Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. W-E-L-O-V-E
Comença Bon Dia i Bona Vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Beste d'arraldez, gorroquarek! Horrelakoa da, bisitza, e gentza zo, behar du sona! Horrelakoa da, bisitza, e gentza zo, behar du sona! Horrelakoa da, bisitza, e gentza zo, behar du sona! Papi, papi, orixe da, guztatzez haidar pogemet dua!
El Bon Dia i Bona Vida és un programa produït per l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, una associació que fa possible cinc mitjans de comunicació com són, a part d'Ona Mediterrània, la plataforma audiovisual Vida, el diari digital de Balears.cat, la publicació en paper L'Estel i la revista cultural Vida
L'associació és possible i la seva feina és possible gràcies al treball i al compromís de tots els socis i sòcies d'aquesta casa i també gràcies, evidentment, a totes les persones que de manera voluntària fan feina i ajuden
en aquest projecte que és Ona Mediterrània, un projecte que manté viu el convit a tothom per col·laborar-hi i participar-hi.
Mundo cabron, vaig al monolito i m'aixec tot sol. No estaré trist, avui t'he vist i no he estat tot sol.
No som una sirena, però... Tu no ets una sirena, però... Jo som una sirena, però... Tu no ets una sirena.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània, tot d'una vos oferirem un repàs a l'actualitat i també tot d'una vos explicàvem quins són els principals continguts que hem preparat per avui. Bon dia i bona vida. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal, dona mediterrània.
I avui és dimecres 25 de març de 2026. Tot d'una vos oferim un repàs a l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació podrem escoltar una entrevista que li ha fet el nostre company Josep Boades en en Jordi Leonard.
Ell és un especialista en Orient Mitjà i ens dona moltíssimes claus en aquesta entrevista per entendre el que allà està succeint. Ara mateix també ens connectarem amb en Bernat Fiol, portaveu del grup d'amics en defensa del medi ambient de GATMA, que van convocar una concentració important aquest passat cap de setmana
en els Jardins de Raixa amb una participació massiva. També tindrem la Lucía Muñoz en el programa, en Rafael Borràs, en Marisa Sardó, farem amb ella...
literatura comparada i tancarem el programa amb una entrevista de la plataforma audiovisual Vida en Antoni Tarabini també serà ben interessant ja ho veureu
Tot això i tota l'actualitat que vagi succeint d'ara i fins a les 11 de matí, aquí el Bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània, un bon dia i bona vida que ja vos ofereix un repàs a l'actualitat. Ho feim, com sempre, començant per Diari de Balears. Bona nit.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el diari de Balears obli la seva portada amb una activitat que se farà aquest dissabte. I és que Sa Poble acull la cinquena diada de Mallorca Nova amb una jornada de formació, dinar, podcast, ballada popular i festa. Serà aquest dissabte 28 de març. A partir de ben prest i durant tot el dia hi haurà també dinar popular i ballada.
Una altra activitat important, la Campa Llengua revolucionarà Manacó amb una trentena d'activitats dia 11 i 12 d'abril. I també informa a Diari de Balears que la llei per impedir que condemnats per assetjament puguin exercir com a docents comença a caminar al Parlament. Més activitats per aquest cap de setmana, dinar o homenatge...
De l'ASM, Joan Picornell, mallorquí impulsor de la independència de les colònies espanyoles d'Amèrica aquest dissabte. I el PSI-PSOE exigeix al govern mesures urgents davant l'impacte de la guerra a l'Iran. El PSI-PSOE també acusa el conseller Simonet de no fer res per salvar Agama, tot i conèixer l'estat de l'empresa des de l'octubre.
de 2025. Santanyí celebra la tercera fira de l'enseïmada amb una aposta reforçada pel producte local. Palma acull la quarta edició del FAT i FAT Fest amb màgia internacional arreu de Mallorca.
I més activitats. Es presenta Sabó de casa de Montse Vendrell a Palma i a Felanitz. Aquest proper dissabte 28 a les 19 hores de Canal Clover es farà la presentació del llibre Sabó de casa de Montse Vendrell. I el diumenge 29 de març a les 11.30 al bar Petit País
De Felanitz també s'hi farà la presentació, en aquest cas amb un vermut literari. La presència de l'autora i també de Cristina Torrent i Joan Ramon Zavallos. Totes aquestes activitats i totes aquestes informacions les podeu trobar a la portada de Diari de Balears. M'ho anem ara a la portada de Vila Web.
El relleu precipitat de Montero i el futur de la legislatura catalana és la primera peça que ofereix Vilaweb, una peça d'anàlisi càrrec d'Odei Etxarte. També en Esperança Camps, des del París Valencià, per què la jutgessa de Catarrotxa vol interrogar ara Carlos Mazón com a testimoni?
També el sector crític desapareix a les eleccions de l'ANC i tornen alguns dels fundadors. I cinc ets consellers de cultura es querellen contra la magistrada que vol traslladar les pintures de Sichena. L'Iran fa befa del pla de pau de Trump. No anomeneu acord a la vostra derrota, diuen.
I també unes paraules de Gonzalo Boyer. Ara odien més el de la Moncloa que no el de Waterloo. Deu frases de Boyer en la presentació del llibre «El monstre judicial».
i encara des de Vila Web mos ofereixen una entrevista a l'escriptora Carlota Gurt. A vegades no em sento capaç de res, ni d'escriure, diu. Tornem a un diari de Balears, de Balears.cat, però ara anem a la secció d'opinió, ja hi trobàvem en Joan Mir, la caputxinada.
En Joan Lledonat, vos agradaria viure a Cuerno Solplar o a Pico Punzante? Es demana Joan Lledonat en el seu article. L'article d'en Rafael Borràs, que analitzarem avui, més tard, amb ell. No a les guerres. Lila Tomàs, quan caiguem en el desànim, mirem enrere. Joan Vicenç Lillo, lluitar pel progrés. I Pere Llofriu, no a la llei d'evolució de l'excursionisme.
Aquests són ara mateix els principals títols que trobam a Diari de Balears en l'àmbit de l'opinió. M'on anem ara a escoltar quina és la salutació que ens fa avui en Maria Nadal.
Ja ho sabeu, tenim salutació d'Anna Maria Nadal cada dia. Aquí el bon dia i bona vida.
...que es repeteixen. I arriba un moment que ja no fa gràcia topar-se amb la mateixa pedra. És quan ja no hi ha res a fer. És el cansament de tornar sempre al mateix lloc, d'anar i venir fins que ja no queda energia. També hi ha espai per imaginar el que podria haver passat. Un amor intens, gairebé còsmic. Però es queda en una hipòtesi. Perquè la realitat és una altra. Quan ja no vol res, és quan l'altra persona torna. Massa tard. Sempre massa tard.
I entre retrets i nostàlgia queda una última línia que ho resumeix tot. Només tu saps la veritat de la mentida. Poeta modernet, de lègic és el polent, és això. Sarcasme, desencant i una sinceritat que punxa. Una manera elegant de dir, ja està, fins aquí.
Ja no hi ha res a fer, tants cops m'he topat amb la mateixa pedra. Digue'm què puc fer, com puc controlar les ganes que tinc de veure't. Hi penso molt poc, en què hi penso molt, no sigui que m'espanti. Dius que vols seguir, però tant anar i venir, no hi ha qui ho aguanti.
Si jo fos la teva nòvia, et portaria a passejar, em portes totes les bosses del que jo em vull comprar. L'univers col·lapsaria i explotaria tot, sé que cap dels dos volia que tu em trenquessis el cor. Si jo fos la teva nòvia, em portaries a sopar, em convides a una copa i jo demano el mi més cant. L'univers col·lapsaria i explotaria tot, sé que cap dels dos volia que tu em trenquessis el cor. Que tu em trenquessis el cor.
Se'ns ha fet tan tard i les teves mans sense saber què dir-me. Un ram de flors volant i enmig del fum somiant, no saps el que tenies.
I ara que no vull res, em dius que vols tornar, que enyores aquells dies però moré, has fet tard, ara ja no val, valora el que tenies, només tu la saps, la veritat de la mentida. Si jo fos la teva nòvia et portaria a passejar, em portes totes les bosses del que jo em vull comprar, l'univers col·lapsaria i explotaria tot, sé que
que cap dels dos volia que tu em trenquessis el cor. Si jo fos la teva nòvia em portaries a sopar, et convides a una copa i jo demano al vives que l'univers col·lapsaria i explotaria tot. Sé que cap dels dos volia que tu em trenquessis el cor. Que tu em trenquessis el cor. Que tu em trenquessis el cor.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia, som amb en Jordi Lleonard, nascut l'any 74. Posa-s a Wikipèdia que Barcelona, tot i que és de Sabadell? Nascut a Barcelona i visc a Sabadell, com tants barcelonins que hem marxat a viure al Vallès. És filòleg àrab i espert en Orient Mitjà. Ha treballat molts anys en el Servei d'Acció Exterior.
de la Generalitat i també aquests mesos arran de la guerra a l'Uriamitja, a l'Iran, està també fent un veritader tur per als mitjans en català.
A partir d'aquí, començam una mica parlant de tu, d'una sèrie de preguntes biogràfiques. Vas estudiar filologia àrab a Barcelona i després vas anar a viure a Orient Mitjà, no és així? Així és, quan vaig acabar la carrera, com tanta gent que estudia carreres que tenen a veure amb idiomes, doncs vaig marxar a un país àrab
Per casualitat no era una decisió molt reflexionada, simplement havíem de triar un país àrab i els meus companys vam decidir anar a Damasc, a Síria. I aquesta decisió és d'aquestes que, vista posteriori, jo crec que em va canviar la vida. Arribar al Pròxim Orient et descobreixo un món nou, t'estàs una temporada, una cosa porta a l'altra i al final m'hi vaig estar 8 anys al Pròxim Orient.
I aquest vuit anys tots a Damasc o també...? Vaig estudiar a Damasc, llengua àrab, i després vaig trobar feina com a periodista i traductor als Emirats Arabs Units a Dubai, i després vaig estar uns anys a Kuwait. I durant tot aquest temps al golf pèrsic vaig treballar bàsicament de corresponsal de premsa, per premsa catalana, sobretot escrita,
I aprofitant que me'n havia convertit en un periodista i coneixia la regió, doncs vaig escriure també un parell de llibres sobre un sobre Irak i l'altre sobre Iran.
Molt bé. I aquest darrer llibre sobre l'Iran, que és Viatge al Cod a l'Islam, narra una mica els teus viatges per els llocs centrals per l'Islam xiita, en part a l'Iran, però també en part a Bahrein, a Síria, demà mateix. I una mica la pregunta és quina impressió te va donar tu l'Islam xiita, com va ser com viure-hi?
La primera impressió va ser de fascinació, perquè jo, com altra gent que conec que he viscut molts anys al món àrab, el primer viatge que fa a l'Iran és un país de la regió que coneixes, el Pròxim Orient, som musulmans, que és una cosa que coneixes, l'ambient és molt semblant als seus veïns àrabs, però al mateix temps és un país molt diferent. Llavors tens aquesta sensació que estàs en un país...
familiar, per l'ambient, per la gent, per la cultura, però alhora desconegut, perquè hi ha moltes coses molt diferents dels seus veïns àrabs, i això et genera una fascinació.
I em van venir, com ja en aquella època periodista, moltes ganes d'explicar-ho a la gent d'aquí. Perquè a l'Islam hi ha dues branques principals, com a l'Església Cristiana, catòlics, protestants, ortodoxos, ja són nites i xiïtes. I aquesta branca de l'Islam que es diu xiïsme, que es practica sobretot a aquesta regió oriental de la Mediterrània, o a aquests països més propers al Paquistan, al Afganistan,
és majoritària a Iran, a l'Azerbaijan, al sud del Líban, aquí és molt desconegut i l'islam com té tant a veure també amb la política, amb la societat...
Coneixer l'islam xiïta t'ajuda a entendre aquella part del món. Iran, per exemple, o el Líban no es pot entendre sense conèixer una mica l'islam xiïta. I com era una cosa aquí tan desconeguda, que aquí només en sona el nom, vaig pensar que una bona manera seria explicar a la gent d'aquí el procés que vaig seguir jo per entendre que era allò. Llavors, per això el llibre són viatges i està tot relatat en primera persona i és com si t'explico tu, com si explico una mica les vacances, com ha anat. És un ordre cronològic, la meva sorpresa va
precedeix l'explicació o sigui que el lector va entenent i es va sorprenent i va comprenent la regió en el mateix ordre que ho vaig fer jo i són a diferents llocs són viatges a llocs de peregrinatge islàmic, xiita són llocs religiosos molt importants i cada viatge, a part d'explicar jo com a forestil que veig
vaig acompanyat d'una persona local que aprofito aquesta companyia per intentar explicar o transmetre què pensen i senten la gent d'allà sobre tot, la vida, la religió, la política.
ahir vàrem parlar i et vaig comentar que un dels meus llibres preferits és la mercanda d'en Amin Malouf i en aquest llibre Amin Malouf parla també de la revolució constitucional iraniana de principi del segle XX i hi ha un moment...
on explica que en aquell moment molt de clergues xiites defensaven posicionaments democràtics partint del punt que la successió de Mahoma hagués estat molt més fàcil si en aquell moment hagués entengut una Constitució. I defensaven la Constitució, d'aquest punt de vista, que ens pot pareixer relativament peculiar. I allà, xiites, i especialment el part dels clergats i els allotolars,
a Iran que defensen posicionaments democràtics o que estan en contra del règim actual. Sí, esclar. D'entrada, l'Iran és un país on hi viuen 100 milions de persones. L'Islam Xi'ita representa moltíssima gent i encara que no ho coneguis és bastant lògic pensar que hi ha diferents opinions.
Sí que és cert que acostumen a ser... Els ulemes són gent que ha dedicat la seva vida a l'estudi de la religió. Són gent conservadora, tradicional, tradicionalista. La majoria donen suport al règim actual de la República Islàmica, que és un règim autoritari o una dictadura.
