Oh my god, what is this? Elvie?
Me'n recordo quan vaig començar a cantar. M'importava una merda, com m'importa un capellà? Follo amb alguns barris, però els altres poden anar cap allà. I la teva meu que ve cap aquí i els meus nens van cap allà. Peungang és la meva clica, la meva clica surt a matar. Polim mig quilo a la fucking pica, la meva clica sap el que es fa.
Fuma en verna i es desfà Deixa el nai anar al replà I quan la clica surt al carrer Busca paper com si no demà Tot el dia escolta merda puta I ho entenia tot A neu massa lents Perquè els trets anava amb doble got És el jove Lil Guiú El que canta el nai és foc I la teva meu cape campanada Sempre mirant com si tinguessin glots
Em desperto i només penso en fumar ganja, fot un vot. Salut dels meus nais, el fucking blog, que ells només pensen que ho volen tot. Deixa'l nai culler el seu hort, deixa'l nai actua tort. Fica't amb la clica, no hi ha policia, perquè això és versíria i ets home mort. Putes miren per la cornissa, però he m'ho vi fins que estigui mort. Aquests nais se'n van de la boca, però encara viuen poca sort. Tot el dia fumant ganja, i ara tinc quema a la panxa. I les velocitats són de color groc, però d'un gust amarg i olor al lollipop.
Ja estic fart de sentir mentides de les teves dents, no em mola gens. Tot el dia jo vaig estar als rebells, jo pec amic d'estupar feents. Sé que parles de valent i després corres de valent. Passant tres segons i la teva nòvia sota la taula menjant de valent.
Me'n recordo quan vaig començar a cantar. M'importava una merda com m'importa un capellà. Pollo amb alguns barris però els altres poden anar cap allà. I la teva meu que ve cap aquí i els meus nais van cap allà. Peungeng és la meva clica, la meva clica surt a matar. Pulint mig quilo a la fucking pica, la meva clica sap el que es fa.
Fuma en verna i es desfà, deixa'l anar i anar al replà. I quan la clica surt al carrer, busca paper com si no demà. Entre els nais del black, competint quan eren petits. Una educació que ara miro com des de l'ampit. Al carrer aprenent coses que encara no s'han escrit. És emovi, és la sang freda, és el saber què fem, un ameu callit. A comptar de pressa, mirar l'adreça, mirar-li als ulls quan tret el pit. Comprova bé si he sentit el clic. Pietat fora i jo no ric. I els apps em miren, em peguen veja, jo el que volia ja ho he aconseguit.
i si algun imbècil m'envia fora m'asseguraré d'aquest mentre ric. Venjança dolça la deixo a mans del pare Temps i dels meus amics, i si fumo molt i disparo coses és per l'estrès que he acumulat. No hi ha mantra tècnic, coses de xacres que et protegeixin de tret al cap. No he perdut, juga amb els meus nais, creu que va per l'or però està equivocat.
Tinc la clica, la cornisa, vigilant el que hi ha al terrat. Vaig llegir la Biblia, estava majo. Puta, vaig quedar-me a so espeso. Ara deixo Biblia, pillo trap, jo. Ara coses grans amb els meus, jo. I sé que no hi es miren en el black quan camino pel carrer amb els meus anoracs, amb la cara d'inspirat i amb els ulls aglocats, amb les selles arquejades i amb projectes al cap. I quan vaig enxerar no hi ha mort i quan vagi a la tomba no hi aniré de tort. T'aniré ben recte perquè sóc un tio fort, perquè tinc les coses clars i menys van a bon port. T'aniré ben recte perquè sóc un tio fort, perquè tinc les coses clars i menys van a bon port.
Fem un gang, és la meva clica, la meva clica surt a matar. Pulint mig quilo a la fucking pica, la meva clica sap el que es fa. Fuma en verna, ja t'es fa. Deixa'l anar i anar al reflar. I quan la clica surt al carrer, busca paper com si no demà.
Me'n recordo quan vaig començar a cantar. M'importava una merda com m'importa un capellà. Collo'm a alguns barris però els altres poden anar cap allà. I la teva meu que ve cap aquí i els meus nens van cap allà. Peun gang és la meva clica, la meva clica surt a matar. Pulint mig quilo a la fucking pica, la meva clica sap el que es fa. Fuma en Berna i ates fa. Deixa'l anar i anar al replà. I quan la clica surt al carrer busca paper com si no demà.
I el primer dia tot era molt, ja en teníem prou, però van arribar, ells van convertir el molt en massa. El molt en massa.
I el segon dia el massa va fer el poc, va apagar el foc d'uns que van viure al fred i és que no i tu ja saps què passa. Ja saps què passa. Que tan poc massa i massa és tan poc.
que tan pocs massa i masses tan poc. I uns van comprar la felicitat i ara ja res els fa feliç. Ells van comprar la felicitat i ara ja res els fa feliç.
Hi ha un el camor de pena I no es entelso del jump Heu ensadon al esquena San mezcla l'aigua i l'arena I baix a un monstre fe de funk
Hi ha una taula que David, diuen que és la sang de Déu. Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adeu. Hi ha el país de l'Olivera, de la Plana i dels Serrans.
La desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi i engull la vida el seu pago.
Jara totxalzen l'abeu, perki ja no pot alzarla, modriu tot el geto geu. No teniu cor ni paraula, zoi adreze sobre taula.
Bon dia i bona vida. Avui començam amb un recordatori per a les víctimes de la Dana d'ara fa un any i, reivindicant, fent-nos solidaris amb la crida
que el responsable polític d'aquells fets ha de dimitir, matar un dimissiu. I ara tots alcem la veu perquè ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou de adreces sobre taula.
I ara tot xalçem l'adeu, per que ja no pot alçar-la, modiu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adreste sobre taula. Sou de adreste sobre taula. Sou de adreste sobre, sou de adreste sobre, sobre tot de sobre.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui és dilluns 27 d'octubre de 2025. Vos saludam des d'Una Mediterrània, des del Bon Dia i Bona Vida, el programa produït per en Maria Morena i conduït per en Tomeu Martí, que tot d'una vos actualitzarà els principals titulars que ofereixen Hores d'Ara, Diari de Balears i també Vila Web. A continuació, mos connectarem amb en Pep Berger. Amb ell revisarem, sobretot, actualitat esportiva i també alguna cosa d'economia.
A les 8.40, Enxisco Roger mos presentarà unes jornades importants que s'estan...
que s'estan desenvolupant ja en la UNED. També farem un repàs de les notícies a les 9, entrevistarem en Toni Sales, portaveu del PI, estrenarem una nova secció en Manena Duel, a les 10 mos connectarem amb en Llorenç Capellà i a les 10 i mitja farem la connexió amb Xocolat, la connexió
Nanita Sancho per conèixer que s'està movent, que s'està coent la cuina de les novetats musicals que ens prepara cada setmana, Nanita. És el moment de revisar l'actualitat. Ho feim en primer lloc amb Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears, el principal titular Hores d'Ares, Jorge Campos reconeix el seu passat violent. Podeu entrar a la informació i veureu la piulada que va fer fa uns dies on reconeix que va formar part del grup violent Mallorca Sud i Sud Corps. Més qüestions manacorinitats. Una exposició per obrir una conversa plural i viva sobre la identitat col·lectiva.
reivindiquen el paper de la dona en el sector primari de les Balears. Són necessàries per aconseguir el relleu generacional. I també...
vos informa, Diari de Balears, que el partit de l'extremista Milei guanya les legislatives a l'Argentina i amplia la representació a les dues cambres. També que l'Assemblea Nacional Catalana reivindica la lluita independentista urquina on a la República Catalana no és un record, és una tasca pendent. Per a ho accedir, Diari de Balears, el darrer contingut que ha publicat
La plataforma audiovisual Vida és un nou programa, una nova edició d'Això és Vida, concretament el número 62, en què hi ha una entrevista amb Petso Cies i també una taula de debat, una taula d'anàlisi amb en Pere Perelló i Nondadeu, en Antonia Sales...
i en Rafael Borràs a través de la portada diària de Balears i podeu arribar, o també a través de Vida.cat. Denuncien que la policia espanyola ha impedit denunciar la desaparició d'un migrant quan es dirigia a Mallorca. És el col·lectiu Caminando Fronteras que ha denunciat que els han impedit fer aquesta denúncia. Un creuer rescata de nou migrants a 20 milles de Cabrera i els trallada al port de Barcelona.
També destacam que el Consell de Mallorca re-homenatge al pintor Coll Berdolet amb una exposició inèdita sobre la seva faceta més viatgera i que els vagons de ciència a tot tren s'ompliran de cultura científica el 8 de novembre. Des del diari de Balears també informen que el Consell de Mallorca instal·larà unes 60 càmeres de control a les carreteres de la Serra de Tramuntana.
que es van desallotjar diversos habitatges per un incendi en una finca rústica a Santa Margalida i també es fa ressò d'unes declaracions de Lluís Apesteguià, coordinador de Més per Mallorca. Les cases són per viure i no per fer-hi negoci.
Finalment també destaca a Diari de Balears que el gol considera un avanç important a les noves normes de la Unió Europea per evitar abocament de pèl·lets i que Kamala Harris no descarta presentar-se a les properes eleccions dels Estats Units. Encara no he acabat, diu. Per cert, que a Diari de Balears vols oferir la possibilitat de...
respondre a una enquesta titulada Can pensau del canvi horari? i dins d'aquesta enquesta hi ha tres opcions em va bé així com està hauríem de tenir sempre l'horari d'hivern o hauríem de tenir sempre l'horari d'estiu en aquest moment està molt igualada o sigui que podeu decantar la balança de cap a un costat a cap a l'altre
On anem a Vila Web? Ja hi trobam en primer lloc una entrevista amb el periodista Xavier Montañà, autor de Contra el silenci i la impunitat, el tercer títol dels llibres que promou el propi diari. Diu Xavier Montañà, la transició legalitza els motius de Franco per carregar-se la democràcia.
Tenim una peça titulada... Les coses no es van fer bé...
També encara en aquest primer aniversari de la Dana cau una nova mentida. Amazon va acompanyar Vila Plana després del dinar a El Ventorro. Se veuen unes imatges d'una càmera de seguretat
que acompanya aquesta periodista fins a un pàrquing. També destaca a Diari de Balears, perdó, a Vila Web, que encenen espelmes al barranc del torrent en homenatge a les víctimes de la gota freda. Ara sí que monetornam a Diari de Balears.
perquè allà on anàvem a cercar la secció d'opinió on mos hi esperen diversos articles d'opinió. En primer lloc és d'en Rafael Borràs, titulat Pensionistes pobres. En segon lloc és d'en Miquel Ripoll, perpètuament connectats.
També es d'en Bernat Joan i Marí, Llibertat d'Expressió, Límits i Democràcia, el d'en Joan Vicenç Lillo, La fam d'en Franco i es d'en Alila Tomàs, La violència masclista present. Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió
que tenim a Diari de Balears Hores d'Ara. Una altra qüestió que ha marcat el cap de setmana i que és important, la predicció del temps per a les properes hores, l'escoltam en la veu d'en Tomeu Mateu Canals.
Bon dia. Després de les pluies abundant d'ahir diumenge, avui es tens idea molt ben estable, fred, sobretot es dematí, m'has aixecat avui dematí amb un ambient fred.
Podria caure algunes gotes, aquestes primeres hores, però tot d'unes temps s'estabilitzarà i les temperatures en el sol naturalment pujaran, però seguiran fresquetes. La próxima nit serà freda, perquè en el cel d'estirar encara amb aire fred, i les senilles són llargues, podrà refrescar bastant. De cara a demà continuaria el temps estable, sempre algun niulet,
I seria dimecres, i entre dimecres i dijous, quan podrien passar dues petites perturbacions, en principi, no massa actives, però que poden deixar algunes brusques, poca cosa en conjunt d'un coll, però almena manco a dia d'avui. No sabeu massa cosa.
De cada cap de setmana, que dissabtes, festes, tot sants, parell que el temps seria estable i temperatures per a molt amb un ambient massa càlid ja per a novembre. Però aquesta és la tendència que duim aquests anys, que de cada vegada es freta i va més tard.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia i bona vida és el moment que aprofitem aquest dilluns de matí, així a primera hora, per connectar-nos amb Pep Berger. Pep Berger, molt bon dia. Molt bon dia, també. Bé, el futbol no és tan important, tampoc.
El futbol sempre diuen que és el més important de lo menys important, no? Però bueno, un dilluns després que el Mallorca només empatàs són moix davant del llevant i no és tan bon dilluns. Sí, sí, sí.
Mira, d'hivernres quasi, quasi, quasi me convencen de fer-me, de tornar-me a fer soci del Mallorca. Ah, molt bé. Però llavors vaig veure el partit diumenge i se m'han engegut de ganes. I te van enfogir ses ganes de cop, no? Però de cop, sí, sí, sí. Però seguint aquesta mateixa lògica, esperi i desig que no t'hagis fet del Madrid. Bé, sempre...
Sempre és una acció, perquè només els interessa el resultat.
No, no, no. Però, amem, no em prepasses. Primer de tot, divendres se va presentar aquí a Canal Cove, vull dir, aquesta associació que sigui un mallorquet. Sí. Mallorquet, o un mallorquet, jo diria. Sí. I clar, bé, no sé, molt bona pinta, molta il·lusió, molt... En fi, uns plantejaments que són els que toquen que el mallorque sigui mallorquí, no?
Sí, molt bé. És el que hauria de ser i el que no hauria deixat de passar mai, no? De totes maneres, aquí sempre s'ha de considerar la voluntat del Consell d'Administració i estrenar dels dirigents que tenim en aquesta terra. I tenim la propiedat nord-americana,
és president, també és nord-americà, i no hi ha ni un sol membre del consell d'administració que sigui mallorquí. A més a més, dins la part de negocis, tenim un consell delegat, que se diu precisament així, no?, consell delegat de negocis, que tampoc és d'aquí, d'Alfonso Díaz. I tenim un director esportiu, que és el màxim responsable de la parcel·la esportiva,
que no en Pablo Hortells, que la seva relació amb Mallorca també diguem-ne que és d'unze anys cap aquí, des que va arribant a Mallorca. Per tant, el lligam de la propiedat, de l'entitat, de la societat anònima esportiva amb aquesta terra, poden dir que és complicant, no? I fixa't que supos que no...
