Em pensàvem per aigua amb un paner i no em passava cap gota. Les monses dins d'una bota que pareixien ballanes, ballanes de castanyes de la roca del cocó. Vaig sentir un arissó que cantaves amb els gelis. Vaig fer un plat de confets i vaig posar dos cinguts i la senyora molt fallona se'n va anar a Barcelona.
Va guanyar un bon salari, salari vol dir mare, mare vol dir torrent, que no es va deixar el divent, només no farà l'Ariçó. Ariçó deixa'm passar que jo venc de pot d'inatge.
Dàtils, pitzines, teipastes fines, sincrim i so, sangria, maria, roc, coca-coda i limon.
Ningú grita és minimalista, té un discurs. N'ha de dir res futurista, té un futur.
de marines i olivars. Jo vull ser d'anar.
. . . .
Bona nit!
... ... ... ... ...
Com se'm va important el teu record al temps, sols queda esperar a que no tornis més. Però no hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fer-t'un nyap. Però no hi és, se n'ha anat, m'ha deixat fer-t'un nyap.
Tots els verds i els blaus dels camps del meu desig. No hi canta la ball clara, jo l'estic.
Se n'ha anat M'ha deixat Fet un nyap Però no hi és Se n'ha anat M'ha deixat Fet un nyap Com se'm van portar
M'ha deixat fet un llap.
Tots els bècies blaus dels camps del meu desit.
No ho hi és, s'han anat, m'ha deixat fer t'unyar.
He vist salses que se'n molen. He vist corns que regem sang. He vist tantes meravelles. A quina el Montseny estan? He vist bosques absolutars. Nativa i l'Escolai. Aquí anem amb la cadera. Duem l'infern a la sang. Perquè jo...
He trobat unzelles negres, repregant-se pels estanys. He fet ritus estrampàtics, romanis, semen i sols. He vist roxos i dimanis.
He vist a la malsecreta, pot llegar-te a por dos cants, perquè sóc...
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I amb bona música. Han començat aquest Bon Dia i Bona Vida d'avui, divendres de 9 de desembre de 2025. El Bon Dia i Bona Vida és el programa matinal d'Una Mediterrània, produït per la Maria Morena, conduït per l'Antonio Martí, que vos saluda des dels estudis.
Dona Mediterrània, situats a Canal Cove, Espai de Cultura, aquí en Esquesc Antic de Palma. Avui tenim moltíssims de continguts. En primer lloc, repassarem l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans de comunicació a continuació.
Escoltarem la columna, la col·laboració que ens envia cada setmana en Francisca Grimald. També entrevistarem la nena Dual, que té un nou projecte musical en marxa. I a les 9 farem la nostra connexió internacional, que no vàrem fer dimecres.
Joan Manuel López Nadal. Una estona després, escoltarem la nostra rebel i consentida, la Laura Ribas, noves i peres amb en Joan Lillo, a partir de les 9 i mitja, i a partir de les 10, música amb Amor, a les 10 i mitja, tancarem la setmana.
dient bon dia, poesia, començant ja amb on anem directament a escoltar quins són els principals titulars de l'actualitat d'avui.
Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
El diari de Balears, titula com a article principal ara mateix, vos ofereix un àudio on se pot escoltar agents de la Guàrdia Civil acusen Josep Costa de manca de respecte per haver-los parlat en català. Ja escoltareu l'àudio i podreu sentir com els agents de la Guàrdia Civil improvisen acusacions després que...
en Josep Costa, els destapi, que en realitat l'estan discriminant per al Berlós parlat en català. Més qüestions. Les forces progressistes enmenen la totalitat de la proposta de llei de derogació de la llei de memòria democràtica.
L'UIP dictamina que el diari de sessions al Parlament exigeix objectivament un registre formal o estàndard de la llengua. I l'obra cultural baleà homenatge l'escriptor Marià Aguiló en el bicentenari del seu naixement.
També destaca a Diari de Balears que el col·lectiu Antifeixistes Mallorca denuncia un acte d'una organització neonazi a Palma. També que la majoria d'estrelles de la música en català s'uneixen en un macroconcert per Palestina. Que més per Mallorca i més per Menorca reforcen la coalició ara més per afrontar futurs reptes electorals amb èxit.
que des de la petita i mitjana empresa demanen que aquest Nadal ses compres se facin al petit comerç i no online, i també destacam que Maria Almà Bonet interpretarà el Teatre Principal d'Inca el 3 de gener al repertori del seu concert a l'Olimpia de París de 1975.
També hi ha quatre peces sobre l'extermini dels arbres de la plaça Llorenç Villalonga de Palma. Ahir, avui i demà, a la plaça de Llorenç Villalonga de Palma, crits de vergonya i branques dels arbres telats al plenari de l'Ajuntament de Palma,
La cadena humana de veïns no aconsegueix aturar l'extermini dels vella ombra de la plaça Llorenç Villalonga i arboricultors qüestionen la decisió de talar els vella ombra i creuen que hi podria haver ignorància o interessos. No et facis el suec, és la crida dels veïns de Can Amunt que denuncien l'emergència residencial.
També el diari de Balears diu que demanen que s'investigui l'activitat d'una plaça de toros il·legal a Esporles, que l'Ajuntament de Palma declara persona no engrata el president d'Espanya i que els obrers, com a motor de la democràcia, un nou llibre analitza el paper clau del sindicalisme a Mallorca 1968-1981. Aquests són els principals titulars a Hores d'Ara.
De Diari de Balears, monenam a Vilaüeb. Allà hi trobam, com a peça més destacada, que ramaders catalans declaren la guerra al govern francès per la gestió de la malaltia bovina. També destacam que les marxes de torxes de Nadal tornen a Barcelona i Lleida per reclamar la fi de la repressió,
Els whatsapps que confirmen el desgavell en les comunicacions i el retard en l'enviament de l'ES Alert el 29 d'octubre els destapa Vila Web i també Vila Web ens explica que la policia escorcolla la casa de la ministra francesa Rashida Dati en una investigació per corrupció i tràfic d'influències. També destaca Vila Web que
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictarà sentència el 5 de febrer sobre l'aixecament de la immunitat euro parlamentària a Puigdemont. M'anem ara a Diari de Balears de Nou perquè allà vos volem destacar quins són ara mateix els principals...
titulars dels articles d'opinió a la secció d'opinió del diari. Per exemple, vos destacam que en Miquel Ripoll diu aquest Nadal regalaré llibres. En Joan Lledonet, aquesta democràcia que no ho és. En Rafael Borràs, cançons per a Palestina i per al Sàhara Occidental. L'Ila Tomàs, el Nadal d'enguany requereix més optimista, més optimisme.
i en Joan Vicenç Lillo, un home bo. Recordem que escoltareu en Joan Vicenç Lillo sobre les 9 i mitja aproximadament quan mos farà la seva secció Noves i Peres. Ara aquí escoltarem en en Tomi Mateu Ganals que mos explica com està la previsió del temps per aquest cap de setmana.
Bon dia, em vull iniciar amb un canvi, de fet ja ha començat aquesta nit, que ha sigut pràcticament mordurant tot el que queda d'any. Aigua de perturbacions, una d'aigua de salt, una d'aigua de perturbacions, i ja vull tenir-me algunes pluges, i també durant les cates de setmana. Té moltes variables, doncs pot fer una mica de sol,
les zones plauran, temperatures que comencen a baixar, i així serà tota la setmana, un temps molt canviat, molt variable, no és que sigui un temporal de pollues continuat, però sí que el que digues, les pollues poden ser més intenses, que el que digui, pràcticament no plaurà, i sempre en temperatures baixes, fred, no descartar amb alguna nevedeta de 5 més alts,
necessària de tramuntar, però ara per ara no parell que tingui que anir a cotxes baixs. En tot cas, podria ser, podria ser, no, gens segur, que cap a final d'any es pogués complicar més, pogués entrar més aire fred. Per tant, a partir d'avui tens molt canviant, molt variable i pràcticament cada dia plourà.
I ja ho sabeu, però ens hem de preparar perquè, com diu en Tomeu Mateu Canals, pràcticament cada dia està previst que plogui. M'anarem ja a escoltar la primera de les nostres seccions d'avui, que és la que ens fa na Francisca Grimald.
Bon dia Tomeu i bon dia oients d'una mediterrània. Aquest dia és que s'acosta a Nadal i les reunions familiars per als que tot ha de ser purpurina, pau i bona aventurances. Però la realitat política i el masclisme més rancid s'esforcen per espanyar aquesta imatge idíl·lica.
i donar-nos una doci de realitat crua, d'aquella que no surt el denuncit del Torró. Aquest enfilai de dimissions de càrrec polítics per denúncia d'assetjament dins l'entorn laboral no és un bolet aïllat. No ens enganem. No és cosa d'un sol partit, d'una sola cicle o d'un sol color.
Això és només la punta de l'Isdeberg, l'operador públic del que vull diàriament dins la majoria d'empreses i institucions.
Per l'enclat d'aquests homes que amb l'excusa de la complicitat, les bromes pujades de to al paternalisme ranci cap a les jovenetes que acaben d'arribar a l'empresa, realment són uns emprenyos festigosos.
són l'estorb que impedeixen que les dones ens sentiguem a gust al nostre lloc de feina. I el pitjor no és només l'atenció, sinó la reacció quan una dona, amb tota la dignitat i amb els ovaris ben posats, els crida l'atenció. Llavors ve la befa.
És que ets una exigerada, és que no tens sentit de sumor, o la frase estrella. Segur que estàs gelosa perquè tu no t'he fet massa cas. Escolti'm, senyors, amors.
Fiqueu-vos-ho dins el cap d'una vegada. Cap dona s'aixeca el matí per anar a fer feina esperant que un llimac tetosterònic li digui com de bé li queda el vestit o si té el cul ben posat perquè ha fet crossfit. No anem a l'oficina, al taller o al despatx a sentir el darrer acudit misògin que heu sentit al tesser del bar mentre fèieu el cafè.
Nivelem el vostre braç damunt l'espai mentre llegim un informe. Nivelem que ens demaneu per la nostra vida sexual o com ho duim o deixem de dur amb el nòvio. No, no ens omple la vida la vostra atenció no sol·licitada. Més bé ens fa oi.
I què fem amb els homes bons? Aquells que no han acossat mai un estudiant en pràctiques, però que callen. Aquells que veuen com el seu company acorrala una becària i miren cap a una altra banda. I quan la dona es planta, van dir-li, eh, que no te posis així, que creies mal ambient, dona. No me toqui a les orgues.
Qui crea en mal ambient és l'indecent de 50 anys que necessita acollonar a una empleada joveneta per sentir-se valuós i important.
Per això, els que mai heu acosat a una companya de feina, però heu callat. Sou els que amb el vostre silenci heu creat el ciment que aguanta aquest mur del masclisme. Per això, vos demanaria que deixeu de callar, que xerreu.
I pel que fa aquests senyors polítics, que en teoria representen i defensen la societat, faig oi. Fa oi que meieu les denúncies.
Fa oi que hagin de sortir les dones del partit donar explicacions. Elles. Per què les dones dels partits han de sortir donar explicacions de les actituds indecents dels homes del partit?
O la tetòsterona només el serveix per fer de mascles davant d'altres mascles. Realment són tan covards que no tenen coratge de sortir a un faristol i donar explicacions de les actituds dels seus companys i demanar disculpes.
O tal vegada saben que no poden només parlar dels companys, sinó que tal vegada també haurien de parlar d'ells mateixos. M'agradaria que tota aquesta polseguera política servís per fer una neteja general a l'empresa privada i pública.
que desapareguin aquests privilegis escarosos. A la vista de l'atur hi ha suficient persones decents i preparades per ocupar llocs que haurien de quedar vacants demà mateix si fóssim una societat higiènica. Si només entenen la llenya i la llenya,
Expulsió directa del món laboral, sobretot tots aquests càrrecs de confiança i càrrecs electes que viuen de dobbers públics, que al seu dia van sortir als mítims a demanar el vot per ells, en l'argument que el contrari és un indecent.
Però deixem aquells llimats un moment, perquè abans que votés tot aquest tema, jo tenia pensat parlar-vos de la nostra cita anual més important. Som el darrer divendres de l'any, de programa, i s'acosta el 31 de desembre, la nostra diada. La representació molt genuïna de qui som.
I m'encanta veure com a certs senyors polítics els fa nos a l'histori. Els molesta tant que fins i tot volen canviar-li la data, com qui canvia la cita del dentista. Però l'histori no es tria la carta, senyors. Per molts que vulguin esbogar-la des dels seus despatges oficials, els ciutadans no som ennèssits.
Alguns diuen que celebrar el 1229 és mirar enrere, i clar que sí. Mirar enrere per saber on posar-me els peus i tenir clar d'on venim. O els que ara haurem de demanar permís per recordar que a banda les autopistes, dels Olds Inclusive i dels xalets il·legals a la vorera de mar, ja érem aquí.
L'història de Mallorca no va començar amb el primer valshàrter de turistes alemanys, per molt que a alguns els agradaria que la nostra memòria tingués la durada d'una reserva d'hotel.
hem de seguir afirmant en convicció que la Diada de Mallorca és el 31 de desembre. És el dia que el rei en Jaume i els seus senyors varen entrar a Medina Mallorca. Aquell dia, fa gairebé 800 anys, va marcar l'inici de tot, d'una llengua, d'una cultura i d'una manera de veure el món que va arreglar fins avui.
És la cultura dels nostres padrins, dels nostres pares, i la que tenim el deure de transmetre intacta o millorada als nostres fills i nets.
És curiós. Ens diuen que celebrar el 31 de desembre és massa polític, mentre ells intenten imposar festes que no tenen res a veure amb la nostra memòria col·lectiva. Reivindicar el 31 de desembre és un acte de resistència contra aquells que voldrien veure Mallorca convertida en un parc temàtic buit de contingut.
un lloc on el català sigui una peça de museu i no una eina de futur. Reivindiquarem qui som fins al dia que cap estat colonitzador tingui l'empriu de dictar-nos la nostra identitat. Per això, tot aquest sentiment s'ha de canalitzar.
No en tenim prou amb els llibres d'història, per això ens veurem a la manifestació del 30 de desembre, per dir alt i clar que som un poble, que estem vius i que no conunciem el nostre dret a ser. Tinguem l'ideologia que tinguem si estimem aquesta terra el que res nostre.
Volem l'independència per gestionar-nos, per protegir el nostre territori de la voracitat colonial, que mai en tendrà prou, i per construir, per fi, una societat on el respecte a la dona, a la llengua, a la cultura, no sigui una opció, sinó la base de tot.
Amics, molt bon Nadal a qui vulgui, però sobretot bon any de lluita, molt d'anys i salut. Ens veiem al carrer. Una abraçada.
Molt d'anys i una abraçada també per a Francisca Grimald, que a Divanres mos va explicant i mos va construint aquestes columnes d'opinió tan interessants i tan vives.
