Tenia pots de vidre acumulats a la despensa i guardava cúrcuma i herbes de Provença. Va donar un potet, just a little bit. Transparent com unes hades de mosquit. Ens fa dir que l'obríssim al mig del trànsit i ens faria moure com un xerroquí. Un desplomó like parasit.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal Dona Mediterrània, un programa produït per en Maria Morena, conduït per en Tomeu Martí, que vot saluda des d'aquí, des dels estudis Dona Mediterrània, situats a Can Alcover, espai de cultura. Avui tenim molt d'arguments de molt d'interès, perquè continuen altres fins les 11, i a partir de les 11, avui Cardijous,
ve l'equip de transitant i per tant també vos oferiran una sèrie de continguts d'entrevistes ben interessants, ses tres que han preparat Som on Mediterrània començam amb un hit a nivell mundial Música
I never meant to call you in your sorrow I never meant to call you in your pain I'm the one I want to let now see you laughing
Purple rain, purple rain Purple rain, purple rain Purple rain, purple rain
I never want to be your weekend lover I only want to be some kind of friend Baby, I can never steal you from a lover
Such a shame, my friends, you had to wait. Purple rain, purple rain. Purple rain, purple rain. Purple rain, purple rain.
I know, I know, I know times have changed. It's time we all reach out to something new. That means you too. You say you want a leader.
Fins demà!
I a ritme de Papa el Reign estrenàm aquest dijous 8 de gener de 2026. Avui tot d'una mos connectarem amb un dels nostres analistes, en Toni Van Nassa, per conèixer la seva anàlisi, la seva opinió...
sobre com està el món ara mateix, que està ben remogut. També tindrem en Joan Mir, que enllaçarem en la llarga anàlisi que fèiem ahir, i avui la centrem més en qüestions de caire de finançament, que ja sabeu que és un especialista en aquesta qüestió. Tindrem llibres amb una mica de serra, tindrem curiositat de la història amb en Xisco Roger,
i tancarem la darrera mitja hora amb en Jaume Sastre. Veurem com ha començat l'any. Tot això i moltíssimes coses més aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència molt dada a onmediterrania.cat. I avui, que et girarem una mica, però tot d'una després de la primera anàlisi,
vos oferirem, evidentment, el repàs de l'actualitat, el repàs de les principals notícies que convé conèixer a hores d'ara. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. I Ona Mediterrània s'atama avui en temps d'anàlisi. Després anirem a repassar els titulars de l'actualitat, però ara mateix mos hem connectat ja amb en Toni Benassa. Toni Benassa, molt bon dia i molt bon any. Què tal? Molt bon dia i molt d'any.
Toni, bé, tu normalment te connectàmes dimecres però no volíem deixar passar tota la setmana fins la setmana que ve sense haver parlat amb tu, sobretot perquè si el món ja està bastant capgirat l'atac dels Estats Units a Venezuela i el segrest de Maduro
ho acaben de complicar bastant. Volen saber com ho analitzes, com ho valores, com ho dissecciones tu? Bé, crec que val més no deixar passar una setmana perquè pot ser que d'aquí una setmana no tinguem bones i contestar per altres coses. Sí, sí, no, no. Sí, sí.
de què la pizza està embrutant més, s'acorda bé. El primer de tot crec que hauríem de fer una anàlisi de que les principals potències realitats del món estan en mans d'autèctics psicòpates, és a dir,
Tant Rússia amb el Putin, Israel, que també assessora d'Orient, és una repotència militar en mans d'un neonazi, Tomas Netanyahu, i, evidentment, psicòpata i pellaço número 1, que és Donald Trump. Aquest individu, que també té un punt molt greu a més de psicòpatia i histrionisme, que és Donald Trump,
evidentment actua de manera total i absolutament unilateral, tal com ha actuat al llarg de tota la seva vida, sempre s'ha sentit impuna, el de sergista Einstein és un exemple més d'aquesta impunitat i de com ha actuat al llarg de...
de tota la seva vida, i ara està total i absolutament desfet en dos grans objectius. És a dir, primer, s'implantació, que ja havíem apuntat en aquest programa de fa molt de temps, d'una dictadura dels Estats Units, i ara després, si vols, ho analitzarem,
i en segon extrem de convertir-se en una espècie de Hitler de totes les parts del món, ja no diria d'Amèrica Llatina, allà on se li permeti fer-ho.
Per tant, ha iniciat una expansió vital que venia en el 2040 i que ara ho estan realitzant com una expansió energètica o una expansió petroliera que ha començat en Amèrica Llatina
no només en Venezuela, i que ja té no sa següent fase, sinó sa fase paral·lela en Granlàndia, però és que després anirà en contra de qualsevol banda que pugui ocupar, i que pugui atacar, i que pugui colonitzar, perquè a seguretat ho diu obertament, de sa colonització, com sa fe en el segle XVI, de tots els territoris que pugui, per part del gran imperi, i de...
l'exèrcit que va fer un marge, segons ell, més poderós i més aterrador
que té actualment del món que, segons ell, era el seu. Deies que... Bé, o sigui, quan ara xerraves pensava que en Hitler no sé si se n'amagava més, però en Trump una cosa que té és que no se n'amaga gens, eh? Sí. Explica bastant bé quin és el seu pla, eh?
Clar, forma part del seu propi histrionisme. Fa molt de temps, ja durant el seu primer mandat, vaig dir un article d'un psiquiatre que deia que la manera de comportar-se d'en Trump és la manera típica de comportar-se d'un líder que comet bullying a un pati d'escola.
Per tant, és el típic maton de pati d'escola i forma part d'aquest orgull de maton o de mala persona,
de líder en un sentit negatiu o dolent i agressiu i violent, van agloriar-se dels seus crimes. Però és típic de tots els psicòpates. És un comportament que en criminologia el tenim molt a estudiar, per exemple, en la figura dels assassins en sèrie.
que no només gaudeixen o tenen plaer de cometre un assassinat, sinó que en la gran majoria d'ocasió en forma part de la seva vanitat donar-li difusió i que se'n fai com més ressò millor dels assassinats que cometen, perquè això és el que augmenta el seu ego. I d'aquest individu és així. Quin és el problema?
que no només és un bot psicòpata, perquè a qualsevol societat n'hi ha centenars de milers de botxos psicòpatos. El problema principal és, com dic, dos. Primer, es poden que té, que evidentment maneja una potència militar i nuclear, i segona, els seguidors, els seguidors que té,
que de la mateixa manera que els S.A. o els S.S.S. del Hitler executaven les bogeries del seu Führer al líder suprem, els seguidors d'Es Maga executen les bogeries i les maldats del seu líder suprem aplaudint qualsevol cosa que fa, i et posaré un exemple.
les perpèntiques que suposo que ho heu analitzat en el programa, intervenció que va fer davant els congressistes i senzadors republicans d'esposaït, una de les coses que va dir és que els ciutadans americans o nord-americans no se deixessin enganar, que els immigrants que expulsen no són éssers humans, que són animals. I ho va dir, ho va repetir en repetides ocasions. És a dir, que ella...
no expulsa persones, sinó que expulsa animals, és a dir, que és un discurs que, com tu bé dius, ni en Hitler s'havia tradit de fer de forma tan clara quant en els jueus, no? I diu, i he expulsat de 200.000 animals del nostre territori. Beidó, en les 12 hores del discurs, ja sabem el que va passar, crec que és l'estat de Minnesota, que un dels seus...
braço d'executors, que és la Guàrdia d'Immigració, que tu, com a CDSS de Hitler, va matar una dona total i absolutament desarmada. Per tant, ja té i ha anat construït en menys d'un any una Guàrdia de Cors, on tenia primer CDSA i després CDSS
el Hitler per a executar la seva bogeria genocida que és autèntic assassí que era Donald Trump. Realment poses pel de punta Esquerra Rufa. Concretament a Venezuela,
Hi ha hagut debat sobre la terminologia, jo també arriba un moment que té importància fins a un punt, però quina és la terminologia i sobretot què diu el dret internacional sobre el fet que un exèrcit estranger entrin?
o un país mati, executi, diguem, sumàriament no sé quanta gent, perquè no s'ha arribat a saber exactament la xifra, però generalment 65 persones. 65 persones assassinades i s'endugui el màxim mandatari d'aquell país i la seva dona, què li hem de dir en això?
Bé, en primer terme, és un atemptat gravíssim en el dret internacional públic, que a mi m'esforça moltíssim, també, que tinguem dos partits en representació parlamentària i molta presència electoral, tal com són Partit Popular i Vots, que hagin aplaudit, hagin legitimat i hagin dit que ja s'havia d'haver fet abans aquest atac en el dret internacional. Ara, si vols, ho analitzarem, però el dret internacional
a tots els principis de dret internacional públic construïts des de començament del segle XX, de la societat de nacions.
En segon extrem, evidentment, com que és una agressió legítima, el Venezuela tindria dret a respondre igualment, digués en definitiva, una declaració tàcita de guerra. Aquesta és la situació. Per quin motiu? Perquè el dret internacional públic està construït sobre la base dels principis sagrats de respecte de la sobirania nacional i dels principis de la inherència. Són dos principis bàsics.
i la ingerència en tot que ara hauria de venir recolzada pel Consell de Seguretat de Nacions Unides. Evidentment, els Estats Units no tenen ni el suport dels Consells de Seguretat de Nacions Unides, però fins i tot ha votat la Constitució dels Estats Units en Donald Trump, actuant en una acció de guerres a l'autorització dels Congrés. Aquest és un altre element molt important que s'hauria d'analitzar en detall. Aquesta situació que he dit en el començament de la meva intervenció
de construcció d'una dictadura en els Estats Units. Per qui m'ho diu? Perquè ja tots els límits que tenia constitucionals entre ells, autorització congressual per dur a terme, acció de guerra, se les vota i no doni un any de segon mandat i el segon anunci que ha fet en Donald Trump és que se passarà per esforra sa Constitució i se vol presentar a una tercera reelecció
que és un principi sagrat de la democràcia dels Estats Units i que té total i absolutament... Hem perdut sa connexió amb en Toni Ben-Nassa just quan mos estava explicant que Donald Trump espina un tercer mandat. En fi, tot donar, recuperar amb sa connexió amb en Toni.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Han recuperat la connexió amb en Toni Magnassa. Junts mos des, Toni, que, a part de tot el que més, també fa comptes votar-se el límit de mandats i presentar-se a un tercer mandat.
Correcte, sí. Hi ha tota una sèrie d'actuacions. Aquí seguim l'actualitat dels Estats Units, amb el mitjà local allà se'n dona compte que són total i absolutament dictatorials, tant com és el desplegament de la Guàrdia Nacional a tots els estats. Hi ha un nou govern en els republicans.
que abans les competències federals en els diferents governadors que no són dels seus. Per tant, està seguint el guió de tots els dictadors del segle XX, però és un guió predefinit. Per tant, és la primera vegada que s'uneixen dues accions que han d'anar concatenades. Primera,
Els Estats Units, al llarg de la seva història, hagi governat que hagi governat, hagi estat de manera que els republicans han aturat de manera imperialista en relació a l'Amèrica llatina i a altres bandes del món. Això és una marca de la casa, però que ara actualment s'hauria afegeix que està al cap de banda de casa blanca una persona que és un psicòpata i un dictador increixendo. Ja no diria impotència, diria increixendo. Per tant,
ens podem plantar un escenari a molt curt termini de que la principal potència del món occidental, que sempre que era la líder del món lliure, s'hagi convertit en una dictadura genocida i dirigida per un psicòpata com el Hitler de l'Alemanya dels anys.
de trencorant-se. Per tant, la situació és extremadament perillosa per a tots els que vivim en aquest món. Toni, Vendassa, no sé si tens un minut més, però demanar-te una mica què te dius el facte sobre Venezuela, cap on anirà tot plegat, i si te parece que hi ha una espècie de...
transició pautada, ja, o si aniran improvisant, diguem. És molt complicat dir-ho, perquè hi va entrar en escena un altre personatge d'aquesta òpera.
i és Rússia. És a dir, s'ataca i per part de les tropes nord-americanes d'un vaixell en petroliar rus, en pavelló rus, és un element afegit. Hem de pensar que els principals compradors de petroli actualment
de la Venezuela de Maduro eren Xina, Rússia i Iran, aliats tradicionals. Per tant, en Donald Trump diu que tot això s'ha acabat, que tot el petroli passa a la nord-americà i que l'explotaran exclusivament, quan el Venezuela és el principal productor del món, o més que productor, és la principal reserva del món en matèria petroliera.
Per tant, endevourem de quina manera reaccionen aquestes altres potències internacionals en el conjunt d'afrentes continuades que fan Donald Trump.
I també hi ha un altre element que avui no tenim molt de temps per analitzar, però que és molt preocupant, i com dic, és la situació i el posicionament de tots els locals que tenim per aquí, que és PP i Vox, jo com ho sentia en Feijó, o ells s'ha apretat a margar proès, alegrant si veiem vots per un atemptat en el dret internacional públic d'aquesta forma, evidentment, total i absolutament amarrant.
Jo, la simple reflexió que faig per tothom i sobretot per ells, és que si el dia de demà guanyen les eleccions i ocupen la Moncloa i tenen un conflicte, per exemple, en la Xina,
Començaran amb bons ulls perquè tenim un còmplit en Xina, el govern xinès, envia un comandament especial, bombardeixi Madrid, s'endulli en Feijón a bascals que ocupa la Moncloa cap a Pequín i digui que tots els recursos naturals de la península ibèrica passen a ser automàticament explotats pels xineros perquè tenen una ocupació colonial sobre els territoris.
Suposo que hi defensen l'actuació dels Estats Units, en quant a veneció l'altre pensaran també que se pugui dur a terme aquesta actuació de Xina, per dir-li poc, si no, de Rússia o d'Iran, de l'estat que vulguis, en contra de l'estat espanyol o del reino d'Espanya, que li diuen ells el dia de demà, no? Perquè és la mateixa manera d'actuar.
han d'aplicar la doctrina de Kissinger, que se va fer famosa amb aquella frase que va dir en cuanta d'en Pinochet, que va dir que en Pinochet era un fill de puta però era el nostre fill de puta, és a dir, si el fill de puta són els nostres ja les ho hem de tolerar però si no són els nostres les ho hem de condenar.