No és el millor exemple, però aquest dia s'ha sabut que coincidint pràcticament en el 125 aniversari de la seva fundació, l'Espanyol ha canviat de mans, no? Sí, sí, sí. I ha passat d'un empresari xines a un altre nord-americà, que evidentment un conserva
dins el seu Consell d'Administració a gent vinculada de tota la vida, podrien dir, a l'espanyol. Vull dir que en el final tenir arrels no és només jugar aquí.
tenir futbolistes d'aquí o tenir equips base format per jugadors que viuen d'aquí, sinó que es va una mica més enllà. Dins d'això, divendres se'n va parlar d'aquesta qüestió i diguem que el que hi havia era com una petició que qualque mallorquí assumís la representació pública de...
des club ja mos conformàvem amb això que és poc però bé més del que ara
Sí, ja seria important, no?, que hi hagués un que se queda visible del Mallorca fort mallorquí, no? Per això el que és imprescindible és que tingui la confiança total i absoluta del Consell d'Administració i que sigui qualcú autoritzat, no? I jo diria que és també imprescindible que sigui un mallorquí
En castellà diuen això que queda tan bé de ranciobalengua, no? Sí, sí. Si ho pensen, no saben què vol dir, però que sí. En mallorquí diríem de tota la vida, no? Un mallorquinista de sempre. I això també seria una de les qualitats, evidentment, que... Efectivament, efectivament.
i fins i tot d'un punt de vista diguem de plantejament purament econòmic també és una bona estratègia perquè diria que el que s'exemple de l'espanyol, que crec que també va sortir la xerrada vàrem estar dues hores xerrant, vull dir que va sortir molt de temes eh...
També és una manera de fer millor gestió econòmica, per dir-ho en termes que tothom pot entendre. Sí, sí, sí. De tota manera, i en aquest sentit, la veritat és que la propiedat del Mallorca sí que ha demostrat una estreta vinculació en Santidad i un ferm compromís en Santidad.
en tant en quant que ha anat ampliant capital, fent-se l'ampliació de capital necessaris per no ho va de vendre, no? I darrerament n'ha aprovat una d'uns 6 milions d'euros, si no record malament, o 8, no ho puc recordar exactament, no? Que se justificava precisament perquè el Mallorca ha hagut de fer inversions importants per aconseguir sa contratació d'en Pablo...
no ho diré, no, d'en Pablo Torre, i d'un tant percent important d'en Jan Virgili, que són dos futbolistes que eren del Barça i que són de futur pel Mallorca, no? I això està bé, no? És important que segui aquesta vinculació, que sí que és vera que existeix econòmica de sa propiedat en sa club.
Pep Verger, centrant-nos en el partit d'ahir, aquest empat a 1 amb el llevant, primer de tot, vagi per endavant el nostre reconeixement
més profund a la gent que va anar al camp i se va banyar però banyar, banyar pel Mallorca això per davant de tot
Sí, la veritat és que el dia no convidava precisament ni molt manco a anar al futbol, no? I van anar així mateix, diguem-ne les estadístiques, 12.964 valents, que m'assemblen molt. Bé, clar, n'hi ha que van a tribuna coberta que mira, però em vaig veure uns quants per allà enmig que realment els hi va caure un diluvi damunt.
Sí, sí, la veritat és que... I després, futbolísticament, o sigui, no ho sé, no ho sé, era un futbol molt antic, molt de pilotar de cap endavant, no sé si és que també el temps no permetia...
però vaig pensar, no ho sé, no m'ho era gens, el partit en si, però gens. La veritat és que el Mallorca no va estar bé, la veritat és que va tenir alguns moments més o menys bons, sense crear gaire ocasions, però bons, i que el Llevant sí que va fer la seva partida, se va avançar en el marcador i després se va replegar darrere,
i va tenir fins i tot alguna, jo digui, clara oportunitat per ampliar la seva renda, el seu avantatge. En el final, la Mallorca em va empatar, com a faltaven 12 minuts per el final, i en lloc d'anar cercat segon, va veure com era el llevant, el que reaccionava,
I posava setge a la porteria de Leo Román, no? Que, la veritat, va ser millor una altra vegada des partit. Va salvar el punt en aquella darrera acció. Exacte, correcte, correcte. Rellentíssima i... I sembla que està el Mallorca condemnat a patir fins en el darrer...
fins al darrer minut sí en aquesta la gent diu que falta molt i herbera evidentment però ara ja comencen ja se comença a veure de què va cadascú ho dic pensant per exemple amb el Girona que també jo era perquè pensava va figura't
el Girona, que si acabarà la part alta i després d'aquest empat amb l'Oviedo ja no m'atrevesc vull dir, no descart que pugui baixar i tot la veritat és que dius tu, és cert que falta molt però també ho és que ja s'ha disputat
10 partits de Lliga. Ja se n'han jugat 10. I 10 comença a ser una mostra, podríem dir, significativa del que pot passar, no? Sí, sí, sí. I el Mallorca està...
empatat en això de 8 ha classificat a 9 punts i que no estem en descens però hi feien ben a prop i per tant vius, vius s'ha d'anar alerta Des partit entre el s'ha anomenat clàssic o clàssico o això
Bé, per certa, que tu dius aquí, perdó, encara en termes mallorquinistes, a l'última hora publiques aquest article del Filo de l'Abismo, que també és un poc significatiu de com veus el titular avui dia, de com veus el Mallorca.
Sí. Jugam amb foc, no? Sí, és evident que jugam amb foc, no? I és evident que... I ell va ramassar molt a prop d'ell que hi haurà una altra vegada, no? Sí, sí. Dins el desastre, no? En tot cas, sí que aprofitant que has esmentat l'article, sí que m'agradaria destacar-lo en Arrasate, no? Que ha acceptat el seleccionador d'Euskadi...
i que arribarà a la Palestina. Sí, sí. Jo crec que això diu molt en favor d'en Arrasate i en favor al Mallorca, que ha tingut tan cert de triar un...
un entrenador amb aquestes característiques, que sigui capaç d'això. I fins i tot diria que el d'OV ha hagut d'autoritzar, no? Que pugui... Bé, clar, això també depèn del contracte que tengui, m'imagino, però... Sí, però el més normal seria que sí que ho hagi hagut d'autoritzar. Sí, jo crec que sí. Com a mínim, en fi, sí. Vaja, autoritzar, sí, sí, és la paraula. Sí, sí. Per tant, està bé. Sí, sí. Sí, sí.
I, de fet, te diré que, clar, estava pendent de si la selecció catalana també feia un partit contra Palestina, perquè s'havia dit, però de moment veig que no. Supos que el president d'aquest Illa, m'ha pareç que li diuen, deu haver manipulat perquè no se faci. En tot cas, ho mirarem, estarem pendents. Bonanàmes...
en el clàssic aquest jo el primer que he de dir ara així ja en la mirada un poc més fred i tal és que no va estar a l'alçada d'un partit de clàssics d'altres vegades no sé, no va estar a l'alçada
tu se vol que molt del Barça i trobo que no m'ha de fer nada no ho dic per això és a dir, mira clar, l'amint desaparegut ehm
esclar, el Barça jugava amb en Xesny de porter, o sigui, imagina't però és que a més a més en Xesny li tura un penal a la figura gran mundial que és en Nen Mbappé que tot i que va fer un bon partidat a la primera part de partida que va fallar el penal va desaparèixer fins al punt que ho van deixar llavors hem trobat un jugador encara més beneit que en Carlitor Domínguez que és en
que és en Vinicius, o sigui...
no sé si l'hi donen mai però es premi en el jugador Mirk Benerida a la història de futbol crec que en fi, va al capdavant en fi, no ho sé no ho sé tu realment vas veure un partit, un xoc d'aquests de futbol bo i tal no, jo no dic que no crec que fos un partit amb futbol exquisit no
no, però el meu resum del partit no seria no va ser un bon partit seria, el Madrid va ser molt superior molt superior sí, fins i tot fins i tot més del que dius resultat i no és normal i quasi, quasi m'atreviria a dir ni responsable
que el Barça acabi en Baraujo de davant de centre. Ja, ja, ja. No, és que ha incluït, ja ho feia en Naletsanco. Més igual. Més igual. No és ni responsable, diria jo, no? Sí, sí, sí. I després que el Barça va estar molt malament. Sí, sí, sí. Que així, jugant així, el futur que li esperen al Barça és... Però precisament per això ho dic, és a dir...
justament, és a dir justament que el Barça està com està i el Madrid li guanya 2 a 1 li guanya 2 a 1 tot el meu però és molt superior quasi sempre, quasi en tot moment li aneu d'un gol ben anul·lat per un mil·limètric fora de joc però la sensació de partit és que el meu dit és molt millor
Sí, sí, sí. Molt millor. Ja sé que te sap greu i te costa dir-ho, però jo que tinc més simpatia per l'Atlètic que no pel Barça o pel Madrid, evidentment vaig veure un partit en què el Madrid va ser clarament superior al Barça. Però clar, el gol que fa en Mbappé... Sí. Hi ha poc portes en el món que no l'aturin, eh?
li tira a ell, o sigui... Però, homeu, va entrar. Sí, va entrar perquè se va decantar, Porter, perquè no bastava que es quedés quiet. Sí, és igual, però no veu molt, això. Es pot acabar amb empat, i la sensació seria la mateixa. Sí, i reconec que amb més, no l'herem goletjada, però sí amb més distància. Avui que el Barça...
Aquesta és la sensació. Sí, sí. És millor. Ja està. El Barça, per saber quin 500, va fer un partit pèssim. Pèssim, sí, sí. Bé, no, jo m'ho esperava. És a dir... Ara es vol dir, però jo quan de començar el partit no ho veia tan clar. De fet, jo hagués apostat per una altra victòria del Barça, la veritat. Sí, jo... Jo sí.
no perquè figura li faltava li faltava tot li faltes porter dos porters de fet en Lewandowski en Rafinha no ho sé en Gavi fins ara només m'has dit en Rafinha perquè Lewandowski té 70 anys quan no juguen pel Barça vau jugar amb els veteranos
en molt bon Rafinha vull dir és essencial per l'equip per defensar bé és primordial com que el partit no té cap història per mirar la resta de partit de primera divisió que destacaries que avui jugues el Leti de Madrid avui a la nou desvespre i si guanya quedarà tercer ja o no?
Sí, ara ho hauria de mirar, però sí, crec que sí. Aquest objectiu... De totes formes, el Leti jugant amb el Betis no confia molt, jo. No hi quedaria tercer encara, ara ho estic mirant, quedaria quart. Sí, sí, sí. Per davall del Vilareal. Exacte. Però bueno, és igual, no hi confia, hi deixo amb una victòria. No,
No, la veritat és que no. No, no. Ja sap que és capaç de lo millor i de lo pitjor. Sí, sí, sí. Normalment, no ho sé, no té molta esperança. Però bé, ara anirà un poc per amunt i llavors ja ho espanyarà, però... No? Bueno, ja ho ha espanyat a bastament, eh? Ha tingut un inici de temporada, que Déu-n'hi-do. Per això... I estem endatxent pràcticament. Sí, sí.
hem parlat del Girona que per cert dimarts ve aquí a Inca, no? sí, sí, un partit de Copa i serà interessant, no? sí, sí, sí, jo crec que sí, sí, sí, sí el costant si no es castigui tampoc en el seu millor moment justament però també és vera que el Girona no riscarà el més mínim, eh?
dir que a Girona ara mateix aquest partit li deu fer una nosada enviarà la meitat d'altres quarts d'Arpé no? i ja està i ja ho veurem i si l'eliminen quasi quasi estarà content
Sí, la veritat és que el Girona s'ha de centrar ara en sortides caòtica situació a primera, no? Està com bé. De la segona ref, destacàvem que l'Andratx va guanyar, no? Sí. I després, el que més són empats, no? Sí, el que passa és que l'empat de...
l'Universitat de la Poble era dins el camp del líder, del Barça B, el Barça Atlètic, que torna a ser, jo diria que té un mèrit important, no? Tot i que va jugar amb avantatge numèrica durant molts minuts, no? Quasi 80, si no recordar malament. Però, bueno, és un partit que va ser interessant, no? I que deixa la classificació en el Barça Atlètic com a líder i a un sol punt
La Unió Esportiva Poblera. I els Reus. És que no els interessa la Unió Esportiva Poblera. El soldat i Baleat suma 3 partits en Segonya. Sí. I l'Andratge és a mitja...
bueno, la persona mitja alta de la classificació, no ocupa la setena posició, i va debutar en Jaume Mout en el Porres, com a entrenador, després de la destitució d'en Miquel Soler, i va votar amb un empat a València, davant d'estibiar el València. No està gent malament. No, està bé.
