Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
From the heart of Bedstack, W-E-L-O-V-E. Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno. I cursa de l'ocat, amb ollot d'avorroa. Asco escoltant, tatuatori. Banyau cabica, i vinc seco. Asacant xepe arditoso. Eta pa sultant, amb ollarequin. Ves que t'anar viscor roto.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també a onamediterrania.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel de publicació en paper, l'estel també.
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Tu no sap què passa, que van boges per tu. És que ells no saben el que vaig descobrir, quan erençant i et feies pipí, la nostra mà et posar sucre al pitó. I totes estan boges per tu. I totes estan boges per tu.
Baixes a la pista i ets un xou de debò. Fora tots els catxes que t'obtens un bombon. Joem-nos-en el sucre, volen tindre un fill teu. I és que ser dolç també és una creu.
Divendres 20 de febrer de 2026. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Tot d'una vos posam el dia en quant a actualitat i ho farem a través dels títols que ens ofereixen Hores d'Ara, Diari de Balears i Vila Web. A continuació, escoltarem la col·laboració que ens envia cada setmana a Francisca Grimaldt
i també tindrem diverses seccions més d'aquest divendres, com Noves i Parès, amb en Joan Lillo, Música amb Amor, amb en Aina Amor, Bon Dia Poesia, amb en Pere Perelló i Nom de Déu i en Pep Lledó. I també tindrem moltíssimes altres...
continguts, entrevistes, que vos anirem d'arbalant a mesura que va i passant aquest dematí. Arribarem fins les 11. Vos convidam a fer aquest viatge d'aquest dematí aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada o també...
onamediterrania.cat. Anem ja a escoltar quins són els principals titulars que ens ofereixen hores d'ara a Vila Web. Començam per Diari de Balears.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
A Diari de Balears, malauradament un dia més encetam la portada amb un nou cas de discriminació per raó de llengua. En aquest cas, a la cafeteria Terminus de Palma, que li van dir a una clienta que no la tenien per haver parlat català. Això és Espanya i aquí es parla espanyol, li van dir.
un cas que s'assuma a tots els que s'han denunciat durant el mes de febrer i que han fet, han provocat que aquesta qüestió arribi al Parlament. Una altra cosa és que Namarca Prevents no hagi estat capaç de donar una resposta satisfactòria per a la gent que pateix aquestes discriminacions.
Més qüestions. En marxa a les jornades la protecció dels drets lingüístics, reptes actuals i propostes. A Diari de Balears podeu trobar una petita crònica de com va anar la jornada d'ahir i el programa previst per tot el dia d'avui.
Una altra qüestió destacada. Mort un home després d'haver estat reduït amb una taser per la policia espanyola a Palma. Amb un article complementari d'en Gisela Badenes titulat L'ús abusiu de les pistoles taser i les conseqüències mortals. La Institució de les Lletres Catalanes i la Taneu Barcelona es faran un homenatge a Joan Alcover.
Semblança biogràfica d'Emili Dardé per l'Ina Moné a Can Alcover, brevíssima crònica, gairebé un apunt per deixar constància d'aquest acte, d'aquesta conferència d'en Alina Moné presentada per en David Ginart.
També en clau econòmica una crònica d'en Enric Pozo. La Fundació Roger i Villalonga de Pollensa va acollir una jornada de cooperatives. Tots els detalls els teniu en aquesta crònica que signa en Enric Pozo.
sancionen el Mallorca amb 20.000 euros de multa per culpa del grup de suporters. Resulta que des de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància han trobat que el club Mallorca...
afavoreix l'entrada a l'estadi d'alguns subjectes violents i ho ha castigat amb aquesta multa de 20.000 euros i és com destaca diari de Balears el tercer any consecutiu que multen el club per donar preponderància als ultres violents
La revolta de les mares. Què significa avui sa mare? Aquesta és també una ressenya d'un llibre que acaba de sortir titulat La revolta de les mares, assalt feminista a la maternitat amb l'autoria de Nalaia Gordi, periodista i comunicadora. Un llibre que donarà que parlar.
Esporles implanta la recollida de vidre porta a porta. També informa a Diari de Balears que requisen senyeres i estelades als Jocs Olímpics d'hivern, incomprensible acte de retallada de llibertats que s'ha produït en els Jocs de Milà.
Catalunya presenta una esmena perquè el català compti en la regularització extraordinària de persones migrants i, malgrat la davallada en l'ús social del català, la llengua es troba en bona posició en l'àmbit digital.
reclamen urgentment una llei que protegesqui els consumidors de les discriminacions lingüístiques a les Balears. I Podem diu que, davant la voluntat nazi de proens de remigrar, començam una campanya per la regularització.
I també recordem que hi ha un vídeo a la portada on s'avou un símbol que s'enfonsa a la bandera espanyola de la plaça de Colón de Madrid. S'esqueixa i cau. Cinca aniversari del supermercat cooperatiu Terra Nostra. També mos informa en el diari de Balears que el director artístic del teatre principal d'Incan, Miquel Àngel Rayó,
candidat als Premios Max 2026. Guaitam ara a la portada de Vila Web. Allà la fotografia principal és per Salvador Illa, que dona la mà en signe d'entesa
amb la presidenta de Catalunya en Comú, Jèssica Albiach. Tots els ulls sobre Esquerra Republicana, el pressupost pendent de les negociacions de l'IRPF, això és el que diuen des de Vilaweb,
També, la situació és insostenible. Els metges expliquen els motius de la seva indignació. Qui és Oriol Cardona, la segon català campió olímpic en uns Jocs d'hivern? I també destaca, Rui anuncia que demanarà explicacions al COI per la requisa d'estelades i senyeres als Jocs Olímpics d'hivern.
Més qüestions de les quals mos informa Vila Web. Nobles i diplomàtics, advocats i empresaris. L'escàndol Epstein sacsa la societat de tot el món i l'expríncep Andreu es alliberat després de gairebé 12 hores sota custòdia policiaca, també dins el marc de les investigacions pel cas Epstein.
La Fiscalia demana d'encausar per homicidi voluntari 7 investigats per la mort d'un jove ultra a Lió. I, en clau també internacional, ultimàtum de Trump. L'Iran té 10 dies per pactar sobre el programa nuclear.
Aquests són els principals arguments informatius que mos ofereix Vilaweb, que també ofereix una entrevista al sociòleg i gestor cultural Vicent Flo, que diu que moltes vegades les famílies són clans d'ocultació, diu Vicent Flo.
Ara retornem a la portada de Diari de Balears. Allà hi trobam els articles destacats d'en Pere Buenoc, que ho corba, vol dir refugi, d'en Joan Lledonet, la solució en mans del poder judicial, d'en Rafael Borràs, el 50 aniversari de la proclamació de la República Àrab Sagraú i Democràtica, el d'en Alila Tomàs, 90 anys del Front Popular,
El d'en Joan Vicenç Lillo, Casa, Hàbitats i Democràcia. I el d'en Mariu Verdú, és el moment d'associar-se i teixir xarxes a les Balears, diu en Mariu.
En Joan Vicenç Lillo, que té ara en portada aquest cas Hàbitats i democràcia, l'escoltarem a partir de la 9 i mitja en la seva secció habitual dels divanres noves i peres.
És el moment ara d'escoltar la predicció del temps. Sembla que a la fi s'acaben les tempestes al banco de moment, però escolta'm el que mos explica en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. Avui de matí encara esperem un poc de vent, perquè de cada migdia el temps millorarà totalment.
i tindrem un cap de setmana completament anticlònic, estable, d'un metge inclús amb unes boires i la mà s'ha tranquil·litzarà i no tindrem ben. Per tant, tens estable aquest cap de setmana i segurament gran part de la propera setmana.
Aquesta ha estat la previsió del temps que mos ha fet en Tomeu Mateu Canals. Li agraïm, com sempre, la seva tasca. És el moment d'escoltar uns consells i a continuació ja passam a obrir les nostres seccions d'aquest divendres.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Fins demà!
Bona nit.
Escoltem-me ara la nova columna, la nova secció que ens envia Francisca Grimald, que cada divany res. Bon dia, oients d'una mediterrània. Bon dia i bona vida. Aquesta setmana hem tingut de tot.
pluja, rues, alertes taronges, ones de 6 metres que posen el risc i el subministrament de que viures. I mentre miràvem el radar del temps han sortit unes dades que fan més por que qualsevol tempesta. 13.000 joves de les nostres illes viuen a l'estranger.
13.000 històries d'exili forçat per una economia que ens vol que embrés i ens negui el dret a ser amos de la nostra pròpia vida. Podem parlar d'aquesta Mallorca de Vidra. Una illa que venem com un búnquer de lutze per a turistes de tot el món.
però que s'esquerda per tot arreu quan bufen quatre ratxes de vent o quan un jove de 25 anys intenta llogar un quart sense ascensor de 30 metres quadrats a Palma i ha de fer anques enrere i tornar a casa dels pares mentre comença a mirar pisos per Astúries o per Aragó.
13.000 joves. Això no és mobilitat exterior. Estem parlant de la generació millor preparada de la nostra història. Gent que ha estudiat, que domina tres llengües, inclosa la nostra per descomptat.
i que quan surt al mercat laboral es troba que el seu futur és un contracte de fix discontinu a un hotel de la platja de Palma o anar a fer feina a un despatx de Berlín perquè aquí no hi ha lloc per a la intel·ligència, només pel servei.
Això és un problema d'humans sense recursos, no de recursos humans. I demanem la dignitat.
Com a societat estem fent una inversió ruïnosa. Pagam la formació dels nostres joves per després regalar-los a Alemanya, al Reino Unit o a Madrid. I, mentrestant, aquí seguim lligats al monocultiu turístic com si fos una fallició. La independència no és només una qüestió de banderes.
La independència és tenir la capacitat de decidir quin model productiu volem. I ara mateix no decidim res. Som esclaus d'una economia que expulsa els de casa per fer lloc als que venen de fora a passar-hi una setmana. I això és un desnonament col·lectiu. Quan parlant de dignitat
parlant de poder fer un projecte de vida en la teva llengua i a la teva terra. De joves que formin famílies, que mostrin als infants la nostra cultura, que els ensenyin a estimar qui som. La reglament escultura es cultiva amb oportunitats, no en discursos buis al dia de les Illes Balears.
Si volem un país viu, necessitem que la nostra gent hi pugui viure. No volem ser una reserva espiritual de vells i turistes. Volen ser una nació en futur.
I mentre els nostres joves fan les maletes, cada nova borrasca ens demostra que som vulnerables, molt vulnerables. Som un ircipèl·leg, som illenys. Això vol dir que, depenent del que arriba per mà i per aire,
Tenim uns gestors de la cosa pública que s'omplen la boca de turisme sostenible i de qualitat, però la realitat és que estem gestionant unes illes per un milió i mig de persones, més en milions de turistes que arriben cada any amb una insensatesa alarmant.
Tota la nostra logística depèn del vaixell que ve de València o Barcelona, sense voler ser conscients del canvi climàtic que és qui mana i qui manarà en el futur, pel que fa als subministraments a les botigues i als economats dels hotels. Mentrestants, hem abandonat el camp.
Han deixat que la pagesia mori d'inanissió. No tenim menjar que no hagi passat abans per un contenidor industrial. Aquesta és la fragilitat del territori. Esteu a mercè dels temporals, però no només dels meteorològics, sinó dels temporals globals.
Si demà hi ha una crisi de combustible o un tall en la cadena logística, Mallorca i el resta de les ies som un vaixell a la deriva en dos milions de passatgers i el rebost buit. Però no vos em moineu. Tothom està molt satisfet perquè en guany per una eclipsi tornarem a batre rècords d'ocupació turística.
Destrossar el territori per fer autopistes que ens duguin més ràpid a l'embós no és progrés. Consumir més aigua de la que tenim no és progrés. Esgotar els recursos d'una terra que ja ens està visant no és ni progressista ni intel·ligent, ens el contrari.
La defensa del medi ambient aquí no és una qüestió de ser hippies, és una qüestió de supervivència bàsica per als qui volem seguir vivint aquí. La solució passa per l'autodeterminació. Passa per ser nosaltres qui gestionem el nostre producte interior. Passa per no assumir el manteniment de la corrupció externa
En direu que aquí també n'hi ha de corruptes. Sí, es ve. I ens basten els nostres. No hem de consentir mantenir el dels altres. Necessitem una economia diversificada. Tal vegada ja no hi ha possibilitat de retornar a tota la indústria que es va externalitzar a Orient. Però sí que tenim capacitat tecnològica per una indústria del coneixement.
on el turisme només sigui una part, i la part que nosaltres decidisquem. Però tot això no és possible mentre les decisions que afecten la nostra vida les prenguin des de despatxos de Madrid per persones educades en una mentalitat colonitzadora. Per ells, nosaltres només som una vaque per monyir,
Mai han previst fer una política que permeti un retorn dels obres que surten d'aquí i que no tornen. Solidaritat en diuen. El problema és que sempre va cap allà. I no oblidem que la serra ha d'anar i venir perquè sigui efectiva. Ja són més de 300 anys d'anar i de no tornar.
Som un poble que ha sobreviscut a moltes tempestes, però han de decidir si volen ser els àmors de canostra o, simplement, els que obrin la porta i que enviem els llençols. No podem exigir respecte si no som capaços de respectar-nos en altres mateixos com a poble, disposats a defensar el dret a viure en aquesta terra amb dignitat, amb feina i amb futur.
Molt bon dia a tots. Salut i independència, amics. Escoltes Ona Mediterrània? Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Vol sortir de la misèria i aprendre la llengua que sigui necessària i útil. No podem esperar que la seva primera preocupació, la subsistència, que aprengui una llengua inútil. L'hem de fer útil. No la podem fer dins Espanya, per tant, independència.
Això, dos i dos, quatre. Mira, Peu, Toni, que estava per tu, jo faré un maxmix de dues preguntes en una. Et donen les gràcies pel plantejament que has fet, que ho troben molt correcte i molt encertat, però quines accions, a curt termini, veus factibles per millorar la situació, i jo l'aniria en aquests moments que hi ha tanta baixa autoestima dels mallorquins, dels catalanoparlants, què podem fer per no d'acallir
Això que diré és més aplicable a Catalunya que aquí, encara que aquí també és aplicable. Jo crec que tenim eines encara i que les eines que tenim estan infrautilitzades. Per començar, estic convençut que si tothom, això sonarà elemental demagògic, però és absolutament veritat,
Si tothom que és més o manco mallorquinista i que diu que estima el català o el mallorquí, parles amb tothom i permanentment el català o el mallorquí, la sensació que se parla encara moltíssim de català a Mallorca, a Menorca, a Catalunya, en el País Valencià, vull dir...
Seria una constatació diària, no? I després jo crec que una cosa que hauríem de fer tots és activar-nos, no? Clar, això és molt bo de dir, molt mal de fer, però activar-nos en termes d'individu, en termes d'associacions cíviques des de pobles a comarques a ciutat, de partits polítics, de militància de partits...