és una deriva també neofascista o perillosa que patim aquí a Canostra que ho han de fer millor i en tot cas ara que comentaves justament també l'aparició d'aquest nou bé, d'aquest nou d'aquest protagonista que és Rússia també en algun moment la Xina farà qualque gest diguem, a banda de
de dir paraules clar, devem ser crec que hi ha un indicador a nivell mundial que diu lo prop o don fora que estem de la tercera guerra mundial jo crec que deu estar a punt d'esclatar aquest indicador si és que ja no hi som vull dir, si és que ja no hi som
Totalment, perquè és que el darrer pit que vam estar tan a prop amb la crisi del missil de Cuba, però la crisi del missil de Cuba, apesar de tot, hi havia una persona amb un cert seny que era el joc general, que era el català de la guerra blanca.
ara qui és que està al capdavant de la Casa Blanca? Aquest és el problema, és a dir, és una persona que jaudeix al seu sufriment extrem, que jaudeix a l'assassinat i que, a més a més, és un psicòpata i un pellaço, és a dir, perquè totes les seves actuacions públiques van encreixent. I com dic, és a dir, psicòpates i pellaços...
i gent mal nascuda que ha hagut sempre. Els problemes són milions de seguidors que tenen, i no només dels Estats Units, sinó aquí amb aquesta nova extrema dreta llançada que apliquen la doctrina trampaista de dalt a baix. Per tant, és molt perillós el escenari que se'm ha d'estar quedant, però molt.
idò ja veurem d'ara a dimegres que ve que mos ha deparat el futur i sobretot els capritxos d'en Trump en tot cas Toni t'agraïm moltíssim aquesta connexió i mos citam quedem citats per dimegres que ve perfecte moltíssimes gràcies Toni a vosaltres
Gràcies, en Toni Benassa, i nosaltres ara sí que ens anarem a repassar els titulars del dia. De moment, vos repassarem els de Diari de Balears i els de Vila Web.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I diari de Balears enceta la seva portada amb el titular Els taxistes volen aturar la concessió de 10.000 llicències de vehicles de transport amb conductor a les Balears.
I és que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Gilles Balears permet que se repartesquin aquestes 10.000 llicències en els vehicles coneguts com VTC, Uber i companyia.
Més qüestions. Taller perquè els nins perdin la por als dimonis. La botiga Medikoto farà aquest dissabte un taller perquè els nins se familiaritzin en sa figura dels dimoni. Una figura que, per cert, cada vegada, ja ho hem comentat en altres ocasions,
Té més potència i té més simpatia entre la població. Més qüestions que destaca Diari de Balears. La premsa espanyola celebra que Felip Cisà ha fet 192 dies de feina. Això de feina entre cometes. El Tribunal Superior de Justícia del Gilles Balears ratifica l'expulsió de l'estat d'un home a qui considera una amenaça real i greu.
El Tribunal Superior de Justícia ha expulsat o ha ratificat l'expulsió d'un ciutadà d'origen senegalès que vivia o que ha viscut aquests darrers anys a Mallorca. Més qüestions. Pollensa ja té preparat el pi per Sant Jordi. Concert solidari amb Perú a Viní-Salem. Tots els detalls els trobeu a Diari de Balears.
L'espai de primera acollida de Sontous podrà acollir un màxim de 64 menors migrants. L'Estey denuncia la devaluació de les notes de català a secundària i a batxillerat.
L'Arbari Virtual del Mediterrani Occidental compleix 25 anys. L'Obre Cultural Balear dedica el calendari del 2026 a Joan Alcover en el centenari de la seva mort. L'Escola Municipal de Mallorquí dedica el calendari del 2026 als embarbussaments. I ja disponibles tots els episodis de podcast de les rondades mallorquines
que podeu trobar a través justament de la pàgina, de la portada de Diari de Balears. M'on anem ara a Vilagüep. Allà trobam com a peça més destacada en aquests moments que els pagesos catalans bloquen indefinidament l'AP7, la N2 i la A9. Per tant, les principals vies
de trànsit del Principat de Catalunya en aquest moment estan blocades per els pagesors. Una altra qüestió en l'àmbit de la política de partit. En queixada de mans de la Moncloa, Junqueras i Sánchez escenifiquen l'entesa sobre el finançament.
i adjunten una altra peça titulada «De presoner els lladoners a negociador a la Moncloa, el retorn institucional de Junqueras». També destaca a Vila Web que els Estats Units confisquen dos petroliers que volien esquivar el blocatge de Venezuela i sense rastre dels ajuts per fomentar la llengua que el Consell atorgava associacions i entitats.
Aquí quan diu en Consell se refereixen al govern valencià, que també té aquest nom. La jutgessa de Catarrotja sospita que Cuenca va mentir sobre l'aval jurídic del confinament i una assemblea ciutadana inèdita a Andorra elegeix 50 membres per debatre el futur de l'Estat. Aquests són els principals arguments informatius
que trobareu a hores d'ara a Vila Web i que, evidentment, vos convidam a visitar. També vos convidam a visitar cada dia a Diari de Balears i avui hi trobareu sis articles d'opinió destacats. Primer de tots, el d'en Borja Cruzà-Elegi, que diu 31 de desembre, Mallorca no es compra amb una ensaïmada. És d'en Joan Lledonet, el català es troba en un greu estat d'indefensió.
Rafael Borràs, 2026, no t'oblidis de casa. Lila Tomàs, Trump, ataca a Venezuela. Joan Vicenç Lillo, Cabres, esperant la resposta del GOP. I Josep Meliacés, descontents és el titular de l'article que ens proposa en Josep Meliacés.
Aquest és el repàs de l'actualitat a través dels titulars. Ara vos oferirem, procurarem fer-ho cada dia aquestes pròperes setmanes, dos capítols de Mallorca, un futur amb mirada jove i a continuació entrarem de nou en zona d'anàlisi, en aquest cas en Joan Mir.
Mallorca és terra de mar i de muntanya, de tradicions i de modernitat. Una illa que ha viscut molts canvis i que encara en viurà molts més. Però com serà el futur d'aquesta terra? Aquesta sèrie de podcasts, Mallorca, un futur amb mirada jove, vol escoltar la veu de les generacions joves. Què en pensen sobre l'illa on viuen? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen? Però també, quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor?
Conversàvem amb en Josep Boades, un jove de Sa Pobla i actualment portaveu i coordinador de Joves de Mallorca per la Llengua. És així? Així és. Sí? Afegiries res més? Bé, estudié periodisme a Barcelona també, amb Economia, he militat també d'altres bandes, per exemple, Sa Plajot, però sí que és vera que ara tinc aquest paper, som coordinador de les joves. Molt bé. I doncs, mira, te plantejo una primera pregunta per rompre el gel. Què és per tu créixer o viure a Mallorca?
Bé, jo diria que Mallorca és el lloc on he viscut la gran part de la meva vida i per això al final som d'aquí i les meves arrels ja sigui tant mirant cap enrere però també mirant cap en banda allà on vull viure, allà on vull crear comunitat en Mallorca i això crec que és una cosa que compartim en general amb mallorquins.
També diria que, clar, Mallorca és un territori delimitat per la mà, i els mallorquins en general no hi sortin molt, i jo això ho vaig veure, em va arribar a Barcelona, que em passava que era una cosa que aquí mai m'hi havia fixat, però que és vera que xerrem molt sobre Mallorca perquè és allò com vivim i el que he dit no hi sortim molt, i xerrem de catalans, és vera que m'ho van dir que tot ho he dit xerrem de jo, i ja està bon.
Molt bé, i a Mallorca hi ha moltes coses que en certa manera li incombeixen, no? De fortaleses, oportunitats, amenaces... Una segona pregunta, a veure, quins creus que són els principals problemes que té Mallorca a dia d'avui?
Home, Mallorca té diferents problemes. Un, per exemple, molt clar, molt actual, és la crisi que vivim en l'habitatge. Per aquest programa també passarà gent del Consell de la Joventut. El Consell de la Joventut ha fet un estudi que diu que un tant percent altíssim de joves de Mallorca no poden emancipar-se. Aquest és un problema que tenim com a societat. Altres problemes que tenim, per exemple, al voltant de la nostra llengua i cultura pròpies.
que jo crec que és un tema molt important i que no els podem deixar perdre perquè és allò que ens fa a qui som, que ens fa a Mallorquins, que ens fa a viure dins o a la part d'una nació que són els previsors catalans i crec que és important que hi facem molta més feina que s'està fent, ja sigui d'una perspectiva individual, és a dir,
nosaltres mateixos, militar dia a dia per la nostra llengua, com també d'una perspectiva col·lectiva, és a dir, com a país necessitem polítiques públiques en defensa del català, en defensa, diguem, de qui som. I sobretot polítiques, jo diria també de dos tipus, d'una banda, polítiques públiques que reforcin les bastions en llocs on el català se xerra més, és a dir,
saltaria a xerrar amb un professor d'un centre de Sa Pobla, que Sa Pobla és un lloc que sempre està molt català no parlant, i em va contar que ell va entrar fa 12 anys a l'institut, fan unes enquestes d'ús de lingüístics, i que a ESO, quan ell va arribar, estaven en el 78% dels al·lots que parlaven català, és a dir, era molt majoritari.
i que ara, 12 anys després, està sobre el 40 i escaig. Va ser al voltant d'un 5% anual. Per tant, és molt important fer... No, no és per plorar, és a dir, el poble de Sant Un poble, on se xerra, se sent català, tots els comerços, la plaça, l'espai públic...
però crec que és important reforçar les bastions perquè és allà on la gent viu sempre en català. Però també és important incorporar tots aquests nouvinguts, tota aquesta gent que arriba a Nova, les Illes Baleares. Ja sabem que les Illes Baleares han tingut un gran creixement demogràfic i això és una cosa que s'ha d'abordar en tots els sentits. S'ha d'abordar en un sentit habitacional, però també en un sentit lingüístic i cultural.
En aquest programa també passarà gent nouvinguda que parla català i això és molt important, tot bàsic per a la nostra societat. Segurament també tenim més reptes com per exemple autogovernar-nos més,
que és una cosa que crec que és bastant important afrontar perquè dia a dia surten notícies que ens expliquen que no podem decidir allò que passa dintre nostre, com per exemple ara el tema d'actualitat.
un dels temes d'actualitat d'aquest estiu, que és la cogestió aeroportuària, és a dir, podem demanar la cogestió tot el que vulguem, però és una demostració més que no podem controlar el nostre, que no podem controlar els nostres recursos i un poble que no controla els seus recursos en el final està bastant venut.
Tota sa raó. En aquesta mateixa línia, xerrant de problemes, en quant a ses amenaces, quins perills creus que pot afrontar Mallorca en els pròxims anys? Ja si mateix ho has dit bastant, no? Però si haguessis de resaltar alguna de ses coses. Estàs centrant molt en el tema de sa llengua. Creus que és una amenaça? El fet que ara actualment arribi tanta gent nouvinguda i el fet d'aprendre català no sigui una cosa que estigui posada damunt sa taula, per exemple?
Jo no diria que el fet que arribi gent nouvinguda és una amenaça. En tot cas, com a molt, podríem dir que és un repte. Un repte de com fareu perquè aquesta gent pugui esdevenir mallorquina en totes parts de la paraula. Que s'hi pugui arribar a sentir, no? Sí.
I això crec que és el gran repte de país que hem d'afrontar i l'hem d'afrontar amb serietat i fent el bé sense discursos demagògics ni populistes, sinó mirant la perspectiva de construir un futur millor, una Mallorca que sigui digna de viure per els que hi som i per els que arriben.
I benvinguda per tothom, no? Diuen que va al metge optimista i no fa falta xerrar només de problemes i amenaces, perquè Mallorca també té els seus punts forts, no? Què creus que és allò millor que té Mallorca? Què diries? Hi ha aquella frase típica que el millor que té Mallorca és la seva gent, no?
Bé, sí, seria una bona resposta. És a dir, segurament la societat civil organitzada d'aquest país, que tant de bo en fos molta més i hi hagués molta més gent fent feina per el dia de demà i per construir un futur per aquesta terra, però vaja, jo crec que és una cosa bona que tenim. També una altra cosa bona que tenim és que...
en certa manera aquesta societat civil sap veure reptes de demà, per exemple. No he xerrat de turisme a casa, que ara hi he pensat, però el fet que tanta gent s'hagi organitzat ara per fer front i per pensar un nou model turístic, econòmic i social és una bona notícia, que tanta gent s'organitzi al voltant de joves de Mallorca per la llengua, que és una entitat que aquests anys s'ha triplicat la seva militància,
i que seguim assumint nous reptes i preparant noves coses cada any i sent cada vegada més ambiciosos. Crec que també és un èxit i una cosa a la qual podem estar contents. L'obra també va créixer a ser un número de socis i bé, ja que hem xerrat molt de reptes jo crec que ara repte
és una vegada aquest govern que tenim pugui canviar, que no m'anem a ca nostra i pensem que Mallorca està salvada i que esdevengi tot un paradís de tranquil·litat, sinó que el repte és que aquesta mobilització que s'ha anat creant sigui duradora i la puguem mantenir
i puguem, fins i tot amb un govern diferent, en qualsevol altra situació que afronti Mallorca, poder seguir mantenint un esperit de lluita, un esperit de millora i unes ganes de seguir acostant molts passa a passa cada dia i avançant cap a un futur millor, en el cas de joves, aquesta entitat que es representa, d'un futur plenament en català.
Molt bé, m'agrada això que dius d'aquesta importància de fer organització del teixit associatiu que ha nascut també a Mallorca dins d'aquests darrers anys. I xerrant també en relació amb aquesta importància de fer teixit associatiu, quines noves possibilitats creus que té Mallorca de cara al futur?
Bé, Mallorca, terra de possibilitat, no? Un altre, sí. Ja he dit un parell de tòpics. Bé, crec que el que han dit, Mallorca afronta moltes reptes, ja en aquest repte bastament, i has fet d'afrontar aquest repte mos...
Hi ha dues maneres d'acabar amb un repte, que és aconseguir superar-lo de forma positiva amb fons d'art. I l'objectiu de la societat civil d'aquest país és que
aconseguint superar tots aquests reptes de forma satisfactòria i per tant aconseguir viure una Mallorca millor, una Mallorca on el català s'hagi normalitzat i puguin viure plenament en català, una Mallorca on els recursos estiguin més ben distribuïts, una Mallorca on no hi hagi barris marginals i barris de super rics sinó que puguin viure
amb un món molt més igualitàri, amb una Mallorca en aquest cas també més igualitària, amb una Mallorca que no se gentrifiqui tant, estan vivint un nivell de gentrificació que són increïbles. Jo per exemple, bé, som de la pobla, però la meva mare vivia en el Molinà. Quan nosaltres vam arribar a la Molinà, que som paris anys de banda que jo no es qués,
en Molina era un barri on hi vivia la gent d'aquell barri de tota la vida, on hi vivia gent nouvinguda que havia arribat d'altres parts de l'estat espanyol o del sud global
fan comunitat dins d'Ermalina i això. Actualment, l'Ermalina és un barri que ha multiplicat per 5 o per 6 el valor d'aquelles cases, supergentrificat, que només hi pot accedir a l'habitatge gent del nord d'Europa, etc.
La possibilitat de poder acabar amb això i de poder tornar, bé, de tornar no, de poder avançar cap a una Mallorca on sol·lamentem part d'aquestes injusticis, bé, és una esperança que hem de tenir tots i que existeix per més viva que mai perquè com han dit està així, t'associatiu i, bé, ser gent que lluita en aquest país cada vegada més i... I és allò que fa falta, no? S'horitzó que hem de perseguir.
