. . .
Bona nit.
What makes love sparkle in the rain? What makes love grow with joy and pain? Why must I always sing love songs?
It makes love like mine If love is all that is mean to me Then you are all things it means to me I keep on loving you as I know
Makes a love like mine Your smile in spring Summer, winter and autumn Is my sunshine all year round Your touch can bring
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània, el 88.8 de freqüència molt dada a onamediterrania.cat. És el moment d'escoltar la salutació. El bon dia que mos envia Maria Nadal.
Si la paraula record hagués de ser una cançó, seria Judit. Joan Deusà té aquesta manera tan seva d'explicar històries senzilles que acaben sent molt més del que semblen. Sense artificis, sense grans discursos, només emoció, quotidianitat i una veu que sap tocar el que no sempre sabem dir en paraules.
Judit parla d'aquelles persones que passen per la nostra vida i d'alguna manera hi queden, d'aquells instants que el temps no apaga, només transforma. És una cançot que t'agafa sense pressa però no et deixa anar, que et recorda que estimar no sempre vol dir retenir, sinó recordar amb tendresa.
I pot ser per això connecta tant, perquè tots tenim un ajudit, un nom o un moment que ens fa somriure quan torna en forma de melodia. I quan sona aquesta, només cal tancar els ulls i deixar que el record faci la resta. Un missatge d'algú que no conec diu que fa temps que ha mort per veure'ns un moment.
Com ho tinc demà a la tarda per quedar algun bar de gràcia, un petó ajudit. I de cop s'atura tot. Noto que em rebenta el cor. I l'endemà trobo la barra, tal com et recordava. Estàs igual, doncs tu has millorat.
dos mil batalles i entre birres em dius d'anar a sopar jo només penso no em miris així no em miris així que m'explota el cap que saps que moria per tu i per viure junts les coses tontes i subtils i alguna bo
I no sé com, però som a taula amb el vi que t'agradava i deixes caure que et vas equivocar. Que saps molt bé que és massa tard i no pretens trobar-me allà, però simplement m'ho volies explicar i em busques una mà. No em miris així, no em miris així, que m'explota el cap.
Les coses tontes i subtils i alguna bomba del destí, jo. I se m'escapa aquell petó que no sabia que et guardava i l'abraçada que ens porta a casa, que baixi el bui o atori.
Maria Nadal que mos dóna es bon dia amb en Judit, d'en Joan Dausà, i nosaltres que li desitjam un feliç dia d'aniversari, molt d'anys, Maria, amb aquesta cançó que també li dedicam a ella.
Avui ens hem reunit aquí, arribats de tots els vents, per celebrar junts el camí, que anem guanyant la guerra al temps, que seguim vius al joc imprevisible, que en tenim prou quan coincidim enmig de l'aberí d'aquest món impossible.
I amb el cor a cel obert de rialles i records, qüestionar tots els poders, celebrar els antics amors, vells somiadors vivint a la deriva. Quan fa mal temps, si ens plora el cor, solem cantar cançons com si ens hi anés la vida.
Seguim sumant històries, seguim vius, salvant a poc a poc tots els paranys. Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí, malgrat tota la boira del camí, els laberins de la paraula junts.
Anem a poc a poc perquè anem lluny.
quan la mort ens porti flors, quan la vida ens porti lluny, quan visquem en els records. Quan el temps ens tanqui els ulls, tingues clar que tot és un miratge. Potser al final ja haurem entès que no som gaire més del que donem els altres. Seguim aquí,
Seguim sumant històries, seguim dius, salvant a poc a poc tots els paranys. Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí, malgrat tota la boira del camí, els laberins de la paraula junts.
Anem a poc a poc perquè anem lluny.
Molt d'anys, Anna Maria Nadal. Avui és dimecres 5 de novembre de 2025. Això és bon dia i bona vida. I tot d'una, vos oferirem un repàs a l'actualitat en forma de repàs als titulars de Diari de Balears i de Vila Güell. Per continuació...
Escoltarem una entrevista a la Caterina Carmany, sobretot en tant que escriptora, tot i que ja sabeu que és la corresponsal de TV3, la Silla de Balears. També ens connectarem amb en Juan Manuel Aranda, de Podem. Amb ell revisarem diverses qüestions de la actualitat, sobretot de la defensa de la sanitat pública.
Parlarem també amb en Jaume Parelló, responsable de sensibilització del casal petit. Ens connectarem a les 10 en punt en Marisa Cerdó per fer literatura comparada i a les 10 i mitja atendrem el nostre focus internacional amb en Joan Manuel López Nadal. Avui, en primer lloc, parlarem de les eleccions municipals dels Estats Units
de les eleccions a Nova York i a altres ciutats importants dels Estats Units. Començant, però, amb aquest repàs que vos anunciàvem a l'actualitat, un repàs que feim com cada dia, revisant en primer lloc el diari de Balears.
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I diari de Balears obre amb aquesta bona notícia que mos explicava un grup de joves ahir de matí, i és que neix el primer correllengua germanat, una flama per reivindicar la llengua i el territori.
També Diari de Balear es dedica tres peces a una altra de les notícies importants d'avui. És que aquest dimecres vespre hi haurà la gala de Premis en Derroc de la Música Balear. Vos ofereix 10 claus per no perdre res dels Premis en Derroc de la Música Balear.
i vos informa i vos recorda que Vida, la plataforma audiovisual Vida, vida.cat, retransmetrà en directe els premis en derroc de la música baleà. Si no teniu entrada i no el podeu seguir
en viu, però heu seguit-lo en directe a través de vida.cat. Més qüestions, el diari de Balears mos ofereix una anàlisi titulada Els que fan submarins que no submergeixen, vaixells que no entraran al seu port i per a caigudistes que xoquen amb fanals vigilaran el polvorí de Sant Sant Joan.
que pot fallar. Maria Antonia Font, la lluita per la independència ara mateix està desestructurada, però viva en el cor de la gent, diu Maria Antonia Font en una entrevista que...
li ha fet la plataforma audiovisual Vida. També destacam un posicionament del director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Llorenç Prelló, que diu que el govern s'ha ofert a formar els funcionaris de la policia i la Guàrdia Civil, però no ha ottingut cap resposta de la delegació del govern espanyol.
Més qüestions, el PP es revenja i vota no a tramitar la llei de la societat civil. Aquesta és l'explicació, el posicionament del fòrum de la societat civil després de la decepció de veure com el Parlament rebutjava tramitar aquesta llei.
Més qüestions de l'actualitat. Les seleccions de Catalunya i Palestina jugaran un partit a l'estadi Lluís Companys. I també informa a Diari de Balears que la UIP presenta un ambiciós pla de llengües per reforçar l'ús del català i promoure el multilingüisme.
També que l'Obre Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Catalans organitzen unes jornades sobre la commemoració de la conquesta de Mallorca, que el Consell de la Joventut celebra la segona fira d'entitats en el marc dels 40 anys del Consell, que el govern i l'OIP reconeixen els millors treballs universitaris vinculats a l'emprenedoria
i la innovació i que Unima Balears, que és qui ajunta els treballadors estitallaires, també denuncia la manca de sensibilitat de Rafael Brunet i demana
més diàleg amb el sector cultural. Finalment també destacam que Margarida Proens destaca a la World Travel Market la transformació del model turístic i el posicionament cultural de les balears.
i encara vos destacarem una notícia més que diu que el govern espanyol imposa en els exàmens teòrics de pilots civils que es facin en espanyol o anglès amb on anem ara sí ja a la portada de Vila Web ja hi trobam com a notícia més destacada en aquests moments el socialdemòcrata Zoram Mandani revoluciona la política nord-americana i serà el nou balde de Nova York
i una peça complementària que s'atitula Qui és Zoran Mamdani, el jove socialista que ha revolucionat la política dels Estats Units? Menys preus, dinerots i la reconstrucció pendent. Gampampals fuig onze mesos després. També les víctimes declaren en la segona jornada la comissió d'investigació sobre la gota freda.
el Congrés Espanyol i destaca també Vilaüeb que Villarejo ratifica la batllia que Espanya va atentar contra la sobirania d'Andorra per l'operació Catalunya i també destaca que els castellanoparlants com a víctimes de delicte d'odi
Les claus de la sentència inèdita a un usuari de X. Aquests són els principals arguments informatius que té a hores d'ara VilaWeb, el diari VilaWeb, la seva portada. Tornem a la portada del diari de Balears.
Hi trobeu multitud de notícies i també la secció d'opinió. En aquesta secció hi trobeu l'article d'en Joan Vicenç Lillo, els Estats Units d'Amèrica i el món, el d'en Alila Tomàs, la memòria del ciutadà Juan Carlos, l'article d'en Rafael Borràs, titulat Macromagnituds de l'ocupació laboral versus la realitat de cadascú.
L'article d'en Joan Lladonet. Una nova nació catalana necessita Esquerra Republicana i Junts Units. I, finalment, el de Miquel Ripoll, titulat Rosalia, de l'amor, el consol i la llum. Tots aquests articles els trobeu a Diari de Balears, de Balears.cat. M'anam ja a escoltar la primera entrevista d'avui. És una entrevista
que li feia en Marisa Cerdó. Per cert, avui té secció, en Marisa Cerdó, en Caterina Caramany. Escolta'm-la ja.
Benvinguts a Betes de Mots. Avui tenim entre nosaltres na Caterina Kermany. Moltes gràcies, Caterina. Gràcies a molt. Perquè sé que has fet un parèntesi i això t'està molt agraït. Moltes gràcies. Bé, na Caterina va néixer a Sant Joan l'any 75 i va estudiar periodisme a Barcelona. Va realitzar diversos postgraus, noves tecnologies i comunicació i actualment és la corresponsal de TV3 a les Illes Balears.
va començar la seva tasca de totes maneres fa molt més temps en els serveis públics de comunicació a Catalunya Ràdio l'any 2005 i del 2007 al 22 va passar a ser coordinadora i redactora de TV3i Catalunya Ràdio a Madrid. Bé, avui estem aquí per presentar la seva novel·la El temps de les Magranes. És la seva primera novel·la
I ella diu en un moment d'anar que confessa que la literatura espera una oportunitat immillorable per fugir de la realitat. Perquè clar, està ben vinculada a causa de la seva professió.
se declara una lectora compulsiva i com a escriptora cerca de transportar-se a llocs nous, cercant nous ponts de vista i experimentant noves maneres d'escriure. Diran les històries d'herois, reines i antiherois de la vida quotidiana i en tots els llibres
preferits, com fes, si queda jove li va impactar especialment un món feliç, donar-lo d'Uxhálder. Molt, m'ho va impactar molt. A mi també. Va llegir molt jove, suport, molt petita, i... sí, m'ho va impactar.
la seva destreza per construir escenes emotives i crear diàlegs, plans d'humor i d'irònia són dos aspectes que per mi són determinants en aquesta obra i per enganxar el doctor també, o com a mínim a mi. Una de les coses que més me va agradar de sobre és que hi ha moltíssim de temes, hi ha moltes temàtiques, perquè podríeu dir que és més important el paper de la dona dintre la societat,
També n'hi ha molt d'altres. Jo m'agradaria saber si quan tu et vas començar a posar a escriure, ja sabies que volies parlar de tot això o va ser el llibre que t'hi va dur. Són temes que a mi me les duia de dins, perquè és evident. Però van anar sorgint a mesura que jo m'anava com a lliberant també escrivint i amollant-me.
crec que aquestes magranes són fruit de l'inconsciència, perquè quan jo vaig començar a escriure no sabia que me'l publicarien, per tant jo me'l vaig deixar anar, jo ho necessitava, i vaig començar i començar i començar, i me vaig anar emocionant, els personatges me van anar captant, ara que he vist el llibre que he d'anar
de l'Antònia Vicenç, que la vaig entrevistar i, després de molt de temps, va treure aquesta novel·la, Crideu-la mort, arran, digueu-me on va,
I li vaig demanar com és que ja era hora de tornar a fer prosa, com és que has estat tant de temps. I diu, perquè els personatges m'aixerraven, però jo no sabia molt bé què fer amb ells i les tornava a deixar dins un calaix. Jo els personatges m'aixerren també. O sigui, i en aquell moment sortien personatges que me deien coses, que volien fer coses. I a mesura que anava passant jo m'ho anava gaudint més, m'anava ficant més, anaven sortint més temes. I...
I clar, me la vaig deixar anar molt perquè això no tenia la sensació ni la certesa que publicaria aquesta novel·la. Si no vaig equivocada, aquesta novel·la la vas gestar a Madrid quan treballaves allà. Sí, vaig començar a escriure-la a Madrid i crec que des d'un altre lloc no hauria sortit el mateix, perquè ja tenia aquesta enyorança de tornar a Mallorca
I revivia moments, i revivia aspectes, i revivia la padrina, i revivia frases, i revivia... Sí, des de l'enyorança i des de l'amor, no? Per tant, és un llibre que està escrit des d'entranyes i des de cor. I crec que des de lluny és quan més vaig viure aquesta enyorança. Ara mateix no es creuria el mateix.
Per tant... Ja no t'enyores. Ja no m'enyores, perquè ja he arribat, no? Clar, clar. I clar, no crec que me sortís, perquè també hi havia aquestes expectatives del que me trobaria, no? I per tant se va barrejar una mica tot, perquè en el principi també va sortir com un homenatge, un conte, un relat curt, un homenatge a la meva padrina, i a poc a poc van agafar amb força, em vaig enyorar molt, vaig...
