Fins demà!
Atencions i visites a l'hospital, una vida estrangulada. Polítics corruptos a carrer, totes són billets de Nadal. Canvia la mateixa sensació, una mullada per l'Espanya. Només el que he de seguir, una opció moneta de la brigada. Policia armada, militar, matalleta d'armillant i balàs. No tens les d'una figura magiava.
Fins demà! Fins demà!
Quan les obrises tornin malsons, quan ploris d'impotència, quan ja no quedin més cançons, disparant el sistema. Quan el control sigui passiu, quan la llei sigui invades, és igual com surti parat. La qüestió és fer-ho ara. La qüestió és fer-ho ara.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Som al Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí. Avui hem començat amb un ritme que... tot una. Vos explicam quins són els principals arguments que tenim perquè mos acompanyeu fins les 11. I després, de 11 a 12, recordeu, avui és dijous, tenim transitant...
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui és dijous 22 de gener de 2026. Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Tot d'una, vos posam el dia de sexualitat a través de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, tindrem una interessant entrevista avui en Lia Sampai, que actua avui mateix en el petit país.
Esbarda Felanitz, repassarem l'actualitat i tindrem diverses entrevistes fins a arribar a les 9.40 on tindrem o mos connectarem o quan mos connectarem en Miquel Serra, amb ella parlarem
de les novetats editorials que hi ha per quart creixent. A partir de les 10 serà Quines Estudis, en Joan Mir, amb ell repassarem o analitzarem els darrers fets de l'actualitat i a les 10.30 encendrem el nostre focus sobiranista amb en Jaume Sastre.
Tot això i tota l'actualitat que vagi succeint a partir d'ara la tindreu aquí, al Bon Dia i Bona Vida, Ona Mediterrània, 88.8, a la freqüència molt dada, a onamediterrània.cat.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears tenim, trobant en primer lloc, goteres perilloses, el SEIP, les quarterades d'aquest dia, que és la continuació també d'una denúncia que començava a Diari de Balears ahir,
Amb un vídeo, el sostre d'algunes aules d'educació infantil del CEIP de la Marina de Llom Major cau a trossos. Més qüestions de sexualitat. Nou protocol per millorar l'atenció a les dones víctimes de violència masclista. I també una dada que sempre arriba aquests primers dies d'any. Les Balears han tancat l'any 2025 amb gairebé de 9 milions...
de visitants, de 9 milions de turistes, per tant. I justament de turisme parlen les 5 properes peces de Diari de Balears que se fixa en la Fira Internacional Fitur. El primer que crida l'atenció a Diari de Balears és que la Fira sobre Turisme Fitur no se suspèn malgrat els 3 dies de dol oficial. A banda d'aquesta primera qüestió,
Mos informa el diari de Balears que l'informe Conjuntura Econòmica Turística 2025 i Perspectives 2026 confirma que la despesa turística està en màxims i continuarà creixent el 2026.
Proens anuncia que el govern gastarà 4 milions d'euros en la gestió intel·ligent i la sensorització de 150 platges, les Illars Balears protagonistes a fitur screen de la mà del Conecta i de l'UCIAR i el sexo,
i Espai enograstronòmic de les Balears a Fitur per promocionar el producte local. Aquests són els principals titulars de la Fitur, de la Fira Turística. Però el diari de Balears té més qüestions, tracta de més qüestions. Per exemple, que a més acusa la consellera de Salut de mentir sobre el servei de ginecologia de l'Hospital de Manacom,
que l'activista Mai Chabel Lassa participarà en un col·loqui de la pel·lícula Mai Chabel el 24 de gener al Casal de Cultura de Maria de la Salut, que l'exèrcit israelià mata dues persones en nous bombardejos contra el Líban malgrat l'altor foc,
i també que els maquinistes convoquen vaga general després dels accidents a Adamus i Gelida. També destaca a Diari de Balears Infraestructures Abandonades i Espoli Fiscal, la realitat darrere de Rodalies, i PACMA presenta al·legacions als pressuposts municipals d'Eivissa i Sant Josep per garantir el compliment de la llei de benestar europeu.
Aquests són els principals arguments informatius, també diari de Balears, vos recorda que l'Assemblea Solidarista de Mallorca organitza un sopar, col·logui, envia l'Oliver Majoral i Pere Antoni Pons. Si encara no hi esteu apuntats, ho podeu fer directament a través de la portada.
de Diari de Balears. M'ho anem ara a Vila web. Allà hi trobam en primer terme. Els trens de Rodalia no circulen a primera hora per causes operatives. Els maquinistes reclamen un document escrit d'Adiv que garanteixi la seguretat per a reprendre el servei. Joan Carles Salmeron, un...
Una part important dels problemes de Rodalia són causats per la manca d'inversions. Ell és el director del Centre d'Estudis del Transport, experta en Rodalia, sobre casos sobre el caos ferroviari derivat de l'accident mortal.
de Gelida, explica Vilaüeb. També Vilaüeb informa que declara l'activista independentista Albert Forcades investigat per les protestes contra Felipe VI a Montserrat i Calletano García, un altre dels homes forts de Marsón davant la jutgessa de Catarroja.
Finalment, i en termes internacionals, Trump es desdiu dels arancels i anuncia un marc d'acord amb l'OTAN sobre Greilàndia i l'Àrtic. Totes aquestes qüestions les trobeu...
a Vilaweb, clicant vilaweb.cat. Tornem ara a la portada de Diari de Balears, una portada que hi teniu moltíssimes notícies i també sis articles d'opinió destacats, per exemple, el d'en Joan Vicenç Lillo, titulat La puta mili, el d'en Lila Tomàs, la indignitat d'un personatge, el d'en Rafael Borràs, torna a l'illa de Goré,
Insistir sobre l'esclavatge modern. El d'en Joan Lledonet, Principat de Catalunya i Govern Central, entre els problemes de Marga Proens. El d'en Borja Crucellaegui. Ni molles ni pedaços, prou d'espoli fiscal. I es d'en Joan Mascollet, davant l'imperialisme, organització i sobirania.
Aquests són, idò, hores d'ara, els principals arguments formatius i també d'opinió que vos ofereix Diari de Balears. M'ho anem ara avui protagonista també al temps climatològic. Escoltam, quina és la predicció que mos fa en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. Després del front que mos ha passat aquesta nit, ahir com estava...
previst, vam tenir un temps bastant assolat, però hi ha una sola baixa setmana ennigolant i després s'ha arribat aquest front que ha deixat pluggit i enlaç en conjunt dèbils o moderades. I avui tenen un dia molt inestable, se forma una borràsqueta entre nosaltres i Catalunya, no tenen les conseqüències de la descart de la mama, però l'ambient s'hi va inestable, sobretot se s'ha de treure
més que pitjor és continuar aixecats, aixecats freqüents. A la resta també, però ja no tan intensos. Per tant, avui dia molt inestable i fred i demà tindrem una certa treba
i el cap de saban, sobretot dissabte, t'endrà arribar a l'altre front, sobretot de matí t'endran tenint arruixats i tempestes, i sobretot una baixada molt important de temperatures. Inclús podien arribar a cindres de la muntanya més alta de Mallorca. De cara a diumenge, perquè com no seria a escampar, encara que podria quedar alguna petita, però els protagonismes seria el fred i el vent.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. És el moment d'oferir-vos una entrevista de la plataforma audiovisual Vida, concretament la que fèiem Pep Juárez.
en tant que portaveu de la coordinadora Balear per la defensa de les pensions públiques. Ho feim saludant en el protagonista de l'entrevista d'avui, que és en Pep Juárez. Pep, molt bon dia, molt benvingut. Molt bon dia, moltes gràcies. Moltes gràcies per ser aquí, evidentment.
