Som la flama que s'enlaira mentre va passant el temps. Som cançó que mai calla, alegre combatent. Som de mar i de muntanya i de planes fins al cel. Som poble que és la canya, guiat per un estel. Aixequem els porrons de nit i ballem-ho fins que es torni a fer de nit. Serem lliures de mar. Som el poble, el poble català.
Som barreses, som enteses, som cultural menjador i les festes mai ens pesen... Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal Dona Mediterrània, un programa produït per Ana Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des de Can Alcover Espai de Cultura, aquí on tenim els estudis Dona Mediterrània. Començam avui amb una salutació que mos fa Ana Maria Oliver.
Bon dijous, espero que tengueu bon dia, un dia ple d'iniciatives, ganes, motivació i moltes idees. I per fer-ho vos duc una cançó que s'atitola «Ets una idea» del Petit de Caleril,
que és un cantautor de la cigarra, que s'anomena Joan Pons, i que té un estil musical així entre el folk-pop i la psicodèlia. Així que que tingueu bon dia i deixeu-vos les seves idees.
Fins demà!
Bona nit.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I avui és dijous 30 d'octubre, tot d'una vos posarem al dia de quins són els principals títols que mos ofereix jones d'ara a Diari de Balears i també a Vila Web. A continuació entrevistarem Carme Gomila, ets companya d'aquesta casa i que acaba de ser elegida com a presidenta
d'Esquerra Republicana a les Illes Balears. A partir de les 8.40 escoltarem un programa especial de la plataforma audiovisual Vida i a continuació ja entrarem en les diverses seccions d'aquest dijous Curiositat de la Història amb Manxisco Roger, Focus...
amb en Jaume Sastre i tot allò que tingui a veure amb l'actualitat que vos anirem posant al dia cada moment. Escoltam ja quins són els principals titulars de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Diari de Balear s'obre la seva portada amb un vídeo on diu Lucía, Alejandra i Reyes expliquen a vida tots els detalls de l'odissea que varen viure i és que les tres membres mallorquines de la flotilla Sumut que va...
arribar o va intentar arribar a Gaza, expliquen en tot tipus de detall i per primera vegada totes tres juntes en un mitjà de comunicació tota la seva odissea. A continuació també tres notícies del que va ser un dels fets destacats d'ahir hora baixa. Funeral d'estat a València en record dels 237 morts
de les inundacions i de la incapacitat del govern Mazón. També familiars de víctimes mortals de la Dana diuen a Mazón que és assassí, covard, malparit i rata i demanen a crits que dimites qui. Una concentració a Barcelona demana presó per a Mazón.
També destacam que el conductor de la mutuància implicada en l'excedent mortal a sindioteria ha donat positiu en cocaïna i que ahir es va commemorar el dia de record de les víctimes del franquisme.
Un altre vídeo que vos ofereix Diari de Balears, Roser Emils, «La cultura d'aquí ha de menester una revolució», entrevista a la plataforma audiovisual Vida. «Ports i bé tanca la temporada 2025 amb un augment del 32% en les reserves dels camps de bolles de fondeig regulat per a la protecció de la Posidònia».
El govern promociona la sobressada Mallorca de Port Negra al Gastronòmic Fòrum de Barcelona i també destaca a Diari de Balears que Llorenç Galmés demana al govern espanyol que comenci la repatriació dels menors migrants tutelats per l'IMAS
Mentrestant, la cap de l'oposició, Catalina Cladera, acusa Galmès de practicar el racisme pur i dur. També destaca, diari de Balears, que el govern reconeix un error de signatura en les adjudicacions interins i també aquest homenatge a Víctor Uris que se farà demà a la plaça Alexander Fleming de Palma.
on anant ja a Vila Web hi ha també una portada molt marcada pel primer aniversari del desastre de l'Adana a València. Un moviment judicial exquisit a tres bandes perquè Amazon no s'escapola així. És la principal peça Hores d'Ara.
S'ha de vi un any després de la gota freda en Ferran Torrent. Veus gent a qui ha canviat l'aspecte, diu. Les morts evitables al funeral d'estat també és d'haver un crit contra Carlos Mazón. I en un vídeo record, agraïment i crítiques als discursos emotius dels familiars al funeral d'estat. Malparit i assassí, crits contra Mazón en el funeral d'estat.
Milers de persones recorren els pobles de l'Horta Sud amb torxes en memòria de les víctimes de la gota freda i concentració a Barcelona per reclamar la dimissió de Masson un any després de la gota freda.
També destaca Vilaweb, que ja en clau internacional, 30 anys del referèndum del Quebec, els papers secrets del govern parisú, expliquen com es va preparar la ruptura amb el Canadà.
I d'altra banda, l'extrema dreta cau en les eleccions als Països Baixos que podrien tenir un nou govern de centre-esquerra. Totes aquestes informacions les trobeu a Vilaweb. Nosaltres me'n tornem a la portada.
de Diari de Balears, de Balears.cat, perquè allà hi troben també a la secció d'opinió diversos articles que vos volem recomanar. Per exemple, el de Miquel Ripoll, titulat Perpètuament connectats, el de Joan Lledonet, tenim Monarquia per estona, el de Rafael Borràs, Pensionistes pobres, el de Nelila Tomàs,
una tardor amb moltes feines i és d'en Joan Vicenç Lillo contra la natura. Tots aquests arguments tant informatius com d'opinió els trobeu, ja ho sabeu, a diari de Balears, de Balears.cat. Ara escoltam la previsió del temps i ho feim amb la veu d'en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. Avui tendrem un canvi de situació.
Una partida de perturbació, a partir d'aquesta nit passada, molt s'està afectant. Per tant, sobretot des de matí, arruxar tempestes que poden ser moderades i col·locament fortes, i temperatures comencen a baixar. És una situació d'una perturbació que ve de la península, que ja ha donat moltes precipitacions, però que hi hagi una mica de desgastada.
De cadres per cinc dies anirem posant un temps estable, sobretot el dia de tot sant potser que serà el dia més estable i més càlid. El diumenge poden arribar algun diguls i pentullar alguna goteta i aquestes temperatures començarien de nou a baixar.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método slow-tend district. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. Nou a plec de relats d'en Amant Nolem. Quatre relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a Ona Mediterrània, el Bon Dia i Bona Vida, un programa que tot d'una vosa oferirà l'entrevista amb la Carme Gomila. A continuació tindrem un document especial, conversarem una conversa llarga amb els integrants de la flotilla, amb elles repassant tots els detalls de la seva entrevista.
aventura de la seva odissea. També avui tenim curiositats de la història amb en Xisco Roger i el focus amb en Jaume Sastre. Ja veureu que hi haurà branca per a tots els costats.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I ara és el moment de saludar una antiga companya i actualment regidora de Manacó i nova presidenta d'Esquerra Republicana. És la Carme Gomila. Carme, molt bon dia. Bon dia, com estàs? Molt bé, encantats de saludar-te. Carme, explica-mos en primer lloc què significa ara mateix la presidenta d'Esquerra Republicana, Cecilia Balears.
Bé, gràcies per convidar-me una vegada més a participar del vostre matinal. I bé, a nivell personal començaré dient que aquest nou càrrec que m'han encomanat, a part d'un orgull immens,
és una gran responsabilitat perquè al final ara m'ha tocat estar al capdavant de com bé has dit d'Esquerra Republicana en les Illes Balears i bé, no deixa de ser un lloc que té una certa incidència dins dels diferents partits que formen part de tot el projecte
Sob iranista a les Illes Balears i Conde és una gran responsabilitat que espera estar saltada de les circumstàncies i bé, no ho faig tota sola, ho faig amb un equip de gent que m'acompanya, per sort, perquè entenem aquest projecte com un projecte col·lectiu i més enllà que a nivell personal, com he dit, significa un gran orgull per jo, la veritat és que estic molt contenta de recoltaments
que jo he tingut tots aquests dies, les setmanes prèvies de la preparació del Congrés també. A nivell polític, com he dit, és una responsabilitat molt grossa. Hem de pensar que ara mateix està en un context polític complet. La veritat és que a totes les illes, no només a Mallorca, tenim un panorama i un context difícil. Veiem amenaçats cada dia els nostres drets bàsics, els nostres drets lingüístics,
L'emergència habitacional és una problemàtica transversal a tots els nivells, a totes les edats i a totes les illes. Per tant, tenim molta feina d'incidència per davant.
tantes oposicions en els diferents governs insulars i en el govern autonòmic, mos queda fer una posició responsable, una posició prepositiva, una posició en positiu, però sobretot vetllant perquè se deixin de qüestionar els drets bàsics dels ciutadans d'aquesta terra, perquè la veritat és que és bastant bèstia
el que volem continuament. Per tant, allà hem de ser, no podem deixar lliure cap espai i tot el que volem aprofitar per incidir
i per qüestionar les polítiques actuals, això hem de sessiar, sí. Carme, vareu celebrar els congressos, els de Mallorca i els de Sager Balears, aquest passat cap de setmana, que és on va ser elegida com a presidenta. Quin balanç s'ha fet d'aquest darrer any i de la gestió d'en Mateu Matatxurí, que ja havia avançat que no repetiria com a presidenta?
Sí, exacte. A en Mateu li hem d'agrair moltíssima de feina durant aquests darrers anys perquè sense aquesta feina que ha fet ell i el seu equip no seríem a on som ara. I en Mateu després de molts anys, legítimament, va decidir trencar una tapa i emprendre altres projectes i també se trata d'això, de sobre garantir un relleu en els espais i que la gent pugui entrar i sortir
sense que suposi un trasbals per a l'organització. Per tant, des d'aquí també li vull agrair, ja ho ha fet en privat moltes vegades, però vull agrair públicament tot s'esforç i tota la feina que ha fet ell durant aquests anys, que sobretot ha estat una feina molt en silenci, una feina de molta pedagogia i una feina...
Des dia a dia, gota a gota i molt contínua, no? Que per això som aquí per tota la feina començada. Penseu que fa uns anys el projecte polític de Més per Mallorca va decidir integrar de dins Esquerra Republicana, així també ho va fer Més per Mallorca i ara he vist, és a dir, Esquerra ha estat dins d'aquests projectes més àmplis.
a nivell de les tres illes. I clar, això no deixa de ser una feina molt de cosir, de llimar petites diferències, de llimar diferents punts de vistes, d'intentar enclaure tothom. I és una feina que potser no llueix molt, però és indispensable per entendre on som ara.
que som un projecte amb veu a dins projectes més amplis o dins espais més amplis, però amb una veu respectada, consolidada, i en definitiva això, no? Per tant, agraïments immenses en el mateix i tot el seu equip, i el balanç va ser una mica aquest, no? I com a propostes de cada futur, a propostes de millora...
seguir un poc amb aquesta línia d'influència dins d'aquests espais més amplis, de teixir complicitats, de cosir, de sumar i sobretot de cuidar un poc l'autoestima i l'esperit de la militància, perquè crec que en un moment tan feble com estem actualment necessitem sentir part d'un projecte i
i això és un poc la feina que s'ha de fer. Perquè, Carme, quins són els eixos principals de feina dels propers mesos, dels propers anys, si vols? Quina és el full de ruta que vos heu marcat? Primer compte és això, cuidar molt la militància, que la militància estigui informada de tots els processos de presa de decisions, no només a dins d'esquerra,
amb un contacte directe amb la part nacional, sinó també a dins dels espais de més per a Menorca, a Eivissa i més per a Mallorca. I si la militància està cuidada, podrem cuidar el projecte entre tots. Si ens sentim part d'una cosa i ens sentim mirats i escoltats, jo crec que el projecte fluirà millor.
Per tant, és un poc això, intentar que aquesta autoestima de formar part d'una cosa no mori en un moment tan complicat com el d'avui. I després ser present a tots aquests espais més amplis que jo comentava, seguir fomentant les relacions polítiques amb altres entitats, que en molt són Mirai, amb molt de processos, i sobretot també una cosa important,
i és que fa uns anys ja se va començar amb una feina de crear una marca estable que se diu Aramés per concórrer a les eleccions estatals i hem de seguir fomentant aquesta marca estable perquè cada vegada que se convoquen eleccions estatals no hi hem d'estar pensant de quina manera ens hem de presentar sinó que aquesta marca estable ha de perdurar en el llarg dels temps i és imprescindible per teixir aquest espai en comú a les tres illes.
I dins d'això, Carme, justament ara que parlaves d'aquesta qüestió, sou partidaris de l'Esquerra Republicana a mantenir aquesta aliança en sumar? Creus que ja ha fet la feina que havia de fer i s'ha d'acabar? Com afrontaríeu aquesta qüestió?
Sí, això és un debat que ara mateix es diu a dins del nostre espai, tant dins Esquerra com dins més per Mallorca i també més per Menorca. És un debat viu que no s'ha tancat, que no s'ha acabat. De fet, estem fent feina per intentar arribar a una conclusió concreta i estem fent molta feina, sobretot no a curt termini, de si un moment donat s'ha de plantejar rompre aquest espai o no.
sinó més llarg termini. És a dir, quin és l'objectiu pel qual vam decidir com córrer a les eleccions en sumar, quin balanç en fem de la feina feta fins ara i, sobretot, si això ha permès que més gent s'assumi en el nostre projecte o no. Jo crec que cada vegada que prenem una decisió
a cada petita aturada hem de reflexionar a veure si aquesta decisió mos ha estat aquest objectiu que valíem al principi o no. Per tant, estem un poc amb aquesta feina. Tampoc no hem de confondre decisions tàctiques que poden prendre un moment determinat perquè la conjuntura és concreta i mos afavoreix prendre una decisió tàctica amb una decisió estratègica.
En el final juguem a un espai que és estat espanyol, que ja sabem que no anirà mai a favor nostre i no anirà mai a favor dels interessos de les Illes Balears. Per tant, mentre continuïm ben partits amb aquesta mirada estatal, el que hem de fer nosaltres és intentar jugar amb les eines que tenim per aconseguir coses concretes, com puguin ser, per exemple, el conveni ferroviari o el finançament per les Illes Balears.
I amb això estem, ja t'ho dic, a un debat obert i viu a dins de nostra militància i prendent les decisions col·lectivament com pensant què s'ha de fer. Vaig veure que en el Congrés hi va venir el president del partit, Nòriol Junqueras. Com el vas veure? Està en plena forma? Com el vas veure? Sí, Nòriol Junqueras tenim la sort de tenir-lo sempre a prop, sempre que l'hem de menester.