Però dins del món de la gent que es dedica a la religió a Iran hi ha un ventall d'opinions, sempre dins d'un marge que ens movenen en l'àmbit del pensament conservador o tradicional. Però no tothom està d'acord amb...
com des de l'inici de la República Islàmica el govern ha governat. Des dels anys 80, els primers anys de la República Islàmica, hi havia ulemes, aquests senyors que es dediquen a la religió que porten el turban al cap, i que escriuen i que parlen sobre religió. Hi havia gent que havia donat suport a Khomeini,
quan va prendre el poder, però en els primers anys vam veure que aquesta deriva autoritària no els semblava gens bé, perquè ells eren partidaris de la democràcia o eren partidaris d'un règim dirigit, però no tan autoritari, que van acabar patint penes de presó, tortures i repressió. Hi ha hagut allà tot l'est castigats pel propi règim.
I tu també en el llibre parles de xisme negre i de xisme roig en aquell moment de la revolució. Això és una definició que es va fer en aquell moment per distingir com els olemes i la gent de religió que és tradicionalista en el sentit de...
sempre està a favor del poder perquè no canviïn les coses, i la gent d'aquest mateix món que interpreta la religió com una lluita amb un aire revolucionari per millorar la vida de les persones i per millorar els règims.
Perquè a més a l'islam xiita, i una cosa que explicar-la seria molt llarg, però la idea és que en aquesta part del món la religió, els xiites, encara que siguin gent molt conservadora, encara que tinguin el poder, perquè hi ha els que governen, som homes de religió que governen,
Parlen de la seva religió com un moviment, pot sonar estrany, però com revolucionari. Estan governant però sempre estan parlant de la revolució, sempre estan dirigint el país i la multitud cap a una victòria final d'una revolució que no acaba d'arribar mai. I d'aquí ve això que hi hagi, es parlés en aquella època, als anys 80, del xisme negre i el xisme roig. Aquest conservador que està a favor de l'estatus quo i l'altre que és...
revolucionari, però no en el sentit que pensem aquí d'haver-lo revolucionari en tot allò que implica de socialista o feminista o antisistema, simplement revolucionar en el sentit de canviar el sistema actual per un altre que crec que és millor. Mhm.
Ara ja arribarem a la guerra, però abans una pregunta, és a dir, tot el temps abans que comences aquesta guerra hi ha hagut a Iran tot unes protestes i tot unes mobilitzacions en contra del règim que, t'ho vaig sentir explicat també, que per primera vegada eren mobilitzacions que clamaven per la caiguda del règim, més que...
per certs canvis, com, per exemple, podrien ser les protestes per la mort de la Maixamini, que clamaven perquè capaç l'obligació de Dusbel. I la meva pregunta, és a dir, aquestes protestes són, es pot dir, en hi ha protesta en contra del règim i hi ha una estructura, hi ha una organització dins d'aquestes protestes. Aquest malestar social està organitzat de qualque manera? Hi ha hagut èpoques en què...
sí que ha estat organitzat aviam, fent referència a això que deies a Iran tenen el règim actual des del 1979 a
És un règim autoritari, han passat molts anys, la gent està farta, l'economia no... I una cosa que és molt important és el tema econòmic. Quan l'economia tira i va bé, és més fàcil que la gent sigui més prudent a l'hora de sortir al carrer, però com ja fa molts anys que no va gens bé, això facilita les queixes i les manifestacions.
I a Iran ja fa molts anys, fa dècades, que de forma periòdica hi ha onades de protestes i després hi ha onades de repressió també. I això en resposta al que deies de la diferència que hi ha hagut de les protestes anteriors a l'actual.
Sempre, encara que clarament quan la gent protesta, sobretot quan són molt importants i les protestes s'allarguen el temps en un país com l'Iran, s'interpreta que la gent vol que canviï tot. Però sempre els eslògans es limitaven a una parcel·la de llibertat. Hi havia una època que reclamaven...
millors salaris, altres èpoques hi ha hagut el clam era contra la corrupció, altres èpoques era contra suposats fraus electorals, l'última era arran de la mort d'aquesta noia cor d'enginar a mi ni en comissaria, aquesta com és més recent ja s'assembla més a un atac frontal contra tot el regent, però realment era
arran d'aquest problema que tenen de llibertat, la llibertat limitada de les dones, o la manca de... la repressió que hi ha sobre les dones. I la diferència és que aquest any, no, aquest any estem al 2026, a finals del 2025 hi va haver donat novament una onada de protestes que sempre s'inicien perquè hi ha un malestar
conseqüència de mala situació econòmica, però en un règim autoritari, una dictadura sempre als cinc minuts comença a sortir tots els greuges, i al final van sortint tots, tots, tots, i aquesta vegada, com el règim iranià és molt feble tant a l'interior com a l'exterior, perquè l'exterior ha perdut tots aquests aliats que tenia, Hamas a Palestina, Hezbollah, al Líban ha estat molt afablit,
El regme anterior de Síria era també favorable a Iran. Ha perdut tots els aliats exteriors que li servien de xantatge al món i a Israel. I a nivell interior està fatal. I també com a conseqüència de perdre el suport exterior, l'economia encara va molt pitjor.
doncs ens trobem en una situació que ara els iranians veuen que el règim és molt feble i creuen que és el moment de fer-lo caure. Ja s'han acabat aquestes reclamacions poc ambicioses, sí que són ambicioses, tenint en compte les circumstàncies, però que no es limiten a una parcel·la de llibertat, com vull més llibertat de premsa o vull que empugis el sou, sinó que és el moment de fer caure la República Islàmica, no hi ha marxa enrere, això ha d'acabar.
I aquest és el sentiment en què la gent ha sortit al carrer i per això eren manifestacions massives, que no tenien aturador, i l'única manera que el règim ha trobat d'aturar-les a finals de l'any passat va ser matar gent. No sabem quanta gent ha mort, però es calcula que entre 7.000 i 30.000 persones han estat directament assassinades per les forces de seguretat com per la campanya de repressió d'aquestes manifestacions.
I després d'això comença la guerra, comencen els bombardejos americans i israelians, i aquí crec que la pregunta que més t'han fet tots els mitjans és quan se pot acabar aquesta guerra. Sí, la pregunta que no sap ningú. Però això és normal, perquè també depèn del mitjà, si tens poca estona,
et fa... sempre fan les preguntes com... em sembla com de logística, molt tècniques, com de dades. Quan acabarà, quants missils han caigut... Però són coses que... Els missils que han caigut sí que ho pots saber, es tracta d'informar-te i ho pots respondre, però quan acabarà no ho sap ningú...
perquè ja tampoc no tenim clar els objectius de l'atac. A veure, sobre el paper s'entén que Estats Units i Israel volen acabar amb el programa nuclear iranià perquè creuen que és una amenaça que aquest país tingui la possibilitat de fer la bomba atòmica.
Però ara et comentaré una cosa que vam estar parlant ahir. És...
Dubtava perquè és un rumor, una hipòtesi. Però trobo que és prou interessant, i la primera vegada que vaig pensar sobre això va ser arran d'un article del Vicent Partal, a Vila Web, que ell exposava aquesta hipòtesi explicant que això és una cosa que pot ser veritat o no ser veritat, però si fos veritat, la situació actual s'entendria i prendria tot sentit, perquè...
El que està clar és que Israel transmet la sensació que té pressa ara per acabar amb el règim d'Iran. Això és el que jo interpreto. Sembla que tinguin pressa. És curiós perquè fa anys que estan en la mateixa situació i ara de cop que ha canviat. Que hi ha manifestacions a l'interior i que sembla que és el moment de fer caure el règim, però la part militar... Total, anem a la hipòtesi.
L'any passat, a l'estiu, els Estats Units va bombardejar diverses instal·lacions nuclears iranianes amb l'objectiu d'acabar amb el seu programa nuclear. Llavors, la hipòtesi diu que la cúpula del règim iranià va pensar «si no tenim la bomba atòmica i ens ataquen, doncs de què ens serveix no tenir-la? Anem a fer-la». I hi ha gent que assegura que han accelerat el procés de fabricació de la bomba atòmica.
Si això fos cert, aleshores s'entendria que Israel tingui tanta pressa per acabar amb el règim iranià i en cas que no pugui acabar amb el règim, ha de malmetre i fer tot el mal que pugui a les infraestructures perquè Iran durant un temps...
que no sabem quan serà, haurà de dedicar els recursos o els pocs recursos que li quedin a reconstruir el país i durant un temps no podrà dedicar allò que necessitaria per poder tirar la bomba atòmica endavant.
Aquesta pisserrota estava molt bé, crec que l'han vist de tots els països catalans. I crec que, també referent en això, el ministre d'Esteriós, si no vaig malament tiranià, va dir que els 400 quilògrams d'Urani enriquit que tenia l'Iran estaven enfonsats dins d'unes runes després de les explosions.
i no sé fins a quin punt això és cert o no és cert, però en cas que ho fos, podria ser el principi i el final. El principi del final del seu programa nuclear. I del conflicte, també. Sí, però sobre el final del conflicte, abans et deia que no sabem quin objectiu tenen, perquè sobre el... Jo sempre soc bastant escèptic perquè hi ha una cosa, ara parlaré d'aquí, d'Europa, Catalunya, perquè sempre...
l'idea és que sempre ens estem queixant que els polítics d'aquí pot ser locals o en general a Europa tots els europeus ens queixem que els polítics o menteixen o diuen coses per dir i després no compleixen llavors trobo curiós que després quan un polític d'un país
poc fiable, com Iran o Estats Units, que és molt llunyà, ens prenem molt al peu de la lletra i analitzem paraula per paraula que ha dit Trump, que també el coneixem, o que ha dit el ministre de portaveu d'una dictadura. I això em crida l'atenció perquè després quan algú, un polític d'aquí parla,
D'entrada, a nivell popular, la gent d'una prefet que està mentint o que parla perquè és el seu paper, però en canvi som molt fidels. Vull dir, jo una vegada em vaig... La primera vegada que vaig anar a la ràdio fa molts anys hi havia en una tertúlia el director del País Catalunya,
i va dir, alerta, perquè el rei d'Arabi Saudita ha dit això i això i això, i se'm va acudir expressar aquesta idea que t'acabo de dir ara, de si els polítics d'aquí menteixen que hem de creure un rei d'una dictadura islàmica i ja es va enfadar el senyor, però la idea seria aquesta.
el portaveu o el ministre iranià has d'interpretar que, més que les paraules que diu, quin to transmet i de quin tema està parlant. Ara mateix Iran vol fer creure que està en una posició de força i tots els discursos són de doncs estem guanyant
Si ens ataqueu ja veureu, hi haurà repressal, i és que és el mateix, els líders del Golf Pèrsic fan el mateix, fan grans discursos, però el que diuen, les paraules, no coincideixen amb allò que poden fer o que són capaços de fer.
I bé, després també s'ha parlat molt en aquest conflicte de tot el sistema econòmic que envolta la situació. És a dir, quan Iran dispara un missil Xabeb és molt barat i quan els Estats Units o els països del Golf Pèrsic responen amb dos patriots per tombar aquest missil gasten moltíssim de recursos. Però així i tot també les estatístiques diuen que els missils
d'Iran, és a dir, cada dia l'Iran llança menys missils perquè segurament de cada dia en té menys fins a quin punt això també pot jugar un paper clau que puguin o no seguir bombardejant països dels gols pèrsic o Israel fins i tot Això no ho sabem, l'Iran fins a quin punt està hi ha dues qüestions fins a quin punt té recursos per respondre o per continuar atacant
perquè el número de mísils que tenen és limitat, encara que siguin molts, per tot d'hora s'acabaran, si continuar aquest ritme, i l'altre és com afecta la continuació de això que continua la guerra, com afecta econòmicament els mateixos sectors del conflicte. I estic pensant, més que ni res, estic pensant Estats Units i Iran, perquè Iran...
Estic pensant en el règim, se senten obligats a mantenir la guerra, a respondre, perquè no poden cedir, perquè s'estan jugant, potser, pensen que potser s'estan jugant la seva pròpia vida, perquè pensen, estic pensant en la gent de la cúpula del règim, si algun dia canvia el règim, si ara això realment se'nsorra,
qui ens assegura que no hi haurà represàlies, qui ens assegura que aquesta gent que es manifesta no vindrà a casa meva i em linxaran o també m'executaran, llavors estan en aquesta situació. Però està clar que això, a banda d'Israel, no interessa a ningú que continuï, fins i tot als Estats Units.
Trump, que no sabem si ell és la persona Trump que parla o és un equip de gent que li diu què ha de dir, però podrem dir l'equip de presidència dels Estats Units, ja ha obert la porta a la possibilitat de comprar petroli d'Iran. Pots pensar que no té molt sentit, el vull enfonsar, però els americans això també ho noten, que puja la benzina i que puja el preu de tot perquè tot ve transportat amb un camió o un vaixell que consumeix benzina.
I l'Iran també, encara que parli amb aquests discursos grandiloquents i d'amenaça, també està plantejant-se la possibilitat d'obrir l'estret d'Hormuz cobrant un peatge als vaixells que hi passin. Que això clarament és un senyal de feblesa perquè ells necessiten vendre el petroli i llavors estan aquí buscant...
estratègies per fer veure que continuen tallant el trànsit però que deixen passar vaixells. Llavors, això, com més s'allargui, la gent patirà molt, sobretot primer els iranians, nosaltres sí que ens toca la butxaca, però hem de tenir present que qui pateix una guerra és una cosa que no ens podem imaginar. I després hi ha l'altre actor, que és Israel, que és qui ha començat a bombardejar,
I ells seran els que decidiran, i realment és qui decidirà quin dia deixen de bombardejar i quin dia acaben les hostilitats. I això no sabem fins a quin punt ells estan decidits a continuar, però al mateix temps jo crec que aquesta és una decisió que no està presa i que es va prenent sobre la marxa.