Pec Juárez anava a dir, és aquí avui, en tant que porta veu de la Coordinadora Baleà per la Defensa de les Pensions Públiques, que és la xarxa que impulsa aquesta iniciativa legislativa popular. Tot això ara vos ho expliquem. Pec Juárez, en primer lloc, qui és, qui són, qui forma part d'aquesta Coordinadora Baleà per la Defensa de les Pensions Públiques?
En principi, la coordinadora de Balear per la defensa de les pensions públiques, som un espai on participem plataformes pensionistes, però també entitats de la xarxa social, com pugui ser la Federació de Sessions de la Meix de Palma, Fórum Ciutadà i diversos sindicats.
Les plataformes pensionistes n'hi ha de les tres illes, n'hi ha concretament dues de Mallorca, que és la plataforma de Mallorca i Jubilat per Mallorca. A Eivissa n'hi ha la plataforma Petiusa i a Menorca, concretament de Ciutadella,
hi ha la plataforma de pensionistes per la seva dignitat. Bé, tot aquest espai ho compartim amb un objectiu comú, que és la defensa d'un dret bàsic social de la gent treballadora, com són les pensions públiques i el propi sistema públic de pensions, que bé, ho sabem que de vegades
i d'alguna manera, darrerament amb massa interès, està sent l'objecte de, primer, una campanya de desprestigi, i segona, diguéssim, un interès molt poc dissimulat de fer-se, diguéssim, amb el control i la privatització del règim de pensions. Per tant, bàsicament la coordinadora és aquest espai a partir del qual
llançant iniciatives, entre d'altres, com la de la iniciativa legislativa popular, que ara comentarem. Efectivament. Parlaram de totes aquestes qüestions que ara, diguem, has presentat i me pareix que a Pantura és interessant explicar què és una iniciativa legislativa popular, més enllà de la que després, diguem, mirem concretant, però...
que és una iniciativa legislativa popular, per a la gent que no ho capi. Sí, una iniciativa legislativa popular és un mecanisme legal, és una llei, concretament hi ha una llei autonòmica d'iniciativa legislativa popular. Per cert, en un petit parèntesi, aquesta llei ve de l'any 93, del Temtem Canyelles, però va estar modificada per haver l'any 2018.
no tant també en quant al nombre de signatures que calien per passar a tràmit, que avança d'en 10.000 i se van quedar en 7.500, sinó també de l'edat de la gent que pot signar, que en aquest cas són 16 anys, o sigui, joves que de 16 anys poden firmar, en fi, tota la ciutadania en general.
Una iniciativa legislativa popular és un mecanisme mitjançant el qual la ciutadania podem proposar un cos legal per a ser debat en el Parlament, en aquest cas el Parlament autonòmic. Per tant, és una possibilitat que requereix molt de filtres, molta burocràcia, anem a dir, però en definitiva és una possibilitat de posar en valor unes...
en aquest cas un projecte de llei que els polítics, per la raó que sigui, no han elaborat i és de la pròpia ciutadania que surt per tal que sigui debatut i aprovat en el seu cas, en el Parlament, insisteix en aquest cas en el Parlament Balear.
i la iniciativa legislativa popular a favor d'unes pensions justes, d'on parteix? De quina realitat parteix, primer? Bé, parteix d'una realitat que anem a dir-ho ben clarament i en poques paraules. Aquí a Balears i per desgràcia, darrere de la postal turística, s'amaga un pou de pobresa realment impressionant. I el pou de pobresa de sectors que...
en fi, desfavorits, anem a dir, entre d'altres hi ha la gent gran que cobra pensions de misèria i que no té d'altres recursos. En aquest cas, nosaltres el que proposem en la iniciativa legislativa popular és que tota la gent de més de 60 anys que cobri una pensió
tant contributiva com no contributiva inferior al salari mínim interprofessional, la comunitat autònoma, si complementi uns recursos de caràcter social, no estan demanant pensions, que és una competència estatal, sinó és un recurs de caràcter social perquè sumat a la seva pensió puguin arribar a el que és actualment el salari mínim interprofessional, que concretament l'any 25 són 1.184 euros. Per tant, el que complement és el que demanem en la ILP.
amb una excepció en quant a l'edat, i és que nosaltres també volem que aquesta iniciativa cobreixi les necessitats que tenen les persones amb una discapacitat absoluta reconeguda i que no tinguin altres recursos, malgrat no tinguin 60 anys d'edat.
I quanta gent hi ha en aquesta situació que seria necessari complementar per arribar al salari mínim? Bé, nosaltres estem fent feina de muntar aquest projecte pràcticament un any.
És vera que davant de nosaltres, o abans que nosaltres, la gent del moviment personista del País Basc també va fer una ILP pràcticament en els mateixos continguts, això sí, adaptat a la seva realitat, i nosaltres som la nostra, que si vols després establim un poc de diferències perquè hi ha molta cosa que comptar, en efecte. Però nosaltres, en primer lloc, la iniciativa legislativa popular,
S'ha presentat al Parlament, ha estat admessa a tràmit, és a dir, la Mesa del Parlament. Això ja és una primera base important. Una base importantíssima, perquè si no s'hagués acabat aquí, bueno, tindríem el recurs al Tribunal Constitucional, però bueno, això és un tema que no ho contemplàvem, no?
però sí que és molt important que hagi estat admès a tràmit perquè això suposa ja passar a la següent fase. Nosaltres hem fet uns documents que hem ingressat, insisteixo, en el Parlament, que estan suficientment dotats de cost tècnic
com perquè, d'alguna manera, puguem assegurar-nos que o no cau per defecte de forma o potser començarem a dir coses que no hi són. No, nosaltres ens hem acostat a la realitat en la mesura de les nostres possibilitats. És a dir, també és vera que nosaltres ens hem tingut molta cura en excloure de les possibilitats
possibles beneficiaris a totes les persones que, anem a suposar, tenen una pensió baixa, però després tenen tres pisos de lloguer. O sigui, la gent estrictament que no tingui ni un recurs més que la seva pensió, és la que entrarà aquí.
Després de fer tota una sèrie de càlculs que han estat difícils perquè qui té les dades reals és la pròpia administració. Pinxar d'un bodonet segur que tenen la xifra exacta, però nosaltres per aproximació, però no creiem que mos anem molt en fora, estem parlant de 94.000 persones que han de menester actualment de les Illes Balears, que han de menester de manera urgent aquest complement social per poder omplir la gelera i arribar a la fin de mes.
I igual com heu fet aquest càlcul per damunt, també supos que ens ajuden els sindicats, etc. heu fet el càlcul de dir que això és possible.
Efectivament, és possible en una comunitat autònoma que... Bé, clar, en fi. Que tenim, per un costat, se mos diu que, bueno, no xerrem llant ni de la balança fiscal ni d'altres coses, que tenim molt que veure, no? Però és una comunitat que ha estat sempre considerada que en producte brut per càpita, doncs bueno, estava de les més altes, i en canvi, paradoxalment, tenim les pensions més baixes, pràcticament,
o de les més baixes de l'Estat. Estem per davall de la mitjana. Per tant, estem... Això per què és, Pep? Per els tipus de... Mercat laboral. Bàsicament serveis, bàsicament...
