Si els deixo sense tarros perquè ho faig pedats for show Si a tu dones un consejo intenta viure sense por Viu a la ueve, ueve, ueve Viu a la ueve, ueve, ueve Si els poso boca abaixo mira amor ja baixo jo Si volen sentir-me als baixos sempre deixo un bon sabor visca la ueve
Vaig fer-ne el món amb talent, si et noto lent, potser nens ets tu? Tinc una rosa dels bens i lluita pel que vens, potser només esfum. Jo només pujo el nivell, mira puja el nivell, millor li fot un ull. Mira, puja el nivell, puja el nivell, mira una mà, mira un clatell.
Si els deixo sense atarros perquè ho faig, me dàxel fos xou. Si els poden donar un consejo, intenta viure sense bomb. Viva la uueve, uueve, uueve. Viva la uueve, uueve, uueve. Si els paus su boca abaixo, mira amor, ja baixu jo. Si volen sentir más bajos, sempre deixo un bon sabor. Vizca la uueve, uueve, uueve. Uueve, uueve, uueve. Que dius que aquí? Ja! Ja ja no!
Surf it, surf it, yeah, yeah. Llam que te fot, que és millor que trufes. Llam que te fot, que és millor que pa. Llam que te fot, que és millor que trufes per sopar. Yo, yo, yo, yo, yo. Pizzas, potser és més fàcil parlar.
Està fent part. Saps que no estic competint, seria el final. Series pell, nana.
Què vols el que esperes de missi? T'has portat com un fenici, que mola i a missi, foca el costi, si volen la merda més xixi, no queden hem xis, que facin així, amb nanes i xixis tots. Estava fent bici, la nit esquilava canixes, amb Antonio Chichi, Vittori no pizza, es clara a fer bici amb xixis, que fonyi la testa aquí mitges, amigues i mitges, volíem provar aquesta bici, suà, i sós per tot xixi, saludos, con michi, guà.
Olho a tot l'altre. Potser és més fàcil parlar-ho. Estou a procurar. No vaig per casa a batir i m'està fent part. Potser, més un dia. Saps que no estic compatint serial?
L'autor seria estrella. Jo estic amb l'abús, en l'última fila del bus. Segueixo amb el focus a darrere, guarda. Molido la pàtria, menjo la fruita de l'Otus, tota la merda. És un abús, cims i abismes, pebla, guarda. Un parell de calos, tot és confús, la vida cal sortir a buscar-la. Picava amb els timbres...
Tornàvem del col·le, els avants pillen datos, a la porta de la pelestore. Tu, vigili a la prole, encara tots som el capone. Els gánsters són discrets, patros, parole, parole. Fim de l'espai exterior, uau, uau, us porto regalos. Em dic pels amics que busquen la fau i pels que no tenen gelos. Els enemics, apretar la manícola i derrotar-los. La victòria és dolça com l'Osamaia i els seus caramels, prova-los.
Olho a tot l'altre I aquí tens el procés més fàcil parlar
Som a Ona Mediterrània, escoltes el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí i un programa que ara mateix, tot d'una, tot seguit, vos explica quins són els principals arguments, els principals ingredients que hem preparat per avui.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el bon dia i bona vida d'aquest dijous 15 de gener. Tot d'una vosa actualitzarem les notícies. Ho farem a través dels títols de Diari de Balears i també de Vila Web. Avui també tindrem el nostre col·laborador Enric Pozo. Amb ell parlarem d'una nova iniciativa que combina dues passions,
Per un costat, els escacs i per l'altre, la difusió de la llengua catalana. A les 8.40, aproximadament, tindrem a la Joana Serra, cap d'àrea de museus i activitats i projectes de la Fundació Mallorca Literària. Entrevistarem a en Llorenç Pou, responsable, secretari d'Economia i Finançament del PSI-PSOE. Evidentment, parlarem amb ell...
de quina és la postura del seu partit davant d'aquesta nova proposta de finançament autonòmic i que estan fent per mirar de difondre-lo entre la societat civil de Mallorca i de la Siller Balears. Abans, 20 minuts abans aproximadament de les 10,
Ens connectarem amb Miquela Serra. Ella ja haurà passat per Quart Crescent i ens explicarà quines són les novetats importants en quant a llibres. A les 10 en punt farem curiositats de la història amb en Xisco Roger.
I a les deu i mitja tenim en Jaume Sastre, que, a banda de la col·laboradora nostra, és el nou president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Volguis que no hauran de comentar aquesta qüestió tan ben vell.
Tot això, evidentment, repassos a l'actualitat pendents de tot allò que va succeint durant aquestes 3 hores. Aquí, bon dia i bona vida, i a partir de les 11 vendran els amics de Transitant. D'11 a 12 podreu escoltar aquí a Ona Mediterrània en directe, Transitant. Començam amb el repàs informatiu.
A bon dia i bona vida, dona mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat
I diari de Balears enceta la seva portada amb un vídeo on sabou el regidor de Vox de Manacó amenaçant l'escola mallorquí i l'obra cultural balear. Eliminarem l'escola mallorquí i si poguéssim, l'OCB diu aquest individu.
També destaca a la Diari de Balears que totes les comunitats de Catalunya rebutgen el nou model de finançament, que el conseller Antoni Costa diu que el nou sistema de finançament no es pot negociar pensant només en una comunitat i deixant les engrunes a les altres.
Siau acusa el govern de retallades deliberades en la confecció de plantilles orgàniques de docents, el cap de Gabinet de Proents citat com a investigat pel cas del xòfer de la presidenta, el Teatre del Mar presenta la nova programació en títols com Cirano, Pruna, ZB, de Zaid i Bernardos, i 50 anys de Memocràcia. En fi...
Andorra impulsa una trobada de creadors de contingut en català, eix hivern, i també des de Diari de Balears podeu accedir en el vídeo on sabeu com es cridasse en Trump a una fàbrica de Ford, protector de pedòfil, li diuen, i aquest respon amb insults. Les institucions de l'art Balears guarden un minut de silenci
en senyal de repulsa pel crim masclista de Palma, guia breu per a promoure la política lingüística municipal, una eina per a normalitzar l'ús del català als ajuntaments. La podeu veure o per a veure els detalls en aquesta informació que mos fan a Gisela Badenes, Diari de Balears.
Jaume Sastre elegit, nou president de l'ASM, i les Balears van rebre prop de 1,65 milions de turistes estrangers a l'octubre, gairebé 100.000 més que el 2024. Tots aquests arguments informatius els podeu trobar a la portada del diari de Balears. Vón anem ara a VilaWeb.
també allà repassar amb la seva portada. En primer lloc, una entrevista a la Catedràtica d'Economia Pública de la Universitat de Barcelona sobre l'acord de finançament, Núria Bosch. Que no diguin que això és un model singular. També, d'altra banda, a Liot es juga el futur de la batllia de Perpinyà amb la declaració en el judici d'apel·lació.
És possible una defensa col·lectiva militar de la UE a Grenlàndia? Es demana VilaWeb, que vos ofereix diverses peces sobre aquesta qüestió, i també en clau internacional, iran en alerta màxima per la retirada del personal no essencial de les bases dels Estats Units,
El llevant. Totes aquestes informacions les podeu trobar a vilagüe.cat. M'anarà ara a la secció d'opinió de Diari de Balears. Allà hi trobam sis articles destacats. Començant pas d'en Borja Cruzellegui, que diu ni molles ni pedaços, prou d'espali fiscal. També destacam l'article d'en Joan Mascollet,
davant de l'imperialisme, organització i sobirania, és d'en Josep Mediacés, 20 anys d'Estatut Català, ball sobre una terra devastada, és el títol de l'article d'en Joan Vicenç Lillo,
Es d'en Alila Tomàs s'atitula Necessitam treballar per un món diferent i Exclusió de la participació política és el títol de l'article d'en Rafael Borràs. Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través d'onamediterrania.cat o també a través...
del 88.8 de la freqüència modulada. Entraram ja en temps d'entrevistes. Res un minut i mos hi posem.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Dic que no trobo gens en falta i quan me'n vaig a dormir amb la pareta ja em basta que si tinc els ulls humits és que hi tinc una llaganya i si no surto de nit és perquè vaig currar pasta. Dic els amics que compartim tots del lloc
Mai és tan millor, mai és tan millor, i no saps quan s'escogiu i quan trucaves. I aquesta cançó és per mi, que si de res no en tinc ganes, no ets pas tu, sinó l'edat.
Jo guardo perquè ja no vull vendre, i la teva foto he dit. No he tingut pas temps de treu cabal, i els amics han confondit tots d'allà. Sóc un home nou, mai he estat millor, i no saps quan m'ha.
No estic deprimit, no estic desnutrit, no m'aguanta un fil, no he perdut l'estil. No vaig predicant tots els teus encants, no t'he imaginat el llit de mestranys. No estic gens perdut, no hi ets dururut, no em sento confús, no he estat cap il·lus. I serà un gran plaer avui fer-te saber que no t'enyoro més.
Bona nit.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues pedallant. Rere el vidre enterrat, el cop patés segura que no era penal. I és que es fa la conversa igual que el sucre del tallat.
de la plaça. La peixatera pren paciència amb la consol que remueix regala grans gafarades del que vols. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb les guardes
Fins demà!
Da que de l'eixer.
I la primera entrevista del Bon Dia i Bona Vida d'avui la volem dedicar a parlar amb Enric Pozo. Ell és col·laborador nostre per ho llegir habitualment també a Diari de Balears. De tant en tant participa també en les nostres tertúlies d'Això és vida. Però ara avui volem parlar amb ell d'una associació que s'hi diu El Tauler,
i també d'altres qüestions relacionades amb el món dels escacs. Enric Pozo, molt bon dia. Bon dia a tots i totes. Enric, que és el tauler.
Bé, és una associació cultural que dins dels objectius més rellevants és promocionar, difondre i donar a conèixer el descàs de tota la població, tant adulta com joves, com nens, etcètera.
i acabau de presentar una iniciativa que, d'alguna manera, casa els escacs en la promoció, en la difusió i en el prenentatge de la llengua catalana.
Evidentment, sí. Hem tret, durant aquest any, sobretot, hem treballat el darrer trimestre de l'any 2025, el projecte Escas i Català, que té com a objectiu promoure el coneixement i l'ús de la normalització de la lingua catalana dins l'àmbit dels escats a les Illes Balears. Per tant, és una oportunitat que nosaltres sempre tenim en els objectius, de donar conèixer un poc més el català, però vull dir el català a través dels llocs de descats.
En què consisteix aquesta iniciativa que d'alguna manera també deies que es deu haver una eina de llengua i de convivència?
És evident, o sigui, català, com molts altres esports, sempre han tingut un vocabulari molt usual, utilitzant moltes vocabularies del castellà. I nosaltres creiem que havíem d'anar una passa important
perquè aquest vocabulari, quan juguessis els perdits d'escats, inclús dirien catalans parlants, o l'utilitzava molt. Per exemple, una cosa molt clara que deien hacke, hacke el rei, o una cosa que en catalans podien dir-me i que haurien de dir escats. O, per exemple, el tablero mateix, diu, què és d'escats? Diu, un tablero compuesto de 64 casillas, de facilment...
com un llenguatge. Per tant, havíem de corregir i, a més, parlar d'una manera usual, una manera que els nostres catalans parlant el fessin correctament i, a la vegada, també fos una introducció de llengua, entre altres nouvinguts.
que vegin que el català també té la seva importància i que també és una llengua de comunicació i de cohesió. Per tant, les activitats que han desenvolupat durant aquest trimestre i que a més queden obertes per seguir continuant, ha estat oberta tota aquesta població, tant català parlants com a castellans o persones de llengües.
Escacs i català se concreta amb una sèrie de cartells, de fitxes, on traslladeu situacions habituals dels escacs i promocionadeu la manera correcta de dir-ho en català.
Com se difon? Per quins canals difoneu aquesta iniciativa? Pràcticament, nosaltres primer hem fet aquesta primera prova important que era fer-lo el més possible pràctic. Hem fet a través d'alumnes d'unes 11 escoles, tallers d'escàs que fèiem a escoles diferents i també a dins els locals d'espais de cultura.
I després també hem introduït com a forma important que us donar a conèixer a monitors, a àrbitres i a tota aquella persona que tingués un interès, sobretot que tingués ganes de desenvolupar els jocs d'escat. Però ara ve a una part i és que tot aquest material el podeu trobar també a través de...
d'Instagram, coses també s'utilitzen en Facebook, i després tenim un material també escrit, o sigui, unes fitxes, uns jocs, una sèrie de coses que estan obertes a tota la població. Enric,
Evidentment, ja que conversam amb tu avui i conversam de dues passions, no?, la llengua i els escacs. Em pots centrar ara un poc més en la situació dels escacs a les llars Balears actualment. Quin moment vivim? Amem, nosaltres ho seguim bastant perquè seguim les teves cròniques en el diari de Balears, però com explicaries a una persona que potser no...
No ho hagi seguint molt. Quin és el moment que viuen els escacs a nivell d'Iller-Balears? Bé, el moment d'Iller-Balears, per una mica com a dues parts importants. Per una banda, estan sortint joves, això és un gran treball que estan desenvolupant els clubs, joves en els quals estan sortint de primera línia. Ara, darrerament,
Hem aconseguit un mallorquí, concretament d'Hertar, de Segona i Sant Pere, amb Pau Marín, que ha aconseguit ja el títol de mestre internacional, que ja només li queda un gran títol, que és de gran mestre, que en el qual ja té una norma, o sigui, ja només li falten dues normes més, però aconseguir gran mestre.
