La música fa upana, son els fars.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida! Aquest és el programa matinal Dona Mediterrània, un programa produït per Ana Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis Dona Mediterrània, Canal Cove Espai de Cultura. Avui escoltam quina és la salutació que mos fa, la salutació musical que mos fa Ana Maria Nadal i després vos expliquem quins són els continguts que hem preparat per avui.
Una altra manera de viure de Joan Dausà no és només una cançó bònica, és un avís. Ens parla de la necessitat de canviar el ritme i les prioritats, però també de canviar la manera com tractam el món on vivim. Dausà posa el focus en una idea molt clara. Continuar així té conseqüències i una d'elles és la contaminació del mar, aquest espai que estimam però que sovint maltractam.
La cançó reivindica que una altra manera de viure és possible, més conscient, més respectuosa i menys destructiva. No des de la ràbia, sinó des de la responsabilitat i el compromís. El missatge és contundent. Cada decisió compta i no mirar cap a una altra banda ja és un primer pas. És una cançó que emociona, però també interpel·la.
I ara jo.
Ara jo que abraço tantes veus, que el meu patec és teu, sento terror. No entenc, perquè em cremes la pell, m'arrenques els cabells i em deixes sense llar.
Sóc jo i ho reconec amb por de no trobar-me el cor.
sota la pell sóc jo i et demano perdó i saps que és el pitjor
és tot prou bé. Mentre tu per dins et vas desfent, ta boca encendre els ulls t'ofegues impotent. Fa un temps que em miro i no em conec, em sento i no m'entenc.
una altra manera de viure.
Una altra manera de viure és la proposta que ens fa avui, Maria Nadal, per començar aquest dijous 12 de febrer de 2026. Un dijous que tot d'una vos actualitzarem quanta actualitat. Ho farem a través de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, escoltarem la secció que ens envien a Joana Turr,
El soroll del món i el silenci de la casa. Entrevista en Benet Salelles a partir de les 8.40 aproximadament. Repassarem tota l'actualitat. Atendrem a Miquel Serra.
Tindrem curiositats de la història amb en Xisco Roger i mirarem de contactar amb en Jaume Sastre, que és pel món, a veure si podem pegar una mossegada més en el colonialisme. Per això ja ho veurem. També estarem pendents de tota l'actualitat que vagi sorgint
aquest dijous. És el moment idò de repassar l'actualitat i ho feim a través o començant amb Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears, un dia més, ha de començar amb un nou cas de discriminació lingüística, una discriminació greu. Intenta fer la comanda en català al restaurant Pocates de la Vileta i l'expulsen del local, la insulten i la intimiden. Aquesta és la crònica d'aquest succès que es va produir ahir migdia.
Més qüestions, un espai on la cultura i el pa amb oli tornen a trobar-se. És una crònica d'en Enric Posso Mas i la recerca del millor pa amb oli de Mallorca, tradició, sabó i autenticitat.
La peça que fa en Joan Lluís Capó. El Gop posa en dubte el discurs de moderació del govern. Més promoció turística i cap mesura real de límit, diuen. També en crònica cultural, Mamblaquet al-Kabas, el pastís del president. Una faula iraquiana tan real com els records del seu director. És una peça...
de crítica cinematogràfica que ens fa en Jorge Guirado. Anem a l'actualitat de Diari de Balears. Taxi més Llum Major decideix en assemblea la integració de Radio Taxi Ciutat i reforça l'aliança amb Palma, Llum Major i Serra de Tremontana.
És una notícia que se produïa ahir migdia, hora baixa, i que en Diari de Balears va avançar. Neix la versió en català de la Plataforma Internacional de Referència en Divulgació Científica de Conversation.
Tots els detalls també a diari de Balears. «Multen la batlesa de Felenits per faltar respecte a agents de la Guàrdia Civil. No mereixer vestir aquest uniforme», segou que li va dir sa batlesa a un guàrdia civil.
Existeix la raça mallorquina, les llengües són éssers vius, diàlegs per a reflexionar sobre la mallorquinitat és el que proposa l'Escola Municipal de Mallorquí amb col·laboració amb el Centre Professorat de Manacó.
Teniu tots els detalls també a Diari de Balears, que també mos informa que ha mort en Xisco Quesada, el mallorquí que va convertir el dolor en consciència i la seva història en inspiració. Serveis especials de tren amb motiu de les Rues a Mallorca. Teniu també tots els detalls a Diari de Balears i el sisè monogràfic del cicle de la narrativa del 70 es dedica a l'escriptor Biel Mesquida.
Joan Maiol, els sediciós, Joan Batista Picotnell, és el mallorquí més influent després de Ramon Llull. És l'entrevista de la qual ja vos recomanàvem ahir i que vos ofereix Diari de Balears. M'anam ara a Vila Web a veure que la primera peça són uns...
uns arbres caiguts. Catalunya s'atura per la ventada. Ràfegues per sobre dels 100 quilòmetres d'hora causen les primeres incidències. Des que el PSC cada dia s'atura per qualque cosa diferent, Catalunya.
Per què preocupa especialment l'episodi del vent? Se demana Vila Web. I també nou matí caòtic. Adif diu que se suspèn la circulació de trens a Barcelona pel vent, però Renfe ho nega. Temporal de vent. Consells i recomanacions de seguretat per a l'episodi extraordinari. Suspensions generalitzades d'actes, serveis i activitats per a l'alerta de fort vent al Principat.
També en clau d'anàlisi, Vilagüem mos ofereix dues peces interessants. Una, hi ha una trampa en l'escrit del fiscal del TC, joc brut en l'amnistia de Puigdemont, diu Josep Nualart, mentre que en Esperança Camps diu que l'espella electoral de l'Aragó en què Diana Morant no es vol mirar.
on anem ara a la secció d'opinió de Diari de Balears. Allà hi trobam un article d'en Francisca Grimal titulat Carta a la directora del Banc de Sanc, un altre d'en Joan Vicenç Lillo, del naixement de la consciència. El d'en Alila Tomàs manca un mes pel 8 de març. El d'en Rafael Borràs...
contenció turística, relat trencat, i ni més competències ni un pessic de sobirania, és el títol de l'article d'en Joan Lledonat. M'on anam ja a escoltar una de les qüestions que és protagonista avui també, i és el temps, el clima, la predicció del temps que mos envia en Tomeu Mateu Canals.
El col·leganista d'avui, quan ja ha estat aquesta nit, generalment una ventada fortíssima, generalment deponent, sobretot des de matí, sol a baix, es podia fluixar una mica per seguir-hi embufant, perquè dic, ratxes, agafa que m'hi ha dit, que poden arribar a les muntanyes,
a 150 quilòmetres. De fet, ja es pugui imaginar que hi ha de tècnica geogràfica de pràcticament 170 quilòmetres. Per tant, moltíssim vent, pot ningú en general, pot ningú el prim, i temperatures que començaran a baixar, no farà la caloreta d'aquest dos d'aquest dies. Demà tindrem un canvi de temps, sobre baix, ens arribarà d'una perturbació molt profunda i d'anar amb molt de vents amb tot dissabte.
Aquesta és la previsió del temps, ja ho sabeu, inestabilitat fins com a mínim a mitjan diumenge. Som al Bon Dia i Bona Vida, som a Ona Mediterrània i tot d'una mos posam ja en clau d'interpretació de l'actualitat.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el Bon Dia i Bona Vida, dijous passat, estrenavem una secció que hem titulat El soroll al món, el silenci de casa, de na Joana Tur. Avui, idò, escoltam el segon capítol d'aquesta col·laboració que mos envia aquesta ibisenca...
però que resideix en el centre d'Europa. Escolta'm el capítol número 2 d'aquest El soroll del món i el silenci de casa.
Bon dia. Avui m'hi despert imaginant un horitzó allà on la mar i el cel es confonen en una sola línia blava. I m'he promès aturar-me només un moment, un petit moment, el temps d'un sospir.
Sempre correm esperitats, pensava, a mig d'aquella voràgina de dies que s'encavallen els uns sobre els altres, oblidant el preciós acte conscient de viure, de viure en un present continu, en canvi deixem que el temps se'ns escapi entre els dits com l'arena fina.
Però en altres, fills de la sal i de la tramuntana, saben que el temps no és una fletxa que fuig, sinó un cercle que ens abraça mentre el sentim passar amb la seva paciència i el seu pes.
No és una angoixa, és una litúrgia, és la realitat de saber que cada instant és un llibre obert, sempre per la mateixa pàgina, esperant que la nostra mà ferma i decidida hi torni a escriure la crònica de qui som. No ens hem oblidat mai de qui som ara, aquí, drets, sentint com el rellotge de la vida marca un compàs que ens pertany.
El nostre bressol, la Mediterrània, sempre l'aguait amb un batec constant que ens ensenya que la història no és només el que feren els nostres avantpassats, sinó el que fem nosaltres ara mateix, en aquest precís instant, de silenci, mentre m'escolteu.
La mare ens espera, silent, fins que li tornem a dictar la nostra pròpia crònica, el relat de qui som i el rumb cap on volem enfilar la prova. Si aixecam la vista de la nostra realitat quotidiana, ens adonarem que habitem en un escenari fascinant i, alhora, comprenedor. La geopolítica mediterrània és un trencaclòs que es depudar, són massa sovint les peces més petites, sembla que no comptin.
Estem situats en el vèrtex d'altres continents, en una cruïlla de camins, rutes comercials i estratègies on es couen els grans interessos del món, ignorant la pell que evita les ribes. En aquest tauler d'escacs gegantí on els algoritmes i les grans capitals dicten sentència, en altres, sovint, ens queda un serreí per lligar.
Sembla que sempre haguem de demanar permís per existir en la nostra pròpia riba, com si fossin llogaters de la nostra història i no pas els amos del nostre destí.
Ens volen fer creure, potser, que som mers espectadors sigurants de fons en un drama escrit per mans que no són les nostres. És precisament aquí, a la fragilitat aparent d'un ill en mig de les corrents, on hem de saber tenir un recert de dignitat.
La Mediterrània ha estat bressol de civilitzacions que van il·luminar el món, però també ha estat testimoni de naufragis i d'intents sistemàtics d'esborrar identitats senceres. També avui, sota el mantell de la uniformitat i la globalització, és que ens volen fer creure potser que som més espectadors, però és que nosaltres, vaja, no som una nota al peu de pàgina, som els protagonistes de la història
Com deia el poeta Miquel Martí Pol, en aquells versos que ressonen per mi com una sentència de vida que no et maten, rèplica, tot està per fer i tot és possible. I és possible perquè la nostra voluntat i dignitat són més fondes que qualsevol fosa marina i més antigues i fortes que la pou. A vegades em demanen per què ens aferrem amb tanta força al qui som i a la nostra llengua.
I la resposta és senzilla. Perquè és el nostre darrer baluart. La paraula no és només un so que s'emporta al vent, és el fil invisible que cusa el passat amb el futur, la saba que manté l'arbre dret quan bufa la tramuntana. Quan parlem de la remor de la mà o de l'enrenou de la plaça, no només estem descrivint sons, estem defensant una manera d'estar al món, una cosmovisió que ens és pròpia.
L'aixa política d'avui no es guanya només amb rutes comercials, es guanya mantenint viva l'ànima d'un poble, protegint la claror d'un parlar que ens fa únics. Aquest és el nostre meravellós deure.
que naltros seguirem aquí, amatents, custodiant aquesta terra. No per nostàlgia, sinó per un deure d'honor cap als que vindran. Som els guardians d'un llegat que no es pot comprar ni vendre en cap mercat de valors. El dret inrenunciable a ser naltros mateixos sense saber demanar bé ni a ningú.
Reivindico avui des d'aquí el dret a la pau. I no parlo d'una pau passiva, no d'aquella que s'assembla a la rendició, sinó d'aquella pau profunda que neix de la coherència. Desitjo que, malgrat les tempestes que ens volen desdibuixar, que la pau de ser qui ets, a tot moment, et segueixi abraçant.
No ens deixem enganyar per la buidor del temps que vivim. Tenim la història al nostre costat, la paraula com a eina de taifi, i tenim mar que ens recorda en cada trencada dona, que l'horitzó és tan ample com vulguem imaginar-lo. No som un serrer i oblidat en un mapa vell. Som un poble que sap evitar el seu temps amb la front, amb el front ben alt i la mirada neta.
L'acte de rebel·lia més gran que podem exercir avui és simplement anunciar qui som. No oblidar mai d'on venim, no oblidar mai com es diem. I no oblidar mai que la dignitat és la nostra única moneda de canvi en aquesta Mediterrània compartida. Fems i de peus en terra, homes i dones de pedra picada, forjats en la duresa de l'apanyal i la dolçor de l'atmaller.
perquè la nostra existència no depèn de les decisions que es prenen a milers de quilòmetres, sinó de la força de la veu en què pronunciem el nostre nom. Gràcies per la vostra lealtat a la Terra. Ha estat un honor compartir aquestes paraules amb altres. Fins la propera i per damunt de tot, no oblideu a cada moment dir el vostre nom en veu ben ferma.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Quan jo agafo una pedra, continuo sento una pedra. Quan jo a Miró agafo una pedra, es converteix en un Miró. Una pedra, una estrella de mà o un nos de pollastre podria ser la guspira que ens segueix l'inspiració del Joan Miró per crear la seva pròxima gran obra. L'obra de Miró evoluciona igual que ho fa a la seva vida, passant de fet gravats de nit o olis sobre llens de grans dimensions de més de jo.
Quan viatjo, duc sempre una garrofa de Montroig. Les arrels del Garrofer són com els meus peus, que s'endincen a la terra, i aquest contacte em dona una força enorme.
És un home arrelat al seu país i això s'ha refletit a la seva obra. Fa cartells per l'obra cultural d'Aleà i pel Barça, entre d'altres. Miró és un dels catalans més internacionals del segle XX. Ara ha arribat a palma l'exposició Paisatge Miró, la principal exposició miròniana des del 78. Està repartida per la Fundació Miró, la llonga, el baluart i el casal Solleric.
Miró és un artista polipacètic. Fa ceràmica, gravats, pintura, escultura i a cadascuna de les col·leccions podem veure una faceta d'aquest artista que acaben creant un mateix paisatge. Era verda i grisa més antiga que aquest món és arreu
Olivera Verdeirica, més antiga que...
Olivera, Olivera, i ara ja queden ses concerts.