I això és una cosa que molt diferencia bastant de la relició del País Basc. Però en un mercat laboral precari, fragmentat, temporal, mal pagat i pitjor cotitzat, la veritat és que no se pot separar el binomi de salari i pensió. En realitat la pensió és un salari diferit.
les cotitzacions que produeix una persona quan està en actiu, deixar de bé la pensió. I per tant, la precarietat de les pensions de Balears s'explica en bona part d'això. Amb un tema que és importantíssim i que nosaltres volem posar en valor, i és que la major part...
però estem parlant de més d'un 60% de les persones que reben pensions de misèria són dones. També tenia apuntat aquí demanar-te per la fractura de gènere. Sí, hi ha una bretxa de gènere que fins i tot és molt més important que la mateixa bretxa de gènere salarial, que sempre se'n parla, no? Perquè a igual treball no hi ha igual remuneració. En matèria de pensions encara és molt més greu, però molt més greu de l'ordre de 10 punts percentuals superiors.
La bretxa de gènere en pensions que la bretxa de gènere salarial. Per tant, aquí el que volem també en aquesta ILP és corregir en bona part aquesta bretxa de gènere, perquè evidentment el complement de pensions fins a arribar al salari mínim interprofessional beneficiaria moltes dones que en aquest moment estan patint una situació realment molt precària.
Una vegada ubicats en les dades essencials, anem a veure quines ha recorregut que ha de tenir aquesta ILP. La primera passa ja molt tardita i s'ha aconseguit que sigui acceptada per la mesa del Parlament. A partir d'aquí, quan comença la cursa per aconseguir aquestes 100.500 signatures?
El fet que s'hemos admès a tràmit l'ILP va ser molt important perquè la mateixa llei d'ILP Balear obliga a l'administració, en aquest cas els serveis jurídics de la Càmera Autonòmica, a donar-nos suport, a assessorar-nos. I en aquest sentit estem en un contacte pràcticament permanent amb l'administració
amb el servei jurídic de la càmera, amb dos objectius. Primer, a l'elaboració del pleg de firmes oficial, perquè això no és una recollida de firmes qualsevol. No, això ho volia dir en qualque moment, perquè no són 100.000 signatures que passes a una escola i firma tothom. No, no, no. És ciutadà de Sesiller Balears, majors de 16 anys,
amb tota una sèrie de dades. Exacte, el DNI on hi ha i el lloc al municipi de residència. I amb unes persones que se'n fan responsables d'aquesta recollida.
En aquesta fase estem. En aquesta fase estem. Perquè, clar, nosaltres una vegada admès a tràmit, ja un poc la calendarització ja depenia en bona part de nosaltres. Clar, venint les festes de Nadal, volíem evitar que les festes de Nadal venguessin a trencar, diguéssim, l'inici de la campanya i tal.
Ens hem situat en una perspectiva, perquè una de les coses més importants que havíem de fer és aquesta situació, que per desgràcia a elles, del pou de pobresa que tenim, que patim aquí a Balears, en molts col·lectius, això és un fet desconegut.
I nosaltres el que estem fent ara és assemblees per pobles, assemblees per barris, assemblees per empreses, per tal de donar a conèixer aquesta realitat, demanar el suport de la gent i també que la gent doni una passa i se faci fedetària en el seu sentit que col·labori en la campanya. Per ser fedetari és molt senzill, és un tema...
també burocràtic de no tenir antecedents penals, i els DNI. Nosaltres en la Comissió Promotora, que és d'on comença, diguéssim, la primera passa era la Constitució de la Comissió Promotora de la ILP, nomenam a la llista de fedetaris, després el Parlament convoca un acte, un acte protocolari, de jurament o promesa d'escàrrec quant a la
la llista que li presentem amb un acte notarial, això sí. O sigui que tot va molt escrupulosament dotat de tots els elements de garantia legal. I una vegada els federataris estan nomenats, són els federataris els que donen fe.
que les firmes són autèntiques, que s'han recollit en bona llei, que no hi ha duplicitats, que no hi ha tota una sèrie de... I després el Parlament, quan hi ha quatre mesos, els quatre mesos comencen a comptar, quan nosaltres li donem el plec de firmes al Parlament, el Parlament li posa la llei i les numera,
oficialment, i quan la fa, quan la torna, aquí comença els 4 mesos. I per calendaris i tal, el mes de gener mos ho passarem entre acabar l'anomenament de fet de taris,
Tenir ja a disposició el ple de firmes i probablement la darrera setmana de gener i a principis de febrer segur serà quan t'arrencarà la recollida de firmes. I llavors aquesta recollida serà a totes les Illars Balears, amb gent per tant organitzada a Palma, fora de Palma... Sí, sí.
Hem tingut molt interès en que només fos una campanya palmeçana. Això és vital. De fet, ara estem fent, ja t'he dic, assemblees per a Mallorca, per a tots els pobles de Mallorca que podem arribar. Però bueno, ja duim de l'ordre de 7 o de 8 assemblees de diferents pobles, on la gent ha respost molt bé, molt bé, la veritat és que
estem gratament sorpresos perquè la gent s'ha posat a disposició. Crec que farem una bona campanya. Probablement no volem ser imodestos, però els 7500 firmes crec que podem aconseguir-les. I a més el tema s'opaga, el tema és important.
Escolta, parlàveu abans d'Euskadi, aquesta comparació Euskadi-Lherbalears, tant en la situació de les expansions, com també en la CILP, que ja diria que ha estat un gran èxit. Sí, sí. Els companys d'Euskadi havien demanat 10.000 firmes i han aconseguit més de 145.000. Figura't, figura't.
De totes formes encara tenen feina, perquè sembla que el govern del País Basque no està molt receptiu. I per això estem parlant de gent molt organitzada, estem parlant que cada dilluns en 80 pobles de tota Euskal Herria surten a Escarrea a reivindicar pensions dignes i públiques. És a dir...
han tingut un èxit realment important. Ha estat de llarg la ILP més votada, diguéssim, amb més suports de tota la seva història. I a nosaltres ens han ajudat bastant en quant a, primer, la seva experiència, però aquí, clar, hem d'adaptar-la a la nostra realitat. I, evidentment, la nostra realitat, per desgràcia, no és la seva.
En altres paraules, la ILP de Balears estarà, en termes econòmics, bastant per damunt de la ILP d'Euskadi. Sent menys de la meitat de pensionistes, eh? Perquè en Euskadi tenen al voltant de mig milió de persones pensionistes, aquí tenim no arriba a 200.000. Ho dic perquè la pobresa de la qual estem parlant, aquí és una pobresa severa. Aquí és una pobresa que...
I per tant mou dir que és més necessària. És més necessària, evidentment. Aquesta ILP. Evidentment. Hi ha un problema gros. Nosaltres oferim una solució. I demanam al poder institucional, en aquest cas al grup polític, i concretament al Parlament de les ILP, que posi remei.
Nosaltres donem una solució. Nosaltres no venim aquí amb teories, venim amb una exposició d'un fet que realment hauria de ser prioritari per a qualsevol poder institucional que tingués una mica d'ètica i sentit comú, perquè seria qüestió de no malbaratar-ho tot a tot ves en coses que ara no entraré, sinó que la preferència haurien de ser atendre els col·lectius de persones que realment ho estan passant molt malament.
perquè col·lectivament, cap i la fi, que no hi hagi pobres, que els pensionistes puguin tenir una vida digna i un poquet més enllà de cobrir les necessitats bàsiques, va en favor de tota la societat, del conjunt de la societat.