És el moment de parlar-vos ara d'un projecte musical que fa una companya també d'aquest equip que feim el Bon Dia i Bona Vida, la Manana Duel, que és una de les nostres col·laboradores des dilluns i que està preparant nou disc. M'os hem connectat amb ella perquè mos expliqui un poc tot això. Manana, molt bon dia. Bon dia, què tal, com va?
Molt bé. Tot està connectat, o no, avui? Avui no ho sé si estarà tot connectat o no. Avui també, sempre. Sí? Val. No, ma nena duel mos fa una secció quinzenal que és dilluns, titulada Tot està connectat, però avui no parlant d'això, avui parlant d'un projecte que acaba de posar en marxa. Veig que sa banda se diu ma nena. M'ha sorprès? Sí.
no mos he estirat gaire bé, no, no m'agrada no dic que no expliquem-nos, estau fent una campanya de micromecenatge per tirar endavant o per poder produir un disc i bé, evidentment oferiu tota una sèrie bé, la possibilitat de tenir disc, evidentment però també
altres productes de merchanditge. Explica-mos com ha arrencat ja aquesta campanya. Sí, va arrencar ahir. Ahir? Mira. I, bueno, com... O sigui, de tota sa vida, un macenatge ajuda a sa gent que... O sigui, compres, diguéssim, s'art, abans que surti, i així mos permet financiar-mos,
i por de treure el disc i tot, perquè al final són molt de dopes que s'avan gastant i així no han de demanar una hipoteca en el banc...
parlem-nos una mica del projecte d'aquest projecte, d'aquesta banda perquè clar jo t'he conegut diguem diversos formats en solitari en duet però això ara el que has fet és una banda en 5 o 6 persones no? sí, sí, sí jo sempre he estat com a diguéssim com a manena duet
i he fet concerts en banda, del primer EP que vaig treure, però era una banda més rock, convencional, bueno, pop rock, i en el final jo sí que me quedava com amb ganes que això creixés, que fos una família, més que un dia d'assaig i pel concert i ja està.
i ho vaig anar cercant i ja fa com 3 anys que estigui darrere això i ho he trobat, o sigui, realment són les meves cançons per tant, en el final no s'allunya de Manana Duet o sigui, per això realment se diu Manana perquè segueix enlloc però ell sí que porta en aquesta part també creativa de cada instrument i
i al final queda una cosa molt original. El disc se dirà Persimoniosa. Sí, correcte. I explica'm-nos una mica com serà. Doncs mira, et consta de... O comes? Ai, és que no, estic tan emocionada. Doncs mira, són 11 cançons... Sí...
totes tenen un estil o sigui, el que és més llamatiu, o sigui, el que crida més l'atenció és que no hi ha una bateria clàssica sinó que la percussió se'n va cap a una percussió tradicional més tirant a folk de la península hi ha panderetes també hi ha el caixó flamenc
I això com que li dóna bastanta personalitat al disc. Després, doncs, qui no m'hagi escoltat, també les vows són bastant característiques. També hi ha Ana Maria que fa les segones vows, també és original, no? I...
I ses lletres, que també són molt... Tot és molt emocional i molt reflexiu i... Però, bueno, no ho sé. O sigui, a mi m'agrada molt. Però és normal. El defineixes com a pop folk mediterrani, no? Sí. Amb tocs de blues, per cert. Sí, és un poc aquesta... Hi ha gent que li recorda també com a algo així com a...
alguna cançó un poc country per això deia el de té alguna cosa d'allà també no sé, té de tot és un mati burrillo bé, feix una campanya de micromecenatge a sa plataforma Verkami per tant, sa gent s'hi posa ma nena i Verkami ja li sortirà quin objectiu us heu proposat? no ho veig ara aquí
Quant de tot ves heu d'aconseguir? 8.000 euros. 8.000 euros. I hi ha, bé, vaig crear moltes opcions. Sí, hi ha la opció més simple que seria, o sigui, tu compres el pack digital, que seria...
si te descarregues el disc sí, sí, sí en format digital i també t'agrairem també, sí, també hi ha un vídeo tota sa banda agraïm sa col·laboració també hi ha un altre pack que seria amb CD on vinil i també una bueno, sa portada hi ha una una de lesa sí
que és Nadiana, de la casa i de l'arquetip femení, i té un espèume com a simbolitzant aquesta energia de calma, de parsimònia. I en espacs hem incluït un espèume també, per fer referència a la portada.
i hi ha un pack bastant curiós que se diu pack parsimoniosa que vendria a la descarga digital després ve un espeuma artesanal que fa la nostra bona anamaria, l'agorista en forma de caracol que és el nostre logo de la banda i després te vendria una meditació guiada
i un incienso per meditar que t'apareix aquest parc és bastant parsimoniós i ara no sé si m'he sentit dic que n'hi ha un bé dic així fins arribar al concert que és a canvi de 600 euros pots tenir un concert privat
exacte, això seria el més car o el premi més gros la recompensa més grossa perquè així també està interessant si algú vol té una festa o un aniversari o vendríem i així també seria una manera de col·laborar amb Albert Camus i també m'acrides l'atenció aquest branx persimoniós
Sí, nosaltres, o sigui, la nostra història com a banda realment, o sigui, comença berenant. Nosaltres anàvem a alguna casa perquè, bueno, tenim una companya que viu a Bunyola i una altra, nosaltres, que viuen per Viní-selem i, doncs, anàvem a, o sigui, els nostres assatges eren campaments i anàvem allà dos dies i, claro, sempre començàvem berenant
tranquil·lament, amb sa parsimònia i després assajàvem i van dir, mira, seria una bona proposta oferir sa llet per fer un branx
i que visquessin un poc aquesta experiència de sa banda molt baco això val, i ma nena que ha de fer sa gent ha d'entrar a Verkami aquí, triar quina sa seva opció i mirar, bueno, i això, no? i participar-hi, no?
és bastant intuitiu tot, només t'has de registrar amb el teu correu però res, literalment és un minut i ho pots fer mentre estàs en el bany i després inclús pots fer un vizum és molt fàcil se pot fer per vizum i tot sí, se pot fer un vizum a la plataforma en total tardes 5 minuts entre que mires les recompenses selecciona el que més t'agradi
I després, per exemple, si només vols no t'agrada cap pack, pots, per exemple, només es format digital i després te surten recompenses totes soles. Per exemple, hi ha una recompensa també bastant peculiar, que és un poema personalitzat. Uau. No sé si t'has complicat molt la vida, oi? No, no, no. Però bueno, si algú mai li han dedicat un poema, mai li han escrit un poema, doncs pot aprofitar
i seria una ocasió bé, nena bé, si vols reprendre el programa repassarem com va el micromecenatge i si necessita una sempanta l'hi pegarem moltíssimes gràcies i molta sort gràcies, molt bé adeu
Anem a Naduel com a elaboradora nostra i que ara llança aquesta campanya de micromecenatge. Nosaltres ara vos oferim l'entrevista a la triu, a les Llobet, que li hem fet a la plataforma audiovisual Vida.
i també en Miquel Carbonell, amb ells parlarem de les seves corolles, de l'actualitat que mos marquin les seves corolles. Però donant-se la benvinguda ja a Agnès, moltíssimes gràcies per seguir.
En fi, me'ls fa de moltes ganes que hi fossis. Gràcies per ser convidada, la mínima que ho quadram, aquí som. Exacte. Agnès Llobet i Deia, important. Sí, sí, és matern que no s'oblidi. Exacte. Tu, bé, clar, te coneixem sobretot com a triu, podríem dir-ho així, i de fet vas començar en els 8 anys.
Sí, sí. A veure, el centre dramàtic Dimarco, que era l'Aleona Dimarco, que és aquesta gran directora que venia italo-americana, que venia un poc de realisme americà d'aquelles dècades anteriors, se venia a jubilar a Mallorca. Va venir a jubilar-se a Banyalbufà, però com que un artista...
No se jubila mai. No se jubila mai. Va decidir obrir una escola de teatre i va coincidir que la van posar a Espam d'Inca, a dos carrers de Canostra. I jo feia com un anyet que demanava, no sé per què, a mon pare i a ma mare que volia fer teatre, que volia fer teatre. Ah, sí?
I ells cercaven, cercaven, van aconseguir com a Xes Fortes, que en aquell moment estava a l'escola Xes Fortes, estava en el poble espanyol, justament van trobar-la, van apuntar-la dos mesos abans que acabés el curs, però després d'aquell estiu va ser quan obrien el centre dramàtic Dimarco de Vall de Canostra, en el poble d'Inca. I llavors van començar allà i aquí va començar a les 8 anys. I és una vocació, diguem?
Sí, sobreviure en aquesta professió ha de ser vocacional, igual que moltes altres o algunes més altres, però sí, sí, és molt vocacional. Bé, estudies a Barcelona, si no vaig equivocat, però jo és que te'n record ja de molt jove fent teatre, en aquest cas, és el que jo record primer teu, eh?
Sí, a veure, també és d'aquestes coses que la professió artística o d'actriu sempre diuen també sa sort i juga un paper fonamental. Jo crec que sí, que sa sort també ses coincidències, ses causalitats i en aquest cas va ser que a uns estudis que jo havia fet a Barcelona un actor o director va fer com una substitució en el mestre que jo tenia
I aquest director, com que em va conèixer un poc el meu feina, jo encara era estudiant. I just l'any que jo feia, havia acabat tercer, aquell estiu el van cridar de Barcelona per dirigir a Mallorca. I havia de fer un càsting així amb un parell de candidates. I ell m'ha proposat a mi que també m'havessin. I jo estava encara, o sigui, jo vaig fer tota la gira d'un dia d'estiu, quan jo després cursava quart a l'Institut del Teatre. Jo amb 22 anys, com que ja vaig arrencar aquí aquesta professió.
Llavors, és a dir, has fet tele, bastanta, bé, sèries aquí a Balears i també, sobretot, crec que a Madrid has fet molta feina de tele i de cinema, no?
Sí, l'audiovisual sempre, la meva escola va ser aquí, Véteres, amb aquell moment de llàgrima de sang, que a més va ser una escola de, vaig estar gairebé 4 anys, més de 300 capítols, que això era com un privilegi, era ser llicenciada i entrar a fer això, però jo va ser sagrada. A Mordegans, Hotel Bellavista...
Sí, a Moldecans va ser ja a la darrera, tot el Vella Vista va estar per mig, el mitjón per mig, i sí que entre aquelles tres primeres i a Moldecans, que sí que va ser a la darrera Mallorca, va començar també tot el periple madrileny, que també va ser d'aquestes caramboles que, al final,
un dels caps de producció de ses produccions d'aquí de Mallorca va canviar de bàndol i lloc de producció se'm va anar a fer de representant i mos va demanar un parell de Mallorca si volíem sa seva primera cartera d'actors i actrius i d'ençà llavors estic amb ell
I estant allà també, un altre director que era amic seu me va preparar una prova, aquella prova no va sortir, el cap de dos mesos aquest director va tenir un projecte propi, que va ser la Sonata del Silencio, i va dir aquesta nina l'heu de veure, i va ser el primer paper a Madrid, i d'això ja fa uns anys d'ho feia jo. Uns anys, eh? Llavors pot ser que hi hagués una època que com acabàrem encasellar molt amb una dona d'època, que me pareix que s'ha de... o una cosa així.
A l'audiovisual sí, de fet, un dels grans canvis de... Va haver un moment que vaig dir, no puc més, vull fer en texans, vull fer amb americana, moderna un poc, i fora Rissos, fora Corset, fora... I me'n vaig tirar els cabells, els cabells molt llargs, i vaig dir, hem de fer un canvi, un canvi de proposta, i me'n vaig tallar però curs, curs de lo garçom directament.
I és vera que a la televisió hi ha hagut grans moments, que també aquell va ser un dels grans moments on l'època era el 80 o el 90% de les propostes de ficció. I has fet, clar, també grans produccions, no? Com La Casa de Papel mateix, Las Chicas del Cable, no sé, diguem, ja top, no? Això ja seria top o no?
No, jo crec que no, perquè depèn d'en quin terme xerrem, és a dir, és vera que en el cas de La Casa de Papel, el paper era gairebé una petita col·laboració, a La Xiquesa del Cabre sí que ja hi havia un repartiment amb una trama, de trama en relació amb algun dels personatges principals,
però jo, en realitat, depèn d'on posis el focus per dir una gran producció. És vera que són produccions amb molt més dobbers que segons quines, però és vera que sempre defens que en el final
Si hi ha més, només se redueix que la tècnica és un poc més, hi ha material més modern, i sobretot que a vegades hi ha un poc més de temps. Perquè la ficció en el final, el gran resum és que un minut de ficció costa x euros. Exacte. Que entre altres coses és un dels grans parlaments de perquè aquí a Ibèteres no tenim ficció. Ui, i tot això en vull parlar també, també en vull parlar.
que si se redueix en el foco econòmic, evidentment una ficció ben feta té un cos, no?, com el té una fàbrica que ha d'estar en rendiment. Vull parlar un poc de la indústria, però abans venia el tòpic aquest, que no sé com t'he de fer, com t'he de dir, si teatre, si tele, si cinema, no sé, si pa pa o mal. Mira, jo sempre dic, i ho s'haigut mantenint,
Sense tele puc viure a nivell anímic i personal. Evidentment, econòmicament no té res a veure les possibilitats que et dona. No tant com fa 10, 15, 20, 30 anys ni en xerrem, ara tot està com a també molt més rebaixat tot.
Però sense teatre, jo artísticament i anímicament no podria viure. És tant així que, després de... ara fa tres anys, gairebé, heu fet dos anys i nou mesos, que no em pujo a un escenari, entrant a fer una producció de teatre com toca,
I una de les coses que... I per tant, el 2026 hauràs de pujar. Ja és enverat perquè el 26 no sigui... Germínic o qualque cosa. Sí, sí. Ho deixarem aquí, no? Sí, totalment. Agnès, com així heu de fer carrera a Barcelona abans, sobretot, i ara més a Madrid, inclús, no? Ara, sobretot, l'audiovisual s'està concentrat més a Madrid, no? Darrerament.
Sí, sí, sí, a Madrid és on hi ha com la gran potencialitat, se fan coses un poc per tot. També és veracó, he de dir, que moltes coses se fan a Madrid, els productors parteixen d'allà les produccions, però hi ha molt de rodatge que se duen al País Basc i molt de rodatge que se compagina, com que la productora se lia amb coproduccions o amb productores o amb moments de fragment de rodatge per fer-ho cap al País Basc o cap a Canaris. Evidentment per aquests incentius...
Deu tenir a veure que els governs ja aposten molt per això. Jo sempre fa temps que hi pens i mira, com que tu has fet qualque cosa crítica o sarcàstica sobre el turisme,
Jo penso que la indústria audiovisual podria ser una bona aposta per la Gilles Balears per anar substituint l'aposta única per la indústria turística. Perquè, és el que repetim moltes vegades, tenim els millors platons naturals, els millors platons urbans, moltes hores de llum... Per tant, podríem apostar.
col·lectivament per la industria audiovisual.