I bé, és que és una ment al·lucida que de vegades em fa amb ell perquè té tot superconcret i superestructurat a dins del seu cap i de vegades dius, uau, quin privilegi. Però vaja, més enllà d'això, no, jo crec que Esquerra ha passat per un moment complicat que a l'anterior congrés d'Esquerra Nacional va sortir ell com a
com a ocio guanyadora, però tot i així, bueno, han passat uns anys una mica convulsors i ara el que hem de fer és això, recuperar-nos, recuperar-nos i un poc en la línia, el que comentàvem al principi, Esquerra Republicana a nivell nacional ha de ser un partit que se torni a agradar, que se torni a agradar i que torni a agradar sa gent, perquè és un espai que xerra dels problemes reals del dia a dia de sa gent
com deia abans, amenaça cap a la nostra llengua i cap a la nostra cultura, una emergència habitacional absoluta, una crisi a nivell de recursos bàsics i a nivell de territori, el turisme que ens amenaça constantment a perdre el nostre. Per tant, aquestes són les línies bàsiques de feina també a nivell nacional.
i justament ja m'has contestat pràcticament perquè clar Esquerra Republicana en aquests moments ha recosit totes les ferides i diguem que està preparada per afrontar reptes sí, sí, sí, efectivament
Idò, també te volia destacar d'alguna manera, Carme, que, clar, deu ser la primera dona que presideix Esquerra Republicana a Serbalears, no?,
i segurament de les primeres dones que presideixo una secció d'Esquerra Republicana. Per tant, bé, una mica dins d'aquesta línia que tu sempre has predicat i practicat d'ocupar espais i de reivindicar el paper de la dona, no només com a element fonamental i com a militant, sinó també per situar-se al capdavant, no?
Sí, jo crec que al final se tracta de posar en pràctica una manera de fer i...
i jo no sé entendre els projectes polítics sense que siguin col·lectius i això crec que és una cosa que va intrínseca jo en tant que som una dona feminista i autocentrada i que se defineix com a tal. Per tant, el que intentaré és que durant aquest mandat les maneres de fer siguin això, les decisions preses de manera col·lectiva
i sigui també reforçant i impulsant pràctiques més feministes, així com també, com ho he dit abans, no ho faig tota sola, tenc un equipàs immens de gent que m'acompanya, majoritàriament també són dones, ho he de dir, i és això, d'intentar transformar-se en maneres de fer, que moltes vegades per inèrcia, per comoditat, o perquè és el que hem fet així sempre, costa molt de rompre, quasi-quasi te diria que és el més difícil.
però som aquí per qualsevol cosa, no? Jo crec que per sort hem avançat molt, encara queda feina per fer, però ja heu vist amb absoluta normalitat, vull dir...
ho visquin en absoluta normalitat, per tant és això, fer feina pensant en tothom i tant de bo Esquerra Republicana i els altres projectes allà on habitam siguin el més heterogenis possibles, perquè encara tenim aquesta feina per fer. Ja. Hem de ser més heterogenis, hem de comptar més amb la veu de 6 col·lectius, que ens costa molt arribar i això hem de fer autòctica a tots.
i no mos ha de fer cosa matreta. Vull dir, mos hem de semblar en el màxim a la població que aspiram a representar. A qualsevol espai, ja sigui a nivell municipal, a nivell autonòmic, a nivell insular. Per tant, aquí tenim una feina a fer. I no val anar a cercar gent quan s'acosten les eleccions. Jo no té aquest sentit. Vull dir, es atint els projectes que hi ha d'aquestes mirades...
Després ja parlarem de com han de configurar una llista, però és a dins el projecte que han d'interpel·lar gent que té altres realitats. I això, a veure, que costa. Per tant, és una feina que s'ha de fer no només en temes feministes, sinó en persones racialitzades, en escoles de LGTB. És a dir, intentar integrar aquestes mirades fa de vores.
Darrere qüestió, Carme, i me permetràs, ja que conversam, que te faci una pregunta genèrica sobre Manacó. Com està funcionant l'equip de govern? Quines perspectives teniu? Tenim relleu per en Miquel? Com funciona tot això?
Bé, ara també estem immersos en un procés important perquè, clar, ara ja hem superat aquesta meitat de mandat. Nosaltres, en general, feim una valoració positiva i també he de dir que el context de monacorda cada vegada també és més complicat perquè tenim un creixement poblacional molt important.
I molts estem enfrontant a problemes de ciutat, és a dir, hem deixat de ser un poble i comencem a tenir problemàtiques de ciutat. Comencem de l'habitatge, molts juguen contra constantment, l'enqueriment de tot també, fa que hi hagi de cada vegada famílies més vulnerables,
i famílies normalitzades que els comença a costar d'un ritme de vida digne. Per tant, això a nivell municipal, em consta que no és només exclusiu de Marcos, sinó que a molts de pobles de Mallorca o altres ciutats similars a la nostra també està passant el mateix i a moltes reunions que ens trobam amb altres bales o regidors és una cosa còmuc.
Per tant, clar, no deixem de fer feina dins d'un context que en moltes vegades és difícil de resoldre. Però nosaltres, seguim, no ens deixem influenciar per segons quins comentaris, sinó que si la política pública que duim a terme és bona i ajuda a millorar el que teníem anteriorment, no tots seguim per en banda. Perquè si haguéssim d'anar a ritme
el cop reactiu de segons quins comentaris no avançaríem. Per tant, nosaltres anem a peu fité cap a lo que pensam que és millor, no? I xerrem de millorar l'espai públic. Ara pot semblar coses banals, però en dues setmanes hem canviat tots els banys de tot el centre de Manacop i que estaven rebentadíssims. I tenim banys nous.
També hem ampliat un parc a nit que era molt petit i l'hem fet tres vegades més gros. Ara farem un projecte perquè els infants puguin entrar a l'escola a peu d'una manera més segura, limitant l'entrada dels cotxes a segons quines hores, a segons quin carrer. Bé, són cosetes que costa molt de tirar endavant i qui m'escola que ja hagi estat en política municipal ho sabrà, perquè costa moltíssim fer canvis, però a nosaltres no m'ho despistem del nostre objectiu.
intentant que mona cosa sigui millor cada dia i quan te dejo, em fa blus és com tothom. També hem de pensar que el govern autonòmic o el Consell de Mallorca no ens està ajudant gaire en segons quin temps. M'ho sentim molt tot sols. Però bé, seguim amb això. I veurem en el 27 què passa.
Idò, sí, ho veurem. I en tot cas, Carme Gomila, en aquest cas et sempre tenc el dubte de si donar-se enhorabona o es condol, quasi-quasi, però... Bé, des d'un desdia.
No, però segur que és enhorabona i, en tot cas, continuarem connectats i, per tant, més endavant ja revisarem com han anat els primers mesos en aquesta nova responsabilitat. Carme Gomila, regidora de l'Ajuntament de Manacó i nova presidenta d'Esquerra Republicana a la Gilles Balears, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres, sempre. Continuem en contacte, Carme. Salut. Adeu. Gràcies, Carme Gomila, que conté amb la primera dona que ocupa aquesta alta responsabilitat i, per tant, des d'aquest punt de vista també una notícia i una fita important més. Escoltem ara aquesta entrevista que fèiem des de la plataforma audiovisual
La teniu, de fet, accessible en aquesta plataforma, vida.cat. Aquesta conversa amb tres de les integrants de la Global Sumut Flotilla, és a dir, les tres integrants mallorquines, que són Reyes Rigó,
Lucia Muñoz i Alejandra Martínez. Escoltem aquesta entrevista perquè expliquen detalls, coses que no han explicat cap altra banda.
Som a un programa especial aquí a la plataforma audiovisual Vida, que volem fer dos blocs, dues coses. En un primer bloc vos volem explicar, ben explicada,
en la qual han participat els nostres protagonistes. I en un segon bloc volem parlar més de l'actualitat política i de tot allò que envolta el conflicte amb el qual avui en parlarem.
Però per començar, vos presentam, tenim això no de tenir avui aquí en els nostres estudis, les tres representants, les tres persones que se'n van anar en representació de la Mallorca digna i de la Mallorca solidària a la flotilla. Elles són Reyes Rigor, Reyes, moltes gràcies per ser aquí, molt benvinguda. Gràcies a vosaltres.
Na Lucià Muñoz, també, moltes gràcies. Moltes gràcies a tu. I na Alejandra Martínez, també, contentíssim de veure-vos, de tenir-vos a prop, de veure com somríeu, però sobretot que mos expliqueu coses. En primer lloc, i una per una en aquest cas, quins impuls que vos du a formar part d'aquesta flotilla i, per tant, de risc a vos, diguem, o de posar en risc
a part de les vostres vides tranquil·les aquí a Mallorca.
Bé, jo crec que la solidaritat entre els pobles no és ninguna cosa nova. Ara farà 90 anys que van venir ses brigades internacionals per defensar la llibertat i els drets humans contra el feixisme. I bé, no és res nou tot això. I bé, jo vaig estar al Jun, a Egipte, a la marxa global. A sa marxa també, sí. I bé, després me vaig apuntar a...
La següent passa. Lucía, més o manco, i de la seva mateixa història. Sí, bàsicament és que fa dos anys que s'està perpetrat un genocidi per part de l'entitat sionista d'Israel al poble palestí, a la franja de Gaza, i aquest és el motiu fonamental pel qual
Quan vàrem saber que existia aquesta iniciativa, la Global Sumut Flotilla, que tenia l'objectiu de rompre amb el bloqueig criminal d'Israel a Gaza i obrir un corredor humanitari, mos vàrem apuntar, vàrem ser molta gent que veníem també de juny d'estar a la marxa a Gaza i quan no vàrem poder fer aquesta missió per terra ho vàrem intentar per la mà.
Jo crec que tota la gent que va anar a la flotilla compartim una necessitat de posar el cos i d'anar una mica més en ja després de viure dos anys de genocidi televisat sense que...
cap govern faci res, com visquent la complicitat de tot Occident, de les monarquies, d'Egipte, quan vam anar a Egipte, aquesta complicitat, i de tenir aquesta sensació que només el poble salva el poble i que només la solidaritat internacional arribaria a tractar de rompre aquest bloqueig i arribaria a poder
fer la pressió internacional necessària perquè les coses terminassin per denunciar el genocidi i per moure els governs a fer alguna cosa.
Lucía, partiu el darrer dia d'agost de Barcelona, vosaltres dues vareu anar a una embarcació i tu a una altra diferent. Què va passar just abans? És a dir, hi va haver uns dies com a de formació i com a partida de Barcelona? Aniren canviant de...
Doncs els dies anteriors vàrem estar fent una formació en la qual bàsicament mos vàrem preparar pels diferents escenaris que podien ocorre, que eren bàsicament complir amb el nostre objectiu.
que era trencar el bloqueig i obrir un correu humanitari. Després estava l'escenari de l'atac, que va ocórrer en tres ocasions. Estava l'escenari del segrest, de la intercepció, que també va acabant sent així.
I també hi havia l'escenari del fracàs burocràtic que havia passat en altres portilles precedents i que va ser una de les qüestions que van fer que una missió que havia de durar 10 dies se retracés molt perquè a banda dels problemes tècnics dels vaixells
i també a Tunisia va ser molt complicat sortir d'allà i bueno, finalment una vegada vam caminar-nos ja va ser tot més fàcil, però sobretot al principi el vaixell d'Ana Reyes a la Dara va ser l'últim que va sortir des de Barcelona i bueno, mos vam veure després a Tunisia directament perquè va haver uns dies allà que vam veure Mallorca així de lluny
I Menorca va-ho aturar o no? Sí, bueno, varem aturar però no ens varem baixar dels vaixells, només varem aturar per... Per esperar altres vaixells. Perquè clar, la força d'aquesta flotilla, que jo crec que va ser un moment històric, era...
el gran nombre de vaixells. Llavors, quan algun vaixell tenia qualsevol problema, aturàvem tots i esperàvem, perquè aquesta força era la força de la col·lectivitat. Sí, sí. Arribau a Tunísia i allà sí que hi ha una aturada, crec que fins i tot baixau dels vaixells, no? Sí, ells arriben més prest,
Perquè nosaltres a Dara vàrem sortir 4 dies més tard per tots els problemes que vàrem tenir tècnics i quan ja vàrem arribar a Tunísia, ja estàveu voltres, va haver també que vàrem atacar en drons. Va ser l'Uga i l'Alma.
És a dir, què passa aquí? Estàu tranquil·lament en els vaixells i tal. Era la nit, això va ser que damunt les 12. Sentiu una explosió, sentiu... Nosaltres no estàvem els vaixells en aquest moment perquè hi va haver uns dies que no mos deixaven entrar a port. Llavors els vaixells se varen quedar afondejats.
esperant anar a qualque port, que després va ser on ens van trobar a Vicerte, perquè estaven a Cityportside, que va ser on en una nit va haver uns drons que van atacar. Primer una nit al Family i la següent nit a l'Alma, que eren dues de les embarcacions líders
de la família. Si vosaltres que eren atacs com a molt preparats i molt quirúrgics, jo eren a voler un poquet. No, no, no. Quirúrgics, de fet, sabien que vaixells atacar, però és que a més sabien on atacar. On els havien de tirar. Per fer mal.
Clar, per fer un avís, però no lamentar morts, perquè això era guerra psicològica i era una mena d'advertència. No volien morts en aquest moment de la flotilla. Escoltau, i així un dia a dia de tots aquests a Altamà,
Com era? Perquè clar, jo vaig estar en el seu moment en el Ray Von Warrior i la veritat és que hi havia moltes hores de buides, perquè jo que no som molt de la mà. Pues depenent de la mà. Ah, bueno, clar, perquè a part... Quan hi havia mala mà no podies fer pràcticament res, no?
i després, depenent del dia, a mesura que ens hi van apropant, estàvem més alerta i fèiem guàrdies i s'activaven els protocols i hi havia una activitat.
Les hores mortes intentàvem comunicar sempre, fer qualque tipus de vídeo, de connexions amb xarxes i tal, quan no estàvem fent coses del bagell. Havien de cuinar, havien de...
de net, havien d'organitzar, les guàrdies a la nit... Cada dia el barco. Cada dia, clar. Hi havia molta gent a vaixells, el nostre vaixell, ara ja es pot dir, era un vaixell per a 12 persones i vam arribar a ser 20. Llavors, no hi havia molt espai, no era molt còmode, hi havia moltes coses a fer, moltes coses a fer net, molta gent per cuinar, llavors...
