt tímida.
Ahir li vaig enviar la notícia que publicàvem sobre la intervenció d'anar a Proens, reivindicant ara estorir-me cultural, etc. Una persona important del món de la cultura d'aquí i em va començar a enviar dades de com està creixent tot a Mallorca.
I bé, tu supos que les tens també, no? És a dir, sí, hem baixat un 1% a l'agost i pujarem un 4% a la resta de mesos, etc. Perquè això, a més o manco, va així. Ara he explicat molt de lo bruto, però... Més o manco, és així. És així. World Travel Market, parlarem, mira.
En Enric Pozo, què mos proposa? Jo avui he llegit una entrevista d'un doctor que se diu en José Rey, que és el president de la associació de contra el càncer i la veritat és que m'ha agradat molt aquesta entrevista, bàsicament perquè parla de la súltima hora.
parla sobretot de la humanització dins la sanitat. I la veritat és que fa un anàlisi molt clar, com per exemple, que el normal és que quan vas a voler el metge, el metge no et mira tu, sinó mira l'ordenador per fer una lectura de l'informe i quan ha fet allò et diu, has de prendre aquestes pastilles.
I per tant, ell parla de sensibilitat que quan es fan d'evoluacions, quan hi hagi evoluacions que es fan de quantitat de persones que assisten a la consulta, resolucions, també hi hagi un apartat important de l'atenció a la persona que s'està oblidant molt de sensibilitat.
El darrer, que vaig visitar, mirava tot el temps d'ordenador i no ho mirava amb gaire confiança, en la qual no me trasmetia tampoc gran confiança. Joan Riera, quina corolla m'has fet? Jo, en un que maté el dia de Judici en el Fiscal General de l'Estat, veure allà assegut el jutge Marchera i algun altre més que no recordes nom, i recordar el judici del procés.
Vull dir, d'aquí com ha evolucionat la qüestió judicial d'Espanya que de jutjar independentistes catalans ja se jutgin ell mateixos. Això sempre va així, però sempre cometen un atemptat contra la democràcia, contra els catalans, ningú piula, ningú diu res. I llavors diuen, saps allò que vàrem fer? Ara t'ho farem a tu i no podràs dir res perquè no ho vàres dir a algú. Això està, ho vaig escriure jo. Què els hi passaria?
I si m'agraixen, no. Moltes grans, no te'n fa.
Allà és. Començant per un dels temes que, evidentment, marquen la gent de les Illars Balears. Pep Vergés, això que dèiem, molta, efectivament, molta presència de les Illars Balears en aquest mercat de Londres, d'Estorirma.
moltes intervencions. També és veritat que després, quan veus el pati de botagues, tots són cares bastant conegudes, és a dir, no sé si té molt d'impacte allà. El té cap aquí, però no sé. No, el que passa és que avui és un tant sorprenent que això de les fires, i no només de World Travel Market, sinó de les grans fires turístiques, encara ara hi va gent, en aquest món tecnològic en què no els poden reunir...
sense cap problema en l'ordenador, que podem veure les nostres cares amb un telèfon, amb aquest món que ha canviat tant, tampoc tens, encara avui és important anar a les fires, tenir presència a les fires. Per què? Bé, en el final a tothom suposo que li agrada tenir la persona davant i xerrar amb el teu interlocutor cara a cara, no?
De totes maneres, no és com abans. Avui en dia ja no podem fer un diagnòstic exacte de com anirà la temporada que hi ve per mercat britànic. Fa uns anys sí que ho podíem fer. Avui en dia hi ha massa factors en joc que influeixen per dir que en guany els britànics augmentaran un 15% o baixaran... No se sap. Una cosa també... Si t'ha tingut...
un cert impacte. Sí, ha tingut un cert impacte i sembla que l'aposta del govern de Sillers Balears en aquesta fira és el turisme cultural, la qual cosa dius, bueno, també està bé.
això també és allò que deia un que deia, jo pensava que desestacionalitzar era els turistes que venien al juliol i a agostes, que en parlos durant tot l'any, però no que venguessin el mateix al juliol i a agostes, no, també va per aquí, però bueno, dit això, la veritat és que
Segons el market que se fa a Londres, sembla que el mercat britànic més o menys correspondrà, com sempre, amb petites pujades, petites o molt petites pujades, però a les converses tothom parla d'Alemanya.
perquè el mercat alemany sí que s'ha ressentit, no de forma important, però sí que fa anys que no se ve el que s'ha vist en guany que hagin baixat un 4-5% en funció del més i de la illa. A què s'atribueix aquesta davallada? A la situació econòmica d'Alemanya.
que ve de la guerra d'Ucraïna. Ve de la situació interior del país en què hi ha una crisi a les fàbriques d'automòbils, poc, la situació interna que pateix en aquests moments Alemanya. Joan Riera, sobre aquesta qüestió? Jo estic d'acord, però també s'han de tenir en compte el mercat d'emergència.
Ara, per exemple, per allà, per Alemanya i per Holanda s'ha posat de moda Albània. Albània n'altre no me'n sona. Han descobert Albània, que està baratíssima, però baratíssima, i molta gent se'n va cap allà en l'estiu. I moren anant cotxo, quasi, quasi.
No és tan tan cotxo com que s'han de tenir en compte les diferències de preus d'un lloc a l'altre. En els anys 80 ja se parlava de la costa d'Àlmata, la Croàcia... Però no ha arribat tampoc allà... Perquè no té plagues, perquè no té plagues. Però Alemanya sí que en té, però ja sé, jo no ho sabia. I cap allà.
Depèn de molt de factors, hi ha moments que hi ha hagut crisis i moments que, per tant d'aquell conseller nostre, en Jaume Cladera, ens necessiten molt més ells que nosaltres ells, llavors ho assegur que és ben ben. Per ells venir aquí és vida, és vida. Al·lucinen, al·lucinen, al·lucinen.
I a més, perdona, és un destí segur, que això hi fa molt. Un destí segur en tot, no? Fonamentalment, en el tema de seguretat ciutadana, evidentment. Jurídica, policia... I de seguretat, que si tu tens un costi pac que t'apren malament, t'atendran quan toca. I això hi fa molt.
Bueno, que ho diuen, estan tant o més bé que n'altros. Quan van a un voluntari, van a un voluntari a Campicaborta o a un voluntari de jo que sé on, i beven allà i diuen, guanyeta, ací és millor que els nostros.
Enric? Sí, jo el que puc afegir a aquest canvi és que la gent també ha fet ara un canvi a la mentalitat de fer turisme. O sigui, cada vegada més la gent, com que hi ha més propostes, no té tant si de fixa de dir cada any a anar a Mallorca, sinó que li agrada variar.
i per tant jo crec que aquesta fira el que cerca també un poc és que arriba a aturir-me d'altres zones com per exemple que ja estan intentant que venguin els canadans o que venguin els americans o sigui tot allò perquè jo crec que la finalitat de les persones que viatgen a poc a poc és pensar a conèixer més païs o més zones i no anar tan repetitiu cada vegada. Ara en el fons és una qüestió de preus. Ara que ha guanyat aquest bal nord-americà ja no me'n recorde quin nom
que en Trump diu que és un comunista, realment és un socialdemòcrata moderadíssim, però que per aquella mentalitat, d'aquestes missatges, ara no me'n recordo del que ha dit, com poden viure una ciutat que una automàtica no sé quant de val tres dolars, a quatre dolars, no sé què ha dit. Els preus, els preus són fonamentals. Hi ha una cosa, Mamdani, eh? Mamdani. Mamdani. Idò, els preus són fonamentals. Soran Mamdani.
i la gent encara se fixa més. I després què vol? Se demanda vol sobretot sol i plaig, m'agradi o no m'agradi. Quan arriben amb aquell ofici i se fiquen dins la mà a un alemany o un de per allà, li apareix el cel, li apareix el cel.
