Aguantar que la canya vengui, us estem flipats. No val la pena, doncs, perquè, perquè estava. Vull morir de portet, però de veig.
S'hi arribo a ser vell, s'hi arribo a ser vell. Em deixaré créixer la barba, tot el que vulgui.
S'hi arribo a ser ell. S'hi arribo a ser ell. Una malaltia pot ser mortal. Persistent serà la meva.
Dic jo, dins la boca. Pot ser m'haurà crescut, talment una guerrènia. Pot ser m'haurà crescut, talment una guerrènia. Ai, per haver, ai, per haver parlat massa.
Ah, aleshores potser també passi el rosari i tingui unes lamentables ganes de parlar de gladiols, de donar definitius consells carregats d'experiència. El més probable és que el camí ni ha calat sota el pas de records.
De records d'amics meus ajusticiats. És que el camí n'hi ha calat sota el pas. De records, de records d'amics meus ajusticiats. Suïcidats, desapareguts, fronteres allà.
Qui sap on s'hi arribi a sa feina.
Que ja no te'n recordaves? Va, no em vinguis ensorrades. No m'expliquis com tus fillos, que fa temps que ens esperaves. Som uns perros, ja t'ho dic, no hi ha perros, mea culpa. Espero que t'agradi aquesta merda com disculpa. I si no, que et follin, escriu unes memòries. Tu amb el teu valentens i jo amb les meves històries. Amics de les arts, que què tenim? Un panorama musical que fa pena, no és cap sorpresa. I a sobre ens pregunten que d'on venim? Venim del rock and roll, lo de la geni de Castefa. Qui serà el fill de puta? Eh, eh, eh.
T'has quedat parat, mires l'art del rap, jo content cantant tu boca abadat, no és cosa d'edat, senti el bug i el clap, que és el que ha passat, un altre es cagimat.
Hem tornat de l'Odissea, de ballar sempre amb la fea, i no teniu ni puta idea de les neus d'espre platea. Tiro a la teràpia, pròvia d'un pico a la nàpia, espia el crític i pia, però sort que estic, sort com una tàpia. No et cosiria, t'arrencaria tots els botons de la camisa, de puntetes amb habilitat precisa, sense visa, la premissa de qui avisa no es traïdova missa, casa meva, és casa teva, com la del Cisa. Un cigarro per un porro, sóc un burro fet de ferro, que tira del cabro amb aquest morro, el campeón. Un gamberro que posa en fila paraules i la goza, es te lo flipas, i al final de la frase dius que cabrón.
Has perdut la sabata, un tir per la culata, t'aprèta la corbata, se'n va la candidata, sec a la butaca, miro a la butxaca, whisky a la petaca, que estic de ressaca. I a tu què t'importa si llegeixo a Hemingway? A mi me la sudà, si et himen mal o et himen guai. Mai quan me la passen a l'espai estic en Orsay, atac la vaselina i les lipas a desmai. E-L-P-U-T-U-N-O-T-A, t'ho repeteixo per si no t'ha quedat clar. Diran el que vulguin, però tinc preparat un pla, apren a escoltar abans de parlar.
Com se'm va important el teu record al temps, sols queda esperar a que no tornis més. Però no hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fer-t'un nyap. Però no hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fer-t'un nyap.
No hi canta la vall clara, jo l'estic.
Se n'ha anat M'ha deixat Fet un nyap Però no hi és Se n'ha anat M'ha deixat Fet un nyap Com se'm van portant
Fora el temps, sols queda esperar. Aquell no torni més, però no hi és, se n'ha anat. M'ha deixat fet un nyap, però no hi és, se n'ha anat. M'ha deixat fet un nyap.
Tots els bècies blaus dels camps del meu desit.
No hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fer-te un nyap. No hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fer-te un nyap. Yeah, yeah, yeah, eh. Si els deixo sense tarros perquè ho faig, but that's for sure. Si et puc donar un consejo, intenta viure sense por, viu a la web.
Fins demà!
Tinc una rosa dels vents i diu tot el que vens, potser només és fum. Jo només pujo el nivell, mira, puja el nivell, millor li fots un ull. Mira, puja el nivell, puja el nivell. Mira una mà, mira un clatell. Tira en un os, corre al cadell. Visca lo nou, visca lo vell. Ara ja no sé què fer amb tu. Potser follem, potser brillem com si fos un puto gosil·lus. Potser m'aquito la cruz, ensenyo la polla i sona suhuhuhuh. Si els deixo sense tarros perquè ho faig, me daig for show. Si et puc donar un consejo, intenta viure sense por.
Què dius que aquí? Jo ja no escolto, només em dedico a mirar. Què dius per tu? Últimament et mira i no saps on anar. Què dius que aquí? Tu no has de ningú per parlar amb un bon equip. Surf it, surf it. Dia 16 de gener.
Dint que en trop ell m'encontrava. Enju, en bla i madruguet. Enju, en bla i madruguet. No ves que jo no esperava. Em va dir si el tarat estava. Jo li vaig dir, no ret sé.
De ce lot de madruguer, de ce lot de madruguer, aquella morta se encontrava. Jo corria i no vaia, i a casa seva vaig anar.
Com mentre la porta obria, com mentre la porta obria, la mare ja em va abraçar i ella em va dir, Sebastià, la Margalida ja és morta.
la punyalada més forta, la punyalada més forta, no l'arracar cristià. I a vore la bujonada, i a vore la bujonada, que es mira l'alma com horta.
Quan dins d'olla vaig entrar, me digueran de seguida, per veure'n el Margalida, per veure'n el Margalida, hauràs d'anar en esforçant.
Com mentre obrir la porta, t'hi vaig veure Margalia. Freda, morta i sense vida, Freda.
Morta i sense vida, jo no sé lo que em passa. I la meva vista tornada, la meva vista tornada, tota la igual que em somriu.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Dins el pensament meu, i dins el pensament meu, jo t'atendré a retratar. Adiós, Margalidata.
Margalida, adiós. Déu del cel qui espia dos, Déu del cel qui espia dos, allà tindrà Margalida i jo.
Per la pronta i lluny que ets,
I és que molta gent los plan. En Sebastià company, en Sebastià company, en Margalida Cervera. I en Sebastià company, en Sebastià company, en Margalida.