I encara una altra cosa, abans d'arribar, que és... Estàveu, vaja, segur, estàveu connectats, sabíeu el que passava, sabíeu que aquí, per exemple, hi havia hagut ser mobilitzacions, tot això, no? Sí, sí, la volta ciclista, també. Nosotros en el meu així, cada dia, cada dia, teníem como si fuera un resumen de lo que está pasando políticamente y nacionalmente. Alguien se lo preparaba y nos daba el informe porque, bueno...
i entonces luego debatíamos i tot això. Nosaltres també, tots els dematís hi havia una reunió de vaixell, de coordinació, i hi havia també una part de notícies i també com d'actualitat a Gaza, per no deixar de posar els ulls on cal. Exacte.
Perquè clar, nosaltres, ho deia Lucía abans, jo crec que el que hem intentat sobretot és continuar fent política a la mà. Llavors, comunicar fent política i comunicar el que està passant a Gaza. I comunicar també per continuar organitzant el moviment per Palestina. Hem tractat no de fer com una comunicació de...
de la quotidianitat, sinó una comunicació política de Palestina i del per què nosaltres estem en aquesta flotilla. I arriba el dia que, tot i que vos vieu preparat molt per en Tom Arló, m'imagino que així tot és un moment supertens, supercomplicat i que has de fer un gran esforç. Què passa amb el vostre vaixell?
Lucía i Alejandra, per exemple, què passa? Venen uns soldats i vos assalten? Sí, bàsicament ens arriba la informació que ja al radar s'identifiquen una sèrie de vaixells que estan fent com un bloqueig i ja intuïm que
que comença la intercepció, llavors s'activen els protocols i mos anàvem a la part diguem més segura del vaixell on estàvem també les càmeres de seguretat amb els alecos posats i tirar els telèfons a la mà per motius de seguretat.
i en molt poc temps venen amb unes lanxes i suguen al vaixell i ja directament a nosaltres mos varen passallista, sabíem perfectament qui... Sí, sí, mos varen passallista. Tots els noms. Tots. No se van equivocar en cap.
I vos varen fermar d'alguna manera o...? No, a nosaltres mos varen deixar primer a la popa del vaixell i mos varen cridar un a un per fer-nos un registre i després mos van posar a la proa i allà tota la nit sense poder fer res.
Jo sí que volia dir que això va ser un segrest en aigües internacionals. Això t'ho volia demanar. Recordem que això no són ni aigües ni tan sol de Palestina. Però no, no, no, ni prop. A 70 milles nàutiques. 70 milles nàutiques. És que les aigües territorials comencen a les 12 milles nàutiques. Llavors va ser molt en fora.
Ningú ha piulat sobre aquesta qüestió? No, no. Vull dir que ha pastat, ha dit res. Ni dels atacs tampoc, ningú ha condemnat res. Reyes, més o manco, és la mateixa experiència? Sí, nosaltres un vaixell un poc més petit i bueno, lo mateix. Varen abordar el barco, mos varen registrar i després mos varen ficar de dins, tots haginats, de dins els camarotes. I allí vam estar, pues...
Quantes hores? 16, 8 hores? Vostres molt més que nosaltres, perquè el nostre vaixell era un vaixell a motor. Era molt ràpid. Llavors, nosaltres vam arribar al port d'Esdod pel dematí. Bé, 12 jo crec que seria... No sabíem què era. Vam arribar en sort vostres vaixells. Sí, sí. Ells manaven els vaixells. Llavors, allà, vos... Varen canviar la bandera, també, clar. Ah, varen... Sí. És que va ser un acte de pirateria. Perdó, perquè ric, però... Sí, sí, va ser un acte... És pirateria. Pirateria. Sí, sí, sí, mateix.
Arribau a terra i allà, jo una imatge que record, no sé si és que vols, tenen a tots d'esquena, així. A una esplanada que estava perimetrada per uns barrotts, sí. I allí ens varen posar a tots de llenois o sentats amb el cap cap a baix.
I aquí sí que me pareix que estàveu fermada, o hi havia... Hi havia gent que estava més racialitzada que sí que varen rebre més. Els hi varen fermar ses mans, els varen copetjar, i va... Mira, tot això és aviatori. Jo crec que això era o bé part de la guerra psicològica, o bé... Nosaltres hem dit molt que hem viscut una experiència on no saps on està la línia
entre guerra psicològica i total incompetència de les forces israelianes. Perquè van ser sobrepassades per la flotilla. Però sí, com era molt aleatori, el nostre vaixell, un home que es diu Thor, que és estatunitenc, va ser tractat, però amb una violència brutal.
15 policies i gent de les forces d'ocupació israeliana que se'n van dur amb moltíssima violència, el cap al sol, le van manillar i els peus també, i moltíssima, moltíssima violència, altres no, i...
Havia gent també que els tenien de cara a la paret i a la paret havia una bandera molt gran i era com castigat mirant la bandera d'Israel allà. Jo vaig veure com pegàvem potades, allò me varen pegar dues potades a sa esquena,
En ses botes. Sí, clar. A un company li van fotre una clotellada per mirar i el van castigar i vaig veure com van agafar la guitarra d'una companyera i la van tirar contra una paret, també. Eren molt agressius. I aquestes imatges que van veure per la tele del ministre aquest... En Ben Gebir. El feixista. Sí, sí. Tu i eres?
Jo hi era, jo estava a la taula número 24 i jo vaig veure com va entrar, però això no era en el port, de dins la sala de... És que com vàrem arribar a... Elles vàrem arribar abans. Jo no vaig veure, venguvi, el port, tu... Jo, aquest tio va entrar a la meva cel·la.
Sí, perquè crec que primer van anar al port, després van anar a les jaules aquelles prèvies a entrar a la cel·la, i en el meu cas, la primera nit que acabàvem d'arribar, estaven ja dormint,
Vam entrar 20 tios molt agressius, amb les llanternes d'eslumnat, ens vam arrinconar i va entrar aquest tio amb totes les càmeres gravant, que jo no he vist aquest vídeo, m'encantaria veure-lo, però no ho vaig veure en cap lloc. I ens va dir el mateix, que... Ara fa dos dies o tres n'ha publicat un... Sí, de palestius. Sí, sí, doncs en el meu...
Ens va dir que sou amics de Hamas, assassins de nens i veus, aquest és el vostre lloc i es va anar. Nosaltres estàvem dormides en xoc i ni tan sols vam tenir la capacitat de reaccionar.
De res, bé, clar, no, i a més vull dir que tens set persones armades apuntant-te a la cara, no? Vos, bé, en fi, d'esport, vos envien en unes condicions també, diguem-ne, de maltracte també, perquè...
dins camions i tal de mala manera i vos envien a una presó d'alta seguretat en mida al desert del Nevet i això aquí sí que ja he de reconèixer que aquesta no me l'esperava Sí, bé, nosaltres sí
La veritat que sí. De fet, bé, abans d'això passaves per una sort de... no sé ni com dir-ho perquè no era un judici, era com una... no, però te fitxaven, no? I t'oferien firmar uns pares... Com un procediment, sí...
d'immigració, jo crec, t'oferien firmar uns papers. El primer deia que nosaltres havíem entrat il·legalment a Israel, que és una cosa que no vam fer perquè vam ser segrestades enmig de la mà i si fos per mi, jo no hauria posat un peu en un estat genocida. Llavors jo no vaig firmar, crec que cap de nosaltres va firmar.
Després el segon paper era la deportació express, de les primeres 72 hores. I el tercer, no sé molt bé què hi era, però nosaltres no varen firmar cap paper. El tercer estava en Ebreu, vull dir que ho varen firmar cap d'estres papers. I després d'ahir sí hi ha les furgones i el desert de l'Egref.
i allà mos fiquen en... A unes jaules, a unes jaules primero, com si varen jaules per animals, mos varen tenir allà un munt d'hores i després mos passaven, mos cridaven de dos en dos, havien de passar una altra vegada per una taula on estaven els tres documents per fer-nos un poc de brainwashing i després d'allà mos llevaven sa roba, mos donaven els...
El xandal, el traje de presidiària, el xandal gris que estava forrado per a l'invierno, feia una calor allà al mig del desert i una camiseta blanca, una samarreta blanca i unes... Un uniforme de presa. Sí, totalment. I vos envien a les celdes. Sí. Estàveu a les tres o a la mateixa? No.
Jo estàvem a la seta número 1 i... Jo a la set. A la set. Val. I bueno, m'imagino que ja se fan llarguíssimes aquestes hores, eternes, no? I no sé si hi va haver cap incident,
Uns quants. Sí, però on començar, no? Sí, sí. La nostra audiència ha d'entendre que reim perquè val més... Lo pitjor va ser lo de les medicines. Ja veia gent que tenia malalties cròniques molt greus
i que quan allà en el port no els hi varen deixar ses medicines. Llevaren veia ses medicines. Des quan varen arribar allà, que mos varen donar el traje de presidiàries, varen passar per una especie de xiringuito on havia un metge o un enfermero i a ses companyes que tenien malalties greus no va passar de tot. I va haver que, bueno, que hi ha gent que estava molt malament i lo varen tenir que organitzar per demanar ses medicines.
Jo he pensat molt en això perquè com que hi ha una sensació compartida de la gent de la flotilla que, clar, nosaltres vam ser uns privilegiats en comparació amb com tracten la població palestina. Però tot i així hem vist tots els nostres drets
Però pitjats. Vull dir, clar, no hem tingut menjar, no hem tingut dret a... Beure aigua potable. A sortir ni tan sols al pati. A cridar per telèfon. A cridar per telèfon. A dutxar mos, res. Res de res. I tot i així, nosaltres sabem que hem sigut unes privilegiades perquè tenim passaport europeu i perquè ens han tractat no tan mal com els palestins, que són torturats.
poden deduir que es tracta que reben els palestins és molt difícil de suportar realment. Perquè ja m'imagina el vostre i m'acosta. El nostre és un 1% de tot el que les van... Només és una anècdota, el que hem passat a nosaltres és una anècdota, perquè ells...
Ells pensaven, els israelians, pensaven que ens estaven tractant bé. Sí, sí. I tot i així, de veritat que no. Ja, ja. Sí, sí. Aleshores ja ve el moment, bé, m'anam pegant botze, però ve el moment en què vosaltres dues vos...
Deporten cap a Atenes, m'apareix. Com va anar aquest procés? Com vos vareu entrar? Perquè vareu tenir assessorament jurídic.
Vam tenir un judici, però un judici que, o sea, com de... D'àl'express. És una cosa, o sea, com que vàrem entrar a un contenidor i hi havia una jutgessa, suposadament jutgessa. O que se deia jutgessa, que ell s'havia posat el vestit i ja està. Tenia roba de jutgessa i ens demanava el meu judici va ser entrar
assegur-me i vols anar-te a casa teva? I jo, no signaré res sense ser un advocat, gràcies, res, ja està, això va ser el judici. Tu igual? A mi em va preguntar aquest a l'estat i li vaig dir, jo és que no vull fer declaracions sense ser un advocat i me va dir, a l'advocat li pots cridar després del judici i li vaig dir, no, al revés, no, o sigui, vull dir...
I després em va posar una traductora per un telèfon mòbil, que li vaig dir això també, és el mateix, com que no faré declaracions i tal, i la traductora em deia, diu el jutge que sí, que apunta, i li dic, si no està escrivint res a l'ordinador, tot així. I amb tres persones més, vull dir que eren judicis amb més gent. En sèrie.
Sí, sí. Era com un tràmit per, llavors en el moment, o sea, per jo el moment de dir, vale, igual mos anem, és que passaves pel doctor, que era una webcam que te feia una foto per davant i una altra per darrere. Ah, sí, però jo no els vaig passar. Clar, clar, això va ser la nit anterior.
Quan tu ja t'havien entès de fora. Això jo no ho reconec. Nosaltres vam viure la nostra deportació amb molta por i era una situació molt difícil perquè hi havia una alegria generalitzada. Els homes no sabien res de tu, molta gent no sabia res de tu. Vam arribar a l'avió
un avió tot ple de gent de la flotilla i hi havia com molta alegria i nosaltres vam pujar a l'avió amb una angoixa de... No estem totes. No hi és, no estem totes, que va ser molt difícil la sortida perquè bé, tu te vas negar
Sí, en el moment que mos van cridar per anar al doctor aquest, a mi me van treure de la celda i vaig coincidir amb més persones de l'estat espanyol.
i després ens vam posar totes a la mateixa cel·la i clar, la nina que l'havia entret amb tu va arribar a la nostra cel·la i ens va contar tot el que havia passat i llavors el dia següent
Era com, on estan els Reyes? No mos deien res i tal, i varen dir, doncs no sortim sense que mos diuen on estan els Reyes, no? I al final mos varen posar-nos tal, mos varen dur arrastres al furgon, però varen fer una mica de resistència pacífica perquè mos havien dit que tornaries de matí.
i no estaves, llavors va ser, després vàrem coincidir a la furgoneta aquesta i ja pensant que a veure si estan a Reyes a l'avió i quan vàrem veure que no estava, una angoixa tremenda. I tu Reyes mentrestant t'havien posat a una celda d'aïllament? Sí, allò me varen treure el diumenge a hora baixa quan va passar aquest incident
i em van endur a una celda d'aïllament i després a la nit, cap a Berxeba, que és una ciutat que hi ha 45 minuts, a la policia,
i res, d'allí l'endemà a un judici sense cap garanties. Va ser el primer judici de tres. Se varen filtrar unes imatges, no sé si era d'aquest judici, que tu entraves i de qualque manera que t'estaven maltractant. Sí, no, això va ser el segon judici, quan hi varen ser els meus abogats, perquè el primer sense garanties de ningú tipus, sense abogat, sense tradució. Si va ser judici, tornar-se a presó,
Sí. I llavors és una altra vegada... El dimecres dia 8 va ser quan varen sortir aquestes imatges, que jo sortia, que clar, jo estava cercant, menys si coneixia algú allà, i va ser quan vaig veure el cònsul i jo no vaig veure cap càmera ni que hi havia televisió ni res de res. Jo estava molt despistada.
I allà va ser quan vaig reconèixer els abogats d'Adala i vaig contar el que va passar al judici d'abans. Votres dues feis des d'Atenes arribau a Madrid.
ja era de matinada, tu ets la primera que parles, la Lucía, no? I dius allò que tot i ser del nord global, etc, etc, mos han aplicat tortures, no sé com ho vas dir. De baix impacte. De baix impacte, però també això, i també reclamaves el ratón de Narelles, no?