I això, i activar-nos i dir, tenim aquest programa, tenim aquest objectiu i tenim aquest argumentari, intentem concretar-lo al dia a dia. Professors en es claustres, mestres en es claustres. Perquè una cosa és evident, com més temps passa, més difícil és aconseguir allò que volem perquè tot canvia més. És així, avui aconseguir una Mallorca nacionalment plena és 30 anys més difícil que fa 30 anys.
i d'aquí 15 anys serà 15 anys més difícil de lo que és ara. I aquesta idea que les coses pels seu propi pet s'imposaran i nosaltres tenim la raó o no sé què, és exactament tot el contrari, perquè totes les dinàmiques de poder i totes les hegemonies ens van en contra.
En aquest sentit, activar-nos i coordinar-nos. El que no pot ser és que no tinguem tots un determinat argumentari i una determinada mentalitat per afrontar una batalla d'una qüestió que se suposa que per nosaltres és molt important. Però ja ho dic, la primera qüestió és xerrar sempre i per tot i en tothom en català. Això ho canviaria moltíssim, però moltíssim.
i s'immensa majoria de mil... Jo sempre he dit el mateix, si en lloc de fer tanta manifestació de dos milions de persones i tanta via catalana, tota aquella gent que se manifestava per allò, que perfecte, però haguéssim parlat en català cada dia amb tothom durant tots els anys que va durar el procés, avui Catalunya estaria infinitament millor del que està. Però treien la bandera independentista i després camarero, per favor, un café con leche. Te pot posar la bandera per allà bon no dic.
No negaré que hi ha un conflicte lingüístic, no negaré que hi ha molt de supremacistes castellanistes, però hi ha moltíssima gent que si tu li parles en mallorquí, t'entenen en mallorquí i fan l'esforç de dir-te qualque cosa en mallorquí. Moltíssima gent. Se gent va pel món amb ganes de no ficar-se en merders. S'immensa majoria de gent va pel món amb ganes de no ficar-se en merders.
El que passa és que nosaltres, per por d'evitar el conflicte, per aversió, per una certa mala reacció, veure, jo se guardi civil m'ha pegat dues bofetades en 16 anys per xerrar-los en català. Jo ja sé com funciona la cosa, però també me n'edull sorpreses extraordinàries de gent que me pensaven que eren un castellanista molt malcarat i tu els xerres en mallorquia i el cap de dos dies t'hi diuen gràcies, adéu, hola...
És així. Però bé, com més temps passi, més difícil és fer això. Com més temps passi, més ofensiu serà xerrar amb Mallorquia i Mallorca. Perquè més desnaturalitzat estaràs Mallorquia i Mallorca. I això és una cosa que a Catalunya no han tingut mai clar perquè se pensaven que evitant el conflicte aniria millor la cosa i en realitat evitant el conflicte el que fas és naturalitzar l'argumentari i l'attitud de l'enemic.
Això no és qüestió de bondat o de maltat, és una qüestió de normalitat. Ja, però és que ni bondat ni maltat, és que és una qüestió de dir, jo som així, crec que jo... És, diguem-ne, no, el tècnic sempre teniu-se tan nens, sí.
A canviar-se, a canviar-se el idioma. I ho faig per educació. I ho faig per educació. Però jo he dit que ho saps de ser educat, de ser educat, de ser educat. Estava sent educat si no puc per mi.
Bueno, jo volia comentar el que ha dit en Pere Antoni. Jo no he ordenat que els fotran una estalada per sobre quin lloc. Al contrari que les nostres van ben orgullosos. Jo penso que han d'aprofitar aquestes ocasions. Ara s'ha de saltar i va rodar al barc d'Espeny de...
del mercat de l'Olivar. Allà hi va haver una sèrie de persones molt valentes que ens donen el camí. Què va passar? Va néixer en català, ens han dit on anau, ho han fet públic i ara, com que deien per l'Antoni, hem de canalitzar
i posar música a tot aquest malestar. Imagineu-vos que el web de l'ACM també és un apartat de boicotts a restaurants i bars supremacistes on es practica l'apartheid en contra de la llengua catalana.
Inici del boicot, dia 23 de novembre. Explicar què ha passat, final del boicot, el dia que els propietaris demanin disculpes. Hem d'aprofitar cada incident d'aquests per fotre un merder de caldeu per visualitzar i que els altres aprenguin
o vegin els immigrants, o vegin els primers d'autorrestaurants que, ei, aquí, el tema del català, perill, molt toc cap. El que van aconseguir, en la vaga indefinida, se'l veia el SEMS, quan van confrontar amb el bus. Demanant els polítics, els polítics no les perres, a no ser que ells se sentin paf, calent, a s'hora, no les hores se mouran.
però els parents mateixos van a no tenir problemes i no esperen res a les polítiques. Aquesta és la opinió. Aquí precisament hi havia una pregunta que diu, fins quan han de ser tan bons al·lots els mallorquins i respectar els castellanoparlants que duen més de 50 anys vivint aquí i no han après a parlar la nostra llengua?
L'assemblea sobiranista hauria de formar un grup de joves per seguir endavant com a joves. Diu. Jo soc partidari de no parlar mai de bondat o de maldat en política. Vull dir que és rotllo també de segons quins independentistes. Nosaltres som la bona gent. Vull dir, la política evidentment que té un component ètic.
Però estan xerrant d'una altra cosa, estan xerrant d'idees, d'ideologia, de qüestions pragmàtiques que canvien el dia a dia de la gent. Vull dir, si el personal aquí canvia d'idioma, no és per bondat, no és per educació, no és per respecte. És per una mescla de por davantes poder i de naturalització d'un idioma que no era nostre però que cada vegada va més, perquè cada vegada el fan més natural per els mallorquins. Això s'ha vol molt. Jo tenc un fill de 10 anys i una filla de 8.
Per ells el castellà era molt més natural i molt més propi que el que ho era per jo. Igual que el que ho era per jo era molt més propi i molt més natural que el que ho era per mon pare. I per mon pare ho era molt més que el que ho era per son pare. Això és el que fan, ho naturalitzen. Allò que és propi t'ho fan sentir teu cada vegada més. I allò que és propi t'ho fan sentir alier cada vegada més.
i aquest és el drama. La política és poder, la política és actitud, la política és fermesa i nosaltres moltes vegades això ho oblidem i posem una pàtina eticomoralista que no deixa de ser això, posar purpurina damunt la dent de lloc que te pega una mossegada. A mi em va preocupant també la gent que és de Mallorca i entre ells parlen en castellà.
que n'hi ha molt més que més pensant. Pensant que els seus fills, si no el parlen castellà, seran un bon i tots. I aquí sí que podem parlar de bons i dolents, perquè ara parlant de s'immigració, però han de parlar dels interessos d'aquí. Jo abans he citat una cosa, però m'he allargat sobre la focalització. El sentit de perdre una llengua, una llengua...
o diríem estàndard, una llengua de cultura, i que comenci a haver tanta subvenció per, diríem, per esgonellisme encobert, a mi això em té preocupadíssim. I creu-me que des d'Espola mollen una quantitat de dos vests perquè de cada vegada s'agolla nits i més s'aparla, amb mallorquí que ha de parlar. És a dir, no som més querida de mallorquí, no hi ha l'homesa que funciona, no?
Ara són les institucions polítiques que ho fomenten. Aquest orgull de tenir una llengua que és unitària, allò que dèiem són 10 milions, això també ens ho fan perdre. I això també em preocupa molt. I sobretot molta gent que se dedica a espais públics que parli malament, gairebé aposta. Això és terrible.
La pregunta diu, fins quan han de ser tan bons unlots? Jo n'acord que quan vaig anar a la disciplinitat, mon pare me va agafar i me va dir, Jaume, per favor, bé, diu, no te signifiquis que tu, fent bai, per fent bai no fan pagar res, eh?
i no cridit l'atenció. Això és com ho han ensenyat, perquè som un poble penjissat per segles de colònia i línia. Aleshores, com sabent això? Doncs escoltau, quan hi ha gent que planta cara, doncs la gent ha de donar suport
i aplicar el que va anar a votar amb Pedro J. Ramírez. Si pegues el ull, es col·lidia el 21. Per tant, si hi ha un bar, tu a insistir, o en una botiga, o ens discriminen, donar una ressonància màxima, que arribi als immigrants, a tota la premsa, perquè el por ve per contagi, però també se'n va per contagi.
De tot a més, una cosa per aterrar-ho a la qüestió política. Ara això s'ha volgut molt. Els darrers dos pactes de progrés amb el Mengol capdavant, en termes lingüístics, hi ha hagut l'opció de fer un cert equilibrisme, no mos emboliquem, no generem conflicte perquè amb el conflicte hi prendrem mal. Han arribat els del PP i els de Vox en el davant i la qüestió lingüística van a matar.
No només no és que vulguin emprenyar l'enemic, és que com més emprenyat l'enemic estigui, més orgullosos i contents estarem nosaltres. Com és perquè nosaltres renunciem a això? Quan tenim una mica de poder, no ens atrevim. Aquí han xerrat de desnacionalització i no sé què més, però al final si els governs de progrés a les Illes Balears no prenen cartes en l'assumpte de la qüestió nacional,
és perquè el nostre aliat, el PSOE, acaba sent nacionalment més dels altres que dels nostres. I això és un drama terrible. O sigui, aquell amb qui pactam, aquell amb qui mos hem d'aclarir, després és hora de tractar determinats temes que per nosaltres són centrals en termes lingüístic o culturals identitaris. No, no, no, perquè això... I així estem atrapats entre l'espai i la paret, entre el mal menor i el mal terrible. I així és molt difícil de fer-les...
És una mica el que passa també a l'equivalència del que passa a Madrid i a Espanya, però no en termes nacionals i identitaris, sinó entre l'esquerra i la dreta. Quan governa l'esquerra, quan governa l'esquerra,
van alerta, oi, no, no, no mos passem, i per tant tot continua igual, quan arriba a sa dreta s'ho carreguen tot. Això que te demostra que el que té sa paella permane, que el que té ses hegemonies que li van a favor, s'atreveixen unes coses que els altres no s'hi atreveixen. I si no mos hi atrevim i d'aleshores mort lenta i indolora. Però els anys de governs armangols han estat profundament decebedors i fins i tot jo crec que
Desactivadors, no? Ai, no, com a mínim no mos peguen, dóna'm ses gràcies. Bueno, clar. Bueno, clar, és que vull dir, és això, és aquest. Fas-me veure que tot va bé i al teu voltant hi ha un terratrèmol, un tsunami i un exèrcit de salvatges amb es guinevet entre ses dents.
Precisament lligant amb això que parles ara dels partits polítics, aquí hi ha una pregunta que diu el vot útil, cinc cèntims sobre el concepte del vot útil i la seva conveniència. Però des de quin punt de vista? Què hem de fer? D'acord, havíem donat partits polítics que, però si no hi són... Jo crec que sí que hi són. Jo crec que hi ha gent que mos pot representar. El que passa és que no per raons de dinàmiques internes de partit
o per automutilacions, o per rendicions, o per el que sigui, no ens acaben de representar, però sí que hi són. Ara, el vot útil, l'única manera de fer-lo útil en realitat, tu no pots fer un vot útil en termes nacionals a les Illes Balears damunt de la realitat si abans no has fet el vot útil davant del PSOE. És el que d'abans, vull dir, tu amb el PSOE no hi pots anar ja a unes eleccions, no te pot presentar unes eleccions després de quatre anys dient que hem d'aturar l'extrema dreta.
S'espanyolir-me bé i molt massacrarà. O sigui, donant-te a entendre implícitament que amb el PSOE no, tot anirà bé. Evidentment que jo crec que és injust comparar el PSOE amb vots, perquè no són el mateix, no hi ha la mateixa fauna, no hi ha el mateix tipus de món.
Però no pots anar a una negociació abandit ja d'entrada del dret i del revés, implícitament i explícitament, que tu passi el que passi, t'entendràs amb aquella persona perquè els altres són terribles i no t'hi pots entendre mai. No ho pots dir, no ho pots dir. Això és l'única manera de fer-ho útil. Ara, torna a dir-ho, és molt més fàcil fer un article o predicar després d'un soparat com aquest que no fer política, oi?
Poli bo, poli dolent. No pot sonar això? Sí? Quin és més perillós? El poli bo que et ve i et revolta i et fa la torniola, el poli dolent que et fa gràcies. Qui? Qui és el més perillós? El bo. El bo. Em pensava fer de Ronaldinho, no, de Mourinho. Em posava el dit dins l'ull i què li va passar? Bé, el poli bo,
Sí, sí, sí, i diguem-nos a sobre problemes de l'Espriu, d'on Rosselló Pàrcel i els tallers, oh, oh, oh, una recolada brutal. Aleshores, mos ho hem de fer plantatjar, això mos ho hem de plantatjar. Diuen per aquí...
Mantenir una autonomia com la nostra, de segona categoria, que no defensa la llengua catalana, tant els governs de dretes com els d'esquerres serveix per ajudar a assolir la independència, sí o no?
Ostres, és que això, jo de la independència, ja sé que en Jaume és molt partidari i tal, però jo me preocupo per mentrestant abans de la independència, la veritat. Jo crec que aquí qualsevol mínim poder sempre és millor que no tenir cap tipus de poder. Ara, l'autonomia, l'autonomia se pot utilitzar bé o se pot utilitzar malament o...
I ara, evidentment, t'has infinitament més mal de fer utilitzar-la bé que fa 10, 15 o 20 anys, perquè hi ha una regressió i te van minant. És un partidari de no renunciar mai a res. Mai a res, perquè prou coses mos prenen i prou coses mos obliguen a renunciar com perquè nosaltres diguem no, tot o res. O independència o centralització absoluta. No, vull dir...
renunciar a l'autonomia a canvi de què? Si no tenim independència a través de l'autonomia, ja no ens interessa. Però bé, al final... Jo vull recordar el que va dir el president Torra, que després de l'experiència de ser president d'autonomia, en termini d'una, el 155 va dir que el gran obstacle per ser independència és l'autonomia. Per què? Doncs perquè
tornar molt conservadora la gent que ara no risca. D'acord? Aleshores, ja no, normalment parlaré de la autonomia, però sí que vull dir que mai havíem tingut tant de cotxes oficials i tant de gent i tant de no sé què i mai havíem estat tan dependents. Mai havíem estat tan dependents.
perquè si vines per enrere no teníem cotxes oficials, però tenim una mentalitat de contrabandista i ens reolíem els problemes sense passar per a Madrid.
Ah, no. Sí senyor, i hem de recuperar aquest esperit de contrabandista, aquest esperit independentista, que no podem estar sempre esperant de Madrid que s'autonomia, s'autonomia, s'autonomia. Escoltau, aquí tenim un problema de les pasteres que ve d'Argèlia.
Bé, d'Argèlia, heu vist algun polític o autonomista que hagi tractat d'aquest tema, que hagi plantejat anar a Argèlia i pensar ja d'una manera autocentrada i no estar pensant, no, és que he d'anar en grande maruganista i no sé què, qui ara això se'n llança per un comissari o... Bé, però, escoltau, hem de prendre decisions i hem de recuperar el control del nostre destí.