Molt bé, i ara una pregunta més a títol individual, a tu com a Josep, jove de Sa Poble i portaveu i coordinador de Joves també, quina és la teva idea, ja sigui gran o petita, per fer d'una Mallorca millor? És a dir, què faràs tu per aconseguir-ho?
Bé, idees en tenim molta seriedat. Jo crec que tant, bé, el meu entorn, la gent de joves, gent que és molt especial, que és una passada i que té idees constantment per fer aquest país millor. Ara pensava que una idea és aquest podcast, una idea és aquest mitjà de comunicació, autocentrats, que en són el mitjà mallorquins, de Balears, Vida...
En el final, tenir un mitjà de comunicació que se centri en el que passa en aquesta terra i que tinguin una mirada autocentrada d'allò que ens passa és una cosa bàsica per poder construir un país en futur.
Crec que això és important. Crec que idees en tenim moltes. El cor-llengo o la camp-llengo són grans idees del país. I bé, per l'any que ve, joves farà moltes coses, farà... Dirà moltes idees a terme, perquè no bastant tenir les idees, s'han de dur a terme i... I això no sempre és fàcil. Això no sempre és fàcil. Però l'important és ser-hi, seguir i l'espeu de lluita. Sí, sí, sí. Molt bé. Afegiries res més?
No, no, no, m'ha bastat. Algú missatge així, un darrer tòpic? No, fa mal de més de pizza. Idò, moltes gràcies per haver format part i haver volgut participar i fins a l'altre. Moltes gràcies. Adeu!
Mallorca és terra de mar i de muntanya, de tradicions, de cultura, gastronomia i modernitat. Què en pensen els joves sobre aquesta illa? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen, però també? Quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor? Avui tenim na Marta Sastre. A veure, Marta, què estàs estudiant ara actualment?
Actualment estic cursant estudis de treball social a la universitat d'aquí de les Illes Balears. I bé, a part d'això, com més vida, diguéssim, més de l'entorn personal, estic militant a Flama, un col·lectiu feminista, i col·laborant amb l'orgull crític d'en Guany, que s'ha celebrat, activistes per als drets LGTBI, persones trans, queers, dissidències...
Molt bé, a veure, te plantejo aquesta primera pregunta per rompre una mica el gel, sí? Què diries que és per tu créixer o viure a Mallorca? Bé, créixer a Mallorca és una bona pregunta perquè, bé, jo no sol anar d'aquí, vaig néixer a Rússia i bé, vaig venir aquí amb quatre anys i estimar-te aquesta terra... Te l'has fet a teva, no? Clar, com si, nascuda aquí, sí, sí.
Que bé, llavors, en poden parlar sobre ell, no? Molt bé, a veure, què creus que és el que més preocupa l'Illa dia d'avui? Bé, se'm parla molt del turisme i com a conseqüència del turisme de la manca d'habitatge que hi ha a l'Illa, sobretot per les persones joves. I això ho veus com un problema? Sí, ho vivíem.
D'acord, i dins d'aquesta mateixa tònica, quins perills pot afrontar Mallorca?
Bé, Mallorca està afrontant bastants perils, quan poden, sobretot dins la joventut, s'hauria desfeixir-me, que complica bastant la vida de les persones desidents, i en quant al turisme també és un problema bastant real,
Sí, és això que estan patint no actualment, no? Cada estiu, estiu rere estiu, és una mica la mateixa problemàtica. I que a més ja, és a dir, els darrers anys han sorgit bastants eslògans de, bé, turisme de massa, no? Turisme de qualitat. Cari, el turisme de qualitat és el que mos està llevant ses cases, és el que està fent el gerbi amb vi, és el que està, és a dir, és el problema real.
I és una cosa que fins i tot hem arribat a manipular, en certa manera, per no voler visibilitzar la realitat d'allò que estan vivint. Què creus que és allò millor que té Mallorca? Ses persones. Ses persones és allò que més t'agrada. La millor i la pitjor.
Però hi ha molta potència, molta matèria on rascar i moltes persones molt capaços de fer moltes coses. I creus que això és una de les coses que fa que Mallorca sigui única i diferent en el món?
Bé, més que única, hi ha llocs únics, però a Mallorca es pot convertir en un lloc únic on hi ha bastant de moviment social. Aquest activisme social, no? Sí, sí. Com a rebuig a tot el que està passant, com a denúncia fins i tot. Sí, com a denúncia i com a por de...
Arribar allò on s'estat no arriba. La societat civil està un poc concebida per això, que es pugui anar organitzant i cobrir el que s'estat està oblidant des de fa bastant de temps. I què diries que és allò que més t'agrada de Mallorca?
Bé, Mallorca, doncs... El seu teixit associatiu, per exemple, en parlàvem abans, no? Ara és bastant pobre, però ara està en esquent i estic molt contenta que estiguin esquents. Jo també m'estic acabant d'incorporar també en aquest teixit i crec que se poden fer coses molt bones. Després, la cultura d'aquí, de Mallorca, és una cosa que m'agrada moltíssim.
que no confondre amb la folclorització de Mallorca. Mallorca no només és el ball de vot, és el dia de la festa gran, dels pobles, és el moment de la Eucaristia. És a dir, la cultura mallorquina és llengua, és glòs, és escritura, és literatura, és tot. És el poble que a més també el fa la gent. Sí, les persones.
I quines coses bones creus que poden passar a Mallorca que ara no és futur? Parlant així d'aquesta auge ara de grups i col·lectius que fan molta feina d'activisme social, per exemple, creus que a la llarga poden arribar a fora?
Sí, sí que considero que poden arribar a fora perquè el capital existeix i si el capital, és a dir, considerant que no, que l'estat és el que ha de cobrir les necessitats, aquest capital el tenen perquè les persones tenen capital, aportant a lo públic. I si aquestes persones, en vez de destinar aquests recursos,
ells mateixos destinàssim ja no només de recursos de capital econòmic sinó del capital humà de la formació de les persones, que una pot ser treballadora social, que una si ha estudiant medicina pot aplicar medicina al barri, a les persones que no tenen recursos, etc. Es poden fer coses molt guais.
Creus que això també és la voluntat de cada un de nosaltres? De qualquuns. La predisposició, no? De voler-ho fer. Sí, de voler millorar i de combatre la gentrificació, que és un problema que s'està patint, de poder acuir les persones migrants i no tenir aquest rebuig.
A Mallorca la meitat de persones van ser migrants, però com que van ser d'Espanya no deien res, no. És a dir, també hi ha migrants de Palestina, de Síria, del nord d'Àfrica, de diferents llocs que poden també aportar en aquesta societat. I la seva aportació estan... I poden ser mallorquins. Exacte, això també. Són mallorquins. Si arriben a sentir.
Sí, clar. Ho podem intentar, també, fer-lo a casa. Però és feina nostra, fer-ho agradable. Llavors, quina és la teva idea, encara que sigui petita, que ajudaria a fer una Mallorca millor? Què pots fer tu, a títol personal, individual?
En el meu dia a dia diria ser dissident. Un poc el que s'espera de nosaltres, de rompre un poc els moldes, d'entendre que hi ha múltiples realitats, que a Mallorca es ve que dins la seva cultura encara pot enriquir-se més amb la adquisició de noves cultures, de noves formes de viure, de noves formes de pensar, de...
d'adquirir gastronomia d'altres bandes. Això no molt valorarà la nostra identitat. Crec que l'enriquirà. Molt bé. I afegiries alguna cosa més?
Bé, que animar la joventut mallorquina, que participi, que ocupi els païs públics, que és molt important, no només estar en els bars per consumir, sinó que també estar en les places, estar en els mercats, hi ha bastant de llocs a Mallorca, ja que és una lluita tan preciosa on es poden fer coses molt bons.
Molt bé, i amb aquest missatge esperançador d'anar Marta, acabar amb aquest col·loqui. Moltes gràcies per haver-ne fornat part. Gràcies a tu. A reveure. A reveure. Adeu.
Molt bé, benvinguts a Betats de Mocs, el nostre programa sobre entrevistes literàries. Avui som aquí perquè parlarem de les assassines de la soledat. En aquest cas, entrevistarà en Enri Pujadas. Hola. Moltes gràcies per haver vengut. I el senyor...
Tomeu Riera. Gràcies. Ell és responsable d'escriure el text i en Tomeu és ser responsable de les il·lustracions. Vinga, primer vos presentaré. En Enric Pujadas va néixer a Barcelona l'any 76 i els seus referents, entre d'altres, són en Alfonso Zapico i en Alan Moore. La seva carrera s'inicia l'any 2014 amb Història de los Pingüinos
L'any 2007 publica en català i en castellà a la llum del Far per encàrrec de l'autoritat portuària de les Illes i el 2008 Bajo el cielo rojo de Marte, de patxa editorial. I a partir del 2022 comença a fer feina a l'editorial Dolmen, un editorial de llibres, revistes i sobretot de còmics.
El 22 i publica las Olimpiadas de Sofrimiento, una obra que va guanyar el Premi Ciutat de Palma. I el 2023, en català, i publica per la col·lecció Balears Abans i Ara, Vandalers, Pirates i Xuetes, i el número 11, que és la Guerra de Successió i la Menorca Britànica. I finalment, l'any 2024, apareix aquest còmic Les assassines de la soledat. I també 30 dies quan és rei de terror.
una novel·la de terror. I el Tameu Riera neix a Bunyola, el 91, el dissenyador gràfic i també il·lustrador. I va estudiar belles arts a Barcelona. Ha col·laborat amb les revistes d'humor El Triangle i El Jueves. I va encertar la seva carrera editorial precisament amb el còmic Herejias mitos oscuros de Dolmen de l'any 2020.
perquè va guanyar el certamen de còmic art jove de l'any 2019 amb el relat El conte de Nadal. I el 2024 publica Les assassines de la soledat, juntament amb Enric.
Ha otengut diversos premis, entre altres, la beca de Carnet Jove per les tires còmiques Experiencias cercanas a la vida, de 2014, i finalment acaba de publicar de recòmic Bienvenidos a casa, que sortirà el 2026, crec que no? Sortirà el 2026, encara no està. Molt bé. Bé, la primera pregunta la diré en Enric. M'agradaria saber com vas entrar en contacte amb aquesta història de les assassines.
Bé, tot parteix d'un encàrrec d'en Vicente García, que és editor de Dolmen, que veia que està fent una sèrie de còmics amb temàtica de Crònica Negra, d'Espanya, una cosa local, i em va dir si estigui interessat en escriure alguna cosa d'aquest tema i em va donar total llibertat per escollir quin tema mentre encaixaves en aquesta etiqueta de Crònica Negra.
I jo vaig dir, bueno, m'ho faria, jo falta un dibuixant perquè tal. Jo vaig començar a mirar. I el cas dels més coneguts d'Espanya, em donava la sensació que ja estàvem molt menossatllats, que hi havia pel·lícules, documentals, inclús còmics. Un dels primers casos que vaig mirar resultat que hi havia un còmic i que a més era de ser d'editoral d'Almen.
I tal, finalment vaig dir, vaig a mirar un cas més local, més nostre, més de Mallorca, i que així segur que no n'han fet tantes històries. I trascant, trascant, i mirant llistes de casos, tal, me va crear l'atenció d'aquest cas, de la vegin de la sordat,
perquè tota aquesta informació que hi havia venia de la premsa local, de l'època del 1940, completament controlada pel franquisme i em va impressionar que ningú havia fet el mínim esforç d'entendre perquè aquestes dones vivien com els d'aquests assassinats i que algunes de les acusacions m'apareixien
particularment una d'elles deien que havien matat el seu homo perquè volia ser prostituta i el seu homo no la deixava i dius, què? No collau això, no? No, no, no, que qui se vol dedicar a la prostitució? No és la seva vocació la seva vida per ser prostituta i molt menys estar disposada de definar per poder ser prostituta. És que, vamos, qui se va creure això? Quin tipus de jurat va jutjar això i va trobar que aquestes... Vamos, és que no...
I vas tenir accés als judicis? Vaig tenir accés a la premsa, que va seguir els judicis molt dia a dia. Així com ni abans ni després em vaig tornar a xerrar, després com això ja està resolt, d'endafranco hi ha lei i orden i aquestes coses no passen. Però sí que quan van ser els judicis, se va seguir dia a dia el judici i hi havia bastanta informació d'escas,
del que havien declarat a comissaria de la Guàrdia Civil quan les van detenir, i el que van dir en el judici, que no tenia res cobrant el que havien declarat a comissaria, però totes se van desdir del que havien declarat la primera vegada, però simplement perquè els van forçar a dir el que fos, en tal de fer les detencions, i en aquella època la tortura a les comissaries era normal en aquell clima de repressió i tal.
I vaig trobar que tot aquest call era com a molt irreal, però que hi havia una bona història, que és intentar imaginar què va passar, perquè tenien fetges d'assassinats, tenien dates concretes de tal, i s'intuïa un poc en aquest context, investigant l'època, investigant...
va dir, aquí hi ha una història, el nostre que no va comptar el règim. I després d'això em va posar en contacte amb en Tomeu Riera, que ja havia fet feina per Dolmen, i la primera persona que li haig de vendre aquest còmic va ser en Tomeu. Va ser bon de subornar.
Sí, va ser bastant fàcil, és veritat. A veure, home, una cosa que a mi m'ha impressionat són les il·lustracions, evidentment, que suposo que ja t'han felicitat en altres ocasions, però sobretot les dues primeres imatges que apareixen són molt diàfanes, molt clares,
I després, de cop i resposta, quan comences a llegir el còmic, veus que a l'interior de les cases s'abanten abrint i tal. Quina sensació volies transmetre a través d'aquest canvi de colors? Bé, una mica de tot el que volíem fer era mostrar... Hem de partir del punt de vista que començàvem amb una història que passa a Mallorca i normalment la gent, la idea que tenen de Mallorca és un lloc, bueno, que...
Pràcticament tothom ve a passar les vacances a un lloc molt turístic, on hi ha molt de sol, és com que no passen coses molt misterioses, molt tenebroses, no? I nosaltres volíem també reflectir una miqueta a l'altre costat, no? Quan ens posem a les cases de les protagonistes d'aquesta novel·la, hi trobem més tenebres, efectivament, més foscores de les que ens esperàvem.
I és una miqueta una manera de posar-nos la part de darrere, de les coses que no es veuen, d'estar a bús, de les coses que potser tothom sap però no se'n fa una versió oficial. I també devia ser un pacte interior de les persones, no? Fosc. Efectivament, és una miqueta la part que no se mostra a l'exterior i que la gent s'agordava per ells mateixos, especialment després del conflicte bèric que hi havia hagut.
Està instal·lant l'Espanya de la postguerra i, a part que hi havia pobresa i miseri al carrer, efectivament, també volíem reflectir una mica aquesta oscuritat interna i aquest drama que tots els protagonistes arrosseguen de dins la seva vida. I aquests canvis de color també els ha fet servir quan fas un flashback a la història de Miquel? Sí.