Gràcies.
M'expliques com et va Aquell viatge a Itàlia Que tant et va agradar
I aquella platja On solíem caminar Aquella pluja Avui ja no caurà Avui ja no caurà Avui ja no caurà
Finestres que miren la mà a la fi del món, il·lusions, desitjos i somnis,
i una mà plena de dimonis. Recoeixen el mercat. Falta porquet per les dues. Hi ha una dona nua que ressaca un hostal. Somnis, il·lusions i desitjos
a la fi del món. Tots els dimonis tenen una banda de rock. No hi ha ningú pel carrer, només dones que fumen. No, no, tenc tot pes. Siolaré cançons a la lluna. No hi ha ningú pel carrer,
Només dones que fumen, no, no tenc tot pes, xiularé que ensonsa la lluna. Tot està al seu lloc, Orion, el sur.
Damunt una taula de fusta, dues floretes i un menú. No hi ha ningú pel carrer, només dones que fumen. No, no tenc d'atves, si oloré cançons a la lluna. No hi ha ningú pel carrer,
Fins demà!
Fins demà!
Mèl i cotó, d'esquilla mordó, una talla de meló entre el teu nas i el teu mentó. Fruit saboroso cobrint els ossos, pocs fatos, paladars fogosos. Jo un ment de la fila de la gota de l'amel. Te balla d'arm i la tens sense ser, confabore amb la serp sinuosament per recórrer els camins inescrutables del plaer. Mil timonis a la panxa, ballant la dansa de l'ignorança del cotombel. A les artèries se m'enganxa.
Una fina pasta de taronja i de caramela. La marana esgata i amb somriu. La boca ha fet aigua, ha fet a riu. Hi ha un banquet incendiari muntat al teu cos. Capital mundial de la fam i el caliu. Llepolia, com cou, com pica, com vícia. Escribem del limon i macarícia. I la Llepolia entrava a les dents. Mala alegria.
Fins demà!
Aigua, llimó, putxeta de suquet donant, els meus eliris un regaliment, baixant per la cuixa, taronja de sang i maduixa, la llengua vol carn com la carn. Peres i moneres brillants, mugrons de cirera, meló de tot l'any, galló i més gallo, pell i polpa, tots els vells de punta, ni culpa ni adran.
Un dessert per la cintura, cauen per la comissura, llàgrimes de sona obscura, somnis de raïm i fromèix com fritu. La fruita més selecta del planeta, en la matèria prima més fineta del bancal, orbiteix el teu cos com un cometa. Menú complet, amor carnal. Llepolia, com cou, com pica, com vícia, evident del limon i macarícia. I la llepolia entrava des dents, mala alegria.
Fins demà!
Bona peti meca maga, apulotia del pecat del cosi sagrat. Bona peti meca maga, apulotia del pecat del cosi sagrat. Bona peti meca maga, apulotia del pecat del cosi sagrat.
Bon apetit, m'he camagat, a pel·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l
Fins demà!
Com a New York in shock, the towers then came tumbling down. First, Tower 1. Top floors collapse now.
Són incapaços d'olorar la pobresa als hotels, de vacances al tercer món o al costat de casa. Les lliures de sense sostre, dormint als peus del camell, que ens dona morfina a través del gestió automàtic. Infectant la mare amb el virus, canviant la felicitat dels misterles.
I'm not the best in my job.
Jo els tres no el tinc, anant a la caleta dins d'un cotxe a les 5, jo estic tranquil, sabem cap on anem, ens és igual d'on venim. No vull sol, ressaca del copó en sòcia i era un mussol, semblo un ibuprofeno,
Fins demà!
Explica-li a la penya. Ali, ali, ali, ali, ali, ali, hup. Passa'm la Ginebra, que ara aixeco el top. Ali, ali, ali, ali, ali, ali, hup. Remato la cervesa, vinc d'anar amb el grup. Ei, on vas? Cap al bar. Tu què fas? Cap al mar. No porto la cartera, et faig un bisum de mar. Ei, jo vaig. Porto el vas. Omple-me'l. Què voldràs? M'és igual que em posis, m'ho veig tot, germà. Dos, tres, no el tio.
la caleta dins d'un cotxe de 5, jo estic tranquil, sabem cap on anem ens és igual d'on venim. El vent em ve a la cara i em refresca aquesta calda i la mà ben estirada fent-la anar com una barca ja. Se sent l'aigua salada com repica la roca i jo poca, paciència per fer que em rota. Aquí el temps ja no m'importa, jo vull sintonitzar les zones de
Vaja que t'ho fot tot.
Tito aia morro, pensant al meu careto. Vosaltres tots morenos i jo cara de Gollum. S'ha acabat la cola, enganxo Roni Pepsi, nedant entre bombolles. Sento l'èxit d'estar amb els meus brodes. Ion Flexi, tombarelles i tombones. Summer Freighter. S'ha acabat el Roni.
i crec que ja no vull veure res més, però la festa m'ha atrapat. Jo 3 no el tinc, anant a la caleta dins d'un cotxe de 5. Jo estic tranquil, sabem cap on anem, ens és igual d'on venir. Jo 3 no el tinc.
Anant a la caleta dins d'un cotxe de cinc, jo estic tranquil. Sabem que amb on anem ens és igual d'on venim.
Fins demà!
misèria, vaig fam, poc peix i molt tant, a famílies plorant. Primer et salva un banc, veus oli i ells sang, menjant plata i tofang, bromes es faran d'erenca i mai quan. Persones empobrides, pèrides que no curen, corones rovellades i feixistes que perduren, vides que supliquen, mortes d'altres vives, miren a un exili que no arriba. Vaig una vida de misèria i no ho entenc,
Tenc ràbia és el que sent, mil paraules plenes de sofriment, d'un crit es vent, de tanta gent. Vaig d'una vida de misèria i no ho entenc. Ara tenc ràbia és el que sent, mil paraules plenes de sofriment, d'un crit es vent. Ai, ai, mora, no ho entenc, qui mata per doblers, qui mata per semeses.
Fins demà!