Això és una cosa tan evident, qualsevol economista millorament, en fi, responsable, anem a dir així, te diria que bona part del top best aquest que se li dona a sa gent retornen a la societat, clar, clar, clar. Retornen en consum, retornen en riqueses, retornen i tal. A més estem parlant dels 1.184 euros. Perquè allà...
El referent de la Constitució Espanyola, que hi ha molta gent que es diu constitucionalista i que... Ui, sí, clar, se queden als articles 8, me pareix. No, doncs no arriben als 50, perquè l'article 50 de la Constitució Espanyola diu que els poders públics garantiran recursos suficients a la gent gran per poder viure dignament i periòdicament revisats.
Llegiu l'article 50 de la Constitució Espanyola. Per tant, en una comunitat autònoma que, per exemple, s'ha renunciat a l'equitat de deuda de 1.741 milions d'euros, per exemple, que els ha donat a les rics unes quantitats d'import patrimonials i coses d'aquestes, evidentment haurien de ser capaços, si n'hi ha voluntat política, això sí, de poder solucionar aquest problema que és prioritari d'una manera bastant evident.
per quan ja han d'acabar i mos comprometem aquí des de vida, des del diari de Balears, des de la Mediterrània de recordar la ciutadania quan t'arrenqui la recollida de firmes que han d'anar a firmar però quan encara no havíem activat les càmeres comentaves quin món que deixaven els joves aquesta és la reflexió que t'he convidat a fer a final
Bueno, és molt oportuna aquesta reflexió, perquè darrerament se senten discursos que, per exemple, se li diu als joves, o se mos diu en general, que un pensionista cobra tal, el jove cobra menys, pràcticament que la culpa que el jove cobra una misèria és dels pensionistes que se'l duen. En primer lloc, la pensió és un dret, no és cap regal, no és cap privilegi, és un dret, i és un dret a més nodrit en cotitzacions de la vida laboral.
Per tant, la reflexió és palmària i sobretot dirigida en els joves, que no se deixen enganar, que aquí no estem per barallar-nos l'últim contra el penúltim, no. Aquí estem per fer pinya gent gran i gent jove perquè evidentment d'on ves n'hi ha però cal un millor repartiment de la riquesa. Senzillament és això i per tant nosaltres som solidaris en totes les causes dels joves.
demanant-me'n els joves que signin la ILP i que tiren per davant perquè amb aquest segon futur. Idò, mira, molt pertinent perquè ara, en aquest segon bloc, tenim gent jove i per tant també ho comentarem. Pep Juárez, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Nosaltres continuem amb aquest segon bloc que vos anunciàvem sobre actualitat.
Som en el capítol 88 d'Això és vida, un capítol que hem encetat parlant de la ILP sobre les expansions que s'està preparant i que hem fet entrevista amb en Pep Juárez. Ara, en aquest segon bloc, farem una taula d'anàlisi amb les persones que hem convidat, que són el Blanca Garcia Oliver. Molt bon dia, moltes gràcies per ser aquí. Bona vespre.
També en Pau, Emilio i Muñoz, moltíssimes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies a tu. I en Joan, Cybership, benvinguti. Moltes gràcies, moltes gràcies. Digue-li tabla d'anàlisi, digue-li, venim a xerrar de lo que mos diguis. No, de bo que digueu bo, però...
Començam. Bé, no sé si voleu fer un apunt, però hauria de ser molt breu sobre l'entrevista que acabem de fer i després ja ens plantejau les vostres corolles. Joan, vols dir alguna cosa? D'acord. Està pensant mentre Joan Juárez xerrava... Pep Juárez, perdona.
Tothom, Joan, perdona Pep, que aquesta cosa de que justament els joves que d'aquí 40 anys mos tocaran altres, dir-li 40, dir-li 30, dir-li 20,
però clar, sembla tan en fora i de vegades hi ha gent, jo li dic al meu home, jo a les pensions ja no arrib, o perquè són molts o perquè són cancel·lades. És un sentiment que...
que té molta gent jove però les hauríem de lluitar perquè sembla un projecte molt interessant i que mira és una de les coses que no sabia que se podrien fer perquè a banda de remogar poden fer ILPs
Sí, sí, no és un procés fàcil, però existeix, efectivament. Pau, qualsevol comentari? No, jo volia dir que ho he trobat molt interessant perquè totes les entitats, juvenils o no,
totes necessiten gent jove. No arribaven els joves, me'l falten els joves, i a vegades jo penso, sí, d'acord, està bé, però si la gent que té 30, 40, 50, 60, 70 anys, que vol seguir fent coses, també ha de tenir un lloc on poden estar, això és una mostra que no només
vull dir que l'activisme no s'acaba a sa joventut, no? Que hi pots seguir lluitant pel que creus i per fer una vida més justa a totes ses edats i crec que és molt important donar aquest exemple perquè pareix que una vegada passes els 30 ja està, ja t'has d'aturar i ara ja sí que has de començar a formar part de tot el sistema que te diuen que has de seguir i ja no et pot queixar pujant i crec que no i que és molt cert que hi hagi activistes a totes ses edats. Blanca?
Jo vaig reproduir unes paraules d'un savi valencià que es va fer molt viral que va dir està tot molt mal. Era molt savi. Era molt savi. I no sé, o sigui, realment pensant tot això, ni els joves teniu sous dignes ni els jubilats després de tota una vida tenen un sou digne.
Però bé, espero que totes aquestes iniciatives serveixin, doncs això. Segur, segur que una mica serviran, com a mínim. Anem ja a ser a vostres corolles i podem començar justament per Nada Blanca. Jo avui tenia dilema perquè he vist una columna de Partal amb... Vicent Partal, a Vila Web, sí. Sí, sobre...
el reconeixement de Finlàndia cap als samis, però com que no em veig suficient especialitzada en el tema de minories i minoritzacions, aposto per la Terra i anunciar que Netflix ha recollit quasi 70 nous títols en català a la seva plataforma gràcies al treball incansable de Generalitat, Entitats i que és...
Està bé que a poc a poc plataformes com per exemple Spotify per pressió econòmica del Barça o Netflix vagin incorporant més contingut perquè és això, o sigui, finalment si no és amb ajuda institucional doncs és molt difícil accedir que una llengua minoritzada pugui accedir a aquest tipus de grans plataformes.
I això, estic d'enhorabona, suporto. Per tant... D'enhorabona pels amics i pels catalans. Vinga, idò. Bones aportacions. Pau, Emili, què proposes que parlem? Bé, nosaltres, com a Consell de Juventud de Sius, es va presentar a la Reservatori d'Emancipació,
les darreres dades que existeixen de com està la participació dels joves i els balears, el percentatge de sou, de gent que fa feina, etc. I crec que és un tema que també podríem comentar. I crec que també se pot resumir en les paraules de Tzavi Valencià, no? Sí, efectivament. Joan, merci per la xip. Uuuuh!
Vostre sabeu que jo venc a flestomar i enfadar-me amb l'administració espanyola, que mira si és tan fàcil d'estirar el cable i dir, vale, adiós. Però no, he dit, siguem un poc més eteris i venc a cagar-me amb el futbol masculí. I amb tot l'espai que se menja, que no és futbol.
Cuidado. Aquí pot haver enfrontament. Vinga. Anem ràpidament a això que ha comentat Nablanca, Pau, i és que celebrar que les plataformes de consum més generalitzat no els hi quedi més remei, ho podem dir així també, d'anar incorporant més produccions en català. Sí.