I després cada vegada més gent que agafa els seus bitllots a través d'internet i això fa que a vegades tu pots reservar un hotel o un lloc determinat i fins a 48 hores pots canviar, o sigui, inclús pots canviar d'idea. Però jo siguis diguent, és el fonamental dels preus, que no te'n vais a un rostre reburant i te fotin una clavada.
Això és el que no t'agrada. Moltes vegades, en relació amb el que deien Enric, moltes vegades aquest afany que tenim de conèixer món, d'anar a diferents llots, el que fa és que s'estigui acursant bastant el número de nins, les pernoctacions que estan aquí. La qual cosa...
A vegades venen més turistes però passen manco dies aquí, amb la qual cosa hi ha manco pernoctacions i per tant tu diràs, això pot anar bé perquè venen molt però realment venen manco dies. Jo veig que venen colles d'amics i d'amigues, clar en principi gent jove però ara ja gent que no és jove, no?
I clar, jo m'imagino que aquesta gent venen cada any aquí al Manco una setmana, però llavors es fan això, l'altra setmana o el que sigui, cadascú se'n va al seu compte de conèixer molt. Sí, i se'n va aturadar. I llavors, veure Santa Margalina, veure la pobla convertida en zona turística al·lusiones.
Vau anar al supermercat de la pobla, plantes, lobenos, eslovacs, al·lucines. Tenen les plàgies de deu minuts. Fer Berger, tanques aquesta qüestió i aborda'm tot d'una seda que ha posat molt ric.
No, senzillament està pendent de veure com evolucionen les perspectives que fins ara tenim, que en principi són bones, en tant en tant que vendran més o manco el mateix número de turistes, un amunt, un a baix, que durant tots els anys precedents.
Jo em passa que quan mirar els pressuposts de lo que sigui, d'inversions, en cultura, però també en altres àmbits, dius, ah, mira, tal, tal...
un milió d'euros, no, no arriba mai, però tal. I després resulta que en promoció turística que està en una barbaritat de milions d'euros, no? Jo sé que els agrada figurar els polítics, fer-se la foto, però avui la portada de l'última hora, veus el president del Consell, el qual aprecio molt. No ho sé, jo. Jo per anar a l'Ivabada, content que està allà. Jo quan proposa que algú...
que s'anunciï als nostres mitjans, n'hi ha que me diuen no, jo com que ja tenc tot el producte venut, per exemple tots els vins de Mallorca ja tota la producció ja la tenen venuda, a la qual és vera que no necessiten publicitat. Jo pon lo mateix en basturir-me. Torna'ls locos! Torna'ls locos quan te'n mates en el perillet.
Un debat meu que moltes vegades s'ha tingut i els hotelers el que diuen és que la Coca-Cola també va molt, però mai ha deixat d'anunciar-se. Mai ha deixat de publicitar-se a Mundials, a Eurocopra Mundial de la Tirma, per tot arreu.
Hi haurà qualque hotelè que li diré aquest argument, Idò ara. Idò li pot dir que en Balears és com sa Coca-Cola. Necessita sempre el diari de Balears i la Mediterrània són com sa Coca-Cola. Cada vegada més competidors. Menys si te va bé, prova-ho. Ho provaré. Ja ho no es contaràs. Ho provaré en qualque hotelè i tot, ho provaré. Ara aquí se cuiden ses coses. Som una illa verda i ben cuidada. Nosaltres no m'ho donaran compte. Però si vas per segons quines illes te'n dones compte. Sí, sí, sí.
Són verds i ben cuidats. Això discrepa un poc, verd i ben cuidada, jo no la vaig tan ben cuidada, senyor. Va, cantis. En comparació... Jo vaig anar a una illa greca, a Quios, que pujava la muntanya i estava tot cremat, però els que no ni ho tocaven, tot cremat. M'entens? Qui no ho veuràs, això. Però el cap està abandonat.
Els paisatges estaven donats. Tots estaven aquí, clar, però això és una qüestió de rentabilitat. Bé, però ara els deixarem que faig 10 turistes cada pagès i no sé com els ho posaran, però amb un assessor i qualque habitació buida...
Si aquí hi ha un 5% de part oficial que això en termes econòmics vol dir pleampleo. Zero. No és que sigui, és que és així. Un moment, no vull introduir un tema ara, però clar, és vera que tenim plena ocupació,
També és vera que hi ha tot un sector de la població que considera que amb gran part dels problemes que atribuïm a la massificació no és del turisme, sinó de l'excés de població. I per altra banda tenim empresaris, molt d'empresaris, que només remuguen que no troben personal.
Així que hi ha de tot, gent que troba que hi ha massa gent, gent que demana que vengui més gent perquè necessiten treballadors, i després... Gent que no vol que en vengui ningú. I després, molt de treballadors que tot i fer moltes hores, junts sobreviuen. Correcte. També.
La immensa majoria de treballadors on passa això també. Mentre ja hagués suat que te paguin 8 milions d'euros per un xalet envidrat, tot envidrat. Sí, el que vulgui. Es fan vida, que vol que te digui jo. Llavors, els sous no són proporcionals en aquesta idea. Enric, ràpidament, bé, ja has plantejat la qüestió, no sé si vols afegir res més, feim una roda.
No, jo bàsicament he d'afegir a l'importància que s'ha de tenir la humanització dins la sanitat, que s'està oblidant moltíssim i sé que estan fent feina, ho sé perquè conec que existeix ara una comissió d'humanització dins la Conselleria de Sanitat perquè s'estan adonant que molts de problemes, o sigui, la manca humanització fa que els problemes que tenen els pacients
Siguin més problemes, perquè al final el que vol el pacient és tenir un tracte cordial, un tracte que li pugui comptar la vida, o sigui que al final el pacient és una persona i no vol que sigui la màquina que li contesti. Pep Vergé, no sé la teva relació, la teva experiència vull dir, i si coneixes altres experiències.
No, home, la veritat és que evidentment és fonamental que te tratin bé, no? Sí, sí. I dins aquest tractar bé hi ha suminització, no? És a dir, que no siguis un número que quan te xerren no mirin la pantalla, sinó que te mirin a tu i sobretot també que t'intentin explicar un poc allò que te diuen que tens i que moltes vegades no ho acabes d'entendre. Sí, sí. Jo sempre dic que al final sempre surt amb una pastilla més.
i a vegades al lloc de sortir amb una pastilla més m'agradaria sortir amb un argument amb una explicació més sí, sí, però bueno, tampoc no, la veritat és que no he tingut cap experiència que diguis, no m'han tratat molt mal, no segurament es tracta, és proporcional també en el benestar que té cada professional han de dir que hi ha una part important de sanitària que estan molt preocupats per aquesta qüestió Joan, ràpidament passar amb el teu
que a mi m'han tractat sempre de meravellós. Jo m'agradaria ser crític, no puc. Ah, no, no, no. No se tracta ser... Jo quan me fan això, que te miren i surt separata de radiologia i se'n menges a concentrada separata de radiologia. Però me la deia a palavra de honor que no tenes nada, m'entens això, que me miri a mi.
Això calma molt. Que me miri, que me miri i dic jo... Així sí que surts millor. Jo estic en tractament... Que veuen una cosa, tampoc passa res. Si amant t'ha dit això. Jo no puc tenir res més que elosis. I els meus dos fills, quan érem bebès, un com l'altre estàvem a la privada, i a la privada
malari nostre per una bronquialitia i l'altra per un problema de rony. Ons teníem més os,
me van dir no les tofaren curar, d'anar a la pública i les me curaren. Jo sempre estré gris ací de pública. I me vaig enterar que la clínica privada de pago no tenia una fraulec infantil. I tu paia. I després el teu fill té un problema de ronyons en tres mesos, altres mesos, no record quina edat tenia, i la pública tot dono una fraulec infantil.
