Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno. I cursi tanulcant, a mollot d'agarrotua, ascos coetant, tatuatore, banyo cabica, i vinc seco, atracant xebre.
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també a onamediterrania.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon dia i bona vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
L'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel de publicació en paper, l'estel també.
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començant el Bon Dia i Bona Vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Trogo un bon aixoc-pluc, quan xoqui exploti el troc, m'amago del llamp d'amalgames de llum, esperant el silenci quan pensin el so. Ei, parlo de bones i bons, que t'obren les portes al món, que et fan abraçades, petons i promeses, regalen orelles i guarden tresors. En veritat no és això, si parles de pau i d'amor, després no t'enganyis, traeixis, menteixis, no penguis el peix, el mercat de les flors, entre les comptes dels dos, entre les contres i pros, la confiança, el respecte, l'efecte, quan la teva meta és el meu plat d'arròs. Però...
Trobo un bon aixoclut, dintre la merda que sou aquí fora. Dia volcànic amb hidrocarcurs, rius de lava amb roda porosa. Brumos opacs de sopa i sulfut, columnes calentes de restes de sorra. Bostos de cendra de plàs i si en mur, la pluja ácida cau a la pora. Saps que he de fer taps, element, rap, element, camps, de ciment, pau, l'aliment, farinet del trau. Se n'aprenc, guants a l'hivern, sang, el quadern, grans, tantes sedents en aquest fang. En el bec m'han tret l'amulet, mans alça farets, talls amb ganidets. Surt de la capsa de cap, salta cap al cel, no em busquis, com fora estic ben amagadet.
Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, lluny de la merda que es cou aquí fora. Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, germans i germanes esteu a la vora. Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, lluny de la merda que es cou aquí fora. Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc.
Trobo un bon aixopluc, germans i germanes esteu a la vora. Del cap que et troba distret, del raciste que no et veu net, del que demana perdó prou que volent, del que no es bulla perquè tenia de vent. Lluny de l'olla de l'oli calent, de la mentida i l'engany permanent, de la forquilla clavada al cervell, de la bursesa amb l'abric de pell.
De passar dels avis quan perden el seny, de quedar-se a casa quan està tot per fer, d'esperar cinc hores quan era el moment, de que tornis a mirar-me i em donis consells, cuidis la nevera i et quedi imbudeix, siguis o no estiguis i depenguis del temps, i que estiguis a la resta quan el dubte ofeni, que assobrin les ferides de l'amor que curem. Trobo un bon eixoclub lluny de la merda que sou aquí fora, illa volcànic amb hidrocarburs, rius de lava amb roca porosa, rumus opacs de sopa i sulfur, columnes calentes de restes de sorra, boscos de cendra de presa i sientur, la pluja acida cau a la pora,
Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, lluit de la merda que es cou aquí fora. Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, germans i germanes esteu a la vora. Trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, trobo un bon aixopluc, germans i germanes esteu a la vora.
Està estudiant l'autoratari.
en un convent de monges a tocar l'ullà cada matí que anaven vaques a pastar. Arrere les mates les noies desperrucades del capell deien... Aquest convent hi fa més nos a aquest servei. Davant un jove masover carregat de llet, una bona munyida i el càntic ple preu fet. Això fa 30 anys a la ciutat de Girona. Ara fuma i plàstic, cobreix la zona. Tapar i créixer, tapar qui es queixa, quitar blocs de formigó i renyestre.
Botigues d'ofimàtica, botigues d'informàtica, d'estètica i botics de cosmètica. Girona ja no fa més olor de vaques ni de mates, les noies porten laques. Mai no es desperuquen, sempre estan maques i oloren a joques. Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? I s'han portat les vaques? Quin s'ha robat el barri?
Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? I s'han portat les vaques? Pregunto al flaquer, poc ho sap però em diu. Abans el pare to, una setmana m'anyat, ai. Potser t'ho diu la iaia Sesca. De jove jugava entre les mates i li anava la gresca. Ves que vaig i li pregunto, per què no hi ha vaques al carrer? M'ho sap dir vostè? No ho sé. Però es fot amb el davantal, treu un bo de fort. Ara foto una foto i es queda tan fresca.
Ho consulto al metge i per dir... Vinc a fer-me una consulta i m'arrancar el metge. Jo és que vinc de Barcelona, xato, fa 30 anys hi havia vaques. Ai, que maco. Entro al farà, surto l'encarregada, tampoc em treu l'aigua clara. Vaig al carnisser i hi ha un tio pelany, xais. Li pregunto per les vaques, amb l'accent de white, diu... Vaques a una empresa, el sicarda, ketchup, plàstics i pa d'hamburguesa.
Nano, no ho vulguis pas saber, fot el camp i torna a casa. Doncs gràcies, de res. Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? I s'han portat les vaques? Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? I s'han portat les vaques?
I vet aquí que el poble es va fer gran, perquè venia gent que es fotia de fàstic al camp. Dos rals, una un set d'arròs, no heu d'anar per viure, apa. Tots cap a Girona, una ciutat lliure. Horts, a pedra, bolsar, cases païrals, fora. Amunteguem vigas i fem tots els avisos alhora. Disseny exclusiu de Franco i Fomento. I on que tinga l'humino, si és xamàs de cecemento. Chau, quin és això? Bàsicament les vaques van morir.
I per l'apidació, si no bevem llet, no bevem calç. La memòria històrica es perd i el que t'expliquen és fals. Una mola de pedra invisible ens desgasta, no saps pas com, però d'un cop desapareix l'entorn. El bosc a quatre passes, el carriolet de bici, marges als brierols, la puja de l'hospici. On són les flors del camí de tornada? Quan és la forn on recuperàvem l'alèl a parar?
Que no tornem amb fang a les botes. El quidrà és fantàstic perquè rebutja les gotes. Ara tinc una finestra que mira el blockbuster. Altra a un plat interior que és un desastre. Vull vendre llet de vaca a la Gran Via de Jaume I. Però empreses estrangeres ocupen el carrer. Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? Quin s'ha robat el barri? I s'han botat les vaques? Quin s'ha robat el barri?
Qui s'ha robat un barri? Qui s'ha robat un barri?
Just move!
Arreglim en gotes d'aigua sobre el vidre, cada paraula ambigua flota. Entre línies d'un llibre el record explota, fa forats de diferents calibres i per això hem après a escriure. La boira s'apodera, molts ridículs com Milán Condera, mostren l'absurditat que avui impera oxigen.
L'alba salva el dídec Merci Pedrolo per ensenyar-nos l'origen que ens provocaven plorera. No sirvés per anar d'aguit i solo. Brindo a la matinada, el sexe, el jazz i un solo de piano amb soda. Munta el band, convida aquesta nit al pianista i baixa de la parra, bohemis i artistes. Cadascú té evitació pròpia aquesta nit. La divisa de Maria Mercè Marçal i Virgínia ens lliuren de la inòpia. De les guerres entre els homes ja porten el punt de vista lúcid que només tenen les dones.
En voltat de discos, llibres i trastos al meu paradís. Sembla fàcil ser feliç. En voltat de discos, llibres i trastos al meu paradís. Sembla fàcil ser feliç. Arrere la taula, regalim mangotes d'aigua.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'avui, dijous, denou de març, Sant Josep, molt d'anys a tots els Joseps i Josepes. Tendrem, com cada dia, com un repàs a l'actualitat, ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, tendrem el Sorell del Món i el Silenci de Casa, la secció que mos fan a Joan Turcada, dijous.
Entrevista, la primera del dia, Poesia Trenyina. N'estan preparant una de grossa per aquest dissabte, Dia Mundial de la Poesia, i m'ho venen a explicar aquí. També tindrem entrevista amb Helena Riudabets, diputada.
del PSIP recuperarem Miquel Acerra que ha estat unes setmanes fora i que ens vendrà carregada de llibres tindran curiositats de la història a les 10 en punt amb en Xisco Roger i a les 10 i mitja connectarem amb en Jaume Sastre per fer el focus anticolonial tot això i moltíssimes coses més tota l'actualitat, seguiment
de tot allò que va passant aquí a Ona Mediterrània el 88.8 de la freqüència molt dada
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I encetar amb aquest repàs el diari de Balears, que ara mateix té com a notícia més destacada, obertes les inscripcions als trams del Correllengua Germanat a través de la portada diari de Balears. Podeu accedir al link, a l'enllaç, on vos podreu apuntar, podreu triar quin tros de Correllengua Germanat voleu fer.
També ens informa en Diari de Balears que avui comença la jornada de reflexió i acció ecosocial construint sobirania alimentària des del territori. Teniu el programa a la portada de Diari de Balears. Més per Mallorca denuncia l'ús de l'impost turístic de turisme sostenible que plantegen a Eivissa i Formentera per finançar el trasllat de residus a Mallorca.
Trobades de conversa. Som xerraires. Inicia el tercer cicle per fomentar el català entre catalanoparlants i aprenents. Més qüestions. La vaga mèdica provoca una sobrecàrrega assistencial de fins a tres setmanes a les Balears. Més per Mallorca proposa crear un cos d'agents locals per captar pisos buits.
i reforçar el lloguer segur Víctor de Diego presenta Aise Berriac un nou viatge musical ple d'expressivitat i renovació el sector econòmic alerta d'una incertesa total per l'impacte del conflicte de l'Iran i demana mesures al govern i coalició per Mallorca i coalició en Canària obren la porta a una aliança estratègica el Congrés finalment també vol destacar
Aquesta fita històrica d'Audiència de Barcelona jutjarà els guàrdies civils que van vexar un catalanoparlà en flamenc a l'aeroport del Prat. M'on anem ara a Vila Web. Ja hi trobam com a peça més destacada ara mateix.
una entrevista al doctor en història de l'art que publica les pintures de Cixena, un foc que encara crema. Albert Velasco amb Cixena ens hem comportat com uns absoluts porucs. Aquest és el titular principal. S'ha de treure la mescletà de la plaça de l'Ajuntament de València, se demana Vilaueb.
mentre que també ens informa que la França insubmisa impugna les eleccions de Perpinyà als tribunals i demana de tornar a votar. Trump amenaça de destruir el principal gestiment de gas del món si l'Iran no atura els atacs i el judici als guàrdies civils que varen vexar un flamenc catalanoparlant escruta més la víctima que no pas els agents.
Finalment, en la web de Washington Post, la traducció que ens ofereixen cada dia, una traducció d'una peça d'una notícia de Washington Post, avui és mentre l'Àsia mira cap a l'Iran, el conflicte entre l'Afganistan i el Paquistan es continua agreujant.
Aquests són els principals titulars d'ara de Diari de Balears i també de Vila Web, on anem ara a la secció d'opinió del Diari de Balears. Ahir trobam diversos articles. En primer lloc, de n'Antònia Sales.
Els vascos tenen país i nosaltres tenim platja. El d'en Joan Vicenç Lillo. Què seria dels nostres estius sense el vol i els xiscles de les falsies?
El d'en Alila Tomàs, «No ens cansarem, volem la pau». El d'en Rafael Borràs, a Mallorca, en català, també en la Policia Nacional. El d'en Joan Mir, l'article d'en Joan Mir, «La tardor del picador».
I, finalment, el d'en Joan Lledonet. Qui són els que volen sí a la guerra? Aquest és el titular de l'article d'en Joan Lledonet. Tots aquests titulars, tots aquests articles, els teniu a Diari de Balears i els trobeu a dbalears.cat.
Som el Bon dia i bona vida, dona mediterrània, ja en les nostres seccions d'aquest dijous de 9 de març. Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. I a Ona Mediterrània, el bon dia i bona vida, escoltam ara la salutació que mos envia Ana Maria Nadal, una salutació diària, sempre en clau musical.
La vida, tal com és, és imperfecta, intensa i plena de preguntes.
De bones, del grup Oques Grasses, és d'aquelles cançons que et recorden que encara que ho donis tot, a vegades les coses no surten com esperaves. I tot i així, la vida continua obrint camins. Els versos parlen d'esperar algú sense saber ben bé on acabarà passant tot, d'acceptar que moltes de les coses que no entenem són precisament les que ens acaben omplint per dins. La llum pot entrar, justament quan ens fa inferides.
En el fons, la cançó és una celebració una mica caòtica, però molt sincera, del fet d'existir, de viure a tope, amb les pors que tots duim a dins, com la por de no estimar-nos prou, però també amb l'alegria de continuar-hi sent. Perquè, malgrat tot, quin rotllo més estrany, i alhora quina alegria, això d'existir.
I no ho aconsegueixis, que et quedi sense forces i que no se't compleixi. Pot ser que t'arrosseguis, que vagis fent el cuc. Pot ser que ploguin pedres, que et facin marxar lluny. Vine a buscar-me on vulguis, que ho estaré esperant. Jo no m'importa el vèrtic de no saber on anar.
pot ser que ho doni tot i no ho aconsegueixi, que em quedi sense forces, que tot i així segueixi. Tot el que no entenem més tot el que ens va omplint pot entrar la llum.
Es va omplint, pot entrar la llum, quan et fas ferides. A tope amb la vi, a tope amb la vi, amb la vi, vida.
El que porto dins és de no estimar-me prou, que la pluja em brilla als ulls tots els dies que plou. Si ho has donat tot, mira, tot això que tens, que quan queda perfecte,
el vent ningú li diu que hi ha de ser què passaria si ho tornés a viure tot tornaria a fer-ho igual tornaria a ser qui soc tot el que no entenem és tot el que ens va omplint pot entrar la llum quan et fas ferir
Quan et fas ferida
Si la vida és un incendi cantarem sota la pluja. El que visca és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura. Si la vida és un incendi cantarem sota la pluja.