Aquí va ser un acord que vam tenir en Enric i jo, que ell em va dir, de qualque manera hem de representar que quan fem un flashback, que aquesta gent entengui tot d'una, que estem a l'Andalba que ha passat fa uns anys, no? És una mirada cap enrere. I crec que jugam bé en aquest sentit, perquè en Enric va fer una sèrie de cartes d'en Miquel, que som una d'aquestes dones protagonistes,
que li enviava quan ell estava a la guerra. I amb això van poder jugar amb la paleta de colors, van poder jugar amb el fet que la història d'en Miquel està escrita amb una cal·ligrafia diferent, està representada en blanc i negre.
mentre que els records de la protagonista amb un to més sèpia, un poc més càlid, com una miqueta mostrant senyorança per un moment en què ella era més feliç i després tot això se va rompre, que a més era una part interessant de la història, com la guerra va rompre completament la relació que tenia aquesta dona amb el seu marit.
i ho vam voler representar amb tots els elements que tenim a l'hora de fer una novel·la gràfica.
Molt bé, ara que hem començat a xerrar dels personatges, una cosa que sorprèn és que, clar, es titula les assassines, però després, així com vas llegint, vas entament que els personatges són molt humans, perquè fins i tot hi ha algunes d'aquestes assassines que són bones o blotes, que tenen sentiment de compassió per les circumstàncies en què se mouen les dones d'aquell temps...
Són bones cristianes, fins i tot. I fins i tot n'hi ha una de la secció femenina. Com és que vas començar a perfilar uns perfils tan diversos?
Un dels problemes que tenia aquesta història és que teníem tan poca informació sobre com eren elles, teníem les fetxes assassinats, poques motivacions i tal, però no havia d'aparèixer que eren quatre dones iguals, que tenien el mateix problema i que les resolvien de la mateixa manera.
Ha estat un avorriment. I clar, és hora d'intentar, clar, no totes volen el mateix com a te n'has assassinat. Calcuna ja veus que hi ha més egoisme a la seva detall, ja se diferencia. Calcuna ho està fent perquè té un fi i la situació dels seus fills està en perill. Unes realment maltractes que estan rebent de part dels seus homens són brutals i és una qüestió de pura supervivència. O faig això...
i després ja són dues dones que els venen a esverir, que també tenen les seves pròpies motivacions. Jo ho vaig tenir molt clar. En un principi, quan vaig començar amb s'idea, volia comptar com els quatre casos van passar amb mesos de diferència, un cada un. En el principi, la meva idea inicial era comptar els quatre casos per separat amb punta incòmode la dona que els venia a esverir.
Però després me'n vaig adonar que Soledat era un barri molt petit on la meitat del barri de Soledat eren horts. Vull dir, no hi havia edificis, no eren edificis de pisos, només hi havia una eglésia, totes devien anar a la mateixa eglésia i, clar, he pensat que aquestes dones s'havien de conèixer entre elles.
I quan vaig començar a pensar en creuar-les tot va agafar com una altra... se va tornar molt més tridimensional, les diferències entre elles destaquen més... A mi sempre crec que una cosa que fa que els personatges funcionin són els contrastos entre ells. I quan les has de posar les dues a la mateixa pàgina has de pensar en què se diferencien i això t'ajuda a fer personatges ben diferenciats.
I una cosa, els protagonistes són femenins, però n'hi ha un de masculí que agafa molta volada, és en Miquel. És un home que comença tenint uns ideals, se'n va en el front per convicció, a defensar el mandal republicà, però després pega la dona.
Sí, perquè torna de la guerra, clar, torna de la guerra sent el bàndol perdedor, acaba fent treballs forçats, acaba a presó, se'n maltractat, se'n lliura pel que el fusilin, i se tira així dos anys. Vull dir, com a mi pareix que ha estat un moment, perquè passa la pàgina i ja ha passat, però és que ha estat dos anys allà, picant pedra, maltractat, i a més hi ha una situació que és que...
tots els que van amb ell a la guerra, els seus coneguts que van a la guerra, acaben tots morts, menys ell. A tot això se li afegeix una sensació de fracàs. Això és com el síndrome de supervivent, que és el que li passa. La gent que torna ben sobreviscut a una guerra quan els seus coneguts han mort, torna amb una sensació de culpabilitat, que no se mereix res del que té, que...
I clar, crec que va ser un poc un accident, perquè jo el que volia fer amb aquest personatge era que qualque personatge, no es contés la guerra, que feia mesos que havia acabat la romàcia i la història, no feia ni un any que havia acabat la guerra civil. I volia reflexar una mica simplement d'aquest fet, que la guerra era una cosa molt real per aquesta gent, era una cosa que estava passant fa deu minuts.
I realment aquesta història va començar a prendre forma i a prendre forma, i al final tot el món, la primera... Comenta la història de què? És la millor. I va sortir un poc simplement per aquesta afana de comptar el desembarc de les tropes republicanes a Porto Cristo, que jo visc a Porto Cristo ara.
i coneixia també la història i vaig dir, em dóna la sensació que molta gent a Mallorca no coneix aquesta història, aquesta intensa republicana, són l'única batalla que hi va a Mallorca després. Mallorca va quedar en el bàndol franquista i ja no hi va més, hi va de molta repressió, tenint en compte que gairebé no hi havia hagut resistència, la repressió va ser brutal igualment.
Desproporcionada. Desproporcionada, tenint en compte que no hi va haver una resistència interna. Hi va haver un temps de Barcelona de reconquistar els Balears, però pràcticament no hi va haver resistència. Igualment hi va haver 1.500 fusilats. No ho podia fer bé de cap manera.
de passant de tànatos a eros, perquè amb ell volia xerrar de les escenes de setxa, que també n'hi ha. Jo allò que m'he fixat és que estan centrades sobretot en satisfer la necessitat de l'home, però la dona queda al marge. No hi ha ni consentiment, ara això que se'n parla tant, ni respecte. És un aspecte que volies deixar veure.
Sí, és un aspecte que ja estava reflexat en el guió que havia escrit l'Enric, però sí que volíem que fos una miqueta un retratge d'aquella època, a dia d'avui. Hi ha moltes coses que, evidentment, encara s'enxerra, però hi ha molts aspectes que els tenim molt més normalitzats o enxerram amb molta més llibertat, com per exemple el que deia el desconsentiment,
I clar, en aquell moment d'això no se'n sentia ni xerrar. I crec que també hi ha una sèrie de punts que toquem, com per exemple una pàgina on reproduïm, fidelment, com era un d'aquests fullets de la secció femenina de la falància, en què se donaven consells a ses dones per ser unes bones dones, com s'havien de...
superar totes les seves necessitats a les necessitats de l'home i estaven completament al marge de les seves necessitats. Era una cosa completament assumit per un 50%. Hi ha una cosa que m'apareix ja com a exagerat,
perquè moltes són de servir l'home, de tenir-li el sopar fet, de donar-li les sabatilles quan arriba a casa, de estar diputada o fer-ho de tot, però n'hi ha una que és que no li xerris de les coses que t'interessen a tu perquè no són importants. Les coses importants són les coses que li interessen a ell. És com que no li pots ni xerrar en el teu home, no li pot contar-lo.
El que et se passa al cap és que, vull dir, és com anul·lar la persona per complet. Ja no només ets com una serventa, és que no pots ni tenir idees pròpies. Si hi hauria qualsevol vincle que tenies amb el teu home, oblida'l. Sí, perquè no podies tenir una relació amb aquest home. Sembla mentida que hi hagi gent que vulgui tornar enrere. Sí, però és que cada vegada són més, de més. Quan vols ser en comentar això?
A bon dia i bona vida, dona mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
Són les 9 i 16 minuts d'aquest dijous 8 de gener de 2026. Un dijous que ve marcat a nivell local per l'actualitat que ara tot d'una vos revisarem a nivell local però també la revisarem a nivell mundial.
quines són les principals fites de s'actualitat a través dels titulars que ara mateix vos llegirem. Per exemple, el diari de Balears, els taxistes volen aturar la concessió de 10.000 llicències de vehicles de transport en conductor a les Balears. I és que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears permetria...
concedir 10.000 llicències de VTC, aquests serveis estil Uber i altres empreses semblants. També informa a Diari de Balears que se prepara un taller perquè els nins perdin la por als dimonis, l'organitza sa botiga Meli Gotó,
També que la premsa espanyola celebra que Felip Sisa ha fet 192 dies de feina. El Tegip ratifica l'expulsió de l'estat d'un home a qui considera una amenaça real i greu. Pollensa ja té preparat el pi per Sant Antoni.
i també l'Estell denuncia la devaluació de les notes de català a secundària i a batxillerat. L'espai de primera acollida de Sontous podrà acollir un màxim de 64 menors migrants i l'Obre Cultural Balear dedica el calendari de 2026 a Joan Alcover en el centenari 70.
de la seva mort. Bonam a Vilagüep. En primer lloc, se fa ressò que els pagesos bloquen indefinidament l'AP7 a Pontós i l'A9 a Perpinyà. Dues de Servies que travessen el Principat en aquest moment estan blocades.
per els pagesors. Anàlisi. Encaixada de mans a la Moncloa, Junqueras i Sánchez, et sanifiquen l'entesa sobre el finançament. Això es produirà ara, d'aquí a poc. De presoners, lledoners, negociador a la Moncloa, el retorn institucional...
de Junqueras, és una altra peça també d'anàlisi. I també informa a Vila Güell que el govern espanyol i l'Església tanquen un acord per a la reparació de les víctimes d'abusos sexuals a l'Església Catòlica. Trump i Petro rebaixen l'atenció i anuncien una trobada a la Casa Blanca. I també destaca...
Vila Web, que s'encerrastra dels ajuts per a fomentar la llengua que el Consell atorgava associacions i entitats. Dèiem abans, vos explicàvem que quan diuen el Consell, en aquest cas, se refereixen al govern valencià. M'anem ara amb el Mallorca Daily Bulletin. En el seu primer titular diu les Illes Balears s'enfronten al govern espanyol per prohibir l'air BNB nàutic.
I també el creixement més gran del nombre de turistes a les Balears inclou amics i familiars falsos. Es tiren una mica el fil d'una notícia que vos comentàvem ahir. També diu des de Vila Web, mos informen, que els taxistes de Mallorca alerten el govern d'una massacre si es concedeixen llicències per a Uber i altres serveis
i el trànsit rus a la Mediterrània Occidental va augmentar un 50% durant el 2025. Les Balears, un punt estratègic, diuen des del Major Catelli Bulletin. Des del seu diari germà, a última hora, la seva edició en paper, el titular principal és, per aquesta notícia d'estatsistes que ja vos hem repetit, el sector del taxi demana, però ens frenar 10.000 noves llicències de BTC.
També la fotografia principal, Pollensa, ja té el seu pi i el govern contempla fer un refugi a la vestida de l'aró. L'artista i pagès Pep Siré serà el clamater de les festes de Sant Antoni.
de Sa Poble, i ha mort un nin mallorquí després d'un accident de cotxe a Barcelona. El govern impugna el decret del Air BNB nàutic, això entre cometes, de les Balears. I m'anem ara a Diària de Mallorca, també en sa seva edició en paper, es titular principal, Sontous, obri amb 16...
Places per menors migrants ampliables a 140. Fotografia principal per una de les joies del Mallorca, en Jan Virgili. Diu, no sent la pressió del camp. Jug igual a primera que amb els meus amics. També en educació. Diu que Europa avaluarà si s'ha de pagar més pel...
per l'acomiadament de fixos discontinus i en clau internacional els Estats Units vol explotar indefinidament el petroli de Venezuela i una entrevista o unes declaracions d'en Miguel Rios que
actua a l'auditorium demà. M'atreu la son veure els falcons de la guerra planejant què faran. Aquests són els principals titulars que ens ofereixen a hores d'ara la premsa que solen consultar aquí a una mediterrània. És el moment d'entrar en anàlisi. Per això saludant ja en Joan Mir. Joan Mir, molt bon dia. Bon dia.
Joan, no sé per on hem de començar. Sí, bé, hi ha dues notícies que concorden que encara que apareixin distants. Queixa dels taxistes i les manifestacions de Perpinyà
dels pagesos francesos. Totes dues estan relacionades amb un tema central que és la defensa o l'atac a la competència. Els francesos no volen la competència del Mercosur i d'aquí quatre dies crec que s'ha de signar l'acord si és que s'arriba a signar i no se fan por als governs
especialment el francès, i la doncs és el dels taxistes, que naturalment intenten protegir el seu mercat, que sigui un mercat tancat i protegit, que no hi hagi competidors nous, i clar, 10.000...
d'aquestes serien bones pels usuaris, perquè així que s'hauria acabat el problema d'encalçar un taxi, però serien dolentes pels taxistes. Falta saber si això acabaria amb els taxis actuals, que llavors seria el negoci d'anar a pell frit, perquè si...
Si se liquiden, si tanquen o ploguen els taxis actuals, llavors tindrem el mateix problema que ara, només que tindrem els taxistes d'una altra classe, però n'hi haurà pots. És a dir que jo crec que el problema greu és el Mercosur. El Mercosur per què?
D'això d'estatsistes, perdona, vull fer un incís, i és que haurem de revisar una mica... Això és fruit d'una sentència al Tribunal Superior de Justícia de Ller Balears, i m'agradarà llegir la sentència perquè m'apareix que hi ha algunes incoherències bastant grans. I a banda d'això, he de dir que aquestes 10.000 places, segons els càlculs que fan els tatsistes,
Són de més 4.000 i pico a Mallorca i 6.500 a Eivissa, la qual vol dir que a Eivissa, no sé si quebrant literalment... Quebrant mort de texistes.
Sí, sí. Pot ser molt bé, perquè el Tribunal de Justícia no coneixen el mercat i s'atenen estrictament... És que no coneixen ni el territori, per coses que he llegit, però que vull... Per exemple, se refereixen a...
Sí, en fi, ara xerraré un pot de més perquè no l'he llegit, però segons la informació que he llegit, parlen de carreteres estatals...
cosa que a Cesia i al Balean no n'hi ha cap i parlen també de la continuïtat entre comunitats imagina't la mà tachis amfibis bé, Puntura em vista així, Puntura perdona, que t'he interromput i anaves a la Mercosul no, això del tema de la competència
En el cas de Mercosut està molt clar la gravetat del problema. Per què? Per una part, Mercosut, en temes de competència agrícola, no tenen punt de compressió escots de...
dels productes iberoamericans d'aquests 4 o 5 països que formen el Mercosur, que són, no sé, Brasil, Uruguai, Argentina, Perú, en fi, un grup de països d'aquests, de la part sud, que entrarien, diguéssim, de fet, a la Unió Europea en el sentit del mercat únic.
els seus productes entrarien sense pagar aranzels i a canvi els productes europeus clarament els cotxes allà no se'n fabriquen entrarien allà també molt fàcilment fent-se competència en els americans, en els xinos i en tot aquest problema que aquests altres sí que haurien de pagar aranzels això assusta molt els països francesos
perquè els productes francesos ja des de quan nosaltres érem nins ja ens recordem cremaven camions i tiraven les taronjes en terra i els apotejaven i tomàtiques i tota aquesta història aquesta activitat aquesta postura aquesta...
empresa de polició dels pregesors francesos va anar donant resultat i va anar protegint el seu mercat i protegint els seus drets i els seus... Ara se troba que aquells avantatges que van anar aconseguint no són suficients per fer la competència en els productes del Mercosur. I...