Això et se diferenci. Jo també es tracta que he tingut, millor o impossible, vull dir, ho tenc. Però he vist i he comprovat, sobretot, a molta gent que també a lo millor manca una falta d'educació per part també de les persones.
Si falta que això li faci una broma i riure. El que s'estan veient entre els mateixos metges i infermers és que s'estan donant compte que s'estan practicant estrat humà. I aquest estrat humà és fonamental. Perquè a més estalvies tens i diríem ser malalties. Segons qui? Segons qui? Sobretot els infermers, una meravellosa estrat humà. El metge és home, segons quins. Però jo,
No, no puc tenir més xelosis. Canviam de guanyar a la darrera, el judici que se li està fent ara mateix al fiscal general de l'estat. Pep Vergé, com te'n mires això? No, jo t'ho explicaré. Jo ho miro evidentment des de la distància i prenent distància.
Jo encara no acab d'entendre exactament de què acusen els fiscals generals. Pep, no ho veu, que és pegasso. De fer el que fa tothom i que tu, t'adon, m'ha fet dos entre mil vegades de filtrar-te coses. Pep, no ho veu, que és pegasso, però no ho podem dir. Aquí a Balears, amb el que hem viscut en els darrers anys, amb la corrupció, i...
el que feien els nostres fiscals i tothom han vist les imatges de televisió o fotografies nordines que van treure a la llauna de cola-cola o de cola-cola. Colacau! Tots sabem que això ho deia a la premsa.
No, no, no, no érem allà per casualitat, que algú ho era, s'encarrega... No, no acabo d'entendre que això no està bé, d'acord, però entengut, fins i tot jo no sé si realment, perquè ara no voldria que semblés que jo pens que el fiscal general...
Realment ha filtrat el que diuen que ha filtrat, no ho sé. Hem tingut fins i tot policies assaltant un local d'un partit polític i fent-se fotos com sí que vagin de tenir la partena. Correcte. Sí, sí, sí, per tant...
Vist això i ara... Sí, per un mail que vés de sobre... Sí, me l'ha enviat. Jo he investigat d'assumptors d'aquests i sé de com sortia i tot com se filtrava i sé la relació d'algun periodista amb fiscalia era, vamos... I ets abogat i tothom filtra... I si no, un funcionari que està per allà i que... Hi ha de tot.
I la meva sentència d'insubmissió me la vaig entrar per diari de Balears, me la va avançar diari de Balears, aban de que me la diguessin. El problema no és aquest, el problema és quan és un conflicte de poder per tot el govern. Dic que això se tracta, perquè l'Antònia Ardines, esclar que va estar molt bé, jo vaig riure molt, però
Eren Antoni Ordínez, ara se trata de Sánchez. Enric, jo estic ara rodatjat de periodistes i clar que ens saben bastant d'aquests temes més que jo, ja som un poc d'esquerrer. No t'han filtrat res mai. No t'han filtrat res d'aquestes, evidentment. Per tant, sí que és vera que és increïble que un país estigui enjutjant el fiscal general de l'estat.
Jo entenc que la veritat és que no podem dir si ho sabem o no ho sabem, però el que s'està parlant és que aquella persona també ha cometut un delicte fiscal, o sigui que per ell que l'ha d'amagar, que està amagat. Que no ha de ser el fiscal general que l'ha de dir? No, potser possiblement no, perquè va en contra de la llei de protecció de dades i coses d'aquestes, però està cometent un delicte. En Pep Vergés és una lluita per es poder. No, evidentment. Jo ho entenc, clar.
el Nayuso contra en Sánchez. Justament, ara anava a dir que això de la distància, i de la distància fins i tot fa un poc de gràcia, tot i que no, però fa un poc de gràcia perquè el primer dia del judici se veien allà uns odis
tan grossos que... africans, no ho sé. Clar, això no acabarà aquí, no? Això no acabarà aquí. És a dir, aquest home acabarà a condemnar tots sols, igual, ja la feina ja, vull dir...
La gràcia ja l'hi han feta, però el sector seu no se t'ha quedat aturat tampoc. El fons, que el govern Sánchez prepara una llei en la qual convertirà els fiscals en seus instructors. Fiscals seran els instructors. I desapareixen els jutges instructors. I els jutges instructors. En la qual que treu el mig per les pedicules, el fiscal del distritor no pot veure una pedicula americana, que no te surt el fiscal del distritor, m'entens?
Però clar, si la fiscalia controla l'instrucció, qui controla l'AUCO?
i que controla la fiscalia, a la qual és una pèrdua del poder per un òrgan tan tradicional com les legislatures. La legislatura espanyola és molt conservadora, molt. Però és un model que funciona quasi per tot, no? És tot Europa. Tot n'hi ha molt pot, no? Bueno, jo és el que conec un poc, a Holanda, a Alemanya no tant, funcionen com a fieres, i els instructors tenen una autonomia,
però no depenen del poder polític, però tampoc van contra el poder polític, sinó que persegueixen els delits. Hem d'acabar aquí, eh?, perquè ens hem allargat un poc massa i tot. Pep Vergés, moltíssimes gràcies per ser aquí. A vosaltres. Enri Pozo també, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Joan Riera Fagall també, moltíssimes gràcies. La nostra audiència també, moltíssimes gràcies.
Ja ho sabeu, teniu més de 200 continguts aquí a la plataforma audiovisual vida.cat, podeu trascar i trobar coses que vos interessaran segur. Gràcies, Déu!
Com sempre mantenim aquesta recomanació, entreu a vida.cat i trescau i trobareu molts d'arguments i moltes qüestions que vos interessaran ara, però ja són les 10 i 2 minuts i com que és dijous és el moment d'oferir-vos un nou episodi de Curiositats de la Història. Ens connectem ja amb en Xisco Roig i saludem. Xisco, molt bon dia.
Hola, bon dia, com anem? Va bé, encara arrossegant-te una mica de cost i pan, no? Idò què hem de fer, ja veus que el temps ha de fer sol, ara plou... Sí, sí, sí, sí, fruita del temps, eh? Sí, el temps.
Avui mos titula la secció Història, de curiositat de la història, l'animal exòtic que va revolucionar el teatre mallorquí, 40 anys d'Iguana Teatre, que va néixer el novembre de 1985.
és el reportatge que publicaves a l'Ara Balears en paper aquest passat dissabte, que se pot recuperar a través de la web de l'Ara Balears, i que ara tot seguit passarem a comentar. Sí, efectivament, avui dia és el reportatge, com fem sempre, aprofitant d'aquestes històries per a les curiositats de la història, i com tu el dius, l'Ara Balears ja segur que és un setmanari, la qual cosa vol dir que el teniu en el kiosc
aquesta setmana i, oh, és una història curiosa perquè a diferència d'altres que n'he parlat jo que sé, històries ja de fa un cert temps o el que sigui aquesta és una història que jo he viscut molt a prop vull dir, jo he estat molt de temps fent crítica de teatre fent reportatges, entrevistes i Guàrdia de Teatre és una companyia que jo he conegut des del mateix moment en què va néixer des del seu primer espectacle fins i tot abans
En la qual cosa, home, ja quan t'adones que algunes coses que tu has conegut des del principi, ara fa 40 anys, dius, ostres, passes temps que no t'ho pots creure. Però a banda d'aquesta filosofia barata, sí, jo crec que és una història interessant.
