Beneida, l'hora que m'ha dut aquí, la font que no bessa, la font que no...
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per la Maria Morena, conduït per en Tomeu Martí, i que tot d'una vos explicarà quins són els principals arguments per convencer-vos de continuar amb nosaltres fins les 11. I a partir de les 11 encara més bona programació amb el programa transitant. És el moment d'escoltar la...
Salutació, com es fa avui, Maria Oliver. Hola, bon dia a tothom. Soc Maria Oliver i la meva recomanació musical per començar el dia aquest dijous és una cançó que es diu Serenó d'un grup de Barcelona, Joya,
Aquest estiu ara em venia aquí a Mallorca. Joia és un grup, per definir de qualque manera així, guitarrero, proper i també bastant intens.
Lo que voy a ser un grup xulíssim. Així que vos despegueu aquesta cançó. Espero que vos agradi. I si és així... Es mor tothom, cada dia. No hi ha cap problema per això. Vull dir, la gent ho tenen assumit. És que si mor... Doncs, tio, el que no...
Bon dijous. El que sí que trobo que és extremista total és saber com és que la gent no aprofita la vida. Com és que si t'agrada fer alguna cosa no ho fas al màxim, a l'extrem. Com és que ets tan grandú i t'estimes tan poc a tu mateix que no lluites. No em puc permetre, tio, m'estimo tant a mi mateix i a la vida que no em puc permetre això, tio.
No em puc assemuntar i mirar com passa. És tant valor cada segon, cada minut, cada cap de setmana que hi ha gent, té tant valor. Jo ho he vist mega feliç, estic supercontent fent això. És el màxim, tant ricarda si em mato, m'importa a mi només si em mato, és la meva vida, no és la de ningú més. Vull dir, la gent que es preocupin per saber si els importa la seva vida i si quan arriben a ells, si volen arribar-hi i si hi arriben, pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents.
i quan els hi pateguin tanta força, els hi toquils que us tenen un plou, però l'alegria, pensant que calen. Aguantar que la canya pensi que estem flipats, no val la pena tot, perquè calen. Vull morir de portet, però de vent.
No, no, però...
Dijous 23 d'octubre del 2025, bona manera de començar amb tanta energia guitarrera com deia Maria Oliver. Avui, tot d'una, vos farem un repàs a l'actualitat, ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també...
de VilaWeb. A continuació farem una entrevista amb la vicepresidenta del Consell de la Juventut de les Illes Balears, Antònia Sales. Tendrem connectat amb en Miquel Badell, de Comissions Obreres. De vesles 9, aproximadament, vos farem un altre repàs a l'actualitat a través dels titulars d'altres mitjans.
Entrevistarem Pilar Carbonero del PSIP, secretària de Transició Ecològica, i a les 9.45 arribaran Miquel Serra, carregada de llibres.
A les 10, Curiositat de la història amb en Xisco Roger. I a les 10 i mitja, el focus anticolonial amb en Jaume Sastre. Tot això i moltíssimes coses més que mos esperen a partir d'ara i fins a les 11 aquí. Bon dia i bona vida!
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el de Balears, ara mateix, com a notícia més destacada, podeu escoltar, perquè és un àudio, com una treballadora d'hipermueble mos confirmava la discriminació a un català no parlant, un àudio que vàrem estrenar ahir aquí, a una mediterrània, en el Bon Dia i Bona Vida. També teniu que se farà la setena trobada de...
Valdufes, a Pollensa, els dies 24 i 25 d'octubre. Ve gent de diverses parts del món a mostrar les seves habilitats amb aquest joc infantil, o no sé com direu, perquè...
Són gent major, molt d'ells. El sindicat del Cartró vol transformar un residu invisible en material de futur. De fet, preparen un concurs i ho podeu llegir a Diari de Balears. Estupefacció i incredulitat davant la inacció política del govern i l'Ajuntament de Marratxí en contra del megaparc fotovoltaic. Aquest és el darrer posicionament
que han fet la gent de Pulmovert, teniu tots els detalls, a Diari de Balears, denuncien en el Congrés Espanyol la guerra bruta contra els catalanoparlants del Principat, el País Valencià i les Balears.
en una intervenció del diputat d'Esquerra Republicana, Francesc Marc Álvaro. El nou mapa d'infraestructures científiques de l'Estat redueix el pes científic de les Illes Balears, teniu els detalls a Diari de Balears, i les 40 jornades d'estudis històric locals es dedicaran a Antoni Maura i el seu temps 1853-1925.
També destacam que Proens anuncia un homenatge a les víctimes dels bombardejos de l'aviació republicana que està previst a la llei de memòria que vol derogar. També destacam que l'Iberdona fa accessible per a persones sordes el servei 24 hores d'atenció telefònica especialitzat en violència masclista.
Destacant també que, segons informa Serveis Ferroviaris de Mallorca, hi haurà serveis especials de tren per a les fires d'Inca, podeu consultar els horaris també a Diari de Balears, i el GOP denuncia l'explotació il·legal durant dos anys del quiosc bar a la platja de Somoll. Hauríem de dir, torna a denunciar, perquè ja és una denúncia que l'any passat ja varen fer...
En Jacob Arrasate dirigirà la selecció basca en el partit contra Palestina. I també destacam que un creuer israelià es apalma en ple genocidi. I Podem alerta de possibles vincles entre l'equipament policial de Palma i empreses israelianes.
També destacam que denuncien que l'Ajuntament de Palma censura els tallers LGTBI+, el programa Palma educa, i que el bisbe de Mallorca crida a posar fi als discursos d'odi contra els migrants. Hi ha actituds que no podem admetre. Finalment destacam que a més denuncia que el Consell manté obert l'hotel il·legal, un hotel il·legal sense places.
Aquests són ara mateix els principals arguments informatius que vos ofereix Diari de Balears, el trobeu a debalears.cat. M'anem ara a Vila Web, allà coneixerem els seus arguments d'avui. En primer lloc, García Castellón desmuntat el crit amarc del jutge que volia esclafar l'independentisme.
També destacàvem que el Parlament estudiarà si sanciona Vox per haver penjat uns cartells que insultaven els president Companys i una entrevista al batle d'Utiel, Ricardo Gabaldón. A Utiel, aquest dia haurien pogut morir centenars de persones, diu referent ara fa un any.
El perill de la reconstrucció com un pedaç. Assumim un risc massa alt amb les noves inundacions. I també en clau internacional podem destacar que Rute diu que l'estat espanyol no pot complir els objectius de l'OTAN invertint-hi menys del 3,5% del PIB.
Aquests són els arguments que ara mateix ens informa Vila Web Mona. Tornem a la portada de Diari de Balears. Allà, a part d'una gran quantitat de noticis, més d'un centenar, hi trobem també diversos articles d'opinió. Les recomanem. És d'en Joan Vicenç Lillo, La fam d'en Franco.
El d'Anavila Tomàs, la violència masclista present...
Es d'en Rafael Borràs, Frontex. Es d'en Joan Lledonet, avorten l'autodeterminació i celebren el genocidi i spa. I es d'en Maria Nicolau Benassa, destí o casualitat, alliberament o angoixa. Aquests són, a hores d'ara, els titulars de les principals notícies i dels principals...
Articles d'opinió que vos ofereix Diari de Balears. El trobeu cada dia a dbalears.cat. Tot d'una mos posam ja en l'entrevista a n'Antònia Sales, que és la vicepresidenta del Consell de la Joventut de la Siller Balears. Escoltem-la, Jaida.
I començarem saludant la nostra convidada d'avui, en Antonia Sales. Antonia, molt bon dia. Bon dia. Molt benvinguda. Gràcies. I, clar, com a costitxera t'ha de demanar primer de tot com està per costitx.
Molt bé, molt bé, molt bé. Clar, encara és un lloc on, per dir-ho de qualque manera, se pot fer una vida en xarxa, no? Sí, jo som conscient que...
Que costig de vegades és una mica un vermell d'ou, que diguem, no? És verè que sí que hi ha segons quines situacions o contextos o realitats que quan jo era petita no s'adonaven i ara avui en dia ja sí, coses que no millor esperaries més d'una ciutat. Per exemple, gent que hi viu, que ho té un poc com un poble dormitori,
i que no fa tanta vida de comunitat, que això diria que la característica principal d'un poble és fer comunitat, de fer pinya i de ser com una família grossa. I és vera que ara sí que ja trobem gent que la veus pel carrer i saps qui és perquè la tens vista però que no ha xerrat mai en cap veïnat, però és vera que sí que encara m'en tenim molts a sensi de poble i de comunitat.
Tu ets una dona com promesa políticament, formes part de Joves per les Illes, ets la vicepresidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears. Com neix aquesta inquietud de la participació en la cosa pública, de la política?
Jo a més que el fet de voler participar en política, jo el que mou sempre és... Jo dic que jo quan faig les coses les faig d'acord, perquè hi ha gent que sí que potser pensa més les coses i actua de manera més racional. Jo som una persona que se mou molt pel tema sentimental i emocional, no? I jo...
Tenc una estima tan grossa per ca nostra, per la nostra terra, per la nostra gent, per la nostra cultura, per la nostra llengua, que quan veus que hi ha situacions que són injustes o que són amenaces, és que jo no puc quedar quieta, no puc no fer res, no puc estar asseguda, m'he de moure. No és perquè m'encanti la política, que òbviament no me desagrada, però no és que jo vulgui la política ni res d'això.
que tinguis figurera? No, és que simplement no puc estar asseguda i veure com a dins que nostre vivim una situació de minorització lingüística o com els joves no podem accedir a un habitatge o com els joves d'aquí de Balears estem en desvantatge comparat amb joves d'altres comunitats autònomes i veure com el nostre territori és...
T'està destruint. Sí, jo anava a dir prostituint, però si destruït... Amb dues coses. Exacte. Antonia, de tots aquests temes se'n parlarem detalladament, però t'ho vull demanar primer de tot, res, definició de minidiccionari, que és el Consell de la Juventut de les Ierbalears, per si qualsevol que encara no...
El Consell de la Joventut és el Maxi Morgan de representació juvenil. Nosaltres, el nostre territori són les entitats, les associacions juvenils o prestadores de servei a la joventut. I aquí ja hi ha entitats de tot tipus, tant poden ser entitats més culturals, com els joves de Mallorca per la llengua, també en tenim...
d'artistes que fan música i dansa i tot això, com tenim el sindicat d'estudiants, l'associació de castellers, moviment d'escolta, joventut de partit polític... I per jo això és una de les riqueses del Consell de la Joventut, que és que és un espai molt divers i molt plural.
I jo això troc que és lo guapo, no? Els joves que estan actius, que estan en moviment, no té per què ser a nivell polític, perquè hi ha associacions que no tenen una sensibilitat política en concret, sinó que simplement joves que se mouen, que socialitzen i que se mouen en un ambient d'un oci sa.
Dins d'aquesta tasca desconseguida de la joventut, evidentment estàs en contacte amb totes les inquietuds, amb tots els problemes, amb les preocupacions de la gent jove. N'has dit unes quantes ja. T'atrevessis a fer una jerarquia d'avui, del 2025, eh?
Sí, bueno, jo diria que el problema, en majúscules principal, és l'habitatge. Perquè avui en dia un jove, se digués Balears, ha de destinar un 136% del seu sou a pagar un lloguer. O sigui, mos falta un 36% de sou per accedir a un lloguer.
individualment i aquí ja no comptem els gastos que puguin ser llums, aigües, internet, menjar o un mínim d'oci. I tenim una taxa d'emancipació baixíssima, un 15%.
De fet, bé, un 15,2% i el percentatge de joves en risc de pobres i exclusió social és un 15,7%. Per tant, tenim més joves en risc de pobres i exclusió social que joves emancipats.
I tot i que és vera que sí que s'estan fent passes i s'estan posant en marxa mesures per mirar de revertir una mica aquesta situació a nivell polític, és vera que sí que són projectes o mesures que poden tenir un efecte positiu però a llarg termini.
I clar, és vera que sempre saben sa joventut com sou el futur, sou la que vendrà, però és que els joves som ara i som aquí i tenim un problema ara i necessitem respostes ara, necessitem respostes immediates. I jo sé que és vera que fa, ja m'ho posen als lloc dels governants, siguin dels color que siguin i sigui a nivell autonòmic, sigui a nivell estatal,
fa por prendre mesures dràstiques i contundents. Totes les mesures dràstiques i contundents que no s'aprenguin ara s'hauran de prendre en un futur i hauran de ser encara més perquè la situació serà més dràstica. Perquè d'ençà que fan un observatori d'emancipació
que són unes dades estadístiques que finançem nosaltres com a Consell de la Joventut sobre l'emancipació juvenil a les Illes Balears. També se'n fa a un nivell estatal com a Consejo de la Juventud d'Espanya. D'ençà que se fa, no hi ha hagut cap any que les dades siguin positives. Sempre són pitjors que l'anterior. Per tant, de moment no tenim cap indici que la situació millori.
Clar, aquesta és una de les qüestions, no? Es manca d'horitzó estimulant, no sé si ara ho dic en la millor manera, però... Però atentes, sí, sí, és que els joves aquí a Balears, hi ha una frase que vaig sentir a qualcú, ja no me facis dir aquí, i jo sempre la dic perquè m'agrada molt, els joves a Balears no vivim, sobrevivim.
Perquè ens estan formant molts, som una generació molt formada, però després, a nivell de sortides laborals, és un mercat molt limitat que vol feines estacionals, que solen estar mal pagades i de poca formació acadèmica.
que ja han normalitzat que un graduat en turisme faci feina a una recepció a un hotel. Sí. Que no estic dient, vull dir, no hi ha cap feina que no sigui digna, no? Però vull dir que tenim un mercat laboral que no dona cabuda a la diversitat en formació acadèmica, que estan formant gent aquí que després se n'anirà fora.
tenim sous baixos, més baixos que la mitjana estatal, la mitjana d'un sou jove, ara mateix a Estes Ies Balears és 1.172 euros.
que és que molt de pics no t'abasta, bé, com he dit, és un 136% de sou per accedir a un ioguer, no? I és una frustració també la gent que quan jo se sent molt arrelada, que veus que la teva realitat, que això que tu estimes, la teva identitat, la teva cultura, la teva gent també pareix que està quasi en perill d'extinció.