I això fa que el treball de la pedreia de diferents clubs i també de la feina de la federació està donat al seu flux. A nivell, la segona part que volia comentar és que segurament això està donat una gran força als clubs, una gran força al descart dins de l'Illas Balears, perquè no només del Mallorca, sinó també a Menorca també tenen llogues promeses i Vissa també.
I el que sí que manca de descats, que seran dificultats, és que se necessita donar-li més difusió als descats, més compromís per part de la institució i, evidentment, una part important és que s'hagin esponsors privats, que serien les manques que té el descats en aquest moment.
Enric, justament te volia demanar per dos noms propis, un dels quals tu ja has dit, que és el d'en Pau Marín, i l'altre, una dona que fa molts anys que fa una extraordinària, que dona uns extraordinaris resultats en els escacs, que és la Mònica Calceta.
Sí, la única calceta, que també és gran mestre femenina, és evidentment una de les millors que aquí s'ha tingut. No només història de senyor Baleasa, Baleasa seria ser millor, però a nivell d'estat espanyol serien els tres millors jugadors que ha hagut de ser història.
I ella, a més, té ja una dilatada trajectòria d'historial, perquè ha estat campiona d'Europa. Recentment, fa un any i mig, va ser campiona del món de la categoria sub-50, que un d'heu dit, bé, no és la categoria sub-50, evidentment no, però va competir amb jugadores de Rússia, d'Armènia, del Ceballà, o sigui, o de la Índia, Xina, o de la Índia, està molt més...
desenvolupats que aquí en el territori espanyol i no, diríem, en el territori de Sell i el Balears. Per tant, la Mónica Arteta és un exemple sobretot de constància, de treball i sobretot d'intel·ligència utilitzant el món dels descats, perquè a més és una persona que es dedica també de cos i ànima als descats a totes les categories, treballant en el seu club, amb alumnes, donant classes i fa que també hagi fet la seva
granet de sorra perquè els descats tinguin un nom avaliat i tinguin un nom també a nivell internacional.
Enric, ara pensava que algú que m'ho estigui escoltant ara i digui, ah, però mira m'agradaria que ara que ja som ja tenc una edat m'agradaria provar això dels escacs o aprendre-ne un poc més o això o, no diguem ja, gent que pensi que li agradaria que els seus fills n'aprenguessin i com a mínim ho provassin com ho poden fer?
Bé, nosaltres som, ja com he dit, som una associació, el teuler que ens dediquem a prou assignats d'escats, que a més tenim monitors tot titulats, també hi ha àrbitres, i que ja des de fa 4 o 5 anys en el local d'Espai Sons Cultura,
de dilluns a dijous, totes dilluns de les 6 a les 8 del vespre, tenim classes d'escats, a les quals aquestes classes d'escats estan obertes a tota la població. Per exemple, el dilluns mateix, de 7 a 8, hi ha una classe específica per gent major, que és el que d'aquest moment encara hi ha menys. O sigui, gent major, com per la gent major, parlant gent adulta de qualsevol edat a partir de 25 o 30 anys, que volen jugar, tenint jugadors de 60 anys,
anys de 40, 65, de 25 i després d'altres hores bàsicament sí que he dedicat més hores a la promoció del descans escolar perquè aquí hi ha una franja molt més important a nivell de Mallorca i n'hi ha molt més alumnes i que està oberta també a qualsevol persona que tingui interès de participar-hi, concretament a l'estat de tauler, a l'espai d'estructura que està a l'esquerrer Miquel Calloc 33 de Palma, molt prou del conservatori.
Exacte. I per seguir l'actualitat dels escacs, les teves cròniques és el diari de Balean, no? Perquè tampoc no hi ha molta més... Bé, clar, evidentment, la web de la federació, no? Sí, exacte, la web de la federació és crònica. Evidentment que la difusió dels escacs, hem de dir clarament, en aquest moment...
L'únic diari que hi ha a les signes Balears, que parla d'una manera normal, és el diari Balears. Els altres són molt esporadi, normalment només destaquen a la millor qualsevol acció, com ara darrerament el mestre, la subtenció de l'estitut de mestre intencional d'en Pau Marín, però també d'una manera bastant residual, no li donen suportància que moltes vegades, malgrat que ahir vaig veure un mitjà de...
al mitjà de televisió, que sí que haurà de fer una extensa entrevista a la televisió pública d'aquí a les llars Balears. Però, tot dir, si voleu un seguiment, més important és a les llars Balears i també a la feina web de la federació que indica cada moment els diferents campionats que s'envolupen a les llars Balears.
Tenim pendent fer una entrevista, bé, ara hi ha dues, una en el Mònica i una si pot ser en Pau Marín Crec que seria molt important, pel que hem parlat, la difusió i la promoció del descat necessiten més imatge i sobretot més coneixement, jo crec que pensant que el descat és un esport
que en aquest moment és el que més se juga a nivell mundial, o com diria el futbol, sí, pintura a futbol a nivell físic sí, però a nivell, tots els que juguen a través de plataformes digitals són milions i milions de persones del món.
I aquí a Espanya encara això no s'ha donat suficient a publicitat, ni sobretot a suficient a promoció i sobretot patrocinis. I en altres països és una cosa normalíssima de patrocinar-nos un esport d'intel·ligència.
però també és un port de distracció, de disfrutar, i sobretot té una característica diferent d'altres esports, i és que es pot practicar a qualsevol edat. Mai un esportiu, un jugador que quan comença a jugar, que hi ha comences de 3 anys, de 4 anys, pot jugar tot el seu bé.
Idò, Enric Pozo, moltíssimes gràcies per presentar-nos aquesta iniciativa Llengua i Escacs del tauler i també hem aprofitat per posar-nos un poc el dia de l'actualitat i de quina és la panoràmica que tenen els escacs a nivell de les llars balears. Moltíssimes gràcies, Enric.
Ha estat un plaer i sobretot gràcies a l'Ona Mediterrània de poder difondre aquest projecte que és un projecte obert de totes les institucions. Gràcies. I gràcies a tu per la feinada. Gràcies, Enric. Gràcies. Adéu.
Bona nit, blanca roseta, plena de bones olors, no hi ha al cel tantes estrelles com vegades pens en vos, que en que la mà torna estinta i en que el cel de paper fos, fossin els homes notaris i de que d'un n'hi hagués dos, no bastarien
escriure medides nostres amors, és que han passat fins us ara, i és que passarem es dos, i estic en ses confiances, que ara vendran es mallors, bona nit blanca roseta, plena de bones olors.
de bones olors. No hi ha al cel tantes estrelles com a vegades
Mitja hora fent baldes per Palma i encara no he trobat aparcament. Mitja hora fent baldes per Palma i encara no he trobat aparcament. No parking. No park.
Una furoreta on se va fer un groc. Un jove en son mòbil que guante el poc de poc. I pas tercera, però d'una manera sigui el darrere d'un autocanal. Mira, aquí hi ha un joc. Dive d'ell, ja ho m'han fotut. No ho entenc, no ho entenc, cada dia lo mateix. No ho entenc, no ho entenc, cada dia lo mateix. No ho entenc, no ho entenc, cada dia igual.
Valdes per Palma i encara no he trobat aparcament. Welcome to Mallorca, wonderful sky. Everybody wanna be a part of Paradise. Entre bicicletes i cotxos iogats, pots arribar on vulguis però oblida't d'aparcar.
Gilis-bam-bam-bam-bam-bam-bam-bam-bam!
I el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània, és el moment de parlar-vos d'un nou projecte titulat Mallorca Oral, un nou espai digital dedicat a la divulgació del patrimoni oral de Mallorca. Per això ja mos hem connectat a Joana Serra, ella és cap d'àrea de museus, activitats i projectes de la Fundació Mallorca Literària. Joana Serra, molt bon dia.
Molt bon dia. Joana, així, per començar, què és Mallorca Oral? Mallorca Oral és el portal web que recopila tots aquells projectes i continguts que hi ha altres anys la Fundació Mallorca Literària hem anat treballant a partir de projectes de divulgació, d'investigació, de recerca, d'activitats,
des del Museu de la Paraula, de la Casa de Rafael Ginald de Sant Joan. Després d'anys de presentar diversos cicles i projectes, vàrem veure la necessitat de fer un repositori de tots aquests continguts creats, i posar-hi ordre, i planificació, i posar-hi l'abast de la societat d'avui en dia.
Té com a tres grans blocs, no? Cançoner de Mallorca, Tradicionari de Mallorca i Arxiu Oral de Mallorca. Anem per passes i explica-mos, en primer lloc, Cançoner de Mallorca, que aquest sí que ja fa més anys que s'estava fent feina, m'apareix. Sí, el Cançoner de Mallorca, a bou del que fa anys vam anomenar en el seu principi, Cançoner 2.0,
Després vaig pensar en el de mallorca.cat i ara l'hem incorporat dins el web de Mallorca Oral, el cercador.
que veu de les gloses digitalitzades del cançoner digitalitzat del Pare Ginat. Sabeu que el Pare Ginat va ser recopilador del cançoner de Mallorca, el cançoner més gran editat en llengua catalana i van crear aquest cercador fa moltíssims anys per tal que fos útil
a l'hora de fer cerces tant pel públic general com pel públic especialitzat, mitjançant paràmetres de cerces avançades. Aleshores, aquest cercador ja estava en funcionament, ha inserit dins la pàgina web de Mallorca Literària. La novetat que inclou a Mare és que es poden fer cerces per mapa geolocalitzades, és a dir, si qualcú vol saber les cançons
recollides pel Pare Ginart de Senyor Lens, per exemple, vas per Tincana de Montrés Mapa i sortiran en dos segons. Això per una banda, i que anava a dir, ah, sí, i s'idees, l'objectiu és no tan sols oferir les cançons recopilades pel Pare Ginart, sinó anar incorporant tots aquells cançons editats
Posteriorment o anteriorment, no? Ara, el nostre propi objectiu seria incorporar els cançons eròtiques. Tradicionari de Mallorca seria el segon bloc, no? El segon bloc seria Tradicionari de Mallorca. Tradicionari de Mallorca és un projecte que neix arran de detectar dins els fons documentals del Pare Ginat
una sèrie de plegates que estaven inèdites, estaven inèdites, és a dir, la Fundació Mallorca Literària gestionant-se a casa de la metà del pare Ginet, però no tenim els fons, perquè els fons estan al post cíncula, a l'hora de Francisca. Francisca, sí, sí. Vam arribar a un conveni de digitalització. Això que ens va permetre, primer, posar...
més en excés a aquest fons i de banda també fer projectes de recerca propis dins la Fundació per tal de poder lladar-los a activitats i projectes de divulgació de tots aquests continguts. Amb això van trobar aquestes plegetes, cosa que ens va fer pensar que el pare Ginal no només va recopilar cançoners,
sinó que també va anar recopilant tot aquell patrimoni oral que ell tot d'una banda va detectar que a partir de la dècada del 50-60 s'anava perdent i que si no quedava per escrit se perdria majoritàriament de sa memòria. Aleshores hi trobam tots aquells ítems podríem dir que componen el que és patrimoni immaterial.
oficis, etnopoètica, tradicionari festiu i ritual, gastronomia, etnobotànica, tot un conjunt de continguts molt valuosos. A partir d'aquí, iniciem projectes de divulgació de tot aquest material, a partir de
Per exemple, produccions d'espectacles, com la cantata d'Irene i la terra dormida, que s'abasava en el tradicionari de nit de les ànimes i tots sants. Amb un altre perfil, per exemple, un altre projecte va ser el perfil d'Instagram de Paranòstic, on cada dia penjàvem, com si fos un calendari, un Paranòstic, i cada dia penjàvem usos, tradicions i característiques propis de...
d'estradicionari referent a cada data i així vam anar creant tota una sèrie de volums de materials per engrandir i per donar a conèixer la tasca d'aquest folclorista que sí que és vera que la pintura no ha estat prou reconegut ni
ni a l'abast del coneixement del públic en general. La part del tradicionari de Mallorca, de la web Mallorca oral, pretén ser això, pretén ser repositori de tot aquell contingut que anem generant, que no és cansoner, sinó que és acostumari. Creixerà en una segona fase aquesta part. Ara per ara tenim penjats els 12 butlletins que vàrem editats
mensuals relatius a festes, on cada mes destacàvem les festes destacades i incorporàvem part del contingut de pareginal més altres continguts d'altres folcloristes, i per ara tenim això. Però en una segona fase sí que aquest apartat de la web creixerà.
i el tercer partit, el tercer bloc és l'arxiu oral de Mallorca que consisteix això perquè clar, aquí sí que hi pot ser infinit això exacte, és infinit l'arxiu oral de Mallorca és el darrer projecte que hem estat treballant al llarg d'aquest darrers anys
i el que pretensa és això, no?, un aixiu de tot aquell patrimoni oral de Mallorca. De què vau aquest aixiu? Ja vau de campanyes d'enregistraments audiovisuals que m'ha anat recollint al llarg d'aquests anys, a partir de diverses línies de...
de projectes. Per exemple, hi ha el projecte del Tresor de la Memori, que s'acompany d'entrevistes fetes per alumnes de secundari a persones majors que participaven en els cursos d'estimulació cognitiva decimals de cada poble, el que popularment s'acones com a cursos de memori. Aleshores, van ser campanyes com a un projecte educatiu intergeneracional on alumnes entrevistaven gent gran.