I bé, tot aquest conflictori a mitjà també té, diguéssim, un germà que li estan fent molt menys cas que a Síria. A Síria segurament no hi ha hagut tant de ressò mediàtic, però el que ha passat en el Kurdistan també és molt important. Què creus que passarà a Síria després de... que ja fa més d'un any que el govern de Bashar al-Assad caigués i quin rumb està prenent el país?
A Síria molta gent va acollir el canvi de règim i celebrar el canvi de règim amb molta alegria i eufòria. Altra gent no. Això també depèn de quin bàndol et toca. Quan la teva família està en un bàndol, ho interpretes les coses d'una manera o d'una altra. Però sí que la majoria de gent d'entrada estava contenta que hi hagués un canvi.
Tot i que els que hem pres el control de Síria són gent que s'ha format i ha crescut com a persones, com a militants i com a polítics i com a militars en organitzacions com el Qaeda. Però bé...
Jo, personalment, jo crec que la gent que ha estat tocada pel que deu estat islàmic és insalvable i irrecuperable. Però bé, els líders de Síria han fet un procés
de canvi d'imatge, de canvi de discurs, perquè encara que siguin molt radicals quan la gent pren el poder com a mínim d'una bona imatge, perquè després has de reconstruir un país, has de convèncer la comunitat internacional que ets fiable, que val la pena que inverteixin en la reconstrucció, has de restabilir llaços amb el món, has de convèncer tothom que viu al país que no ets aquell ogre d'estat islàmic i que has canviat i que...
faràs un govern de tothom. I estàvem en aquest punt. En aquest punt, Síria, com ja havia acabat la guerra, hi ha hagut un canvi, doncs la tensió informativa s'ha anat a una altra banda, que també s'entén, perquè els mitjans no poden parlar de tot i analitzar-ho tot, cada dia del món. I està en un punt en què semblava... Quan el foc informatiu estava a Síria, el vam deixar en aquest estat, i hi hem anat a una altra cosa,
i Síria està reconstruint-se, està tornant a la normalitat. Hi ha bones notícies, com l'Estat torna a prendre el control de bona part del país, l'administració funciona, però hi ha altres notícies que no criden a l'optimisme, hi ha manifestacions...
importants a diversos llocs del país la gent ha tingut paciència ha donat uns mesos de crèdit al govern però s'està queixant perquè les coses no han mirat com es pensaven
Hi ha conflictes latents que no se'n resolt i que poden esclatar en qualsevol moment, com són la relació que les minories no musulmanes sunites tenen amb el govern. A la perifèria del país hi ha regions on la majoria de població és a la vuita, hi ha un àrea important on hi ha cristians, al sud del país hi ha una regió que està habitada pràcticament
no el 100%, però més del 80% de la població són drusos, que tenen el control de la seva pròpia regió, i en el moment que va haver-hi el canvi de règim, les hostilitats van quedar congelades, saturades, però que tots aquests conflictes no se'n resol. I després hi ha el tema a l'altre extrem del país, al nord del Kurdistan. Els curts tots aquests anys han gaudit d'una autonomia, havien...
creat una mena de federalisme que clarament amb vocació de ser una administració democràtica
Mentre hi havia guerra a la resta del país, ells, gràcies a que hi havia guerra a la resta del país, ells han pogut crear tot això. Podríem dir que a la pràctica eren com una regió independent. Ara que s'ha acabat la guerra i s'han reintegrat a Síria, doncs tot això, tot aquest gran projecte de crear una estructura administrativa federal representativa de la gent, amb un aire feminista, tot això ha desaparegut.
i els curts han quedat en una situació com abans de la guerra. Ara són una minoria que viu amb la por i l'amenaça del règim autoritari, del règim islamista, i sembla que hi ha coses que lamentablement no s'acaben de resoldre mai. Hi ha coses que canvien sempre per tornar al punt d'inici.
És una cosa que de vegades hi penso, quan parlem del Pròxim Orient, sobretot, que una cosa que et demanen és allò que em deies abans, quan s'acabarà la guerra o quan s'acabarà el conflicte o quan s'acabarà el problema. I hi ha problemes que no tenen solució. Sí, és trist, perquè quan t'informes una cosa o li tens molt de carinyo a una regió o a un país, doncs sempre penses en futurs escenaris...
optimistes però de vegades l'anàlisi et porta a concloure que hi ha situacions que no tenen una sortida una sortida
beneficiosa o optimista. Un Kurdistan no la té. Sí, ara ja no sabia ni com expressar-me. El Kurdistan és un d'aquests casos en què es plantegen escenaris de futur molt alegres i també amb molta alegria, potser massa de forma molt sense analitzar el cas, però clar,
és que ara si continuo parlant és com molt depriment i molt trist però sí, al Kurdistan la millor situació per molts pobles és mira, un cas molt clars, el del Líban el Líban és un país que viu constantment ara mateix és un d'aquests moments delicats perquè Israel està bombardejant el Líban però imagina't que ara estem parlant del Líban de fa un parell d'anys
El Lívan és el típic, és un país on sempre hi ha una crisi latent a tots els nivells.
a nivell social, a nivell polític, a nivell econòmic. És d'aquells països que tothom pensa quan el coneix una mica. Com pot ser que arribin a final de mes si sempre estan en crisi? Com pot ser que no s'ensorri si els polítics sempre estan... ens posen d'acord i no tenen govern? Com pot ser que funcioni la seguretat si mana més... i és més potent Hezbollah, que és una milícia que va a la seva que l'exèrcit del Líban?
Doncs aquesta situació, que és com un... Sembla que sigui un caos, però la vida continua, però no hi ha una guerra, no hi ha un cop d'estat, només hi ha aquest malestar, i sembla que no funciona res, però funciona, lamentablement potser és el millor dels escenaris per l'Ivan. Perquè l'alternativa a aquesta mena de caos polític i social, i queixes perquè les coses no van bé, l'alternativa...
i sembla que només és la guerra. O és la guerra civil, o és Hezbollah rebentant-ho tot, o és Israel bombardejant. L'ideal seria que hi hagués una altra via, que no fos quedar-se com estan ni acabar bombardejats.
Però és tan, tan complicat, que passa que ja, clar, si tu fossis libanès, ara no t'estaria parlant en aquest to, perquè sembla que et vulgui ensorrar com a libanès i que et vulgui deprimir, però realment la situació inestable...
que no i que implica cap mort i que implica anar fent, de vegades és l'única solució, l'única alternativa a la mort i la destrucció. I aquesta és la conclusió que arribes després de conèixer molt temps el Pròxim Orient i és una miqueta depriment, sí, això ho reconec.
I parlant del Liban, Israel ha bombardatjat Hezbollah arreu del país, sobretot ha centrat els atacs al voltant de Beirut, diria, i ha fet que s'evacuessin mig milió de persones dels suburbis de Beirut.
però també en el Lívan té ocupada, diguéssim, té semi-ocupat al sud del riu litani. Aquesta situació tampoc... Bé, tornem-la d'abans. Quan t'acabarà? Quin futur té aquesta situació? Això quan Israel consideri que Hezbollah...
ja no és una amenaça estan fent aquesta franja del sud l'han ocupat diverses vegades al llarg de les últimes dècades i consideren que és una franja ells veuen que ho han de fer que és una necessitat per tenir un coixí una franja de seguretat que protegeix Israel perquè t'assegures que si llencen míssils ja és una distància tan llunyana que els pots interceptar o que no arribaran
I a banda estan portant a la pràctica allò que vam fer a Gaza, que és demanar, ordenar o amenaçar a la població civil que marxi d'un territori per a ells poder fer neteja.
neteja del que consideren que són bases militars o oficines de Hezbollah o tot el que tingui a veure amb el grup. I quan deies de les bombardejos al Líban, allà a Beirut, és perquè a Beirut ja són en una àrea concreta on viu, és majoritària la població xiita. A Beirut...
La gent pot viure on vulgui, però hi ha barris on clarament es concentra gent, els cristians en una banda, els sonites en una altra, i hi ha una àrea a prop del cap al sud, al voltant de l'aeroport de Beirut, on és majoritària la població xiita. I allà és on Hezbollah té totes les seves seus, des d'oficines del partit, perquè és un partit i una milícia,
És on viuen i es reuneixen els líders del grup i és on té la seu dels seus mitjans de comunicació. És el que estem bombardejant.
Arribant ja al final de l'entrevista, en tot aquest temps hem parlat moltíssim d'Israel. Israel ha sortit a tots els conflictes. Israel hi governa en Likud, el partit de Netanyahu. A més, li dóna suport a l'extrema dreta que forma part de la branca d'accionisme religiós, amb Ben Gavir i tota aquesta gent.
Hi ha eleccions d'aquí poc a Israel, aquesta gent podria tornar a guanyar? I l'altra part de la pregunta, si aquesta gent se'n va, tots aquests problemes se poden solucionar o se poden solucionar a part o van molt més enllà que governi l'estima dreta a Israel o no?
D'Israel, més que analista del Pròxim Orient, ja parlo com el Jordi, perquè sí que ho conec potser una mica més que la gent que no està tot el dia pensant i pendent del Pròxim Orient, però a Israel no ho conec tant, la política interior, però també veus quan fas una pregunta amb l'esperança que la cosa millori per tothom.
Però això no ho sabem primer perquè el canvi dependrà dels resultats electorals. A més, la composició parlamentària a Israel és peculiar perquè té una quantitat de partits molt gran, el vot està molt repartit. Aleshores, les aliances... Primer, que...
No saps si per algun cop de sort o alguna campanya o pel que sigui algun partit podrà treure més vots que els altres o podrà arribar una majoria més tranquil·la o tindrà necessitat de pactar amb molts partits i fer una col·lició diversa i complexa d'arribar a un acord. I a banda...
Hi ha el tema de l'aliança que han fet els partits àrabs d'Israel. A Israel hi ha població àrab, són majoria musulmans, alguns cristians, que tenen passaport israelià, són ciutadans israelians i són àrabs.
I hi ha diversos partits que els representen o majoritàriament ells voten una sèrie de partits que acostumen a ser o clarament àrabs o islamistes o de l'esquerra. I han anunciat, fa un temps van anunciar que es presentarien junts a les eleccions. Que és una cosa que ja havien fet temps enrere i els va anar molt bé, van treure un percentatge de vots importants.
Després es va desfer aquesta aliança i ara han tornat a anunciar que aniran tots plegats. Si van junts, que també és una coalició, encara que siguin àrabs, és curiosa perquè hi ha gent des de l'esquerra fins a islamistes, però si fan una coalició, fan una bona campanya i els àrabs, la població àrab d'Israel, vota, una gran part dels àrabs voten aquest partit, doncs poden fer un bon resultat.
I llavors sóc incapaç de preveure què passarà, però aleshores canviarà molt les negociacions per les aliances del pròxim govern, que serà molt diferent amb el que tenim ara i com va funcionar tot per la constitució d'aquest govern actual. Però hi ha una altra cosa d'aquelles coses de fons, que és la relació d'Israel amb els seus veïns o la imatge que tenen els israelians dels seus veïns.
Llavors sí que és cert que hi ha una part dels israelians que tenen un perfil i una manera de veure el món, jo trobo molt sinistre, i aquest partit d'extrema dreta que has fet referència, d'ultats ortodoxos que donen suport als colons, i com aquest ministre que va amb pistola,
És un perfil de gent, jo trobo, que només transmeten maldat perquè se'ls veu amb una actitud bastant agressiva contra els rivals polítics i contra el que consideren que són enemics, els àrabs. Però després la majoria del poble israelí, encara que no s'expressi d'aquesta manera, també comparteix amb ells algunes coses molt bàsiques com veuen ells els àrabs o què en pensen de les colònies en territori palestí.
Per això, que sempre hi ha un... El que crida més l'atenció és el que va amb la pistola i fa discursos grandiloquents, però representa una opinió bastant present a Israel. Super. I ja per acabar, a nivell geopolític, Israel està conformant un bloc amb diversos països, les regiós, és a dir, fins i tot Egipte podria arribar a ser un alià per Israel...
I fa un temps que se parla que Turquia podria ocupar un cert espai dins la rivalitat amb Israel pel control de certes ruptes comercials o també per la venda d'hidrocarburs en el mercat europeu. Quin paper pot arribar a jugar això en el futur?
Això, com anirà, això es veurà en el futur, però sí que és cert que Turquia també té... Turquia és com Iran, té vocació, ells veuen, interpreten els... o es veuen ells mateixos com un país, i a més és real, que és un país gran, potent, que creuen que han de tenir un paper important a la regió i també a nivell internacional...
i estan esperant sempre l'oportunitat per demostrar-ho, per guanyar influència. Ara Turquia té una influència important sobre Síria perquè els que han guanyat la guerra són de la seva corda. En aquest sentit, de vegades passen coses subtils
que et poden, a través de les quals pots veure com va la cosa, o cap on pot anar la cosa, o t'intueixen rivalitats que encara no han sortit com a grans titulars, però que poden acabar tard o d'hora sortint. En el cas de, ara que comentava Síria, sabeu que Rússia, que era el gran aliat i valador i suport polític i econòmic i logístic del règim anterior a Síria,
encara conserva les bases militars que té Síria, que penses, no sé, no té sentit, si han donat suport al règim dels Assad i ara governa un altre règim que ha estat lluitant contra les tropes russes, el que faran és fer-los fora. Doncs Israel, el món, els Estats Units, el govern de Síria actual, instàncies d'Israel, els ha permès conservar les bases militars que tenen a la Mediterrània,
Perquè si marxaven els russos les ocupaven els turcs. I tot i que Turquia no està enfrontada ara mateix a Israel, ha estat una manera de mantenir-los allunyats, de no permetre que Turquia tingui bases militars importants més al sud. Per això nosaltres ens assabentem de les coses quan ja han passat i quan són titulars de premsa,
Però hi ha gent a les capitals, als ministeris de defensa, als serveis d'intel·ligència, que estan contínuament treballant i fent coses per ells, per marcar el camí i per marcar, són els que marquen les estratègies, coses com aquestes que passen de ser percebudes,
i perquè hem de marcar territori, que al final aquesta lluita la tenen entre estats i és i serà, perquè encara que hi hagi bones relacions avui, has de pensar que són països diferents i es miren amb recel i no saps mai què passarà demà.