Passa que en aquells moments l'Europa haurà de passar per damunt dels interessos particulars d'un sector com la pagesia francesa perquè ha perdut gran part del mercat americà amb les tarifes que els ha posat en Trump. Els europeus tenen més dificultats que abans, moltes més dificultats que abans,
per exportar els conyacs, per exportar cotxes, per exportar productes, vins, en fi, moltes coses que s'exportaven als Estats Units, ara els segueixen exportant, però amb un, haguem de pagar arancels, amb tot qual cosa, els preus de venda als Estats Units han de ser més alts,
i per tant se'n vendran més pocs. Això hauria de ser suplit per l'ampliació del mercat cap a Iberoamèrica amb aquest acord del Mercosur que evidentment t'afavorarà
afavoriria els sectors industrials, que Sud-amèrica en té poc, poc i producció, i perjudicaria el sector agrícola, que Iberamèrica el té i molt més competitiu, perquè les condicions laborals allà són molt més barates, els ingressos dels països són més baixos,
i sobretot també perquè les restriccions sanitàries també són més latxes i se permeten més productes d'obs i d'insecticides i tot això que a Europa estan prohibits. Supost que s'hauran d'anar corregint aquests defectes perquè no és qüestió que ens intoxiquen tots
però parteixen amb aquesta situació. I jo crec que està claríssim que Europa li ha de fer seguits a en Trump ampliant el mercat per allà on pugui i que ja que ha perdut en bona part el mercat americà, nord-americà.
si t'ha parell bé podríem ara parlar de de la política a nivell estatal i finançament, etc abans volia fer una petita reflexió i és que a mi em molesta profundament i cada dia avançant molt més en aquest terreny els analistes
que bàsicament analitzen tota quanta política en termes purament tàctics i d'interessos de partit. És a dir, moltes vegades s'arriba en esperotsisme quan dius, escolta, si no, el PP ho ha fet o en Sánchez ho ha fet perquè li convé tapar tal... Escolta...
ha fet una mesura amb un impacte molt gran en l'àmbit X i, per tant, analitzem, si és que tenim un mínim de capacitat que aquesta és l'altra, aquest impacte. No sempre tot en termes de... De lecions o crotermini. Exacte.
que m'apareix que cada vegada els analistes, el manco, els analistes, diguem-ne, més oficials i que surten per tot, que també aquesta és una altra, tot el dia estan donant voltes en allò mateix, no? Quan la política, en teoria, també, o bona part, són els fets pròpiament, no? I això. Bé, una vegada feta aquesta...
Pot adaptar? Amb això hi ha un tema que és empipador, que això té raó, que se fa així, però hi ha un tema que se mescla el tema del curt termini i del interès electoral immediat amb el tema del patriotisme i de la visió d'estat i de tot això, que és el tema de
la descentralització d'Espanya o digue-li la... és que a mi cap en el federalisme o digue-li cap a l'Espanya de les autònoms més autèntiques o una cosa que hi ha. I és que el...
tothom sap que aturar aquesta corrent dona vots en el PP i afavorir-la li dona vots en el PP perquè el PP vol aturar això i contra Catalunya i contra el País Baix i contra Galícia i el que sigui dona vots dona vots dona vots si no el PSOE de què
i és aprovat els 155 per Catalunya, quan sabien tots que era una barbaritat i, a més a més, es van enfrontar amb els propis membres del PSC, que van tenir moltes baixes a Catalunya. És a dir, que mesclen un poc la política d'estat amb la política degut a aquella peculiaritat d'espanyol, d'aquesta ràbia que tenen els franquistes i que ve de molt enrere...
de qualsevol cosa que sigui. Clar, però ara m'has posat un exemple que m'ha servei molt, que és el 155. És a dir, el 155 en si mateix té tant de pes, té tant de significat, té tant d'això...
que si qualcú s'ha limita a analitzar-lo des del punt de vista desinterès partidista o no, o de tal o qual, no entendrà res. No entendrien res. Bé, no, no, ja està, era com una observació al marge.
per abordar aquesta qüestió, perquè justament ara sí que em pareix que hi haurà una lectura de les formes també, que és aquesta reunió que està prevista per ara entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. Per finançament.
Sí, és a dir, aquesta sí que jo li veig una lectura de contingut i també una lectura, evidentment, de fotografia i fins i tot que podem estirar el fil, perquè, és a dir, serà, diguem-ne, la primera vegada que se retraten junts tot dos, la qual cosa vol dir que en Pedro Sánchez està molt necessitat, perquè si no, no l'hauria fet, eh?
i me deman fins a quin punt això és el preàmbul a la foto, la foto amb majúscules, que serà amb en Puigdemont.
Sí, sí, això va per aquí, però sempre coixeu, coixeu. Però arrossegant, això està que va. Mira, els sistemes aquests de finançament
federalitzants, o mitjans, o el que li vulguis dir, en què hi ha bàsicament unes competències i un dobbers per als territoris, per a les autonomies, províncies, ajuntaments, o el que li vulguis dir, tot el que no sigui l'estat central, quan hi ha protagonistes de l'economia, de...
de les finances públiques, dels bes públics que s'enduen una tallada, sempre hi ha, sempre aquí, sempre tindran tensions i sempre hi haurà les ganes de mullar l'ou, que és el que, i de més a més de no solucionar-ho així com toca, perquè això tindria un cots electorals inassumibles. Quan, en realitat, el que haurien de fer seria...
Senyors, això dels dobbers autonòmics o dels landes o dels estats o d'això, està super, super inventat. I hi ha tres o quatre models que s'estudien a totes les facultats, que són el model australià, el model canadanc, el model alemany, en què se conjuga els dobbers que se donen en els
els estats normalment en funció del que recapten, i llavors hi ha mecanismes de compensació, d'igualació, de llimasses diferències, de...
equilibris horitzontals que se'n diuen o finançaments horitzontals que intenten llimar les enormes diferències entre els rits i els pobres però qualsevol d'aquests models funcionaria bé però no seria acceptable perquè són models justs
Són models pactats en justícia, en què tothom se degi un poc en nom del principi de l'autonomia, que és que cadascú s'ha quedat seu dobbes, i de la igualtat, que és que no hi hagi grans diferències entre els que tenen més dobbes i els que en tenen més pocs.
aquests dos principis se solucionen a qualsevol d'aquests models i a Espanya ni se'n vol sentir parlar d'això, perquè no, no, no, perquè de principis, és com en Trump qui diu, és que nosaltres no volem que els catalans s'enduguin aquest sentit, és que molts han arribat fins ara, malament sigui injust, malament no tingui cap argument per defensar-ho, no volem que això segués així, volem seguir nosaltres en sort del bé...
el que va dir el president aquell d'Andalusia. El que produeixen els catalans no és dels catalans, no fotem, és de tots els espanyols. I d'això, d'aquesta reunió, ens sortirà una miqueta més de finançament per Catalunya, però no suficientment de quantitat com perquè pugui es
escandalitzar enormement el PP però l'escàndol ja el tenim assegurat l'escàndol ho faran per sigui el que sigui per que no sigui massa intolerable diguéssim
En qualsevol cas, per tant, entenc que avui el que faran Junqueras i Sánchez és... com se diu això? Representar, diguem, escenificar, diuen. Un acord que ja tenen. Un acord que ja està fet. I a partir d'aquí...
dues qüestions per un costat Espanya sempre acaba estafant-nos o sempre acaba estafant-nos catalans és a dir, allò que apareix que són 4.000 milions més que m'apareia aquesta xifra que parlen ara en el final eren
4.000 milions més, però després havíeu de pagar voltes, no sé què, tal, on et cebolla, i tornem a... a lo de sempre. És una anàlisi una miqueta... No serà... No serà lo de sempre, trictament, perquè...
la posició d'esquerra i de junts és no opori intolerant ni tan sol que ara les seves bases ni tot això. Hi ha de becol que millora en el finançament. Però que això millora tindrà dos principis. Un...
que és que la part pública sigui la més petita possible perquè hi hagi poques protestes i es pugui defensar, no, no, no, seguim com abans, amb petits retocs, i llavors es veurà una part oculta, privada, negociada per davall de la taula,
que són mecanismes que hi ha en els quals no intervenen ni se n'enteren totes les autonomies sinó que se paten bilateralment com per exemple el finançament de competències que se traspassen quan tu
la sanitat, ningú té per què dir si falten dos hospitals que encara s'han de fer, si el número de metges, el número de Mossos d'Esquadra, totes aquestes coses...
Qui ha de dir que hi ha massa molts orts d'esquadra? No, això és una cosa tècnica, teòricament, que es negoci entre l'estat i la generalitat i si decideixen augmentar un 10% de molts orts d'esquadra també s'haurà d'augmentar un 10%.
per cent el finançament i per aquesta via que les altres comunitats autònomes no paren intervenir perquè no tenen molts hores d'esquadre i per tant no hi ha un punt de comparació en si Catalunya està ben tractada o no per aquesta via per allà on Catalunya entrarà quatre d'obres mai suficients per equilibrar les necessitats i la justícia de Catalunya però el manco els ataparà la boca Esquerra i Junts que són els qui demanen
I per altra banda, exposicionament de moment al banc o públicament bastant contundent de Junts que diu que si no hi ha concert no hi donaran suport.
Que és com diuen, no hi donaran suport? Això no vol dir res, tomeu. Perquè el concert no... Bé, el concert té unes parts formals, diguéssim, qualitatives, que bé, que sí, se poden copiar, que les transferències i queixes s'han de fer, i coses d'aquests, però...
El concert, el que diu, és que cada any o cada dos anys, crec que és cada any, se reuneix l'Estat i el País Baix i el Govern Baix per acordar quin cupo. És a dir, el cupo no està predeterminat en el concert,
que ho posa pacte cada any i per tant i a Catalunya els bascos quasi quasi empaten amb la solidaritat diguéssim, amb la solidaritat a zero pràcticament tant entren, tant surten tant entren
En canvi, a Catalunya el dèficit fiscal, que els bascos no tenen dèficit fiscal, etcètera, pràcticament, els catalans en tenen. Ningú, ni Esquerra ni Junts, han demanat que el nou finançament sigui amb zero transferències a l'Estat per solidaritat.
perquè això s'ha estat. Imagina't, si no valen ni el que és just, imagina't això de dir, no, que cadascú tingui el seu dobbes, que és el que passa en els països bascs, se queden tots els seus dobbes, malament siguin més rics que els altres, no tenen una cuata de rei
d'equilibrar, de donar d'obbes a Extremadura i això, perquè no la tenen. Per tant, això funcionarà així. Es pensa que quan s'ha parlat de... Ara se parla de finançament singular, però abans se parlava de concert,
I per sempre s'afegia el concert solidari. Perquè el basc no és... El basc no, no, no. Pràcticament és una autonomia total i una independència financera que tenen els bascos. I per tant, no ni somiar que s'hi puguin acostar. Ara, per fer proclames, és barato, no? I...
I els de Junts les fan, en aquestes proclames em pensaven que en el final hauran d'acceptar un concert molt, molt solidari, tant que serà un concert depredador de l'economia catalana.
només que hi ha una mica menys que fins ara Joan, ja per acabar si vols posar més focus de nou internacional ahir vàrem fer una anàlisi bastant extensa i per tant tampoc no la repetirem però hi ha un parell de novetats per un costat
Petro i Trump rebaixen la tensió i anuncien que se reuniran a la Casa Blanca. Jo, si fos d'en Petro, no sé si hi aniria, però, vaia. Si no, els t'enviaràs avions. Sí, si t'havien de dur per la força, però ara sí, realment.
I, d'altra banda, Bé, Colòmbia, Cuba, Grenlàndia, quin serà... Per on continuarà això? És el mateix tema, no pareixi. Jo crec que el d'en Petro és perquè cal que sigui el Partit Demòcrata, sigui almenys la gent una mica...
més moderada dels republicans, li ha de dir a Trump que no faci llarg, que s'ha passat una mica amb això de bombardatjar l'Iran i que un que presumia de pacifista i que no havia començat aquesta guerra,
m'apareix que du cinc o sis vegades més de bombardatjos autoritzats en un any, ell, que en Biden en els quatre anys que va governar. Això per ser pacifista és un poc estrany. Però, bé, jo... I, per tant, per ventura, el de Groenland i el de Canadà disminuirà de temperatura...
no sabem què passarà per l'estil Trump ho faran i s'ho quedarà i ja t'arreglaràs ara també és possible que el negocin i ho comprin ho comprin no públicament no podem posar la bandera americana allà d'alt
més que les empreses que les tinguin, però que arribin a cost d'explotació i de coses d'aquesta. Hi ha molta oposició ecologista, els inhumits aquests autòctons d'allà, que són 50.000 persones, no gaire més, el capital 22.000, però és que s'oposen a l'explotació, no que els Estats Units els aprenguin i tot això, sinó tan sols
nosaltres ho podríem haver fet, ho podríem haver explotat a les terres rars i tot això, però és com contaminants, nosaltres volem ser nostres foques, volem el nostre gel i els nostres peixos i amb això ja vivim i que no ens venguin a marejar amb petroli ni coses d'aquestes que és contaminant i dic que...
Dependrà una mica de la manera de vendre-ho públicament. Ahir vaig sentir un frances que era un periodista. No, no, si això, el que hauríem de fer és anar a enviar...
10-20.000 soldats de l'OTAN europeus allà, i no, no, nosaltres defensarem aquest territori contra russos i xinos que el volen apropiar, nosaltres són solidaris amb els americans, igual que el món van ajudar-nos.
a la guerra del 40 d'en Hitler. Ara nosaltres anirem a ajudar-los i 20.000 soldats allà i que surti per totes les cadenes americanes, la solidaritat europea, la defensa de Groenland i dels Estats Units i tot això. A veure si la opinió pública...
nord-amèricana gràcies que vos ajudeu a seguir arrecant les ressors a l'àrtic seria una manera dependrà molt de com s'avengui la notícia i que el públic amèric que no s'ha dit que no era molt partidari de la moderació per dir-ho de qualsevol manera
s'ha de dir que fa molt d'any jo que sentia parlar que el petroli s'estava acabant resulta que no de fet no, no s'està acabant el que passa és que sí que pareix que és molt petroli que encara queda cada vegada és més mal d'extreure diguem per exemple és que hi ha a Venezuela segur que n'hi ha molt però
que necessites molt espès per refinar-lo necessiten molta inversió o molta maquinària i només hi ha d'això fàbriques d'aquestes
que ho puguin fer als Estats Units, de moment. I, naturalment, la Índia en té, també. La Índia en té. I Rússia no en té de refinadores gaires. I les paques que té els ucranians els hi tomen. Però sí, és un dels problemes que hi ha amb això. Però, vaja...