També veus un altre projecte que nomenam els sons de la festa, que són diferents campanyes d'enregistraments que l'equip de Fundació Mallorca Literària ha anat fent cada any, sobretot per Sant Antoni, hem visitat diversos pobles amb micro en mar i càmera en mapa, captar sons i cançons propis de la festa, hem fet Sant Antoni, també ara hem començat a fer campanyes per enregistrar...
darrers dies, assistente, per exemple, ximbombades d'artar, que són típiques dels darrers dies, i també tenim contingut de descans de salers de Pasco. Bé, afegiu a dalt, veu d'aquests rolletes i d'altres fons, com per exemple els de Dona, Memòria i Treball, que també és una altra
línia de ressa que van començar a fer d'enregistrar dones relacionades amb la indústria i amb els oficis. Varen començar per Inca entrevistant dones que havien treballat a les fàbriques de pell i de calçat d'Inca. I també tenim un altre enregistrament amb col·laboració amb el Museu d'Esbradat de Sant Llorens parlant amb dones que treballaven en la indústria
dels teixits i dels brodats de senyor Arens. Per tant, exacte, és un pou infinit i que no s'acabarà mai. Rafael Zinat deia que la tasca del folclorista és una tasca que no acaba mai, que sempre hi ha a on trescar i a on anar a demanar la cultura i la memòria oral de Mallorca, encara per sort és molt rica,
però s'ha d'enregistrar, s'ha de conservar, s'ha de documentar i s'ha de difondre, que és l'important. La funció que sobretot des del Museu de la Paraula, la Fundació Mallorca Literària, ha intentat fer tot aquest patrimoni d'arrel,
treia dalt en el segle XXI, i ara la vas d'una societat que, per entorn, se'n pot sentir molt llunyana, però si jo el coneix, el pot començar a estimar. Joana, t'imagino ja preparada per aquests dies, de bo estar en el 100%, no?, gravant i, en fi...
Exacte, sí. Enguany anem a Sant Llorenç. Ah. Sí, sí. Els altres anys hem visitat el Tartam, en el Col, en el poble. Sí, sí. I enguany anem a Sant Llorenç, que Pintura és un dels pobles amb més tradició de Sant Antoni, però no tan famós. Sí, sí. Sí, sí.
I sí, sí, ja tenim... Què li diuen les ximbombades? Les ximbombades, les ximbombades que te deia, era però per carnaval. És a dir, Artà i Cap de Pere és molt tradicional per carnaval, perquè sabeu que per Sant Antoni Artà no la toquen les ximbombes, més típiques de la pobla, però sí que la toquen pels darrers dies, per carnaval, no? I...
i durant les setmanes prèvies, en el dijous jardí, se reuneixen en bars, en cases, en portasses, alguns són més privades, altres són més de caire públic, ben disfressats i ximbomba en mà. I a Sant Llorenç, ara per Sant Antoni, què hi ha? Aquestes cantades de gloses així col·lectives?
Exacte, hi ha cantades les gloses col·lectives. La festa, pel que mos han dit, comença el migdia, on les colles van a dinar i ja comencen a glosar, i després fan la volta pel poble cantant les típiques gloses de Sant Antonia.
Ara ja no te la cantaré perquè no en sé cantar, però sí que tenen una tornada un po' més... Sí, sí. Tenen una tornada entre la d'Artaima i el cop, però és un pel·liu més diferent. Sí, sí. I després, als vespres, les rectòries exigeixen l'argument. Mhm, mhm.
i fan la convidada en 100 escoltions Joana, ara per exemple clar, avui en dia bé, nosaltres mateixos, zona mediterrània vida, tot això som ja plataformes que recoïm i fixam la llengua parlada d'avui i pintura de diverses generacions fins i tot i tal
però clar, lo difícil es troba enregistrament de fa més anys, no? Llavors, si qualcú té qualque tipus d'enregistrament, Super 8, imagina, cassets, coses d'aquestes, això, i pensar que pot ser interessant, què ha de fer? Vos ho ha de... Ho ha de contactar, mos pot contactar, Fundació Mallorca Literària, tenim la plana web
on hi ha l'adreça electrònica i el telèfon de contacte i mos pot contactar perfectament. Els temes són materials que si no se digitalitzen se van perdent, se van degradant
i per això és important, sí, sí, mos poden contactar perfectament. Idò, moltíssimes gràcies, Joana Serra. Estarem en contacte, de totes maneres, no sé si fa falta dir-ho, però tot l'arxiu que tenim nou de l'ordona mediterrània i de vida, etcètera, estàs a vostra disposició, eh?
Moltes gràcies, Tomeu, per s'interès i per s'oferiment. Moltes gràcies. Gràcies i do, Anna Joana Serra, cap d'àrea de museus, activitats i projectes de la Fundació Mallorca Literària, que avui ens ha costat aquest interessantíssim... Bé, més que projecte, realitat, no?, aquest nou espai digital dedicat a la divulgació del patrimoni oral de Mallorca, Mallorca Oral.
Som a Ona Mediterrània, som al 88.8 de la freqüència modulada, també onamediterrània.cat. Ara mateix som a punt d'arribar a les 9, moment en què vos oferirem un repàs a l'actualitat a través de titulars de diversos mitjans.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Fins demà!
Bona nit!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el diari de Balears, ara mateix, el titular principal és Vox de Manacó. Eliminarem l'escola de Mallorqui i, si poguéssim, l'obra cultural balear. Són les declaracions del regidor del partit neofeixista Vox Manacó. Pou escoltar la frase d'un vídeo que vol dir que el diari de Balears
Més qüestions, totes les comunitats excepte a Catalunya rebutgen el nou model de finançament. Costa, vicepresident primer i conseller d'Economia, d'Hisenda i Innovació del Govern, Antoni Costa, que diu el nou sistema de finançament no es pot negociar pensant només en una comunitat i deixant les engrunes a les altres.
Més qüestions. El sindicat Siau, que diu que acusa el govern de retallades deliberades en la confecció de les plantilles orgàniques de docents, en política encara, el cap de cabinet de Proens, citat com a investigat pel cas del xofer de la presidenta.
ja en Cultura Teatre del Mar presenta la nova programació en títols com Cirano, Pruna ZB de Zeix i Bernanos i 50 anys de Memocràcia
Andorra impulsa una trobada de creadors de contingut en català en titulada Eix Hivern i també des de Diari de Balears podeu accedir en el vídeo on es pot escoltar i veure l'escrideçada Trump a una fàbrica de Ford li diuen protector de pedòfils i en Trump respon amb ínsuls
Les institucions de les Balears guarden un minut de silenci en senyal de repulsa pel crim masclista de Palma i també des de Diari de Balears podeu veure tots els detalls de la guia breu per a promoure la política lingüística municipal, una eina per a normalitzar l'ús del català als ajuntaments. El mosfet samara en la portada del Majorcat Daily Bulletin, que hores d'ara informa en primer lloc que un adolescent ha mort
Després de l'esfondrament d'una teulada a Mallorca, també fan un seguiment sobre la presència d'en Pierce Brosnan i Ellen Mirren a Mallorca. Diu que visiten la Catedral de Palma durant la pausa del rodatge de Mobland. També
informen des del Mallorca Daily Bulletin que Espanya obre una investigació sobre les acusacions de diverses dones contra Julio Iglesias.
M'ho anem ara a veure, a analitzar la portada d'última hora en sa seva edició en paper. El titular principal, allò més destacat, és que el detingut per matar la seva lota diu que no se'n recorda de res...
I la fotografia principal és Pampirs Brosnan i na Helen Mirren que visiten la seu. També diverses notícies destacades en fotografia com pot ser llum després de 72 anys a l'obscuritat i el col·leccionist Tepet Lledrà localitza un negatiu de la temporada 54-55
amb 15 fotos del planter de Mallorca. I Contreras, 250 partits en la banqueta de l'Andratx. És una altra de les peces informatives que vos ofereixen des d'última hora, que també diu que el govern negociarà la reforma del finançament encara que comença malament. Itàlia...
deté i allibera en hores el milionari Francisco D'Agostino i, finalment, Josep Pons Irasasabal, que va ser ambbaixador, allò que Europa necessita és un capità de vaixell que sàpiga cap on anar. I això és socialista, aquest home.
Més qüestions diàries de Mallorca. El govern s'obri a negociar el finançament autonòmic de Sánchez.
Piers Brosnan s'inspira a la seu. És la fotografia més destacada. Imputen el cap de caminat de Proents per enxufar un cosi com a xofer de la presidenta amb...
Són espases, suma 6 sortides de directius en 9 mesos, Biel Ferriol i Xisco Sansó, Dimonis d'Artà, és com córrer una marató, diuen, i l'ansietat i els conflictes s'extenen entre els docents de primària. Aquests són els titulars que ara mateix configuren la portada del diari de Mallorca d'aquest...
d'aquest dijous 15 de gener de 2026. Som a Ona Mediterrània, som al 88.8 de la freqüència modulada i tot d'una vos oferirem un nou capítol de Mallorca, un futur mirada jove,
que és aquest podcast que promou la plataforma audiovisual Vida. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida, com vos dèiem, vos oferim el capítol número 9 de Mallorca, un futur amb mirada jove. Avui tenim una joveníssima mallorquina que nom Emilia Hitomi. Escolta'm l'entrevista o la conversa que feien amb Maria Nadal.
Mallorca combina natura i cultura, tradició i modernitat. Una terra amb constant evolució, que ja ha canviat molt i que continuarà canviant. Però quin camí seguirà? Amb la sèrie de podcasts Mallorca, un futur amb mirada jove, escoltem les opinions dels jovens. Com veuen l'illa? Quins obstacles hi troben?
Què els inquieta? I alhora, quines qualitats i possibilitats destaquen per imaginar una Mallorca més justa i sostenible?
Conversam avui amb Emília. Emília, com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé. Quina il·lusió que siguis aquí, perquè és cert que tu no n'esqueres a Mallorca? Sí, vaig néixer bé a Alemanya. I quant d'anys fa que ets aquí a Mallorca? Són aproximadament uns vuit anys, Sara. Vuit anys? Ostres! Mira, t'ha plantejat aquesta primera pregunta per rompre't gel i començar l'entrevista. Estàs preparada?
Sí, un poquet. Què és per tu créixer a viure a Mallorca? Bé, per jo va ser molt interessant, com que vaig néixer en un altre país, primer vaig conèixer una cultura, però finalment poder viure dues cultures, per jo estic molt al·lucionada poder viure aquestes dues diferències i poder comparar-les i secar els punts forts de les dues.
Que n'hi ha molts, no? Sí, clar que sí. Molt bé, Ida, i mira, començant ja en l'entrevista i la primera pregunta diu quins són els principals problemes que té Mallorca avui? Bé, jo crec que un dels problemes podria ser el procedici que hi ha davant de la gent que ve de l'estranger o del turisme. També penso que hi ha un par de problemes
amb el que cobren els mallorquins, que verdaderament no és molt. I penso que s'ha de millorar, que no pot ser que cobren menys que altres persones en altres llocs. I això ho consideraries com un dels principals problemes que creus que poden preocupar actualment les residents de Mallorca, per exemple?
Sí, penso que pot preocupar, especialment el que cobren, perquè és difícil trobar vivienda per ells, perquè els turistes treballen a altres llocs i potser poden cobrar més i tenen més possibilitats de viure aquí i no pot ser que la gent que ve de fora té més possibilitat de viure aquí que els residents que realment són d'aquí. Molt interessant això que planteges. Pensant en la Mallorca del futur,
Què és allò que te fa por? D'alguna cosa que pugui passar, d'alguna problemàtica que hi pugui acabar, o fins i tot, què podria posar en perill Mallorca? Bé, jo que em faria por és veure que Mallorca, o els residents de Mallorca, diuen que ja no volen més persones de l'extranger, veient també que cada vegada hi ha més problemes, que cada vegada també hi ha un cert racisme, per dir-ho així.
I, clar, que els que venen de fora s'han de comportar millor, penso, i han de també trobar un poquet més la cultura d'aquí i respectar els que estan aquí. Però posis això que sigui una feina de dos. Sí, clar, penso que els que venen de fora han d'aprendre verdaderament que és viure aquí, que és respectar la natura, la fauna,
i respectar els que viuen aquí, òbviament, perquè són d'aquí, són ells, és el seu lloc. Parlant d'aquest respecte cap a Silla, no? Què diries que és el lloc que més t'agrada de Mallorca? Jo m'encanta la natura aquí, és molt preciosa, m'agrada molt anar per camins, per la tramuntana, que pens que és verdaderament molt preciosa, té llocs molt especials que...
I creus que són llocs que no pot copiar cap altre lloc del món, no? Que Mallorca és única en la seva essència amb aquesta natura que té, per exemple, no? Sí, penso que sí que és únic, que cada lloc és únic en si mateix i bé, com ja he dit, Mallorca té una serra superpreciosa que verdaderament s'ha d'aprofitar, s'ha d'anar i... I s'ha de cuidar també, no? S'ha de cuidar moltíssim, sí.
I si jo ara te demanés que ara en el futur, quines possibilitats té Mallorca? A com podem fer una Mallorca millor, també? Bé, jo veig més possibilitats de, per exemple, fer millors camins per la tramuntana, que sí que es verrà que a vegades és bastant difícil trobar per on s'ha d'anar, per als camins, perquè clar, la gent només ha d'anar per als camins, no ha de passar per enmig de la natura.
I res, és això, fer uns camins millors, protegir Sèrria, a lo millor també i posar-li més llocs protegits per sa mar on no puguin anar als vaixells perquè clar, també s'ha de protegir. I res, és això, protegir sa naturalesa i protegir el que és Mallorca. És cuidar-la, abraçar-la, estimar-la. Molt bé, i ara ja una darrera pregunta per fer una mica de cloenda de tot això que m'ha anat parlant i ha anat sortint.