Iguana Teatre dius que va néixer el novembre del 85 en una festa al taller del pintor Horacio Sapere que no sé si era no sé si era Palma sí, sí, això va ser la presentació presidirà la presentació oficial, d'acord? aleshores això, bueno en el reportatge que surt a l'Arabare Arts hi ha declaracions d'en Carles Molinet que va ser una de les persones fundadores
I ell recorda que efectivament, vull dir, es tractava de fer una mena de presentació. Encara no havien estrenat els primers espectacles, però una mica donar a conèixer que neixia aquesta companyia. I això va ser un taller, que llavors es tenia el taller Horacio Sapere, que és un artista superconegut,
i que era per la banda de munticions, d'acord? Sí, sí, t'anava a dir a prop d'aquí, sí, sí. I sí, va ser allà exactament on se va fer aquesta. I això era, justament, es compleixen 40 anys, el 3 novembre de 1985. Explica'm-nos-hi-do per començar, quin va ser l'origen d'Iguana Teatre? Bé, la gent que després va integrar a Iguana Teatre, la gran majoria d'ells es van conèixer,
a un grup que deia Centre d'Experimentació Teatral, d'acord? Això depenia de Saula de Teatre de la Universitat de les Illes Balears, que llavors la dirigeien per a Noguera, i varen fer un espectacle, que jo hi vaig anar, això era en 1984, vaig publicar qualsevol comentari a la premsa,
que estava inspirat en el Tot esperant godot d'en Beckett, però era com una recreació. Els personatges inspirats en l'obra d'en Beckett anaven per allà, això era en el vestíbul d'una de les facultats dels campus de la universitat, i anaven per allà fent coses. Tot d'una hora després vam fer un altre espectacle,
que es deia el teatre obligatori, que eren textos d'en Carl Valentin, després li van canviar el nom i li van dir cabaret obligatori, i eren una sèrie de peces, una sèrie de textos d'en Carl Valentin, i allà ja estaven els actors que després serien el nucli d'Iguana. Jo me'n record, concretament, hi havia una escena que en Joan Carles Bellviure, un grandíssim actor i un dels fundadors d'Iguana,
feia justament aquest text d'en Carl Valentin, que era com una mena de discurs polític explicant que la seva intenció era declarar el teatre obligatori. Vull dir, s'havia d'existir obligatoriament en el teatre. I ho va fer amb la caracterització d'en Alfonso Guerra, que llavors ara ja ningú se'n recorda d'ell, però estem parlant de l'any 1884, vull dir que era una persona que estava cada dia en els telediaris. I va ser una interpretació francament espectacular.
M'ho puc imaginar. Per què es diu així? Per què es diuen Iguana Teatre? Bé, en aquest reportatge de la Balears, ja t'he dit, jo he parlat amb en Carles Molinet, que evidentment ens coneixem des de fa més de 40 anys, i ell comentava que, com passa sempre en aquests casos, va haver-hi un moment en el qual una part del Centre d'Experimentació Teatral
Va dir, bé, volem fer una cosa, perquè n'és set, segons m'he comentat, eren com unes quinze persones. Volem fer un nucli més petit, amb més continuïtat, ja dedicat més seriosament, o amb més continuïtat en això del teatre. I, evidentment, necessitaven tres coses. Una furgonata, una peça, que seria la primera, que posarien en escena ja com a iguana, i un nom.
I, efectivament, com passa sempre amb això, va sortir una llista amb un munt de noms i van quedar tres noms com si diguessin com finalistes. Un era Okapi. El Okapi és un animal molt peculiar, en perill d'extinció, i això donava una mica la idea que era una cosa peculiar allò que seria la nova companyia.
Un altre era La Podrida. La Podrida, i clar, era bastant transgressor, però és que, a banda d'això, en aquell moment hi havia moltes companyies a l'àmbit de llengua catalana que deien La Tal, no? La Matinera, La Divertida, bé, el que si fos. I després hi havia un altre nom que era Iguana. La Iguana. Perquè inicialment es van dir La Iguana i després d'un cert temps van passar a dir-se Iguana Teatre.
Home, hi ha una peça teatral d'en Tennessee Williams molt coneguda, que és la nit de l'Iguana, que se va fer una pel·lícula i tot allò. Però, segons em comentava en Carles, no era tant per la peça d'en Tennessee Williams, sinó per l'Iguana a la mateixa. És un animal que no és simpàtic, encara que hi ha gent que té Iguanas com a animal de companyia, que és una cosa curiosa, però té així com a punxes...
i els donava bastant bé la idea del teatre que volien fer. Deia en Carles, no volien fer un teatre immobile, no volien fer un teatre, com si diguéssim, per penxar contents. Volien fer un teatre que, disculpeu-vos la expressió, que emprenyés, per així dir-ho, no?
i aquesta imatge de la iguana, que és un animal una mica hostil, per així dir-ho, no és un animal, no és com un moixet carinyós, no? Llavors, bueno, finalment se va quedar amb aquest nom. I com van ser, o quins van ser les seves primeres passes? Bé, com comentava abans, es va formar un nucli, que és el nucli fundador d'Iguana Teatre,
Jo crec que està bé de dir els noms, perquè després, bueno, aquesta gent important i la trajectòria del teatre mallerquí, Joan Carles Bellviure, els actors i actrius, Joan Carles Bellviure, Rafael Vives, Bàrbara Ketglas, Antoni Picó, Carles Molinetti, Bàrbara Serra, Gabriel Bonfales del Valle, tècnic, Jaume Llebrés, encarregat de la escenografia i el vestuari,
i para Fugiana, que des de llavors és el director. També hem de dir que Tatum va ser un dels col·laboradors i que en Horacio Sapere, que la presentació s'havia fet en el seu taller, va fer escartell. Van triar una peça d'en Jordi Begueria, un autor català, que es deia Polipus Malignus, que estava ambientada en la Primera Guerra Mundial i que, bueno, era una mena de...
tràgicomèdia, ciència-ficció, sàtira, antivelicista, era una cosa bastant peculiar. I amb això, en principi, aquell mateix any que va néixer la Iguana, el 1985, l'havien de presentar al Teatre Principal de Palma, però bé, va haver una sèrie de qüestions i al final la vam fer l'abril del 1986, l'any següent,
I això va ser el primer espectacle que va presentar Iguana Teatre. I des de llavors és que han presentat 49 més, vull dir que ja n'hi ha. Un apreny, idò. Bé, més, més, perquè són 40 anys i 50 espectacles. Ah, no, idò, més, sí. Déu-n'hi-do. Escolta, com us hem d'imaginar la professió teatral de Mallorca en aquella època dels inicis d'Iguana Teatre?
Sí, a la primera meitat dels 80, a mitjans dels 80, hi havia una cosa que se comentava molt, que era l'única persona que viu del teatre als Xerfortes. Vull dir, pensar en dedicar-se al teatre professionalment, això era somiatruites. Però això passava en moltes coses. També se deia, bé, una orquestra sinfònica professional a Balears és impossible. Idò, en 1988 es va crear una orquestra sinfònica professional, o sigui, no era tan impossible.
Llavors, penseu que estan parlant de l'any 85-86, les autonomies pràcticament, en el cas de les Balears, que havia nascut el 1983, pràcticament encara estaven desenvolupant la seva actuació, en la qual cosa encara les ajudes a llires, les subvencions, encara depenien molt del Ministeri de Cultura.