Entre tots aquests records seràs sempre Oliver.
Miu tu, Oliver, Oliver.
Fins demà!
El món em fa venir ganes de vomitar, plorar, vull riure demà, sé que puc l'evitar. Si vols venir amb mi, agafa'm fot la mà, que ens veurem el vi i repartirem les engunes de pat. Sense ser cristià i amb por que fem l'humà, fora el feixista benvingut al refugiar sirià. Qui paga per les morts el puto estret de giure el talla, crimes agres deixen mal sabor al paladar.
Quan estigui lluny d'aquí no em trobis a faltar, que tornaré aviat, pots veurem tard o d'hora al més enllà. Tanco els ulls, afeto els punys, parten els anys, cada cop som menys, perquè no tots són els guany. No sé si m'entens, company, la vida m'empeny, cada dia intenta trencar el pany, sense perdre el seny, enfonga'm el fang, suoi sang.
Foc i fam, cendra i fum, que s'emporta el vent. El món em fa venir ganes de vomitar, plorar, vull viure demà, sé que puc revitar. Si vols venir a mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem el vi, repartirem les aïlludes de pa.
Melancòlics i nostàlgics amb el cap ven el pas i el que passi, mantenint-se a força i que no és fàcil. Polvos màgics, llençols que fan fàstic, sentiments sintètics, temps de canvis que em vinguin a buscar a Mèxic si em volen fer pagar el seu càstic. Diferents conceptes d'èxit, tant diu el lloc al sarcàstic. Conflictes bèl·lics, no consentirem que ens mani, lluitarem perquè no ens venguin i ens esforçarem al màxim. Mort del règim, curaça pel port fàcil, seguiré al costat del dèbil perquè anar amb el fort és fàcil.
Amor pel barri, odia la poli, s'encalfoli via el codi. Deixa d'inventar-te pelis i respecta més els avis, perquè estic perdent els nervis entre incendis i mals hàbits. Em diuen que no em perdi, que no pari, que la ferida s'acni, que disfruti el que pugui abans que tot s'acabi. El món em fa venir ganes de vomitar, plorar avui, lliurar demà, sé que vull evitar. Si vols venir amb mi, agafem fort la mà, que ens veurem al pitre, partirem les engrunes de pa.
El món em fa venir, ganes de vomitar, brular avui, riure demà, sé que puc l'evitar. Si vols venir amb mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem al vidre, partirem les englones de pa. Fora el feixista, benvingut al refugiat.
És veritat, que hi ha greu airetat, escrivint i s'està convidats. El diluvi universal, hidratant aquest món malalt, i els fidels atacant i trepem serà uns elefants. O sigui que no t'ha fet ell, t'ha fet ell.
Pallans, predicar l'humidat, ben atent, la tralona amagat. La primitxa, l'humor, a la sang, que la boca s'hi anul parlant, i a la creu de segonat veig un mar que s'han inventat. No li trobo cap senter, per estar clarant, i la foc que et jutgi un ser celestial.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. L'artesania sempre ha estat aquí. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca. L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia, bona vida dona mediterrània. El protagonista de l'entrevista d'avui és en Benet Salelles. Ell és advocat conegudíssim, va ser també en el seu moment diputat per la CUP en el Parlament de Catalunya i dur molt de casos, algun d'ells molt mediàtics i per tant sovint és en els mitjans de comunicació. Benet Salelles, molt bon dia.
Molt bon dia, Tomeu. Bé, en tant de casos com d'ús, no entenc com tens temps també d'atendre una Mediterrània. Bé, jo crec que forma part del nostre paper, la part d'explicar la nostra feina i de donar-li...
context i significat i per mi atendre una ràdio de les Illes és un privilegi, sincerament. Benet, sobretot avui volíem parlar d'aquest recurs que heu fet al Tribunal Constitucional contra l'arxivament de la querella
de l'infiltrada mallorquina en els moviments socials de Girona. Heu presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional perquè l'Audiència Provincial de Girona no ha volgut investigar el cas de l'infiltrada Maria Isabel Torres, no? És així. Nosaltres, perquè el tema s'ha com retreçat molt,
Nosaltres el novembre, ja del 24, vam interposar una querella al jutjat de Girona contra aquesta funcionària de policia per tot un seguit de delictes que pensàvem que la seva actuació policial havia produït. Per una banda, uns delictes que tenien molt a veure amb el que havia estat el seu company sentimental, en aquesta relació de parella que ell havia simulat,
que són delictes de tortura, delictes de lesions, centrant-nos molt en tot l'efecte que això li havia generat cap a ell i també denunciant un conjunt de delictes que tenien a veure amb les entitats a les que ell havia espiat o d'alguna manera es havia...
s'havia aprofitat d'aquesta relació per obtenir informació que, si no, no hauria pogut tenir la policia. I aquí hi havia l'Omnium Cultural, hi havia el Sindicat d'Habitatge, diferents Ateneus, hi havia també la CUP, i, per tant, tot aquest grup d'entitats plantejaven un delicte de revelació de secret o un delicte contra la intimitat, en definitiva, d'aquestes entitats. Llavors, tot això ho vam posar en una querella el novembre del 24, i el jutjat de...
De Girona ens ho va tenir pràcticament un any sense tramitar, allà bloquejat perquè no sabien gaire com abordar-ho i finalment va decretar la inadmissió amb un informe previ per fiscalia que també s'ho posava a investigar. Això ho vam recórrer a l'Audiència de Girona i l'Audiència de Girona ha confirmat aquesta decisió i per això nosaltres ara acudim al Tribunal Constitucional perquè nosaltres sí que volem que hi hagi investigació.
Perquè clar, en el millor dels casos hem d'interpretar que des del poder judicial no hi ha interès per posar transparència en casos que són justament molt obscurs. Clar, a mi el que m'ha sorprès més fins ara de tot aquest viatge judicial és que
que el propi jutjat ni tan sols no demani un informe a la Policia Nacional previ a decidir la seva posició. És a dir, nosaltres al final el que hem abocat és tota la informació que nosaltres tenim, que no és gaire, sobre què feia aquesta senyora, és a dir, per què estava aquí...
a qui investigava, amb quin objectiu, si era una perspectiva més, diguem-ne, d'intel·ligència o més d'informació o més d'investigar algun delicte. Nosaltres no sabem exactament què fem aquests agents infiltrats i llavors tu exposes una hipòtesi i el jutjat ni confirma ni descarta aquesta hipòtesi perquè ni tan sols no demana un informe a la policia per dir, a veure, aquesta gent existeix, estava destinada aquí, quines eren les seves funcions.
A mi m'ha sorprès molt que ni tan sols no fessin una mínima comprovació superficial de quin és el paper d'aquesta persona. És a dir, donen per fet que el que fa la policia està bé simplement perquè ho fa la policia i no hi ha cap voluntat de fiscalitzar mínimament aquesta activitat.
Mira, justament per aquí volia anar perquè, clar, aquesta presumpció, diguem, que tot ho fan bé quan, diguem, hi ha molt de precedents de cas,
casos de tot tipus i fins i tot de corrupció dins els cossos policials, clar, en realitat el que estan fent és afavorir una espècie d'impunitat total, no?
Sí, jo crec que el pitjor missatge que es pot donar, en aquest cas, als cossos policials, però en altres circumstàncies, a altres nivells de l'administració, és que hi ha impunitat. És a dir, quan hi ha situacions que són dubtoses, situacions que d'alguna manera generen un cert debat social...
no les investigues mínimament, ja no dic, arribar a judici, acusar algú, tan sols investigar què és el que ha passat, tu el que estàs afavorint és que aquestes situacions es puguin repetir i es puguin repetir de pitjor forma, perquè al final les persones implicades, els funcionaris implicats aquí, se senten molt valents per fer tot el que vulguin, sigui dins el mar de la llei, sigui en la zona grisa de la llei o sigui fins i tot fora de la llei. Quin recorregut pot tenir aquest recurs constitucional?
Bé, en el Tribunal Constitucional ja hi ha pendent en aquests moments altres recursos d'empara en relació a altres agents infiltrats d'aquesta mateixa promoció de la Policia Nacional, com a mínim...
un altre dels de Barcelona i un altre de València, si no vaig mal informat, no? Per tant, el Tribunal Constitucional té el damunt de la taula prendre una decisió i sentar d'alguna manera un criteri en perspectiva constitucional, és a dir, en perspectiva de drets fonamentals, de què es pot fer, què no es pot fer i una mica quins són els límits d'aquestes figures d'infiltració que no tenen cap mena de control judicial, ni fiscal, ni de ningú, no?
Per tant, em sembla que és un debat que el Tribunal Constitucional, no sabem el temps que trigarà a resoldre-ho, però ajuntarà, vull pensar, tots aquests casos i acabarà prenent una decisió. Si la decisió torna a ser de blindatge, no de l'Estat,
llavors nosaltres ens plantejarem acudir al Tribunal Europeu dels Junts. Perquè justament te volia demanar, la passa prèvia per acudir a tribunals europeus era aquesta, no? Supost.
Clar, nosaltres sempre hem d'esgotar tot el que és la via jurisdiccional interna abans de poder acudir a un tribunal internacional. I, per tant, nosaltres, més enllà de la confiança que puguem tenir en que això pugui tenir un recorregut més curt o més llarg que el Tribunal Constitucional, nosaltres hem de passar-hi i hem d'aguantar aquests ritmes, a vegades tan lents, d'aquest Tribunal Constitucional.
Benet, tu mos parlaves abans d'això, que des de la defensa, des de la vostra posició, podeu generar algun tipus d'hipòtesi del que estaven fent aquests agents infiltrats, o concretament en aquest cas en Maria Isern.
Quines, vist els diversos casos, etc., quina és la teva hipòtesi sobre què estàvem fent? Són més aviat investigacions, perspectives que se'n diuen, és a dir, de veure-me'n què hi ha per allà? A veure, la nostra hipòtesi de treball, sobretot també atenent a un tema d'un criteri cronològic, del moment en què apareix totes aquestes infiltracions,
és que després del que va passar a la tarda del 2019 a Catalunya, de tota la revolta i de totes les protestes que van haver-hi primer en el post-sentència, tot aquest context de tsunami democràtic va desbordar claríssimament.
a les forces policials espanyoles, en el fet que es van adonar que no sabien per on començar a investigar el cas de Tsunami Democràtic. Això ho hem, a més a més, pogut constatar després, després dels anys, amb totes aquestes investigacions terràtiques que hi ha hagut. Per tant, la nostra tesi o la nostra hipòtesi és que, després del que va passar la tardor del 2019, el Ministeri va decidir que havia de tenir un mapa
de quina era la societat civil organitzada, especialment al Principat, per tal que si es produïa un altre episodi com aquest, saber per on començar a investigar i per on començar, d'alguna manera, els seus habituals processos repressius. I per això va començar a infiltrar gent en espais molt diversos, de diversa naturalesa, amb una perspectiva, jo penso sobretot en el cas de la senyora Iserna aquí a Girona, molt integral, no? És a dir...
Aquesta persona tant va estar en espais netament independentistes com en espais més de lluita social pel dret a l'habitatge o fins i tot pels drets de les persones migrades. I en aquest aspecte, segurament la infiltració en el mar de l'esquerra independentista, que és un moviment que té molta capilaritat en el conjunt dels moviments socials, li va ser molt útil.
Pensa, en tot cas, que en el cas de la senyora Isern es va arribar a infiltrar fins i tot a una reunió amb els advocats que preparàvem un judici sobre les protestes del tsunami democràtic.
I per tant jo crec que aquest fet ens demostra primer la seva voluntat de tenir aquesta informació total, integral, i per l'altre aquesta manera de fer sense cap límit, perquè jo crec que que la policia es presenti amagada d'alguna manera sota l'aparència d'una altra persona en el despatx d'uns advocats i assisteixi a la preparació del judici que hi haurà precisament impulsat per aquest mateix cos policial, ens demostra que aquesta gent ni tenen límits ni tenen escrúpols.
Efectivament. I a tot això, afegir tota aquesta part, diguem-ne, més de relacions sexoefectives, que jo no sé fins i tot s'implicació en aquest cas de sa mare. És a dir, supera totes les línies vermelles que semblava que havien de tenir.
i no sé fins a quin punt considerau o si tens opinió o no sobre el fet que això diguem és un cas que se'ls invau una miqueta de les mans o bueno ja diguem en els caps ja els anava bé aquesta manera de fer
Clar, jo tinc dubtes també d'exactament amb què ha consistit aquesta operació i si hi ha una part d'aquesta operació que ha estat d'alguna manera improvisada o més espontània per part de determinades persones.
Jo crec que no. Em costa d'imaginar que un recurs com aquest, que en definitiva val molts diners en termes de diners públics, que està dirigit des de les institucions centrals de l'Estat, això no s'ha muntat en una comissaria provincial, això ve directament de Madrid,
Jo crec que és una operació que tot allò que nosaltres hem vist, i que probablement és només una part, una part passita del que realment ha passat, ha vingut monitoritzat, controlat i dirigit des de Madrid. Per això nosaltres la querella que vam posar la vam posar no només contra la funcionària policial al final que està a la base, que és la senyora Ixern,
sinó també contra tots els seus comandaments superiors que havien participat en aquesta operació perquè ens sembla que hi ha hagut aquí una participació de molts altres responsables policials i d'altres persones que han, d'alguna manera, participat en que això tingués aquesta aparència, tingués aquesta certa credibilitat. En tot cas,
A mi la utilització de relacions sexoafectives estables, duradores, com ha estat en el cas de la senyora Iger, per tal d'obtenir informació, en un context, insistim, en què en principi no s'investigava un delicte perquè no hi havia el sistema de gent encobert que preveu la llei quan s'està investigant un delicte concret,
jo crec que no tenim gaires precedents o referents que això s'hagi produït en altres països d'Europa. L'únic lloc on sabem que va passar, que és el Regne Unit, aquest fet, quan es va destapar, va generar un escàndol de dimensions considerables i va acabar comportant que l'Estat reconegués tot un seguit d'indemnitzacions i de responsabilitats en favor de les persones que havien estat espiades, no?,
Bé, això al regne d'Espanya no ha passat, sembla que no hi ha voluntat que passi i per això estem batallant els tribunals, com a mínim perquè d'alguna manera es destaqui o s'evidencii que és una anomalia que l'Estat investigui els seus ciutadans en la forma en què ho ha fet.