Pep, un darrer apunt per destacar qualque cosa d'aquesta jornada, ja sigui futbolística o de l'esport en general. No hi ha res més així que hem de destacar. Bé, jo diria que és campionat mundial d'en Albert Torres a Òmnium, la prova d'escampionat del món de ciclisme en pista, una nova derrota del palmer de bàsquet, que fins ara tot el que ha jugat ho ha perdut, es debut en victòria del monacò de voleibol,
i històric bronzó en el Mundial de Lluita per anar a Carles Jaume, diu aquí a la portada de l'última hora. Sí, mira, això m'havia se m'havia escapat. I en Joan Mir, que ha tornat en el podi, va ser tercer, i si no record malament, era el segon podi que fa aquesta temporada, en Joan Mir, que va ser campió d'Espanya, campió d'Espanya, campió del món l'any de la pandèmia, del 2020, i que des de llavors podrien dir que
Onda ha perdut la seva màgia i amb ell, amb on d'en Joan Mir també. Sí. Pep Berger, moltíssimes gràcies per atendre els microfons d'Ona Mediterrània en aquestes hores. Una ferrada molt forta. Igualment. Gràcies a vosaltres. Salut. Adéu. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Teatre del Maa presenta La Mare, el Dimoni i jo, de Sala Trono, que se n'ha fet d'Oriol Grau. Ell mateix ens descobreix la part més fosca del seu adsens de la fama, una comèdia que és un clam a la desobediència. Del 31 d'octubre al 2 de novembre. Patrocina Federació Empresarial Hotelera de Mallorca.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida vols connectar amb el Francisco Roger, col·laborador d'aquesta casa i col·laborador d'aquest programa també, i sempre, sempre, sempre implicat en jornades d'estudis, d'investigació de la història, de difusió...
de sa història. I precisament per això mos connectam amb ell perquè mos presenti unes jornades titulades El temps d'Antoni i Maura, centenari de la seva mort 2025. Xisco, molt bon dia. Bon dia. Aquestes jornades, qui les organitza? Bé, és exactament, a veure, una mica més endavant, amb unses mateixes, que això ho podeu consultar a sa part
a la plana web de Salxiu de Mallorca, de Salxiu del Regne de Mallorca o de l'Institut d'Estudis Baleàrics, allà cap a final de novembre està previst que allí l'Institut d'Estudis Baleàrics sempre fa unes jornades d'estudis històrics, que en guany les dediquen en Toni Maura. Llavors, abans d'això, ja a partir de demà, i cinc marcs successius, tots a les set de sora baixa, i hem entrat la gratuïta fins a completar l'esforament, a Salxiu del Regne de Mallorca, que és en el carrer Ramon Llull número 3, o a l'Escola de Llulles Amants Franceses,
el que tenim previst són cinc projeccions de cinc pel·lícules, exactament el cicle aquest, el temps d'Antoni Maura, com tu has dit, que són cinc projeccions de cinc pel·lícules ambientades a l'època d'Antoni Maura. Jo som el coordinador, però, evidentment, és una activitat des del Junts del Regne de Mallorca, per tant, Direcció General de Cultura de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports des Comandes de Silles-Valegues. Concretament, aquesta activitat consisteix en això. Vull dir, cinc projeccions successives, comença endemà, serà cada dimarts a les 7 de l'hora baixa,
I bé, en principi jo el que faré serà fer la presentació de la pel·lícula que es projectarà i després, en el final de la pel·lícula, amb aquelles persones que tinguin ganes de conversar una mica, fer una mena de...
te col·loqui o com li vulguis dir, en part referida a la pel·lícula mateixa i en part referida a l'època. Perquè, clar, la idea d'això és agafar Antoni Maura, que ja sabeu que és el polític bellorquí, que va ser cinc vegades president del Govern Central, i algunes de les qüestions referides al que va ser la seva trajectòria. I cadascuna d'aquestes pel·lícules reflecteix una mica...
qualsevol aspecte referit a Antoni Maurer i a la seva trajectòria.
recordem que enguany se comemora el centenari de sa mort d'en Toni Maura d'en Toni Maura n'hem parlat sovint aquí en aquesta casa i amb tu Xisco i efectivament diguem que per un costat hi ha ses jornades que prepara l'Institut d'Estudiar Balears i per altra aquest cicle de cinc pel·lícules que coordines i que mos podries fer cinc sentit de cada una d'elles
Sí, sí, i tant, i tant. A veure, començant demà, començant demà dimarts, dia 28, a les 7 de l'hora baixa, i la primera pel·lícula, jo ja he comentat que, home, aconseguir algunes d'aquestes pel·lícules de vegades no és fàcil, perquè algunes d'elles són recents, però d'altres són pel·lícules que ja tenen un munt d'anys, i de vegades has de fer, evidentment, has de fer tots els tràmits corresponents per demanar els permisos, per la projecció i tot això. I de vegades això pot ser
una mica complicat, o pintura no disposa de còpies, el que sigui. Però va, a començar amb 1898, los últimos de Filipinas han de dir que aquestes pel·lícules, les les té sense poca d'Antoni Maura, amb la qual cosa d'aquestes 5 pel·lícules, ja 5, 4 pel·lícules, evidentment les projectem en idioma original, i hi ha 4, perquè si idioma original és el castellà, perquè clar, són problemàtiques i són qüestions que afecten a tots els àmbits de l'estat,
I tenim una pel·lícula, una de les cinc pel·lícules, que és el Coronel Macià, que aquesta és en català, que és la seva llengua original. Ara, per suposar tanta presentació com una mica es col·loqui que està previst, que si és possible segueixi a cadascuna de les projeccions, evidentment el farem en català. 1898, Los últimos de Filipinas, pel·lícula de Salvador Calvo de l'any 2016, protagonitzada per Luis Tosar,
i altres autors bastant coneguts en l'àmbit de l'estat, com poden ser Javier Gutiérrez o en Carles de Jalde, o un actor català, com és Eduard Fernández. Aquí, evidentment, abordàvem la qüestió del colonialisme, la part de les darreres colònies, el desastre del 98, però més, una cosa curiosa, penso jo, des del nostre punt de vista, que és que los últimos de Filipinas, jo crec que jo ho he sabut,
es reconstrueix el sítio de Setge, perdó, de Valer, una localitat a Filipines. Un Setge que se va allargar i allà van estar resistint aquests soldadets espanyols quan ja s'aguerra fins i tot ja havia finalitzada. I no en sa pel·lícula, però, bueno, pel que fa en efecte històric, allò curiós és que en el Setge de Valer, entre els soldats que estaven allà resistint, hi havia dos maillotins.
un d'ells que va desertar, i va ser en Jaume Caldenté i Nadal, que va desertar, això s'ha receptès també en la pel·lícula, i un altre, que va ser Antoni Boussafollana, que aquest va sobreviure en el XVI, va tornar, i després va ser conegut com Antoni de les Creus, per les medalles que li havien posat. Bé, aquestes projectarem demà dimarts, 1898, Los Últimes de Filipines.
Seguirà, dia 4 de novembre, El coronel Macià, de Josep Periafort, que aquesta és una pel·lícula que s'encatarà, evidentment, perquè és la biografia cinematogràfica d'en Francesc Macià, fundador d'Esquerra Republicana, persona que va restaurar la Generalitat Catalana quan va arribar a la Segona República.
I també és una pel·lícula que també ha reflectit un altre aspecte referit a Antoni Moura, que és el que va ser la creació dels nacionalismes perifèrics i particularment del nacionalisme català. Primer amb la Lliga i després amb Esquerra Republicana.
Com a cosa curiosa, justament, jo, és l'única pel·lícula, pentura a qualcuna més, però bé, és l'única pel·lícula de la recerca que he fet que he vist que Antonio Maura surt com a personatge a la pel·lícula. És un paper secundari, evidentment, encarnat per un actor que es diu Jesús Ferrer, però el Maura surt com a personatge.
I perquè fa la resta de repartiment, també són actors molt coneguts, Nabel Folk, fa de Francesc Macià, i actors com Antoni Albà, que és superconegut, en Juan Luis Galeardo, o un actor mallorquí, que ja mos ha deixat per desgràcia, que és en Vial Moll.
Continuem amb dia 11 de novembre, vull recordar que cadascuna d'aquestes pel·lícules, cadascuna d'aquestes pel·lícules serà dimarts a les 7 de l'hora baixa, amb cada gratuïta fins a completar l'aforament, l'arxiu del Regne de Mallorca, que és Ramon Llull, número 3 de Palma, i el que farem dia dimarts 11 de novembre serà Jarra Pellejos, d'Antonio Jiménez Rico. Pentura no us sonarà molt, però és una pel·lícula, bueno, és que ja té uns quants anys, és una pel·lícula de 1987,
Però és una pel·lícula que reflecteix, és una adaptació d'una novel·la de Felipe Trigo, i reflecteix a l'extremadura profunda el que era el caciquisme. El caciquisme també és un fenomen interessant de l'època de Maura, que eren aquests personatges que a cada comarca, a cada zona, eren els que controlaven les eleccions, les manipulaven, controlaven el nomenament de càrrecs polítics, i en aquest cas és Antonio Ferrandis, el senzillat,
que... que, bueno, va ser el famós Chanquete, també va ser protagonista d'esa pel·lícula. Va ser dient el Sencia i em sembla que el Toni Ferrandi sí, i si no, perdonaume, però jo me'n penso que sí, que ja m'ho s'ha deixat, però ara ho he dit i no ho estic ben segur, però vaja, disculpa-ho. Aleshores, i altres actors, actors molt coneguts, com en Juan Diego o en José Coronado, que també participen en aquesta pel·lícula. Després, i ja...
Acabant ja el cicle, dimarts de 8 de novembre, la pel·lícula que està prevista és Luces de Bohemia, que és una versió cinematogràfica de sobre el teatre d'en Ramon del Vallenglant, que reflecteix el que era l'ambient social, polític, justament dels anys 20, vull dir que de l'època també d'Antoni Maura. I, bé, pel que fa en el repartiment també és espectacular. Paco Raval, Agustín González, Fernando Fernández, Nómez i Manuel Arias...
I la darrera projecció de totes serà dimarts, dia 25 de novembre, a les 7 de Sora Baixa també, a l'estiu del Regne de Mallorca, i serà al sur de Granada, de Fernando Colomo, que està basada en una història autobiogràfica d'un escriptor britànic, en Gerald Brennan, que en els anys 20 també es va instal·lar en un poble d'Andalusia. I també reflecteix com era...
aquella Andalusia dels anys 20, de l'època durant la qual Antoni Maura era en actiu en política. Però, a més a més, aquesta història té un paral·lelisme molt curiós amb el nostre, dic el nostre perquè era mallorquí d'adopció, Robert Grace, perquè va ser a la mateixa època dels anys 20,
tots dos eren escriptors britànics, tots dos estaven una mica amargats o decebuts perquè havien combatut a la Primera Guerra Mundial i volien cercar un lloc on estiguessin tranquils, on poguessin escriure.
En Gerald Brennan va escollir un poble d'Andalusia i, a més, va deixar escrit tot això i en Robert Graves, com és ben sabut, va triar d'allà. I són històries una mica paral·leles. Així que, com podeu veure...
Farem un repàs, ah, i pel que fa de Sur de Granada també repartiment és espectacular, vull dir, Willy Toledo, Antonio Resines, Ángela Molina, Navebe, se cantant, i jo crec que són cinc pel·lícules que per si mateixes ja tenen un interès cinematogràfic, però aquí del que es tracta és això, no?, que molts facin servei com per reconstruir aquella època d'Antoni Maure, i aposta que se diu el temps d'Antoni Maure, aquest cicle que fèiem al xiu. Cada dimarts a les 7 de l'hora baixa hem entrada gratuïta.
Idò realment interessantíssim i molt més també perquè, com mos dius, després hi ha un petit fòrum, no? Sí, la idea és que hi hagi un col·loqui, evidentment, amb la gent que vengui, que li faci ganes de conversar una estona tant pel que fa la pel·lícula de la mateixa com en aquell aspecte que ha reflectit la pel·lícula de l'època i de la trajectòria d'Antoni Maura.
Idò, ja ho saben els nostres agents, els nostres agents, hi ha aquest cicle, hi esteu convidats i, a més a més, diguem que farà com a complement de les jornades que ben aviat se faran també de l'Institut d'Estudiar Balearis. Xisco, com sempre, moltíssimes gràcies per acostar-nos a qüestions tan interessants i sempre amb aquest punt formatiu. Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, i res, només recorda això, començant dimarts, serà cada dimarts a les 7 de sora baixa, a salció del Regne de Mallorca, Ramon Llun, número 3, amb entrada gratuïta, i començarem amb 1898, després del coronel Macià, Jarrapellejos, luces de Bohèmia i el sur de Granada. Gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia, Xisco. Bon dia, que vagi molt bé. Adéu.
Nosaltres ens acostem ja a les 9 des de matí i a les 9 vos oferirem l'entrevista que li ha fet la plataforma audiovisual Vida amb Petso Cies, el cuiner Petso Cies, i després ja on anirem a altres qüestions. Avui ja sabeu que estrenam una nova secció, en Amanenaduel, ens l'explicarà ella mateixa.
És el moment d'anar a fer un repàs a les portades dels mitjans de comunicació i, com sempre, començant per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears ara mateix, Jorge Campos reconeix el seu passat violent. Voreu tenir tota la informació, tots els detalls d'aquesta informació, la notícia que púbrica Diari de Balears en portada. També destacam que l'Assemblea Nacional Catalana reivindica la lluita independentista Urquinaona. La República Catalana no és un record, és una tasca pendent. També hem acorinitats una exposició per obrir una conversa plural i viva sobre la identitat col·lectiva
se fa en el Museu d'Història de Manacó. També destacam que reivindiquen el paper de la dona en el sector primari de les Balears. Són necessàries per aconseguir el relleu generacional. És una de les reivindicacions que fan des de la Unió de Petits Agricultors de les Illes Balears.
També destacam que el partit de l'extremista Milei guanya les legislatives a Argentina i amplia la representació a les dues cambres. El Consell de Mallorca retomenatge al pintor Coll Berdolet amb una exposició inèdita sobre la seva faceta més viatgera. I també destacam que un creuer rescata de 9 migrants a 20 milles de Cabrera i els trasllada al port de Barcelona.
Més qüestions que mos ofereix Diari de Balears. Nova editorial Moll publica El Sediciós, de Joan Maiol, que retrata la vida de novel·la de Joan Picornell i la plataforma per la llengua analitza la relació entre el català
l'acollida i la cohesió social. També destacam que els regidors i regidores de la PSOE de Mallorca exigeixen al govern mesures urgents per combatre la crisi de l'habitatge. I també vos destacam una notícia que se produïa divendres, però que...
Tindrà molt de recorregut i mirarem des d'una mediterrània a afegir-mos-hi. I és que el 2026 ha estat declarat oficialment any Joan Alcover. S'acompleixen 100 anys, precisament, també de la seva mort. M'anem ja al Mallorca Daily Bulletin. Allà...