Moltes gràcies, Jordi, hem arribat al final. Moltes gràcies per venir aquí, per atendre els micros d'Ona Mediterrània. A vosaltres. Ha estat un plaer. Gràcies. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida ara parlarem de la Serra de Tremontana i dels camins que moltes vegades, tot i ser públics, estan tancats. És el moment de parlar, de connectar amor, de saludar ja en Bernat Fiol, que és el portaveu del grup d'amics de defensa del medi ambient de GATMA. Bernat Fiol, molt bon dia. Bon dia. Bé, un èxit, no? La concentració de diumenge.
Sí, va estar bastant bé, molta gent està implicada, moltes agrupacions, recessions, i això ens ha d'haver anat, també estan molets, perquè una llei tan partidista no s'hauria fet tant en aquests temps passats, ni en aquests temps passats podrien fer aquestes lleis. I la gent està un poc assustada, perquè on arribarem no ho sabem, però...
Avui també sortim als diaris, que Saja dóna suport a aquesta llei, m'aprenent bé, perquè Saja sabem quin peu s'acalça, no tenim cap dubte de quin color polític s'emoure aquesta gent. M'estranyam molt veure els muntanyistes i escaladors, és una secció molt petita, també sabem qui és el president, però bé, no és igual. Nosaltres no demanem res que no sigui lògic. Volem que els camins públics
s'obrin. Tots. Estan tancats de la serca, n'hi ha més de 50 tancats. I és una autèntica vergonya. No només això. La llei s'hauria de consensuar en sectors socials. Com és que una llei la fan un sector molt extrem de la política nostra, molt proper als senyors de la serra, que si tenen terra i tenen dolpes, molts és igual. Però si els camins passen per mi de les seves serres és per un motiu històric.
I aquest motiu històric no s'ha oblidat. Vull dir, és un camí de tothom. Els camins públics són de tots i això marca la Constitució o marca el seny i marca l'interès general. Vull dir que no demanem res que no sigui nostre. I com que lluitem amb la raó, no tenim por de res.
Bernat, tu vas destacar que això el que deus és que duim 25 anys lluitant per l'obertura de camins hi ha hagut alguns èxits i tard o prest tots aquests camins és a dir, partint de la base que efectivament a la serra hi ha moltíssimes finques privades però que els camins que connecten tota la serra
són públics i han de continuar sent públics i evidentment això implica que hi pot, que hi ha de poder accedir tothom en qualsevol moment, no? Això mateix, ho has dit molt clarament. Maltros, fa 25 anys que m'han de dir que hem intentat obrir els camins tancats. Vull dir, els públics, no m'han de oblidar que no el xarrem d'aquest camí privat. Jo no vull entrar en un camí privat que demanen permís, normal.
Però els públics, ja ho hi ha el govern mateix, i el Consell de Mallorca i els de Menorca, que també tenen el mateix problema, que haurien d'aixegurar que tot això pugui funcionar d'aquesta manera, que, governament, tothom tenia el dret de passar per aquests camins públics. Però, bueno, si aquests camins estan tancats, empany i maleta perquè els senyors no els volen deixar passar, doncs són els que fan els frau, són els que són els delinqüents, nosaltres no.
Jo sempre he pensat que la gent quan em crida per aquest camí, si és públic, saltau la barrera, saltau la barrera, obriu la barrera, perquè nosaltres no fem cap del·lita. És la barrera que està col·locada a un lloc que no ha oblidat d'estar i el govern no fa res, perquè sempre són els mateixos. Tots sabem qui és qui governa la serra, no és els polítics que mos manen ara, ni els que vam anar on abans, són els senyors que diten les lleis.
Aquests poderosos que se'n van a Madrid, que van al Constitucional, que van aquí on siguin al Suprem, que allarguen les sentencis 40-50 anys, que tenen poder econòmic, que estan connectats amb l'administració, amb la política i amb la justícia. Compte això, és difícil de lluitar. No per això m'ho hem d'aturar. Vull dir, és un dret que tenim adquirit perquè els nostres vam passats van fer molta feina perquè això fos així. I si volen deixar qualque cosa a les generacions futures...
hem de lluitar una mica perquè no ens queden més remei.
Jo m'estimaria més dedicar-me a passejar una mica en lloc d'agafar prenyada i xerrar malament amb aquestes històries. Però com que els polítics no fan la seva feina, ens estan mantinguent. Quan fan eleccions, ens diuen mentides. Quan governen, ens diuen mentides. Quan surten, ens diuen mentides. Estan lluitant contra una autèntica mentida i en aquest pas que anem haurem de fer accions, accions constantes i contundents perquè les coses tornin al seu lloc. Històricament era així i ara hauria de ser així.
Heu denunciat que Esconça i alguns ajuntaments encara no tenen catalogat ni inventariats amb molt de camins. Pareix mentida, no?, després de tants anys de peldenar que encara no s'ha indignat.
això ha catalogat l'os, ha inventat l'os i per tant a partir d'aquí dóna't l'os a conèixer i a sabre quins camins són els públics si n'hi ha cap de privat també, no?
Vull dir que és una vergonya que molts ajuntaments tenien tres catalans de camins que va fer Fodesman al seu temps, a 20 anys, a 25 anys, van fer una feinada, és excel·lent aquesta feinada que va fer aquest organisme institucional, va fer una feina però brutal.
Molt d'ajuntaments no tenen ni un calaix ni saben que existeix. No tenen inventariats els camins públics que passen per la serra o per tot Mallorca, perquè seran de la serra en aquests moments, aquesta llei afecta la serra, però tenim tant de camins tancats per tot Mallorca que és una autèntica vergonya. Si els ajuntaments no saben que tenen el catàleg o no fan res per inventariats ben públics, que estan obligats per llei,
però que no ho fan i el Consell no els obliga. Un temps, jo crec que per pensar que quan hi havia d'anar a provar els nombres subsidiaris, vincenies catàlegs d'inventariar de tots els bens públics que hi havia fora de vila. Són camins, pobles públics, tot el que fos públic s'havia d'inventariar.
Doncs en aquests moments ni s'han inventariat els camins, molt llunyament passen de tot i estan xerrant també que estan en projectes de llei, donar subvencions, donar dones públics perquè facin no sé què, que podran tancar camins, que podran demanar permís. Un camí públic no s'ha de demanar permís, ni hi ha d'haver una barrera, ni hi ha d'haver un motor per pitjar. Per favor, deixeu-ho passant, no hem de demanar per fer ningú? Què és això? Que estem? S'edat mitjana?
Han tornat cent anys enrere. I això no es pot permetre en els temps que corren, que ja sabem que cobren poc, tenim poc calés, la vida és molt cara, però si el poc que molts queda és per setjar un dia i tenim tant d'impediments, la gent què farà? Jo estic pensant que en el ritme que anem els fotran a la granja de reurbament i estarem allà fora de fer res. A l'estiu no podem anar a la plaia perquè està saturadíssima. A l'estiu, a l'estiu,
moment que tenien per disfrutar un poc de senatura, no mos deixaran passar. Os mos posaran mil impediments. Perquè un camí públic barrat pot estar tancat a vint finques. Que vol dir que han de demanar vint permisos per passar per aquell torn de camí públic que han tancat els senyors. Això és incongruent. I aquesta llei és molt xorca, diguem, és que li falta tant de matisos que sabent qui l'ha fet, sabent qui l'ha fet, l'han fet els senyors, és el consentiment del Consell. No l'ha fet.
polítics que molts governen. Les han fet els senyors, aquesta llei. Si les polítiques fan això, s'han de fer mirar bé. Escolta, Bernat, i heu mirat quin impacte té això i mantenir aquests camins tancats amb el fet que la serra de Tramuntana se mantengui com a patrimoni mundial de l'UNESCO? Té cap relació, té cap influència?
No, no té més influència que el poder que tenen els senyors. Perquè si els senyors poden fer agraturismes, poden fer vodes, poden fer musicals, poden fer mil coses als seus finques amb aquesta llei, imagina't tu, que potser no té totes aquestes possessions que tenim de muntanya, totes les cases d'anys de serres de muntanya, n'hi ha un grapat, la quantitat de mil de persones que n'hi ha allà. Com hi aniran? A peu? Com hi fan els excursionistes? No, n'hi ha en cotxe.
Se ponen música o se passegin per tot. Qui controla això? Ningú. Vol dir, mostreu-nos per no molestar els seus negocis.
No volen treure això, això no és una excusa, això no. Això és una barbassada molt grossa per part de l'administració permetre això. Darrera qüestió, Bernat, a partir d'ara, a partir d'aquest èxit, d'aquesta mobilització d'un menjar passat, en els pàrquings, bé, aquesta trobada que vareu fer, aquesta concentració,
Què fareu ara? Quines són les noves passes? La nostra passa és que dissabte aquí ve a Seuva, una retrobada per defensar els camins públics i en contra d'aquesta llei, que han recorregat els ciclistes de muntanya. Se fa a Seuva a les 12 des del migdia. I ara estem preparant una llei...
documentació molt acceptiva i, a més, si quan toca, per enviar-ho a la UNESCO, perquè suposo que ells tenen alguna cosa a dir amb una llei tan partidista en contra de la població que viuen en aquell indret. Si la serra és serra, després que els excursionistes han batllat durant moltíssim temps que els senyors van fugir a la costa a fer calaixos de d'on vés i el turisme li anava bé, fins que la costa va ser enviable per viure perquè hi havia massa gent,
però resulta que van tornar a la serra. I ara molts volen treure. Si els camins estan així com estan ara, els petits excursionistes les han passat per damunt. I el 99% d'excursionistes són sensibles a la natura, al medi ambient, el que tenim, el que hem de conservar. Sempre hi ha qualcú que fa el que no ha de fer, però estem parlant d'una minoria tan petita que no té nombre.
Idò des d'aquí, des d'una mediterrània des de Diari de Balears també n'estarem pendents, seguirem un poc set noves convocatòries que hi pugui va i en fi, esperam que a poc a poc se vagin posant et seny per damunt d'aquesta idea gairebé medieval com deies d'aquests senyors comanden
Sí, molt bé. No hem de crear més pleitatia que on no toca. Pleitatia, avant. Ara és el dret universal de tothom a respirar, a conèixer el que és nostre i a caminar per la serra, que és preciosa, per a tothom. Nosaltres conèixem a tothom, inclouem els senyors. No hem de posar el seu poder econòmic i de contacte per trobem-nos de fora. Això és una vergonya absoluta.
Benafiol de Gatma, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Sonen el vent cançons de llibertat, són la resposta de tot un poble despert, seguint tossudament alçats. Venim a capgir a la història, no deixarem de caminar, per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran demà.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent i cançons de llibertat. Són la resposta de tot un poble despert, seguint tossudament alçats.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Bona nit. Bona nit.
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, les primeres persianes sobre el feixugues pedallant. Rere el vidre entelat, el capa té segura que no era penal, i es desfà la conversa igual que el sucre del taller.
Al vell mig de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol, que remue'n regala grans gafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall.
tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, un cop i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un rat tardat com uns burletes et viuen.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània, mos hem connectat ja en Lucía Muñoz, regidora de Podem a l'Ajuntament de Palma i coordinadora de Podem a les Illes Balears. Lucía, molt bon dia.
Hola, bon dia també, què tal? Molt bé, encantats de saludar-te en aquestes hores. I, Lucía, hem de parlar de la militarització de la Mediterrània i, concretament, de les aigües de Mallorca i de les Illers Balears. Ara mateix hi ha, tot i que no s'ha anat per la gaire, un submarí militar que fa escala aquests dies. Com ho analitzeu?
A nosaltres ens preocupa profundament la creixent militarització dels nostres ports, dels nostres aeroports i l'arribada d'aquest submarí galerna a la base naval de Portopí després de participar en maniures militars al Mediterrani. Jo crec que ens recorda que aquesta tendència belicista no és abstracta, que està passant aquí al nostre territori. Per això...
des de Podem hem preguntat al govern d'Espanya i estem exigint explicacions clares amb una pregunta escrita que acabarem de registrar ahir al Congrés dels Diputats i el que ens demanàvem és com justifica el govern la participació d'unitats militars espanyoles en exercicis de caràcter ofensiu en el Mediterrani en l'actual context internacional i si això consideren que és coherent
amb la participació, aquesta participació, amb el seu discurs públic en favor del no a la guerra. Estrem molt interessants en saber quin és el paper que està desenvolupant les unitats militars espanyoles en aquestes maniobres conjuntes de l'OTAN i de la Unió Europea.
I de la Unió Europea, no? I també si estan avaluant els riscos d'aquests exercicis que poden suposar per la seguretat i per el medi ambient i per la percepció de militarització en territoris com el nostre, no?
és a dir, tenim la sensació que Pedro Sánchez concretament mos està enganyant una mica és a dir, manté una postura formal enganxat en el lema no a la guerra però més enllà d'el lema hi ha poca cosa més i en el final actua com la resta de dirigents europeus és a dir, una mica remolc
dels Estats Units i de ses grans potències, no? Sí, jo crec que és important exigir coherència perquè jo crec que és positiu que el president llanci aquest missatge de no a la guerra però també com a ciutadania el que no podem fer és quedar-nos conformes
amb aquestes declaracions públiques. No es pot defensar públicament el no a la guerra i la resolució pacífica dels conflictes mentre es participen maniobres que simulen bloquejos navals i altres operacions bèl·liques. Jo estic molt interessada en veure com justifiquen aquesta participació en aquests tipus d'exercicis.