Benet Salelles, sobretot volíem tractar aquesta qüestió, aquest recurs en el Tribunal Constitucional a partir del cas d'aquesta policia mallorquina infiltrada en els moviments socials de Girona. Però ja que te tenim connectat i que tenim dos minuts o tres, t'ho volia fer dues preguntes. Una més genèrica sobre...
la llei d'amnistia i sobretot sobre l'aplicació d'aquesta, és a dir, quin balanç en fas a hores d'ara de l'aplicació de la llei d'amnistia.
A veure... Jo començaria per la part positiva. Sí, vinga. Primer, que és la primera llei d'amnistia que s'aprova sota el règim dels 38 i, per tant, per a molts, és un reconeixement de l'alt nivell repressiu que ha tingut l'Estat en relació al independentisme. El fet de dictar una llei d'amnistia és un reconeixement indirecte que es van passar a la ratlla, que es van cometre excessos
i que hi va haver vulneració de drets fonamentals, que és el que nosaltres veníem discutint durant tots aquests anys. Per tant, jo per mi té un component simbòlic que sempre és positiu. En segon lloc, hi ha tot un grup de persones que de vegades queda una mica tapat, però que la gent, sobretot els que hem treballat d'advocats en els espais d'acompanyament antirepressiu, sabem que existeixen molts joves, especialment anònims,
que van participar en les protestes del 19, amb processos repressius molt durs, perquè s'han demanat penes de presó molt altes, grans quantitats de diners, etc., que han quedat eximits de la responsabilitat penal gràcies a aquesta llei d'amnistia. Això són centenars de persones.
i cada persona que hem salvat, per dir-ho d'alguna manera. A través d'aquesta llei d'amnistia per mi ha sigut una victòria i m'ha donat molt de sentit que existís aquesta llei perquè ha sigut un jove o una jove, la seva família, el seu entorn que han deixat de patir i que ens hem estalviat l'ingrés a presó de molta gent que no havia de fer-hi res. Per tant, des d'aquesta perspectiva a mi em sembla molt interessant. Ara bé, és cert que ha quedat com dues qüestions que són difícils d'entendre. Una és...
que els principals beneficis d'aquesta amnistia, al final, hagin estat els propis policies. Això és una contradicció, que jo en el seu moment vaig ser molt crític també, que s'incorporés aquest aspecte a la llei. I, en segon lloc, que hi ha hagut una resistència, sobretot de les altes instàncies judicials, a aplicar l'amnistia i a interpretar-la d'una manera clarament contra...
contra Reo, que en diem, és a dir, contra el propi acusat, una forma d'interpretar que és antidemocràtica i que va contra els principis del dret penal, quan s'ha tractat dels grans casos, especialment pensem del cas del judici del Suprem i la responsabilitat de Puigdemont, Comín i la resta de consellers del govern de l'1 d'octubre. Per tant, bé, jo en aquest aspecte penso que al final no sabem com acabarà aquesta història,
però el que ens demostra fins i tot l'aplicació d'aquesta llei d'amnistia és que tenim un poder judicial que vol ser impermeable fins i tot a les lleis i a les decisions que adopta el legislatiu i això crec que diu molt poc precisament d'aquesta separació de poders que ells estan reivindicant.
i la darrera pregunta també relacionada perquè en algun dels casos cadús és si realment o sigui, ho farem d'una altra manera quin grau d'acord estàs en la afirmació que
L'estat profund espanyol ha decidit que tots aquells que han participat en el procés per amnistiar bàsicament en Puigdemont han d'acabar com a mínim imputats i segurament tots a la presó.
Sí, hi ha una on expansiva molt forta en aquesta... És a dir, no sé com en dir-ne, si l'estat profund, el Deep State, aquest espai de poder que resisteix els diferents governs que hi ha, fins a quin punt té decidit que no està disposat a determinades concessions? En aquest cas no està disposat a una concessió aparentment tan petita com l'amnistia,
però que jo crec que ens dona informació també de com no està disposat a assumir altres possibles concessions que hi podrien haver en el futur, en processos de democratització del regne d'Espanya, com per exemple referèndums, com processos de competència o d'exercici, encara que sigui pactat, dosificat, endolcit, del dret a l'autodeterminació. A mi això...
Em preocupa moltíssim perquè el que sí que jo crec que podem... Segurament d'aquí un temps podrem teoritzar-ho més clarament, però el que sí que podem advertir és això, que hi ha uns espais a dins de la Guàrdia Civil i a dins de la Policia Nacional que treballen conjuntament...
amb els serveis secrets, que tenen capacitat de generar processos, no? D'això que n'hem dit l'aufer, no? Sí, sí, sí. No només contra aquells que encapçalen i lideren els processos d'emancipació, sinó també contra tots aquells que d'alguna manera hi negocien, hi pacten, no? O d'alguna manera fan política en aquest àmbit.
I això és altament preocupant perquè ens demostra que la naturalesa d'aquest estat és una naturalesa antidemocràtica i clarament nacionalista espanyola que no està disposada a acceptar cap altre escenari.
Idò, Benet Saleia, és un autèntic plaer escoltar-te i veure-te tan en forma. A mi estar amb tu, Tomeu, sempre és un plaer compartir-me tan bé. Ens mantendrem en contacte i en una altra ocasió de telefoneram per parlar d'altres qüestions que també tens en marxa.
quan vulguis. Moltíssimes gràcies, Benet. Vinga, adé, bon dia. Salut, bon dia. Moltíssimes gràcies ara, Benet Salelles, que ates amablement els micrófons d'Ona Mediterrània. Hem parlat també i sobretot d'aquest recurs que han presentat en contra de la decisió de la audiència de Girona de no investigar el cas d'aquesta policia infiltrada en la mallorquina Maria Isern
Ja passen dos minuts de les 9 des de matí d'aquest dijous 12 de febrer. Recuperam la clau informativa. Anem a fer un repàs a l'actualitat a través dels titulars dels mitjans de comunicació i ho farem, com sempre, començant per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el diari de Balears mos anuncia en primer lloc, o mos notifica en primer lloc, una nova discriminació greu per raó de llengua. Intenta fer la comanda en català al restaurant Pocatas de la Vileta. L'expulsen del local i la insulten i la intimiden. Tots els detalls d'aquesta qüestió els trobeu a través de la portada de diari de Balears.
Un diari de Balears que també informa que Taxi Més Llum Major decideix en assemblea la integració a Radio Taxi Ciutat i reforça l'aliança Palma-Llum Major-Serra de Tramuntana.
També destacàvem que neix la versió en català de la plataforma internacional de referència en divulgació científica The Conversation i que el PSOE de Calvià exigeix l'obertura del centre de dia de Palma Nova.
Dues qüestions que mos venen des de Falanich. Citat els jutjats de Manacó, un militant de l'esquerra independentista per unes pintades apregudes a Falanich fa més de dos anys i multen la balesa de Falanich per faltar el respecte a agents de la Guàrdia Civil. No mereixes vestir aquest uniforme, els hi va dir.
Existeix la raça mallorquina, les llengües són éssers vius, diàlegs per reflexionar sobre la mallorquinitat. L'Escola Municipal de Mallorquí, en col·laboració amb el Centre de Professorat de Manacó, presenta aquestes jornades. La setmana que ve, on parlarem amb més detall,
També destaca el diari de Balears que ha mort Chisco Quesada, el mallorquí que va convertir el dolor en consciència i la seva història en inspiració. Serveis especials de tren amb motiu de les rues. A Mallorca teniu tots els detalls.
a través de la portada de Diari de Balears. El sisè monogràfic del cicle de la narrativa dels 70 es dedica a l'escriptor Biel Mesquida i Diari de Balears manté en portada aquesta entrevista en Joan Maiol sobre el llibre El Sediciós.
molts diuen Joan Maiol que Joan Batista Picornell és el mallorquí més influent després de Ramon Llull. Tot això i moltíssimes notícies més a la portada de Diari de Balears. Mentrestant, a la portada de Vila Web hi trobam uns arbres caiguts com a fotografia principal, momentàlgit de la ventada, ràfegues per sobre dels 100 km hora,
causen les primeres incidències en altres àmbits, però sense deixar les desgràcies. Nou matí caòtic, a DIF, diu que se suspèn la circulació de trens a Barcelona pel vent, però Renfe ho nega. Temporal de vent, consells i recomanacions de seguretat per a l'episodi extraordinari, és una de les informacions de servei que ens ofereix VilaWeb.
Dues anàlisis. Una, hi ha una trampa en l'escrit del fiscal del Tribunal Constitucional, joc brut en l'amnistia de Puigdemont. És una anàlisi que fa en Josep Nualart. I de l'altra, la que fa Esperança Camps, l'espill electoral de l'Aragó en què Diana Morant no es vol mirar.
I una entrevista al divulgador científic Joan Antoni Català, el titular és Un cop a la vida has de veure un eclipse solar total, et cauran llàgrimes dels ulls, és el que diu. On anem ja a la portada del diari Mallorca Daily Bulletin.
La primera notícia, la notícia destacada. Els plans per a un dipòsit de míssils a la base aèria de Sons Sant Joan de Palma s'han araixivat. Haurem d'estudiar bé aquesta qüestió.
Les companyies aèries demanen una revisió immediata dels controls fronterers de la Unió Europea abans dels mesos d'estiu. Temors de caos per als britànics amb més vols a Mallorca. I també una pregunta que se fan des del Mallorca Daily Bulletin. Es salvaran ara els xiringuitos de platja de Mallorca amenaçats?
de demolició. Totes aquestes qüestions són el Mallorca Daily Bulletin, que veiem que també fa una enquesta sobre si el primer ministre britànic, Kate Starmer, hauria de dimitir pel nomenament de Mandelson.
que sabeu que està bastant implicat en allò que s'ha dit dels papers o de la documentació d'en Einstein, aquest pedrastre.
Ara és el moment de fixar-nos en la portada d'última hora de la seva edició en paper corresponent en aquest dijous 12 de febrer de 2026.
anant per passes en primer lloc el titular més gros el més destacat defensa, descarta ara construir un búnquer de míssils a Son Sant Joan fotografia per un agent del UU2 bufant ses espelmes de diversos pastissos
Feliç aniversari, títol a última hora. El centre d'emergències de l'1-2 celebra el seu 30è aniversari amb nivells rècords d'eficàcia. També la segona fotografia més grossa...
ha mort Chisco Quesada, el mallorquí que es va erigir com a exemple de valentia i visibilitat en la lluita contra el càncer. També, títol a última hora, la llei del litoral agrada a Vox,
Però l'esquerra recela de l'amnistia costanera. S'aparca la pujada de l'ecotatsa fins que se consensui el destí de la recaptació. El Tribunal Superior de Justícia de Gilles Balears inicia la vista contra la jutgessa acusada de prevaricar
Els metges carreguen contra les asseguradores per les seves tarifes indignes i Cort instal·la deu càmeres per vigilar el pàrquing del carrer de Manacom. També en clau de successos, un home nega haver abusat de la seva fia de 3 anys a Palma.
i en part forana els veïns de Caimari recuen firmes contra les carreres il·legals amb on anem ara al diari de Mallorca també la seva edició en paper
corresponent en aquest dijous 12 de febrer. Titular més destacat, jutgen una magistrada per prevaricació en el concurs d'un hotel de Serenal. I en la fotografia més destacada és per la cova d'en Bordoi,
Veu la llum, la cavitat funerària excavada fa 4.000 anys, a fa de nit i segellada durant dècades. S'ha reobert gràcies als fons europeus, expliquen.
a la portada de Diària de Mallorca. Les científiques es reivindiquen en el seu dia, diuen a Diària de Mallorca amb una fotografia més petita. L'ordre de Sant Felip Neri ordena el tancament de l'oratori de Porreres
I ja a la columna dreta, en quatre breus. Un que diu que el govern ajorna la votació sobre pujar l'Egotatxa a la Mesa de Sostenibilitat. Adeu a Xisco Quesada, el jove mallorquí que va mobilitzar l'illa contra el càncer. Palma sumarà cinc centres de salut nous en una residència abans del 2030.
i Catalina Soler multada amb 100 euros per una falta de respecte a un guàrdia civil. Aquests són, idò, els principals titulars, els principals arguments informatius de Diari de Balears, de Vila Web, de Mallorca Daily Bulletin, de S'última Hora i de Diario de Mallorca...
Som a Ona Mediterrània i ara hem d'escoltar un consell de Mallorca. Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'artesania sempre ha estat aquí. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com un sol. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I, efectivament, aquest és el millor consell que vos podem donar, que vos associeu a una mediterrània amb els preu telefonar ara mateix, en el 971-100-222, 971-100-222, i vos feim socis, i passeu a formar part d'aquest grup cada vegada més potent.
Som al Bon Dia i Bona Vida i ara vos oferirem una entrevista que li va fer la plataforma audiovisual Vida a en Pep Juárez, en tant que representant de la campanya, de la ILP, de la Iniciativa Legislativa Popular,
per aconseguir unes pensions dignes. Una campanya que és a punt d'encetar el procés de recollida d'assignatures. Escolta'm tots els arguments de Pep Juárez.
Avui, que són a Blanquer, García Oliver, en Pablo Emili Muñoz i en Ciberchip. Començam i ho feim saludant el protagonista de l'entrevista d'avui, que és en Pep Juárez. Pep, molt bon dia, molt benvingut. Molt bon dia, moltes gràcies.
Moltes gràcies per ser aquí, evidentment. Pep Juárez, anava a dir-me, és aquí avui, en tant que porta veu de la Coordinadora Paleà per la Defensa de les Pensions Públiques, que és la xarxa que impulsa aquesta iniciativa legislativa popular. Tot això ara vos ho explicam. Pep Juárez, en primer lloc, qui és, qui són, qui forma part d'aquesta Coordinadora Paleà per la Defensa de les Pensions Públiques?
En principi, la coordinadora de Balear per la defensa de les pensions públiques, som un espai on participem plataformes pensionistes, però també entitats de la xarxa social, com pugui ser la Federació de Sociales de la Meix de Palma, Fórum Ciutadà i diversos sindicats.