Vaig lamentar o va passar més temps amb les padrines i amb la Tia Maria i amb persones que ja no hi són i que hi hauria hagut de parlar més o d'estar més. I d'aquí va sortir l'altre personatge, en el Margot, que és la neta de na Joan Aina que torna a Mallorca després de 30 anys fora. I a partir d'aquí
Jo crec que un dels temes que conec amb el lector és precisament aquesta sensació d'haver pensat, mirau, per què no li vaig demanar això a la meva predina, per què no li vaig demanar això a altres, això jo crec que és un sentiment universal i que conec molt bé amb el lector. No hi pots fer res perquè no hi pots fer res, no te n'has de penedir tampoc de res.
perquè quan se va morir a la meva padrina jo era molt petita, en el cas de la padrina catalina, jo tenia vuit anys i en el cas de la padrina Joan Aina era més gran, tenia vint i escaig, però vivia a Barcelona. Llavors, clar, la meva tia Maria fa poquet, però jo record que quan venia a Mallorca d'estudiar a Barcelona, la meva mare se me deia, has de anar a veure la tia Maria, has de anar a veure la padrina d'allà baix.
i sí que ho feia però sempre ràpid i a vegades no hi penses i tens moltes coses i ets amics i molt de renou i després dius ai. Ho hauria d'haver fet, però sempre teníem preses quan són joves. Mira, cada generació té lo seu.
Diu la filòsofa Lisa Rosselló, que també va venir en aquest programa, la vam entrevistar amb motiu d'una obra que ha escrit sobre la dona i Mallorca de Terracomán, és una obra d'assaig, una novel·la, que si el sistema patriarcal ha perdurat al llarg del temps és perquè les dones s'han encarregat de perpetuar-lo. Tu trobes que ara mateix això s'està trencant o
Jo crec que tenim molts micromasclismes i moltes actituds masclistes que m'ordenen imposades per la societat i la cultura terapatriarcal. No és només per aquest factor, perquè nosaltres a vegades reproduïm estereotips que hem vist fer que són masclistes.
I són coses petites, jo crec que val la pena, xerrar amb unes amigues i una madera, tot el dia estaríem frenant i no podríem pensar en res perquè si hi penses en reproduïm molts.
que me'ls han imposat els homes i que nosaltres continuem vivint de Montsescana. També dius en algun moment que Disney ha fet molt de mal. Molt de mal ha fet Disney, molt de mal. En aquest sentit, jo crec. Sí, jo no vull ser princesa ni trobar un príncep blau, però ho he volgut molt de temps i és un fracàs absolut i una decepció perpètua.
I per exemple, hi ha una cosa que se queda a fuig, que és molt petita, però quan hi ha dones queixaven malament d'altres dones.
que si va curta, que si va llarg, que si va maquillada, que si no va maquillada, que si té un nòvio, que si l'ha deixat, que si s'han separat, que si... Perquè sempre és ella la culpable, la mal vista, la que va massa llarga o massa curta, perquè ells ni van curt, ni van llarg, ni tenen moltes lotes, ni poques, ni res. Només jutjant nosaltres amb uns patrons marcats per ells,
i que nosaltres reproduïm, vulguis que no. I jo d'aquestes, quan es fan aquests debats, aquestes xerrades, i veig que no hi ha bona intenció, no és una crítica constructiva, me'n sol que no. Sol dir, és que a mi no m'agrada xerrar malament d'altres dones, perquè no em deixarà bé de ser bones, perquè és que les veiem o molt veiem com en amigues, o com a competència, o com...
No l'entenc. Per competitivitat. Perquè ens haurien de fer, jo dic magrana, lloc de fer pinya, haurien de fer magrana i juntes som més fortes. Crec que ho comencem a veure, però ens queda recorregut i ens han de confiar més unes en les altres. Ara que fas referència a aquest simbolisme de ser magranes, era això que volies dir també amb aquest títol? No.
No, ha estat, o sigui, jo tenia molt clar el títol, perquè quan vaig començar amb la meva padrina i la meva padrina tenia un magranès, tenia magranès, i jo ara visc a casa de la meva tia Maria, a l'hora era a casa de la meva tia Maria, que també tenc magranès, o sigui, és com que la magrana és molt present, no?, i des de petita, jo me'n record que la meva padrina m'enviava balla en magranès, ves un poc i jugava en magranès. Llavors, era com que ho tenia molt clar, perquè ho vinculava molt a la meva padrina.
I després, a partir d'aquí, clar, també cerques coses. Jo, com a periodista, quan t'escric, cerco moltes coses. A vegades començo a escriure i cerco tantes coses que ja m'han passat sort a baix, m'han passat aquelles pareidones que tenim per escriure, que tampoc no entenc massa més. I clar, vaig anar descobrint moltes propietats de Semagrana, molta simbologia de Semagrana, molt d'anàlisi de Semagrana que no sabia. Per tant, a més a més, és un llibre que m'ha enriquit jo moltíssim, fent moltes recerques.
i estic molt agraïda i no l'he de tornar a llegir perquè segurament el canviaria no m'agradaria, però sí. Jo l'he llegit moltes vegades. A la novel·la els personatges masculins és una cosa que m'ha cridat molt l'atenció. Quan se frustren,
perquè hi ha qual cosa que no els surt bé, tot d'una comencen a veure, o adopten conductes violentes, o tenen relacions extremitrimonials. En canvi, les dones, els personatges femenins que construeixes, allò que fan és contar-se les coses entre elles. I això és una cosa que m'ha cridat l'atenció, perquè penses, tal vegada, que allò que volies dir amb això és que les dones saben expressar les seves emocions, i en canvi els homes
no troben les paraules i per això se tiren al col. Jo crec que una cosa no està pareada amb l'altra, vull dir que tu pots tenir un desengany i dir avui sortiré fins que ha sortit sol.
Crec que no és exclusiu ni d'homes ni d'homes i que nosaltres també, o sortir perquè t'ha deixat o t'ho has deixat amb algú i cercar algú altre tot d'una per passar un vespre. Vull dir que això no crec que sigui d'homes o d'homes. Però sí que crec que les dones, amb aquesta amistat que tenim tan poderosa i que ens ajudem quan ens estimem, ens ajudem, ens acompam i ens surt aquesta força per ajudar aquella amiga que no se't dón perquè ho faries tot,
i a lo millor de comprensió i a lo millor de riure. Crec que cream com un teixit, com una taranyina, que avui en dia, a més, és molt difícil, amb aquesta societat tan individualista que tenim, trobar aquests espais d'unió, de taranyina, de mà que dona sa mà. Crec que això a les dones ho tenim. No sé si perquè...
Han viscut sempre es portes endins, mai. Dins àmbit domèstic. Dins àmbit domèstic i podíem fer aquestes xerrades, aquestes...
confidències, no sé si és per això, l'explicació no t'ha de ser d'anar, però crec que aquest vincle entre homes no existeix, no està mai en un cercle íntim d'homes, no ho sé, però m'imagino que no, i jo sempre quan vaig de viatge o quan surto per aquí o per allà, i a vegades veus un cop de dones que de cop i volta,
i és que el faixen, és que dic, és que és tan sa, això. M'encanta. I jo l'he viscut, i l'he viscut. Passar-ho malament, i que les meves amigues vinguin al rescat, i que siguin el meu refugi, i que m'ajudin a sortir-ne, i que me recolzin, i sempre tenir aquella mà que te dona força. Després hi ha la família, evidentment, hi ha altres nuclis, però el nucli de les amigues és que és una cosa molt potent.
que llavors poden passar, no importa que siguin de tota la vida, poden ser aquelles dones que en un moment determinat se troben i tenen coses en comú i poden desofegar-se. Però fixa't que en la novel·la també hi ha coses que no s'arriben a dir. Això és el que te volia demanar ara, perquè és graciós. Jo això que dius també ho he sentit com a dona.
Ens ho expliquem, però a vegades no tot. I jo et volia dir quines coses són aquelles que no expliquem, que és que hi ha autocensura... Hi ha autocensura per... Sentiment de culpa, no ho sé. Per aquesta llosa, que jo crec que naixem amb una llosa de culpa i de vergonya.
Si no te sent culpable, te sents avergonyida. Molts ensenyen a ser adequades, a ser correctes, a no expressar massa ni massa poc, a no plorar... Els homos també m'ho diuen que si ploran molt, si cridàvem o molts ens fan histèriques, loques, bruixes... I en tot això ho carregam a les esquenes i naixem ja. Per tant, molts fa vergonya, fins i tot en ser nostres amigues, explicar determinades coses perquè...
Perquè me'ls sentim culpables o me'ls sentim avergonyides o perquè sentim que allò que mos passa potser és tan gros però que potser mos ho mereixem, potser som nosaltres les que han anat malament i no mos atrevim a consultar o demanar ajuda o exposar allò que mos passa amb les amigües.
A veure, l'eix central de la novel·la, per aquells que no la heu llegit, és el contrast entre dues generacions, bàsicament. Ell ha construït un relat a partir d'allò que ha estat la vida d'una padrina i la vida d'una neta, diguem. I clar, jo em vaig entretenir a veure quines diferències hi havia entre les dues generacions.
i veient que, per exemple, els joves, la generació d'un Amargot, vaja, ha tingut més oportunitats per formar-se professionalment, ha tingut més accés als llibres, a la cultura, i també més llibertat per gaudir de la sexualitat i del moment d'oci, perquè la padrina sempre està dins la cuina i fa feina, o com a mínim la padrina de la novel·la.
Però això no és una garantia per aconseguir més llibertat. És a dir, la padrina que ha fet més feina, ha tingut una vida més escassa, diguem, amb estímuls, per dir-ho de qualque manera, però ella ha estat més lliure,
I està més lliure perquè és una dona viuda. És un territori reduït, el millor. Clar, és que... Jo crec que ara la paraula llibertat... ha perdut... O sigui, s'ha sentit inicial o s'ha sentit que tocaria moltes vegades. Meleni acaba de guanyar amb un partit que se diu la llibertat, però això.
Emilei, jo és la llibertat, vots de llibertat, els que volen... És una perversió de la paraula. Però la llibertat també, la publicitat, posa't aquesta colònia i serà lliure. Per tant, que és llibertat. S'ha perdut ja el sentit de la paraula llibertat? Saben què significa llibertat?
i crec que s'ha pervertit, no sé com ha dit en el principi, no era correcte, s'ha pervertit el sentit de la paraula de llibertat. I tenim molt de renou, hi ha molt de renou, anem molt aviat, no ens tornem a pensar, i a vegades aquestes auto-complències que ens poden donar,
que són de consum i que són molt immediates, ens pot semblar que són llibertat i que són felicitat i que podem anar aquí i que podem anar allà i podem comprar. I moltes vegades això sí és la llibertat en el fet de tenir merda o pes o manco. I crec que això no és la llibertat. Que és, jo no som filòsofa, aquí entrem en el terreny de la filosofia, però crec que s'ha pervertit la paraula i que hauríem de tornar a revisar històricament
ha costat molt la llibertat en molts aspectes i que ara aquesta perversió no sé si les generacions futures entenen o les generacions més joves entenen aquest separat de llibertat. Perquè després hi ha una cosa de la generació d'en Amargot, també, que estan com molt condicionades per aquesta idea de sortir de la zona de confort. És a dir, com una obligació de...
en l'objectiu de superar-se elles mateixes o... Si se dius o no de confort, deu ser perquè si està bé, per què hem de sortir? Això és una de les preguntes que fan a Francina. Clar, si se dius o no de confort és perquè hi estàs bé.
És aquesta societat que et diu que has de sortir de la zona de confort, has de fer més, tal, tal... Són imperatius que venen sobretot de la societat de consum perquè he de sortir de la zona de confort o perquè ho fan els altres. Si jo avui vull quedar ca meva, per què me n'he d'anar a la plaça per molt que hi hagi una festa? Si jo avui he d'escriure i quedar ca meva i estic bé, per què l'he de perdre?
Una altra cosa és utilitzar això com excusa per no fer res i quedar-te estàtic. Tampoc no és això, però alerta de no perdre molts amb tant d'inputs i amb tant d'imperatius que m'orben, que sortir a la zona de confort ens portarà a on? En el no confort.
De totes maneres, m'assembla que aquest aspecte que parlem de la zona de confort és d'una generació en concreta, perquè ara jo crec que la gent més jove, pot ser que ja ho teníem més clar. No sé si se diu generació Z o m'he perdut amb les lletres jo, però crec que aquestes darreres generacions se conformen amb Mancoa i aquesta idea de sortir de la zona de confort ni se la plantegen.
També nosaltres som una generació, parla de la meva generació, homes i dones, que també ens van dir molt estudiar una carrera, trobaràs una bona feina i tal. I això cada vegada se n'han complint manco. La meva generació ja no s'acompleix i les generacions que venen jo, parlen molta pena per no fer-los.
tenen entre 18 i 27 anys i bé que se preparen i bé que saben el que volen fer però quines oportunitats tindran i després hi ha la qüestió de l'habitatge que si no tens la propietat és un problema jo que visc a Sant Joan penso que tenim un tresor perquè més o manco se conserva se conserva però d'ençà que som aquí
Parc molta pena i estic molt preocupada i em fa molta ràbia amb el territori i la llengua. O sigui, la llengua i el territori no em fan ràbia, òbviament, sinó el que estem fent amb el territori i la llengua. Perquè som una illa, el territori és finit. El territori és finit, però una illa encara sabeu més. Què estan fent? És una barbaritat. Pot ser el tema de la pròxima novel·la?
Bueno, jo crec que un dels temes que més xoca, bueno, més xoca no, més impacta en el lector, és el de l'abús, és a dir, i a més que parles de diferents tipus d'abús. Jo crec que en realitat l'abús és un tema universal, perquè en Guimarà ja en parlava, és a dir, que no me'n poden desempallagar d'aquest tema.
pateix un abús de parella, però després també hi ha l'abús dins la feina. Era d'això que volies parlar, bàsicament? Sí, sí, jo ja t'ho dic, com que va sortir des de sinconsciència, des de moltes coses que jo duia que havien de sortir, sí, són coses que o he viscut molt a prop o m'han passat això. I me feien...
havien de sortir, sí. Em feien estar malament, saps? Està com una catarsi. I a més, escrivint-lo, això m'agrada molt escriure per...
per fora, no sé, a la caseta ara mateix, o a la cuina, o a una plaça. A Madrid anava molt a un bar, que és d'aquests que tenen molt de tests diferents, i no hi ha cap moble igual, i sempre hi passava la mateixa gent, hi havia molta de llum. I vaig conèixer molta gent, moltes dones, que m'ho veien a escriure, a lo millor m'ho demanaven, jo els contàvem, mira, tinc un projecte... A tu t'ha passat tal cosa?
