Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hi ha una mediterrània amb el bon dia i bona vida que comença ara el programa matinal d'aquesta casa, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí i que vos acompanyarà
fins a les 11 des de matí, tot d'una vosa explicant quins són els principals arguments que hem preparat per avui. Ara, escoltant, però, en Queralt Laoz, una de les veus més meravelloses de l'actualitat musical d'Espaios Catalans.
Balla aquí, te balla, no te aturis, no. Posa un peu aquí, no te passis de voltes. No me posis cara de desil·lusió. Balla aquí, te balla, escopeo traïdor.
i en estar cansada no t'aturaràs. Balla aquí, t'aballa, no t'aturis, no. Posa un peu aquí, no te passis de voltes. No me posis cara de desil·lusió. Balla aquí, t'aballa, escolta el traïdor.
Si la lluna vol, ballaré amb la via. Aquest ball no, aquest ball no és el sol qui la domina. Ai, sí, ai, no.
Saps les altres guapes m'agraden a mi? De tant que m'agraden m'he quedat fadrit.
que era el Tlaoz i la Copeo Traïdor, amb, evidentment, l'Esmeralda, aquest conjunt musical extraordinari format per tres cantants, una d'Es Principat, una d'Es País Valencià i la Clara Fiol, d'aquí, de Mallorca.
Amb aquest copeu començant el programa Bon dia i bona vida d'aquest divendres 30 de gener de 2026. Un programa que tot d'una vosa repassarà l'actualitat. A continuació podrem escoltar la Francisca Grimalt amb la seva crònica i opinió com es fa cada setmana. A continuació, la Maria de Lluc Muñoz.
També tindrem a partir de les 9 i 20, 9 i mitja, Rebel i Consentida, en Laura Ribes, avui un tema també ben interessant. A les 9.30, Noves Ibres, amb en Joan Vicenç Lilló.
A l'ardeu arriba Naina Amor amb una nova edició de música amb amor. I a l'ardeu i mitja, com sempre, farem aquesta recta final del programa i de la setmana. Bon dia, poesia. Pere Perelló i nom de Déu i...
amb Pep Lledó avui tot dos títoles tot això i moltíssimes coses més aquí a Ona Mediterrània el Bon Dia i Bona Vida un programa que vos acompanyarà fins les 11 des de matí som-hi escoltes Bon Dia i Bona Vida el programa matinal d'Ona Mediterrània
I el bon dia i bona vida dona mediterrània. Avui vos oferirem un repàs a l'actualitat molt breu i a continuació vos oferirem una entrevista que és de molta actualitat perquè...
en Pere Janer avui publica un nou disc i per tant parlarem amb ell, o comença a publicar un nou disc, avui publica la primera cançó. Parlarem amb ell i l'escoltarem, evidentment. Això serà tot d'una...
Simplement explicar-vos que des de Diari de Balears mos informen encara de diversos casos de discriminació lingüística, que experts juristes debatran a Palma sobre la protecció dels drets lingüístics, justament. També tarifes inflades i regularitats en la licitació dels serveis de temporada de les platges de Palma
i també mos feim ressò que unides poden acusar l'Ajuntament de Palma de seguir la política racista i aprofòrica del viol a Badalona. També podeu trobar a Diari de Balears els articles d'opinió destacats i Àngel Tarrón, protagonista de gener del cicle Poetes essencials a la biblioteca a Can Sales,
i també justament d'en Àngel Tarrón, vos convidam a llegir la seva darrera aportació, Diari de Balears, en el seu Palma Suites. Tot això en l'actualitat i ara, això que abordem, una entrevista de plena actualitat, mos connectam tot d'una.
Bona vida i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Avui és divendres, 13 de febrer de 2026, el Dia Mundial de la Ràdio. Molts anys, tota la gent que fa possible aquest projecte radiofònic, Ona Mediterrània. Avui vos oferirem un repàs a l'actualitat. A continuació, escoltarem la col·laboració com es fa cada divendres,
amb Francisca Grimald, repassarem titulars i actualitat, tindrem diverses connexions i entrevistes, parlarem justament d'aquesta notícia.
que avançava ahir última hora i que diu que no se farà finalment espolvorir que s'havia de fer aquest magatzem de missils a Sant Joan. Ho parlarem amb veïnats d'allà. També atendrem la nostra secció Noves i Parès amb en Joan Lillo, Música amb Amor, en Nain Amor, i tancarem el programa ahir setmana
amb el Bon Dia Poesia, avui amb en Pep Lledó. Tot això i tota l'actualitat d'ara fins les 11, aquí el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, el programa que avui, 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, vos convida a celebrar que Ona Mediterrània
és part ja de la història de Mallorca.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I avui, 13 de febrer, a Diari de Balears, el títol en què comença la portada és «Ex treballadora de Pocates. Em vaig sentir discriminada per la meva edat, perfil i gènere». També des de Diari de Balears destaquen aquesta notícia que ara vos comentàvem. L'exèrcit espanyol de l'Aire diu que el magatzem de míssils projectat a Son Sant Joan no es farà.
També Vicenç Vidal celebra la rectificació del Ministeri de Defensa, però no se'n fia i demana més informació. Podem, Mallorca és una terra de pau i antimilitarista. El polvorí mai ha comptat en legitimitat social.
i una convocatòria per aquest diumenge. La Belanguera tornarà a sonar al Gran Hotel de Palma, exactament 100 anys després que Joan Alcover, l'estrenar espanyol, fan pintades contra alemanys a Santenyí.
I la llibreria Quart Crescent continuarà fidel al seu esperit fundacional defensar els llibres i el català com a instruments de transformació. És el que es va dir ahir en la celebració de l'aniversari i en el mateix temps l'anunci d'aquesta aliança en llibreries independents de Bacus i la...
La cooperativa La 22. Més qüestions també relacionades amb els darrers casos d'agressió per raó de llengua que ha destapat el diari de Balears. Pocates no desmenteix els fets i llança un missatge genèric de no discriminació a ningú.
Mentrestant, el sindicat del cartó entrega els premis del primer concurs d'idees per transformar un residu en material de futur. La Fundació Gabriel Alomà reivindica l'economia social com a eina per generar cohesió i oportunitats. Júlia Colom presenta nou disc a Manacó el 7 de març. El pla del Consell dona suport a la proposta de més per a Mallorca per impulsar el català
el món digital i on anem a València també perquè allà també marginen la nostra llengua. Els cinemes Lielmo de València col·leccionen una professora perquè se'ls adreci en castellà i un centenar d'alumnes es queden sense pel·lícula, sense poder veure una pel·lícula, simplement perquè la notificació que s'havia fet era en català.
Una qüestió polèmica i dedica a Diari de Balears tres peces, i és que les oposicions per als docents se celebraran els dies 9 i 10 de maig, amb el rebuig de tots els sindicats. L'Estell es planta davant la deriva autoritària de la Conselleria d'Educació en les oposicions. I UopEnsenyament diu que l'absolutisme del conseller...
s'imposa aquests són els principals arguments informatius que mos aporta mos ofereix ara mateix diari de Balears en portada on anem a la portada de Vila Web allà hi trobam la primera peça el tall de la RN20 fins al maig s'exetja greument l'equilibri econòmic d'Andorra i l'Alta Cerdanya
També el Parlament demana, en aquest cas el Parlament de Catalunya, demana per segona vegada la dimissió de Paneque pel caos ferroviari. S'ha mort una dona a qui li va caure part del sostre al damunt per les ventades. Això és a Barcelona.
i treva del temporal de vent abans d'un cap de setmana de ràfegues fortes. Més de 18.500 llards nord-catalanes encara sense llum després de la tempesta Nils i fa sol i no es mou ni una fulla. Malestar al Girones i l'Empordà per l'alerta generalitzada per vent i restriccions. I clar, també vos recomanam...
s'entrevista l'escriptor Julià de Joder. La pròxima novel·la Qui es morirà serà Julià de Joder, l'anuncia, i és que acaba de publicar la seva cinquena novel·la sobre el seu alter ego, en Gabriel Caballero, titulada Les nits en blanc.
Tot això ho trobeu a Vilaweb, que evidentment vos ofereix moltíssimes noticis més. També tenim la secció d'opinió de Diari de Balears, on hi podeu trobar la carta a la directora del Banc de Sang que ha fet Francisca Grimald. Ara escoltarem la seva col·laboració en uns minuts.
En Joan Vicenç Lillo, del Naixement a la Consciència, també en Lillo el tindrem a partir del 9 i mitja, 9 i 35. Lila Tomàs, manca un mes pel 8 de març. Rafel Borràs, contenció turística, relat trencat.
I és d'en Joan Lledonet, ni més competències ni un pessic de sobirania és l'article, el títol de l'article que fa en Joan Lledonet.
Tots aquests arguments informatius i també d'opinió els teniu a Diari de Balears, de Balears.cat. Ja ho sabeu, la recomanació que vos feim sempre per mantenir-vos informats, entreu diàriament a Diari de Balears. És el moment d'escoltar ja algunes de les col·laboracions que tenim per avui.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1354.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra qüestina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Fins demà!
Les illes són ramades de sivines i de somnis de llavines engronsades per la mar. Qui us reveurà?
Les aubes batiant l'alta muntanya i omplint la terra plana de remors i mitges llums. De la llar de fum, de pau per fum. I a la blau, sense fites. I a la blanys, per apel·lar.
i els pàmpols que esgoten la cançó de la blada. Les illes coronades com nòvies de mil boires i falsies i de flors blanques i grins,
Els homes entrecabant l'esperança i portant tant separant-se la somada de la sort. I a bé coll la mort i a la sol i a la blau sense fites i a la blanys per avalar.
I els pa'n pols que es vol.
Bon dia a totes i a tots els oients d'Ona Mediterrània. Sincerament, avui no hi ha espai pel bon humor. L'actualitat ens obliga a parlar de la gravetat que requereix la vulneració sistemàtica de drets fonamentals. Només som a 13 de febrer,
I Mallorca ja ha viscut una acumulació d'incidents de discriminació lingüística que no es poden analitzar com a fets aïllats.
sinó com a resultat d'un clima d'impunitat institucionalitzat. Fonamentat, sobretot, en un altre cop simbòlic i polític, de proporcions històriques, per primera vegada en 34 anys, el bolletí oficial del Parlament de les Illes Balears s'ha publicat exclusivament en castellà.
Des de l'any 1992 s'havia mantingut el consens que la veu de la nostra màxima institució s'havia d'expressar en la llengua propi. Però l'actual presidència ha decidit trencar aquest consens, igual que un dia va decidir trencar una fotografia.
No és un simple canvi administratiu. És la institucionalització de la invisibilitat del català. La ratificació del seu odi profund a la terra i als ciutadans a qui va jurar representar el dia que va jurar respectar l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
De llavors en Sa ens ha mostrat quin valor té per un catòlic com ell un jurament.
Tota aquesta tensió s'ha tragediat a l'esfera privada, el darrer incident a una cafeteria a la Vileta. Una clienta va ser encrepada i vetçada per demanar la seva consumició en català. El que va començar com una tensió deficient va derivar en un atac verbal directe contra la seva persona i la seva llengua.
Aquest incident et significa un retrocés de dècades en la convivència social. Quan es transmet el missatge que el català és una llengua de segona, s'està donant permís a qualsevol persona per agredir verbalment qui decideix exercir el seu dret a parlar la seva llengua a cas seva.
Aquesta setmana també hem tengut l'humiliació pública patida per una dona d'edat avançada i el seu fill en una gran superfície de palma. En aquest cas, la discriminació es multiplica per la vulnerabilitat de la víctima. Negar atenció a una persona gran perquè no domina o no vol utilitzar el castellà, a més d'una il·legalitat.
És una falta total d'ètica i de respecte cap a qui ha servat aquesta terra perquè avui aquest nou vingut hi pugui viure. La setmana passada, una metgesa d'un centre de salut va negar atenció psicològica a una pacient. Però aquí han de parlar de tots.
D'aquí va decidir que els sanitaris no necessitaven saber català per exercir la seva feina aquí. Però també d'aquí, sent psicòleg, va acceptar una feina sabent que no podria entendre una gran part dels seus pacients quan acudissin a la consulta.
Estem parlant de psicologia, d'espressar sentiments, patiments, sensacions i de cercar ajuda. Com poden fer tot això en una llengua que no és la nostra? I quin tipus de qualitat humana tenia la psicòloga que va acceptar aquest lloc de feina?
O on ha arribat el sentit d'humanitat dels polítics que prenen decisions que afecten a la salut dels ciutadans, des de la telaia de les ideologies, la prepotència i el supremacisme?
I el més trist de tot és que aquest tracte colonial ens l'imposen uns polítics colonitzats i submisos a la colònia. Són tan miserables que maten el germà per un robo que els tiraran els amos. I continuant, l'obra cultural Balear denunciava aquest 7 de febrer
que aquest trencament del consens lingüístic i l'eliminació del requisit del català l'administració i el foment de la segregació escolar són el brau on es cou tot el que està passant. És un governetxo sumís al supremacisme el que fomenta aquestes actituds dels colonitzadors espanyolistes.