I el Ministeri de Cultura exigia, amb molt criteri, a aquelles companyies que volguessin tenir accés a ajudes públiques que estiguessin constituïdes com a empreses. I això és el que van fer. Vull dir, la gent d'Iguana es va constituir en cooperativa una modalitat empresarial i, bé, amb molta feina i amb molta insistència i amb molta paciència arribarien a dedicar-se professionalment en els teats, efectivament, el mateix que altres col·lectius...
com Astolicero i altres que van néixer també en aquesta època. Moltíssima gent, moltíssima, milers, han entrat en contacte amb Iwana a través de la nit de foc, no? Sí. Com va néixer la nit de foc? La nit de foc va néixer, o sigui, l'origen està bàsicament en dues qüestions. Una és que
quan érem molt jovenets encara, estem parlant d'això cap al 1986, aproximadament, 1987, llavors hi havia una discoteca a la zona del llevant, que era una discoteca a s'aire lliure, i els van contractar per fer una sèrie d'actuacions, una cosa espectacular, una cosa d'animació, amb molt de moviment, amb participació del públic...
I això, a banda que els va venir molt bé per el tema dels ingressors econòmics, els va suposar una mena d'entrenament, perquè llavors els havien fet teatre de test, per així dir-ho, amb els polígons malignos, i els va servir d'entrenament per fer una altra mena d'espectacle. A banda d'això, recuperaren la tradició aquesta dels dimonis, que en aquell moment probablement anava una mica de cap a caiguda,
I això va ser l'origen de, efectivament, la nit del foc, que segurament és l'espectacle més vist d'Iguana. Segur. Perquè de la nit de foc, des del 1988 fins l'any 2003, van fer 132 funcions a Sesillas, a Galícia, a La Rioja, a Portugal, i cadascuna d'aquestes funcions anaven centenars o, tal vegada, milers de persones. En la qual cosa, segurament, que sí, que és l'espectacle més vist de la companyia.
Jo en recorde alguna xiscó d'espectacularment massiva per totes parts de la mà, tot allò de la gent. Sí, exacte. Jo recorde també, segurament va ser una de les primeres actuacions i era empalmar de la mà i això que tot donar sense pràcticament adonar-te perquè és un demoni amb sofoc i tal, sa gent correguent, vull dir, era realment espectacular.
Qui ha passat per Iguana en tots aquests anys? M'imagino que l'oboi millor del teatre de Mallorca, no? Per suposat, per suposat. Perquè pensar una cosa... Iguana, a banda de... Bé, abans hem parlat una mica del nucli fundador. D'aquest nucli fundador, d'aquests actors i actrius, l'únic que ha continuat fer els nostres dies és en Carles Molinet, amb Pere Fuglana sí que ha continuat com a director,
Però bastant d'aquests actors, bé, després, o tècnics, després van agafar altres trajectòries, després s'hi va incorporar gent molt destacada, com ara Naina Salom, que sí que ha estat una actriu molt constant, és de feina amb Iguana o en Jordi Banal com a director tècnic, bé, un munt de gent.
Però Iguana també ha practicat diversos tipus de teatre. Ha fet clàssics, ha fet teatre contemporani, ha fet una mica de tot, ha recuperat textos antics, va fer un espectacle dedicat a Sant Rondalles de Mossèn Alcover, un altre dels entremesos anònims mallorquins, un altre recordant com eren els vells cafès teatre de Palma...
I això suposa que, clar, han fet espectacles de molt diversos tipus, la qual cosa ha donat l'oportunitat d'intervenir, bueno, a un munt de gent que està, bueno, podríem recordar en Maru Jalfaro, a la Celsia, actors súper coneguts com Naina Cortés, en Toni Gomila, en Rafael Ramis, a la Celsia, en Miquel Torrent, en el Torrent, Solvedolí, Baxin Vidal, un munt de gent.
Però a banda dels actors, en altres vessants d'Iguana, com ara assessorament lingüístic, autors dels quals han fet peces, col·laboracions artístiques, col·laboracions musicals, saberitats que, bueno, la gent que ha passat per Iguana és que realment és espectacular. Gabriel Galmés, escriptor, Josep Antoni Grimaldi, Carme Planeis, filòlegs, Ferran Aguiló i Susi Gómez, artistes plàstics, Antoni Caimari i Víctor Uris, músics,
Vull dir, és que realment la història d'Iguana és en bona mesura la història de l'espectacle de Mallorca dels darrers 40 anys. Hola! Sí, Xisco, te demanava quin va ser un moment decisiu en la trajectòria del grup.
Sí, això ho ha comentat també amb en Carles Molinet, de cara al reportatge que surt aquesta setmana de Variars, i també per comptar-ho després en aquestes curiositats. I va haver un moment en el qual el que podríem dir que era el nucli dur, entre cometes, d'Iguana, en el sentit que eren una mica ses persones fonamentals en tots i cada un dels espectacles, llavors es eren Neina Solom, Joan Carles Vallviure, Carles Molinet, intèrprets, i Pere Fullana, director,
van dir, oh, no sé, hauríem de donar una passa més. I se'n van anar tots a París a estudiar l'escola d'en Jacques Lecoq, que és una escola de moltíssim de prestigi. I això, evidentment, va ser un abans i un després. Allí van adquirir una sèrie de coneixements, de tècniques que, segons comenta Carles, els va permetre tenir una línia molt pròpia, molt específica. Una expressió pròpia, una manera de comptar.
fruit del qual d'aquesta experiència va ser un dels espectacles mítics de la companyia, que justament ara han reposat perquè estan fent una programació especial al motiu dels 40 anys i fa poc que l'han tornat a posar en el Teatre del Mar, Twist & Chekhov.
I és un espectacle que, ja dic, en el seu moment va ser... Va representar, estem parlant de l'any 1995, aquesta agilitat, aquest ritme, aquesta creativitat absolutament disparada, era un tipus de feina que mai no s'havia vist a Mallorca. I va haver, per això sí, va ser una mica un avanç i un després en una altra història de la companyia.
i què va passar quan vàrem fer Macbeth no sé si ho sabeu però aquesta peça d'en Shakespeare ni tan sols s'ha de pronunciar el nom la gent del teatre té fama no sé si ara, però vaja la gent del teatre té fama de ser supersticiosa amb la qual cosa ni tan sols s'ha de mencionar el nom no s'ha d'esmentar el nom d'aquesta peça que tu has dit perquè només esmentarà ja dona mala sort
llavors esteu ja d'haver dit saps, em sap greu, però la gent del teatre li diu se tragèdies coses. I cada vegada que se posa en escena Macbeth, ja ho he dit, va, ja perquè desgraci. I efectivament, a Iguana els va passar també, vull dir, quan faltaven deu dies per s'estrena,
Un dels actors va agafar unes engines, 40 graus de febre, no es podia moure, van haver de poder continuar els assajos com volen poder, i quan el dia abans de l'estrena, que estava prevista, va ser en Carles Molinet, que va agafar també aquestes engines amb 40 graus de febre.
Varen fer tot el que varen poder per poder estrenar, però encara l'Esquerra és protagonista, no s'aguantava dret, i varen haver d'endarrerí i s'estrena una setmana.
Això sí, després va ser un èxit espectacular. Recordeu que Iguana, a banda dels espectacles que ha fet a Mallorca, s'ha mogut molt pel món, per la resta de l'Estat, i fins i tot per l'estranger, i al Festival d'Alcàntara, a Extremadura, van fer aquesta peça en 1.800 espectadors. En la qual cosa també ha estat un èxit important de la companyia. Ara sí, la mala sort que arrossega sempre la tragèdia escocesa també els va colpejar ahir.