Ens indiquen en primer lloc que els paradistes consideren emprendre accions legals contra el mercat nadalanc rival alemany de Palma i també que el govern demana explicacions sobre l'emmagatzematge d'armes a l'aeroport de Palma, duplicació de càmeres de velocitat i vigilància a les carreteres de Mallorca, restricció d'entrada de vehicles a les Balears per a la temporada turística del 2026 i també
Destaquen des del Mallorca Daily Bulletin, carrers de palma tallats per forts vents que fan caure arbres i forts vents provoquen l'esfondrament de la cúpula d'una escola de Mallorca. Tots aquests continguts són del Mallorca Daily Bulletin, perquè ara m'ho anem a les portades.
que mos ofereixen els diaris que s'editen en paper concretament Última Hora que mos ofereix com a titular principal la venda d'herències per litigis familiars se dispara a les beveades
dutxa d'aigua freda per al Mallorca i la Real Madrid blinda el liderat en el clàssic. També comença el judici contra els jihadistes que van planejar una matança a Inca i un creuer rescata de nou migrants en una barca a Cabrera.
També destaca Última Hora, amb una fotografia una mica més petita que és la principal, que diu Exitosa marxa contra el càncer a Palma. I monarama diària de Mallorca. Enllà, el titular principal...
diu que el consum d'aquesta mina se quadruplica i se consolida com a droga habitual. I també una fotografia del jugador de Mallorca Virgilim o segant-se la camiseta i diu «dos punts perduts».
i també diu el Real Madrid tomba el Barça i se posa més líder desesperació veïnal Rafal Nou per un assentament de sense sostres i desterrada a Mallorca una parella de carteristes per robar a turistes
Aquests són i dos els principals titulars que mos ofereixen Hores d'Ara, Última Hora i Diària de Mallorca. M'on anem ja en l'entrevista amb en Pet Socias.
La vista d'avui és en Petso Cies. Ell és, ara ho aclarirem, però cuiner, divulgador de la cultura al voltant de la cuina i, en certa manera, un comunicador. Petso Cies, molt bon dia. Bon dia. Molt benvingut a aquesta casa. Moltes gràcies. Mirem parlant i espero que no ens facis entrar amb molta gana. Bueno.
Està bé, està bé, que hagi gana. Escolta, més enllà d'altres vocacions i d'altres dedicacions, te record en el restaurant d'Arbrí durant anys. Com recordes aquell projecte, com l'avalues? Bé, ara són quasi deu anys, 9 anys i pico, que era el que havíem planificat, a més. L'he dit moltes vegades, quan...
Quan la criatura abri estava ja en fase de germinar, ho fem amb un calendari de vora, van dir deu anys, si mos posicionam canviam d'història.
i les circumstàncies van dur que eren 9 anys i mi més o manco, van dir venga, ara és el moment. Però bé, record molt bé, uns anys apassionants de contactar amb la gent, a nivell de negoci també, que és important, productífer i molt bé, molt bé. Sense deixar falons...
has continuat fent feina de cuiner des d'una posició, diguem-ne, no sé si una mica innovadora i tot, no? Bueno, jo no sé si dir tant innovadora, jo no invent res, cadascú sí que posa-se de pinzellada particular. Anar a cuinar pel món, anar a tastar el món, per això és una activitat...
de plaer, no? Vaig a cuinar aquí prop i vaig a cuinar més enllà. Vaig a cuinar a cuinar per a famílies d'aquí perquè fan una celebració o a cuinar per a un turista o una casa vacacional o per a una empresa o per a una institució. Ho faig quan vull, que això és una gran sort, i com vull. Perquè dir jo, no és que visqui exclusivament d'això. Tens la sort, me sent sortat de poder-ho triar.
És una cuina de tu a tu, m'ha pres que deies a qualca banda. Sí, és una cuina de tu a tu, és una cuina sense fer virgueries, és una cuina que el meu objectiu és que es comença al passi gust, passi gust amb molts sentits, sàpiga el que menja i fugi bastant de tota la postiçó del món gastronòmic que durim ja bastant d'anys que trob que hi ha.
Mira, el doctor volia demanar després, però avançant. Què atribueixes aquest boom d'exhibició de cuiners, especialment homos, a més a més, curiosament?
Bueno, pens jo, que existeix de fa bastant d'anys, xerxes són aquest canal de... Bé, però també hi ve tres, no? Sí, no, hi ve tres xerxes, oi, és canal de comunicació que posen enmig personatges. Si anem del món de la cuina, n'hi ha que...
Evidentment no hi ha cap nom, n'hi ha que són més mediàtics i n'hi ha que no. Però si som en general de restaurants mateixos que prioritzen l'espectacle, l'excentricitat per fer-se un lloc i després s'obliden del que és...
el que tenim en el plat, com ho fem, aquest compromís amb el seu producte, amb la proximitat, amb la sostenibilitat, tot això l'amor bufa, això va enclar, no? I intentant fer una espècie d'espectacle que...
posant nons en els plats, amb uns nons girallars, i llavors quan tu vas a un restaurant i dius on punyetes és, en tot allò que vaig llegir. Perquè menges, i no fas si menges llegum, cant, peix o què. I tot això distorsiona. Fa uns anys també t'he de dir que la cuina francesa, com la cuina de... Sí, sí, sí, mundial, sí. Entens?
Fa bastant d'anys que un grapat de cuiners de renom allà van dir, no, no, han de fer una passa enrere i posar en valors producte. Si la caixofa, trincaixofes en Cibent, menjant caixofes en Cibent, la proximitat perquè la conram aquí, o menjam cindris en l'estiu perquè els la conram aquí. No un cindri per mes de desembre, perquè aquí el col vermell mos agrada,
ve de certa punta del món, no gustosa ni dolça, o sigui, porrassa pura i dura, insostenible i caríssima.
i llavors aquí fan cindris, cocuen els pagesos les primeres i llavors ja no val la pena perquè el preu està tirat per allà i per tant és tot això, és encaixonar les coses i amb aquest boom que tu me demanaves després de dubte també tocar un poc els seus peus en terra i com dic jo, la majoria són homos a més i han de deixar d'anar un poc amb un alt de fora que dic jo.
Escolta Pep, em sembla que t'he presentat com a divulgador també i t'hi considero, un divulgador de la cuina divertida, de camp, propera, sana, però ara veig que també ets un pensador, un intel·lectual de la cuina. No, no, no. Hi ha molta reflexió darrere tot del que dius i per tant del que fas. Sí, però jo sempre, per exemple,
anem a coses que s'hi enten, mos hi topam o no, s'ha de dir que moltes coses no mos hi topam. Tu ara vas a un restaurant a fer un menú de diferent, o és endomàtica, em vols calcarta tu?
Monge de les escaldines. Bé, aquest és un tema, sí, sí. O sigui, aquestes coses que s'han deixat de fer, o una rosa de menjar, o una rosa amb col, que l'han deixat de fer un poc vinculat a el que parlàvem abans, que anant per altres, oi? Fem ràmens, xuxis, xuxis, i tot aquell
En aquest anglo, ramen o ramen, per això hi té infideus i burbàs, que no hi ha tanta diferència d'aquesta línia en sort, ramen és un exemple que pot dar ramen, no? O sushis, qualsevol cosa en sushis, a sabents diners podem trobar sushis, també podem trobar pa, diga-li pa, diga-li. Per tant, aquestes coses que abans la fan com a cuina austera de subsistència i propera amb el que teníem, tot això s'ha perdut.
Sempre hi ha qualcú que està bé que ho posa en valor, i fer un fideus de caseta, o unes burbares, o unes mangetes caldines, o una coca arrossegada, que és cuina molt bàsica amb pregutes d'aquí, que els os endomàtics de conda,
i apartament ningú ho fa. I per què? Cuina sana, saludable, barata, propera, a final d'estiu, que tenim aquella plena de dramàtiques que són boníssimes, per tant, enfoca cap aquí. Si això és reivindicar una mica, una mica, perquè jo sé que el món no va cap aquí, va reivindicar una mica aquesta cuina de tu a tu.
Perquè, mira, justament ahir vam anar a dinar a Can Malfre, ho podem dir, no? I me'n van dir, i com així me'n van dir aquí? És l'únic restaurant que fa un pot de cuina mallorquina, ara s'ha retirat la Madonna i no ho coneixia, però bé. Per què costa tant trobar cuina mallorquina a Palma, concretament a Palma? A Palma podries fer, i de fet, si un dia t'entens, Pantura ho faré, sa volta al món,
en cuines, perquè pot trobar cuines de pràcticament tot el món, no diguen ja Barcelona, Barcelona segur, i en canvi troben molt poca cuina mallorquina, o en el cas de Barcelona molt poca cuina catalana. Per què passa això? Té una lectura, fins i tot o no té una lectura positiva, que seria dir no, és que les cases ja menjam cuina mallorquina, però crec que no va per aquí aquesta cosa, no? No.
Moltes de vegades, no és que tenc un cot saltari oberts, però bé, ja som trescador, menjador de fara. Moltes de vegades, escolta, tenc gent que venen de fara i volíem anar a un restaurant, cuina mallorquina. Jo dic, la pregunta més difícil que no és. Cuina mallorquina.
Llavors ja no entrirem a un turista, un estranger que a mi me fan proposar, escolta, proposa'm-los un menú de cuina mallorquina. Si jo a un austriac, a un alemant li poso unes sopes que ho faran nas, volar pa banyat amb verdura i al final per ells cuina mallorquina tampoc són callos o tampoc acabarem amb una paella de marisco.
A el que anàvem, poquíssim llocs, encara manco en els pobles, encara se conserven llocs que sí, que pots anar. Però que és complicat, és complicat. I per què?
Però també, que parlàvem abans, les tendències són que ser modes ens hem d'adaptar a escrever sense eclipsar ni eliminar el d'aquí. Per tant, i tu dius, no, és que millor que no ser, encara, encara, mares,
perquè històricament la cuina d'un cert dones. El que passa és que els mediàtics són els homes, això m'agria molta atenció. Per tant, és que a casa ja encara se menja bé, no ho sé, tu te vas a estanteries
de supermercats i veu truites plastificades. I hi són, fa molt d'any que hi són i continuen a sentir. Per tant vol dir que se venen. Però jo no m'entenc, potser som jo que som un poc limitat i som conscient de ser més limitat i no acabi d'entendre. Hi ha coses que jo no puc entendre. Però què hem de fer? Escolta, cuina és identitat, no?
i per tant van d'arbre ser, per dir-ho d'alguna manera, si la cuina Mallorquina no va molt bé. La cuina és identitat com a comunitat o identitat d'un plat típic d'un poble. Sí, també. Aquest passat estiu vaig tenir sonor que vaig fer de pregoner les festes de Santa Margarida i se n'hi ha amb el poble. I vaig començar dient que
Aquesta bandera de la pobla que té un grif, al costat també hauria d'haver una espinagada. Un record, sí, sí. Per tant, espinagada com a símbol de la pobla. També tenim els arrossos. La pobla com un lloc amb una cultura gastronòmica peculiar. Molta gent ve a la pobla a berenar, es diu menges i tenim aquesta identitat. Que mos fa això? No sé si és un tòpic però coenta. És un pot tòpic.
També t'ho he de dir. El mateix que les espinyades són neguiles. No, te puc assegurar que el 85% no exigiré. Perquè el 80-85% de les espinyades que es fan no són amb anguiles. La gent no total dirà sanguila. Però bé, això és un altre. Però aquesta identitat, aquesta cultura que ens hauria de tatuatjar un poc
s'ànima o s'arvenes o el que vulguis per defensar a través de la cuina també una història, un llegat que s'ha fot bastant, no? Si ja s'ha fot bastant i queden
Una cosa molt residual. I justament, tradició versus innovació. En quin punt te trobaries o mos recomanaries? O sigui, la cuina ha de volgionar. Ha volgionat sempre i ha de volgionar. Faltaria més. Per tant, jo sempre parlo de escompartir.
Una recepta, no, ja, la pasta roba i els ossos penades que fa la meva tia, com un secret d'estat, no? Si jo te conto la meva pasta, tu me conto la teva i l'altra, però aquí sortiran coses noves, és enriquidor, és una manera d'evolucionar. Clar, que sí que hem d'evolucionar.
Te puc assegurar que les espinegades, i tornen a l'exemple les espinegades que se fan fa 100 anys, no són coses que se fan ara. Te puc assegurar. Que llavors podem jugar? Clar, que poden jugar. Jo he fet espinegades amb figues. O sigui, figa, espinegada de llom, col, el parc i la figa van lligades, per tant, per què no?
que els puristes després poden dir ui, i mos estiguem amb ell. No, és ridícul. Hem d'evolucionar. Les paelles de València cadascú que seva posarà paella, dint la paella posarà crestes de pollastre o no, o que això fa o no. Per tant,
La paraula autèntic dins el món de la gastronomia l'hem d'oblidar. Allò et provoca opticar-hi i no em va bé. I cuina com a element d'integració, de cohesió social, d'interculturalitat si vols. Tu mateix has fet tallers, em recordo una cana al Cove que s'ha de cuinar amb en Pep Socies, que era justament
m'imagino que era perquè haguessin la cuina mallorquina i perquè escoltessin el llenguatge que hi ha al voltant de la cuina i del menjar, no? Sí, sí, sí, totalment. Estem en una zona a la Mediterrània
Una riquesa bestial, una riquesa gastronòmica bestial. S'influenci d'un cap a l'altre, de nord a sud i d'est o est, és evident, al llarg dels segles. No em porta a fer quatre màsters, per entendre això. Ara, que després, que se mesclarisse que hi pugui haver, i un poc el que té davant, de per què no ho provam? Si fèiem un humus,
clàssic de siuró, si jo després agaf un pot de sobreçada bé, la fonc dins d'una pell i li poso per amunt sumus, ets una heretja, perquè sumus ho fan per als paris dels àdabs i ara tu hi poses una pinjada sobreçada bé. No, no. Per tant, aquesta evolució, aquesta integració i aquesta suma i posar enmig de coses que fan enriquir, insistes, compartir és enriquir.