Si el funcionari, el metge o el dependent veuen que les màximes institucions de les illes menys tenen la llengua, se senten legitimats per fer el mateix. La simplificació administrativa s'ha convertit en una simplificació de drets. Ens estan dient que per ser atesos i entesos, per ser escoltats, han de renunciar a la nostra identitat.
El cas del bany de sang i teixits és especialment punyent per mi, com ja ho vaig fer evident el de Balears dilluns passat. Es venia a violentar que nostre.
La donant implica un compromís per part del donant. Saber que si se té hora per anar a donar i et pega mal de cap, no prendràs medicament. Si tens febre, telefonar per avisar. Si has d'anar al dentista, demanar hora per dia després de haver donat. Els donants també agafen el grip, un virus de panxa, ens operen d'apendicitis.
Tot això fa que sempre hi hagi tot un grapat que ha d'estar una temporada més o menys llarga sense donar. Per tant, baixen les reserves. Per això, des del banc van cridant altres per si poden anar a suplir. I ves a saber si el senyor que no va donar divendres passat l'havien cridat perquè les reserves del seu grup estaven en vermell.
Vos deman que recordeu que sense les inaptituds d'uns polítics que varen llevar l'obligatorietat del català a la sanitat, no hi hauria hagut un metge que no entenia el català fent feina al bany de sang. Això no ens imagi el metge supremacista del que va fer.
Però qui ha de fer l'acte de contricció són tot un seguit de governs ineptes que han tingut els darrers 14 anys, que han prioritzat la cadira que han ocupat i el sou per damunt de l'ètica que hauria de regir el seu comportament a nivell públic. Tots ells han tingut una màxima. Quedar bé amb els de Madrid.
Se servils en qui ens explota i ens espolia. I s'han oblidat de qui érem i som els seus conciutadans. Qui els ha votat? Han venut la nostra seguretat per la seva figurera. La seva ambició, que Madrid mai els deixarà assolir, sempre seran nadius d'una colònia. Mai estaran a l'alçada dels amos de la metròpolis.
Si el mateix Parlament, la casa on reside i la sobirania del poble mallorquí, ens gira l'esquena i ens nega els nostres drets, com podem esperar que els respectin el carrer? La defensa de la llengua catalana mallorca no és un caprici folclòric ni una batalla política partidista. És una lluita per a drets humans. El dret a l'autoexpressió és bàsic.
Quan es prohibeix o es penalitza l'ús de la llengua pròpia, s'està atacant la llibertat individual i col·lectiva. Hem de respondre des de la fermesa, com a ciutadans, denunciant cada cas, per patir que sembli el que ha passat aquest començament de febrer al centre de salut, al bany de sang, a Mediamarc o a Savioleta, ens marca el camí.
O ens plantem ara, o la Mallorca que coneixem deixarà de ser que nostre, no per excés de turistes, sinó per falta de veu. Necessitant polítiques integradores, respetuoses i una administració que protegeixi les víctimes de la catalonofòbia, en lloc de protegir els agressors amb el seu silenci. Amics i amigues,
Això pinta negre. Això gira malament mallorquins, com dirien Guillem de Fat. Així tot, passeu un bon cap de setmana i parlem, parleu sempre català. Parleu i no calleu mai. Adeu, amics.
Les illes són ramades de sivines i de somnis de llavines engronsades per la mar. Qui us reveurà?
les aubes batiant l'alta muntanya i omplint la terra plana de remors i mitges llums de la llar de fum de pau per fum i a la blau sense fites i a la blanys farà balanç
Les zones de la mar i a les pàmpols que es foten la cançó de la blada. Les illes coronades com d'òvies de mil boires i falsies i de flors blanques i grins
Els homes entrecabant l'esperança i portant tant separant-se la somada de la sort. I a bé coll la mort i a la sol i a la blau senyora.
I els pàmpols que es col·loven
Una cançó que no necessita presentació, ni ingredients estranys. Pa amb oli i sal de Blaumut. És una oda allò que sempre funciona, senzill, bo i sense complicacions. Aquí no hi ha superaliments ni receptes modernes, només pa, oli i sal. I ja estava així.
Blaumut agafa aquest clàssic de tota la vida i el converteix en una cançó que fa somriure, que sona a casa i que et recorda que moltes vegades cercam massa lluny el que tenim just davant. Musicalment és lleugera, agradable i entra tan bé com el primer mos. És una cançó per escoltar sense presses, per deixar el mòbil a un costat i recordar que no tot ha de ser extraordinari per saber. A vegades en menys ja en tenim prou. Així que posem Blaumut i bon profit!
Contrata la alarma de seguridad.
Un dos.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme lamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peu.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més.
Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps.
Lamentant un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les potxaques a les mans caminarem els passos d'altres preus. Esmorzarem pa amb oli i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixa endavant de la ciutat la tarda enllarga i potser més.
Pam Bolisal, la salutació que mos fa cada dia Maria Nadal avui, Pam Bolisal de Blau Munt. També agraïm la col·laboració que mos fa cada divendres. Francisca Grimald sempre mos fa
ara vos oferim la presentació d'un estudi que ha fet l'associació ReZero és un estudi titulat Rewind sobre la reutilització de botelles de vidre i altres elements
A continuació, connectarem amb en Joan Manet López Nadal, veurem a quin punt del món se troba i si mos pot fer una mica d'anàlisi de l'actualitat.
de l'actualitat internacional. També mirarem de parlar-vos d'aquesta notícia que s'ha produït ahir i és que sembla que el govern espanyol i l'exèrcit espanyol han ratificat i finalment no posaran espolvorí. Són Sant Joan. Ja sabeu que també, com ha dit en...
Vicenç Vidal, diputat de més per Mallorca que Madrid, cal ser prudents i veurem per on ja s'engany. I, d'altra banda, també a partir de les 9 i mitja aproximadament atendrem noves i per es van Joan Vicenç Lillo,
A les 10, música amb amor. I a les 10 i mitja tindrem... Bon dia, poesia, amb en Pep Lledó.
Doncs bé, a continuació presentarem els resultats dels estudis que hem realitzat en aquesta última fase, principalment l'estudi de mercat del vi local Canal Horeca i diversos estudis a nivell logístic de planta de rentat i anàlisi econòmica.
I partim del repte actual, en què tenim un model en el sector del vi que genera residus, emissions i costos innecessaris. A Balears es produeixen i consumeixen 5,6 milions de botelles a l'any d'un sol ús que s'importen de la península i després s'exporten com a residu, un cop s'han fet servir,
Aquests costos de la insularitat en transport, en energia, en dependència exterior, fan augmentar el preu pels productors i també l'impacte ambiental. I de fet és que partim d'un model que és lineal. Es produeix, es consumeix, es recicla i es rebutja sense aprofitar el potencial circular del vi.
que ja existeix a altres països, és a dir, altres països sí que estan aprofitant aquest potencial circular del vi, rentant aquestes ampolles i tornar-les a posar en circulació moltes vegades. És el que dèiem en el vídeo, reutilitzar és millor que reciclar, és prioritari.
I també partim d'un teixit productiu, Balears, en què són petites i mitjanes empreses que si volen transicionar cap a un model circular en què es retorni aquesta ampolla en comptes de trencar-la, diguéssim, no poden assumir aquesta logística a nivell individual. Per tant, tenim un repte que és reduir residus, reduir emissions, reduir costos, dependències, reforçant la cadena local del vi.
i l'oportunitat, que és el que plantegem en el procés de Rewind, és reduir la dependència exterior i els costos econòmics i ambientals, com creant un circuit insular compartit que permeti reutilitzar botelles de vi amb garanties sanitàries de traçabilitat, amb un model logístic híbrid que sigui còmode, posant en marxa una planta per als cellers,
una planta de rentat local que sigui eficient, que sigui escalable, que als cellers això els permetria estalviar costos, també aportaria valor al vi local, reduint emissions, i donaria resposta a la normativa europea i balears en prevenció de residus. Al final, el projecte és una oportunitat per transicionar cap a un model de producció local, d'economia circular i de turisme més sostenible.
En el projecte també hem analitzat què està passant al món, quines iniciatives han desplegat sistemes de reutilització de botelles de vi, i la veritat és que n'hi ha moltes. I al final mostren que és una pràctica tècnicament
i econòmicament viable, tècnicament possible i econòmicament viable, sobretot en aquelles regions on l'administració pública ha impulsat la creació d'aquests sistemes. Hi ha característiques diferents, però sí que n'hi ha una que és molt comuna, que és l'ús de botelles estàndard.
I un ecosistema de reutilització de botelles de vi, evidentment, és viable al territori balear, on té unes característiques que el fan molt propici, començant per la producció i consum local. Al final, la majoria del vi que es produeix a les illes balears es consumeix al propi mercat balear, quasi al 80%, en distàncies molt curtes entre els punts de producció i els punts de consum,
amb suport institucional i del sector, tant per part del sector productiu, a través de les DOs, etcètera, de les IGPs, i també a través de les administracions públiques, en el foment del consum de productes locals com amb els plans de circularitat. I en un context territorial i econòmic on el sector turístic és tan i tan important, doncs aquest projecte podria ajudar a transicionar cap a un turisme més sostenible.
L'estudi de mercat que hem fet amb les dades més recents del 2024 aporta aquesta xifra que aproximadament es produeixen i consumeixen a les illes 5,6 milions de botelles de 75 centilitres de vi i la meitat es distribueixen en el canal Horeca, és a dir, els establiments d'hotels de restauració.
El canal, aquest Oreca, al final és prioritari perquè, clar, aquí concentra el 50% del consum d'aquestes botelles. És un canal que ja està familiaritzat amb el retorn de les botelles de cervesa, de refrescos, d'aigües. I a nivell territorial, Mallorca és on concentra la major producció de vi local, el 90%, però la visió de Rewine és un projecte a nivell de totes les illes balears.
I dono pas a la Martina Fiol, que explicarà una mica què és el que hem fet també a nivell d'entrevistes com a coordinadora del projecte Rewine. Gràcies, Marta. Sí, he comentat que la situació d'aquest 2025 ha anat especialment adreçada a fer feina en el seu sector en buscant a l'Oreca.
I ens hem entrevistat amb més de 50 representants d'hotels i restaurants de Selles Balears que ens han compartit la seva realitat, necessitat i percepció del projecte. I totes aquestes dades ens hem permès tenir una imatge molt completa de què ha opinat el sector i també saber sobretot quins són els requeriments per tal que el projecte s'adapti a la realitat del nostre territori.
I bé, dos d'esdeveniments clau que hem celebrat aquest any han estat per una banda la jornada de reutilització d'envasos en el canal Horeca on van comptar amb la participació de representants d'iniciatives europees de reutilització d'envasos que van compartir la seva experiència i coneixement amb els diferents sectors balears implicats en el projecte Rewind
I, per altra banda, i més recentment, hem celebrat una sessió de contrast del model Rewind a les Balears on van compartir per primera vegada els resultats dels estudis que han fet en guany i que avui compartim amb vosaltres. I van comptar amb la participació de gent clau del sector, sobretot Horeca i Viti de Nicola.
Perfecte. A continuació, Christophe Hafner, co-redactor de l'estudi econòmic o tècnic, també ens explicarà la proposta de model que fem amb les característiques del territori. Moltes gràcies, Marta.
Yo vengo del sector de refrescos, por lo tanto hemos trabajado con retornable, no retornable, con distribuidoras grandes, distribuidoras pequeñas, autodistribución incluso. La premisa del estudio logístico era sobre todo crear un sistema en el cual todos los actores tienen que hacer un mínimo cambio en su forma de hacer.
Los primeros dos modelos explico ahora y después el modelo C que sería como un híbrido, el híbrido Revine. El actual sistema, el modelo A, es lineal y plurirelacional. Es decir, las bodegas compran multitudes de diferentes modelos de botellas, aquí también hay que mencionar tan diferentes no son, son botellas de vino, por lo tanto hay una estandarización ya intrínseca, lo llenan, lo pasan a un
o varios distribuidores. Los distribuidores llevan a Horeca y a partir de Horeca se convierte en residuo y este residuo se vuelve a exportar a la península o a otros sitios. El modelo B es el clásico de cerveza refrescos. Es un sistema cerrado que tiene dos particularidades. Tiene una botella única estandarizada y tiene un único distribuidor.
Y normalmente es una región. Es un sistema en el cual el productor llena las botellas, las mete en cajas retornables, lo vende al distribuidor, le cobra el depósito, el distribuidor lo pasa a Horeca, le cobra el producto, cobra el depósito y al final...
la vía inversa. Hay que traspasar otra vez las cajas vacías, las botellas vacías sucias y hay que devolver todos los depósitos en todos los pasos. Por lo tanto nosotros con el modelo C lo que pretendemos en alguna forma es intervenir el mínimo. Tiene dos circuitos
diferenciados, ¿vale? Sería el primer circuito empezaría entregando las botellas a las bodegas, vienen paletizados, vienen como siempre, quiere decir, la bodega puede trabajar como siempre, llena las botellas, los mete en caja de cartón, lo lleva al distribuidor y aquí se termina este primer ciclo que es una distribución simple como siempre.