El de Venezuela ha estat això, el domini colonial, perquè ara ja en Trump ha dit que no deixarà entrar a Venezuela aquest producte, que no sigui americà. Ha dit que els dolors que els donaran, vendrà-se com una espècie de pla Marshall, això de Venezuela.
El que va passar és que els americans van donar una dobrada a Europa, però en la condició que els utilitzessin aquest dobrer per comprar armes i menjar i llet amb pols i coses d'aquestes americanes. I allà van aprendre el mètode i ho faran en Venezuela.
Cosa que no els anirà malament de Venezuela perquè siguin americans o siguin xines, no tenen res, pobre gent, se'n moren de fam. Em va explicar una amiga que tenc, venezolana, que hi té fi, professora de la universitat, i ets homo vivint allà, i per tant més de la meitat de la seva família,
que la situació és realment catastròfica. Em va dir que els hospitals, els malalts, han de dur llençols i el menjar. Si no, no dinen. Si la família no els du el menjar. I les presons és el mateix. Les presons no el mengen si la família no els du el menjar. Està en aquest límit que per nosaltres és inconcebible. I és...
Un professor d'universitat guanya 70 o 80 euros mensuals, per exemple, i s'hagi vides més barats allà perquè s'hagi... Però no, no, no, no paren...
En tot cas, és un país riquíssim, no? Sí, amb recursos, sí. No només petroli, també amb l'agricultura. Tenen terres molt estenses que fan tres cuides anuals, que poden sembrar i cuir, vendre i coses...
i que hi ha una enorme productivitat de la terra agrícola és molt gran Venezuela i té moltes zones i era un país cult era un país llegit era una democràcia consolidada fa 50 anys o 60 anys i m'hi ha anat degenerant entre...
En Chaves i en Trump l'han arreglada. Sí, sí. Bé, Joan, aquesta setmana has fet doble. A partir de la setmana que emeta tindran cada dimarts, en principi. Ja fixarem l'horari.
Moltíssimes gràcies, però... Si és públic, no sé què. Segur que no. Ens escoltarem la setmana que ve o ens parlarem la setmana que ve. Quim...
me diu un oyent que també s'ha de dir que a Venezuela no paguen gairebé res per l'electricitat ni per la gasolina entenc que el missatge només faltaria vull dir que són qüestions a tenir en compte també sí
De qualque cosa han de tenir, si no se moririen... No ho sé, jo sempre... La situació, sobretot alimentària, de medicines i coses digueses, és desesperada. És a dir, la gent... Hi ha columnes de gent que se'n van a prop de la frontera en Colòmbia, que passen la frontera per comprar medicaments perquè les farmàcies en tenen i allà no...
A les manifestacions, si hi vas, tens una bosseta de menjar que te dona el govern. Si no hi vas a les manifestacions, no tornes a deixar vida, que diuen ells. Això me'n recorda, o sigui, jo no he estat mai a Cuba, tu sí, però em record, ara no tant, però hi havia moments en què venia gent de Cuba dient que jo era pràcticament desperdís,
I hi ha altra gent que venia i deia que allò era l'infern. És a dir, no he acabat d'entendre mai... S'acostava més a l'infern que a l'esperadís, perquè és que hi deien que no em porten a cercar molt. Never had...
Bernhard Groske, per exemple, deia que Cuba era el millor país del món, quan hi va anar, va experimentar la realitat, va dir que tot depèn del color, del vidri que ho mires, però objectivament era un país...
han tingut problemes molt greus, per exemple, de desnutrició, que en Castro va arribar a consellar que en el jardí públic s'embracin mongetes i coses d'aquestes per completar una mica l'alimentació que tenien, que naturalment estava reaccionada i així.
Un país som més a un bloqueig, eh, també. Sí, bueno, és que, bueno, per això no lleve que sigui per bloqueig, sigui per mala política, llavors un infern. I a veure, a veure... Sempre, sempre...
però amb aquest esperit iberoamericà, espanyol, això, de resoldre, que diuen ells, sempre fent cosetes, s'arreglaven per robar benzina a les benzineres i anar tirant així com podien i al final sobreviven. Joan Mir, gràcies, molt bon dia març que ve. Molt bé, bon dia a tothom.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista,
i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UIB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Comencem el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista...
i en Bial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Deu i dos minuts d'aquest dijous 8 de gener és el moment d'abordar la primer curiositat de la història d'aquest 2026. Per això ja mos hem connectat amb en Xisco Roger. Xisco, molt bon dia. Bon dia i bon any. I bon any, exacte. Toca començar una miqueta constipats, però després ja tot va millor, diguem.
Sí, sí, ho esperàvem. Exacte. Curiositat de la història. Rebelió a les aules fa 60 anys. Es van endur a terme a Palma tres cicles de conferències amb una forta presència de l'oposició al franquisme. Aquest és el reportatge que ha publicat en Xisco Lara Balears i que avui volem comentar
dins d'aquesta secció de curiositat de la història. Xisco, 60 anys d'aquestes tres cicles de conferències? Sí, exacte. Això van ser les aules de poesia, de teatre i nova aula en tres anys successius, 1966 en un any. Es compleixen 60 anys, 1967 i 1968.
pot ser la gent que hi anava a aquestes aules fa 60 anys, són gent que ara tindrà 80 anys o una cosa així. És una iniciativa que en el seu moment va ser una contestació en principi d'una cosa cultural, però al mateix temps va ser una forma de resistència contra el franquisme.
I vinga, anem a analitzar-la a través d'una sèrie de preguntes que te farem, per exemple, i en primer lloc, què eren aquestes aules de poesia, de teatre i de novel·la? La idea era que fossin un cicle de conferències setmanals, d'acord? Tant conferencians que eren d'aquí de Mallorca com gent que venia de fora, també a l'àmbit de llengua catalana,
com de la resta de les estats, bàsicament. Aleshores, ja es tractava d'això cada, vull dir, un pic per setmana, fer una conferència que es van fer, el primer cicle es va dedicar a la poesia, va ser una sèrie de conferències que es van fer al llarg de l'any parlant de diferents poetes, de diferents escoles poètiques. El primer any es van fer els espais, fins a un cert punt és lògic, perquè han passat 60 anys, els espais es van fer
Realment ara ja no existeixen perquè el primer cicle, Aules de poesia, es va fer a una galeria d'art que es deia Grifer i Escoda, que era en el carrer de Jaume III. Després, els altres dos cicles següents, les Aules de teatre i les Aules de nobola, 1967 i 1968,
es van fer el que llavors era la seu des de casa catalana, les Avingudes de Palma, i que ja no és allà. I es tractava d'això. En principi eren activitats culturals, que tenien bastanta bona acceptació, bastanta presència de gent, però, a veure, tant la gent que estava amb la organització com la gent que venia per fer les conferències, com la gent que anava a les aules,
Això ho sabia tothom, també la policia del règim, que eren gent amb una actitud molt crítica d'oposició clandestina cap al franquisme, perquè eren els anys 60 i llavors encara hi havia la dictadura d'en Franco.
bé, ell ha llegit qualque cosa d'aquesta qüestió però continuem, qui va ser el seu creador d'aquestes aules? És una persona que jo crec que es mereixeria un record cap a ell perquè era en John Modrobé jo el vaig conèixer bastant perquè ell després ja en els temps de la democràcia passa a ser director del Festival de Teatre de Palma que es va fer des del 1981 fins al 1990
Era un home de teatre, de fet, amb una trajectòria com a actor, com a director, com a organitzador de diferents grups i diferents companhies. La seva feina era de distribució de llibres i al mateix temps era un home claríssimament opositor al franquisme. Qualcosa, com a tanta de gent en aquesta època, li va suposar una sèrie de problemes, fins i tot problemes personals.
Ell era l'ànima de ses aules. Una de ses persones que jo he parlat per fer aquest reportatge a Lara Balears d'aquesta setmana i aquestes curiositats de la història, estava en Miquel López Crespir, escritor ben conegut, també amb una trajectòria en el seu moment també va ser empresonat i va ser llunjat en el frinquisme.
I ell me comentava que Jaume Adrobert arribava a tal punt que fins i tot ell posava diners de la seva butxaca per poder fer les conferències, anava a l'aeroport a cercar la gent que venia de fora per fer les xerrades. És vera que també va tenir certa col·laboració. Això posava unes certes despeses. Per exemple, hi va haver artistes que van anar a portar les seves obres perquè fossin subestades o menudes per poder sufragar aquestes despeses.
L'Obre Cultural Balear, que llavors era una organització molt jovaneta, perquè s'havia creat el 62, i això era del 66 al 68, l'Obre Cultural Balear també hi va posar diners. I en Jaume Ladrové era una persona d'una generositat extrema. És veritat que va comptar amb la col·laboració d'algunes persones. Persones, evidentment, també dels mondes de cultura i persones també amb una actitud molt crítica, quan no directament d'oposició clandestina cap al franquisme.
i en aquestes persones també les haurien de citar. Essencialment van ser un benvenido al Varendo Boa, Jaume Vidal Cove, Josep Maria John Park i Antoni Sarra, que va ser una mica el grup de gent que va col·laborar amb ell en aquesta iniciativa. Quina era l'actitud del franquisme cap a aquestes activitats?
Mira, jo, un dels esforços que he fet servir, que són molt sucoses, ja les he citades altres vegades en aquestes curiositats de la història, són les memòries d'Antoni Sarra. Ah, sí, sí, sí. I Antoni Sarra comenta com es fet, simplement es fet, bé, en activitats culturals i ara sospitós.
De fet, ell cita expressions que se feien servir en els informes policials de la policia del franquisme, evidentment traduït en el català perquè originalment té els informes, evidentment tot això era en castellà, que feien servir expressions com aquesta. Les seves idees són contràries al règim i a més acudeix amb assí tuitat a conferències. O sigui, això ja era sospitosíssim.
De fet, després, a la dècada següent, amb el governador de Mer, famós, molt ubicat de l'etat, en de Mer va fer una mena de superinforme amb els antecedents d'una sèrie de gent destacada de la posició al franquisme i de la intel·lectualitat.
i citava concretament dos casos que n'hi havia molt més, però jo he fet servir aquestes dues cites, que eren els antecedents policials d'en Toni Serra i d'en Josep Maria Llompart. I tenien, com a taques i més borrables dins la seva trajectòria, que havien participat en s'organització d'aquestes activitats que, deia sin forma dels governadors de Mer, eren de matís catalano-separatista.
O sigui, va, jo sí, sí, amb això. I tant. M'ho has dit ja alguns noms, però quins van ser els conferenciants que van participar en aquestes aules? Bé, algunes d'aquestes persones que he comentat ara, com el mateix Antoni Serra i Josep Maria Llompart, van fer alguna de les conferències d'aquests tres cicles de les aules. Però, va, el llistat és absolutament espectacular. Tant de gent d'aquí, de Mallorca, Baltasaporsel, Gregori Mir, Encarnació Vinyes...
Gabriel Llanen Manila, gent de l'àmbit de la llengua catalana, que va venir a Mallorca per fer aquestes conferències, per dir alguns noms, Pere Calders, Manel de Pedrolo, Mario Brielli a Catmany, Francesc Camdel, i gent de la resta de l'estat, que també va venir per fer alguna d'aquestes conferències, com el José Montleón, es creó de la revista Primer Acto,
Alfonso Sastre, que era un autor teatral molt destacat en aquella època, Antonio Buero Vallejo, Antonio Bala, que, vaja, en sa seva pràctica totalitat, tota aquesta gent era sospitosa per franquisme. Vaja llistat, eh? Sí, sí, sí, espectacular. Jo voldríem ara poder fer cicles amb aquesta alçada, vull dir, amb aquesta categoria. Quin havia estat s'entecedent d'aquestes aules?
Sí, això és molt curiós, perquè ja abans, o sigui, això devia ser justament l'any abans, 64, o 64-65, en Jaume Drobé, que era una persona que mai no s'aturava d'organitzar coses, s'havia posat en contacte amb el Círculo Medina. I el Círculo Medina era una mena de centre cultural de la secció femenina, que si us en recordeu, això era la branca de dones del partit oficial, del moviment.
i, increïblement, havia trobat allà un espai on fer algunes activitats amb conferenciants, també, tots d'esquerres, en el Folso Sastre, José María Rodríguez Méndez, José Montleón, que eren actors o crítics de teatre, clarament en posicions no gaire simpatitzants del franquisme, i fins i tot allà mateix, en aquest círculo medina,
en Jaume Adrobé mateix va dirigir la primera posada en escena que es va fer a Mallorca de tot Esperant Godot d'en Samuel Beckett l'any 64, i a més ho va fer amb un repartiment, perquè els personatges originals de l'obra d'en Samuel Beckett són homos tots, no, no, ell la va fer només amb dones, amb un repartiment només de dones, dones falengistes, i això amb una obra, amb una peça altament subversiva com era tot Esperant Godot d'en Samuel Beckett.
eren algunes coses surrealistes que hi havia en aquelles èpoques. Xisco, repassam una per una les aules. Com va ser la primera edició de l'aula de poesia? L'aula de poesia, ja he comentat abans que totes eren conferències que es feien al llarg de l'any, i la primera va ser al 66, un any segon plaça de 60 anys, a la desapareguda galeria Grifell Escoda,
i es va dedicar a la poesia. Bé, això de la poesia, la veritat és que es va dur a terme sense entrebancs. Jo, la meva suposició és que això de la poesia a les autoritats franquistes els sonava a oliveres i ocellets, vull dir, una cosa inofensiva, no?
amb la qual cosa aquella primera edició tot i que insisteix tant els conferencians com organitzadors eren gent clarament oposada en el règim es va poder dur a terme sense gaire problema vinga, sada teatre
Sí, amb el teatre ja van arribar els problemes. Això és teatre, la policia està bé, Oliveres, Ocellets, però això és teatre mai se sap. I, evidentment, la policia se va començar a adonar dels tipus de gent que se reunia allà. Amb en Miquel López Gaspí, que ja ha comentat abans que es va anar amb ell, llavors era un lotet de nou anys,
i me deia, bueno, la veritat és que anaven una mica espantats, perquè sabien positivament que entre el públic hi havia policies bastis de paisat. Concretament, hi havia un que la deien els bigotes, que era un habitual d'aquelles aules. Què va passar? Va passar que estava previst que aquesta aula de teatre es tanqués amb dues conferències, que s'havien de fer,
el maig del 1967 la conferència del dia 16 de maig havia d'anar a càrrec d'en Joan López paraquart un escriptor català molt conegut molt vinculat amb el món teatral autor de teatre també ell mateix
I en el moment en què, això era maig del 67, en Joan Oliver, per a quart, estava a punt de començar la seva conferència i es va anunciar que per ordre governativa es quedava suspès.