Ningú me'l pot fer sentir inferior sense sonar sota l'impressió. Per tant, ells hem de recuperar aquest esperit. Aquesta va per a tothom. Ara m'està parlant de Wingwall tota l'estona i evidentment el que comporta, però diu, i la Terra? Si perdem la Terra, que l'estem perdent, a ritme accelerat, també deixem de ser mallorquins.
Jo crec que aquest és un dels temes centrals que podríem debatre, el tema de la terra.
El fet de ser una colònia, com hem dit, tots reconeixent que som una colònia, que la primera cosa que perdem és la terra, no tenim. Tenim la propietat i el registre de la propietat, però no tenim el por de fer-s'ús de la terra.
Recordeu que Narnar, quan aquí van parlar de restringir les construccions, Narnar va fer un real decret d'aquests, que deia que no, que podrien construir, el mateix va fer a dins de dues cortalades o 14.000 metres. És a dir, no tenim el poder de la terra. D'altre aspecte, hauran fet creure que la terra, a més, és una pura comercialització.
Sabeu qui són els depredadors avui en dia de la terra? Des de gran mot, de gran finques, ja n'hi ha poques que siguin nostres. O són d'estrangers, d'alemans, moros, fins i tot n'hi ha que la guarden en rifles, perquè no hi entra ningú. I això ho sabem, és que estem avasats a anar una mica per mig. Quan hi ha una propietat, vosaltres demanau, en qui ho vendràs, en això?
en el veïnat que ho cultiva, que la nostra llei, el nostre dret, perdó, el nostre dret, el dret que un veïnat té prioritat per comprar, s'ha acabat aquest dret. S'ha acabat. Sabeu quin és el gran negoci avui en dia que hi ha a Mallorca? No són les finques grosses, ni les de dues cortalades, són els cortons.
Ara són els cortons, ni tan sols els agrupaments, fins ara en els agrupaments. Ara venen els especuladors els cortons per posar-hi què? Una caseta de fusta, un contenidor, una cabana, perquè això és l'excusa de tot allò que fa la vivenda, la demagògia de la vivenda. La demagògia de la vivenda.
Ara, la propietat de la terra, una Mallorca. El meu perdit va anar a l'Havana a fer feina per tenir una casa i un carro. Queixa casa és meva, ara. Queixa casa és meva. Jo em puc haver fet una altra de casa. Ara m'aplanyen la casa del padrí. Ho enteneu? Ara mos ataquen a nosaltres precisament per fer de fer mos...
Fet un conglomerat de gens. I clar, aquesta gent s'ha de situar. I on se situa? A dins l'especulació. Mallorca...
l'Ots i l'Otus, serà un femer d'aquí un grapat d'anys, perquè no tenim capacitat per tornar-ho. N'hi ha cap ajuntament que ho aturi, ni el Consell, ni res d'això. Per tant, la Terra ha perdut el sentit més, diríem, antic, que és estimar la Terra. No l'estimam, la Terra. La majoria no l'estimen. Ja fa molts anys que vaig fer una cançó que precisament parlava de la Terra i vaig dir...
Molt de joves ara els han fet creure que tenir podes poder comprar un Mitsubishi a canvi de vendre la quarterada d'espadrí. Ens han llevat això. Ho enteneu? Ens han degradat culturalment. I aquesta és la paraula clau. Culturalment. Quina cultura tenim a Mallorca en aquests moments? Ho han pensat? Doncs això hauríem de començar a pensar-ho de bona vera.
és terrible. El tema de la terra és terrible. I em diríeu, és que els pagesos... Els pagesos se passegin en un tractor de 240 cavalls que també trepitgin la terra. El sentit de la terra el comencem a perdre. I aquest sí que no té volta de fuga. La llengua hi podem fer molta feina. Però amb aquest cortó que hi ha el contenidor de dins...
En el meu poble fa por, fa por, fa por, fa por. Cada caminoll, un grapat. I tota Mallorca. Evident que dins les finques desgrossos no n'hi ha. A veure... Quan vàrem entrar a la Unió Europea de la mà d'Espanya a Sant Una Colònia,
això va ser la porta que es duu la situació actual. I aquesta situació actual, t'han de insistir, quina solució té a dins l'autonomia dins d'Espanya? Té solució? No té solució. D'acord? Això ja s'ha de plantejar fora de la Unió Europea. I aquest és un tema que hem de plantejar i els nostres economistes han de dir la seva.
Per què no tenim solució dins Unió Europea? Soltim ho explicava en tot el saber. Doncs a la Unió Europea moltes coses s'han de fer per majoria absoluta. I moltes coses que ens destaquen mirant una cosa a tots per aconseguir que a Mallorca podrà un límit a la compra de terres.
Per què vos explicaré com funciona Malta? Malta va entrar a la Unió Europea directament, sense ser colònia britànica, i al darrere de Malta hi ha dos, tres, quatre envides, que allà hi pot comprar qui sigui, en el preu que sigui, indígenes, estrangers, europeus, i fora d'això, un estranger, si vol comprar res, ha de comptar en s'autorització del govern de Malta.
en la condició que només pot comprar una casa, en la condició que hi ha de viure com a mínim mitjany, en la condició que no pot llogar, en la condició que hi ha uns preus fixats per alt i per baix, amb la qual cosa els indígenes a dins de la gran majoria de silla, set d'aquests quatre són vides,
poden comprar i vendre entre ells perquè els preus són adequats en el seu poder adquisitiu. M'explico quan dic que el que està passant és una gran oportunitat per l'independentisme i que és l'única solució? Poden controlar els ports? Poden controlar els molls? No. Poden limitar? Ha fet demandes.
l'altadies sortien a Proents, el govern se sent impotent pel tema de sanitatge. Perquè ara tenim dos tipus d'estrangers. Els estrangers que van venir al principi, que eren jubilats que volien passar la jubilació aquí, i després van venir els especuladors que compren, tenen les seves immobiliàries, les seves constructores, els seus arquitectes, i fins i tot ja tenen bastanta obra seva.
I això no ha tingut contradi. D'acord? Aquest és el tema. Descolonització i independència. I ara que xerres d'això, per aquí me demanen. En cas d'independència sortiríem de la Unió Europea?
Aquest és el debat que ens hem de plantejar. Ens convé, hem de posar els nostres interessos per damunt de tot. Una cosa és el que pensem, salta el que sentim i salta el que ens convé. Ens convé continuar l'inseguretat europea? Sí o no. Ens convé continuar l'Ingl-Espanya? Està claríssim que no.
de cap de les maneres, perquè vés president de tu i diu, vol vol dir quant de turistes vol vol? Digueu, en Mallorquem quant de turistes vol vol? I que surts Madrid i dius, ep, no, nosaltres aquí controlàvem el port, controlàvem el moll i tornem a estar ja mateix, estem engronats.
Pere Antoni, s'ha dit que cal fer nous mallorquins entre la població que va arribant i això, però la pregunta és, i els mallorquins no tenim dret a decidir com ha de créixer o no la nostra població?
O sigui, és que el ideal seria que la gent d'un territori tingués dret a decidir qualsevol cosa que passa en aquell territori, des de la gestió de la terra fins a les qüestions demogràfiques, politico-econòmiques. Sí, sí, clar, evidentment, però és que el tema de la demografia
quan justament una cosa que passa ara és que el món va tan accelerat. Això també té a veure amb el que dèiem ara de la Terra. Una de les conclusions a què arribes ara, i que costa pensar que no és una mica deliberat, és que la política i el món s'han fet molt complexos. Les dinàmiques són com a molt impressionants i molt imponents. És una mica aquell cliché que un...
Un obrer rus l'any 1916 podia somiar que canviaria el món o Rússia com a mínim fent una revolució. Jo crec que això cada vegada és una impressió també més diluïda i més poc generalitzada, perquè tot està...
tot se mos escapa tantíssim. Que si hi ha intel·ligència artificial, que si hi ha grans coses econòmics que ningú no acaba d'entendre i dels quals ningú participa, i que més aquells que antigament hi participaven com a classes mitjanes, cada vegada estan més de pou parats i més indefensos. Si a tot això hi afegeixes que tu vius a un lloc en què el paisatge humà canvia una velocitat vertiginosa,
i cada vegada hi ha gent nova i és gent nova que més enllà de si volen o no però provoca disrupcions a la quotidianitat de les escoles, a la quotidianitat de trobar una casa per viure-hi, a la quotidianitat que hi hagi unes certes homogeneïtats o uns certs trets compartits que fan possible un sentiment de comunitat i de pertinença i de xarxa.
Clar, tot això el que fa és triturar molt. I costa, ho torna a dir, costa pensar que no respon a una espècie d'estratègia de dir, bueno, aquí posam gent, posam trull, generam un caos, i així els que hi sortiran gonyants són els que tenen el poder, els que tenen les dinàmiques de poder que els hi van a favor, i els que controlen les hegemonies, i els que tenen els dobbers, no?
Ara s'ha recoberts la pregunta, tindríem dret a decidir-ho? Jo és que som partidari que tothom tingui dret a decidir sobre caseba, si té un caseba, i tothom hauria de tenir un caseba, tots els habitants d'un poble sobre el seu poble, o els d'un carrer sobre el seu carrer, i així anar pujant exponencialment. Un gran dràmer del món.
Justament això, que cada vegada decisions més importants s'han anat prenent de centres de poder més llunyans d'aquelles a qui les decisions l'afectaven.
I a nosaltres això és una cosa que històricament ens passa des de fa segles, i ara s'ha accelerat moltíssim, perquè s'han ajuntat les dinàmiques de l'estat espanyol amb les dinàmiques del capitalisme d'apredador globalista. Globalitzador, si vols, no? Jo no ho dic com anticapitalista, vull dir, jo ja sé que el capitalisme pot haver tingut coses bones, sobretot quan tenia un contrapunt, diguem-ne dur, que assustava el capitalista d'aquí, com era l'URSS, no?
Jo sempre dic que els grans beneficiats de la Revolució Russa van ser els europeus occidentals capitalistes perquè no van beneficiar de lo millor d'un costat i de l'altre. Tot això ara està quedant de pau parat i sobretot està quedant de pau parat a una velocitat absolutament vertiginosa. Aquella idea de les classes mitjanes empoderades que creaven comunitat, que feien que la societat anés cap a un lloc o cap a un altre.
Això cada vegada és més inexistent i la sensació que té la gent és cada vegada més d'emergència i que no hi poden fer res. Jo penso que hem de mirar, distingir i de prioritzar. És a dir, a veure que hi ha una dinàmica internacional de superconcentració de poder i que hi ha grans empresaris que tenen més poder que un estat,
Per a nosaltres no hem de perdre de vista que som una colònia espanyola i que no són a miques Espanya i Madrid. I aleshores, sapigueu que Madrid l'any 1999 va llevar el servei militar obligatori i va portar el professional i a partir d'aquí, que era anar, a final del 99, va establir convenis en països de Sud-amèrica que a canvi de la manca de soldats, que venguessin soldats de Sud-amèrica,
i també de l'Equatorial, els únics països les colònies escloses van ser Marroc per tema de religió i Cuba per tema de règim d'en Castro. Aleshores, entrava la Fundació FAES, de Narnar, i veureu tota una sèrie de notícies i espai dedicat a la col·laboració i la neocolonització de Sud-amèrica.
D'acord, per tant, no sé si recordava unes declaracions d'en Feigó fa poc, que deia, latino-tsi, perquè compartim els valors,
Moros i negros, bueno, segundo i tercero. Per tant, si nosaltres això no ho tenim previst i no tenim una política d'estat, que ells tenen i nosaltres no ho tenim, perquè quin argumentari tenim davant dels 6.000 veneçolans que hi ha aquí, davant dels 30.000 marroquins, que ara ja són, els primers són els de Colòmbia o Bolívia.
Colòmbia. Si nosaltres no tenim fets missatges pensant en aquesta gent i recordant-los que van ser colònies i que ara Espanya amb vendessa i telefònica torna a colonitzar Amèrica i que també mos foten a nosaltres aquestes grans empreses i estàvem allà lamentant-nos i que com que el món gira així i això no hi ha solució escolta
les pasteres són no res de vora del que arriba a passar el port. Se'l teniu colant, això, no? I arriben de barajas.
No eren directes. Per tant, comencem a construir un discurs, evidentment progressista, però que vagi nerviós de tota aquesta qüestió. I tu dius qualsevol poble té dret a decidir tenir un control de la població.
Això hi ha gent que ja m'ho dirà, feixistes, Ignacis. No, perdona, no tenim dret a anar a un estat perquè sí. D'acord? I si no, mirau els americans com controlen i els russos.
El que passa és que si nosaltres fem el que ells fan, som els dolents. Però hem d'articular una estratègia a base d'informació i treballem molt aquesta gent.
Jo me disculpareu perquè ara romp la dinàmica, perquè vaig venir una vegada fa molt de temps i hi havia preguntes del públic, ara les ho feis escriure, vull dir que això treu una mica d'un ambient millor a l'hora d'un debat, perquè la gent ara a lo millor faria preguntes. No en pot fer, mentre aquí vostres estau improvisant com vos dona la gana.
No, no, no. Perdona un moment per al·lusions. Jo no he improvisat ni una. No, no he dit res a ningú, a la dinàmica. Jo crec que és absolutament...
...imprescindible que els actes que s'amuntin, que estigui tot relacionat amb la nostra llengua, cultura i manera de que aquí s'organitzin bé i que la gent surti satisfeta i orgullosa de haver anat a un lloc. I m'adona la impressió, des de fa anys i darrerament encara més, que tot el que està relacionat amb el nostre, per fer-ho curt i no s'entengui com una al·lusió a la Maria Antonia Monà, està mal organitzat, m'ha sap molt de greu. Us posaré un exemple.
Enguany s'ha fet l'any Josep Maria Llompart. El govern, també l'ha declarat, s'han fet actes en els pobles que suposo que rebien subvencions del govern perquè fessin els actes bé. Vos explicaré el meu poble. Evidentment ho posen en el programa de festes a un racó, a una hora que no hi vagi ningú. No sé què ha passat. I el bibliotecari que l'organitzava va agafar els 20 que sempre llegeixen poesia,
s'havia de fer l'homenatge a en Llompart i el primer que surt diu, jo no he llegit res d'en Josep Maria Llompart, però vull llegir un poema d'en Josep Maria Sagarra. No, no, és que és així de greu, vull dir, no vull predicar més. Jo aquí havia vengut per un cara a cara d'enviar el major i en Pere Entoc i encara no ha arribat el cara a cara. Ja no vos diré res més. Ja està. Gràcies.
que ha dit una cosa importantíssima, que és que a Mallorca, això no és món de la cultura, s'ha volgut molt, però és que basta fer coses, i no, les coses s'han de fer bé. És així, eh? I ara xerra en general, però però és que basta fer coses, però és que si tenim aquest doble subvenció, vinga, els canalitzem cap aquí. No basta fer coses, s'han de fer ben fetes, si no és com si no es fessin, o com si es fessin en contra d'altres, diguem-ne, no? Perdó, només una cosa...
la rèplica n'amargalida. El sistema que se passin ses preguntes se va establir perquè pogués intervenir el màxim de gent
pugui intervenir en màxim de gent en les seves preguntes. Això se va fer amb aquesta intenció, perquè mos trobava moltes vegades que la persona que feia la pregunta, els arguments previs, eren tan extensos que els arguments i la pregunta eren tan llarga com la resposta d'això. Aquesta va ser la raó.