I sí, tenim aquesta sensació que tot es pot quedar en paraules i no en fets. I la mesura més important que jo crec que compliria amb aquesta coherència és abandonar ja aquest esquema militar caduc, que és la OTAN, que ara mateix està en mans de...
d'un tipus com en Trump i que mos posa en perill perquè bàsicament ara mateix els Estats Units i Israel són la principal amenaça per la nostra seguretat. I diria que no és el cas de Podem però tens la sensació que altres formacions d'esquerres si qui fes això que fa en Pedro Sánchez fos un dirigent del Partit Popular serien molt més crítics?
Evidentment, jo crec que sí i crec que una bona mostra d'això és els posicionaments d'entorn al pla anticrisis que es duu avui al Congrés dels Diputats per part de l'Obert d'Espanya.
estem parlant d'una baixada massiva d'impostos que és bàsicament el pla anticrisi del Partit Popular, però que dur el Partit Socialista i sumat. Segurament, si aquest pla anticrisi fos un govern del Partit Popular que ho presentés, fins i tot el Partit Socialista ho criticaria, no? Però el que estem veient és un llir cap a la dreta que ens estem molt preocupades perquè...
si des de l'esquerra acceptem les mesures de dretes per fer front a aquesta crisi, després, quan no facem el que diuen ells i no facem mesures d'esquerres, la gent es preguntarà quin sentit té votar l'esquerra. Lucía, i quin paper hi juguen tot això el govern de la Silla de Balears i pot ser també l'Ajuntament de Palma?
Jo crec que estan mirant cap a un altre costat i segurament el seu principal interès és que això passi desapercebut. Tot el que té a veure amb ports i aeroports sempre s'escuden en el mateix, que no és una competència...
autonòmica ni municipal, però és bàsicament les infraestructures més importants que tenim a les Illes Balears, que són civils i que estan orientades cap al turisme, que és el principal sector pel qual estan treballant l'Ajuntament de Palma i el govern de la Provenç. Llavors,
En aquest sentit, crec que l'únic que interessa al Partit Popular respecte a ports i aeroports és que continuen arribant turistes i, si hi ha un procés de militarització, ells miraran cap a un altre costat perquè poden, a més, atribuir aquesta...
aquesta actuació al govern d'Espanya si és impopular ho faran i si passa desapercebut tampoc es queixaran. Lucià, creus que s'ha de respondre en aquesta situació a través de la mobilització popular?
Doncs evidentment, jo crec que és molt important que tinguem presents les pròximes convocatòries que hi ha aquesta setmana. El dia 30 de març és el dia de la Terra Palestina i aquí a Palma. El dissabte hi ha una performance amb les Espanya a les 6 de la tarda que organitza Mallorca per Palestina.
I el diumenge sí que hi ha preparada una manifestació que convoca Ciutadans per Palestina que fa temps que estan preparant i que també té una línia de posar-se a la guerra contra l'Iran i a les guerres imperialistes perquè el context
ens du a tenir en compte tots els fronts que s'estan obrint amb la política exterior que està desenvolupant els Estats Units. Estem parlant d'acabar a començar, que duim dos anys de genocidi, d'acabar a començar l'any amb una intervenció a Veneçuela, que no sé si qualcú se'n recorda, però el seu president segueix segrestat.
tenim el front d'Iran també obert a més crec que amb un error de càlcul per part dels Estats Units i d'Israel que ara estan demanant ajuda desesperadament important però també tenim Cuba i com s'està ofegant cada vegada més amb un bloquet sobretot energètic últimament
per aconseguir que caï i convertir Cuba en el seu ressort turístic. Jo crec que és molt important que siguem conscients que tot aquest context internacional, les Illes i Mallorca no és aliena i que...
fets com que per aquí passin un portaavions nuclear dels Estats Units com aquest estiu, o un submarí de l'armada espanyola que està en exercici de caràcter ofensiu o de dispersió armada, implica que nosaltres també estem a la diana i obre el debat de quin ha de ser el paper que volem
que tinguin les nostres illes i Mallorca en concret en aquest context. I la nostra posició és molt clara. Nosaltres pensem que hem de prioritzar polítiques de pau, de cooperació, de seguretat humana, front a aquesta escalada militar en el Mediterrani.
no no he dit res sobre aquesta qüestió però m'imagino que Pepe i Vox ja han preparat una moció de reprovació i han demanat en l'Essent que torni el seu sou perquè ha abandonat les seves funcions per anar a una reunió dels feixistes més grossos d'Europa bueno és que jo
En aquest context, en tot el que està passant, el que no puc entendre és aquesta poca empatia amb la gent que està preocupada que totes aquestes qüestions tenen una repercussió també a les butxaques de la gent i tenim el president del Parlament de les Illes Balears
seguint una agenda absolutament partidista, punta dreta a Hongria, i la presidenta del govern de les Illes Balears va allà embarxat al Carit, fent una visita a les cases de les Illes Balears allà. Jo, de veres, crec que hem tornat a una manera de fer política en què això està permès, que no genera indignò,
I crec que els militants d'esquerra tenim l'obligació de posar damunt la taula qui és aquesta gent i què és el que fa i què és el que està fent i per a qui treballa.
Sí, sí. Això està... És molt interessant, això, per a qui treballen, perquè cada vegada queda més clar... Bé, basta recordar que, diguem, qui organitza la reunió a la qual ha anat a l'ESN acaba de ser acusat, amb bastantes proves, de passar informació de les reunions
del Consell d'Europa amb en Putin, etc. Per tant, és molt interessant saber aquesta internació d'extrema dreta
per un costat d'on treuen els recursos i per salt, efectivament, per aquí treballen. Crec que aquí està la clau i està molt lluny de ser moviments nascuts des de les nostres societats. Són més aviat implantats a les nostres societats. Però bé, és un tema que...
que haurem d'anar estudiant. Aquests patriotes estarien molt d'acord en una ingerència extranjera per tombar el govern d'Espanya. Sí, sí, uns patriotes estranys, realment. Sí, sí. Lucía, de totes maneres, continuarem pendents de què passa amb Mallorca i Sesellers Balears en aquest context tan mogut i tan violentat, no?
i reomendrem també vigilants a veure com s'usen els ports nostres i els aeroports. Gràcies. I l'últim que volia dir és que jo crec que també en aquest context es fa cada vegada més necessari que tinguem la sobirania dels nostres ports i dels nostres aeroports
perquè no és només que no puguem controlar els fluxos del turisme, sinó que tampoc podem controlar que per aquí passin exèrcits estrangers sense cap tipus de mirament. Com ha passat recentment, per altra banda. Moltíssimes gràcies, Lucía. Moltes gràcies, Tomé. Una abraçada. Igualment. Salut. Bon dia.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
I continuem parlant de militarització, desmilitarització, guerres, etc. Rafael Borràs, bon dia. Bon dia a tothom.
que van de parlar amb Lucía Muñoz sobre la presència en esport de Palma d'un submarí militar de s'armada espanyola que se diu Galerna i que fa escala aquests dies aquí.
no fa gaire vam tenir un portaavió nuclear i en definitiva i malgrat l'eslògan de no a la guerra d'en Pedro Sánchez bé sembla que no hi ha que l'estat espanyol s'ha veu arrossegat també per aquesta dinàmica de guerra mundial
Sí, efectivament. Jo crec que el món que vivim ara mateix és un món amb un règim de guerra. S'ha imposat la llei més fort de qui té més missils, de qui té més armes nuclears i s'ha inspirat en absolut l'estructura
internacional de després de la Segona Guerra Mundial, no?, que amb tots els seus defectes, amb totes les seves carences, no?, començant per l'ONU, en fi, no?, i el que se coneix com a dret internacional, però, bueno, era una forma de funcionar, no?, és a dir, que les guerres fossin menys que ara, no?, ara és que es
Per tot, no?, que hi ha guerres a tot el món. Sí, sí. No crec que sigui... No crec que... El de no a la guerra és una cosa del 83, és a dir, jo crec que ara hi ha que pluralitzar, no?, les guerres, qualsevol guerra, totes les guerres.
I efectivament el teu article d'aquesta setmana, Diari de Balears, que se pot consultar ara mateix entrant a la portada del diari, s'atitula No a les guerres. Comença recordant un text d'en Eduardo Aleano, que pesada ser del 2009, és més vigent que mai. Efectivament, és un text que ell va fer
el va escriure per donar recolzament a una marxa mundial per la pau i no violència del 2009, que és aquella frase d'en Eduardo Galeano que comença dient que les guerres mienten, ninguna guerra tiene la honestidad de confessar, yo mato para robar. I així se queda, és un poema, crec que sí. Sí, sí.
Perquè avui la majoria de guerres tenen que veure, no? És a dir, en dos fenòmens des del meu punt de vista. Jo no som un jornalista especialista en termes internacionals, però crec que és dir que no fa falta ser massa, de belligir massa per tenir en compte que avui en dia les guerres són per robar
territoris per aplicar un colonialisme brutal a l'escat d'Israel, que ja vol invadir una part substancial del Líban i el que ha passat a Gaza, el que està passant a Sincordània, el que, en definitiva, aquest projecte
del sionisme més extremista, que és la gran Israel, robar territori i robar petroli, que és el que ve dels Estats Units a Veneçuela i el que determina, no? Després hi ha altres guerres entre comates de menys
de més baixa intensitat, per dir-ho d'alguna manera, però que són allà, no? És a dir, des de Bokina Faso, jo què sé, no? Mi Armand o... Congo mateix, també, sí, sí, sí. Congo mateix. I alerta en Nigèria, no? Perquè en Nigèria és un gran productor de petroli que a més a més en va molt a les xinesos, no? És a dir, no sé si aquesta...
i aquest serà el proper objectiu de Trump, no? Alerta, Alerta Nigèria.
però el primer fet és que és un gran productor de petroli no a les guerres també hi dius siguen clars només en la pau hi ha tot i que sigui amb importants dèficits d'efectivitat respecte als drets humans bé no deixa de ser una evidència però segurament hem d'anar recordant
Sí, clar, jo crec que sí, precisament d'aquesta idea de no a les guerres, no en el règim de guerra mundial, perquè és evident, la declaració del 49 dels drets humans és inimplicable en situacions de guerra, en situacions...
de no respectar o de no tenir en compte de mésprear totalment la legalitat internacional.
Pràcticament, avui en dia, totes les guerres que estan en marxa, per dir-ho d'alguna manera, tenen aquest qualificatiu que per mi és molt curiós, no?, de guerra i legal. O és que n'hi ha qualcuna de guerra i legal, no? Doncs va a concepte de legalitat que tenim, no?, de humanitat, no? I, evidentment, si tot això de guerra, els drets humans, des de...
des que tots som iguals i que tots fins al darrer estrem, no hi ha cap reputumar que es respecti mentre s'acaben bombes o hi ha tants dels territoris.
i amb aquesta línia recordes que totes les guerres accentuen les desigualtats, i també vull llegir un fragment que diu que la il·lustració del segle XXI ha de ser a favor de la vida i no a favor de la incultura, de les guerres pels combustibles fòssils i pels materials imprescindibles per una tecnologia objectivament contrària a la bona vida de tothom.
Déu-n'hi-do també, eh? Clar, crec que és una altra evidència, no? És a dir, jo crec que el sentit il·lustrat de la humanitat, no?, té més a veure amb els períodes de pau, la pau avui en dia més, tenint en compte, és a dir, que...
per molt Hiroshima, per molt anar per les bombes nuclears que es van aprovar al Japó, s'estan produint o s'estan consolidant els països possegadors d'armes nuclears. Jo crec que l'article que estaria bé que el govern espanyol
que ara nervola, no, a la guerra, rememorant aquell eslogan i aquella realitat, no?, de l'any 2003, que era un altre món, l'any 2003 era un altre món, doncs que ara signes, es tracta sobre la prohibició d'armes nuclears, no?, estaria bé, no?, que fes qualsevol cosa també pràctica, no només eslogans, no? Exacte. Això ho comentàvem en Lucía Muñoz, ara fa una estona.
Escolta, abans de continuar encertint, encara hi ha dos elements més que vull destacar, però com analitzes a dia d'avui la situació de la guerra a l'Orient Mitjà i concretament a l'Iran, etcètera? I en Joan Mirera, com molt rotund, també et sentit de dir que els Estats Units havien perdut la guerra. Jo no sé si m'atreves a dir tant.
Mira, jo crec que quan es talla la guerra es diu... només hi ha perdedors. També ho veurà. Perquè ja ho veurem. Els morts no ressuscitaran per molt que acabi la guerra. No, jo crec que... Jo crec que Estats Units en aquest cas, com en altres casos, com el cas de Venezuela, etcètera,
ha aplicat un criteri empresarial especulatiu, que és el que sol fer en Trump, i va fer una aposta en un moment determinat i li ha sortit malament, efectivament. Jo crec que aquest és el problema, que la lluitació estratègica
que faci iranià, rebutjable, assegable, tot el que tu vulguis, però no les han bombardejat per això, les han bombardejat perquè tenen molt de petroli i sobretot perquè venien o venen molt de petroli a la Xina, els xinesos, i a més a més no comercialitzen en dòlars, sinó en una altra qüestió.
amb una altra moneda, no?, en Gems, o amb altres monedes, que ara no sé com se diuen, no? Saps, també havíeu de dir, aquesta és la realitat. Jo crec que... I jo crec també que els Estats Units ha estat aquí un poquet enganat
i arrastrat per en Netanyahu. És a dir, aquest sí que té pla, té un pla d'expansió, de colonització de la zona, de la creació del gran Israel, que ja... L'Iban és un país que conec un poc i que l'estim molt i que he tingut...
perquè ja no són allà, han pogut escapar del desastre i bé, en fi, ja estan dient a les clares que faran el mateix que gasa allà per l'esquina. Crec que és aquest, crec que desgraciadament en tenim temps,
per bastantes setmanes d'aquesta guerra amb unes repercussions socioeconòmiques, és a dir, terribles. Terribles, ja volem dir fins on es calen aquestes
aquestes conseqüències econòmiques i ja per acabar amb dues qüestions més que reflecteixes en el teu article per un costat les conseqüències brutals que tenen totes les guerres evidentment a nivell de vides humanes però també d'impacte en el clima i
ni en general en es mevi, no? Clar, tu imagina't la quantitat, no sé, no? A Gaza, Palestina, la quantitat d'oliveres centenàries que han quedat destruïdes.