D'aquesta xerrada concretament se l'encarregava en Josep Maria Llompart, i en Josep Maria Llompart no va tenir més remei, que a Rússia em sap molt de greu, però aquesta conferència, per ordre de superioritat, no es podrà fer. Què va fer la gent que era allà? La gent que era allà va començar a aplaudir en les conferències, evidentment, i va seguir aplaudint, i les policies s'estaven posant desnirbis
Fins i tot el bigot es va dir això de desaloja en la sala, però sa gent va continuar aplaudint i aplaudint i aplaudint i aplaudint fins que se va cansar.
realment és una escena de pel·lícula jo crec que aquesta història s'hauria d'aprofitar per fer una volta encara quedava en una conferència més que era en José Luis López un altre personatge molt sospitós per franquisme aquesta havia de trencar el cicle parlant de teatre i societat però evidentment després del que havia passat amb Emperor IV estava claríssim que aquesta conferència no es podria fer què va fer? va dir, bé, la farem de tota manera
I, efectivament, va aconseguir un espai que era un local d'oci, una excel·lenta navalla a lligar, perquè mos hem d'enganyar, que se deia l'habitàcora. Això estava a dalt de tot de l'hotel Jaume I,
I el propietari de Sotell, Jaume I, era un demòcrata cristian menorquí, en Joan Casals, que un país d'uns abans li havien condemnat d'esterrament a Canàries per haver participat en el contuberni de Múnich, com li deia el franquisme. El contuberni de Múnich va ser una reunió que se va fer l'any 1962 a Múnich, evidentment, que era de s'oposició al franquisme. I quan va tornar li van dir vostè d'esterrament a les illes canàries.
I en Joan Casals va cedir l'espai perquè es pogués fer la xerrada d'en José Luis Arangolet. En Jaume Obré va contactar per telèfon amb una sèrie de gent, els va convidar en secret, vull dir, no se va fer una convocatòria pública,
però un munt de gent, contactant espanyol per veure bé, van anar allà a l'habitàcora, que era un club llareix per prendre alguna cosa i per lligar una mica, i allà va poder fer en López Aragürent la seva conferència. És curiós perquè al final de la conferència d'Aragürent se li van acostar dos jovenets, dos al·lots de vint i pocs anys,
que li van començar a fer preguntes, qüestionar-li coses, li van dir, l'Anna Guret els va atendre molt amablement. Aquests dos jovenets es deien Jaume Pomar i Gabriel Lleny Menil. Ahà, ahà. I són històries curioses. I tant. Amem Isaule de novel·la.
Bé, aquesta ja va ser. Això ja estava claríssim, que això era un niu de rotjos. De fet, això ho compta en David Llinart, que és una persona molt entesa en tots aquests temes de la resistència al franquisme.
I quan el Partit Comunista, el Partit Comunista, llavors, era no ilegal, superil·legal, perquè la posició en general estava perseguida i estava prohibida, però el Partit Comunista encara més perquè era la bèstia negra del fringuisme.
El Partit Comunista era l'organització millor organitzada, més actiu, i tot d'una se van adonar que aquestes aules, des del primer moment se van adonar que aquestes aules eren un espai ideal, perfecte, per fer contactes, contactar gent...
I, de fet, va haver dues aulotes, una Francesca Bosch, que després va ser secretària general del Partit Comunista de les Illes Balears, i una Maria Quiñonero, que les van encargar des de la direcció anar a les aules, contactar amb la gent i això. I això és el que van fer. De fet, en aquella conferència famosa d'en Pere IV, que va ser prohibida, que no se va poder fer,
Francesca Bosch va parlar amb en John Park i li va dir, mira, si vols, jo puc llegir el text de la conferència. Això no se podia fer de cap de maneres, però en Josep Maria John Park, home, se va quedar gratament impressionant amb aquest gest.
Conferències de Saulo de Nova Ola. Li tocava maig del 68, ja eren les darreres xerrades, i li tocava en Antoni Serra, que Antoni Serra també era supersospitós per su inquisme, superroig, i li tocava a ell de fer una conferència, això era el 21 de maig de 1968, sobre novel·listes sustrats. Ell llavors feia feina a l'última hora,
I ja sa redacció de s'última hora, això ho compta en ses seves memòries, ja se li va acostar a qualcú, i li va dir, alerta Toni, que avui de la baixa tindràs un provocador. Hi ha qualcú que te vol fer sa punyeta, cit, paraules textuals, i que se vol cargar sa saura.
el mateix migdia, el famós gran llarreus dels carrers en Feli o de Palma, que ja no existeix, es va trobar amb en Miquel Morell, escultor, i en Miquel Morell ja va dir exactament el mateix. A l'hora de Toni, hi ha qualcú que te vol fer la punyeta. Va arribar el moment, amb sa gent nerviosa, i en el moment en Toni Serra va començar a parlar i va haver qualcú del públic que li va dir mentira, això és mentira,
I tothom se va quedar estourat. I aquest provocador li va dir paraules textuals a l'Antoni Serra Capitan Aranya que t'escolt des detrás de la barba. La barba d'Antoni Serra era molt... era un tret característic d'això.
La policia, que tothom sabia que hi havia policies de Paisà, tothom va intervenir, això era alteració de l'ordre públic i per tant va quedar suspès la conferència. Un s'imaginaria que la policia el que va fer va ser detenir el borotador, el provocador. No, va detenir el conferenciant i les primeres persones que va trobar entre el públic. La periga era que aquestes persones que estaven entre el públic, que van ser les primeres que va detenir la policia, eren dones.
Entre elles hi havia Francesca Most, de què ja han parlat, comunista, Nalieta López, que era la dona d'en Jaume Adrobé, Antònia Vicenç, conegudíssima escriptora, i Aina Montaner, filòloga. Llavors el cap de la policia va dir, no, no, no, què és això de detenir dones? O sigui, repressors però caballers, no? I llavors el seu lloc van detenir homos.
A banda d'Antoni Serra, que el van tenir, un artista, Miquel Àngel Femenies, dos professors, Emili Gené i Antoni Figuera, Genés Quignonero, que després seria regidor de l'Ajuntament de Palma, i Josep Maria Llompat. Els van portar tots sis en els calabossos de la policia,
I en Toni Serra i en el John Part els va tocar de compartir-se-la amb en Ginés Quiñonero.
Segons els contes serrematents de les seves memòries, van passar aquell vespre per matar els temps, jugant a ratlleta, fent servir una ratlla d'estres pols i unes poques monedes que no els havien confiscat. Els amics de fora els van enviar entrepans, els van enviar tabacs i els van posar a disposició judicial. I es jutja, tot d'una, els va posar en llibertat.
Resulta que el jutge, en Àngel López, era un opositor al franquisme. I el fiscal era en Miquel Mirabet, que era del Partit Comunista.
O sigui que el calabòs el que varen fet a test fiscal com el jutge, quan se varen trobar amb aquella gent que, per abans, sí, en Joan Pat, en Serra i companyia, varen haver de passar una nit a les calabossos. Això va tenir una ressó important. De fet, en Miquel López Cespí, que també té un parell d'articles contant tota aquesta història,
comenta com aquesta notícia de la detenció d'Antoni Serra i companyia a Mallorca es va arribar a donar la notícia a la BBC, a Ràdio Espanya Independiente, la Pirenaica, que era una ràdio que era clandestina també.
Ràdio Moscú, una revista llentina, Pronòsticos, i de fet es va fer un manifest amb gent molt important d'aquell moment, de Catalunya, demanant tant que fos sobreseguda aquesta causa, que no tingués cap repercussió per ells, i també demanant que les aules se tornassin a posar en marxa.
Les aules no van tenir continuïtat, no va haver-hi un parcicle, evidentment les coses estaven molt difícils com per poder reprendre les aules, però això és una reflexió que jo també faig en el reportatge de la Balears, si el que volia el franquisme, ara que no se parlés de les aules, va aconseguir exactament el contrari, evidentment.
Evidentment. Xisco, darrere qüestió. Bé, ja que has parlat, diguem, amb alguna, crec que has parlat directament amb alguna de la gent que hi va participar, quin record t'entenen?
Bé, ha fet servir no tan sols els seus comentaris en persona, sinó també el que han deixat escrit, no? I he mirat cites d'escriptors conegudíssims, qualqueu d'ells viu i qualqueu d'ells que, per desgràcia, ja mos va deixar, que recorden, vull dir, clar, el cas d'en Vial Masquida o en Gabriel Llena Menila, que eren uns olotets.
I el Mesquida, en un article, no és la idea, de Mallorca, deia que les saules que van ser, sí, textualment, llumenerets blaus dins la negrò dictatorial. Jaume Vidal Alcobé va escriure un article, també a Diària Mallorca, ja en aquest moment, diguent que les saules van generar una consciència política desconeguda fins aleshores en el nostre petit món mallorquí.
I en Gabriel Gené Manila, que ha fet servir ses seves memòries, diu textualment no podré agrair mai abastament el que m'ha portat en ses aules. L'experiència d'una literatura inquietant i crítica, provocadora, enèrgica. Diu de ses aules que aglutinaren ses inquietuds democràtiques i la lluita per la llibertat en un temps miseràdum. Això ho diu Gené Manila.
Idò, Déu-n'hi-do. Bé, realment, mira, coneixia aquesta història però de manera, diguem, a través de la lectura de ser memòries d'en Toni Serra i algun comentari que havíem fet amb ell i això.
I evidentment també està molt bé haver recuperat la figura del seu creador, del Jaume Drobé. Jo vaig conegut bastant el seu fill, en Santi, però en Jaume sí que el vaig conèixer, però...
poc en tot cas Xisco, moltíssimes gràcies per haver recuperat aquesta història has triat una una música, una cançó de ses mítiques mítiques per tancar sa secció avui sí, la veritat és que com que sempre fem servir una música per tancar aquestes curiositats de la història i el concepte és rebel·lió a les aules perquè això va ser una rebel·lió de caire cultural però contra el franquisme
I clar, he pensat en Another Brick in the Wall, que hi ha això de... Sí, té un cert vessant, perquè això de mestres, deixes el dons en pau i tot allò, no? Sí, sí. I sí que té una vinculació amb la rebel·lió i amb la cultura, i he pensat que aquest clàssic, Another Brick in the Wall, un altre...
Sí, això podria quedar bé per tancar aquesta secció. I bé, recordar com sempre que és el reportatge que surt aquesta setmana a l'Arabalears que podeu trobar tant en paper com de manera digital. Idò, el recuperarem i t'agraï moltíssim aquesta intervenció aquí en el matinal de Dona Mediterrània en el Bon Dia i Bona Vida, Xisco. Dijous que ve, un altre capítol.
Molt bé, i adeu fins dijous si no hi ha res de nou i moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia. Que vagi molt bé, adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. 10 i 31 minuts d'aquest dijous 8 de gener de 2026. És el moment de connectar-nos amb en Jaume Sastre. Jaume, bon dia. Jaume, bon dia. Jaume, bon dia.
ara, ara, ara, sí, sí, sí en fi, com has començat, Sainto? perquè jo un poc constipat, però vaia és habitual, que quasi cada any comences així no, jo aquest tema bé, bé has començat en salut? sí, sí, sí i ja està, tot allò de metge tot allò de metge ja ho faràs tu no arde de demanar a ningú
Molt bé, molt bé. Bé, mira, ja que hi som, començant celebrant que vàrem acabar l'any amb una diada jo crec que en conjunt bastant potent, no? Tant a nivell de tots els actes que s'han fet a nivell municipal, de pobles, etcètera. No ho sé, la manifestació mateix, tot plegat, crec que...
Tu ja sé, ja me coneixes, no? Vull dir, l'enemic és molt important en qualsevol lluita i bé, en guany van tenir en Corque Campos, que s'ho va afegir, no?
aconseguir que menjés més gent i hem d'estar profundament agraïts va voler intimidar va voler se va fer un poc de matassetges que és un poc el que fa ell sí, sí, va fer aquest taret matassetges i la veritat és que quan va dir que que bé que
Aquesta manifestació allà hi hauria concentrat tots els catalanistes i tota la gent inderitjable de Mallorca i que era un bon lloc per tenir-los tots junts i fer el que havien de fer els vots.
i va deixar uns punts suspensius i clar, això estava incitant a venir a matar mallorquins independentistes i clar, se pot mai estar a les dues bandes si això quedava així ell quedava com un valiente però hi va haver una resposta contundent i massiva que és això el que pertoca
De fet, Jaume, hi ha un perfil de gent que ve cada any a la manifestació, però n'hi ha una altra que, bé, depèn de com caigui, depèn del fred que fa, depèn de si tenc sopar o demà tal, no sé què. I algun d'aquests, perquè me'l van dir, va ser decisiu aquesta polèmica per dir idò mira, ara idò en guany sí que hi aniré. Sí, sí, sí. No, és que, a veure...
Una reacció habitual d'oprimir les claus és llevar importància a les agressions.
perquè evidentment s'ha un oprimit de fa segles això té una esfera psicològica molt important però estratègicament és un error record quan parlaven ja de fer espocut de Crestamolla l'anticatalinisme en noms, llinatges i fotografies que me vaig trobar
doncs un amic, que era un pasteurà dins l'Obre Cultural, pasteurà de Sant Miquel, i li vaig dir, ara em vestirem en Antoni Lamany, i li vaig dir, no, és un error, és un error, no ho faci, no ho fasseu, perquè això donar-li publicitat, i jo li vaig dir, vol dir que en Francesc de Borges i Molles se va equivocar l'any 72, no comptant encara en en Peconella, a les espais de l'Ià de Mallorca,
I clar, va quedar sense resposta. Perquè, evidentment, el Francesc de Borja Moll, quan va decidir entrar a la batalla i contestar Antoni Alemany, en Ripoll i en Sa Fortesa, que era el tio Pec Gonella, amagat darrere un soldoni popular, a partir d'aquí se parla del gonellisme i, com a valenci del barbarisme,
i a partir d'aquí s'ha anat desmuntant esgonellisme.