Veig abús i estat, policia i autoritat. Blau sempre està grés, en presó, en llibertat. Ja no gira el món, aquí tot està aturat. I si gires del revés torna a viure en un passat. D'ells que contaminen, corbates dictaminen. Persones d'agomina, disfressades en mentides. Sistema d'opressió només toleren un color.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Atenció, senyores i senyors, perquè aquí teniu un dels animals més molestos de la temporada d'estiu. Lluitant per la primera posició arriba la reina de les minciades, la més pesada, la més enganxifosa, la mosca! Una mosca volava per la llum, i la llum es va apagar. I la pobra mosca es va quedar a les fosques, i la pobra mosca no va poder volar.
Molt bé, molt bé, i gràcies als senyors de les companyies elèctriques ja tenim la mosca mitja, està bordita, però encara la volem acabar de manejar una mica més. Així que ara és el moment de cantar la cançó amb les lletres vocals. Començarem amb la A i després passarem a la E. Esteu preparats? Som-hi! Anna Masca balava per la llamp.
A la llama es va pagar. A la pabra masca es va quedar les fasques. A la pabra masca anava pa la bala. N més que B, L, B per l'ellem. L, L, M és B, P, G. L, P, B més que S, B, Q de les fesques. L, P, B més que N, B, P.
Estic fantàstic perquè ja tenim la mosca ben adormida i no ens molesta més. Però, senyores i senyors, no podem deixar la feina a mitges. Encara tenim tres vocals per repassar. La i, la o i la u. Agafeu aire! Som-hi! I li misquim, i li mi pirli llim. I li llim mis mi pirli. I li pibri misquismicidilis fisquis, i li pibri misquismicidilis fisquis.
Fins demà!
No en tenim prou, ni amb l'anglès, ni amb el francès, ni amb l'alemany. Hem decidit inventar-nos un nou idioma barrejant totes les vocals, com si fos un embarbussament. No us torneu bojos, eh? Anamás que ve leve per l'ellem, i li llimvis mi pigui. Olo, pobro moscos, bucodulos fuscos, i la pobra mosca no va poder volar.
No una més perquè m'ha vingut al cap una versió molt divertida. Anem a recuperar els còmics que tant ens agraden. Anem a fer la cançó amb un home etropeges canviant les paraules per expressions que no tenen ni solta ni volta. Preparats? Som-hi! Unes volava per la clic-clac i la clic-clac es va puf.
i la pobres es va quedar a les puf, i la pobres no va poder. Uau, uau, uau! Una es volava per la clic-clac, i la clic-clac es va puf, i la pobres es va quedar a les puf, i la pobres no va poder.
Fins demà!
Sempre se cremaven amb les marques dels llençols, les blanques flors que estaven a l'adre, el meu condom. M'abasteix davall les mantes perquè me fa mal, no mou la teva pena me'n revés. Ai, metes dos, dins la pols, de nit han de fer molt.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
No ha engordat cos, dins la pols tan de favor.
Fins demà!
Gràcies.
Fins ara!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
El baix inflat i sós perjudicat Està tornant, però mai se n'ha anat Com la pluja que cau sempre sobre el terrat Ah, aquesta merda em té enganxat Ben col·locat, com si l'hagués vernissat Qui sap, o em dóna feedback O em posa de veu per deixar-me planxat Bro, i són digris, són dualitats La música amaga identitat, sí Sempre em surt de dins
És magma sense fi perquè sempre surt de dins. Ei, noi, tanca els ulls. Fem un back, back, clac, clac, bang, bang, fora. No és una pistola, és la força de la gola. Això és el que m'arriba de la vella escola. Davant del foli agafo el boli. Escric la idea abans que voli. El rap és històric. Tenim un bon buit clar i grillat sempre al cap. I el millor d'aquest art és que tot és simbòlic. Això em comença a gratar, va, començo a gravar. Estic a gust i estic just on vull estar.
Això és el foie. Allò de més no està de més, però has d'entendre que aquí sempre ho tenim tot ben clar. I és fàcil si li fots ganes i entusiasme. La música és l'única música que mou la panxa. Ho fem, com sabem, a pèl sobre la marxa. El magma dintre el cor fins que de cop ve un gasp.
Avui m'he quedat empanat per tirar la portada del meu disc preferit. Tot pensant he reflexionat que només el pan roc em fa feliç.
Ja ho diu un vell amic, que això t'ajuda a viure. El patrón ens farà lliures.
Avui m'he quedat amb penes vigent la portada del meu disc preferit. I tot pensant i reflexionant que només el pan roc em fa feliç. Que només el pan roc, que només el pan roc, que només el pan roc em fa feliç.
de 1995. I he trobat un abril de paraigües i de gent. I he trobat que t'estim i que ha passat el temps. Estacions estacionàries
d'avions de contravent, de transports i aturades, hem de fer un pensament. Amb precisió de rellotge acurat, hem manatjat mecanismes i teclats.
Desvistat. Molts han perdut i molts han trobat. Estacions estacionàries.
amb de fer un pensament, amb precisament.
Abans des, gran salt endavant. Ja sé l'amor.
I exactament me l'has donat, me'l dones i és exactament l'amor que jo volia. I el que fa més és que m'ho aconeixi.
Veus venir, t'has destit de tot avui. Soc tu al carrer, vinc cap a tu. Ja tinc el vi, soc poderós.
Tens la casa al mig del pas i un passat de plats trencats. Tens guerres i amagatats.
Allà on me l'han posat, el cor el tinc allà, allà on ve.
Jo ja estava escoltant a Ghostface Quan tu duies polsera del vinya al canell Damn, crec que podria olorar el cartell Em sento com un rei que ha perdut les claus del castell Yeah, ara tothom vol donar consells Digue'm, és que tens un remei contra fer cervell El més versàtil del game, i això ho saben ells Però no ho ha matrat ni amb una pipa al cervell
Em diuen Xavi, hauries de fer més a peig. Soci, tu hauries de fer menys de manager. M'odien perquè sóc arrogant com Noel Gallagher. Crec que tinc el síndrome del main character. Tu vius a través dels altres, puto xafarder.