Israel, precisament, no? I altres règins estan aplicant la guerra precisament per infectar, no? No sé com se diu, tècnicament, no? Les terres, fer-les incultivables, no? I que t'adran decenes d'anys, no? Per ser recuperades, si és que tenen recuperació. I, òbviament, no hi ha res més contaminant, més emissor de...
de CO2, que aquestes guerres, que aquestes grans aquests missils no volen, no se posen en marxa en piles, sinó que generen molta contaminació i molt de CO2 i és una...
Hi ha entitats i organitzacions que estudien els impactes mediambientals d'aquestes guerres que trigarem molt de temps a recuperar aquestes malmeses en el territori i hi haurà que seran insuportables. Se fa la guerra d'una altra manera? Sí, sembla que hi ha menys fronts de guerra, no?,
que hi ha guerres com la d'Ucraïna, no? És a dir, que no veiem que no hi ha morts perquè no molt es mostren, no? Sí, sí. No hi ha rebrement de persones ucranianes o russes que hagin mort en el front.
però els drons, etcètera, s'intel·ligència artificial aplicada al sentimentisme hauria de ser d'una preocupació universal i tal vegada, precisament per aquests fenòmens, seria més necessari que mai que la realitat internacional s'arrestableixi
que l'ONU fos més efectiva i que aquesta declaració dels drets humans tingués una major efectivitat. Sí, crec que val la pena lluitar per les guerres, cada vegada més.
I tant, i per acabar bé, jo moltes vegades quan veig aquesta gent que fan aquest intent de ridiculització, d'esbonisme i no sé què, i tal i qual, jo pens i l'alternativa quina és? Dolentisme. Per tant, en aquest sentit coincidim, no? Aquests malistes que tu dius també, no?
Sí, efectivament, és a dir, jo m'enorgulleix de ser dels clubs dels bonismes i això és bonisme. Jo crec que senzillament és dir no és que segin bonismes ni no bonismes, és a dir, senzillament és dir...
una mínima racionalitat, una mínima ètica, una mínima forma d'estar en aquest món, no? I, efectivament, ser rebel, perquè si no és estar pels rebels encara estaríem... el món seria un altre, la humanitat seria un altre, no? Toca rebel·lar-se de vegades contra les injusticis, contra les guerres i contra...
aquesta mercantilització de sa vida, no? I tots els efectes que, per i mentida, que veiem que som conscients del que passen i, malgrat tot, continua molta gent optant per aquestes opcions de guerra.
i malgrat tot com tu dius en el titular hem de continuar dient, hem de continuar proclamant no a les guerres. Efectivament, home, no a les guerres. Aquest és el segon signe
I el resum de la activitat i de la posició cívica, per dir-ho d'alguna manera, sí, per dir-ho clarament, de la posició cívica en aquest món que ens toca viure ara mateix. Les coses canviïn.
però fixa-t'ho que ho tapa tot avui, és a dir, el tema dels conflictes belis, no? És a dir, parlar menys del canvi climàtic, parlar menys de la triple crisi ecològica, parlar menys de les desigualtats, és a dir, que és un tema absolutament important,
Però bé, mos ha tocat, és dir, parlar de guerres aquesta temporada de les nostres vides, no?, i és molt, molt, molt, molt lamentable, però... Jo crec que és un bon moment, també en Lucía, no?, quan l'entrevistaves, no?, de mobilitzar-se, de sortir en els carrers,
de reivindicar la tradició pacifista mallorquina, de donar a entendre i de fer molta pedagogia, d'apostar per la cultura de la pau, que un altre món és possible i sobretot ho ha de ser, perquè si no, perdona l'expressió, és un puta desastre.
Sí, sí, i tant que sí. Rafel Borrán, moltíssimes gràcies. I gràcies a vosaltres, com sempre, una abraçada i salut, i no a les guerres. I no a les guerres. En Rafel Borràs, que publica aquest article diari de Balears que vos recomanàvem, el podeu llegir, el podeu recuperar, la portada del diari de Balears no a les guerres, és el que proclama en Rafel Borràs.
La veritat, som la resposta de tot un poble, després seguim tossudament alçats. Venim a capgir a la història, no deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran després.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balutxo.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat.
Obrir cada dia, acompanyar, liderar, cuidar, investigar, protegir, compartir, emprendre i aprendre. Les coses ordinàries ens fan ser dones extraordinàries. Transforma el dia a dia amb els nous tallers del Consell de Mallorca. Descobreix totes les activitats disponibles al teu municipi. Un programa obert a tothom.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània ha arribat el moment de parlar de literatura. Farem, o així ho esperam, un exercici de literatura comprada. Ana Marisa Sardó, qui ja saludarà. Marisa, molt bon dia.
Bon dia, Tameu, com va deixar? Molt bé. Tenim preparada una nova entrevista teva amb en Manuel Baixer-Holí a la plataforma audiovisual Vida. Suposo que avui mateix la publicarem a la plataforma.
Sí, tenim l'entrevista, diguem, televisiva o digital, no? Sí, sí, exacte. Però la de paper encara m'hi he de posar. Val, val, val. Però vaja, no seré més d'una setmana. En tot cas, quan dius paper no ho dius malament perquè, a banda de...
de publicar-ho en el Diari de Balears digital. També ho publicarem en l'especial en paper de Diari de Balears que farem per Sant Jordi. Ah, molt bona notícia. Ja l'hi diré, no, Manuel? Ja està en marxa i guany serà espectacular. Hi ha una quantitat de continguts interessants...
que tothom que aquí li arribi aquest exemplar disfrutarà segur, que ho dirà segur. Anem per feina, Marisa, de què hem de parlar avui? Mira, avui ens saltarem un gènere nou de novel·la, que és la novel·la negra.
que és un tipus de novel·la que agrada a un públic molt específic, no? Sí, sí, sí. Novel·la d'intriga, quan dic novel·la negra, novel·la d'intriga, novel·la policiaca, però d'intriga més aviat, no? I d'allò que vull parlar en concret és de la novel·la negra, però des d'una perspectiva de gènere, per donar-li un toc d'actualitat a la cosa.
És a dir, compararé dues novel·les negres de dos escriptors diferents en llengua catalana, però una és una dona i, per tant, el detectiu és una dona, la detectiva, en aquest cas, és una dona, i en l'altre cas és un escriptor masculí on el detectiu, el protagonista, és un home.
veurem com influeix això a l'hora d'enfocar el tema de desinvestigació de casos que s'han de resoldre en referència a desaparicions de persones o de assassinats o de segrestos que és allò que investiguen normalment els investigadors no són gaire especialistes en el gènere de dones ara no m'han venut cap una
I la segur que és aquesta. Ana Maria Antonia Oliver... Exacte. Ana Maria Antonia Oliver va escriure una primera novel·la negra que és Estudia Lila i va tenir tant d'èxit que en van seguir dues més, El sol que fa l'ànec i Antípodes.
Penseu que era l'any 1985, quan ella publica Estudiar el Lila, feia tan sols 10 anys que en Franco havia mort. I dic això perquè, clar, la generació d'escriptors o de narradors des dels anys 70 es va trobar
que havia d'escriure en una literatura, literatura en una llengua que havia estat 40 anys però escrita. I se senten també com en s'obligació d'omplir tots els buis que té la literatura catalana en aquell moment. I un d'ells és de ser novel·la negra, perquè penseu que tota Europa...
hi ha sempre un escriptor que destaca en novel·la negra. Per exemple, a Itàlia tenim en Camilleri. S'estat espanyol, bueno, hi ha en Basquem, que tot i ser català, escrivia en castellà. Després, dins la literatura francesa hi ha en Simenon,
Antispector Megret, aquell. Clar, idò, què fan els narradors dels anys 70? Idò, intenten normalitzar aquest gènere en català. I concretament hi ha tres escriptors d'aquesta generació que escriuen com a mínim una novel·la negra. La Maria Antonia Oliveira n'ha escrit tres,
En Guillem Frontera escriu La ruta dels cangurs i després tenim en Toni Serra, que també em va escriure un seguit de novel·les negres, no? Entre elles, Cita Belgrat, et sé que m'hi ve en el cap.
Per tant, aquest és el context en el qual la Maria Antonia Oliver escriu aquest estudi al Dila. Ja mos podem imaginar un poc cap a on aniran les coses, no? S'originalitat de sobre jo crec que està precisament en què és una dona que ha de fer aquesta feina, no? I a tot li dona un toc, diguem femení, però de qualque manera, no? Nelònia Guillou.
Sí, de l'Ònia Guiu, és ella. L'altra novel·la amb la qual compararé aquesta d'Ana Manitanya Oliver és una novel·la precisament de l'any 2025, per tant bastant actual, d'un escriptor jo crec que bastant conegut sobretot entre els professors de secundària i ara ho diré perquè és en Josep Lorman. En Josep Lorman té...
una catefa de novel·les escrites, és a dir, moltes, i moltes, els professors de secundària les han posat com a lectura obligatòria, saps això que feien els professors, entre elles, per exemple, Julio de Mallorca, que va tenir molt d'èxit, i també Seït, que va ser de les primeres novel·les en què es parla del programa migratori,
que en aquest cas era un marroquí que venia amb Patera, travessa l'estat de Gibraltar i arriba fins a Barcelona.
Bé, la feina és aquesta. És a dir, jo el que he fet està repassar un poc quins són els elements de la novel·la negra que se van repetint i després extrapolar-lo en aquestes dues novel·les. I la veritat és que...
me n'he duit en sa comparació moltes sorpreses que no esperava trobar a primera vista Dana Maria Antònia agafàm estudiant Lila i d'en Lorman a quina agafàm?
Clar, no ho he dit. He dit que era l'any 2025 i es titola El secret de Laura Valdés. I es troba... Bé, jo crec que t'anava a fer la pregunta...
de lo de rei ja no, amb els protagonistes que són els detectius en principi i quan te pots imaginar aquests detectius tenen una sèrie de característiques comunes la intel·ligència la perspicàcia
Però sobretot que som molt bons observadors de la realitat, no? O han de ser per necessitat, no? Perquè han de saber quant un diu la veritat, quant un diu mentides, no? Han de ser bons observadors.
Clar, dins d'aquesta tasca de la bona observació passa una cosa i és que arribes a fer judicis moltes vegades en referència a la moral o a percebre, per exemple, desigualtats socials, econòmiques, culturals...
Se fan moltes reflexions al cap i a la fi darrere, a la novel·la negra, sobre les injusticis, els abusos laborals, les desigualtats socials, en definitiva, sobre la lluita de classes. Això, una bona novel·la negra, té aquest...
component que se'n va una mica d'allò que és l'enigma principal, que és el que es tira en els lectors de novel·la negra, aquesta curiositat per sobre qui et s'assessi, però més enllà se'n fan altres tipus d'observacions. Per exemple, en Basque en el Talban era un expert en això, sobre l'anàlisi de la lluita de classes i tot això. I
No m'ho veuré ser protagonista d'estudiar el Dila, no l'Opnia Guiu, quan t'ho has dit. Sí. Clar, en Maria Antoni Oliver el que fa és introduir elements que la caracteritzin una mica curiosos i que la defineixin com a dona. Quina serà, diguem, l'excessió de l'Opnia? Bé, més que una excessió, un... Bé...
Una característica, diguem. Compre pintamorros. Compre pintamorros. O, per exemple, que se'n va... Visita sa ginecòloga. Tu diràs, l'any 85 era una cosa una mica nova, això, no? De visitar el ginecòloga amb freqüència. No per res si no passés...
les revisions, jo crec que això és una cosa que s'ha evaporat de moda, entre cometes, un pas més tard. Però ella ja, fins i tot, clientes seves les du a la ginecòloga seva, perquè hi vagi, no? Són trets de modernitat, de qualque manera, que fa que jo sempre he pensat que d'escriptors
tenen la vista molt llarga, és a dir, són precursors en moltes coses, no? I la Maria Antònia, jo crec que en feminisme, també va ser una mica precursora, no?, respecte d'altres escriptors. Com és el detectiu del secret de Laura Valdés?
És un detectiu financer que té uns 50 anys. Bé, és una persona més aviat discreta, així com Nelònia, per exemple, és molt iratcible, se revela contínuament contra les injustícies...
en Joan és més calmat, fa comentaris molt irònits, per exemple, hi ha un moment donat que en Joan arriba a trobar a Laura Valdés, perquè allò que ha d'investigar és que a Laura Valdés
ha desaparegut, i quan la troba, és una al·lota molt més jove que ell, no tenia una vintena d'anys, ell en té cinquanta i pico, i na Laura en un moment donat li diu que els homes l'únic que volen en realitat respecte de les dones és tenir relacions sexuals amb elles. I ell no ho diu, però ho pensa, diu, me sorprèn la clarividència d'aquesta al·lota tan jove. Bé,
Fa comentaris ironis d'aquests, que són molt curiosos. Sí, sí. D'en Elònia de dir que, clar, ella se defineix com a mallorquina. Elònia ve d'Apollònia.
i és una mallorquina que viu a Barcelona clar, una cosa curiosa també que fa que te fa riure com a lector és que fa moltes observacions sobre la inaptitud que tenen els catalans quan volen xerrar en mallorquí per exemple que això és una cosa que ella devia observar quan vivia a Barcelona perquè en el Marintani hi va viure molts anys
Per exemple, al lloc de dir enlota, diuen enlota, amb n, en un moment donat diu li hauries de dir això, diu el seu acompanyant, a sa Geroni, al lloc de dir ena Geroni. Com volem dir que els catalans posen s'article sa per tot, quan no convé. Bé, això també fa gràcia.