Ja sé que no tot és perfecte i que tot se pot pervertir, però aquesta era la raó per la qual se va substituir que la gent demanés individualment per fer-ho a partir de lectura. Primer, per aquest tema de temps i segon, a vegades fins i tot que hi ha gent que està empagaïda de demanar segon que públicament, en canvi per escrit també ho feia.
Una altra cosa és que no hagin pogut tenir, com tu dius, el debat d'o més d'això. Però jo volia donar-se raó perquè quan se va prendre aquesta decisió jo formava, era responsable que se prengués aquesta decisió encara que va ser col·lectiva de tot el grup.
Biel, una pregunta per tu. Me diuen, el concepte de valerització té a veure amb la construcció i amb el territori. Vostè ha parlat de valerisme, a què se referia? Té alguna cosa a veure amb el concepte anterior?
Quan dic que s'ha intentat fomentar la valorització vol dir per anar en contra del que nosaltres creiem que és la valorització, senzillament en aquest sentit. I anar en contra de la història.
Perquè Menorca, per exemple, el Balears, però no s'ha sentit mai. Prova d'això és que estem de la República a l'hora de fer l'economia. Se va estimar més anar a Catalunya. I fins i tot a Eivissa hi ha hagut intents d'aquests. El concepte de Balears com nacionalment parlant, per mi no existeix. Només hi ha una nació i s'ha acabat la història. Tot allò que sigui fermentar conceptes
polítics i d'identitat, per mi, em sembla que és una greu equivocació en aquests moments.
Pere Antoni, s'ha dit molt el fet que mantenir sempre el català és allò que ajudarà, que la llengua... Una de les coses que ajudarà, no? Sí, però a part d'això, quines altres accions es poden fer perquè els no catalanoparlants parlin o com a mínim l'entenguin? Perquè tu pots tenir l'acció de parlar, però l'altre pot tenir l'actitud de no voler t'entendre, aleshores...
Molt clar, vull dir, bueno, això és... Però se suposa que encara tenim l'escola, que se poden fer coses, gent que en teoria hauria de fer les classes en català no les hi fa, vull dir, podríem generar uns mitjans de comunicació amb qualitat, podríem impulsar, si ara entre joves se miren molt de podcasts i molt de TikToks,
i que joves carismàtics, singulars, amb gràcia, els dones una subvenció perquè muntin un TikTok i a veure quanta gent t'arriba. Al final, quan parlem que la gent que apren una llengua l'apren perquè és útil,
No només és útil en el sentit de trobar feina, no? És útil també perquè fa que pertanyis a una comunitat de la qual val la pena que pertanyis, perquè et permet accedir a uns coneixements i uns continguts biogràfic o culturals que t'enriqueixen, perquè pots guanyar més d'obbes d'escagonyeries, perquè té un cert prestigi...
I una mica el que nosaltres podríem fer és això. Encara és com si anéssim una mica amb mentalitat de fa 30 anys. El món ha canviat i nosaltres encara no hem canviat. Jo feia llibres i per mi fer llibres és imprescindible i és bàsic. Però quin sentit té donar 10.000 euros per un llibre de poemes?
i no donar 10.000 euros que s'ho reparteixin entre joves guais i carismàtics i intel·ligents que facin un TikTok en català que pugui arribar a milers de persones. L'ideal són ser dues coses, eh? Jo ara gastam tant de tot ves en qüestions innecessàries que m'aparegin decent ara que jo aparegui que m'estic carregant les subvencions a la poesia, no?
Però això, ho he dit, se poden fer coses, és el que dic, tenim unes eines infrautilitzades. Ara, això és molt mal de fer. Cada vegada hi ha més professors i més mestres que no se poden permetre al Lutz de fer feina per la seva vocació perquè se'n tornen que fan feina, és molt exigent, està ple de complicacions, famílies poc comprensives...
alumnes o aules massificades. Clar, si a més els hi has de demanar que facin de paladins de la llengua, és molt complicat. A més, ara estem en una època de destensament col·lectiu. Així com en Biel abans parlava de finals dels 70, principis dels 70, principis dels 80...
Hi havia una il·lusió, hi havia unes expectatives, hi havia una embranzida d'energies reprimides que per fi podien sortir i veurem com se canalitzaven. Evidentment que aquestes canalitzacions sempre acaben amb frustracions perquè mai no aconseguim tot allò que volíem, no? Però hi havia unes ganes. Jo crec que estem en l'operació contrària i ho repeteixo, crec que hi ha una certa intencionalitat per part de determinats poders per generar aquest desànim, aquesta distensió, aquesta sensació de fatalitat davant la qual no s'hi pot fer res.
Però sí, ara, si estem destensats com a organitzacions polítiques i com a col·lectius cívics, com no hem d'estar destensats políticament com a individus, no? Jo crec que sí que se poden fer coses, però torna a dir el mateix. I sense excusar-nos a naltros, els mallorquins, els illancs,
Si els catalans, que han tingut totes les eines que han tingut, totes les possibilitats que han tingut, tota l'embranzida i tota la certa hegemonia com a mínim relativa que tenien en el seu país, no ho han fet? No ho estan fent? És molt complicat que nosaltres ho facem. Però bé...
Clar, en Josep Maria Cruzet, en Mercè Rodoreda, en Carles Riba, en Miró, vàrem poder plantar cara a les franquistes en un moment de fosca absoluta, vàrem ser capaços de fer obres mestres i de tornar articulades de les ruïnes tota una cultura perfectament homologable a les millors cultures europees perquè nosaltres no podem. En aquest sentit,
Aquell ha citat en Jiménez Caballero, jo citaré un altre franquista, en Tela, no? En Tela li va dir, què recomanàu per escriure? Ell diu, resistir, resistir. Jo crec que això és vàlid per tot. En el moment complicat, resistir. Per tant, ara, nacionalment, hem de resistir. Hem de resistir, hem de continuar existint, que d'aquí 20 o 10 anys, quan les coses canviïn, nosaltres encara hi siguem per aprofitar nou moment. I, mentrestant, no només fer coses, sinó fer-les el millor que puguem.
Bé, hem de polemitzar, no? Jo, el test, me sap greu, però el tema de subvenció m'esquerrufa. M'esquerrufa perquè quan el tema surti subvenció vol dir que te demanen quarta cosa canvi. Jo m'agradaria emplear ajuda.
Ajudar. No, no, no, no, no, no. No perquè els temes són importants. Vull dir, nosaltres sabem on van a demanar les subvencions i en canvi on van a demanar ajudes. Jo som una persona esperançada i vos diré per què. Quan a mi un col·lectiu me telefona i me diu, ja sabem què et ve a ti tot això, però volem fer un acte.
i no tenim cap sentit. Vendries a cantar un parell de cançons, dic, anem bé, anem bé, mos tornem a organitzar, mos tornem a organitzar. Quan no me telefonen els poders, i en canvi ho fan, diríem, la gent normal que té ganes de fer coses,
L'agricultura de Mallorca l'ha mort bastant, les subvencions, i això en podríem fer un debat seriós. Perquè normalment les subvencions no van a parar a qui els necessita, sinó que van a aquell que té més mecanismes per poder-les solicitar.
D'acord? Quant n'hi ha que han cobrat subvencions per tenir estres en lloc d'oliveres? No teníem acadèmics per arribar-hi. És un exemple. Ajudar els joves col·lectius hauríem de fer. Per exemple, avui que hem pagat, no sé què hem pagat, jo perdonar, però no he pagat perquè no m'han deixat pagar. Potser en 5 euros més i els he destinat a qualsevol activitat. Això és extraordinari.
han dit que han de polemitzar. Si no, per aixecar que feien discursos... Bé, m'entens? Han d'ajudar els joves, els que escriuen, fer treballs, els poetes, som entusiastes els poetes, som sabous, no l'hem de perdre en aquesta. Però el nan es pot demanar subvencions en aquests moments que comanda vots, vots i PP, és molt delicat.
Molt de mica. I si no, fes un repàs a tot allò que arribi a dir que avui sigui subvencionada, volia dir.
Jo en aquest sentit, com que l'estat espanyol mos es polia tant i de tantes maneres, som partidari d'aconseguir quatre duros i com si, per tant, mentre no m'obliguin a deformar-me, és això que te retreven, no? Perquè escrius en aquest diari que és de dretes, jo dic, mentre no m'obliguin a mi, que és de dretes i espanyol, mentre no m'obliguin a mi a escriure textos espanyolistes i dretants, és igual, han d'ocupar tots els espais, no?
No, no, no, les subvencions també són feines. Ara no és per entrar en això, no? Però és aquesta idea d'utilitzar-ho tot. Quan estàs en una guerra, has d'estar a totes les trinxeres, has d'estar a tots els fronts, has d'utilitzar tots els armaments. Vull dir, això de les subvencions és una manera de parlar, és una manera de moure d'on ves...
D'una altra manera, aquesta de pauperització que estan xerrant, aquesta desmembració del país, vos imagineu que suposarà per la cultura catalana que ara a Barcelona sigui impossible trobar hoteles baratos
pisos assequibles. Això vol dir que un grup de músics de Mallorca que volen anar a provar de fer tres concerts allà sense guanyar un duro, però veurem si algú el coneix, no podran pagar-se a sotelet i quedaran aquí. Vol dir que molts de joves mallorquins que haurien anat a Barcelona i haurien establert una xarxa de contactes amb barcelonins, o gent de Catalunya que han anat també a estudiar a Barcelona,
i se coneixen, i entre ells s'ensenyen les parts respectives del país, ara ja s'ignoren uns en els altres. És a dir, això és gravíssim, també. De qualque manera s'ha de suplir. Tornem al mateix. Nosaltres moltes vegades, quan xerrem de política o de qüestions identitàries, lingüístiques o culturals i ideològiques, tendim a oblidar els dos factors bàsics de qualsevol discussió apugna política o ideològica, que són el poder i el dobbers.
És així. Tendim a oblidar-los. Com que estem desacostumats a gestionar-ne, com que estem acostumats a no tenir-ne, no enxerrem mai. I acaba sent una espècie de discussió sobre el sexe dels àngels. Poder i dobbes. Per tant, qualsevol engruna de poder, s'hauria de poder utilitzar, qualsevol dobbe que puguem tirar cap a nosaltres i cap a nostres, és necessari que l'hi tirem. Per tant, en aquest sentit...
Ara agafaria 25 jovenets mallorquins que estiguin informats de la moguda del TikTok i de YouTube i del podcast i els diríem, em, diguem quins són els 5 millors que tenim a les Illes Balears, que parlin un català genuí, que tinguin gràcia, que tractin temes...
jovenetes que tractin temes amb perspectiva de gènere, tios que tenen un cert carisma, com ara per exemple és de la sotana o el soterrani a Catalunya, i els hi donaria canxa. Això genera país, això també és cultura. Això també és cultura. Cultures, ve el majoral recuperant una cançó tradicional de fa molts anys i cantant-la,
un fogueró amb gloses, un tiktoker, un poeta sofisticadíssim que escriu segons les regles de la poesia nord-americana d'Antíaz Elliot, tot això és el que hem de tenir. Si volen ser un país normal, hem de tenir de tot, perquè una cosa que caracteritza els països normals és que tenen de tot.
Jo invoc aquesta autoorganització. Jo he anat a molt de llocs a fer activitats i hem estat a cases particulars, us han acollit, hem conegut famílies. No hem demanat què he de cobrar. Vaig anar a l'homenatge als tallers i em van dir, eh, vés allà, estàs amb aquesta gent, coneixes gent. La nostra cultura necessita fer aquest intercanvi personal, però no puc assegurar, no necessita que et donin només, pot ser que hi sigui,
Però no només. Hem perdut la capacitat. Quan nosaltres fèiem el magisteri, l'intercanvi dels països catalans, no ens costava ni un cèntim. Anàvem a Tarragona, anàvem a València i érem a casa i ens acuïa, som part i sa mare, ara molt bé a sud de Mallorca i fèiem contacte, fèiem contacte de país. Però això se va acabar quan hi va haver gent que va començar a dir que he de cobrar, que no he de cobrar. I no, i perdona, perdona Pere Antoni, perdona, mai confondré
allò que una persona necessita per viure té l'activitat que ha de fer pel país. Jo he estat una persona que he estat funcionari i potser no he cobrat de vosaltres, he cobrat de l'estat de la presó. I tots els que som allí també, llevat de tu. No, perdona. Però si tu fas una feina i és coherent, l'has de fer. Mai he criticat ningú perquè una persona que visqui de la cançó vagi a un lloc
a cantar i cobri. Però si jo ho puc fer sense cobrar i contribuessis a crear una xarxa d'amistats i de gent que creu en el país, aleshores això és fonamental. S'organització és fonamental. I hem perdut aquesta... Per què? Perquè la gent s'estima més anar
En el Consell de Mallorca, on hi ha vots, que es toquen els nassos, i organitza consells per raça, i van tots i el que sigui, i s'estima mena allà perquè molla dos bens, molla dos bens, perquè en tenen molt, perquè tenen els nostres dos bens, i llavors han perdut això. Me sap molt de greu qui va fer la revolució a Barcelona, en el món del camp coral. La classe treballadora.
I això haurem de tornar a aprendre'm, haurem de tornar a organitzar. Això és allò que volia dir a nit, jo. Vull dir, no tenim més capacitat per pensar en coses molt més enlaire. Perquè nosaltres no ho podem fer. No ho podem fer. No som aquí, ara. Per què hem vengut aquí? Vengut per qualta cosa, o no? Estaríem més bé pintura, jo què sé, no sé on. No sé on estaríem més bé. Aquí està molt bé. Bé, m'entens? No és que...
No, perquè allà llavors són bous i llavors estem mal de panja, la meva edat. Bé, jo crec que això és important no perdre la capacitat d'entre nosaltres fer moltes de coses.
Bé, jo crec que unit una mica tot això, aquí hi ha una persona que diu que amb tot el que m'està tractant no s'ha verbalitzat, no s'ha parlat del auto-odi, que és tan important a l'hora de defensar, perquè després també una altra pregunta demana com és que aquesta terra nostra crea tants traïdors.
I, clar, hi pot anar una mica unís, això de l'autor. Bueno, és que les persones som que mos fan, no? Vull dir, que mos fan els mestres, que mos fan els pares, que mos fan els amics, però també que mos fan els poders que controlen el món on vivim. I una qüestió aquí bàsica, la qüestió nacional, que Espanya ho travessa tot,
I a Espanya, vull dir, la gent viu permanentment envoltada d'una doble propaganda dient que l'espanyol és bo, el català o el basc no ho estan. Un dels avantatges que hem tingut nosaltres, que és una espècie de miracle, perquè l'estrany no és que nosaltres ara estiguem tan malament, l'estrany és que encara hi siguem i tinguem aquest tipus de debat a la Mallorca l'any 2025, no?