El que visca és el que dura El que ens fa mal és el que ens cura Si la vida és un incendi Cantarem sota la pluja El que visca és el que dura El que ens fa mal és el que ens cura Si la vida és un incendi Cantarem sota la pluja El que visca és el que dura El que ens fa mal és el que ens cura
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon dia i bona vida, dona mediterrània, escoltam ara la secció que ens envia na Joan Tur cada dijous. Bon dia, Mallorca. Bon dia a tothom els que avui sentiu que la dignitat se'ns escorre entre els dits.
Hem vist aquests dies una imatge de gran cinisme que ens hauria de fer reflexionar. Les nostres institucions votant a favor de la pau a l'Urient Mitjà mentre per la porta del darrere estriplen la nostra, que tant ens ha costat de vestir. Es parlen de diplomàcia llunyana mentre l'acord del PP i Vox converteix el català en un mèrit prescindible a la nostra sanitat.
Com podem pretendre guarir el món si estem malaltissament endestats a guarir la nostra pròpia identitat?
Mentre alguns viatgen al carí buscant el blau d'unes altres mars, aquí baix la realitat ens culpetge en la seva fredor. Fins i tot als nostres espais de lleure familiar com la fila del ram veiem com l'ombra de l'efectisme treu el cap en forma de premis infames, recordant-nos que la barbària quotidiana no dorm mai i que el menysbreu és una amenaça que es cou a foc lent.
I d'on brolla aquest silenci nostre? Per què ens consta tant alçar la veu quan veiem bufandes amb la cara d'un dictador en una fira de palma o quan se'ns nega el dret a ser atesos en la nostra llengua?
Tornem a les paraules de la doctora Mignarro. És la submissió lingüística com a estratègia de supervivència. Hem interioritzat de tal manera la por de molestar o de destacar que ens hem construït una cuirassa de submissió que ens acaba deformant la psique.
Es van fer amb el motlle de la victòria forestera i encara avui ens pleguem sistemàticament al castellà per un instint de subordinació inconscient. Però sabeu, enmig d'aquesta barbària hi ha una claror que no s'apaga, una saba nova que pugi amb una força terrible.
Avui vull que parlem d'aquests joves que han triat no ser figurants a la seva pròpia terra. Aquesta setmana l'Escola Municipal de Mallorquia de Manacó ha anunciat que el reconeixement de Maris 2026 és per a joves de Mallorca per la llengua. I quina alegria que sento en veure que 30 anys després d'aquella primera llavor l'entitat segueix sent el pulmó que ens permet respirar en català quan l'aire institucional es torna eficiant.
Mentre al Parlament es discuteix si n'altres tenim o no dret a ser atesos a la nostra llengua quan estem més indefensos, quan estem malalts, aquests joves surten al carrer en la campanya Treu la llengua. No ho fan des de la ràbia estèril, sinó des de l'alegria de qui sap i qui se sap, amo del seu destí.
Ells són l'antídot contra la submissió que ha maratat. Ells no tenen l'ombra de la por, sinó la mirada neta de qui vol viure plenament en la seva llengua. Són 30 anys de correr llengües, d'acompanyar llengües, de mobilització constant per demostrar que la nostra cultura és un foc viu que ens abriga a tots.
però no es podem quedar de braços plegats, celebrant el premi. Perquè, mentre els joves canten, l'ombra del passat més fosc s'atreveix a treure el cap en els nostres espais de festa. Com pot ser que la Fira del Ram de Palma, en ple 2026, s'hagin exhibit bufandes amb la cara del dictador i lemes fascistes com si fossin un premi més?
Aquesta és la barbària de la qual parlàvem. La normalització de l'odi i la desmemòria. És un insult gravíssim, la memòria de tants mallorquins, desapareguts, empresonats, assassinats, exiliats. En mala hora. És un insult molt greu a persones com en Pere Capella, que van donar la vida per la llibertat.
És per això que entitats com Memòria de Mallorca i la Plataforma per la Democràcia han hagut de sortir al carrer per dir prou davant de l'intent de derogar la llei de memòria democràtica. No podem permetre que ens buirin l'inventari de l'espirit. Això mai.
I aquesta saturació no és només moral, també és física. Ens estan esprement les nostres illes, escanyant-les. O veiem a Cabrera, on el gob ens alerta d'una pressió nàutica que ja és insostenible i que posa en perill el nostre santuari marí. I estem a març, no més.
El model de saturació turística que ens volen imposar no només ens treu l'habitatge i ens precaritza la feina, també ens està robant els espais de silenci i de pau que conformen la nostra ànima i llenca. Estan avasats a fer el que volen amb naltros i amb car nostre. El dret a conquesta, li diuen.
Però aquedre de conquesta no s'atura a la línia de la costa de Cabrera ni en el preu prohibitiu d'un lloguer. És un exèrcit invisible que pretén colonitzar el nostre record i ocupar el buit que deixa el nostre silenci. Perquè si ens buiden al passat, si es fan creure que la nostra història no té valor, ja no tindrem terra ferma on plantar els peus per defensar el present.
La saturació de l'illa és el reflex de la saturació de l'ànima. Volen que ens sentim estrangersa que a nostra, per tal que deixem de lluitar per ella. I és precisament aquí, quan sentim que el dret de conquesta ens vol trepitjar el jardí de la memòria on s'aixeca l'única barricada possible, la consciència col·lectiva que es fa carn i paraula al carrer.
No podem parlar de memòria sense parlar de la força del carrer. La resistència civil no és sinó l'acte de dignitat d'un poble que es nega a ser esborrat. Ho hem vist aquesta setmana a Palma, on la Plataforma per la Democràcia i entitats com Memòria de Mallorca han hagut de sortir a defensar el cas de tots, la veritat.
Quan veiem que s'intenta derogar la llei de memòria històrica, el que realment s'està intentant és restablir la llei del silenci, aquella que va tancar les boques dels nostres majors durant més de 40 anys.
La resistència és la resposta a l'escarni que hem vist a la Fira del Ram, on els símbols del passat més fosc es venien com a simples trofeus. Sortir al carrer és dir que la nostra pau interior neix de la veritat i no de l'amnèsia.
Com es deia en Joan Pinyol, darrere cada nom hi ha una família que resisteix a la indiferència d'un estat que sovint ha preferit mirar cap a les muntanyes abans que reconeixer la sang vessada a les conetes. Aquesta mobilització és el clam cada vegada més fort que ha de remoure la consciència d'aquells que voldrien imposar de nou la fosca.
Però la resistència no només és al carrer, és sobretot a les aules. La doctora Anna Minyarro ho diu amb una claretat que es garrifa. És indispensable que de la memòria se'n parli i se'n tracti a l'escola i als mitjans públics, perquè el coneixement és en si mateix una mena d'emparament. Sense consciència, són vulnerables a l'amnèsia induïda a viure com a fantasmes a la nostra i propria terra.
heretant tristeses que no sabem d'on venen. Cosseu a escriure una carta als vostres fills, agafeu la ploma i deixeu que la tinta ompli's buits d'allò que sovint la veu no encerta dir perquè se li entretalla el cor.
Llegeu-los la certesa d'una lluita que mai no brolla de l'odi, sinó de l'amor incondicional a la pròpia soca i del respecte permanent a la identitat que ens conforma. Ensenyeu-los amb tota la tendresa i tota la fermesa a no permetre mai que ningú es trepitgi la dignitat ni el silencii la paraula.
Hem d'explicar-los que la llibertat de poder ser qui som no és un obsequi heretat ni un regal del destí, sinó el fruit preuat i la perseverança d'una consciència desperta que no s'atura davant cap embat dels temps que corren.
Cal transformar els records traumàtics en coneixement compartit per trencar la barrera del silenci. Només així les noves generacions podran mirar el passat sense que els faci mal i podran construir un futur on ningú hagi de dir «Tinc una brossa a l'ull» per amagar les llàgrimes d'una ferida encara oberta.
I si cercam un rostre per aquesta consciència, l'han de trobar en la figura de Pere Capella. Mestre, poeta i lluitador que va encarnar com ningú la defensa de la nostra personalitat genuïna. Capella sabia que la submissió comença per la llengua, que l'intenti d'anul·lar, l'alteritat passa per fer-nos parlar un idioma foraster que ens col·loca en una situació de subordinació permanent. Ell va patir la barbària,
la presó i l'exili, però mai no va permetre que li assequessin l'ànima d'aigua, de roca i de sal. La seva veu és la claror que cap fosca no pot ni podrà avançar. Ell ens ensenya que ser nacionalista avui és agafar l'inventari dels nostres mots i treure'ls als carrers.
sense por de ser assenyalats, veu ferma, veu clara. Mentre enllesteixo aquest guió i els minuts de ràdio s'esgoten, em ve al cap una imatge que ens ha acompanyat durant aquest viatge, la de la paret seca. M'encanta aquesta imatge. Som un poble que ha après a encaixar les pedres del seu dolor.
sense necessitat de ciment foraster, aguantant-nos pel propi pres de la nostra dignitat. Avui hem posat les darreres filades a aquest inventari de l'esperit que es va allegar al gran Francesc de Borgia Moll i que hem defensat amb la passió d'en Pere Capella.
No és una tasca fàcil, ningú ha dit que ho siga. Hem viscut massa temps amb el fantasma d'una por que no sabíem d'anomenar, arretant la tristor inintel·ligible de qui va haver de callar per protegir-nos. Però avui hem triat trencar la llei del silenci.
Ens volen sumisos i plegats a una llengua que usem com a clau d'humiliació. Però la resposta és a les places, amb el batec de joves de Mallorca per a la llengua. És a les aules, on el coneixement esdevé emparament. I és a la memòria tossuda d'una ignomínia que ens recorda que la veritat no es pot enterrar sota el formigó d'un masoleu infame.
Podran saturar-nos les mans, podran precarnejar-nos la vida i podran intentar esvair la nostra presència institucional, però no tenen poder sobre la nostra voluntat de mantenir l'ànima desperta.
Ser nacionalista avui és l'acte d'amor més gran cap a la vida. És agafar el fil de la nostra història i teixir un abrigall que ens cobreixi a tots. Des dels més grans, que encara cercen els seus morts, fins els més joves, que treuen la llengua amb orgull de qui sap d'on ve.
No us deixeu vèncer pel cansament. La nostra claror és la d'un far que avisa del perill però que també marca el rumb cap a un port segur. Naltros, i ja mai més, no demanarem permís. El futur ens pertany si no oblidem qui som.
Gràcies per la vostra lleialtat a la memòria i a la Terra, especialment en aquests dies on el vent sembla bufar en contra. Ha estat un honor compartir aquests silencis, cares de vent en paraula, compartida amb tots vosaltres.
Fins a la propera i per damunt de tot, cada matí en aixecar-vos, no oblideu dir en cura i respecte els nostres vells mots. I a mida la mà s'aixeca'm a terra, fins a tocar el cel que es besa en la serra. Banderes de blau, jo som balear, jo som de Mallorca, català insolent.
Tot el meu passat a la història lluny, el tanyai de glòria a la gran Catalunya. En l'arrel profunda de la meva gent, un conqueridor porta prou al vent. La nou que se l'ou deixa ses amares, seguint la bandera de les quatre barres.
Estim Catalunya per cada un passat, de lluita incansable per la llibertat.
Ja som de la raça vella gegantina, que espantada al mar la gent se reïna. Ja som de la pàtria dels agermenats, jo en el colom vells antepassats, defensors herois de tradicions, que ens encaufegaren àusties i borbons.
Estim Catalunya perquè té un pesat, de lluita incansable per la llibertat.
I aquest vell poem escrit per en Pere Capellà i interpretat magistralment per en el majoral dóna pas a l'entrevista que tenim avui perquè avui volem parlar que l'Ajuntament de Sineu i el col·lectiu anomenat La Poesia Taranyina
celebraran el Dia Mundial de la Poesia, aquest dissabte, 21 de març, amb un acte d'homenatge a en Biel Florit i a en Pere Capellà, dos homenots del Pla, Diàlegs, Converses i Vivències. Començarà a les 9 i mitja, serà l'Ajuntament.
de Cineu. I a partir d'aquí, tota una jornada per parlar, per gaudir, per recitar poesia. Tenim aquí dos membres del col·lectiu d'aquesta xarxa de poesia teranyina, en Toni Joan Fuster. Molt bon dia, Toni. Hola, bon dia. Avui em feia ganes donar-te molts anys com a Josep, però no ha pogut ser.
No t'he pogut fer gust. Serà un altre dia. Ets en Toni Joan. Sí senyor. Servis d'or. I un altre membre d'aquesta xarxa que és en Macià Fiol. Molt bon dia. No tan bon dia, però moltes gràcies. Ja mos explicarà.
La cosa no està tan bé, però moltes gràcies per desitjar-me que tingui un bon dia. Igualment, to meu. Efectivament. Si mos hem d'atendre a segons quins titulars i a segons quins elements de l'actualitat, no podrien dir bon dia.
En Toni i Joan, com comença, d'on sorgeix aquesta idea de recuperar dues figures, sobretot s'ha d'enviar el florit que pentura la...
Anava a dir oblidar, no seria la paraula, però sí que la pintura l'hem negligit durant uns anys, no? Efectivament, i no ens mereixem nosaltres mateixos aquest oblid, aquest inici d'esmemòria. De fet, aquests dos poetes, el motiu serà un punt de sortida.
tota aquesta bona poesia sempre és un punt de sortida, no un punt d'arribada. I com a tal, vam pensar amb aquestes dues persones per, no només per recordar, sinó per actualitzar i per emprendre cap en el futur una manera de pensar, de sentir, de recordar i de caminar cap en el futur.