Sense voluntat, NPCs Estic follant amb un cul dur de Caracas Em deixa l'esquena plena d'esgarrapades Diu coses en castellà, em sento marajal Meu germà em passa una calada per oblidar Somri quan apareixes pel meu cap com un flash El fum es dissipa en una nit freda de mars I no sé ni si és el bohash
Bona nit.
A vegades cometo l'error de buscar la perfecció en tot No et confonguis, no estic al seu bàndol Som massa ganduls per estar al podi La meva veu ressona com tambors de guerra Neons blaus il·luminen l'asfalfós Torno de l'hospital amb aprenentatges nous En Soledat on es coneix millor Transmeto el missatge real Avenços prosperen amb el pas del temps Sofisticat i dents amb el llenguatge TNF vermell com la sang Matall pesat en el que menges Ve curar quan em mira els ulls
Projecto el futur en un llenç blanc digital. El meu flow brilla sense esforç, el seu roman rovetllat. Pits atípics, barras de cert cromat, arriben dels 80. Estudiant de la cultura, clubs d'oci, plens d'opi. Tocadiscos i plàstic, clàssic, sol a caramel als peus. Escapant de la monotonia que em fa bàsic. Bon convencional pels seus estereotips. Amb si assassí i sons a través de criminals. El pes en or i alhora els seus cabells. Un extravenant, alguns capdells.
Judicis de valor sense posar-se en situació. Perduts per substàncies, no van posar-se en límits. Jovents sense identitat han estat crític. Música caren de contingut, fa falta embut per filtrar el producte brut del que mostro indicis. Yeah. I've got to go. Scooch pitch, baby. I can't say no, no. Xavi mata. What I've heard. Representant el món, com sempre. I've got to run. Just ain't happening.
Gràcies.
La Maria té una nòvia que és ben guapa i ben sala. I a mi m'agraden els homes però no me'ls puc tragar. Sóc la més xula de l'horta, la més trendy del bancal. Sóc la més trista del barri quan arriba a la ciutat. Ai, mareta, tinc un nòvio. Ai, que no me deixa estar.
I una cosa venia pensant, tu no estàs antiquat, tu estàs que te nixis. Ai, mareta,
Tinc un novio. Ai, que no me deixes tard. I és que em té tan prendereta. Ai, que no me'l puc deixar. A l'estiu no vull la platja, que està plena de merdans. Vull un bar, una piscina, ser la reina i no sopar. Estic antiquada.
Que ja no te'n recordaves? Va, no em vinguis ensorrades. No m'expliquis cuentos xilos que fa temps que ens esperaves. Som uns perros, ja t'ho dic, no hi ha perros, mea culpa. Espero que t'agradi aquesta merda com disculpa. I si no, que et follin, escriu unes memòries. Tu amb el teu palantens i jo amb les meves històries, amics de les arts. Que què tenim? Un panorama musical que fa pena, no és cap sorpresa. I a sobre ens pregunten que d'on venim? Venim del rock'n'roll, no de la gent i de Castefa. Qui serà el fill de puta? Eh, eh, eh.
T'has quedat parat, mires l'art del rap, jo content cantant tu boca a petat, no és cosa d'edat, senti el buf i el clap, què és el que ha passat, un altre és que ha climat.
Hem tornat a l'Odissea, de ballar sempre amb la fea, i no teniu ni puta idea, de les neus del preplatea. Piro a la teràpia, pròvia d'un pic a la nàpia, espia el crític i pilla, però sort que estic, sort com una tàpia. No et cosiria, t'arrencaria tots els botons de la camisa, de puntetes amb habilitat precisa, sense avisa, la premissa de qui avisa, no es traïdo, va a missa, casa meva és casa teva, com la del Sisa. Un cigarro per un porro, sóc un burro fet de ferro, que tira del cadro amb aquest morro, el campeón, un gamberro que posa en fila paraules i la goza, es te lo flipes, i al final de la frase dius que cabrón.
Has perdut la sabata, un tir per la culata, t'aprèta la corbata, se'n va la candidata, sec a la butaca, miro a la butxaca, whisky a la petaca, que estic des de saca. I a tu què t'importa si llegeixo a Hemingway? A mi me la sudà, si et himen mal o et himen guai. Mai quan me la passen a l'espai estic en Orsay, et faig la vaselina i l'eslai passa d'esmai. E-L-P-U-T-U-N-O-T-A, t'ho repeteixo per si no t'ha quedat clar. Diran el que vulguin però tinc preparat un pla, apren a escoltar abans de parlar.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
8 i 9 t'ho tires, són cartes que no lliguen, secs que no canvien, no t'agrada el joc. Veus les notícies, penses, respires, quina injustícia, cerces el teu lloc. 24 lligues desmarcat, això és futbol, penses que en l'estiu t'afitxarà aquell club tan bo, la teva ignorància t'ajuda.
Fins demà!
l'aguanta cap a l'or. 24 lligues desmarcades, això és futbol. Penses que en l'estiu te fitxarà aquell club tan bo. La teva ignorància t'ajuda a sentir-te fort i no canviar. A sentir-te fort i començar.
Fins demà!
A sentir-te fort i no canviar. A sentir-te fort i començar. A sentir-te fort i no canviar.
de sentir-te fort i començar.
i no canviar. De sentir-te fort i començar. De sentir-te fort i no canviar. De sentir-te fort i començar.
Més enllà dels records i dels somnis, el dia es frega els ulls. Més enllà de les fosques i les llunes, esclaten els colors. Els carrers briguem amb la llum del sol. Amb la llum del sol.
Tots els miralls i tots els focs llunyans s'escampa la claror. Ni tu ni jo sabem rompre el silenci ni els tentacles de la nit. Ombres de planta sota el esplendor. Sota el esplendor.
Qualsevol gest, qualsevol forma, i oblidar-se'n després. Tot es suau, tot són instants insòlits, els mots són el reieu. No tots els camins duen al mateix lloc.
Sense dir res, les finestres obertes, no cal que vengui ningú. Imaginau't una llum intensa, sí, tanca'm els ulls. Mai no donem per finit el temps. Per finit el temps.
Més enllà dels records i dels somnis, el dia es freda els ulls. Més enllà de les fosques i les llumes esclaten els colors. Els carrers brillen amb la llum del sol.