Aquí después empieza la logística inversa. La logística inversa introduce un nuevo elemento que es la caja retornable. Lleva a Horeca la caja retornable y Horeca le da una caja llena de botellas sucias. Y esto va a la planta y vuelve a empezar el tema. El clearance, la devolución del depósito aquí solamente se hace una vez, entre el pool system y el sector Horeca. Significa que los otros actores aquí no tienen que entrar.
Pues las ventajas de este sistema, pues primero necesitamos una botella estándar, es un tema para que puede funcionar ese sistema, pero también con la botella estándar llegamos a una economía de escala, significa que es diferente comprar 10.000 botellas o comprar 600.000 botellas, por lo tanto evidentemente aquí va a haber un ahorro de costes.
Como ya decimos, el depósito, el distribuidor ya no tiene nada que ver con ese tema, no necesita absolutamente nada más, no necesita cambiar su forma de hacer, no necesita más almacén para cajas vacías o botellas sucias, no necesita furgonetas más grandes, simplemente puede ir funcionando igual.
Y la logística inversa tampoco no se va a inventar nuevo, sino se utilizaría ya una empresa que está acostumbrada a trabajar con retomable. Por lo tanto, tampoco no es una infraestructura que hay que inventar. Temas que se introducen aquí, solamente también en forma visual, pues las botellas paletizadas, que es importante para las bodegas, las cajas de cartón, es importante para los distribuidores que están acostumbrados a trabajar en SIFT,
el único nuevo que se introduce es una caja retornable, y esta caja retornable solamente meterlo en el último tramo también es una ventaja que no necesitamos tantas cajas. Eso también es un ahorro de dinero. Para repetirlo así, voy a decir que las bodegas siguen trabajando como siempre, los distribuidores siguen trabajando como siempre,
Orica tiene que hacer un pequeño ajuste en formación para que detectan cuáles son las botellas, para que no haya equivocaciones. Y la logística inversa, pues al final, si es una empresa que está acostumbrada a trabajar con un retornable, la botella de vino es un retornable más. Realmente no hay ningún problema en ello.
En cambio, el pool system y la planta de lavado, pues sí ofrece una oportunidad de reducir residuos, reducir costes y reducir dependencias del precio de las botellas. Porque hace dos años, por ejemplo, el precio se disparó y si cada vez compras nuevas botellas, pues al final dependes del exterior también.
Un tema evidentemente que se necesita es una infraestructura, que es la planta de lavado. Nosotros hemos hecho un análisis de una planta de tres mil botellas por hora, hemos analizado sobre todo maquinaria semi nueva y de segunda mano, entonces se necesitaría una inversión media.
El tema es que se empezaría con 700.000 botellas y un uso de la planta de lavado de forma intensiva por épocas, por fechas. Pero se puede escalar hasta 6 millones de botellas. El ahorro de 700.000 botellas serían 350 toneladas, pero si escalamos a 6 millones de botellas ya son 2.700 toneladas que no se convierten en residuos. Yo sé que no hay que no hacer nada.
Como veis aquí, también como explicación, aquí es el proceso, como veis, cuando alguien piensa en una planta de lavado, piensa sobre todo en la lavadora, pero al final hay todo un sistema que hay que montar para que funcione y que también hay una garantía que las botellas salgan limpias y también están certificados. ¿Vale?
Y aquí al final es un poco el hit de la cuestión, yo sé que al final nadie de los actores estaría dispuesto a pagar un sobrecoste o demasiado para un sistema así, yo sé que es un sistema que al final tiene que ser rentable. Como veis arriba hay un rango de botellas nuevas que van entre 0 y 35, arriba siendo pesetas, ¿no?
y el que se llama gama baja, hasta 1,50 euros, gama alta. El coste, en cambio, la forquilla de coste, incluyendo el lavado, la logística y la gestión de la trazabilidad, se mueve entre 0,23 y 0,37 céntimos. Por lo tanto, vemos que existe un potencial de reducción de costes o, como mínimo, no producir sobrecostes. Resumiendo, al final tenemos
He diseñado un sistema logística que no necesita muchos grandes cambios en todos los actores, una planta de lavado que es una inversión media, no es una inversión millonaria, y al final una oportunidad para realmente reducir los residuos, costes y dependencia.
I com dèiem, el projecte Rewain és un projecte estratègic per les Illes Balears, on el sector del vi, que ja és motor de territori, amb qualitat, identitat i paisatge, el projecte Rewain el reforça. Les administracions poden convertir les Balears en un referent mediterrani de circularitat i de prevenció de residus i de turisme sostenible.
les distribuïdores i els establiments turístics són actors claus, com ha comentat en Christophe, per activar aquesta logística inversa, còmoda, i els cellers poden reduir costos, guanyar estabilitat en la cadena de subministrament, com dèiem, a vegades els preus són molt volàtils o hi ha problemes i directament, especialment en post-pandèmia, la crisi d'Ucraïna, hi havia models d'ampolles que no estaven disponibles al mercat.
i també comunicar un compromís ambiental real. Pels cellers també el tema de la petjada de carboni és important i l'estratègia de canviar d'ampolla d'un sol ús a ampolla reutilitzable és de les més eficients per estalviar emissions de CO2. I al final el projecte Rewind és una oportunitat de col·laboració insular, un projecte compartit per tota la cadena de valor,
on pot ser el primer territori on cada ampolla compti i mostri que la circularitat no és un ideal, sinó una pràctica possible i rendible a nivell econòmic, també. I passo la paraula a Roser Badia, directora territorial de Mallorca.
Bé, ara, si voleu, el que també podem fer és aprofitar per canviar una mica la ubicació de la taula. Ara, com que no hi cabíem tots i volíem també fer aquestes dues parts, agraïm la Martina i en Cristof que sedeixin els espais. I podeu pujar, si voleu, Mireia, Jaume i Pere Joan, també aquí a la taula. I acabem de col·locar-nos i comentem.
Una, una, ja està, una.
Gràcies, Marta. Ara volíem fer aquest segon pas, anar a concretar una mica, quan parlem de projecte estratègic, ens imaginem, realment hem comprovat que és un projecte estratègic a nivell productiu, perquè permet d'alguna manera...
que el sector del celler, del sector que està vinculat estretament al sector primari, a la producció local, tingui aquest valor afegit en el seu producte, un producte que serà amb un component únic al mercat de sostenibilitat, de reutilització, que també li donarà un valor afegit i un component de competitivitat.
Després una oportunitat pel sector econòmic perquè al final permet desenvolupar tot aquest teixit de l'economia de la reutilització i posar en valor també tota aquesta diversificació i aquest model econòmic més sostenible amb la participació dels actors productius però també dels actors vinculats al consum.
I especialment des del sector turístic li veiem també el potencial d'aportar aquest motor de transformació en el territori, perquè al final, com tots sabem, les Bel-Aliars són un motor turístic i per tant aquest motor es pot orientar precisament cap a aquesta transformació.
aquesta oportunitat. I per això ara hem convidat en aquesta taula a representants del sector turístic, sector econòmic, sector productiu, perquè des del seu punt de vista ens pugueu posar, diríem, en context de quines oportunitats representa això. Per nosaltres aquest projecte hem aconseguit, en aquest període de temps que fa que hem començat a caminar, hem aconseguit molt suport. Són més de 55 les empreses que donen suport, avui en dia empreses, entitats, agrupacions,
que donen suport a aquest projecte i que estan vinculades a aquesta xarxa d'actors que han de fer possible aquesta economia de la reutilització. I aquí hem volgut posar una petita mostra representativa d'aquestes empreses aquí a la taula perquè puguin aportar
diríem, el seu punt de vista. Llavors, ara, sense més preàmbuls, passem la paraula a Pere Joan Planes, director de l'AETIP, que a més ha contribuït especialment en aquesta fase del projecte per poder fer aquesta minestra d'oportunitats pel sector E, que poder posar aquestes xifres que feien falta per tenir aquesta informació. I volíem, doncs, agrair-vos el vostre suport i donar-vos la paraula perquè poguéssiu també fer la vostra aportació. Moltes gràcies.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida de l'Ona Mediterrània, ja sabeu que, es dimecres a darrera hora, connectam amb en Joan Manuel López Nadal per fer un repàs de l'actualitat internacional. Aquestes setmanes, en Joan Manuel, és pel món, volta pel món.
i no dimecres no se va poder esdevenir, però l'hem trobat, l'hem trobat avui divendres, l'hem trobat, no sé a on és, ara me lo oirà ell, a Bangkok m'ho diu. Joan Manuel Lopena, molt bon dia.
Bon dia, Tomeu, bon dia, bon de cap vespre de Bangkok. Per a vosaltres són les 9 i 6 minuts i per a nosaltres són les 3 i 6 minuts. Ja has dinat, idò.
Ja he dinat, ara fa un moment que he acabat de dinar. I per lo de dimecres, explicar-vos que si no ho vaig poder ser, perquè aquell dia van tenir amb uns amics tailandesos una visita molt interessant a un monestir, a un monasteri budista, a l'Hoburi, a dues hores de Bangkok, i clar, això va ocupar tot el dia, però us asseguro que va valer la pena.
Ho crec. Joan Manuel, avui el que pretén fer és bàsicament demanar-te l'experiència, aquesta cosa més viscuda, més personal, sobre la situació geopolítica, però sobretot vista des del sud-est asiàtic que tu has voltat totes aquestes setmanes.
Ara, justament, demà prendré el volt de tornada cap a Mallorca, em vaig a la Viena i arribaré a Mallorca migdia de diumenge i he passat gairebé un mes i mig bàsicament a tres països, a Tailàndia, a Laos i a Vietnà. He passat dues setmanes i mig a Tailàndia i altres a Laos i una setmana a Vietnà.
Aleshores, a part que és una part del món que jo, per la meva carrera, per la meva experiència personal, conec i tinc molt, tinc molt amics, és una terra que me resulta familiar. Pot ser Tailàndia i Laos, sobretot. El Vietnam feia més temps que no hi tornava.
Sí, en dues paraules.
Vietnam és un país que en aquest moment està conegut un desenvolupament econòmic bastant impressionant. El creixement econòmic és un dels majors d'Àsia i aleshores anar avui a ciutats com Ho Chi Minh City, que era Saigon, o Hanoi, després d'haver anat fa 15 o 20 anys, veus que francament les coses han canviat molt des del punt de vista del desenvolupament econòmic.
El sistema polític que continua sent es mateix, és a dir, hi ha un règim dominat pel partit comunista, tot el que això suposa, però des del punt de vista econòmic...
una gran, que diguem, liberalisme o apertura econòmica de producció i de mercat i financeres, que ha donat lloc a un nivell de desenvolupament que és un, en aquest moment, un dels més destacats dins el conjunt d'Àsia, no? I pel que passa a Tailàndia, el més interessant que té per cortar vosaltres
és que, com ja vos vaig comentar en el darrer programa, diumenge passat van tenir eleccions generals. I va haver una sorpresa perquè les enquestes donaven favorits en el partit més que diguem de tipus progressista i de canvi democràtic,
I tot i que no van tenir un mal resultat, van quedar segons, perquè els que van guanyar van ser els conservadors, més prou establishment. Aleshores, en aquest moment, el primer ministre que hi havia, Anotin Xanviracun, que tot sembla indicar que no tindrà massa problemes,
Tot i que no té majoria absoluta, però per trobar aliats suficients per tornar a tenir un govern més aviat conservador. I segons els analistes, els motius, a part de l'estabilitat econòmica, d'un costat, però també ha tingut molt de veure...
nacionalista. Perquè, com sabeu, Tailàndia va tenir dos episodis, un el mes de juliol i un altre de desembre, d'afrontaments militars a la frontera de Cambòdia, no? Exacte. I aleshores, el govern conservador, que sortint amb el suport, evidentment, dels militars, ha utilitzat aquest sentiment nacionalista i no li ha anat malament
perquè com sortia un poc darrere ha quedat justament davant del partit d'Espobla, que és un partit més innovador, més reformista, hi ha un tema que és un tema clau i tabú, que és el tema de la monarquia aquí a Tailàndia,
hi ha un article del Codi Penal, el famós 112, que castiguen penes de prou molt severes o qualsevol crítica que se faci a la monarquia o a les persones reals, i justament el partit progressista volia modificar aquestes lleis i donar un tarannat més democràtic als països. Això sembla que haurà esperat. Tot i així...
ha hagut un element positiu que paral·lelament ha hagut un referèndum sobre si s'hi havia de reformar o no la Constitució.
i per una majoria superior al 60% ha sortit que sí. Aleshores, cal esperar que, tot i que lentament, i amb els entrebancs de les classes oligàrquiques dominants i tot a tot, a poc a poc el canvi generacional passa que a Tailàndia avanci a poc a poc i gradualment, si se pot, a l'esquil asiàtic,
cap a un sistema més democràtic des que té avui en dia. Aleshores, pel que pertoca en aquests països, són un potser novetats més importants. Laos és un país on també hi ha un partit dominant, que és el Partit Comunista, per a una associació, el desenvolupament econòmic és modest, té un suport econòmic i financer important de Xina,
el qual li crea un problema de deute, però des del punt de vista social hi ha un sentiment com de pau i de tranquil·litat. El tema, per exemple, del budisme és un element molt important dins aquest conjunt.
de temes i l'element que el budisme i el règim polític tinguin un esperit de col·laboració fa que en aquest moment Laos sigui un país tranquil i pacífic i a mi francament si he de recomanar un lloc on vulgui anar a descansar, estar tranquil i estar en pau el primer nom que me sortirà serà sempre a Laos
I dins d'Aus, una ciutat meravellosa, que li diuen Luan Prebank. Això no sé si els nostres oients, que els han interessat per aquesta porta del món o tot, però sí que els hi recomano vivament. Jo em prenc nota, però al mínim em prenc nota. Luan Prebank és una experiència vital que val realment la pena.