Per tant, sí que és vera que els joves tenim una mare papereta quan miram de cara en el futur perquè dius, és que pareix que tot mos va en contra. Ho has al·ludit ja dues vegades a la qüestió de la minorització.
de la llengua, que és un tema que també ens preocupa molt, i si vols ho puc ajuntar una miqueta amb la cohesió social, la necessària cohesió social. És a dir, justament la gent de la teva edat, ja la gent que de primera cultura, ho poden dir així, en té diverses, és a dir, a hipòteva de la teva edat, gent que tingui de cultura originària
100 o més cultures diferents, no? I aleshores hem de menester, si volem una Mallorca cohesionada, si volem una Mallorca amb un cert sentiment de comunitat i amb una certa possibilitat de futur, hem de tenir una Mallorca cohesionada. Llavors és això com ho feim, com ho lligam, no?
Sí. Bé, com tu dius, la llengua hauria de ser un element que cohesioni. Efectivament. Que tu, per fet de xerrar català, ja siguis vist com un altre membre de la comunitat.
També és vera que hi ha molta gent que no li interessa fer comunitat, que ve a viure aquí perquè pot treure un profit econòmic i realment no li interessa adaptar-se o entrar a formar part. I si m'ho permets, en la falsa idea que estaran un parell d'any o hi aniran tot bé i se n'aniran, cosa que després no és així.
Molts de pics queden ja, o els seus fills també. Sí, sí, sí. Jo troc que la llengua i la nostra cultura sempre s'han d'oferir, han de tenir una actitud de tenir els braços oberts per acollir. Quan la gent ve de fora, si la pren, són més parlants que té la llengua. El que hauríem d'aconseguir és poder transmetre aquesta estima
per la llengua, aquesta estima per la terra i que la gent se volgués integrar. I sí, ara contaré l'anècdota, que serà la vegada un milió que la gent la conta, però d'en Guillem de Fac, que va demanar el cafè i que quan el va demanar en català l'amo li va dir que pensava que era un negre.
que dibuixa de manera exacta quina és la percepció que tenim nosaltres de nostres no és una percepció que tingui a veure amb el color de la pell ni amb altres ni origen, ni color de pell ni cap altra qüestió és una qüestió de disposició a fer pinya anar tots a la una
Escolta, també has parlat de la necessitat de la protecció del territori, etc. Això, clar, diguem que cada vegada resulta més evident la necessitat de protegir-lo, pel que queda, i en el mateix temps hi ha aquesta idea de construir més habitatge, en fi, no sé com se lliguen tots aquests discursos. Sí...
Aquests discursos se lliguen de vegades amb discursos o amb idees que se poden veure una mica com políticament incorrectes. Però hem de tenir present que Mallorca és una illa i les Illes Balears som un conjunt d'illes i som un territori finit. Hi ha cap una quantitat de gent determinada. Jo si tenc un pastís, em podrem menjar tots els de Can Ostre? Sí.
Podem convidar els veïnats? Sí, és pastissera per 5, però en menjarem 8. I poden dur dos amics? Vinga, ho xaparem per la meitat i en menjarem 10. Poden menjar 15? Sí, menjarem una cuera de tacada. Poden menjar 200? No, ja no hi ha pastiss. Ens hem de plantejar si realment...
val la pena construir tant per continuar creixent demogràficament perquè és que tenim uns recursos limitats no només territorials també per exemple a nivell hídric hem de tenir molt present la sostenibilitat també per tant no és una qüestió de xenofòbia que no vengui gent de fora no simplement que així com hi ha una Espanya vaciada aquí hi ha una Espanya saturada que ens hem d'arribar a plantejar
si s'ha de posar un límit i com, i no tant començar a construir cada centímetre perquè és que arribarà un punt que tot seran xalets, que aniràs per fora vila i ja no hi haurà fora vila, que això també és un altre problema que avui en dia el camp
Zero. No se pot viure del camp. I tornem, i és la roda del peix que se menja a la coa. Si no tenim camp, no tenim agricultura, no tenim ramaderia, tenim encara més dependència de muntat sector turístic, que també fa pujar els peus del lloguer, contribuix a les feines estacionals, i és la roda aquesta de la no diversificació econòmica, que també jo crec que és molt necessària en aquesta terra.
Dues qüestions. Una pentura que ens queda fora ara d'esfil conductor, però crec que és important per l'Arna, que és aquest discurs d'odi, aquest discurs racista, tot això. Quin impacte estan tenint entre la gent jove, segons les vostres percepcions? I després una altra per acabar, que ja te faré.
Malauradament, crec que hi ha molt de joves que compren aquests discursos d'odi, perquè tenen un missatge fort, tenen un missatge clar, i quan a qualcú hi ha un tema que se'n dona compte i que potser el molesta, senten això i tot d'una ho compren, en lloc de potser informar-se més.
Jo crec que és molt necessari que quedi clar que quan una persona ve aquí, que migra aquí, no es pervenir a molestar. Es pervenir perquè es ve a cercar una vida millor, unes condicions millors, i en molt de casos, en la gran majoria, venen a viure dignament i a fer una feina i no venen a molestar ningú.
que sí que tenim la problemàtica que aquí hi ha molta, molta, molta gent, però vull que quedi clar que són dues idees diferents. Una idea que hi ha uns recursos limitats a nivell territorial i a nivell de recursos i que l'immigració no és dolenta
Però tampoc pot ser una cosa desbordada i tampoc descontrolada, no? Però que una persona que ve aquí cercant unes millores de vida, vol millors condicions per ells, per la seva família, quina mare no voldria el millor per els seus fills? Evident.
No podem emollar un discurs d'odi en contra d'una mare que l'únic que vol és assegurar-se que els seus fills tindran cada dia qualque cosa per menjar, una educació de qualitat i un sostre sotres que dormir. Per tant, sí que crec que hi ha sobretot l'extrema dreta que s'aprofita d'aquestes situacions per emollar aquest discurs d'odi que molta gent sí que el compra, molta gent que està desinformada.
I Antonia, per acabar, no sé si ara t'acomplic molt la vida, però quina Mallorca del futur en positiu veus possible i veus que encara que sigui amb molt d'esforç podem arribar a tenir i a construir?
Jo crec que els canvis més importants sempre passen per l'educació. Per tant, s'hauria d'invertir molt, molt, molt en educació, canviar un sistema educatiu que està obsolet,
Tenint com a llengua vehicular el català, defensant el català per tot, en tots els nivells. Si jo vull llegir un diari és en català, si jo vaig a comprar és en català, si m'ha de tendre un metge és en català i si vaig anar al cine puc veure una pel·lícula en català. Perquè si tots som ciutadans del mateix estat i tenim els mateixos drets, perquè un altre se pot dirigir a l'estat amb la seva llengua i jo no puc fer-ho amb la meva. Per tant, invertir molt en educació, en normalització lingüística,
i... Que és cohesió social. Cohesió social, exacte. Aconseguir que hi hagi aquest sentiment de mallorquinisme, perquè moltes vegades no... Troc que falta molt, que vas a molt d'altres llocs i tothom, tot d'una, treu ja la bandera i treu pit i nosaltres, en canvi, sí, som de Mallorca, això, però no... Ens falta un poc de... Ens falta creure hermos, que som fantàstics.
I, doncs, escolta, amb això jo crec que podem acabar amb aquesta crida i amb aquest desig. Moltíssimes gràcies, Antònia. Gràcies a vosaltres per convidar-me. I nosaltres continuem amb aquesta segona part dedicada a l'anàlisi. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida, escoltam ara les recomanacions que mos fa navicar durant del Festival Evolution, del Festival de Cinema, que ja està en marxa. Ella, davant d'un allau de propostes, mos fa una selecció
jo diria que més que fiable, perquè ho coneix tot i mos fa una selecció dedicada específicament a la gent que escolta Ona Mediterrània. Escolta'm les recomanacions que mos fa Navica Durant.
Tu també t'han convidat a ser evolution i, entretant, d'oferta no saps què triar i de deixar que t'ajudin. Vos en recordau? De Cinco Lobitos, la pel·lícula protagonitzada per Nalaya Costa, a mi em va remoure moltíssim i per això no m'ho vull perdre Los Domingos, que és la darrera pel·lícula d'Analauda Ruiz, que acaba de gonyar la conxa d'oro a la millor pel·lícula en el festival de Sant Sebastián. De bastament, ja el tanto de pen.
Es una vocación religiosa. No se le va a pasar porque lo fes que es un plan mejor. Pues ya lo pasaría. Bueno, pues no lo sé, Maite, ¿cómo se le va a pasar? No tengo ni idea. ¿Te agrada el thriller y sumo negra? Aleshores, Psycho Therapy es por tu. N'estic Buscemi, Mr. Pinker, Mr. Postdocs, i el director de la Academia Nevermore de Wednesday, és un dels protagonistes. I saps què? Estarà a l'Evolution presentant la pel·lícula.
I am the person for the job. I'm a retired serial killer. What the f... A mi un amor me va rompre escoret. Isabel Cochet, aquesta vegada, adapta una novel·la d'exit italiana a tre Ciotole. Un fianch, no? Un fianch.
Te lo prometo. Tu t'estimes ses lletres? Idò que sàpigues que hi ha un entranyable pastor que dedica gairebé 50 anys de sa seva vida a fer un diccionari d'aquesta llengua en perill d'extinció, el balsatà. Això s'ha d'aplaudir i ben fort a 21.000 palabres.
Jo me revelaba antes y yo dije, no, no, pero no consigo tener que charlar en castellano. Esto lo tengo que mantener como siete. ¿Qué fa una estrella de Hollywood parlant amb en Barack Obama o amb Elon Musk? Idó, en DiCaprio i en Martin Scorsese produeixen aquest documental on viatjam arreu del món per conèixer les evidències científiques sobre el canvi climàtic. Sí o sí, no us podeu perdre before the flood. Paradise that has been degraded and destroyed.
Si ets tan cinèfila com malòmana, no et pots perdre la sessió de music videos i experimental surfing. Ens veiem allà, seguríssim.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den District. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants...
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida dona mediterrània és el moment de parlar de serveis ferroviaris en aquest cas i per això ens hem connectat ja amb en Miquel Badell de Comissions Obreres. Molt bon dia, Miquel.
Bon dia, què tal? Va bé. Miquel, des de Comissions Obreres, heu demanat al govern que l'ampliació de la xarxa ferroviària vagi acompanyada d'un augment de plantilla. I és que realment, als darrers temps, el que ha passat és que s'ha anat reduint aquesta plantilla, no? Sí, sí, sí. Més a manco una quinzena, un 20 anys,
que ha hagut una reducció exponencial de la plantilla de l'SFM i l'explotació ha augmentat un 200%. No només l'explotació, sinó la quantitat d'usuaris que utilitzen el transport públic i el tren. Per posar-t'un exemple, nosaltres vam tenir l'altre dia l'aquesta taula de diàleg social amb el govern i vam fer una testació...
que des del 2014 al 2015 havíem perdut un 15% de personal SPM. Però realment això és bastant més elevat, perquè nosaltres des del 2007 vam tenir una pèrdua de més 50-60 treballadors. El que ha dut en la privatització de serveis essencials com...
diguéssim, els tallers, el manteniment de vies i obres i, sobretot, que és el que ens queixem de les comissions obreres, el que és la qualitat del servei i la atenció al públic. Hi ha menys interventors, hi ha menys gent, diguéssim, a les estacions donant informació a la gent i, realment, nosaltres ens congratulam del que és aquest canvi de terrenar
del govern Baleà, diguéssim, en la posta cap al carril, en el transport públic i la mobilitat sostenible, però tot això ha d'anar acompanyada, diguéssim, en la recuperació primer de personal en moltes àrees de serveis ferroviaris i perquè això dimensionar
per donar un servei de qualitat als usuaris i això sigui el punt de partida per donar un pas cap endavant a aquesta empresa pública. Perquè, Miquel, per un costat, te vull demanar si la gratuïtat del servei ha fet que hi hagi més poc personal, no? I per l'altre, clar, estar justament d'aquesta gratuïtat el que ha fet també és
que hagi pujant moltíssim el número d'usuaris, no? Per tant, el que perd, entre cometes, per un costat, se guanya per l'altre, no? Bé, jo separaria les dues coses. La personal és més per unes, diguéssim, unes polítiques...
a nivell estatal, diguéssim, de retall de personal de les empreses públiques o de l'administració pública. Això, per una banda. I, a veure, el que ha que dir, el que és la gratuïtat sí que ha fet... Jo crec que el que ha fet la gratuïtat és posar, diguéssim, dins... en marge de... Diguéssim, ha fet arribar el que és el ferrocarril a molta de gent que no contemplava aquesta opció.
de transport. I això ha fet veure que realment la dimensió de la quantitat de vehicles privats i que s'aturen les servies de Mallorca ha fet veure que és una opció bastant real per la mobilitat de la gent que en el seu dia a dia
ha de tenir aquesta mobilitat per anar a fer feina, per anar, diguéssim, a desplaçar-se cap a un hospital, cap a alguna administració pública, i això ha fet que arribéssim a aquesta opció, que molta gent no la contemplava, i ser gratuïdat, no sé per què, però a vegades...
El que és la societat, tot el que és gratis, li va molt millor que el tema de pagar, però això sí que ha fet obrir aquesta opció a molta gent. La gent ho ha aprovat, veu que és una opció viable i que realment és ràpida i eficaç, i això fa que cada dia...
any a any estiguem conyant amb viatgers a les línies d'SFM. I d'altra banda, apareix...
Pareixi lògic que si ja s'ha crescut, perquè, per exemple, s'ha ampliat el metro, arriba ara fins a Esparvit, no? Després, constantment, hi ha una demanda que s'ampliïn horaris, per exemple, ara per les fires de dijous bo, però també per altres adeveniments massius que, bé, recorda ara, per exemple, el MOOC de Cineu o altres, no?
Per tant, diguem que la lògica indica que la plantilla el que hauria de fer és anar creixent, no? Evidentment, és a dir, creixen el que són els serveis, o la franja horària, o donar serveis, diguéssim, que fins ara no estan dins la franja habitual, si no és amb un increment de plantilles inviable.