Les plataformes pensionistes n'hi ha de les tres illes, n'hi ha concretament dues de Mallorca, que és la plataforma de Mallorca i Jubilat per Mallorca. A Eivissa n'hi ha la plataforma Petiusa i a Menorca, concretament de Ciutadella,
hi ha la plataforma de pensionistes per la seva dignitat. Bé, tot aquest espai ho compartim amb un objectiu comú, que és la defensa d'un dret bàsic social de la gent treballadora, com són les pensions públiques i el propi sistema públic de pensions, que bé, ho sabem que de vegades
i d'alguna manera, darrerament amb massa interès, està sent l'objecte de, primer, una campanya de desprestigi, i segona, diguéssim, un interès molt poc dissimulat de fer-se, diguéssim, amb el control i la privatització del règim de pensions. Per tant, bàsicament, la coordinadora és aquest espai a partir del qual
llançant iniciatives, entre d'altres, com la de la iniciativa legislativa popular, que ara comentarem. Efectivament. Parlaram de totes aquestes qüestions que ara has presentat i me pareix que a Pantura és interessant explicar què és una iniciativa legislativa popular, més enllà de la que després mirem concretant.
que és una iniciativa legislativa popular, per a la gent que no ho capi. Sí, una iniciativa legislativa popular és un mecanisme legal, és una llei, concretament hi ha una llei autonòmica d'iniciativa legislativa popular. Per cert, en un petit parèntesi, aquesta llei ve de l'any 93, del Temtem Canyelles, però va estar modificada per haver l'any 2018.
no tant també en quant al nombre de signatures que calien per passar a tràmit, que van ser en 10.000 i se van quedar en 7.500, sinó també de l'edat de la gent que pot signar, que en aquest cas són 16 anys, o sigui, joves que de 16 anys poden firmar, en fi, tota la ciutadania en general.
Una iniciativa legislativa popular és un mecanisme mitjançant el qual la ciutadania podem proposar un cost legal per a ser debat en el Parlament, en aquest cas el Parlament autonòmic. Per tant, és una possibilitat que requereix molt de filtres, molta burocràcia, anem a dir, però en definitiva és una possibilitat de posar en valor unes
en aquest cas un projecte de llei que els segurs polítics, per la raó que sigui, no han elaborat i és de la pròpia ciutadania que surt per tal que sigui debatut i aprovat en el seu cas, en el Parlament, insisteix que en aquest cas en el Parlament Balear.
i la iniciativa legislativa popular a favor d'unes pensions justes, d'on parteix? De quina realitat parteix, primer? Bé, parteix d'una realitat que anem a dir-ho ben clarament i en poques paraules. Aquí a Balears i, per desgràcia, darrere de la postal turística s'amaga un pou de pobresa realment impressionant. I el pou de pobresa de sectors que...
en fi, desfavorits, anem a dir, entre d'altres hi ha la gent gran que cobra pensions de misèria i que no té d'altres recursos. En aquest cas, nosaltres el que proposem en la iniciativa legislativa popular és que tota la gent de més de 60 anys que cobri una pensió
tant contributiva com no contributiva inferior al salari mínim interprofessional, la comunitat autònoma s'hi complementi uns recursos de caràcter social, no estem demanant pensions, que és una competència estatal, sinó és un recurs de caràcter social perquè sumat a la seva pensió puguin arribar a el que és actualment el salari mínim interprofessional, que concretament l'any 25 són 1.184 euros. Per tant, aquest complement és el que demanem en la ILP.
amb una excepció en quant a l'edat, i és que nosaltres també volem que aquesta iniciativa cobregui les necessitats que tenen les persones amb una discapacitat absoluta reconeguda i que no tinguin altres recursos, malgrat no tinguin 60 anys d'edat.
I quanta gent hi ha en aquesta situació que seria necessari complementar per arribar al salari mínim? Bé, nosaltres estem fent feina de muntar aquest projecte pràcticament un any.
És vera que davant de nosaltres, o abans que nosaltres, la gent del moviment personista del País Basc també va fer una ILP pràcticament en els mateixos condiguts, això sí, adaptat a la seva realitat, i nosaltres som la nostra, que si vols després establim un poc de diferències perquè hi ha molta cosa que comptar, en efecte. Però nosaltres, bueno, en primer lloc, la iniciativa de la Gira Driba Popular,
S'ha presentat al Parlament, ha estat admès a tràmit, és a dir, la Mesa del Parlament... Això ja és una primera base important. Una base importantíssima, perquè si no s'hagués acabat aquí, bueno, tindríem el recurs al Tribunal Constitucional, però bueno, això és un tema que no ho contemplàvem, no?
però sí que és vera que és molt important que hagi estat en mesa de tràmit perquè això suposa ja passar a la següent fase. Nosaltres hem fet uns documents que hem ingressat, insisteixo, en el Parlament, que estan suficientment dotats de cost tècnic
com perquè, d'alguna manera, puguem assegurar-nos que o no cau per defecte de forma o potser començarem a dir coses que no hi són. No, nosaltres ens hem acostat a la realitat en la mesura de les nostres possibilitats. És a dir, també és vera que nosaltres hem tingut molta cura en excloure d'aquesta... de les...
possibles beneficiaris a totes les persones que, anem a suposar, tenen una pensió baixa, però després tenen tres pisos de lloguer. O sigui, la gent estrictament que no tingui ni un recurs més que la seva pensió, és la que entrarà aquí.
Després de fer tota una sèrie de càlculs que han estat difícils perquè qui té les dades reals és la pròpia administració. Pinxar d'un botonet segur que tenen la xifra exacta, però nosaltres per aproximació, però no creiem que mos anem molt en fora, estem parlant de 94.000 persones que han de menester actualment de les Illes Balears, que han de menester de manera urgent aquest complement social per poder omplir sa gelera i arribar a fin de mes.
I igual com ha fet aquest càlcul per damunt, també supos que ens ajuden els sindicats, etc. ha fet el càlcul de dir que això és possible.
Efectivament, és possible en una comunitat autònoma que tenim, per un costat se'm diu que no xerrem ja ni de la balança fiscal ni d'altres coses, que tenim molt a veure, però és una comunitat que ha estat sempre considerada que en producte brut per càpita estava de les més altes i en canvi, paradoxalment, tenim les pensions més baixes pràcticament
o de les més baixes de l'Estat. Estem per davall de la mitjana. Per tant, estem... Això per què és, Pep? Per els tipus de... Mercat laboral. Bàsicament serveis, bàsicament...
I això és una cosa que ens diferencia bastant de la relició del País Basc. Però en un mercat laboral precari, fragmentat, temporal, mal pagat i pitjor cotitzat, la veritat és que no se pot separar el binomi de salari i pensió. En realitat la pensió és un salari diferit.
les cotitzacions que produeix una persona quan està en actiu, deixar de bé la pensió. I per tant, la precarietat de les pensions de Balears s'explica en bona part d'això. Amb un tema que és importantíssim i que nosaltres volem posar en valor, i és que la major part, però estem parlant de més d'un 60%, de les persones que reben pensions de misèria són dones.
també tenia apuntat aquí a demanar-te per la fractura de gènere. Sí, hi ha una bretxa de gènere que fins i tot és molt més important que la mateixa bretxa de gènere salarial, que sempre se'n parla, no? Perquè a igual treball no hi ha igual remuneració. En matèria de pensions encara és molt més greu, però molt més greu de l'ordre de 10 punts percentuals superior.
la bretxa de gènere en pensions que la bretxa de gènere salarial. Per tant, aquí el que volem també en aquesta ILP és corregir en bona part aquesta bretxa de gènere, perquè evidentment el complement de pensions fins a arribar al salari mínim interprofessional beneficiaria moltes dones que en aquest moment estan patint una situació realment molt precària.
Una vegada ubicats en les dades essencials, anem a veure quines ha recorregut que ha de tenir aquesta ILP. La primera passa ja molt tardita i s'ha aconseguit que sigui acceptada per la mesa del Parlament. A partir d'aquí, quan comença la cursa per aconseguir aquestes 7.500 signatures?
El fet que s'hemos admès a tràmit la ILP va ser molt important perquè la mateixa llei d'ILP Balear obliga a l'administració, en aquest cas els serveis jurídics de la Càmera Autonòmica, a donar-nos suport, a assessorar-nos. I en aquest sentit estem en un contacte pràcticament permanent amb la Càmera Autonòmica
amb el servei jurídic de la càmera, amb dos objectius. Primer, a l'elaboració del pleg de firmes oficial, perquè això no és una recollida de firmes qualsevol. No, això ho volia dir en qualque moment, perquè no són 100.000 signatures que passes a una escola i firma tothom. No, no, no. És ciutadà de Sesiller Balears, majors de 16 anys,
amb tota una sèrie de dades. Exacte, és el DNI on hi ha i el lloc al municipi de residència. I amb unes persones que se'n fan responsables d'aquesta recollida.
En aquesta fase estem. Perquè, clar, nosaltres una vegada admès a tràmit, ja un poc la calendarització ja depenia en bona part de nosaltres. Clar, venint les festes de Nadal, volíem evitar que les festes de Nadal venguessin a trencar, diguéssim, l'inici de la campanya i tal.
Nos hem situat en una perspectiva, perquè una de les coses més importants que havíem de fer és aquesta situació, que per desgràcia a elles, del pou de pobresa que tenim, que patim aquí a Balears, en molts d'aquests col·lectius, doncs això és un fet desconegut.
I nosaltres el que estem fent ara és assemblees per pobles, assemblees per barris, assemblees per empreses, per tal de donar a conèixer aquesta realitat, demanar el suport de la gent i també que la gent doni una passa i se faci fedetària en el seu sentit que col·labori en la campanya. Per ser fedetari és molt senzill, és un tema...
també burocràtic, de no tenir antecedents penals, i els DNI. Nosaltres, en la Comissió Promotora, que és d'on comença, diguéssim, la primera passa era la Constitució de la Comissió Promotora de l'ILP, nomenam a la llista de fedetaris, després el Parlament convoca un acte, un acte protocolari, de jura o promesa, de jurament o promesa, d'escàrrec, quant a...
la llista que li presentem amb un acte notarial, és així. O sigui que tot va molt escrupulosament dotat de tots els elements de garantia legal. I una vegada els fedetaris estan nomenats, són els fedetaris els que donen fe.
que les firmes són autèntiques, que s'han recolgut en bona llei, que no hi ha duplicitats, que no hi ha tota una sèrie de... I després el Parlament, quan serà quatre mesos, es quatre mesos comencen a comptar, quan nosaltres li donem el plec de firmes al Parlament, el Parlament li posa la llei i les numera,
oficialment i quan la torna aquí comencen els 4 mesos i per calendaris i tal el mes de gener ens ho passarem entre acabar l'anomenament de fetetaris
Tenir ja a disposició el plec de firmes i probablement la darrera setmana de gener i a principis de febrer segur serà quan t'arrencaràs la recollida de firmes. I llavors aquesta recollida serà a totes les Illes Balears amb gent per tant organitzada a Palma, fora de Palma, a tots els pobles... Hem tingut molt interès en que només fos una campanya palmassana. Això és vital.
De fet, ara estem fent assemblees per tots els pobles de Mallorca que poden arribar, però ja duim de l'ordre de 7 o de 8 assemblees de diferents pobles on la gent ha respost molt bé, la veritat és que
estem gratament sorpresos perquè la gent s'ha posat a disposició. Crec que farem una bona campanya. Probablement no volem ser imodestes, però bé, els 7.500 firmes crec que podem aconseguir-les. I a més el tema s'opaga. El tema és important.
Escolta, parlava abans d'Euskadi, aquesta comparació Euskadi-Lherbalears, tant en la situació de les expansions, com també en la ILP, que ja diria que ha estat un gran èxit. Sí, sí. Els companys d'Euskadi havien de menys de 10.000 firmes i n'han aconseguit més de 145.000. Figura't, figura't.
de totes formes encara tenen feina, perquè sembla que el govern del País Basc... Sí, no està molt receptiu. I per això estem parlant de gent molt organitzada, estem parlant que cada dilluns en 80 pobles de tota Euskal Herria surten a Esquerra a reivindicar pensions dignes i públiques. És a dir...
han tingut un èxit realment important. Ha estat de llarg la ILP més votada, diguéssim, amb més suports de tota la seva història. I a nosaltres ens han ajudat bastant en quant a, primer, la seva experiència, per aquí, clar, hem d'adaptar-la a la nostra realitat. I, evidentment, la nostra realitat, per desgràcia, no és la seva.
En altres paraules, la ILP de Balears estarà, en termes econòmics, bastant per damunt de la ILP d'Euskadi. Sent menys de la meitat de pensionistes, eh? Perquè en Euskadi tenen al voltant de mig milió de persones pensionistes, aquí tenim, no arriba a 200.000. Ho dic perquè la pobresa de la qual estem parlant, aquí és una pobresa severa. Aquí és una pobresa que...
I per tant vol dir que és més necessària. És més necessària, evidentment. Aquesta ILP. Evidentment. Hi ha un problema gros. Nosaltres oferim una solució. I demanam al Poder Institucional, en aquest cas al grup polític, i concretament al Parlament de les ILP, que posi remei.
Nosaltres donem una solució, nosaltres no venim aquí amb teories, venim amb una exposició d'un fet que realment hauria de ser prioritari per a qualsevol poder institucional que tingués una mica d'ètica i sentit comú, perquè seria qüestió de no malbaratar-ho tot d'on ves en coses que ara no entraré, sinó que la preferència hauria de ser atendre els col·lectius de persones que realment ho estan passant molt malament.
perquè col·lectivament, al cap i a la fi, que no hi hagi pobres, que els pensionistes puguin tenir una vida digna i un poquet més enllà de cobrir les necessitats bàsiques, va en favor de tota la societat, del conjunt de la societat.
Això és una cosa tan evident, qualsevol economista mitjanament, en fi, responsable, anem a dir així, te diria que bona part del top best aquest que se li dona a sa gent retornen a la societat, clar, clar, clar. Retornen en consum, retornen en riquesa, retornen i tal. A més estem parlant de 1.184 euros. Perquè allà...
El referent de la Constitució Espanyola, que hi ha molta gent que es diu constitucionalista i que... Ui, sí, clar, se queden als articles 8, m'apareix. No, doncs no arriben als 50, perquè l'article 50 de la Constitució Espanyola diu que els poders públics garantiran recursos suficients a la gent gran per poder viure dignament i periòdicament revisats.