Bé, això són els protagonistes dels dos llibres. I ara ve sa compressió, no? Bé, estic comparant un poc els protagonistes, home o dona.
mòbil, bueno quines observacions, he dit que eren bons observadors, no? tant un com l'altre totes ho fan fan observacions de consciència social o de desigualtat social, per exemple en la Maria Antònia, o bueno, en la Lònia en aquest cas
ja s'arriba contra els lloguers excessivament dals que hi ha a Barcelona, imagina. Si ara obris els ulls, no? I també una cosa molt curiosa és que plantegen dilemmes morals aquestes novel·les. Per exemple...
És curiós que en dos casos, en tots dos casos, el mòbil és la desaparició d'una atlota. En tots dos casos se repeteix. La desaparició d'en Laura Valdés i la desaparició d'una atlota que era en Sebastiana en el cas d'en Elònia. No millor quina que ha desaparegut?
S'ha anat de Mallorca i ha desaparegut. A tots els casos, en el final, s'ha resol que són delictes sexuals, són conseqüències de delictes sexuals. En el cas de la nina Sebastiana és per una violació. És a dir, un embaràs no desitjat a causa d'una violació. I en el cas de la Laura Valdés...
és un cas d'abús infantil dins l'entorn familiar que és una cosa diguem no sé si és modern que ha aparegut ara que se sap ara perquè jo crec que lamentablement ja fa molt d'any que això existeix però que sigui objecte d'una novel·la o sigui objecte d'atenció d'una novel·la és més recent que els escritors s'hagin decidit escriure
Per tant, clar, això significa que els detectius també plantegen, voltant d'això, dilemes morals. Per exemple, en el cas d'aquesta Sebastiana que ha desaparegut, clar, això és un embaràs no desitjat, s'ha d'avortar,
I per tant, pecar, perquè és que encara això s'ha plantejat en aquell cas d'una maritònia líder l'any 85, que ara hi havia la consciència de pecar per de sa religió, per tant, avortar i pecar, o tenir-se infant sense estar casada, és a dir, s'ha plantejat això, no? Sí, sí, sí. I en el cas de l'abús sexual dins la família, has de denunciar
callar i patir ses conseqüències en silenci d'aquest abús. Són aquests dos dilemes que s'aplantegen. Una cosa molt curiosa d'en Maria Antoni Oliver, de s'estudiar l'ILA,
és que l'any 85 ella ja parla d'una violació de grup. És a dir, al marge d'aquesta violació, d'aquesta blota que queda embarassada, hi ha un altre cas que és una violació de grup. Un lector de l'any 2025, com jo, s'aproteja el fet que, clar, nosaltres coneixem el cas de la manada, no?, famós. Exacte, exacte.
però l'any 85 ja hi ha escriptors que parlen d'això per tant devia ser que n'hi devia haver evidentment el que passa és que no transcendien en premsa com ho han fet ara anava a dir segurament més que dia d'avui però no ho sé igual per l'estil no hem evolucionat gaire
Bé, després, una altra cosa que tenen en comú és que hi ha, com te pots imaginar, elements de novel·la d'aventura, també. És a dir, tant l'Ònia com en Joan, que és el detectiu del secret de Laura Valdés,
els encalcen, han de botar parets perquè m'entenguis, en Alònia la segresten, la tanquen dins d'una habitació, en Joan rep una pallissa per part dels matons que el deixen abandonat en el camp, l'han de tot ferit, perquè li peguen una bona pallissa. Això també és un element que tenen en comú. Mhm.
i per últim jo m'agradaria parlar d'una curiositat que he trobat en tots dos casos i que la literatura clar, fa una cosa i és que te fa pensar i comparar allò que llegeixes amb la realitat d'ara més actual i respecte a la novel·la d'en Antonio Lider
M'ha sorprès un moment, sobretot un diàleg que hi ha pràcticament a les darreres pàgines, en què ella, en el final, li dona a un amic seu, que també és detectiu, el cas d'aquesta violació en grup. I l'amic, que no en Lluís, li diu, però quina necessitat té un home de violar una dona de 40 anys, no?,
I una Maria Antonia, bueno, ho diu una Lònia, però jo crec que ho diria una Maria Antonia igualment, diu aquesta és una argumentació típica de mascle, diu Lluís, ara estic llegint literalment, els homos només acceptau que un altre homo sigui violador si és un perdulari o un malalt mental, però això no és així.
i li dona uns informes que ha fet Comunitat Europea, o l'UNESCO, vaig aquí, i que demostren que les violacions estan a l'ordre del dia en tot el món. I sense que això...
vengui a determinar perquè el violador sigui un home, jo ho diu ella, un tarant mental o tal. I això saps què m'ha fet pensar, el meu? Amb el cas Pelicot. Perquè aquella dona, la Pelicot, diu i afirma en diverses ocasions que el seu home era un exemple de marit i també de pare.
I clar, per ella, aquest home no era ni un malalt mental ni un perdulari, com diu Nelònia, era un home convencional, no? Clar, i això m'ha fet pensar que, no sé, hi ha més que...
bueno, homes, bones persones, que fins i tot en prestigi, però que són moralment reprobables per aquestes actituds, no? També, després de les cases Epstein, no? Aquesta xarxa de pederastia, no?
que està tant al dia són homes que en principi o dones tenien cert prestigi social, no ho sé són guapos, famosos sembla que ho hagin de tenir tot i després tenen aquestes conductes morals tan reprobables Precisament a vegades he pensat que has fet de tenir-ho tot
fa que desenvolupis necessitats o no sé com dir-ho, més estrambòtiques. No ho sé, és una teoria que he d'acabar de reformar. Bé, en tot cas...
allò que m'ha ensenyat aquest exercici de comparació és que, clar, les novel·les negres han estat moltes vegades considerades novel·les de segona categoria perquè
poden tenir una visió un poc morbosa de la realitat, o que tenen un caràcter una mica escandalós per les trames que plantegen, però que darrere de tot això després se pot estreure moltes coses interessants, com
un poc que se conclouen després d'analitzar aquestes injustícies, no? Aquesta perspicàcia per analitzar les injustícies que té l'investigador, no? Que fa aquestes consideracions. És a dir, mira tu si he arribat a conclusions que més que ho fa perquè veure que l'any 85 la Maria Antonia Olideu fes aquestes
apreciacions de tanta actualitat avui en dia més que ho faig jo mateixa no deixa de ser interessantíssima i de mostrar o de posar en valor una autora que jo crec que encara en algun moment haurem de rescatar i posar més en valor d'allò que tenim ara mateix
En qualsevol cas, do llibres interessantíssims, també, no? Estudia en Lila, que forma part d'aquesta trilogia. Una trilogia, ja has dit aquest cas. D'en Lònia Guiu com a protagonista. I, per s'altra, El secret d'en Laura Valdés, d'en Josep Lorman. Aquest llibre, concretament, és una d'aquestes lectures recomanades que mordés o no? No, no...
El secret de Laura Valder? Sí. Mira, jo no som una lectora d'una vegada negra, no és especialment una cosa que m'atregui gaire. Sí, sí, jo tampoc. Clar, quan comencen a fer consideracions d'aquestes, de dificultat social i tot això, a mi, clar, se me desperta a mi la meva bona, diguem, la meva atracció cap a aquest tipus de...
De novel·la. Jo hi ha una cosa del protagonista del secret de Nelora Valdés que m'ha agradat molt. Perquè a vegades les novel·les negres t'en deixen a ser moralistes. És a dir, quan comencen a fer reflexions morals, ve a ser com si l'investigador fos un model de conducta. Com si fos un capellà, perquè m'entenguis. Sí, sí, sí.
I això no m'agrada. Però aquí, justament, en Dortmund el que fa rompre amb aquest estereotip d'investigació perfecta i moral, perquè ell mateix té contradiccions. És a dir, Graciosa se cita que utilitza en Dortmund en el principi del llibre, que diu que de vegades...
Com en pot ser de ridícul el destí? És una cita d'en Sándor Marais. I, clar, el lector quan comença a llegir no entén molt bé quin sentit de la cita, però al final ho resol. I és que aquell investigador de 50 anys que cerca en Laura Valdez la troba, una joveneta de 20 anys, acaba embolicant-se amb ella.
I quan ell ho reprovava en el principi, no? Perquè bé, no vull dir més coses, passen moltíssimes coses en aquesta novel·la i una cosa que domina molt bé en Juliette Norman és aquesta capacitat per intrigar en el doctor. De fet,
Jo crec que és una novel·la que té 350 pàgines, no te pensis, o 370, i jo ses 200 primeres pàgines les vaig llegir d'un cop, quesi, quesi. Després, sa acció, diguem, no és que s'aturi, però continuament se van revelant
que mantenen la teva atenció. I en el final hi ha un final una mica sorprenent, com quan toca, no? I en aquestes novel·les, però...
Recomanable, sí senyor. Idò, recomanable. Tant aquest estudi en Lila com el segret d'en Laura Valdés. Per cert, en fi, quan fes algunes d'aquestes, quan mostralladaves algunes d'aquestes informacions sobre els dos llibres i alguna reflexió, m'has recordat que demà
a les set i mitja, demà dijous a les set i mitja que no el que ve presentam Nits sense ales d'en Pere Joan Martorell i sense ser una novel·la negra té moltes connexions en tot això que mos has explicat. Veig clar llegida ja. Sí, sí, sí. I vol dir que és una novel·la d'intrigua, no?
sí d'intriga i sobretot té molt d'elements de bé justament d'això de menors
d'abusos, en fi, de tot aquest món sòrdid, que de fet, com que està basat en fes reals, en fi...
Ara que el fenomen, la paraula sòrdid, t'he de dir que és una de les característiques de la novel·la negra, precisament. Clar, quan jo t'he dit abans que fa moltes apreciacions sobre les desigualtats socials i culturals que hi ha en el món, això ha de haver una mica de s'observació d'aquests mons tan contrastats de rics i pobres. És a dir, tanta...
Podim dir-la com a secret de Laura Valdés i de visita en prostíbuls, pensions de baixa categoria i també xalets, clubs nàutics, que s'alta cara de la moneda, no? Mhm, mhm.
i tant bé, un autèntic play com sempre Marisa a parlar de literatura amb tu mos has preparat per tancar la secció mos has recomanat una cançó
Sí, clar, no l'he volgut parlar en el principi, perquè clar, jo venia a parlar de novel·la negra, però és que en el final he hagut de parlar d'elitats sexuals, no?, que és allò que tenen en comú, les dues novel·les. Aleshores, els meus assessors musicals, que ja saps qui són, que nació al gener, m'ha recomanat una cançó del grup, almenys ho diré, Els Pots,
perquè un dels components del grup va ser objecte d'un delicto sexual i ho va comunicar o ho va expressar a través d'aquesta cançó.
Que per cert, d'allí van fer també un programa per TV3 molt interessant, si poc, no l'ha vist, sobre sabús en el món de l'iglesi, no? El bus infantil en el món de l'iglesi. Sí, sí, sí. I aquest llibre d'en Pere Joan Martorell parla d'això mateix en el món dels menors, sota tutela, en aquest cas, de l'IMAS, en fi, tota aquesta cosa...
Se va destapar fa uns anys. Marisa, moltíssimes gràcies i escoltarem aquesta lletra feta per en Joan Reig dels Pets. Gràcies a tu per donar-me aquesta oportunitat. Com un àngel caigut que arregnaven les tenebres
Cap al tard sortir, de dins d'un cel de pedres, lluint les ales del pecat, damunt la negra ball, restant amagat, silenen el gran call. Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu,
Dolor de préssecs i bicicletes prop del riu, balla la pista tardes al tros i de llaners. Érem nens empaitant la vida pels carrers. Perdona'ls que no saben el que fan, va dir Jesús a la creu agonitzant.
Un gran troc pels nus va esquinçar, l'esquart d'un infant es va trencar. On era el teu Déu quan la meva pell tocaves? I on era el meu?
Quan jo espantat callava encara sento aquella olor de pa d'hòstia i vidols, sobtanes sermons greus cobertes de pols. Una esquela al diari em fa tornar, un vell refugi de muntanya anys enllà.
Va dir Jesús a la creu agonitzant. Un gran troc als núvols va esquinçar.
el quart d'una infana es va trencar.
I el bon dia i bona vida d'una mediterrània. Ara escoltarem l'entrevista que li hem fet des de la plataforma audiovisual Vida a en Toni Tarabini. Escolta, m'hi doja aquesta conversa que vam fer fa pots dies a casa seva.
El meu començament va començar amb Montició. Sí, sí, sí. Perquè aquest en García Nieto? Era el professor meu. I aquest me'l va començar a ensenyar també és això. Recordo sempre que en aquells claus de preciós que té, van fer un xòtaro a un costat,
perquè si tinc jove, pot que s'està allà baix, llegir, arribar el que sigui. Per tant, vam començar aquesta. Segona, Borbadú ha posat tot de fora de Menorca.