I totes, era sí, sí, sí, moltes de les coses que passen a les protagonistes. Més me refermava jo en que no era una invenció meva, no era només que m'hagués passat a mi o a gent propera, o dones properes, sinó que era universal. Perquè totes... sí, sí, jo això no... sí, sí, sí, jo això havia escut, sí, sí. I de totes les generacions, a més, de diverses edats. No ha canviat tant.
La violència de Montsedona no ha canviat tant. Ara en som més conscients, ara tenim més eines, ara han de lluitar molt i han de... però costa molt, és molt dolorós i... i la violència de Montsedona continua existint i se continua fent igual. I creus que aquest comportament respon a unes circumstàncies socials o...? No.
Vol dir, no, jo crec que... Hi ha coses educatives que ho expliquen, no sé, me refereixes que és a l'educació del sistema patriarcal, a veure si... És que és una gran pregunta, perquè jo no sé si anem en van d'onrere, però clar...
Tampoc m'atreves a parlar de les generacions joves perquè jo no soc mare, per tant... A través dels teus... A través dels meus fiols són meravellosos. Perquè la mare els ha educat d'una manera molt... els seus pares d'una manera molt... amb molta sensibilitat, amb molt de respecte per les persones i...
saben el que costen les coses i crec que són de les àvies de la seva cultura.
I no, hi ha molta gent, òbviament, hi ha molt joves que sí, el que passa és que després no te puc tastar que parlen o… A vegades el que escolten… Jo crec que estan més alliberats en moltes coses, que això és bo a Dolan no ho sé, però que estan més alliberats i que tenen menys complexos, això és així i això és bo.
però no sé, perquè no sé, ara no m'atreves a... Pontificar. Sí, a parlar de l'educació als infants. Crec que és una gran responsabilitat, grandiosa. Sí, sí, difícil, una tasca difícil, i ara en les pantalles encara més. Crec que és una de les tasques més difícils avui, eh? Sí, sí, sí. Més que qualsevol professió... Sí, sí.
Mira, un altre d'aquests temes que crida l'atenció o que forma part de la novel·la és el tema de la memòria històrica. A més, la memòria històrica és centrada en el bàndol dels vençuts, per mort de la padrina i de la família.
En Can Marriere diu que a vegades escriure se pot convertir en un acte de venjança. Recordo que quan tu explicava que si a vegades havia anat a un restaurant i no li hauria d'haver menjat a la novel·la i posava una escena d'un restaurant, jo que sé, i se venjava. Tu t'has volgut venjar d'alguna manera, contra aquesta injustícia històrica que va ser la Guerra Civil?
No sé si venjans la paraula, és molt gran, però, bé, en Carme Riera, són paraules majors, però no sé si ho hem de posar en positiu i fer sentir que dones-les al seu lloc, que jo tampoc no sé ningú per donar lloc a ningú, però...
Sentir que aquests personatges han fet justícia, en certa manera, o que se n'han sortit. Mostrar que són dones fortes, encara que elles no ho sàpiguen. Mostrar la història des del punt de vista d'una dona, perquè clar, la història i la coneixem a través dels homes. De tot el que han fet els homes ho sabem, perquè la història han escrit els homes.
i han de començar a escriure la història i també les dones. Han de poder escriure també el que ens passa a nosaltres. Hi ha hagut qualsevol home que m'ha dit que els homes surten molt malparats en aquesta novel·la i jo dic no, no, no, són elles els que surten malparades.
S'ha recuperat. En Miquel el Meravellós. En Miquel el Meravellós i ets l'únic personatge que és idèntic a la realitat, que és Antoni del Centro. Ho haurem d'anar al bar i no, a conèixer-lo. Et centri, et centros de Sant Joan, i en Miquel és Antoni. I ets l'únic, perquè tota la resta, evidentment, és una novel·la, però una novel·la tampoc fa novel·la històrica d'Humonguar, perquè això és...
no és el que he volgut, sí que m'he documentat molt i després ho he jugat, diguéssim. Però, fins i tot, mon pare, que la jovenaina era sa mare, me diu, li fas fer moltes coses a la jovenaina, vull dir que hi ha moltes coses que són reals, ella la van enviar a Cui Oliva, després va fer de criadeta, ella ho deia així, de criadeta, llavors la van casar amb un vidu, vull dir que...
però després totes les restes coses que jo he anat pilloscant d'aquí i d'allà demanant, llegint, cercant, que això també la meva proposició de periodista m'ajuda molt perquè és una cosa que m'agrada molt fer, i ja he perdut el fil. Però no, potser venjant-se no, però sentir que aquelles dones els donen una sortida, els donen un empoderament, això sí que ho poden fer, això sí que ho he pogut fer, que acabi com jo vulgui.
que jo vulgui encara que ho passin malament o que guanyin o perdin o se quedin d'una altra manera o que vegin sa vida però que se'n surtin, que se'n surtin i... El que està clar és que quan acabes la vela dius jo també vull ser na Joan Aina, donaria sa vida per poder ser com ella, per sa seva intel·ligència també, perquè sempre troba... Sentit comú?
intel·ligència i sentit comú. Sí, sí, però sempre trobes la manera d'aconseguir allò que ella vol, de manera que no t'ho esperes tu com a lector que ho faci, no? Això me va agradar molt. I després hi ha una altra cosa que a mi també me va xocar molt, que és que te dediques moltes pàgines, sobretot des del primer capítol, o el tercer, que és quan es parles de la vida d'en Amargot,
del clima dels pobles, de xafarders. Hi ha un poeta que diu a Mallorca, diu, jo visc a un poble de persiana. Em va fer molta gràcia aquesta expressió, no? Perquè hi ha com una necessitat d'exercí-control damunt de als altres, no? I en el teu cas és una lota que va per bar, no? Ara no me recorda el nom, no?
Per què te pareix que tenen aquesta... Per què existeix una xofardesa? No sé si és una pregunta molt difícil de contestar. No tenen més feines?
No ho sé, tenen molt de temps per dedicar-se a parlar dels altres. Jo crec que aquest personatge d'Anna Matarina és un personatge fàcilment reconeixible, com es del Bar... És a dir que al poble n'hi ha un, supòs, o un però i no ho sé. Jo crec que hi ha personatges, claus de la novel·la, que són fàcilment reconeixibles a tots els pobles, ja no de Mallorca, sinó de...
del món. També passa amb nuclis petits, sempre aquella màquina de cafè on anar a rajar. No ho sé, no sé per què passa. Jo sé que em vaig quedar farta i sé que quan he tornat m'ha costat molt també superar la por a la xafarderia.
Que no crec que n'hi hagi tant. Però tan importantes que xerrin de tu malament, dic jo, no ho sé. No va de ser, no va de ser. Perquè jo a vegades m'ha plantejat i dic, bueno, que pensi el que vulgui. No va de ser, si tu no fas res, no va de ser. No va de ser. Però a veure que en el poble naixem una mica amb aquesta càrrega d'esquadiran, ves alerta, quasi quasi no fas coses.
Però és que pugui dir-te de vora que, o no vas a determinar llocs per el que puguin dir. És que la mare de l'Amargot, per exemple, tot el temps l'està marcant en aquest sentit. O la mare de la Joan Aina li diu, xerraran, molt xerraran, te xerraran si no te cases. És que abans, si no te casaves, te xerraran. Vull dir que això és... I passa. Jo a vegades dic, són persones.
que des de la seva immobilitat i immobilisme, normalment no fan massa coses, ni per el poble, ni per elles, no fan massa coses. Des d'una suposada telaia d'immobilisme, s'atreveixen a criticar els que es moven, els que fan coses per el poble, els que elqueritzen, els que s'equivoquen. Si no ho fas, no te pots equivocar. Si no t'arrisques, no te pots equivocar.
Aquestes persones, clar que no se equivocen mai, però no fan res mai tampoc. Però perquè saben que s'ha de devorar, potser quan se'n vagi ja tindrà qualque cosa que dir d'ella. Per tant, és més còmode que s'aturat i no fer-les. És una manera de viure el que passa que és que no som així, també hem d'aprendre que no mos ha d'importar.
Això és el que hem d'aprendre, que no ens ha d'importar. Si no fem res mal fet, sota el nostre punt de vista, si nosaltres estem tranquil·les i som coherents amb nosaltres, no ens ha d'importar. Però tenen un pas molt important.
Jo en el principi de la presentació he dit que una de les coses que trobo que té de mèrit aquesta novel·la són aquestes escenes emotives, és a dir, quan la neta diu ha estat la pitjor neta del món
m'empanet devastat així, no sé. I també els comentaris, per exemple, els diàlegs entre les moixes. Eren molt divertits, jo he rigut molt. Tu quina diries que és per tu el mèrit més gran d'aquesta novel·la, com a escriptora? Jo t'he dit el que pensava. Això ho van dir les lectors. Ho van dir les lectors.
O quina cosa porta la teva novel·la que no has llegit? Aquesta novel·la m'ha portat tant que només li puc estar agraïda i agrair molt a les persones que han perdut un temps de la seva vida llegint-la. Jo només puc estar agraïda.
Bé, amb aquest agraïment, Caterina, donarem per finalitzar la nostra entrevista i t'animà que continuïs amb aquesta art d'escriure i que mos contis moltes més històries. Espero que sí. Molt bé, fins aquí hem arribat.
Quan l'atma muntana brama i el foc ens crema ben fort. Quan plou i ens ofega l'aigua, la terra és cavalcada per l'amor.
Vora tots els companys que lluitareu, deixareu la vida per un món millor. Amb els marginats per la història, sempre malcomptada per els guanyadors.
Més memòria històrica per tots els lluitadors.
Aigú! S'endú l'esperança i el foc passen des l'amor. L'aire!
Fa volar la història, la terra marida ja amb l'amor. A tots els companys que lluitareu, deixareu la vida per una il·lusió. Els marginats per la història, sempre mal comptada per els obres d'or.
És més memòria històrica per tots els lluitadors.
Som a Ona Mediterrània, el bon dia i bona vida, i quan són a punt de ser les 9, falta un minut, és el moment de fer-vos un nou repàs. A l'actualitat començarem per Diari de Balears i continuarem per altres capçaleres en idiomes estrangers.
Bon dia i bona vida. Dóna Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Diari de Balears informa que neix el primer correllengua agermanat, una flama per reivindicar la llengua i el territori, un correllengua que travessarà de nord a sud i d'est a oest els països catalans.
També en un diari de Balears se fa ressò que aquests dimecres vespres, a dia avui, Premis en Derroc de la Música Balear serà a partir de les 20 hores al Teatre Principal de Palma. També vos destaca una peça complementària titulada 10 claus per no perdre res dels Premis en Derroc de la Música Balear.
i que Vida, la plataforma audiovisual Vida, retransmetrà en directe els premis en derroc de la música baleà. També destaca Diari de Baleà, és una peça d'anàlisi titulada Els que fan submarins que no submergeixen, vaixells que no entren al seu port i paraigudistes que xoquen amb fanals vigilaran el polvorí de Son Sant Joan. També
Destaca el diari de Balears, una entrevista de la Maria Antonia Font. La lluita per la independència ara mateix està desestructurada, però viva en el cor de la gent. I unes declaracions del director de l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Llorenç Prelló, el govern s'ha ofert a formar els funcionaris de la policia i la Guàrdia Civil, però no ha ottengut cap resposta de la delegació del govern. El PP es revenja i vota no a tramitar la llei de la societat civil. Aquesta és la reacció del Fòrum de la Societat Civil.
La negativa del Parlament tramitar la llei de la societat civil. També informa diari de Balears que la Universitat de les Illes presenta un ambiciós pla de llengües per reforçar l'ús del català i promoure...
el multilingüisme i també que les seleccions de Catalunya i Palestina jugaran un partit a l'estadi Lluís Companys. Més qüestions, l'Obre Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Catalans organitzen unes jornades sobre la commemoració de la conquesta de Mallorca. El Consell de la Joventut celebra la segona fira d'entitats en el marc dels 40 anys del Consell de la Joventut.
i Proens destaca a la World Travel Market la transformació del model turístic i el posicionament cultural de les Balears. M'on anem ara en el Mallorca Daily Bulletin que diu que una banda de narcotràfic i blanqueig de capitals de Mallorca va adquirir un alberg al port del Cúdia. També destaca el Mallorca Daily Bulletin que es llançarà a una plataforma integral
d'intel·ligència artificial per ajudar els turistes a treure el màxim profit de Mallorca i que la presidenta de les Illes Balears, Marc Aperavents, preveu una nova era per a les Illes Balears amb el turisme cultural i el creixement fora de temporada.
Més qüestions dia D per al nou sistema d'entrada i sortida a l'aeroport de Palma el 19 de novembre. Tenir la targeta TIE facilitarà molt els viatges als residents britànics. I també destaca Mallorca Daily Bulletin que Mallorca a Egipte. Nous vols directes a partir de l'abril de 2026. Continuem.
amb capçaleres del grup Serra, en aquest cas Última Hora, que en la seva edició de PP destaca com a titular principal el PP toma el pla lingüístic de vots i allunya nous acords i una fotografia amb una sèrie de dimonis i una sèrie de polítics amb
i diu Mallorca van culturar davant el Big Ben, la fotografia a Londres. Però en celebra en el World Trade Market que aquest ha estat un any de contenció turística a les illes. El conseller Bousa defensa l'ecotaxa i onze balears entre els cent més rics
d'Espanya, segons Forbes. També destacam que Marquez va instar Milojevic a pegar una pallissa a un suposat confident policial. Estan parlant d'aquest clan, d'aquesta màfia de blanqueig de dobbers i narcotràfic.