Escolta, acabam, i acabam amb les postres, clar. Som xovinista o tenim els millors postres del món? S'en millors postres del món, és en femení, que ho hem de dir. Mallorca? Jo t'he de dir una cosa, mai cuin dolç. Epa! Mai cuin dolç. No és que no m'hi hagi dolç. Ah, idò. Pots opinar, també.
Jo crec que el món de dol, de la reposteria, és un món apart. Un món fantàstic apart. Però jo mai coïn dol, jo som salat. Ara bé...
amb una ensaïmada, que tingui saïma, perquè estic cansat de menjar ensaïmades que pregunto que menjo un troc de cartó. Posa-ho saïm, la primera barata, posa-ho saïm, ensaïmada, i veus allà, que dius, du, du un cafà en llet per muar, per reblenir això, que pregunto que entre cartó i estopa te menges. Per tant, tenim una molt bona reposteria,
insistes, senzimada, robiosa, coca-rois, brossats, mel, mil històries que també van de posar en valor. Confitures, sí. Confitures, però que no han de... és clar, que m'anaran després un mufi o un... A tu de ell, no? Entenc, ja, ja, ja, i tot lo que a la altra galàxia mos interessa més que lo d'aquí. Però bé.
Som conscient que vaig un poc o que el món va cap aquí i jo em costa entrar totalment d'aquí, un poquet sí, mirant el cove d'ull sí, però l'atenció no ha de tenir més a prop, més a prop. Peus a terra.
Pets no, sí, és un plaer. La panxa em comença a fer... Això vol dir que m'has fet entrar gaire. Moltíssimes gràcies i nosaltres ara anem a la segona part, que és analitzar l'actualitat.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent.
Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. Us ofereix ara una entrevista amb el portaveu del PI al Consell de Mallorca, n'Antoni Sales. Aquí ja saludem. Antoni, molt bon dia. Hola, bon dia.
Bon dia, Toni. Volem comentar dos posicionaments del PI, el primer dels quals es titula que el PI denuncia la indefensió dels propietaris davant ocupes i impagaments. Desenvolupem-nos una mica això. També parleu d'inquiocupacions. Què són les inquiocupacions?
Sí, és a dir, hi ha hagut gent que s'ha pogut en contacte amb nosaltres preocupats perquè hi ha casos de contractes de dioguer que fins i tot arriben a tenir calcuns en qualquelloc bonificacions per part del Fonser de Mallorca o per part d'estat i tot i se troba que els inquilins no paguen aquella renda que s'havien compromès
per com que solen ser contractes o persones amb una institució social delicada es profitarin o porten exercits seu dret a recuperar l'habitatge en el cas de no cobrar i la situació s'allarga i això crea una situació d'indefensió d'indefensió de cara a les propietaris perquè en molts casos les institucions públiques s'allarguen
se comprometen a por a donar un ajut, però de vegades aquests ajuts, i així va sortir 16 dies en premsa, de vegades aquests ajuts se torben tant que els propietaris poden passar per Aventura més d'un any i tot sense cobrar res. I vos podeu imaginar un que Aventura ha fet frent de tota sa vida i espera que hi hagués d'un immoble que li pugui ser un complement a sa seva pensió, per exemple...
o qualsevol, o pogués ser allò que pagarà la carrera dels seus fills i se trobi que no està cobrant aquest lloguer, és un cas gravós i, com vols dir, són situacions molt diferents, molt diverses, molt han comptat de multes, com s'esquerra i realitat, i per part de l'administració, allò preocupant és que s'adonin garanties de cobrament a un propietari que després, com vols dir, no reben a
uns endarreriments tan grossos que estan creant problemes a famílies. I com vol dir, nosaltres pensem que un dels problemes de s'habitatge, un dels problemes, òbviament no vol dir que sigui tot, però sí que un dels problemes de s'habitatge en aquest moment a les Illes també és la falta de seguretat jurídica per part de molts propietaris. I que si aclarim el març jurídic i
Seixen les coses clares, s'intenta donar també unes garanties de cobrament en els propietaris, de dir, escolta, no passis pena, si no cobres per una banda, cobraràs per l'altra. Molta gent que ha tingut males experiències que fan quan s'han passat un, dos, tres anys sense cobrar una renda i quan han pogut recuperar l'immoble a la muntra l'han recuperat en condicions penoses.
que fa moltes vegades el tancament. S'estima més tenint-lo tancat que tenint-lo mal llogat o passant penes de no cobrar aquella fe. Per tant, nosaltres pensàvem això, que donar seguretat jurídica al propietari pot ser un dels factors que pot ajudar que es posi més habitatge, més vivenda en el mercat i que després els nostres joves i les famílies que necessitin
poden allogar un habitatge i trobar més facilitat. A partir d'aquí, Toni Salles, quines són les solucions realistes que es podrien aplicar en aquesta qüestió?
Bueno, aquí ja sabeu que hi ha una línia que diversos ajuntaments ja l'estan fent, o de vegades fins a tot el Govern Balear, que és allò que és segur, que això ja es ve que s'ha implantat, però es ve també que no és cap èxit, perquè no hi ha un allau d'habitatges dins aquests programes de lloguer segur, és a dir, s'ha d'incrementar la solidaritat jurídica
I després, per altra banda, si en casos en què ja siguin els serveis socials d'un ajuntament, de l'IMAD o de qui correspongui, ha avalat un pagament i t'ha dit tranquil que nosaltres oferirem un ajunt o nosaltres pagarem allò que aquesta família pugui estar en situació delicada socialment,
i està bé que se l'ajudi, perquè això són els serveis socials, òbviament, però, clar, està bé que s'ajudi la família, però també estaria bé que el propietari, que té un compromís per part de l'administració de poder cobrar aquell lloguer, pugui cobrar un mes o que no hi hagi casos d'un any, un any i mig, com hem vist en un premsa, de gent que està esperant cobrar, i ell sí que ha cedit aquell immoble, i sí que ha una família,
que pot viure en aquest immoble, que tot això és perfecte, però després si no ho cobres, òbviament, la situació per allò que té el propietari no és perfecte. Per tant, anirà a donar seguretat jurídica als propietaris, més que res perquè es puguin fiar de les administracions públiques
que puguin fiar també de les famílies que puguin tenir problemes determinats, ja vols dir, laborals, socials, descaire que sigui, i que tenen tot el dret del món. Aquest nostre sistema social els ajudi i que per això no hagi de ser una càrrega ni per un ni per altres i no hagi de passar pena al propietari en el moment en què hi ha algun immoble no hagi de passar pena si comprarà un.
I com això ja vol dir, i aquestes situacions que per desgràcia s'han donat, provoca que hi hagi inquilins que per aventura, o sigui perquè no el poden econòmicament, o perquè havien quedat que una altra institució pagaria per ells, la qüestió és que hi hagi inquilins que se't denomini inquiocupes, perquè s'havien compromès a percebre unes candidats als proprietaris i te passa un any, un any i mig, dos anys,
i és propietari inabocat del P. I en aquesta gent que abusa, diríem, d'un contracte de lloguer i contra el qual no se poden prendre mesures perquè té una situació social determinada o perquè una institució ha donat una garantia, i en aquesta gent avui en dia està anomenat inquiocupers. No és una ocupació, són inquilins,
Però, per desgràcia, i dic per desgràcia per a tots, perquè no és plat de bongu per a ningú, ni perquè té una necessitat o un problema temporal o permanent, qui sap, ni per a aquest propietari que li ha allogat, ni probablement, ni probablement per a escàrrec polític que puguin ser responsables d'això, com que no és agradable per a ningú el que hem d'intentar és trobar solucions,
i que això sigui un factor per posar qualsevol habitatge més, més habitatges en el mercat de llogues.
Passam a una altra qüestió que també durant aquesta passada setmana el pis s'ha pronunciat i mos agradaria que mos acabassis de fer cinc cèntims d'exposicionament de la vostra formació i és que heu considerat un desbarat que Frontex no estigui actuant directament a les Illes Balears en la ruta migratòria d'Algèria cap a l'Erbalears
i d'altra banda, també, que l'estat espanyol no hagi fet la petició formal perquè intervengui, tal com se va destapar aquesta setmana, també. Clar, així és. És que això parteix d'una situació tan surrealista com que del mes en guany estan xerrant, diuen ja que anem per unes 6.000 persones que han entrat de manera irregular i record que per aquesta ruta
de les llei cap a les illes amb pastera, amb barca. El veu una de més, per desgràcia, també, com sabem, de tant en quant hi ha neufragis i gent que en teoria vol cercar una vida millor. Mor, mor en el trajecte, que això és un drama i és terrible. Però és que si parlem dels darrers dos anys, estan xerrant d'unes 10.000 persones, si sumant l'any del 2024, l'any del 2025. Això és la població de Vinicel·lent.
I mal de ment, és cert que bona part d'aquesta gent, quan arriba, rep una carta d'expulsió i amb aquesta carta d'expulsió se pot moure per l'estrella d'acte per aventura cap a la península i després se poden moure per dins d'Europa amb aquesta carta d'expulsió i poden intentar recoloritzar la seva situació. Però, perquè m'ho fosem una idea que són 10.000 persones, això és la població de Viní-Solem actualment. És a dir, que això és una cosa que, si ho pensem només per aquesta ruta balear
És una ruta, són unes xifres, és una quantitat important. I no només això, el fet és que el govern digui, i Europa digui, que encara s'estan pensant si això realment és una ruta consolidada o no. Escolta, quan t'han vengut 10.000 persones que s'ajuguen sa vida per entrar a Europa d'aquesta manera.
No me diguis que no és una ruta consolidada. Nosaltres trobam que hi ha més que consolidada. De fet, contactes que tenim a la força de seguretat pública ens diuen que ells ja ens anaven advertint de fa més de tres anys que s'estava consolidant aquesta ruta. Per tant, malament ara de la delegació del govern o del ministeri vulguin dir que aquesta ruta encara no saben si està consolidada. Ells, els comandaments intermitjos
ja donaven ordres i tenien claríssim que s'havien d'anar desplegant policia i guàrdia civil i s'havien d'anar preparant mitjans perquè aquesta ruta s'estava consolidant. Per tant, considerar-me una vergonya que s'ha estat en veure que aquí a les Illes de Balears han entrat 10.000 persones de manera regular durant dos anys aquesta població de Viní-Salem i que pràcticament no hagin fet res i no hagin demanat oficialment que se desplegui frontets,
I després, per s'altra banda, Europa també està fent espur perquè el PIB va presentar una moció el mes passat en el Consell de Mallorca precisament reclamant que vengui un comissionat de la Unió Europea, especialment d'una comissió que s'hi diu l'IRE, que és la comissió que s'encarrega d'estudiar aquests fenòmens migratoris.
I, de fet, a Canàries, per gener d'enguany del 25, ja han anat dos comissones, no un, dos, a estudiar la situació i a veure de quina manera Europa pot ajudar a Canàries. Idò, perquè aquí que governa el Partit Popular i a Canàries que també...
el Partit Popular en pacte amb coalició Canària, que a més aquesta Comissió Europea de l'IBE està liderada també pel Partit Popular, on intervé l'eurodiputat Sarzalejos, que també és del Partit Popular, i resulta que demanen una medicina, demanen un remei per les Canàries, que després no demanen per les Canàries. Nosaltres consideràvem això. Nosaltres ja vàrem demanar en el pla de mes passat que hi hagués una comissió, que vengués un comissionat des de la Unió Europea,
i que se desplegasse frontets, més que res, per vigilar aquestes fronteres, per evitar també desgracis i que se lluiti contra les màfies de tràfic humà.
perquè la pobra persona que ve, que pot venir enganada, que qui sap que ha hagut de pagar les màfies per poder entrar dins una pastera que s'hi juga la vida, i que també ve sense cap garantia ni una en cap aspecte. Això no són maneres. S'ha de poder fer feina en origen, que ara l'altre dia el ministre de la Grande Marlaska se va dir anar a l'Algeria a xerrar d'aquest tema. Ja era ben hora. Quantes persones més
s'han d'ofegar per la Mediterrània, quantes persones més han de venir de mala manera pagant màfies i subornant gent, i de quina manera han de venir aquesta gent perquè et tu i guanyen d'Espanya. Per tant...
S'ha de fer feina en origen per intentar regularitzar la migració. Nosaltres sempre hem dit que la migració és un fenomen natural i que és bo per una societat que puguin venir a ajudar persones de fora quan les has de master. Però, òbviament, això s'ha de fer d'una manera ordenada i regulada per evitar que hi hagi màfies, per evitar que hi hagi abusos, per evitar que hi hagi accidents i...
i enfonsaments en resultat tràgic de morts d'aquestes persones que volen, en escàpid, una vida millor. I a damunt, que s'hi puguin fer les coses, com ho he dit, d'una manera ordenada, també administrativament aquí a la Unió Europea. Per tant, tot això fa falta que hi hagi una coordinació entre Europa, l'estat espanyol, i és una vergonya que, com ho he dit, ni uns han demanat que se desplegui frontets oficialment
ni han començat a posar-se ses piles de manera oficial i de manera rellevant, ni els altres d'Europa han donat el remei que han donat a les guies Canàries, no mos han donat, ni mos han oferit, ni l'han proposat els mateixos diputats del Partit Popular, no ho han proposat per a les guies. Per tant, si això no és una vergonya i si això no és un dret barat, que vengui Déu i ho vegi.
Toni Salles, portaveu del Pines Consell de Mallorca darrera qüestió molt breu telegràficament perquè de fet ja n'hem parlat i a més segur que en tornarem a parlar i és sobre aquest polvorí a Sant Joan també vinculat una miqueta
a tot això, en aquesta posició estratègica de Mallorca i en el mateix temps, en aquesta idea que és absolutament incompatible amb el punt de recepció de turistes més important que és estat espanyol. Sí, sí, sí. I per començar, també...
intentaré ser breu la resposta, però per començar això ja denota una falta de respecte i de confiança total cap a les institucions valeres. Perquè a mi, quin estat és que prepara un tema tan seriós com un polvorí a un aeroport tan transitat com el de Sant Joan, sense dir res a les autoritats locals? Això per començar ja mostra com juga l'estat espanyol
en les Illes Balears. Quina consideració tenen cap a les autoritats i cap a les institucions locals? Això per començar, una falta de respecte total i absoluta. Però és que, a més, els mallorquins haurien de tenir memòria.