és enviable donar serveis en la plantilla que tenim. Quan ja el que hem començat a xerrar al principi de l'entrevista és que nosaltres anem minvant d'haguéssim de treballadors. Ara a poc a poc se va revertint la notícia de dilluns passat. Realment se reconeix el que dels comitè d'empresa i de la Comissió Obrera han denunciat els 15 darrers anys i
I realment, si se vol donar una passa cap endavant, jo crec que és fer una aposta cap al ferrocarril i, jo sempre ho he dit, donar un punt més en el que se va començar en el primer pacte de legislatura, que era apostar per la mobilitat sostenible. Realment, el que s'ha de fer és dir...
potenciar i dimensionar el que és l'empresa pública en personal per donar aquest vot de qualitat al que la societat està demanant ara mateix. Està demanant perquè realment quan es ponen aquests serveis extraordinaris veiem que la gent, la societat, els utilitza. El que s'ha de fer és seguir amb aquella primera aposta que es va fer de potenciació del ferrocarril
que es queda tot solet en els anys 60-70, s'ha de donar aquesta segona passa per dimensionar la xarxa ferroviària a Mallorca. Miquel Badell, moltíssimes gràcies per atendre el microfondona mediterrània. Crec que els arguments són claríssims i a veure si ja teniu esperança que se vos escolti.
realment nosaltres vam sortir bastant contents de la taula de diàleg perquè tot el que sigui posar damunt la taula no els projectes i que aquests projectes venguin amb una promesa d'increment de plantilla venim d'una època molt oscura i tot això ens obri l'esperança que realment
no se quedi tot com se quedava els darrers anys en la paraula si no en s'ho fes. És a dir, volem que això se faci efectiu, volem que no siguin castells de dana el que s'està prometent, perquè realment jo crec que quan realment s'estan posant ja projectes damunt d'exposició pública per fer-lo en realitat, nosaltres estem bastant esperançats en donar aquest vot de...
de creixement de la cessança ferroviaria de Mallorca. Idò, mira, si vols d'aquí un temps te tornarem a connectar a veure com ha evolucionat tot això.
Molt bé, a la vostra disposició. Moltíssimes gràcies, Miquel. Moltes gràcies, a vosaltres, per s'interès. Gràcies. Gràcies a en Miquel Badell, que és responsable de Comissions Obreres en l'àmbit del transport. Moltíssimes gràcies per atendre el microfono a la Mediterrània i ara vos oferim una entrevista amb s'historiador Pere Follana, interessantíssima, ja ho veureu.
on miraran de parlar d'actualitat i ho farem a través de les corolles que ens proposin, Nacori Ramon, Enric Pozo i en Joan Riera Frau. El nostre convidat d'avui és una persona que pot parlar molt d'història i que pot parlar també molt de present. És en Pere Fullana i Puigcerver, historiador, professor de SWIP i moltes coses més que ara aniran del Granant. Pere Fullana, molt benvingut a aquesta casa.
Moltíssimes gràcies i per convidar-m'hi. Tenia moltes ganes de fer aquesta conversa i en el mateix temps tinc la certesa que no l'acabarem, que deixarem moltes coses mitja embastades.
Escolta, per parlar d'una qüestió d'actualitat, la presidenta del govern va citar en Francesc Antic, la qual cosa, diguem, en principi ha de dir bé d'ella.
Jo penso que, afortunadament, la figura d'en Xiskòntic cada dia va guanyant més, cal més crèdit. És a dir, s'està enfortint no més arran de la seva malaltia i de la seva mort, sinó perquè s'està imposant una manera de fer, s'està imposant no.
Aquella gent que té un poquet de seny cada dia valorarà més el tarannàs de la solidesa com la d'en Xisco, que realment jo crec que és qui vam estar de vore ell, potser passaran mal moment, potser hi hagués ombres, però realment hi ha molta llum de la qual per il·luminar molts aspectes.
Pere Follana té el seu focus com a historiador en les religions, en la història social, en la història de l'esport, en la història de l'educació. Per tant, el que veiem, segurament serà molt complicat anar tancant tots aquests temes. Però comencem precisament
per l'educació, tu perquè a més a més ets educador, com definiries, com explicaries l'evolució dels estudiants aquests darrers anys, aquests darrers 15-20 anys?
Bé, els que d'alguna manera, o poc o molt, en el meu cas, he passat de poc a una situació intermigua, hi ha gent que s'hi dedica amb molt més dedicació, però en el meu cas jo amb 30 anys he vist, ja no per part de l'alumnat també, he vist un canvi al que és el concepte de Universitat de les Illes Balears,
d'avui tampoc té res a veure amb aquella universitat de la dècada dels 90. Pens que ara és una universitat molt més pragmàtica, molt més liberal, molt més oberta i molt més necessitada de complir els objectius que te marquen les línies tan
Tant dels acords a nivell europeu com els acords a nivell estatal, qual el que sigui. Això per una banda, per tant, també, la universitat tampoc no és el mateix. L'alumnat, jo crec que és un dels grans interrogants de dir fins a quin punt realment no estem...
focalitzant més, més que jutjar l'alumnat, al final estem jutjant aquesta generació en què estan pujant. El que ara ens donem és que hi ha una joventut que no és la que havíem imaginat. Interessant. I que està apuntant qüestions
ideològiques, mentals, socials i de comportament, diguem-ne, espontani, la gestió del seu temps i tot això que realment en els adults mos té desconcertats.
Molt interessant això que dius. Escolta, l'altre dia no fa gaire vaig entrevistar el bisbe de Mallorca, la veritat és que m'ha fet molt bona impressió com a referent intel·lectual, vull dir, i de moltes titulars que m'ha donat i de moltes idees que va dir, te'n dic una que és...
Em va dir que ell té accés, lògicament, a tota una tasca de l'Església que segurament la gent que ens ho miram de fora no hi tenim accés i que és molt dinàmica, molt viva, molt solidària, molt potent. Em pots corroborar aquesta idea?
Bé, jo tinc una altra visió de la que té el bisbe perquè també particip en grups alternatius i grups amb altres models d'església per entendre molts que per aventura no són tan jeràrquics ni estan tan a dins d'organització, dins d'estructura.
I jo no veig el mateix. És a dir, el que perventura està volgant dir el bisbe, i amb això sí que estaria d'acord, és que hi ha una altra manera de creure que perventura no passa per aquella fidelització a participar d'exactes liturgis tradicionals, no?
Bé, de fet, els exemples que em posava anaven més per aquí, no? Correcte. Jo diria que jo he preferit l'Església d'avui com a referent cultural i com a referent d'identitat i com a sostenidor d'una determinada cultura i d'un determinat concepte antropològic, que crec que l'Església encara té, encara té crèdit, que encara té crèdit,
crec molt en el paper de l'Església a nivell geopolític i a nivell de... Jo penso que davant de determinades angoixes, davant de determinades concerts i davant de determinades... Quan s'apaguen tots els lluns,
el concepte de ser noves espiritualitats, la interiorització, estan veient després que té el budisme, que tenen religió, que no tenen Déu fins i tot, però aquelles cultures.
que són capaços de donar valor a lo petit i donar sentit en allò que per ventura no té grans visibilitats, jo estaria d'acord amb el bisbe que l'Església té menys visibilitats però té més profunditat. Entes que un dels focus d'investigació actual teus és ser batalles culturals a l'entorn de les religions?
És el gran tema, no? És el gran tema de la contemporaneïtat. La religió, d'alguna manera, forma part, és un element substancial que entra en joc en aquestes batalles i guerres culturals
de la culture camp com a gran element. Clar, això ja ve del segle nou, però quin paper ha de tenir la religió i en els casos que tingui paper
de quina manera s'ha d'expressar aquesta religió. Al final, el que tenim, per exemple, ho veiem en l'Islam, ho veiem amb el judaïsme, és a dir, davant el fet d'Israel i Palestina ara, la clau religiosa ja no sabem exactament quin paper hi juga. És a dir, està endavant un judaïsme
religiós, o estem davant d'un judaïsme que en el final ja és una cultura política o una cultura religiosa. També a veure que històricament pot ser, havia jugat un paper més per entendre-ho, o de tapar interessos més materials. Correcte, però sí que veiem que cada vegada més cobre més interès el fet que hi hagi dirigents
el que hi hagi organitzacions que siguin molt traversals i que jo crec que el gran èxit de les grans organitzacions internacionals religioses és que tenen totes les games
Aleshores, t'ha permet que no només té una manera d'entendre-se allò, té moltes maneres i d'aquesta multiplicitat i d'aquesta diversitat som capaços de dialogar, ja ho veiem, és a dir, què significa ser cristià a Espanya en aquest moment? O Catalunya, on és per i basc, no? És a dir, bueno, hi ha una quantitat
i no quantificada, per dir-ho, no tenim estadístiques de dir en quin sector ubicaríem cada una de les nostres maneres d'entendre la religió, cada un d'aquests espais, no? Te pot trobar gent de l'extrema dreta políticament i l'extrema esquerra, no? És a dir, en el País Vasco, Catalunya, sobre una base cristiana, no?
i quin paper hauria de jugar la religió a la Mallorca d'ara i a la Mallorca els propers anys? Aquí... Tenint en compte que ja tenim de tot, diguem. Sí. Bueno, naixerà i neix per necessitat altres maneres i que quan m'ho donaran compte
tot l'ovell està morint, és a dir, està agonitzant, no? És a dir, tu ara ho has viscut a Sant Sardí, no? És a dir, el model nou és un diaca que ve, però si diaca no significa necessàriament ser més obert i perquè no és cap allà serà més receptiu, no? És a dir, en aquest cas no és el personatge el que canvia, és a dir, necessitem persones, necessitem persones,
formades, obertes, però sobretot formades. A mi el que me preocupa ara, veritablement, és on estan els nivells, on estan els tallers
no?, perquè el taller als anys 70, 60, 70, sabeu on eren, eren a l'escoltisme, eren a l'esport, a la formació, és a dir, a l'educació no formal, no?, a tot el que era educació informal, no?, és a dir, allà hi havia, se creaven els vincles, no?, i una determinada manera de socialitzar,
d'entendre el país i podries venir d'un món parroquial i d'un món obrer o d'un món sindical i te trobaves i parlàveu de compromís o parlàveu de país, no? Sí, sí.
Ara estem a estar en què ens formem a uns altres tallers i aleshores què sortirà d'aquí? Què sortirà de cara al futur? És un poc la gran incògnita i el que ens té un poc despistats en quan els observatoris que miren, és a dir, si no tenim dirigents
Si no tenim vous, si no tenim referències, on veurem? D'on veurem? I estirant-te una mica més el fil, el paper de la religió a la educació. Quin ha de ser? Perquè clar, és veure que sense entendre les religions no podem estudiar gairebé res,
però en el mateix temps no sé quin paper ha de jugar la doctrina, diguem. Sí, jo he participat en un debat darrerament molt interessant, és a dir, professors de religió primària i catequistes. Els catequistes són gent molt major,
i d'on s'ocupa que ja hi ha massa diferència entre una senyora de 70 anys que fa catecisme a una parròquia i el nen, l'infant. Bueno, han posat junts el professor de religió i si aquest aquí està redut, que el professor de religió és un que ha acabat d'estudiar a primari, que se'n va a l'escola i tampoc no té l'undes.
Però té s'edat perquè t'has interès. Però ni és qui ho fa des d'un punt de vista escolar ni és qui ho fa des d'un punt de vista informal per voluntat aconsegueix d'alguna manera socialitzar
la formació. I si no hi ha formació, és a dir, estem, és a dir, sobretot en el món més meridional, en els països, diguem-ne, de la contrarreforma, Tàlia, Espanya, Portugal, Grècia, bé, els països que més barrocs
amb el ben d'altres temes de la formació. Països més centres europeus, la cultura religiosa, les universitats civils, la gent la forma, pot triar, et pots anar a formar, pots fer teologia,
i te pots interessar un cert estudi de la Bíblia, te pot interessar estudiar la figura o estudiar història de la religió comparada o història de les religions. Això en els països meridionals no existeix. Aquesta, no? Moltes dones teòlegues espanyoles s'han hagut d'anar a formar a universitats
evangèliques, protestants, o han hagut d'anar a Alemanya o s'han hagut d'anar a Centro-Europa per graduar-se i gràcies a aquesta graduació que tenen fora ara poden ensenyar a una catòlica que no els ha volgut deseducar.
I aterrant això, ara hi ha polèmiques en els mitjans. Aquests pares, per exemple, que demanen educació en l'islam en els fills, per exemple,
que els que se'ls ha de dir des d'una societat com la nostra? Jo entenc que les minories religioses de l'Estat espanyol constitucionalment tenen dret a ser tractats, primer,
L'Estat els ha de garantir llibertat de culte, però també, després, si hi ha col·lectius, més val que això s'analitzi a través d'una certa...
d'un cert format que estiguin regularitzats per la mateixa institució o la mateixa administració que no es faci per lliure i es faci al marge del sistema enfrontats o marginats.
És a dir, jo entenc que és just el que demana la comunitat islàmica, el que demanen els pares, i jo no veig cap element, al contrari,
tots aquells que ho fan com més públic és una realitat, més avaluable i més podem aprendre de respecte. Ho estan demanant que per respectar hem de conèixer i així coneixem i que no se fa la clandestinitat jo crec que és més fàcil assumir per la propi societat.
canviem de qüestió, perquè a més estem molt menjar, i hem de parlar d'esport, i diria que de manera bastant específica de futbol, és un dels teus focus d'estudis. T'he de dir que bàsicament tu i en Llorenç Capellà sou per jo referents d'una idea
que ara, Mega Manco, jo crec que està bastant acceptada, però que fa una partida d'Ainventura 20, no ho sé, era com a incompatible, una certa intel·lectualitat amb l'interès per l'esport i per el futbol.
Jo crec que ara han sortit revistes, ha sortit moltíssima cosa que en parla tot el dia, no? Però aleshores era gairebé un tabú quan tu un escrivies o quan jo veiem que allà feia aquelles cròniques, no? Aleshores, s'esport, des del punt de vista de l'intel·lectual i de l'historiador, què representa? Què és?
Des del punt de vista cultural, d'un punt de vista social, per mi la base està a l'essència de la socialització i la persona. Ara vaig tenir les fonts clàssiques
i des de Sòcrates endavant, Plató, Aristòtil, etc., i podríem arribar a aquesta il·lustració, a somenim a aquesta il·lustració, és a dir, aquest equilibri entre una ment sana i un cos sa, és a dir, això està a l'essència de la filosofia clàssica, en el sentit que, és a dir,
En el final hem tingut en esperant que l'esport és una qüestió esperant, és una qüestió per anar a la guerra, és una qüestió per ser més forts físicament, és a dir, l'esport del més toca el múscul, quan sabem que l'han d'interpretar que és precisament el factor
el factor que equilibra la personalitat i l'individu si no hi ha activitat física, si no hi ha cuidar el teu cos, si no hi ha salut corporal, no hi ha salut mental. I quan estem vivint un planeta que està patint salut física i que està tal, el que veiem que automàticament se deriva és la salut mental.
se desequilibra tot el factor. I això està a la base. Què passa? És que l'esport i l'activitat física és allò que és molt aristotèlic. És a dir, la manera millor de pensar és caminar.