Ja me'n recordo de sempre el que érem el bèstia molt a prop de Portugal i d'Espanya, que estaven fent unes excavacions bestials. Van Emmanuel Dullà i se m'ho van endar a compte.
que és que feia la feina amb les dones. Per tant, totes aquestes coses no s'hi va dur. Varen anar generant amb tu un ideal, diguem-ho, uns ideals. Exactament. A partir d'aquí,
o van juntar més amb el PCM, van inventar una oficina que era el PCM Marítim en el final amb Esquerra, que aquest local era d'un roman que havia quasi d'inventar el casó i me la va deixar. I allà ho van convertir també
No dic una universitat, però sí, fèiem conferències, xerrades, va ser ja... Perquè t'anàvem a demanar justament el procés intel·lectual, hi ha un procés intel·lectual, o no? Exactament. Desperò Bàrbara, hi havia Antina Lomà, que és un home
que ara ha desfresgut, però va fer una gran feina en aquell moment, que vam muntar la vicina a l'altre costat, de bora que a la meva mare, a venir i a tornar a moure. És a dir, mos anàvem canviant. Per tant, hi ha gent ara anònima,
que la gent que s'hi va avertir en són moviments sociopolítics, no només polítics, sociopolítics. Tu tens una formació, podríem dir, religiosa, per dir-ho. Sí. I evolucions cap a cristians pel socialisme. És així. Exactament així. Més tenen en compte que després...
dins la meva vida vaig estar estal·liant a Barcelona, a Roma, molt de dents, i a Madrid. A Roma, per exemple, una cosa molt anecdòtica, jo sóc dia a Barcelona, i vivíem en una plaça, no molt grossa, però interessant.
El coneixement de mort d'aquesta casa vivia exactament la democràcia cristiana. I és alt que respecte el comunista.
de fins de setmana, on anaven tots aquests a Barranà, de vora aquella estàtua impentosa que hi ha a Roma, que era un monument que hi ha, però és que... I allà discutíem política i sociologia. Per exemple, el possible pacte democràcia cristiana que partia comunista, allà va ser per mi un altre tema important,
perquè eren persones normals, no t'imposaven, sinó discutien de temes coincidents i no coincidents. Per tant, són coses d'aquestes petites que s'assuma d'això. Per exemple, hi ha una altra cosa molt curiosa, el Condeciano.
que és italià, que era militar, que estava per aquí estent de la guerra, que era bastant una mala bèstia. Està passant una cosa molt curiosa. Quan jo tenia dos anys, mon pare se va pipar i m'aix va dur cap a Itàlia. Dona'm molt a la ciutat, era la ciutat amb un aeroport,
Lleva un pare al diàfor i l'envien dos anys a Líbia. I, mon mare se troba a Sant Cesamistania, però, va resultar que, a Úric Desi, es que per allà era mallorquí, un robè que havia estat estat editor del Cot de Ricci. Bueno, per allà, per allà, amb aquesta dover, uns anys després,
Vivia a Roma, amb una inglesa preciosa, i els d'haver dit, escolta tu, que saps del conte regidiu si està aquí de vora? Bé, de la plaça d'Aragona, que és preciosa. Bé, i van a voler el ritzi. Sonat, totalment sonat,
que no havia perdut cap element fascista, racista, i a més deia coses tan absurdes o no absurdes, que en Franco li havia dit que necessitaria un gran territori de vora per ell. Per tant, estava absolutament ensonat. Però tot això són coses... Que has viscut? No, no, entens.
Tu hi ha un moment que ets comunista, diguem, no? Sí, sí, sí, sí. Durant uns anys ets comunista, militant. Estic comunista, militar. Militant, militar, no militant. Sí, vostè, i bastant anys. Sí, sí, sí. De Banderas Rojas i d'Esperdit Comunista. Bé, Banderas Rojas...
Ere tenia un element de l'estructura comunista, però si tenia un partit distint. A qui van a fer molta feina. Molta feina, s'era feina. Que sonet molt d'aquest grup d'aquest dit antes procedien,
del PIM, de PCM, etcètera, etcètera. És a dir, i van fer coses que ara no tenien sentit. Per exemple, de dues coses més personals, em van proposar que m'ha presentat com a PSOE a l'Ajuntament d'aquell dia. També hi havia poc obrogatats, però va ocorrir
fer vivendes, no? Fer quatre setlles. Com ho volen fer això? Mira, és un solà enorme que està esclavent la secretera que va cap a Andalatx, en Socruse, que va a Santa Porça. És això que li diuen Pantera Rosa. Ah, sí, és! Exactament això. Pantera Rosa. Bueno, Pantera Rosa, els problemes que no tenim és totalment d'Honduró,
però un d'ells va descobrir que el boletí oficial de l'estat deia que posàvem en marxa tot un tema de fer vivendes en molt baixos els pagos. Bé, varen tenianços, ens van enviar una caixa d'orros,
En aquest moment el jefe despresta-me, després va ser director i mos diu, no, no, no, jo estic d'acord i m'ho anàvem a Madrid. M'ho anàvem a Madrid i a Madrid com que no sabia què havia de fer perquè no havia de fer res.
i la casa d'orros sí que van aconseguir 400 vivendes, que ara hi ha en follona allà. Bueno, en definitiva, van aconseguir que 400 persones tinguessin una casa, que això en aquests moments, perquè és ridícul, no devia menjar mai una casa. Casas petites però còmodes. I això va ser també amb les històries,
Aquí hi havia el senyor Iorra, que estava sent de pausa, que va intentar comprar aquest sovà, i no el va aconseguir. Per tant, són historietes, històries,
que cada cap d'ella té un valor màxim, perquè a més no és vera, ningú s'era. Són persones que ens hem trobat amb altres persones
que no tenim per què pensar exactament la mateixa, però se tenia un objectiu distint, la mateixa. I això és un poc històric de vegades. Vam comptar amb, ara torno un poc enrere, però comptar amb la detenció aquesta tan famosa de l'any 75, 1975. La meva. Sí. Bueno, nosaltres en aquells moments tenim unes altes parts en l'estudia general.
I els que els ajudava era el president de cima, que la família tenia davant, tenia una fàbrica enorme de roba i d'exercitats, no me'n recordo que no. Aquest es dimbòligà a l'opus, i per tant anàvem cada mes a Madrid a l'opus,
i m'agradava amb compte que se sent que se reunia de l'osso, de l'oporraç, eren gent que es rendosa les turres, etc. Suposo que qui se va adonar, i en cal l'ordemés,
Hombre, un delegat de... Perdó, governador civil. Que encara està donant volta ell i el seu fill per ahir. Bueno, va dir que això havia desvet ni a parlar i un dia, és dir, mos passo de... mos anàm d'allà cap al centro, en Sintolabà, jo, i s'altarà molt record,
No, no era en aquestes, en aquestes. L'altre era un que era des darrere de tots de les cosetes. La policia també me va conèixer a mi. Els altres no sabien ni qui era aquest ni l'altre. A mi me va inventar una pedícola
que s'hagi envidit a portar els vells per m'anar-me. Bueno, se va fer una recollida bastant econòmica de gent normal i me va endar la possibilitat d'anar-me, és a dir, de no tancar-me per entre dos. I per aquí anàvem sis.
I en Caldor de Mer, em senyor obsessiu, me varen fotre un 20 dies a la presó. T'ho varen pegar. Bueno, no me varen tractar bé, perquè les coses estan per notar amb mi o dentes, i al final vaig arribar a l'hospital, 4 o 5 dies, però també vaig sortir. És a dir, jo crec que hagués comentat les coses com són,
Però el que no podem fer és tragèdies. I sobretot fer-se protagonistes d'aquestes pel·lícules. Crec que nosaltres hem participat a pel·lícules. I per tant, el que nosaltres hem de contar és la pel·lícula i nosaltres com vam veure aquesta pel·lícula. I això és la que...
de qualque modo, bé o malament, està aquí totalment en aquell moment. Llavors serveix l'època del PSI que mos has explicat, i llavors és tu del PSI passes en el PSOE. Sí, que és quan me'n vaig a l'aquel dia, però encara hi anava una més divertida.
Com va que va es bando del PSOE, evidentment m'havia acabat. I mos anaven militants de bala, aquí de Barça, escala graduada, perquè se feia una assemblea per deixar triar que vinguin d'anar la Lista de Palma. Bueno, curiosament jo estava a un bar i me'n veu una amiga meva,
i m'he dit, escolta, vinga aquí un moment, tu vas serista, dic jo. M'he dit, sí, perquè és qui anava, m'havia fet un escrit com tu que té. Total, què m'he trobat? Dins l'Ajuntament de Palma, sobretot, jo crec que és un tema que per a mi és molt important, la realització de CMT.
Això va ser un tema molt important, perquè allà era una altra cosa, SEME, no sé què bonietes. Ara ve que hi ha dificultats en la medè. No sé si se deia Salma. Exactament. Salma. En aquests moments se va fer, bueno, se van salvar 400 puestos de feina. I saps com se va fer?
un funcionament que no era perfecte, però sóc dietes per fer-ho. No se som casualitat de vegades. I després vaig cuidar de rebot de turisme. Això en neguivor de balla, no?
perquè en la Quila de Balma jo no estaré d'acord amb el que escriu, però això no lleva que en Ramon de Balda no s'hagués un bon balda. Una de les coses que em van passar també són anecdòtiques, se'n va guanyar les educacions al PSOE a Madrid, ja tenia comptat, precisament,
Després de ser partits, eren havies de perseguir, i el van a fer ministre i em diuen, escolta, si m'agradaria fer-te un favor, te podries deixar a veure a Hannover, que és on està, com s'ha quedat aquesta grossa sotrui, te presentes i que vegin que els socialistes, que són tios que duien barba però no tenim...
me'n vaig anar a fer cònsul d'aquí, que ara no me'n recordo, però era interessant. Va anar a M'ajaro, a veure, mos presenten el president o director general, presentat a la part d'any, diguem-se, que ho he fet i tal. Però, curiosament, sí, vaig notar que parlàvem més de negoci que de Turisme. Per tant, va ser molt curiós
perquè quan vaig tornar a Mallorca o a Madrid, és que entre dos anys un altre empresari em va dir que hi ha nas i em va dir a aquesta gent, és a dir, fan hotels com podíem fer fàbriques de... i per tant,
Es quedava que aquests grans feien turisme perquè es convenia, es desinteressava i tal, però sobretot perquè es generaven dues coses, tot bé, territori i espai. I això és una cosa que em va passar molt. Són tonteries, i ara, en aquell moment està passant de qualsevol mot a això, en aquell moment molts hotels,
no són dueños els d'aquí, són inversionistes. Alemants, xines o el que sigui, que venen i compren sota el, maldespués la gerència dedugui la gent d'aquí amb una participació, perquè se saben que en duguen. Per tant, són històrietes, si vols, ridícules,
per al final del món només que un conjunt de ridículs ben situats. L'any 73, va es fundar Gadeso, que...
Supost que també ha anat evolucionant com tot, però que ha estat un dels grans laboratoris de pensament de Mallorca, no? Ha fet, ja que Cadessa va ser una gran fundació, que no vaig ja ser únic, que ha de declarar. Cadessa va ser una gran creació, que va fer una molt bona feina, però t'ocupte, és a dir, i per tant pensa-me tot,
no d'aquestes teòries, sinó detectar la gent com era, quins problemes teníem, tal, tal, tal... Bueno, ho sabran començar a fer, i versant després del 73, en la Generalitat de Mallorca,
Nosaltres cada setmana, o cada quinze dies, no me'n record, presentàvem aquesta enquesta de diferents factors. Seja mitjana, a qui votaria... Però, curiosament, tant com atès, se m'afafantia que no es veia la Melòrbia que nosaltres això no ho podríem fer.
i al final ara ho fan unes empreses que són de fora d'aquí. Tu ets, has estat un intel·lectual, un dels intel·lectuals que més ha pensat i més ha fet propostes per Mallorca i per Cerbalears, no? Sí, però jo he tingut la sort les companyes.
Jo no crec que en ser històries d'un senyor o una senyora que lideri i tu no em va dir res. No, no, no, no, no. Crec que s'ha aconseguit, és dir, que hi hagi persones que aquestes històries i me la han guafat.
Jo en aquell moment, a la meva data que em pot suposar, la meva activitat no és supera. Jo t'ho he dit antes, encara això existeix. La tenim instal·lada, l'esponidor, per aferrat a la meva conselleria d'educació.
Hi ha unes persones que fan feina, feien coses petites perquè no podem exibir, però sí que s'ha funcionat. Per tant, les coses no podem deixar fer. No, hi ha una lota que jo diria és una gran administradora i per tant tenim molta informació a dos nivells.
unes biblioteques importantíssimes de continguts i un altre de números, és a dir, d'estadística. I això per un altre és molt important. Aquí mateix ja tinc un despatx escaròs. El 80% dels llibres de pensament
i el 20% és material i informe. Per tant, el món funciona així. Jo no crec que en el pensament uniforme. Jo crec que el pensament ha de ser pluriforme. Bé, tu que has dedicat molt d'anys a la perspectiva, etcètera, diguem ara com veus el present de Mallorca i de ser Balears, i...
Cap on anem? Bueno, és a dir, ja anem que m'havien son de soi, no vaig a ser reunions per un motiu molt senzill, perquè no puc caminar.
Però sí, de tant en tant, per aquí molt bé, amb un bar xerrat i tal. Balears també serà un tema difícil, no serà fàcil. Per això crec que en aquests moments hi ha una sèrie de canvi. Hi ha un sector del SOE,
que l'important pel que som de fora no és tenir grans discursos, sinó que la gent s'enteri del contingut. Per tant, comencem a venir gent que pot ser candidat de balda de palma,
o dels governs, que no només s'estan allà predificant, sinó estan, perquè l'altre dia m'agradaria l'atenció, que una d'aquestes persones estava el dia que va reobrir les persones. Per tant, crec que en aquests moments hi ha un cert canvi de mentalitat. Gonyà, no serà fàcil. No serà fàcil, la veritat és aquesta.
O un centre esquerre, si vols. Serà difícil. Perquè l'actual govern pot estar d'acord o no, però ells no en són. És a dir, parlant des de la presidenta, des del president, des del president, des del president.
Tonto no són. Per tant, no està tant sentit. A la vella espanyola, a la vella espanyola, jo personalment crec que sí, és bastant probable
que Esquerra, quan no són els partits, governi. Estic a l'antara, evidentment, del PSOE, perquè els altres no acaben de trobar el seu lloc. I socialment, el futur,