Joan Manuel, el món, tot el món està molt remegut. El món està molt candidat i molt remegut. Ho hem comentat moltes vegades. Sí, el defecte d'en Trump...
I ara molt ja ha sortit una qüestió que està un poc escoltant les notícies a les cadenes internacionals, que és l'escàndol de la publicació dels papers de l'Investre.
Sí, sí, això és important. Que fins i tot té conseqüències polítiques no només en els Estats Units, sinó també fins i tot en països europeus, com el Reino Unit, on el primer ministre mateix està en qüestió, i també a França, on representants polítics i diplomàtics notables han resultat que estan implicats. Però per mi...
Per mi pot ser, com a persona que som progressista i d'esquerres, un poc el que més m'ha deugut, i hi ha un article que es va publicar fa poc, crec que a Público, d'en Santiago Alba, que és un filòsof progressista important, que és un poc la decepció que hem tingut
quan hem conegut que una persona que és un referent intel·lectual per tota la gent d'esquerra, que és en Noam Chomsky, tothom coneix en Noam Chomsky, una persona admirada i respectada i, a més, amb unes idees, amb una trajectòria...
però que mos ha donat el disgust de veure que hi havia tingut una correspondència, no sabem fins a quin nivell, fins a quin punt i quines conseqüències, amb el mateix Epstein. És a dir, fa l'efecte que Epstein, a més d'una persona que ja és mort, és un factor que ho embruta tot,
que ho embruta tot, i en un moment en què el món està tan en revoltat com tu mateix dius, per l'efecte sobretot de les barbaritats d'en Trump, però també les conseqüències de l'instabilitat.
d'altres parts del món, Amèrica Llatina, a la Xina mateixa, on tota aquesta purga militar també fa pensar sobre l'estabilitat del règim i el poder real que pot tenir o no tenir Xi Jinping, que sembla que és tot poderós, però que pot ser no ho estan, quan passen aquestes coses. Aleshores, quan veiem aquests elements d'incertesa, d'inestabilitat...
Quan veiem també, i ho hem vist malauradament a Espanya amb les darreres eleccions autonòmiques a l'Aragó, com ja havia passat a Extremadura que l'extrema dreta va cap amunt i que l'esquerra moderada que diguem del PSOE no sembla comptar i l'esquerra progressista continua en sa mania de dividir-se i de barallar-se entre ells,
I aquí vull dir una paraula que potser a molta gent li agradarà i a altra no li agrada tant. Que per mi crec que l'iniciativa d'en Gabriel Rufián de fer un gran acord, de manera que sigui coalició, esforç, que ho liderin un o uns altres, però que tota s'esquerra.
de l'estat espanyol, estatal i plurinacional, féssim un front per defensar molts del fascisme, això no és que sigui una idea interessant, és que és absolutament necessari, perquè molts jugam, molts...
I les persones com jo que van viure part de la nostra vida sota la dictadura franquista, si hi ha una cosa que no volem, però de cap, de certs maneres, qualsevol cosa és que els feixistes tornin a comandar.
I el PP i Vox, Vox i el PP és el fascisme. Ara mateix a Mallorca i a Balears ho estan fent amb aquesta indignitat i aquesta porcada, i profit per dir-ho amb tota la contundència, la meva condemna,
de la seva decisió de derogar la llei de memòria democràtica, que és un insult a les víctimes del franquisme, un insult a la democràcia i una canetònia ridícula i injusta en els elements més repugnants de la nostra política, que són els fascistes. No ho oblidem i no ho perdonem mai. Aleshores, la mobilització de la nostra societat
siguin despertits que siguem, o de la llengua que parlem, la religió que tinguem o no tinguem, però de tenir una cosa, el fascisme ens amenaça a tots, i si no ens unim,
mos pegaran una bona bufetada i la tindran merescuda. Perquè això que la gent i els partidats i els dirigents perquè jo vull comandar o tu vull comandar no s'ho posin d'acord, a mi, francament, me fa molta rara. No sé si m'estic sortint d'extrema internacional i fins i tot dels temps que teniu limitat, però crec que totes aquestes coses són prou importants.
perquè compartir-lo amb els nostres veients, que la nostra societat reaccioni, que ens juguem molt en el futur i que per jugar-nos molt ens hem de preparar i ens hem de preparar d'una manera realista i d'una manera eficaç. Aleshores, deixem les petites coses que ens diferencien i trobem les grans coses que ens uneixem.
Perquè sentir feixisme és un element que ens hauria d'unir a tots, als demòcrates. Joan Manuel, és un debat que, de fet, jo crec que està començant i que més endavant en parlarem i pots poder organitzar un debat sobre tot això que ens planteges. Sí, molt interessant i molt necessari.
Idò, el farem, el farem. Jo te volia demanar, quan te deia que el món està molt remegut, etcètera, sobretot era veure com se viu en el sud-est asiàtic tota aquesta inestabilitat i sobretot aquesta amenaça permanent de la Xina de Montaiguan, no? És a dir, està en un moment calent o no? O no?
En aquest moment és molt difícil dir-ho, perquè si no hi ha una cosa és que no hi ha gens de transparència, una opacitat total, sobretot això que ha hagut. Però el que és per mi, la meva anàlisi personal, que naturalment pot estar encertat o equivocat, és possible com una cosa o altra, és que en aquest moment el Xi Jinping té massa problemes de dins... Ja...
com mirar de ficar-se, sobretot si, a més, els problemes els té amb els comandaments militars, en aquest moment una aventureta militar a Taiwan crec que seria massa arriscada per la Xina mateixa, no? Perquè també ha hagut un element que d'una altra manera dissuadeix, que ha estat el triomf aclaparador de la senyora primera ministra japonesa, no?, la de Takahashi.
que és molt conservadora i molt nacionalista i, a més, que ha dit ben clar que el tema de Taiwan és una amenaça a la seguretat directa del Japó. Aleshores, tot això, i naturalment els sudets asiàtics, s'ho miren tot, el que passa a la Xina, el que passa al Japó, el que passa a l'Índia...
naturalment com per tot, amb el que passa als Estats Units, no? És a dir, aquí estan un poc mirant i tot això. Hi ha un element que en aquest moment crec que ells mateixos se'n donen compte del que l'haurien de pitjar més, que és així com nosaltres tenim la Unió Europea, aquests països tenen una organització regional que es diu l'ASEAN,
associat a totes de nacions del sud-est asiàtic, i en aquest moment jo crec que precisament els interès d'aquests països seria incrementar el nivell d'integració econòmica i de seguretat dins l'ASEAN, perquè l'ASEAN sigui un element d'equilibri entre les potències, la Xina, els Estats Units, el Japó, l'Índia, la Rússia mateixa...
l'ASEAN podria ser un factor d'equilibri i el sud-est asiàtic jo crec que l'interès de tots aquests països seria justament reforçar l'ASEAN i doncs ara sí que ja per acabar Joan Manuel la setmana que ve te recuperarem ja en horari habitual en principi en horari habitual després està a Mallorca a partir de diumenge de cap vespre
i jo simplement una pinzellada final sobre aquest tour que has fet a nivell econòmic tot sud-est asiàtic són països emergents en aquest moment
Sí, a més són països amb un bon potencial. Cadascú, naturalment, té les seves situacions, però el nivell general del creixement d'aquests països, la mitjana, supera molt el 5%. És a dir, a nivell, per exemple, de desenvolupament econòmic, que està molt per davant d'Europa, no hi ha dubte, no?
Ara, hi ha problemes de desequilibris, de desigualdats, nivells de desigualtats socials importants, també d'autoritarismes, de corrupcions, és a dir, tots aquests problemes, cadascú a la seva manera, sigui Tailàndia, sigui Vietnam, sigui Indonècia, les Filipines, Singapur, tots els països d'aquesta zona, d'una manera o d'una altra, ho tenen.
Però precisament justament per això el seu interès comú és agrupar-se més, sobretot perquè no els interessa ni que els dominin massa els xinesos, ni tampoc que els dominin els americans.
Aleshores, tenir una unitat entre ells, tenir una relació, per exemple, amb països com el Japó o la Índia o Austràlia, que són potències mitjanes que també poden contribuir a vibrar, tot això són elements favorables que crec que a més a Europa també hi hauria de donar suport. Hauria de tenir unes relacions més estretes amb aquesta part del món,
Ens interessa econòmicament i ens interessa també des del punt de vista de la seguretat. I tant, i tant que sí. Joan Manuel, t'agraïm moltíssim, perquè sabem que en els fons són molèsties, però t'agraïm moltíssim la teva intervenció. Sempre és un gust i ben aviat ens parlarà i ens veurà, m'espera també aviat a Mallorca.
I a més a més de tot això, mos has suggerit la possibilitat, crec que interessantíssima, de fer un debat sobre el present i el futur de l'esquerra i de les esquerres. Ho farem.
Aquí tenim més de Mallorca, més de Menorca, Esquerra Unida, Sumar i Podem, i els ecologistes o persones d'esquerres també que siguin independents. I totes aquestes forces, cadascuna a la seva manera, han de contribuir a fer aquesta unitat que és necessari que sigui també possible. I el més enviat és possible.
idò agafem aquest guant també moltíssimes gràcies Joan Manuel el lloc està allà i ja ses orelles ja li veig molt clara ses orelles del lloc o sigui que ben alerta gràcies i bon viatge de retorn Joan Manuel
Salut i república catalana, en el nostre cas. Som al Bon Dia i Bona Vida, on anem ja cap a la Casa Blanca i cap a l'entorn més immediat de Sant Joan. Hi ha una notícia, en principi, molt positiva. L'artesania sempre ha estat aquí.
Ara es reconeix. Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
i això que vos dèiem ho han amenat fins a la Casa Blanca fins als entorns de Sant Joan perquè en principi hi ha una notícia molt bona, molt positiva ara en parlarem però ens hem connectat ja amb en Pere Sansó ell és el president de l'Associació de Veïnats d'Esplà a la Casa Blanca Pere Sansó, molt bon dia Hola, bon dia En principi estan d'enhorabona o no?
Sí, la nostra primera impressió va ser com de sorpresa i després d'alegria, si tot això acaba com sembla que ha d'acabar. Com rebeu la informació? Crec que a través d'un mail pot ser...
Sí, bé, nosaltres vam anar arribant algunes informacions però fins que ara no s'ha publicat a la premsa no han començat a...
a pensar que és cert això, que aquells vous que havien anat apareguent. Parlem que ahir se va conèixer la notícia, que finalment el govern espanyol i l'exèrcit espanyol han decidit no fer la barbaritat que pretenien cometre, que era...
fer un polvorí, un magatzem de míssils de vora l'aeroport de Sant Sant Joan. Pere Sansón, clar, això era un perill per moltes raons i per veïnats més que per ningú més, no?
Clar, hem de partir de la base que l'existència d'aquest projecte en si ja era un despropòsit a molt de nivells, però els que estaven més a prop de tots érem nosaltres, llavors, clar, érem els màxims perjudicats en aquest cas.
Escolta, jo ahir vaig parlar també, vàrem parlar amb en Vicenç Vidal, diputat a Madrid, i clar, per un costat hi havia aquesta alegria, però per salt hi havia un punt de desconfiança, no?, de dir, aquestes obres ja estan fins i tot concessionades, diguem, no?,
Quines garanties tenim que això que ens diuen serà així? Clar, nosaltres estem en sa tranquil·litat, diguem que aporta el fet que hagi sortit publicat diferents mitjans de comunicació, entenem que és una informació contrastada, llavors això ens aporta bastanta tranquil·litat, però
Fins que no hi hagi un pronunciament oficial per part del Ministeri de Defensa o d'algú que tingui els galons necessaris com perquè sigui presa seriosament, sempre quedarà el tema de si realment és un projecte que s'ha cancel·lat o no.