Sí, nosaltres vam prendre la decisió a la tornada de no hem d'aturar la pressió fins que Narreges surti perquè és molt perillós que se quedi tota sola.
i llavors ens vam organitzar per fer tota la pressió política i mediàtica durant tota aquesta setmana que va ser infinita i vam fer el que vam fer. Jo us diré que vull pensar que malgrat tot, malgrat la inacció pública, des de com a mínim les institucions de la Unió Europea hi va haver pressions a l'estat d'Israel perquè...
resolgués, entre comates, aquest cas el més urgent, el més aviat possible. Vull pensar. Jo el que sí que et puc dir és que cap persona de les Illes Balears, de les institucions de les Illes Balears, ha mogut un dit per a nosaltres. Un dit. Cap. O sigui, de les institucions, del Govern, del Consell de Mallorca, de l'Ajuntament de Palma, cap persona.
I dos una vergonya que hauran d'arrossegar, no?, sempre. Per cert, l'hostiat, que tan retret, no sé què i tal, clar, vull dir, jo crec que hi ha molt de ciutadans de Palma, jo diria que fins i tot més dels que te varen votar, que se senten, o sigui que sentien que els estava representant allà.
Bueno, jo estic molt agraïda, perquè quan vàrem tornar vàrem sentir tot el suport a banda de les eleccions polítiques de cadascú, vàrem rebre suport de tothom.
estic molt agraïda d'aquest suport que a més mos van comptar també amb molt de carinyo els dies que no estaven, el dia de la intercepció, la que es valia també allà a cort, que va ser una concentració molt intensa i molt emocionant. Encara estan tenen acions ara?
D'això volia parlar, que pareix que hi ha una política de repressió contra els manifestants per Palestina que no s'entén i que és absolutament inadmissible. Reyes, i tu, bé no ho sé, no sé com ho vas gestionar tota aquesta situació mentalment perquè t'ha vist duríssim, no?
Bueno, jo en tot moment vaig ser molt conscient que el que jo estava visquent era només res. No era res comparat amb el que estan sofrint els palestins, les palestines, aquests nens que estan encara a presó, sense veure la llum.
que els estan maltratant, que els estan torturant i que no saben si sortiran o no sortiran. O sigui que jo amb el passaport europeu i la pell blanca era res, era totalment un privilegi. O sigui, una privilegiada, vull dir. O sigui que no, jo vaig estar bé emocionalment, de cap, anímicament vaig estar...
bastant forta i amb molta dignitat. I quan te comuniquen que t'expulsen o no sé com se diu? Bueno no, va haver tres judicis com estic dint. El primer que va ser sense res, sense ningúes garanties. El segon on ja varen dir, bueno, ja me vaig enterar de que era de lo que se m'acusava,
I allà el meu advocat va demanar que mirassin les càmeres des de la presó perquè allà veurien tot el que hi havia. I clar, se va divendres, van dir, vale, divendres hi haurà un altre judici, i clar, allà el tercer judici que va ser divendres dia 10,
no varen poder mostrar les càmeres perquè jo les vaig veure la nit d'abans, me varen venir a cercar la policia perquè vegeix i que allà estava tot retocat, tallat donde está lo que está pasando, i bueno, no varen poder demostrar de lo que se m'acusava,
una venitura, o sigui que no lo varen poder demostrar i res. I en aquesta... no va haver judici aquest divendres, me varen proposar que me declararàs culpable, que havíem assegat a una funcionària i bueno, de pagar una multa. I jo vaig dir que no, que jo no... que va.
De totes maneres, m'ha pareix que tothom és conscient que això és una qüestió política, que convenia tenir un nostatge per negociar amb l'Estat que l'Estat espanyol no farà cap gestió, no perseguirà ningú i tal, etcètera.
Sí, a més que el partit de Netanyahu, aquests feixistes, necessiten posar un exemple per les seves bases, perquè siguin votant. Mira, aquí en tenim una o a un, i mira com l'estamos tratando, com terroristes, i això és el que necessiten, dar carnaza a les bases. Total.
Justament per això nosaltres vam prendre aquesta decisió de no tornar sense relles, perquè nosaltres sabíem que el que estàvem intentant fer, ajornant el judici tres dies, era testar una mica la indignació per veure si podien retenir-la indefinidament. Llavors, nosaltres...
Sabíem que això era molt perillós i la nostra intenció era no baixar la indignació i la mobilització fins que regis, reges, sortés.
i segurament també negociant l'estat espanyol que l'estat espanyol no prengués cap mesura judicial o el que sigui en contra. No ho sé, això és una suposició. Bé, a la nostra audiència vull explicar que he insistit molt en parlar primer dels seus casos i deixar testimoni, però ara
si tenim 10 minuts més... No, jo pas pena, perquè sí que hem d'abordar també les qüestions, clar, perquè en el fons això ho heu fet, però per una causa, perquè hi ha un context mundial, etc. Llavors anem a això. Primer, clar, fins i tot quan dèiem fa dos anys o no sé quan, que hi ha un genocidi, fins i tot aquí feim curt,
perquè realment estan parlant d'una història de fa molt més. 77 anys, ara no. I, per tant, ho emmarcam aquí. És vera que aquests darrers dos anys han estat duríssims, és vera que aquests dos anys hi ha hagut moltíssima gent, jo crec que s'ha sentit molt ferida de veure que s'estava produint un genocidi, que s'estava repetint una història, que s'estava... no sé, com a...
escarnint la pròpia història dels seus avantpassats i a partir d'aquí la gent ha tingut necessitat de mobilitzar-se, cadascú ha fet el que ha pogut i en aquest cas, per el que sigui, heu estat al capdavant.
En Lucía parlàvem els dies a la ràdio d'aquella frase d'en Gandhi, que diu, primer te ridiculitzen, després te combaten i finalment guanyes. I això és exactament el que ha passat o el que està passant en la flotilla, crec, no? En la flotilla, no en res conjunt.
Sí, jo crec que la flotilla va ser una cosa molt important per visibilitzar un genocidi que dur molt més de dos anys, però crec que ja hi ha tanta gent que ha vist el que fa l'entitat sionista,
que això ja no hi ha punt de tornada, tot i que els estats i els governs estan fent tot el possible per desmobilitzar aquestes accions i aquest moviment de solidaritat amb Palestina amb un pla de pau que no és ni pla de pau ni alta el foc i que ha estat acordat
entre un genocida com és el Netanyahu i un financiador de genocidis com és el Donald Trump. I després aquí a l'estat espanyol amb un embargament d'armes que no embarga res. Aquesta mateixa setmana hi ha passat per aigües territorials espanyoles un vaixell amb tonelades de munició.
i d'armes cap a Israel i també un altre amb combustible també per militar per Israel. Llavors tot això de fer coses que sonen bé però que no són coses que de veres aturin el genocidi és un intent de desmobilitzar tota aquesta solidaritat amb Palestina
que ha aturat Itàlia, que ha aturat moltes ciutats a l'estat espanyol i que ja era una amenaça no només per Israel sinó per tots els còmplices del genocidi.
Lucía, hi ha tot això i hem d'afegir que la ciutat de Palma ha acollit, o ha acollit, ha tingut un portaavions més gros, una arma de guerra, la més grossa que hi ha al món, a més a més, que va en retorn nuclears, que per tant, si cal que dir, hi ha un problema, això, a part que, això ja és un consell personal de la audiència, jo no m'abanyaria
per allà, ni les platges properes, per si de cas. Sí, i estem veient com les nostres illes s'estan convertint cada vegada més en un punt estratègic militar, perquè no és només aquest portaavions nuclear dels Estats Units que passa pel nostre port, amb tot el que implica això de posar-nos en risc, no?,
sinó també quan vàrem arribar, el dia que vàrem arribar totes les tres a Mallorca mos vàrem llevar amb la notícia que a l'aeroport de Palma el Ministeri de Defensa volia fer un magatzem d'explosius i de missils
a un aeroport civil on passen milions i milions de turistes i de passatgers cada any i que mos posen risc. Estem veient com de poc a poc mos van dient que
que el món és perillós i que ens hem de defensar i ens vam posar en un discurs balicista que legitima totes aquestes accions però que la gent no vol. Jo crec que hi ha una distorsió brutal entre els discursos polítics i mediàtics dels mass media i el que la gent sent i pensa que és que tot això ens posa en perill
El que passa és que mos van ficar en sa por, no? Sí, sí, mos van ficar en sa por i això clar que funciona, però crec que també el tema de Palestina ha posat en alerta a molta gent i hem de continuar dient que això és com la visibilització.
La situació més brutal d'un sistema capitalista-imperialista que té el seu màxim exponent en aquest genocidi a Gaza, però que tot aquest clima belicista d'alimentar un engranatge de guerra s'està afectant també al nostre territori i a Ca nostra.
És que no estem tan junts de gasa. No estem tan junts de gasa, ens fiquen la por i ens diuen que ens invairà Rússia i a mi el que em dóna por és Estats Units i l'estat general. Això me'n recorda als d'any 80, quan estava la 6a flota aquí, al Port de Palma, cada mes. I que també n'estaven posant por que si no se'n van a invadir, que si no es tenen que...
Però és que la gran amenaça per a la seguretat mundial és Estats Units, que està bombardejant el Caribe, està bombardejant el Pacífic, que financia un genocidi i el seu proxi Israel. Llavors, és que si hem de tenir por, és d'aquesta gent que és la que després ens vol vendre les armes, no?
I que està perseguint els ciutadans crítics als Estats Units mateix. Ahir mateix va amb una entrevista amb un escriptor que havia hagut de partir d'allà perquè no se sentia segur. En Ramon Grossfogel, vaig parlar amb ell i em va dir
que se n'ha anat a viure a Granada perquè patia per la seva integritat física. També hi ha això, a part de tot. Reyes, tornant a Palestina i a Gaza concretament,
Bé, com pareix que s'ha atenuat una mica la tortura, l'assassinat, la mort. Què podem esperar ara? No, aquí el que és és un altre foc descafeïnat, perquè realment des del minut número 1 van seguir bombarderjant, han seguint matant a la gent,
l'ajuda humanitària no passa, eh? I res. I lo que ha passat ara és que estan un poquet fent un poco de brainwashing perquè la gent no posa el foco allà. Eh? Això com... Bueno, és que ja no està a les escaletes de la televisió, ja no està. Ja no està, ja no surt per ningun puesto. I això... Això fa moltes coses, no? Superperillós perquè clar, el que hem de seguir és lluitant
i mobilitzant mos fins que Palestini sigui lliure i soberana. I és perillós perquè desmobilitza i després és perillós pel que està passant d'aquí, que és el que estàvem xerrant abans. Han esperat que la gent es desmobilitzi per fer les detencions. Llavors, ara ja no hi ha tants ulls posats a Gaza i el moviment de solidaritat amb Palestina i ara tenim joves comunistes a les Illes, a Mallorca, a Palma, que estan sent detinguts
Per fer el carrer per defensar que nosaltres havíem d'estar a Canostra, perquè havíem estat segrestades. Llavors aquesta gent està detinguda per defensar-me a mi. I això em compete a mi directament. I això no és competència del govern de les Illes Balears, això és competència de l'Estat, perquè la Policia Nacional és competència de l'Estat. I això és d'un govern que es diu solidari amb Palestina. I està fent detencions de joves comunistes...
que només m'han defensat a mi. Que més afegim que són detencions fetes en base a fitxes i informacions seves, però que no tenen perquè les persones concretes que hi havia allà, perquè el banc o unes detingudes ni tan sols eren en lloc desfets en el moment d'això, no? Bueno, cercen també...
relats per inculpar, que uns inculpien els altres. És una tècnica molt bella. Jo crec que aquests joves el que tenen que saber és que no estan sols i que som molta gent solidària amb Palestina i que aquesta política de repressió
l'aturarem i en qualsevol cas estem aquí per fer l'acompanyament que faci falta que no estem tots sols. Molt bé, i justament això, és a dir, a què podem aspirar ara per mirar que tot això se solucioni una mica? Hem de seguir mobilitzant i exigir els governs i les institucions
Que no siguin còmplices, que facin un embargo real, rompre relacions amb Israel, bloqueig total i tothom al carrer. Que hi hagi una vaga general però mundial. Totalment. Que s'aturi tot. Que s'aturi tot. I a nivell polític, Lucià, s'estan moguent les coses?
Bueno, ahir parlava amb un company que em deia que aquest pla de pau era el pla d'aniquilació i urbanització. Sí, segurament. Clar, tenint en compte que el que hi ha damunt sa taula és un pla de negoci, un pla de negoci pactat entre els genocides i els finançadors dels genocides,
Jo crec que hem d'estar molt alerta amb les inversions que es facin allà perquè no oblidem que volen fer un resort turístic a Gaza i que nosaltres som pioners en turisme i que des de les Illes hem d'estar molt atents a veure quins capitals se mouen cap allà. I per part dels governs, bueno...
vull dir, des de l'Ajuntament de Palma al Govern d'Espanya, l'única diferència que hi ha és que uns diuen que fan coses i no fan res i els altres no diuen res i no fan res. I aquest silenci i aquesta complicitat jo crec que el que s'ha demostrat en les últimes setmanes és que només es pot rompre amb pressió popular.
i que no podem baixar els braços en un moment en què ens diuen que ara ja hi havia pau. Jo me'n recordo quan es va convocar la vaga general que va passar el tema de l'altar al foc i la gent tenia el dubte de, bueno, ara té sentit la vaga, no? I hem de seguir...
explicant el que està passant per no desmobilitzar, perquè tots els missatges i totes aquestes accions cosmètiques que es fan des del govern d'Espanya com l'embargo fake d'armes, l'objectiu que tenen és la desmobilització.
És la desmobilització, llavors. Ja no està el tema als mitjans de comunicació i hem de fer tot el possible perquè continuï estant a l'agenda social, a l'agenda mediàtica, que és l'única forma que aquest tema continuï a l'agenda política. No hem d'aturar de xerrar de Palestina i a mi sí que m'agradaria dir que això no terminarà
Fins que hi hagi una desionificació del territori de Palestina. La solució dels dos estats no és una solució, és el problema. Perquè quan tens un estat colonial que està basat en l'espoli, en la colonització, en l'imperialisme i el genocidi,
no pots aspirar a arribar a dos estats pacífics. Llavors, és que només la solució és un estat
per tothom, en igualtat de condicions, en un territori desionificat. I fins que no arribi això, el John Ciddy continuarà. I jo crec que això hauria de ser el punt d'arribada dels moviments de solidaritat com Palestina, perquè ara començarem a escoltar molt aquest, o sigui, com una tornada a la solució dels dos estats,
I això no solucionarà res, només seran 50 anys més de conflicte, de genocidi i d'intent d'enquilació del poble palestí. És que el poble palestí no s'ha assegut a la taula per dir que és el que volen. Per l'altre foc, què és això? No s'ha assegut.