A títol personal, quina és la teva idea, encara que sigui petita, que ajudaria a fer una Mallorca millor? És a dir, què pots fer tu en el teu dia a dia, a partir de ja, per fer de Mallorca un lloc millor? Bé, jo penso que primer de tot hem de cuidar l'aigua, que és vera que no hi ha molt. Hem de veure de no molt gastar-la, de només pesar...
rentador és quan faci falta de no pegar altres dutxes al dia, és això. Anar alerta amb l'aigua, anar alerta quan surts de fora de no deixar res de fora que no hagui d'estar allà. I també si vas a excursions o a la naturalesa, cuidar-la, només anar pels camins, respectar els animals que hi són allà, que viuen allà. I també un cert respecte davant d'altres persones, intentar aprendre la seva cultura, la seva llengua,
perquè, clar, no som d'aquí i per això és molt important tenir aquest respecte davant d'altres, perquè sí, són ells que viuen aquí, són ells que cuiden de s'illa, és la seva illa, per dir-ho així, i s'ha de respectar i s'ha de cuidar. I que la convivència després acaba sent mútua, no? Òbviament, sí, sí, és això, que hi hagi una convivència, que hi hagi un respecte, i que bé, que també penso que potser podem aprendre d'aquest...
diferents cultures, que hi hagi un intercanvi sociocultural, perquè, clar, ven a molta gent d'altres cultures i cada cultura té els seus punts forts. Sí, sí, i potser els podríem intercanviar més i així tenir més punts forts de més cultures. Em sembla genial, això que proposes m'encanta. Voldries afegir alguna cosa més?
Bé, res que una cosa que veig aquí que passa és que hi ha moltes plantacions de tarongers, guimoners i que moltes vegades no s'utilitzen verdaderament perquè costa menys importar-ho d'altres llocs i penso que si ho tenim aquí, que si ja hi ha els arbres que els hem de cuidar i també hem d'emprar el que ja tenim aquí i no importar-ho d'altres llocs perquè...
Això també costa energia. I és això. I que si es pot fer aquí mateix i podent fer un producte local, quilòmetre zero, és molt més millor. És possible poder-ho aprofitar. Sí, sí. Que millor també el govern els ajudi un poc més, que verdaderament utilitzem el que hi ha aquí, que ja hi és aquí. I pròpiament dit que estima en Mallorca, no? Clar, és això. Molt bé. Moltes gràcies per haver participat, Emília. Adéu. Adéu.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Bon dia i bona vida, després d'haver escoltat el capítol número 9 de Mallorca, una futura mirada jove, protagonista en Emilia Hitomi. Més tard, vos oferirem el capítol número 10. Ara, però, és el moment de connectar Mós, amb el Llorenç Pou. Ell és secretari d'Economia i Finançament del PSI-PSOE i, evidentment, parlarem d'un dels temes que marca Ensenyent de Política aquest dia...
que és la nova proposta de finançament autonòmic. Llorenç Pou, molt bon dia. Molt bon dia. Bé, t'han vist algunes fotografies acompanyant, o bé, acompanyant-te el president del Congrés i dels socialistes aquí, la Francina Armengol,
conversant amb gent de la societat civil. Llorenç, expliquem-nos quins són les novetats principals d'aquest projecte o d'aquesta proposta de finançament autonòmic que fa el govern espanyol i quines són les novetats i per tant quines són
el que considerau que serien millores, sobretot en sa mirada posada a ser balears? Sí, com deies, estem fent des de socialistes una ronda en detegents socials per explicar-los aquest nou sistema, un sistema que nosaltres considerem que suposa una millora molt substancial dels finançaments que té ara mateix es balears. Crec que és important recordar que aquest tema no és un tema...
ni d'esquerres ni de dretes, del que estem parlant, són de recursos que disposen els territoris per finançar l'estat d'esbenestar i tant és un tema que ens afecta a tots i que és transversal. D'entrada, aquesta nova proposta suposarà un increment de recursos substancials per als conjunts escoles autònomes, jo crec que això és una bona notícia, com deia abans, perquè del que estem parlant és de finançar la sanitat, l'educació, el servei social...
i el que s'ha fet és una proposta d'incrementar recursos, incrementant l'aportació que van els comunitats autònomes de CRPF, de CIVA. Per tant, aquesta és una bona notícia. De fet, Balears, amb aquesta proposta, incrementaria el seu finançament en 412 milions d'euros. Això, per situar-ho, suposaria que el govern passaria a rebre
un 10% més de recursos, per tant, és una passa endavant molt substancial i jo crec que això ja d'entrada, doncs, mos du una situació molt positiva i que és una passa endavant. A més, aquest model no només és un tema d'incrementar els recursos, sinó que, a més, el nou sistema que està dissenyat és molt més simple, molt més clar i certament és
molt favorable a les Illes Balears, que això és un tema també important, no només és rebre d'obes, sinó que el sistema així com estigui dissenyat sigui favorable i permeti també en el futur que els recursos, a mesura que l'economia vagi bé, s'incrementin. I en aquest sentit, ahir vàrem conèixer públicament
una cosa que ja intuïm en la informació que m'ha reprisat el Ministeri, i és que Balears passarà a ser autònoma amb un millor finançament d'altra Espanya, que és una fita històrica que no hauria perseguit mai. Recordar que amb el sistema que hi havia, amb el senyor Agnard, estaven 21 punts per davall de la mitjana espanyol. Va ser una fita el sistema de finançament de 2009 que va assolir el president antic,
on va començar a estar la mitjana i amb aquest nou sistema amb aquesta nova proposta doncs Balears passaria a ser autònoma més ben finançada i això jo crec que és un element també de tranquil·litat en el sentit que per tant sempre a mesura que incrementin els recursos l'economia Balears sortirà a beneficiar i per tant és un canvi molt positiu Joren, quan dius ser més ben finançada jo no entenc exactament què vols dir
Sí, diguéssim, com deies, el que tindrem és quan parant el sistema que encara està vigent, el GEM9, si s'aprova, com deies, passaríem a tenir 412 milions d'euros més. S'altra dimensió és... És a dir, és la que millora més, vols dir? Sí, sí.
Com que se posen més recursos, totes les coses autònomes milloren. Aquest és un fet, i jo crec que també s'ha plantejat un sistema per a qual estigui còmode, perquè tots els autònomes tenen el mateix problema de finançar-se que altres van estar. Perquè s'ha fet una proposta de posar 21 milions d'euros damunt la taula, totes milloren, com deia Balears, en 412 milions d'euros. La següent qüestió, l'altra, és
la posició relativa de Balears. Doncs, tots sabem que Balears era la segona que ha recat de més recursos, i un dels grans temes de discussió era si després, com que... La famosa ordinalitat, si al final se quedava la coa dels receptors de recursos,
Doncs amb aquest nou sistema que es planteja, Balears seria la segona en termes de recaptació i seria la primera en termes de fons que acabaria rebent. I això sí que és... Llorenç, no m'ho puc creure, no m'ho puc creure.
Doncs, efectivament, així del sistema... És a dir, Balears seria la comunitat que rebria més finançament? Per evitar-se, efectivament. I això és un canvi substancial, no havia passat mai. Ens dona una mida del canvi de sistema
i de la sensibilitat, un poquet del disseny del sistema. El sistema, perquè també, d'alguna manera, jo crec que la valentia del govern espanyol aquí és important i fins ara el que es feien eren pedaços cada vegada que es canviava el sistema de finançament. Perquè, doncs, i tot haurà un sentit parlar que el sistema de finançament era molt complicat,
perquè se feien pedaços per anar solvantant. El que s'ha fet amb el nou sistema és una simplificació molt gran i això ha permès superar algunes injustícies que duien a Balears estar a l'estrada. Per tant, crec que és una fita històrica, és un tema aquí, davant d'aquesta proposta que sí que creiem que és...
el govern Balear ho ha de reconèixer. Ahir es van publicar les dades, són conegudes, i que digui que Balears serà més ben finançada no ho diu el partit socialista de Balears,
sinó que diuen el mateix CDA, que és una fundació d'estudis d'economia aplicada, que ha agafat certes dades de manera objectiva. Jo crec que sí que el govern Balea, amb aquesta proposta que se fa, evidentment ha d'intentar negociar per incrementar aquests recursos. Ara estem davant d'una ocasió...
la mateixa reacció teva jo crec que ho denota i crec que el govern el que no pot fer és no negociar i no tancar un acord aprofitant aquesta finestra d'oportunitat que tenim
Llorenç, mem, perquè jo ja m'ho perdonaràs, crec que està justificadíssim, som molt excèptic en tot això. O enter malament o ser balears seran, o sigui, quedaran en primer lloc una vegada s'hagin repartit els recursos.
Sí, sí, aquestes ens han fet. No hi ha cap joc aquí darrere. És important entendre...
També a vegades s'acritica que part del motor d'aquest canvi de model l'hagin iniciat els partits catalans, els catalans republicans, no? Jo per mi és el més fiable encara. Ho dic amb el sentit que Balears, en termes econòmics, a qui s'assembla més és de Catalunya. Ah, clar, sí, duc tota sa vida predicant això. Sí, sí.
i sa història el que ens demostra és que cada vegada que han reformat el sistema de finançament quan ho ha liderat o quan el motor que impulsa desencadena els canvis
té a veure en Catalunya, Balears hi surt beneficiat. Amb això no m'ha de convèncer. Amb això ja fa molts anys, ho sé. I el que tenim és aquesta proposta que ha simplificat i es vera que, per exemple, en el nou sistema, sempre el que s'ha fet amb el sistema de finançament és que les escoles autònomes, les més riques, una part del que havien de rebre
ho vull de destinar per solidaritat a les restes claves autònomes. Això se manté. Crec que també el sistema té, més enllà de Balears, un element positiu és que les que estaven pitjor finançades, les que estaven a la COA, s'acosten a la mitjana. Crec que és un acord també important que Ciutadans té uns serveis de qualitat públics amb independència d'on visquin. Però el que vull plantejar ara, o sigui, el tema...
és que dins d'aquesta proposta, el govern d'Espanya, diguéssim, en sa nova proposta, és ella, directament, dels seus recursos, és que incrementa, diguéssim, s'esforç de solidaritat. I això, el que ha fet ha estat descarregar un poquet d'aquesta responsabilitat que s'hi atribuïen
en els territoris més rics. I això ajuda que el balanç final de Balears sigui un poc millor. Per tant, tenim un sistema que incrementa recursos, que és solidari, per tant, garanteix que els territoris, la sanitat pugui ser semblant a tots els llocs i respecta també aquesta idea que el que més recapta
també ha de tenir uns fons finals en consonància amb aquesta receptació. Per tant, és un sistema molt positiu per a Balears i que m'ho situa amb una nova dimensió
fent un poc de justícia històrica a tot aquest tema. Escolta, Llorenç, coincidirem, diguem, en que la primera resposta del govern nostre d'aquí
era d'esperar i fins i tot dins la lògica partidista és normal si ve del PSOE i d'Esquerra Republicana és dolent creus que a poc a poc aniran matisant aquesta postura i acabaran acceptant aquest sistema?
Jo crec que, com molt bé dius, la primera redacció que van tenir, la nova proposta el Ministeri li va presentar a divanres, va concedir en la roda de premsa del Consell de Govern, i és perquè la primera redacció del Govern va ser de rebuig, i tot reconeguem que no s'havien llegit la lletra petita, i ahir acabava el Consell de Política Fiscal i Financer de Madrid, on s'informava amb més detalls les autònomes,
ja d'alguna manera és que en tot el govern va ser molt més diplomàtic perquè ells el que estan veient és que efectivament el sistema suposo que no passa endavant per a Balears enorme. Les excuses que estan plantejant ara mateix moltes d'elles
no són certes i són excuses per tenir algun tipus de discurs però ells veuen doncs això, que és un increment és que estem parlant d'un increment d'un 10% sobre recursos que rebrem enguany, és un increment molt potent i que a més que veurem com és més ben finançat, clar, rebutjar això és complexa i ara que jo crec que el govern d'aquí se troba un poc entre s'esquena i se paret
perquè ells veuen que és un acord positiu, que per ells mateixos no el poden rebutjar, però se troben a la vegada amb un partit popular a Madrid, que el que està és quan pitjor millor, i el senyor Cejo, per molt que sigui un acord, que també és important posar una qüestió positiva,
dinàmica i temporal, el sistema de finançament dur 12 anys caducat. Això és una situació anòmala i clar, qualsevol partit polític en
amb responsabilitat, doncs el que hauria de fer seria seure-se i tancar aquest tema. I el senyor Feijó està, doncs, senzillament de manera incendiària, no? I el paper d'aquí, doncs, jo crec que se troba entre aquestes dues situacions. Però jo crec que cada dia que passa se'n dona en compte més d'aquesta proposta
és molt beneficiosa per a Balears i nosaltres el que sí que d'alguna manera exigim és que siguin responsables en termes que és de qui s'adeuen és de ciutadans de Balears. Aquest és un acord
una proposta que no se pot rebutjar. És legítim que s'intenti millorar alguna cosa, jo crec que és obligació del govern, ara, no en sa voluntat d'aixecar-se de sa taula, perquè és una finestra que tenim, històrica, i que hem de fer responsables i...
amb aquesta possibilitat. Jolens, t'he de dir que la nostra conversa està despertant una torrentada de missatges a les nostres xarxes. Evidentment no els puc treure-te les totes, però sí que te vull treure la qualque cosa que mos estan demanant.
i he de confessar que alguna, jo vaig bastant insegur en temes de finançament, però diu el sistema de fons de garantia i de suficiència global deixaran de ser aplicats, mos demanen? Sí, el que s'ha fet, diguéssim, el sistema que tenim ara és el resultat d'anar, és d'una història de sistemes anteriors.