Macià digues com se presenta sa jornada mundial bé, es dia mundial de sa poesia que celebrarem es dia mundial de sa poesia crec que serà un dia molt esportiu crec que serà una cosa forta molt llançada anirà el dret però bé, jo el que volia apuntar és que bé, començaré corregint-te si no te s'ha creu to meu clar que sí
M'has dit que jo som del col·lectiu i bé, no és ben bé així, és a dir, ens estem integrant a la vegada que ens desintegram del col·lectiu perquè crec que en bona part, si no vaig errat, és un col·lectiu que integra i desintegra constantment.
per això és que se diu se poesia teranyina i el respecte dels dos autors o dels dos noms o aquests dos noms propis per la nostra part jo ja faré ara jo ja començaré a destripar-ho
però per la nostra part també el que vol dir és posar en dubte un poquet qui és Pere Capellà i qui és Vial Florit en tant que al llarg de la nostra història de Mallorca i el que resta d'ella ha hagut molts de Peres Capellàs, molts de Vial Florit i se n'han oblidat dos
a la vegada que se n'han oblidat molt més abans. És a dir, n'hi va haver dos que els van recordar una estona, després se van oblidar i, efectivament, n'hi ha una sèrie d'altres viats florits que estan arreu dels pobles de Mallorca, una sèrie de peres capellans que estan per als pobles de Mallorca i que també els ho volen reivindicar.
En qualsevol cas, dia 21, que és dissabte, mos trobarem a partir de les 10 a l'Ajuntament. La convocatòria és a les 9 i mitja. 9.45, la benvinguda. Espero que hi ha 5 minuts abans de les 10 som a decidir temps per exposar unes pautes. Són propostes de convivència per poder dialogar.
A les 10 iniciaria la primera trobada, donaríem 5 minuts per persona per iniciar, en la qual 6 persones són 30 minuts, 30 minuts posteriors per fer un debat entre el bessó dels participants
I els darrers 30 minuts, en total hora i mitja, darrers 30 minuts per fer un debat de general amb tots i totes els assistents. Això seria la primera trobada.
que se centrarà en en Viau Florit. Que serà com a punt de partida en Viau Florit i en Pere Capellà. Serà un punt de partida. Sí, el punt de partida és la fusió entre aquests dos personatges, direm, i intentar trobar els punts de connexió, els punts de discrepança...
I a la primera part sí que intentarem fer una cosa més sòlida i després intentarem que la cosa a la segona part, que serà a partir de les 12 fins a les 1.30, serà una cosa més voluble, que se gasificarà i que podran trobar tots aquests peres capellans, tots aquests vials florits... És a dir...
no els separam no feim primer enviar el Florit i després Pere Capellà no els feim fusionats i aquesta segona part més vaporosa no sé si era la paraula en què consistirà?
Els silencis en ràdio són preciosos, ara mateix una persona ha connectat a una mediterrània, ha obert i ha dit, què passa? I eres el primer oient que teníem i de cop ha aturat. Crec que la segona part que és més vaporosa, és que no sé fins a quin punt podem desvaldar o no desvaldar.
hi haurà una sèrie de persones que comptarem amb ells i s'idea és també poder anar per aquests camins on la paraula és lliure i de cop, a qualsevol està escoltant també, per exemple, ara la ràdio i diu, no sé com està dient aquesta lloc, crec que estan revoltant per no dir res. Però alhora, en aquest cercar, és veure com el temps atreveix per l'espai, l'aranya...
la teranyina i la línia poligonal trencada en aquest pensament paranoico-crític que mos pot dur en Pere Capellà, un altre pic, en Envial Florit, etcètera, etcètera. En qualsevol cas, evidentment és un acte obert a tota la ciutadania. Si aneu a estar ben connectat amb els trens, vull dir que poden venir gent de per allà, de per voltants, però gent de per tot...
hi haurà aquesta, més que res, una gent encarregada de donar els ús, però que a partir d'aquí allò que va hi sorgint serà el que vestirà la jornada en si mateixa. És talment aquesta qüestió, el que tu acabes de dir.
És una fita. Intentem posar una fita i en aquesta fita s'hi pot arribar de moltes maneres i se pot partir de moltíssimes maneres. Vull dir que qualsevol persona pot aportar allò que se li pugui ocórrer, encara que pugui semblar que no estigui relacionat, però el fet de ser allà ja haurà una certa relació amb el que pugui aportar.
Sí, crec que també és una oportunitat perquè és el Dia Mundial de la Poesia i el que volíem també és fer una trobada per poder-nos mirar en els ulls, respirar, conèixer-nos un poc més en vista que la cosa s'està posant en un estat de tensió perquè diuen que hi ha guerra pel món, perquè hi ha uns moments, estem en uns moments que per tot molt ben en titulars, com ve deia en el principi, que assusten i crec que és una oportunitat per fer comunitat
...i veure com afrontar amb això... ...per no seguir tan ben la roda... ...perquè jo justament avui venia Toni... ...venia pel carrer... ...i venia aquí cap a la ràdio... ...i veia la gent i pensava... ...com és possible que estiguem en aquest estat de guerra...
que hi ha pel món i aquí la gent segueix fent com si res. I crec que és una oportunitat també per reflexionar sobre això, aquest Dia Mundial de la Poesia. Contra la guerra, més poesia. Sí, més poesia i sobretot també comunitat, veure...
com podem aturar-mos perquè el problema també és que la poesia a vegades és com una cosa que és una abstracció que diuen que no va enlloc i justament està bé perquè potser el que hem de fer és aturar un poc i crec que és un dels motors que vam parlar com amb en Toni quan organitzàvem tot això i també amb la Lola amb la Victòria Sacà i tota aquesta gent que estàvem allà preparant això de la poesia taranyina
i crec que va per allà, crec que va un poc d'aturar i veure com tornem a començar. Jo diria que com més lleig sembla al món, més necessari la poesia, però no la poesia posada dins d'un paper impresa, sinó ganes de viure, ganes de canviar la vida, i de fet ho fem aquí mateix,
estem tenint una vivència cadascú, tant col·lectiva com subjetiva, i en aquest moment estem fent poesia perquè escoltem, perquè sentim, tenim curiositat, som aquí, compartim. Per tant, com més guerra, més vida.
No només hi haurà, ja m'ho heu avançat, no només hi haurà aquest acte de recordança en aquests dos personatges, aquests dos personatges que tu, Macià, també entenc que multiplicaves en el sentit que potser hi ha figures
no sé si de l'envolum o de la importància o de la capacitat d'aquest dos, però que estan escampats i que Pentura m'ha oblidat, no? Sí. De Mallorca els ha oblidat, no? I d'altra banda, i després ara entenc que hi haurà una mena de micròfon obert sense micròfon, la Pentura, però en què tothom podrà llegir el que...
recitar el que ell vulgui, no? Sí, sí, és una aposta per creure també que és nom propi a Jalier i que a vegades ens pensam que jo, per exemple, que som Macià Fiol, soc el gran Macià Fiol i Macià Fiol també ho és mon pare,
i també hi ha hagut altres Macians Fiols pel món, i és una aposta per això, per també reivindicar els éssers anònims, no? Ja que també aquesta història de Mallorca és una història que la volen fer anònima, i de recercar també dins d'aquests anonimats, és el que... és la voluntat, un poc. I això que dèiem, també recital obert, no?
Recital, no només llegit, sinó d'impressions, vivències, records, allò que s'està experimentant en el moment de sa trobada, és a dir, que va molt més enllà de sa lectura. Seria una lectura de sa vida i una lectura de si mateix amb els altres com a context. Mhm.
i podrem llegir coses fins i tot molt allunyades d'en Capellà i d'en Florit. Jo crec que justament també un poc per fer, per reivindicar també que la paraula és lliure i que hauríem de volir per complet la propietat privada de la paraula i que han posat a lo millor
per damunt la taula dos autors, potser rompre amb aquesta autoria, rompre amb aquesta autoritat és una aposta també per dir que totes les paraules que empleaven aquests dos homes eren paraules d'una llengua que és comuna a tots nosaltres.
i que justament són les mateixes paraules que empleaven ells dos i per tant és ben lícit que la gent vengui i reciti el que li surti dels collons o de la vagina o de les orelles o de els ulls a partir d'aquí a partir d'aquesta trobada sí que m'apareix pintura haurien d'haver començat per aquí no ho sé, però anem a dedicar un minut a enviar Florit i un minut a anar amb Pere cap allà
Com a tals. Toni, tu vas conèixer en Biel Florit. Vaig tenir la gran sort, el gran gust i el gran plaer de conèixer-lo. Diverses trobades, diversos indrets. A més, també compartíem amistat amb una altra persona injustament oblidada, en Jaume Pomar. Ahà.
que el pensament, per dir-ho així, conservador, que està a una banda i a l'altra, encara està pendent de si era una cosa o si era l'altra, quan s'han oblidat de la seva obra escrita, que per mi és cimera, i que jo crec que ell va fins i tot...
exposar diverses figures que podien ser perfectament mítiques, de fundació mítica de la societat mallorquina tradicional. I bé, estic esmentant-te amb el pomà.
Tornant-te'n en Bioflorita. Me'n recordo fins i tot una vegada que el vaig trobar per Cineu i se va assustar perquè ja era mort feia poc en Jaume Pomar i me va veure a mi i se va creure que jo era en Jaume Pomar ressuscitat i se va endur el pobre un bon surt.
De tot això, estan a banda del seu coneixement personal, les seues lectures, que mai poden ser indiferents, mai te poden deixar fora de... descompartir i desconnectar-se.
I és una de les raons per la qual també vendrà un artista plàstica. No per parlar de la banda plàstica d'en Florit, sinó com que Florit té una sèrie de treballs sobre...
una visió plàstica d'Esplau de Mallorca, també tindran l'aportació d'una artista plàstica que farà una mirada, una ullada afectuosa i efectiva dels paisatges, dels paisatges vital i dels paisatges també, sobretot, així també geogràfic.
Sí, enviar el Florit, si no vaig a Ràmol va deixar fa cosa d'un any o dos si no vaig a Ràmol o farà, potser ens en fa tres tres o quatre
Jo, la meva relació amb en Biel Florit, justament amb aquest poeta dels anys 70, que diuen, perquè és quan va conrear molt bona part de la seva obra. Bé, la meva relació ve per mort que a Cineu... 12 de juny del 24, no? Sí, sí, fa dos anys, justament. I ara a Cineu hi ha el Premi Gabriel Florit, del qual vaig poder formar part del membre jurat, del Premi de Poesia.
I clar, jo en aquell moment vaig sentir el nom, jo em va arribar un llibre de polegia dels anys 70, el lletgesc, vaig a un recital amb música DAP, amb un sound system de soc arrel d'Esportles, que vàrem anar a recitar amb aquests enlots que feien reggae DAP,
i vaig recitar en Biel Florit i va compareixer la dona d'en Biel emocionada que jo ara no recordo el seu nom d'ella però bé Neneus exactament i va compareixer emocionada i curiosament jo el vaig llegir jo sabia que era en Biel Florit dies abans però en el moment que el vaig llegir no era ni conscient que el havia llegit
i va venir i em va donar una ferrada. Va ser realment molt emotiu, perquè segon t'encanteix, a més, que és una cosa molt bella, és que li va dedicar molta, molta, molta part de la seva obra a ella, i això és realment d'una bellesa extraordinària, és bellesa turba, no?, que diria en Emili. Així que això és la meva relació amb aquest vial florit, amb aquest que plantejam de primeres. I després, per la part d'en Pere Capellà... Ara hi anàvem, no? Ara hi anàvem, no?
en Pere Capellà és curiós perquè dins la meva família se n'ha xerrat molt per la vessant glosadora d'en Pere Capellà fins al punt que el meu cosí va agafar i va fer una readaptació de la pesta i d'aquí li envio una besada en en Pere i també en el meu cosí i és per això que de qualque manera quan en Toni Fuster me va dir escolta Pere Capellà va dir això m'interessa
per això em va enganxar però bé, hi ha sorpreses és el que han dit, tampoc no jo crec que no m'ho hem de cap ficar tampoc massa dins d'aquestes obres encara que sí que tindran el seu moment i a partir d'aquí bé, una cosa no entre parèntesis sinó els micros estan oberts també per ser poesia per rebre poesia
Els migrants són vostres. I com dèiem abans de la guerra, aquest és un poema d'un somni febril que ve un poc dotat per això, aquesta sensació d'aquestes ciutats metàl·liques on vivim.
La guerra contra el terrorisme de l'Estat, horitzó de sirenes calcinades, ens ha convocat per existir. Això és fascinant i horrible, blanc i negre enverinats. No es fa amb ni ombra ni pensament, es calcant el totalier a la pròpia experiència. És un clip adolescent imbuït, un crit d'estridència tàvica. Són les fades en el plaer de l'esclavatge.
I són idees indígenes penetrant la institució, forceps, el zero túnit.
poesia a través de sa veu d'en Macià Fiol Toni és el teu moment gràcies dos breus brepavissims escrits deixa volar els teus somnis i que els ocells triïn el millor d'ells
Fets de paraules, també de somnis. Part ínfima de la paraula, també del somni. Lleugés com el vent una voluntat de camí.
Extraordinari. L'Ajuntament de Sineu i el col·lectiu La Poesia Trenyina fan aquest acte, Dia Mundial de la Poesia, que se farà aquest dissabte, 21 de març, a partir de les 9 i mitja. Hem de ser allà a les 9 i mitja. Sí, és possible, sí.
Bé, poden venir abans, poden venir després... Bé, evidentment... Però convocam a tota la ciutadania... Si mos estan sentint, si mos escolten... Si mos ensumen, si mos oloren... Si mos paupen a través d'aquesta ràdio lliure... Convocam a tota la ciutadania de Mallorca... Dia 21 de març de 2026... A Cineu, a la biblioteca... Perdó, a la biblioteca... Hem de parlar amb l'article literari... Una convocatòria oficial a tota la ciutadania... Per favor...