I en quines altres aventures s'ha ficat la gent d'Iguana? Sí, mira, és curiós a veure d'Iguana ja ho he comentat abans la persona que està també en Pere Fullana però la persona que està des de Começament és en Carles Molinet i tant en Carles Molinet com la resta d'Iguana com amb la participació d'altres persones, evidentment moltes més persones del Moresceni
han posat en marxa una sèrie d'infraestructures, iniciatives, que han col·laborat, han ajudat en això que era el seu objectiu, que era crear una professió teatral. Podem parlar del Teatre del Mar. El Teatre del Mar era un saló parroquial, després va ser la sala Rex. El 1990 van anar a Terrapa a Llaiguana, en principi el volien fer servir com a sala de sachos,
I varen dir, ostres, això té unes possibilitats espectaculars. Dos anys després es creava la Fundació Teatre del Mà amb el suport d'un centenar de persones de sa cultura, entre ells en Josep Maria Llompart, d'aquí comemora ningú al centenari. El varen inaugurar justament un espectacle sobre les rondalles de mossèn Alcobé i tot d'una va començar a passar pel Teatre del Mà gent de primera fila. Estan parlant de Toni Albà i Sagi López, estan parlant d'Elio Bassi, estan parlant de Bolràs...
i a més del Teatre del Mar i aquesta seva programació han fet un sellet propi de producions, producions del Mar, projecte teatre i literatura, han publicat obres de teatre representades en el Teatre del Mar, però en això podríem afegir també el que podríem dir que és el germà petit d'Iguana Teatre, que és el Teatre de la Sargantana. El Teatre de la Sargantana és una segona companyia que s'ha dedicat al públic familiar
I amb això podríem afegir moltíssimes iniciatives més. Carles Molinet i la gent d'Iguana, insistès, evidentment, amb la participació d'altra gent del sector teatral, han creat l'associació d'actors i actius professionals, l'associació d'empreses teatrals, el projecte Alcover, que és un circuit dels territoris de parlar catalana. I Carles Molinet va ser la persona que va redactar el projecte per la creació de l'escola superior de la Dramàtica.
I està ficat en moltes més iniciatives, com ara GESCENIC, una entitat dedicada als estudis i a la formació, la Federació Estatal d'Associacions d'Empreses de Teatre i Dança, o una federació concretament per a la seva problemàtica només per a les illes de l'estat espanyol, juntament Baleares i Canàries, que és la Federació Insulars.
Vull dir que Carles Molinet, Sigenta Iguana i molta gent que ha fet feina amb ells i que ha col·laborat en tots aquests anys, realment han estat imprescindibles pel que ara és el Teatre de Mallorca.
realment sí i m'has fet veure i ara reflexionava que diguem han tingut més presència per exemple en el meu cas en la meva vida del que jo era conscient m'has fet ser conscient de moltíssimes coses relacionades amb Iguana que ara mateix no...
que no en queixaven o que jo no tenia o que no era conscient i que resulta que sí, que tenen molta a veure amb vivències meves, no? Per tant, realment un grup que jo crec que hem crescut, tots nosaltres hem crescut conjuntament amb ells, no? Sí, sí, així és. Mira, jo per fer aquest reportatge de la Balears i evidentment té la mateixa informació que era comentar amb la curiositat de la història,
Jo he fet servir... Iguana Teatre mateix ha anat publicant, amb motiu dels seus successius aniversaris, 20 anys, 25, ara 40, unes edicions on fan un repàs de tots els seus espectacles, amb fragments de crítiques, amb textos que comenten la seva trajectòria, amb fotografies antigues. I he fet servir també textos d'altra gent entesa en el món teatral, com Javier Matesan, Antoni Nadal, Sònia Capellà...
Jaume Marcell i Francesc Perelló. Tot això m'ha servit per anar a contacte amb aquesta història, a banda d'això que, com he dit abans, és una trajectòria que jo conec. És ver, aquests darrers anys, com que ja no m'he dedicat a descriticar el teatral, Pentura m'he desconectat una mica, encara que el segueix, evidentment, pels mitjans de comunicació. I mira, és curiós, mira, acabem, si t'assembla bé, amb una curiositat. Tu saps quants anys vius en Aigüena? No? No?
Jo ho he mirat, i màxim 20 anys. Amb la qual cosa, bueno, l'Iguana Teatre ja ha superat la vida de 2 i 4 anys. I que sigui per molt més anys. I tant, i per molts d'anys. Amb quina tria musical tancàvem?
Bueno, mira, havia de ser una cançó, una música, millor dit, perquè no és a sense lletra, però una música, mira, és una música una mica de xunda-xunda, de ball, que també està bé, no?, una cosa així, mogudeta, de Mauro Picoto, i se diu Iguana. Jo he pensat que és la música dient per aquest tema.
Idò amb Iguana de Mauro Picotto, tancant aquestes curiositat de la història dedicades a Iguana Teatre. Xisco Roger, moltíssimes gràcies per acostar-nos a aquesta realitat històrica ben present encara.
Gràcies a voltros, i ja sabeu, si encara voleu saber més coses de la història d'Urbana Teatre, teniu el reportatge que surt a l'Ara Balears en paper aquesta setmana, o a l'Ara Balears a la web de manera digital. I res, una ferrada i moltes gràcies. Una ferrada, Xisco, gràcies. Que vagi molt bé, adeu.
I aquí el bon dia i bona vida tot d'una mosca. Entrem amb en Jaume Sastre per posar el focus anticolonial en l'actualitat. I recordem que avui arribem fins a les 11, però a partir de les 11 arriben els companys i companyes de transitant.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània és el moment de posar el focus d'encetar, d'encendre el nostre focus anticolonial, de colonial. Per això mos connectem amb en Jaume Sastre. Jaume, molt bon dia. Bon dia, com anem? Ha plegut molt fort damunt tu on tu eres.
Per una estona pareixia que era menjar entrada fosca. Però un moment m'ho recordat aquel desastre que va, quan governava l'antic, aquell que va entrar de llaveig també i que va matar un treballador o un vigilant de les obres de sones pares. Te'n recorda? Però un moment estava tan negre
Sí, sí, és vera. Estava molt negre i apareixia que venia, però bé, aquí on estic no ha fet molt de mal.
Acaba de publicar, però fa minuts no l'he pogut ni llegir, un comunicat en el teu perfil, Jaume Sastre, de X, que veig que té una sèrie de punts. Vaja, comença dient el Watergate i el comissari Villarejo. Explica-mos-ho. Bé...
Està motivat perquè aquests dies en Villarejo ha estat citat a declarar a Andorra per la justícia andorrana, l'han citat. Ella ha dit que va tenir moltes pressions perquè no hi ha nas i al final hi ha anat i una de les coses que va dir davant d'estiu a la llunyessa
va ser que l'operació a Catalunya no la fa un comissari, ni un coronel del CNI, ni un guàrdia civil, ni un capità o un comandant. És una operació d'alt nivell on de la presidència del govern d'un país i d'un altre intervenen. És a partir d'aquestes declaracions
que he escrit a Watergate i al comissari Villarejo. Perquè pens que no se dona prou importància a tot el que representa Villarejo. Perquè se confon el missatge i el missatger. I aleshores he volgut recordar
Volgo recordar el cas Watergate, que va ser del juny del 72 a l'agost del 74, en el qual codific de conspiració i ho distingueix del que és una teoria conspirativa. Una conspiració és una paraula que
existeix des de segles i que té sinònims com complot, conjura, trama, intriga, confabulació, contuberni, espanyol...
es basa en una fase, en un fet real, una fase real, d'on hi ha personatges amb noms i llinatges, documents, proves, algunes seran discutides, altres no, i en canvi una teoria conspirativa se basa en sospites, hipòtesis,
i a les cobracions exemple d'una teoria conspirativa seria per exemple jo que sé difondre que els americans no van arribar a la lluna i que l'aterratge l'Apolo 11 era
va ser un muntatge creat dins una nau de l'Irona i coses d'aquestes, no? Durant el Covid hi va haver moltes teories conspiratives que van circular sobre l'origen, sobre com se podia...
afrontar i combatre, etc. El Watergate és una conspiració que té una data, ja ho he dit, que va ser una acció on hi ha diferents elements que d'una manera secreta
conspiren. El centre d'aquesta conspiració va ser la Casa Blanca amb Richard Nixon de president on a través de les esclarregueres se va contactar delinqüents perquè saltassin la cel del partit demòcrata i simulant un robatori instal·lassin
micros o culs per, en Nixon sabrà perfectament què pensava i quin comptes fèiem fer els demòcrates, no? Dins d'aquesta conspiració, arribàvem a...
fet fora mental que va ser el qui ho va fer arribar a la premsa. Evidentment, el qui va fer arribar a la premsa era una persona que coneixia de primera mà la conspiració. El va fer arribar en el Washington Post i va agafar el nom de Gargamella Profunda, que era el titú d'una pel·lícula pornogràfica.