Vull dir, així com ha anat la història de l'estat espanyol de Mallorca, de França, i t'ensenyen a m'insprear-ho o odiar-ho, per exemple. I això és el mateix a França. Hi ha una escriptora magnífica francesa, Premi Nobel, Canomani Arnault, que és una dona lucidíssima, sensibilíssima, brillantíssima, que és conscient de la seva procedència de classe baixa de Normandia...
la seva consciència de dona, d'escriptora compromesa, en canvi quan parla de sirioma que sentia xerrar que seva parla d'espatuers. O sigui, és conscient de totes les opressions, de totes les miseris, de totes les injustícies que ha patit al llarg de la vida,
però la nacional la té absolutament incorporada. Per què? Perquè França, des de fa com a mínim dos segles i pico, s'ha encarregat de la qüestió feminista pot estar bé, la qüestió de classe està bé, però la qüestió nacional això és com Déu nostre senyor. Francesa és Déu,
Els franceses Déu, el bretó, el normant, el català i el basc són absolutament insignificants. El miracle és que nosaltres encara estimem tant el nostre idioma i encara tinguem aquesta arrogància, perquè això el que m'agrada és dir...
Jo no necessit passar per Madrid per formar part del món. Vull dir, jo llegeixo en diferents idiomes. Som tan bo com qualsevol madrileny o francès, no? I fins i tot, jo crec que passar per Madrid mos degrada. Això, per exemple, és interessantíssim el personatge d'en Josep Pla. Josep Pla durant els anys 20 va viatjar moltíssim per Europa, Berlín, Itàlia, França, per tot, Europa de l'Est,
I era un tio cosmopolita, modern, que escrivia amb un estil vibrantíssim, amb unes idees novíssimes. A partir dels anys 30 comença a anar per Madrid. Se fa fatxa, comença a escriure a la punyeta unes cròniques espaces, provincial, precolpista...
Per què? Perquè nosaltres, quan mos podem mostrar tal com som, és anant pel món. En canvi, quan anem allà on mos volen destruir, efectivament mos destrueixen o mos deformen.
La cosa quina és? Que cada vegada hi ha més gent, mallorquins, catalans, que senten que la castellanoespanyolitat ja no és una deformació impròpia perquè la tenen molt naturalitzada, cada vegada més naturalitzada. Aquest concepte de naturalització és fonamental. Cada vegada el castellanoespanyol, el castellà, l'espanyolitat està més incorporat. Per què? Perquè m'adonen permanentment per tot i cada vegada tenim mancos codics de contenció.
I una de les coses que genera tot això és justament aquesta espècie d'autoodi. Aquest autoodi de... Voldria ser com ells, però jo sé que no ho som i els altres també saben que no ho som. Això genera monstres. Quant de grans escritors podrits d'autoodi ha donat la literatura mallorquina? Ni un...
Quant de grans escriptors podrits d'autodi ha donat-se la literatura catalana? Ni un. A Barcelona hi ha hagut magnífics escriptors en castellà? Bàsicament castellans. Mendoza, Azúas, no són catalans aquests. Castellans, magnífics escriptors, eh? Aquí ja no hi entram. Però d'un catalanet que s'hagi deformat, tots han acabat pescat de cantons d'escanos.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
hem escoltat un fragment de les intervencions d'en Vial Majoral, d'en Jaume Sastre i d'en Pere Antoni Pons en el darrer sopar que va fer l'Assemblea Sobiranista per parlar de com ho poden fer, perquè Mallorca continua i sent Mallorca. Podeu recuperar totes les intervencions íntegres a vida.cat, especial número 22,
vida.cat, a la plataforma audiovisual Vida. Ara, però, és el moment d'escoltar Noves i Perès amb en Joan Vicenç Lillo.
Bon dia, bon dia vida. Noves i pares, una mediterrània, no oblida Palestina. El govern irrealiar ha donat un fort impuls al procés de nació de Cisjordània amb una reforma legal que augmenta les competències per estendre les colònies jueves i confiscar terres palestines.
així com el control sobre territoris suposadament baix administració palestina. La reforma de l'administració de Cisjordània, que aprova
Diumenge, el Gabinet de Seguretat Irrelia suposa un vot, un pas en la nació del territori palestí en eixemplar les competències per autoritzar la construcció de noves colònies, confiscar terres o assumir el manteniment i funcionament de llots en disputa, com la tomba dels patriarques d'Ebron o la tomba de Raquel de Batlem.
La mesura foi anunciada pel ministro de Finances Besalel Smotrich i el de Defensa Israel Katz, que defensaran els objectius de
facilitar el desenvolupament accelerat d'assentaments i seguir matant la idea d'un estat palestí. Israel dur dècades robant la terra dels palestins mitjançant la declaració de terra estatal, alegant necessitats militars o necessitats públiques.
el que complementa la violència militar i colonna contra la població palestina. La nova iniciativa permet ara que els jueus comprin lliurement terres a la Cisjordania ocupada després de deixar sense efecte una llei jordana de 1953 que ho impedia i crear governs locals paral·lels per colons.
També desclassifica el Registre de Terrenys de Cisjordània, el que permet que se sàpiga públicament qui són els seus propietaris i obri la porta a falsificacions i fraus per part dels colons que desitgen prendre el control de la terra.
Lleva a l'autoritat palestina diverses competències en matèria hídrica o de control de llots arqueològics, així com a l'Ajuntament palestí d'Hebron la seva capacitat de donar llicències de construcció. La nova llei amplia les competències de seguretat a les zones A i B, que segons els acords d'Oslo quedaven baix control civil palestí A i control mig B.
en àmbits com aigües, danys a llots arqueològics i danys ambientals o contaminació. La nació que Israel ja du a terme en l'actual legislació
la plaga de colònies i la violència s'accelera en aquest projecte, que això queda pla en la resolució de la Corte Internacional de Justícia de juliol de 2024, que declararà il·legal la presència d'Israel a Cisjordània i en la resolució de l'Assemblea General de l'ONU que exigirà la retirada israeliana abans de setembre de 2025.
Jamás denunciar que forma part de la política colonial feixista i el pla de nació general i de la guerra d'extermini i neteja ètnica.
i apel·la a la Unitat Nacional dels Palestins per intensificar la confrontació amb l'ocupació i els seus colons per tots els mitjans disponibles. L'autoritat palestina també denuncià una continuació de la guerra integral que lliura el govern irrealiar contra els palestins i un intent
manifest d'Israel de legalitzar l'expansió dels assentaments, la confiscació de terres i la demolició de propietats palestines.
Enseny les comunitats, la Lliga Àrab i l'Organització de Cooperació Islàmica, integrades per 22 i 57 països respectivament, així com els ministres d'Exteriors d'Egipte, Jordània, Emirats Àrabs, Indonèsia, Paquistan, Turquia, Aràbia Saudita i Càtar, condemnaren enèrgicament les decisions de nacionar propietat palestines,
i una escalada sense precedents en el pla de nació, colonització i desplaçament. La Unió Europea condemna les mesures com una passa en la direcció equivocada. I el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, recordar que totes les colònies i les seves infraestructures són il·legals i instar el govern irreliat a revertir les noves mesures.
Però ni l'ONU, ni el bloc comunitari, ni els països àrabs i musulmans anunciaren cap sanció contra Israel.
Gara, 3 de gener de 2026, Ingo Niebel. En l'entrada en vigor de l'Alto Alfoc a Gaza, Berlín va decretar l'inici d'una nova fase d'aquest conflicte en el que, des del principi, s'ha col·locat de manera unilateral a la part de Tel Aviv. No és només l'executiu, sinó també la majoria dels partits del Bundestag.
El missatge únic que imposen debilita la confiança en l'Estat perquè la justícia ha de corregir els excessos de l'executiu. Una setmana després que el president alemany Frank-Walter Steinmeyer de l'SPD reconegués a Gennica la responsabilitat alemanya en aquest crim de guerra,
el canceller demòcrata cristià Friedrich Merz, CDU, visitar el seu homòleg israelià Benjamin Netanyahu. No li va importar que la Corte Penal Internacional, CPI, hagi emès un ordre de detenció contra el seu anfitrior per crims de guerra a Gaza.
L'estada del cap de govern Alemanya i Israel resta també importància al missatge que el seu cap d'estat havia emès des de contrades basques. Gennica és un recordatori, un recordatori que hem de defensar la pau, la llibertat i els drets humans. Volem estar a l'altura d'això, ara i en el futur. Merz, en canvi, va dir que Alemanya defensava l'existència i la seguretat d'Israel.
És una expressió de la permanent responsabilitat històrica, resumir el que es coneix com la raó d'estat alemanya. Això és vàlid avui, ho serà demà i ho serà sempre, afegir. Acte seguit, Netanyahu el va posar doblement a prova, afirmant que el poder s'obrirà de la seguretat des del riu Jordà fins a la mar Mediterrània sempre romandrà en mans d'Israel.
Així, per una part, l'Israeli ha deixat clar que opina del mantra de la política exterior alemanya, repetit per el seu hoste alemany que és la solució dels dos estats. Per altra, hi ha paraules que a Alemanya porten a una denúncia per antisemitisme quan una persona expressa la seva opinió dient «Des del riu fins a la mar, Palestina serà lliure».
Més, també es va quedar callat quan se li demanà si mantenia la invitació Netanyahu d'anar a Berlín. Llavors, des del punt de vista legal, l'estat alemany estaria obligat a detenir el primer ministre Rehlia perquè encara es veu compromès amb la CPI, Court Penal Internacional i el Dret Internacional, que forma part de la seva llei fonamental.
A principis de desembre, el Ministeri d'Esteriós Alemany informa de la detenció i entrega d'un criminal de guerra molt cercat, sobrellant que Alemanya dona suport al CPI i evoca per l'enjudiciament dels crits contra l'humanitat. En aquesta línia, et situa ara també la presidenta de l'Assemblea General de l'ONU, l'Alemanya Anna-Helena Baerbock,
Qui demanar als estats que compleixin les seves obligacions en virtut de la Convenció sobre el Genocidi? El genocidi en qualsevol lloc és una amenaça per a la pau, la seguretat i els drets humans a tot el món, va dir.
quan la política dels verds ecologistes encara era ministra d'Esteriós, afirmava al Bundestach que a Gaza llocs civils perden el seu estatus de protecció quan són utilitzats en fins terroristes. Va donar també el vistiplau a la venda d'armes a Israel que ascendiren els 485 milions d'euros entre octubre de 2023 i maig de 2025.
Alemanya s'ha convertit en el segon major proveïdor d'armes a Israel després dels Estats Units d'Amèrica. Al mateix temps, alguns dels seus estratègies i sistemes d'armes i de ciberdefensa són de producció israeliana.
Les òbvies contradiccions a nivell internacional tenen les seves arrels en la política domèstica. El denominador comú de tots els partits en representació al bon destac és que aboquen per la solució dels dos estats per acabar amb el conflicte orient pròxim. Per aconseguir això es neguen a reconèixer l'estat palestí abans que ho faci Israel. Sí, ho faria el 41% dels alemanys encastats per el portal YouGov al setembre.
La posició unilateral de MERS en favor d'Israel reflecteix la posició de la Unió Demòcrata Cristiana, CDU, que ell presideix. En el seu recent programa electoral, el partit no mencionava Gaza. El seu soci minoritari en el govern, el Partit Socialdemocrata d'Alemanya, SPD, el Verge i el partit Día Linke, l'esquerra, almenys parlen de permetre crear un estat palestí sobirà i viable
Els tres partits consideren una vulneració del dret internacional, la nació i el desallojament de territoris palestins per part israeli dels seus colons. Per això Merck va dir a Tel Aviv, el govern federal insta al govern israeliac a que no doni més passes cap a la nació de Cisjordània, però sense advertir de cap sanció.
El neofeixista alternativa per a Alemanya, AFD, es mostra ambigua cap a l'estat jueu. La seva doble posició es deu al manco dues tendències en el seu sí. La AFD és l'única protectora del poble jueu aquí a Alemanya, va dir, per una banda, la seva copresidenta Alice Weidel en la seva entrevista en directe amb el propietari Dix, Elon Musk.
El seu co-cap, Tinó, gruparà per l'altre, declarar que considera injusta la elecció d'Israel a Gaza i que veu la situació com un crim de guerra contra la població civil. Arrel d'això, el representant dels jueus a l'AFD, Marcel Goldhammer, deixa el partit.
La línia a seguir divideix la formació ultra. En el seu sí queda una base nazi que, a porta tancada, segueix en l'antisemitisme hellerià que no comparteix la denominada línia sionista d'una part del seu grup parlamentari al Bon Destac.
En relació amb la guerra d'Israel contra l'Iran, la FD ha opinat que el passat ha demostrat que la desestibilització d'Orient Pròxim no beneficia els interessos alemanys, ja que pot provocar grans moviments migratoris cap a Europa.
Al març, la FD no acudia a la Conferència Internacional contra l'Antisemitisme, al que havia estat convidada per el ministre de la Diàspora Israeliana, Amikai Chikli, sobretot perquè no forma part de l'ultradretà grup Patriotes d'Europa del Parlament Europeu. Aquest darrer ha concedit l'estatus d'observador al partit Likud de Netanyahu. Per això el primer ministre va intervenir a l'esdeveniment.
Preocupat per perdre terreny als ultres també en aquest camp polític, la Fundació Konrad Adenauer, propera a la CDU, adverteix en un estudi. La solidaritat amb Israel de l'AFD, sobretot de natura instrumental, serveix en particular per legitimar l'hostilitat cap als musulmans, atacar els oponents polítics i distreure l'atenció de les posicions d'extrema dreta, revisionistes i hostils a la religió.
Tal vegada per això i per oferir-se com a alternativa més visitar recentment Netanyahu.
Un altre denominador comú dels mencionats partits és que ignoren la sentència de la CPI, de la Corte Penal Internacional, segon la qual Israel està cometent el crim d'Apartheid en relació als palestins. El mateix passa amb els crims de guerra i de l'és-humanitat per als quals et cerca Netanyahu i el seu exministre de defensa, Joab Gallant.
Tant la relatora especial de l'ONU, Francesc Albanese, com també Amnistia Internacional i Human Rights Watch, parlen d'un genocidi com és per Israel a Gaza. El 60% dels alemanys, segons el sondeig de Jou Goff, ho veuen igual. Per anomenar aquesta matança per aquest nom, pot considerar-se alemany una crítica a Israel que, segons una resolució del Bundestag, seria...
Antisemita. El 2024 el Parlament Alemany aprova la molt discutida definició d'antisemitisme formulada per la Internacional Holocaust Remembrance Alliance, Aliança Internacional per a la Memòria de l'Holocaust, amb el bosc del SPD, VERS, Partit Liberal Democràtic, CDU i EFD.
Die Linke s'estengué i només la seva excisiol, l'aliança Sara-Wagenknecht, B-S-W, i votant contra.
L'Aliança Internacional per a la Memòria de l'Holocaust defineix l'antisemitisme com una determinada percepció dels jueus que pot manifestar-se en forma d'odi cap a ells. Amb això el Brucet Stach ha creat un ampli llimps jurídic, començant en què no especifica allò que és antisemitisme.
ja que la percepció de jueus i en allò que pot manifestar-se o no, no serveix d'una sòlida base legal.