No, jo crec que està bé, no hem de caure en el de sempre, no? Com formem-nos amb bon gronetes. De totes maneres, clar, quan abans he dit això, he pensat, ostres, justament Netflix també ha anunciat que compra Warner i compra... no sé quina altra productora era. Per tant, se converteix en un monopoli. Que això sempre és perillós, tenir monopolis de qualsevol cosa, però...
Si en Monopoli, a part de posar-nos el que volen, també se pot fer un pot de pressió per posar també títols interessants per minoria lingüística, crec que és plau important i que pot ser que no estem en mans de gent completament inútil.
però bueno, és perillós, perquè quan tu tens un monopoli que només depèn d'una sola plataforma per posar uns títols a uns altres i aquesta et diu que no, per el que sigui, ja no pots acudir a un altre perquè li faci la competència o perquè competisquin les altres i això és un poc perillós. Warner i HBO. HBO era, sí, sí. Hi ha una guerra d'empreses, no?
És possible. Han fet una contraoferta de no sé quines, que jo havia llegit la notícia i l'havia entès a l'enrevés, que Warner volia comprar Netflix. I dius, com que Netflix? Però quan de d'on ves de Netflix? Una empresa que la UI, la interfície d'usuari, no la té en català i quan li demanes, perquè són coses que ho assenya gran, Netflix no té la interfície en català. No, no.
I quan ho demanes, perquè hi ha senyors i senyores que diuen perdona, és que hi ha una raó en la teva deixana, te diuen ah, ho pots posar en anglès. Què és el que no mentes? Per tant, aquesta cosa que molts ningú neen, com se diu català ningú nea?
Perdó, no te tornaré fent això. Què significa? Fer-te de menos. Menys tenir, menys preen. Moltes gràcies. Doncs, mos menys preen i mos menys tenen...
me sortirà bé en qualque moment. Doncs en segons quins aspectes, però després fan com aquesta rentada de cara de... hem posat 480 subtítols en català. Bé, rentada de cara o no, diguem de cara a la massa consumidora,
Bé, és una passa, no? Ara també el Senyor dels Anells, en català. Però està en català doblat o subtitulat? No, no, doblat. I han posat plats bruts, les de l'hockey, o sigui, han posat sèries catalanes, que està bastant bé en quant a projecció internacional de la nostra cultura, i a banda títols doblats al català i subtitulats.
Lo de plats bruts és fort, perquè a sa caràtula poden platos sucios. Anava a dir això. Això s'ha de realitat. Això... Fa mal, eh? De fet és lo de posar ses màquines en espanyol per defecte, perquè t'està donant un missatge ben clar, no? En general, no només Netflix. No només mos menys té Netflix.
Vinga, podem passar en... Misteri decidit, futur inconegut Present a tot arreu, duet, atiu i nit Estels del sol d'argent que em veuen l'inquietud Un gris que desconec, un àcar dolç i cru Mira les fulles del silenci
Despert l'or de l'espero, del desig i el cert de l'engranatge que es desperta, del rell i del vent i del secret de tots els arbres que volem.
Viatges de trist temps, empremtes els cabells, oasis moribuns, deserts d'amunt la pell, que tu vens de molt lluny. Jo estic molt a prop del so dels teus records, del camp dels teus enyurs. Mira les fulles del silenci verd.
Guardant l'espera del desig sincer de l'engranatge que es desperta, del remei, del vent i del secret de tots els arbres que vull fer.
que caiguen los malsons damunt la teua pols. I al Bòndia i Bona Vida, escoltam ara, Lo secret dels arbres, d'Analia Sampai. Analia Sampai actua avui vespre, a partir de les 20 hores, en el bar Petit País, de fa la nit, i per això volem conversar amb ella, per conèixer una miqueta més aquesta...
que ja fa anys i tres discs que té en marxa. Lia Sampai, molt bon dia. Molt bon dia, Romeu. Com estem? Bé, en primer lloc, no has arribat a Mallorca encara, eh? No, encara estic a Barcelona. Suposo que amb molta il·lusió, no?, de venir i fer la nit. Sí, sí, segur, i tal, i tant. Tinc moltes ganes.
Lia Sampai, ets cantautora, triu i psicòloga. Entres en el món de la música el 2017. Quins impuls que t'hi du? És una mica accidental, perquè començo a fer cançons sense voler. Per la gent que m'estimo, bé, el que va passar va ser una mica...
Es va morir la meva àvia i per recomiadar-me li vaig fer una cançó sense adonar-me gairebé, no? I llavors amb aquesta descoberta vaig seguir i vaig començar al cap d'un temps a fer concerts i ja, no ho sé, va ser com una onada. Vaig continuar, continuar, continuar fins ara.
dèiem que has publicat 3 discs la fada Ignorant el 2019 amagatalls de llum el 2021 i un Delta fràgil el 2024 clar avui en dia per un costat és més fàcil produir discos i per l'altre és més complicat fer no sé que tinguin impacte no?
Sí, perquè és el que acabes de dir, que pràcticament si a casa tens uns mínims i moltes ganes, pots fer un disco. Vull dir, tothom pot fer un disco, per dir-ho així. I, clar, hi ha molta més gent també activa i costa més.
Però... I també passa que el disc perd sentit, no? Perquè abans sí que l'escoltàvem, un disco sencer, i quan sortia un disco era una novetat molt grossa. Exacte. Però ara un disco, bueno, s'oblida a la setmana, no?, pràcticament, a veure segons qui sigues. Però cada vegada té més sentit el més curt, sé cançons, sueltes... I sí, sí, ha canviat molt tot això.
M'ho has dit això, que els teus començaments són gairebé casuals, gairebé accidentals. Quines són les teves fonts d'inspiració a l'hora de composar, a l'hora de fer cançons?
Sobretot, jo me'n recordo de quan era menuda, que al menjador de casa em posaven Ovidi Montlló, Maria del Mar Bonet, Raimon, Marina Rossell, i això era el menjador de casa de Montsiaios.
o El cotxe, mon pare em cantava La fera ferotge, d'això me'n recordo molt i després de més gran m'agradava molt escoltar música francesa Edith Piaf, Breel, Bracens i també m'hi vaig acostar a Maria Betània, brasilenya i jo crec que una suma de tot això d'aquests textos, lletres i veus sense voler crec que veig una mica d'aquí
Quin tipus de concert faràs avui en el petit país? Serà un concert molt proper i presentaré cançons del nou disc del Delta Fragil i clar, aniré amb el meu guitarrista que sempre sempre m'acompanya quan és un format així més proper, més íntim sempre vaig amb l'Adrià perquè vam començar a tocar junts
Igual, ja no hem parat, va ser com ens vam trobar. I, bé, presento una mica les cançons, explico d'on surten i faig una cosa molt, molt, molt de tu a tu. I serà bonic perquè ja m'ha dit que està tot ple.
i, bueno, res, ho espero, ho espero, la veritat, en moltes ganes, perquè també és una cosa que ell fa molt perquè la vol fer i al final és així, no?, com comença tot, o sigui que molt il·lusionada. Perquè com t'organitzes? Vas fent gires o vas fent actuacions així com van sortint i ja està? Clar, ara mateix jo tinc dos projectes en dansa
I un que està a punt de començar. Llavors, clar, en una violinista faig poesia musicada de Miquel Martí Pol. Després tinc els meus concerts o en l'Adrià que toca la guitarra o en un grup més gran. I després hi ha una part teatral que és el que et dic que ara començarà. I l'organització, clar, és poc, no la puc donar molt, saps? Van sortint coses d'un, coses de l'altre i vas fent puzzles.
i ja està i tot el que interessa i el que es pot fer s'agenda i es fa Hem dit que vas començar el 2017 el mateix 2017 ja vas tenir el segon premi en el concurs de cantautors de Ferreries i has rebut bastant de premis a quin paper hi han jugat aquests premis en la teva trajectòria?