I el que s'ha fet sempre és, doncs, ficar més WB... Ah, sí, sí, sí, ara entenc la pregunta, com es fan. I per anar superant. Però el que passa és que cada vegada s'anaven ficant criteris més contradictoris. Sí, sí. I el sistema ara mateix era molt mal d'entendre i permetia... I si m'ho permets, molt pervers. Perquè, clar, és a dir, te deixen els WBs que són teus.
te deixen els dobbers que són teus i te cobren un interès això és un altre tema el bo és que d'alguna manera s'ha fet net s'ha oblidat tot i que la filosofia és la mateixa en el sentit del que es fa és generar una borsa de dobbers per repartir i això surten dels impostos
i això de repartir se fa amb un criteri de població i amb un criteri de solidaritat la idea és semblant el que s'ha fet és aquest repartiment començar-lo entre còmetres de zero i per tant s'han eliminat la majoria de fons que s'havien anat ficant cada vegada per explicar per sortir d'un problema polític tot això ha rentat
bastantes injusticis, perquè se m'entengui. Cantàbria fins ara era la més ben finançada. Sí. Però no hi havia arguments econòmics per justificar-ho. O, per exemple, el País Valencià era dels pitjors finançats i tampoc tenia sentit econòmic. Exacte. Però clar, hi ha una xeria de criteris complicats, el que s'ha fet és net, no?,
i tornar a començar de zero. I això, doncs, ja crec que això passa molt positiu perquè simplifica el sistema i
i elimina aquestes injusticis. Ja som fora de temps. Una altra pregunta que mos passen, que diu per què diminueixen el criteri d'insolaritat del 0,6 al 0,5 en els criteris de població ajustada? Això és fals. És a dir, el que se diu és vera, però s'ha introduït un nou concepte
que és el de costos fixos. Aquest concepte puntua quatre dècimes i només hi poden accedir secretats autònomes de menys de dos milions d'habitants, que són poques, entre elles Balears. I per tant,
En el fons el que s'ha fet és desglossar aquest tema, de manera que tenim cinc dècimes per insolaritat i n'hem perdut una amb aquest concepte però n'hem guanyat per altra banda. De fet, FEDEA ahir reconeixia que Balears surt lleugerament beneficiada també en termes d'aquests criteris de població. Per tant, el que diu el govern és fals.
Llorenç, te volíem demanar, bé, si vols feim una darrera pregunta i en tot cas haurem de quedar emplaçats perquè o venguis aquí o queden un dia més temps per poder conversar, si t'apareix bé. Per tant, te demanaré de tot el que teníem prevista, aquesta idea de...
fer un front comú per la millora del finançament de les Illes Balears i sobre la condonació del deute? És una pregunta? Sí. És a dir... Jo crec que, efectivament, el que ha de fer...
el que hem de fer tots, que és el que s'havia fet amb els sistemes anteriors, i se va fer amb el RET, etcètera, és que els governs progressistes, davant dels canvis, el que van fer va ser un front comú. És a dir, ajuntar tota la societat civil i acordar una proposta. I jo crec que un dels grans...
elements a faltar d'aquest govern és que no ha treballat l'acord civil i el que ha de fer ara el govern és sobre la base objectiva, perquè hi ha documentació, no ho diu només el Partit Socialista, que teniu una proposta molt positiva que cerqui un acord d'acord civil per aquells punts que considera que encara s'han de millorar per anar amb força. Però jo crec que és molt important fer
anar tots plegats i aconseguir aquesta pinya de tots amb aquest element. Això sí, realment aquesta és la primera vegada que un govern sense haver fet absolutament res, perquè no ha fet res, se troba de munt de taula amb una proposta tan beneficiosa. Jo crec que també és un element a reflexionar i de responsabilitat del govern. Ara que té això, el que ha d'aprendre i ha de fer, gestionar-lo bé, i com tu molt bé dius,
no per una realitat del Partit Popular, sinó des de la responsabilitat d'informar a tota la societat civil
i aconseguir una posició unitària per bé de tots. Vinga, deixem, perquè encara ens estan arribant preguntes, ho deixem, si t'apareix bé, Llorenç, quedem emplaçats per a lo millor dedicar mitjana a aquesta qüestió o a un altre programa? Jo estic encantat en poder difondre aquesta informació, que entenc que vos l'hagi trasbalsat una mica, vos l'hagi
Però és que és realitat i jo crec que és important que els ciutadans sàpiguen ser realitat per estar...
ben informat i per tant estic sota la disposició vostra es tancar-ho de menester per poder aproxitar i explicar les bondats o objectives que té aquest canvi d'escenari Beníssim, Llorenç Lloren Pou secretari d'Economia i Finançament del PSI-PSOE moltes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània continuem amb aquesta conversa un altre dia moltíssimes gràcies
Perfecte, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Ens queden moltes dubtes i, si m'ho permeteu, audiència, continuarem instal·lats en un escepticisme important. Però bé, està bé que quedin enregistrades aquestes coses. On anem...
Escoltar el que vos avançàvem abans. Escapita el número 10 de Mallorca, un futur amb mirada jove. Ara és estorn d'un jove que nom Harry James.
Mallorca és terra de mar i de muntanya, de tradicions i de modernitat. Una illa que ha viscut molts canvis i que encara en viurà molts més. Però com serà el futur d'aquesta? Aquesta sèrie de podcasts Mallorca, un futur amb mirada jove, vol escoltar la veu de les generacions joves.
Què en pensen sobre l'illa on viuen? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen? Però també, quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor?
Entrevistem avui en Harry. Harry, com estàs? Molt bé, gràcies. Molt de gust. Si jo et demanàs que t'haguessis de definir en dues paraules, en quines paraules te definiries? Uf, jo mateix, dues paraules. No m'has dit que diràs això.
Curiositat i... Curiós i obert pot ser? No ho sé, això és les primeres paraules que m'ha sortit. I obert per què?
Perquè la vida és molt més rica si tens una atitud de curiositat per a tota la gent i a tota la cultura. La cultura és una riquesa i has d'escoltar i aprendre d'altra gent per enricar la teva vida i les vides d'altres, no? Comparteixi-m'hi tot. Ara bé que t'havia dit que no et faria aquesta pregunta, però ara respon molt bé.
Està bé, està bé. Improvisarem. Molt bé, i tant, i tant. És el que hem vingut a fer. Vols contar alguna cosa sobre tu o sobre la teva vida?
Vaig naixer a Anglaterra, clar, i després d'un poc de temps en uns països com Vietnam, en els meus anys 20, 21, 22, 23,
vaig visitar Barcelona perquè tenia amics d'allà que vaig conèixer en Londres abans i a través d'ells vaig enamorar-me amb la cultura catalana, la llengua, les festes, Sant Joan, tot això. M'han mostrat moltes coses i per això això és el trajectori de la meva vida per arribar aquí.
I ara aquí, a Mallorca. A Mallorca, sí. Vaig conèixer la meva dona a Barcelona i això era... I te vas tirar cap aquí. Sí, sí. Clar, és que els mallorquins és això. Estiran cap allò que és nostre. Exacte, sempre tornen a Mallorca i els principis anys aquí
vaig trobar que és un poc diferent de Barcelona, molt diferent de Barcelona, i tenia els meus dubtes, però una altra vegada vaig començar a veure totes les coses que tenen aquí també, i la tramontana,
Clar, les tradicions que teniu aquí són increïbles i ara sento molt en el meu llar aquí. Sí, en el meu llar, igualment que a Anglaterra. Jo ho sento ara, però sap que...
Per tot que ser, d'una manera comprensible, el meu Mallorca no és perfecte. I sempre anem aprenent, no? Clar que sí, la vida és això, la vida és anar aprenent. Molt bé, parles que Mallorca s'ha convertit en la teva nova llar, no? Però, com tot, té les seves coses bones i les seves no tan bones. Començarem parlant de les no tan bones.
Comencem amb Mallorca amb una mirada pessimista. Per acabar d'una manera més positiva. Si jo te demanés quins són els principals problemes que té Mallorca avui actualment, quins diries que són?
Podria ser que a vegades la veritat és que jo veig que els problemes i els positius a vegades són tan connectats que és difícil de dir, no? Perquè sí, és clar que la llengua i algunes parts de la cultura són vulnerables, però el que passa és que això dona ànims per a la gent de protegir coses també, no?
i per jo l'orgull que els meus amics i la gent que jo conec tenen per ser tramontana, per exemple, i per protegir la tramontana és molt fort. La veritat també és que a vegades el govern polític no tenen els mateixos estandards i interessos que tota la gent.
i que estan construint moltes cases a Sitra Martana, per exemple, i que a vegades estan canviant les lleis per fer noves construccions en aquestes zones, inundables també,
podria ser que això és una lástima. Hem de protegir tot això que tenim. Dius això que és una llàstima, però és que a la llarga es pot acabar convertint en un problema important. En quin sentit creus que això pot acabar es detonant d'un problema?
La població està creixent molt ràpidment de Castellia per browns complexos i...
arribarà a quinze anys de 1.5 milions d'habitants. I és clar que això és insuportable.
tenim una crisi d'habitats i en lloc de... Ai, això és difícil de... Perdona, mas de donar uns temps per pensar. Espera, un moment. Tranquil. Vull dir que...
Parlant de la crisi d'habitatge, que cada vegada més és més difícil poder accedir a poder pagar un lloguer. Sí, clar, un lloguer. Ni un pis... Els joves, malgrat si és una persona singular o una parella, ells no tenen esperances de comprar una casa mai. I si...
Jo veig que hi ha un poc de desigualtat aquí, perquè clar, la gent que ja tenen cases, que són de famílies mallorquines, que tenen aquestes cases, sí, poden mantenir això, però és quasi impossible de la gent amb els salaris de Mallorca accedir a la primera etapa d'aquest...
D'emancipar-se, no? De sortir de casa dels pares. És així. És un problema i realment vigent i molt present.
Sí, a part d'això, clar que quan construïm més i més cases en llocs quasi salvatges de la naturalesa ara, té un gran impacte sobre la biodiversitat i és just un punt, una manera en què la societat funciona, no funciona
perfectament aquí. La Posidònia que està vulnerable també aquestes coses són molt importants. El que també he dit és que això li dona ànims per gob i gent així
fer tota la feina increïble que ells fan i donar les solucions i els problemes, les fortaleses i les debilitats a vegades són molt, molt connectats. Van lligats, sí. Perdona, a vegades xerrem molt i... No! Ara aquí i ara en xerrant-te. Mira, te plantejo una altra pregunta. Què diries que és allò millor que té Mallorca?
Perdona, pots repetir aquesta? Què és el millor que té Mallorca? O allò que t'agrada més, per exemple?
El millor que té Mallorca. Teneu uns paisatges tan guapes, mar, muntanya, però la veritat és que el que jo veig que és increïble, que jo vinc d'Anglaterra i que he vist aquí que és tan bo, és les festes que teniu.
Sí, les festes de Montuïri, de Sant Antoni, és increïble veure com els nens canten aquestes cançons que ells com una cultura heu cantat per cent anys. Sí, que ha estat generació rere generació que han anat ensenyant això i ho han transmès això de pares a fills.
Sí, sí, i molts dels països de tot el món estan perdent el que és individual i distinc d'aquestes cultures i sabeu com guardar coses i com fer festa junts i com celebrar junts.
Jo veig una societat en unes maneres molt cohesives, de cohesió, i és increïble veure en les places com canten molta gent i això és una alegria. Segur que també t'has donat l'oportunitat de formar-ne part de tot això, no?
Exacte, sí. Jo crec que quan la gent comença a demanar els detalls d'aquestes coses com són les paraules de Sant Antoni, com puc cantar també. El interès de la llengua
És una altra fortalesa que té la gent mallorquina. Els orígens de les paraules, la història de les paraules, les expressions, frases fetes... No veig que moltes cultures... Li donen tant importància, no? Sí.
Són dues coses, no? Festes i l'amor, l'encant per la llengua. M'agraden. Molt bé. I si jo ara te demanàs, Harry, quines coses bones poden passar a Mallorca de cara en el futur? Ara ja hem canviat, eh? Ara ho veiem de manera més no tan pessimista ni tan negra, sinó com a...
Aquesta visió més positiva de Mallorca. Has parlat de l'amor per la llengua i la cultura, per tant potenciar-les, no? Però tu a títol individual, per exemple, què pots fer a partir d'avui per fer de Mallorca un lloc millor? Que segur que moltes coses ja en deus agafar.
Jo crec que la cultura no és una cosa individual, no és una cosa passiva. Hem de participar en totes les coses que hem de generar a nostra cultura.
Si és fer art, dibuix, o escriu poemes, o fer música, totes aquestes coses són les coses que... Enforteixen i tampoc, no? Sí, exacte. Tots han de fer poble i tots han de tenir...
Hem de trobar maneres de donar ànims per a la gent que està arribant aquí per participar i per celebrar el que és distintiu d'aquesta illa. Un missatge d'inclusió total, no? Sí, exacte.
És molt fàcil d'homogenir-se tot la cultura europea, però Mallorca és un cas, com moltes altres, de coses molt característiques i idiosincràtiques que són molt particulars i molt riques.
Llavors amb aquest missatge esperançador de convidar tothom a fer poble, sigui d'on sigui, acabem aquesta entrevista. Tots anem a fer poble. Tots anem a fer poble. Això mateix, vols repetir res, Harry?