A més, la resolució del Parlament no té el valor d'una llei, però sí afecta els ciutadans en els seus drets fonamentals com la llibertat d'expressió de la ciència i la de l'art, entre altres. Alguns landers alemanys exigeixen estrangers d'origen àrab que reconeguin el dret a existir d'Israel abans de donar-los estatut de refugiats.
La pràctica vulnera la Convenció de Refugiats de Ginebra. Aquesta i altres vulneracions legals les ha resumit un grup d'experts en el seu blog, Verba Sunxblog, que tracta temes constitucionals. Donat que el Linke es mostra per una banda compatible amb el demès partit del grup de TAC, llevat la FD en la defensa d'Israel, però per altra banda...
també en Palestina, sobretot en alguns barris de Berlín. No hi ha partit que porti aquestes contradiccions davant la justícia.
La BSW, Aliança Sarau-Hagen-Necht, la que més alçat la veu contra el govern irrealiar, ha de recórrer a l'acord constitucional perquè decreti el recompte dels vots que li han negat el grup d'estanc. El resultat oficial el situa fora de l'hemicicle, però els errors detectats li donen el 5% als corresponents escons.
Mentrestant, els altres partits s'atrinxeren en la seva bimbolla pro-israeliana.
Gràcies.
De la web, 5 de febrer de 2026, la Global Sumut Flotilla ha anunciat una nova intervenció humanitària a Gaza, aquesta vegada combinant vies marítimes i terrestres.
Segons que han explicat els organitzadors, l'operació és prevista per el 29 de març del 2026 i preveu la participació de milers de persones procedents de més de 100 països.
L'anunci s'ha fet en una roda de premsa a la Fundació Nelson Mandela, a Johannesburg. Segons que han dit els responsables, la intervenció vol respondre a la greu crisi humanitària a Gaza i el que consideren una manca d'acció efectiva de la comunitat internacional.
La missió combinarà una flotilla marítima que sortirà de diversos ports del Mediterrani, entre els quals Barcelona, ports d'Itàlia i de Tunísia, amb una caravana humanitària per terra que travessarà el nord d'Àfrica. La Goval Sumut Flotilla afirma que l'operació mobilitzarà professionals de la salut, de l'educació i de l'enginyeria, a més de kits de reconstrucció i d'observadors legals.
L'objectiu declarat és oferir assistència humanitària, documentar possibles vulneracions del dret internacional i donar suport a la població civil de Gaza, afectada per l'escassetat d'aliments, el col·lapso del sistema sanitari i la destrucció d'infraestructures.
Els organitzadors han insistit que es tracta d'una acció civil i no violenta, que, segons indiquen, s'empara en el dret internacional humanitari. També han sorritllat que la missió no vol tenir un caràcter simbòlic, sinó que pretenes devenir una intervenció material coordinada a gran escala. La convocatòria recorda, intents previs d'arribar a Gaza per mar,
En la darrera, la flotilla va ser interceptada en aigües internacionals per l'exèrcit israelià. Els activistes van ser detinguts, traslladats a ports israelians, jutjats i, finalment, expulsats del país. La Global Sumut Flotilla ha avançat que les pròximes setmanes ampliarà la informació logística i els detalls de seguretat de la missió,
mentre diferents governs i organismes internacionals segueixen de prop l'anunci d'aquesta nova iniciativa civil CAP a Gaza.
I fins aquí avui, noves i parets, dins el matinal, bon dia, bona vida, dona Mediterrània. Gràcies per escoltar-nos. Ens tornem a trobar divendres vinent. Salut.
L'artesania sempre ha estat aquí. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com un sol. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Hi ha mil històries en els teus ulls, van fent camins desconeguts. Reunint memòries que t'han romput, vas dissenyant un nou futur. Plena d'eufòria, te deixes dur, et somnis que no has viscut.
Agafa força per tírem junts fins on mos dugui aquest impuls. Sin certesa amb dues vides s'ha cremat, navegant entre ferides mos trobant. Arrencam amb valentia un viatge sense friu on tot tindrà un nou seter.
per aquells somnis que un dia m'han desfet, per les històries que fan que s'enturis temps, per l'esperança fins que tot se pugui fer, ja ho faran bé.
Hi ha mil històries en els teus ulls, el teu moment s'ha convertit en una llum. Agafa força per tírem junts fins on mos dugui aquest impuls i canta amb mi.
per aquells omnis que un dia van desfer, per ses històries que fan que s'aturis temps, per s'esperança fins que tots se puguin fer, hi ha un parem bé. Bon rotllo. Molt bon.
I bona vida, i bon dia. Bon dia, i bon dia. Somos ells? Jo crec que sí. Si no? Vale. Idò, molt bon dia a tothom, estem en el Bon Dia i Bona Vida, xeixi de Música amb Amor, jo som l'Aina Amor, i avui, com podeu escoltar, tenim el programa de Changuito.
Cada dia són més seriosos. Ara ja... Si ara deim que és un programa patrocinat per Petit País, ja crec que haurem començat així com toca, quasi. No ha quedat malament. Nos hem recordat de presentar-m'ho abans, de presentar el programa. I doncs, sí, aquest programa està patrocinat per Petit País, que és més que un bar a fa la nit...
on podem sopar, fer pa amb olis que són boníssims, ensalades també, fer qualsevol cop així de bar i recordem que també hi fan moltíssimes dates culturals, com per exemple aquesta setmana just s'ha fet el teatre, demà són tot teatre, el microteatre que ha estat tot un èxit. Estava fent de les xatxes socials perquè també em van penjant aquestes activitats i les entrades s'agoten ben aviat.
Sí, digue'm-ho a mi, que no som a temps mai. No, de fet, hi ha gent que deia abans que m'hagués enterat que se feia el teatre ja no quedava una entrada. Sí, sí. Escoltat, viatjarem, de Shangito.
Sí, és... Bé, és que tal com tenen un àlbum que se diu Bon Rotllo, és que definitivament són cançons de bon rotllo. Exacte. És que ho defineix perfectament. No se pot definir millor la música que fa en Shanguito, que és...
Sí, de bon rotllo, optimista, així, propera, també, que, de fet, és que està tenint molt de públic jove i infantil. Això, això, això. Sí, sí, agrada molt donar nins. Jo tenc que record bé, no?, i sé que els meus cosins petits, que crec que tenen 11 i 9 anys, o menys, ara estic quedant fatal, espero que no m'escoltin. Molt bé.
Si m'estic equivocant d'edat, però que són així bastant joves, ja fa anys que tu li poses una concha de Changuito i és que se la sap de pa a pa i si dius quina concha vols escoltar, Changuito, Changuito. Ja Netsi també entre la comunitat xines.
De fet, diumenge aquí bé, podries pegar un vot a Pere Grau, a la plaça Pere Grau. Què hi fan? Celebrant l'any nou xinès. I em fa moltes ganes perquè sempre he tingut molta curiositat i mai he anat a veure la celebració de l'any nou xinès. Estarem per allà. Què feis?
Escoltam en Janguito.
Va, això vol dir que hauré d'anar, no?, per saber què faig. No m'ho contarà res. No, no, no, no. Jo què sé, hi ha de tot. Hi ha ball folclòric superhorteres de tot el món. També danses seues i això. Ah, i un dels moments més especials és quan toquen els xeramies i balla el dragó, que no en Pep.
No em pepes, drac. I ho veuré.
En Changuito és un màquina, vull dir que... Pel lo bo i pel lo dolent és un tipus que sap fer hits, és a dir, no? És com que... No? Són cançons molt aferradisses. Sí. Que un pit, escolta't, jo sé que ara estaré una setmana despertant-me pensant en en Changuito. Bon rotllo i tal, sí, sí, sí. Té aquesta virtut, té aquesta virtut, és un artistàsol...
gran compositor, bon músic, i té aquest punt... Simpàtic. Me sap greu. Comercial, comercial. Ah, no, sí, un poc. Però, no sé, a vegades se diu com una crítica i no ben bé una crítica. No. Aquesta idea de fer coses que saps que se fórmula és aquella i que funcionarà.
Sí, és una manera. Nosaltres a la carrera ens expliquen, de fet, a direcció comercial, ens diuen que a vegades hi ha un poc el dilema que és de fer el que a pintura tu voldria més o el que...
El més socialment ètic, que ara no és tan xerrat d'ètica per res, eh? Per això em refereix ara a la teoria que ho he passat. Però a vegades acabes fent el que saps que funciona. Perquè saps que funciona. Tenguis les raons que tenguis, pentura serà la manera en sa qui t'anirà millor. Però bé, jo crec que en Xanguito d'aquesta manera se passa molt bé i li agrada. Vull dir... Exacte, sí, sí. Salveu content, no és com si ho haguessia, hi ha una persona obligada de cantar, saps?
Bé, mira, jo crec que per jo és una de les claus aquestes. Home, i tant. És guapa aquesta també. I el videoclip és preciós. Que te'ls he preparat jo. DJ de missió.
Ja no va de pedaç, oi? Però està molt melancòlic, està molt melancòlic. Ja ho crec, ho crec tot i està. I l'hivern has passat i l'hivern em donar un dir-ho. Però bueno, s'ha d'agafar un bon rotllo, no? I en la part d'activista.
S'ha de dir que Música amb Amor va dedicar un programa a Cucorba abans que anunciassin que se retiren. Just el mateix dia. Quina coincidència. Sí, aventura... No sé, sí. Moltes coincidències. Molta màgia, molta màgia hi va anar aquell programa. Jo estaré insistent, com us tornen besar. Milions d'estrelles banyaran el cel.
i sa nit mos trobarà milions d'estrelles banyaran el cel i tu i jo dins l'univers milions d'estrelles banyaran el cel i sa nit mos trobarà Changuito, germà d'en Chango i fill d'en Chango també jo ara m'estic perdent
Carles Montaner, Xango, periodista de televisió espanyola. Et som pare. Ah, bé, a la fi, en Xanguito, en Joan Montaner, que és el líder del grup, que se va crear, bé, o van i això que dic amb el 17, a Bunyola, i era això. L'estil és, sobretot, jo és que definiria això com a música optimista i com que fa ballera. Exacte. És que sí, és que no m'ha sort d'altra paraula que dir bon rotllo. Bon rotllo. És que, bueno...
No se pot definir molt bé. No. I abans, quan DJ Dimissió m'ha deixat tirat, o jo a ell, no ho sé, ja, no? No, el que volia dir és que hi ha gent, o sigui, ara ve teoria, atenció. Teoria és conspiració. Teoria.
Per poder-mos revolcar l'aire, estarem sempre volant junts. Moltes xerenc s'intriga, eh? Aquesta és guapa, perquè aquesta t'agradaria. Aquesta és molt guapa. I a més, canta en Pau de Bon, també és una col·laboració. És molt guapa, no, i la que m'agrada més encara no ha arribat. Encara no ha arribat, ja m'ho ha dit.
No, el que volia dir és que amb això de música comercial... Bé, no sé, per mi el important, independentment de si fas música, diguem, seguint una fórmula que saps que agrada i, per tant, que és una fórmula segura i que tal...
El tema s'hi transmets per mi, eh? No ho sé. Si transmets autenticitat o no, no? Sí, la connexió que... Sí, el que el públic sent quan t'escolta o quan... Perquè és vera que hi ha grups que se diu... Ah, ja tornen a fer el mateix disc que fa 10 vegades, no? I tu els ho veus allà tocant i tal...
Ja, com si no els hi acabes d'omplir. No, fan perquè guanyen pasta, perquè tal, però... I en canvi no, no s'escriuen. En Sanquito, per exemple, transmet tot això, no? Aquesta cosa de sentir-se tant. Sí, i és que és bastant proper.
quanta música, jo de fet me'n record jo he anat tota sa vida a Pius XII a sa escola aquí de Palma davant sa plaça de Toros i jo sé que qualque pic ha anat és a dir, jo ja no l'he vist perquè jo ja era gran però que vagi a ses aules d'infantil a tocar qualque pic així perquè a Changuito li basta una guitarra i ja està no, i és que sap que té públic conyat però no se'n posa segura
Crec que ja t'ho vaig comentar, però un grup que me va fer pensar sobre això va ser Bon Jovi, que és vera que fan aquesta música també, no? Suposadament un poc heavy i tal, però bastant comercial, no? No m'ho s'entenganar.
Sí, fins a un cert punt, sí. Però, en canvi, quan te'ls veus allà a actuar, veus que s'ho creuen tant, tot i que són ben majors, eh? I dius, no, no, no, te transmeten autenticitat. Jo, de fet, Bon Jovi, és molt possible que els vagi a veure per setembre. Tinc una mica mai temps a l'entrada. Estàs, estàs. Per anar a Londres a volar-los...
I de paraula, encara no m'ho he organitzat el viatge, però... me fa bola. Probablement s'apuntarà a més gent, no a veure el consell, però bé, ja que hi som, anar a veure Londres. Conec un home alemany que ara he perdut el contacte.
que feia tota la gira amb ells, anava a tots els concerts. Era superfan, era. Sí, sí. I, no sé si encara ho fan, posaven com una zona VIP, o sigui, com una zona molt a prop de l'escenari. No ho sé. Que els atens a tocar. No ho sé. I ell sempre estava allà. Se devia deixar una pasta i els coneixien. Suposo que ja devia arribar a conèixer els artistes, no? Jo sé que les entrades barates no són.
No gens. Ho crec, ho crec, ho crec. Perquè sé que les nostres no són les que estiguin més a prop que diguem i passen els 100 euros bastant. Ara ve... Stop. Stop, no unir... Bueno, que va... Aquesta crec que tothom la coneix. És una cançó que de primeres era com a...
Mira, me la pren de broma, saps? Com a la conya. Però és que se t'arriba a ferrar, l'arribes a cantar per tot, també vols que surt amb la meva penya allà a mig i fa un rap. I com que us la visc a Palma, és que entenc la cançó. Perquè ara així... Tots els influencers. Ei, els influencers mallorquins. Tots els influencers mallorquins.
Que passen-se en motos, eh?
no ho entenc, no ho entenc, cada dia no ho entenc, no ho entenc, cada dia no ho entenc, no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada dia no ho entenc, cada
Welcome to Mallorca, wonderful sky Everybody wanna be a part of paradise Entre bicicletes i cotxos iogats Pots arribar on vulguis però oblida't de percar Quiris van, van, van, van i venen Quiris van, van, van i venen
He de dir que també per molt que siguin així com animades i això, entenen que si mateix fan crítica, vull dir aquesta. És a dir, pot ser divertit i tal, però en el fons crítica que Palma és un desgall, però per què? Que tots són guiris i que no se pot percar.
I connecta molt amb un sentiment, no? No, no, sí. Que hi havia i que hi ha. Ah, ja. Sí, sí. I en guany, aquest estiu, va treure una cançó que és encara més reivindicativa, que diguem. És que no perds l'aire festiu, però l'escoltes i dius...