I en clau esportiva, a l'última hora, hi ha una fotografia de Bergström i Mendí del rolet Molinar. Són els porters més alts d'Espanya, diuen. Porters gegants és el titular.
M'anem ara a Diario de Mallorca. Ja el titular principal és per unes declaracions del Dama que diu Balears dona l'hoc, ara telefonaré Canàries perquè se posi en marxa ell.
I és que un nou informe de la UCO, de la Guàrdia Civil, del cas Coldo, recull conversacions telefòniques i per WhatsApp del comissionista imputat sobre contractes de PCR del govern en Mengol per replicar-los amb torres.
També la fotografia del diari de Mallorca és per un nou radar. Diu radar a l'entrada de Palma i s'hi veu aquest aparell instal·lat ben a prop de la seu.
També destaca a Diària de Mallorca que Acord traspassa el gran concert de Sant Sebastià a la Mare de Déu de la Salut, que Proens presumeix a la World Travel Market dels primers brots de contenció i que en guany s'han fogat quatre conductors després d'accidents mortals. Totes aquestes informacions les trobeu
les portades avui de Diari de Mallorca, de Diari de Mallorca i d'última hora. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Visita, mos torna't la visita, te varen fer una visita en el seu moment al teu estudi i ara tu vens aquí i entre tot acabam definint la teva obra.
En Tomé Ocoi és l'autor de la portada de l'edició especial en paper que fa Diari de Balears amb motiu del dijous bo 2025. En Tomé Ocoi, una vegada més, mos ha dit que sí quan li hem fet la proposta i en guany tenien clar que havia de ser ell, és que...
dissenyar-se la portada d'aquest especial en paper que s'escamparà, que se repartirà durant els dimecres i durant els dijous per Inca i per tota la comarca i evidentment també arribarà la resta de Mallorca. Tomeu, explica'm-ho aquesta portada que has fet.
Bueno, la portada és un quadre que se diu Okakala, que pertany a la sèrie de Nantapur, que vaig exposar a València. I bé, eren quadres d'amunt de un viatge que vàrem fer a la Índia el 2020,
i el títol d'aquest quadre és una transliteració d'unes paraules que estan en tel 1, que estan damunt del mateix quadre i la sèrie aquesta anava damunt la gent d'allà i l'experiència que vaig tenir ante l'Índia amb un color molt característic que van sortir que eren el vermell i un verd que jo no empleava mai el verd i dona l'empleava i va ser res d'aquell viatge que vaig emplear aquest cromatisme nou
Em de dir que en Tomeu és llossatí, però que tens molta relació amb Inca, de fet hi tens l'estudi, no? Moltíssim, bé, normalment dels pobles veïnats d'una ciutat, sempre hi faim vida, jo per exemple hi vaig anar a escola, hi vaig jugar a bàsquet, anava a Inglés allà, a l'institut vaig anar també a Berenguer a Inca,
i dèiem resulta que la meva dona també és d'Inca, és taller actualment, bé, fa deu anys que el tenc a Inca, sí, tenim relació amb la ciutat. Tu ja m'ho explicaves, ets docent també,
Combines amb dues vocacions, la d'educador i la d'artista, pintor en aquest cas, com te va la vida de docent ara mateix? És un tema que he xerrat molt darrerament amb els seus companys.
Ha canviat molt, que és normal, és normal que canviï, i té coses bones també, no tots els canvis són per xeret. Sí que hi ha aspectes que apareix que anem enrere, però n'hi ha que són molt positius. És molt diferent, la manera de fer feina. Nosaltres m'ho hem d'anar adaptant a la societat, a tenir nens, a la manera d'educar els pares, i intentant, si entra una cosa i l'altra, els nens va anar el més en van possible.
I després d'aquesta tasca social, per dir-ho d'alguna manera també, arriba el moment en què te tanques a l'estudi i allà, diguem, ets... gaudeixes també, no? Sí, és que són dues feines, tot i que gaudeixi molt en ser dues, però són feines, i són feines molt diferents. I depèn del xip del cap del matí, els dies que vaig a escola és escola, i els dies que vaig anar al taller a taller,
i va molt bé perquè tens una balança i si el cas se carrega molt d'una banda, l'altra ajuda a descarregar i a l'enrevés. Per aigua només és el taller que ajuda a descarregar la feina de mestre, però la feina de taller a vegades també té el seu, de fora té el parell preciós, però té les seves mancances o els seus defectes. I la feina de mestre també carrega molt les piles, en el meu cas.
Anem cap a les fonts d'inspiració, una de les quals, perquè n'hem parlat i perquè ho hem vist, és la poesia. Què tens en marxa ara relacionat amb la poesia?
Bueno, sí, una és la poesia, però la música, la gastronomia, dir tot. Realment de tot el que m'ho puc nodrir és el que m'ajuda a crear. I en poesia sí que tinc un projecte per 2026 individual, que bé, està començant i a veure si hi va a bon port, que serà la pròxima exposició individual.
I també coincideix que he de fer unes il·lustracions per un fanzine de tres poetes i coincideix que tindré aquestes dues coses relacionades amb projecte, amb poesia, a curt plaç.
I després també, bé, n'has dites unes quantes, sempre tenc qualque cosa amb vi també, no? Sí. Tenc una etiqueta més, o sigui, hi ha un vi de cap majoral que has esgorgollassa, que vaig fer l'etiqueta, vaig tenir el plaer de fer l'etiqueta,
d'aquest vi, i després també va aconseguir que al cap d'un temps, UVPN, una bolega nova de Castamancò, van començar a fer vi i fan, bé, és un vi fantàstic també, i vaig fer totes les etiquetes del vi. I ara en treuen un de nou i també he de preparar l'etiqueta, que aquesta no la hem feta. Primer provar el vi,
xerrar-me un poc i després faré l'etiqueta. A partir de tastar el vi i de l'inspiració que te pugui donar, que sorgirà la idea. Sí, és lo divertit. Ho voren fer així la primera vegada que eren 6-20 de cop, va ser 6 copes, 6-20, xerrar el vi, veure el color, provar-lo i a partir d'aquí fer les etiquetes. Què més tens en marxa?
I després de tot això, sé que hi ha un parell de col·lectives que s'han movent, a Galícia, a València i a Eivissa, i s'han de seguir movent ara per la zona de València, i una d'aquestes ara va venir a Mallorca.
Parlàvem que tu t'havies mogut molt, però que sobretot s'havien mogut molt els teus quadres, no? Pràcticament sí que en la pintura, no ho sé, però gairebé has arribat a moltes parts del món, no vull dir a tot el món. Sí, jo no, els quadres sí. Però bé, jo m'hauria agradat ser-hi per tot i m'agrada molt viatjar, però no.
No és possible anar a tots aquests llocs. Però sí que amb molts de viatges que hi ha hagut esquadres i que he tingut inauguracions i això he aprofitat per anar-hi i ha estat molt gratificant. Viatjar a veure esquadres i veure les exposicions a segons aquests llocs que no són habituals.
N'havíem parlat altres vegades però sempre que veig la teva obra hi ha una cosa que m'interroga que és aquesta relació entre la part figurativa i la part extracta de la teva obra Sí, perquè a l'hora de xerrar
D'explicar, perquè més que la part plàstica, només la part plàstica m'interessa, la que m'interessa, però m'interessa que hi hagi una història meva, que també sempre dic, la gent no és per què endevinar perquè no ho endevinaria mai, no sé que fos una cosa molt evident.
Però dins del procés plàstic m'agrada molt fer feina en la part de materials, mesclar, fer textures, abans en feia moltes, ara no, però en la part més abstracta i que hi ha un equilibri. I a partir d'aquí, dins d'aquest equilibri, anar ficant una simbologia que potser és més evident en la figura humana, però qualsevol tipus de simbologia, en geometries o en taques també no té per què ser figuratiu, i jugar que quedi una peça equilibrada.
amb un significat, que eres qui jo li dono, depenent de cada moment com estigues cap i cap allò on vulgui anar, en s'històrica creï per l'exposició. A Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
I després d'escoltar l'entrevista amb en Tolmeu Coll, és el moment de connectar-mos amb el director del grup Anderroc, en Lluís Gendrau. Lluís Gendrau, molt bon dia. Molt bon dia. Avui és gran dia, no?, aquí a Mallorca com a mínim.
Doncs sí, el Premi d'Enterroc sempre és un dia de trobada, sempre és un dia especial, sempre és un dia de reconeixements i, per tant, és un dia de festa de la música balear, en aquest cas, en què sabrem els Premis de la Crítica, del públic... I bé, al final també és un punt de trobada, perquè...
doncs, tots plegats, doncs, podem celebrar el bon estat de la música a les Illes Balears. Aquest dimecres, a partir de les 20 hores, en el Teatre Principal de Palma, se farà sa buitanejar edició dels Premis Enderroc de la Música Balear, amb una gala que transmetrem en directe per Vida.cat, també a través de sa web del grup Enderroc i també a través de sa web de
Lluís, quins impactes nous tendrà aquesta buitena edició?
Doncs mira, jo crec que una de les coses que hem volgut reforçar és la música en directe. Hi haurà una dotzena d'actuacions i, a més a més, n'hi ha un parell que són produccions especials, fetes exclusivament per la gala. Per exemple, la gala s'obrirà amb un especial muntatge que ha fet un dels guanyadors, que és el Premi de Clàssica, Miquel Brunet, i ho farà amb una...
amb una posada en escena de luxe, en la qual estarà acompanyat de diversos músics, d'Orquestra de la Boseta, de dos recitadors com Catriona Viloni i Guillem Simó, i el que farà és un fragment, una part d'aquesta obra que ha publicat aquest 2025, de revisions,
de la Palestina. Aquest serà el moment d'inauguració de la gala. Hi haurà una connotació especial en aquest concert.
I després, bé, hi ha artistes tant de Mallorca com de Menorca, com d'Eivissa, que ens venen a presentar cadascun la seva idiosincràcia a les seves propostes musicals. I també tindrà Marco Mesquida. Feia anys que teníem ganes que Marco Mesquida pogués venir a tocar el piano a la galà. I aquesta vegada, just ahir, entre ahir i avui, arribava d'Egipte. I, per tant, ha coincidit que...
que podia ser a Palma, i ens és molt de gust també poder sentir Marco Mesquida, improvisar-ho, farà el moment del recordatori dels aniversaris i de la gent que ens ha deixat aquest últim any, i segur que serà un moment també emocional d'aquesta nit en derroc.
I després ja, per un costat, tots els premis que ja sabem, com puguin ser Antonia Font, Cap Pella, en Pere Estalric, i tots els premis que s'aniran desvaldant al llarg de la gala, no? Sí, aquesta nit sabrem quins són els 11 premis de la votació popular.
Hi ha hagut molts vots, encara en superem els vots de l'any anterior, i per tant és un plaer també que la gent s'aboqui a dir quins artistes li agraden més, a votar els seus artistes preferits, i per tant hi haurà aquest... desvetllarem aquests 11 premis amb les categories de pop, de rock, de cançó, de música urbana, de jazz, de clàssica, el millor directe, el millor artista i també el millor artista revelació.
Bé, és un moment en què potser té un punt de competició el vot del públic, però al final també és només buscar la complicitat de la gent, dels espectadors, que són qui al final decideix també quins artistes segueix, li agraden, quines cançons són les que més sedueixen, i és important també que no només la crítica digui què pensa de la qualitat dels artistes, no també el públic.
Lluís, sabem que estàs molt ocupat per tant, darrere, qüestió un balanç ràpid ja sé que el faràs amb més detall segurament durant la gala però un balanç ràpid de com estem, de quin moment estem l'escena musical i llenca
Penso que és un moment molt especial. Des de fa 8 anys que diem que l'escena musical Balear no para de créixer. És veritat que creix en quantitat, també creix en qualitat i en diversitat, però aquest últim any hi ha hagut un rècord de discos publicats. 125 discos editats en l'últim any de música en català i instrumental, els disc Balears, és una quantitat increïble. En total hi ha més de 250 referències sumant també els senzills.
I quina és la clau? Doncs jo crec que la clau
El final és que hi ha una marca, que és música balear, tot i que cada illa té la seva idiscincràcia, la música de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa, fins i tot de Formentera, però penso que la marca de música balear s'imposa, té una sonoritat pròpia, té un aroma peculiar, és una música que emociona per don bé, per les arrels que té, per les fusions que presenta, i que a més a més visualitza un seguit d'artistes, moltes vegades artistes femenins,
Hi ha una diversitat implícita i sense part dels orígens han sigut preservar aquesta identitat. És molt important parlar de la marca de música balear. No és un eslògan que ara ens hem inventat,
És un conjunt d'artistes que poden ser referència, que a més a més poden exportar i que segur que en aquell moment sí que estan fent és transformar l'escena musical balear.
Lluís, desitjar-te evidentment que vagi molt bé tot. Segala comença a les 8, abans hi ha tot aquest tema de l'estora vermella i tot això, no? Fotocalls...
A partir de les set ja hi haurà muntada la catifa vermella davant del teatre principal de Palma. Tothom que vulgui veure els artistes, parlar amb ells, fer-los fotos, podrà acostar-se fins ben bé les vuit que començarà la gala i, per tant, serà també un moment de connectar públic i artistes abans que comenci. I, per tant, també el carrer es convertirà en un espai de música, en un espai d'artistes, en un espai de...
Jo crec que també de posar aquest punt de glamour a l'escena musical. I tant que sí, i tant que sí, que mos convé. Moltíssimes gràcies, Lluís. Moltes gràcies, doncs, i ens ho seguim per antena, ens ho seguim en directe, però sobretot ens ho seguim escoltant la música del país. Gràcies, Lluís, per la feinada.