Llegiu l'article 50 de la Constitució Espanyola. Per tant, en una comunitat autònoma que, per exemple, s'ha renunciat a l'equitat de deute de 1.741 milions d'euros, per exemple, que els ha donat en els rics unes quantitats d'import patrimonials i coses d'aquestes, evidentment haurien de ser capaços, si n'hi ha voluntat política, això sí, de poder solucionar aquest problema que és prioritari d'una manera bastant evident.
per quan han d'acabar i mos comprometem aquí des de vida, des del diari de Balears, des de la Mediterrània de recordar la ciutadania quan t'arrenqui la recollida de firmes que han d'anar a firmar però quan encara no havíem activat les càmeres comentaves quin món que deixaven els joves aquesta és la reflexió que t'he convidat a fer a final
Bueno, és molt oportuna aquesta reflexió, perquè darrerament se senten discursos que, per exemple, se li diu als joves, o se m'ho diu en general, que un pensionista cobra tal, el jove cobra menys, pràcticament que la culpa que el jove cobra una misèria és dels pensionistes que se'l duen. En primer lloc, la pensió és un dret, no és cap regal, no és cap privilegi, és un dret, i és un dret a més nodrit en cotitzacions de la vida laboral.
Per tant, la reflexió és palmària i sobretot dirigida en els joves, que no se deixen enganar, que aquí no estem per barallar-nos l'últim contra el penúltim, no. Aquí estem per fer pinya, gent gran i gent jove, perquè evidentment d'on ves n'hi ha però cal un millor repartiment de la riquesa. Senzillament és això i per tant nosaltres som solidaris en totes les causes dels joves.
demanant-me'n els joves que signin la ILP i que tiren per davant perquè amb aquest segon futur. Idò, mira, molt pertinent perquè ara en el segon bloc tenim gent jove i per tant també ho comentarem. Pep Juárez, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Nosaltres continuem amb aquest segon bloc.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Bona nit.
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència amagulada o també a través de donamediterrània.cat. Miquela Serra, molt bon dia. Bon dia. Tu què més, d'FM o d'internet?
a FM jo també som més clàssica en tot crec en Sopapé, en BFM en comprar música sí, sí, sí jo també te diré que crec que falla més poc FM de moment Miquel, què tal per Quart Creixent? com estava ahir? hi vas anar?
Ahir va anar, hi ha novetats, i estan contents, preparants, que avui fa 44 anys que Quart Creixent va obrir les portes. Molt d'anys, Quart Creixent!
Avui fa 44 anys que van obrir en Jaume Corbera i en Toni Arquillas, en Maria Pons, que van tenir aquesta idea d'obrir una llibreria en català en el carrer d'en Rubí. I avui ho celebren. Avui a l'hora baixa, mos conviden a tots a fer una copa i una picada i també en Pau Adey, que recitarà Blai Bonet.
el mes d'any Blai Bonat i fa una estona em sortien en el Facebook fotos de records de celebracions de les meves celebracions al quart queixem de tots aquests anys que m'havia celebrat i que ho puguin celebrar per molt més efectivament i a més a més ho celebren també
amb una notícia de creixement d'aposta pel futur exacte aquesta fusió que vàrem fer amb la 22 i amb Abacus i que no m'he deu Corbera coproprietari ara de Quart Crescent ajuntament amb Marina Corbera i Liona Sarra mos contarà aquest projecte nou
i espero que les hi vagi molt bé. Esperem que sí, esperem que sí. Entrem en matèria pròpiament de llibres que acabaràs a trobar i pensant... Bé, deixant-me la Maria Lida tot d'una me va dir mira si vols recomanar aquest llibre perquè la setmana que hi ve, dijous que hi ve i com tu saps jo no vos podré recomanar llibres la setmana que hi ve
La setmana que ve, dijous de nou, fan la presentació d'un llibre que es diu Els ocells de les rondades meravelloses. I està editat per Cossetània i l'autor és l'Andreu Carretero Serra i amb un pròleg de Miquel Reó. I tots dos hi seran a la presentació.
Aquest llibre és un estudi comparatiu que fa de les rondalles recollides per mossèn Alcover a Mallorca, en Joan Amades a Catalunya i en Enric Való al País Valencià. I tot són rondalles on els ocells són protagonistes.
perquè l'autor, l'Andreu Carretero, que ha llicenciat en Filosofia i Ciències, és interessat molt en el món de l'omniotologia i fins i tot ha viatjat per Europa, Asi i Àfrica, interessant-se pel món de les aus i els ocells. Els ocells de les rondalles meravelloses. El títol...
I se presenta dijous que ve. Dijous que ve, dia de 9 de febrer, a les 7, a les 9 hores, a Quart Crescent, amb en Andreu i en Miquel Reó, que supos que...
que tots coneixen també per món d'excursionisme, aus i moltes més coses. Ja tenim un primer llibre a Sassanaia. Primera recomanació. Segona recomanació de novetat, que estava ja damunt d'Esta Orella i que l'estaven col·locant, és Aixales d'Espera de Naneus Quinyelles, editat per Empúries.
és una narrativa autobiogràfica que és el que sol fer en Neus Canyelles ara aquest darrers anys, aquestes darreres novel·les que ha tret. Aquestes sales d'espera, com diuen Neus Canyelles, que supos que tots també la coneixem, la Mallorquina, hi trobam un refugi personal, familiar i persones adaptades
personatges i... Bé, tot molt familiar. Les sales d'espera poden ser habitacions trencades o espais oberts. Però també situacions o moments en què les coses que no entenem o no ens agraden poden canviar a millorar. Bé, això és el que...
com es diu, d'aquest llibre. I bé, Neneus Canyelles ha guanyat diferents premis, va guanyar premis a la Citat de Palma amb una novel·la, que ara no recordo el títol, i també el premi Massa Rodadera de Contes i Narracions. Són dues novetats que vaig trobar ahir només d'entrar a la porta de Quart Reixent. Sales d'espera de Neneus Canyelles. Vinga, també dins a Senaia.
I la tercera recomanació d'avui és un llibre infantil. Perquè, com sempre dic, les hem de tenir molt en compte en el públic infantil. I és un llibre infantil que també, com sempre jo ha dit, serveix per a adults perquè les puguin comptar i perquè els petits puguin llegir.
És un llibre que se diu Forques de Dimoni. Que també va de dimonis i que això també està tan de moda i que no es n'ha agradat molt, però que no de més són llibres que s'han de llegir per Sant Antoni i per aquestes festes, sinó durant tot l'any. Perquè aquest és un llibre que, a més, és un llibre d'en Antoni Amangual i està editat per Ínsula Literària. És un conte que combina tradició
Creativitat i inclusió, perquè és un conte de dimonis, com he dit, que neix per mostrar que la inclusió és una força real i que la participació de les persones amb discapacitat en festes
trenca estimes i celebra la diversitat. És un conte que hem de tenir molt en compte perquè és la història de dos dimonis que se senten diferents. I els títols és Forques de Dimoni. Forques de Dimoni. Avui en dia la figura del dimoni té una atracció espectacular entre nins. Hi ha moltíssim de contes. Sí, sí. Fa uns anys...
no sé quants, quinze, que cercaves un conte de dimonis i no n'hi havia. Sí, sí. I a partir d'un que va sortir, un conte petitot, la festa de Sant Antoni i el Dimoni, em van començar a sortir i de cada any em surten de nous aquestes unes.
Aquest veig que implicat és el centre màter per la inclusió social, per tant també té aquest caràcter que tu ja mos destacaves, aquest caràcter social, aquest caràcter de conscienciació sobre la inclusió social. Antonia Amangual és... Sí, Antonia Amangual Vidal.
i jo també el ficam dins l'escenaia i per tant revisant l'escenaia tenim Els ocells de les rondalles meravelloses d'en Andreu Carretero Serra després també hi hem posat avui la darrera novel·la d'en Neus Canyelles Sales d'Espera i aquest llibre Forques de Dimoni d'en Antonia Manduan Vidal
i del fantàstic. Miquel, recomanació, anar a quarta... Bé, recorda'm que avui ets la festa d'aniversari, per tant, amb més raó que mai hi poden pegar un vot i...
Avui és el dia 12 de febrer, perquè altres vegades l'aniversari s'ha plaçat en dissabte o ha canviat, però avui, 12 de febrer, és el dia que Quart Creixent va obrir les portes per primera vegada fa 44 anys i va venir a fer la inauguració en Joan Brossa. Jo no era, he de dir que jo no hi vaig anar. Jo tampoc, jo tampoc.
però pot després ja vaig començar sa client i fins ara salta i vaig anar jo també vaig començar sa clienta el mateix el mateix el mateix any que van obrir el 82 sempre moltes vegades quan m'entrevistaven això sempre dic que els primers llibres de sa meva filla sa primera jugueta vaig comprar a quart creixent perquè sa meva filla va néixer el 82 el mateix any que sa llibreria
i a partir d'aquest moment vaig ser clienta de quart creixent fins que un moment vaig passar a l'altra banda de taurella això ja era tot un signe de per on anirien les coses
Miquel, moltes gràcies, passa tot bé aquests propers dijous que no estaran connectats, però després pensa que ja quan tornis ja serà la repta cap a Sant Jordi.
Novetats a dos jo. Hi haurà moltes novetats, no sabré quina hauré de triar. Sí, sí, seguríssim. Una darrere s'altra. Seguríssim. Miquela, moltíssimes gràcies per aquestes tres reconecions. Gràcies a vosaltres. Nosaltres recomanem, evidentment, a la nostra audiència que sempre tinguin present Quart Crescent i que tant en tant hi vagin, i avui de manera molt específica. Gràcies, Miquela. Gràcies, adeu. Adéu.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Gràcies.
Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger. Conserva de ses foies l'eterna primavera i lluita amb les ventades que tupen la ribera com un gen.
Guaita per ses buies, la flor enamorada nova, la fontanella, ses ombres a besar, més d'un gi d'aroma, sa testa consagrada i li dona per terra l'esquerba serrelada per fort la immensa mà.
Les zones reneix la llum divina, no canta per ses branques, l'ocell que encaptiva, el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puxa, cel a la gegantina, remoure son fueas.
De llim d'aquesta terra sa vida no s'ostenta, revincle per la roca sa poderosa rel. Té pluges i rosades i vents i llum ardenta i com un vell profeta revida i s'alimenta de les amors del cel.
Sublim del geni, n'és d'ell la viva imatge, domina les muntanyes i aguaita l'infinit. Per ell la terra és dura, n'és plaza, somrematge, el cel que l'enamora i té llampi l'oratge per a glòria i per a glòria.
Quan a llaure remula les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell ri i canta més fort que les sonades i vencedor es polsa damunt les nubolades.
Oh, t'enveja sobre la terra impura, com a penyora santa, adoreixo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura. Oh, vida, oh, noble sóc.
Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure't les plantes, la mana amb la mirada i les cançons tranquil·les mirant per l'avantatge.
Com l'album dels tàmpores, com l'album dels tàmpores.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida, Bona Mediterrània, avui dijous 12 de febrer del 1026, són les 10 punt, i és el moment d'oferir-vos un nou capítol de curiositats de la història, la secció que ens fa cada setmana en Xisco Roger, a partir del reportatge que publica l'Ara Balears. Avui parlarem... Xisco Roger, molt bon dia. Bon dia.
Déu parla català? Fa 60 anys l'Església de la Gilles va viure una controvèrsia sobre llengua vernacle en què s'havia de fer la missa, d'acord amb les instruccions del Vaticà II. Xiscó, Roger, un tema interessantíssim. Home, jo trob que sí. Aquesta és la pregunta, com dius, és una...
És un reportatge que jo publico aquesta setmana a l'Àra Balears i que bé, tota aquesta informació també l'aprofitant per aquestes curiositats de la història, com fem sempre. I efectivament, aquesta és la pregunta, deu parlar català? Home, des del punt de vista dels creients, evidentment deus omnipotent i evidentment, a veure, clar que parla i clar que entenc català, no me faltaria. Però del que es tracta és que ara fa 60 anys, això era cap l'any 65-66 del segle passat,
Aquest era el desacord que hi havia dins l'Església Catòlica de Mallorca. Aleshores, s'havia de començar a fer la missa en gengo vernacle.
I ara en parlarem de quina... Això és molt surrealista, però són coses que passaven fa 60 anys. De quina era o és la llengua vernacle de Mallorca? Clar, és a dir, la polèmica era a partir que es conciliu Vaticà segon decideix que s'han de fer les misses en la llengua vernacle, hi havia qui interpretava que la llengua vernacle era el castellà i qui interpretava que era el català, no?
Ah, exacte, sí senyor, així és. Bé, anam per passes, però. Que havia representat el català per l'església de Mallorca al llarg de la història. Bé, aquí hi ha molta matèria. Sí, sí, sí, però pensa que des de la conquesta de Mallorca i fins al franquisme, pràcticament,
El català, evidentment, el que hem comentat abans, sobretot el desconcili de Trento i estan parlant del segle XVI, l'eucaristia, les rites de l'església catòlica, tot això se feia en llatí.
que curiosament era la llengua que feia serveix a l'imperi romà, que era aquest que llançava els primers cristians a les esferes, però bé, coses curioses. Llavors, això era pel que feia a Salituri. Ara, el que era el catecisme, el que era la predicació, tot això, es feia en català. I a vegades, és que tothom parlava, és que llarg de segles la gent de Mallorca ni sabia ni entenia el castellà.
Ha estat una introducció progressiva. Aleshores, fins i tot en moments en els quals ja començava atacar aquell centralisme que progressivament va intentar, supos que imitant els models frances, en part, aquell centralisme que al llarg del segle de VIII i de IX i XX va intentar imposar-se a tot l'estat, sempre va topar amb l'església.
Si pensant, per exemple, en aquell famós bisbe Nadal que va ser president de l'escort de Cadis, aquest era un home il·lustrat, liberal, amb la qual cosa en sintonia amb les idees liberals i il·lustrades en el conjunt de l'estat, això estava molt impregnat de la mentalitat centralitzadora.
Però no, el bisbe Nadal, el mateix que va ser president de les Corts de Cadis, va ordenar l'any 1801 que escatecisme fos imprès en català. I així va continuar la història de la Iglesia Catòlica Mallorca fins l'any 1937. Se van publicar un munt d'edicions d'escatecisme en català.