Se lletro l'entenc. I aquesta sonarà se cal i se darrere. Que residents go home. Aquesta llar més directa. Ja. Ai, tomeu. Ai, tomeu. Però sempre mostres torna amb els problemes. En sa mare, en sa filla i esveïnat.
És un tió bon rotllo, és un tió legal, és un tió que sempre té coses que comptar, però quan arriba l'hora de posar-se a corrades apareix i tothom diu, homeu, on t'ha ficat? La seva dona cerca pel jardí i pel corral, el seu pare ha passat pel bingo i tampoc li ha trobat. No estàs a tragar perres, el s'escura a butxaques i el germà diu que ja torna a tenir el mòbil a pagar. I se demana un tassó de canya a baix, se fa un xigarro i se prepara per fumar, i surt al bar per saludar-te un cop.
I diu mirant-te'n el sol, nits brillants i ties oscurs, de matins no quan ningú. Ai, Toméu, ai, Toméu, saps que vius de bé, Toméu, ai, Toméu, tomo el sac com en Toméu, ai, Toméu, ai, Toméu, saps que vius de bé, Toméu, ai, Toméu, això que és una salsa.
No ho sé, però és un ritme que acaba molt de ballar. És que també ho sap que vius de bé, també.
A mi se'm molt identificat, amb aquesta cançó, però bé, no. El costat de creure-se. Tu aquestes coses que a mi m'agraden. M'agrada la part que encara m'arriba. Avisa el DJ i la posarà alta. L'avisaré.
Hem de dir que Chang'hito té diverses versions, té des de E i tot solen la guitarra, com han dit, fins a tota la banda, que no sé com són, perquè són molts i fan molta festa. Sí, no, no, no, i a vegades veus el que toquen a Mara Verbena i conviden gent d'allà, allà, d'abunt i tal. Bé, i fan una cosa que jo no havia vist en un altre grup, supos que no sé si és copiada o s'ho han inventat ells.
que és lo de tirar un matalàs infamble damunt. A veure, a veure, i així posa. Hi ha grans que ho fan, però jo he de dir que mai m'ha tocat aguantar cap d'això i me fa coses. És a dir, jo, si pot ser qui se tira, és com a, uau, és que, i si no m'aguanten, és que no me caig, vull dir, estic totalment tan germans de les persones que m'aguanten. Els punvis era habitual que ho fessin sense matalàs, en aquell cas.
Hi ha un artista que no recordo qui era, que se va pegar un tempo. Ah, que va caure. No sé qui, però he vist el vídeo. És conegut, és un artista que no recordo.
Tomeu, no és aquesta cançosa que volia. Ah, tant millor, perquè nosaltres estàvem aquí de txàxera. Reequivocat, reequivocat. Però també està molt bé. No, és que pensava que venia un tros, però no. Ara que llico que els tros és la cançosa. Que encara m'ha arribat. Encara és prest.
Final apoteòsic. Ai, tomeu. Mira, ara estava pensant de fer connexions d'aquelles, diverses connexions. Tu saps que el disc de... Sabies que el disc d'Antònia Font Taxi? Sí, el tens. El tens, eh? En escotxo. De fet, me'l vas donar a tu. Era per aquí. Benem CDs de segona mà.
Ha negat dins una bassa. Que fan d'ango, guapíssim. Ha negat dins una bassa.
Balles molt bé, Aina. Què és això, un fandango? Això no, un fandango. Et diuen que és difícil el fandango. Per mi és difícil el bolero i tot, però... Clar, a men, he de dir que el fandango és el que sé ballar pitjor. De fet, he tornat a baix de bot. M'ha agradat molt. La setmana passada vaig tornar, després de quasi un any, perquè vaig dir... M'havia apuntat en el gimnàs el primer quatrimestre. Vaig dir...
És que no m'ho pas tan bé, en lloc ballar, saps? I no, i de fet, dimecres passat... I deus fer el mateix... El mateix cardio, o més, escolta'm més, el dijous passat, dimecres passat vaig fer les 3 hores seguides. Vaig fer bàsic, intermig, i avançat, que avançat només volia mirar, però érem imparts, i m'han dit una cosa, tu que seus, com pots sortir? I jo en plan, ai, ai, ai, que ja fa un any que no ball. I va ser un darrest, però bueno, vull dir, aquesta persona no va poder ballar.
No, que m'ho pot superbé i els fandangos són el que... Menos sé perquè no hi ha classe de fandangos on vaig, justament. Però m'ho vull aprendre, ho intento. Tot així ja m'ho posa a plaça i faig un membre com... Però si tu m'ho vols bo a mi no te pensis que és així. És a dir, no m'agafis de referència perquè no estic en el nivell encara.
Vares anar a la nit de la cultura passada. No hi vaig poder anar. I ell volia anar... Principal de Palma. Ell va per una exhibició de l'escola de música i danses. Ai, no! Espera, clar que hi vaig anar. Un moment. Sí, clar que hi vaig anar. Jo estava pensant en la presentació escorrellega i dic no hi vaig poder anar. Sí que hi vaig anar. Què? I què? On te vares quedar? Que va estar bé. Només?
A més, és que jo ja els havia vist per allà... Però sí que els hi havien d'anar piles. O sigui, anaven a un com així, o dos, millor dit. Ja, és que jo vaig a l'escola. Vull dir, és el que jo vaig sempre. Ha estat molt bé. Allò sí que em va molt així. Ja, no. Me mates allà, ja. No, són tremendos. Sí, sí. En saben molt. Jo no tinc aquest nivell. Crec que avui, diguem els programes, anava a dir xarango. Però...
Anem bé. El xanguito. Aquí està com s'ha que m'agrada. Ai, també ho també m'agrada, però és aquesta. És aquesta que jo pensava. Descobreix un vell mosaic de persones que conviuen dins paisatges naturals.
Entre platges i muntanyes voldria seguir passejant, escoltant les melodiques d'animals que van cantant. Queixaràs de mort d'històries i així jo em podré odir. Alimentar-se d'identitat com ara em va.
I quan s'amor vengui a cercar-me pot ser que em trobi tombat. Engro un samba, un soratge que m'arriba de la mà. Encara és pres per enterrar-me, no te pensis que he acabat. Deixa'm que avui doni llargues, ja me moriré demà. Què és country, això? Jo no en tinc ni idea, però sé que està molt bé.
Ah, no, que... Ho he connectat amb allò que he de creure-se, no? Tot això, no? Bé, en el disc d'Antònia Font. Taxi. I no ho sé. Això m'han dit.
I quan s'amor tingués a cercar-me... Estic impressionat, aquesta representació. És que... Efectivament, és que...
Podria millorar, podria millorar. Ara xerraré amb enxanito. Té un nou fitxatge per sortir en els seus videoclips. Està perdent. Hi ha talent d'aquí, hi ha talent. Taxi, la darrera cançó, és I just called to say I love you. Sí, sí, la versió...
I són, em sembla que són el grup en què hi participa un tio d'en Joan Miguel Oliver, que seria un Pepes Duo. Pepes Duo. I per mi, el millor de la cançó...
És que si la poses fort i tal, sentiràs que mentre estan cantant i tocant, estan xerrant entre ells. Sí, sí, sí. Em fa, eh, cara, que vull vespre que hem de fer, no sé què de tal. Sí, sí, no, no, sí, sí, me n'he d'acord. I d'això per mi és un gran homenatge a aquests músics que ja no se creuen res, que ja ho fan per... Per passar-se bé. Sí, sí. Sí o no? No, és una mocha guapa.
És com el gran exemple, no? Sí, efectivament. Se'm els acabes tens, no me... Uepa, Juanjo Montserrat, de què me sonen, Juanjo Montserrat? De què te sona to meu? Digue'm-ho tu. De què te sona? No me puguis refrescar, no queda una platja o ni cap i gat on va. M'he muntat un risort en este rat, una copa en sa mà, això és com un esport. Té, sent que el, crec que té un o dos Grammys latinos. Juanjo Montserrat.
Jo no l'escolt. Jo no l'escolt, però sí que és bastant. No, no, sí, no sé si és això. Juanco Montserrat, m'estàs fallant. Ai, no, m'estàs fallant. Tome, m'estàs ficant un cop prou. Sí, greu, greu. Hi haurà, hi haurà.
Hi haurà polèmica, aquestes declaracions. Ai, ai, ai, ai. És que què passa? Que també és fons en Xanguito, ara. Tinc aixecat per una altra banda. Bé, men, aquí sé que en tot sé que critiquen un poc que Mallorca s'estava criticant molt i que encara m'ho acabaran, però Residents Go Home. Residents Go Home. Ah, té com una coreografia, no?
I en els llocs que van passant i van passant, no sé si per debò asserenar-lo o no sé bon, i troc i... Home, lo de Juan Convoro Serrata 2, que és la llengua. No, jo tenia ment, però dic que vol que digui. Ah, ah.
Ah, val, val, val. Ho sabia. La dirigida, la produïda. Bueno, i l'escrita, jo crec. No, és un tabacle. S'ha molt de lloc. Sí, la veritat és que sí. I quan te penses que és d'una manera, després com que canvia totalment el ritme i és com una altra cançó. És com dues cançons, realment. Quan cantes d'auxili, te canvia com una rotlla. Primer és com una melancòlica i després ja ve el moment de cor, pa, pa, pa. La cançó a les quals rellengua havia de transmetre energies. Oi tant, oi tant.
No sé si li hem fet prou cas avui a en Changuito, perquè és un màster, és un màster de l'univers, però mos queda un minut. Ai, mare meva, bé, doncs us acomiadem. Sempre endavant, mira. Sempre endavant, això m'ha tirat. Mira que jo pensava que els de Cucorba que van fer la setmana passada seria el problema que més ràpid m'havia passat i dos. I aquest també, eh?
Quanta passa bé? Bé, aquesta cançó surt, bé, se va fer per la tercera temporada de Pep, bé, no sé si se va fer o el manco i surt i és com a la cançó. Surt en imatges, sí, sí. Perquè xerra un poc de, bé, de recordar i la malaltia i tot és molt bé. I està molt bé. Petit país i adéu, eh?
Us acomiadam, moltes gràcies per escoltar-mos, per recordar que aquest programa està patrocinat pel petit país i res, més que un bar a fer la nit a Esquerra d'Escall, número 27, molt bé ballar i moltes gràcies.
i celebrant els meus efectes i els meus veïnats. Mentre sa vida mos aporti, sa vida me'n preu, som els meus veïns.
Avui música amb amor dedicat a en Xanguito, però ara ja són les 10 i mitja en punt d'aquest divendres 20 de febrer de 2026 i és el moment de dir bon dia, poesia. Bon dia, Tomeu, bon dia, Pep, bon dia, poesia. Bon dia, Tomeu, bon dia... Bé, idò, avui...
Farem una connexió des d'aquí, des de Can Alcobé, a la casa d'un altre gran poeta que també en guany se celebra. D'en Joan Alcobé se celebra el centenari de la seva mort i d'aquest gran poeta que és en Blai Bonet el celebra el centenari del seu naixement.
És curiós perquè no van arribar els dos mai a coincidir en aquest pla físic, perquè en Joan Alcover va morir un 25 de febrer, la setmana que vés 25 de febrer, recopilaran 100 anys, i en Blai Bonet va néixer el 10 de desembre.
Però bé, avui farem aquesta estranya connexió. Pep, què t'apareix? I per facilitar aquesta connexió invocarem un pot de màgia poètica.
Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristalins, drink de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esbalot, mut de romagueres, el pomerà pintat, fresques pareres, arrodonida eufòrbia,
Plata freda, amb flors l'albó com d'engruixada seda, roques llises, capblaus, esparregueres, pedra molt líquen, groc com la moneda del temps que calla entre les caderneres.
Blaus, espigats espígols, llentrisqueres, mates enceses, escanyes rocins, fua aturada dels cabridancs pins que s'enfilen amb xiula o les voreres de ran de mar, les musses carritxeres, escambuixades panyes, dent gregal, mar,
esperit escènic, font de sal, roques brascades, conques salineres, randarrel, que amb llengua romanial pateix flor romaní de les caeres.
I amb aquesta preciosa versió d'aquest poema, un dels més emblematis, de Blai Bonet, La Pusbell, cateners del món, musicada per Tot i Soler i la veu de Cala Rabassa, donant la benvinguda al Bon Dia Poesia, una vegada més, al poeta, traficant de poesia, editor,
també, bé, treballador de la Fundació Mayor Criterà i a la casa del poeta Blai Bonet, i enguany també el responsable per les institucions de dietes catalanes de l'Aim Blai Bonet. Pau Bodei, benvingut de l'Aim Nou al Bon Dia Poesia. Molt bon dia, Pere, com esteu tots?
Bé, nosaltres hem fet la fantasia aquesta, que estàvem fent una connexió entre la casa d'en Joan el Coguer i la casa d'en Blai, pensant que eres allà. No sé si la fantasia és real o estàs una altra banda. És real, és real. Som ara mateix a casa de Blai Monat.
Sí, comentava que un any se celebra el centenari de la defunció de Joan Alcobé i el centenari del naixement d'en Blai Bonet, que no van arribar mai a coincidir físicament en aquest pla per uns mesos, però és un any important en aquest sentit.
Jo diria que ja hem transferit l'any 26, d'una a l'altra. No, i és curiós el fet, perquè al final Joan Elcover i Miquel Castillovera possiblement són els que donen la gran dignitat a la llengua catalana en poesia, els que es codifiquen un llenguatge poètic, i en Blai Bonet és el que els revoluciona. Sí, sí, podríem dir-ho així.
en Joan Alcabé, en Costa Llobera i pot ser malament a salvar, van fer moltes feines en aquest sentit i de fixar la llengua i després en Blai Bonet va arribar i va revolucionar aquesta manera de fer poesia.
aquesta escala mallorquina que feia paisatges amb l'aila, estamanatge una mica i dona color i moviment. Poden dir que sí, que seria un fil històric de la poesia, seria aquest. Per tant, connexió Joan Alcobé-Blai Monat assegurada.
A tu, en Blai Bonet, te toca per una sèrie de bandes, perquè com a poetes ens consta que ha estat una de les influències, de les presències, però també, bé, per fer del teu treball a la cara de Blai Bonet, però bé, avui s'hi hem contactat precisament per aquesta gran notícia, que és el fet que la institució de Letras Catalanes s'hagi encomanat a aquesta tasca de...
de ser responsable de Can Guany, en aquest centenari, el nom de Blai Bonet, són i arreu dels Països Catalans i de més en ja. Com s'assumeix aquesta important repta, Pau? Bé, realment, la feina és de l'exandria en fer de manifest. És a dir, jo he convençut la gent que Blai Bonet és un gran inscriptor i s'han de fer moltes activitats. Evidentment, aquí hi ha gent d'esplazar amb molta gent, moltes festivals, moltes institucions,
que estan fent feina i el que estic més content és que també hi hagi aquesta connexió Catalunya-Mallorca per dur endavant. Tant d'escripció de llocs catalans com Mallorca literària s'han posat les piles i faran també coses conjuntes, que això sempre costa molt a nivell d'administracions poden fer aquestes coses conjuntes.