Veniu, és el dia mundial de la poesia, hi haurà coca de trempor, coca de verdures, hi haurà encimada, si les du en Tomé o Crespí, que el dia abans presentarà a Inca, mai no ho podrà saber, i ho presentarà, que és el seu llibre, que ha guanyat el pare Colón d'Inca, i si tot va bé i aquell dia li surt sobre bé, hi haurà coca de trempor, coca de verdures i encimada.
Això ha estat una crida en el més pur estil de les crides que es feien fa uns anys. Convocam a tota la ciutadania, ja ho heu sentit.
Jo, disculpeu, per acabar, agrair profundament en Antonio Real i en Juanjo la feina que han fet bibliotecaris de la Biblioteca de Sineus Sensells. Aquesta trobada no hauria estat possible i aquí és el meu agraïment profund i reconeixement.
Una darrera cosa, a banda, per ti. Què trobau, tu, Macià, no sé si ja has fet qualsevol referència, què trobau que hi hagi un dia mundial de la poesia? És un silenci preciós. És a dir, pel pon aquest silenci...
Dia Mundial de la Poesia. Reconvocam Dia Mundial de la Poesia de 9 de març a les 9.07. Reconvoca el Dia Mundial de la Poesia. Reconvocam a tota la ciutadania. Avui veniu cap a Sineu, per favor, que els incontinents eufòrics hi seran. L'adolescent imbuït s'ha amollat en un 7x2 multiplicat per 3x2 dividits a l'anaida i la tornada de la Champions League. Recordau que el Real Madrid jugarà
D'aquí a poc, i l'Atlètic de Madrid es trobarà amb el Barcelona en cosa d'un mes. 7 d'abril, Dia Mundial de la Poesia, Atlètic de Madrid contra el Real Barcelona.
Bé, Tomeu, jo crec que ha quedat redó el programa d'avui. Sí, ho poden deixar aquí. Sí, senyor. Perfectament. Moltes gràcies. Macià Fiol, moltíssimes gràcies per ser-hi. En Toni, Joan Fuster, també, moltíssimes gràcies per ser-hi. I també per ser motors culturals aquí a Mallorca i motors de poesia que molta falta mos fa. Moltíssimes gràcies i mor veïm dissabte allà a Cineu, eh?
Gràcies a tothom. És per això que torna.
Potser sí que exagera Tant se fa És així Com m'agrada a mi I no en sabria dir-les més Canto i sento
El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanat sempre es pot veure el campanat d'ahir. Diuen que els poblets tenen bo
i no'n poden sentir-se sols, i no'n poden ser massa i les massa. I és així, és així com m'agrada a mi, i no en sabria dir res més.
canto i sempre em sabré malalt de mort pel meu país.
El meu país és tan petit que sempre cop dintre de la cor si és que la vida et porta lluny d'aquí, d'aquí. I ens fem contrabandistes mentre no descobreixis detectors pel secret del cor secret.
És aixi, és aixi com n'era de mi, i no'n s'avria de res més, res més.
i no en sabria dir res més.
El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-ho vist. És així, és així.
No podia dir res més, res més. Canto i sempre estic.
Dijous de 9 de març de 2026 som el Bon Dia i Bona Vida. Vos reiteram aquesta convocatòria aquest dissabte a partir de les 9 i mitja de matí a l'Ajuntament de Sineu, trobada poètica organitzada per Taranyina Poesia.
Tot d'una vos oferirem l'entrevista amb Helena Riudabets, diputada del PSIP. A continuació, connectarem amb Miquel Acerra per parlar de llibres. A les 10 en punt farem curiositats de la història amb en Xisco Roger i a les 10 i mitja, focus anticolonialista amb en Jaume Sastre. Tot això aquí, al Bon Dia i Bona Vida.
Bona nit!
Es pon la crida a equivocar-te i a sortir-ne mal ferit. Ficar la porta, cridant victòria, a mazzinar-te per daví.
Acumula en el teu clater El gran pes que només creix Però la por ja no torna més Ja no torna més
revelar-te ben a dins tot l'embolic pujar l'aposta per la derrota a la mercè del teu destí acumular
que només crec. Però la por ja no torna més. Ja no torna més.
I un temps quan era una dona, mateixa que enamoro tot, i amb el Miquel, mi calor, no em devia fer de bona.
24 cants de bou, m'anava l'amo només, entre Evisents i Llebrez, n'hi ha 199. 1.150 corteres, de blat molt llavec ull, pintat i coll de rocer.
Qui bastant per mantenir? Si meu costitge lluvit, morosa, poble i s'encelles, manacol, petre i porreres, campos, palma i s'entanyi.
Ses ovelles no ho vols dir, perquè ha un trop dificultor. Hi ha 400 pastors que guarden ses demollí. Serà de sis cortades, les cases més de millors.
Fins demà!
Si vos tenim en el cor, aquest és el gran tresor. Cuari la memòria bona.
Gràcies.
A bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània, volem parlar ara del nostre sector primari, del sector primari de les Illes Balears, un sector que pateix moltíssim i que va desaparegent a poc a poc, o fins i tot podríem dir que no tan poc a poc. Entrevistam en Melena Riudavets. Melena, molt bon dia. Bon dia. Gràcies per convidar-me.
Gràcies a tu per atendre-nos en aquestes hores. Helena, això que dèiem és una situació molt preocupant ara mateix del sector primari. Tenim agricultura, pesca, però també és cooperativisme, que pot ser el podem separar una mica i parlar-ne a part. Situació precària i preocupant, no?
Sí, perquè hi ha les dificultats afegides que tenia el sector, perquè la veritat és que tenim un sector extraordinari, un sector primari extraordinari a les Illes d'Alears, que crec que no ens mereixem perquè no li donem el suport necessari, no estem conscients del que ens aporta, que són els que ens produeixen els aliments per sobreviure i això, no? Crec que no li donem prou importància i...
Afegim a les dificultats que ja tenien ara en la situació internacional, la guerra d'Irak, el preu, el gasol agrari, que ho notam tots, però ells especialment també...
el necessiten per poder produir os fertilitzants. A part, també podem afegir aquí a nivell insular que l'indústria agroalimentària està desaparegint. Ho hem vist aquestes darreres setmanes amb estancament de gama i estancament de s'esplat. És una situació que agreuja els problemes que ja tenien.
Justament te volia demanar per aquests dos tancaments que has citat ara, els de Gama i els de S'Esplet. Com els avaluau des del PSIP?
Els avaluam molt negativament perquè pensam que això no s'havia d'haver arribat en aquesta situació. I era un fet que ja estava anunciat, era una mort anunciada i s'havés pogut posar remei. De fet, jo som...
Som molt optimista i pens que encara a Gama es podria salvar el tema de Gama, perquè tenim els treballadors que fins ara han fet feina per dam disposats a treure endavant
la indústria llatera i que només queden sense llet fresca o manteca aquí a Mallorca. El poder seguir consumint és la cau feta a Mallorca. Els treballadors estan disposats, necessiten el suport per part de l'administració i amb el millor de deures que ha de retornar esgruptant podrien començar amb una producció més petita i això donaria peu a que
que no es perdés el sector llater i també donaria peu que en un futur poguessin sortir més explotacions perquè si existeix indústria llatera és un camí que poden obrir joves agricultors però el govern no està disposat a facilitar aquesta via i s'esplet és una peta
Aquest portal, és una pena, aquest portal exportador, que el sector de la patata, el poble, sabem l'important que és, la tradició que té, s'ha gestionat malament perquè hi ha altres sectors, el poble, hi ha altres portals exportadors que han fet les coses bé i s'estan mantenint.
Els productors de patata que seguien a l'esplet han estat ells els que han anat a cercar altres portadors per poder continuar la producció. Però tampoc hi ha hagut el suport per part del govern per continuar amb l'activitat o per evitar que l'esplet tancés.
I en el cas d'Agama, penses que una possible sortida seria la conversió en cooperativa, que els treballadors assumissin la gestió i formassin una cooperativa?
Sí, és això el que abans comentava, no?, aquests treballadors que tenen ganes de continuar, no sé si són de nou, potser qualcú se jubila, però això, si tinguessin el suport del govern i s'ajuda del govern econòmic, doncs podrien jugar una...
una nau més petita, constituir-se en cooperativa, cooperativa de treball i continuar amb l'activitat. A Espanya tenim molt d'agencies d'empreses en crisi que s'han convertit en empreses d'economia social com les cooperatives, i el funcionament és molt bo, perquè són els propis treballadors els que coneixen de veritat tot el procés de fabricació, de...
de tractament de sajet i qui millor que ells per continuar amb aquesta indústria agroalimentària. Evidentment que és una solució per a...
se li ha de donar suport, se li ha d'ajudar, se li ha d'obrir la porta per poder-ho fer. Escolta, i abans quan parlaves de la situació mundial, de la guerra, etcètera, que afecta negativament en el sector primari, en el sentit que pugen els preus del gasoil o puja també...
es preu d'alguns productes necessaris, no? Clar, però per altra banda, demostra més que mai no la necessitat, sinó lo imprescindible que és disposar d'un sector primari algunes illes, no? Perquè
en un moment donat que hi pugui haver un tancament de mercats, com ja se va insinuar la pandèmia, etc. És essencial, no?, tenir disposat un bon sector primari. Totalment, i tu ho has dit molt bé. La pandèmia...
vam tenir una resposta per part del sector primari, que crec que com abans no m'ha agraït suficient, perquè no sé si recordes fins i tot les cooperatives agroalimentàries, te duien les cistelles, i tu encomanaves les cistelles de productes frescs, locals, a canastre, no? Si no arribava res de fora, si no hagués d'estar per el sector primari,
d'aquí no haguessin subsistit durant la pandèmia, però ens oblidem molt fàcilment d'això. Ja ha passat i fins que no arriba una altra crisi no ens tornarem a recordar del sector primari. Aquí faig una crida als consumidors, perquè ja és la primera, tenir molt fàcil temps just i...
Compres a qualsevol banda que trobes de caminar a casa perquè tens ganes d'arribar i qualsevol producte. I no ens fixem a dones, a vegades comprem fruita que no és ni d'Espanya.
I aquí per això hem de fer una crida als consumidors. No és cert que el producte local sigui més car, hem de tenir en compte la sostenibilitat, l'empremta de carbònica, se posa també de productes de fora, i que si no donem suport a comprant producte local acabarem per no tenir producte local. Si no tenim producte local, s'acaba el sector primari, la indústria agroalimentària,
Són els acabes futurs del nostre territori. Acabarem que no tindrem agricultors, el que tindrem...
que és turisme. I això no és el que volem per la nostra illa ni per les nostres illes. Sembla que a vegades la solució més fàcil per al sector primari i llanc sigui la turistificació. És a dir, aquí on hi ha una...
una finca que produeix producte agroalimentari, ara deixem-hi que hi puguin tenir uns turistes durant la temporada i amb això salvar econòmicament aquelles persones, però clar, un preu caríssim per la col·lectivitat, no? Exacte.
No és el més fàcil, o no hauria de ser el més fàcil. I evidentment no és el desitjable. El fàcil, i encara que no fos fàcil, és el que haurien de fer, és que això no passés. És donar suport necessari al sector primari perquè no hagués de recórrer a això. I evidentment no facilitar aquestes coses.
Estem d'acord nosaltres en què els pagesos han de poder fer vanta directa i tenir una activitat complementària relacionada amb l'explotació agrària, perquè això sí que t'enriqueix, a més dona a conèixer els teus productes i això forma part de l'activitat agrària.
Però d'això a passar, a fer hotels, a les nostres concessions, en els nostres llocs, això no. Perquè a més, això, una altra vegada, quan piques un turista en el camp, el primer que li molestarà serà l'olor que fan les vaques, les mosques, les gallines, els renaus, i al final acabarà sent, com he dit abans, un paisatge només per ells.
Un paisatge que a més consumirà recursos que no tenim, com l'aigua. L'aigua ha de ser per produir aliments, per consumir les persones, no per omplir piscines, no per regar jardins. Malena, una darrera qüestió. Fem-nos, evidentment telegràficament, una radiografia de com està ara mateix el sector cooperativista a Mallorca i a Cervalears. El sector cooperativista agrari?
Sí, molt bé, és un sector fort. A més, durant molts anys sent una feina molt bona d'integració cooperativa, de treball conjunt, d'ajuda en els pallesos i en els cooperativistes que formen part de...
d'aquests socis, d'aquestes cooperatives, i això se nota, se noten els resultats. Ara vos xerres des de Menorca, que han vengut també a xerrar amb dones del món rural, perquè no ens hem d'oblidar de l'important que són les dones pel sector primari, moltes vegades invisibilitzades, i des de les cooperatives també agroalimentació,
se'ls dona aquest espai i se'ls facilita tota aquesta tasca imprescindible que fan per al nostre sector, tant les dones, els joves...
i evidentment tots els homes. Des de la PSIP, quines iniciatives a nivell legislatiu o a nivell d'ajuntaments pot ser estau preparant de cara a respondre a totes aquestes qüestions que hem parlat ara, mirar de protegir, de preservar, de potenciar el sector primari?