Si pensam en Esbisbe Campins, ara se torna a parlar molt d'ell, amb motiu de l'aniversari d'en Gaudí, perquè va ser qui va encargar en Gaudí la reforma de la seu de Mallorca, Esbisbe Campins va crear en el seminari de Mallorca una càtedra de llengua i literatura mallorquina. I si pensam fins i tot en Esbisbe Miralles, tot que Esbisbe Miralles va donar suport al cop d'estat del 36%,
era un home que es va expressar clarament a favor de la llengua pròpia. Si pensem a l'altra dictadura, la dictadura de Primo de Rivera, llavors el Miralles era bisbe auxiliar de Barcelona, i el Primo de Rivera va parlar amb ell, el dictador, en persona, i li va dir, home, senyor bisbe, mos hauríeu d'ajudar a la tasca de castellanitzar l'església, i li va dir, mire, d'això no tenim res a parlar.
Un altre exemple, fins i tot quan ja havia començat el frinquisme i va continuar publicant el catalisme en català l'any 1937, que no era poca cosa això. Vull dir que la trajectòria de la Grècia estava molt lligada amb el català com a llengua pròpia, això ho tenien incorporat. Xisco, i per què havia canviat la situació?
Home, havíem passat, estàvem parlant des Miralles el 37, ara mos situam en el 65, 66, primera mitat del 60, havíem passat un quart de segle, aquells famosos 25 anys de pau que deia la dictadura, de la pau dels cementeris, evidentment,
i vulguis que no vulguis, aquesta mentalitat castellanitzadora, que amb tots els meus respectes per castellans, pobrets, no tenen sa culpa perquè, escolta, si hi ha moltes, però entre les comunitats que han estat més oblidades de Madrid, també està castellans. Evidentment, sí. Evidentment, no ho dic per castellans, ho dic per aquesta mentalitat castellanitzadora que venia del frinquisme,
i que progressivament el van posar a tots. Era la llengua del règim, era la llengua de l'educació, era la llengua... a més, tenia... hi havia aquesta idea que era la llengua de prestigi, vull dir, això de parlar català era de pallès, vull dir, no... i llavors, clar, aquesta mentalitat, vulguis que no vulguis, també s'havia impregnat a molt de sectors de la Església Catòlica.
Hem de dir que, evidentment, hi havia excepcions. Jo cito ara, i també ho cito en aquest reportatge de l'Ada Balears, un altre que va fer a l'Ada també, un company, Toni Llaner, i en Toni Llaner parla del cas d'un religiós de Lluc, del monasteri de Lluc, de Pere Riu Torn. En aquest sentit, Lluc era una mica com se'n deia d'Astèrix, no?
que ja sabeu que les històries d'Asteris, si les coneixeu, totes a Gàlia està ocupada pels romans, però que era aquesta aldea d'Asteris que resisteix els romans gràcies a la poció mágica. Veig-ho a la poció mágica, en aquest cas, seria el català, i en per el retort,
tot i que aquest ambient no gaire favorable al català, va fer publicar textos en català, va portar de Catalunya exemplars de la revista Cavallfort i després, quan el va entrar a la València, ell va continuar també aquesta lluita en favor del català.
Interessant. Xisco, qui era el bisbe Enciso i que va intentar sense èxit?
Bé, mos hem de situar en el començament d'aquest deceni, no? Cap a l'any 1961, la ciutat de Mallorca és Jesús Enciso. Jesús Enciso era de Vitòria, vull dir, era basc. Encara que Vitòria no sigui, era una zona que també s'havia perdut bastant, s'eusquera i tot allò, però escolta, com que era basc, allà sabia perfectament què era això de tenir llengua pròpia. Llavors, cap a l'any 1961,
Ja he comentat abans que la darrera edició d'Escatecisme a la diòcesi de Mallorca en català era de l'any 1937 i en Jesús Enfiso diu no, no, ara, any 61, tornarem a publicar Escatecisme en català. I efectivament va donar instruccions que se fes una edició d'Escatecisme en català.
Què va passar? Que per aquesta mentalitat castellanitzadora que havia impregnat part de la Iglesia Catòlica, els catequistes que ja estaven avançats a fer-ho en castellà no van fer ni cas, van continuar fent la catequesi en castellà.
Això és una de les coses que he fet servir per a aquesta història, són les memòries d'en Francesc de Borja Moi, que són dos volums, són molt sucós, estan plenes de coses curioses. Hi ha en Francesc de Borja Moi, comptes de les seves memòries, que en Jesús Enciso, en un moment d'intimitat, de confessió, de sinceritat, com li vulgui dir, li va dir, els pitjors enemics del mallorquí són els monges.
en el sentit que no, no, no, en castellà que és molt més fino. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Què era el Consell Vaticà segon i quines van ser les seves instruccions en tot això que estan parlant ara? Sí, me'ls hem de situar. Llavors, mireu, clar, si la Genècia Catòlica pràcticament no havia canviat res fins des del Consell de Trento. Estan parlant de l'any 1500 i busques.
I ara m'ho situam en 1961-62. Ara m'ha de ser un papa, que ja ens el recordarà, encara que va estar molt poc temps, pobret, en Joan XXIII, i en Joan XXIII va pronunciar una frase molt significativa, obrirem les finestres de l'Església. Va convocar el Consell Vaticà II, que va ser de l'any 1962 al 1965, i aquest Consell Vaticà II ho va canviar tot.
la postura de l'Església en temes socials, econòmics, polítics. L'Església catòlica havia estat un aliat fidel d'en Franco i a partir d'aquell moment se va separar totalment. I llavors, una de les instruccions, que això va ser un document del Consell de Vaticà II, va generar una documentació espectacular. I un dels documents, l'any 1963, establia que s'introduïa a les misses i a la liturgia en general...
En els sacraments, en tot el que era sa presència pública des de Grècia, sa introduuria sa llengua vernacle. Sa llengua vernacle. Estava previst, de fet, que a partir de març del 1965, comeu, es començassin a fer-se ses misses en llengua vernacle. I quina era sa situació que se va produir a sa església de Mallorca en aquell moment?
que exactament és el que tu havies comentat abans. I aquesta gent es va plantejar, idò, i quina sella el governacle, que molts diuen de Roma. A veure, jo trob que per qualsevol és evident, o sigui, feia 700 anys que a Mallorca se parlaven català o mallorquí. Val, d'acord, tothom li deia i li continua dient mallorquí, però ja sabem que el deia mossèn l'Alcobert, que era increïble, deia digue-li com vulguis. Pels noms no discutirem. El que no...
el que no podem dir és que no és la mateixa llengua, que parlen a Catalunya, que parlen als País Valencià, etcètera, etcètera. De fet, l'Antoni Alcobé té una frase genial que jo cito, que és que no perdrem temps discutint amb gent que nega allò que és evident. Bé, però disculpa per parlem de si. Clar, és el que és això. Hem de pensar que som primera meitat dels anys 60. Mhm.
ja tenim un turístic superinstal·ladíssim, la qual cosa vol dir que ha vingut un munt de gent, això que se deia respectivament forasters, d'altres zones de l'estat, i hi havia un munt de gent que no, que el català no era la seva llengua habitual, és que fins i tot no ho sabien.
perquè per què havien de saber? Si l'escola era en castellà, si l'administració era en castellà, si parlava català, només parlaves català a casa teva. I llavors es planteja això. Havia una altra qüestió, que és per poder fer la litúria en llei governacle,
missa, assessoracions, els càntics, el que fossis, necessites unes versions en català. A Catalunya se van posar tot d'una a fer feina amb això, evidentment, no? Però, clar, també ha de ser una versió una mica ajustada a les modalitats lingüístiques, perquè hi haurà expressions, n'hi ha expressions catalanes, expressions d'explicitat de Catalunya continental, que a la gent aquí li sonarà molt estrany. I clar, la qüestió...
precisament s'hauria de fer servir a un governacle era acostar-se en el poble, la qual cosa vol dir que era necessari un text litúrgic exactament en català de les modalitats i llenques.
L'Obre Cultural Balea s'acabava de crear, està parlant cap al 63-64 i se va crear, com tothom sap, l'any 1962. El desembre, sí, sí. Sí, exacte. I l'Obre Cultural Balea va dir, això què val? El pagarem nosaltres. Si això suposa unes traduccions, unes edicions, despeses d'impremta, nosaltres pagarem el que faci falta.
Diria, Xisco, diria que és la primera publicació que fa l'Obre Cultural Baleà, la guia de missa i un parell de coses relacionades justament amb això, amb la terminologia a usar les celebracions religioses.
Clar, perquè dins d'aquesta batalla, l'obra cultural del Baleà i altres persones, que ara comentaré, com en Pere Joan Llebrès, com en França de Volia Moll, evidentment, tot d'una es van posar a la tasca de reivindicar el català.
Què va fer Esbisben Ciso, de qui hem comentat abans? Esbisben Ciso que tenia una actitud favorable, cap a sa llengua pròpia, entre altres coses pel que he comentat abans, perquè ell ja sabia de què anava això. Ell va encargar una comissió, va encargar al vicari general, en Francesc Palleres, que havia de formar una comissió justament per, bueno, per això, per encargar-se de quins havien de ser els textos, com s'havia de fer i tot allò.
I això, sé quin problema va tenir. Que a Mallorca, això és un mite, però la veritat és que tenim la fama, i jo crec que parcialment és certa,
de que m'aprenem les coses amb molta calma. Vull dir, va passar bastants, passava bastants, i d'aquella comissió, i d'aquells textos, no se sabia res. Aquí entrem, però, Joan Llebrez, que ja va morir al Salcia, va ser l'onja de la seu, va ser promotor de la capella de Barcelona a la seu, va ser la persona responsable dels patrimonis d'església, jo el vaig conèixer en persona, era una persona extraordinària, records, i vaig fer una entrevista fa un munt d'anys i justament parlaven d'aquest tema.
i deia, negar-se a missa per ser en català no me sembla ni cristià. Era un home que aquestes coses les tenia claríssimes. Què va fer en Pere Joan Llabrés? En Pere Joan Llabrés se va adreçar directament a Roma i va dir, escolta, que vosaltres heu dit que això ha de ser amb llengua vernacle i aquí les coses no se mouen i tot això.
I li van dir de Roma que això ho havia de decidir esbisbe. Esbisbe va morir. Esbisbe Enciso va morir. Enmig de tota aquesta història va morir. I havia, per tant, un interregne perquè no s'havia nomenat un altre de bisbe. I tothom estava una mica expectant de a veure què fem.
En aquell moment d'impàs, disopau-se parla aquesta, hi havia unes declaracions en el diari Baleares d'un tècnic de l'Itúlia que va dir que hi ha tantes dificultats per poder tenir els textos en mallorquí que, sabeu que, farem servir el castellà.
En Fleces de Bollemoll, quan va llegir aquelles declaracions, evidentment, això se va posar desnirvit com a lògic. I això que era una persona absolutament tranquil·la, dialogant i diplomàtica. Va enviar una carta a un esbicari general i va dir, això no pot ser de cap d'aquestes maneres. Com ha de ser? Com hem de fer servir el castellà? Això no és la llengua governacle. La llengua governacle és mallorquí.
I els vicaris i gènere van arribar un allau de cartes a l'Esbisbat protestant per allò que l'editoria havia de ser en Càstia.
I el vicari general va dir, això està culpada en frases de Bonllamoll, que és qui ha muntat tot això. Bonllamoll diu que les seves memòries que ell no va ser. Vull dir, que la gent espontàniament va protestar davant d'aquella iniciativa. I què va passar quan va arribar la data que havia marcat el Consell?
Efectivament, va arribar el primer diumenge de març de l'any 1965, diumenge 7 de març. Un dels llibres que ha fet servir per tota aquesta història és d'en Miquel Lluvià, que es titula Clar Obscur, i Miquel Lluvià també va ser un capellà molt lluitador en favor del català, i en Miquel Lluvià li diu El dia de la ignomínia.
El dia de la ignomínia va ser dia 7 de març de 1965, en el moment punt i hora de començar a fer les mises en Bernacle, i a la pràctica totalitat de les parròquies de Mallorca es va fer la misa en Castellà. O sigui que se va entendre que la llei en Bernacle era en Castellà. I això, efectivament, ja dic, el dia de la ignomínia, segons li va dir el Miquel Júrià.
Déu n'hi do, també el vaig conèixer en Miguel Julià Sí, un personatge, jo no el vaig conèixer en persona suposo que era un personatge extraordinari molt lluitador i molt intel·ligent o sigui una persona d'aquestes que veus tot d'una que té una capacitat intel·lectual privilegiada
Sí, el llibre, que és de clar obscut, que és una mena de recorregut per la història de l'Església de Mallorca, és superinteressant. A més, és que combina les dues coses, vull dir, home, hi ha una investigació històrica, desfets, però també apareix el moment en el qual ell intervé. De fet, ell va escriure una carta al vicari general, també, al mateix que Pere Joan Llabre se va adreçar a Roma, ell va escriure una carta al gener de 1966, ara fa 60 anys, al vicari general, diguent,
Escoltau, què hi ha d'aquesta famosa condició que havia de fer això? I clar, li contestava, no, és que això dona molta feina, a poc a poc, ja ho farem, ja tenim coses... Escolta, així com us has dit, que justament en el moment clau, diguem, Jesús Enciso va morir,
Com varen canviar les coses a partir del nou bisbe?
Aquell mateix març de 1966 de la Ignomínia, del 1965 de la Ignomínia, perdona, se va anomenar un nou bisbe. Aquest bisbe era andalús, Rafael Álvarez Lara. Clar, així com hem comentat que en el Jesús Enciso, basc, en tots els meus respectes, és andalusos, només fortíssim. Però, així com un basc, això de que hi ha una llengua pròpia, no li estranya en absolut, que un andalús diu, i quina és aquesta moguda que teniu?