I res, s'engresca la gent a les activitats, s'estan muntant moltíssimes obres de teatre, produccions musicals, s'estan revisant totes les edicions. Ara en Blai Bonet pot tornar a ser ben llegit perquè hi ha tots els llibres amb edició actual que es poden trobar les lliburies. Per tant, això ajuda també a una mica la feina que principalment és que la gent torni a llegir Blai Bonet.
si bé a Catalunya l'han tingut present sempre, però molt d'aquestes figures que ressonen però que són des classes que ningú ha llegit, potser són un plexitat lingüística o lèxica, jo crec que allà tendrà una gran recepció. I a Mallorca, que potser el teníem més com aquell personatge estrany de Sant Tanyí, també redescobrir-lo una mica més.
Sí, jo crec que tenim el precedent de l'any passat, de l'any d'en Josep Maria John Park, on el repte, precisament, era fer calar la seva poesia al Principat, si ve a Mallorca. Però la sensació és que en Blai és un poeta molt reconegut, el Principat. Aquesta feina com que està ja més treballada, que serà més fàcil tornar a fer ressonar en Blai.
Clar, en el cas d'allò en part, aquí a Mallorca era molt desconegut perquè havia fet una feina cívica molt important i a Catalunya també havia estat president de l'ELC, de moltes entitats, però sa seva polsia era molt desconeguda. I en Jaume Pons, a l'hora d'aquest any passat, ha fet aquesta feina. En el cas d'en Blay, quan va anar a Barcelona, ens recorda que en Blay va viure 12 anys a Barcelona,
ahir va anar auspiciat per en Carla Riven a Clementina Herderí, que també és un any de celebració amb l'any, i de diferents escritors, que van donar-hi allà i era com el convidat o no a les gales, els nens de premi, vull dir que va fer una vida social intensa allà, cosa que en l'any no havia pogut fer gaire a Mallorca per sa malaltia, i clar, allà és un personatge conegut que va donar premis importants, va arribar
en la primera novel·la, el Marc, que va traspacar també la manera d'escriure narrativa a Catalunya. Per tant, allà el tenen present, tot i que en Belai ha tingut un problema de recepció sempre, segurament per el llenguatge que utilitza, per la manera d'espressar, i no ha estat mai dins del cànon oficial, no s'ha estudiat bé a les universitats, tampoc. I el fet que ara s'hagin d'ocupar totes les seves novel·les, el culturitó,
i se posi completa i ara estan sortint llibres solts, farà que aquesta recepció torni a ser present. I a part en Blai, bé, es podrien considerar també un d'aquests il·lustres i necessaris aterrodotses, vull dir que a vegades per cert estatge element cultural molt beat, la poesia d'en Blai pot ser difícil d'assimilar també, no?
Clar, ell parla molt de religió, parla molt de les temàtiques que podien interessar, però el fa d'una manera radical i trenca en les convencions. L'Ai sempre hem dit que era un poeta molest, no sé si maleït, que és una paraula que la vegada l'han etiquetat,
Però sí que tot del que parlava el feia amb una veu molt pròpia i trasplacant una mica el sistema. Era aquell poeta molt est que no tenia pocs llengües i ho deia tant en apologia com en verticles com per tot.
El dèiem d'una manera molt especial i bé, hem de recordar que quan vaig publicar la Generalitat li van demanar que fes penitència pública a Montserrat. Per tant, ja podeu imaginar el personatge com era. Bon dia, Pau, com anem? Som a Pell Lledó.
Bon dia, Fer, com estàs? Escolta, jo te volia demanar, a vegades parlant amb gent sobre poetes, poetes que coneixes, a vegades aquest job poètic no se diu molt en sa persona...
que llavors coneixes, no? Amb en Blai, ets jo poètic i ets jo més personal de cada dia? S'avenien? O són també dos mons completament diferents? Bé, això fa la pregunta a una persona que no va donar a en Blai Bonet, però bé, me n'han xerrat bastant. Clar, jo crec que la manera de viure d'en Blai...
Era una persona molt humil, que necessitava el seu iogurt i sort baixa i tenia el dur molt de roba. Era carregant la vida monacal, no sé si heu vingut ja a la casa museu aquí a Santany, però han reduït tal com és la habitació, és com una celda monàstica. En canvi, l'ambició literària era molt gran. Però aquesta ambició de parlar de coses universals la feia a través de petits detalls
d'aquesta quotidianitat en extreia la universalitat i posava la filosofia a nivell dels millors filòsofs del moment. Per tant, crec que la seva literatura és molt més expansiva que la seva manera de viure.
És un home que va passar pel seminari, però va ser bàsicament autodidacte, però trobem lectures de Martin Buber, de Heidegger, de Nietzsche, dels grans filòsofs, de poetes de totes les èpoques, dels clàssics. És una literatura densa, profunda, però a més amb aquest embolcai de llenguatge preciós. El català de Mallorca ressona d'una manera preciosa.
Llegintes pròlegs de la Margalida Pons diu que era una persona molt empàtica poèticament.
Jo he de reconèixer que en Blai és un autor que conec poquíssim, sempre he tingut especat quan xerro amb tots els companys que l'admirau, però jo només vaig llegir El poder i la verdor, i l'he de tornar a llegir, ara estic fent-te's deures, però...
Però no me va agradar, no me va arribar el Poder i la Verdó. I bueno, ara l'estic relletjant, però he llegit en el pròleg de poesia completa de Blai Bonet, que la Maria Galida diu que era una persona molt empàtica poèticament, que agafava molt jo som, jo som gitano, jo som no sé què va dient, no?
Sí, en els seus primers llibres és més formal i això t'estaques com menys amb l'escala mallorquina i té aquests anys de...
de ser ben publicat, de guanyar els premis importants de Catalunya. Després, torna a Mallorca i els anys a finals de 70, principis dels 80 es publica el Palau de la Verda del Teatre del Gran Verde, que són aquests dos llibres que comentaves. Són dos llibres que no van tenir editor, com aquestes, perquè de la veritat tenia el Gött com a amic seu. I clar, jo crec que no se va fer una feina editorial i clar, no estan del tot acabats. Són poemes
és un dels llibres que m'agrada més, és a dir, perquè per l'accés, és un accés tan desbordant d'idees, de conceptes, de coses de dia a dia, d'aquest moment, de política, de conceptes de filosòfic de llibertat, vull dir, hi ha tanta cosa que cada pàgina podria ser caricar-se una tesis.
En canvi, després, quan he anat a Susanna i torna a ser editat a Catalunya, literàriament importants com que l'alumne emplies, torna a ser un poc més mesurat. Els poemes tenen un sol poema de 3 mil versos a raig. Després torna a tenir aquests poemes un poc més mesurats, un poc més,
dins la línia de la poesia del moment, no? Per tant, té alt i baixos, però en aquests baixos, que s'ha de poder elevar el teatre de Granbert, per mi, és una explosió d'imaginació i de transcendència. I de llibertat absoluta, és una brutalitat. I, curiosament, d'aquesta etapa que hi ha després, en l'àrea de Susana, per exemple, el poemari Nova York, no? Deia que mai va estar a Nova York, no?
Ell, quan mor sa mare, l'any 87, se'n va viure a Cala Figuera i comença el llibre a les 24 hores de sort. I canvia una mica els conceptes, els que escriu, i parla més d'universalitat, de la guerra de Vietnam, d'altres conceptes. I clar, fa aquell llibre a Nova York, en què evidentment ell no va ser mai a Nova York,
i que un recital que se va fer fa una vintena d'anys, allà amb en Lurrit, amb Pati Smith, van dir que eren la millor descripció que s'havia fet mai de New York, no? Per tant, en Blai treballava fronteres des de la seva taula camilla d'aquí de Sant Anyí. I no sé si t'ho has sentit contat. Tu has dit d'altra banda que hi ha una ècdota sobre el contestador automàtic de Lurrit. Sí, sí, efectivament. Li va agradar tant, és a dir, això...
Va ser un recital important que va fer, crec que els estudis baleàrics, allà a Manhattan mateix, i va encomanar diferents artistes que recitassin poetes i llencs. En el Ritz li va tocar el Brown, de Nova York, que el va gravar en seu contestador automàtic, i quan el cridaves senties el poema el Brown, en anglès, en el contestador en el Ritz.
I aquí toquem un altre dels grans reptes de la nostra cultura, de la nostra cultura minoritzada, silenciada moltes vegades per veïnats, i és aquest de la transcendència internacional dels nostres autors. En Blay té una novel·la, el Marc, que està traduït, crec que a 30 idiomes diferents, però també com es plantege des d'aquesta?
any, des d'aquest centenari, el tema també de donar-li més rellevància internacional en en Blai, que és un dels poetes que sempre s'ha dit que era un ferm candidat, d'això, per escriure amb el Nobel, a guanyar aquest premi, per exemple. Sí, ells no ho entenien perquè no l'havien donat, perquè ells considerava que era el Follmer català i no entenia com que encara no l'havien donat en el Nobel. Sí, un dels objectius apuntats en l'any és internacionalitzar-se figura.
El mar, és una novel·la coneguda que també en Agustí Didon va ajudar a internacionalitzar perquè va guanyar un os d'or de Berlinale. Sí que està tradurida, que hagi un trentenet d'idiomes, ara recentment ha sortit una herlónda, disculpenes. Però clar, només hi ha aquesta novel·la tradurida. Poosia, només se va atrevir en Nicolau d'Orientíssima Trinitat-Sampal,
a fer una antologia fa molts anys a Calambur, en castellà. També, segurament, per això que hi ha de lèxic i de llenguatge, és molt, molt difícil de traduir en Blai Monat. I jo crec que ningú s'hi ha porrat, s'hi ha porrat de bon de veres. Hi ha qualca antologia i qualca poema traduït, però no hi ha cap llibre sencer de traduccions de poema d'en Blai. I això és un...
és un dels reptes d'enguany, estem en contacte amb l'Institut Ramon Llull, intentant fer expressió a diferents editors internacionals, però és difícil, és difícil arribar a llocs amb bones traduccions i que també no siguin reductes subvencionats que el llibre...
perquè un llibre se pot editar en anglès a Londres, però si és d'una col·lecció especial que ha fet la casa catalana d'allà, no té una distribució real. Per tant, és una feina que no sé si culminaran l'any, però si l'hem pogut començar i els propers anys anem trobant que disfruten queixes...
aquestes traduccions seria important. De fet, una de les beques d'aquí de sa casa Blai Bonat era per traduir poemes d'en Blai a altres idiomes. Per tant, poden manifestar una línia en què poden manifestar un escriptor
a fer una estada de 15 dies, tot pagat per poder traduir en Blai, menys si ho aconseguim. Tant de bo que sí, perquè jo crec que a més és un dels exemples de com tota aquesta dialèctica seixera entre lo local i lo global, de com lo local pot tenir una dimensió universal que fa molt de sentit a tota l'obra d'en Blai.
Sí, és que tenia molt de sentit, en el sentit de, per exemple, és molt estrany que no hi hagi bones traducions d'ambla i bona des italià, en totes les relacions, que a més ara s'està estudiant més, d'ambla i bona des Passolini. Vull dir, tots els barres comunicants que hi ha, tota la manera d'escriure que tenen cadascun de les tres perspectives. S'interès d'ambla i cap a sobre de Passolini. Vull dir, allà és.
i és estrany que a través d'aquesta línia no s'hagi aconseguit una arribada d'en Blai més potenta a Itàlia i com aquesta moltes altres. Estem amb això, menys si ho aconseguim. Caldrà seguir picant pedra de s'entanyir. Exacte, si no deu un parell de palets de pedra s'entanyar abans per anar construint els murs, no tenim por d'aquesta feina.
Pau, moltíssimes gràcies, molta força, molt d'èxits i d'aquí un mes es poden tornar a parlar amb tu per veure com ha anat la cosa. Això sempre està guarda aquí les portes per tu. I res, molta bona feina i enhorabona també per ser responsable d'aquesta importanta família.
Volem això com acaba. Ja vos convido a seguir la pàgina web de la institució de lloc catalana i també se'n fa més a Mallorca de Virari que aniran sortint totes les activitats que n'hi ha a Bola. També n'hi haurà totes les cicles de Mallorca, n'hi haurà totes les cicles de Ver Sud o de Lluna en Verge, arreu, hi haurà activitats i vos convidarem a seguir-les. I qui no l'hagi visitada, que passi per la casa d'en Blai a Santanyí. Evidentment, deixa que no falti.
Moltes gràcies, Pau. Gràcies, Pau. Molt bé. Aquí molt bé. Salut. Tencen els meus muscles teus entre els romanins del mar quan passis entre el vell d'aura i la fabreguera del corral.
Per escales de sòs vils m'invadeix tota la sal. Pensa-hi sempre, pensa-hi sempre quan passis entre el vell deure i l'au fabreguera del corral.
A la nit crem romaní per tu i al llit no veig. Beu-te l'aire, beu-te l'aire, quan passis d'entre el vell veure.
Fàbreguera de correr Quan passis en el delveure i la Fàbreguera de correr Fàbreguera de...
Preciosa també versió del poema de Blai, mariner accent, per n'Ameritxell i Aner. I ara, company? Company d'habitació. Era octubre, o és encara? Vares entrar a la cambra viva de parets, repintada de cartells, de posats rodarromànic, d'algun cartró salvatge, respat i no figuratiu. Estrictament jueu.
Venies de viure. Aquell estiu no hi havia fet bon temps. La teva maleta de cuiro marró estava una mica malmenada pel tren, d'anar a tercera a qualsevol hora de la setmana. La maleta es deia com tu, però en una tarja. I duia la teva roba lluent de repetir cursos i els mocadors de dir adeus al qui se'n van. Només em vas dir com et deien.
perquè tu mateix, en les ulleres tan fondes, no et deies res. No t'esveris, si em veus arribar tard, jo sóc un gat de nit. I ja es veia, però vares deixar els calaixos tan endreçats, sobretot el de l'esparadrap, el tub d'octalidon, la mecromina, la catxa de gomes marca turcós, el sabó luxe, el tub de colgate...
Les ulleres de sol, només per posar-te segons quins matins, que et vaig veure estrictament bon noi, amb els deu manaments i la família a 60 quilòmetres del teu carnet de necessitat.
De matinada, quan la persiana ratllava el 4-8, el teu, la teva cara, com llançada pel mà, apareixia. De tristor, enratllava. A poc a poc, quasi com un núvol que passa, anaves cap a la finestra emblavada. Enfront, movien entre la boira el vers pollancres les fulles.
Tu, com una tardor del maig, et traies la roba. L'americana, el jersei gris i, sota el pantalón, plegat pels trens, l'eslip d'aniló, que tu mateix et rentaves. Romanien, com en el temps del col·legi de la Bona Nova, ordenats a la cadira que mai no acostaves a la taula.
I bé, el temps també al damunt. Si voleu saber com acaba aquest poema, només heu d'anar a la vostra llibreria de confiança i demanar la reedició que s'ha fet ara a la posició completa de Blai Bonet a l'editorial 1984. No vos n'aprendre direu.
Arrebatat en una algina, enlloc, el pare d'en Salvador guardava el ramat.