I aleshores van haver de passar 30 anys, fins al 2005, que no se va destapar qui era Gargamella Profunda. La Gargamella Profunda era Nimeri Manco que Mark Feld, que havia estat subdirector de l'FBI en el moment de Watergate.
clar aquests 30 anys ja es van fer moltes suposicions etcètera però clar el fet que hi és un pseudònim va fer que tota la tensió s'ha centrat sobre el que transmetia aquesta font oculta i no sobre qui era però 30 anys després 3 anys abans de morir aquest personatge
Marc Feld doncs se va destapar qui era i resulta sa primera pregunta que molts poden fer és que és el que du a una persona a delatar a passar informació que té informació privilegiada pel lloc que ocupa i
I algú dirà, bé, ho va fer per motius heroïs, per motius ètics, per motius de fomentar, de respectar la substitució, l'FBI. Ho va fer per això? O ho va fer per motius personals de rebenja, de ràbia, de ressentiment?
etcètera, ho va fer per d'obbes, doncs quan se va identificar que ell va sortir de ser Mari, va ser ell que va sortir de ser Mari, va resultar que era una mescla ambigua de tot això que he dit, i per una banda ell pensava i va justificar que en Ben Nitson, doncs l'FBI se convertia en un òrgan de poder, un ressort de poder a les ordres d'expresident,
que hi havia una motivació ètica també i ho van presentar com seroi, no?, que lluita contra la corrupció, però després se va destapar que un dels motius era que estava ressentit, molt emprenyat amb el Nixon, perquè quan se va morir en Hoover, el 72,
ell se pensava que seria, com a su director, que seria s'el·legit. I Nixon no el va voler, alhora se va sentir menys preat i en veure el que estava passant i tenir-se informació, doncs va decidir de filtrar-la en els periodistes...
i donar-los pistes perquè cercassin, per allò era ja dir, els anava dient on hi havia l'agra dels quatre anys, saps? Sense aquesta gamella profunda no s'hauria d'estapar ni s'hauria conegut el Watergate. Però després va resultar que una vegada se va saber qui era perquè ell va sortir de Sant Mari, després va resultar
que aquest personatge havia estat condemnat any després i multat per un tribunal per haver fet el que havia fet, en certa manera, en Nixon. És a dir, el membre de l'FBI i el responsable de l'FBI, no sol director, però havia participat,
amb una cosa que ja m'haurà sentit parlar i a nostres oients, que és Cointelpro, que era un programa de contintel·ligència secret de l'FBI en el qual es vigilava grups considerats radicals o subversius, se'ls infiltrava,
i de dins se'ls destabilitzava, se'ls intoxicava amb informació, amb intoxicació, i ell, doncs, en el moment de la guerra del Vietnam i la lluita per un dret civil dels afroamericans i un moment de hippies i això, doncs ell havia ordenat els corcollis secrets en habitatges i oficines de sospitosos
havia fet escorcoll sense autorització judicial una pràctica clarament il·legal. Aleshores, 30 anys després, ell va morir 3 anys després que
sortia de ser Mari sortia de ser Mari el 2005 va morir el 2008 i ja de l'Iran tenia problema d'Alzheimer i això aleshores, esclar a veure en fer el decret no era cap heroi sinó que va ser una persona que tenia cert informació privilegiada i que va utilitzar per motius personals
i va denunciar, va permetre que se sabessin coses que ell mateix havia fet. He volgut recordar això i comunicar això perquè hi ha molta gent que ho ignora per afrontar el cas Villarejo. Villarejo és un personatge que està implicadíssim en l'operació Catalunya. L'operació Catalunya va començar l'any 2012
El 12 de setembre, l'endemà de la gran manifestació de sonda de setembre en què centenars de milers de catalans van sortir en el carrer i l'endemà mateix el Fernández en el Ministeri d'Interior d'en Rajoy va convocar una reunió amb el Ministeri d'Interior de Madrid i ja hi havia en Villarejo.
Llavors, en Villarejo és un personatge amb poca vergonya, bueno, no diré poca vergonya perquè no se li pot dir poca vergonya, s'ha de dir és un sinvergüenza.
Perquè en espanyol no tenen la paraula poca vergonya. No és poca vergonya. No perd mai tota la vergonya. Per tant, no podem dir que en Villarejo és una poca vergonya perquè sinvergüenza i poca vergonya no és exactament el mateix. Foraster, entén que una persona pot perdre tota la vergonya i no en teniu. Per tant, és un sinvergüenza, és un corrupte, és un criminal
Però pens que han de distingir la persona del que està dient i del que està dient des de fa temps. Com a mínim per investigar i no desqualificar el que diu a partir del que ell representa. Ell és un policia franquista...
era de la policia armada l'any 72, va estar uns anys amb excedència, 10 anys, va muntar tot un operatiu de servei d'intel·ligència privat, va arribar a tenir 46 empreses, d'acord, tot un muntatge, el qual manejava milions i milions d'euros,
i s'oferia a empreses com s'oferien a Brian Bilbao i a Viescaia per espiar per encàrrec, per fer feina bruta per encàrrec, saps? Després era un personatge impresentable però pens que cometen s'error de
Amb aquesta etiqueta, amb això, dona importància a tot el que està diguent.
Evidentment, si ho dius per interessos propis, però com veig d'escriure l'altre dia també a tu i a Itx, en una situació normal, Felipe Sesto i Felipe González i Pedro Sánchez i Mariano Rajoy ja l'haurien fet suïcidar amb un, jo què sé, no?,
Fa en Putin, no?, que patinen per la finestra, no?, i dic que si no l'han fet matar, no l'han fet suïcidar, no, no, aquest home no ha tingut un accident fortuit de casa seva, que ha patinat per l'escala, o un accident de cotxe, és perquè els fa més por de mort que de viu.
però això ho ha explicat bastant perquè la informació que té si ja donen ses espipallades que dona ja el van enmollar de sa presó això t'anava a dir això t'anava a recordar i va dir que si no la mollaven començaria a explicar coses i clar li tenen més por el tenen més por de mort que surti tot el que tenen els seus arxius perquè ho gravala tot
Escoltat, es parlava d'abans, no? I que en Joan Riera, i que en Berger... Sí, sí, sí. Parlava de Pegasol i tot això. Sí, sí, sí. Aleshores, pens que en Villarejo és un personatge clau i acaba aquest article que ha acabat de penjar dient que en aquest moment s'estat espanyol. És una situació d'implosió.