Sí, jo crec que hi ha moltes línies encetades en aquest sentit. Crec que aquí s'han duit projectes de primera categoria, amb tant espai natural de rodatge, en aprofitant aquestes tendències, i que a nivell de... el que se diu un poc et servis, a nivell de... et servis és com qui dona et serveis, no? De lloguer d'altres coses, o... més a nivell logístic, a nivell material, a nivell... és vera que crec que és una cosa que s'ha...
que s'han col·locat línies i accions per absorbir i durar-ho cap a l'indústria audiovisual, però sí que jo, des de la meva part, sí que sempre intento fer la reclamació, que crec que sempre s'obliden, que està clar que si un projecte ve de fora, l'equip artístic i l'equip tècnic, d'alguna manera, els grans, el director de fotografia véns el projecte.
Però crec que hi ha una exigència que sí que poden fer les nostres autoritats, que és que quan negocin aquests descomptes fiscals, aquestes línies d'atreure aquest capital des del turisme cap a l'audiovisual, no s'oblidin de crear clàusules que el que faci també és abraçar el col·lectiu tècnic i artístic per...
A nivells mitjans i superiors. És a dir, els actors que ens formem aquí, que per això tenim una escola d'art dramàtic que se diu Esadip, els actors que, quan aquí encara no es vistia l'Esadip, no hem format a fora, però intentem sempre compaginar sa vida professional aquí i allà, estem a nivells, perquè a més és una cosa que ha reconegut, Xerris, Descol·loco Política, Xerris, se reconeix sempre com a grans titulars, el talent que hi ha a s'ha de nivell artístic, ningú ho qüestiona.
Sobretot darreres dècades, diguem, no? Sí, és ver, hi ha molt de... Llavors, que això no s'oblidi a s'hora que el rendiment no només arribi amb tanta service i logística, que qui som al nivell artístic que s'alluiti
Perquè evidentment no t'oferiran una clau, no posaran una clau, el que és dir, tota la fotografia ha de ser resident a Mallorca o natiu d'aquí, però sí se pot dir que no ha de ser un actor, no només ha de ser un figurant en frase. I crec que aquí hi ha la valentia a l'hora d'apostar per la diversificació cap a la indústria audiovisual en col·laboració a potenciar i donar el suport que se mereix, la qualitat artística i tècnica de la gent d'aquí.
Perquè això us cae, creus, és el que més potencia, i també mos has parlat de Canàries. Canàries moltes. O ho fan, això? No sé en quins termes, no sé en quin tant percents... Ho mirarem, ho estudiem. Ho mirarem, se pot estudiar. Però és igual, pot ser Balears, pot ser ser pionera, no? Poder ser referents... Efectivament. En coses que trenquin fronteres de gel. Clar que sí. Agnès, la poesia, que...
què representa per tu? Has publicat cinc o cinc i el poecòmic, sis llibres, eh? Sí, la poesia a nivell així més...
més abstractes. Bé, no t'has fet rica en su poesia, això. No, no, no estàs rica. Però això, ni el més gran. En el teatre tampoc, i en el audiovisual tampoc. Ah, pensava que eres rica, però no, no. M'he equivocat en moltes de les meves tríes, en realitat.
No, però vull dir que no ho fas per això. No, no. En poesia és vera que a mi sempre dic que m'ha ajudat molt a ordenar el cap, a ordenar el cap allà on al final hi ha des de pensament filosòfic, pensament emocional, trauma poètic, el que tu vulguis llavors de què és, gran...
Rebull i magma, la podesia m'ajuda a ordenar-me, perquè crec que no te crees tant de... És a dir, l'abstracció del llenguatge també t'ajuda a distanciar-te, però aprofundis com alguna cosa rara. És com si la direcció és... M'ho puc distanciar molt de mi mateixa, però puc aprofundir molt en mi mateixa, a vegades puc servir molt.
És guapo, això que dius, eh? I molt interessant. Continues fent-te, diguem, independentment de si publiques o no, tu vas... Sí, jo que l'aix de Sastre jo quedem... Jo, quadents i quadents, sempre vaig omplir-nes, a veure que ara necessit... vaig escriure una novel·la amb unes ajudes de l'IEB de fa dos anys, l'any passat ja se va entregar, estic en xerrades editorials... No s'ha publicat encara, eh?
No, tenc un parell d'interlocutors i jo també el 26, a part de l'escena, a part d'entrenescena el 26. D'apuntar moltes coses pel 26, però serem gran any. Ja quedant per una entrevista el 26 quan t'havis tret la novel·la, havis tornat al teatre i què més mos pots confessar que faràs?
Ja sé que hi ha moltes coses que no se poden dir per pura lògica, que si no estan concretades. Sí, totalment. Hi ha moltes coses molt a l'aire. També a vegades les coses, com sempre ho dic, el nostre gran desgast com a artistes al final és que has de contestar o provocar set coses a la vegada, perquè d'aquestes set durant un any en tindràs una i tres quarts. Llavors és com...
és difícil moltes vegades concretar, però també ara faré l'ajudantia de direcció d'en José Martret, d'una direcció que farà per la gran producció del teatre principal, ara principi d'any, i també és com, és una cosa que a part de molta gent que tenc a l'entorn i molts amics m'han sempre animat, posa't a dirigir, posa't a dirigir,
I era com la gran oportunitat d'en José Madi, vine a veure jo, vine a veure jo. Bé, i jo serà la primera per veure si després ja te tira directament de la piscina tota sola, no? Sí, sí, sí. En tot cas, de moment seràs per Mallorca, diguem. Sí. Perquè clar, una de les qüestions és que has...
diguem-ne, ha estat bastant de temps fora, no? Anant i tornant. Sí, sí. O sigui, realment és un poc com un canvi de logística en el final. En realitat, mira, el meu representant sempre diu, no diguis on ets. I si te'l demanen, no contestis. Ah, d'acord, molt bé.
No, però en el sentit que en el final la gent també en aquest món tan ràpid necessita m'ubicar. Llavors tu viques a Barcelona perquè has desaparegut. Però sí que vaig i venc molt. Allà on hi ha el projecte i el que requereix cada projecte és veure que el rodatge sempre és a Madrid i per aquesta necessitat de tornar a fer teatre també s'empelta per ara poder tornar a compaginar de cara a Mallorca.
Molt bé. I doncs mira, amb un sentiment per un costat que m'han quedat coses per demanar-te, però per saltar-nos o compromís que el 26 mos tornem a veure. Moltíssimes gràcies. Gràcies per convidar. Gràcies, Ernest. Escoltes, bon dia i bona vida. El programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el Bon Dia i Bona Vida vos feim un repàs molt ràpid a l'actualitat a través dels titulars perquè tot d'una mos connectarem amb en Joan Manuel López Nadal per parlar del focus internacional que hi ha a nivell internacional que és el que marca l'actualitat. A nivell local, àudio, agents de la Guàrdia Civil acusen Josep Costa de manca de respecte per haver-los parlat en català.
Josep Costa va enregistrar la conversa o la discussió, o millor dit. Les forces progressistes esmenen la totalitat de la proposta de llei de derogació de la llei de memòria democràtica.
La UIP dictamina que el diari de sessions del Parlament exigeix objectivament un registre formal o estàndard de la llengua. L'obra cultural balear homenatge l'escriptor Marià Aguiló en el bicentenari del seu naixement, el col·lectiu Antifeixistes Mallorca denuncia un acte d'una organització neonazi que se farà
un hotel del carrer Blanquerna. També destacam que la majoria d'estrelles de la música en català s'uneixen en un macroconcert per Palestina. Més per Mallorca i més per Menorca reforcen la coalició ara més per afrontar futurs reptes electorals amb èxit i aquest Nadal compres el petit comerç i no online. Aquesta és la crida que fan des del petit i mitjà comerç de Mallorca
M'anaran ràpidament. Mallorca Daily Bulletin, el seu principal titular. Els hotelers de Mallorca intenten evitar que se't repeteixi l'ocupació de l'hivern passat. Se refereixen a ocupació en K, en aquest cas, perquè si no, no s'entendria el titular. Sentències dictades per la major estafa immobiliària de la història
de Mallorca i protesta per la tala d'arbres a la plaça de Palma. Aquests són els principals arguments. També hem d'estrenar un més que diu que detenen el líder d'una xarxa familiar de narcotràfic en seu als Països Baixos a una illa de vacances de les Balears. Aquests són...
els situlars del Major Cadeli Boletín mos fixem ara en la portada en paper d'última hora, que diu el servei de l'estafa de Lujo Casa, condemnat a 14 anys de presó. La fotografia principal dels vells a ombres ja són història.
d'allà haurà de tornar mig milió de dobbers públics per la seva mala gestió. El Consell ajorna Sinedie l'adjudicació de places turístiques. Txenoa dona la campanada, diuen, i és que...
serà la presentadora de les campanades de Cap d'Any de Televisió Espanyola. I Dani, adeu al Mallorca. El jugador apartat per Arrasaté rescindeix el contracte amb el club.
i Cati Juan de Corral, Pilar Juncosa, Fies il·lustres de Palma. Monana Mare, Diària de Mallorca, que diu que Pedro Sánchez, persona no en grata a Palma, adeu als vellombres, al Mallorca arriba a un acord amb Dani Rodríguez,
per la recessió del seu contracte, condemna de 14 anys i 9 mesos per al cap de l'ujo casa per estafa i d'allà sumida en un caos econòmic i administratiu encarrega una auditoria interna.
També campanades de televisió espanyol amb Xenoa i Estopa després que Buenafuente hagi renunciat. Aquests sónidors. Ara mateix els principals titulars de l'actualitat a nivell local. M'on anem a repassar i analitzar els que fan referència a l'actualitat internacional.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida, saludem ja en Joan Manuel López Nadal. Joan Manuel, molt bon dia. Hola, Tomeu, bon dia, com està? Molt bé, encantats de saludar-te, de tenir-te avui, ja que no t'ho vam poder tenir dimecres, i de fer, ni que sigui telegràficament, un repàs a l'actualitat internacional. Vots haurien de començar, com massa vegades, per en Trump, no?
Sí, com sempre, però voldria citar un article d'un amic, un bon amic, que a més ben conegut de tota la nostra audiència, que escriu el diari, ara me refereix a en Sebastià Zamora, que ahir escriu una cosa que és ben trista però que és així, avui ho explica, un altre Nadal en guerra, anarem a passar un altre Nadal en guerra, això, no?
Tenim la guerra a Ucraïna que continua, la guerra a Palestina que, tot i que hi ha un alt al foc, no deixa de haver repressions, brutalitats i faltes fontes drets humans tant a Gaza com a Cisjordània, les guerres a l'Àfrica, al Sudan, al Congo, una guerra que sembla començar bé esclats entre Cambòdia i Teglàndia, el sud-est asiàtic,
no sé, massa conflits i s'amenaça d'en Trump d'atacar d'una manera o d'una altra a Venezuela. En aquest moment sembla que li ha posat un bloqueig petrolífer, però vull dir, això de fet és un acte de guerra, com ho són.
els atacs a l'anxes, que se suposa que diuen que són de narcotraficants, però sense cap prova ni sense cap suport legal. Aleshores, sí, com bé diu tristament en Sebastià, tenc por, vull dir tot, sembla indicar que aquest Nadal també...
ho passarà amb un món en guerra, amb un món en conflicte, i com tu diies, ha començat a més amb un personatge que no contribuís més precisament a resoldre els problemes, sinó tot i que ell ha fet les seves ànsies per tenir el Premi Nobel de la Pau, però que fins ara no ha fet més que incrementar els conflictes que ja existeixen. I, vull dir, basta, per exemple, abocar d'una manera ràpida
la nova estratègia de seguretat nacional dels Estats Units trompistes,
que no tenen res a veure amb els despresidents anteriors, és un camp més radical, mos tornem a la doctrina Monroe, que ara li diuen la doctrina d'On-Rou, per Donald Trump, que s'emmisclaven el Sam Monroe i en Donald, la doctrina d'On-Rou és dir que els Estats Units volen tenir el control total i absolut de tot l'hemisferi americà, quan parlen d'Amèrica se refereixen a ells, però volen controlar tot el continent,
El que fan, el que estan fent a Venezuela, és una prova clara un poc cap a bones coses. A més, donen suport i tenen, hem de dir, malauradament bastant d'èxit en els moviments més reaccionaris, com ho hem vist ara, amb el resultat de les eleccions en Xile.
que han tornat en casca d'un declarat pinochetista. És a dir, com si aquí guanyar les eleccions Vox proclamant les bondats del règim d'en Franco. Escarrufen coses com aquestes.
a més es fet que el primer que ha fet en Trump ha anat a borsa amb el seu veïnat d'Argentina, Milei, amb el qual comparteixen ideologia d'on està abraçades. Curiosament perquè tots dos són dos elements nacionalistes i Argentina i Xile han tingut conflictes de tant en tant, però sembla que la ideologia els uneix i les uneix sobretot amb el gran cap pare, amb el gran patron de Washington, Trump,
Aleshores, aquesta estratègia que, a més, dona la prioritat en el control del continent americà i considera, per exemple, que Àsia i Àfrica són, sobretot, perquè els Estats Units tinguin matèries primes i facin negocis, sense importar-les que siguin democràtics o dictatorials, la cosa és això, amenatjar la relació amb la Xina...
d'una manera ambigua, ja no és una qüestió geopolítica, és una qüestió sobretot comercial i de negocis, no?
i el menyspreu total i absolut a Europa, amb el qual deixa de considerar de qualsevol manera una Europa que cada vegada s'assembla més feble i més menyspreada només per Trump, que amb la seva estratègia ho diu, i a més clar obertament el seu suport en els partits d'extrema dreta europeus, la qual cosa és una interferència. Aquestes democràcies europees
És que, a més, també el seu amic i aliat, Vladimir Putin, ha declarat aquesta setmana que els dirigents de la Unió Europea eren porcellets, en paraules textuals, que han portat per tot. Aleshores, Europa, en aquest moment, s'ha convertit en la regallada de tothom. I és una pena. És una pena que s'hi sigui. I, dins d'aquest contexte,
com han d'anar aviat, jo hi vaig també aviat, ens trobem amb una reunió molt important que ha tingut lloc ahir a Brussel·les, del Consell Europeu, on s'han aprovat tres coses importants que vull destacar. I les tres tenen elements preocupants. En primer lloc,
Com? Europa pot continuar, que és l'única que ho fa, i fa bé, he de dir, en aquest cas, fa bé aquests que continuarà a donar suport a Ucraïna mentre Ucraïna vulgui resistir i no vulgui acceptar les condicions absolutament inacceptables que els hi volen posar en Putin amb el suport d'en Trump. I Europa fa bé de donar suport a Ucraïna per defensar-se i no acceptar una pau que seria una desfeta i una humiliació, no?