Gràcies a en Lluís Gendrau per tota aquesta feina, per tota aquesta tasca de difusió també de la música en català a través del grup Enderroc, de tot el grup de mitjans de comunicació d'Enderroc. Ara canviem de qüestió amb on anem a parlar de política.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida de la Mediterrània ens connectem amb en José Manuel Aranda per parlar amb ell de la actualitat de la sanitat pública i sobretot d'aquesta concentració que se prepara per dissabte a favor de la sanitat pública. José Manuel Aranda, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia. Primer lloc, explica'm-nos la convocatòria d'aquesta concentració per dissabte a favor de la sanitat pública.
Molt bé. La verdad es que hay tres organizaciones, que son la Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Pública y después los dos sindicatos mayoritarios, que son Comisiones Obreras y UGT, conjuntamente con la Plataforma en Defensa de la Sanidad Pública de las Islas Baleares, que estamos muy preocupados por la deriva que están tomando los servicios sanitarios públicos.
y la deriva es que se están desfinanciando. Ayer aparecía en la prensa, en los diarios, problemas de los compañeros que están trabajando en los centros de salud, de ese escorchador donde aparecen cucarachas, un problema de falta de inversiones. En verano hemos sufrido muchas veces que ha habido que recortar las plantillas y profesionales de unos centros de salud tenían que pasar la consulta de otros centros de salud.
Es decir, que hay un déficit de inversión en la sanidad pública y esto está provocando un deterioro importante de los servicios. Las listas de espera para tener cita para el médico de cabecera o para la enfermera de cabecera son largas e inaceptables.
No puedes estar más de una semana o diez días esperando que te vea tu médico de cabecera para cualquier cosa que quieras consultarle. La cita telefónica es incluso mayor. Y en los hospitales, en el mes de septiembre, ya sabemos que hemos superado las 100.000 personas en lista de espera para atención especializada, tanto las intervenciones quirúrgicas como la consulta especializada. Es decir, que estamos asistiendo progresivamente a un deterioro de la sanidad pública
...por falta de inversión, pero paralelamente a esto... ...lo que está pasando es que las inversiones, el dinero de la sanidad pública... ...se está transfiriendo a la sanidad privada... ...a modo de conciertos y de compra de materiales y de cosas... ...ya que concretamente en el presupuesto de 2025... ...aproximadamente el 9,1% del presupuesto... ...se destina a inversiones a la industria privada...
Y esto sin contar el altísimo coste que tienen los medicamentos, especialmente los medicamentos hospitalarios por el problema de las patentes. O sea que lo que estamos asistiendo es a un deterioro de la sanidad pública a costa del crecimiento, un crecimiento imparable de la sanidad privada. Y esto nos preocupa muchísimo porque aparte de que el derecho a la atención sanitaria
Es un derecho reconocido en la Constitución y esto se está mermando a través de las listas de espera, no se está haciendo efectivo. Aparte de eso, han aparecido ya investigaciones. Por ejemplo, hay una investigación que apareció en el Lancet, que es una revista médica de prestigio internacional, que justificaba y estudiaba la derivación de fondos de la pública a la privada y lo correlacionaba con el aumento de la mortalidad habitable.
en el periodo que analizaron esto costó casi 600 muertos a Inglaterra. Y estas cosas las estamos viendo. Ahora estamos viendo lo que está pasando en Andalucía. Al mismo tiempo que recortan los presupuestos de los hospitales públicos y aumentan los conciertos, el sistema sanitario público es incapaz de resolver uno de los programas preventivos más importantes, que es el de cáncer de mama. Y aquí la comunidad se ha negado a dar los datos
al Ministerio de Sanidad, pues ese básicamente es el problema. No podemos asistir impasibles al deterioro de la sanidad pública y por eso convocamos la concentración del sábado que viene a las 12 en Plaza de España.
queda claríssima tota sa crítica i de fet de sa crítica ja se'n desprenen algunes actuacions però te volia demanar justament això quines són ses solucions quines són ses demandes a banda evidentment de corregir molt d'aquest defectes que ja mos has explicat i evidentment que ja se'n despren que parteix d'una clau que és major inversió que la sanitat pública clar
Claro, pues nosotros las reivindicaciones que se plantean en el manifiesto que presentaremos públicamente en rueda de prensa a lo largo de esta semana y que vale para la convocatoria de esta concentración son lo primero que es necesario aumentar el presupuesto destinado a atención primaria. El presupuesto destinado a atención primaria en esta comunidad está por debajo de la media de las comunidades autónomas y concretamente en el año 23 era el 12,7%.
y, desde luego, muy por debajo del que dice la Organización Mundial de la Salud que debe dedicarse, que es cerca del 25%. La segunda reivindicación es que hay que acabar con las listas de espera. Las listas de espera de estas características que tenemos aquí son absolutamente intolerables para la población. No puede ser. Entonces, la única forma de acabar con las listas de espera es que se gestionen las listas de espera. Todos los planes de choque que ha hecho la consejería
han sido completamente inútiles, porque mientras los jefes de servicio y jefes de sección estén trabajando para la privada y para la pública al mismo tiempo, este problema no se resolverá. No cabe en cabeza de nadie ninguna empresa privada un jefe que tiene la responsabilidad de ordenar los recursos del servicio que esté trabajando para la competencia.
Pedimos la incompatibilidad, por tanto, de jefes de servicio y de sección y la solución de las listas de espera dotando a los recursos hospitalarios de suficiente para poder resolverse y para poder atender a la gente. La tercera reivindicación importante tiene que ver con las condiciones de trabajo de los profesionales y de los trabajadores que están trabajando en la sanidad pública.
que son precarias en muchos casos y que, bueno, esto la verdad es una cosa que clama al cielo. No podemos, nos quejamos de que no hay profesionales para trabajar en la pública, pero es que las condiciones de trabajo que ofrece la pública no son las adecuadas y que, por lo tanto, se buscan los profesionales otras formas de resolver y de ganarse la vida.
Y, por último, todo esto tiene que ver con la participación y con el dinero destinado también a salud pública. Salud pública, ya se ha demostrado en la epidemia del COVID, es un departamento absolutamente fundamental que también está infrafinanciado. Y la participación de la población en la toma de decisiones es absolutamente básica para garantizar que las decisiones respondan a los intereses de la comunidad, a los intereses de la población.
Estas son básicamente las cuatro reivindicaciones que nos llevan a movilizarnos y que no son reivindicaciones de ahora. Llevamos haciéndolas durante bastante tiempo a los distintos gobiernos autonómicos, que son los que tienen la responsabilidad de ofertar servicios sanitarios de calidad a la población.
I per acabar, José Manuel, recordamos la convocatòria per aquest dissabte i, en fi, me parece que queda clar que tothom s'ha de sentir aludit perquè qui més qui manco en algun moment hauran de menester la sanitat pública i han de menester que sigui eficient, eficaç i ben dotada.
Claro, yo creo que uno de los pilares del estado de bienestar de este país, una de las razones por la que mucha gente se quiere venir a vivir aquí, es que los servicios sanitarios públicos, es decir, los que son gratuitos en el momento de uso y se financian por los impuestos, son de alta calidad. Hasta ahora este país tenía uno de los mejores servicios sanitarios públicos de toda Europa y yo me atrevo a decir que de todo el mundo. Esto está en riesgo de perderse.
Y, por lo tanto, la llamada es una llamada a toda la población, no solo a los trabajadores.
del Ipsalud, de los trabajadores de la Consejería de Salud, para que se concentren y se manifiesten, sino a toda la población, porque todos utilizamos los servicios sanitarios públicos. Y si los servicios sanitarios públicos se deterioran, la calidad de los servicios sanitarios que ofrece la privada va a ser insuficiente y, además, aumentarán las desigualdades, porque no todo el mundo podrá pagarse un seguro privado.
Yo creo que si el camino que se ha empezado y en el que la Comunidad de Baleares es, junto con Madrid y Cataluña, las comunidades que más privatización están haciendo en los últimos años, si esto sigue este camino, llegaremos a servicios sanitarios duales, servicios sanitarios para ricos y servicios sanitarios para pobres. Esto no hay que irse muy lejos.
porque en Estados Unidos es el modelo que hay e incluso los servicios sanitarios para pobres Trump quiere quitarles y cortarles los recursos, con lo cual la gente se quedará desatendida y los enfermos estarán en la calle. Y este es lo que nos juzgamos, que no es ninguna tontería, por eso la llamada a la concentración en la Plaza de España el sábado a las 12 de la mañana.
Idò, procuren ser-hi. José Manuel, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània. De res, gràcies a tu. Bon dia. Bon dia. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Fins demà!
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bona nit.
I avui dimecres, a partir del 8 des vespre, se farà la gala de lliurement dels premis en derroc, els premis en derroc a la música balear, uns premis que arriben ja a la seva vuitena...
Edició. I a gent que no tingueu entrada, no passeu pena perquè Vida.cat vos ofereix la transmissió sencera d'aquesta gala.
una gala dels Premis en Derroc que començarà a l'arvull del vespre i que se podrà seguir en directe a través de vida.cat. També heu de tenir en compte que més d'un centenar de músics i autoritats de l'àmbit cultural i polític assistiran a aquesta gran festa que durant la gala...
Se faran públics els guanyadors de la votació popular i es lliuraran els premis de la crítica i els premis especials. També la nit en derroc comptarà en 12 actuacions. Com us explicava en Lluís Gendrau fa poca estona, en Marco Mezquida farà una actuació en piano, en Miquel Brunet obrirà la gala
amb una part de l'espectacle dedicat a Gaza. També hi ha Turan Capella, que compleix 30 anys de trajectòria musical. Anna Ferrer, Ànimos Parrec, que segurament poden ser un dels grups
importants d'aquesta nit Planete i també Cabot també en Lluís Gendrau que ja mos ha avançat algun dels arguments farà un repàs al dinamisme de la música feta a les Balears
aquest darrer any i es lliurarà el Premi Enderroc d'Honor per Antònia Font. També destacam que el Premi Trajectòria serà per al grup Cap Pela, coincidint amb això que abordem amb aquests 30 anys.
de feina, i el periodista i musicòleg, el company d'aquesta casa, Pere Estalric, serà reconegut amb el Premi a la Personalitat atorgat per l'Obre Cultural Balear. Igualment, aquest dimarts, ahir, per tant, se varen celebrar unes jornades, que en el que ve, en tres taules rodones, on la presència de músics i de programadors
se va parlar de l'estat actual de l'escena musical a Mallorca i a les Illars Balears. Ja ho sabeu, aquesta vuitena edició, aquesta vuitena gala dels Premis Enderroc que podreu seguir a través de vida.cat. És molt senzill, entreu a vida.cat a través del vostre ordinador,
Smartphone, Smart TV, etc. A través de la televisió, a través del telèfon, a través de la tablet, a través de l'ordinador, entreu a vida.cat i allà ja trobareu de manera destacada la transmissió en directe a partir de les 8 del vespre. Una nova pas endavant que fa vida.cat i que servirà també
per encetar una sèrie de directes que tenim previst anar oferint a la nostra audiència. Ja ho sabeu, avui a partir de les 8 aquesta transmissió de la gala dels Premis Enderroc.
Un dels grups que ja vos dèiem que tindrà, segur, protagonisme serà Ànimos Parrec. Música
Música Música
Estampat solera, gest artificial. Sofà de pal és bandera, mares fals.
Animos Parrec, un dels grups que segur que tindran molt que dir en aquesta buitena gala dels Premis en Derroc. Ens presentaven aquest tema titulat, irònicament, sarcasticament,
Camí florit, un homenatge evident a el poema d'en Josep Maria Llompart, però sense els elements de bellesa que formen el poema, més aviat elements de contra-bellesa, per dir-ho d'alguna manera.
Som a Ona Mediterrània, som al 88.8 de la freqüència modulada. Anem a abordar una nova entrevista i just després ja ens espera Marisa Cerdó, el seu exercici de literatura comparada que ens proposa cada setmana.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I és el moment del bon dia i bona vida de parlar-vos del Casal Petit i de la tasca que fan i del centenari de les monges oblates. Per això mos hem connectat ja amb en Jaume Parelló, responsable de sensibilització del Casal Petit. Jaume, molt bon dia. Bon dia, com estàs? Molt bé, encantats de saludar-te. Jaume, explica-mos què és i què fa el Casal Petit.
Bé, Cagal Petit és un projecte d'una entitat, que és la Germanes Oblates, que fan feina arreu del món, i la seva feina bàsicament està enfocada en atendre i acompanyar les persones que es troben en contextos de prostitució. Cagal Petit és un petit projecte de 20, per exemple, projectes que fan a Espanya, dos a Itàlia, una a Portugal, i després es reparteixen per tota l'Itinoamèrica i fins i tot a Filipines,
i és una feina d'atenció, com dic, i acompanyament de les persones que es troben en context de prostitució. Aquí a Palma, Casal Petit, és un centre d'atenció integral perquè té diversos projectes que intenten abordar un poc les multiproblemàtiques de les persones amb prostitució. Quanta gent pot atendre el Casal Petit en un any perquè la gent se'n faci una idea, diguem? Sí. Bé, aquest any 24 vam atendre 479 dones.
És a dir, un nombre bastant gros, perquè el nostre centre realment és petit, és un centre molt gran i tenim un equip de 15 persones, multidisciplinar, que fa feina i tal, i atendre 479 persones és una feina bastant titànica. Anem amb aquests nombres, perquè l'any anterior vam atendre 460 i pico i a poc a poc van augment.
Déu-n'hi-do. Per tant, va en augment. Això és una mala notícia o és una bona notícia? Personalment crec que és una molt mala notícia, perquè vol dir que hi ha moltes persones que es troben en una situació desesperada i acaben acudint a la prostitució.