Sí, aquí estem fent ara concretament iniciatives per impulsar aquestes ajudes en el sector primari per fer front a l'increment de costes del gasol, l'agrari, dels fertilitzants, de tot el transport dels productes. Estem fent iniciatives en aquest sentit. Ajudes i detes...
i també fa pràcticament un mes varen presentar una proposta de llei de representativitat agrària. Bé, no sé si sabeu que ningú recorda la darrera vegada que es van fer eleccions agràries a les Balears. Nosaltres hem presentat una proposta perquè cada 5 anys es facin i tot un procés per...
per facilitar aquest diàleg amb l'administració i que els pagesos i les pageses puguin accedir a participar en els processos de decisions, en la representativitat que ells a la llesquin, per apostar i per donar solucions en els problemes que ells tenen. Així que trobam que ara...
Si no hi ha eleccions, potser les organitzacions agràries que fan una feinada extraordinària, però l'han d'actualitzar a la situació actual que tenen les illes en el sector per saber presentar aquesta proposta. I nosaltres estem contínuament rellant amb el sector i ens fan arribar inquietuds i nosaltres...
les transformam en iniciatives amb aquestes que us he comentat i les que ells mos facin arribar, també, de sector pesquer que es ve que han rellat menys però tenen les mateixes dificultats, tant de gasoil, evidentment, de necessitats de transport i tota la normativa que sabem que tenen i també una crida per consumir
El peix nostre a Eivissa, el peix de Menorca i Mallorquin, que és la marca dels peix de Mallorca. I també la formentera, que és extraordinari, el peix que tenim allà.
Idò, en Elena Riudabets, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons. Gràcies a vosaltres. Gràcies i bé, evidentment continuarem en contacte perquè totes aquestes qüestions segur que es revendran a l'actualitat. Segur, quan vulgueu. Altres encantats. Moltíssimes gràcies. Gràcies, bon dia.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat a Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. I al Bon Dia i Bona Vida recuperam Miquel Acerra, que l'ha entenguda, voltant pel món durant unes setmanes. Miquel Acerra, molt bon dia. Bon dia. M'ha agradat estar voltant pel món més temps, però hem de tornar a ser realitat.
Han vist algunes coses per xarxes, t'han vist per allà per xarxes fent-nos enveja, fent-nos enveja. És molt guapo i tant, i m'ha encantat. Sí, i jo fantàstic. Ho recomano si qualcú no ho coneix, perquè jo no ho coneixia, i anar-hi en aquest temps que no hi ha turistes.
extraordinari i a més m'ha estranyat una cosa mira ja que xerran d'ell és Tolosa sí sí sí me va cridar l'atenció la quantitat de llibreries que hi ha sí eh
Llibreries, diguem-ne així petites, bé, petites. Llibreries petites. Independents, vaja. No grans melletzants, perquè a més n'hi vaig entrar a cap, sinó llibreries, llibreries com hi pot haver de ser de Palma, llibreries, n'hi ha una amb botxità, i després llibreries, llibreries, qualcuna especialitzada en còmic,
i bé, i llibreries generals petites però me va estranyar que una ciutat pantolosa, que no és una gran ciutat i que les anava trobant perquè s'ha oblidat així, pues que res, bé, mira, una altra llibreria i doncs, mira no tot són males noticis pel món no, i no, ja t'he dit no era dintre gran llibreries petites, independents com les que tenim per aquí
Has tingut temps ja de revisitar Quart Creixent? Sí, ja he anat, ja hi ha qualque novetat, encara que segons quins premis encara no han sortit, eh? Per exemple, els Premis Sant Jordi que se n'ha xerrat tant aquests dies, encara no és, estic molt contenta que em cal de rebar-se l'any bon dia.
El vaig felicitar tot d'una que ho vaig veure. Però el primer de tot començaré recomanant-te un que no és novetat, perquè va sortir el 2024, crec. Perquè és un que forma part del grup de lectura de Quart Creixent.
que està coordinat per Pilar Nau i que en guany ha triat el tema de guerra civil ja que fa 90 anys i ara el proper que l'hem de comentar que es dia 13 d'abril és les noies de Sants
de Natània Justa. Jo no l'he començat, el tenc en les mans i l'he de començar perquè vull participar en el Club de Lectura i he de dir que és un llibre que ja va per la quarta edició. És un llibre que ha tingut molt d'èxit. Ella, Natània, és una autora catalana que és coneguda per...
per altres llibres, com per exemple l'Hospital dels Pobres, que també ja va tenir bastant d'èxit i ha guanyat alguns premis, els Premis Néstor Luján i ara no sé quin altre més. Bé, les noies de Sants, com dic, que el dia 13 d'abril se faran el Club de Lectura de Quart Creixent,
És una novel·la que reivindica el que van lluitar les dones, el temps de la guerra civil, en els pobles de Catalunya, quan tenien els seus homes...
a lluitar i el que van sofrir elles. La història d'una família que es diu Molina, que està formada pel pare i mare, i cinc filles. I la història d'aquestes cinc filles. I em sona que ha llegit que en aquesta família hi ha morts dels dos costats, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, sí, és així. Cosa que va ser prou habitual, sobretot en aquests llocs com Catalunya. Per tant, les noies de Sants, quan l'hagis llegit o fins i tot quan l'hagueu comentat, ja ens faràs una altra pinzellada, però de moment ens atrevim a recomanar-la perquè...
sobretot això que s'hagi venut tant sempre és un bon senyal, sempre és una garantia, no? Sí, sí, sí. Per això sí, sempre trob que, clar, quan el tens en sermans i te dius 4 edició 10.000 exemplars venuts, dius bé. És molt, és molt. Qualse cosa mos vol dir aquest llibre. I bé...
Ara he acabat de llegir el d'en Joan Pons Boler, perquè també serà un altre llibre de lectura, crec que ja ho he xerrat com voleu germans que canti, que també va de la llarra civil, en aquest cas a Mallorca i a Formentera, i també el vos recomana, m'ha agradat molt. Bé, aquest ja el teníem, ja el teníem apuntat. Sí, aquest ja m'havien xerrat.
i que més tenim qualca recomanació més una novetat que tot d'una que va entrar a la Quart Crescent estava posat a la taula davant de tot que és el darrer de Màriotxerra que és un autor que a mi sempre també m'ha agradat i m'ha agradat l'atenció i de què va aquest?
És una novel·la que se diu El mal enters, editat per Proa, i va de la vida d'un traductor. El protagonista és un traductor que viu tranquil·lament, però que un dia li canvia la vida quan la seva dona mor en un accident i a partir d'aquí hi ha totes unes investigacions familiars en què pot ser que ell no sigui el pare de la seva filla. Bé, això, potser un poc els temes familiars, sentimentals, professionals...
S'ha de dir que com és propi d'en Màriot Serra, que és un màgic de joc de paraules, el títol és el mal separat entès. No és el mal entès, tot junt, sinó el mal entès. La qual...
paraules. Segurament és el contrari de quan va junt. Bé, no ho sé, no m'atreveix que ara... No, sí, però quan hi ha gent amb Mar Lutzerra, per això, quan vaig entrar tot d'una d'aigua, com que, bé, un autor d'aquests que t'agrada i que ha guanyat tant de premis i com tu dius...
en ses paraules i tot això, ha guanyat per mi tots ses premis que hi pot haver, no?, quan Ramon Junts, Sant Jordi, Serradó, i també ha escrit llibres d'infantils, i bé, tot d'una quanta el vaig veure, dic, un pendent per llegir amb el que va ser. I tant, i tant, segur que és bo, i ara d'aquests que segur que te fan discórrer, te fan pensar. Que fan pensar, segur, perquè en Màriot Serra sempre fa pensar. Sí, sí, sí, sí.
Beníssim, beníssim. I doncs ja tenim, bé, amb aquest 3 llibres a l'Escenar, crec que ja poden passar la setmana. O tenim qualque cosa més? No, només volia recomendar que demà hi ha una presentació a quart creixent a l'Estat. Ah, importantíssima. De premsa i esport a les Illes Balears.
D'en Toni Marimón, Arnau Campan, Pere Follona són els coordinadors i amb ells, demà i la Maria Montaner com a editora, hi ha aquesta presentació a les 7 o 4 i 100. I de... Prensa i esport a les Illes Balears segle XX.
tenim pendent parlar-ne amb en Pere Follana d'aquest llibre perquè vaig parlar en privat amb ell a finals de l'any passat estan fent ell i en Toni Marimón estan fent una tasca impressionant també de recerca i de recopilació d'informació sobre la història del món de l'esport i del futbol
Que va tenir molt de ressò en aquest moment. Sí, sí, sí. Per tant, una presentació... Bé, ho sap que n'hi ha de coses, eh? Hi ha moltes coses, sempre. No, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ahir, ah
que no vaig anar a un ahir, però clar, no podem ser per tots. No podem ser per tots. En tot cas, per cert, tu, clar, tu eres fora, però vàrem disfrutar també, quart creixent, de la presentació del llibre aquest d'en Daniel Escribano sobre la democràcia...
militant espanyola, no?, amb ses intervencions d'Antoni Llebrez, brillantíssim, també... En aquesta m'hi has agradat. Sí, sí, que sí que ho he dit. I encara que no estava en el cartell, també hi va participar, breument, però hi va participar també en Tomeu Colom, o sigui que imagina't. Ah, sí, vaig veure una foto. Sí, sí, sí. Vaig veure una foto per les xarxes. Sí, sí, sí, sí.
Beníssim, idò. Miquela, moltíssimes gràcies, ben retornada, a M.C. ara ja cada dijous per em fer aquestes recomanacions. De moment no tenim cap viatge previst, o sigui que si tot va bé... Malauradament, supos. Ja m'agradaria tornar a partir, però no, de moment...
aquest aquí, així es camem. Si dijous que hi ve, vos duc més novetats. I ara ve tota la lleu de Sant Jordi. De Sant Jordi. No, no l'anarem a l'abast. Però bé, farem el que podrem. Exacte.
Moltíssimes gràcies. Gràcies a Valtros. Gràcies a Miquela. Salut. Moltes gràcies a Miquela Serra que sempre fa la passada dels dimecres per Quatrecent i el dijous mos ne fa cinc cèntims i mos explica quines novetats ha pogut pescar per allà.
Som al Bon dia i bona vida d'una mediterrània i s'acosta ja el moment de fer curiositats de la història amb en Xisco Roger, amb qui conèixem ja tot d'una. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura, o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Obrir cada dia, acompanyar, liderar, cuidar, investigar, protegir, compartir, emprendre i aprendre. Les coses ordinàries ens fan ser dones extraordinàries. Transforma el dia a dia amb els nous tallers del Consell de Mallorca. Descobreix totes les activitats disponibles al teu municipi. Un programa obert a tothom.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Bona nit.
I el Bon dia i bona vida és el moment de posar en marxa les curiositats de la història. Connectem amb en Xisco Roger i vos oferim un nou capítol. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Sisko Roger, molt bon dia. Bon dia, com anem? Molt bé, encantats de saludar-te. Avui encara són a punt de ser, guardeu un punt. Normalment feim un minut tard, avui feim un minut prest. Per compensar.
Xisco, maure sí o maure no. Les llums i les ombres del polític mallorquí que va ser cinc vegades president del govern espanyol coincidint amb l'exposició que li dedica al Museu de Mallorca. És el reportatge que has publicat aquest passat cap de setmana a Lara Balears i que...
En base a aquest reportatge te fem una sèrie de preguntes i mos ajudes a entendre alguna part de la nostra història. En aquest cas és un dels personatges més destacats, evidentment, com a mínim del segle passat i d'entre segles gairebé. Sí, exacte. Com tu dius, és el reportatge que surt aquesta setmana de Balears, tant en paper com al web.
I és una exposició que fa el Museu de Mallorca, que s'ha inaugurat recentment, se pot visitar al Museu de Mallorca fins dia 10 de maig, i el títol d'aquesta exposició justament és Maure sí. Això és com una mena de resposta a allò que va ser un lema curiós, perquè va haver com una oposició frontal amb Antoni Maure, pràcticament de tot l'espectre polític, perquè ell...
Va ser primer en el Partit Liberal, després en el Partit Conservador, i va pràcticament des d'un sector dels conservadors fins als anarquistes tothom va coincidir en què en Maure no. O sigui, a veure, és un lema que es va estendre, es va repetir, i pocs de polítics
de la història de l'Estat han concentrat tanta d'oposició i tant d'atacs com en Toni Maura. Home, quan tu ja en Pedro Sánchez haurà batut els rècords, però estaran per aquí.
també aquell va ja ser senyor González... Sí, sí, sí, però vull dir que aquests atacs ferotges sistemàtics... També és veritat que en Toni Maura va tenir una carrera política molt llarga, la qual cosa vol dir que va tenir moltes ocasions de posar la pota,
o de fer coses que no agradaven a un sector. De tota manera, ara quan es va obrir l'exposició, quan va ser la inauguració de l'exposició, la presidenta del govern, la Marga Prons, va comentar a xarxes, cit textualment,
un dels nostres grans referents i millors ambaixadors, considerat el millor polític de la nostra història contemporània i un dels grans estadistes d'Espanya. Home, això és veritat. Però també és veritat que, si pensant, per exemple, en el sector polític totalment oposat, que serien, per exemple, els anarquistes, els anarquistes han dit d'Antoni Maura que era com una mena d'herodes, una mena de torquemada,
per un capítol del qual si vols parlarem ara que va ser esforcellament de Ferrari Guardia amb la qual cosa una de freda i una altra de calenta vull dir que sí sí però no o no però sí com tu t'estimes més una cosa abans de començar-te a fer preguntes sobre la figura pràpia ment l'exposició és recomanable
Sí, l'exposició està molt bé en el sentit que la veritat, que és material que han reunit, és excepcional. O sigui, hi ha retras d'en Maura, evidentment, però també hi ha, per exemple, un panell censor de caricatures, vull dir, això que seria ara... Bé, això és un món gràfic de totes la vida, caricatures, xifres, gràfics i tot allò. Això ja en aquell temps, final del segle IX o començament del XX,
Hi havia revistes, per suposat també Mallorca, perquè Mallorca va bé la ignorància, va bé el foc i fum, i a escales d'estat hi havia revistes que feien humor polític. En Maura surt un munt. Per exemple, aquestes són molt interessants.