Aleshores, per donar suport en aquesta pau, Europa hauria de trobar un mitjà de finançar aquest suport a Ucraïna. I en el primer moment se pensava que hi ha uns actius russos que estan bloquejats a un banc a Brussel·la, a Bèlgica, que se podien aprofitar per incauter-los i donar-los per finançar Ucraïna,
Però Bèlgica s'hi va oposar, perquè el que diu és que arrisca sobretot per ells. Itàlia només li va donar suport a Bèlgica i a la reunió d'ahir sembla que com no vàrem arribar a aquest acord, se va aprovar un acord de treure...
amb el deute mancomunat europeu 900 milions d'euros, ara no sé exactament quina quantitat, però una quantitat considerable per donar suport financer a Ucraïna en aquesta situació.
La qual, clar, no era el que havia estat desitjable, que era fer pagar en Putin, però sembla que alguns han tingut por i no ha estat així. Una altra segona cosa que també crea problemes, sobretot, ha estat la decisió impulsada per França amb el suport d'Itàlia, de Polònia i de qualcom més,
de bloquejar l'entrada en vigor de l'acord comercial amb el Mercosur, que són els països del sud de Sud-amèrica, bàsicament Brasil, Argentina i el seu entorn immediat. I aleshores aquest acord comercial que estava ja firmat i acordat
França s'hi ha oposat, sobretot hi ha una protesta molt gran dels pagesos, francesos sobretot, també en general europeus. A França ha tingut el suport d'Itàlia amb això i a Espanya.
que tot i que els fallosos, però també les relacions especials que tenim amb els països d'Amèrica Llatina era molt favorable en aquest acord, s'ha decidit que, diguem, suspendre, no que no trencar l'acord, sinó esperar, posposar la seva entrada en vigor, no?
això tindrà naturalment unes conseqüències poc favorables pel que pertoca les relacions entre Europa i Amèrica Llatina, que ja en té prou amb les amenaces d'en Trump i ara també s'hi trobarà una mica desexistida del costat europeu. A mi això també m'assembla preocupant. I finalment, un altre tema també negatiu, que ha estat, i aquí Espanya ha estat un dels forts que ja s'hi ha oposat, que ha estat...
la traçada s'entrada en vigor de la prohibició de la massa de vehicles amb carburants fòssils. Vehicles de gasolina i de diel que havien d'entrar l'any 2030, m'assembla, ha estat aplaçat encara més. Perquè en aquest moment
la majoria de governs europeus, de dreta i d'extrema dreta,
no donen la importància que s'ha de donar en el tema del canvi climàtic. Aquí a Espanya, en Pedro Sánchez l'ha dit clarament que això era un error històric per part d'Europa. Però Espanya ha quedat en minoria i ens trobem amb aquestes tres coses. El tema d'Ucraïna, el tema del Mercosur i el tema dels combustibles dels cotxes. No és un resultat estimulant
per una Europa que està atacada per tots els costats, per part de Rússia, per part dels Estats Units, i que en aquest moment també té aquestes divisions internes que l'afebleixen encara més, no?,
I si després ja aquest panorama mos torna a anar un poc per aquí o per allà, hi troben problemes, un poc per tot, no és vera? Ara sí, si tens interès d'aprofitar aquests darrers minuts per parlar d'un tema més en concret, ja t'he dit, n'hi ha molts, i per aquí i per allà, però podem aprofitar aquest...
Bé, mira, dues qüestions molt ràpides, d'un costat Palestina i quan dic Palestina no dic només Gaza, sinó... Palestina, Gaza i Cisjordania i Jerusalén Oriental, territoris que legalment pertanyen a Palestina i que estan il·legalment ocupats per Israel.
La situació no és gens bona, tot i que se manté un alto el foc a Gaza, però aquest alto el foc no és una cosa completa, perquè el que li diuen la llínia groga, pràcticament el territori de Gaza està encara més reduït perquè tota la costa i els remords estan controlats per l'exèrcit israeliar,
I, a més, ha tingut un desastre natural important, perquè ha hagut unes inundacions importants, i aquesta pobra gent, ja en les condicions amb les quals mal viu, se troba a damunt amb aquest desastre natural. O sigui que a pobra gent li toca tot. I tampoc no ho hem d'oblidar, i tu mateix ho has dit,
que a Cisjordània continua, sobretot la colonització il·leal per part dels colons amb el suport de l'exèrcit, on els palestins són expulsats de les seves cases i de les seves carres amb total impunitat, la qual també és una absoluta ilegalitat i una manca de respecte flagrant en els drets humans de la més bàsica, és dir, no poden parlar.
que Palestina ha sortit un pot de la primera pàgina dels diaris, però no podem deixar de dir que el conflicte continua i que Palestina continua passant per una situació molt injusta. I després encara tenies una altra qüestió. Sí, breument, el conflicte Tailàndia, Cambotja. I Cambotja. Sí, sí, aquí hi ha un...
un fet històric que és a la base, que és l'època colonial francesa, i aleshores una frontera mal delimitada, on a més hi ha molts elements històrics, temples i edificis històrics,
d'un costat i de l'altre, i que cap dels dos països acaba de reconèixer d'una manera fixa, i que, a més, amb una petita provocació, l'altre dia va morir un soldat tailandès per unes mines que havien posat es Campodian, va a bombardejos, i com, a més, amb els dos països hi ha en aquest moment governs
de signe nacionalista, és a dir, miren de legitimar un règim autoritari, un i un altre costat, amb la qüestió de la defensa de la integritat nacional. I això fa que aquests incidents continuïn, i tot i que l'ASEAN, els països del sud-est asiàtic, la Xina, els Estats Units i altres actors han donat missatges de...
de tranquil·litat i de posar-vos d'acord i d'aturar-se'ns la zona, sembla que aquesta situació no s'acaba d'aclarir i, a més a més, a Tailàndia s'han convocat eleccions per principis del mes de febrer,
I aquest element coincidirà amb el conflicte territorial i això serà naturalment un element també que les forces més conservadores i més nacionalistes poden utilitzar en el tema electoral. A Tailandia hi ha també una dictadura pràcticament d'una família, la família d'en Jonsen,
I a més que fa tota mena de corrupció, s'han instal·lat uns grups que se dediquen a fer estafes telemàtiques per tot el món amb el suport del govern cambodià.
aleshores una situació complicada des de molt de punt de vista i que a més crea també una tensió en aquest punt important del sud-est asiàtic. Justament ja t'hem previst anar a Tailàndia el mes de gener que ve i estant allà potser ja vos comptaré més coses.
Segur que sí. Joan Manuel, per acabar, un desig que el canvi d'any serveix aquí per anar avançant cap a la pau, cap a la resolució de tots aquests conflictes.
Sí, no sé si encara tindrem la possibilitat de fer cap programa d'aquí a final d'any, però... No, ja no, ja no, per tant... Perquè tenim el dimecres, serà el dia de vigília de Nadal, i l'altre dimecres el 31 de desembre. Sí, sí, i a més nosaltres aturam, a partir de dimarts ja aturam, fins després de Reis. Aleshores ja continuarem per l'any que ve.
aleshores no haurem de parlar tu i jo per veure com ho podem fer perquè jo estaré un mes i mig per aquelles terres, no? Serquem una manera de connectar-nos. D'acord. Sigui com sigui, que passis unes molt bones festes. Bones festes i l'any que ve tenim més pau de la que deixem i que reflecteix també en Sebastià el Zamora, malauradament, en aquest final d'any.
Efectivament. I salut per tots. Igualment. Molta salut. Adéu. Adéu. Moltes gràcies a en Joan Manuel que mos ha fet una gran tasca durant tot aquest any d'informació i d'anàlisi de l'actualitat internacional. M'on anem ràpidament a escoltar la nostra rebel i consentida.
Bon dia a to meu i bon dia a tots els soients d'Ona Mediterrània. La propa Nadal és inevitable, se pot tolerar, se pot veure, se pot sentir. Avui és rebel·lico en sentida, serà un poc diferent de l'habitual, no només perquè jo estigui enviant un missatge com certes persones fan per la tele una vegada l'any, si tenim sort,
sinó també perquè el format en si de rebel i consentia serà un pot diferent. Vem que a xerrar un tema que a priori pot ser, pot no aparèixer tabú, però que crec que per molta gent sí que ho és i que ara el tenim fins dins la sopa, que és, evidentment, el Nadal.
Pot ser, sembla un tema poc interessant, però que jo crec que està travessat per qüestions molt diferents i molt profundes i molt dignes d'anàlisi, també, diria. L'experiència nadalenca, que és com he decidit dir-li avui, pot variar molt depenent de la classe que pertanyes, de si ets una persona migrant, de la relació que tinguis amb la teva família o fins i tot si entens o no.
o pot ser de la teva idea de família, depenent també dels seus dies festius, fas feina o no, i una llarga llista que no seguiré enumerant ara. Però sí que per això i per tal de lleujar un poc les experiències de cadascú, duc el missatge de l'ang de rebel i consentida d'avui.
D'una banda, amics Correlas, per molt que s'esforçin, que penseu que sí, el vostre jefe no és la vostra família. Teniu tot el dret del món a estar amargats si faig feina el dia que se resta celebre. Si faig feina encara en el públic i esteu fars que us donin el Bon Nadal, teniu tots els motius per estar-hi. Vos recomano que vos aprengueu amb calma i ironia. Enfront d'un Bon Nadal sempre podeu respondre coses tipus «no gràcies»
O el clàssic, te acompanyen el sentimiento. També podeu fer renou d'animal i partir com si fos el més normal del món.
D'altra banda, la qüestió de la classe. Per favor, estem quasi en 2026. Pujar fotos de regals a xarxes socials no és només de ser un poc inconscients, sinó també una horterada. Vos recomano que tornem a donar importància allò que realment ho té, passar temps amb la nostra gent. I com segurament qui s'estigui carregant totes les feines del Nadal sigui una dona de la nostra família, per què no aprofitem i passant temps amb ella?
Manolo, no se t'arramparà un dit per escurar o per cuinar un poc. De fet, probablement, aportant-te a les tasques de Nadal, ens adonaran que som molt més inútils del que pensàvem i que aquelles que s'ocupen any rere any són molt més funcionals i sàvies que nosaltres.
Grups d'amics, també tenc un missatge per vostres, sobretot la gent jove. Quan comencem a rondar els 30, la nostra situació econòmica varia bastant en base a com ha estudiat, si ho han fet o no. Inclús, depenent d'un pot, també, si dins del nostre grup d'amics hi ha gent que ve de famílies de diferents classes, ho sé, això és super sorprenent, però passa.
Per això, vos recomano, cercar alternatives que no suposin una nova despesa afegida a les vostres col·legues que estan a l'atur. Vos deixaré exemples, no vos oposaré difícil. Poden intercanviar llibres que ja heu llegit.
fer un yopongo i que cadascú cuini algo i sopar totes juntes, fer un PowerPoint que xerri de coses que heu après d'enguany i que vulgueu compartir amb elles. Jo, per exemple, tinc unes amigues que fan un amic invisible de coses que no ompleen
i que pensen que li es pot fer hilo a les seves amigues. Així guanya a tothom, se li dona una segona vida a una cosa, la teva amiga contentíssima de tenir-la i tu de tenir un poc més d'espai al pis de lloguer de 50 metres quadrats que comparteixes amb dues persones més a Pere Grau.
Bé, i a totes aquelles que us faci pal, angoixa o pares de, qualsevol dinar, sopar, retrobament amb col·legues, també tenc una solució per a vosaltres. No hi ha nou. No estem obligades a formar part de situacions socials que en generin malestar,
ni molt manco de fer-ho... O sigui, en qualsevol moment, si ho fóem a generar un malestar pitjor encara que si ve de fer-ho, quan podríem estar a casa nostra ben tranquil·letes. Llavors, vos dic...
Per què no mos aturam i pensant realment què és el que mos fa ganes fer i no mos estem exposant a coses que mos fan mal? Tirem pel camí de la qual mos convé, que és mirar un poquet més per nosaltres en guany i...
confiant que els nostres voltants ho entendran. Perquè, no sé, si tens una amiga que no pot entendre que una situació o un familiar te genera un malestar profund, doncs, no sé. Si això te converteix en serrada de la família, sorpresa, segurament duís tota la vida de Siento i no t'havies abandonat fins ara.
Respecte a soci, entenc que el tenim molt lligat a fer gasto i que suficient tenim ja en totes les coses que han de pagar durant les festes, però us recomano que mireu que hi ha a la vostra ciutat, al vostre poble i als dos costats.
perquè les festes estan plenes de concerts, actes i activitats interessants i si no, caris, passejar per Palma i veure les llums ho podem entre totes així que li haurem de treure un pot de profit, no? Hi ha un munt de pobles de la part forana que estan preciosos en aquesta època i els que podem arribar en tren crec que hi ha opcions si no una passejada tonta rona per el passeig marítim sempre està bé
De mentres, i per si no vos havíeu enterat, vos deix per aquí qualque coseta que pot estar interessant. Aquest diumenge hi ha una excursió popular al Galatzó, organitzada per diferents agents polítics de la illa. El dia 28, els quatre cantons, a Taneu Popular Felanits, organitza la prediada, concerts gratuïts xulíssims que no vos podeu perdre.
El 30 després de la mani, efectivament el dia d'estadiada, tenim també concerts gratuïts, com ja és costum, a la plaça d'estup. També recomano estar bastant atents, tant als casals populars dels vostres barris com cap anetxataneus, centres socials, centres còmetes que vos peguin a prop.
D'altra banda, si el que vos tira més és la religió, no vos preocupeu. Sabem que ara està de moda i també duim plan gratuït per a vosaltres i no has d'anar a missa. Has d'anar a veure els diferents ballants que hi ha. Jo diré tres de palma, però estic segura que en poden trobar més. Tenim els d'acord, teníem la misericòrdia i teníem el Miquel.
Qui vulgui afegir, estirem totalment obertes a les vostres recomanacions de valents.
Un altre tema que té tendència a preocupar sobretot entre els jovent. Cap d'any sempre poden fer alguna cosa, la posació dels col·legas de no sé qui, que cada any munta una festeta. Si no és el vostre rotllo o no teniu aquesta sort, que és el meu cas,
També pots anar a la plaça del teu poble de confiança. I, encara que els cubates els hauràs de pagar perquè si no s'apòli tot operarà, bé, tot operarà, te fotrà una multa, almenys li estàs apostant en el petit comerç o en el jovent d'aquell poble. I no a una magra festa que, a part d'una entrada caríssima, te posaran els cubates que per deixarà que estan fets amb aguarràs.