És a dir, Aristòtil era el peripatètic. Per tant, qui no se mou, qui no és actiu, qui no és això, se converteix en un ésser estrany que se deshumanitza.
Ara pensava en aquella frase d'en Camí que diu, tot el que sé sobre les relacions amb els homes ho he après a anar a futbol, no?, per aquesta idea de col·lectivitat. Avui hi ha un diari de tirada estatal, que és un llibre que comenta avui dilluns, especialment, esport i literatura.
És a dir, cada vegada més està com més damunt la taula que, és a dir, no m'ho veure, anem a recuperar un relat, perquè en el relat n'hi ha molt i és real el fet que un... És a dir, hi ha hagut un divorci, però ja crec que és un divorci que mos hi duia, no estava ben vist, no era políticament correcte, no era culturalment correcte...
l'utilització que em va fer esfrenquir-me. Correcte, segurament. Sí, però ha passat també a altres cultures, on l'activitat física se ve com una qüestió secundària quan el que fan els grans innovadors de la pedagogia, de Rousseau endavant, és precisament tornar i recuperar aquesta realitat que els infants a l'escola facin activitat física
i s'amoguin i facin exercicis, exercicis atlètics i comencen una altra vegada i recuperam el moviment olímpic a final del segle nou, però la gran majoria de recuperadors són educadors. Pere, ara estàs fent una feina justament de recuperació de la història de futbol, en aquest cas amb la Federació de Futbol de la Gilles Balears, no?
Bueno, i afortunadament, afortunadament tot aquest món que tenim, que és desconegut, que és oblidat, estan ara i ara estan sobretot a la fase de recuperació de molt de patrimoni històrico-futbolístic, no?
i han fet un primer intent, un primer assaig de recuperar materials personals, arxiu personals, arxius perduts, etc. I hi haurà, i quan es facin les exposicions, la publicació de llibres, hi haurà anar massa en els llocs comuns i en els aspectes massa etiquetats, però hem de canviar un poc aquest xip. Jo no dic que tots haguem de ser panencas,
que tots haguem de ser filòsofes de futbol, ni sàvies de futbol, però hi ha una sèrie, hi ha elements que quan llavors es recuperes veus que no hem estat tan separats del món de la cultura i del món de l'esport.
I que darrere el món del futbol i darrere el món de l'esport hi ha hagut més cervell i més estratègia i individus que per aventura en aquell moment no els convenia, pensaven que no els afavoria la seva imatge pública, no?
el fet que tenien aquesta àrea relacionada amb el món de l'esport. En què se concretarà tota aquesta feina que esteu fent amb la Federació? Si ja ho sabeu, exposició, llibres... Bé, nosaltres tenim la Federació i el centenari
Ha dissenyat un poc el centenari del 2026 i 2027 com una gran gala de futbol, evidentment, que serà la més espectacular. S'està fent un documental de cent anys de futbol
que suposo que se metrà en el moment del centenari, un llibre institucional sobre 100 anys, però 100 anys de la Federació, no 100 anys de futbol, sinó la existència d'un organisme capaç de socialitzar i d'organitzar i de fer que hi hagi una competició,
amb uns reglaments, uns àrbits, una formació d'entrenadors, un control sobre fitxes, sobre kits, i hi ha un llibre, i volem acabar amb una exposició, però una exposició, en principi s'havia pensat en una exposició,
molt lleugera per donar en compte que hem de recuperar moltíssim de materials. Hi ha un poc del handicap que el futbolista no guarda coses. Els clubs tampoc no han valorat això, però la realitat ens està duent el contrari.
que estan apareguent molt de signes i molt de patrimoni d'endumentari, banderi, balons, fitxes i molta documentació, cartes, correspondència. Es fet també que molts dirigents esportius
han estat els jugadors, els periodistes, els periodistes, esportistes, dirigents, molt freqüents a la Mallorca fins als anys 70. Interessantíssim.
Pere, ja estan fora de temps, eh? Però, per tant, t'hauràs de tornar un altre dia perquè només hem fet una pinzellada de cada cosa. De totes maneres, no te puc deixar partir sense parlar de dues fites que a mi m'entusiarmen i que tu, de qualque manera, has estat una al capdavant i l'altra...
per allà la gran enciclopèdia de Mallorca una de les grans aportacions de la Mallorca contemporània i que malauradament no la tenim disponible encara per internet però que encara moltes vegades hi he d'anar perquè parles d'un personatge i l'única referència que hi trobes encara a dia d'avui és la gran enciclopèdia en la qual cosa se queda també un any però bé
Bueno, sabem que està digitalitzada, afortunadament, i que si no està penjada... Jo diria que no està... Però si és imminent o... Afortunadament. Per mi és el moment que et dalt la meva trajectòria, no? Vull dir, i agreesc...
la oportunitat d'haver pogut dirigir aquesta obra durant pràcticament 10 anys i haver participat d'aquest projecte perquè ara la vida m'ha penalitzat a mi en els darrers anys de la meva vida, la vida acadèmica, perquè ara està de moda la transferència i el coneixement. Nosaltres feren transferència quan no estava de moda, quan no comptava, quan això no era acadèmic.
i si féssim aquesta enciclòpèdia ara tothom hi voldria participar i llavor era una cosa com de segona fila, però un cop estiguis a xerxes i s'intel·ligència artificial hi tingui accés, a nivell local m'han donat en compte que hi tindrem accés una quantitat d'informació bestial.
I l'altra qüestió, el diari de Balears, contemós com van anar els inicis. Jo diria que això ja ho vam compartir, tu i jo vam estar allà per aventura. No estarem a primera fila de res, però estàrem en aquelles fileres essencials. Us obre tot, però en el principi.
Sí, jo vaig aprendre molt, vaig aprendre molt, tot estava per fer, molt pensàvem que afrontàvem que tenint una caçalera ja havíem tocat amb un dit en el cel.
I començava la feina. I avui sabem que començava una aventura que els horitzons eren molt bons però que tenia molt més dificultats i tenia menys recorregut des que nosaltres imaginàvem. Nosaltres imaginàvem que tenint aquesta eina transformaríem i ajudaríem a accelerar els processos de canvi. Què ha passat? Que també hem après de llavors,
que sense allò, avui per exemple no estaríem allà on som, vam ser un poc pioners. Pioners, no? I hem vist que fer un diari en català
a dins l'aquest coiner català no parlant, l'aquest gran comunitat català no és fàcil per ningú. I jo avui quan venia cap aquí pensava, ara de les coses, n'hi ha altres, o pot dir de l'obra cultural, o pot dir del Gop, o pot dir d'un parell de dir Mallorca,
sense aquest instrument, en aquest cas sense el diari de Balears, seria una miqueta pitjor. O, dit d'una altra manera, és una miqueta millor tenint el diari de Balears. Sí, jo aquells 3 o 4 primers anys que patirem i tal, però van tenir una gran oportunitat.
i sobretot aquella il·lusió que teníem, jo la mantenc, és a dir, tornaria a fer i dedicar les hores que vaig dedicar a un moment en què era difícil, perquè tot era presencial, les hores eren hores més de desplaçament, més no sé què, ara tot és molt més senzill. L'article n'era millor d'escava o l'havies de dur endisquet?
Sí, sí, sí. O d'en Blai Bonet que t'arribava amb paper aixapat i girat damunt de ball i que havies d'interpretar, no? O quan en Nadal Batll inventava un sistema de correu electrònic manual fet casolà, no? Però vam assistir a una metamorfosi que tenia moltes dinàmiques i moltes perspectives.
i la dificultat d'adaptar cada dia el llenguatge en allò que passa, en aquella paraula nova, en aquella organització ara, però no sé què, com la tratllades en el llenguatge periodístic català, que se pugui entendre, etcètera.
No, per mi, jo crec que per la gent que se va trobar allà, perquè després hi havia els qui eren, és a dir, els qui van a ser en el taller d'un diari normal, d'un diari corrent i havien de fer un diari
i no tenien temps per pensar. El dia de fer els impedia dedicar temps a cobrar, però sí que és cert que el miracle era que el diari sortia i el diari dels primers anys era molt bo.
cada dia estic més convençut que quan s'analitzi en profunditat aquells 4 o 5 primers anys, en tots els sentits, fins i tot amb esport, anaven dues voltes. Si no hagués estat bo, posant una anècdota, ja haguin començat amb el Xiscontic, en Xiscontic l'any 98 no hauria guanyat els primaris.
i sense en Joan Riera, sense Diaia de Balears, sense aquesta realitat. Per tant, el Diaia de Balears sí que en aquell moment, pensa que la conjuntura era un pacte embrionari en el Consell de Mallorca, amb totes les forces que miraven a veure si això valia la pena, per de centredreta,
fins a l'extrema esquerra, dels ecologistes més radicals al centre dreta, jo crec que el diari va ser, bueno, aquell llumet de la rondalla que va fer que tot diguéssim, bueno i tal, anem cap allà.
Per aventura, res més. Però va ser un element que, a la seva manera, va il·luminar que també hi hagués un canvi a nivell polític. Pere, un plaer. Hauràs de tornar. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, com se suposa una oportunitat. Nosaltres continuem.
...contra el canvi climàtic que se celebra aquest divendres. Per això mos connectam amb Pilar Carbonero, secretària de Transició Ecològica del PSI-PSOE. Pilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Gràcies per aquestes iniciatives que feis a la ràdio. Gràcies a tu també per la disponibilitat. Això que dèiem, divendres és el dia de lluita contra el canvi climàtic i volíem parlar amb tu d'una sèrie de qüestions. Primera de tot, com s'enfoca aquesta commemoració del Dia Mundial contra el canvi climàtic?
Mira, aquesta commemoració és un dia mundial per recordar-nos que el canvi climàtic és una realitat. No és ni una qüestió científica,
de més, sinó també és una realitat que tenim aquí mateix, i que recordem molts que hem de lluitar, hem de lluitar i hem d'actuar per fer-hi front, perquè les conseqüències que tenim treballem actualment amb onades de calor, amb pluges extremes, això és el canvi climàtic.
I a partir d'aquí, aterrant-lo a les llerbalears i a la gestió política d'aquesta greu qüestió a nivell mundial, quins retrocessos en matèria climàtica s'han produït a les llerbalears a partir que governen el binomi PP-Vox?
Sí, mira, desgraciadament, des que hi ha el govern d'Esportiu Popular amb el suport de vots, el govern de Marga Proens ha fet molt de retrocessos. Mira, el govern de Francina Armengol va deixar la passada legislatura a Balears que era la punta de llança del que eren les polítiques en matèria de transició ecològica.
amb lleis pioneres de canvi climàtic, de residus, etc. Ara no és que només s'hagin frenat aquest camí, sinó que han fet retrocessos importants. Retrocessos importants com que, per exemple, amb l'excusa de reduir la burocràcia hagin tirat enrere tots els objectius
de la pròpia llei de canvi climàtic i reduir objectius en matèria de residus i d'emissions, etcètera, sinó que també m'ho anomenat a modificacions legislatives de gran calat que entren en qüestions tan delicades com són zones inundables, permetre fer urbanitzacions amb l'excusa que hi ha una emergència habitacional
per a fer urbanitzacions que no hi haurà ni zones suficients verdes, ni hi haurà aquella qualitat de vida que les persones necessiten per viure a un lloc. I que necessiten no només ara, sinó en un futur, perquè les onades de calor, les pluges, i tots els efectes del canvi climàtic cada vegada es passaran amb més freqüència. Per tant, els retrocessos són importantíssims, i ho fan cada...
de vegades que fan una modificació legislativa, ho fan, saps? Ara, per exemple, han presentat la llei agrària, turistificació dels camps. Ara no només tindrem turistes a les platges i a les ciutats, sinó que tindrem els campats per totes les illes, per tot el territori. Això és anar completament en contra del que són les polítiques de...
de prevenció de les conseqüències del canvi climàtic.
dins d'això encara hi ha una qüestió que darrerament clar, s'ha accentuat moltíssim la seva perillositat diguem-ne, que són les zones de risc d'inundació d'incendis i de desprendiments clar això no és d'ara però hi ha hagut moments en la nostra història en què s'ha construït sense tenir en compte tot això exacte
Les zones de risc d'inundació, incendis i experiments estan ubicades d'alguns planos, dels esperatjaments i la planificació urbanística a nivell de cada illa. I, clar, amb aquesta obsessió de construir...
i al final d'especulació, perquè el Partit Popular, ja ho sabem, sempre aniran disfressats de blau o de groc, però sempre han anat a l'especulació urbanística, que és molt fàcil, i és allà també on tenen els seus creus poscons. La pressió...
d'aquestes iniciatives econòmiques, clar, es fa de tal manera que ells cedeixen que es puguin construir en zones on hi ha un risc importantíssim per a les persones, que són les zones d'inundació, que quan plou, i cada vegada plou més, s'inunda i passen rius, i tenim desgràcies a Mallorca, precisament, i vam poder veure la dana de València...
perquè qualsevol govern s'ha de protegir. S'ha de protegir. I ha de legislar just el contrari del que fan ells, que és permetre que es puguin construir dins aquestes zones. A risc d'incendis, estem cada vegada més immersos en una sequera, estem més vulnerables davant que, en qualsevol moment, un espurna pugui crear un incendi.
Ho hem vist arreu d'Espanya, aquest any a Balears n'hem sortit, però això no vol dir que no hem de tenir una planificació a llarg termini que no es protegeixi d'aquests esdeveniments que hi seran. Però, clar, mirar cap a una altra banda... Ara, per exemple, el tema de negar... La Marga Brouens va sortir a negar el pacte verteuropeu. El pacte verteuropeu és un ventall de polítiques a favor de...
de protegir la natura i de poder lluitar contra el canvi climàtic, que és impressionant. I, a més, hi ha qüestions econòmiques, perquè hi ha molt de doblers darrere del Pacte Verde, hi ha moltes línies d'acció política. El fet que la presidenta de totes les illes Balears sortigués a dir que negava el Pacte Verde per poder tenir l'acord amb Vox
per tenir el pressupost. És tan greu, tan greu, que ja ho dic tot. És a dir, jo estic disposta a fer qualsevol cosa en contra de la protecció dels defetes del canvi climàtic, simplement per mantenir bones en el govern. Inclús anar de la mà dels negacionistes.