I, com se veu, per desgràcia, puntiró, hi va haver una explosió, una desgràcia d'un polvorí, al qual morien moltíssims soldats. Llavors, l'explosió puntiró que està a l'alçada de port, com aquell que diu, se va sentir des de palmar. I imagineu-vos quina potència hi pot haver quan s'emmagatzemen tones de míssils o de bombes o de...
de fates explosius. Per tant, està clar que aquí, si tenim un pot de memòria ben cagut desgràssit ja i que n'hi podria haver a un aeroport, que és una de les més densitats d'Europa, està clar que això no lliga gaire. Per tant, nosaltres també m'ho van encaixar, primer per la falta de respecte
i la falta d'informació i comunicació cap a les institucions balears, cap a les pobles i a Balears, i després, per altra banda, també com ho dic, perquè és que tenim una mica de memòria històrica, sabem la desgràcia que va a puntiró i sabem que això no són...
no són coses llogeres o coses sense importància. Un polvorí pot ser molt greu, un aeroport com el nostre, i òbviament això primer se n'hauria d'haver parlat, hauria d'haver molta més informació sobre quina seguretat, quines garanties de seguretat ofereixen cap a la població i cap als nostres visitants, i després en parlaríem perfectament.
Primer informació, primer confiança i complicitat i germanor entre institucions. El que no pot ser és que quan te gires i te descuides un poc, el govern no tu i amb els temes d'immigració, però després t'encolòmi un polvorí a l'aeroport, a l'entrada de les portes de Canostra, no hi ha més...
més transitat de les illes. Per tant, un altre llibre barat, afegint aquesta llista, ja no sé si arribarem a fer un còmic, un taveo d'aquest d'un temps, o si realment tindrem un llibre per fer, que va amb un mur de ses lamentacions, perquè m'on afan una darrere s'altra. I tant. Toni Sala, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres i molt bon dia. Adéu.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vora el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I aquí el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània, faig créixer una Mediterrània, i sumam noves seccions. Són les 9 i 45 minuts d'aquest dilluns 27 d'octubre i, 5 minuts de retard, començam una nova secció, estem eufòrics. Manana Duel, molt bon dia.
Hola, bon dia, com va? Bé, encantats de tenir-te. Estrenam una nova secció, ja veus que hem fet 5 minuts tard, però bé, ja saps que la ràdio, mira, manco aquestes coses passen. Ma nena, explica'mos com se dirà aquesta nova secció, o com se diu, i en què consisteix. Bueno, hola, encantada, d'acord que no està aquí. Aquesta secció se dirà, tot està relacionat.
i té a veure xerraram un pot de ciència un pot divulgativa i acabarem sempre relacionant-te amb la música i això bàsicament és perquè jo soc farmacèutica i també soc música i vaig dir, vaig unir les meves dues passions i anem a xerrar un pot de ciència que sempre m'ho he tratat ja amb...
Tot això ve per una professora meva que tenia de biologia a l'institut. Per cert, li anava una abraçada des d'aquí. I sempre que explicava la lliçó acabava dient que tot està relacionat. I aquí se desenvolupa un esperit crític que realment és cert. Tot està relacionat a la vida.
Que important que són aquests professors, aquestes professores que saben traslladar la seva passió cap als alumnes i que ens fan, ens deixen petjada, no? Sí, sí, ens deixen una impronta ja que van nosaltres sempre. La gent que vulgui coneixement amb la nena també té l'opció d'anar a la plataforma vida.cat
i mirar el programa número 56 d'Això és Vida, l'edició número 56, on hi ha una entrevista on parlem, evidentment, d'aquestes dues facetes, sobretot de la musical, però que bé, és una manera de conèixer-la. M'anem a començar, midó, no? Sí. Que és tot allò que està relacionat avui?
Mira, jo te diré tres paraules i tu m'has de dir si li trobes relació. No m'havies dit que consistia en que jo... Això no ho he dit, era per donar l'emoció. Mira, vibració, caracol i llàgrima. Guau, ara mateix...
amem, vibració i caragol se m'acut aquestes caragoles grosses que s'usaven un temps per com per fer avisos o per jo record per exemple això jo era molt venut que venien els peixeters a vendre peix per de vesca meva així amb volant i feien sonar una caragola d'aquestes però a la gent no crec que vagi ben encaminat
Bé, i d'això t'ho feia plorar, no? Per ser llàgrima. D'emoció. Bé, alguna cosa té a veure, però clar, la vibració, diguéssim, bé, l'explicaré i així veuràs la relació. Sí, sí. El so és una vibració, i aquest so és un senyal que viatja per l'aire
I arriba a la nostra oïda i passa per diversos llocs de la oïda, entre ells és el caracol. Ah. Sí, còclea, més científicament. Ja.
que té a veure també, doncs mira, quan te posaves escaracol aquella sorella, doncs un poc fas el mateix efecte, però de dins el nostre servei. I converteix el que és una ona en un impuls nerviós, una senyal elèctrica. I això és el que fas entendre el nostre servei, ho pot entendre i se'n va en eslòbul temporal...
del cervell que forma part d'un sistema que és el nom, suposo que ho he sentit alguna vegada, sistema límbic. Sí, sí, ho he sentit. Sí, sí. Doncs això ho he de veure amb les emocions. Vale? I el que pot provocar és una llàgrima. Clar, clar, clar, clar, clar.
Sí, i realment això, la música, té molta a veure amb tot el que ens pot provocar, amb les emocions, perquè forma part de tot aquest sistema límbic. Per això, no sé si ho has intentat mai, potser posar una pel·lícula de por sense la música.
Una pel·lícula de por sense música. La veritat, me fan molta por les pel·lícules de por i no les mirem. Però vol que segurament no faran tanta por. No faran tanta por. Ho sospito, ho sospito. Clar, clar, clar.
Clar, perquè la música és el que va creant l'ambient i et va preparant per quan s'assassin, aparegui per allà i pegui una punyalada o coses d'aquesta. Doncs això té molta a veure amb el cracol, realment. Sense aquest cracol no podríem percebre el que és això.
Efectivament tot està relacionat i no? Exacte.
diguem-ne això què significa a nivell del nostre dia a dia de la nostra quotidianitat és a dir en què mos pot afectar perquè ara tu m'has posat un exemple més extrem però en el dia a dia que anem fent què implica aquesta relació?
aquesta relació d'aquests tres elements que ens has relacionat avui. Home, realment implica tot. Nosaltres constantment estem captats senyals de l'exterior i ho feim de manera involuntària realment perquè tenim les orelles i van captant constantment les senyals
de so vull dir, és una cosa que no s'atura que no dius ara sí, ara no perquè jo, per exemple me n'he donat vull dir, me n'he donat de molt major ara m'acosta moltíssim relaxar-me és a dir, sempre estic sempre estic
En tensió, per dir-ho de qualque manera, no? I no sé si això té a veure, no ho sé, en qualque emoció, en qualque... en qualque cosa, en qualque experiència, no? No ho sé, no ho sé. Sí, sí, té a veure perquè, per exemple, no sé si has sentit xerrades a Onda Salfa, que són una dona molt... Sí, sí que n'he sentit, sí.
molt relaxants que provoquen tot això, no?, de relaxació, de llevant ansietat, perquè estimulen certes àrees del sistema límbic que te fan relaxar-te. Clar, i la ciutat és tot el contrari. Estem tot el dia en renou constant i això també ens afecta, clar, ens provoca subidon de cortisol.
Ja, ja, ja. Haurem d'aprofundir més en aquesta qüestió. Ma nena, has dit que acabarem la secció sempre relacionant-la amb la música, que és una de les teves grans passions, d'altra banda. Mira, jo havia seleccionat un tema que jo trobo de la Sílvia Pérez Cruz, que xerra de la mort,
però al trob un tema que t'abraça molt i t'arrelatxa moltíssim i a mi sempre m'emociona i m'agradaria acabar amb aquest tema. Com va el tema aquest de sa música i ses emocions? Jo, per exemple, he detectat que a vegades quan estic més, diguem-ne...
deprimit, no en termes científics o tècnics o mèdits, sinó més... Desanimat. Sí, per exemple. Tendes que escoltar una música, que per altra banda no sé si és la música que m'acaba de desanimar més o això, que és primer la música o la intuïció d'aquell sentiment.
Mira, això ja és un debat filosòfic perquè hi ha gent que escolta música per animar-se quan està trist i n'hi ha d'altres, com tu i jo també, que escoltam el que sentim. Això serveix realment a patrons, patrons que li donen plaer. Sobretot, per exemple, en sa música, està molt clar quan algú ens agrada perquè se repeteix.
constantment aquell acord o aquell arreglo que te fa dir mira això és conegut, jo ho conec i te relaxa i realment és un poc igual quan tu estàs trist hi ha persones que cercen aquesta tristor a fora per reconeixer-la de dins i això els calma perquè s'identifiquen tot està relacionat tot està relacionat
Manana, mos deies que mos has seleccionat una cançó de la Sílvia Pérez Cruz, no? Sí, això és perquè entrem un poc en meditació. Sí, perquè veig que hi col·labora el Salvador Sobral, que, en fi, animat, animat no és...
Però és relaxant. És relaxant. Idò amb Moro, d'en Sílvia Pérez Cruz, amb la col·laboració d'en Salvador Sobral, per començar aquesta secció d'anar, ma nena. Moltíssimes gràcies, ma nena. Gràcies, a moltes gràcies. Escoltem aquesta música i dilluns que ve, més. Gràcies. Gràcies.
Planteu-me una flor, penseu-me en amor, que la lluna empenya el sol, que es podreixin tots els fruits i rebrotin els teus dies.
que el mar pugi coi al riu. I ells pareixen mentre celebren funerals.
Les cançons són immortals.
Que la pluja es precipiti, que el riu vulgui ser salat, que el mar pugi pels terrats, el meu cor tot fet de lliure.
No sabia que els principis eren nascuts dels finals. Les cançons són immortals. I en aquest segon de vida on tot sembla fet a mida
ploren parts i funerals. I elles apareixen mentre celebren funerals. Les cançons som immortals.
I ells pareixen mentre celebren funerals. Les cançons són immortals.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Dilluns 27 d'octubre de 2025, les 10 i un minuts, és el moment de parlar amb en Llorenç Capellà. Molt bon dia, Llorenç. Molt bon dia, com estem? Molt bé, encantats de saludar-te una setmana més. És canvi d'hora, què t'apareix?
A mi en particular no m'afecta això que diuen, fins i tot que pot ser depressiu, canvi o salt, o sigui, no, mai m'ha afectat. Però bé, m'agrada que el dia sigui llarg, que hi hagi moltes hores de claror. Si estiguem pel matí, tenim sol a baix i curt, i si no, és al revés. Mira, potser es creguis més de febrer, saps? El dia ser llarga, i...
Tots del dintre de la clara. Sí. És curiós que a Diari de Baleades han fet l'enquesta d'aquesta setmana sobre aquesta qüestió. Diguem que en tres opcions, que són la de que quedi tal com està, la de que jo quedaria sempre en l'horari d'estiu, o...
sempre en l'horari d'hivern i resulta que ara mateix la votació està empatada mira, hi ha o sigui, bé hi ha gent que volen votar més llarg i altres que volen votar més llarg mira, ara mateix em va haver així com està un quasi 12% haurien de tenir sempre l'horari d'hivern un 50%
i haurien de tenir sempre a l'hora d'estiu un 38 per tant, no, no, ara guanya l'hora d'hivern sí, sí, curiós, curiós en fi no, no, no, no puc dir massa coses d'això perquè jo m'empipa molt per canviar tots els rellotges, això sí però al marge del que hem fet no té gaire sentit aquest canvi no, no, no
Llorenç, la setmana tràgica del PSIP, és el titular que li poses en el teu article del dijous passat, dia 23 d'octubre, publicat a l'última hora i que la gent pot encara a dia d'avui recuperar a través de la web de l'última hora. Un article que comences, per cert, citant Diari de Balear, la qual t'ho agraïm moltíssim perquè segur que m'ho dóna visites. En som de continuar que
doblement agraï, dirà sóc jo que vols ser de felicitar per s'aclarerà tant si qual donar-se un notí sí, sí, això sí
Això sí. Escolta Llorens, bé, la veritat és que el títol és molt guapo, però a part d'això, dins l'article hi fiques tants elements que m'agradaria, bé, ni que sigui de passada, d'esgranar un parell. Comença justament amb la denúncia que fa al GOP davant l'UNESCO per la degradació de la Serra de Tramuntana,
i consideres que malauradament tindrà post recorregut. Sí, sí, és a dir, s'impressió, no vull ser frívol, però s'impressió que tenim els ciutadans és que totes les bous, o sigui, del cop que fa una feinada i la fa magníficament, de veritat, consta de...
de qualsevol entitat cultural o social, etcètera, etcètera, feta des de Mallorca, o sigui, els Balears, tenim la impressió que té molt poc recorregut. I de fet, a continuació de l'article que ja parlàvem d'aquesta setmana tràgica que ha passat al PSIP, aquesta setmana tràgica se concreta en totes les coses
en la falta de protagonisme, en la manca de protagonisme que li consereixen en aquest cas des de Madrid, des de l'estat i des del seu partit, però que també es pot estendre a les entitats europees, etcètera, etcètera. És a dir, els Balears tenen poc vol, no en tenen...
no sols escassa, estic perdent nul·la. I en part també, o sa petita part que mos correspon la culpa a nosaltres, també l'hem d'acceptar. És a dir, si acceptem polítiques regionalistes, també el ressò que puguin tenir aquestes polítiques estan superitats a interessos superiors sempre.
en certa manera podríem... Ara me venien al cap aquella frase mallorquina o aquella dita mallorquina que diu som el darrer mot d'escredo. Sí, sí, sí, però és que ja no sé si som el darrer mot d'escredo. O si ja no sortim a l'escredo. Som el mot invisible d'escredo, saps? És que ja veig un poc més enrere. És a dir, no tenim... Ja et dic, totes les coses que estan passant aquesta setmana en...
amb les bases militares, amb l'homenatge a Can Palaranz i Valls de Francesc Cantig, tot això, simplement vol dir, no és que ja sigui voluntat de més tenir la societat mallorquina, és que com a societat mallorquina ha quedat diluïda, no existeix.
o aquesta ximpresió que es pot tenir en moltes d'aquestes coses Bé, dins d'això i aquí no som bromes clar, realment i mira, ara just quan anava a llegir la part de l'article teu que fa referència en el polvorí no?