En Francesc de Bollamull diu d'ell que era un homo sant, però que la vitre la venia gran. És a dir, que ell se va trobar amb aquesta discussió, l'obra cultural balear, fins i tot abans que prengués possessió, ja es va adreçar al nou bisbe, en Rafael Álvarez, i li va dir...
senyor bisbe, aquesta història, les misses s'han de fer en català perquè és la llengua pròpia d'aquí, etc. Fins i tot, en Rafael d'Alvarez va anunciar que ell aprenderia mallorquí. Que és tot un detall, em va semblar bé. Però també hi havia aquests sectors, els que diguem immobilistes, o quan li vulguis dir, que diuen, no, home, per favor, amb això de la llengua no hi ha cap problema, què diu ara? Però...
en Álvarez, Rafael Álvarez, o bé va estar aconsellat, ja dic que l'obra cultural balear se va adreçar a ell, li va explicar... La qüestió és que es va fer una reunió, en el Palau d'Esvisla, amb en francès de Bollemoll, amb en pare Joan Llebrez, va venir de Catalunya en Toni Badia i Margarit, famosíssim i destacadíssim lingüista, que ja havia col·laborat en els textos que s'haurien de fer servir a l'Església de Catalunya,
I pensem, a més a més, que just abans d'això, només uns mesos abans, ja s'havia fet un congrés a Montserrat i allà havia intervengut en Francesc de Bollemoll. I en Francesc de Bollemoll, que era una màquina de fer coses, diccionari, editorial, obra cultural d'Odea, etcètera, ja havia presentat uns criteris de com podrien ser els textos litúrgics en català, evidentment, però en català de Mallorca.
Varen començar a fer feina amb això i, efectivament, aquesta vegada sí que anaren per feina. A desembre del 1966, en guany farà 60 anys, el desembre, es va publicar per primera vegada totes les oracions i totes les frases i expressions de la missa en el català de Mallorca.
Xisco, i quina va ser la declaració dels Birbes de les Illes de juny del 75 amb Franco encara viu? Mira, jo en el reportatge que publica l'Ara Balear i del qual fem servir les informacions per aquestes curiositats de la història dic en quin moment
És una cosa així. En quin moment va quedar clar que sí, que deu parlar, va quedar clar. Per jo, va quedar clar en una declaració de juny del 1975, alerta que Franco encara era viu,
Què van fer? En Teodoro Vera, mentrestant, en Rafael Álvarez Lara ja havia deixat sa diòcesi, hi havia un nou bisbe, que era en Teodoro Vera, valencià, que per tant ja coneixia aquesta problemàtica i era una cosa per la qual estava sensibilitzat. En Teodoro Vera era al mateix temps bisbe de Mallorca i responsable de sa diòcesi d'Eivissa. Vull dir, no era bisbe de totes dues, però era, com si diguéssim,
Mentre no s'anomenava un nou bisbe d'Ibissa, ell era el cap de la diòcesi. I el bisbe de Menorca, que era en Miquel Moncadas. Junts del 1975, Úbeda i Moncadas publiquen una declaració que califiquen la llengua pròpia com a veu normal de la cultura de tot un poble. No tan sols això. Diuen que apreciar, promoure i difondre l'ús de la nostra llengua és responsabilitat de tots els cristians de les illes.
Bé, jo crec que amb aquesta declaració quedava claríssim que quina era aquesta famosa llengua vernacle, quedava clar quina era aquí a Mallorca. Bé, a la silla, senyora.
Efectivament. Per tancar ja aquest repàs tan interessant, llengua i església, no? Quina va ser la batalla per la revista Lluc? Sí, això és curiós. La revista Lluc, probablement, la coneixeu, és una publicació emblemàtica. Podem recordar que la revista Lluc va començar a sortir l'any 1921, que la van posar en marxa els missioners dels Sagrats Corns, el Monaster de Lluc,
i era una publicació que en principi tenia un objectiu únicament religiós, promoure sa devoció cap a sa mare de Déu de Lluc. Com a curiositat, 1921 ja eren èpoques en les quals el centralisme des de Madrid ja havia molts anys d'influència, inicialment se va publicar en castellà, de fet el seu títol era Lluc, Lluc,
I un comentari francès de Borllamoy i ses seves memòries que són sensacionals. En francès de Borllamoy diu, se publicava en castellà que hace más bonito. Això va canviar justament en aquest moment, cap 1962, el mateix any que comença el concili del Vaticà II,
i se va passar en el català. La revista Lluc va passar i, a més, va ampliar una mica també les seves temàtiques molt en consonància amb aquesta nova mentalitat de l'Església arrel del Consell i Vaticà II. Què va passar? És sorridista, però va haver-hi gent que se va queixar i que se van donar fins i tot de baixa com a subscriptors de Lluc per fer-la en català.
I això, evidentment, la gent se va adreçar a l'esimisme, a Jesús Enciso, de qui ja hem parlat abans. A Jesús Enciso, la veritat, aquest bon home havia de fer equilibris. És una expressió que se fa servir en Bilbao, que és hacer volatines en bascuencia, perquè se suposa que fer volteretes en eusquera deu ser encara més complicat...
A banda d'això.
el Narciso va dir, mira, farem una cosa, mitat, mitat, mitat en castellà, mitat en català. Així tot, el 68 va tornar a ser en català. En 1968, a més, tenia un equip molt prestigiós, el poeta que el gallà, Gori Mir, que és l'autor d'aquest famós estudi del mallorquinisme polític, en Francesc de Moll, fill, en Francesc Moll, fill, editor, i en Josep Maria John Park, que ja sabeu que John Park...
S'apuntava totes les que fossin per promocions català. En aquell moment, 1968, això està a les memòries d'Antoni Serra, els els dia. Des de l'esquerra, varen plantejar-se, escolta, i si mos ficàvem a la revista Lluc i col·laboràvem i participàvem a la redacció?
Per què? Això en principi és honest. Bé, pensem en una cosa. En aquell moment, 1968, era l'única publicació en català que hi havia a Mallorca. L'única. Perquè ja havien tornat a fer-ho tot en català. Aquesta vegada sembla que no se va queixar ningú.
Llavors comença a haver uns contactes, Antoni Serra, ahir en principi era escèptic, però al final se va arribar a un acord, se va anar a entrevistar amb en Cristófol Bain, que era el portaveu o el responsable dels missionars de Segats Corts, i se va formar el que havia de ser un equip de redacció,
que estava integrat per persones notablement oposades a la dictadura. Jaume Drover, de qui vam parlar quan vam parlar de les aules, Naina Montaner, Toni Serra mateix, amb Joan Parc mateix, i li vam dir, mira, farem una nova etapa de la revista Llu, que aquest serà el consell de redacció, tot allò.
Ara, en que es va fer el veïn, li va dir, home, m'ho sembla molt bé, però penseu que és la revista dels missioners del Sagrat Corp, i si no el trofem convenient de signar alguna persona més del Consell de Redacció, també ho farem. I aquí vam agafar un emprenyament colossal. Antoni Serra diu, això va ser un cop d'estat clerical.
I aquí va haver un enfrontament terrible entre els mateixos opositors, entre la mateixa gent que defensava el català davant la dictadura, va haver aquesta mena de batalla. I això se va començar a superar tres anys més tard, el 1971, quan se va anomenar un nou equip i en aquest equip estava amb pare Joan Llebrès, perquè ell s'apuntava, també com en Joan Park, a qualsevol batalla en favor del català.
la revista Lluc que no fa tant encara s'editava en paper llavors ja va tancar definitivament va tenir diverses etapes i va haver una etapa fins i tot que la va editar l'Obre Cultural Baleà Sí, sí, exacte i de fet, gràcies a l'Obre Cultural Baleà va poder tenir encara un temps molt llarg de vida i de...
i d'existència i de presència dins la societat mallorquina. És una llàstima que en el final desaparegués. Home, també pensa que són altres temps. Jo he comentat abans que l'any 1968 era l'únic mitjà català que hi havia a Mallorca. Ara hi ha Diari de Balears, hi ha Lara Balears, hi ha Ona Mediterrània, hi ha IB3, hi ha totes les revistes de la premsa forana.
Clar, és que de vegades passa això. Home, és una pena. Estic d'acord, no? Des del punt de vista sentimental per tot el que ha representat Lluch. Però també és veritat que cada fet s'ha de...
amb això de formació professional per fer classes d'història. Però, que de fet se ve situant a la seva època. I clar, diu que era una cosa increïble de l'any 1968. Ara, l'any 2026, afortunadament, tenim un conjunt de mitjans en català. I està a ser cosa més normalitzada.
Més normalitzada, tu ho has dit bé. Explica'm-ho, presenta'm-ho el tema musical amb el qual tancam la secció. Home, ja que hem parlat de fer missa en català, evidentment havia de ser un tema, una cançó d'iglesia, de missa. Es es magnificat, que és un salm originàriament en...
en llatí i aquesta que escoltarem ara és la versió en català i la versió que es fa servir quan el Magnificat s'interpreta a les misses en català i d'ombres Magnificat t'adonem moltíssimes gràcies per aquesta nova col·laboració per aquest nou episodi de les curiositats de la història que mos fas setmana rere setmana Xisco, Roger, moltíssimes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres, si no m'has recordat el que comentàvem en els començaments. Si voleu saber encara més coses d'aquesta batalla o aquesta controvèrsia de fa 60 anys, les trobeu a l'Arabalears, tant a l'edició en paper com digital. Fantàstic, Xisco, bon dia. Bon dia, que vagi molt bé. Adeu.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. Ara escoltarem una entrevista que fèiem a la plataforma audiovisual Vida, el programa, això és Vida número 86, però ho recuperarà a Vida.cat. Les Pitjorines, entrevista interessantíssima, ja ho veureu.
Es vida, dedicarem tot l'episodi, tot el programa a parlar de la música, a parlar de les pitjorines, que són aquesta realitat musical que aquests dos darrers anys, o ara m'ho explicaran en més detall, ha irromput amb força l'escena de la música mallorquina.
Saludam ja i donam la benvinguda a dues, avui, dues representants de les petxorines, que són Rosa García i Sílvia Reixac. Rosa, Sílvia, molt benvingudes. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per ser aquí. Vos hauria agradat que vulguin totes, però suposo que això és difícil. És molt complicat. Fins i tot a l'hora d'assetjar, suposo que... Sí, i ens reunim moltíssim, totalment.
Mem, per entrepassar la alineació de les pitjorines, si ho faig bé, la Maria Antònia Gili? Justament, ho ha deixat. Començat, començat, no, ara ja només per anar millor. Fa una llet que m'ha deixat grupar. Naina Tremolles, la Maria Drobé,
Na Sidney Cormican, na Carmela Christos, na Masé Jara,
I Nabeu, Miquel, i vosaltres dues. No hem incorporat ningú més. Sí, hi ha hagut un canvi. Naixent ell també ho vaig deixar fa molt poquet i ara comptam amb Nabea Torres, que toca la viola. Mira, començarem a mirar per aquí. Per la dificultat que m'imagino que és la gestió d'un grup de gent jove
que clar, que vulguis que no, la vida va generant canvis que a vegades són mal de gestionar o directament impossibles i s'ha de fer canvis, no? Sí, sí, jo crec que com a totes les relacions que hi pot haver
Hi ha mil casuístiques personals, professionals i també per qüestió de distàncies, altres projectes. Al final, la feina de Muzit sí que està molt dispersa. És difícil que hi hagi qualsevol que et demet se dediqui a un projecte en exclusiu. A bé, segur que sí, però és molt habitual que Muzit tinguin diversos projectes que conviuen.
i de vegades qualcun pesa més que els altres o s'han de prendre decisions
que passen per deixar de formar part d'un grup. I en aquest cas, la Maria Antoni i la Xeneid varen prendre aquesta decisió en el seu moment. I és un grup que s'ha transformat ja quasi fa tres anys que rodam i també és normal. Vull dir, quan varen començar no esperàvem que hi hagués una trajectòria i molt manca o tan llarga. És a dir, que s'ha anat transformant bastant orgànicament. Ha anat mutant. Sí.
3 anys que han estat trepidants perquè realment a vegades hi ha projectes musicals que comencen a donar-se a conèixer partida que ja fa uns quants, més de 4 i de 5
Aleshores, tres anys en què ja de tot d'una s'impacta és molt gran, també diu molt del projecte i en el mateix temps m'imagino que genera tot això que dèiem ara.
Sí, nosaltres també podem estar agraïdes a la gent que mos escolta, que mos recolza, que ven els nostres concerts a veure amb mos. I sí que tot ha anat una mica progressiu. No vam començar ja en el gener del 2022? 23. 23, perdona.
Ah, 22? No, 23, sí, sí. No, 23, 23. Que no, vam començar a ser un concert d'aquell any. Vam fer un concert en el gener i un altre en el maig. Després d'aquell estiu vam fer 3-4 concerts i vam començar a veure que a la gent li agradava que teníem una resposta més públic i ens vam animar a seguir fent el projecte més gran. I sí que aquests darrers estius i els darrers anys sí que vam fer més concerts i tot va rodat per ara.
Vam anar amb un clàssic, eh? Pitjorina. Lota, jove, alegre i fedeguera. Tot et sou així. Tot et sou així. Sí. I el grup més, encara. Exacte. Per donar en corda.
Sí, sí que ho som. Si des de nostres sopars quedaries amb espaldres. Sí, som alegres i som joves per ara. Tot s'acaba, però per ara ho som. I es ve que, clar, som vuit persones diferents i cadascú té la seva personalitat, però són personalitats que compaginen bé i que ens sumen alegria.
Després també vull fer un comentari sobre l'estètica però anem primer a la música. Com definiu la música que feis?
O sigui, és música popular que hem escoltat des de petites, que ens han ensenyat, i simplement em recorrego que té cada una, o sigui, de personalitat cada una té, o sigui, és diferent, però a nivell musical també hi ha algunes que venen del món més clàssic, de consolatori, altres de jazz, altres més del món folk,
i és una convergència una mica de tot el que pot aportar cada una. En Pitjorines és la suma de totes, igual que en la música, que allò com a conflueix amb el que acaba sent i bàsicament són les cançons populars que les feim una mica a la nostra manera. Revisitada, música popular revisitada. Sí, com que també els arranjaments són propis i no hi ha una persona que se dediqui a fer exclusivament arranjaments, sinó que entre totes.
se van transformant, aporta una idea que ja per el fet que la porti una
té una visió i clar, per això també els nostres arranjaments no són en tots molt iguals perquè cada un ha posat el seu enfocament. Clar, jo a vegades he vist grups de música que sabou clarament que hi ha un lideratge i aleshores bé, és un sistema de funcionar però en el vostre cas és com a assembleari, diguem.