Clar, quan tens un govern que és capaç de dir això amb aquesta profunditat, de dir negam el pacte verd i jo ho negam tot, potser les conseqüències són aquestes. Però clar, jo vull enviar un missatge d'esperançador en el sentit que jo crec clarament que la gent ho està veient. El negacionisme...
a reaccionar-hi i és un negacionisme que la dreta i l'ultradreta l'està posant a nivell de tot, negacionisme de la violència de gènere, negacionisme de tot es tenen l'escanvi climàtic, etc. Però, com que és una evidència que tenim l'escanvi climàtic, l'esperança ha de ser que hi ha alternatives, com el partit de PSOE, per exemple,
que té un munt d'estratègies per poder fer aquesta lluita contra el canvi climàtic. No només és una lluita contra el canvi climàtic en positiu, no. És que, a més a més, totes les polítiques que siguin contra el canvi climàtic duen acompanyades a una millora de la qualitat de vida de les persones, més salut, una vida més saludable... És un ventall tan positiu que dius...
És impossible que un negacionisme tan sec pugui donar cap tipus d'alternativa. Pilar, bé, ja mos has avançat moltes coses, però així i tot, diguem-nos quines són les propostes del PSOE en matèria de transició energètica i contra el canvi climàtic. Sí, mira, fa poc a nivell...
A nivell del PSOE, de fet, el govern, el president Sánchez, va presentar el pacte contra l'emergència climàtica, que ja era un ventall important d'iniciatives. Nosaltres estem dins d'aquesta línia, però així més aterrat al local, perquè...
aquests dies de commemoració de dies contra el canvi climàtic globals, també m'ho recorden que tenim molta fe a nivell local, petites cosetes. Aquestes propostes són l'urbanisme. Per exemple, l'urbanisme ha d'estar adaptat. Han de fer zones d'ombres...
han de fer espais on puguem protegir tantes persones més vulnerables de la població, gent major, infants, gent amb una salut un poc més no tan forta, que puguin ser vulnerables davant d'aquests extrems de temperatures, etc., i fer aquest urbanisme adaptat. Zones on es pugui caminar, on hi hagi menys contaminació, on hi hagi més ombres...
són refugis climàtics. Després, més protecció d'espais naturals. Hem de protegir la biodiversitat, perquè la biodiversitat també és un colxon. Ens protegeix perquè no hi hagi aquest gran canvi d'efectes nefasts. Després, també hem d'emprar espècies adaptades a la sequera. Sabem que estem en risc de sequera, estem amb alerta,
Estem consumint massa aigua, hem de fer propostes per tenir un consum més responsable de l'aigua i per tenir alternatives per tancar el cicle de l'aigua. Després hem de limitar els cotxes, el transport públic. Sempre hem apostat per el transport públic com una alternativa a no emitir tant de CO2.
i hem fet propostes concretes, de gratuïtat, perquè les persones puguin agafar l'hàbit d'agafar el transport públic i no anar tant en transport privat, i limitar els cotxes, limitar l'entrada a cotxes, en tema turístic també ser molt més sostenibles, i també ser capaços de posar llímits, de dir, bueno, per fer una projecció a llarg termini,
Realment les Illes Balears poden anar per aquest camí de creixement constant, any darrere any, d'augment de turistes? Nosaltres deim que no. No, no és possible. Perquè s'hagin dit darrere un gran consum de recursos naturals. I, en definitiva, planificar el territori i pensar el futur, no per aquests dos anys o tres que me queden de legislatura,
sinó per les futures generacions ser capaços de fer aquesta projecció a llarg termini per protegir-nos ara, millorar la qualitat de vida d'ara i també ser capaços de pensar per les futures generacions, per qui ara som fiats i per qui han de venir. Que això és l'única manera que ens garanteix de tenir aquesta visió a llarg termini, sempre de la mà dels científics, amb indicadors...
i ser capaços de revertir aquesta degradació, diguéssim, de l'entorn i el medi ambient. Idò, Pilar, moltíssimes gràcies. Pilar Carbonero, secretària de Transició Ecològica del PSIP, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània.
Moltes gràcies a voltos i una altra vegada enhorabona per aquestes iniciatives. Gràcies, bon dia. Sí, bon dia, adeu. Adéu. En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent.
Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània, no mos rendim, continuem. Bé, a vegades sí que mos retem davant els llibres i davant en Miquel de Serra, aquí ja saludàvem. Miquel, molt bon dia. Bon dia. T'assuposam carregada de llibres. Sempre carregada de llibres.
La meva vida de fa uns anys sempre enrevoltada. Enrevoltada, sí, sí, això segur. Sí, sí, sí. I m'imagino quan fèieu, jo què sé, Sant Jordi o Ses Fires. Bé, Sant Jordi encara t'acau bastant a prop, però Ses Fires i tot això és un bon tragí també, no?
Molt de tregir. Sí, eh? Molt catxes i catxes i catxes i llibres i preparar i tot el que dur això i això altre i hi serà tot i les presentacions i les firmes. De fet, bé, doncs aquest jubilada que la gent m'hi diu però no ho enyores? Dic, segon que sí, segon que no. Això segur que no, eh? De fet, un dia que vaig entrar a Guai Crescent i tal i li vaig dir a Ana Maria Lida dic, veus totes aquestes catxes que tens ara aquí que has de posar preu i preparar? Això no ho enyores gens. Sí.
Ho crec. Això és molt detergint. Ho crec, ho crec. Miquel... Però bé, quan se fa en gust també, eh? També, a veure, sí, sí. Jo també ho feia molt de gust, però bé, no lleva que no fos feina. Exacte. Miquel, per on comencem avui?
Avui començant per un llibre de cuina, que no n'he recomanat cap. Ah, mira, molt bé. Que per jo, sempre dic que el llibre de cuina aquest el considera la biblia de la cuina mallorquina. Sí. No és un altre que les recetes d'en Antonina. Clar. De n'Antònia Serrano. Ara sí que m'ho rendim. Una persona que vaig conèixer personalment, que venia per la llibreria, que vaig compartir xerrades amb ella...
i que va escriure aquest llibre de receptes d'anatonina, editat per Documenta, i que va sortir editat per primera vegada el 95. Però l'edició que jo tenc en ses mans és una segona edició ja revisada, perquè hi va haver diferents reimpressions, del desembre del 2002.
És un llibre de receptes mallorquines que jo he consultat molt, i consult molt, i el temple de preparats apuntats també he de dir que jo no és que sigui una gran cuinera. Però que quan vull fer un pla, escolta cosa, i tenc dubtes, el Jaf i el Mir. I m'ha servei bastant. I jo la vaig conèixer i encara més vàrem tastar algunes de les seves receptes. Per tant, en aquest sentit...
Clar, a més crec que com a persona, no? Se mereix recordar-la, no? I tant, i tant. En tot el que va fer, vull dir, perquè era cuinera i activista cultural, no? Va escriure en moltes revistes, era de Vall de Mossa i participava. I fins i tot també va participar en un certamen poètic. I explicava les seves receptes per ràdio. Exactament. Tant a Ràdio Mallorca com a Ona Mediterrani. Hola.
Tomeu? Sí No te sent ara, no sé què ha passat
Ara m'assens? Ara te sents. Això, aquest micròfon m'apareix que l'haurem de canviar. Miquel, no, te deia que un pic a l'any, a l'estiu, anàvem a Son Salvanet, m'apareix que és a la finca de n'Antònia, i ella mos preparava diversos plats i a canvi nosaltres havíem de llegir un o dos poemes. Valia la pena, eh? Bueno,
valia la pena, sí, també va presidir l'obra cultural de Vall de Mossa va ser una persona li duia aquesta revista exacte, que la podem tenir en compte i ja dic aquest llibre és molt pràctic es títol és Les receptes d'Anatonina les receptes d'Anatonina i després, al cap d'uns anys va treure un segon volum que es diu Més receptes d'Anatonina efectivament, sí, sí jo les tenc dos i com dic són molt pràctics
Idò, fantàstic. Han començat molt a dalt, ara veurem com ho mantenim, això. Quina és la segona proposta que mos fas? Segona recomanació, també una recomanació que no n'he feta cap, que és un llibre infantil.
Un llibre infantil, però que també serveix pels adults per explicar als nins o per si no coneixen aquesta tradició o com se pot explicar ara que s'atracca aquest dia. Bé, el llibre se diu Tots Anys i està editat per Espalma Edicions, l'editorial Mallorquina i l'autor és en Tomeu Simó.
I és el primer conte, conte llibre, perquè ja dic, i el mateix llibre ho diu, que també serveix per a adults, que es fa les digues balears explicant, o sigui, sobre aquesta data, explicant aquesta tradició, cultura, i arriba a la modernitat, encara que mos agradi o no mos agradi. És un conte que una família va fent totes les tradicions...
de la festa de tots els anys. Des d'anar al cementeri que diu que hi van les pedrines, flors i això, que continua fent això,
Però que no només és això, tots sents, sinó que és una història pagana i religiosa que ha arribat fins en els nostres dies, era intacta, fins que va arribar el famós Halloween. Halloween, uuuh, que terrorífic. Clar, però jo aquest llibre, quan el vaig tenir en les meves mans, fa dos anys crec que va sortir,
que el vaig llegir i tal, vaig trobar que està molt bé, perquè explica tot el que és la tradició, des de menjar panellots, arrosaris, com he dit, anar al cementeri, la nit de ses ànimes, el que era la nit de ses ànimes a Mallorca, i el que ha arribat. El Halloween, que mos agradi o no mos agradi, he de dir que jo no m'agradi gent d'aquesta festa,
ni dir-li així, jo li dic ni de les ànimes, però que la tenim aquí, està arrelada i la gent li agrada perquè se desfressa i se'l passa bé. Perquè també sí que he vist que darrers anys...
Recuperant una tradició que connecta un poc en Halloween, que és això de les làmperes aquestes que es fan, o les fanalets, que es buida una carabassa normalment. Exacte.
jo no ho he fet, jo he de dir que això no recordo jo de petita que ho fes ja, ja, però jo sé que l'obra cultural de Buja ho fa de fa molt, molt d'anys cedint que ho va recuperar fa uns quants anys i no sé si hi ha hagut més pobles jo crec que sí, que hi ha hagut més pobles que van anar recuperant sí, sí, hi ha més pobles que ho fan Vilafranca m'ha pres que ho fa que ho fan amb melons ah, clar, clar, clar perquè a més, clar, carabasses no...
crec que no n'hi havia moltes a Mallorca i jo és que sé que se feien carabasses i per exemple a Vilafranca també amb melons sí, s'ha recuperat ja que ha arribat això, els ditxos Halloween que li hem de dir així perquè Halloween és una cosa diferent de la festa aquesta que tenim aquí però recuperant també la nit de les ànimes i com he dit, sense oblidar tot el que fem aquí
molt interessant escolta com m'has dit que s'adeu el llibre? el llibre s'adeu Tots Sants i és un còmic
No, el tipus conte. Com els contes aquests que fa Espelma Edicions, entre altres de tradicions de Sant Antoni i tot això, és un conte. És un conte, una família que va passant, fa totes les tradicions d'aquest dies. Beníssim. Quina és la tercera que mos tens preparada? I la tercera, perquè la recomanació d'avui, és una novel·la històrica
que avui a les sis i mitja es presenta a Llibreria Quart Creixent, aprofitant ja perquè la gent ho sabia i pugui anar. Se presenta el llibre El Passatge. És una novel·la històrica, i segons diu, el llibre és una història d'amor, amistat, venjança i secrets de la ciutat Bea. És una novel·la ambientada a Barcelona, a finals del segle XIX.
l'autor és la Maria Catmarroca està editada per Coma Negra i la presentació la fa en Josep Manuel Vidal Illanes i he de dir que aquest llibre ha estat el Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona 2025 i com he dit és novel·la històrica que és coneguda també ja per altres
llibres també històrics, com Barfino i entre d'altres. Sí, sí, sí. La presentació és avui mateix, eh? Avui mateix, a les sis i mitja, a Llibreria Quart Caixent, ja en Esquerra d'en Rubí, molta pot de la plaça Major.
Idò, mirarem de pegar-hi un bot, no vaig por anar... Com va anar-se d'en Amadeu Corbera? Molt bé, molt bé. En el final vaig haver de fer de tècnic aquí a la ràdio i no vaig por anar. No per amassar per tot. No, no. Es verà...
El veure que justament va venint d'allà, va venir cap aquí, a Catalina Valriu, i m'ho va explicar coses d'en Baltasar Sant Per i com havia anat la presentació i tot això. Sí, va anar molt bé. I va ser entretengut escoltar i...
jo ja li vaig dir a Namedeu sempre aquest llibre recalca que aquest home no va ser realment conegut i jo sempre dic que aquest home jo el vaig descobrir arrel d'en Namedeu fa 10 anys quan me va començar a dir que investigava per aquest home i doncs no sabia ni què existia i és una figura realment molt interessant també un llibre recomanable la seva vida i s'obre i tot això i mira per on va viure en Esquerra d'en Rubí aquest home això sí que no ho sabia
I doncs Madeu va contar la presentació. Això sí que no ho sabia jo. Sí, sí, que diu que hi ha moltes coses que l'enrevolten, no? Que va viure a Sant Cladera, molt a prop de on viu ara en Madeu, un carrer molt petit que li han posat el seu nom, que és un carrer... Ah, sí, sí, sí, hi pas bastant, Joido. Sí, sí, que a més hi ha un parell de noms de músics per allà. Exacte, això va contar en Madeu.
però és vivero, és això ja sí, és que ja és vivero, no m'heu viat a Sant Padere allà de vores, sí, sí i també va viure en Esquerra d'en Rubí, molt a prop de la llibreria o sigui que una connexió total Miquel, recopilant ràpidament ses tres recomanacions i jo primera recomanació les receptes d'en Antonina d'Antònia Serrano
Segona recomanació, tots sants, editat per Estalma Edicions i d'Antonio Simó. I tercera recomanació, el passatge de Maria Carme Rota, que se presenta avui a Hora Baixa a llibreria Quart Creixenta. Idò, estupendíssim. Moltíssimes gràcies, Miquel. Continuem en contacte. Dijous que ve, més recomanacions. Molt bé. Moltes gràcies.