perquè Escar de Villarejo ja fa anys que existeix i que ha dit coses sobre l'atemptat de Barcelona d'esgorts del 17 i ha dit coses sobre el cas Sando Rossell, sobre Jordi Pujol, com s'han fabricat proves falses que hi havia implicat el PP, hi havia implicat la Cospedal,
de Santa Maria aquell que va estar a Barcelona ja no recordes el nom però ja me vendrà etcètera, etcètera, etcètera
Doncs en aquest moment s'estat espanyol continua tenint en Villarejo, que ha anat a Andorra i ha dit que tot el que va passar a Andorra i el sovany d'Andorra, que se'l van encarregar des d'Espanya, que això no va ordenar un coronel del CNI a la Seguració, no té prou poder per moure això, però si en Rajoy en persona va anar a Andorra.
i bé, doncs estic dient que a part d'en Villarejo i tot això resulta que en aquest moment també ho heu comentat en el programa anterior resulta que el fiscal general de l'estat està assegut a la cadira d'acusats acusat d'haver filtrat que sa pare de Nayuso
tenia problemes amb assenyalgia tributària, no? I potser ho heu dit, aquí filtra tothom. Sí.
tot deu filtre i a Espanya no hi ha periodisme d'investigació, hi ha periodisme de filtració i l'estat espanyol doncs l'operació Catalunya és un exemple més però aquí ja s'ha pogut parlar de l'operació Mallorca
que va començar amb el desembar d'Eduardo Inda i que va acabar després que l'OM ha destruïda i la Maritona monar la presó aleshores en aquests moments Espanya amb Villarejo que de cada vegada agafa més onada
escars de fiscal general que tu vas dir que bueno que hi ha uns odis sí sí sí d'aquí d'aquí sortiran cosetes però si no en tinguessin prou l'emèrito acaba de treure el seu llibre
doncs parla de què ho feia el preparau si l'estat espanyol no està en implosió i no té uns problemes interns en què és com un volcà en erupció que tota la merda està sortint i el que m'ha preocupat és que
Catalunya, des de la Nació Catalana Sencera, des de Seguir Balears, des del País Valencià, on ja també tenen una altra merdera, collons, amb tot això d'en Mazón i Pepo de Vots i tot això, que és un altre front molt gros que tenen obert, tot això nosaltres no aprofitem el que està passant per dosar-hi una nostra homòlica nosaltres que fessin independència.
Efectivament, efectivament. I no fiquen mort en les bregues i el problema d'intent d'Espanyol i d'Espanya i no volen salvar Espanya dels propis espanyols. Espanya sap el que vulguin els espanyols i el que nosaltres hem de fer és mirar.
i d'anar cap a Canostra i fer la independència d'una punyetera vegada Jaume com que ja anem curt de temps vull recordar o dir a nostra audiència que fas una conferència que m'apareix especialment interessant aquest dissabte és a Felanich, no? Sí, és a Penyes de Marells
coincideixen l'aniversari de la penya, que són 22 anys,
La penya barcelonista més greuça del món, eh? Hem de recordar-ho. 1.500 socis. Sí, sí. Doncs faré una conferència que es titula El Barça més que un club, els casos Rossell i Negreira. I una de les coses que faig comptes treballar a fons és precisament això que he explicat entre
La diferència del que és una conspiració, per això Catalunya és una conspiració on hi estan implicats la Sarsuela, la Moncloa i d'aquí per avall tot, tot el ressort de poder, jutges, fiscals, policies, guàrdies civils, etc. I el cas de Rosell és un cas...
que forma part de tot el conglomerat de l'Operació Catalunya. I això ho ha reconegut i ho ha dit i ho ha explicat en Villarejo. Entens? En Villarejo ho ha dit i ho ha explicat. En Sandro Rossell era un perill i a sa vida li va escaramentar l'associació catalana i el Barça a sa vida desacredita, a sa vida...
Debilitar, quan fos, i en Rossell no li perdonen, ja s'han president del Barça, tot i que molta gent el té, president i president independentista,
en Rosell va obrir la porta de ser cadena humana, crec que era, i d'un acte multitudinari de l'independentisme, va obrir el camp de futbol del Barça, va posar a disposició. I van decidir anar per ell i carregar-se'l
i tots sabem com ha acabat. En fi, el cas de Rosella va acabar que va... del segon dia que ho jutjassin després de 645 dies tancat a la presó negant-li 13 vegades la llibertat condicional, li va dir que no pots anar perquè n'hi ha res en compte, teva. Tot havia estat un muntatge
de la policia espanyola de la Guàrdia Civil dient que existia un suporat informe de l'FBI en què acusava Rosell de blanqueig de Dolbés blanqueig de Capital i quan va ser sora que la Fiscalia hagués de portar aquest informe de l'FBI aquest informe de l'FBI no existia sí, sí
i no els va quedar més remei, però va haver-lo de mollar, i ara li han de pagar, no sé...
Esquerra Rossell encara ara genera moltes notícies perquè Rossell està molt emprenyadíssim i és una persona que se li fan, ho fa pagar, no? I està decidit arribar fins al final i sabre des de quin despatx de Madrid, del govern de la Sarsuela i de la Moncloa quin dia qui va donar sordre d'anar per ell.
i de cada dia teníem més proves més documents
perquè clar, aquí tota la mesura que ha sortit ha sortit des de l'interior de l'estat si hi ha cintes on en Fernández Díaz diu amb un jutge que s'ha encarregat la sanitat catalana escolta tu, això no és una teoria conspiracionista això és una conspiració de manuals
i que s'ha d'anar fixar els fons i per la seva opinió sobre això Catalunya continua en marxa i un altre dels seus apartats és el cas Negreira així com ara tenen bastant el cas Rossell cada vegada està més clar ja no el poden utilitzar per desestabilitzar el Barça doncs s'han inventat el cas Negreira
que encara no ha arribat en el final però que encara dos per tres sobretot quan hi ha partits importants per exemple davant del partit Madrid-Barça tres dies abans se va tornar i va escanyar a Greira entenc que ho vull dir ho van utilitzant d'una manera per desestabilitzar per emmerdar per intoxicar i fer mal al Barça
Idò Jaume, si t'apareix bé, acabam citant la nostra audiència, sobretot els que són de per aquella zona. El Barça més conclú pel cas del Sandro, Rosell i Negreira, càrrec d'en Jaume Sastre i Font, presentat en aquest cas per en Bartomeu Mestre, en Balutxo, i serà dissabte, avui de novembre, és a dir, aquest dissabte, la seu de la penya barcelonista dels Tamarells, situada en el carrer dels Horts, número 50, pel...
jut de vora, cap moix sí, sí, a les 21 hores mos hi veurem molt bé, to meu, doncs fins dissabte idò, sí, gràcies i tothom està convidat a venir i si hi ha altres bandes interessades en què parli d'aquest tema, doncs encantat segur que sí hi hagi gent qualsevol que m'hugui escoltar encara que siguin dues persones exacte, ho val la pena gràcies Jaume gràcies a tu i a tots vosaltres, adeu
Gràcies a en Jaume Sastre i ja ho sabeu, teniu aquesta opció d'escoltar sa versió llarga d'això que mos explicava ara de l'Oderer aquest dissabte a partir de l'an nou a sa penya barcelonistes tamarells de Falanich. Nosaltres acabam aquí, vos convidam a continuar a una mediterrània, sobretot perquè ara arriba a les 11 en punt
el programa transitant, ja són aquí, ja estan preparats, i a continuació, com sempre, la millor programació. També, si voleu estar pendents de l'actualitat, entreu a Diari de Balears, ja hi ha 4 o 5 notícies noves respecte a el que vos hem comentat, el que passa és que ja no les podrem explicar, i també demà, a partir de les 7, el Crepus que encén estels, i a partir de les 8, bon dia i bona vida.
It's farewell And maybe we'll come back To both look and tell I guess there is no one to blame We're leaving ground Leaving ground Will things ever be the same again It's the final countdown
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.