És a dir, per tant, no a més va fer molt bé, en Francesc de Borges Moll, de rebaixar-se i anar a la trinxera, no? Sí, sí, sí. I en les cartes del director de la Diàlia de Mallorca, però a més encara va fer una cosa molt millor, que després va ser recubir la polèmica en un llibre que es diu La polèmica d'en Pep Gonella. Perquè si això ja ha quedat enterrat,
dins la biblioteca molt poca gent no hauria quedat dins la memòria però va fer un llibre i clar, un llibre el pot tenir a la biblioteca el pots anar a consultar a la biblioteca no és un diari que està enterrat dins milers de diaris i per tant això de pensar que no hem de callar, millor no fer-li cas i això home, situem molt gros
te'l pot plantejar davant d'un petit. Però aquí té diputats en el Parlament i que molt ataca PP, Vots, Canyades, Marga Proents, són més forts que nosaltres, no més grossos que nosaltres. Per tant, jo sempre he dit el mateix, David contra Goliath. Com més grosses Goliaths,
més se la juga David, però més relleu agafa David si aconsegueix la rota. Per tant, això era l'estratègia que s'aplicava i el missatge que era quan mos enfrontàvem i mos enfrontàvem amb Pedro Jotà Ramírez, el periodista marifuente d'Espanya. Aleshores, què ha passat? Que aquest tio va anar de xulo i ha trebat la bata de son peu i aleshores ell va haver de passar a la defensiva
està clar que era una amenaça perquè li agrada brevetjar cada pistola damunt i li agrada fer la foto amb el comandant general i amb el coronel de la Guàrdia Civil i tota aquesta història i va trobar una resposta que no s'esperava aleshores se va poder posar a l'ofensiva i llavors va dir no, no és una ocasió molt interessant per saber quantos quatre gatos són i comptar-los
doncs si això realment és el motiu és d'imbècil perquè Jorge Campos es beneit perquè dedicar energies a combatre 4 gatos ja m'ha diràs si no es perde el tenis a llavor, no? clar, si ell mateix se contradiu bé, això era la mateixa estratègia d'en Eduardo Inda quan deia que l'Obi per la independència eren dos
dos escapados del freno pàtico i que no venderien no venderien una gelera en el Polo Norte un frigorífico en el Polo Norte bé, en fi després vava encara a reculament i va dir no, no, no, aquí no hi ha violència no, no, no però el que hem de fer és ilegalitzar-los
És a dir, no sé si ho van atseguir, jo ho vaig anar mirant un brigadier i si no vaig dir, no, el nostre objectiu no és matar-nos, no matar-nos, no matar-nos, no matar-nos, no matar-nos, no matar-nos, no matar-nos-quins independentistes, no fer-nos un tir a les cunetes, però sí i legalitzar-los. Ah, va bé ser breu, va bé ser breu, perquè després se'n presenta com un defensor de la expressió i no sé què, aquesta història. Aleshores, jo penso que va anar molt bé,
he de dir que que ha tingut un gran impacte dins, ja t'explicaré per què, dins el món aquest, perquè jo llegeixi la transenemiga, el consell que qualsevol ha de llegir, i aleshores el fet que en aquesta manifestació s'ha parlat obertament de colonialisme,
Sí. Això us ha quedat molt malament. Molt. I a més a més el fet que s'hagin parlat de Jaume I sense complexos, no? I de tot el tema de la bullagia i tot això, no? Aleshores el que hi va ara és, hi escriu un tal Tomeu Maura
fan notícies de... de... de esports, però a tu se va sentir fer i desànima i va fotre un article que es diu 31 de diciembre la masacre que la izquierda convirtió en la Diada de Mallorca. 25.000 musulmanes fueron degollados a la conquista de Jaume I en 1229. El balí Abu Yajía fue torturado durante un mes y medio y su hijo asesinado en su presencia.
la llegada al poder del PP en 2023 significa el final d'esta aberracció Idò Déu-n'idò Antonio Maura No sé si tenim connexió amb Jaume Jaume
Sí, m'entens. Sí, sí, no, m'havia prescut que t'havien perdut un segon. Va, va. No, deia que Déu-n'hi-do les paraules d'en Tomeu Maura. Interessant, molt interessant.
Sí, sí, però fixa que diu la massacre que a la izquierda, saps? És a dir, com si la figura d'en Jaume I fos de l'esquerra, saps? Sí, sí, sí. I la conquesta catalana del rei en Jaume, en que naltros, no els catalans, sinó naltros, els catalans, van arribar a Mallorca, la majoria, diuen que es cola l'esquerra, com si no hi és una dreta,
que té en Jaume I, el rei en Jaume, les portades del rei en Jaume, etcètera, etcètera, els personatges històrics que són només les rondades mallorquines, no puguin ser patrimoni de mallorquins de dretes. I bé, el que fa després és contrastar-ho amb la conquesta de Granada.
presenta sa contesta de Granada com una cosa pacífica, que no hi va la matança, que una cosa... Però esclar, és que... Vol dir que ara s'espanyol dir-me faixa de PP PSOE renuncia a cova d'onga i d'on pelaio?
i tota aquesta història. Vull dir... Bé, dir-te que aquest article ben aviat el van fer desaparèixer. Ah, sí? Sí, sí, sí. En menys de 24 hores jo el tinc perquè el vaig fer captura de pantalla. Ah, ah, ah.
però ja no el trobaves a dins el diari, saps? Per què? Doncs perquè es dona diarrea mental total, perquè presenta els catalans i el rei Jaume que havien massacrat 225.000 àrabs,
però després diu que el rei en Jaume no era rei de Catalunya que era rei d'Aragó i que havíem hagut poc catalans i que moltes eren aragonoses per negar la catalanitat vull dir, unes contradiccions enormes
que sabeu que ells mateixos van veure que havia fet llarg perquè mostrava el llotó d'una manera bestial. Després va voler vendre que el 12 de setembre era cosa del PP,
per... ja no hi van morts, m'entens? Sí. A 2 de setembre, quan a Mallorca duu fent aquesta festa de 1229.
des del 1230 i ha resistit segles de colonització espanyola ara vas dir totes les edats mitjana segles XVI, XVII, XVIII dictadures saps que t'ho vull dir? en fi, com més xerren millor i ja te dic penso que tot això que ha passat tota aquesta polèmica
doncs ajuda en el debat i a nosaltres, a molta gent nostra, a redescubrir les nostres oríes. I encara que ara em vagi per una altra banda, però vaja, molt relacionat, malgrat tot, qualque dia hem d'estudiar bé i plantejar bé el cas de jaragonesos i de saragones, perquè realment era una llengua...
Diguem-ne que va créixer cap al sud, com és català i com és castellà i com és portugués, diguem, no? I ara pràcticament està desaparegut i que m'adiguin a mi...
a mans de qui ha desaparegut és a dir, qui l'ha substituït perquè que jo sàpiga no ha estat els catalans que ha substituït l'Aragones ho dic per tots aquests Aragonesos que són tan antiquatalanistes quant en realitat Bueno, ara a Mallorca tenim tres Aragonesos que comanden molt un és el comandant general l'altre és el coronel de la Guàrdia Civil l'altre és el coronel de la Guàrdia Civil i l'altre és
el delegat del govern, el Virrey, Navadal, Rodríguez Navadal, són aragonesos. Però sap una cosa molt interessant, doncs que hi ha un decret de nova planta contra Aragó. Clar, clar, clar. Hi ha un decret de nova planta contra Aragó.
que a Aragó doncs del segle de l'any 1715 cap aquí doncs han estat derrotats i assimilats a Espanya efectivament efectivament i és el gran exemple són més espanyols que els espanyols i clar mos odien
perquè tant quan mentre nosaltres siguem vius i que no només serem vius sinó que farem la independència, això els és un retret a la cara. M'entens? Perquè esclar, nosaltres mos mantenim i esclar, un esclau mentre un altre esclau se mantén,
Saps? El traïdor, que tothom traeixi a fer que ningú li pugui dir tu ets un botifarra, tu ets un botiflet, tu ets un traïdor. Que ningú li representi sa mala consciència. Exacte, exacte, exacte. És per això que el traïdor odia a mort els que se mantenen.
Jaume, hi ha una qüestió que t'ho vull plantejar des dels àmbits, evidentment polític però també tècnic perquè tu has estat professor i coneixes bé com va tot això que és
aquesta devaluació per dir-ho en qualsevol terme de de success en el títol C de català és a dir, però és que el govern vol fer més barat si m'ha permet l'expressió es pot accedir en els nivells de català a partir de l'ensenyament bàsic
si t'apareix bé, breu anàlisi tècnica i després, evidentment, política, perquè estan parlant de política, clar. Mira, això ja va passar el 2004 i el 2005, en seguretat mates, van dir en Rodríguez de Consell d'Interior i en Tito Fial de Consell d'Educació. Aleshores,
van davallar les notes per tenir els títols. Sí, la nota mínima necessària. Sí, sí. Per exemple, si per tenir un C1 o se necessitàva un 8, van posar un 7 o un 6, un 100...
Aleshores, això ho van fer a la Junta de Correctors de Català i a febrer del 2004 hi va haver una rebel·lió a la universitat. Els correctors no eren professors d'universitat, eren molts professors d'institut, alguns d'universitat de la Junta de Català i van donar un aprovat, un excel·lent general. Exacte, sí, sí. Per el seu moment va tenir molt d'impacte, això. Sí, sí. El govern molt lleve autoritat en els mestres
de català, per tant, si vols regalar el català, ho regalen nosaltres. Entens? Sí, sí. I serà una decisió nostra, no serà una decisió del govern que ens humilia i ens fan res davant dels alumnes i les famílies. I aleshores van fer aquesta acció. Això va començar la Junta Avaluadora, però se va estendre als instituts
el govern va llevar la junta avaluadora però després no tenia prou de docents preparats per fer els exàmens aleshores va voler obligar els professors d'institut a anar a avaluar
a la Junta de Valadora cosa que no podia fer perquè érem professors de la Conselleria d'Educació i teníem unes feines en els nostres centres escolars no fora i la cosa va acabar en que finalment va anar amb el Llarmach quan un 51% del Departament de Llengua Catalana de la Llarmach havien firmat un document en què si això acabava d'anar endavant faríem un aprovat general
en nota mínima 5. No va fer falta posar-ho en pràctica perquè només tenir el 51% d'apartaments, el 51 només, en Tito Fiol
va veure que li tiraven tothom en contra. Vull dir, l'aprovat general era una mesura populista. Sí, sí, sí. Quan va passar la Junta Valuadora i van fer una assemblea i record que hi havia dues postures. Una, que afortunadament no va anar endavant, que era ser més estrictes i ser més estrictes de posar les notes, exigir més,
ja vaig dir que no estava d'acord perquè això mos tirava els examinats en contra i ja teníem un front obert que era la conselleria i el govern Mates i com el que no ving de fer era tirar-nos ara la gent del poble en contra. Que ving de fer tot el contrari. Com el que ving de fer era una mesura populista i diria, bé, aprovat general, nota mínima 5, excel·lent general, ho regalant nosaltres.
M'entens? Perquè jo veu aquestes dues reaccions, no? Afortunadament la majoria se va decantar per aquesta, que jo reconec que és una mesura populista, però és que ha d'anar viu perquè el que no pot fer és que per anar contra un polític per perjudicar la gent no té culpa de res.
I aleshores amb Tito Fiol va acabar fent cas enrere. Quin problema ara ja ha afegit? Doncs que ara molts de centres posen en les notes no números. I aprofitant d'això, clar, és que és un desgavell.
Ara es comença a trobar que hi ha centres que posen suficient, insuficient, necessiten millorar, no sé què, i altres que posen números, però les escoles d'idiomes funcionen en números.
Aleshores aquí, que aprofitant això, vol repetir, s'intenden mates d'en Tito Fiol i d'en Rodríguez, de l'any 2004-2005, de rebaixar el nivell d'exigència, dir regalar el català. Quan tenen un criteri totalment diferent en l'espanyol. I bé, ara veurem el docent d'ara...
Docents del 2004-2005 ho van tenir claríssim, van amenaçar la batalla, van plantar batalla i ho van aturar. Volem ara el sindicat d'ara i els docents d'ara, quina resposta donen serà de veure. La recomanació és plantar batalla, no? Home, clar, plantar batalla, a cara descoberta i a mig de la plaça.
se'ns atreva, per cert aquesta gran Marga Proemps que se va de mallorquineta i de folclòrica i tot això ha estat notícia si ho vaig veure ha estat notícia per una cosa tolenta, que se va morir a espedir ningú s'ha de agradar de sa mort d'un parent d'un contrari a d'un enemic nostre però en quina llengua dirís que va sortir s'esquerra?
Publicada. Si fos per ell, diria que en català. Idò va sortir un forest, eh? Idò... En fi, me sap molt de greu perquè era una persona més aviat...
Espedir, eh? Espedir. Espedir d'anaproents a s'arribant a un fotre, a un foraster. En el diari. M'ha pareit terrorífic, m'ha pareit terrorífic. Els caperos que encara creven amb aquesta gent, que creven anaproents i que és diferent de vots i de canyades,
M'entens? Doncs escolta, jo et pot dir el que vulgui, però els fets és que com a mallorquina està empagueïda i ha deshonratat el seu padrí, perquè si em diu que el seu padrí doncs era un home de país. Sí, sí, el manco a nivell lingüístic i això segur. Idò, idò, mira la portada que havíem fet.
Talment, talment, talment. Jo vaig veure s'esquela i vaig mirar i sortia Marga Proens. I vaig demanar a gent de Campos i me'l van confirmar que sí, que era seu padrí. I per la informació que jo tenia, son pare era un gran defensor d'en Quinyelles.
Sí, sí, sí. Això perquè veieu que en el Proens és un ayussó petit i que està a les ordres d'anayussó i...
i de sa gent de Madrid i clar, quan surt de sa premsa és que el govern se sent impotent per regular sa compra d'habitatges i tot això escolta, res de tot això ho poden solucionar dins Espanya evident ara parlen de sair BNB dels vaixells que sa regulació espanyola no mor va bé evidentment, òbviament perquè clar
els van espoliar nostres quan poden escolta per cert i hem de penjar ja però mos hem de mirar la sentència del Tribunal Superior de Justícia i de Balears respecte en els vehicles aquests el que són obert i tot això l'hauríem de tenir llegit jo ara la reclamaré perquè m'apareix que va contra els nostres taxistes
Això per descomptat, això per descomptat. Bé, a tots els taxistes que ens escolten, que quedi clar, i demanem de llucres foresters, de llucres foresters que van en contra dels nostres taxistes, com també dels que van en contra dels punts nàutics mallorquins i que els mallorquins no poden tenir en nostre lligutat, ja no tenen lligut, però bé, tenen camí que en tenen, ja de descendència de pares i padrins,
i una mossa que van per nosaltres. Per tant, hi ha estatsistes mallorquins i guerra contra llutges foresters que ataquen el nostre interès. Han d'aconseguir la sentència, però a mi em diuen que parla de carreteres estatals, que és una cosa que a Balean no n'hi ha,
i dues que parla de la possibilitat de cobrir trajectes entre dues comunitats. Sí, sí, sí. Això en Diel Quinyelles ho explica en el llibre que van a fer plegats,
de local d'edat a Madrid, director general i ministre sobre això i jo deia, pòstia puta, si per anar entre Menorca i Mallorca no hi ha una puta carretera, deixa molt xerrar-ho és a dir, no han vingut el mapa i això continua igual ho comprovarem ho cercarà més tard quin dia treurà el suc en això Jaume, gràcies i salutacions a les taxistes que són molts els que mos escolten
Sí, sí, sí, ja ho saben. Guerra, guerra. Adéu. Adéu, bon dia.
No tots ho deixem aquí, moltíssimes gràcies per ser-hi, però continueu a Oona Mediterrània perquè ja tot d'una comença transitant a Mercadí de Rosselló i en Guillem Ramis.
Escoltes