Adéu, bon dia. Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat
Bon dia i bona vida. És el moment de fer un repàs rapidíssim a l'actualitat perquè avui a les 9 no l'hem feta. En primer lloc, tornem a la portada de Diari de Balears. Allà, com a notícia més destacada ara mateix, hi ha aquest àudio on una treballadora d'hipermueble confirma la discriminació a una catalana parlant. També destacam...
que denuncien en el Congrés Espanyol la guerra bruta contra els catalanoparlants del Principat, el Peix Valencià i les Balears, que s'han presentat les quarantenes jornades d'estudis històrics locals que es dedicaran a Antoni Maura i el seu temps, 1953-1925. El nou mapa d'infraestructures científiques de l'Estat redueix el pas científic de les Illars Balears, explica
El diari de Balears estupefacció i incredulitat davant la inacció política del govern i l'Ajuntament de Marratxí en contra del megaparc fotovoltaic. El sindicat del cartó vol transformar un residu invisible en material de futur.
I també destaca a Diari de Balears que Proens anuncia un homenatge a les víctimes dels bombardejos de l'aviació republicana que està previst a la llei de memòria que ara vol derogar. I també indica a Diari de Balears que el GOP denuncia l'explotació il·legal durant dos anys del kiosk bar a la platja de Som Moll i que en Jagob Arrasate, el tècnic mallorquinista, s'entrenador Mallorca actual,
dirigirà la selecció basca en el partit contra Palestina. Aquest és el resum de la portada de la coberta de Diari de Balears a Hores d'Ara. M'anam també, pegam una ullada, sempre ho feim, ràpida.
en el Mallorca Daily Bulletin, que en primer lloc destaca que els residents d'un complex turístic de Mallorca viuen amb por a causa de la delinqüència, diuen. També tres anys després de la seva compra no passa res en l'antiga central elèctrica del Cúdia, durant tres anys i dos.
El poble mallorquí amb el percentatge més alt d'ingressos procedents d'activitats empresarials, diu Mallorca Daily Bulletin. Llavors avançam que se refereixen a DAIA. I també tres informacions...
sobre connectivitat aèria de Mallorca. Els viatges supersònics podrien enlairar-se dels Estats Units a Palma per unes vacances ràpides a Mallorca. Diu el diari que la companyia aèria podrà volar de Nova York a Londres, per exemple, en 3 hores i 40 minuts, de manera que Nova York a Palma, per exemple, no tardaria gaire més, diuen.
I com a complement destaquen que Etihad estrenarà una ruta directa entre Abu Dhabi i Mallorca l'estiu vinent i que Air Canadà connectarà Montréal amb Palma amb un vol directe a partir de l'estiu vinent.
Ara és el moment també que vos comentem breument les pàgines o la portada, en aquest cas, de l'última hora i del diari de Mallorca. Les portades del diari en paper. Diu, última hora, em va estitular més gros, que Frontex nega que el govern, se refereixen al govern espanyol,
li hagi demanat desplegar-se a les Balears. També diu que més de 800 persones sense llar, titula la última hora. L'emergència habitacional frena la pujada de la qualitat de vida a les illes.
Els promotors perceben brots verts en habitatge, recels davant l'homenatge a les víctimes de les bombes republicanes, la natalitat cau i s'agiganta la bretxa amb les defuncions,
i la UIP defensa ampliar a 5 anys els graus d'infantil i primària. M'honem ara a Diario de Mallorca, es titular principal d'esquales, Frontex no controla el flux migratori a les Balears, ni el govern ho ha demanat. També destacam que cercar
cercar sostre a la Casa de Déu amb una fotografia on hi ha el bisbe, acompanyat de tres persones més, representant de Càritas, que diu que ajuda 800 persones que no poden pagar el ioguer i constata la demanda creixent
d'aquest tipus d'auxili per les famílies. També hi ha una entrevista en Ingrid García-Johnson que diu, quant més distintes el personatge de mi, més he d'investigar i més aprenc, per tant. I també destaca que Narasate serà el seleccionador d'Euskadi en l'amistós contra Palestina.
L'economia balear consolida el seu dinamisme, però segreuja l'accés en els pisos i el desenvolupament urbanístic de Songways preveu edificis de fins a 12 plantes. Aquests són els titulars de les principals catzeleres que s'editen en paper a Mallorca.
on anem ja ràpidament a la nostra secció dels dijous en aquesta hora, que no és cap altre que curiositats de la història. Ens connectem ara mateix amb en Xisco Roger. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Xisco Roger, bon dia. Bon dia, com anem? Molt bé, encantats de saludar-te un dijous més en aquesta hora per fer un nou capítol de la curiositat de la història. Avui el títol és el primer automòvil matriculat de tot l'estat, l'octubre de 1900, fa 125 anys. Va ser registrat com a PMU.
el vehicle de Josep Sureda a Palma. Déu-n'hi-do. És un reportatge que has publicat a Lara Balears i que ara comentarem en base a tota una sèrie d'informacions que mos has preparat. Una història ben curiosa, també, no?
Sí, molt curiós, molt curiós. Jo vaig ser el primer sorprès. Jo sempre vaig a cercar el defemèri de l'aniversari i coses d'aquestes justament per aquestes dues coses, per reportatges que surt cada setmana a la Gavalears. I és material, vull dir, recerca, com li vulguis dir, que després aprofitant per aquestes curiositats de la història. I efectivament, vull dir, jo vaig ser el primer sorprès perquè tu dius
El primer vehicle matriculat de tot l'Estat. Això devia ser a Madrid. No, que és on passa tot, sempre no. Bueno, i si miram els telediaris de les grans cadenes estatals, sembla que sí, que efectivament tot passa a Madrid. Bé, però a banda d'això, dius, no sé, Barcelona, Bilbao, que eren ciutats, punteres en aquell moment, estan parlant de fa 125 anys, l'any 1900. I doncs no, va ser a Santa Catalina, a Palma. El barri de Santa Catalina a Palma, la primera matricula de l'Estat, i d'això estan a punt de complir-se els 125 anys,
perquè va ser dia 31 d'octubre de l'any 1900. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Quin va ser el primer automòbil que va arribar a Mallorca? Bé, evidentment, abans que hi hagués aquesta obligació de matricular-se, és a dir, d'identificar-se, estem parlant dels temps pioners,
Dels automòbils. Tenim identificat, sí, efectivament, home, jo com fa sempre, tant per reportatlles de la Balears com per aquestes curiositats, sempre miro un munt de llibres, estudis, de gent que, bueno, que de bon trec.
a les dades per decidir o no. En aquest cas ha mirat els llibres de Lluís Ripoll, el Solcia, Lluís Fàbregas, cronista de Palma, na Sofía Roger, que no és família, que jo sàpiga, que va fer un estudi sobre en Manel Salas, un emprenedor mallorquí,
i altres autors com el Miquel Àngel Casas Nova, Sebastià Serra, Susana Sueiro, Jaume Peralta i la gran enciclopedia de Mallorca, i també els col·lectius Fotos Antigues de Mallorca, que tenen una pàgina a Facebook superinteressantíssima, amb coses, detalls. Bé, anem. El primer vehicle el tenim controlat. Això va ser dia 8 d'abril del 1897. Era un producte, un vehicle, un...
un automòbil de fabricació francesa, Clement Vallard, motor de Dion, Bouton, i aquest va arribar amb el vapor que venia de Barcelona, a bord del vapor va arribar. Alerta que aquest cotxe podia arribar a la velocitat esferidora de 20 km per hora. Bum, quasi com la meva moto.
I això, a qui anava destinat? Home, havia de ser una persona d'un cert nivell econòmic, evidentment, no? I, efectivament, era en Vicenç Joan Ribes, que tenia una fàbrica de teixits, la persona per a la qual estava destinat aquest primer automòbil que va arribar a Mallorca. El més curiós de tot és que aquest automòbil pràcticament no va funcionar mai. Vull dir, en Ribes el va deixar a un espai que tenia que seva, una cotxera,
I allà se va quedar, mort de rialles, sense fer-lo servir. Ara, un personatge que és bastant protagonista de la Mallorca de Caitensa. Quin paper va jugar en Josep Tous en els inicis de l'automòvil Irma a Mallorca? Sí, Josep Tous Ferrer és un personatge que qualque vegada ja hem parlat per aquí d'ahir i realment... Bé, a partir de l'última obra, probablement has conegut ahí de la llibreria Tous, que ja han existit.
Però va fer moltes coses i sobretot era un home que estava, per ser mallorquí, encara més sorprenent, que estava molt perquè sempre diuen que nosaltres som molt tranquils i no m'ho fiquem en històries curioses i tot això. La cosa curiosa justament és que va ser pioner dels avions, pioner dels automòbils, vull dir, era un home que estava superintensit.
interessat en tot allò que fossin innovacions Un home inquiet Un home inquiet Sí, sí, sí, efectivament aquesta és la paraula i va fer portar això era cap a l'an 1900 aproximadament també va fer portar sis models diferents d'automòbils un d'ells va desfilar per la ruda amb la qual cosa va despertar tota l'expectació que podeu imaginar es deien carros de foc
Hi ha una cosa curiosa també, que ell tenia un automòbil, hi tenia un xofer, era un home de bona posició econòmica, hi tenia una filla, Maria Tous, la qual el xofer amb l'automòbil, un d'aquests sis que havia fet portar son pare des de fora de Mallorca, van empujar el coll de Soya amb el cotxe a una velocitat raonable, 8 km per hora,
Però quan va anar per sa baixada, per sa recta de Campenas o fins a Palma, va agafar sa velocitat, sa velocitat vertiginosa de 32 km per hora. Bé, sa filla va agafar un esglai, un disgust, vull dir, estava... I en Josep Touls li va fotre una bronca al xofer impressionant, però el xofer va dir...
m'estim més, tenia por d'encalentir els frens, que tinguéssim una desgràcia, i me vaig estimar més, mantenir aquesta velocitat. 32 km per hora, imagina't home, 32 km per hora, quina barbaritat. I tant. Quan se va ordenar la matriculació de vehicles de motor, i quin va ser el primer? Sí, sí, efectivament, això va ser el govern central, evidentment aleshores no hi havia ni autonomia ni res,
i va ser el govern central, que al setembre de 1900, fa 125 anys, va treure una disposició del govern central, com dic, que es regulava, perquè fins aquell moment allò era, és que era un invent nou, no s'havia regulat, i aquest va dir, no, no, no, que l'automòbil, que de carro de foc d'aquests ha de tenir la seva identificació, la seva matrícula.
I qui va ser el primer? La primera matrícula va ser, de tot l'estat, va ser PMU. I era, justament, la persona era un automòbil semblant en aquest que hem dit abans, vull dir, era un clement de fabricació francesa, i se va fer la matriculació dia 31 d'octubre del 1900, o sigui, són a punt de commemorar-se 125 anys.
De qui era aquest cotxe? Aquest era un senyor, que se deia Josep Sureda, que vivia al barri de Santa Catalina de Palma. Havia estat maquinista de vaixell, ja s'havia llubilat, i jo, m'imagint que en els seus viatges segurament va conèixer aquest nou invent i va dir, escolta, jo el vull tenir aquest. I, efectivament, pensat que era matrícula per home,
que segurament molta gent se'n recorda que fins a l'any 1997 tots els cotxes de les Balears, també de Menorca, Eivis i Forç Montera, havien de portar aquesta matrícula per al Mó. I no va ser fins al 1997 quan se va canviar a IBE, Illes Balears. Bueno, ara ja és diferent, perquè ja les matrículas duen una regulació comú a tot l'Estat i aquestes lletres, encara que hi ha gent que les feies d'això. Però jo m'imagino que els Menorquins...
i Vicencs i Formenterencs, els devia fer una gràcia això de posar pàlma en aquest ressal que sempre ha existit entre elles, per desgràcia. I què més t'obligava aquella reclamació de l'Estat?
Sí, sí, sí, sí. Hi havia algunes disposicions interessants. Una d'elles era que per tenir, per conduir un d'aquests cotxes, havies de tenir un permís específic del governador civil de la província, en aquest cas, de la província de Balears. I per tenir aquest permís havies de passar un examen. Encara no hi havia autoescoles, però qualque persona s'encarregava, qualque persona en casa s'encarregava d'examinar en els que volien tenir un cotxe o volien conduir un cotxe.
I jo pel que he vist sembla que havia bastanta màniga àmplia, vull dir que no era molt dificilíssim això de...
això de tenir el que ara diríem el carnet de conduir. També s'establia una velocitat màxima, d'acord? Velocitat màxima per als vehicles a moto en tot l'estat, 28 quilòmetres per hora. No podies superar aquesta velocitat. I també s'establia, en aquest mateix document del govern de l'estat, que tots els cotxes havien de portar una botzina.
per alertar de la seva presència, imagina't, vull dir, un cotxe que venia, és que la gent, estan parlant de l'any 1900, la gent no estava vessada ni de bon tros en això que de bones a primeres aparegués un trastó d'aquells. Aleshores havien de dur la bocina i, bueno, consultes les pel·lícules, bé no, perquè eren mudes,
però va, com surten les pel·lícules ambientades en aquella època, anaven tocant la bocina tot el temps. De fet, aquesta crònica d'en Luis Fàbregas, que jo també he aprofitat per aquest reportatge, diu que si en aquell temps, si un automobilista hagués anat al pescarrer sense fer sonar la bocina, hagués estat linxat per la multitud. I a més, els guàrdies municipals s'haurien afegit en aquest linxament públic. I tant. Quant d'automòbils hi havia a les illes en aquella primera dècada del segle XX?
Mira, l'Uri Poll, que va ser una persona que va escriure molt i bé sobre els antics costums i sobre el passat de Mallorca i de la resta de les illes, comenta que cap a l'any 1907, vull dir, quan ja feia set anys que hi havia aquesta disposició de matricular els vehicles, només teníem 32 cotxes, només hi havia 32 vehicles.
Evidentment, la gent havia de ser d'una bona posició econòmica com per poder comprar-se un trastó d'aquests. I, de fet, en Ripoll mateix comenta alguns dels propietaris d'aquella època. I clar, si tu te mires els llinatges, Descallar, Gualde Torrella, Montaner, el Marquès de la Torre... Vull dir, era gent de bona posició econòmica aquella que se podia permetre el luxe de comprar-se un cotxe. Clar, clar, clar, clar.
amb més qüestions d'on traien el combustible? Aquesta és una molt bona pregunta, perquè ara la gent que té un cotxe va a una bencinera i s'ha acabat, però en el primer moment no hi havia de bencineres, vull dir, s'havien d'arreglar amb jaunes, no sé on les anaven a cercar, però portaven jaunes i amb això. Qui va posar les primeres bencineres aquí a les Illes Balears?