En la meva trajectòria han sigut molt importants perquè va ser la manera de donar-me en compte que el que jo feia podia tenir algun interès, alguna... I Matia va ser la que em va dir presenta't, que no perds res de presentar-te. I vaig presentar-me a este de Ferreries que acabes de nombrar i em van donar el segon premi. Però jo no havia pujat mai a un escenari a cantar cançons. I clar, aquell dia vaig conèixer gent que cantava, que feia cançons, que tenia un recorregut, no? I dic, ostres, que xulo!
Em va agradar molt. I llavors vaig dir, busca més concursos. I al principi només feia concursos. I de concurs en concurs vaig acabar gravant un disc, coneixent gent i donant-li més forma, no? Lia, ara pensava, tu ets, no sé si dir militant, però ets de les Terres de l'Ebre, no?
I no sé si a vegades teniu aquesta sensació d'una mica de perifèria, que no ho sou, però bé, i de... que sempre costa més, no?, que si estàs a Barcelona o a altres punts. Sí, sí, sí, això no hi ha dubte. Vas a Girona i passen les altres coses, no? O a Barcelona, com dius. Però sí que és veritat que
ara ja pot ser més interès i que es comença a moure més també el mateix territori, o sigui, les Terres de l'Ebre passen més coses que abans a nivell cultural. I per una cosa o per l'altra, perquè t'haiguen encasillat també com a perifèria, que això també passa, ho som, però també et donen aquesta cosa, aquest nom, i sempre et pregunten, i ets com una mica el que està a la quinta província i no sé què, i et posen aquesta forma...
I això també genera un interès, és una cosa estranya, saps? Però jo no canto en hebreu perquè... Vull dir, jo canto en hebreu perquè és el que parlo a casa, no? Igual que els que canten en català, doncs perquè és la seva llengua i punto. Que després li poses sal i sucre, doncs també passa. Ara, no? T'encasillen com la de les Terres de l'Ebre, no sé què, tant, tant, tant, doncs vale, doncs molt bé.
Lia, explica-nos una miqueta més això que ja mos has comentat del teu projecte amb Coloma Bertram, violinista i compositora, de Poemes Musicats d'en Miquel Martí i Pol. Com va començar i en què consisteix? Va començar perquè la Coloma és violinista i fa ambients sonors en loops,
i electròniques, sintetitzadors... I jo li vaig dir, vols gravar els violins del meu nou disc? Diu, sí. No mos coneixíem de res, mos vam conèixer per les xarxes socials. I al cap d'un temps, em truca i em diu, Lía, demà tanca una convocatòria, no sé si tens temps de gravar una veu, he musicat un poema. I dic, la mare del Tano, demà? I dic, va, ho fem. I ho vaig gravar i li van donar un premi a ella. I llavors en el premi em va dir, Lía, fem alguna cosa juntes? Dic, sí.
I vam començar, no sé, va ser com quasi màgia, va ser tot molt fàcil, saps? Ens vam entendre molt, no ens coneixíem i al cap de dos mesos ja estàvem fent una residència artística i creant. I vam anar molt a sac, va sortir una cosa molt xula, molt ràpid. I llavors ara ho estem movent. I fem poesia musicada, però toquem molts estils musicals,
Quan a tu et diuen recital de poesia, veus una cosa, no? Doncs ho hem intentat sacsejar al màxim possible i també donar-li una altra òptica a este poeta de Miquel Martipol, que també crec que vius Miquel Martipol i veus una cosa, no? Intentem tocar molts pals i sortir d'aquí. I la veritat és que ens ho passem molt bé.
abans quan parlaves quan t'he demanat per si feies giro parlaves del concepte aquest de pudle de trencaclosques clar, com organitzes aquest trencaclosques de cantautora diria que també professora de música i actriu i psicòloga que no sé si no exerceixis o no
Mira, ara no, o sigui, jo no faig de professora de música, faig de professora de veu per actors, perquè jo de formació soc actriu, me vaig formar a l'Institut del Teatre, i ara estic a la Nancy Ponyón, que és una escola d'actors, i dono veu d'actors, però no de cant, de veu per a l'escena. Llavors, això, per exemple, este matí tinc una classe, després agafo l'avió i vinc cap aquí. I lo de psicologia, clar, tu pensa que són moltes coses...
Jo també exercic... Bé, ara mateix estic fent el màster de psicòloga general sanitària i al març començo a treballar a un centre. Però són molt poques hores el que faig, perquè és que si no és impossible fer-ho tot, saps? Hi ha massa inquietuds en dansa. I com te dic, és anar... Vull dir, cada setmana de la meva vida és diferent. I és així, i ja està, i m'agrada, i de moment se pot sostindre's.
Ara, si tinc un crí o si no sé què, serà diferent, ja ho vorem. Ja.
Un delta fràgil és el títol del teu tercer àlbum abans havies publicat La Fada Ignorant i Amagatalls de Llum que hi ha quines són les principals característiques d'aquest disc amb el qual també ens expliques que basaràs el concert d'avui en Es Petit País pot ser la gran diferència és que
hi ha més instruments, és una peça, una obra més extrovertida, més de cara al públic a fora, a la joia, a la celebració, i no és tan, sí que hi ha viatge introspectiu, com en totes les cançons que faig, algunes més, algunes menys, però comparat amb el segon i el primer disc, és més acolorit, més alegre, més
més cap a l'altre, cap al pròxim. I també que es reflecteix això en què hi ha més col·laboracions. Hi ha un parell de cançons en què col·laboro en Arturo Gaia i n'hi ha una en què col·laboro en Mireia Vives. Tot és més grupal, hi ha molts més instruments i ja ho veureu aquesta tarda els que vingueu, però és més alegre.
i nosaltres recordem a la nostra audiència que avui fas aquest concert en el petit país a partir de les 8 de vespre el problema és que ja no hi ha entrades per tant si algú li han fet entrar ganes ara d'escoltar-te hauràs de tornar un altre dia perquè ja ens han informat des del petit país que està complet s'aforament
en qualsevol cas que vagi molt bé molt bon viatge i esperam tornar-te a veure ben aviat per Mallorca moltes gràcies, tomeu gràcies, bon dia bon dia
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
Avui és dijous 22 de gener del 2026, són les 9 i 2 minuts, mos disposam a revisar els principals titulars de diversos mitjans. Acabam d'escoltar l'entrevista en Alia Sampai, que actua avui al Petit País. És el moment ara de fer una ullada als titulars de Diari de Balears, goteres perilloses al CEIP, ses quarterades,
També vídeo al sostre d'algunes aules d'educació infantil del CEIP, la Marina de Llum Major cau a trossos. Altres qüestions. Nou protocol per millorar l'atenció a les dones víctimes de violència masclista. I les Balears han tancat l'any 2025 en gairebé 15 milions de visitants. També Diari de Balears vos ofereix 5 noticis.
centrades en la presència dels Illars Balears a la Fira de Turisme Fitur. La primera de totes diu que la Fira sobre Turisme Fitur no se suspen malgrat els tres dies de dol oficial que inclouen fins avui vespre.