Una altra cosa que hem fet és portar des de Madrid, que m'apens que deu ser la Fundació Antoni Maure de Madrid, al seu despatx, amb la qual cosa mos fem una idea d'això. Sí, és un material prou interessant. Jo crec que sí, que val la pena de pegar-li una ullada. Anem per feina. Com era la política en els temps amb Maurea?
Home, això és important, perquè, bueno, això s'ha de fer sempre, no? Jo faig cas de la història i, evidentment, s'ha de situar les coses en el context. Llavors, aquesta política, hem de pensar que final del segle IX, començament del segle XX, era el sistema que se deia de la restauració, i això va... Així de clar, les eleccions estaven trucades. O sigui, primer se decidia qui governava i després se feien les eleccions i se mirava la manera que encaixés el resultat.
També és vera que fins l'any 1890 no podia votar tothom, evidentment les dones no, però ni tan sols tots els homos, vull dir, estava limitat a un grup de gent que tenien uns certs vens, unes certes propietats. Llavors això funcionava amb clientelisme, d'acord? O sigui, tu tenies una xarxa,
un grup de gent, coneguda, amics, cunyats, gent que te feia un favor i tu els feies un favor a ells, i aquesta gent era la que controlava el tema. És que es funcionava així. Hi havia dos grans grups, o sigui, dos grans partits, Partit Conservador i Partit Liberal,
que ja anaven tornant. I tot això, les eleccions, les polítiques, les iniciatives, tot això estava en mans d'allò que ara diríem lobbies, no? Grups de pressió, grups de poder i, a veure, és que la política d'aquell temps era així. No és que Maura fos un... fes mangarrufes, sí que la feia perquè la feia tothom.
Funcionava exactament així. Mira, una cosa, per exemple, l'Antoni Maura, evidentment jo ha fet servir aquí material, tant en el reportatge de la Balears com ara el que us estic comentant, ha fet servir material de gent que sap molt d'això. Per exemple, jo crec que la persona a Mallorca que més sap d'Antoni Maura és en Pere Fullana,
He fet servir la seva mitografia sobre en Maura, del Javier Tusell, de Miquel Àngel Casas Novas i molts d'altres, d'acord? Aleshores, per exemple, en Maura progressivament va agafar molta de... va mirar amb molta desconfiança, per exemple, tot el que era moviment reivindicatiu a obrer, d'acord? I per què? Home, perquè el van fer unes vagues a casa seva. Vull dir, ell tenia un negoci familiar...
i hi va haver unes vagues, que evidentment això li van suposar uns per als judicis econòmics importants. Vull dir que era una cosa que ell l'havia sentit en car pròpia i per això no li feia cap gràcia tot allò que sonés a reivindicacions dels treballadors. I a partir d'aquí, Xisco, com era l'entorn familiar d'en Maura?
Home, això és molt interessant, perquè, clar, és que no només en Maura, hi ha un munt de personalles en tot seu, sobretot alguns dels seus germans, en Gabriel, que el va ser un escriptor important, és autor de Saiba Force, que és el clàssic de la nostra idea de Tullar. Mira, just ahir llegia, que saps que s'han publicat les obres completes d'en Alcover, i el pròleg que li va fer en Alcover.
Sí, exacte. Aleshores, sí, perquè ara ha sortit, justament Nova Editora del Moll, aquesta publicació de la prosa completa, ara ha sortit el volum de prosa, amb tota la prosa completa, que per cert té la introducció de Maria Antonio Perilló, que és espectacular. I sí, hi ha moltes coses curioses, ja ve de sortir a la poesia. Però, clar, Gabriel Maura, l'escriptor important, a més va ser aquesta persona que era el germà gran,
i va ser la persona que es va continuar encargant de l'empresa família. Hi havia en Miquel Capellà, que va ser rector del seminari, i alguns nebots. Ara, jo el que em deman és fins quin punt aquesta gent tenia una presència important
per la seva avalua, que no dic que no, que sí que la tenien, o, com se diu en castellà, perdó, por ser vos quins sois. Perquè resulta que el meu germà és el president del govern. Cosa que no se pot ser per això. Tu no pots parlar amb en Pedro Sánchez i oblidar-te que és el president del govern espanyol.
Aleshores, en Gabriel es veia que era escriptor, era empresari, però a més a més era el que le duia el control polític a Mallorca per a seu germà.
De fet, jo he mirat, evidentment, totes aquestes biografies i estudis que comentàvem ara i hi ha un moment en el qual li escriu en Gabriel Maura, en el seu germà Toni, li diu és que m'assembla com si fos una empresa diu una cosa així com m'assembla que sigui una agència de negocis de tantes sol·licituds com teletransmetre. En Miquel
Capellà feia de correu de la diòcesi de Mallorca amb el germà de Madrid. Escolta, que la diòcesi necessita allò. Bé, faré el que podré. Després hi ha un cosí, Joan Maura, que té un carrer dedicat a Palma, que va arribar a ser bisbe, i aquest el volia, d'Ariola, i aquest el volia portar, el volia dur en Toni Maura de bisbe a Mallorca.
O sigui, que un president de govern o un ministre podia decidir o podia influir molt en qui havia de ser bisbe de Mallorca. El que passa és que en aquest cas en Joan no. I després hi ha una cosa que va practicar en Toni Maura que és escunyadisme. Nosaltres entenem ara escunyadisme com un germà polític molt pesat amb el qual coincidim en el seu pas familiar, si no en el seu pas general. En el seu cas va ser una altra cosa. En Toni Maura van estudiar a Madrid, van estudiar drets,
va fer pràctiques en el despatx d'en Gamasso, el germà Gamasso, que era el líder del grup gamacista del pacte liberal, i amb ell va començar la política. També en Toni Maure tenia un cunyat, l'homo d'una de les seves germanes, que era en Pasqual Ribot, que també té un carrer a Palma, us sonarà només que sigui pel carrer. Bé, el cunyat va arribar a ser diputat a Madrid, governador de València, governador de Cádiz, batlo de Palma...
I això va continuar, perquè el fill gran d'Antoni Mauret, Gabriel, també se va casar, també se va esposa, o casualitat, era la filla d'un empresari cubà que justament era el que portava els interessos, el que donava suport en el Mauret a Cuba, que llavors era la colònia espanyola.
o sigui que els assumptes familiars estaven molt relacionats amb la secció pública, els interessos públics i els interessos privats ara tot d'una això se sap, se comenta, però llavors era allò habitual.
Xisco, i de totes les etapes de govern, quina va ser la que destacarien més, la més destacada? Sí, sí, sí, ell va ser president del govern, ho hem dit en els començaments cinc vegades. Primer va ser ministre, evidentment, va ser cosa, però sobretot hi ha una etapa que sé que se destaca molt en els llibres d'història d'estat d'aquesta època. Va ser entre 1907 i 1909.
I se li va dir el govern llarg. Ara diem, un govern llarg és un govern que dura dos anys, ostres, però és que en aquella època els governs habitualment duraven tres o quatre mesos. Era la pràctica habitual. Llavors, quan va fer un govern de dos anys, llavors estava en el Partit Conservador, li van dir el govern llarg.
És curiós perquè Antonio Maura, que, insisteix, estava en el Partit Conservador, va anunciar amb aquestes paraules que farien la revolució des de dalt. O sigui, perquè no...
perquè no acabessin fent els sectors esquerrans, els sectors revolucionaris, va dir, és vera que hi ha coses que s'han de reformar. Llavors, les reformarem des del govern i així ens estalviarem que hi hagi una revolució o alguna cosa semblant. Aquest projecte tenia 264 iniciatives i entre elles va ser crear la Seguretat Social.
Seguritat social, Tomeu, no la va crear en Franco. No sé per què es diu ara que la va crear en Franco. Encara ja s'havien fet qualsevol mesura i concretament en Maura crea l'Institut Nacional de Previsió, que és la primera entitat de seguretat social de l'estat.
No és que fossin, insisteu, a en Maura les reivindicacions dels treballadors no li feien cap gràcia, li posaven una mica nerviós. Però eren conscients que alguna cosa s'havia de fer. O sigui, no hem de pensar que en Maura fos una mala persona. Probablement era una persona que tenia una sincera preocupació per ser gent que ho estava passant malament. I va dir, haurem de fer alguna cosa.
Clar, és que, però, insisteix, com a esconyunt de tota aquesta història que estan comentant, Maura sí i Maura no. Això de crear l'Institut Nacional de Previsió, molt bé, sí senyor, xampó. Ara, el projecte de la llei de terrorisme, que no se va arribar a aprovar, afortunadament,
tenia previst que es podien tancar els locals dels anarquistes prohibir els seus diaris i fins i tot expulsar-los del país cosa que no molt progressista, la veritat no apareix no, no idò per què se va acabar aquesta etapa?
Bé, en aquell moment, estem molt situats en l'any 1909, fa més d'un segle, Espanya s'havia ficat en l'assumpte del Marroc. Era un moment en què tots els països europeus, igual que països de fora d'Europa, com els Estats Units o el Llapó,
tenien la dèria imperialista, vull dir, tenir colònies. Espanya les havia perdudes i en aquest nou repartiment dels territoris des del punt de vista eurocèntric disponibles va obtenir el control d'una part del Marroc. Allà va haver problemes i el govern Maura va posar la pota espectacularment perquè va cridar en els reservistes. O sigui, i concretament els reservistes de Catalunya
O sigui, aquella gent que ja havia fet s'amili, i que per tant, escolta, ja tenia feina, estava casada, estaven casats, tenien fills, i imagina't que tenia, no, no, i vostè ara ha de tornar, ja ha d'anar al barroc, i ves a saber si tornares. Això va generar allò que se va conèixer com la setmana tràgica de Barcelona, que va haver revoltes, crema d'esglésies, morts, va ser un desastre absolut.
I com va contestar el govern Mauro a això? Amb una repressió coroll. A més a més, s'havia de cercar un cap de turc, es va condemnar a mort a unes quantes persones, però sobretot va destacar el cas d'en Francesc Ferrer i Guàrdia.
Francesc Ferrer i Guàrdia era un pedagog anarquista molt conegut, se li va fer un judici que tots els llibres considessen que se va fer sense garanties jurídiques, simplement aquest és el que te dic, un cap de turc i se li va fusillar.
Això va generar una protesta a tota Europa espectacular. Van dir que havia tornat s'inquisició i clar, això va generar una protesta generalitzada. Un Maura no, des d'una part dels conservadors fins a, per suposat, els anarquistes que duien un emprenyo colossal. I el rei Alfons XIII, que no és que fos un exemple de virtut tampoc, mira, el va deixar caure i ja està. Cosa que en Toni Maura i la seva família
i en Joan el Cove, que era amic seu, no li vam perdonar mai en el Foltrens. Ja, ja, ja. Quines eren ses principals contradiccions d'en Maura?
Sí, hi ha una curiosa. Per exemple, quan va voler fer aquella revolució des de dalt, que una de les coses de totes aquestes 264 mesures era, i a més ho va anunciar explícitament, acabar amb la xarxa Casiquil. Insistés en que Maura probablement, no molt probablement, vaia pràcticament segur, era un home honest,
i tenia unes intencions, deia, home, a tot que la voluntat popular estigui sistemàticament falsificada, això és impresentable. Vull dir, hem de desmuntar aquesta maquinària casiquil i ell confiava en que una vegada desmuntada l'opinió pública seria prou sensata, prou raonable com continuar actuant d'una manera moderada. Però que curiós,
Mentre ell, a nivell de l'Estat, deia que sí, que desmuntaria 16 casiquils, ell sortia diputat sistemàticament gràcies als 16 casiquils que tenia Mallorca. Perquè ell va sortir diputat fins que va arribar a la dictadura de Primo de Rivera cada vegada que hi havia eleccions, que era cada dos per tres, sortia diputat. Quan va ser ministre de Governació, això que se diu ara ministre de l'Interior, en aquella trama casiquil que estem comentant,
els ministres de l'interior, de governació, com es deia Montse, ara els que controlava les eleccions.
Aleshores ell va controlar aquelles eleccions. I tot Mallorca havia cinc diputats, se leien cinc diputats. I, o que s'ho ha dit, dels cinc diputats quatre van sortir maullistes. Cosa que, si meu, com a mínim és curiós. També una cosa, una altra contradicció galopant d'Antoni Maures, la seva actitud en respecte al catalanisme.
Quan se varen aprovar ses bases de Manresa, que era una proposta per fer un estatut d'autonomia, ell va dir, això és perillós, això pot destruir el sistema. Després, en aquella època del govern llarg, una de ses múltiples iniciatives va ser una mena de petita descentralització. De fet, una de ses propostes era crear ses mancomunitats.
I les mancomunitats, que tothom pensava en el cas de Catalunya, evidentment, era unir, juntar les quatre diputacions provincials per crear un ens comú que es pogués encargar d'algunes coses no vitals, però sí importats des del punt de vista cultural, com per exemple l'ensenyament o la promoció de la llengua.