Mira, un personatge curiosíssim, interessantíssim, que és en Manuel Salles. Pentura no ho sona gaire, però Manuel Salles va ser el gran rival d'en Joan Marc. Vull dir, això era com les dues persones que competien per ser el gran magnat econòmic de Mallorca. I en Manuel Salles era molt aficionat en els automòbils. De fet, en aquell moment era l'única persona de Mallorca que tenia dos cotxes, perquè tenir un cotxe era...
Va, espectacular, però tenir dos cotxes, imagina't. Aleshores, el Manuel Sales va crear fins i tot una marca de benzina, que se deia àguila, gasolina àguila. I va editar un mapa, va posar en marxa una sèrie de sortidors, i fins i tot va editar un mapa indicant a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, suposo que no n'hi havia, quines benzineres, les equivalents a les benzineres, sortidors que hi havia. El que passa és que el Manuel Sales es va trobar amb una...
amb un entrebanc insuperable, que és que l'estat, allà cap als anys 20, va decidir nacionalitzar tota la indústria petrolífera. Se va crear CAMSA, que era un monopoli, i no monopoli del lloc del monopoli, vull dir que era de l'estat, i a Emmanuel Salazar li va acabar aquest negoci.
I què costaven aquells primers automòbils? M'imagino que devien ser caríssims. Eren caríssims. Parlem de milers de pesetes i parlem d'una època en la qual, per dir-te alguna cosa, li devia costar un parell de cèntims.
amb la qual cosa eren veritables fortunes. Lluís Ripoll mateix cita de la marca Ford, perquè ja els primers cotxes eren francesos, però després ja van començar a arribar els americans, i la marca Ford anunciava l'any 1912 un cotxe bo i barat. Bo i barat volia dir que estava damunt les 6.000, 7.000 pesetes. El 1921, en un 6, a l'última hora,
i anuncia un model popular, o sigui, va, 13.500 pesetes. Per fer-vos una idea, el que costava un hidroavió o un aeropla eren 8.000 o 9.000 pesetes. La qual cosa vol dir que te sortia més barat comprar-te un avió que un cotxe. Impressionant. De fet, el que també comenta Lluís Fàbregas és que hi havia propietaris que no se compraven el cotxe per circular,
Bueno, que també, vull dir, a banda d'aquest primer cotxe que se va quedar una cotxera, normalment els seus propietaris el feien servir. Però, sobretot, es tracta d'això que es diu Mallorca, de fer bo. Vull dir, en espatis, sobretot, la histocràcia, en espatis, deixaven allà el cotxe, i, clar, tota la gent que passava per davant dels patis, se quedava allí, ostres, mira, senyor, no sé què, el cotxe que s'ha comprat, i això, bueno, això era impressionant, vull dir, presumies molt d'això.
I quin va ser el moment, diguem, del boom, el moment d'escreixement de l'automòbil? Va haver una primera etapa, aquests dos primers decenis del segle XX, que eren una mica pionars, eren poquets, com hem comentat fa un moment, i llavors eren alguns que feien això.
Hi ha un personatge, dos personatges curiosos que citen Fàbregas, que eren el Rafael Blanes i Antonio Morós. Aquests feien excursions en cotxe, sobretot per la zona de la comarca d'Artà, i sempre anaven amb un apotecari i amb un capellà. Per si els necessitaven. Per si de cas, hi havia una desgràcia i tenien l'apotecari, per si era una desgràcia solucionable, i el capellà, per si era una desgràcia que no tenia solució.
També tenim els noms de les primeres dones audaces que van ser les primeres conductores. De fet, a la gran institupèdia de Mallorca troba els noms d'aquestes pioneres, la Mercè Borràs, la Joana Salvà, la Maria Martell i la Quetlina Llebert. I això era cap als anys 20, que efectivament als anys 20 és el moment del boom automobilístic a les nostres illes.
podeu fer el càlcul que el 1909 havia 273 automòbils a les silles i el 1930 havia 5.092 automòbils a les silles. És a dir, s'havien multiplicat per de 8 en 10 anys. O sigui que realment havia estat espectacular. Això va suposar també unes... Bueno, que va haver qualcú... Estan parlant dels anys 20, estan parlant dels primers
les primeres dècades, i qualcú, això havia de passar, evidentment, va pensar, ostres, això seria un negoci. Vull dir, en aquest moment, evidentment, estan parlant des de Mallorca dels anys 1900 i busques, anys 20, com a molt. Evidentment, això del turisme era... Miquel de Sant Solibert havia dit que això podria ser un bon negoci, que això podria estar bé, però, vaja, turisme, turisme, el que seria un turisme, no es cregués gaire.
Però així va haver dos personatges, dos socis, d'acord, Maroto i Vidal, que es van comprar uns quants hispano-suïssa, aquesta era una marca espanyola, que també va ser molt popular en aquella època, i es van comprar uns quants hispano-suïssa, els van portar a Mallorca i van començar a fer excursions per visitants, amb els cotxes, a zona de Miramar, d'Illà, Port de Solle, Minyaràs i Fornalutxa.
I mira, sí, efectivament qualcú va dir això de passeig llasturistes per Mallorca pot ser un negoci. Va, supos que en aquell moment era una idea una mica estranya i ja veus.
Sí, històries realment interessantíssimes, Xisco. Hi va haver fàbriques aquí a Mallorca, bueno, hi ha hagut fàbriques a Mallorca d'automòbils? Sí, sí, és curiós, és curiós perquè, clar, és curiós sobretot per aquesta imatge que tenim de la Mallorca d'aquella època, d'acord? O sigui, pensant, situem a la Mallorca del 1900, del 1910...
del 1920, i dèiem aquí, només hi havia l'agricultura i l'emigració. Perquè és vera que la gent se n'anava de Mallorca perquè no se podia guanyar sa vida. Ara resulta que els que venen a guanyar-se sa vida mos emprenyen i què fan per aquí i han de fer declaració de... Bé, en fi, no vull comentar aquest tema perquè em posaré de mala llet. Aleshores...
Sí, sí, però és que no és així. Això és una equivocació. Són tant de tòpics que estan acceptats com a bons, però que no són exactament certs. Cap l'any 1930, quina era la població activa de les Illes Balears que feia feines d'indústria? El 39%. Més d'un de cada tres llencs feia feines d'indústria. Per fer-nos una idea, en el conjunt de l'Estat aquest percentatge era dels 26%
La qual cosa vol dir que a tota Espanya, a tot l'estat, un de cada quatre espanyols feia feines d'indústria, i a Mallorca, més d'un de cada tres feia feines d'indústria. I, efectivament, hi va haver qualcú que va pensar, escolta, fabricar cotxes també pot ser un bon negoci. De fet, van ser uns quants socis, Rafael de Lassi, un francès, Albert Ouvillard,
perdó, el meu francès està molt oxidat, i Antonio Ribas. Inicials, A-L-O-R, l'OR, i efectivament hi vam posar aquesta marca d'automòvils, l'ORIC. Es va crear el 1920, en principi tenia la seva, el que ara és l'Avinguda d'en Gabriel Lalomà, i va existir només 3 anys, del 1920 al 1923. Va arribar a tenir 60 treballadors, i va arribar a fabricar prop d'un centenar de vehicles.
que bé, ja he vist fotos per a les xarxes socials que encara hi ha gent que té un lòric a casa seva. Bé, evidentment, per fer-lo circular, no ho sé, panturades mouen encara, però estan parlant d'un segle, entre 1920 i 1923. Per què va desapar-los del lòric? Perquè les despeses de producció eren massa elevades.
jo m'imagino que no sortia a compte fabricar si després havies de pagar tot el que suposava exportar els vehicles o coses que aquesta marca automobilística mallorquina va tenir una vida molt curta Bé, hem après moltíssim avui mos queda que mos expliquis la tria musical que has fet per tancar aquesta secció
Sí, mira, és un clàssic, és un clàssic dels Beatles, Drive My Curve, perdó pel meu anglès, que també és abominable, o sigui, còndures, la lletra diu alguna cosa així com, nina, tu pots conduir el meu cotxe, d'acord.
D'això, ha fet una versió, va fer una versió fa uns anys, en Nando González, que és un músic mallorquí ben conegut, i la va titular perquè és la versió que fa. De totes maneres, la lleta no és el més important perquè sobretot és la qualitat musical. Nando va fer una versió molt curiosa, la titula Condús de mis rols, encara que és original, dry my car dels Beatles, i he pensat que bé, podia ser una cançó adient, ja que parlem de cotxes i coses d'aquestes.
I tant que sí. Xisco, recordem a la nostra audiència que avui el capítol, l'hem titulat El primer automòbil matriculat de tot l'Estat, l'octubre de 1900, fa 125 anys, va ser registrat com a PMU, el vehicle d'en Josep Sureda, a Palma, i que, si en volen saber més, poden recuperar el reportatge que has publicat a l'Arabalears.
Exacte, i va ser a Santa Catalina, justament, un barri de Palma amb molta història. Sí, efectivament, tant en s'edició que surt aquesta setmana, en paper, que la tovau és la corresponent aquesta setmana, com s'edició digital, podeu saber encara més coses d'una mica sa primera història dels automòbils a Mallorca. Idò, escoltam aquest Conducem i Rolls, Drive My Car...
Moltes gràcies, Chisco. A Voltros, una ferrada, que vaya a tomo B. Adeu. Adeu, bandío.
Música Música Música
Gràcies.
It's me right there
Thanks, my man, for giving a hand to make me feel like I'm young. Since if my man's gone, is he gone? Is he out there anywhere? Gotta keep me feeling like I feel, feel like I can't be there. I said I was good and I was bad, and sometimes a little bit blue, but... When is going to feel me watching a rock? How's that ever since I'm young? When is going to feel me lost? Jesus, yeah, yeah.
Aquí vamos.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. Són les deu i mitja en punt. És el moment de saludar en Jaume Sastre. Jaume, molt bon dia. Bon dia. És per fora vil avui, me diuen. Sí, sí. Està bé, de tant en tant. Està bé, m'he ficat dins el cotxe. Fa molt de vent, però on ets? Perquè per Palma n'està fent i me cago en dena, encara no he agafat ses olives i ara me cauran totes.
Gràcies. Fa una tramuntana per un poc a Garaial. No, no, perdona, Mastral, Mastral. Ja, bé. A veurem, si són molt madures ja ho veurà, però si no són molt madures no. No ho sé, ja ho veurem. Espero que no, perquè vaja, en guany sí que tenia esperances de poder tenir oli.
Ah, sí? Sí, sí, sí. Jo no he pogut fer poc. Un dia anant en Sococho, que m'acompanyava a Palma amb Pere Serra, xerràvem d'aquestes coses i em va dir, ara de sembrar o d'hiberes? Sí, sí, sí. I tot d'una que vaig portar em vaig sembrar 24 i, en fi, menys 5 anys ja m'ho donen...
Ja va ser Antonia Riera, sóc el mòleg. Ah, també. Ja me va animar a sembrar oliveres. Sí, sí. I els primers anys anàvem a casa seva, tenia una tafoneta italiana. Oh, què dius? Sí, una maquineta italiana, i anàvem a prop de dijous bo, i mentre la tafoneta anava fent feina, doncs ens fotíem un berenar.
extraordinari això sí que en nivell això és un nivell insuperable aquest en bona conversa a més a més amb en Toni a més a més i Santofonet anava fent anava fent sí sí sí sí
Hem d'analitzar una sèrie de qüestions, la primera de les quals és tot el debat sobre els lloguer, sobre els preus de lloguer, que són... Sí, preu de lloguer i preu d'habitatge, que els mallorquis no poden competir amb els estrangers.
Ara, Jaume, si me permets la caricatura, diguem que ara tindríem la gent més esquerra que dona la culpa del nord, diguem, no?
i la gent de dretes que dona la culpa en el sud, i jo me pareix que la culpa de tot ve d'on sempre, ve de l'oest. Ve d'Espanya. Ve de l'oest, o no? Sí, no, és que... Els espanyols són grans experts en tirar la tinta d'escalamà, saps? Exacte, exacte.
i el problema que tenim és Espanya, i ara mos valen fer creure que la solució és encara més Espanya que els PPBots, i quan el problema que tenim els mallorquins és dels foresters, dels estrangers, ni dels immigrants, no? Jo penso que és molt important
distingir entre el que és un colonitzador i el que és un immigrant. I un colonitzador, per exemple, és el gerent aquest d'Hipermueble, un asturiano, que va embestir una persona per xerrar en català. Això és un colonitzador. Vol dir que tots els asturians són colonitzadors? No. Per tant, hi ha dos tipus d'andaluros, uns andaluros colonitzadors, com el president de la Casa d'Andalucía,
que en campanya electoral quan hi va anar expedient a Andalusia se va queixar i protestar perquè se llegia català per fer feina a l'administració.
i ho va dir i ella va mollar allà, això és un colonitzador, i amb aquesta gent no s'han de tenir gran mania ni una, i se'ls ha d'apuntar cara i dir, ei, s'haureu portes obert i es moll, i bueno, podeu tornar per allà on heu vengut, que ningú s'ha enviat a demanar, no? I les altres són els immigrants, i els immigrants són persones que procuren passar desapercebudes,
i el que cercen és millorar el nivell de vida i no són problemàtics, no m'entén, no l'han de... perquè mi pueblo i Madrid i tota aquesta història. I també hi ha estrangers que poten actuar com a colonitzadors i altres que no. Vull dir, això hauríem de tenir molt clar, que no és una qüestió de llinatges ni d'allot d'origen, sinó d'actitud,
i sense cap mania hem d'utilitzar la paraula colonitzador. La Canyades és una colonitzadora i tracta Mallorca com terra de conquesta.
Efectivament. Sí, sí. I hem de saber on tenim el tall, no? Sí, sí, sí. Sabre distingir perquè, si no, fugim d'estudi i no anàvem en el vessor del tema, del problema. El tema de lloguer, doncs, mira, l'altre dia vaig estar estudiant el tema de malta, del lloguer i de la compra d'habitatges, no?