L'informe Cojuntura Econòmica Turística 2025 i Perspectives 2026 confirma que la despesa turística està en màxims i continuarà creixent el 2026. També destacam que, a més, acusa la Conselleria de Salut de mentir sobre el servei de ginecologia de l'Hospital de Manacó
i que en clau internacional l'exèrcit d'Israel mata dues persones en nous bombardejos contra el Líban malgrat l'alto al foc. Vilaweb destacant bàsicament totes les informacions que hi ha en aquest moment sobre el caos en els transports. El govern obre expedient a Renfe per la plantada dels maquinistes de Rodalíam.
coes quilomètriques a l'A2 entre Cornellà i Martorell pel tall de l'AP7. I també destaca Vilahueb que declara l'activista independentista Albert Forcades investigat per les protestes contra Felipe VI a Montserrat.
Pegam un vot ara en el Mallorca Daily Bulletin. Allà mos expliquen que un llot està destruït per un incendi a Mallorca a primera hora del matí. També diu que el temps a Mallorca per dijous 22 de gener, vents forts i mar agitada.
i un maquinista de Barcelona mort en el segon descarrilament d'un tren a Espanya en 48 hores, expliquen des del Mallorca Daily Bulletin. M'ho anem ara a la portada d'última hora. El rotatiu del Grut Serra que s'imprimeix en paper i que en l'exemplar corresponent en aquest 22 de gener el seu titular més destacat, el més gros, diu...
Les Balears superen la barrera dels 200 euros al dia per turista en guany. També destaca una fotografia on se vau Margarida Proens dirigint-se a un auditori de dones i homes ben mudats
a la fira de Fitur. També destaca a l'última hora que la caixa negra del tren accidentat a Còrdoba
Recull la conversa entre el conductor i el centre de comandament de Totxa. Acap de patir una enganxada, diu el maquinista. També destaca, a última hora, arriben els primers menors migrants al centre de Santous.
Oscar Puente diu que la desgràcia de Jalida podria haver estat major i detingut un home per apunyalar els seus dos fills a un pis de Son Goldau. També una fotografia més curiosa, diguem,
on sou un homo en dos lloros. Diu, ocells virals, els lloros i aus exòtiques de Pere Joan Ordines triomfen a les xarxes. Aquests són els principals títols que ofereix Última Hora a Diario de Mallorca. El govern anuncia a Fitur una aplicació d'ocupació de platges en temps real.
i el Liceu Francès Cerca Comprador. Aquest és el titular de la fotografia principal de la portada. Un home apunyala i fareix de gravetat els seus dos fills a palma. Cort manté les bases de novel·la en castellà malgrat que va quedar desert.
La justícia conclau que el camí de Bunyola-Laró és públic. Més de 50 nins de les Balears podrien utilitzar l'exosquelet pediàtric. I el funcionari de presons que ha ingressat a la presó havia estat, feia poc, homenatjat. Aquests són, idò, els principals titulars que tenim a hores d'ara en els diversos hormitjans que vos sólem transmetre aquí cada dia.
amb on anem a la plataforma audiovisual Vida, on ja sabeu que hi ha publicats ja tots els capítols del podcast Mallorca, un futur amb mirada jove. Vos n'oferim ara el capítol 13, protagonitzat per en Josep Fiol.
Mallorca és un territori de contrats on la mà i la muntanya conviuen amb les tradicions i la modernitat. Una illa que ha experimentat molts canvis i que encara en té molts per endavant. Però a quin futur li espera? La sèrie de podcasts Mallorca, un futur amb mirada jove, vol donar veu a les generacions més joves. Què opinen de l'illa on viuen?
Quines dificultats hi detecten? Quines inquietuds tenen? I sobretot, quines oportunitats i punts forts imaginen per construir una Mallorca millor?
Entrevistam avui en Josep. Josep, com estàs? Molt bé. Ell actualment està exercint com a politòleg, és així? Més o manco, sí. Podem dir que sí. Molt bé. Mira, te plantejo aquesta primera pregunta per començar a entrar en matèria. Què és el lloc primer que te ve quan penses de Mallorca?
Quan penses Mallarca així, així ras i curt. Mallarca. Mallarca, la Mediterrània Occidental. Crec que és un territori en el món molt perillós, perillós no, amb moltes expectatives de futur relativament dolentes.
Va, expectatives de futur relativament dolentes. A quina ama? Perquè quins són els principals problemes que té Mallorca a dia d'avui?
Home, Mallorca com a societat, dins la societat mallorquina jo veig que és una societat molt poc col·lusionada, molt dividida, tant per geogràficament, lingüísticament, a nivell de renda, en general és una societat molt poc col·lusionada. I crec que això és un problema molt gros de cara a afrontar atletes que tenim com a futur.
I aquesta falta de cohesió després acaba sent detonant de moltes altres coses, no? De moltes altres coses. Sensacions d'inseguretat, friccions entre diferents comunitats i molts dels tipus de problemes socials. I fins i tot com a la pèrdua de la xidiosincràcia de Mallorca, s'identitat
Clar, llavors si tens tanta dispersió, quin dius que... És a dir, jo ho tinc clar, jo tinc clar quina és la cultura que per jo, la cultura entès en un sentit molt ampli, que per jo hauria de ser la cultura hegemònica que és el territorial de Mallorca. Ara bé, amb tota aquesta dispersió és normal que hi hagi friccions i diferències d'opinió sobre què ha de ser Mallorca.
Dius que tu tens molt clar el teu pare, no? Sí, jo sí. Quines pors creus que podríem afrontar o que afrontes tu com a resident aquí a Mallorca?
Bueno, jo com a mallorquí tenc por a la desertificació, tenc por a la pèrdua de la nostra comunitat lingüística i cultural, que és la històrica d'aquesta illa des del 1229, tenc por a les diferències molt grosses que hi pugui haver entre classes socials dins d'aquesta illa, que m'han convertit en una colònia encara més d'Alemanya...
Són moltes. Vaja, i a la llarga tot això empitjora el que ja realment està... És a dir, tot això que jo dic és una percepció futur del que tenim ara si segueix el camí. Se pot canviar aquest camí i jo vull creure que faig feina per canviar aquest camí, però és molt difícil, és com un trens atlàntic i intentar mover-lo a cop a una altra banda.
És molt difícil, però no és impossible, no? No, no, no. Com de Pompeu Fabra no ha de abandonar mai ni la tasca ni l'esperança. I encara que ho vegis molt difícil, has de seguir a peu de canó, perquè si no, com a mi, podràs dir, ho vàrem intentar. I hi vàrem ser per fer-ho, sí? Perquè què diries que és allò que fa que Mallorca sigui única en el món?
tot i res, és a dir, és única, sí, és única, té unes fronteres molt ben delimitades, que la mà mos tanca per totes les bandes i això defineix molt clarament què és de dins i què és de fora. A partir d'aquí, què és de dins i què és de fora? La gent se mou molt, ve molta gent de fora, però dins aquest petit tros del món, aquest trosset de terra, està molt clar
que el que passa aquí de dins, encara que pugui tenir repercussions de fora i pugui tenir influències de fora, passa aquí de dins. Llavors, les límits biofísics, límits poblacionals en general, estan molt delimitats i això supos que és una característica que compartim amb altres illes, però com que és la nostra, és la nostra que estudiem. Però quines coses bones poden acabar passant a Mallorca?