O sigui, que han d'assumir el que diuen aquells dos, en Trump i en Netanyahu. I que no hi ha, al plan de Trump no hi ha tampoc cap mecanisme de justícia i de reparació pel poble palestí. O sigui, no tenim veu, no tenim vot, però és que tampoc hi ha una... Tampoc n'hi ha...
De res, dels drets adquirits i reflexats al dret internacional del poble palestí. El dret a l'autodeterminació, el dret al retorn... El dret a la resistència armada. Efectivament. Llavors, no hi ha cap reconeixement de drets
I en el moment en què segueix havent ocupació, en el moment que segueix havent una neteja èmnica, en el moment en què no hi ha justícia, tampoc hi ha pau. I clar, la via política de solució passa per un procés de descolonització.
Com va passar a Sud-Àfrica, que no és casualitat que haia sigut Sud-Àfrica el primer país al món que va veure fitxa denunciant a l'acord internacional el que estava passant a Palestina amb el tema del genocid.
Bé, jo crec que el moviment de solidaritat ha crescut molt, crec que som majoria i que hem de continuar fent accions col·lectives, coordinades a nivell internacional perquè han demostrat que tenen el seu efecte i que fan força.
Jo crec que amb aquesta crida, en això que heu dit, a no oblidar i a continuar i a repetir i a tornar a parlar i a reivindicar, ho podem acabar. Jo vos agrae moltíssim, en Arreges, en Luciana, en Alejandra, que heu vengut aquí, que heu pogut finalment dispegar d'una mica de temps per comptar les coses en sa versió llarga, no?
i sobretot agrair-vos que heu posat el cos en nom des que mos hauria agradat però ja no hi podríem anar. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Encara el manco ha representat una persona que he vist cap al batle. Jo crec que moltíssimes gràcies. Molt més que el batle. I tota gent que van votar en el batle i tot. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Fins demà!
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a una mediterrània és el moment de fer-vos un repàs a l'actualitat, un repàs als principals titulars que a hores d'ara són les capçaleres a les portades dels diaris. Començam per Diari de Balears. Música
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
I Diari de Balears vos ofereix la possibilitat de recuperar aquesta entrevista que acabàvem d'escoltar a Luciana Alejandra i a Reyes, que expliquen a vida tots els detalls de l'odissea que van viure. També tres peces dedicades a la notícia que va marcar l'hora baixa d'ahir, funeral d'estat a València, en record dels 237 morts de les inundacions i de la incapacitat del govern mazón.
Familiars de víctimes mortals de la dana diuen Amazon que és un assassí covard, malparit i rata i demanen a grits que dimitesqui. Una concentració a Barcelona demana presó per Amazon. També destacam que un conductor d'una ambulància va matar un motorista i va donar positiu en cocaïna en el test.
commemoració del dia de record de les víctimes del franquisme. Es va fer ahir en un ambient, ja sabeu, en què des d'Esperdit Popular i Vox pretenen liquidar la llei de memòria democràtica aprovada pel Parlament de la Silla de Balears. També vos oferim un altre vídeo, en aquest cas una entrevista a na Roser Amills, la cultura d'aquí ha de menester una revolució. Ja sabeu que na Roser
ara també és col·laboradora d'Ona Mediterrània i té un programa titulat L'illa sense calma. També destacam que Llorenç Galmés ha demanat al govern espanyol que comenci la repatriació
dels menors migrants totalats per l'IMAS. Mentrestant, la Catalina Cladera l'acusa de practicar el racisme pur i dur. I també destacam que el govern reconeix un error de signatura en les adjudicacions a interins. Va ser en una compresença de la directora general de personal docent i centres concertats, Joana Maria Cabrè.
També destaca, diari de Balears, que hi haurà un tall de servei de tren a causa de les obres i bus alternatiu entre l'estació Intermodal i Pont Dinca 9 el cap de setmana del 8 i 9 de novembre. També destacam que la UOP Ensenyament
diu que anar a classe no ha de ser un risc. El polvorí de Sant Joan estarà a un quilòmetre d'una escola i també destacam que s'està preparant per demà un homenatge a en Víctor Uris. Serà demà a la plaça Alexander Fleming a les de 9.30 hores
i s'inaugurarà un banc que té forma d'harmònica, com no podia ser d'altra manera. M'anam ja en el Mallorca Daily Bulletin. Allà trobam un primer titular que diu «Després d'anys de negligència, els residents s'uneixen a la policia, les empreses i els sindicats per un pla que exigeix un canvi a la platja de Palma».
També destaca Mallorca Daily Bulletin, que l'ex-rei d'Espanya llança una bomba al seu llibre sobre Lady Di a Mallorca, al Palau de Palma. També destacam que Balears té, o destaquen en aquest cas els companys del Mallorca Daily Bulletin, que Balears té un dels municipis amb l'habitatge més car als preus de Mallorca,
Pugen, diuen, i també destaquen des del Daily Bulletin que els residents que viuen a prop del lloc on es construirà el dipòsit d'armes de l'aeroport de Palma se senten ignorats pels polítics. Anem ara a les portades dels diaris que s'imprimeixen en paper.
Començam avui per Diario de Mallorca, que diu, el seu titular principal indica que només vuit víctimes d'ocupació han utilitzat l'oficina de l'habitatge de cort.
I d'altra banda també destaca que fins a 33 ocupes varen demanar assessorament després de rebre ordres de desnonament. La fotografia principal és per aquest funeral d'estat que hi va a València i el titular que posa Diària de Mallorca és Ens vàrem conèixer a Mallorca, va ser un lluitador.
Són paraules de nana Yara Julià, una de les tres familiars que van intervenir en el funeral d'ahir i que va recordar emocionada el seu marit, el seu home, on és l'im.
on anem ara a la secció d'esports d'aquesta portada diària de Mallorca, on hi ha resultats del torneig de copa. Diu Sant Jordi 0 o Sassuna 5, Poblera 1, Sabadell 2...
i Sant Just 0, Mallorca 2. El Mallorca l'únic equip de l'illa que passa de ronda a la Copa. Destaquen des de Diària de Mallorca. M'anem ara a última hora. Ja destaquen com a titular més destacat un xòfer d'ambulància mata un motorista i dona positiu
La imatge principal és pel monarca espanyol saludant una de les familiars de ser víctimes de la Dana. Dolor i tensió per a les víctimes de la Dana.
També destaca a última hora Juan Carlos I, un admirador de Franco, diu a última hora. I també destaca que Vox força la seva proposta sobre el castellà s'avanci en el Parlament. També hi ha una foto més menuda dedicada a Mateo Valero,
fundador i director del Barcelona Supercomputing Center, i diu l'investigador Mateo Valero, doctor en riscausa per la UIP. També destaca a l'última hora que hi ha hagut 10 detinguts en una nova fase de l'operació contra el narcotràfic
I la part esportiva la titula Cara i creu a la Copa. El Mallorca passa sense gaires alegries mentre que cauen Sant Jordi 05 i Poblera 1-2. Aquests són, idò, els titulars que mos ofereix
l'última hora en aquests moments, la portada en paper. També vos destacarem que
des de diari de Balears mos ofereixen la possibilitat de participar a una enquesta en què se mos demana quina opinió teniu sobre el canvi horari i teniu tres possibilitats per votar en primer lloc em va bé així com està ara
i després dues opcions més, haurien de tenir sempre l'horari d'hivern i haurien de tenir sempre l'horari d'estiu. En aquests moments guanya l'opció de tenir l'horari d'hivern, una mica més d'un 52% a favor,
La d'estiu té un 39% i la de quedar-se així com ara, és a dir, meitat i meitat de l'any, un 8,7%. Per tant, la d'ara és la minoritària.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través d'onamediterrania.cat. És el moment ja de preparar-nos per saludar en Xisco, en Xisco Roger,
que ens farà un nou capítol de la secció que ens fa cada dijous. Abans, escolta'm, aquesta novetat d'aquesta setmana discogràfica, Rosalia, amb aquest nou tema que va fer públic fa 48 hores aproximadament.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
No sé muy bien lo que soy, ternura pa'l cacer.
Que me funde el calor Se desaparece Cuando tú vienes es cuando me vas This is it, it, it, it, it, it
To save us is through divine invention.
I'll fuck you till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me.
Va espellant voltats, gires es volant en el ritme de la música i la llum mos invadeix. Vaig un sostre verd, s'aclaró del sol, un minut es troba escòpita.
Tantes ulls, plaixos vermells. Aixec la mà com un llençol d'aranes lantes i cians i rapses forces on volants de tots els sols.
Fas ballar este sol en el ritme de la música i la platja resplandeix. Aixec la mar com un llençor d'arenes, plantes ocians i raps les forces ondolants de tots els oceans.
de males blanques i pleats, i veig un cosmos arreglat de plantes i animals. Va espellant botes,
Gires es volant tan el ritme de la música i la llum mos impedeix. Aixec la mà com un llençol d'aranes blanques i sians i rep ses forces on volants de tots els oceans. Aixec la mà.
de peles plantes nuclears i brets i un cosmos arreglat de plantes i animals.
Hi ha un el que ha mort de pena, i no es entelso del llamp. Hi ha una taula que David, diuen que és la sang de Déu.
han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adéu. I al país de l'Olivera, de la Plana i dels Serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera,
on viuen els valencians. S'ha fet carn el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, i engull la vida el seu pagament. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, modriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula. Sou lladres de sobre taula,
ofren antincompetència d'una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror, on el silenci és salvatge i on el dolor és paisatge, els llepors li fan massatge a mediocres vividors. Fins que la gent de les cases tornem a creuar el pont,
Tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador. Deixada la nostra victòria, us farem sentir vergonya, xoul atacant la memòria d'aquell octubre traidor. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, podríu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula.
Sou de adreses sobre taula.
I ara tot xalçem l'adeu, perquè ja no pot alçar l'amoriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre, sou de adres de sobre, sobre tot de sobre.
Som el bon dia i bona vida d'Una Mediterrània. És el moment ja d'encarre la nova secció d'en Xisco, un nou episodi de la secció d'en Xisco Roger.
La mateixa sonzònia, tres segles van-nos queixant, però hem acabat resultant ser la darrera colònia de Flandes a la Patagònia. Tots han anat esquitllant i amb tota la persimònia aquí nosaltres navegant. I amb tota la persimònia aquí nosaltres navegant.
No resolves cap misteri, sí que no és cap honor ser la darrera nació que fot el cant de l'imperi, ser molt grotesque que tèri i una mil·lumiliació que activment el captiveri sigui l'obra beneitó.
És com una gran aventura, ha estat un joc d'acrobàcia, però dintre de la desgràcia hem mantingut la cultura, ho hem fet amb la dictadura, i ara en aquesta fal·làcia, amb tota la cara dura, anomenen democràcia. Amb tota la cara dura, anomenen democràcia. No hi ha tot serem el banc, ara ja fem les maletes, que l'imperi espanyol per qui se'n va fer punyentes.
Creu amb les obres del foc, sumeses al tripijoc dels demòcrates de caserna. Ara és qüestió de saber-ne i no fer més el badoc. Dèiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Dèiem que Espanya era eterna, però ara ja li queda poc. Aquest alçarem el vol, ara ja fent les maletes que l'imperi espanyol.
Dijous, 30 d'octubre de 2025, són les 7.10 en punt i per tant és el moment d'encetar un nou episodi de Curiositats de la Història amb en Xisco Roger. Aquí ja saludem, Xisco, molt bon dia. Bon dia.
pel costipat, dius, eh? Sí, sí, és el millor que es pot tenir per parlar-se a ràdio, que s'està refredat però, escolta, que hem de fer aquesta època, hem de fer-los. Sí, ho sorarem, ho sorarem, eh? Sí, i tant. Català, català, català, avui traiem un de Sant Cristor Grossos en aquesta secció de curiositat de la història.
Sí, és veritat. Bé, ja sabem que les curiositats de la història sempre aprofitem els materials que jo vaig replegant per fer els reportatges. És el reportatge que surt aquesta setmana a l'Arabariats, tant en paper com a sa plana web. I, efectivament, és aquesta paraula, repetida tres vegades, català, català, català, com que enguanyes el centenari d'en Llompat, segurament ho saben els nostres agents, perquè s'estan fent moltes coses i això està prou bé.
Justament el 29 d'octubre, ahir se van complir 48 anys, va ser aquella manifestació històrica per s'autonomia, el 29 d'octubre del 1977, i va ser aquella intervenció d'en Josep Maria Llompat que va repetir aquestes tres paraules.
M'imagino que dins els àmbits de la gent una mica coneixedora de la nostra cultura i de la nostra història, aquella intervenció d'en John Park català, català, català, deusèmítica, i suposo que a tothom li sona una mica.
I tant que sí. Josep Maria Llampart, en guany se celebra l'any... Sí, el seu centenari. Déu-n'hi-do, l'activitat que hi ha hagut a l'entorn de la seva figura i de la seva obra. A més a més, tinc entès que l'editorial Moll ha de treure les seves intervencions, articles i petits assajos. Sí, és...
Disculpa Tomé, sí, és exactament així. Està a punt de sortir el primer volum de les obres completes d'en Guillem Park. Això vol dir no tan sols la poesia, que probablement pel que fa a la seva producció literària, sobretot és per la poesia. És un gran poeta. Però va fer molta crítica literària i també va fer un munt d'articles i d'estudis referits a la qüestió nacional, a la qüestió cultural, a la qüestió lingüística...
I bé, sí, efectivament, és una de les iniciatives d'enguany. La veritat és que, com tu dius, jo ho estic seguint, això, perquè, com sap tothom, jo faig el programa de llibres, quan hi ha una mediterrània, i evidentment ho vaig seguint. I la veritat és que m'estic quedant estorat. Fins i tot s'han fet actes, bé, per suposat per tot Catalunya, per suposat pel País Valencià i les Illes, i també en els altres territoris, però s'han fet coses fins i tot a Mèxica. És espectacular.
Som-hi, idò, anem per aquesta nova edició de Curiositat de la Història i començant, per situar-nos, per conèixer un poc el context, quina era la situació política del moment cap a l'octubre de 1977?