No, tot demanava per si simplement era... A vegades aquestes dades, diguem, amaguen una major conscienciació, una més bona tasca d'arribar a més gent, etcètera. Hi ha diversos factors, i és interessant el que dius, perquè hi ha diversos factors que estan entrant en joc amb això que dius tu.
El que passa és que sí que veiem que cada vegada arriba molta més gent de Lletinoamèrica, especialment, i arriben en unes condicions molt precàries, i moltes d'elles, i això crec que és un detall important a dir, moltes d'elles no tenen dins del seu procés migratori a vegades exercir la prostitució, però se troben tan desemparades i tan vulnerables que acaben exercint la prostitució per una qüestió de necessitat, i se diria de supervivència, moltes d'elles.
Què els passa? Són persones que no tenien previst això i dins dels seus esquemes exercici de prostitució et destrossa. I ràpidament intenten cercar una sortida i se mouen, i se mouen bastant i connecten amb gent i tal. I jo crec que hi ha diferents factors entre...
el boca a boca, la nostra feina de treball de carrer, que ara fa feina a pisos, a internet, intentant arribar a elles, sí que són diversos factors, com molt bé dius, però crec que hi ha un element important i és que moltes d'aquestes persones no tenien previst exercici de prostitució. I crec que és un element important amb això.
Les monges o blates, les germanes o blates compleixen 100 anys de presència a Mallorca. Se diu aviat i és impossible fer un balanç mínimament esquemàtic, però tot i així, diguem, la valoració d'aquests 100 anys...
Bé, elles arriben al 1924, s'instal·len a la seva vileta i la seva tasca és centrar en la colla de dones en contra de la prostitució.
però des d'allà el que feien era coir a dones que estaven en aquest context i els que coien allà, vivien amb elles i tal. I era una rèplica del mateix model que havien fet l'any 1860 i pico amb la fundadora a Madrid, a Cien Pozuelos, no? I era aquesta tasca de, diguéssim entre comates, rescatar o coir a aquestes persones i fer feina amb elles, un espai un poc aïllat de sentorn de prostitució.
Però elles el que fan és que ja entrant a finals del 20, 1989-1986, s'apropen al centre de Palma i se donen compte que han d'estar encara molt més immerses dins el context de prostitució. Això és la característica de les germanes eulates i és molt interessant això.
vagis on vagis estan ubicades físicament i fan feina en el centre neuràlgic on es la prostitució. Si te'n vas a les faveles de Brasil estan a la vora les faveles. Si te'n vas a Palma, per exemple, en el barrio xino de Barcelona estan en el Raval. I aquí a Palma estaven en el barrio xino de Palma. I s'instal·laran aquí i a partir d'aquí hauran començat a fer una feina de molta més proximitat i molta més intensitat que el que es va permetre és
conèixer i arribar a molta més gent que estava en contextos de prostitució. Són anys de contrarrelació amb les drogues i són anys molt intensos i tenen experiències vitals molt potents de relació amb aquestes persones. I ara el que feim és l'any 2001 van crear el projecte Casar el petit com a tal i se va crear un projecte multidisciplinar que fos una atenció integral per aquests col·lectius on hi ha
Des d'atenció social, atenció socioeducativa, atenció psicològica, habitatge i protecció per dones víctimes de trata, orientació laboral ara, diverses coses, no? I formació, educació formal i tal. I aquests projectes, ja et dic, intenten cobrir un poc d'aquesta realitat. En Jaume, dues qüestions perquè, va, una, els actes del centenari, en què consisteixen?
Bé, hem intentat trelladar a través dels actes que estem fent aquesta filosofia que t'he deia ara, no? Oblatas té una part de reivindicació social, té una part també de lo que seria història, és a dir, han tingut un impacte aquí i el poden reflectir a través del llibre que presentarem demà a la vileta, en el centre on van aterrar per primera vegada. Ara l'escola...
internacional Wallenberg perdona, Raül Wallberg i bé, i els actes han seguit un poquet aquesta línia, no? Varen dir, mira, feim un acte i varen fer una obra de teatre de teatre social, interessantíssima, ens acompanya a Contraetxo i sobre prostitució, seguirem les hortigues amb els pecons, crec que va ser un èxit i després, ara dijous presentem el llibre o enxerrem d'història
i d'Història de les Reblades. En Pere Follana, professor de la Universitat, presentarà el llibre, l'ha fet ell i el presentarà. I després, dia 8, fem una missa presidida pel bisbe de Mallorca i el que farem serà també celebrar un poc d'aquesta Eucaristia on podrem celebrar també aquesta part també que és aquesta religiosa de les germanes Reblades. Són els tres actes que farem.
I darrera qüestió, si ara hi ha qualcú que mos escolta i, digueu, despertar els interès per col·laborar de qualque manera, és possible col·laborar en la tasca que feis? Sí, tenim un equip de voluntariat molt gran. Tenim un equip de voluntariat, per lo petits que som, tenim unes 30 persones de voluntariat. Fan classes d'alfabetització d'espanyol, d'inglès, d'informàtic en les dones. Alguns d'ells mos acompanyen en el treball de carrer que fem en els pisos, carrer i clubs de Palma,
D'altres ens acompanyen en l'acoïda de les dones al nostre centre. Hi ha moltes coses a fer. I tan sols s'han d'apropar a Esquerra el Patit, que està a una travessia d'Esquerra Sindicat, a Esquerra de Martí Feliu, i tocar porta i dir què volen fer de voluntaris, o contactar nosaltres a través de les xarxes o de la web. I nosaltres encantats, perquè sempre hi ha feineta per fer...
molta feina per fer, i és molt enriquidor crec, crec que és un element per ser persona que fa la voluntariat amb nosaltres és un feedback molt, molt, molt enriquidor Idò... Ah, hi pensarem, ah, hi pensarem amb aquesta vostra. Molt bé, moltes gràcies Jaume, moltíssimes gràcies, tralladar molt d'anys a tota sa gent que feix possible es casar el petit Moltes gràcies, eh? Bon dia Salud, bon dia
Bona nit!
Fins demà!
Hem d'aclarir que això és una zona mediterrània. Bon dia i bona vida, no vos heu equivocat de sintonia. La tria és d'una Marisa Sardó. Marisa Sardó, molt bon dia. Està bé que ho diguis en això. Que la tria és meva. La culpa és teva, la culpa és teva. Me tens desorientat amb aquesta tria. Te volia sorprendre, tomeu. Tomeu, no pot ser que dormi tant, t'han de despertar un poc. Ho has aconseguit.
Sí, m'agrada. Jo també he sigut sorpresa, no m'ho esperava mai. Mira, el llibre d'avui és La Mallorca del clavell. La Mallorca del clavell. Sí, senyor. No me sona de res ara mateix. I te sona perquè l'autor és del Llorenç Capallà. Perdó, perdó, Llorenç, perdó.
perdó, col·laborador nostre cada dilluns i oient nostre, oh, perdó, Llorenç. I com la bon Llorenca Pallà, que és la primera pàgina, ja parla de la promulgació del decret de la planta, perquè el Marta, tot això perquè el Marta, parla de ses conseqüències del decret i deixa ben clar una cosa que ara llegiré textualment, que és
Allò que defineix amb més nitidesa l'identitat dels mallorquins és la seva ubicació cultural dins l'àrea lingüística catalana. I més no, a mesura que el mallorquí abandona la parla pròpia, s'aveu obligat a disposar d'uns referents culturals que li són alions. I d'això és passivament d'allò que parla. De com s'entretenien els mallorquins al segle XIX, sobretot,
i que, com a mínim, dins el medi urbà, és a dir, Palma, diguem, et seu interessos
el seu entreteniment, el seu moment d'oci, estaven centrats en dues manifestacions populars, culturals, diguem, que són els cuplets i els toros. Déu-n'hi-do. Mira, ara que cercant, que ha de trobar un article del diari de Balears...
titulat L'escriptor Llorenç Capellà estudia com els mallorquins assimilen l'espanyol. És un article publicat l'any 1999, juny del 99, fet per Margalí de Tous i on fa la ressenya d'aquest llibre que francament no el recordava gent ni mica.
És del 99, és llibre, sí, sí. És de l'editorial 17 i està editat pel Consell de Mallorca, amb el suport del Consell de Mallorca. És a dir, que és un llibre ben mallorquí. Sí, sí, sí, no, no. I vaig triar aquesta música, senzillament, perquè és una òpera. És una òpera i és una peça que va ser molt popular tot d'una. El s'autor és valencià, Manuel Parella. Sí, sí.
I, diguem, d'allò que va a la sòpera és precisament el trípic triangle amorós entre un torero, una dona anomenada Soleà, i un Juanillo, que és un bandolet. Tu diràs, Marisa, com pot ser que aquest llibre hagi caigut en les teves mans? Com pot ser, Marisa, que aquest llibre hagi caigut en les teves mans?
I d'això, bueno, jo del Lleren Capellà pràcticament ho té tot, ho he de dir, perquè el nostre és una persona... És una posta segura, escriu molt bé.
Sí, sí. A més, els seus interessos coincideixen amb els meus, excepte amb aquest aspecte d'estoros, que saps tu que jo, a mi, estoros no és una cosa que m'agradi especialment. Però m'he vist obligada a llegir aquest llibre per un adveniment cultural, social, que...
Passa a Mallorca, a Palma concretament, un pic a l'any que és Sopenhaus. No sé si enguany, a Sona Mediterrània, heu tingut l'oportunitat de parlar amb algú de Sopenhaus. Sí, sí, sí, no fa gaire. Però ja, un cap de setmana d'aquí és de novembre, perdó, cap de setmana, 15-16, exacte,
Que en el Covell solia participar, no sé si en Guany també hi participava. Crec que no, crec que no. Bé. Perquè intenten mostrar coses... Anar canviant. Sí. Tenir un repertori més ample i tal. Però sí, que en el Covell va participar primer com a mínim. Sí, sí. Bé, tu saps que això s'organitza a través de voluntaris i jo cada any m'aprere voluntària en allò que m'adonen. I què m'han donat en Guany? La plaça de Toros.
I jo dic, quin porno, de tot no vaig tenir un ensurt, però després vaig pensar, a veure, per què no està? Tenim qualsevol llibre d'en Capellà que parla de toros. Bé, i del vaig començar a llegir i no me podia aturar, no me podia aturar. Perquè he après moltíssimes coses, no sé, coses que no tenia ni idea que existissin i de... no sé, m'han interessat molt.
Per exemple, sempre és la qüestió lingüística allò que més m'interessa, no? Sí, sí. A part de cap allà, clar, l'estiu que té, és un estiu periodístic i hi ha problemes. Sí, sí, sí. A vegades m'agraden molt les seves subtils ironies. Sí. Fa unes ironies tan subtils que ja és perquè el conec un poc i sé de què va i les sé interpretar, no? Però...
un que per primer moment de primeres llegeix a vegades se despista. Per exemple, coses que parla sobre aquests usos que ens han quedat dins la llengua derivats d'alguna nèdota d'espassat o coses d'aquestes. Per exemple, tu has sentit moltes vegades aquesta expressió de dir aquest és un cada bou.
Sí, sí, sí. Bé, igual. Has de saber que això d'esquerra de bou era un espectacle que hi havia en el segle XVI, XVII, XVIII, i els amollaven perquè s'apareassin en sors toros, en bou. M'ho puc imaginar. Això era un espectacle...
que tenia molt d'èxit, cants de bou, que eren una raça especial de cants, ensinistrats, etc., enfrontats a toros. I la gent allò que feia era apostar, apostaven a futbol d'esquela de bou, a futbol d'estoro, era un espectacle que tenia molt d'èxit. Ja, ja.
Després una altra cosa que he après així en pla d'expressió popular és allò d'enviar qualsevol netiix. Sí, aquest no sé d'on ve això. Bé, idò. Això era un bar. El que netiix era un bar. I allà va passar que hi va haver un crim d'aquests...
que ara en diríem de violència masclista, no? Sí, sí, sí. És a dir, hi va haver un senyor, que li deien escarrar, que va matar una prostituta a nit de Nadal, de l'any 1884. I per l'avís hi va haver un judici, evidentment el van condemnar, però ell va fer la xulada del dia de judici presentar-se amb una...
Galera, diguem, tota... Bé, com a... Sí. Exibint la seva riquesa. Ja, ja, ja, ja. Perquè el Bou era una persona que estava ben situada econòmicament, el que passa és que liderava el món de la faràndula i dels bars i tot això. Sí, sí, sí, sí. I això d'enviar que en la teia vol dir això, allà on no hi plou, a fer punyotes... Sí, sí.
Sí, sí. Com al mínim aquestes dues coses des del punt de vista lingüístic. Però, per exemple, ens parla d'on se situava el lloc de marxa. Així que ara, bueno, un temps era Gomila. Sí. El lloc de marxa en el segle XVIII-XIX era en el barri de la Marina, en el Born, la costa de la Pols, en el carrer de Zons, per allà era el centre.
Després hi havia el bordell, ja ho saps. Hi havia el meu manco allà on era la plaça de l'Olivar. Ahà, sí, sí, sí. I després de la porta de Sant Antoni també hi havia molta marxa. Hi havia molta afició a jugar a cartes, com saps. Molt d'homes enganxats en això. Però després fa una altra cosa en Llorenç que és
A part d'anar-se'n enrere molt en els antecedents de ser bregués de canç i tot això, a part que hi havia altres espectacles també on se demostrava sa violència cap als animals. Per exemple, hi ha llines que...
que havien de ser, diguem, un home amb ses ulls envenats, havia de pegar a una gallina que hi havia per allà. Ah, sí. Que feien apostes, això era un altre entreteniment. La gallina cega devia ser això, no? Exacte, exacte. I després una cosa que me va impressionar és que en el segle XIX, això ja 1915, hi havia un espectacle que li deien l'hombre gordo. Que deien l'hombre gordo
al mig de la plaça de toros pesava 197 quilos, per això dic gordo i la vista era un senyor que hi havia sang deida li amollaven un toro i el toro l'envestia i això eren espectacles que hi havia abans que començessin les corregudes de toros mira tu com s'entretenia la gent i quina crueltat vist des del segle XX XXI que som
Però perquè vegis que jo allò que he après llegint d'aquest llibre és que la població era molt més cruel, crec jo, com a mínim violenta físicament, no ho sé. Ara, per aventura, existeix un altre tipus de crueltat que és a través de les xarxes socials, això de públic... Per aventura, sí, no?