Sí, avui el Diari de Balears informa precisament que en Vicenç Vidal ha presentat dues preguntes al Govern amb el sentit que dèiem ara. Concretament les preguntes són s'ha rescindit el contracte d'execució amb les empreses constructores i les alternatives que s'estan avaluant són a Sant Joan també.
sobretot per això amb aquesta idea de garantir que finalment no se faci cap tipus d'amagatzem per allà a prop Sí, sí que sona molt bé el que ha sortit a la premsa però s'ha d'acabar de concretar i que quedi clar que no hi fan contes ferres mai a Sant Joan
Pere Sensor, ja que te tenim connectat explica-nos les feines que feix des de l'associació i també quines són les principals qüestions ara mateix que preocupen o al contrari o que d'alguna manera fan poble el que és l'entorn d'esplades a Casa Blanca
Clar, hem de pensar que nosaltres probablement som la associació de veïnats més petita de tota pau. Segurament, segurament. Clar, la nostra activitat, diguem, que bàsicament consisteix a organitzar les festes populars, a Sant Antoni, etc.
i després fer reclamacions a l'Ajuntament en el sentit de tenir la plaça neta, espais de pelletons que estiguin ben pintats, això és el nostre ràdio d'acció, diguem. Sí, sí.
quan mos va venir a damunt d'això d'espolvorir, imagina't, passant de parlar amb la coordinadora del districte a parlar de que si és el Ministeri de Defensa, que si és l'OTAN, que si no sé què, doncs això al principi mos va venir com grandiós, no? Totalment fora del nostre àmbit de tot. Però, bueno, ho hem anat trempatjant així com hem sabut, realment.
Idò, Pere Sansó, moltíssimes gràcies i, en tot cas, ja ho sabeu, aquí a una Mediterrània també teniu el vostre espai, la vostra veu, per tot allò que faci falta. Moltíssimes gràcies per atendre'ns.
D'acord, moltes gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia. Hem parlat amb el president de l'Associació de Veïns d'Esplà a la Casa Blanca, que avui estan contents perquè, i respiren una mica més alleugits, perquè en principi ahir se va fer pública aquesta renúncia per part
del govern espanyol i l'exèrcit espanyol de muntar un magatzem de missils allà de vora casa seva. De totes maneres, crec que és pertinent resseguir
Quina serà la resposta del govern a certes preguntes que fa en Vicenç Vidal? Primera, si s'ha rescindit ja el contracte d'execució amb les empreses constructores i segon, si les alternatives que s'estan avaluant o que s'ha dit que s'estan avaluant
tenen a veure en Sant Joan o no. Són qüestions que des d'Ona Mediterrània i des de Diari de Balears seguirem amb interès i n'estarem ben pendents. Som al Bon Dia i Bona Vida. És l'hora ja, ens hem passat un poquet i tot, és l'hora d'escoltar Noves i Perès amb en Joan Vicenç Lillo.
Bon dia, bon dia vida. Benvinguts a la secció de Noves i Parès a càrrec de qui vos parla en Joan Lillo dins del programa matinal Bon dia, bona vida d'Ona Mediterrània. Nosaltres, els països catalans, colonitzats per dos estats en metròpolis a Madrid i a París, hem d'enfrontar cada dia les conseqüències d'aquesta condició.
A Mallorca, a Menorca, per exemple, no només l'Estat amplia la seva única voluntat als ports i aeroports per fer arribar encara més gent, més turistes. L'any 2025 els tres aeroports de les illes vénen passar 47 milions de persones, sinó que l'extraordinari resultat de beneficis econòmics vola, literalment, cap a Madrid.
A Catalunya Nord, un dia en parlarem amb més deteniment, la pràctica de l'estat francès per fer desaparèixer la nostra llengua segueix activa davant la resistència de qui la volen salvar. No de vegades els francesos, en perdre Alsàcia a favor d'Alemanya, consideraven que mentre la seva llengua persistís mantendrien la clau de la seva llibertat
Ho apliquen a la contra, doncs, els territoris de llengua catalana. Al principat, la cristal·lització de la conseqüència colonial sobre infraestructures tan bàsiques com el transport ferroviari ha fet figa.
Un estat que no miren despeses per estendre vies d'alta velocitat entre poblets de comarca dels seus territoris ha deixat enfonsar el mitjà de transport més important, necessari i popular d'aquest territori català.
Fins al punt que les habituals i nombroses incidències diàries han esdevingut un col·lapse total del sistema, deixant a la seva mala sort milers de passatgers, milers de persones que anaven a treballar, estudiar o a complir amb les seves necessitats més essencials, en el que hauria de ser un exemple d'eficiència i puntualitat d'un transport públic. Querida València,
de la ràbia que provoca no només la ultradreta i lingüicida política del PP i vots, sinó la simple pèssima gestió d'esdeveniments d'emergència tan importants i tràgics com el de la Dana, que va provocar més de 200 morts, probablement moltes d'elles habitables, a cadascun d'aquests territoris,
on si dius bon dia et poden respondre bon dia. Efectivament, hi ha diferents moviments, accions de resistència. A la Catalunya Nord, mitjançant les escoles Bressol, alguns ajuntaments, associacions culturals, el Principat de Catalunya a la punta de llança és el moviment independentista al voltant de l'ANC, Assemblea Nacional Catalana, en Lluís Llach com a president.
A València hi ha una important contestació popular que, entre altres objectius encara no assolits, ha provocat la dimissió d'un personatge tan fonest i incompetent com mazón.
A Mallorca, diferents plataformes i grups ecologistes diagnostiquen encertadament els mals que ens acorralen i encaren lluites de gran abast social, com el del dret de l'habitatge o de la protecció del territori. Associacions com Ona Mediterrània, que treballa cada dia per la vigència de mitjans de comunicació en català, molt arrelats a la lluita i problemàtiques colonials de la nostra terra.
l'obra cultural balear, on dinàmic activisme cultural i popular molt de pobles són resistència a l'amenaça, cada vegada més present i accelerada, de la pèrdua de la pròpia identitat.
A Menorca, la política de PP, vots contra el territori, contra la seva biodiversitat, contra la llengua pròpia i la pròpia identitat, té al front una important activitat ecologística de diversos moviments ciutadans que està format per moltes persones que converteixen en barricada resistent cada lloc de la seva pròpia vida personal.
El més important per poder lluitar contra aquest estat de coses i a favor del territori, de la gent, de la llengua, de la pròpia identitat, és el naixement de la consciència, del fet colonial, el que estem sotmesos i amb el que cal ser neidò conscients, no serem res.
Un exemple sobre el que parlàvem ara. En un article de Julià de Joder a Vilaueb, del passat 1 de febrer,
que només reproduirem en part, és bastant llarg. Si el voleu recuperar, val la pena llegir-lo íntegrament a la seva web. Fenòmens colonials i esquerres hipòcrites. Julià de Joder, Pilaueb, 1 de febrer, 2026.
És una pena que una part del món independentista, per raons de part i per judicis personals, segueixi la política de les esquerres hipòcrites que patim des que es va engegar el procés independentista.
amb motiu de la crisi d'infraestructures en què el país s'ha quedat sense guia ni govern ni gent capaç de donar seguretat a una majoria social usuària dels trens de l'Estat dirigits des de Madrid per una burocràcia colonial, incompetent i mesquina. L'ANC, Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han convocat una manifestació el 7 de febrer.
és a dir, el passat 7 de febrer, dissabte a middia, no solament per exigir que el país funcioni a nivell de la riquesa anual que la metròpolis es treu del treball dels catalans, sinó per clamar que cap govern colonial no pot tenir voluntat de resoldre tants anys d'espoliació i que únicament la independència nacional ens dotarà de les competències per assolir-lo.
Paral·lelament, plataformes d'usuaris i entitats diverses varen contraprogramar la manifestació amb un altre el mateix dia a la tarda per reclamar l'estricte bon funcionament de la xarxa i les inversions sempre promeses i mai acomplertes. Hi tindrien tot el dret, òbviament, si darrere l'aparença apolítica de la convocatòria per a neutralitzar la iniciativa política independentista...
que des del 2100 no ha deixat de clamar contra la incúria estructural espanyola, no se'm hagués una posició passivament sotmesa a l'estatus quo colonial. No pas per casualitat partits i sindicats d'obediència espanyola hi fan costat.
plataforma d'unes esquerres catalanes lliurades als interessos estratègics de les esquerres de matriu espanyola, tan contràries a la sobirania de la nació catalana com les dretes i les extremes dretes franquistes.
No contentes encara amb aquesta estratègia, aquelles esquerres, en altres temps propugnadores de les lluites compartides, fan un pas de rosca més aplicant la tàctica de mentir per fer creure a l'opinió pública que la fractura de dissabtes a causa de la mala valència de l'ANC.
Les esquerres, que clamen contra la dreta i en reprodueixen els pitjors vicis quan li prenen el lloc. Les esquerres, que apel·len a les masses populars i només les usen per arribar al poder. Les esquerres, que diuen que ho volen decidir tot però que no piulen quan el país que diuen que defensen és reprimit i arruïnat per l'estat opressor.
Les esquerres, que consideren que són iguals una oligarquia dominant que utilitza els aparells d'Estat en benefici propi i una burguesia dependent, còmplice perpassiva d'aquella oligarquia i dels seus aparells. Les esquerres, que estableixen aliances amb forces polítiques alienes que només volen ocupar l'Estat per reproduir el sistema de dominació sobre altres nacions.
Les esquerres, que en comptes d'establir aliances en les classes socials que volen l'alliberament del seu país, cerquen protestos per aliar-se amb les que s'aixoplugen sota l'estat dominador.
Les esquerres que, en lloc de posar les classes populars que diuen defensar el capdavant de l'alliberament social i nacional, les deixen a mercè dels interessos de l'estat dominador i les forces que se'n disputen el control. Les esquerres que estimulen l'alliberament d'altres pobles mentre neguen el seu dret de ser lliure.
Les esquerres que apel·len emocions i sentiments patriòtics de persones lligades a l'estat dominador mentre es donen vergonya de defensar les emocions i el patriotisme de les persones del seu país. Les esquerres que pretenen utilitzar les forces populars del seu país com a subordinades dels interessos de les de l'estat dominador sense cap garantia de rebre res a canvi.
Les esqueres que, en comptes d'aprofitar l'ofensiva de les classes populars i de sectors de la seva bogeria contra l'estat dominador, fan mans i mànigues per frenar-les i desviar-les dels seus legítims interessos per la llibertat nacional.
Les esquerres que manlleven una consigna genuïna de la lluita per l'alliberament nacional com el dret de decidir i la desnaturalitzen, convertint-la en un contenidor neicat tot i res no hi té un paper específic. Les esquerres que diuen que volen substituir la dreta mentre li permeten que defineixi els passos polítics del moviment de les classes populars més sòlid i articulat que ha tingut mai el seu país.
les esquerres que rendeixen els estranys per assegurar-se llots de privilegi dins del sistema establert, les esquerres que prefereixen ser cap de lluç a Espanya abans que ser cua d'estrus a Catalunya, les esquerres que no saben on són, ni saben on van, ni coneixen el seu lloc. Pel que fa a les entitats independentistes,
Cal dir que tenen tot el dret d'adherir-se a la manifestació política de l'ANC i alhora de convocar la gent a la manifestació apolítica de les plataformes. Però els caldrà molt d'emulsionant per fer lligar l'oli a l'aigua.
Caldrà, però, que recordin que des del primer d'octubre la reacció de l'Estat espanyol demostra que no hi pot haver pactes entre la seva dominació i la nostra llibertat. No hi ha unitat quan la renúncia a la llibertat pròpia significa el manteniment de la unitat dels altres. Qui es fiqui en aquest mullader no en sortirà incòloma.
Qui vagi contra aquesta realitat, que ha definit des del 2017 l'escenari de la política catalana i espanyola, s'hi negarà. L'independentisme no té, ara mateix, un programa polític unificador amb una organització i un lideratge col·lectius clars, però, en relació amb Espanya, disposa d'una consciència històrica i política inqüestionable, innegociable, inviolable.
No hi ha vies intermèdies. No es pot posar en la mateixa espelma a Déu i al diable. No es poden cavalcar dos cavalls a la vegada.
També, i seguint sobre el mateix tema, el de dia 1 de febrer, reproduint l'editorial de Vicent Pertal a Vilaweb. Dues manifestacions, dos enfocaments contraris i incompatibles. Quan una part de l'independentisme renuncia a fer un discurs independentista sobre la crisi ferroviària i s'estima més adherir-se a una protesta...
apolítica, entre cometes, en realitat renuncia a la política. Dissabte, per al passat 7 de febrer,
Hi haurà dues manifestacions a Barcelona per a protestar contra el caos de Rodalia. A mi dia, l'ANC i el Consell de la República encapçalaran una marxa que vincula explícitament i directe al col·lapse ferroviari en la dependència estructural de l'Estat espanyol i reclamen la independència com a única solució real.
A la vesprada, diverses plataformes d'usuaris encapçalaran una segona concentració que volen centrar exclusivament a reclamar millores tècniques del servei. A política, on s'hi diguessin. Fins aquí el relat dels fets. Però, darrere d'aquesta dualitat, s'amaga una fractura molt profunda i preocupant dins el moviment independentista, la que originen aquells que, en un moment tan crític com aquest,
avui els trens tampoc no funcionaran en normalitat, opten per diluir el missatge polític i nacional i desmarcar-se de l'única convocatòria, la del matí, que connecta els efectes amb les causes. En relació amb això, és sintomàtic que ERC, Esquerra Republicana a Catalunya i les organitzacions del seu entorn, Òmnium i la intersindical, hagin concentrat l'energia propagandística en la manifestació de la vesprada.
Sí, diuen que aniran a totes dues, però qualsevol que hagi militat sap perfectament què significa això. Una cosa és assistir-hi i una altra de molt diferent és promoure-la, convocar-hi la gent, mobilitzar la base, esforçar-se perquè sigui un èxit. I el fet indiscutible és que en el cas d'aquestes organitzacions fins ara i si la cosa no canvia radicalment...