Clar, tu aquí recordes uns fets importantíssims que m'agradaria que explicàssis breument, perquè jo crec que cada any se commemoren, però així tot és possible que hi hagi gent que no ho conegui, que són l'experiència d'Espolverí de Sant Ferran, que va provocar, això era a principis del segle XX. Això al 1885. A finals d'Esdenou. Sí, a finals d'Esdenou. Bé, es...
Suposo que sí que sap que el polvorí estava situat a prop d'aquí on ara és a Hisenda, veritat? Sí, exacte. Aquest polvorí era l'exerci d'Espanyol, veritat, havia quedat mig en desús i l'exerci va decidir desmontar l'or, llevant l'or, veritat. Aleshores, donaren...
convocaran una sèrie d'empreses perquè presentassin un pressupost per fer-se encàrreg de tota aquesta pòlva i aquestes armes. Va guanyar una empresa catalana, de Barcelona, i naturalment, com passa a encarar en moltes de coses, qui va guanyar va ser els que va presentar en aquest cas, per suposo, més baix, que havien de pagar menys o més per això.
Quin era el resultat d'aquesta situació de haver de pagar menys d'obres? Aleshores, contratar menors d'edat i dones que sempre cobraven un jornal més baix que els homes, tristament, això ja no cal dir-ho. Aleshores, contraten aquest personal...
que no sabien manipular les armes ni la pòlvora, es diria que les dones duen un davantal, i anaven buidant les bales, la pòlvora. Imagina't, manualment, això. Bé, va espoltar, espolvorir, i es va produir, no me'n recorda exactament el número de morts, però una mortendat terrible. Ningú va ser responsable. Ningú va ser responsable.
Però les víctimes sí que van ser gent popular, gent que havia acceptat aquella feina per produir el pac a la seva i el que va dur a la seva va ser la mort i la tragèdia. Amb això, la Sandra Rossió, que va ser diputat, i tot i ser un home més aviat de sense dret, de veritat,
era una persona solidària, una persona que s'interessava per les coses, de les persones, de veritat, va anar, era Madrid, va venir, que era diputat en aquest temps, i va anar a l'hospital. Compte que el desastre que va veure, i perdonar l'expressió, però és aquella idea, de ventres oberts, de gent que estava morint, que no li podien fer res en seu ventre obert, el van avoltir.
Això fa una idea de l'experiència que volem tenir amb els polvorins, que no és res, evidentment, comparat amb aquest polvorí que ens volen posar ara i que possiblement, i esperem que mai passi, però que sí que és una tragedia i possiblement
no acabaria en sa vida doscentes o trescentes persones, sinó que mai hi ha capacities a unir-hi a els fons de la mà.
i justament recordava que clar, lo despolvorista amb bèstia que ha tapat també una altra notícia i és que l'exèrcit espanyol se vol apropiar de tota la zona d'escat del Pinar del Cullia és a dir, ells ja tenen ocupada una part i ara amb una declaració d'interès per la defensa nacional i no sé què se volen quedar totes...
Sí, sí, sempre Maior que ha estat, clar, com que és una avançada, diríem, de la insul·liberga dins el Mediterrani, sempre com a objectiu militar ha estat des del punt de vista de la gestió, o el cap de la gestió. Recorden que Franco, quan Maior que ja començava la turística, que tenia que haver amb el turisme de qualitat davant de la guerra,
podria ser una font d'ingressos importants i de dignitat i de cultura per a les llibres de veritat. Franco va dictar una ordre de que no hi podria baixar a no sé quants de molt de metres de la costa perquè havia de ser tota la costa de Mallorca controlada per a les llibres. És a dir, most abans sempre en el mateix, és a dir,
No se consulta ni se té en compte el que pensen els interessos d'una societat que, d'altra banda, produeix uns ingressos a l'estat extraordinaris,
en la seva indústria, en la seva laboriositat, de veritat. I llavors, si ja el 34 ens volien acantar contra el turisme i, naturalment, contra els mallorquins que tenint la costa com una part del nostre paisatge, la nostra forma de la veritat, ara se repeteix la història. Naturalment, mira, jo no sé quins interessos militars, estratègies hi pot haver...
molt respectables, tots que siguin, però segur que se poden engordar o tenir d'una altra manera que no sigui menjant costa a Mallorca, però ja n'hi ha en presa. I dins d'això, ara conataré diverses converses que vam tenir la setmana passada, perquè clar, un analista mos deia, mira, si Mallorca i Cerbaleà no estaven...
no eren un objectiu, no estaven dins el focus d'aquest militar, diguem. I d'altra banda, una altra que m'ho deia, que la Tercera Guerra Mundial ja ha començat no en la seva fase calenta, sinó en la seva fase freda, és a dir, vivim una espècie de Tercera Guerra Mundial freda, de moment...
I m'ordenen això, no? És a dir, si els Balears passaven desapercebudes, ara amb aquest polvorí mos posen en espunt de mira, literal. Sí, sí, i és el que han dit. Ja no se trata, cal que lligués, i esperem que no, i que no passi mai, però cal que lligués una actitud de violència i de...
d'una agressió de nacions a altres, en veritat, ja no seria una guerra de pistoletes. Seria una guerra de destrucció més o menys comissiva. Aleshores, és que són totes les illes, i millor que la primera, que patirien d'una destrucció absolutament total. Aleshores, crida molt l'atenció, es pot ressò o la poca indignació que ve que s'està xicant aquesta qüestió. Sí, sí, sí.
és part del que hem parlat en principi, de la poca importància que tenim i de la poca importància que nosaltres assumim ja que tenim. Perquè, mira, aixecant banderes per totes les causes justes, coses que naturalment estic totalment d'acord, però parlem de la flotilla ara mateix, parlem del Sàhara, etcètera, etcètera, que són les situacions...
que necessitem més solidaritat en aquest moment o que nosaltres coneixem com a més necessitades de solidaritat. Bé, tot d'una, si vols una manifestació, quantes n'hi va a veure per a Palestina? Que hi vingues a, insistes, que hi vingues a, moltíssimes. En canvi, aquesta mateixa gent no veu que nosaltres en aquest moment estem en perill, que han de sortir al carrer, possiblement,
que el govern d'aquí i el govern de Madrid han de sentir una vou que els diguin que no estan conformes amb això, perquè jo crec que moltíssim de mallorquins no estan conformes amb que els posin un arsenal possiblement atòmic a dues passes, a una passa de Sant Jordi, de la Casa Blanca, de l'Aeroport, dins l'aeroport... No podem estar d'acord amb això. Bé, i d'aleshores crida que facem una manifestació...
Per Palestina, justíssima, hi trobaràs potser milers de persones. Tenim aquest atemptat, perquè ja és un atemptat des del moment que diuen que ho faran i l'estan fent, possiblement, i no hi ha res, no hi ha res.
jo sóc espanyol com a culpa no, no, no, és talment així però vaja, així i tot, esperen que això no ha acabat i esperen que... no ha acabat però estem parlant que aquest estiu està en funcionament ja, ja, ja
i ho han d'aturar i no sols has fet aquest despedir que passa del territori que mos prenen sinó que tot això ha de dur una logística quant de militars i que possiblement no seran espanyols seran dels Estats Units o de haver-se saber d'on haurà la carretera de l'aeroport quantes matriadores estem apuntant
els cotxes que passen per la carretera, perquè una cosa d'aquestes està molt guardada. Sí, sí. Bé, molts canvien moltes coses. Completament. Crec que tenim dret i tenim l'obligació de fer servir la nostra opinió.
completament mos canvia moltíssimes coses. Escolta, Llorenç, també en el teu article fa referència en aquest lleig, podem dir-ho així, que li ha fet el govern espanyol en el Xiscontic, en el...
president de la Giera Balears, perquè, diguem que concedeix la gran creu d'en Carlos III en el Vara i en el Lambant, que són dos expresidents socialistes, també te diré que no sé si en el Xiscontic li hagués fet molta gràcia una medalla d'en Carlos III. És el que t'ha de dir ara, que naturalment no em va acabar a dins l'article. És a dir,
El lleig és... El lleig és igualment. És el més preu absolut a l'opressió. És a dir, que una ministra no pugui fer un telèfon i telefonar aquí a Palma al seu partit, que no podem, a la presidenta del govern que té l'obligació de fer-ho i a les... Sí, no, ara m'havia confós amb lo de...
d'espolvorir. No, era el passip per dir-li simplement ara no podem donar-li aquesta medalla, li donem una altra, etcètera, etcètera. A part d'aquest menyspreu, és evident que hi ha una cosa molt clara, que és que aquestes dues persones, en Lambant i en Fernández Vara, un d'Aragó i un d'Extremadura, si s'han guanyat una medalla
Déu-n'hi-do, jo crec que no se'm ha guanyat cap perquè les seves postures en contra de Catalunya, que des de la seva òptica és una manera de rompre el país, no faltem, de rompre el país de desconvivència democràtica, no els afameneixedors de cap medalla. D'altra banda, és evident que Francesc Antic no tenia res a veure ideològicament
amb aquests dos senyors, ni, per lo vist, en la ideologia, en la postura d'aquests companys seus de Madrid que han decidit que mereixien premiar Alain Vann i Sánchez Vara. Jo crec que va ser molt important, i el temps se'ns ho dirà,
Des del moment, i n'hi ha d'altres dels partits que van participar amb això, ja moltes vegades penso en Joan Marc, que sempre va estar entre bambolines, però crec que va fer una gran feina ideològica. Bé, Francesc Antic representa la versió més federalista a la qual ha arribat el PSOE, i que naturalment Francine Mengol, amb la qual crec que Francesc Antic mantenia...
una relació d'amistat molt fort, de veritat, que també no estic convençut que ha seguit aquesta línia de tal manera que el precip podia representar això, aquesta mica d'avançada, dic mica perquè no deixi de ser això, mica d'avançada, cap res federalisme,
que el PSOE és incapacit d'assumir. La mostra el tenim amb l'ambans i sense el vares i gent d'aquesta. Sí, sí, sí. I paga, o paga, etcètera, etcètera.
i conclous entenc que de manera irònica o sarcàstica fins i tot que a Namarca Proens li pot enviar una panera per Nadal en el PSOE perquè clar fent les coses així li posen la catifa vermella pensant nosaltres en aquell actor
que bé, que s'ho mira un poquet d'enfori i vota aquella gent que un moment terminat li és més amable, li és més, etcètera, etcètera. Com pot votar aquest PSOE, que tal volta el votaria perquè sí, com ho pot votar si sap que ni tan sols
a respectar com a opinió per l'Estat Central. Estirar es vota la mà. Aquesta és la impressió que s'endú després. Serà una altra cosa, no ho sé. Però la impressió que s'endú és el elector és que si voten aquesta gent que ni tan sols que s'ademaix tenen tots els expertes perquè haig de votar és que no tenen servir per res en aquest sentit. Aleshores el que estan fent és fent campanya per mar de Provenç des del PSOE
Jo crec que els militants, no ho sé, però els militants del PSCIP s'han de sentir molt dolorits i molt decebuts en situació de Madrid, francament. I també tenim l'obligació de pronunciar-se. Han de saber que no són ells únicament un edifici o un carnet, sinó que tots aquests votants que han tingut i que espero que continuïn tenint,
tenen dret a una informació que no s'hi han donada.
Com pertesc l'anàlisi. Llorenç, moltíssimes gràcies. A tu. La setmana tràgica del PSIP, article en Llorenç Capellà a l'última hora d'aquest dijous passat, 23 d'octubre. Recupreu-lo a través de la web de l'última hora. Moltíssimes gràcies, Llorenç. Gràcies a tu. Adeu. Adeu, bon dia. Bon dia.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Som el Bon Dia i Bona Vida i escoltam... Hem escoltat ja dos temes de Geomètrica del Sardín que ara mateix vos explicarem aquest projecte musical, tot i que algun de vosaltres ja el coneixeu, evidentment. Mos connectam en Xocolat. Allà mos hi esperen Anita Sancho. Anita, molt bon dia. Hola, bon dia, Tomeo. No sé, me diuen que no vols saber-te a nosaltres, que tens altres feines avui.
Avui tanca altres feines, me sap greu, però tanca aquí tres personatges que els he de cuidar molt. Que requereixen molta atenció. Requereixen molta atenció i se mereixen. Bé, hem d'explicar que justament avui presentau aquest nou disc de Geometrical Sardin titulat Last Flight Before Extinction i que mos has proposat que parlem directament amb ells, en lloc de parlar d'ells, que parlem amb ells, no?
Exacte, aprofitant la ocasió que els tenim aquí perquè farem avui la presentació en els mitjans i que millor que, donat que ha coincidit amb la nostra hora que compartim aquestes novetats amb el vostre programa, doncs que millor que ho expliquin directament a ells, no? Efectivament. I aprofitant que tenim en Joan Roca per aquí. Idò, encantadíssims de saludar un sardiner de prou. Anita, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies.
això que abordem Geomètrica del Sardin és un trio de jazz progressiu format per en Jaume Rosselló en Pep Aspas i en Joan Roca aquí ja saludam Joan, molt bon dia
Que tal, bon dia, com va? Molt bé, encantat de saludar-te. Igualment, jo també, molt content de, com sempre, estar amb nosaltres. Joan, el segon disc ja de Geometrical... Com ho hem de pronunciar això? Geometrical Sardín.