Ombres de la part de sota l'estlendor. No tots els camins duen al mateix lloc. Mai no donen per finit el temps. Per finit el temps.
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Un rap com en Xili fins que em mori, un drama cèl·licis de purgatori. De perles, i t'escanyava el cos amb el braç, i el vell patxia ha picat la porta del desert. Les clavo, apostava el rabo, l'exart de rimar-ho amb pressa i sense esborrar-ho. Sabadell Sants escopint els lladres amb guants blancs, em van saber-se guanyador des del principi. Per principis elegants, els ideals més vells sempre troben.
Fins demà!
Fins demà!
Fins que mori!
Un dia de sal i sista purgatori Rap com a txili fins que mori Un dia de sal i sista purgatori Rap com a txili fins que mori Un dia de sal i sista purgatori
Dius veritats de mitja sempre, i jo la contra. Un contra punt real, tio, tu ho has d'admetre. La realitat no té sostre ni àrbitre. Vols veure'ns al rostre? Segueix-nos al rastre. Al tren torno del curro, la gent em mira raro. Jo canto mentre xolos puja en l'altaveu del mòbil dèbil.
Captiu de les meves paranoies Si el dia no em somrio, vaig i li faig pessigolles És plaer, té un atractiu particular Articular una escrita amb el beat de l'auricular Jo m'aplico, rego al jardí i no escric per insomni Tinc un testimoni per cada pel·lícula que explico Ho estic rebentant al Twitter A la butxaca un clíper i una placa Implica quedar-se amb boles com un stripper Jo i la base a soles passant les hores en secret És un fet al repertori, tinc la llengua bífida
una llei pel nectar i l'altre narra historis. També és cert que molts tenen lletres estúpides i volen en estampida les idees lúcides, però són artistes i tenen quòrum. Faig el practicum del rap respectant el bademekum. Ells treuen àlbum i toquen el fòrum. Jo faig quàntums de rimes per un homenatge pòstum.
No necessito res més un glob d'arsènic Escric un altre capítol de pensaments onírics Decorats per un estil lliure líric Porten com a títol rap, és el mètode empíric Sóc cínic, dibuixo la instrufil perranga Simple Darwin, el fort sobre el feble Som l'exemple que desmunta la regla Bon rap casolàtia, traiem màgicos el temple Rap com exili fins que em mori Un dia de cel i sis de purgatori
Fins que mori, un dia de sal i sis de purgatori. Fins que mori, un dia de sal i sis de purgatori.
Només dedica'm el silenci, regala'm un moment de pau per trobar el cau on raula calma, que allà fora regna el caos, ens juguem líriques als dausi. L'atzar revela la primera parrafada, sempre sona més sincera i té tela, que improvisant tot pugui cobrar algun sentit. El kit venia escrit amb el beat, mata el neguit, freak.
Un crit al pit és una frase lapidària, jo sóc un bària. Em deixo caure la tevària, la roca calcària. Em faria feliç en temps de crisi. El tema està en trobar l'oasi, tenim el jasi. Verifiquem les coordenades, bon rap trifàsic. Scooping crema entre calades, són mil matinades de relax. Aferrats, arrelats, barats, armats de versos, agrupats amb packs aquí tancats. Mets el respecte enves la fama i saps que jo em conformo sonant a ràdio tràmala.
Rimes l'emblema, mentre renunciem al drama És com el nostre Nepal, anem del parc com el de Lai Lama Mai diré mai, mama, mai culparé a la musa Li poso falta d'assistència, no té excusa I no, no vegis com, abusa, la vida cansa Jo tinc més certesa que esperances, cric en prosa difusa
Traçant la gel i de venjança, diviso punys, caputxes, perseverança. Sabadell sansa, la punta de la llança, mira. Perquè tot cremi, només cal una guspira, el temps expira. I a l'exili no som precaris, som d'elixir, patx i vasili i adversaris. Rap com exili fins que mori, que resèlicis de purgatori.
Fins demà!
Sant i Careta, Arecio Smith, Santi Serratosa, Marriquitus, Pachi Basili, Rodrigo Laminya, Baullon, Acala Pupila, tota la família,
Fins demà!
Bona nit.
Fumant sense milla a l'Europa de l'est, a l'Itàia i a la illa sense fumar res. Tots endemà i t'has fotent-se una pizza i jo gaudim de la Pérez Proite.
No estava gens que si un dia arribaria fins a Montigome. El que ningú es pensava és que acabarien a Roma via.
Fins demà!
No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigó. Que ningú es pensava és que acabaria anar a Roma via Budapel. No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigó. Que ningú es pensava és que acabaria anar a Roma via.
No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo B, que ningú es pensava que acabaria la roba via a Budapest.
Bona nit.
M'he llençat d'esperar i mirar com t'en vas. M'he llençat dintar
Estimar
Fins demà!
Estirats seran a blanques d'un bon llençó.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Rums sense destí, contra el destí mor, reflexa s'aclaró. S'aprova bateant, s'esbales estirant, s'emmescla s'horitzó. Corren els dauphins, les brisses perigits, llums o l'esquís.
Me fan creure que sóc titeia, riares fins que tiro de seneia, no m'amag si tiro sa pedra, ho neguen, no són gent honesta, cada línia és un teatre que fa peste. Sóc un personatge més dins aquesta merda, actor secundari que fa un canvi sa novel·la. No se me respecta, no xerra ni surt de cap acte, però tenc un impacte que a la llarga fa marca. M'amag de jo, m'atrop a mil racons, sempre en el fons, si tiro de barres vos faig esclot, estic tan
que em fico ardit i me puc, si goi, tu mou, es coi, es pots, va amb dins ses oi, m'enfil per tot, escric el meu nom, es guàrdia, me xupa el nou, polític de sou, me fan renou, millor que et llau, si dir desmantell, em moc es canell, bord fa i ser vell, així que tothom a lloc.
Qui no sobreviu en aquestes terres no mereix viure canvis tangibles, herois que no escriuen llibres, la pasta no molt va fer lliures, ho sabíem, guardaven tiques per si arribaves dia, i servien sense cap mania, secrets ni retrets dies, a nit i es dia, però s'entenien, se tenien, rompien monotonies, creaven sintonies, tot eren promeses d'una nova vida.