I ell va fer la primera proposta. Ara bé, quan el govern liberal, ell era dels conservadors, quan el govern liberal les va voler posar en marxa, llavors ell se va posar. Va dir que no, que això de cap de setmanes. Cosa que, francament, és una mica desconcertant.
bé tota sa trajectòria és com té aquests punts de contradicció, desconcertants expliquem-nos què va passar en el seu darrer mandat la darrera vegada que li van cridar per formar govern va ser el 1921 llavors la monarquia i el sistema ja estava molt tocats de fet, només dos anys després arribaria sa dictadura de Primo de Ribera
I ell va dir que les seves relacions amb els catalanistes eren molt desconcertades. Per exemple, li posava molt lligós això de la reivindicació autonòmica, però en canvi en Francesc Cambó, que era el principal líder dels catalanistes, el va cridar per ser ministre d'Hisenda. En aquest govern, 1921, el seu ministre d'Hisenda era Francesc Cambó.
En aquell moment, al començament dels anys 20 a Mallorca, apareix un nou protagonista a l'escena política, econòmica i social, en Joan Marc, segur que us sona aquest nom.
I en Joan Marc crea, això és molt oportun, ara que estan parlant tant del petroli i del seu preu, crea un complex petroquímic a Portopí. Ara m'ho semblaria al·lucinant, però, si meu, allò no sé serà. Què passa? Que hi havia un altre complex petroquímic, en aquest cas, en el Molinar. I el propietari d'aquest complex petroquímic era el Manuel Salas.
I qui era Manuel Salas? Manuel Salas era el que pagava les campanyes electorals d'en Maura. El cunyat del germà de Maura, Francesc Maura, era el seu cunyat. I a més a més Francesc Maura era el vicepresident de Salinera Espanyola, el president era Manuel Salas, i a més a més vivia a Portopí. Què va passar? Evidentment el govern de Maura va tancar l'empresa d'en Marc. Va dir que no complia l'ordenança sanitària.
I en Joan Marc, òbviament, no se va quedar aturat. Resulta que hi havia tres regidors a l'Ajuntament de Palma que, oh casualitat, un d'ells era l'arquitecte que havia fet el complex petroquímic. Un altre era el misser d'en Marc i un altre era el que cuidava d'una de les seves finques. Ara, sobretot, el més curiós és que es batle era cunyat d'en Sales. Ja us heu perdut amb aquestes històries famílies, no?
No, perquè més a l'any que... Tu imagines, si meu, que ara el banc actual de Palma fos el cunyat dels empresaris més importants. Que tres regidors estiguessin en les seves estones lliures fent feina per un empresari important de Mallorca. I que, a més a més, el cunyat, el germà del primer ministre, del president del govern, fos el cunyat d'un empresari important.
això cantaria molt i tant i tant que sí fins i tot en aquella època cantava imagina't una pregunta en Maura era d'extrema dreta
Sí, mira, això ho va fer llit en el reportatge i voldria fer una pincelladeta ara. Perquè fa unes setmanes va sortir un article a la premsa d'aquí de Mallorca d'una persona important de l'àmbit de l'extrema dreta que deia que en Maura era gairebé un fundador de Vox. És vera que en Maura era molt conservador.
Però gent que l'ha estudiat, en Javier Tusei, té una biografia impecable de Maura. I en Javier Tusei diu que Maura era d'extrema dreta, no té cap sentit. Te diré una cosa, en Rafael Sánchez Mazas, que va ser un dels fundadors de la Falange, si un llegit son dos soldats de Salamina, has de passar un any d'històric que surt en aquesta història.
I en referència a aquest masses, en els temps del franquisme, va fer un article afirmant que en Maura era un precursor del franquisme.
En Javier Tusell, i escolta, no ho dic jo, ho diu en Javier Tusell, diu que dir que en Maura era d'extrema dreta o precursor del fascisme no té cap sentit ni un. No és així. De fet, a la dictadura de Primo de Rivera en Maura se va posar. O sigui, Maura era una persona que respetava el sistema constitucional i democràtic. I t'afegiré una cosa més, perquè això també està en el llibre sobre Maura i el maurisme d'en Pere Follana.
Hi havia el perill que hi hagués, perquè en aquella època l'Església tenia molt de pes, era molt influent sobre els votants, hi havia el perill que l'Església o l'Esbismat fes les recomanacions als catòlics que havien de votar en els partits més d'extrema dreta, aquests que llavors es deien integristes.
I en Maura es va adreçar a la Grècia per dir, no, no, per favor, han de permetre vostès que puguin votar altres opcions polítiques. I va rebre uns, bueno, en Maura rebia per tot, i també va rebre uns atacs molt densessos per part de l'extrema dreta. O sigui, Maura no era, va, mirat objectivament, Maura no era d'extrema dreta.
Quina va ser la seva actitud cap a la llengua pròpia?
Bé, tot això comença per un trauma. Això me sembla que ja ho hem comentat qualsevol vegada, però ho recordarem. En Maura va a estudiar a Madrid. No hi havia universitat quan en Maura era jove i fins als anys 70 del segle passat no hi va haver universitat a les Illes Balears. Aleshores, van a Madrid, van a estudiar dret, i què va passar? Que en Maura era la conya marinera de tots els seus companys, perquè tenia un accent mallorquí de nassos, és normal,
A Mallorca llavors la gent només parlava mallorquí o català, com li vulgui dir, més igual. I, a més a més, amollava, quan parlava en castellà, això que se diuen mallorquinades. Ella ha ido encima del periòdico i coses semblants. Llavors això li va remoure tant que va dir, mira, agafaré el castellà como llengu,
parlar de castellà millor que ningú, i de fet va arribar a ser president de la Real Acadèmia Espanyola, la qual cosa vol dir que és, com tothom sap, que mana, com s'ha de parlar, quines paraules. També és curiós, perquè dins aquesta funció de director de l'Acadèmia Espanyola, quan ell tenia aquest càrrec, es va publicar
una nova edició del Diccionario de la Lengua Castellana. Fins aquell moment se havia dit Diccionario de la Lengua Castellana.
sota el seu comandament, se va canviar. I ja no se va dir de la llengua castellana, sinó que se va dir de la llengua espanyola. I una cosa més, aquell volum anava amb un gravat i s'autodesgrabat era, oh, casualitat, amb Bartomeu Moura, la germana d'Antoni Moura. Després d'una cosa, vull dir, va espanyolitzar-se tant que, de fet, això sortia...
sortia el que deien els diaris d'aquella època, que s'havia amadrilenyat. De fet, mira, un text de l'Almodaina que diu, textualment, que s'oblida de sa seva petita pàtria i que oblida, o fa com que ha oblidat, la seva pròpia llengua materna, aquesta llengua mallorquina tan estimada.
De fet, li acusaven d'oblidar-se de Mallorca, de només recordar-se de Mallorca quan s'havia de votar, cosa que no és del tot exacta, perquè sí que és vera que va gestionar i se va preocupar per alguns assumptes, algunes sol·licituds, que l'arribaven des de Mallorca. I una curiositat, en Maura va viure a Madrid al carrer Génova. Ahà.
El carrer Genovaque, com tant tothom, és a bonestar ara, s'asseu de... Sí, que solitats de ser vida, el món és molt petit, o pot ser Madrid no està gran. Segurament amb dues coses són sombra. Quina cançó mos has triat per tancar la secció?
És una cançó de Nalíria Pujol, és una cançó que ha sortit no fa gaire, està bé, és una cançó guapa. A més a més se titula Farem la revolució i la tornarem a fer. I recordant allò que han dit d'Antoni Maura, que va voler fer la revolució des de dalt. Des de dalt, sí, sí. No se'n va sortir amb sa seva, però escolta, qualque coseta va fer això de mirar-se'l. Aleshores, hola.
Aquí li hem fet un repàs. I és que tampoc no es tracta d'estar orgullós de ser gent perquè sí. Va ser president cinc vegades des de l'estat. Se pot ser president de l'estat quaranta vegades i fer-ho malament sempre. En Toni Maura va fer grans cagades. L'afusellament d'en Francesc Ferrer i Guàrdia és absolutament injustificable.
I, en canvi, crear la Seguritat Social d'Espanya és una cosa que jo recomano que la gent la pròxima vegada que senti... Bueno, Franco va fer coses bones, va crear la Seguritat Social. Jo sóc llera de dir, no, escolta, la Seguritat Social ja l'havia creat 40 anys abans d'Oli Mauro. Idò, mira, prenem nota. Xisco, moltíssimes gràcies per aquest repàs.
Gràcies a vosaltres i només recordar que, si voleu saber encara més coses, el teniu en el reportatge que surt aquesta setmana a l'Àra Balears, tant en paper com en es web. Fantàstic, gràcies Xisco. Gràcies a vosaltres, una ferrada grossa. Gràcies. Fins aquí el nou capítol de Curiositat de la història amb el Xisco Roger.
que no saps que més et val de na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na tirant. Ja és hora que les coses comencin a canviar, ja es parla de revolució.
Ja és hora que la roda comenci a girar. Farem la revolució i la tornarem a fer. Farem la revolució i la tornarem mentre esperem per la caritat. I ploren les cues dels menjadors socials. Res a fer a la cua de l'atur.
Perdent el temps, esperant propostes. Eh, que no ho sents! Ja es parla de revolució, és com un crit. Ja és hora que les coses comencin a canviar. Farem la revolució i la tornarem a fer. Farem la revolució i la tornarem a fer. Farem la revolució i la tornarem a fer.
Farem la revolució i la tornarem a fer.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el Bon Dia i Bona Vida posa amb el focus ara en clau anticolonial. Jaume Sastre, bon dia.
Bon dia i bona hora. Sí, m'agrada. Amb energia, amb energia. Que molt de fa falta. Nova, ara, els de Vox volen canviar molts noms de les coses i de llocs. Volen toponímia en foraster, diuen. Sí.
Sí, sí, sí. Bé, el colonialisme té... Bé, sí, sí, és molt típic això. Només és colonialisme lingüístic, és econòmic, cultural, polític, demogràfic, té molts vessants, no? I moltes cares, no? I el colonitzador només en té prou en reescriure la història de la colònia, en imposar la llengua forestera,
Això ja ho deia en Felipe Quinto, no?, que havia de reduir les colònies a la llengua i costumbres de castellà i aleshores aquí ja parlarem la setmana que ve de la feria d'abril, després de 14 anys la tornen promocionant els més públics.
També parlarem la setmana que ve de l'Atsaetas, les esportes són de Setmana Santa. I bé, la toponímia, doncs ja sabem, estem d'esfrenxisme, com els nostres topònims estaven prohibits, estaven prohibits els nostres noms d'antropònims, els nostres noms de persona. Vint de Sant Foraster no podien tenir la documentació
en els nostres noms, van espanyolitzar els pobles, Pollença amb S, Berlín i Salem amb una S, etc. I aquests tornen ara a la toponímia, perquè la toponímia és allà on es veu més clar quina és la llengua pròpia de la colònia, que és el català. I això...
Esclar, fins i tot el feixisme, en Franco va espanyolitzar tots els noms de pobles que tenen nom de cristians, Santa Margalida, Sant Joan, Santa Eugènia,
etcètera, però hi va haver noms que no va arribar a espanyolitzar com Banyol Bufà o Estellenys o Espull de Bonany o Espull Major. Aleshores
En fi, però la idea és perquè clar, això els recorda i fa que els indígenes no recordem quins són els nostres orígens i d'on veníem. Per tant, ara l'Estatut d'Autonomia, aquest estatutet que tenim, doncs diu ben clar que la toponímia només té una forma, que és la catalana,
doncs insisteixen i insistiran perquè són uns fatxes foresters, colonitzadors i envesors. Calapino, enlloc de Calapí, Calamejor, enlloc de Calamilló, el Montemayor, enlloc d'Espull Major i Espull del Buenanyo, i Tiramillas, no?
Això és el deliri d'una Mallorca sense mallorquins i tota forasteritzada.
En comptes de lamentar això, jo ho salut, perquè m'estim més que mos peguin així obertament, d'una manera descarada, per aquesta manera de reaccionar i de rebotar-nos i de rebelar-nos contra el colonialisme. Amb aquest aspecte, doncs, estic molt content de les declaracions que va fer en Carles en Rebassa,
a la festa de les lletres catalanes va fer un discurs breu però clar, contundent i va dir i va ser rebut amb amb balletes entusiastes que en penses tu
Però bé, vull dir, fins i tot el món de Tenat em va fer una referència a Carme Junyent, va dir, sí, sí, molt bé, Carme Junyent, tot depèn de tu, tot depèn de nosaltres, però, però, mentre no tinguem
una legislació que faci que el català sigui d'ús imprescindible per tant aquí són els polítics és a dir, és una qüestió política i com que a Espanya mai m'ho acceptaran en un pla d'igualtat de tu a tu
doncs només queda el model d'Andorra que, tot i que els andorrans són amants com andorrans, que gent que ha anat de fora a viure a Andorra a fer feina, és igual, els andorrans han fet una llei que diu que el 5% diu del català per fer feina a Andorra.
i aleshores el camí claríssim que ens assenyala el propi enemic, la independència i la descolonització. És a dir, hem de perdre la por, no? Perquè la por mai està a dues bandes, la por va de banda a banda, durant segles la por ha estat dins les nostres files, dins les nostres trinxeres i ho hem vist amb la porta,
molta gent doncs ha quedat sorpresa els enemics han quedat estopefactes sense capacitat això que va dir que ell no? el de el periòdico no? Pere Rozas no? que va dir que tots els votants de la porta no són culers és a dir que va dir que gairebé de cada 10 7
votants del Barça han votat en la porta. No viven els 7, però bé, s'hi acosta molt. Bé, doncs, segons aquest senyor, diu que tots aquests votants no són culers. Aleshores, què són? Aleshores, el de la porta, doncs,
Jo he de dir sincerament que no m'ha sorprès i ho veia venir, el que passa és que m'ho vaig guardar per jo, recordes el meu que en parlàvem? Perquè clar, si tu dius que guanyarem,
però el cas ha fet el contrari que seria no arribar. Tenies algunes dades que fèiem pensar que el resultat seria aquest Medelmanco. Però si ja teníem la dada del bany de Sabadell i el bany Vilmao Vizcaya.
de sentit president, no sé, se li demanen més de cent anys de presó, no sé, la fiscalia, i en Llarejo també, no? El que passa és que el bany de Sabadell, doncs, hi va ser tot plegarial que se va banyar, hi va haver alguns partits polítics que se van banyar a Fó de Sabadell,
fins i tot com que Sánchez depèn de les colònies no va treure la destral de guerra contra el Sabadell i al final el resultat de la votació va sorprendre el dirigent del Sabadell i va ser un 25% i ho pensaven que com a mínim els vots a favor del BBVA passaria els 30 o arribarien els 30.