De res, però no menys important. De fet, probablement el més important és el tema més delicat. Jo no puc ni buitxerrar de l'experiència immigrant, ni ten potestat per donar consells, considero. Així que la meva recomanació, l'única que puc fer és que fasseu el que jo tendré que fer en aquestes situacions.
Demanar a les persones que es vol trobar tant que faran, si tenen equipes de Nadal, si podeu oferir un espai o que siguin partits de les vostres pròpies tradicions. Crec que pot ser un gest guapo, sempre i quan es faci des del paternalisme i des de la intenció de ser un salvador blanc.
Però bé, crec que sempre que puguem fer d'allà per qualcú està bé. Jo moltes vegades no he sentit que tingués un allà i ho han estat les meves amigues i he estat molt agraïda i quan no he viscut aquí m'ha anat molt bé. Tenia qualcú que me posés una mantata i seguís en Joan al sofà a donar-me la mà.
Més enllà d'això, si t'adurs com es cul en la teva família, està superbé passar les festes en la teva família elegida. També està bé que les passis totes sols, però bé, vés-hi amb el teu grup d'amigues, que heu decidit juntar-vos o passar els nals juntes, o vés-hi en la teva família i de la teva col·lega, no sé qui, que ho munten...
Unes festes que flipes a casa seva i tu passes pipa cada any. Està genial. Has de fer el que te faci sentir més còmode, que això és el que realment està bé. I si a qualcú no li agrada l'opció més saludable per tu, potser haurà de ser pensat perquè cada any estàs un poc més lluny seu. No vull partir sense recomanacions culturals o audiovisuals, així que...
Encara que totes les pel·lis de Nadal tenen un munt de coses supercriticables, vos deixaré les meves preferides i m'estic exposant molt. Però bé, totes se podem trobar diferents plataformes. Són Love Factory, clàssic arrosa podria dir ja des Nadal. El Grinch, un altre bon clàssic de manual per a tots els públics.
I la darrera, bé, la darrera recomanació, que és la més actual també, bé, la més actual és de 2019, he de dir, Esclaus, una pel·li de dibuixos animats, ens que jo vaig pegar una tremenda plorada, o sigui que si li pegà un ull, espero que us agradi.
Com sempre, si vos ho podeu permetre, aprofiteu les festes per anar al cine. I, si voleu fer un regal a un pot diferent, vos recomano que regaleu cultura. Pagueu-li a aquella persona que estimeu tant la subscripció a aquell mitjà o a aquella plataforma, que per por no arribar a final de mes sempre li fa tanta pares a pagar.
O també li podeu fer soci d'aquell cine o aquell ateneu que tal li agrada. També podeu regalar un llibre de segona mà amb tota la seva bona olor o pols. Llegiu clàssics. I si a Nadal se vos fa feixuc, vos fa mal o simplement no vos agrada, trenquis, que dura poc. Intentau agafar les parts que vos agradi més i quedar-vos amb elles. Bon Nadal a tothom!
Bon dia, bon dia vida. Qui escolteu aquesta secció anomenada Noves i Parès, dint la programació de Bon dia, Bona vida, dona mediterrània, ja sabeu que parlem sovint de memòria històrica. Avui ho tornarem a fer. Aquest mes de desembre s'han celebrat almenys dos actes que concreten i donen sentit a aquesta tan necessària memòria.
El passat 3 de desembre inca, el mateix dia que es complien 89 anys de l'execució de l'assassinat de Pau Ferrer Madariega Melilla per part dels colpistes franquistes, comandant de l'exèrcit que es mantingui fidel a la república, una neboda seva, Margalide Rosselló, ens va recordar aquest fet i que avui tornarem a recuperar íntegrament aquí.
L'altre acte va ser a Leró, on cada any des d'en fa 20, cada primer diumenge de desembre, es ret reconeixement i homenatge a les víctimes republicanes de Leró i de dues persones, de Mancò, pare i fill, que foren assassinats a Leró, concretament a la costa de Tofla entre Leró i Lloseta.
En aquest cas, Catalina Moragas ens ha parlat de la possible derogació de la llei de memòria històrica a les Illes Balears i de les seves conseqüències. En tot, no hem volgut deixar passar un parer, una opinió de la periodista Cristina Ros a l'Art Balears del passat 5 de desembre i és per on començarem. Bon dia, som-hi.
En la faixina res a fer. La iniciativa del diputat mallorquí de Somar, Vicenç Vidal, de demanar que el monolit feixista de la faixina s'inclogui en el catàleg estatal de símbols franquistes és, sens dubte, lloable, necessari, com també ho és la determinació del govern de Pedro Sánchez de posar-se ferm en la memòria democràtica i contra tota lloança de la dictadura.
El problema és que tot això a la faixina li arriba quan ja no serveix de res. A la faixina res a fer. No hi ha res a fer ara ni demà i em sembla que tampoc d'aquí a molts anys.
Tocaria un mínim d'honestedat, perquè quan els partits d'esquerres que avui governen l'Estat sí que varen tenir aquí el poder de tombar el monument, no només no ho varen fer, sinó que varen mirar cap a una altra banda. No es varen atrevir, varen pestrejar, varen allargar terminis i, el que és pitjor, varen acabar blanquetjant el monument amb excuses legals, por institucional i càlcul polític.
Tot això, tenint informes clars, rotuns i reiterats dels tècnics de patrimoni del Consell de Mallorca, que són o haurien de ser l'autoritat en aquesta matèria, que deien exactament el mateix que diuen avui i ho van dir fins i tot als jutjats. La faixina no té cap valor patrimonial. Zero. Null. És un símbol franquista sense maquillatge possible.
Aquest criteri no és cap extravagància tècnica. El comparteix una part important de la societat mallorquina i sense cap mena de dubte la majoria del votant d'esquerres.
Però no es va fer res quan es podia fer. I quan es va intentar reaccionar ja tot estava ben cuinat. Informers a mida, expedients administratius plens d'irregularitats i una taranyina judicial dissenyada per salvar un monument inaugurat per Franco a finals dels anys 40.
Avui la realitat és pitjor, és quasi obscena, perquè la faixina ja és un bé patrimonial protegit, aprovat i, per això, blindat per administracions governades per la dreta, en l'extrema dreta, al costat o a l'anant-los al clatell. En la llei de patrimoni a la mà, la faixina no es tomarà. A Palma, fins i tot s'acaba de decidir que es dedicarà un carrer a quin va ser l'arquitecte.
Al seu voltant, l'extrema dreta i continua celebrant impuna les seves efemèrides. Tot en ordre.
És clar que cal incloure la faixina al catàleg estatal de símbols que tempten contra la memòria democràtica. Només faltaria. Però que ningú engani ningú. Això no desfarà el mal fet, no revertirà la covardia política que hi va haver durant anys per part dels que renunciaren a afrontar un conflicte que sabien que existia. Ni tampoc la determinació que han demostrat els altres tot d'una que han tingut poder per eternitzar-la.
ara com ara, i si no canvien molt però molt les coses, la feixina ens dona una lliçó amarga. Quan la democràcia dubta, el feixisme arrela i mirar cap a una altra banda no és neutral, té conseqüències i sovint duren dècades.
Benvingudes i benvinguts autoritats de l'Ajuntament d'Inca, membres de l'Associació de Memòria Militar Democràtica, que han vingut expressament per honorar la memòria de Pau Ferrer Madariagà i molt especialment a totes i tots els familiars que sou aquí, els amics i amigues que ens acompanyeu i a totes les persones que voleu estar amb nosaltres a l'homenatge a Pau Ferrer Madariagà, víctima del franquisme.
en aquest acte de reparació i recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva, organitzat per l'Ajuntament d'Inca i al qual volem agrair moltíssim la seva ferma convicció en la defensa de la memòria històrica dels inquers i inqueres que varen perdre la vida o la llibertat per defensar la democràcia.
Un dia com avui, dia 3 de desembre del 1936, fa 89 anys, el comandant del batalló de Zapadores, ceuta número 7, l'oncle Pau Ferrer Madariaga, va ser afusellat en el camp de tir de Rostro Gordo, a Melilla,
per un esquemot d'execució ordenat pels seus companys militars colpistes. La seva execució i la del capità Roger Canals, també mallorquí, van ser les dues darreres execucions de militars amb l'illa del 1936.
Avui fa 10 mesos, concretament el 2 de febrer del 2025, ens vam trobar en aquest mateix lloc l'antic quartet militar general Luque per retre homenatge, reconeixement i memòria a Pau Ferrer Madariaga en l'instal·lació de la pedra de la memòria Stolpesteyn, que consisteix en l'instal·lació de llambordes a la via pública amb el nom de les víctimes del nazisme i el franquisme.
Un acte organitzat per l'Ajuntament d'Inca amb una tímida col·laboració de la Direcció General de Memòria Històrica del Govern de les Illes Balears. I a l'empara de la llei 2 del 2018 de 13 d'abril de Memòria i Reconeixement Democràtic de les Illes Balears que actualment es troba punt de set derogada per la majoria parlamentària actual a les Illes Balears.
I avui, tot i ser un dia trist en el record de l'oncle Pau, tornem a trobar-nos per celebrar un acte molt necessari i esperat de reconeixement i reparació de la memòria de Pau Ferré Madariaga, especialment per la seva família.
Pau Ferrer Madariaga va néixer a Palma, però va viure a Inca amb els seus pares i germans, fins que en el 1912, als 16 anys, va anar a estudiar la carrera militar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, fins al 1915.
Era fill de Pere Ferrer Alzina, tinent coronel d'infanteria, i ets val la d'Inca, i de Savera Madariaga Basteretxea, profundament liberal, mestra i gran defensora de l'educació especialment per a les dones, i l'única dona anomenada filla adoptiva d'Inca en el 2009. En Pau es va educar en una família castrense, catòlica, liberal i culta.
En el 1916 va ser destinat al fort de Cabrerizas a Melilla. Visqué el desastre d'Anual i va participar en el desembarcament de Lucemas, entre d'altres. Al llarg de la seva vida va ser considerat un militar ejemplar. De fet, en el seu full de serveis és descrit com un militar molt gelós i entusiasta, intel·ligent i amb una lleialtat als seus superiors sense límits.
La meitat de la seva vida la va passar, 20 anys, a la zona del Rif, al nord d'Àfrica, com a militar. El 17 de juliol de 1936, a Melilla, a les 17 hores, es va iniciar el Cot d'Estat contra el Govern Democràtic i Legítim de la Segona República per part d'un grup d'oficials militars encatxalats pel general Franco.
Pau Ferrer Madariaga va ser un dels pocs militars de l'exèrcit espanyol d'Àfrica que es mantingueren lleals al govern legítim de la República. Va ser immediatament arrestat i, posteriorment, jutjat en un Consell de Guerra fora de tota salvaguarda jurídica i amb acusacions falses i arbitràries.
En una primera sentència el condemnaren a 30 anys, sentència que fou anul·lada perquè les ordres del colpistes, fins i tot del propi general Franco, companys en la trajectòria militar, volien la continuació del procediment sumaríssim. El 18 de novembre de 1936 el tribunal dictà sentència de pena de mort i fou afusellat. Els militars colpistes tenien molt clar que l'havien d'assaginar.
Des del seu afusellament i en el context d'un cop d'estat del militar es colpistes contra el govern democràtic de la república, els tres anys de guerra i la victòria de la dictadura del general Franco, l'assassinat d'en Pau Ferrer, com va passar amb moltes persones defensores de la democràcia, va ser tremendament silenciat.
El silenci i la por van encopsar la família i l'oblit va tornar-se el protagonista en un estat dictatorial i repressiu, on no se podia recordar els vençuts i sols exaltar els guanyadors, vigent així durant 40 anys. I així va continuar durant anys, tot i la transició democràtica a partir de la mort de Franco.
Al final dels anys 90, a les institucions democràtiques, quasi 20 anys de la mort del dictador, s'iniciava el debat sobre la necessitat democràtica de reparació i reconeixement de les persones desaparegudes, assassinades o torturades per la dictadura militar franquista.
La meva mare, Severa Pons Ferrer, presenta avui aquí en 97 anys i fillola d'en Pau Ferrer, volia complir la voluntat del seu padrí de fons que havia deixat una carta avant de ser fusillat on demanava que quan hi hagués llibertat i democràcia a Espanya es fes públic, que no havia comès cap altra falta que ser fidel al govern democràtic i legítim de la república i a la restitució del seu honor i memòria.
Engrescats per la seva empenta, una part de la família, els seus fills, la seva germana Magdalena i el seu germà Pedro, també present avui aquí en 92 anys, en el 2006 vàrem demanar al Ministeri de Defensa la revisió de la condena a Pau Ferrer, fruit d'una farsa jurídica, així com la reparació de la seva memòria i la restitució del seu honor.
ens varen remetre al Tribunal Militar Territorial, segon de Sevilla, i jo mateixa vaig anar a cercar una còpia del Consell de Guerra, però més enllà d'això no hi havia cap figura legal reparadora de la memòria dels assassinats i desapareguts. Després, tornar el silenci institucional i les dificultats per restaurar la memòria i l'oblit i la impotència s'enfilaven de nou en la nostra memòria familiar.
En el 2023, gràcies a la llei 2 del 2018 de 13 d'abril de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears i a nivell personal i a l'acompanyament i assessorament de na Catalina Moragues, la família varen reprendre la petició del reconeixement i restauració de la memòria de Pau Ferrer Madariaga, aportant als fons documental tota la informació de la qual disposàvem.
ens varen entregar un diploma de reconeixement de Pablo Ferrer com a víctima de la repressió franquista i el darrer acte de restitució memorística va ser la instal·lació aquí mateix a l'antic quartet general Luque de la Pedra de la Memòria fa deu mesos.
La família volíem anar més enllà, tornant a demanar la nul·litat de la condemna i la reparació de l'honor i dignitat de l'oncle Pau al govern espanyol. El marc legal que ens ho permetia era la llei 2022 de 9 d'octubre de Memòria Democràtica, que reconeix el dret a obtenir una declaració de reparació i reconeixement
d'aquelles persones que durant la guerra i la dictadura patiren les circumstàncies a les que es refereix l'article 3.1 i els efectes de les condemnes i sancions. En aquesta petició ens va acompanyar l'Ajuntament d'Inca, que en el plenari de 27 de febrer d'enguany va donar suport a la sol·licitud de la família.
Reiterem de tot col l'agraïment de la família a l'Ajuntament d'Inca pel suport i acompanyament en la restauració de la memòria històrica de Pau Ferrer Madariaga. I per això, avui ens trobem de nou en aquest indret emblemàtic per fer un acte de reconeixement i reparació de la memòria de Pau Ferrer Madariaga,
El govern espanyol ens ha remès la declaració de reconeixement i reparació personal establert a l'article 6 de la llei, la qual representa el compromís de l'Estat en la justícia, la veritat i la reparació. La finalitat de la llei és retromenatge a la dignitat de les víctimes i preservar la memòria com a part fonamental de la història democràtica espanyola.