La vida em passa pel costat quan estic estirat al llit, envoltat de la soledat de les meves nits.
Nosaltres som els sense rostre, sempre oblidats per la memòria, gastant petits moments de joia, la recerca del que et veu prometre com a glòria. Els anys passen de pressa i jo encara no em conec, no vull resignar-me, acceptar el que ve i limitar la meva existència entre quatre parets. Estic vivint el meu propi cap adent, sé que tot el que em drogui ho pagaré.
i no et parlo de calés, l'objectiu és saber qui ets per fer-se valer. Entren likes i plays, sembla que el temps és valent, el tren davant del mòbil, obedients i qui ets. Nosaltres som els sense rostre, posant la música ben forta, mentre el vent s'emporta la frescor del temps, quan només el drape em reconforta.
Em porto escalfo a dins, quan fa fred a fora, encara que cau el sol als jardins i les flors floreixen vuit. Vull aprofitar les hores, gaudi a la vora de la gent que estimo. La vida és com un xiclet, quan deixes de mossegar per alçapol, viviu de clitxers.
Feu-me un favor, poseu-me en una gàbia si no voleu que us trepitzi. Pillo el micro i encenc els motors. Fàcil fer-se famós amb papis brumotors. Sembla que faci rap entre voltors. Si feu música amb el cap, altres la fem amb el cor. Nit de fum i amargor, demano perdó. Si a vegades em perdo, estic esqueto. Gràndies sencer, sé que el riu arriba al mar, però celebro estar en pau, celebro estar viu. Voleu el fluix? Jo fumar-me un blunt sota un cel blau fluix.
Vaig donar amor, vaig topar contra un mur, i ara sóc un murmurador, sense vergonya ni perdó. Amb les cendres del meu cor cremo el seu murmur d'alimentacions, sense culpa ni pena. No ho feis, però ulls a l'esquena, no ho plays in my city, ciutat princesa. La vida em passa pel costat quan estic estirat al llit, envoltat de la soledat de les meves nits. La vida em passa pel costat quan estic.
Nosaltres som els sense rostre, posant la música ben forta, mentre el vent s'emporta la frescor del temps, quan només el rap em reconforta. Nosaltres som els sense rostre, posant la música ben forta, mentre el vent s'emporta la frescor del temps, quan només el rap em reconforta. Els carrers semblen rius adorments,
Estan vistos per sentència, els teus ulls infinits. Crema la pell i crema l'esperit. Ja ha passat el mes.
Com si no hagués passat res, se'ns emporta l'aire, i els arbres ens miren freds, i els camps som salvatges, com si no hagués passat res.
Les paraules s'ofeguen al pit, durs al cor la promesa d'un buit, i es deixen estimar les pedres del camí, com si sabéssim que no hem
Ja ha passat el perill. Com si no hagués passat res. Se'ns emporta l'aire. I els arbres ens miren freds. I els camps són salvatges. Com si no hagués passat res.
i els arbres ens miren freds i els camps són salvatges com si no hagués passat res.
no fos una altra.
També en trentenes jo treu i feia el paper de sol. No sé, d'enterro també. Tots els senyals de fum eren segons.
Fins demà!
Sólo soñar es de fumar un sabor.
que fas volar coloms. Sols senyals de fuma i d'un segon, com en vaja sempre estarem, el setembre és t'abrir l'estiu.
Fins demà!
i jo no puc tornar. Ja mai podré deixar els plats buits i dins el mar i sent escrit. Estic com sempre amb ulls amics.
I dins d'aquesta habitació encara sent el teu remor. El teu remor. Cegat.
La plaça buida i se'n solo, carrers de fang i de brutor, no he recordat mai res pitjor. I els altres veus remuant que ja no t'adoraré mai més.
I dins d'aquesta habitació encara sent el teu rei.
I et talar es buida, sense ningú que hi espera.
que te la es buida sense ningú que hi espera. Ve un com s'acosta, vaixells amb mala bandera. Ve un com s'acosta, vaixells amb mala bandera. Vergonya i misèria.
hi ha enfocats i pestes si creïns de terra d'aquesta manera vergonya i misèria hi ha enfocats i pestes
Si traïm la terra d'aquella manera, i a Bonsonet jo defensors d'aquella terra, els que no hi ha braços que vulguin donar la guerra. Els que no hi ha braços que vulguin donar la guerra.
Vergonha i miséria i enforcats i pestes, si traïm-se a terra de aquesta manera. Vergonha i miséria i enforcats i pestes,
mostrant les dones, els béns es vistits a terra, mostrant les dones, els béns es vistits a terra, mostrant les dones, els béns es vistits a terra, semblaran de salt, és poc com redisc aquest.
amb gran de salt, es poc com revisc aquella. Vergonia i misèric, n'hi ha enforcats i pèl,
de la terra, d'aquella manera. Vergonya i misèria, n'hi ha enfocats i pestes, si traïs la terra, d'aquella manera.
Bona nit.
Fins demà!
Torno jo, recito, ressuscito amb el rap. Far de disbarats, és escaquimat. Mans de fang contra tancs grans ben armats. El foc és el fi de la fe entre tots els humans. Avui dimarts he de fer-li bona cara al meu cap. Records de l'oca a marxar, no saps si tornarà.
S'ha fumat un, m'ha fet l'ullet i s'han anat volant, m'ha dit que feia tant, no s'esperava el maquinista, lligat d'amants i peus però alliberat per la tinta i el ritme creu la pròpia utopista i vista, vista d'ocell, som formiguetes en la immensitat de l'univers. Vaig dir que no fumaria, que no em drogaria, que no em tatuaria, però així és la vida, tanco els ulls i es fa de dia, estic com un, vull i vull escriure.
Són els deures per poder tornar a ser lliure. Tinc dos personalitats, un egoista, un altruista, es van a juntar i van crear aquest pianista. Metamorfosi, la vida va de bòlit, bullastre amb antibiòtic, colorant perquè no es noti. No sé si saps que vivim de pressa i fem el préssec, davant de tot pronòstic hem d'aconseguir els propòsits.
Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament, rap real, amor adolescent. Endormiscat i boig per menjar mandràgora, filòsof de carrer i és el carrer la nostra àgora. Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament, rap real, amor adolescent. Endormiscat i boig per menjar mandràgora, filòsof de carrer i és el carrer la nostra àgora.
Fins demà!
Si hi ha gent que té de pisos a Pedralbes i altres al càncer. Vida podrida, entrevingudes en ruïnes. Pensa que acabaràs formant per d'elles si no et cuides. Mira'm a la cara i digue'm què n'opines. Sempre queixant-nos de tot, però almenys no tenim la panxa buida. Presoners d'un capitalisme i poc...
La societat de consum està fora de l'òrbita. És una incògnita, saber on acabarem. Però sabem que si lluitem, canviarem part de la història. Essència hipnòtica o psicòtica. Tot i que si no t'hi cap i captivat, acabaràs de veritat. Comença, vèncer, ofèncer, tensa, res, compensa, des, compensa, conversa, sense pressa. La premsa tempta mentre intenta vendre. Fem-te sempre sense ofendre la merda. Em quedo el meu temple entre...
Fins demà!
He tancat de cop claus dins de casa. No m'importa res fumat de blanca. No hi ha ningú, no hi ha ni un ànima. Cordons vermells i pamba blanca. Si el temps passés com un joc,
Si t'himes se besant que c'est jo...
Ocells volats amb la reta blanca. Ens sents el cor amb una flama. Si el temps passés com vol jo. Si el temps sabés el que sé jo. Que fàcil seria, que fàcil seria.
Gràcies.
Yeah, yeah. El món se'n va a la merda per culpa de l'esquerda. Tots separats, paradats, creences, races i sexes. Yeah, yeah, yeah. Circussat, Oka Miles, 2018.
Si el món està separat, jo estic enmig mirant la lluita. Un costat aturat i l'altra meitat a córrer cuita. Uns copien dels altres, cansat de tantes calques. Si no sents el que palpes, què collons parles? Amb el cornet i la ment bruta, no sé on la vida em porta. Avui llegeixo un sutra i demà la monto gorda. Obro la porta a les bones persones que em donen la seva persona. Per sobre de tot, la resta em sobra. Cendre foris, llapis, goma, sempre t'atxo el que no es borra. I no és pas broma, tot i que sembla que vivim davant d'un croma.
Sense forma, tot abstracte, si véns amb normes no hi ha tracte. Aquí mig món arriu de l'altre i entra tanta mandanga, jo entregamma. El rap en català i formen part de l'art de Barna. M'encanta, em fa sentir un infant amb bales. No és per la fam, és per la fam de ser que tinc encara. Estem on falla i no falla, si mig món parla l'altre calla. I això que més de la meitat no diu res més que palla. Veig la canalla dividida avui en dia, uns buscant-se ells mateixos, altres busquen vif davant de la pantalla. Puta vida.
I els de dalt mirant avall com els de baix fan el treball I els de baix mirant avall davant del seu negre mirall És un detall a tenir en compte Si mig mon està en venda i l'altre mig és el que ho compra Però em dono compte que dins meu també hi ha aquest combat Entre l'emoció del cor i la raó del cap Tot és un disbarat, el temps fa disparat Tots ens hem separat, no entenc què ens ha passat Una part és portada, l'altra part és apartada de tot Jo despertant buscant la porta que em porti a bon port Ja no m'importa si t'emportes el troc Trobar-se un mateix és el triomf de la por Però
Tot va d'una banda a l'altra, com un pèndol oscil·lant sempre balançant-se. Busca l'equilibri, és el que més ens cansa. A mig de tanta farsa i tanta esquerda que no es tanca. Però tot va d'una banda a l'altra, com un pèndol oscil·lant sempre balançant-se. Busca l'equilibri, és el que més ens cansa. Quan trobem la pau hipnotitzant-se.
Fins demà!
Es pon la crida a equivocar-te i a sortir-ne amb mal ferit. Ficar la pota, cridant victòria, amacinar-te per dins.
Acumula en el teu clater el gran pes que només crec. Però la por ja no torna més, ja no torna més.
per revelar-te ben a dins tot l'embolic pujar a l'aposta per la derrota a la mercè del teu destí acumulat
Ja no torna més. Ja no torna més.
Sempre t'amagues per no acabar-ne de xerrar Gravitant com un cometa Un cot celeste a punt d'enfonsar Tres mesos de negociació
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Casa de bades, incapaç de por de un destí.
A disputar. A disputar. A disputar. Jo et duré a casa si fa mal temps. Jo t'emperaré si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta. De tot cop. De tot cop.
Jo et duré cas si fa mal temps, jo t'empararé si en cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta de tot cor, de tot cor.
Estic a punt d'anar-me, però abans de partir et diré que tu tens el pensament. No deix de recordar-te, hi ha les teus alens tan jalents, de lluny i de prop de set.
Jo et duré cas si fa mal temps, jo t'empararé si en cas tens por, jo te cuidaré si estàs malalta del teu cor.
I a dalt de l'escenari, quan t'estic concentrat cantant, jo sempre et tinc present. Perquè és tan necessari, com s'aire que respiro necessit. Estar amb tu en tot moment,
Fins demà!
Jo t'empararé si en cas tens por. Jo te cuidaré si estàs malalta de tot cos.
Welcome to Baffalungos World. Disco, Disco Junkie. Disco, Disco Junkie. Disco, Disco Junkie. Disco, Disco Junkie.
Vaig perdre el meu nom qualsevol dia al matí, tripilongui, tripilongui, sí. M'acompanyo a una cançara de 50.000 campanes, allà on vaig, allà on estic. Ei, suït, suït, papalungo-co!
Fins demà!
Bé, des de sui com a pla, estàs après la memòria, tot et sabràs, tens un any als apuntes, escolta, i ara encara no saps el que te passa. No miris més pel racó, ni dins la casa del mestre.
I ara que has aconseguit fluir com més el teu sexe, te'n és un degenerat.
M'agrada més altra part.
Fins demà! Fins demà!