Afegiries alguna cosa més a aquest missatge de tots anem a fer poble? He vist que Sant Antoni, no, no sé. T'agrada la festa de Sant Antoni? Molt, sí. I totes les altres, que també són igual de... Sí, sí, Sant Sebastià. Que no és igual que Sant Antoni, però cada any millor.
Llavors, tot home a Sant Sebastià. Tot home a Sant Sebastià i Sant Antoni. I... Sí, i totes les festes. I mercats. I a consumir per totes les quals. Sí, exacte. Molt bé. Moltes gràcies.
I molt de vi també, no? Això és una altra cosa que hem de promoure. No abandonem els camps d'aquest país, la cultura, la viticultura, l'agricultura i la cultura d'art, tots iguals anem a fer poble. Anem a fer poble i a fer cultura en majúscula. Exacte. Molt bé, moltes gràcies. A ti. Adeu.
Hem escoltat el capítol número 10 de Mallorca, un futur mirada jove, entrevista, conversa entre Maria Nadal i en Harry James. És el moment d'encetar, perquè són...
les 10 i un minut d'aquest dijous 15 de gener i, per tant, encetam aquí un nou capítol de curiositats de la història amb en Xisco Roger, aquí ja tenim connectat. Xisco, bon dia. Bon dia, com anem? Bé, has començat bé l'any...
Sí, sí, i tant, ni vols res. Sí, m'has constipat habitual i n'han fet tot. Ah, sí, això. En milloratge, no? Sí, sí, sí. Va, Boy Mordus és un personatge, bé, un personatge de talla mundial que, per allò que veig, va tenir relació amb Pollensa, no?
Sí, exacte. Aquest personatge s'ha estat a Cristi. Aquesta setmana, això s'ha comentat bastant, aquesta setmana fa 50 anys que mos va deixar. I efectivament, té una relació bastant directa amb Mallorca i més concretament amb Poyanza.
el problema d'apollensa d'Agata Cristi 50 anys de la mort de la reina del crim anem per feina si t'apareixis qui era en Agata Cristi i quina va ser la seva trajectòria repassar-me d'acord tothom sap que és una escriptora britànica molt coneguda per les seves novel·les de misteri
pels seus personatges de Poirot i de Miss Marple, i bé, el fet és que era una senyora que només, disculpa, però jo també l'estic tocat. Aleshores, tothom sap que era una novel·lista molt celebre, però clar, Ventura Seyent se l'imagina allà a casa seva, prenent el T...
i mentrestant s'imaginava els seus arguments de crims. En part, això té una certa relació, ella diu que les millors idees per crims li venien quan estava rentant els plats. Vull dir, en aquell moment li venien això que ho deia ella. Va ser una dona que va viatjar per tot, entre d'altres coses, perquè seu segon marit era arqueòleg,
i per sa feina d'ell també això li va donar una mica l'oportunitat de viatjar pràcticament per tot el món. Moltes de ses seves històries, això segurament a sa gent li sonarà, estan situades a països exòtics com a l'Egipte, a la zona de Mesopotàmia, al famós Orient Express, i si ella parla de l'Orient Express amb aquella famosa història portada al cinema d'assassinat a l'Orient Express és perquè el va conèixer en persona, ella va viatjar a l'Orient Express.
Això vol dir que va ser una dona que va viatjar molt. També es va dir que el públic és l'autora més llegida de tot el món, només després de la Bíblia i d'en Orien Sèspir.
La qual cosa vol dir que, efectivament, és una autora de Tània Universal. Jo, per fer, ja sabeu que en aquestes curiositats de la història, sempre aprofitam totes les recerques, les històries que jo vaig cercant, per reportar-li que surt aquesta setmana a l'Arabalears. I, efectivament, aquest és el reportatge que podeu trobar aquesta setmana, tant en paper com de manera digital.
que aquesta història de Gata Cristi ja s'ho vincle amb Poyensa i bé en Mallorca. Aleshores, ella deia, jo per preparar aquesta curiositat a la història i a la portella de la Gavalears, he fet servir, evidentment, diferents materials, diferents textos, diferents articles...
I entre ells s'autobiografia d'Annaqueta Cristi, perquè ella va publicar una història des de seva vida. I una de les coses que diu és que ella no recorda mai una cara. Era una fisonomista desastrosa, allò em passa igual. Però que en canvi sempre recorda bon paisatge. Ella deia, textualment, els llocs resten en la meva memòria.
Ara, no té res que veure, Xisco, però m'ha vengut en el cap la frase aquella d'en Groucho Marx, que diu mai se m'oblida una cara, amb vostè faré una excepció. Però amb vostè faré una excepció, sí. Venga, venga, Agatha Christie, quantes que va venir a Mallorca?
Bé, tot indica que va ser l'estiu del 1932 i que va passar, bé, un cert temps concretament a Poyensa. Aleshores, era un moment en el qual, evidentment, 1932, ho dic, estem parlant de fa gairebé cent anys, mos hem de situar a la Mallorca de l'època, que això del turisme, bé, pràcticament no existia,
Només hi havia gent, sobretot artistes, que sí, que se podien permetre de viatjar pel món, que tenien uns seus mitjans econòmics, tot i que la veritat és que Mallorca aleshores, això sembla mentida, però Mallorca aleshores, comparada amb el Regne Unit, per exemple, era baratíssima. I una cosa curiosa també, dins d'aquesta mateixa autobiografia,
que ella ha fet servir, ella també fa un llistat de les coses que més li agraden. No és molt llarga, són sis línies dins l'autobiografia, i entre les coses que més li agraden estava, i cit textualment, la llum del sol, anar a la platja, banyar-me i nedar.
O sigui, si vens a Mallorca, sobretot en comparació amb el clima britànic, que ja sabem que el Regne Unit té moltes coses bones, però el clima i la cuina no són entre aquestes coses bones. I llavors es sembla que ja se suposa que això va passar, d'allò més bé, en poder fer aquestes coses que tal li agradaven, que era nedar, la llum del sol, anar a la platja...
I, de fet, hi ha coses de la seva estada que no tenien gaire informació, però sí que hi ha testimonis que diuen que ella se va quedar enlluernada amb la paisatge de Puyensa i que també feia passejades fins al FARC, concretament en el port de Puyensa. I bé, en aquella època van venir altres intelectuals i altres personatges destacats, només va estar recordant Robert Graves,
que l'any 1929 va venir d'allà, a Mallorca. El que passa és que en Robert Graves és molt diferent, perquè en Robert Graves ja, a partir de llavors, es va establir un vincle indestructible amb Mallorca i amb d'allà concretament. I, en canvi, aquesta estada de Negatacristi, evidentment, és més puntual, més anecdòtica, si voleu. Xisco, que compta el problema Poyensen en Negatacristi?
Sí, d'acord. A banda que sabem que va ser per aquí, hi ha una història seva que la va publicar per primera vegada l'any 1935 i es titula Problema a Poyensa. Bé, el títol original en ingles és Problema a l'abadia de Poyensa, però tantes. Aquesta la va publicar
I després, molt de temps després, quan va fer un recull d'històries, va publicar un llibre, perquè Problema Poyensa és una història curta. No és una nabola, sinó que són pràcticament mil·línies, una narració. És curiós perquè, i perdoneu, perquè faré això que se diu entre cometes un spoiler, no m'agrada fer servir anglicismes, perquè en aquesta història no hi ha un crim.
Com el seu títol indica, és un problema, un problema important que s'ha de resoldre, però no és una història d'un assassinat. Quan va recollir aquestes i altres històries, va publicar un llibre que se deia Problema, Poyensa i altres històries. Alguna cosa vol dir que té una certa importància això que sigui, entre totes les històries de Tancata Cristi, una amb el títol de Poyensa.
Compte aquesta història, perquè aquesta no està protagonitzada per cap dels seus dos personatges més coneguts, que són Miss Marple i Correpo, sinó per un altre personatge seu, que també li va dedicar un parell d'històries, que es diu Parker Pine. També és un britànic i aquest és un personatge especialitzat, la seva habilitat és capaç de resoldre qualsevol problema que li plantegui.
Llavors es conta la història d'en Parker Pine, que arriba a Mallorca, insisteix, això és cap a l'any 1935, ve amb son vaixell de Barcelona, arriba a Palma i se troba a tots els hotels plens. Això és una mica al·lucinant, perquè, clar, tots els hotels plens...
Això pensaríem que seria dels nostres temps, però no, en 1935, palma tots els nostres plans. I això ho reflecteix aquesta història, vull dir, diu, és que Mallorca s'havia posat de moda i els americans, els inglesos, venien a passar les vacances. Això és a l'hivern, eh?
Alerta perquè és a l'hivern. I resulta que els hotels estan plens. Aleshores, Parque Pany només troba un hotel de ciutat, al centre de ciutat, només troba una habitació, que és un desastre, no té ventilació, i diu, no, no, jo aquí no me quedaré. I l'amo de l'hotel, s'ha encarregat, li diu, i què vol que faci? I què vol que digui? Cosa molt mallorquina, tot s'ha de dir, no? Aquesta reacció també...
Jo trob que és una mica un testimoni o una línia que Agatha Christie devia saber com són els mallorquins, que són un punt d'això de dir què farem i tant mateix, i tot això. Aleshores, què fa el Parc Empany? El Parc Empany ha d'acercar un altre espai, un altre lloc, una altra vila de Mallorca, on troba un hotel. Agafa un taxi i el taxista li diu, sobretot no vagi vostè a l'hotel Fermentó, perquè és caríssim.
I llavors es fan una volta per Mallorca, van al Cudi i a la fi troba un hotel a Pollença, troba un hotel que es diu El Pino d'Oro i allà a la fi troba la tranquil·litat perquè ell venia de vacances i ell vol estar tranquil. S'ha de dir que en aquest hotel Pino d'Oro els propietaris no saben parlar idiomes.
Cosa que, evidentment, els encarges dels hotels que no sàpiguen idiomes en el nostre temps seria molt al·lucinant, però l'any 1935 semblava que Mallorca era així. De fet, els hotels són estrangers. Hi ha alemanys, hi ha britànics, hi ha d'anessos...
I no tothom està tan encantat amb això, amb fer a Mallorca. De fet, hi ha un personatge que surt, una joveneta una mica extravagant, que diu que això és una illa horrible i que m'estic morint d'avorriment, tio.
Déu-n'hi-do. Bé, enllaçant amb això, com descriu la Mallorca de l'època i un poc de més detalls de on se va allotjar a Mallorca? Això està bé perquè clar, és que clar, estan parlant d'esport de Puyensa de l'any 1935.
i ella diu que això és un poblet de pescadors. Port de Pogensa, un poblet de pescadors, només hi ha un bar, hi ha unes poques botigues, i de fet, vull dir... El que passa és que allà mateix, en el Port de Pogensa, diu que hi ha una colònia d'artistes. I aquesta colònia d'artistes crida molta atenció, evidentment, dels mallorquins, perquè...
les dotes duen calçons, cosa, imagina't, les dones duen calçons l'any 1935, això era una cosa mai no vista, i de fet els jovenets, els joves estrangers que estan allà, en aquesta colònia d'artistes, van amb escabells llargs, amb boina, estan parlant tot el dia d'arte abstracte,
Per fet que aquest personatge per aquest any no només és l'esport de Poyensa, sinó que també va a Solla. Passa una setmana a Solla i diu que és una eina propagandística espectacular. Sobretot en aquella època diu que va passar una setmana a Solla molt agradable. El fet que parli d'un hotel en esport de Poyensa que se diu Pino d'Oro,
Fa pensar que l'hotel on se va llogar, quan va ser l'esport de Poyensa l'any 1932, devia ser un hotel que encara existeix i que se diu Illador, perquè això de Pino d'Or se sembla molt a Illador. Aquest hotel s'havia inaugurat justament poc abans de la seva estrada, el 1929,
i dius, ostres, se sembla molt. Però el problema se pega, i per això hi ha un cert dubte d'abon se va llogar, és que hi havia un altre hotel que se deia els Sis Pins.
i aleshores Espí no d'or podria ser els Espins per això d'Espí o podria ser Illador per això d'or per acabar de complicar la cosa encara hi ha un altre hotel el Maricel també al Port de Puyensa que probablement
seria el que ella cita com Hotel Mariposa, a la seva història del problema. Ara hi ha un Marisel per aquí, per cas català. Sí, jo crec que... Probablement és un nom que tindran uns quants... Sí, segurament. Molt per un establiment, per passar les vacances, sí. Això de Marisel queda molt bé. Escolta, noia de Cristi va tornar a visitar Mallorca.
No està del tot clar quantes vegades va venir. Ara, hi ha una història que, per cert, hi ha un altre reportatge que va publicar un company, l'Antoni Llaner, també a l'Arabalears. Ell ja va contar aquesta història. Ell va fer un reportatge sobre allò que se deia... Va haver un moment, això era en el 660, ja. Va haver... I, de fet, hi ha aquesta famosa cançó, El turista, el millor, 900, etcètera, etcètera.
I va haver-hi un moment en el qual es va fer això del turista millor. Aleshores, cap als anys 60, va venir, efectivament, el turista que ja feia millor. I va arribar en un avió, això era als anys 60, i va baixar de l'avió Negat i Cristi.
Però no era negre de Cristi, asturista o millor. Era una parella que venia en el mateix vol, també del Regne Unit, i aquesta va ser. Aleshores, sabem, o tenim la referència, que com a mínim hi ha un altre esplau de seva, molt posterior, dels anys 60, que també va venir per Mallorca.
Llàstima, no?, hauria pogut ser ella i aleshores, en fi, hauria tingut molta més ressò, no? Sí, sí, però en aquest cas no, no era ella ja de por sí, sense ser turista o millor, ja el fet que vingués a Mallorca era una cosa tan llistat de tantes i tantes persones rellevants que han passat per aquí.