No, Geomètrica Sardiner. I no, segon disc de Geomètrica, el Sardiner, ja, realment impactant la seva progressió que ha anat fent. Treix un disc, el presentau ara a les 11, un disc amb 9 cançons. Sí, sí, sí. És un disc amb 9 temes. I bé, sí, nosaltres des de...
Sempre ens hem plantejat la nostra carrera com un procés creatiu continu, no? Aleshores, inclús ja quan van treure els primers dits ja teníem material que han anat continuant creant, criant una mica, no? I, bueno, quan tenim material interessant, coherent, faim un disc. Tampoc no tenim massa ni expectatives ni calendaris, sempre ens prenen les coses d'una manera natural.
I bé, ara era el moment de treure aquest disc. És un disc gravat en directe que suposques quan s'haurien de gravar discos de jazz, no? Sí, bé, almenys és el nostre sistema. És a dir, és un disc que reflecteix un moment de sa banda. És a dir, perquè tu graves unes tomes i després...
d'aquestes tomes pots triar-se que t'apareix millor, però clar, ho graves en directe. Per què? Perquè hi ha una interacció entre tots els components, hi ha una part molt important d'improvisació, aquesta improvisació és com una comunicació, és com una conversa, no? Al final no tindria cap sentit que la música que nosaltres fem la gravàssim per pistes o la gravàssim una part darrere una altra perquè seria
tot encapsulat i seria... Perdria s'essència, eh? Sí, no, no, seria una altra cosa. Aleshores, nosaltres quan tocam, ens miram, ens contestam, és a dir, hi ha un feedback de... Un diàleg, un diàleg musical. De dinàmiques, de diàleg, etcètera, que és que això, només l'única manera que nosaltres sabem, o l'única manera que creiem que se pot fer és tocar amb tots en directe i sento una bona toma.
Veig noms que impressionen aquí, eh? Gravat en directe en els estudis Swing per en Toni Pastor i Pere Estelric i mesclat i masteritzat per en Mateu Picot-Nell. O sigui, els tops, tot, no? Bé, bé, a mi particularment sempre m'havia fet molta il·lusió fer alguna cosa amb veistres.
perquè són gent que conec des de fa molt de temps i són gent que crec que entén la música un poc al que entenem nosaltres amb aquest component
de directe, amb aquest component d'experimentació i quan es li vaig proposar, et feia moltes ganes i això se nota també, no? Quan qualcú fa sa feina d'una manera professional, correcte, està bé, però quan un hi posa també la seva part de creativitat, el seu interès artístic, doncs això se nota, no?
I és per a que ells, a part que són ja monstruos i gent que no necessita presentació, a part, se varen involucrar dins el projecte i al final això se nota molt. I estem supercontents, la veritat.
Joan, això sí que requereix una mica d'explicació, perquè el disc explora un nou imaginari inspirat en èpoques geolítiques, pretèrites, extincions massives... Geològiques, sí. Ai, perdó, geològiques, pretèrites, extincions massives, xocs de plaques tectòniques i insectes gegants que dominen els grans boscos pantanosos de falgueres arboretsents. Déu-n'hi-do, eh?
Bé, sí, bé, home, el que puc dir de tot això és que si bé el primer disc el havíem concebut amb una estètica retrofuturista i aquest tema inspirava la majoria, o sigui, aquesta temàtica inspirava la majoria de temes del disc, aquí vàrem fer un canvi de paradigma, no? És a dir, i...
I alguns temes ja ens conduïen a pensar en una altra estètica, no? I, a més, també volíem fer un disc més produït, a lo millor, encara que el gravem en directe, després d'afegir alguna capa més, en benefici de sa creativitat, no? I un tema que ens sugeria tot aquest nou imaginari era...
que a més és com una alegoria poètica, no? Això t'anava a comentar, és a dir, en el fons està connectat amb l'actualitat nostra, no? Sí, bueno, és un disc que s'intitula Last Flight Before Extinction i el que o sigui, el que vol o sigui, és una és una imatge poètica de l'ofímer que és la nostra existència, no? I
Per exemple, t'explico, no? Nosaltres pensàvem en aquell moment on hi havia grans insectes que feien celibèdus que feien d'ormèdus, el carbonífer, no? Fa, com jo, 500-200 milions d'anys, on aquests éssers eren els que dominaven la creació. Aquests éssers pareixia
que eren invencibles, no? Perquè en aquell moment estaven a la culminació de l'evolució de les espècies. Però aquells éssers ja no existeixen. En aquell moment són fòssils. I és un moment, és un poc el que ens acabarà passant a nosaltres, no? És una mica l'egocentrisme, el punt de vista egoista, humà, no? Que se considera...
assumim de la creació, no? És a dir, que tot el que ha existit per el que ha estat per provocar la seva arribada i quedar-nos aquí, no? Però això és una imatge que ens du a pensar lo efímer que serà la nostra existència, saps? I nosaltres vam volgut plantejar amb aquesta temàtica que ens donava també un discurit narratiu per crear tota una estètica. És vera que, clar, com que nosaltres
al final no posa lletra en els temes, no ho pots explicar en paraules, a part d'explicar en videres musicals, i així m'ho hem intentat, no? I és ver que els títols donen alguna pista, però al final també quan tu n'escoltes temes pensant en aquesta temàtica, i després una altra cosa, els directes,
que anem a presentar ara el disc amb imatges amb en Toni Cobos que és un altre que és un geni que ha creat tota una sèrie d'imatges amb intel·ligència artificial que mescla en directe ajuda a comprendre tot això que estem explicant perquè presentem unes visuals que se mesclen en directe
el moment que nosaltres toquem, i parlen un poc de tot això. Al final és molt més bo de comprendre, però quan un escolta la música i llege aquestes coses, o entén aquestes coses, jo crec que al final la cosa se confita i se connecta. I aquesta és un poc l'explicació, aquest nou imaginari, que és un poc la temàtica que ha fet de fil conductor de tot el disc.
perquè Joan els concerts per el que ens dius no sé si podríem dir-los immersius una espècie de concert immersiu una experiència immersiva i quan podrem fer tastos d'aquests directes
Bueno, ara hem tingut un estiu bastant interessant, però del que tenim en el futur immediat, ara dia 15 de novembre, faim una actuació al Casal Balaguer dins el marc del festival Mèmits, que és festival de música electrònica i música mista,
que ens fa molta il·lusió. Dissabte passat hi va la presentació al Baluar, que també van anar a fer un tast amb un parell de temes. I després, el 25 de novembre, tocarem a Saltet Natilla, a l'estudi general d'Urià, que és una cosa que se presentarà dins d'aquests dies, però a mi ja m'han autoritzat a parlar-ne. I són dues fites que seran una combinació, un any molt interessant. En guanyen
han pogut tocar al Festival de Jazz de Vitòria, han pogut tocar al Festival de Jazz de Menorca, bueno, han tingut un parell de... a la Fundació de Caixa, ja de Garter, han tingut un parell d'actuacions molt interessants, que bueno, que fa que a poc a poc el grup vagi obrint aquests espais, sabent que la música...
No és una música comercial, no és una música fàcil, però crec que a poc a poc està trobant el seu lloc i crec que tenim una resposta més que... Bé, nosaltres estem molt contents de com molt van les coses.
Beníssim. Joan, aquest Last Flight Before Extinction, és a dir, se trobarà a partir d'avui, suposo, ja se deu trobar a les plataformes, té format físic, és a dir, en CD? No, en principi no. En principi nosaltres...
tampoc hi haurà presentació formal el que hem fet ha estat a mesura que tenim música l'anada penjant a la millor algun vídeo si anàvem penjant a les plataformes sobretot actuacions en directe perquè és un poc el nostre habitat natural és a dir estar molt bé al final per fer un compendi per presentar sobretot un disc com aquest que és
jo crec que té un discunt narratiu i que s'ha de veure d'una òptica completa, a més el disc comença amb un Last Flight Before Extinction I i acaba amb un Last Flight Before Extinction II i té un discunt narratiu, saps? És a dir, en el final pensaven que havien de plasmar el disc
en tot el seu ordre, és a dir, en ser llògic que nosaltres havíem plantejat, però, bé, en el final que la gent el gafi de les plataformes, que la gent el pugui escoltar, ens agrada que la cosa sigui gratis, que la gent pugui escoltar els temes sense cap problema i ja està.
a dir, potser amb un futur pot ser treballant en format LP no ho sé de moment en fent aquesta passa com per dir, bueno, el segon dit ja està aquí el segon disc és aquest, el segon dit té aquest ordre i ja està, i és que vulgui escoltar el pot escoltar quan vulgui a les plataformes, però en principi considerant que en el món que estem el format físic a vegades perdo una miqueta de
no, ja m'entens, no? Sí, sí, sí. No sé, no és...
No és tan pràctic com per estar una... Avui a partir de les 11 presentau el disc amb els mitjans de comunicació. El grup està format per en Jaume Rosselló, per en Pep Aspas i per tu en Joan Roca. Vos desitja amb molta sort i si t'assembla bé, tot i que hem fet aquesta connexió que per nosaltres ha estat un privilegi,
però així i tot vos convidam un dia si podeu venir tot 3 a la tele a la vida.cat i allà feim una conversa i si pots feis una o dues peces no ho sé això està fet idò ho anirem preparant Joan moltíssimes gràcies molta sort
I enhorabona perquè no és fàcil avui en dia, però bueno, vos heu obert camí també amb un estil que hem de dir que no és supercomercial, per dir-ho de qualsevol manera, no? No, no, no. Beníssim. Al final crec que la feina d'un músic, o la feina o la il·lusió que té un músic és fer aquelles coses que són el seu...
el seu propi llenguatge. Al final ja hi ha un llenguatge comú que fa molta gent i no importa repetir-se. I per això nosaltres podem presentar-se una nostra idea del món i una nostra idea de la música i estem feliços. I d'enhorabona una vegada més, Joan. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. Gràcies a en Joan Roca, gràcies als amics
de xocolat per haver preparat aquesta connexió i gairebé aquesta primícia que és la presentació del nou disc de Geometrical Sardine amb un grup, un trio de jazz progressiu format per en Jaume Rosselló, en Joan Roca i en Pep Aspas que ens presenten aquest Last Flight Before Extinction. Escolta'm un dels temes que formen aquest disc.
Gràcies.
Estos dos cuernos en la parte plantera de la cabeza con los que mucha porrasen.
Among the other galaxies, we have always been space travelers.
Geòmetric al Sardiner, aquí en el Bon Dia i Bona Vida. És el moment de revisar l'actualitat. Ho feim mirant les actualitzacions de la portada de Diari de Balears, que continua en Quetzalada,
per Jorge Campos, reconeix el seu passat violent, podeu tenir els detalls a la notícia. També que la ANC, l'Assemblea Nacional Catalana, reivindica la lluita independentista a Urquinaona. La República Catalana no és un record, és una tasca pendent. També Manacorinitats, una exposició per obrir una conversa plural i viva sobre la identitat col·lectiva que se pot veure en el Museu d'Història
de Manacó. Reivindiquen el paper de la dona al sector primari de les Balears. Som necessàries per aconseguir el relleu generacional, diu la secretària de Ramaderia de la Unió de Petits Agricultors de les Illes Balears.
També el Consell de Mallorca ret homenatge al pintor Coll Berdolet en una exposició inèdita sobre la seva faceta més viatgera, mentre que a l'Argentina el partit de l'extremista Milei guanya les eleccions legislatives i amplia la representació a les dues cambres.
Denuncien que la policia espanyola ha impedit denunciar la desaparició d'un migrant quan es dirigia a Mallorca. I també, informació d'ahir, un creuer rescata 10 migrants a 20 milles de Cabrera i els trasllada al port de Barcelona. Un vídeo amb l'entrevista a en Pep Sòcies que li feia
La setmana passada la plataforma audiovisual Vida Cuina és Identitat, és el títol que hem triat per aquesta entrevista. El Consell de Mallorca instal·larà unes 60 càmeres de control a les carreteres de la Serra de Tramuntana per mirar
de combatre aquestes carreres il·legals que tant remolèsties provoquen en els veïns. Desallotjats diversos habitatges per un incendi en una finca rústica de Santa Margalida i Lluís Apesteguia diu que les cases són per viure, per viure-hi, no per fer-ne
i encara destacàvem en l'àmbit local que el GOP considera un abans important les noves normes de la Unió Europea per evitar abocaments de pellets,
I dues qüestions de l'àmbit internacional per acabar aquest repàs. D'una banda, que continuen els morts, i quatre més, de Gaza per atacs de l'exercit israelià, malgrat que hi ha un alto el foc en vigor. I d'altra banda, Kamala Harris no descarta presentar-se a les properes eleccions dels Estats Units. Encara no he acabat, diu la que va ser candidata ja en les eleccions anteriors.
És el moment de dir-vos adeu, de convidar-vos a continuar informats i informades a través de Diari de Balears, el podeu seguir permanentment de balears.cat. També vos convidam a continuar sintonitzant tota la Mediterrània, perquè ara ve molta...
Més programació molt més interessant. I a partir de les 7 de demà dematí, el crepúscle encén estels en versió redifusió. El podreu escoltar a les 9 del vespre en versió estrena.
i a partir de les 8 mos hi tornem a parlar nosaltres el Bon Dia i Bona Vida per repassar i analitzar l'actualitat. Això és Bon Dia i Bona Vida, això és zona mediterrània i mos acomiadam amb un desig que té a veure amb el nostre títol del programa. Bon dia i bona vida!
Bona nit.
It's the final countdown
Fins demà!
Jo no crec en sa casualitat, mos havíem de conèixer un dia. Quan el cel canvia de mil colors, ploguen mel només per naltros dos. En el seu costat, ella me fa volar, només mirant-me.
Jo som un esquerabat, ella és una cavernera. Estic full enamorat d'una lota salinera.