Totalment. Sí, horizontal. Intentem cada un aportar també. Tot el grup és una mica aportar cada un el que pot i el que sap fer i que jo vagi rodant i ens reunim, fem moltes reunions per decidir coses del grup, per organitzar, per anar fent.
i totes tenim el mateix pas a nivell de decisió i després cadascuna té les seves feines però a nivell de decidir coses totes tenim el mateix pas Conentant amb el que dèiem abans per ser pitjorina s'ha de prioritzar el projecte pitjorina ara mateix quan s'hi és és una bona pregunta
nosaltres diria que totes el prioritzem però perquè crec que és el que a nivell natural perquè és el que surt però també és compatible amb fer altres feines i de fet és necessari i també ara vaig en això totes vosaltres si no el teniu ja el tendreu però altres projectes musicals primera perquè segurament només de pitjorines és difícil però a part perquè evidentment
anirà sorgint, no? Clar, no sé, personalment crec que Pitxorina és també, a part de ser una feina, és un grup d'amigues i al final t'afa ganes tocar amb les teves amigues, passa el gust de fer la feina...
i s'ho dono de forma natural, però totes tenim mil prioritats, però sí que és veritat que ens esforçem per donar-li lloc i per fer feina amb aquest projecte, saps? Sí, i també intentem anticipar molt les dates, sobretot, fer de ser buit i juntar calendaris és del més difícil, per tant, també si ens ofereixen alguna proposta, s'alçem molta antelació i ja ens reservem aquell dia.
Després parlarem de les directes, parlarem primer de les gravacions. Clar, avui en dia jo ja m'he perdut, ja no sé molt bé com funciona el tema aquest, si se treuen discos, si se van treguen singles, quina és la vostra estratègia, quina és la vostra política?
El primer disc, vam treure primer dos singles, un darrer l'altre, que eren dos singles que formaven part del disc. I llavors, al cap de un mes o quinze dies, ja va sortir tot.
i ara... i després vam fer un EP de Nadales que el vam treure l'any passat que va sortir i tot i també una setmana darrere un single primer i després l'altre, alguna cosa així vam fer i en algun moment hi haurà això de tancar-se en pla un mes o no sé quant temps i gravar un disc de... un dia seran quatre dies nosaltres som explosives en fem tot arreu sí, 24 hores
Bé, 24 no, 12 sí. Però sí, en principi, com que tenim una música que és de directe, prioritzam molt el sòdit de directe, de tocar totes juntes, i com que és difícil trobar-nos a la vegada, doncs...
Reservant 4-5 dies per fer-ho tot. I veiem les directes. Són directes on evidentment que hi ha tot un planning, etc. Però que en el mateix temps hi ha bastant d'improvisació i molta connexió amb els públics, a vegades que els he vist. Sí.
Jo crec que també, clar, quan som en el concert responem en el públic que hi ha. Cada públic és diferent. Ara darrerament hem anat bastant a Catalunya i és diferent la resposta allà, que aquí vulguis no si que hi ha certes diferències, no són exactament les cançons que tenen més escoltades,
i nosaltres, de manera natural, ens adaptem al públic i també entre nosaltres, cada una, i d'avui ja tenc que el dia més així, si he de fer una improvisació, el Pentura me sortirà tal dia d'una manera i l'altra d'una altra, i també ser gràcies a nosaltres escoltant, i com que ja fa molt i molt de temps que fem aquest concert,
També, vull dir, crec que la gràcia de no avorrir-nos és que cada dia hi trobant qualque cosa té diferent per fer. Perquè si no, ja fa quasi 3 anys que toca amb aquestes cançons. Sí, que tot fa molt d'anys que toca amb el seu instrument i al final és una forma d'expressar-nos que anem canviant una mica concert a concert perquè és el que ens surt de forma natural.
preparau format gira clàssica diguem i per exemple ara de cara a la propera temporada estau preparant una gira amb tota una sèrie de dates sí o sigui les dates amb allò que venen com venen
O sigui, sempre que poden preveure-ho, preveiem, però en pentura d'un mes passat ja me'n surten tres concerts, pentura me'n surten cinc mesos d'antelació, t'acideu una mica, anar fent una mica de gira, tancar un disc nou, tornar a començar a gira, anar fent una mica d'aquesta... I clar, ara aquí ve la qüestió de quan sou més de tres o quatre, no? Que és sortir fora. La insularitat costa moltíssim, no? Sí, sí.
Parlaves que heu fet concerts ja per Catalunya, no sé si les altres illes les heu visitat, no sé si el País Valencià, és a dir, com funciona, necessitaríeu pintura més, ajut a la hora de projectar vós fora de Mallorca?
A nivell econòmic, sí, s'han de pagar un billet d'avió, instrument, exacte, tot. I per ara, així com estem funcionant, estem en mal àngel ment aquí a Mallorca, m'han sostingut a Catalunya i mos van duent una mica. I entre els que mos contracten, les ajudes de CIEB, anem fent una mica així com poc, equilibris-me. Sí, sí.
És això, tenint-se sort que els sostinguts, sobretot quan anem allà, ja tenen previst que necessitem instruments, no poden dur el contrabaix en l'avió, també tota la percussió no mos hi cap, el piano, i ens fan el favor de gestionar tot això i ja ho trobem preparat, que també és una càrrega de feina enorme que molt lleven. Però sí, és un handicap bastant important. La de Mallorca sí que hem visitat Menorca, Formentera, Eivissa, encara no.
I el País Valencià, no ho sabem, està... S'està colant col. Ara pensava que... Clar, és a dir, Valdós, bàsicament, feix música popular...
Però hi ha temes que ja gairebé són més propis de pitjorines, no? Això per un costat i per s'alta, no sé fins a quin punt la idea és anar fent temes propis de pitjorines. I com ho fareu això? Qui composa? Composa la intel·ligència col·lectiva?
És que realment no tenim res previst, o sigui tan previst, anem fent una mica el que molt surt, ara hem provat de fer alguns arranjaments propis, però no és que una lideri el tema musical, sinó que cada una va fent, ara pensàvem uns temes, ara potser m'agradaria fer una cosa pròpia, la provam de fer, si surt bé la gravam, si no, no, o sigui, o la feim al concert només.
Sí, també estan disposades a escoltar totes les propostes que tinguem, o sigui que... No mos trencàvem ni cercàvem, no sé, com un projecte en concret, saps? Anam fent. És que sí, va sortir així. Varen començar com a casualitat
i mos ha estirat el projecte. Jo m'he anat fent perquè mos ha agradat molt i com per inerci, però hi va haver un temps en el principi que no mos havíem assegut mai a xerrar de què estàvem fent, fins que va haver passat ja molt de temps i vam dir per què no feim una reunió i posam en comú les bases del grup perquè era una feina que no s'havia feta
i era molt necessari, però és que la dinàmica es va anar fent. Abans vols dir que volia parlar de l'estètica, perquè per mi és una cosa de les que impacta també, no? Quan veus el grup i veus que cada una té una estètica com molt diferent de l'altra i com el conjunt transmet també un missatge, no? Que és un missatge, això, de...
N'hi ha una o dues en rebusillo, fins a... no sé... És que m'ha anat variant una mica el vestuari. Sí, s'ha anat transformat. Per això, diguem, aquí hi ha una... vull dir, també cadascuna fa el que troba, o hi ha un punt també d'estratègia, d'alguna cosa? Diria, perquè...
Varen tenir la sort de conèixer a Margar Sales i a Bàrbara Nicolau, que varen ser les que mos varen dissenyant poc la primera gira a partir de quan varen treure el disc, i elles mos varen sobrescoltar molt bé i mos varen fer la proposta de
definir una línia amb la que anar totes un poc a la una, però respectant la comoditat que se sent còmode cada una vestint. Una no té ganes d'anar amb rebusillo i l'altra no té ganes de dur falda i l'altra té claríssim que vol dur un jipó. I a partir de tota la informació que li van dir nosaltres, ens van trobar com una paleta de colors,
com a treballar un poc l'antigo i se modernó, però cadascuna a la seva manera. Sí, i amb el vestuari també he mutat. Amb aquests 3 anys... Ho evolucionat. Ara ja no ve un rebosillo, però sí, ha anat mutant tot i evolucionant. I fareu com els diguin aquestes madones.
Vinga, ara m'interessen les opinions per separat, de la Rosa i la Sílvia, de dues qüestions. La primera, la setcena musical.
cadascuna ve d'on ve i té el bagatge que té i les connexions que té. Quina és la visió panoràmica que tens rosa sobre l'escena musical mallorquina? Oien que s'hi vol, però jo crec que és diferent la mallorquina bàsicament.
Jo crec que està ressorgint una escena musical mallorquina. Som bastant optimista, jo. I pens... Bé, de fet, l'altre dia vam anar amb els Enderroc. Premis Enderroc, sí. I les estadístiques eren positives cada any per ell que surten més discs. I...
bastant variats, també diria, perquè hi ha aquest moviment més en escenar nostres de música tradicional recuperada que creiem que també ha agafat força darrerament. Hi ha també molta música urbana, tecno, pop, rock, moltíssims estils.
i també amb moltes dones que agafen força, bé que ja en duen d'abans i que segueixen amb una carrerassa i això me fa molt contenta perquè veig que la música sempre té un impacte damunt la societat i la música en aquest cas diu que les dones també tenim un paper allà
i crec que podem estar contents que encara el camí està encetat i no està ni molt manco acabat però que estigui encetat ja és una bona notícia Sílvia, la teva radiografia Sí, doncs jo crec que
Amb aquests 25 anys, cada any hi ha hagut més discs perquè està més fàcil gravar des de casa. És molt més accessible que surtin discs nous, que hi hagi projectes nous.
i és vera que ara hi ha moltíssims estils, moltíssims grups de diferents estils, escenes, el que passa és que és molt difícil fer concerts, que estiguin menys remunerats, en bones condicions, nosaltres no ens podem queixar gens, i tot costa, no?, de que estigui sent així, però és vera que no és fàcil trobar concerts, que la gent la vingui a veure, o sigui, clar, hi ha una escena que hi ha molta diversitat, hi ha molt de grups nous, el que passa és que
és que ja hi ha hagut un parell d'artistes que ho han dit en diferents rodes de premsa i tal, que no hi ha llocs on tocar, cada pic hi ha més sales, clar, molt de pic s'aprimen grups de versions, per exemple, les verbenes, no?, que la gent vol escoltar inclús només DJs, que ja és com uau, sense música en directe. I la meva radiografia és que és vera que hi ha molta diversitat, però també és vera que
O sigui que m'ho omplim molt sa boca de tot està molt bé però quan mires músic per músic tots tenen moltes feines, no només se dediquen a tocar, han de tenir al manco un grup de versions per poder guanyar de bé. Molta precarietat. Sí, exacte. O sigui, està molt bé perquè és molt fàcil ara poder gravar discs i treure'ls dos. El que passa és que Mallorca és una illa petita i és limitada. O sigui, t'has fet tots els pobles de Silla.
Si la gent ha de voler seguir escoltant i has de poder portar coses noves i que tot flueix i no és tan fàcil a vegades.
I ara començo per tu, Sílvia. Bé, ja ho hem avançat un poc. Tema específic de dones. Problemes, si és que els heu notat, o discriminacions o el que sigui, per fet de ser dones. Referents que heu pogut tenir.
que malauradament no són tants perquè fins fa molt poc els projectes diguem-ne que formats o liderats per dones eren poquíssims i llavors també un poc si aquest boom que hi ha hagut ara darrerament és fruit d'això d'un procés natural i que ja diguem-ne tendirà a consolidar-se
Són moltes coses, però en les fontes és una pregunta. Sí, una pregunta més difícil. O sigui, crec que sí que ha estat una cosa natural, que no només en la música, sinó en altres aspectes, d'altres feines de la vida. O sigui, tant d'artistes...
com una oficina m'entens? o una beblesa i clar a cada pic hi ha més protagonisme de dones però com que sap greu a vegades que sorprengui el fet que nosaltres siguem tot dones que a vegades és una mica, ho comentam així entre nosaltres
que no sabem si agradàvem, perquè som dones fa la música que fèiem nosaltres i el que respectàvem al màxim és el que tocàvem, o sigui, el que transmetem com estem nosaltres en un escenari i a vegades sap greu que et contracti només per tenir la subvenció, saps? Per ser quota. Sí, exacte, per ser quota o que busc cartells de festivals
que nosaltres ocupem de tota aquesta quota de dones, no? Però bé, o sigui, m'ho parlar positivament, tot el que passa, o sigui, no sé què més té. Rosa. La mateixa. Sí.
jo estic bé, un poc és una cosa que hem xerrat molt en el nostre grup en moltes entrevistes se'm us ha demanat com així vull dones i també vull dir molt fàcil girar la pregunta i veure tant de grups d'homes que mai se'ls ha fet aquesta pregunta perquè és una cosa tan natural i tan vista que no se qüestiona per res i això em fa pensar que encara hi ha molt de camí per fer
i també contentes de poder fer música, de ser tan ben rebudes i respectades.
però clar que sempre hi ha qualque situació que ens incomoda o que ens fa pensar que hi ha feina. Encara hi ha molt de masclisme en el back stage. Sí, però per tot.
Sí, te pots trobar situacions o acabar un concert, que vinguin homes de dir-te que bé que m'has fet, me dones un besa, m'ho va passar un pic. Sí, no me n'aniré d'aquí sense un besa d'una altra majorquina. Però ara el que dèiem de referents també, de nosaltres mos emociona molt en els concerts perquè venen, o sigui, tenim...
una diversitat d'edat molt amplia. Tenim nines de 3 anys, dones de 80, i és molt emocionant veure les al·lotes petites que comencen a tocar instruments perquè molts veuen, i recordo una anècdota que hi havia uns pares que molts van dir que les nines, abans de venir el concert, estaven jugant a les pitjorines amb els instruments. Ja són sedes piano! Exacte, com a vestida i de feixesetes amb els instruments de tant, i jo crec que si nosaltres el que podem portar és
que això s'ho vegi i que les mines comencin a tocar instruments que a pintura no estan tan abasades a veure tocar, no?, contrabaix, percussió, superbé, o xeremies, vull dir que també molt tradicional és molt d'homes, i això està molt bé i me'n reconforta molt. Abans heu parlat dels premis en derroc, quina mirada teniu de muntar els premis?
Que difícil. Home, sempre són un reconeixement que són molt bons. No, no? Sí, tot el que siguin reconeixements, beníssim. Ara teniu el premi 31 de desembre, no? Sí, sí, sí, súper emocionada. Molt contenta. Molt agraïda. Sí, sí, beníssim. Molt important. No, però bé, vull dir que a vegades hi ha gent que no li agrada, no que troba que són mitjans.