I mira, Malta té una extensió total de 316 quilòmetres quadrats. Eh, que és com Menorca, no? No, no, no, no, no. Menorca té 696. Uh, què dius? I Eivissa 571. És a dir, és molt més petit que Eivissa, Malta.
i són tres illes, Malta, Gozo, aquesta ja és 67 km2, després hi ha una illa que està gairebé deshabitada, Comino, que són 3 km2. Aleshores Malta, que és un estat europeu i que va ser una colònia britànica fins al 64,
El tema de la propietat, que està vinculat amb els lloguers, ho té de la següent manera, és a dir, té Malta dividit en dues parts, no? Una part que els diuen àrees especials designades, SDA en anglès,
i allà els estrangers poden comprar gairebé sense restriccions, no? Per exemple, no? Imagineu-vos que són vida i que a la llamp fossin àrees especials designades i allà doncs els estrangers poden comprar les cases que vulguin sense cap tipus d'autorització
i també és nadius, però bé, i en canvi, la gran part de Malta, per evitar precisament que els lloguets se disparin i també se disparin els preus de les cases, de les finxes, doncs...
s'ha de distingir entre els indígenes, entre els europeus, és a dir, Unió Europea, i després els estrangers. Aleshores, per comprar un estranger a Malta, fora d'aquestes àrees especials designades, ha d'haver residit 6 anys,
ha d'assegurar que ell passarà més de mig any, o com a mínim mig any, i només pot comprar una casa amb tota silla. I, a més a més, no la pot llogar.
d'acord? Imagineu-vos Mallorca amb aquest plantejament. Ah, i els límits, les despeses de la casa, de les finques, i les cases no poden sobrepassar uns límits. Han d'estar, per exemple, ara m'inventen 300.000 euros i 300.000, per exemple, saps? És a dir, que això que està passant de Mallorca
que gent que ve aquí i compra per especular.
i que després, una vegada es pecuda, després ho torna a vendre al lloguer i se crea un circuit tancat, els terangers que han comprat s'alloguen ell mateixos i que ja s'apaguen a Espírit d'Origen. I tot això que està passant allà no passaria, no? Vull dir això que els suecs s'estan apropiant de Santa Catalina
allà això no passaria, entre d'altres coses, perquè els suecs no són de la Unió Europea. Per tant, els milionaris russos no podrien comprar en o a ser en aquestes àrees restringides, localitzades i ben perfectament delimitades, on allà se pot comprar, evidentment, un preu de multimilionaris
americans, europeus... fora de tot això ha de tenir un permís que l'amministració de Malta te concedeix aleshores imagineu vos com estaria la situació de Mallorca i d'Eivissa i de Menorca doncs amb un sistema és un model interessant
és que jo no diré que tot està inventat en aquesta vida, perquè això seria reaccionari, però el que hem de fer és veure, és a dir, pensar que el que mos passa, delmenys mos passa a nosaltres, és un error. Sí. Hem d'anar a Hawaii, hem d'anar a altres illes, i estudiar-ho tot, i aleshores triant model, confeccionant model que a nosaltres mos interessa,
I a partir d'aquí, primer, és possible el sistema de Malta estant dins d'Espanya? Impossible. Impossible perquè a Espanya hi ha una majoria ètnica, castellà, ondalusa, murciana...
que imposa la seva llengua a l'exercit, imposa la seva llengua a la lengua comú, cosa que és falsa, i l'imposen a la resta, l'imposen a les colònies. I, evidentment, això, segons la seva opinió, només ho ponen com si a través de la independència. És a dir, recuperar la sobirania econòmica i
energètica i evidentment els nostres interessos és que molts molts molts molts molts molts fets terangers a dintre nostre i això no ho hem de permetre ni tolerar hem de lluitar i això es fonda aquesta qüestió
A tots els nivells, perquè qui controla AN? Qui controla, perdó, Sarajevo Port, AN. I què és AN? Doncs una empresa pública amb un 50% o 51% i la resta ho van vendre a taurons internacionals, grans oligarques de Madrid, i s'enduen tots els negocis.
Però clar, aquí ja tenim gent que ha vengut de fora, que ha muntat les seves promotores, que urbanitzen, que construeixen, i ja només ho venen estrangers. Però això passa en el Pelígon de Llevant, però també passa per altres bandes de Mallorca, i això s'ha d'aturar. Solució que jo veig a Malta, fer la independència, i que va dir, no, és que Malta és molt petit, i tant que és petit.
té 500.000 habitants, ja ho he dit, quant de quilòmetres quadrats té? Doncs en té, he dit que en té uns 600, no? No, no, 300. 300 i pico, sí. I balegats són 4.992 quilòmetres quadrats, gairebé 5.000. Sí, sí.
tenen, ho vaig explicar l'altre dia, tenen un exèrcit de 2.000 soldats, tenen el servici militar no és obligatori,
i la seva tasca és fer vigilància marítima i auxili, rescat marítim, per tant tenen helicòpters i avionetes de turboèlices per anar a vigilar i mirar si hi ha naufres, vaja, rescat i solament marítim, avionetes i helicòpters,
I després tenen una marina mínima, el vaixell més important, el que va costar 60 milions d'euros, és un patruller un poc més gros i més potent que el patruller que té la Guàrdia Civil per aquí a Mallorca i que no compta gairebé res perquè això és campixa i tenim tant de port nàutics i tant de tràfic i tanta cosa...
que, esclar, mos entra de tot, mos entra de tot, de tot, sense cap mena de control. Ara no sé si t'has fixat el meu. A Eivissa hi entren 8 tones de cocaïna cada any. Sí, 8 tones, hòstia. I mira, no sé si t'has fixat que ara molts de pins de Mallorca se moren.
Sí, sí, sí. I això ningú em parla. Ningú em parla. Bé, fa un dia vaig anar entre Sineu i Maria, i de ballant cap a Maria, allà on hi havia aquella mina cel descobert, a l'altra banda hi ha un turó que ja pràcticament tots són morts.
tornen com a vermells, s'assequen i és una invasió d'un fonc que combinat amb un escarabat s'estan carregant d'espins i són perillosos els espins perquè cauen a diferència d'altres arbres que aguanten i tota aquesta llenya morta és un polvorí per d'incendis
I ningú em parla de tu, ni ningú xerra d'això. Jo encara no he dit res a la premsa. Però vaja, per tot. Cercarem informació sobre aquesta qüestió.
Sí, sí, sí, sí, cert que no, i per això és un procés que dura un parell d'anys, saps? I ara s'està destapant, perquè hi ha molts pins que ja estan malalts, i ara és allò que té una multiplicació 2, 4, 8, 16, 32, saps? Sí, sí, sí. Que s'estem d'una manera brutal.
Ja, ja. Escolta, Jaume, canviant de qüestió perquè s'ha mort ben gestents i aquesta setmana el tema principal, el fil conductor ha estat la memòria històrica i concretament el cop contra la llei de memòria democràtica que han perpetrat PP i Vox en el parlament...
les pintades en el bust d'en Aurora Pigornell, i en fi, tota una sèrie de debats al voltant d'això, l'homenatge a ser víctima d'erbombardatjós de republicans...
Que això, en el diari de Balears avui ho traiem, estava previst a la llei cara de droga, vull dir, estan reconeguts com a víctimes també. Hi ha un personatge perillós que és aquesta història de revisionista que havia escrit El Mundo i tal...
Sí, sí, sí. Té titulars infames anticatalanistes contra l'assemblea de docents, contra els professors. Aquest va ara escriure a l'última hora, perquè clar, el món no va haver de plegar i se dedica a això, no? Bé...
Vaig escoltar ahir una mare caproent, diguent que, amb tota la xuleria Ayuso, que això de xerrar dels franquismes, que això només en xerra i diu s'esquerra, i que ella ja va néixer després d'en Franco.
M'entens? I això és l'excusa. Com que ja vaig néixer després d'en Franco, clar, amb aquesta excusa, doncs, escolta, a Alemanya actual, doncs, en Hitler, per anar a Provenç, seria un arall nacional. És l'excusa que de l'època d'en Hitler pràcticament ja no queda ningú, no? I per fer vots, doncs, escolta, és que
ni tan sols deixen que els familiars d'assassinats per ells, per els faixistes, la qual no és una continuadora, no puguin recuperar els cadàvers, les escullers, dels morts assassinats per rotjos, per les fatges. Perquè durant 40 anys en Franco va tenir oportunitat de...
homenatjar ser víctimes de l'aviació republicana i no ho va fer no ho va fer per què no ho va fer? perquè ell sabia perfectament que no totes ser víctimes ni pròs ferir de l'aviació republicana eren fatxes perquè clar quan bombardeixen una ciutat escolta mates per matar qualsevol el marge de s'ideologia la bomba no tria
M'entens? No diu aquest és dels nostres i aquest no és dels nostres. No, no, quan molles una bomba té efectes imprevisibles i aleshores ara surten amb aquesta que, com tu dius, seré de memòria històrica, ho contemplava, ho contempla. Per què? Doncs perquè en Franco no va a tractar aquest tema ben alerta, no? I més en les bombes d'ajos, en...
com a Catalunya, no? País ocupat, no? Que allà la massacre va ser bestial, no? Els italians i els alemany de la de Hong Kong i els italians de Mussolini, Itàlia i Alemanya van demanar disculpes, els alemany van demanar disculpes per l'assassinat d'en Companys,
I Espanya encara et sort que demani disculpes i torni tot el que va robar de patrimoni als republicans.
I no només això, tu, que ahir va ser notícia que els vots de Catalunya va penjar cartell en el Parlament, en la part exterior, en les finestres, que ho deia que anden companys d'assassinat. Esclar, és que a Alemanya i a Itàlia van demanar disculpes per l'assassinat, sobretot a Alemanya, perquè ho van entregar a la Gestapo a la policia franquista,
I aquí els fatges de PP Vots no només no han demanat disculpes, sinó que de Bunk el tracten d'assessí.
D'acord? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Però bé, vull dir, això és la zona i la contra, no saps? Sí, sí, sí. Vull dir, això no quedarà així, en el sentit que, escolta tu, aquí va haver una amnistia pensada bàsicament pels assassins franquistes que van morir al llit, com aquell, el Martín Villà, que encara és viu,
se va fer l'amnistia pensada bàsicament per evitar que els assassins franquistes fossin jutjats i condemnats i expulsats dels tribunals com a jutges, expulsats de l'exèrcit, expulsats de l'administració i no, no, no, no.
Aquesta mala herba, doncs, ara torna, el niu de la serb, no? Ara torna a agafar força perquè en el seu moment no se va fer el que s'havia de fer. Sí, sí. Era exigir comptes, passar comptes als seus franquistes. No sé, com...
Com ho veus tu, però... No, coincidim, coincidim. Tot això es ve de lo mateix, saps? Espanya ha duit Balears a una situació insostenible en temes d'explotació salvatge,
en tema d'habitatges, en tema de monopoli del turisme, s'ha encarregat l'indústria, s'ha encarregat l'agricultura, s'ha encarregat la pesca, aquí només han de ser per, jo ho va dir aquell, no? López Casas Noves, l'economista, va dir, per nosaltres per Madrid som una fàbrica de fer divises,
i m'ho utilitzen com fer un clinet d'urell tirant d'explotar la colònia fins al final i després ja s'aniran a colonitzar una altra vegada a Amèrica. Torn a lo mateix que deia abans, no? Hi ha argentins que poden actuar com a colonitzadors però hi ha argentins que poden afegir-se en el nostre procés d'independència perquè argentina es va independitzar d'Espanya.
saps? En Feijó va dir que era molt important els americans perquè com que compartien Django els utilitzen en contra nostre. Utilitzen les colònies espanyoles en contra de la nació catalana sencera. Però bé, aquestes nacions avui estats
que van ser colonitzades per Espanya, cap d'elles demana que torni a la colonia espanyola a Cuba, o a Argentina, o a Xile, o a Bolívia, o a Panamà. I clar, això era una cosa que hem d'aprofitar a favor nostre.
Perquè, clar, aquests sudamericans que aquí ara volen actuar com a colonitzadors, en compte nostre, escolta, però a l'altre de canal. Sí, sí. Sí, sí.
Jaume, darrera qüestió, molt ràpida, amb Guerra Bruta, no? Però és que hi ha darrera la comèdia aquesta del vídeo i tot això. Sí, ahir va sortir notícia d'un vídeo on Perinorriols assassinant en Puigdemont. I clar, a veure, la intel·ligència artificial permet fer uns muntatges que...
poden semblar versemblants, però que són intoxicació i desinformació, no? Sí, sí. I això em donarà molt en compte a tots els nivells. El CNI, amb la intel·ligència artificial, imagineu-vos, per destruir el Pere J.A., el GAL, va demontar aquesta operació Exoperancia RAP1. Sí, sí.
És a dir, van llevar un pis, amagar càmeres, trobar una dona com a insuperància de Raúl Puc, que seduïva en Pedro Jota, i el filmassin com quan se deixava compixar per n'insuperància, van fer un vídeo, el van difondre,
avui el CNI per destruir una persona o per posar mal entre nosaltres, entre catalans la intel·ligència artificial ho té molt bo de fer i bé d'això ho hem de tenir molt present
Haurem d'anar vius ara? Molt vius. Molt vius. Saltadí me va arribar un vídeo en què a Austràlia havien assassinat l'arquebisbe. Sí. I un àrab, un musulmà, havia assassinat l'arquebisbe d'Austràlia. I... I a fer...
Ben alert a difondre-ho, a fer retuit. Per què? Doncs perquè tot s'ha de contrastar, perquè en aquests moments la tecnologia ha avançat d'una manera que poden agafar la teva imatge, poden agafar la teva veu i...
per a muntar un vídeo, qualsevol cosa, no? Com aquesta, que un vídeo que en Oriols pega dos tils en Puigdemont. I això qui ho va dir fos? Diario de Girona, diari de Girona, qui és el diari de Girona? Prensa Ibérica.
Javier Moll per el propietari del periòdico del Diario de Mallorca del Diario de Ibiza de Informaciones del Levante de València i que està colonitzant està colonitzant també els propietaris de l'esport està colonitzant mediàticament la colònia Sí, sí, sí literalment i això em parlarem d'això Jaume, hem de deixar-ho aquí moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu, bon dia.
I fins aquí el programa matinal d'Una Mediterrània. Bon dia i bona vida. Avui hem tingut una miqueta de tot i demà moltíssimes coses més. Demà, ja ho sabeu, a partir de les 7 al Crepuscle, a partir de l'hora 8, bon dia i bona vida. I ara no m'ho sabant de nou perquè ve transitant.
I guess there is no one to blame We're leaving ground Will things ever be the same again? It's the final countdown