A més, segons l'article 5 de la mateixa llei, se declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar a Pedro Ferrer Madariaga i declara nul·la la seva condemna. El judici va ser una farsa jurídica amb una clara intencionalitat d'acabant la seva vida. La seva condemna va ser el seu assassinat, una condemna irreparable, però també va ser la condemna a l'oblit i a la desmemòria.
Avui podem dir-nos, a nosaltres mateixos, als familiars que hem perseguit rescatar la memòria per reparar-la i dignificar-la, que ens han donat la raó. I la veritat està al nostre costat, al costat de la democràcia.
Gràcies a la meva mare per recordar el tio Pau i defensar la restauració de la seva dignitat a nivell personal i professional com a militar durant tant d'anys. I al tio Pedro, els cosins, tios i ties i a totes les persones que heu vingut.
Hem fet el que havien de fer, hem aconseguit treure de l'oblit el fill, germà, marit, oncle, en tota la dignitat i onors que li pertoquen. Hem fet un acte de memòria democràtica, mostrar la injustícia d'un assassinat per defensar la democràcia en una societat que trontolla entre la indiferència, el desconeixement o l'oblit.
Avui també és un acte de pedagogia democràtica. És indispensable reforçar els valors democràtics de la justícia, els drets humans, el respecte, la solidaritat, la convivència, la veritat, la memòria i la reparació amb més força que mai.
Vivim en un context social i polític on avança el negacionisme dels fets històrics, la tergiversació de la realitat i el discurs de l'odi, un context on s'exalta l'oblit i la desmemòria des de les pròpies institucions democràtiques.
i des dels espais de debat, xarxes socials i mitjans de comunicació. Un context polític que sols a les Illes Balears està a punt de derogar la llei de memòria i reconeixement democràtic de les Illes Balears. Avui hem vençut el silenci i l'oblit d'en Pau Ferrer. Avui ha vençut la democràcia. Però no podem perdre ni la força ni l'empenta de seguir defensant i educant els valors democràtics sense oblidar a tots i totes els que ho feren possible.
Moltes gràcies a totes i tot per ser-hi, per no oblidar la necessitat de la veritat, justícia i reparació.
Finalment, per acabar el programa, vos recomanem la lectura d'un reportatge de Vila Web del passat 7 de desembre a càrrec de Xavier Montañà. La cruel repressió franquista contra els mestres republicans. La història desconeguda de dos mestres de Cardedeu i la pobla de Lillet. L'un va ser afusellat, l'altre condemnat a 30 anys de presó.
Aquest dia és que recordàvem els 50 anys de la mort del dictador i, en conseqüència, els 50 anys de lluita contra el silenci imposat sobre el passat republicà i les atrocitats del feixisme espanyol, s'ha tornat a posar sobre la taula els crits i la repressió que es van cometre a la postguerra contra la població civil. En uns temps que van durar molts anys en què la guerra suposadament s'havia acabat, segons les paraules del general Francisco Franco.
Un dels sectors més represaliats i condemnats, víctima de la voluntat exterminadora dels feixistes contra la cultura i les idees, fou el del mestres. En sentència o no? A tot Espanya, molts d'ells van ser afusellats, depurats i reprimits amb acusacions falses o manipulades. Els acusaren fins i tot de fets
que s'havien fet respectant i seguint les normes i l'impuls democràtic popular majoritari de la legalitat republicana expressat a les urnes.
El sector de l'ensenyament republicà era un dels pilars culturals sobre el qual la república començava a construir un profund canvi social i polític. Després de segles d'oscurantisme i submissió al designis de terratinents, aristòcrates, militars i a l'Església Catòlica,
Els mestres treballaven en cos i ànima per educar els petits envers un futur millor, més il·lustrat, culte, just i lliure. Els feixistes, per tant, els mestres eren una mica eliminar, tant en la guerra com en la postguerra. Van ser els funcionaris de l'Estat més depurats, sancionats, inhabilitats, empresonats i afosellats.
Els franquistes van dur a terme una cruel i implacable casera de bruixes contra els quals consideraven enverinadors de l'ànima popular. Podeu acabar de llegir aquest reportatge del passat 7 de desembre, com vos he dit, a Vila Web.
Avui ja no tenim temps per més i aquí ho hem de deixar. Gràcies per escoltar-nos. Recordeu que on a Mediterrani és possible gràcies a l'ajuda dels seus socis on vos convidam a que vos afegiu si encara no ho heu fet. Torno a dir gràcies per escoltar-nos. Que passeu un bon Nadal i una bona entrada d'any nou. Salut.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Es diven que no tenguérem a la ment, que per tot arreu allà on anaves, te cercaves entre la gent, per on ets, ombra captiva de la melancòlia. Cada nit ets la millor, mentre te canto una cançó que no arribi al sol.
No vols il·luminar cançons per una mica. Tu diràs que encara som un sentimental. Vols creuar en Pascarrer? Hola, què tal? Anar fent, te diré jo. Refugiar darrere un disfraz. Hola, què tal? Molt bon dia, també. Com estàs? No, havies d'haver dit. Anar fent.
És sobrevina que jo no camina. Hola, què tal? Sí, ara ben. Sí, sí, sí. Superbé, superbé intento. I en la força d'un temporal memòries il·luminen cançons per una nit. I cada nit te trob.
Diuen cançons per una nina. Sí, cançons per una nina. Per qui dos, aquesta nina. Jo.
Estava amb altres coses. Bé, ara ja m'he disp... No sé si hem de tornar a començar i tot. Bé, ja... Música amb amor. Molt bon dia.
Tant de gana a la gent que passi Música amb Amor, que ja anuncio el pròxim programa de Bon Diapòs i el que ve després. Bé, res. Jo sóc Lain Amor i estic aquí amb en Tomé Martí, a una mediterrània, en el Bon Diapòs i la secció de Música amb Amor, que avui dediquem a Negats. I la culpa de totes les arrades per DJ Dimissió. Sí.
Entomeu i jo amb tots els imits de qualsevol culpa. Exacte. Avui... Anegats. Sí. És una banda de rock, pop-rock, un poc així, molt llorquina, de Sant Cerbero, que va néixer el 94.
i els seus membres en aquell moment eren joves d'institut que van decidir formar una banda d'estil tirant-te en el rock en català.
I tenim en Pep Álvarez, sa veu i sa guitarra, en José Joan Humbert, sa guitarra, en Paco González, en es baix, i també hi ha uns membres de suport que, depenent de ses actuacions o ses cançons, s'afegeixen a tocar com a músics. Tenim en es violí, o ses cordes en general, en Ali Domínguez, i sa bateria en Dimàs Frias, a ses darreres etapes.
en Pep és molt bon tipus el coneixes personalment té pinta de molt simpàtic i Númberd en tot cas Númberd té un projecte musical ara està començant un projecte musical que sigui Númberd
En solitari? Sí. Els haurem d'investigar i els haurem de trucar? O encara no ho ha tret? Sí, sí, ja ha començat a treure singles. Ja ha tret. Aquesta, a més, és bastant crítica. I és un poc que demostra la cultura nostra, com està passant i com s'està oblidant. I és trista, és trista.
Ostres, mira, aquesta... És que ahir, ahir l'haig d'escoltar. No, és com... Ah, no, no l'haig d'escoltar, però... I escoltar-se's tradicions arrelades de padrins, amics, li tinc... I fent aquesta cançó. De Mallorca m'agrades. Sí, de Mallorca m'agrades. I fent aquesta cançó. Ostres, és que és una cançó que quadra molt. És guapo, eh?
que en Joana no cerca sa flor romanyal i als ells germans li volen fer cap mal. La varen baratà per un hotel vora la mama. Dins que plores, perquè plores, perquè s'així en bomba no sona ni sonarà, perquè s'entén Toni no va benellascar.
Ara fa sangries amb el dimori en el bar. Diraré 4-4 aquests missatges clars per durar-se amb els vells que hem d'estar. I escoltar les tradicions arrelades de padrins a nims i gent que es rendaia. Padrí que anau, i així m'explicau, pel corran es caliu i aprendre a fer el cap viu. Home, m'ho ubica en Manegats, perquè... és un grup que...
Com ho hem de dir? Jo crec que són molt bons músics. Sí, tenen cançons bones i estan bé. Però ells toquen molt bé. I canten bé, també. Llavors, a veure que l'estil és poc original. Són cançons d'estil un poc comercial, que diguem...
Sobretot, per exemple, cada nit i aquesta. Sí, però bueno, men... I en canvi... El manco no fan reggaetón. Vull dir... Punt positiu. Clar, clar, clar. Però a banda d'això, no, men, els temes que tenen... molt de fans. Sí, sí, sí, sí. Tenen molt de fans. I jo, bueno, aquí tinc una crítica, un comentari, que arrel de... Estirada d'orelles d'anar i anar molt.
No, de prongosi. No, però arrel de tota aquesta campanya que vàrem fer, que eren els darrers concerts. Jo no sé quant de concerts he vist que eren els darrers concerts de negats. I, naina, vinc a comprar entrades del telèfon. No, no em vaig comprar cap. Però és que...
Arriba, és a dir, a jo m'agraden, però tampoc soc una superfan. I jo crec que si fos una fan, me sentiria com enganada. Ara mateix tothom enfada res, concertes, tancaments... Sí, però si fas un darrer concert, que és un darrer concert de veres, m'apareix molt bé, però si fas un darrer concert i ja tothom ha corregut per comprar l'entrada o el que sigui,
I ja s'ha muntat bé. I després, des de cap de dues setmanes, treus una nova data, dius a mi m'han timat, no s'ha de reconcert... No, no, que no t'havia vist mai tan... No, però és que és una cosa que m'apareix que jugava un poc amb la gent i que...
ho veus un pic, ja ha passat tot i pareix més una estratègia de màrqueting que no tant, un darrer concert per despedir-se dels fans. I de fet, li sumes que a la diada falsa que fa ara el PP, dia 12 de setembre, falsa diada de Mallorca, van donar un premi, per mi se diu en Jaume II, em van donar un negat i el van anar a cercar. I van anar...
i fas un còctel de tot això i això et sa meva critica davant això DJ tira per a mi no m'importa que me digan que te quiero he pagado mucho dinero para vender este cuerpo
No, aquesta cançó conta una història. Conta una història d'una persona que està com enganada. I per això me voy a tu isla, refugio en tu mirada, cojo en tu confianza, ando descalza por la inseguridad.
Au, vinga, nina, no s'enxerri més, posa't guapa i ves a cercar el passaport. Donaré jo qui s'ho posi, això per tu no és vida, vida mía, tu no ets flor que se pugui trepitjar. Paraula de senyor.
Y de repente estoy con otra gente, me enfrento a otra cultura, aparento estar contenta. Parecen buenos, ya no me fío de nada, pero estoy enamorada. Más la demencia hace acto de presencia, pues las malas lenguas dicen que voy por su fortuna. Y a la luna no me quiere brillar.
A la morena, que això val la pena, que els mels són coruts i se queden muts quan teva ven. Mira, això és cosa de dos, i ara tens un món hermosque, d'un bon tros és molt millor, i a ningú no el traig superior. Paraula de senyor. A la vengadina, no se'n xerri més, posa't guapa i gris.
ara record que un que em sap molt de música me l'ha dit quan va començar me l'ha dit perquè ara hi he pensat un poc amb això me l'ha dit que tinc un grup que estan cridats a recollir el públic d'en Tomeu Penya
S'ha estat xapant. Va a definir així, anegats. No ho harem dit, això. Bueno, avui no, no, no. Està de mal humor. Ah, ja sí que passa. Us han llevat al patrocini.
No. No, no, no, no. Recordem... Ah, perquè com que no ho has dit... No he pensat, no he pensat, no he pensat. És que, clar, m'he... Estàs cegada, està cegada? Clar, no, és que m'he... M'he endinsat amb el món aquest de quan van intentar legitimitzar la diada i això...
I som oblidats una de les parts més importants del programa, que és que estan patrocinats pel Petit País, més que un bar de Fala Nits. Recordeu, on es carreria el call número 27. I ara ja, dia 25 de desembre, sa fa allà, el concert de Nadal. I és taquilla inversa, per tant, el que sí que vos recomano que
reserveu l'entrada perquè hi ha una forma il·limitat i l'entrada funciona de la següent manera tu pots escriure un missatge per Instagram o telefonar en el petit país i t'aguardaran l'entrada en el teu nom en la condició que ja has d'entrar abans del 7 si abans del 7
tu no hi entres. I hi ha altra gent que espera per entrar, entrar més que tu, perds la reserva, que diguem. I en aquest concert canten en Abel Villalonga i en Cristina Vanrell. I és un concert de Nadales que se fa allà el dia 25 de desembre a les 7. Per tant, no vos ho podeu perdre.
O sigui, el dia de Nadal, eh? El dia de Nadal, concert de Nadal, el dia de Nadal. O sigui, sortint del dinar... Exacte, de fet, és el que faré jo. Sortiré del dinar, que dinar a Palma i m'aniré coherent, 60 per la nit. Sí, sí.
que vol volar com un ocell. Pescador de canya perd més delor que guanya i jo, jo som un pescador, pescador de canya que perd més delor que guanya.
Aquesta no la té molt controlada, el que he suposat que va.
Mem, aquesta cançó, jo l'interprets realista, no la veig en cap missatge. Sí, no li veig cap missatge ocult, però li podem trobar una altra interpretació. És una cançó que jo no he escoltat gaire, però tinc una amic que m'ha dit que si fas una gats, posa aquesta i la posaré.
Però jo, per el que he escoltat, jo entreprenc que segueix un vot de l'ofici de la mà, que du molta feina. Ara bé, no sé si et refereix a un altre missatge, el puc compartir. Un missatge més estirant de les relacions. Cultura. Estirant de tirar de la canya. Sí, sí, les relacions, no?
La gent, però, sempre indiferent. Pescador de canya perd més de l'or que guanya. I jo, jo som un pescador, pescador de canya que perd més de l'or que guanya. I pescador de canya perd més de l'or que guanya.
I jo som un pescador, pescador de canya que perd més de l'o que guanya. Som un parafantastó. De canya, perd més de l'o que guanya. I jo som un pescador, pescador de canya que perd més de l'o que guanya. Pescador de canya que guanya. S'ha volgut dir... paga canyes.
Sí, és vera que sobretot en sa tornada se pot interpretar totalment des d'aquest punt de vista també. Sí, totalment. També està bé que quedi un poc a l'aire, suposa. Sí, que hi ha una interpretació. Però és vera que amb aquest ritme mateix confirm que són ritmes supercomercials. Moltíssim. Sí, sí. I avui va de bo que ets aquí bé ara també ho és, però aquesta m'agrada molt, la trob molt xuga. I de vinga, no m'escolto en bo. Mm-hm.
I encara tenim canteres, si és que cantarem, perquè no hem dit se darrere.