Sí, sí. Xisco, quina pel·lícula basada en la novel·la d'Agatha Christie se va rodar a Mallorca?
Nat a Cristóbal moria el 1976, i mira, ho dèiem, ens comencem de tot, ara fa 50 anys de la seva mort, i molt poc temps després es va rodar a Mallorca una adaptació d'una de les seves novel·les, que és Mort sota el sol. De fet, el títol original seria més bé una cosa així com Maldat sota el sol, però bé, tant és. La qüestió és que aquesta és una història...
que se va rodar a Mallorca, això era l'any 1981, perquè, perquè, probablement perquè seu director en Wee Hamilton era enamorat de Mallorca. De fet, se va comprar una casa aquí i se va quedar a viure a Mallorca, Wee Hamilton. És molt conegut perquè també va ser el director d'algunes pel·lícules de 007.
I el protagonista, el que feia el paper d'Hércules Poivó, Peter Ustinov, també era una persona enamorada de Mallorca. I pot ser que, no ho sé, que per aquest vincre triassin justament Mallorca per ambientar aquesta pel·lícula. Es van fer servir, bueno, quan passen tantes produccions inspirades en novel·les de Gatacristi, el repartiment era espectacular.
A banda d'en Peter Ostinov, en James Mason, en Maya Smith, en Rodney MacDowell, en Diana Rick, que és aquesta que va ser protagonista d'una sèrie de televisió molt coneguda en aquell moment, que era Els Venlladors, i després per participar a la sèrie Joc de Trons,
en Nicholas Clay, que va fer de l'Ancelot a la pel·lícula Excalibur, i en Jane Birkin, que Jane Birkin ja coneixia Mallorca, perquè justament passava temporades amb el seu Molle Bonses, que era John Barry, compositor de bandes sonores per a pel·lícules.
Entre els escenaris naturals que es van fer servir pel rodatge de mort sota el sol, està la rinca de Raixa, cal a Forneix, el calor del Monjo a Peguera, cal a Dejar i Formentó, i també es van fer servir imatges de la dragonera. El més curiós de tot és que, tot i que la pel·lícula, els exteriors de la pel·lícula, es van rodar a Mallorca,
La història no s'ambient a Mallorca, s'ambient a Grècia, amb la qual cosa, com ha passat altres vegades amb altres rodalles, Mallorca ha fet com que era Grècia. És una cosa curiosa que N'Hércules Pogó investiga, evidentment, un assassinat, no me faltaria, i N'Hércules Pogó investiga qui és l'autor de l'assassinat, i el més curiós de tot és que
En cap moment són sospitosos els indígenes, o sigui, els grecs. No, no, no, no. Només són sospitosos els hostes que s'allotllen a l'hotel. A banda d'això, és una pel·lícula que va tenir molt d'èxit i, de fet, va haver una crítica d'un personatge bastant lleït en aquella època, David Hansen, a la revista Newsweek, que diu...
I sí, textualment, la pel·lícula de Wayne Hamilton és molt més efectiva com a anunci de Mallorca que com a thriller. O sigui que realment això era... De fet, va ser una promoció per si ja, estem parlant de l'any 1982, quan se va estrenar, i tant és així, tant és així, que a Hamilton li van donar un premi, un premi molt indurgent, com reconeixement de la promoció de Mallorca que havia fet amb aquesta pel·lícula.
Bé, això és tot una altra història, l'impacte de les produccions d'audiovisuals a Mallorca. Quina producció teatral mallorquina surt negat a Cristi?
Mira, els que sou a Palma, i gent de resta de Mallorca, perquè s'ha fet molt popular i aporten un munt d'edicions, això és una iniciativa de Javier Matessaz i altres companys, hi ha un cicle que es diu Teatre de Barra, justament ara a final d'any tornen a fer un... Això es fa actualment a la zona d'Esquerra Blanquerna, a Palma, d'acord? I es fa a bars d'aquí, de la zona,
i són peces curtes de teatre, tenen uns 10 minuts, un quart d'hora màxim, i al llarg d'unes quantes setmanes es fan unes quantes funcions. I en un d'aquests cicles de teatre de Barra havia una peça, que això era ja fa uns senyets, el 2021, que havia una peça que se deia una qüestió de principis, dirigida per en Bernat Molina,
amb Naina Cortés, que feia de Nàgata Cristi, i en Jaume Sureda, que feia de Poirot, una obra que estava superbé, molt divertida, jo la vaig veure. I Nàgata Cristi, la història de que Nàgata Cristi començava, per això se deia en una qüestió de principis, Naina Cortés feia superbé de Nàgata Cristi, i en Jaume Sureda de Poirot, molt divertida, i ella començava a imaginar-se una història, no?,
I Nèrcule ja estava pendent de quina... I després ja passava a imaginar-se l'altre principi. I, pobre Pogo, les passava molt putres amb els malets que la feia Nàgata.
Quin intèrpret d'en Poirot va estar molt relacionat amb Mallorca? Peter Ustinov. Ja he fet referència abans que el protagonista d'aquesta mort sota el sol fent dels personatges d'Hércules Pogo era Peter Ustinov, actor britànic d'origen rus. Va fer sis vegades de Pogo a sis produccions diferents
I, de fet, Nagata Christie tenia veritable debilitat quan Poirot deia que la seva autobiografia diu Poirot seguirà amb jo fins a la fi dels meus dies. I, efectivament, així és. Molt poc abans de morir, el 1975, va matar Poirot en una darrera novel·la que es deia justament Taló.
I a les seves memòries també n'ha d'existir. M'ha cridat molt l'atenció que els personatges que fan de Poigot sempre siguin homes molt corporens. Per exemple, en Peterustinot. Peterustinot feia més de 1,80 m. Ella veia en Poigot com més poca cosa, que seria molt més sedient en aquest sentit, David Xuxet,
que va protagonizar la serie de televisió, magnífica, inspirada en les històries de poble. En Peter Ustinov va estar 40 anys vinguent per aquí, per Mallorca, que se diu aviat. Primer se va comprar una casa, l'esport d'Andrats, i després va passar a venir cada any a s'hotel Formentó. De fet, si me permets una petita batalleta personal? Sí, clar.
en Peter Ustinov venia cada estiu a Sotel Formentó. I aquí hi havia, a banda despossat d'anar a Obregón i de les vacances de l'Emèrit i la seva família, hi havia dues entrevistes, i jo en aquelles èpoques feia entrevistes a un diari, i clar, quan venien es fa molts sols a l'estiu, i hi havia dues entrevistes que eren inexcusables cada estiu a Formentó. Hi havia d'anar fins a Formentó. Una era a Concha Velasco i l'altra era a Peter Ustinov.
Jo amb Peter Justino vaig tenir el plaer de fer-li un parell d'entrevistes i una de les tres primeres em va dir, vostè de quina banda és? Ja sabeu que jo som de Bilbao. I li vaig dir, home, del País Basc. I em va dir, però de Vizcalla o de Ipuscua? Déu-n'hi-ho, déu-n'hi-ho.
Ell parlava d'una barretlla de castellà i d'italià, però ell no se l'entenia bastant bé. I a banda de venir de vacances, també va, a l'Orquestra Sinfònica, l'Orquestra Sinfònica de les Balears, van fer un concert en el qual hi havia un paper, una intervenció, que era un recitador. O sigui, hi havia un text que acompanyava la música i li van dir, senyor Ustinov, no sé si cantaria molt que pogués venir i tal, o molt, per suposat. I va venir i va actuar amb l'Orquestra Sinfònica de les Illes Balears.
Mira, jo tinc una amiga, Amparo, que ella és de Burgos, però el primer que va fer, tot d'una, que va venir a Mallorca, s'aprende català. I bé, en Peter Dostinov va fer moltíssimes coses, vull dir, llaterics, recitadors d'orquestra, però és que a més escrivia llibres, va escriure obres de teatre,
I havia escrit un llibre que se deia, que estava publicat, traduït en el castellà, que era El vell i Mr. Smith, que era la història de dos personatges, El vell i Mr. Smith.
I jo vaig comprar aquest llibre i li volia regalar la meva amiga Amparo i vaig aprofinar, que me trobava amb Peter Ustinov, i li vaig demanar, mira, senyor Ustinov, per favor, me'l podria dedicar la meva amiga. Ah, sí, sí, per suposat, per suposat, com se li diu la seva amiga? I dic Amparo. I dic, mire, Amparo s'escriu A, M, i me diu, jo sé perfectament com s'escriu Amparo. I li va fer la dedicatòria.
extraordinari, extraordinari sí, sí, era un personatge molt molt singular i ja te dic, un home d'una cultura i molt amable encantador jo m'imagino que estava que li fessin entrevistes fins als nassos però sempre rebia tota la gent de manera molt amable i home, per venir 40 anys a Mallorca aquest home estava totalment enamorat de filla sens dubte Xisco Brecabà quina música...
Bé, aquesta era previsible. Quina música, Mordus? Home, podria haver estat qualsevol música de les pel·lícules inspirades en novel·les que tant existeix. Però ha pensat que a segons la sonora d'una sèrie que va tenir molt d'èxit, bé, quan se va posar a la televisió de l'estat i tal, que s'ha escrit un crim.
És una sèrie de televisió americana, protagonitzada per Angela Lansbury, i Angela Lansbury fa d'una escriptora de novel·les policiaques, la qual cosa mos fa pensar també molt en Negata Christie. Una escriptora de novel·les policiaques que al mateix temps és capaç de resoldre crims.
De fet, en un d'aquests episodis, perquè per pura casualitat fa poc que veia un dels seus episodis, està rentant els plats, i quan està rentant els plats, li ve la idea, ostres, ja sé què és el que ha passat, i ja tinc l'explicació de l'assesinat. I d'un autèntic homenatge, no? Sí, i va pensar tot d'un nant, la catacrística, i quan rentava els plats era quan se li acudien quan li venien les millors idees de crims. I ha pensat, home, la música de la sèrie de ser escrit un crim podria ser dient per aquest cas.
i de l'escoltam mentre t'agraïm moltíssim una vegada més aquest nou capítol de curiositat de la història basat en els teus reportatges a l'ara.
No, moltes gràcies a vosaltres i, efectivament, com tu dius, si encara voleu saber més coses de Negatacrist i dels seus vincers a Mallorca, i concretament en Poyensa, teniu el reportatge que surt aquesta setmana a les Balears, tant en paper com a la seva edició digital. Gràcies, Xisco. Gràcies a vosaltres, una ferrada.
Gràcies.
Fins demà!
Mon cor estima un arbre més bé que l'olivera, més poderós que el raure, més verd que el taronger. Conserva de ses fulles l'eterna primavera, lluita amb les ventades que tupen la ribera com un gegant carrer.
No guaita per ses fulles, la pla enamorada no va, la fontanella, ses ombres a basar, més bé un gir d'aroma sa tessa consagrada i li dóna per terra les carpes serralada per font la immensa mà.
Quan lluny damunt les ones reneix la llum divina, no canta per ses branques l'oceic en captivam. El crit sublim escolta de l'àguila marina, o de volta o que puja sent l'ala gegantina, remaurà son fullam.
Del llim d'aquesta terra, sa vida no s'ho senta, revincle per les roques, sa poderosa arrel, té pluges rosades i dents i llum ardenta, i com un vei profeta repeta i s'alimenta de les amos del cel.
Abra sublim del geni, des de la viva imatge, domina les muntanyes i aguaita l'infinit. Per ell la terra escura, més vols de som ramatge, del cel que l'enamora i té el llamp i l'oratge, per glòria i per delir.
que quan alloure premula les ventades i sembla entre les cua que tombi el seu penyà. Llavors ell riu i canta més fort que les donades i pensador esforça damunt les nubolades. S'acaba ella en rellà.
Abra'm un cot amb vaja sobre la terra impura, com a penyora santa dureix el teu record. Lluitar constant i densa, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura. Oh vida, oh noble sol!
Amant, ànima forta, es passa la boirada, i arrela dins l'altura, com l'arbre d'espanyals, veuràs caure a tes plantes la mà del món irada, i te'n saps tranquil·les, mirar-nos la ventada, com l'audor d'escamorea.
Com lauda els temporals. Com lauda els temporals.
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començam el 2026 amb un nou sopar-colòquia de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Se Creu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Som el bon dia i bona vida, dona mediterrània. Abordam ja la recta final del programa d'avui i ho feim amb en Jaume Sastre, qui ja saludam. Jaume, molt bon dia. Bon dia, tomeu. Jaume, enhorabona en primer lloc, clar. Bé, gràcies. Enhorabona i en el mateix temps és una responsabilitat.
És una responsabilitat, és un repte, és un desafiament. I bé, però bé, s'ha de fer el que hem de fer. Sí, Jaume Sastre ha estat elegit president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Jo crec que, Jaume, poden coincidir en que tots els que t'han precedit han fet una feina molt bona.
Sí, en la Marintònia Oliver, en Tòfol, Solent, en Madrid de Miquel i en Joan Planes, i per tant espero no defraudar i estar a l'alçada de les circumstàncies i dels precedents que hi ha.
no sé, bé, jo crec que distingirem el que ets la secció d'aquí si la vols continuar fent i la teva presidència però sí que la meva podem començar avui perquè res, si pot donar dues pinzellades de per on començaràs de quin creus que hi ha les línies però bé, ja te dic que ja te farem una entrevista pròpiament com a presidenta
Més que res, explicaré que és el que m'ha dit de la presidència de l'SM. Hi va a les eleccions, en Joan Planes va decidir després de 4 anys que no continuava, i al secretariat, jo som 4 persones, dic un passat, me'n van reunir, i...