Però abans és que la violència era física. Sí, sí. En aquest article que te coment, d'en Margalida Tous, destaca, diu... Bé, hi ha dues coses que m'acriden l'atenció.
perquè diu, per un costat, referint-se'n al decret de nova planta, diu, però el decret no és del tot culpable, entre cometes. La guerra del francès fa que en un quinqueni es dupliqui el nombre d'habitants de Mallorca. Els nouvinguts són un nou factor d'aquesta alienització i espanyolització de la població.
I després diu també que Pallà, gretant a les hemoroteques, aconsegueix trobar un anunci publicat el 1934 a l'última hora que diu que se necessita muchacho de 15 a 16 años para camarero de algún pueblo de Mallorca que sepa castellano, diu l'anunci. Per tant...
dues mostres també de de sa feina que ha fet en Jorenç cap allà amb aquest llibre i de bé, dues... Puc assegurar que ha gretat i ha trobat documents i ara tindré un altre
De l'any 1863, que és el primer document, crec jo, que ell troba sobre corregudes de toros. Ho dic perquè hi ha qui pensa que el toros és una promoció del franquisme a Mallorca, però no és així. Ell el que ha demostrat és que al segle XIX el toros era un espectacle
que tenia molta afició, no? Sí, sí, sí. I diu que la primera de la qual ha tingut constància és de l'any 1689. 1689. I saps què vol demanar a fer? A la plaça de Santa Eulàlia. Ahà, ahà. T'imagines? Déu-ne. Feien el mateix que feien el que fan ara en els pobles de Tarragona, no sé si ho he vist mai, que tanquen una plaça amb fustes. Sí, sí, sí, sí.
I resulta que en aquest primer document que ell troba de l'any 1600, és a dir, anterior no es decreta la planta, quan veus, hi va veure el sastre que va apunyalar el rector perquè no el deixava pujar a veure l'espectacle de la coberta de Santa Eulàlia. Perquè vegis, mira si hi havia gent que volia mirar l'espectacle, que hi va haver incidents i tot.
Molt bèstia, no? Tot plegat Tot plegat, tot plegat I fer una cosa curiosa D'això que dius, ets de francesat i tot això Ell diu més endavant Que he trobat, o sigui perquè ho tenia surratllat Diu A mitjans del segle XIX Els espectacles musicals, teatrals i taurins Gaudien d'una gran acceptació a Palma I esdevingueren un vehicle determinant D'aquesta llenització als dos primers
I uniformització cultural, el tercer. És a dir, els toros ja existien a Mallorca abans del segle XIX, que és quan hi va haver decret la nova planta. I aquesta és prou que vos he dit, no? I ell troba que la castellanització va venir més aviat per als coblers, per les lletres... Clar, mallorquins havien d'entendre les lletres de les cançons dels coblers que s'exportaven des de la península...
I va ser això un element castellanitzador, sense dubte. Això, juntament amb l'escolarització obligatòria, clar, que va ser en espanyol. Déu-n'hi-do, aquell llibre, clar, els problemes que no se deu trobar ja. No ho sé, no tenc ni idea. Jo crec que les biblioteques sí que...
Clar, biblioteques, llibretes de vell, però diria que deu estar zaurit. Bé, així tot ho provarem. És un llibre amb moltes fotos, moltes fotografies, perquè és molt interessant. I és de tapa dura, és a dir, no és un llibre de butxec, amb una portada molt guapa.
i mira malgrat tot em fa molta lletjiguera per tant ho cercaré i ja per acabar volia dir una cosa i és que de polèmica ja n'hi havia és a dir s'ha lluita aquesta entre taurins i antitaurins ja et dicia però fins i tot a Espanya és a dir ell fa com un inventari d'arguments
i de persones que estaven en compte d'Estoros a Espanya mateix i diu que els escriptors, els de francesats, com se pot imaginar, la gent il·lustrada, ja d'Espanya estaven en compte d'Estoros i a Mallorca no hi va haver pràcticament cap escriptor que li donés suport en aquesta iniciativa d'Estoros.
perquè bàsicament ahir veien el que veiem nosaltres ara que és un argument moral, és a dir, trobant que és un espectacle bàrbar o és una mostra de regressió cultural, això per una francesat i per un il·lustrat, clar, era una mostra de...
de salvetgia, no? T'he de dir que... T'he de dir que un dels meus grans referents del periodisme i de sa literatura, bueno, el periodisme...
fet literatura, és en Mariano José de Larra, que ell és una francesat i que ell crec recordar que té alguns articles crítics en tota aquesta passió pels toros, per la tortura dels toros i tot això.
I d'altra banda també t'ho vull comentar, ja diguem-ne fora de llibre però estirant-te un desfils que han sortit, que és que tu seràs, estaràs com a voluntària en Escolisseu.
Bé, ara hi ha aquest projecte tan interessant per part de gent jove que han agafat la gestió d'Escoliseu i que el volen convertir en un espai cultural, en un espai per fer-hi concerts, per fer-hi activitats familiars, etc. De fet, ja ho estan fent.
i em pareix que és una tasca fantàstica i que mereix, diguem-ne, et suport i que hi anem, no?, i que hi participem, d'aquestes activitats. I, d'altra banda, tenc entès que aquesta tasca està amenaçada per una empresa que vol adquirir de nou el Coliseu i fer-ne una plaça de toros de nou.
Per tant, ara som en aquesta batalla, si no estic equivocada. Ja m'ho posaràs en contacte amb aquesta gent jove, perquè jo...
Fins el que sabia era que era propietat del Balanyà, de la família Balanyà. Sí, però segurament encara ho deu ser, però ara ho tenen llogat aquesta gent i si t'hi fixes fan escat de setmana, es fan activitats familiars i hi ha diversos concerts programats ben interessants entre els quals, i ara no sé si ja estic avançant d'una cosa o si ja s'ha dit,
el concert de retorn de la gosa sorda que s'hi farà ja ah, molt bé molt bé, molt bé idò ja hi miré
Ei, aniràs si tens entrada. Bé, si pots aconseguir entrada. Segur que està complicada, aquesta cosa. O ja en tens? O has estat d'aquestes previsores? De moment, de metge, dia 15, a les 9 i mitja de matí, he de ser a la plaça de Toros per explicar tot això que t'he explicat ara a tu. Molt bé, interessantíssim. Idò, segurament allà coincidiràs.
Deia que segurament allà coincidiràs amb alguna d'aquesta gent que te coment. Ah, molt bé, perfecte. En tot cas, bé, si tenim un minut hi passarem. Sempre ha de ser interessant veure a la Marisa Cerdó explicant el Coliseu Baleà, la plaça de Toros. Tan interessant com la música que mos has recomanat avui en la qual tancam aquesta secció. Marisa, com sempre mos fas gaudir de la lectura. Moltíssimes gràcies.
I espera que l'any que es patxin dimecres te tornaré a sorprendre. Puf! Una cosa radicalment diferent, però també te sorprendré. També m'ha sorprendès. Curiós, curiós. Escolta, avui no ets la primera vegada que sona la teva veu, eh? En el bon dia i bona vida. A primera hora ha sonat l'entrevista que li fes a na Caterina Carmany.
Ah, molt bé, que bé. Ja m'ho enviaràs, que l'havia d'enviar. Ara em queda així. Ah, idò, ara te la pas. Interessantíssima, interessantíssima. Bé, bon dia, adeu. Marisa Sardó, moltíssimes gràcies, bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Haurem de compensar això amb el petgefort de la gossa sorda, que seran, com vos explicàvem, seran aquesta primavera, aquesta primavera seran en el Coliseu, omplint de bona música aquell espai. Música
La senda dia a dia, la més curta i més amarga, respira, porta i torna cap a casa. Ja no queden rebotsos ni llops, bisquedat sals ni margallons ni figueres de pala i una trista sargantana. Veig bujar la senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia, la més curta i més amarga, respira, porta i torna cap a casa.
Ja no veuen amores ferracons, ni ciberides del cannabis, tampoc ara estan vindres extra. El pagant és la hipoteca, que fa temps que no plou, i els caragols ja no pasturen, i ara que hem de sobreviure som imprevisibles.
Les diputades hem de trencada i de ruïda, i com més camina més renega de la vida blasfem, se'n recorda de la guerra. Les camins de vols, xeringues i preguntes esbarrantes en què hi ha els ulls desapareixen i els marges floren. Les pedres floren. Tots els pousen per si de sol i els diners s'enganvien de mans i els marges floren. I els fills se'n van del poble.
Ho hem gastat tot en la sembra. I ara no podem regar. I ara hem de sobreviure, som imprevisibles.
I ara, directament des de Gambia, fidel al seu poble, Toni Sánchez.
M'agrada molt bé. M'agrada molt bé. M'agrada molt bé. M'agrada molt bé. M'agrada molt bé.
La terra traga, el riu és seca, canta el poeta, i jo li pregui adeu per les cireres, que porten llum, abrils i primaveres. Que piren etetes intermediaris, que s'obliga el pantà, que pugen els salaris, que els especuladors que caiguen morts aponen els sorts, que el col·les ens ensenya a morir territoris.
més proximitat, més qualitat i competència, de l'arbre al plac, més comun i al l'entorn, més patentar el camp, més escoltar els nostres llaios de la llibertat. Ens mantindrem fides a aquest poble,
Es mantindrem fidals a aquest poble. Es mantindrem fidals a aquest poble. Es mantindrem sempre fidals al nostre poble. Es mantindrem fidals a aquest poble.
Això és Bon dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Ara encenem el nostre focus a nivell internacional. Ens connectem ja amb en Joan Manuel López Nadal. Molt bon dia Joan Manuel. Hola a tot meu, bon dia. Bon dia, el món està ben potes per amunt i nosaltres miram setmana rere setmana de fer una revisió.
I per aquí també és pel que sembla. Sí, sí, sí. Estam ben d'acord amb la tendència mundial. Començant per on vulguis. No, han de començar per Nova York i, bé, pels Estats Units, però per Nova York, un èxit... Això és bona notícia del dia, jo crec. Sí, eh? Sí. Tot i que no...
Vull dir, en Trump és capaç de qualsevol cosa, però ha estat una bona mofetada. I el fet que en Zora, en Mandani, que és el bal electe de Nova York, una de les grans capitals mundials, aleshores això és que té a ser un contrapoder justament un any després de selecció d'en Trump pel seu...
segons mandat. Aleshores, no només voldria afegir que, a més de les eleccions a Nova York, que són segurament les més importants i les més simbòliques, també en Trump ha rebut tres altres bufetades, perquè els demòcrates han bonyat
les dues eleccions on hi havia per governadors dels estats de Nova Jersey, que és al costat de Nova York, i de Virgínia, una mica més al sud. Aquests dos estats que abans estaven governats per republicans han passat tot dos a mans dels demòcrates.
I a més encara, el governador de Califòrnia, Garineu Som, que és un dels possibles candidats demòcrates davant d'en Trump, ha guanyat també una consulta popular per definir els departaments, els districtes electorals,
a favor del Partit Demòcrata per compensar un poc el que el Partit Republicà havia fet fa poc a Texas i altres estats. Aleshores, tot i que hem de fugir, hem de ser molt prudents i de fugir de tota manera de triomfalisme, aquesta combinació d'aquests fets...
I, endavant de tot, la figura controvertida, però molt interessant, d'en Joran Mandani, que és un immigrant, que és un musulmà, i que no més del Partit Demòcrata, sinó de la sala més esquerra del Partit Demòcrata, ell mateix se defineix com a socialista. Aleshores, això ve a ser exactament un símbol de rebut
les polítiques ultraconservadores, imperialistes i antidemocràtiques d'en Trump i de la seva administració. Hauran de veure el que passarà perquè en Trump ja ha amenaçat
a Nova York pràcticament de castiguer-li per allò que han fet els seus ciutadans haurem de veure quin abast i quin contingut tindrà aquest càstig que anuncia des de la Casa Blanca hem de pensar també aquesta Casa Blanca que està amb obres
perquè en Trump vol construir un festuós soló de ball, el que era sentir a l'est de la missió presidencial.
Aleshores, que els Estats Units se desperten avui amb uns esdeveniments notables, importants, i que el temps ens dirà quina va el temps, si això és el començament d'una reacció de suposició davant dels accessos d'en Trump, o com se gestionarà aquesta nova fase política. Però, en qualsevol cas,
La selecció d'en Mamdani en primer lloc i el conjunt de circumstàncies també a altres llocs als Estats Units és un fet molt, molt interessant, sinó dubte. Escolta, Joan Manuel, ara me suggereixes per un costat un comentari i per salt et vull fer una pregunta encara dins aquest primer tema. El comentari és que en Trump, ara mateix això que des de Saló, etcètera,
en es fons me recorda els emperadors de l'imperi romà quan ja estan en decadència que cada vegada estan més allunyats de la realitat per ser educats diguem
Sí, en Nerón, per exemple, quan va fer prendre foc o en Calígula, ja s'han fet aquestes comparacions entre aquesta figura egòlatra i...
amb aquests déspotes històrics de l'imperi romà, efectivament. I d'altra banda, la pregunta, quan parlem d'un socialista als Estats Units, o en termes d'entrar amb un comunista, de què parla en Joan Manuel? Vull dir, jo diria...
que per almenys d'un socialdemòcrata. Perquè, vull dir, pot ser sol esquerre del Partit Demòcrata on hi ha personatges
un d'ells ja bastant gran, que s'ha presentat un parell de vegades, que és en Bernie Sanders, i una dona encara jove, però que també ha promat un poc, a més d'origen llatí, en Alejandra Ocasio-Cortés. Aquestes figures que han estat un poc davanters de la sala esquerra del Partit Demòcrata, ara se'ls hi uneix
sa figura, que sembla tenir molt de carisma personal, del nou batle de Nova York. Com que es repeteix que és una persona d'origen immigrat, mig africà, mig de la Índia, va néixer a Uganda, i justament per això,
No podrà ser candidat a la presidència dels Estats Units perquè segons la Constitució les persones que es presentin han de haver nascut als Estats Units.