I encara tenim ballera i doi ballar, així la vida és més lleugera. I si hi ha d'alcohol que m'espera, sé que em serà d'esperar.
Riu, riu, que ningú flori, perquè pot ser de memòria i se'n serveix d'un pori, però avui va de bo, ara va de bo, botella de run i d'avis. Toma la nit a nit a nit a nit a nit a toma-la, toma-la, toma la nit a no. Ara va de bo, botella de run i d'avis.
Què és això, una flauta de travessera? I la vostra també en què l'instrument és jo... Tipo, home, sé que hi ha un violí. Ah, perdó, perdó, és un violí. Ah, hi ha un violí. És un violí. Però pot donar qualque flauta i no he sentit bé. No es pot fugir, seu cantera. Si és així demanarà.
per Sant Cervera i un brotat d'Ufla Beguera deixat per recórrer. Viu, riu, que ningú flori perquè pot ser de memòria i se'n serveix un boni però avui, avui va de bo, ara va de bo, botella de Ronidali.
S'ha de dir que la foto de la portada de disc també té la seva gràcia. Són ells quatre caminant per la via d'estren. Sí, també. A més, és en Blanquín Agro. Així és com més... Tenint-te en compte que la Son Cervera fa 200 anys que esperen que els hi vagin l'estren, que els hi retongui l'estren. Sí, sí, sí. Ara va de bo a botella de reunitat.
És un violí. És un violí, eh? Jo n'estava cercant, no trob cap font fiable, bon dia, els instruments, però jo crec que és un violí.
Boníssima, molt bo. Petit país, tot bé. Encara ja tens, no?, de la grossa, sí, no? Sí.
Clar, com que se jugaria 31 per cap d'any, recordeu que si encara no teniu la loteria, anem a Es Petit País a comprar paperetats, són participacions de... que se'n juguen a quatre números, i he jugat cinquanta sentins de cada número, i val dot cinquanta.
I és a dir, jo convido a tots que tingueu aquesta loteria perquè, si no, després serem tots rics menors voltros. I jo vull que això es comparteixi entre tots. Entaveu la cobrada per anticipar. Jo te dic cor, cor, cor, tota sa vida és un moment.
I si s'amor m'enganxa, m'haurà arribat els moments. M'agradaré la panxa i me n'aniré content. Són bons i en directe sonen superbé. I fan superambient. A jo m'agrada molt, escoltar-los així, bé, bé, no és de tal, són perfectes. I em sap greu que ja no ho toquin, la veritat, perquè eren xulos.
Sí, és això, no esperis tampoc grans missatges, no esperis grans coses, però és un grup de rock sòlid i que... i que, en fi, no? Que donen bon rotllo i fan cantera i fan música. Jo ja t'ho dic, a mi em sap greu un poc la percepció que he tingut, sobretot al final del seu moment, perquè és com que se m'arroix de tantes coses que vaig acabar com a tenint una visió un poc negativa, però...
Com a músic, deixant de banda un poc la part ideològica i el màrqueting que hi han pogut fer o no, com a músics i tal, truquen els panoramas de verbenes i tot això, estan superbé i no poden faltar. Doncs escolteu un poc més i després farem la nostra secció... Compressions odioses.
M'agrateressa, panxa i me n'aniré com fer. DJ Dimissió, DJ Dimissió, ràpid. El DJ Dimissió vol que comenci la secció de comparació. Mirada mos entena, passen ses hores i el sol s'apaga.
Fins demà. Tic-tac, a contrarallotge d'anys. M'aumenta la pressió arterial. Senyal que estic al dos.
Abans he comentat això de que... diguem que... però que podrien ser, podrien tenir números per ser els hereus d'Antonio Penya, encara que Antonio Penya no morirà mai. No morirà mai. I a part, Antonio Penya té una veu de greu que no tenen a ser. Tampoc, jo tampoc els he veï tan comparatius o...
No els veient en comparables. I ara ve per l'altre costat. Per davant, no? I per darrere, OR. OR sí. OR sí que el teu E. I de fet, tenen quals col·laboració junts. Però crec que també s'han retirat, o no?
Sí, bé, ho feien de recomiat. No sé si és... Deixa'm-ho confirmar, perquè no vull dir res equivocat. Sí, sí, sí, però és a dir, no sé si és com a comiat que tornarem o que s'han de dissolt. Ara t'ho confirmarem. Abans els tens inclement, ja comença a arribar sa gent i es nervis a por de pell.
Segell de compromís per tots, per altres. Que venen, que rilen, que ja esteu a punt, que ja estem a punt. Mans d'amor, anem qui toca el cel. Aquesta nit treure'n se'n fèl.
Mots enorgullirem de ser nosaltres.
De fet, ara he recercat un poc si Instagram d'OR i a una de les seves publicacions ho diuen, no sabem exactament quan, però mos tornarem a veure més aviat que tard en els escenaris. Moltíssimes gràcies per estimar, sí, per acompanyar-vos en aquest viatge i vos estimam. Per tant, és a dir, van fer final de gira i supos que, jo crec que és això, és a dir, s'han retirat temporalment. No ho vaig estar en definitiu com, per exemple, oques.
que ja, darrer concert, quatre estadis complets, no sé quant de millors llibres facturats. T'has comprat entrades per quatre dies, no? Desgraciadament, també n'he aconseguit per un i és el pitjor. A dalt de tot, a dalt de tot, un raconet també és tota sola.
Però bueno, i aniré, els aniré a veure. Això de fet s'arregla. De fet s'arregla. I si no, no passa res, no importa, te l'escolta bé. Cada passa que doni l'ombra dels teus records, segueix aferrada als meus pèls. Jo me faig responsable d'enyorar-te.
Saps que l'algoritme mos vegeix? Que ve recomana? Sí. I mos escolta. Que per aturador era. A veure.
En col·laboració, de negats. I dos, si n'han ve de temps, la poden posar. En què vas? El meu algoritme me llegeix el pensament i tot.
Fa molta pota, eh? I no és per res, però aquí l'algoritme m'envia ara una cançó de Negats que es titula Tornarem.
No, això ja sí que no. Vull dir, jo aquí ja cremaré algo. No pot ser. Ho han explotat massa. Si dius que te'n vas, te'n vas. Sí, o te'n vas o no te'n vas. O sigui, si te'n vas, te'n vas. I si no, però no diguis que te'n vas i quedes allà enmig. Això no. Això és jugar amb el sentiment de sa gent. Es lleig.
Descansos y zambats. Aquí está Zambats, estamos a despedir la misma grana.
Ses algues es nostre braçol, se pelu se arrossa pel sol darrere. Una guerra d'agonistes. Vendries a una balada?
És un poc balada, i després sí que és ver que la tornada s'anima un poc més, però estirant-te a balada, aquesta sí. Penso que tant més és que m'agraden més, és que realment, jo mateixa, veig que sempre estic cap a aquestes balades, però he après la part de rock m'agrada molt. Roqueros, te veres? O molt roqueros. Roqueros amb botes.
I s'ha de ser valents. Sí, sí.
S'atura el temps.
Si et se comparen Bon Jovi i demanes... Que saps què? Que aventura vaig a veure Bon Jovi. Per setembre. Sí, la notícia. Bon Jovi, setembre, on? A Londres. Uau! És que tinc un amic que va comprar dues entrades. I va dir que he comprat dues entrades i...
No pot ser molt benquinari perquè, a prop, no n'he comprat les dues, li vaig dir, escolta, jo l'avui, i em volen anar per a Londres. No ho met segur. Està xerrat, ara hem de cercar el vols i tot, però hem de cercar les cerces, la veig 6 o 7 o... Primera setmana, principis de segona de setembre. On? Wembley.
Ui, no li fa tant, perquè no tinc centrada, no l'he comprat jo, però estic en Rontes. Montes, que sigui igual, la incidente, o en Xapan més. Home, serà un estalí gros, això és tu, però és molt jovi.
i ja està, no? Sí, molt bé en el petit país, tant avui com demà, diumenge, o directament en els concerts de Nadal, el que voldreu, hi ha oferta per a tothom, i això, molt bon cap de setmana per a tots. Igualment, Poisimba Mo. Poisimba Mo. Bueno, introduïm, clar, clar, et s'enllaç.
I és divendres, fins a l'artava i mitja, feim música amb amó. I a partir de l'artava i mitja, deim Bon dia, poesia. I, normalment, Pere Pallarà i jo, i nom de Déu, és qui Mosò diu. Avui Mosò dirà Pep Lledó. Bon dia, poesia. Bon dia. Jo sóc les queix d'un arbre, esponarós ahir, que el seguidor es feia l'ombra de la cesta.
Mas branques, una a una va rompre la tempesta. I el llamp fins a la terra m'açoca mig per ti. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes que de l'açò que resta. Cremà he vist ma llenya. Com fumarol de festa, el cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
i l'amargor de viure xuc la marrel es clava, i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba, i m'aïda esperar l'hora de caure, un sol de conort. Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca, se'n jo res parlaria de la meitat que em manca. Jo vic sols per planya, lo de que a mi s'es mort.
Bon dia a tothom, és vera, avui havia de ser aquí en Pere, per motiu personal, no pot ser. I bé, jo he triat aquest poema perquè l'altre dia, parlant amb una amiga, em comentava la vida d'un conegut seu. I la veritat és que a vegades la tragèdia s'acarnissa amb una mateixa persona cruel i recorrentment.
per posar-vos en context, ràpidament, em deia que aquesta mit seu se li va morir la filla amb menys de 20 anys, després la dona se li ha mort d'un càncer, després d'uns anys coneix una altra dona, quan està parlant de casar-se, li ha diagnosticat un càncer molt fotut, i un dia, baixant del cotxe, el fric gran que li quedava cau mort, fulminat de cop per una etat de cop.
Una gran putada en lletres majúscules. Una tragèdia que m'ajuda a connectar amb qui for el volador d'aquesta casa en la que ara estem i que no és altra que la del bon poeta Joan Alcobé i Mas Pons. Un home que també for tacat per la vareta de l'infortuni familiar.
El que ve, li va tocar de ple també la desgràcia. I a mi em sorgeix la pregunta o les preguntes de com una persona pot aguantar tant de dolor. Com pots sobreviure les magnituds d'aquestes tragèdies? I m'enllevant les paraules de l'amid meu, de Tomeu Martí, pots tornar a desplegar un somriure...
Més enllà d'aquesta crueldat, ara no entrarem a fer un anàlisi de la seva vida ni tampoc un anàlisi de la seva obra, senzillament unes pinzellades molt breus perquè ens adonem del que ha fet.
Com el de la seva generació i d'aquell temps li passar, jo diria que també fins en els nostres dies, això d'aquell també va escriure, no? A la musa castellana Mosói Millós he donat, d'una altra musa germana fondament enamorat.
per mot d'aquesta música castellana, de qual realment estava, diuen que enamorat, escrigué poesies l'any 1987, poemes i harmonies el 94, 1894, i enfront d'això escrigué Cap al Tart el 1909 i poemes bíblics el 1909, entre d'altres escrits.
tant en castellà com en català. Joan Alcover és també el poeta de la balenguera, convertida en vinna de Mallorca. Però ja tindran temps al llarg d'aquest any, que aviat començarà, que serà l'any Alcover.
El que ve a transitar, o així diuen els que coneixen bé la seva obra, entre un llenguatge i una poesia més insípida i de saló, feta en castellà, amb una més seriosa i profunda quan ho va fer en català, que és quan precisament, sigui pel motiu que sigui, quan es descobreix la seva millor versió.
En tot cas, com ell mateix afirma, i en certa tristesa, també poeta i en paraules seves, talvolta Mallorca no té ni el castellà en el llavis ni el mallorquí en el cor. En fi...
si em permeteu tornar al principi, és trist les desgràcies familiars. I no puc deixar de pensar en el milers de vides familiars que està comportant la barbària genocídia que es perpetra a Gaza i el conflicte de Sant Nans a Ucrània, el Sudan, el Kurdistan, Etiopia, la República Democràtica del Congo, el Yemen i la crescent deriva que està perpetrant als Estats Units, realment el major creador de conflictes del món.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia, novament. Avui tenim aquí una petita entrevista amb un poeta menorquí nascut a Ferreries,
en Damià Roger, que ahir va presentar un llibre a la llibreria Quart Crescent, el llibre Lesser i el Llamp, guanyador del Premi de Poesia 2025 i editat per Moll dins la col·lecció de La Belenguera. També fa unes setmanes li va ser anunciat el guanyador del Premi Mallorca d'enguany. I si no vaig equivocat, publicar no fa molt, o fa mesos, un altre llibre, Deriva Flor.
Bon dia, Damià, i ben tornat al programa Bon Dia Poesia. Bon dia, estimats, Pep i equip i companyia. Moltíssimes gràcies per ser convidada de poder compartir una estona amb tots vosaltres.
Ens vam conèixer, de miat, tu i jo, fa molt d'anys, quan era jovenet, amb un curset que ara ja ni me'n record ni què se deia. Però crec que té a veure amb el que després, professionalment, si no vaig equivocat, perquè fa tant d'anys i jo, com que no m'he tornat a mirar-les, però crec que era un curset d'alguna tipografia, això que és el que després ha estat la teva professió. M'agradaria saber si...
Bueno, d'on llavors em pregunto un poc rara, però si aquesta professió teva ha tingut aquest tipus d'influència en el que llavors tracta la teva altra passió, supos que de la poesia, que t'ha empès a publicar aquests llibres. Sí, sí, mira Pep, tota la raó, tu i jo ens vam conèixer fa la tira d'anys, jo era molt jovenet,
Jo feia molt poquet que havia vingut a viure a Mallorca. Pràcticament m'ho començava a feitar. I, com bé diu, ens vam conèixer en torn d'un curs relacionat amb el tema de la tipografia. I que jo sí que després...
He continuat amb la tipografia que podríem dir una mica que és la meva professió amb el que jo pac els lloguers o les despeses vitals. Vull dir que totes són tan cares que els pac a través de la tipografia. No a través de la poesia, no?
Visc molt espiritualment i emocionalment, però encara no me deixen pagar juguers amb poemes, no? I com molt bé dius, Pep, és molt bona la pregunta, perquè...
Sí que les dues disciplines, la tipogràfica i la poètica, és un compromís total i absolut amb la lletra, i per jo no els puc separar. Per jo som com a dues baules d'aurades de la mateixa cadena on, jo sempre dic, la prova de foc d'una tipografia és la paraula.
És a dir, el que fa que un dels filtres per saber si una tipografia és llegible, té lecturabilitat, funciona o no funciona, és òptima, et sap paraules. Si no hi hagués paraules no hi hauria tipografia. Vol dir que...