D'aquí a dissabte, l'esforç visible s'ha abocat en la convocatòria que explicitament es clou la reivindicació independentista. Ni de bon tros no han provat de dissimular més enllà d'una frase en un punt i a part. És comprensible i natural que les plataformes d'usuaris que agrupen gent de sensibilitat diverses vulguin una manifestació transversal.
res a criticar-los. En canvi, costa molt d'entendre que organitzacions que reclamen independentista facin al joc aquest enfocament, fins al punt que acabaran compartint espai amb el PP i Vots. Pel que ara sabem, PP també va desconvocar la seva presència.
El president del Consell de la República, Jordi Domingo, ho va resumir ben clarament l'altre dia. Quan s'esclou la independència, el PSC, el PP i vots poden adherir-se gairebé sense cap objecció a qualsevol classe de convocatòria. Quan es posa la independència al centre, en canvi, no ho vendran mai. I això hauria de fer reflexionar algú. Sigui com sigui,
Avui m'interessa, diu per tal, assenyalar una cosa que va més enllà de l'anècdota conjuntural de dissabte i té a veure amb un error estratègic de fons, la il·lusió que sembla que vol alimentar el neo-autonomisme de poder resoldre els problemes de Catalunya sense abordar-ne la causa estructural.
L'independentisme sempre ha explicat que el caos de Rodalia no és un problema tècnic sinó polític, i n'ha fet bandera d'això. Que la manca d'inversió crònica durant dècades, tant en govern del PP com del PSOE, és conseqüència directa de la posició subalterna de Catalunya en l'estat espanyol.
que mentre l'espoliació fiscal es mantingui no hi haurà mai prou recursos per a tenir un servei públic dignes i que l'únic camí per a garantir un sistema ferroviari que funcioni és tenir les eines d'un estat propi. Aquest és un argument sòlid i convincent, tancat i ben empaquetat.
perquè connecta amb l'experiència quotidiana de centenars de milers de persones que cada dia han de suportar els efectes d'una xarxa ferroviària tercermundista. Si em permeteu dir-ho així, efectes gràfics.
I també ets sòlid i convincent perquè ofereix una explicació coherent d'això que passa i una així de real a la crisi, no pas un pedaç temporal que sempre, per definició, deixarà intact el problema de fons i, per tant, acabarà no funcionant. Doncs bé, avui cal dir que quan una part de l'independentisme renuncia a fer aquest discurs i s'estima més adherir-se a una protesta...
a política, en realitat renuncia a la política.
Car renunciar a explicar les causes. Car renunciar renuncia a oferir solucions. Car renuncia, en definitiva, i la contradicció és ben grossa a la seva raó de ser. En conseqüències greus, a més, si el discurs que s'acabi imposant ara en la societat és que el problema de Rodolí és simplement una qüestió de gestió tècnica que es pot resoldre sense anar més enllà,
L'independentisme haurà deixat escolar per l'aigüera un argument crucial de legitimació, perquè haurà deixat que la indignació ciutadana es canalitzi cap a una, entre cometes, solució, que no qüestiona l'estatus quo. I haurà regalat a l'adversari un relac que, en canvi, el legitima a ell. Sí, hem fallat, ho hem fet malament, em sap greu, però ja veureu que ara ho resoldrem màgicament i d'aquí a pocs anys tot funcionarà.
I tots sabem que no ho resoldran. Que no ho resoldran perquè no ho poden resoldre. Perquè mentre els països catalans continuem pagant una espaliació fiscal de desenes de milers de milions d'euros cada any, no hi haurà recursos per a tot. Estructuralment és impossible això, perquè les prioritats d'inversió es decideixen a Madrid.
i Madrid té unes altres prioritats, com ha demostrat de sobres de fa segles i molt particularment en aquest. Perquè l'estructura de l'estat espanyol és la que és i sobre això no ens podem enganyar i perquè en aquesta estructura nosaltres ocupem el lloc de qui paga i calla, de qui és explotat, del territori d'extracció que paga
l'absurda capitalitat de Madrid. I el fet més greu és que renunciar a dir això en veu alta és renunciar a la política, especialment ara que el Partit Socialista es troba en l'aigua al coll i prega pietat i, a més, que es faci per por d'espantar algú, per teticisme electoral, per no semblar massa radicals o perquè ha espectat una empresa nova que tots sabem que no funcionarà tampoc.
Renunciar a dir això en veu alta és renunciar a canviar les coses. Els antípodes, ni més ni menys, d'allò que el moviment democràtic per la independència va representar en aquest país en l'etapa contemporània.
I avui fins aquí, noves i parès, dins el matinal de Bon dia, bona vida, dona Mediterrània. Gràcies per escoltar-nos. Fins divendres que ve. Bon dia. Salut.
En Joan Petit quan balla, balla, balla, balla En Joan Petit quan balla, balla En Solit, en Solit, dit, dit Així balla en Joan Petit En Joan Petit quan balla, balla, balla, balla En Joan Petit quan balla, balla En Sa Ma, en Sa Ma, ma, ma I en Solit, dit, dit Així balla en Joan Petit En Joan Petit quan balla, balla, balla
Balla en su conzo, en su conzo, conzo, conzo, llança ma, ma, ma, en su bit, bit, bit, pati, pati, pati, pati, pati.
Balla, balla, balla, balla, en jo patit quan balla, balla en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella, en s'orella,
Ja m'he tornat a perdre.
Ja de petit ja m'ho passava i ara, pfff, el mateix. Em sóc couso i ja m'he perdut. Hola? Estaves bé? Hola? Ah! Hola? Ara! És cantant de micro i que faig que no toques. Clar, d'aquí em sóc couso amb la mà ballant i el micro no el tenim en compte. No, però és molt difícil de recordar-los tots. Jolín, jo, jo...
Jo he arribat aquí i pensava això, jo pensava que era una mediterrània, però vaig a DJI d'emissió amb sa cara pintada, un nas vermell, i no sé, no he sabut. Jo crec que és un dia important, homeo. És un dia importantíssim a dedicar-me al bon dia i bona vida, que se diu música amb amor. Ahà.
Bé, jo som d'Aina. Per cert, Aina, el darrer que sabia de tu era que vas anar corrent sol, vas mirar per la finestra, ja anava amb un vestit groc, puges a un descapotable, no em sabus res més de tu. Ja, sap què passa? Que el que passa amb un descapotable se queda amb un descapotable. Fins aquí ho puc comptar.
Ja està, no mos diràs res més en tota sa millora que mirarem d'estreure-te de cosetes. Bé, pentura, segons com m'agafis, pentura sí que m'olico alguna cosa, però ara mateix vos deixarem cintriga.
Som el Bon Dia i Bona Vida, som la Música amb Amor, no? Un programa patrocinat, crec, encara, no ho sé. Sí, sí, sí, un programa patrocinat. No sempre pas plena que no es retirin d'això. No, no, no. Un programa patrocinat pel Petit País, que, com se veu, i si no, ara ho explico, el més que un bar, i ja se'n fa la nit, que res és call número 27, de fet, ahir s'hi va veure... No, no, no, en parli, no. Ja, no, sí, va ser molt mal, sí, va ser fatal.
Passa a palavra. Si fan tant concerts com teatres, la setmana que ve, de nou de febrer, se fa un teatre així com un microteatre, que actúen els de Mais on tot teatre, que és una companyia de teatre de fer les nits. El que passa és que les entrades de la barra no ets obrir el mateix dia, si no m'equivoc.
Però el segon va tenir moltíssim dèxit. I també s'hi fan concerts i moltes coses. I podem anar a sopar, tant divendres com dissabte. Per tant, avui mateix ens podem veure allà, si voleu. O si no, passat demà. Que demà a la rua va fer la nit. Per tant, tancar a la rua. Se pot anar a fer una escopera allà, al petit país, i després sopar. I després tornar a dalt, que és el parc que hi ha festa fins no sé quina hora.
DJ Dimissió, això que tu uses de la rua, ara ho he pensat, pintures de la rua, però no, no, jo crec que és homenatge... Jo crec que és homenatge sobretot, és un dia un poc nostàlgic, jo crec que amb aquestes cançons em ve com a vendrà, i ja m'hi comença a venir, ja quan ho preparava, la nostàlgia aquesta de, uau, és que això és el que escoltava de petita, i jo me vaig criar bastant, tipus, anant-te amb molta actuació de Cucorba, era com a...
No ho sé, era un gran moment, no? Sí, sí, sí. I ahí voy a entrar vídeos i jo va ser com, wow, que bé com ho passava. I les cançons que encara molt de ser tot.
La pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna, la pruna,
Una cosa, això sona superactual. O sigui, ja t'he dit, la primera ja m'ha sonat un puntet així country i tal. No, és que està superbé fet.
No, és que sé què passa, jo he agafat... Són molt bon música. Sí, no, no, i a més bé, jo he agafat les cançons d'un àlbum que van fer per 30 anys, que supos que les van regravar i van trobar a no fugir millors instruments. Perquè sonen super, super modern. No, és que jo, jo, jo, sí, vaig flipar, vaig dir estar, no, i en molt d'instruments, és clar, és que no me'n donava compte, però...
Com a Corbas, grup, més mític, a donat de Mallorca.
Fins demà!
No ets d'aquelles que els hi feien por, els homos així pintats i tal, no? Jo no m'ho feien por, però Pantura també és que justament aquests no m'ho feien por perquè me donaven molta confiança. Pantura, pues que res. Si me trobava, no, jo me'n record, que a més per... Jo tinc que recordar passejar per Sant Miquel i que a vegades hi havia un homo vestit de pedaço. I sempre me deien, no agafis el homo que te donen. No agafis, t'ho dic que és gratis i després no és gratis. I després te farà plorar perquè si no li pagam, te'l llevo.
Ho en record moltíssim. Era com un no vull veure aquest pedaço, no lo vull veure, no lo vull veure. Gairebé un trauma juvenil infantil. No, però alhora hi havia un pedaço que ho feia jo i pentura encara, no ho sé. Què mos pots contar de Cucorma? Sí, ara, ara, just ara anava a dir que bé, és un grup de música infantil mallorquí que va néixer a Muro el 77. És que té una bona trajectòria.
Jo he de dir que els hi vaig dir un dia, jo he ballat Cucorba. I se varen quedar amb la... Uau, uau, uau, uau. No, és que tenen pràcticament quasi 50 anys. És a dir, clar, realment diuen adeu en els 49, si no m'equivoc. Sí, però som al 26.
Moltíssims anys, sí. Això és a dir, tenen més de 40 anys tirant-te 50 de trajectòria, bé, actuen vestit de pedaços i el seu repertori se basa en cançons populars en principi d'arreu dels països catalans, però també tenen cançons de creació, cançons pròpies. I les cançons són realment una espècie de punt de trobada entre la música i un joc per nins, perquè...
a nins, a part d'aprendre aquestes cançons que les guardaran tota sa vida perquè ja t'he dit, home, és que me'ls he de ser totes i fa mil anys que no els escoltava, clar, és que tot passes bé i clar, són melodies així repetitives, fàcils, que t'ensenyen coses...
Algunes ensenyen dies o números i coses, i clar, n'hi aprenen i recuperen també com són populars. Està format actualment per en Francesc Aguiló, en Gabriel Gomundí, que són els creadors del grup, i també en la gent va apel·lar que s'hi va incorporar el 2009. En Jordani Sardó hi va formar part fins al 2016.
I ara ja no. I bé, amb el grup han actuat, a més, a molt de músics i a tots diferents, per això també les cançons estan tan completes. I han rebut moltíssim de premis. Per mi Esteve Lleart n'hi va donar uns, si no m'equivoc.
Diari de Balears els va donar el premi Primera Plana. L'Obre Cultural els va donar un premi 31 de desembre. Sí, sí, sí. I tots els premis que els hi hain donat m'apareixen pocs. Sí, sí, totalment. Ara estava mirant, Aina, que això és una altra història, ja la contra'm un altre dia, però que la cançó d'en Joan Petit
Ah, no, sí, ets superperversa. Sí, té un origen macabre, no? Sí. Macabre, però bueno, és igual. D'Occitània, veig que per tota la serralada, diguem, pràcticament d'Espirineus la canten també a Euskadi i tot això. Per tant, això... Sí, bé, no sé, Tomé, el que trobes és arruïnar-me un poc el cimpanci dels nostres oients? No, no, no. Els hi ha pensat que és una cança per nins.
Simpàtica. I, escoltam, tiranga de cançons que, si no vaig equivocat, és també la banda sonora de Lidab de Muró. Ah, podria ser. Podria ser. És una masca de cançons. Ara que l'escolt, sí.
Les cançons del teu poble feliç, canta, estima i canta. I si estàs bé no hi fa res, també canta. Una tiranga de tot el carrer, em millora base i em millora.
Uuu, quantes vegades he cantat. I totes les variacions que deia aquesta cançó. Sí, sí, jo sé, el té de patata. No, jo de patata no ho deia. Però també, ton pare es capellà, ta mare... Sí, sí, monja.