I llevava dubtes quan en Barack Obama, que també era d'origen estranger, però en Obama hi havia nascut a Hawaii, i Hawaii és un dels Estats Units per la qual es va poder presentar, però en Dani, vull dir, malauradament, no podrà optar. Per exemple, serà el candidat anti-Trump,
les eleccions de l'any 28, no? Va ser res antes, no? Però tot i així, vull dir, això significa, de qualque manera, un posicionament més contundent del Partit Demòcrata, que ells que estaven en una crisi d'identitat molt gran després de la desfeta d'anar a Kamala Harris a la darrera elecció presidencial,
I jo crec que la victòria de Mandani i els dos nous governadors, una d'elles és una dona, també, a Nova Jersey, i l'altra és governador nou de Virgínia,
Això dona forces i dona ànims al Partit Demòcrata per dur una feina d'oposició més activa i més contundent del que ha estat fins ara. Tot això dic que haurem d'esperar i veure quin desenvolupament tindran aquests esdeveniments. Però vull dir, el que va passar ahir vespre i les notícies que tenim avui són esperançadores.
Idò, ho seguirem. Canviem de qüestió. Bé, una qüestió que a poc a poc se va consolidant, que és aquesta aposta internacional perquè el Sàhara sigui una...
diguem, renunciar al seu dret a l'autodeterminació i acabi sent una província o una autonomia del Marroc, no? Una autonomia amb un contingut encara més que problemàtic. Però vull dir, a poc a poc s'ha anat obert i consolidant aquesta via i sobretot ara ha hagut una resolució
presentada pels Estats Units en el Consell de Seguretat, perquè s'havia de renovar el mandat de la Minurso. La Minurso és la missió de les Nacions Unides en les seves cicles diuen per l'organització d'un referèndum al Sàhara Occidental. És una ironia perquè ara justament el sentit de la resolució adoptada
les Nacions Unides per una majoria important, només es van abstenir, Rússia i Xina, que podrien haver-la vetat i no la van vetar. I Azèlia, que estava al Consell de Seguretat, que és el gran protector del polisèric,
No va votar, se'n va sortir davant de sa votació. Això són els passes que han estat donant països. En primer lloc, França, que és el gran protector del Marroc i del seu règim, seguit també per Espanya, que és la sentiga potència colonial del Sàhara, que justament ara es fa 50 anys, abans de sa mort del dictador Franco,
va pràcticament entregar els acords de Madrid en el Marroc, després de la famosa marxa verda, que van organitzar els marroquins en el Sàhara. Però la resistència que durant aquests 50 anys ha eruit el front polisariu,
a una part menor de la perifèria del Sàhara, però sobretot els campaments de refugiats de Tindú, el Gè, on està la majoria de considerables refugiats saharauis que donen suport al polissari i que defensen el dret a l'autodeterminació d'aquest territori. Malauradament, pel que sabeu,
les pressions de les potències europees dels Estats Units. No han estat contrapassades per ningú, pràcticament, i el front polissari o el pobre Saharaui es veu de qualque manera abandonat. Ja ho havia estat abandonat per Espanya fa 50 anys i encara més la darrera posició del govern espanyol fa un parell d'anys quan va dir que la
donaria suport com a millor solució, entre cometes, a sa autonomia saharaui dins el Marroc, no? Aleshores, era una manera de deixar de costat la reivindicació justa i legítima del poble saharaui, del front polissari, a tenir un referèndum d'autodeterminació. Això, malauradament,
se veu més complicat que mai després d'aquesta resolució de les Nacions Unides. Tot i així, la resistència s'agarau i continua, i hem de pensar que si hem seguit amb entencions drames de pobres ocupats, com ha estat Ucraïna, com és Palestina, com altres països en el món, tampoc, vull dir, no hem d'oblidar
aquest territori del Sàhara Occidental on Espanya i els ciutadans de l'estat espanyol particularment haurien de sentir una responsabilitat especial de no deixar d'acostar el poble saharaui. Però no podem deixar d'admetre amb sentiment que la darrera decisió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
no deixa moltes oportunitats a l'esperança, no? I, de fet, ha estat celebrada com un triomf pel rei del Marroc, no? El qual ja pràcticament ho diu tot, no? Aleshores, no, no és bo el que li ve damunt al poble Saharauiç.
I no sé, hauríem de veure de quina manera, en circumstàncies tan difícils, podem mantenir la nostra solidaritat.
Una altra qüestió, anem ràpids, una altra qüestió que te volia demanar, perquè de fet jo desconec bastant sa situació, però de nou mos arriben imatges terribles del sudan. Què hi està passant ara mateix? Jo també, com sabeu, no som un especialista.
dins el món africà, més aviat és el món de l'Àsia, l'Indo-Pacífic, on jo que he conegut i he estat més. Tot i així, he volgut documentar-me i informar-me per preparar bé aquesta conversa d'avui sobre el conflicte del Sudan. El Sudan viu en conflicte pràcticament
Gairebé des del final del segle passat, des dels anys 80-90 del segle passat. I això primer va una guerra també amb matances i massacres a la població civil a la regió del Darfur, a l'oest del país.
després va la cessació, separació del sudan del país, nou país, l'any 2011, independent del sudan del sud, per diferències també de tipus ètnic, de tipus cultural i religiós. Ara el sudan, ara són dos països, el sudan,
capital Khartoum, i després el territori del Sudán del Sud, que és un altre país independent. Però el que queda del Sudán, ara fa d'haver quatre anys, l'any 21 segons, va començar amb una guerra civil d'una brutalitat extraordinària, quan uns elements dissidents dels exèrcits, que es fan dir les forces d'avançament ràpid,
que són un grup paramilitars, que diguem dissidents de l'exèrcit sudanès, que controla la capital i el govern, perquè van haver un cop d'estat dels militars. Aleshores, els dos bandos en guerra són dos bandos militars, o dues faccions de l'exèrcit sudanès. L'exèrcit pròpiament dit, i un sector dissident,
que controla sobretot la zona de l'oest del país, la regió del Darfur, determinades poblacions importants del país i que condueix una guerra brutal entre aquestes dues pensions militars de les quals les víctimes principals són, òbviament, les poblacions civils. Hem de pensar un parell de dades per als nostres agents, que jo mateix
Mirat de documental, el Sudan té de més 44-45 milions d'habitants. D'aquests 44 s'estimen les Nacions Unides, la FAO i els organismes humanitaris s'estimen que entre 20 i 21 milions de sudanesos estan en situació de fama.
És a dir, no tenen ni els elements més bàsics per alimentar-se ni per anar. Hem d'afegir un altre drama. 12 milions de persones, 12 milions de persones han estat desplaçats forçosament per aquestes guerres entre uns i altres dels seus llocs de residència habitual. És a dir, tenim 12 milions de desplaçats intern, de respogits interns dins el sudan.
21 milions de persones que passen fan. I centenars de milers de persones que han estat víctimes de les atrocitats i barbaritats, sobretot del sector rebel, per dir-ho així, les forces de sobreviure ràpida, que...
són, com el govern del sudan, de majoria d'una població arabitzada i que volquen la seva violència, el seu odi, la seva brutalitat genocida sobre les poblacions d'origen africà.
no àrabes. És a dir, hi ha també un element ètnic. El domini dels sudans arabitzats sobre els sudans originàriament ètnicament africans és també d'una brutalitat i d'una crueldat terrible, sobretot aquestes forces insurgents, aquestes milícies de despleguament ràpid.
I també un element important que és la participació de països i forces estrangeres. Hem de pensar que, curiosament, a mi em va sorpresa aprendre que els que estan finançant i armant les forces rebels,
Aquestes forces... És ni més ni manco que els Emirats Araves Units, els Emirats. Segons aquesta... Abu Dhabi, no sabem què diu allà, un senyor que ara ha publicat unes memòries, que és molt amic de tota aquesta colla, molt conegut entre nosaltres. Aleshores, aquesta gent dels Emirats...
donen armes i donen suport a canvi que controlin les mines d'or, que són molt importants al sudan. I sembla que hi ha un contraband d'or del sudan cap als Emirats Àrabs, que després els Emirats Àrabs es porten a tots els seus països com si fossin seus.
Aleshores, amb això crec que ja estic explicant un poc la mescla de la inhumanitat i la barbaritat amb els interessos tèrvols, corruptes, financers, sobre les matèries primes del sudan. I a l'altre costat, al costat del govern de Khartoum, tenim tres països molt diferents entre ells, però que coincideixen pels seus interessos geopolítics, que són Egipte,
Iran i Turquia. Egipte, Iran i Turquia, com un punt diferent, donen suport a armes i en el govern oficial del sudan, que és una junta militar també, el Khartoum. Estats Units i l'Unió Europea en principi són neutrals i demanen que s'obri conversacions i processos de pau.
Molt més terrible és el paper de Rússia, perquè els antics mercenaris del grup d'Ockner han estat donant suport a les milicials rebels. Però en Putin vol mantenir relacions amb els militars de Khartoum perquè volia aconseguir una base sobre el Marroc, que és molt important.
Aleshores, aquí les manobres d'en Putin i de Rússia mirant de jugar uns i altres també són confuses i tèrboles. És curiós i interessant que hi ha un grup de voluntaris ucraïnesos que donen suport al govern de Khartoum justament per contraposar un poc les ingerències de Rússia dins d'aquesta zona.
I un país que, de moment, tot i que té també els seus interessos econòmics, però que sembla equidistant, que no dona suport a cap dels bandos i que ha demanat, reiteradament, la necessitat que hagi la pau, ha estat la Xina. És a dir, aquí, en aquest moment, de les potències importants, hem de veure que ni la Unió Europea, ni els Estats Units, ni la Xina...
donen suport, per almenys formal o oficial, a cap d'un dels bàndols enfrontats. Mentre que Rússia juga un paper bastant tèrbol amb uns i amb altres. Però el paper aquí, el que crida molt l'atenció, és aquesta participació dels Emirats Àrabs i el tràfic de l'or, i amb els elements que són, a més, més...
i més cruels amb les seves massacres, que són aquestes forces de desplegament ràpid que han estat identificades com fer autèntics genocidis de les poblacions autòctones de l'oest del Sudà.
una crisi, un genocidi, una guerra civil, una inestabilitat geopolítica, una lluita pels recursos econòmics, i tot això, tot aquest entramat de matèries...
el que paga, i ho paga de manera tràgica, de manera brutal, és el poble sudanàs. Aleshores, quan parlem de Palestina, quan parlem d'Ucraïna, quan parlem del Sàhara, quan parlem d'aquest tant i tants drames que hi ha en el món, no hauríem d'oblidar també el que està passant al sudan i també el que passa a altres llocs de l'Àfrica, com ara Martells,
Hi ha també una guerra civil que ha començat a llegir al Burkina Faso, a la República Centroafricana, al Congo, al continent africà en general. També està passant situacions dramàtiques i inhumanes
que de vegades no recordam-lo suficientment. Molt interessant i molt aclaridor. Te volíem demanar per processos electorals a Europa, però no tenint temps. Ho deixem per la setmana que fa. Una de cal i una d'arena.
En els Països Baixos s'ha tancat la porta a l'extrema dreta, tot un partit de centre-esquerra, la Democràcia 65, d'en Rob Llete, que ha evitat el triomf de l'ultradreta d'en Bilders, però, en sentit contrari, a la República Txeca, ha estat en Andrei Babis, un populista amic i de l'acorda de Nordban, el que sembla que ha guanyat les eleccions a Praga, no?
Aleshores, tot això dona lloc a una inestabilitat política creixent i a una inseguretat generalitzada dins el conjunt d'Europa. Ja n'hem parlat altres vegades i segur que en tornarem a parlar amb altres programes. I tant que sí. Joan Manuel, com sempre, t'agraïm moltíssim que mos ajudis a entendre una miqueta més l'actualitat política internacional. Moltíssimes gràcies.
amb molt de gust a meu i una abraçada i... Fins dimecres, quina... Avui m'imagino que estaràs pendent de la tele de veure com va el Barça.
Bueno, sí, sí. El que passa és que avui per mi és un partit delicat, perquè tot i que som del Barça, jo vaig estudiar al Col·legi d'Europa de Bruges. Bruges és una ciutat que jo estimo molt. Idò... No ho tinc bo de fer. Ja ho veurem, veurem. Podem mirar d'estudiar un empat. Que sigui un bon partit. Gràcies, Joan Manuel. Gràcies.
I nosaltres, en fi, no mos queda res pos per dir avui ja, simplement recordar-vos que continua la bona programació aquí a la Mediterrània, que avui a les 8, abans del futbol, vos heu de connectar a vida.cat, vida.cat, perquè allà hi podreu veure en directe la gala que s'estarà fent en el teatre principal de Palma,
de lliurement dels Premis en Derrot de la Música Balear i, com cada dia també, heu de fer una guaitada o dues en el diari de Balears, de Balears.cat, per anar veient com evoluciona la actualitat,
i demà a partir de les 7, la redifusió del Crepuscle en 100 estels que s'haurà estrenat avui a les 9 del vespre i també a partir de les 8, bon dia i bona vida.