La teva virilitat i el teu món sexista. M'agrada més altres. M'agrada més altres. M'agrada més altres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sento l'aire ple de sol, brilla, brilla, la pell mulla, solta el sol, solta el sol. Sento l'aire ple de sol, brilla, brilla, la pell mulla, solta el sol, solta el sol. Se sent roca de dins, se sent roca de dins, se sent roca de dins, se sent roca de dins, se sent roca de dins, se sent roca de dins,
Fins demà! Fins demà!
Mira per anar a la mà i veure'm el sol sortir. Sona cada son seguir i és que no surta cap ruïdiu. Baby, no sé què ha passat ni per què me sent així. Però se m'atures cor cada vegada que t'ho miro. Quina mala pinta. Quina mala pinta. Quina mala pinta.
Sempre està més de nit cada dia, i pensant que se'm es passaria de tot. Torna a començar, torna a començar. Ho eres posades, finestres baixades, i tu i jo. Torna a començar, torna a començar.
Joquen les unes Contra les roques Anar insistint Anar insistint Mira, poden anar demà I veure'm el sol sortir Sembla que a les uns seguiris Que no surt cap ruïdiu Baby, no sé què ha passat Dic per què em sento així Però som per el cor Cada vegada que ets aquí Quina mala pinta
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins que no volen ni mirar, ni mirar, ni mirar, ni mirar, tota una altra banda, la realitat.
No tens ales preparades per poder volar.
faig que no volen ni mirar, ni mirar, ni mirar, ni mirar, des del macroampte ser realitat.
T'arrectes el cabell per sortir al carrer.
El sol d'aquesta tarda escalfa l'hivern. Ell encara fa el ronso i ha de fer el cafè. D'aquí una estona farà massa fred. Sortiràs a passejar amb els teus tresors.
Un vell amic camina, ja no en sabia res. Ha canviat aquells dies, sol veu tan diferent. Sortiràs a passejar amb els teus tresors.
a passejar amb els teus tresors pels carrers de la ciutat.
Ja noia nores mortes.
Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra. Parlaria a tothom del seu alè constant. Tornaria a parlar amargament de tanta guerra. Parlaria a tothom dels jamecs del mar. Cap on sigui que giro l'ull i per tot on miro. Veig la mateixa colla de porcs potinejant el món i fent destrossa.
Sí, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dóna la gana. Senyors, que meneu tant, si escopiu el cel us caurà la cara, si pixeu contra el vent us mullareu les cames.
Tornaria a parlar atendrament d'aquesta terra. Parlaria a tothom del seu alè constant. Tornaria a parlar amargament de tanta guerra. Parlaria a tothom dels jamells del mar. Ai, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dóna la gana. Són...
Sempre foten la punyeta Estats que ronya, bèsties de guerra Les seves festes són criminals El seu als cossos l'hora ha sonat És la rauxa dels condemnats Ballarem amb energia damunt tota la porqueria Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada Música per aferir-se als peus ballant al seu voltant Sí, han de caure a les muralles Totes, totes, totes Els pitos estan preparats
Fins demà!
¡Bravo! ¡Magnific!
Que tot és més senzill, trauri el borrelló al melic Desfer risa risa el bolic Porte passimònia i Will Dias un llit a la caseta com l'àvia amb la seua poina Estic vivint amb àvia, bufant brumerols Abraçant la ràbia, amb mi predispòs El que trobe no ho porta per suport
Desliga cada cordó tensa el cos. Del botí jovec mentre el foc del sol cau. Em senca cada raig més jove, més tove i més tegue cacaus. Estic en pau, per si em notes babau. Tino tot en compte. Vull collir tot lo que ja no ve de sobte. Oye, pe que ja està maúl i altra volta ho plove. Vaig més lluny en qui s'enfoca en lo que em plonte. No hi ha moral que no me'n fa.
I jo, estius amb amics, falta de brics. Fa calor, però és per el carinyo que ens tenim. Sempre vaig a Pinyó, ara vacances de Chiric. És el torre de Nadal, per els nens petits. Quan tenies cinc ja passejava nasa, som un cabra. Però més bona l'or que cap.
Sempre a dalt d'un arbre, usines i oliveres m'aguantaven per ser magre. Focs artificials a sa platja, d'altre poble, ni siquiera surt el mapa. Nascut a un sofà, criat a sa capital de Mallorca. La seu que es regala d'ous i es tracten a coca. Com tu i espaljat, se pensaven que era una lota. Mai me va agradar sa pilota, és així. A passar vora baixes pintant amb es bolibic. Enamorat dels jazzs, de funky shit.
Rebentar de calor com pan i ser petador. Rebentar, rebentar. Com pan i ser petador. Canvia de lloc amb el sol, escaleretes i banquets on no pega tan fort. Completa el joc de xiquets. Allà on seien per escriure cançons. Records d'agost i molins abandonats a la pols. Coses bones per a l'ànima i cos. Pegar-te mos i que el suc em regaia pel col. Vull plaer perquè la vida és això.
Fins a rebentar de calor, company i setvetador. Venen d'altre poble amb uns boanes, l'home fresc com en les coves. Compartint el mur i el sol on soven cinc sanglats en les ombres. De camuflatge i gombes no venim a pel bronze. Ni tenim manetes al rellotge. Baix d'un xoc per dalt del sostre molestant a les mosques. Monta el trencaclosques a fosques. Orgullós de tot això perquè és nostre. L'únic que no porta és el combo.
Vull rebentar de calor. Rebentar de calor com pan i ser petador. I ha eixit el sol i ha esclatat la llavor. Mantenim el sabor, somnis sense i en sols. Final de primavera fins que siga tardor. Toca rebentar de calor com pan i ser petador.
i esclatada i a bord, mantenim els sabors, amb licència i amb sols, final de primavera fins que siga tardor, reventar-li en calor com pan i ser petador.
Potser és que m'he fet petit, potser és que ell s'ha fet gran. L'arma diu que és tard, el meu viu al mirall. I han entrat cabells, reires i blans. Però aquí estic, mirant un reflex a tres, on potser és que m'he fet gran.
Fugueira que corba l'esquena. Potser no n'hi ha per tant. Un grapat de sempre. Em fa entendre que vull viure. Caigo de lliure. Crema l'última pàgina del llibre. I al final.
Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.