És impossible no ballar. No!
Jo crec que sí, tornar a veure, abans que se separin. Bé, abans, rodeix. Atenció, crida, crida, urgente, Cucorma. Heu d'estudar, com a mínim, a la campallenga. Per favor, sí. Sí, per favor. Hombre, men, és que... Hem actuat sempre. No hi veus?
Tots els campallengos, tots, tots, tots. Per això jo crec que si enguany diuen adeu que bé que no ho he explicat gaire, ja ho diran ells avui. Sí, ho diran ells, ho diran ells. Hola. Eh, bé, tot i així, si avui diuen coses vos arribaran per ells, però els hem de recordar, com sempre... Ai, no puc entrar de...
La nou ben alegre sempre canta. Les mans són del teu poble feliç, canta, estima i canta. I si estàs dit no hi fa res, també canta. Escola, ratapà, menja rates, menja rates. Escola, ratapà, menja rates per sopar. Escola, ratapà, menja rates, menja rates. Escola, ratapà, menja rates per sopar. Escola, ratapà, menja rates per sopar.
Això, a ces rates, no me'n recordava. Fa un pot d'oia. Sí, menja rates. De veldes Molinà. De veldes Molinà. Uh!
I jugaves en allò, aquella tele, que és que no sé què, no me'n recordo com se feia allò. Era com... que s'agafava... era com un cercle, amb com colors...
bé, amb molt de colors, com en triangles, que diguem, fins al mig, no sé com dir-ho, com si fossin trossos de tarda, tealts així, d'un color, i em van ser en els costats, alguns nins ho aguantàvem dels costats, i després, en qualque moment, mos ficaven de ball, o mos ficaven, o no sé si mos estranyíem, i mos... és que no ho record, però sé que era xulo, i que se feien moltes coses en aquesta tela. Atenció a aquesta cançó, que també...
És una elefantida, que vols pensar? Té una coa per darrere i una trompa per davant. Xim-pom! Mira'm ella, d'allò que n'ençoe estrella, o d'un grau s'atiri macant i xiclatabà. És una elefantida, que vols pensar? Té una coa per darrere. Xim-pom!
Mireu millar d'un loc en el sostre hi ha, en un gros animal que amb mi xicleta va, és un elefant i d'on que vos pensau? Xim pom! Mireu millar d'un loc en el sostre hi ha, en un gros animal que amb mi xicleta va, és un elefant.
Aina, Aina, torna, torna, que estàs ballant? Tome, no importa lo diguis, que no me voy.
Brutal, no? Sí, no, és que de veure, és que estic ara com una espècie de sensació de dir, uau, que un temps feia que no escoltava jo i la xules que són, vull dir, és que jo crec que me'ls apoderé. Sí, eh? Són molt bones, eh? És a dir, això de cançons de nins, no. No, no. Cançons per tothom.
Escolta, tu saps que Cucorba, part de gènir musicals, etc. Són màgics, també. Si els invoques, apareixen. Vinga, crida-los. Els hem de cridar? Sí, Cucorba. Hola, Cucorba.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Francesc, sabem que estàs liadíssim, però moltes gràcies per aparèixer per aquí. Naina, té un trauma ara mateix, te vol fer una petició. Sí, jo m'agradaria molt que poguéssiu venir a la campanya del Guany.
Com m'ha estat sempre. Això ja està fet. Fa tard, fa tard. Està fet. És que jo m'he assustat jo. M'he assustat jo. Buf, quin pas de damunt que molts treus. Ja tenim dia i hora. Beníssim. Beníssim, beníssim. Idò ja està, ja està. Idò doble màgia avui, idò doble màgia.
Ai, no. Podem ser campallengo. Moltes gràcies, com cada any que s'ha fet. Com quasi cada any, sí. Crec que aniré a ballar. Idò, jo també hi seré, també. En Joan petit, aquest, a menys si aconsegueix que cap el ló, que no l'he acabat mai, en la meva vida. Sí, però no pensaré en... Jo, doncs jo, que no l'he ballat mai, també. Sempre la can, però mai la ball.
Francesc, moltíssimes gràcies per aquesta aparició màgica. Moltes gràcies, encantada. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Molt bon dia. Adéu. Aquesta té aquest punt de màgia, no? Sí. Content de saludar-te, content de saludar-te, ja me'n vaig. Ja vaig.
El dicó, el dicó, on deu ser? Som aquí, content de saludar-te. Content de saludar-te, ja me'n vaig.
Aquesta podria formar part d'un musical. Sí. Cucorba, el musical. Aventura podríem... Bé, si me l'escolten, que supos que sí, els hi podem proposar... Cucorba sempre ho escolta tot. Són màgics, són màgics. Proposar que facin un musical. No, aquesta que ens és vera. És molt guapa, de més.
Veus el vídeo, no? Veus el vídeo, no? No, no el veig, no. Però podria ser... Vendria ser la típica balada del grup de rock i deixar la cançó tranquil·la de ses cançons pernits. Protagonista, eina molt vestida de groc.
i un Ryan Gosling que ve amb un cotxe. Que arriba el globo, que arriba el globo. El globo, el verí, el globo. No, vull dir. Som aquí, content de saludar-te, content de saludar-te, ja me'n vaig, ja me'n vaig.
Tota la mà, tota la mà, on deu ser? Som aquí, content de saludar-te, ja vaig. Tota la mà, tota la mà, on deu ser? Som aquí, content de saludar-te, content de saludar-te, ja vaig.
No sé si tenen mòbil, però si no... No, però espero que això no passi mai. No importa. Ara he pensat... En fi, no té res que veure en Cucarbo. Ja no sé ni per on anem. Estic com nerviós i tot.
I el DJ s'ha vestit de cucorba per fer-li un homenatge. Avui estarà més despistat de lo que... Música amb amor especial, homenatge a cucorba. S'anava un cop al pit i se'n girava així. Treballant, treballant, que s'hi va de guanyar. Treballant, treballant, que s'hi va de guanyar.
Avui no és el dia. La setmana que ve presumiré davant tu d'haver vist ja en directe no sé quants artistes, entre els quals Rosalia, clar. Ah, vale, sí, vale. Moltíssim, vamos.
El ball de la cibada jo el vos cantaré, el ball de la cibada jo el vos cantaré. El mare quan la s'agava veia així, veia així, se'n anava un cop pel pit i se'n girava així. Treballem, treballem, que la cibada, que la cibada, treballem, treballem, que la cibada guanyarem.
Això que era en Serrat, m'apareix que la cantava aquesta també, no? Crec que sí, ara que ho dius. Crec que quan vaig preparar el seu programa...
o la vaig posar o la vaig escoltar com a mínim per veure Mem si efectivament si han començat amb una cançó que el que fas com se diu això? psicomotricitat psicomotricitat uau, jo quan anava a escola infantil de 3 a 5 anys en lloc de tenir educació física era psico i era feient psicomotricitat
La psicomotricitat. I ara practicarem la psicomotricitat aquesta lingüística. Ara tenim un logopèdic aquí que m'ensenyarà. Jo ho necessito. Sí? Sí. DJ no diu res d'avui. És un pedaço. Tot el xerro.
Una mosca volava per la llum i la llum es va apagar, es va apagar. I la pobra mosca va quedar les bosques i la pobra mosca no va poder volar.
A la masca balava per la llam, a la llam es va apagar, es va apagar. A la pobre masca va quedar les pasques, a la pobre masca la va balar, balar.
N-M-E-S-Q-E-L-E-B-L-Y-M, L-Y-M-E-S-B-P-G-E-L-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-S-Q-E-L-E-P-R-M-E-
i ara més o no no no no
¿Cómo poden cantar ya? No equivocarse, ¿ves? Ulu, puro, mosca, ulu, ulu, ulu. No veo manera. Una mosca ya va a pagar la lluvia. Y la lluvia se va a pagar, se va a pagar. Y la pobre mosca va a quedar las moscas. Y la pobre mosca no va a pagar el poder.
Vaja, tria, que mos has fet avui, eh? Quines que són ben bones! Bueno, i el DJ, el DJ d'emissió, no, no, no, no, no, no, en fi, no, no... Escutja que ho fa molt bé avui, eh? Clar, t'ho diràs. I després, a les encertades... Aquí estàs superanimat, eh? Ah!
Nos han enviat la cançó original que dóna pas a la cançó d'en Joan Petit. Quina és la d'en Joan Petit? Jo m'han enviat la de Lit Index. La de? La de Lit Index, on deu ser. Que és el que en francès original es prega Jaques. Idò, no és aquesta? No, la de Joan Petit. Ah. O sigui, la de Lit Index...
Que penses que estàvem a la meitat de la secció?
Ja, estic flipant, Tomeu, que he mirat xarofarrós, que només mos queden 3 minuts. Crec que és un dels programes que m'havien passat fora Gigerà. Sense cap dubte. No, no, no. Petit país.
Ai, ai, sí. Ai, sí. Sí, perdoneu, és que jo no m'he distret tant. Recordem que el nostre programa està patrocinat pel Petit País. Gràcies, Petit País, per fer possible aquest programa. Recordem que... Més que un bar, perquè... De fet, és més que un bar. Molt més que un bar. Sí, fan de tot.
absolutament i sí sobretot actes culturals a part de servei de bar i servei de sopars tant divendres com dissabtes i res, estau convidadíssims a anar-hi vos el posareu superbé tant com avui, com demà o qualsevol dia que estigui obert i també és que estic com nostàlgica ara sí, no? creu-me que sí lo perfecte seria que tu actues en el petit país
Això seria... Seria perfecte. Seria la millor expedida. Eh, te diré una cosa.
No ho descartem, eh? No. Que aquests s'apunten a... Bueno... Hem d'aprofitar, hem d'aprofitar, ara. Sí, sí, sí, sí. Bé, com a mínim tenim la bona notícia, jo crec que no ho havien dit ni els jous per la llengua encara. Què? Que actuaran a la campallengua. No, ha estat una... Eh, jous per la llengua. Hem fet una... Una exclusiva. No em porta a fer-seu allò de... Uh, quin serà el pròxim artista i tal. Posso... Sí, ups.
Us ho han rebentat. Ah, no, i que de fet, que en el petit país ja s'hi poden comprar les camilletes d'escorrellengo. Ah, d'escorrellengo. Que ja han arribat. Sí, de ser germanat. Per tant, ja teniu el vostre punt de venda fa la nit. Mos acomiadam, eh? I ho feim amb aquest Bones Tardes Tengui. Perquè que tothom tingui Bones Tardes.
i el que sigui. I bon cap de setmana. A Inamó, com sempre, moltíssimes gràcies. Morba, Índia i Vendres, que bé. Sí. No ho superarem. No ho superarem, però bé, mirarem de mantenir un nivell.
Intentarem. Serà difícil, oi? Serà difícil. Moltes gràcies per l'escolta hermosa i... i arribem cap de setmana. ...que no te li passa, que no està tan trista. Bona tarda, senyori, menys. Venirem un xat, inya, i passem. Bailarem un xavi de matà. Duli, guli, cara baixa. Bailarem...
Bona tarda, tinguis senyora Francisca, que lo que li passa, que n'està tan trista. Bona tarda, tinguis senyora Mercè, bailarà un xarquist, jo i vostè. Bailarà, bona tarda.
Bones tardes tingui, senyora Francisco, que és lo que li passa, que no està tan trista. Bones tardes tingui, senyora Marçà, ballarà amb un xot i jo hi mostra. Ballarà amb un xot.
que no està tan tristes. Bona txardenga, senyora Marçà, ballarem un xadi, ja hi voltam. Ballarem un xadi, vaja.
El Bon Dia i Bona Vida i Bon Amor avui, Cucorba, aquest homenatge que els hi han fet des de Música amb Amor. Som el Bon Dia i Bona Vida i aquesta darrera mitja hora de cada setmana
la dedicàm a sa poesia i dèiem sempre per encetar bon dia poesia bon dia tomeu, bon dia oients avui tenint sa baixa d'en Pere baixa provisional esperem que sí
Bé, avui han triat per començar una cançó un poquet estrident, potser, però... I és la que ara ja començareu a escoltar de fons. Tant la lletra com la mateixa música estan fetes per dues persones prou conegudes...
a diferent àpoca, amb molta distància de temps, diria jo, i, bueno, espero que el que jo digueu ja va per a gustar, escoltant.
Amor es violento y cuando nos transfigura, nos enciende el pensamiento, la locura. No pidas paz a mis brazos, que a los tuyos tiendes,
Son de incendio mis besos Sería vano intento El tornar mi mente oscura Si me enciendo el pensamiento La locura
De llamas de amor, señora Como la tienda del día O el palacio de la aurora Y al perfume de tu cuento Te persigue
La locura.
El pensamiento, la locura. Gozo tu palalar, rico fan al conceptuar, como el santo cantar.
La locura
La cançó que vau d'escoltar, que l'amor no admite cuerdes reflexiones, és una adaptació musical que fa cantant aragonès, més concretament saragossà, Enrique Bomburri.
que no sé si vos sonaràs el nom, però va ser un dels components d'un conegudíssim grup de música de l'estat espanyol que entre els anys 1984 i el 1996 ens amenitzaren amb les seves cançons. Eren héroes del silenci. Suposo que a més d'un els sonarà i els omplirà de records a ballar amb les seves cançons.