Es carden la porta, és que la victòria ha estat brutal, ha estat espectacular. I què ens demostra? Doncs que la polarització, la confrontació va en benefici nostre.
Deixar la conclusió, però no d'ara, sinó el que estic defensant des de fa molts i molts d'anys, és a dir, la confrontació amb en Pedro J. Ramírez va anar a favor nostre, la confrontació amb en Boussat va anar a favor nostre. Hem de perdre por a confrontar i nosaltres tenim un factor
molt important psicològic i és que els indígenes lluitant per ca nostra en canvi els foresters saben que això no és ca seva i se senten externs i no és el mateix un poble que lluita per ca seva
per la seva llengua, per la seva terra, per la seva cultura, que un estranger, un foraster, un invador, que sap que és invador, que actua com a força d'ocupació. I això és el que molt falta a nivell de masses, de la gran majoria de mallorquins,
entendre que són més potents i tenim més por de com els pensam, perquè ja he vist, no?, el general, no?, el comandant general. Sí. Ho has dit, no? Sí, sí. Ah, tu hi ha vist mai un comandant general, que en el seu primer discurs que fa aquí, que citàs en Costi Llobera? He, he, he, he. He, he, he. He, he, he. He, he, he. He, he, he. He, he, he. He, he, he. He, he, he. He, he, he, he. He, he, he, he. He, he, he, he, he. He, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he, he,
li deia que coure que el cul li va dir que era de l'exèrcit d'acupació. Sí, el diari de Balears, que és un diari digital, no? Que hi ha gent que menys té i que no sé què, i per amunt, i per avall, i t'hi ha veritat, treu una foto amb ell i diu que el nou comandant general d'un general madrileny i treu tot el seu historial, escolta, altres diaris, no?
més poderosos, amb més tiratge, sí, sí, sí, sí, sí, però escolta tu, ho treure jo, alguns de Twitter els van donar suport i més corda, i tu, com en tant general, ja ha dit uns versos d'en Costa Igavera,
per tant, tots aquests que ploren i que creuen que la lamentació ja hi ha, ja hi tornem a ser, i ja hi han de fer, i la mentida, res de res de res de res, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets
la porta va anar a la Copa va anar a l'acer i bé i ahir en la porta ha defensat el jugador ha defensat l'entrenador
I ahir vespre 7-2, tu, 7-2. Això te ho volia demanar, perquè me'n vas fer reflexionar amb allò que vas dir de setallenament en què podien haver sortit alguns jugadors i tal, i ahir va ser tot la contrària, ja estaven alliberats. Perquè el president havia guanyat.
Entens? En el partit de la setmana passada el president era objecte d'una campanya criminal de la seva opinió publicada i ahir va ser molt diferent. Per què? Perquè el president havia guanyat, havia arrasat. Ja, ja, ja.
I clar, saps quina tranquil·litat que te dóna això. És per això que vaig escriure a Twitter ahir després de...
de resultat victoriós en la porta de diumenge, vaig escriure aquell pensament d'en Napoleó Bonaparte, de l'art de la guerra d'en Napoleó Bonaparte, que diu si poses davant cent llons un xar, aquests cent llons lluitaran com un xar, però si poses un lló davant cent xar,
Aquests cinc anys lluitaran com a llogons. Allò és on la porta, per això se l'han de carregar. Preveus que la campanya continuarà. També es vera que hi pot haver mitjans de comunicació que ara s'han mirin de recol·locar.
Jo crec que la campanya continuarà, perquè això és l'Operació Catalunya. Això és l'Operació Catalunya i t'he de dir que hi ha dues coses que me van impressionar. Diu, menja. Sí. Començaré una que s'ha viuda d'en Cruyff, de Dani. Sí. Va anar a votar amb la porta. Sí, sí, sí. I abans de ficar sobre d'insurna el va basar sobre. Ja.
Em va emocionar. És a dir, tota aquesta merda que han tirat i que en la porta i en cruix s'estava embreat i no sé què... Llet de mona, eh? I després, el que em va impressionar molt també va sonar don Jordi Pujol.
d'en Jordi Pujol amb els caminadors anant a votar i fotografiant-se amb el Laporta i d'en Jordi Pujol en aquest moment està sent jutjada juntament amb tota la família tots els fills i jo demana a la audiència anar a votar amb el Laporta això l'afavoreix davant del tribunal fora ser
No, no, no, no. No. Segur que no. No, seguríssim que no. Aleshores, què li passa a aquest home? Si ja se'n toca el collon dels jutges, dels fiscals i de tota aquesta comèdia. Ja. Saps? Sí, sí, sí. Home, si han de morir, morir lluitant i batallant i amb ser botes posades al mig de la plaça.
en Pujol, que si me diuen va fer coses que no estaven bé o se dona, vaja, mas igual, si algú va de jutjar en Pujol són els catalans, no, et jutges foresters que, et jutges foresters que ho haurien de fer, et jutjar en Juan Carlos I, exacte, aquest sí que...
i en Felipe i en Sánchez i en Mar i en Rajoy haurien de jutjar la merda que tenen dins Espanya amb les dues coves de lladres més grosses d'Espanya que són la Zarzuela i la Moncloa. Això és el que han de fer els jutges foresters i la Guàrdia d'Esdil forestera. Encarregar-se de la seva merda. Nosaltres ja jutgarem la nostra. Si n'hi ha. Però mos correspon a nosaltres jutjar-ho. Aleshores, que don Jordi Pujol anar allà a votar
Escolta, això indica que dins del cervell de molts catalans i de mallorquins no hi ha una evolució, com diuen amics meus. No hi ha una evolució, hi ha una mutació. La mutació és molt més ràpida. És allò que t'he dit, que el pont no està mai a dues bandes.
i perquè tota la merda que surt en el Pujol és que és al·lucinant que si es policia, se contraven entre ells, se demostra que tot el que van muntar, el merder que van fer a Andorra, en els banyes d'allà, és bestial, no? Jo crec que això ha favorit en la porta. Sí, no?
Sí, sí, sí, sí. I la pregunta que hem de fer és, bé, i en Mas on era? I en Trias va dir, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, això sona trampa, això molts donarà males coses. Sí, però, què havia dit en Trias, quan li van fer la porcada a l'Ajuntament de Barcelona? I va dir, bombin a tots, què passa? Que si no tenim memòria, o què?
Sí, sí, sí, sí, m'entenc, però que en Pujol anar d'allà a votar en s'edat que té, però clar, que en Pujol amb la franquisme va muntar s'ha fet el palau de la música, que va acabar torturat i detingut i empresonat, i va muntar la campanya de boicot a la Vanguardia. Sí, sí.
els mateixos diaris que ara intenten massacrar en la porta per tant, després de la por a la confrontació evidentment, la confrontació segons la meva opinió ben dirigida a través de la lluita no violenta a través dels boicots d'acord? a través de les vagues a través de perquè clar, nosaltres encara de boicots diguem un boicot que hem fet
Deu deixar-te cap aquí, no he fet cap boicot encara. És una arma que no hem utilitzat.
hauríem d'haver usat més hi va haver alguna proposta justament contra les decisions d'alguns bancs de deslocalitzar les direccions però és una estratègia que hem de pensar i s'ha d'aprofundir molt més sí, sí, estic d'acord com ho van aturar? ho van aturar a una sola denúncia d'aquell d'escap de
dels empresaris de Barcelona, no? Sí, sí. Va posar una denúncia i això se va aturar. I per què se va aturar? Doncs perquè al davant hi havia gent que no havia agafat la precaució de no tenir patrimoni non seu i que ha disporat d'anar a la presó o ha disporat de fer d'arròs a parcs.
Sí, sí. I ja està. Escolta tu. Perquè he repassat el motiu d'això, del vot que va fer en Jordi Pujol, he publicat ahir un resum de lo que va passar al 59 amb en Galinsoga, director de La Vanguardia, quan va dir que tots els catalanes són una mierda,
i he tret els noms dels principals que van ser detinguts, d'en Joret Benet, en Jordi Pujol, en el seu pare Ipicó, o Ticó, Ipicó, no? Ipicó, sí. Ipicó. Ipicó, Ticó. El seu pare Ipicó, sí. Ipicó.
però en Pujol va ser detingut pel tema d'Espedal de la Música però en el tema Galinsoga va ser en fi investigat i pressionat i va ser en fi van obligar a declarar i tot això però escolta tu tenia por a fer una nova boicot a la Vanguardia o a l'Urpo Pensa Ibèrica o al Periòdico
Escolta, si ja no m'ho venguin, encara que m'ho aturin perquè passa por, passa por, passa por, però seria un escàndol bestial. Això sí que mobilitzaria tot Déu. Una detenció per fer un boicot declarat, obert, desacompassat contra la banca guàrdia espanyola, o contra el periòdic o el diari Esport, o contra un banc.
Vinga, m'anem, però clar, si la por està a la nostra banda, ja mos frenam, ja mos aturam i ja ho guanyen. Sí, sí, sí. Nos atura la por.
Jaume, tenim poc minut, però t'ho vull demanar per les mobilitzacions, anava a dir la vaga, però bueno, les mobilitzacions i vagues, etcètera, que hi ha en aquest moment en el Principat de 200, que pareix que dels mitjans se volen desdibuixar, però que tenen molt de fons i molta força, no?
Sí, i això va lligat a l'escolatxa, a l'escolatxa del servei públic, a l'escolatxa dels trens, a l'escolatxa de l'educació i a l'escolatxa de la sanitat. L'autonomisme no resol els problemes de Catalunya, ni els resol ni té capacitat per fer-ho. Perquè si té la caixa no és l'autonomia.
M'entens? A més a més, això dels mestres i dels centres principats, com hi ha hagut dos sindicats, com a Comissions Obreres i UGD, que ja han pactat i que són molt minoritàries dins del sector educatiu,
i els altres sindicats continuen a lluitar, entens? Que això és un altre tema tabú, dels quals no en parlem, que és el colonialisme sindical, entens? Es diria que analitzem l'UGT, l'UGT a Mallorca, a Catalunya, i comparem l'UGT a dins del Marroc protectorat espanyol, dins del Marroc, col·lònia espanyola, un dia podem parlar, eh?, t'aclareixen moltíssimes coses.
perquè al Marroc els anys 20, els anys 30 Sujeté era present la comissió d'obresa no s'havia fundat però ja Sujeté era i era un sindicat dels treballadors de la matròpoli que feien feines servines o que feien feines a servir de tren que construïen
per dur el material de sermines o s'acosten al moll per dur cap a la metròpoli. No hi havia sindicats indígenes i el Marroc es va independitzar als anys 50 i el primer ministre de defensa que van tenir va ser l'unit general
marroquí de la Guàrdia Mora d'en Franco perquè en Franco no se fiava dels marroquins i només va volar un general el Marroc es va independitzar per pressió de les Nacions Unides i l'únic general que tenia en Franco marroquí va ser el primer ministre del interior del Marroc
Per tant, per analitzar la independència de Lliné, del Marroc o de Perú o de Colòmbia, dona moltes pistes per sobre el Mostro Banc.
i que han de fer per aconseguir l'independència. Bé, una cosa important, sigui per l'independència i per totes les lluites, és tenir aquesta memòria, aquesta memòria que moltes vegades, els moviments socials mateixos, moltes vegades tendim a obviar.
la setmana que ve parlarem de la feira i abril i les saetas doncs mira, té endavant la nostra terra de març de 1928 en plena dictadura d'Alfonso XIII que hi ha una editorial que diu les saetas a Mallorca o sigui que això ja ve d'enrere, idò no, veus? jo mateix no ho sabia, ho desconeixia completament
I de la nostra terra, revista mensual de literatura, art i ciències, un editorial... Tinc tots en números, gràcies a aquest... I de, si cerques, allà és una mina. Hi ha coses molt interessants de tots els punts de vista. Científic, per exemple, hi ha un article...
que explica l'arribada de la vinagrella a Mallorca, i ara per i que sempre hi ha hagut vinagrella i de no, i que va crear molts de perjudicis als que tenien UBES.
Sí, sí, perquè és una herba que no fot solgues i la van intentar erradicar però avui en dia amb vinagrella n'hi ha està molt estesa
I doncs, sí, sí. Tomeu Beluxo va fer aquest recull de la nostra terra, que és interessantíssim, sí, sí. Això era quan ja existia la nostra. Exacte, exacte. M'entens? L'obra social i cultural que va fer una reedició fetsímil.
de la nostra terra, amb un estudi molt detallat d'en Tomeu Mestre, en Boluixo, on hi ha un capítol dedicat a nostres grans militars traïdors que van tenir un paper decisiu en la repressió i en les matances dels anys del 36. Ara m'has fet ganes revisar-lo, l'haurem de revisar. Gràcies, Jaume. Sí, sí, sí.
Gràcies Jaume. Molt bé. Salut. Vinga, salut. Fins i tot aquí bé. Adéu. Adéu. I avui sí que no tenim temps per res més, simplement convidar-vos a continuar una meditat