Bé, probablement la gent que ja tenim una certa edat, se'n recordaràs, eh? D'acord? Estan parlant d'esta transició. Voren passar moltes coses en molt poc temps. Vaja, era en qüestió de setmanes o en qüestió de mesos, com molt, que hi hagués una per a l'altra. Pensant només en aquells tres o quatre mesos just abans de la manifestació del 29 d'octubre del 1977, es va signar per part de pràcticament totes les forces polítiques que es presentaven a les eleccions,
es va signar el pacte abans de les eleccions del 15 de juny de 1977, les primeres que es van fer des de la Segona República, i totes les forces polítiques que es presentaven a les illes de les eleccions, pràcticament totes, van signar un compromís per reclamar l'autonomia. Llavors, el 15 de juny van ser les eleccions, que va guanyar Unió del Centre Democràtic, va ser la força més votada,
Tot d'una se va constituir l'assemblea de parlamentaris. O sigui, els senadors i diputats que havien estat electes per les Balears van constituir una assemblea de parlamentaris. I això té molta importància.
perquè en aquell moment aquesta assemblea de parlamentaris era l'única representació democràtica dels sillens. Penseu que la famosa i desapareguda Diputació Provincial era franquista, i els aïntaments el mateix, amb la qual cosa, com coment, la veritat és que en molt poc temps, en aquells moments, just abans d'octubre del 77, van passar moltes coses. Una altra...
va ser el retorn de les restes d'en Gabriel Alba, que havia mort a l'exili. I amb tots els honors i com calia, se va fer la rebuda de les seves restes de la seva tornada a Mallorca. I com va néixer la idea de fer aquesta manifestació a favor de l'autonomia?
Bueno, la idea, això va sorgir com a troenda del Congrés de Cultura Catalana. El Congrés de Cultura Catalana són una sèrie d'activitats que es van endur a terme, al conjunt de tots els territoris, des del 75 fins al 77. Vull dir, va haver jornales d'estudis, va haver manifestacions, va haver moltes iniciatives. I llavors es va plantejar justament això, que això havia de tenir una culminació important...
i es va plantejar perquè no fèiem una gran manifestació a Palma reclamant l'autonomia per les Illes Balears. Jo he parlat, i bé, hi ha un parell de comentaris seus que surten en aquest reportatge de Balears amb en Toni Mir, que és una persona molt coneguda, està president de l'Obre Cultural Balear, gestor cultural, filòleg... I en Toni Mir llavors tenia 21 anys i estava a la comissió que va preparar tot això. Ell era representant de l'organització d'Esquerra Comunista.
i diu que s'ànima, realment el motor d'això, va ser Antoni Serra. Antoni Serra, el cel dia, escriptor, activista cultural, que va ser la persona que va conduir una mica aquí a Mallorca, el Congrés de Cultura Catalana, i per tant aquesta iniciativa en bona mesura, i això li hauríem de reconèixer, va ser una iniciativa d'Antoni Serra. Important. Qui s'ha va encarregar de la seva organització pròpiament?
Bé, allò s'ho posava dues qüestions. Una, que la Comissió dels Congrés de Cultura Catalana havien d'ampliar una mica el marge d'acció perquè això era un pes molt gros, convocar una gran manifestació a Palma per la autonomia. Això vol dir que es van establir contactes amb els grups polítics, amb tots els grups polítics, no només els que estaven ja representats, sinó
Com dic, allà estava des de la seva organització d'esquerra comunista fins a Aliança Popular, que va participar en aquestes reunions. Això, Antoni Serra, el llibre aquest de Memòria Viva, una entrevista que li feien publicat pel grup Serra, ho deia, que Nabel Matutes va participar en aquelles reunions. I per suposat Unió del Centre Democràtic, Partit Socialista, Partit Comunista, etcètera, etcètera.
També hi havia un altre aspecte important, que era que s'havien de reunir fons, o sigui, fer una manifestació així suposava, bueno, una despesa important, organització, preparatius, bé, no ho sé, jo no he organitzat mai cap, però, bueno, és una cosa complicada i que té unes despeses. I es va formar una comissió que, segons Antoni Serra, jo m'he basat molt per aquest relat amb les memòries d'Antoni Serra, que estan molt bé,
I es va formar una comissió que integraven Josep Maria Llompart, Aina Moll, Joan Oliver i Antoni Serra mateix, justament per veure aquesta manera de com es podia fer front a totes aquelles despeses. I Xisco, quin va ser el referent per aquella mobilització?
Bé, Pantura, la gent, com he dit abans, que té un accelerat, se'n recorda de l'11 de setembre de 1977. Va ser la primera vegada des de la república que es va poder celebrar llibertat sadiada de Catalunya i no tan sols això, sinó que justament per aquestes dades...
va haver un pare d'episodis molt significatius. Va haver un decret, això va ser 11 de setembre, 29 de setembre va haver un decret del govern, que llavors estava Suárez,
decretant la restitució de la Generalitat Catalana. Evidentment, això era amb caire provisional. Això va ser a Catalunya, en els Païs Bars, també aquí a les Illes Balears, el que llavors es deia preautonomia, preioautonomia. No podia ser autonomia encara perquè llavors encara no s'havia redactat ni s'havia aprovat la Constitució i havia de ser la Constitució que digués com havien de ser les autonomies.
Però, mentrestant, ja se va prendre esta decisió. Només uns dies abans de la manifestació de Palma, 23 d'octubre de 1977,
Hi haurà gent que se'n recordarà, si no ho haurà vist a qualsevol documental, Josep Terradellas, el president de la Generalitat de l'Exili, arriba a Barcelona i diu aquella famosa frase seva de «Ja soc aquí». Això, evidentment, a veure, Catalunya sempre és un referent per a les Salles Balears, sobretot perquè es refereix a moviments de reivindicació autonòmica, de llibertats nacionals, de cultura, de llengua...
I en aquest cas, home, és evident que la gent a Mallorca va dir, escolta, mireu el que fan els catalans, han de fer alguna cosa a nosaltres també. I dins de tot aquest contesta, quin esdeveniment es va produir només quatre dies abans de la mobilització? Sí, és curiós, és curiós perquè això, jo he fet feina amb la Marateca, amb el que varen publicar els diaris aquests dies...
I, sí senyor, efectivament, 25 d'octubre, quatre dies abans d'aquella manifestació, va haver-hi un acte que es va dur a terme a la plaça de l'Almoina, justament davant de la seu de Mallorca, i que va ser la commemoració de la batalla de Lluc Major. 25 d'octubre de 1349 va haver-hi la batalla de Lluc Major, va perdre la seva vida i el rellam en Jaume III,
I aquesta data, que fins a un cert punt, aquesta data ja l'havia aprovada l'Ajuntament de Palma de commemorar-la a partir del 1974. Perquè, com ha dit abans, evidentment, el 74 encara ni tan sols havia mort Franco. Evidentment, era un ajuntament franquista. Però en aquest entorn tan peculiar, aquesta commemoració de la batalla de Llumelló se va convertir en una reivindicació de l'autonomia.
Es va a la de Palma, llavors, és que era en Pauli Butxens, ja dic que l'Ajuntament era franquista, però tothom sabia que Pauli Butxens era una persona progressista, partida ja és canvi de la democràcia, amb la qual cosa feia una mica de pont entre el franquisme pur i dur i el que ja era, bueno, el que ja començava a ser aquesta transició cap a la democràcia. En Pauli Butxens va alliurar la bandera de Mallorca a en Geroni Albertí, senador d'Euskader, que era el president de l'Assemblea de Parlamentaris,
I allò va ser, el 25 d'octubre es va convertir per un dia en una reivindicació de s'autonomia. Dit per un dia perquè això no ha tingut continuïtat. O sigui, el 25 d'octubre, clar, ho han de reconèixer, té una connotació...
diguem-ne anticatalanista, en el sentit que Jaume III, 25 d'octubre, això és una reivindicació de Mallorca tota sola, sense d'aprendre de Catalunya. Però aquí hi ha entrat en interpretacions interessades de la història. Només ho comento com a curiositat. Un altre fet curiós, també, només uns dies abans d'aquesta manifestació, va fer una visita a les Illes Emmanuel Zabero Arevalo, que era el ministre de les Regions, això se deia així ara, se deia així llavors, el ministre de les Regions,
i va visitar les illes, i va rebre un esborrany de preautonomia balear, per part de l'Assemblea Parlamentari. Una cosa que va dir en Manuel Clavero de Balears, que això ho hem mirat en el diari Balears, que va publicar una entrevista amb ell, Balears, cara, diari de Balears, que deia que l'illa ha de tenir la seva autonomia. En Clavero de Balears segurament ja estava assabentat que hi havia recels
inherents, típics, atants, interminables de les altres illes cap a Mallorca. Vull dir, com diuen, no volem canviar que mos comanin a Madrid perquè mos comanin des de Palma. Això és una història, això està per una constant i va ser una complicació important per el procés autonòmic. I dins d'aquesta suma de detalls, etcètera, què va passar quan tot era a punt per la concentració?
Sí, mira, és curiós perquè a les memòries d'en Toni Serra hi havia reunions amb els partits, amb la comissió del Congrés de Cultura Catalana, amb la gent, John Part, Aina Moll i Toni Serra, que estaven participant en aquella organització,
i havia representants de tots els partits, i tot anava tan bé, tot anava tan bé que Antoni Serra ja tenia, ja estava com preocupat. I ho va comentar amb en John Park, va dir, és possible que aquest país, és possible que a la fi hem aconseguit que sa gent canviï, que se posi d'acord, que lluiti per un ideal comú. I en John Park, diu Antoni Serra, a les seves memòries, li va dir, no és ben hora ja que això sigui un país, però ho va fer allí, perquè en John Park no era ben ell,
Bé, de tota manera, aquesta història encara no s'ha acabat. I, efectivament, aquesta història no s'ha acabat. Havia un consens establert pel qual se faria la manifestació i això es trencaria la plaça Major de Palma. Si passava per la plaça Major de Palma, era una placa de marbre que recorda aquella data i aquella manifestació històrica.
I ja s'havia fet un consens. Hauria quatre intervencions, una d'Antoni Serra com a presentador. Vull dir, en els discursos finals, després de... Sí, sí, sí. Hauria un discurs, una presentació d'Antoni Serra. Neina Moll intervendria en representació de les entitats culturals.
En Ferran Gomila, miser sindicalista, miser laboralista, intervendria en nom dels sindicats, i totes les forces polítiques havien triat una persona de consens, en Josep Maria Llombard. Bé, estava tot clar, però el vespre abans, el vespre abans, o sigui, 28 d'octubre, vespre, quan ja se suposava que només era qüestió de tancar detallets, els representants d'Unió de Centre Democràtic van dir no, no, no.
No estan d'acord amb això. Nosaltres creiem que només hauria d'haver un únic Parlament i, home, després el que va sortir a premsa era que UCD havia demanat escap d'Antoni Serra. Això és sentit metafòric, evidentment, per sort. El que havíem fet era dir no volem que intervengui Antoni Serra de cap d'aquestes maneres. Antoni Serra tenia una fama justificada per la seva línia política, evidentment, d'arroig, i UCD digui que no volem Antoni Serra.
Antoni Sarra, i això en comptes de les seves memòries, va dir, mira, si no voleu que intervengui, no intervendré. A veure, molt bones. Això eren les dues de la matinada del dia 29 d'octubre. I se'n van a dormir, i de matí següent es van presentar a casa d'en Antoni Sarra, n'Aina Moll, i en Toni Mir, que llavors era un jovenet, i li van dir, mira, al final sí que hem arribat a un consens,
Sembla pel que ha contat Miquel Palleras sobre aquest episodi, que això se va arribar una cosa a les 3 de la matinada, suposo que perquè ja tothom estava esgotat. I van dir, d'acord, sí que haurà 3 discursos, llevarem el de Neina Moll, justament l'únic d'una dona, però en aquella època, per desgraci, no hi havia aquesta consciència de paritat o de participació de la dona en qualsevol activitat, com li vulguis dir.
Val, mantenirem els discursos d'en John Park, d'en Ferran Gomila, i també mantenim la teva presentació. Sí, acceptes de fer-la, evidentment. I en Toni Serra va dir, no, escolta, després de dir que no, ara no de dir que sí, perquè això no és seriós. I en Toni Mir, i n'hi vam convèncer, Toni Mir després m'ha contat, i jo ho he posat en el reportatge que surt aquesta setmana a la Balears, que els va dir, mira Toni, fer-ho per l'esquerra, perquè l'esquerra
tu has de ser, s'ha de desesperar una mica en aquest discurso. I així, així es va salvar sa diada i es va poder dur a terme.
Déu-n'hi-do aquestes petites intrahistòries, eh? Sí, són històries una mica surrealistes, però és que en aquell moment passaven coses surrealistes. Sí, bé, ara també. No, ara també, ara també, però pensa que, per exemple, la Diputació de Balears va felicitar Catalunya per recuperar el seu autogovern. La Diputació franquista va felicitar Catalunya per recuperar la Generalitat Republicana. No me diguis que no era surrealista, això, eh? Sí, sí, això sí.
Com se va desenvolupar la manifestació? Bé, va ser una festa, o sigui, escolta... Una gentada, això sí. ...està considerada una fita, una manifestació històrica, va venir gent de la part forana, l'Ajuntament de Palma va facilitar els autobusos de Franc, pels gent de diferents barris de Palma. Sembla que se va fer l'agost, l'agost en octubre, de vendre banderes mallorquines,
I, bé, ja dic, com que sempre hi ha episodis surrealistes, aquell mateix dia es commemorava el 29 d'octubre de 1977, a les 6 estava convocada la manifestació, que arrencaria de la plaça d'Espanya, i a les 8 i mitja, Círculo José Antonio, que era l'únic grup dels que es presentava a les seleccions, que no havia signat el pacte per la autonomia, convocava l'aniversari de la fundació de la falange.