Si jo, com a professió i ofici, m'ho dedic a crear la pell, perquè la tipografia és la pell de la paraula, no sóc la lletra, sóc la paraula és el múscul, quan tenim os i músculs, què mos hi falta? La pell. Aquí apareix la tipografia. Si jo m'ho dedic de professió a crear o a modelar la pell en el llenguatge, el suport físic del pensament, és inevitable que no faci que passa més i de la paraula ja passi
a la poesia, que la poesia precisament és el gènere, el món, el joc o tant s'arc de la paraula i el llenguatge agafa una força molt poderosa, d'aquí que per això és el més natural del món.
de fet no sé si a molta gent li passa però a mi me sol passar i he de ser sincer pensava que no tenia res a veure però a vegades de llegir un text amb una lletra o llegir-lo amb una altra a vegades ni el reconec bueno reconeixer del tot però a vegades no el veig igual ni el percep igual i tant i tant Pep és importantíssim
És més, jo sempre poso a vegades en els alumnes un exemple que és molt tontot i molt òbvi, però jo crec que amplifica molt bé la relevància i l'importància de la tipografia entesa com a pell del llenguatge, com a vestit del llenguatge. Per exemple, si ara llenço un insult, per exemple, Pep, entre tu i jo que som amics, mos posarem a tu i jo d'exemples. Imagina, Pep, que jo te dic, cabró, i t'ho dic amb còmic sans...
se t'activa una part de cervells que dius, ah, mira en Damià, vull que catxunt. En canvi, si jo no canviï s'insult, s'insult és el mateix, i te dic, Pep, quebró, però ja no t'ho dic en Còmic Sant, sinó que t'ho dic en Tangnyu Roman en majúscula,
Ja no penses, ai, endamia que caixondo que està avui, sinó... És a dir, és fascinant com el que fa que se mos activi una part del cervell o una altra, en aquest cas, no és la paraula, no és el cos, perquè s'insulta, no l'han canviat, però han canviat la pell, han canviat el vestit. I aquesta obvietat, això genera un món de possibilitats abons.
és tan important que els textos, que siguin narrativa, novel·la, poesia, els avestiguem en sa pell òptima i justa perquè sigui llegible, perquè tingui un bon ritme, que és un bon espai entre línies, un bon equilibri entre forma i contraforma, etcètera, etcètera. D'aquí ve que aquesta sensació que deies, i tant que és així, i tant. Un bon text mal vestit, la cagam.
Sí, sí, ja t'he dit, fa estona no li donaves aquesta importància, però llegir un mateix poema d'un llibre a un altre, editat per...
M'ha donat una sensació, fins i tot, que no llegia el mateix poema, que hi havia paraules que no eren les mateixes. I dic, no, no, cony, és exactament el mateix, però psicològicament, quan te'l llegeix, no m'adona aquesta sensació. Però això ara sí que li doni importància que anys enrere no li donava.
Que bo, i tant, i tant, sí, sí. Jo ho crec, i fins i tot a lectures diàries, per exemple, si, per exemple, ma mare, que no tenia coneixements tècnics de tipografia, per exemple, o d'història de sa lletra, li posaves davant un diari a premsa, un diari ben maquetat, i amb un bon tractament tipogràfic o una premsa mal maquetada, i li demanes quin està més ben fet,
Sense tenir els coneixements tècnics, directament encertava i te diria que t'està més ben fet que s'altre. Perquè interpel·la i participa una cosa d'intuïció, d'equilibri, de bona dinàmica. Després no fa falta, és a dir, si jo li demanava ara per què, no m'ho podria argumentar, però sí que participa d'una cosa molta.
sòlida i vivificant, malgrat que sigui després participi aquesta cosa de s'intuïció, de dir, ostres, és que es nota molt quan una peça gràfica o editorial està ben feta a nivell tipogràfic o quan està mal feta. Es nota molt.
Suposo que després, veig ja la darrera nota, i deu haver-se, no ho sé, suposo que cadascú té el seu d'això. Jo, per exemple, de jovenet, els còmics, els còmics de mortadella, etcètera, que se feien en aquel temps. Per exemple, al meu germà se'ls en passava a tots i jo, per jo, era infumable, aquell...
Aquí el testes no podria, per jo era com un petit caos i no podria, però suposo que això també són llavors cadascú té el seu petit tast o gust. Sí, sí, després un et sent més còmode en un entorn o en un altre.
Ja deixant de banda lo de sa tipografia, això, anem ahir i presentares el llibre que t'ha editat en Moll, Lesser i el llum. Com va anar la presentació? Va anar molt bé, molt bé, molt bé. Era una presentació conjunta amb Naina Coll i presentàvem Lesser i el Llamp i el meu i el seu...
que un abisme d'impossibles. I, bueno, que en aquest cas tot dos són dos llibres que sorgeixen al Real des Premi de Lloseta, en el cas de l'Esser i el Llama.
que va ser un poc el guanyador, però el de Naina era una menció que el jurat trobava que era un llibre potent i poderós i que s'havia d'editar. I així que va ser aquesta presentació conjunta i feim un bon tàndem. Sí, digues, digues. Perquè són com dos...
dos estils o dues vessants estilístiques a nivell poètic, diferents, no antagòniques, no contradictòries, però sí que és terreny de joc a hora d'escripturitzar poemes a nivell de tècniques o de pulsions estilístiques. Són diferents i això fa més que mai
que afeguem un bon equip, un bon duet, un bon tàndem, i que demostra que de la poesia s'hi pot arribar des de moltes vessants, que és un fenomen poliadral, i que aquí l'important és escriure amb passió i amb les possibilitats que un tingui. D'aquí ve que juntar-se amb gent que escrivim de maneres potser diferents, o que es pipullem la poesia amb pulsions diferents, jo crec que és un gran encert.
També fa unes setmanes t'has anunciat que eres orgonyador del Premi Mallorca, si no vaig equivocat d'enguany. I també, si no estic equivocat d'enguany, em vas presentar un altre llibre, de Ribaflor, no?
Sí, sí, mira, el 2025 ha estat... Un impromífic, per tu. Sí, no estava previst, però ha sorgit així. Va començar per ordre amb Deriva Flor, que Deriva Flor és un llibre que va sortir més a principi d'any, amb Llen Trisca, un editorial de Menorca, un editorial menorquina molt, que fot una feinada esplendorosa, i va sorgir arrel d'aquests darrers anys estava treballant
Aquest llibre va sortir arrel d'aquella entrista, és un editorial, és un tentacle de l'associació Esfar Cultural, que a part de l'editorial i de ràdios i entre altres, tenen una casa d'artistes a Menorca. I com que jo ells els ho conec de fa molts anys, teníem pendent, ostres, a veure quant va bé a nivell d'horari i te tanques a la casa d'artistes,
I després, l'extensió natural d'estar a la casa d'artistes d'Esfart Cultural era publicar el llibre en l'editorial d'Esfart Cultural. I així va ser.
I després, seguint l'ordre cronològic, després han aparegut aquests dos premis de Lloseta, publicats en Moll, que jo, més de Moll, ja he publicat alguns altres llibres, i feim un equipàs d'alta volada, i l'Esseria Llampes és tercer que publica en Moll, i ara ja el darrer, ja per tancar s'any...
ha estat que, com bé dius, fa 10 dies, dues setmanes, el Premi Mallorca, que aquest ja sortirà l'any que ve. Així que, poquet temps, i si gent es pot dir, ostres, que ara, després d'un has escrit molt ràpid, l'altre. No, no, no, són coses d'anys enrere, ja saps com va, tu, millor que ningú, saps com va, que s'escriu a foc lent, i es va fent, i surt ara, però són coses escrites de fa dos o tres anys.
Com tu dius, seré el que és perquè tinc dos llibres i mig de fa 30 anys que encara no estan publicats, un d'ells fa mig any que hauria d'haver sortit, però encara està en procés d'impressió. Damià, què ha suposat per tu l'obtenció d'aquests dos premis?
Sí, mira, jo estic molt content per... I com ja ho visc, això dels premis... Bé, si amb els premis tens una empenteta econòmica, un pessiget econòmic, mira, que aquí escrivim versos, Pep, i som molts que ho feien amb molta pressió, que escrivim versos de tant en tant, mos puguem endur un pessiget, benvingut sigui, faltaria més.
després de la feinada que hi fotem. Però això m'adona molta satisfacció. Crec que l'important dels premis són dues coses. Una, el tema del jurat, que els llibres manuscrits d'un passi per les mans d'un jurat que un té amb alta estima de prestigi i que considerin que sí, i l'altra, una bona edició del llibre. Perquè els doblers se'n van, però el llibre queda.
Jo a vegades m'estim més un premi que hi hagi menys dotació econòmica per una bona edició, perquè jo sé que el llibre final és el que queda. Jo visc, quan diuen en castellà, para i por, les meves obres. Jo import poc. El que importa és l'obra que jo faig. Jo me'n moriré, però els llibres quedaran. No sé com ho he de dir. Sí, sí, sí, t'entenc. Per jo això és el que és important, no? Perquè jo...
Escric amb molt de compromís, amb molta honestedat, jo m'ho prenc molt en sèrio. Jo, quan deia en Rafa i en Alberti, he de tomar-se molt en broma a uno mismo i molt en sèrio a su trabajo. Jo el que faig m'ho prenc molt, molt, molt en sèrio. D'aquí ve que l'important per jo després és, punt un, presentar, quan m'ha presentat algun premi, mirar ja no tant la dotació econòmica, sinó que mirar les coses.
que siguin jurats, d'aquests que jo dic, uau, els membres de jurats són els que jo llegeix de manera molt obsessiva, no? És mestres, és cracs, per dir-ho d'alguna manera, no? I després sedició. Aquests dos factors...
Això és el que, quan tinc la sort que ha sonat la campana ara que dos, això és el que em fa molt feliç i molt content. Pensar que un manuscrit meu ha passat per un jurat de cinc membres i que tots cinc són per jo referents i que han considerat que aquest llibre mereix ser llançat al món, uau, uau, uau, aquí no hi ha euros que ho valguin en això.
Tu t'has consolidat aquest darrer temps com un referent potent a la poesia actual catalana. I a més a més he tingut esgot d'escoltar-te com un molt bon recitador.
Cosa que a vegades no és habitual en molt de poetes. Moltes vegades els poetes som mal recitadors no només de la nostra poesia sinó de tota la poesia en conjunt. Però jo t'he escoltat i uau, recites beníssim. Ostres, Pep, moltes gràcies per aquestes paraules. Estic molt content que
que així ho creguis i si jo no sé si recit bé o no, no me toca dir-ho jo, el que sí que puc dir és que m'agrada molt la poesia oral, ja sigui recitant-la jo o anar a recitar-la, que vagi molt jo com a públic i que me recitin. Tenc clar, en el meu cas,
que són experiències diferents o que és una extensió, és a dir, no me val que me facin, o a vegades, tots han anat a algun lloc on s'han recitat molt bé i s'han fet grans performance a partir d'un text que jo considerava que no era lo suficientment bé. El que vull dir és que per jo sa oralitat m'agrada, és a dir, no és que sigui l'important, però m'agrada, que...
podrà donar-li veu oral, però l'important és que el poema sigui bo. El poema ha de funcionar per ell mateix. Si després, a més a més, se li posa una posada, se li participa una posada d'acena en quant a oralitat, òptima, fantastiquíssim. I això ho dic més que res perquè...
Tenim joves que són boníssims i són fantàstics, però a vegades he anat a algun lloc més de recitals de joves i me quedava amb una sensació que hi havia un excés d'importància a la posada en escena i que al final el contingut dels textos, el moll de sos, no se li havia donat tanta feina.
I jo crec que donant més feina a la posada en escena que en el propi poema, crec que aquí m'ho equivoc. O han de fer dues coses, o que guanyi el texte o que estiguin tots dos en el mateix nivell. Però no val camuflar la por que curats amb els textes foten quatre crits. Jo crec que no, el poema sempre ha de guanyar. La poesia és importantíssima.
Damià, mos queden sis minutets i mig. Què t'apareix si molt llitgeixes un poema d'aquest darrer llibre que has fet, o és qui tu vulguis, és qui tu tries per anar despedint? Clar, i tant. Mira, farem un aixec curtet que has esquiençat un poc els llibres. El llibre comença... Bueno, l'ésser i el llamp
La coberta és una trama gràfica, com un petrogràfic, que és com una línia cardíaca que també és un llamp, perquè te comparteixen aquesta cosa formal, i quan tens això de la coberta i quan entres dins el llibre, just entrarà, jo crec que la coberta, aquesta trama de línia cardíaca en forma de llamp, que m'ho xerra de l'espasme, d'espàlpit, després sí, i entres i trobes aquest petit poema, que ara vols diré cortet,
que diu, veig el crui de llum enmig de la tempesta, no és un llamp, és la línia cardíaca del meu cor espasmòric.
Molt bé. Moltes gràcies, Damià. Moltíssimes gràcies a vosaltres, Pep. Estic molt content que haguem tingut aquesta... M'agradaria ara estar millorat a més, però, bueno, estens els que tenim.
I jo, si m'ho permets, ja que en guany... Bé, en guany no. L'any que ve serà l'any el que ve. He començat amb un poema en dissolució i per despedir el programa i a banda que tu te'n vagis, te'n plas tres minuts més estar en línia, llegiré un altre poema d'en el que ve que se diu La llengua pàtria. I que diu així...
A la mussa castellana mos any millor s'he donat, d'una altra mussa germana fondament enamorat. Què podré donar-li ara per la tardor ensopit? Qualque cosa vull encara al fons de mon esperit. Llengua de perfums m'acella, tal volta, en rara virtut, com una pluja novella me torni la joventut.
Sols ella arribar podria de Montcò fins a l'arrel. Si l'altre esposa for malia, ella serà Marraquel. Bé, un poema d'en Joan Alcover. Recordem que l'any que ve serà l'any Alcover, com hem dit en el principi del programa, el soltó de Cina de Mallorca, la Lenguera...
i que esperam al llarg dels programes que anirem fent l'any que ve i com que sorpresa que estem preparant sabrem més tant de la seva obra com de la seva vida i poder anar a parlar més d'un dia aquí tant en els programes que s'aniran fent per la ràdio i com el nostre en el Bon Dia Poesia.
Damià, si vol dir alguna cosa més a l'an de despedir el programa, tens el micro per tu. Sí, jo només vull reincidir en l'agraiment total i absolut Pep, Ona Mediterrània i a tothom que potser seguim i tots els escoltadors, ho diguem així, per...
per la feina, per la implicació, per l'empenta, per l'escaliu i per pensar en jo alguna estoneta. Però sobretot l'agraïment total i absolut per la feina col·lectiva i total. De ve i d'acord, Pep, vos ho dic. Abraçades fortíssimes per a tots.
Moltes gràcies a tu, Damià. I bé, nosaltres recordem als oients que ja tornarem aquí a principis del 2026 amb un altre programa de Bon Dia Poesia i recordar-vos dia 30 de desembre, a les 6, a la plaça de Born, a emplaçar-vos a la manifestació per la verdadera Diada de Mallorca, malgrant uns no la puguin soportar.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.