Bomburri començava un any després, el 1997, una carrera que culminava el 2002 anunciant la seva retirada degut a problemes de salut. Però bé, no és d'ell de qui venim a parlar. La cançó és una adaptació musical d'un poema d'en Rubén Darío, el poeta nicaraguanc considerat com un dels pares del modernisme i que va passar per aquesta casa.
La casa d'en Joan Alcobé. Avui sou de l'OCB i des d'on estem retransmitint aquest programa i tots els programes d'una midterrània. Aprofitem, tomeu per recordar a tots els oients que se subscriguin, que es facin socis i que ens ajudin a construir aquesta ràdio de proximitat i sobretot en la nostra llengua i lliure.
Com vos deia, Rubén Darío passava una bona temporada per Mallorca entre els anys 1906 i 1907, a una habitació pel terreno, amb el pinal darrere i per front la immensitat del mà mediterrani.
Allà va viure en calma i de tranquil·litat i va gaudir i va quedar meravellat d'aquest paisatge idíl·lic que li transmetia l'illa. Un paisatge que avui alguns estan entestats a deteriorar i a destruir i a saturar al màxim.
Però, en fi, tornem. Aquí, Rubén Darío, mantingué contacte constant amb els poetes i intel·lectuals, sobretot amb Miquel Costa i Llobera, en Gabriel Alomà, Miquel del Sant Oliver i també amb el nostre Joan Alcover.
A una segona etapa, el poeta nicaragüenc va romandre a Vall de Mosa, a la tardor de 1913, una estada d'alguns mesos convidat per el matrimoni format per Joan Sureda i la pintora Pilar Montaner i on romenguer en el Palau de la Cartotxa. Cal dir que aquesta família fóren...
Un grans mecenes d'aquell temps, importants a Mallorca, ja que a part de Rubén Darío, també hi desfilaren altres intel·lectuals, com Unamuno Azorín i altres artistes importants de l'època. Precisament Joan Alcobé...
li dedicar un quants escrits a Robert Darío. I un d'ells és un poema que ara escoltareu que se diu L'Osta.
Ha arribat un home intensament pàl·lid, que la dolça lira puntatge per joc. A terra hivernanca porta un alè càlid, porta un alè jove del País del Foc. Son nom ens desperta en la ressonança d'un eco de cimbal a aquell matiner, a la punta fina d'un ferro de llança que toca un broquer.
És com una pluja que refresca l'arbre de la poesia. Nou pic malió que torna a la ninfa d'entranyes de marbre, moviment i vida i palpitació. Liba la dolcesa més fonda i coral que en la flor deixaren distretes abelles. Quan passa, les roses tornen més vermelles i el brollador canta més solemnial.
Ell sap trobar perles a l'interior de la disortada serventa del vici. Ell veu passar l'ombra de la temptació pel front de la verge que porta Cilici. Com veuen el claustre, els sants i la torre mirant-se en el místic estrany adormit on l'ànec que encalça la femella esborra la imatge serena dels sants de granit.
que valga en el ritme com un Don Quixot. De l'antiga mussa millora la dot. Pel cel de les nues soledats menxegues polen de la flora tropical difon i vessa d'estrofes com àmfores gregues escuma de totes les corrents del món. Va d'un món a l'altre canviant donatius. Com un mercader que travessa el pèleg
Ens du grans lluernes, com diamants vius, i a criar s'emporta pels agres nadius si hi ha les sonores del grec archipèl·leg. Passa per com el còndor de l'altra hemisferi, que un vent oceànic a Roma transporta, i entre les ruïnes s'aposa en misteri a covar els ous de l'àguila morta.
És com una heretja de sang juliana que senten les venes la febre pagana, vas de transparenta lluminositat, on de nou se va de la flor opulenta d'un món apagat. N'hi ha qui el condenen, i llorberedicte aquella terrible setència recorda dels èforts d'Esparta punint el delicte d'afegir a la lira la sèptima corda.
Oh, vell entusiasme dels dies antics! Oh, divina flama! Si en el fons és una, què hi fa que es bifurqui el santa quiscuna de les dues bandes clamors enemics? Què hi fa si és frissança de l'avenç oculta de la tradició? Avui se ne'n renova l'antiga passió. Ben àgil poeta que en se n'altumulta,
Ara, aquí, vou l'ona que bat els esculls. Si la gent que passa el mira en els ulls, jo sé el que pensa i el que ambiciona. L'illa on reposa del pelegrinatge ja el coneix per mestre de la poesia.
i espera la glòria de fruir sa imatge dintre del mirall de sa fantasia.
No volen ser gosarats i proclamar que Rubén Darío fa un poeta social, tal com ho entenem avui en dia, i com escribrien més en band autors com Blas d'Otero, Graudio Celaya, José Hierro, Pablo Neruda, Ernesto Cardenal o Nicolás Guillem, entre molts altres.
Però sí que poden dir que va ser un autor que tant en algun dels seus contes i en algun que altre poema es va revelar crític contra les injustícies socials, contra totes les desigualdats, racisme o també contra l'imperialisme.
Ara em permetreu que li fesiem un petit homenatge al poeta Nicaragüenc, que el passat dia 8 de la setmana passada es compliren 110 anys de la seva mort. I escoltarem un coneguíssim poema seu que du per títol Margarita de Brahe. El poema està recidat per una dona de 88 anys, que és mo mare...
I bé, és un poema que a mi, quan era petit, moltes vegades, mo mare sempre mos ho recitava, era un dels molts de poemes que recitava de memòria. Una cosa que jo, el seu fill, no he sabut mai recordar-me de poemes de memòria.
Margarita, está linda la mar y el viento. Lleva esencia sutil de azar. Yo siento en el alma una alondra cantar tu acento. Margarita, te voy a contar un cuento.
Este era un rey que tenía un palacio de diamantes, una tienda hecha de día y un rebaño de elefantes, un kiosco de malaquita, un gran manto de tisú y una gentil princesita tan bonita Margarita, tan bonita como tú.
Una tarde la princesa vio una estrella aparecer. La princesa era travesa y la quiso ir a coger. La quería para hacerla decorar un prendedor con un verso, una perla, una pluma y una flor. Las princesas primorosas se parecen mucho a ti. Cortan lirios, cortan rosas, cortan astros, son así...
Pues se fue la niña bella bajo el cielo y sobre el mar a cortar la blanca estrella que la hacía suspirar. Y siguió camino arriba, por la luna y más allá. Mas lo malo es que ella iba sin permiso de papá. Cuando estuvo ya de vuelta de los parques del señor, se miraba toda envuelta en un dulce resplandor. Y el rey dijo...
¿Qué te has hecho? Te he buscado y no te hallé. ¿Y qué tienes en el pecho que encendido se te dé? La princesa no mentía y así dijo la verdad. Fui a cortar la estrella mía al azul de inmensidad.
Y él reclama, no te he dicho que el azul no hay que cortar, qué locura, qué capricho, el señor se va a enojar. Y ella dijo, no, intenta, intento. Yo me fui y no sé por qué, con las olas, por el viento, fui a la estrella y la corté.
Y el papá dice enojado, un castigo has de tener, vuelve al cielo el lo robado, vas ahora de volver. La princesa se entristece por su dulce flor de luz, cuando entonces aparece sonriendo el buen Jesús.
Y así dice, en mis campiñas esa rosa le ofrecí. Son mis flores de las niñas que al soñar piensan en mí. Viste el rey pompas brillantes y luego hace desfilar 400 elefantes a la orilla del mar. La princesita está bella, pues ya tiene su emprendedor con que luce la estrella, verso, pluma y flor.
Margarita, está linda en la mar y el viento, lleva esencia sutil de azar, ya que lejos de mí vas estar, guarda niña este gentil pensamiento al que un día te quiso contar un poco.
Bé, espero que hagueu gaudit d'aquest poema. Ja ho vaig gaudir molts anys. Bé, encara el sigueu gaudint. I bé, ja sé que no és un poema ben ben social...
Però bé, com que nosaltres no volem renunciar com a versificadors que som, ni concebem la poesia com un lutze, ni volem evadir-nos, ni rentar-nos les mans, ni ser neutrals, ara escoltarem unes preguntes que li hem fet en Toni Mitzimoni, precisament perquè l'altre dia se van quedant les ganes de recitar-nos un poema i xerrar-nos d'un autor.
Com que és molt difícil contactar amb ell, li han hagut de fer les preguntes i les contestacions per WhatsApp. I ara aquí va la primera pregunta. Bon dia, Toni, i benvingut al programa una altra vegada.
Estava parlant de la vinculació de Rubén Darío va tenir amb l'Illa, amb Mallorca i amb els intel·lectuals de l'Illa, sobretot amb el Joan Alcabé, o bé, especialment amb la de Joan Alcabé.
Roman Darío no el podien considerar un poeta social, però sí que va escriure poemes contra l'injustícia i contra l'imperialisme.
No sé si tu has llegit en Rubén Darío, si ho coneixes prou bé, i sobretot si coneixes aquest poema més, per dir-ho de qualque manera, justicies. En tot cas, no era de Rubén Darío exactament del que volíem parlar,
sinó d'aquesta part de poesia més social que també tenim gent aquí a Mallorca que s'hi ha dedicat
Crec que tu em volies parlar d'un d'ells que ja l'altra vegada que vares intervenir no va quedar espai per llegir un poema que ens volies. De quin poetes o de quin poeta en concret se trata?
Tots aquests són grans autors del modernisme, en el cas de Rubén Darío, la renaixença nostra, que també és un modernisme, és un pas previ en el modernisme.
podríem dir Mariana Aguiló, Costa Llobera, Joan Alcover, Maragall, jo què sé. Són autors que sobretot són molt intel·lectuals, tenen una gran cultura,
i per això mateix estimen la terra, la natura, les relacions humanes cordials i clar, tot això es diguéssim
molt positiu en quant a una superació d'aquesta humanitat que no sap sortir de la foscor, d'unes relacions de possessió, de relacions terribles, de guerres. Els modernistes canten la natura, la llibertat, la cordialitat entre les persones.
I com que són una gent tan culta, és que no podria ser d'una altra manera. Jo, don Rubén Dario, sí que l'he llegit i recordo amb molta estima els seus contes, també. Ja sé que és un programa de poesia, perdona...
Però hi ha un conte d'en Rubendario, preciós, que es diu El linxamiento de Puc. I és un manifest antiracista, contra el racisme. Perquè en Puc sabeu que aquest personatge ha entremaliat un follet del bosc de l'obra d'en Xespi, un somni d'una nit d'estiu...
i en Puc que vola com un espia d'imonis i té ales i fa ses mil entre maladories en el bosc bé, però en aquest cas en Puc el conte comença en que en Puc cau dins el tinter d'un poeta
I surt del tinter negre, negre de la tinta. I a partir d'aquí en Puc se'n va al bosc i una paperona blanca li insulta, li té por, diu, un negre, els animals del bosc, els escarabats, els ocells, tothom té por d'ell perquè és un negre i arriben a linxar.
i el linxament de Puc. Vull dir que el Rubén Darío denunciava i feia veure el surt que era el racisme, que era la falta de cordialitat entre les persones. Vol dir que tots eren profundament uns grans humanistes. No sé si ja t'hauré resposta a la pregunta.
Toni, i quina vinculació personal o què te va decantar a tu cap a la lectura de ser poemes i aquesta... te la cometes admiració que li tens? Sí, és poeta que jo volia...
Reivindicar és el nostre Jaume Sant Andreu, que ens va deixar no fa molt. Si jo recordo, tinc una joia per jo, que és una joia molt pobra i molt humil,
El paper de diari és un plec de paper de diari, una impressió que ell va fer en 1979, que se diu Cançons per al meu poble, en pròleg de Guient de Fac.
I sí, m'agradaria llegir algun poema d'aquest tresor que tenc. És una cosa tan senzilla. Ell la va publicar en paper de diari, com dic. La va imprimir, va fer unes impressions. I jo record que eren els anys 80, principis dels anys 80. Jo tenia 16 o 17 anys.
i ell els repartia a la plaça Espanya perquè feia una marató de la paraula record no va impactar molt, jo era un adolescent i va fer com una vaga de fam
I tot el temps, però sí, et bevia aigó i xerrava, parlava, parlava, parlava, recitava poesia. I repartia aquests diaris, diguéssim diaris poètics, que siguen cançons per al meu poble. Bé, una meravella.
Toni, jo crec que ens podries llegir aquell poema que t'havia quedat pendent de llegir en el darrer programa que intervengueres. Endavant. Un poema d'aquesta plegata s'atitula La malè ha florit.
No ho pensareu. Això forma part del passat, i és així, perquè jo faig la ruta de llevant, Manacofa a la nit, Campos, l'autobús del tip i un major,
Ja no t'he dic si vas cap a Palma, és que no veus un punyetero maldè florit de tant en quant en veu qualcun, però merament testimonial. Mallorca ha perdut aquests maldè florits i ha guanyat-ho astres.
però entre la malaltia que tenen, la xilella fastidiosa i