Així que si qualcú no ho acabava de tenir molt clar, si autonomisme o anti-autonomisme podien anar a ser dues coses, perquè d'ací s'era la manifestació i a les 8 i mig hi havia exacte aquest, que és la falància. Bé, si el coneix José Antonio anunciava a la premsa. Va haver una llentada, vull dir que es calcula, les xifres ballen una mica, però es calcula entre 12.000 i 30.000 persones. La primera fila, això també es va consensuar en aquestes reunions,
eren els representants dels ús polítics, entre els quals els parlamentaris de llits, per exemple, en Feliç Pont, Emilio Alonso, en Lleroni Alberti Matès, en Manuel Mora, que és un personatge molt oblidat, que va estar primer en el Partit Socialista Popular i després en el PSOE, però que va ser un personatge clau d'aquesta època. El que passa és que Pentura no tothom tenia clar exactament per què s'estaven manifestant. Jo vaig fer...
fa un munt d'anys, amb una sèrie d'entrevistes que vaig fer al Mundo el dia de Baleares, justament del tema aquest, del tema de la transició, vaig fer una entrevista amb en Roman Pinyoms, jurista, i ja era en aquella manifestació, i va dir, hi havia un grup de gent, del Camp Rodó, de Palma, que en lloc de dir, volem l'Estatut, volem l'Institut, perquè, justament, el Camp Rodó demanava un centre d'ensenyament. Un institut. I sap qual se diu el centre d'ensenyament del Camp Rodó? No.
Josep Maria John Park. No me diguis que no és curiós. Clar, clar, sí que ho sabia, sí que ho sabia. Clar, clar, clar, que interessant. Escolta, per cert, clar, jo era molt petit, jo devia tenir... Bueno, a veure, jo era molt jovanet, eh? Jo en aquesta època tenia set anys, ho dic. Sí, jo en devia tenir... Recordo el que me'n record.
jo em devia tenir 8 anys o 9 però puc donar fe que se varen acabar ses serbanderes perquè a Can Eva em volien penjar una i varen acabar comprant una ibisenca i li varen posar com un pedaç morat o no sé què sé que no hi va manera de trobar senyera senyera catalana diguem i
Mira, van existir un grup de menorquins. Com he dit abans, hi havia rassals a tants. Sí, sí, sí, ja veníem molt abans. I els de Menorca, en principi, no serien caïs, també farien la seva diada per la autonomia, independent des de Mallorca. Però, al final, sí que va venir un grup de Menorquins, bastant nombrós. D'Eivissa, Nabel Matutes no va venir, no se va presentar. No hi va participar.
Xisco, què va passar quan en Josep Maria Llompart estava parlant? Bueno, recordem que en Josep Maria Llompart era la figura de consens acceptada per tots els assurcs polítics i això no és poca cosa perquè estan parlant des d'Unió del Centre Democràtic fins a l'organització de l'Esquerra Comunista. En Llompart fa el seu discurs i en un moment donat es refereix a la llengua catalana que, com tothom sap, és la llengua nostra i la llengua comuna a tots els territoris de llengua catalana.
Però diu una cosa així, no? Perquè la llengua catalana i llavors es va fer un grup de gent que va dir mallorquí, mallorquí. Home, per què? Perquè, o sigui, ens hem de situar. Som als anys 77. Ara tothom sap que això és català per la senzilla raó de que ho prenen a l'escola i va acceptant les minories.
que tots sabem i que de vegades ja tothom sap que és català. Però és veritat que encara avui la gent se refereix a la nostra llengua de manera col·loquial com mallorquí. Bé, i parlant amb mallorquí, i sap parlar amb mallorquí, i ja està, no passa res. També li diuen valencià, i no sé si a Eivissa li diuen Ivisenc, a Menorca li diuen menorquí, i no passa res. Però en aquell moment, home, era molt de temps de...
possiblement mala entesa cap a Catalunya bé, la qüestió és que ell va dir sa llengua catalana i va amb un grup de llengua que va dir mallorquí i ell no sé si se va emprenyar o va voler insistir en que sa denominació científica sa llengua que li vulgui dir era català i va dir català, català, català
I aquí, sa veritat, va haver-hi un moment prou incòmode. Afortunadament, sempre hi ha qualcú que té dos dits de frens i va haver-hi qualcú que va dir, unitat, unitat! I això ja, amb això d'unitat ja sembla que sa llet va. Així tot, ha de fer-hi una cosa.
Després, evidentment, els diaris després publicaren les reaccions de politis, de grup politis, de persones importants, i en Lluís Maria Llomar deia, realment m'he quedat estorat de tota la llentada que ha vingut a la manifestació. Ara, que el poble estigui ben informat, això ja és una altra història.
Sí, sí. Xisco, per acabar, quin va ser un altre dels episodis destacats d'aquell dia? Sí, això, mira, és curiós, això va sortir en els mitjans, però jo també, dins d'aquesta sèrie d'entrevistes que te comentava que vaig fer al Mundo el dia de Baleares, vaig fer una també amb en Jeróni Albertí, que va ser el president de l'Assemblea Parlamentar i després el president del Consell General de la Universitat, del Consell de Mallorca, del Parlament...
I en Jordi de Bertí em contava que ells eren conscients, ells, evidentment, en el que diguéssim, la manifestació va començar a la plaça d'Espanya fins a la plaça Major, i allà a la plaça Major es va instal·lar un calafal on estaven els representants polítics i tot això. Llavors, ells eren conscients que estaven jugant en...
en territori, en camp rival. Perquè, em ho comentava després, eren perfectament conscients que l'immensa majoria de la gent que estava allà eren d'esquerres i no eren desacordes d'unió de centres democràtic.
A més, Unió del Centre Democràtic, això ja ho sabia tothom en aquelles hores, havia dificultat, és que he contat abans, s'havien posat, bueno, dificultats a cedir. Havia volgut posar condicions, havia volgut llevar Antoni Serra, si bé després ho acceptaren, i en el moment en el qual es van mencionar els diferents noms de les entitats que donaven suport, per megafonia, m'imagint, que donaven suport a aquella manifestació,
en Jerónica Bertí se'n sumava que passaria cosa. I efectivament els va dir a les seus, vull dir, a les que eren els altres parlamentaris, a gent destacada de Unió de la Senat Democràtica, els va dir, en el moment en què mos xilin, que ningú no es mogui. O sigui, com diguem, tranquil·litat i, bueno, que hem de fer-ho.
I efectivament va ser mencionar. Partit Socialista, bé. Partit Comunista, bé. Unió del Centre Democràtic. Una xiulada històrica. Històrica. Nelbertí va dir, no sé quant de temps va dur allò. I efectivament. I el curiós és que na Francesca Bosch, que ja vam fer ser la dirigent del Partit Comunista, li va dir, estava molt bé, estava allà, com deia, estava en el dirigent polític, i li va dir, miri,
Senyor president, era president de l'Assemblea de Parlamentaris, no passi molta pena. Els nostres xiulen, però els vostres voten.
perquè per molt que és l'esquerra xiulès el partit que havia guanyat les eleccions havia estat Unió del Centre Democràtic Ja, ja, ja Xisco apassionant i interessantíssim i malgrat que és una història aquesta que m'he de manco coneixia així i tot sempre mos dones clau, sempre mos dones elements de cinta història que mos enriqueixen
Com tancam la secció avui, amb quina música? Home, havia de ser una cançó que parlés del català, i efectivament, és una cançó d'en Jordi Barro, que se diu Parlem Català. I m'insisteix, mira, una frase molt bona d'en Toni Maria Alcover, de fa un munt d'anys, que és l'apòstol de la llengua catalana. Ningú discutirà que aquest home tenia claríssim la unitat de la llengua catalana.
Però una de les frases, vaja, com per gravant pedra que deia, era, mira, digue-li mallorquí, digue-li valencià, digue-li rosellonès, pel nom no mos barellarem, mentre no discutem, que és una mateixa llengua. Idò, una bona posició. Xisco, Roger, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, i disculpau per referat, a vosaltres i...
Sí, per dir-los que bé, ja estic en millors condicions. Gràcies a vosaltres. I recordeu això, que aquesta mateixa història, que treu-la, que treu-la, que treu-la, que treu-la, i us hem dit en part i sa manifestació del 29 d'octubre del 1977, a la que surt aquesta setmana a l'Arabalears, tant a S'Edici en Paper com a Sa Plana Güell.
Idò a aquesta cançó, Parlem Català. Gràcies, Xisco. Parlem Català, és la nostra llengua. Parlem Català, és la nostra vida, és el nostre ser, és el nostre cor. Parlem Català, per tenir destí, parlem Català, per gruir la flor, per esgrunyar els anys en aquell temps capaç. Parlem Català,
Nosaltres aquí parlem català, parlem català, és la nostra llengua, parlem català, és la nostra vida, és el nostre ser, és el nostre part. Per dir la tristot tenim català, per calmar les penes tenim català, tenim català.
per cantar l'amor i per fer les festes, saltar i ballar. Nosaltres aquí parlem català, parlem català, és la nostra llengua, parlem català, és la nostra vida, és la nostra ser, és la nostra pa.
Alguns no voldrin aquest català, arreu si pudin el faríem callar, però tard que en que facin, juntarem les mans i tots cantarem el sempre endavant.
Nosaltres aquí parlem català, parlem català, és la nostra llengua, parlem català, és la nostra vida, és el nostre ser, és el nostre pa. A sota el cel blau del nostre país cantarem la pau,
A la terra l'amor dels germans i per tant que facin serem catalans. Nosaltres aquí parlem català, parlem català, és la nostra llengua, parlem català, és la nostra vida, és el nostre ser, és el nostre pa, nosaltres aquí parlem català.
Parlem català, parlem català, és la nostra llengua. Parlem català, és la nostra vida, és el nostre ser, és la nostra pa.
i a Ona Mediterrània el bon dia i bona vida és el moment ja de connectar mos amb en Jaume Sastre bé, analitzarem diverses qüestions candents Jaume Sastre molt bon dia bon dia com anem? com estàs? bé, bé darrere t'estàs molt molt ocupat? més que si fessis feina?
Mira, ara estic ocupat en les olives. Ah, idò, mira, com jo. A Caméven hem fet 230 quilos. Està bé, està bé. Tendrem oli per... Per bolis. Sí, sí, sí. Però al final, com que ve gent a ajudar, n'acabàvem repartint i no... No és que siguem una superpotència.
No, no, això d'autoconsum. Sí, sí, sí. Ara això sí, que ho deixes molt després quan fas una feinada, eh? Sí, però ho deixes tot l'any, saps? Sí, sí, sí. Si fas fruit, fas hort, ho deixes a la temporada, no? A més, si vols fer un present així que era un pot bé, una botella d'oli...
Fet per tu queda bé. Tenim per un costat aquesta trobada d'en Eduard Doinda amb les podes de per aquí. Sí, sí. Això per un costat. Bé, podes de per aquí. Bueno, sí, podes. Sí, sí, sí, sí.
També tenim que en Fulgencio Coll se n'alegra que mos duguin missils i de tot aquí.
Sí, home, li t'interessa amb això. Clar. I bé, i qualque cosa de més que comentarem. Començam per aquesta fotografia que n'hi hauria d'haver... Bé, anava a dir que haurien d'estar en Pagai, però de fet ja se varen fotografiar amb en Pedro Jot en el seu moment, no? Però ja se vau a s'entrada del Caixa Fòrum, eh? Des Gran Hotel, eh?
la vau en Eduardo Inda, un personatge nefast, un criminal que el coneixem bé aquí, amb el Batla de Palma, la presidenta del govern, un militar, i no sé, un banquema per aquí, etcètera.
I també crec que es balla en Martínez. Sí, no sé si l'he dit. Es balla de Palma. Sí, sí, sí, es balla de Palma també. Després hi ha en Francisco Conrado de Villalonga, faixa fòrum. I després hi ha el comandant general, Fernando Luis Gracia Arreix, vestit d'uniforme militar. Exacte. Para que diguis atenció que en un acte de...
d'un diari, aquell diari, les colònies, doncs es comandant general foraster se presenti l'estit de militar, doncs es demostra la connexió entre el Sanei i la guerra bruta del Sanei i la Bardaíndia.
que a més a més diguem no, simplement dir-te que clar els polítics jo crec que en aquest cas tampoc els hi sap molt greonarí però ja saben que si no hi van després perquè així els ho diuen clarament
Després del gay diario els insultaran, mentiran sobre ells, etc. En fi, un poble que fa aquesta web. Sí, sí, sí. I el xantatge habitual d'en Eduardo Inda. Sí, sí, sí. I també ets empresaris. Sí, sí, me'l va comptar. Me'l va comptar un hoteler. Ja saben que...
es posen a les campanyes de l'inixement i de xantatge i extorsió mafiós. Deçat per d'ahir, dir-vos que va tenir molt poca representació, si tenim en compte les fotos de l'Okei Diario. Dir-vos que, per exemple, a nivell empresarial treuen les fotos d'en Garamendi, que és el president de la
és president de grans empresaris espanyols, nascut a Grecho, l'any 58, president de SSEOE, però de SACAE, NIPIME, FEDECO, no ha parit ningú. Sí que apareix Francisco Martorell, que és president de CIMA,
I això són les empresàries que, que? Vull dir que es poden convocant-tòria de Bancaixa, de Bancaixa, de Caixa Fòrum amb en Conrad de Villalonga. Doncs clar, és que tot Mallorca ja coneix el personatge i com funciona Eduardo Inda, no? Sí, sí. Dir-vos que personatges curiosos que hi van existir són Sònia Valenzuela. Uip.
No sé si la nostra audiència sa qui és aquesta. Ets la jefa de l'aeroport de Barcelona aquesta? No, no, no, però el que diré ara tothom, tothom se'n recordarà. Si dic el bisbe Javier Salinas, el bisbe andalús que era,
que se va enrotllar en Sònia Valenzuela, que és la dona d'un gran de d'Espanya, Mariano d'Espanya, el senyor de Pastoritx, que li posava banyes amb el Birba. I això se'm va aprovar moltíssim. Això perquè veieu els tipus de gent que van exactes de nindar, no?
d'aquesta dona que està separada i també hi va estar per mig tot allò del Convent de Sant Geroni, te'n recordes? Hi havia una qüestió especulativa immobiliària. Jaume, la directora de l'Aeroport de Barcelona és Eva Valenzuela.
No, aquesta Sònia Valenzuela, aquesta que ha dit, no? Pastor Rich. Sí, sí, sí. Ets dona del propietari de Pastor Rich. Sí. Una altra persona dintre d'aquí va anar, doncs Inés Ibarra. I ahí tothom va dir, aquí és aquesta Inés Ibarra. Doncs la presidenta de la seleccion de seguretat privada en Baleares. Una altra forastera. I de quina empresa? Sí.