I s'havia de triar president i bé, no hi havia cap candidat que ja ho tingués decidit abans d'anar a la reunió i amb veure la situació doncs vaig dir que si no hi havia ningú que ja ho hagués de president que ja estava disporat de seró.
i vaig dir, bé, en fi, no, que m'ha dut a dir a ser president, doncs, és que, per unanimitat, és secretariat, m'ha dit, endavant, si tu estàs discolat, endavant, perquè he fet aquesta passa, doncs, perquè estava en una situació, to meu, que ja hem parlat totes vegades, que...
S'independentisme no viu el moment de l'any de set, ni l'any d'avui, ni l'any de nou. L'ofensiva espanyola que ha posat a prova els nostres principis
i també la confiança en els nostres mètodes, és a dir, hi ha gent dirigents de partits polítics, sobretot dels principats, que se declaraven independentistes i la repressió el va fer en varià de rumb. I bé, a Espanya ens ha fet mal, això és innegable,
ens ha posat a prova, però també he de dir que Catalunya, el processisme, el procés, digueu el que vulgueu, ha posat a prova Espanya i l'ha desplegada. I hem de ser molt conscients del que ha passat i també de la nostra força. No hem aconseguit la independència, però Espanya, digueu-me,
ressalt de poder d'Espanya, doncs avui en dia no està a l'alçada del Batum. Ha començat per la monarquia, continuant per els partits polítics Poliboi, Polidolen, PSOE, PP, Vots, Sumar, Podemos. Pensem a quin prestiguit en aquests moments
la justícia, la guàrdia civil, la CNI, la policia, el tribunal de comptes, la ciència tributària, els diaris, tot això... Bueno, en aquests moments hi ha una certa guerra civil a dins Espanya i està provocada per Catalunya, per...
per ser d'independència, no? Hi ha un fiscal general condensat de la carrera judicial, etc. Aleshores... D'això que dius, en Rubalcaba, que era un home d'estat que no se pot ser més home d'estat... Sí, sí.
va fer unes declaracions públiques on va dir hauran de pagar un preu molt alt per mantenir solitat d'Espanya però estan disposats de pagar el no. Però era consciente que no els hi sortiria gratis.
No, no, no, i nosaltres hem de ser conscients que també hauran de pagar un preu, i vull recordar, ara que som president de l'ACM, que els primers que vàrem de tenir vàrem ser en Jordi Sánchez i en Cuixart, el president de l'ACM,
de l'ANC i de l'Ànium Cultural aleshores jo ja fa any que tenc una carta escrita que a mi i meus tenen de màxima confiança que per fer públic quan me detenguin vull dir, no mos aturarem això ha de quedar molt clar i en aquests moments en què insisteixo no tinc cap problema reconèixer que l'independentisme encara no ha tocat el fons
i que estem en hores baixes, però ens hem de recuperar, ens hem de reagrupar, ens hem de rearmar ideològicament, i més que ideològicament, argumentalment, estem carregats de raons, i hem de perseverar i lluitar fins a arribar a l'objectiu que la descolonització és independència.
i hem de saber que hem de pagar un preu jo crec que els nostres dirigents els 17 no estaven preparats psicològicament per tot el que us va venir damunt o sigui
Quan te parlaves amb ells prèviament deien que sí, però no, llavors van fer figa. No, estaven preparats psicològicament per una detenció, no estaven preparats psicològicament per ser linxats. Recordo aquella frase, és impensable, és inimaginable, és inconcebil que Espanya dins d'Europa faci segons què. El tenim a punt de guanyar, ja han guanyat...
i s'ha demostrat que Espanya, jo ja ho veia venir, el que passa que no ho deia perquè no m'agrada fer-la com pixa-festa, no? I de part que jo en tenia molt poca informació,
de sobre l'estat major i del que realment se feia. Però allò se feia amb molta confiança, perquè l'octubre va ser una gran victòria perquè la Guàrdia del CNI no van trobar ni urnes, ni paperetes, ni sense laterals. I per tant va ser una victòria històrica i que no se pot tirar per sa borda.
I s'ha de dir, Jaume, que sembla, per informació, bé, el llibre d'en David Madí i qualsevol altra banda, donen informació en el sentit que Europa hauria aturat encara una miqueta la barbària espanyola, és a dir, que en part, si en part, encara hagués pogut saber... Ningú pot fer per tu, ningú no pot fer per nosaltres,
si nosaltres prèviament no ho vam defensar fins a les últimes conseqüències. És a dir, ningú va poder reconèixer-se a la República Catalana perquè el dirigent no la van defensar fins a les últimes conseqüències quan tenien tota la gent mobilitzada, unida i entusiasmada, disporada a defensar el Palau de Senyoralitat i el Parlament, com van defensar els col·legis electorals. Aleshores, per què he fet el pas a dir, bé, si no...
Si no ho vol ser ningú, jo estic disposat a fer de president.
Doncs mira, perquè no puc donar passada, que tota una trajectòria, tota una experiència acumulada per l'independentisme ja de l'any 1968, quan se va crear el PSAN, i a Mallorca teníem persones com Tomeu Fiol, Miquel Abadell, en Joan Chegles, en Toni Serra, en Vial Majoral, en Pere Sant Pol, que s'hi va afegir en el final, i després va venir el PSM, i després va venir Catalunya Lliure, i l'MDT, i la Crida...
i després va venir Esquerra Republicana de Catalunya, en Sant Andreu, en Balutxo, en Joan Mir, en Pep Palau, i després el Lopi per la independència, i l'ACM, i entens? Que tota aquesta experiència acumulada de lluita, que això acabi en no res. No hi pot donar passada.
He de declarar-me vençut i, per tant, escoltau, jo posaré tot quan pugui per continuar la lluita i no només continuar-la, sinó recuperar la iniciativa, passar l'atac,
Sí. I, en fi, ja què sé, no? Ara, l'altre dia, Tomeu, la passava a papers antics, no? Sí, sí. I vaig trobar una entrevista a l'Estou de Mallorca. Sí. No sé si la vas fer tu, de l'any 90. De l'any 90 podria ser. A Don Jordi d'Escaldà.
Sí, l'hi vaig fer jo, l'hi vaig fer jo. Bé, en Mateu i jo, tots dos junts. Perquè els nostres oients avui no saben qui era en Jordi d'Esquerlar, en Jordi d'Esquerlar era un noble mallorquí que reconeixia l'unitat del català i a més a més de Catlar, el seu llinatge venia del poblet de Catalunya del Nord, que era de Bona Prada, com fem?
per tant és un exemple de la noblesa que va venir amb en Jaume I catalana i que era verament conscient de la catalanitat de Mallorca va ser coronel de cavalleria de l'exèrcit bé, ho va entrevistar i un moment determinat aquest home que ja és mort que era va ser borbònic va ser
era molt amic d'on Juan. Era militar aquest tio? Era militar, era militar, coronel. Aquest home després va seducer i va acabar dins l'Unió Mallorquina. Doncs aquest home una pregunta que li feia diu, diu, doncs Jordi era escaldar, diu, a mi m'agradaria una Mallorca independent com Malta, però aquí no hi ha consciència.
Però una vegada les autonomies hagin arribat al seu sostre, l'unitat d'Europa, i la unitat d'Europa estigui assegurada, el país dels catalans, país dels catalans, per lògica, tenen molt de futur. Espanya, dintre d'Europa Unida, es diluirà. No s'ha complit aquest...
que és, no?, auguri, que Espanya dins d'Europa on hi ha de sortir, però aquí teniu un militar mallorquí noble que m'agradaria una Mallorca independent com Malta, això ha publicat dia 15 d'octubre de l'any 90, és a dir, que fa 35 anys, no?
Aquest home era tio padrí, m'apareix d'Antonio Alemany i per tant també parent dels Dezcallars, que se diuen Dezcallars, que això ja d'Escaldà ho van traduir per Dezcallar, d'en Jordi Dezcallar i de l'altre que han estat... Sí, sí, que ha estat cap del CNI. Va ser cap del CNI. Bé,
Vull dir amb això que a Mallorca tenim botifarres, com el general Fulgencio Coll Buixer, descendent del Conde de Sant Simón, nobles franceros que van enfullir de la revolució i van acabar a Mallorca, que són uns fatxes i són uns botifarres, que botifarres ve de botifler, ve de borbònic, no?,
Perquè clar, d'Escaldàs, històricament, el Marqués del Palmer, el Marqués del Palmer era un títol que ve de justicistes, és a dir, durant la guerra d'assortació espanyola. Se varen mantenir fidels... No, no, però és que va ser, no record el nom,
del dirigent el que va crear va concidir el títol de marquès del Palmet després el Felipe VI se'ls va carregar i no va ser fins a l'any 1810 és a dir, un segle després que els Borbons van incorporar van perdonar en certa manera en els ostrichistes nostres
i els demanen reconeixer el títol que els havia concedit el pretendent de la corona. Pot ser que el primer marquer del Palme fos en Guiem, Abrides, Calllà i Serralta?
és de 1708-1707, si és aquest, si mires la data, jo ho he mirat un poc abans de començar, d'acord? I bé d'aquí. Va, nosaltres... Aquí me surt, diu, el Tito ho fotorgat per primer cop el 5 de juliol de 1707, gràcies al suport de la família d'escalar al bàndol austriacista. Exacte, exacte.
La victòria de Felips V deixa sense valor, Guillem d'Escadlar i d'Olesa diu aquí. Bé idò, el que nosaltres vam fer dint l'estel de Mallorca, vam tenir l'estratègia de fer cas amb aquesta gent perquè per una banda hi havia Antonio Alemany d'Escadlar que era gonell anticatolista i nosaltres li tiràvem en cara al seu oncle.
Tu, aquí tens el tio que parla de païros catalans i parla de Malta i parla que ell li diria que fóssim independents. I ara tornem a parlar de Malta, però aquest home fa 35 anys ja parlava de Malta perquè Malta, doncs,
ets colònia britànica, un punt central era el tema de sa banda de sa terra en els estrangers. Bé, tot això acumulat m'arrabel que això quedi no res. Repassant aquests diaris i això, he trobat, ara que es parla tant del tema de sa habitatge i de sa banda de terres, que...
sortia a l'última hora que hi ha un parell de pobles on ja tenen més terres que els indígenes, l'any dia 15 d'octubre, en el mateix número que on hi ha això de Don Jordi, vaig reproduir unes declaracions de Llorenç Baquer, que aleshores era el president del Col·legi de Propietat Immobiliària.
estic parlant de fa 35 anys, i diu, en qüestió d'inversions estrangeres, no hi ha dubte que a la zona de Cala 2, Santanyi, etc., es pot parlar d'una autèntica màfia que ven, compra i lloga xalets i apartaments. Des del moment que un mallorquí es troba estranger a la seva terra, i per sentir la seva llengua ha de sortir de dos quilòmetres de la seva zona, no vol viure en un lloc així, i fuig d'aquest ambient.
Aquell mateix any, el Consell d'Agricultura i Ramaderia, Pere J. Morell, va reconèixer públicament a la premsa que els estrangers han començat a colonitzar el camp bellorquí.
I jo vaig afegir, mentrestant, poden llegir a la premsa notícies com aquestes. El Palau de Sant Martí de Vilafranca de Bonany, construït a final del segle XIV o a principis del XV, i que sempre ha estat propietat de la família Sureda, que ja figura al llibre del repartiment de l'any 1230, ha estat venut juntament amb una extensió de terreny que supera el mig milió de metres quadrats el grup d'anès Kurt Sorsen-Tolen-Price.
L'import de l'operació puja al 2.000 milions de passadores i s'ha destinat a l'hotel de Lúcia i a Can de Gol.
I el mateix es pot dir de les fintes Conracha, que finalment no se va vendre, la Serra d'Alfàbia, Sonnet, Apuipunyent, Camp Moragre, Santa Maria, Montcaire, Fornodut, etc. Els estrangers, alemanys, Països Baixos d'Eneros, per aquest ordre, van invertir l'any 1989 un 300% més que l'any anterior i van comprar un total de 31.730.369 metres quadrats
de Balears i acabava dient i mentrestant el president Canyelles com si res fos estat se'n va a Londres a promocionar a London Bow Show Balears com a segona residència dels europeus això fa 35 anys escoltau
Hem arribat a un punt que els dilluns, pegam un cop de puny de Montsetau i morfem valer i tractam tots aquests temes que estan avui en dia, cada dia surten d'una manera o altra en els mitjans, el diari de Mallorca diumenge 3 o dissabte, que en Suárez havia intentat o volia limitar
sabent de terres d'estrangers, però que els agents immobiliaris el van aturar, etc. Tot això només es pot solventar i solucionar a través d'un plantejament independentista. Exacte.
A dins d'Espanya no hi ha res a fer. Nosaltres vam entrar a Europa a través d'Espanya i com una colònia d'Espanya. I, per tant, només tenim una opció que sortir de la Unió Europea per, una vegada fora, plantejar moltíssim interès a tornar a la Unió Europea però amb les condicions que garanteixin la supervivència de la nostra nació, de la nostra cultura i de la nostra economia.
Sí, sí. Jaume, hem de tancar, hem de tancar. Bé, tindrem moltes ocasions de parlar. Sí, mira que t'ho volia demanar pel tema d'estatsistes i pel tema de sumar, però bueno, ja en parlarem dijous primer. Ara he intentat explicar que s'ha de tenir perquè he fet aquesta passa. Beníssim.
per dur les coses a s'enfronten, no per fer aquí regionalisme. Ha quedat clar. Jaume, gràcies. Salut. Salut. Adéu.