No, se presenta a la associació de seguretat. És a dir, que se presenta de les empreses, de l'associació d'empreses, que se dediquen a la seguretat privada. Després hi van anar a Proens, hi van anar a Gilmès, hi van anar a Martínez, hi van anar a Mateo,
i les restes, la gran majoria, bueno, hi va anar una altra forastera, Maiteària,
que és una empresària també basca, és a dir, aquí va anar el nucli basc, Garamendi, Arias, aquesta és una empresària basca, que viu a Portal 9, i és molta amiga, la Cristina Macalla, de Bilbao, i té negoci de botigues, de sabates, de moda. Després hi va anar tota una sèrie de...
De periodistes, van omplir els periodistes del Quei Diario. Per tant, surt Julio Bastida, que estava a l'última hora, des de Nestevan Mercer, i van omplir el personal del Quei Diario, el Pilar Rodríguez Santos, de Murcia, Javier Fresno Colet, de Madrid, del 67,
Vicente Gil, que són periodistes o directors generals de gent que fa feina o aquell diari. Això és perquè veieu la representació que es va moure, això sí, també m'he oblidat, ja vam parlar l'altra vegada, en Javier Sanz, que és el president de l'autoritat aeroportuària d'acord de Madrid, 1949, íntim dels Borbons, i que és el personatge que està...
intentant expulsar els ports nàutics, els mallorquins, de la classe mitjana, que tenen la seva lluita per convertir els ports nàutics de Baleasa en propietat dels multimedionaris europeus i de gent de Cibet 35.
Ninda, qui és Ninda? Doncs mira, Ninda va ser director del Mundo i durant la seva etapa
Doncs, jo què sé, en el Francesc Antic el van tractar de desleal, antibalear, Xisco el Breve, ejemplo de corrupció, borrico, personaje gafe, sujeto que ha salido del armario a per sale, presidente de risa, el Xisco el maleducado, en fi...
D'en Cañelles i el Cañelles va dir al dia del Consiglidor, el Consigliere de Cusac, el antiguo Baranda Balear, no sé què és Baranda, tu sé què és això de Baranda. No. Un bulto sospechoso del PP. Cañelles està en procés de generació i necessita el divà del psicoanalista.
Va rebre molta gent del PP, cosa que ara ens ha oblidat, en Pere Roger, catalanista, tolongrado, en Fejera, bueno, Fejera, Joan Serrada, l'idea.
I després ja... Sí. Després ja van intornar altres. Sí. Dene Munà. Miren lo que va escriure en Inda. Maciosa, corrupta, barbi, presidenta, princesita, despòtica, estilpe, munarida, intercepta, individua, éticamente frágil, xantajista, ilegítima.
Desleal, indecente, insaciable, Maria Antonieta, Evita Munar, la faraona d'OM, cara dura, doña corruptela, subhérrima, la única que desvalica Mallorca eres tú, con tus mancancias y tus compañeros de piñata, morrocotuda, sinvergüenza, fashion, víctim de costits, sus mariaches, la cueva de Alibaba y lo más gros. Maria Antonieta Munar tendrá que matar a una vieja para que el fiscal actue contra ella. Mallorquinismo de BDT. ¿Te fixas?
Déu-n'hi-do. Tindrà que matar a una vieja perquè el fiscal actue contra allà perquè això veieu la pressió que va fer la fiscalia del Mundo contra el Mundo.
Dempereserra, cacique, feudalismo barato, caciquismo xusco, este papadoc, ejerce en la vida balear de señor de orca y cuchillo, cual vestigio del cristoceno más feudal, ni siquiera la endogamia mafiosa de toda insularidad,
de la que se despoja la manera de Mallorca, atenció a això, la endogàmia mafiosa de toda insularidad. Segons aquests foresters del que hay diario y del mundo, la mafia es propia de toda insularidad, com si a Madrid
No hi hagués la màfia dels Borbons, a Nova York no hi hagués màfies a París. D'acord? Viejo Caimán, sinistro personatge. Siciliano Caspocillo, trapisó un distretre del cuarto, un menda.
Després, bueno, Tomeu Picornell, Picornellia, o Joan Riera, el Aníbal, el Cartaginés, Celestia Lomà, calamidad, inefable, el Pepiño Blanco Balear, Bertoneu Mestra, nazi, fascista, xenófobo, fundamentalista, un sindicalista incòmodo i un polític d'individuència incendiària. Està significat per la xenofòbia, l'anti-espenolisme, l'odia de la Constitució,
Ara ha practicat una virulència dialèctica incendiària. Mossant Pere Llobrez, canoge de la seu, taliban, catalanista, fascistoide. Lo tuyo i lo de tu banda de se tienes es puro marketing. Ayatolà, imbécil, reconsagrado. Idiotés, supina del canoge de Llobrez, mala persona.
Andreu Ionovar, Llorell Lledó, Pere Llebreu, se tiene de la iglesia de Mallorca, Llorell Lledó era un intolerante porque era un ignorante o un ignorante porque era un intolerante. El de Fadonich era el rector de fe cura trabucaire.
Masalti Montoné, fanàtico del fascio catalanista. Frades del Real, los de los frades coritos huele, bueno, más bien apesta. Los monjos de Madre Alberta, francamente no me esperaba que surgiera este frente catalanista donde ha surgido, y menos que frades y monjas asumieran el fanatismo y la imposición que anida detrás del catalanismo.
Estei, falange del catalanismo, PSM, filobatasunos, protofascistas, radicales, el clan de la boina, fascistas, fanfària, catalanistes, talibanes, gafro-talibanes, cavallo de Troia...
nazifascistas, iluminados, integristas, paletos, palurdos, batassunos de ensaimada, palleses adversales, necios, radicales, liripotenses, brujos, gurús, sacerdotes de la tribu, mestresos. En Joan Font, Bala de Petra, maleducado, turmesot...
Sebastià Reixac, cínico, xarlatà, marrullero, provocador, que no revira, mi serà el de Messias Pérez, l'invasor, independentista. Bé, després ja veníem al lobby, no? Sí. En fi, psicòpata.
Jurep Polou i Jaume Sastre, caben uns 600, escapados d'un frinopàctico. Jaume Sastre és partidario de poner bombes en actos públicos i meter en un barc tot el fraster i hundir-lo. Després, Machaca, Tonton Macut, en el gúmeno, Pajara Bufón, Pajaro Bufón, fascista de totes les violències.
una cosa, sí, molt interessant que va dir, que diu, dice la leyenda de este sujeto, la leyenda que està per confirmar, que dio una conferència en pelota picada, en pelota viva. Este pobre desgraciado, sí. Clar, després serien
la gent doncs se sorprèn a alguns que no tot el doble li haguessin amb Pere Jota i aquesta gent li haguessin psicòpates i l'home del corpinyo però és que hòstia, quina vol pols que no vagi a ser, no? Sí, sí
Tot això que ell dit, que és una petitíssima antologia de aquestes maneres de linda, sin diàfores que creen nosaltres, s'ha de contestar amb el que va dir el 2 de juliol del 2006 sobre el Rodrigo de Santos. El adiós de Rodrigo de Santos supone la eliminació d'un dels pocos diques de salvaguarda de la legalitat, de l'enravés, de la ética i de la decència que quedan en la política baleana.
2 de Rial de 2006. Como buen castellano, Rodríguez Santos era austero en lo material, profundo en lo intelectual y nada exhibicionista en las formas. El todopoderoso edil de urbanismo estalló el jueves al contemplar, como en esta asamblea mal llamada Pleno Municipal,
un sujeto fuera de sí, maleducado como pocos y maleducado como ninguno, le llamaba de todo y por su orden, desde sinvergüenza hasta cínico, pasando por una tan metafórica como en el fondo maliciosa asociación de ideas y de palabras.
usted ha abusado de los niños y de los ancianos del barrio. Sí, no anava gens equivocat. I aquí va explotar, va explotar en Radio Santos, perquè després se va destapar, que és un hipolític en Raqui de Mallorca, és de Castellano Viejo, era un pedraste que s'atirava als amics dels seus fills. Sí, sí.
i que era, vaja, que consumia cocaïna, que pagàvem sobretot més públics, a locals de... Sí, sí, a prostíbuls. De prostíbuls, de prostíbuls gais. Sí, sí, sí. D'acord?
i recordem que després del rastre que va fer aquí a Ninda el van endur a dirigir Marca, se'n van tornar cap a Madrid, allà també a Marca van sortir les seves campanyes que feia
no massa bé i aleshores la van retrobar a Nuretieta i Ninda una altra vegada del Mundo i va ser quan van publicar totes aquelles proves falses fabricades pel CNI i fabricades per la policia patriòtica de Millarejo en què acusaven tant en Artur Mas, president de la Generalitat
i es que era val a Barcelona i es que aspirava a la reelecció, van publicar informes falsos en plena campanya electoral, que després se va destapar que això ho havia fabricat el CNI, per tant no m'estranya que el comandant general, Fernando Luis García Arraiz,
se presenti vestit d'una forma per codre-se davant d'Averdo Inda i dir-li a sus órdenes al senyor Inda. Això és aquí que fan aquests naproents quan resulta que en Inda i en Pedro Jota i Madrid i Tarnà se van encargar bé al Canyelles,
ja hem dit i m'ho he sentit dir moltes vegades que Proens és res de mosqueta morta, es du molt de mal dins d'ella igual que en gaire més i que és naiuso, és una fotocòpia barata de naiuso que és el que farem.
un titular d'Hockey Diario de Naproens, perquè veieu, mi ha màxim apoya el Hockey Baleares por la censura que vivís en el Parlament. Resulta que en el Parlament hi ha polítics, per exemple el PSOE, que han pres la decisió de no contestar les preguntes d'aquesta màfia forastera que és Hockey Diario.
perquè en aquest diari en aquell diari escriben gent que ja va escriure El Mundo i recordant que El Mundo va haver de tancar El Mundo el dia de Baleares va haver de tancar
Per què? Doncs perquè ja tot Mallorca el tenia calat, tenia calat Ninda, Pedro Jota, i la gent el va fer el 28, no? I els periodistes que escrivien allà, doncs els han recuperat, com en Daldecio Rivelles, de Sona, com en Gaspar Sabater, Michelangelo Font, i després articulistes com en Fernando Merino, d'acord...
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. És cartel. Sí, no. I són d'ètica, saps? Sí, sí. És a dir, un dels pocos diques de salvaguarda de la legalitat, de la honradet, de la ètica i de la decència...
per a Eduardo Inda i El Mundo i Orejieta i Pere Jota era en Rodrigo de Santos que és molt bèstia n'entens? perquè jo no te diré que els mallorquins són uns centets perquè per tot hi ha de tot i cadascú ha de comptar el que et seu saps? i cada poble cada nació té gent honrada i té gent de fort que hi presidi i té de tot però que damunt venguin aquests marialenys
adonen molt i són d'ètica i de dir que han de venir a soldar Mallorca dels mallorquins, perquè els mallorquins som uns mafiores, perquè com que vivim a una illa i han nascut una illa, doncs escolta, han de venir del continent de Madrid, de la península,
a sobre el mort de nosaltres Jaume ens queden 5 minuts i hem de començar hem de pegar una espipallada Sí, dins el botifarra d'acord en general
Evidentment, l'han entrevistat a aquell diari, i el titular és... Poner un almacén de bomba en Sant Joan és una decisió totalment acertada. D'acord? Com diuen ells, perquè no te'l posen a casa teva, idò? Exacte, exacte, perquè no el posen a les terres de Sant Jaume...
Però hi té el casal, o no el posen en el barri on viuen els botifarres, no? Si això no té cap perill, perquè ja vam parlar la setmana passada, vull dir...
Aquí hi havia el polvorí de puntiró de l'època que aquí a Sant Sant Joan hi havia tot avion de combat, seu permanent a Sant Sant Joan, no? Però ja me diràs tu que serveix tenir un depòsit de missils i tot això
Ahir era notícia la denúncia d'UOB que diu que menys d'un quilòmetre a l'escola. Sí, sí, sí. M'entens? Ja no sé si en fulgència o colla estan jamàs, no? Que posen els seus depòsits de míssils i d'esporrius i això damunt els hospitals i damunt les escoles. No sé si en fulgència, no en fulgència, perquè...
Coll Buixer participa d'això que han de posar els espanyols han de posar també que el Hamas es posin d'explosiu de vores a les escoles Escolta Jaume han de pegar una espipallada també en el Borbó que treu llibre de moment l'estat espanyol l'han aturat la publicació l'ha publicat ja a França supost que aviat sortirà també la versió
en castellà, de moment hi ha un parell d'espipallades interessants Joan Cesen en Franco parla que se va equivocar anant a Corina critica l'actual monàrquia que se considera... Sí, li diu que ho ha deixat tirat bé, això és un psicodrama m'entens, és un psicodrama sí, sí
però bé és curiosa també l'òptica que li posa Majorca Daily Bulletin que diu l'ex-rei d'Espanya llança una bomba al seu llibre sobre Lady Di a Mallorca, al Palau de Palma i recorda que bé, explica el que diu ell de Lady Di que la critica i no la deixa gaire en bons termes i en canvi per què li va dir que no
És que Daily Bulletin recorda això, que la va assetjar a sa piscina i que ella la va fugir, evidentment. Sí, sí, sí, per això ara mal parla d'ella, no? Sí, sí. Però bé, serà molt interessant, per a més un signe més de descomposició de s'estat espanyol, i que hem de saber aprofitar per fer s'independència,
La monarquia està sumament desprestigiada, ja fa temps que no fan enquestes sobre la valoració de la monarquia, l'institut oficial de fer enquestes ja no el toquen, i imagineu-ho ací en el seu moment, doncs Alfonso XIII, o hi ha d'haver el segon, i ací en el llibre, no?
d'interioritats de la monarquia i de la seu renat interessant interessant també que xerri perquè sempre se diu més del que se pensen i això clar, tot el que diu del 23F és una provocació i per tant ens obligarà a recordar que ell és el que va promoure
el 23F i que ell era escolpista, no? Sí, sí. Borbó ha entès el cop d'estat, d'Alfonso XIII va ser el de l'any 23, va ordenant en Prima Ribera i el d'en Felip VI el cop d'estat del 155, de sortit del 155, com de Catalunya. Sí, sí. I està bé que tot això s'arrameni perquè farà que en xerrem i que a més arribi això
Ja, diguem-ne, en els grans mitjans de comunicació i en els programes més populats, saps? Com esteu amb les seves amants i tots els seus rotllos i de burros i... Jaume, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Molt bé. Que vagi bé. Fins dijous aquí ve, senyor Arregnau. Que vagi bé la recollida d'Oliva. Adeu. Adeu.