Home, si realment, si poguéssim fer una mica, una vereta màgica o...
avançar cap allà on volguéssim, realment és un territori preciós, és un territori amb recursos naturals, realment, encara que no ho padesqui, jo crec que sí, tenint en compte que no han d'entendre Mallorca tota sola, encara que l'hem xerrat tot el temps, l'han d'entendre dins un context que des del meu punt de vista nacional, que abarca tots els països catalans,
dins d'aquest context Mallorca té moltes possibilitats de futur sempre entès des del punt de vista nacionalment autocentrat i saber quins són els nostres referents aquí jo veig molt de futur a Mallorca com a centre de la Mediterrània Occidental
Ja li veig un futur, però ha de ser un futur des de Mallorca, des de la nostra situació i des de sabent qui tenim en el nostre voltant. Molt bé, molt interessant això que proposes i planteges, però a títol personal, tu com a Josep, què pots fer per aconseguir aquesta Mallorca? Què imagines?
A títol personal no ho sé, perquè crec que som molt poques solucions individuals, però sí que és vera que amb els companys de Mallorca Nova estan molt engrescats a s'hora de pensar que, a part del present, som el futur també i som la gent
Nosaltres confiem en la escala dels futurs quadres, com a mínim d'aquest sector concret ideològic del futur. A partir d'aquí, fer feina per ser el millor possible i com millor siguem, més bé ho podrem fer. Llavors crec que és això.
Formar-nos, preparar-nos pel dia de demà o pel dia d'avui, si fes falta, estar al cap davant del que faci falta. Creus que està a les nostres mans això? Això sí, això sí. Crec que és... Que ho tenim en el nostre baste. Ho tenim en el nostre baste, és a dir, com a persones, en general, jo crec que el por de cadascú ha d'intentar la millor versió d'ell mateix perquè al final tots conjuntament poden ser la millor Mallorca possible.
Uau, quin final. M'ha sortit completament improvisat. Ho deixem aquí? Jo crec que sí. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies a tu. Vinga, vinga.
Dia 30 de desembre, a l'hora baixa, a partir de les 18 hores, farem la manifestació que sortirà des Passatges Born a favor de l'autodeterminació. La manifestació de la diada del 31 de desembre, que és la diada que per història i per tradició s'ha guanyat aquest lloc a Mallorca. Això és vida, comencem.
començar amb aquest episodi ja número 92 d'Això és vida i avui tenim la plaer de tenir com a convidada de la nostra entrevista en Agnès Llobet. Amb ella parlarem evidentment de cinema i també de tot allà que ho envolta i de poesia per descomptat. A la segona part farem una taula d'anàlisi on hi participarà en Pep Verger, en Josep Verger i
També amb Miquel Carbonell parlarem de les seves corolles, de l'actualitat que mos marquin les seves corolles. Però donant-se benvinguda ja. Agnès, moltíssimes gràcies per seguir.
En fi, me'ls fa de moltes ganes que hi fossis. Gràcies per ser convidada, la mínima que ho quadram, aquí som. Exacte. Agnès Llobet i Deia, també important. Sí, sí, és matern que no s'oblidi. Exacte. Tu, bé, clar, te coneixem sobretot com a triu, podríem dir-ho així, i de fet vas començar en els 8 anys.
Sí, sí. A veure, el centre dramàtic Dimarco, que era l'Eleona Dimarco, que és aquesta gran directora que venia italoamericana, que venia un poc de realisme americà d'aquelles dècades anteriors, se venia a jubilar a Mallorca. Va venir a jubilar-se a Banyalbufar, però com que un artista...
completa com era i no se jubila mai, va decidir obrir una escola de teatre i va coincidir que la varen posar en Espam d'Inca, dos carrers de Canostra. I jo feia com un anyet que demanava, no sé per què, a mon pare i a ma mare que volia fer teatre, que volia fer teatre,
I ells cercaven, cercaven, van aconseguir com els xesfortes, que en aquell moment estaves a les escoles xesfortes, estava en el poble espanyol, justament van trobar-la, van apuntar-la dos mesos abans que acabés el curs, però després d'aquell estiu va ser quan obrien el centre dramàtic Dimarco de Vall de Canostra, no es pot dir que... I llavors van començar allà i aquí va començar amb els vuit anys. I és una vocació, diguem?
Sí, sobreviure en aquesta professió ha de ser vocacional, igual que moltes altres o algunes més altres, però sí, sí, és molt vocacional. Bé, estudies a Barcelona, si no vaig equivocat, però jo és que te record ja de molt jove fent teatre, en aquest cas, és el que jo record primer teu.
Sí, a veure, també és d'aquestes coses que la professió artística o d'actriu sempre diuen que també se sort i juga un paper fonamental. Jo crec que sí, que se sort també ses coincidències, ses causalitats i en aquest cas va ser que a uns estudis que jo havia fet a Barcelona un actor o director va fer com una substitució en el mestre que jo tenia
I aquest director, que em va conèixer un pocs més a foina, jo encara era estudiant. I just l'any que jo feia, havia acabat tercer, aquell estiu el varen cridar de Barcelona per dirigir a Mallorca. I havia de fer un càsting així amb un parell de candidates i ell m'ha proposat a mi que també m'havessin. I jo estava encara, o sigui, jo vaig fer tota la gira d'un dia d'estiu, quan jo després cursava quart a l'Institut del Teatre. Jo amb 22 anys com que ja vaig arrencar aquí aquesta professió.
Llavors, és a dir, has fet tele, bastanta, bé, sàries aquí, a Balears, a Vivetres, i també, sobretot, crec que a Madrid has fet molta feina de tele i de cinema, no?
Sí, l'audiovisual sempre, la meva escola va ser aquí, a l'entres, amb aquell moment de llàgrima de sang, que a més va ser una escola de, vaig estar gairebé 4 anys, més de 300 capítols, que això era com un privilegi, era ser llicenciada i entrar a fer això, però jo va ser... A Mordegans, Hotel Bellavista...
Sí, amb el de Canç va ser ja a la darrera, tot el Vellavista va estar per mig, el mig i un per mig, i sí que entre aquelles tres primeres i amb el de Canç, que sí que va ser a la darrera Mallorca, va començar també tot el periple madrileny, que també va ser d'aquestes caramboles que al final...
un dels caps de producció de ses produccions d'aquí de Mallorca va canviar de bàndol i lloc de producció se'm va anar a fer de representant i mos va demanar un parell de Mallorca si volíem sa seva primera cartera d'actors i actrius i d'ençà llavors estic amb ell
I estant allà també, un altre director que era amic seu me va preparar una prova, aquella prova no va sortir, el cap de dos mesos aquest director va tenir un projecte propi, que va ser la Sonata del Silencio, i va dir aquesta nina l'heu de veure, i va ser el primer paper a Madrid, i d'això ja fa uns anys d'ho fer jo. Uns anys, eh? Llavors pot ser que hi hagués una època que com acabàrem encassallar molt amb una dona d'època, que me pareix que s'ha de... o una cosa així.
A l'audiovisuel sí, de fet, un dels grans canvis de... Va haver un moment que vaig dir, no puc més, vull fer en texans, vull fer en americana, moderna un poc, i fora Rixos, fora Corset, fora... I me vaig tirar els cabells, els cabells molt llargs, i vaig dir, hem de fer un canvi, un canvi de proposta, i m'agradaria tallar, però curs, curs, a lo garçon, directament.
I és vera que a la televisió hi ha hagut grans moments, que també aquell va ser un dels grans moments on l'època era el 80 o el 90% de les propostes de ficció. I has fet, clar, també grans produccions, com La Casa de Papel mateix, Las Chicas del Cable, no sé, ja top, no? Això ja seria top o no?
No, jo crec que no, perquè depèn en quin terme xerrem, és a dir, és vera que en el cas de La casa de paper, el paper era gairebé una petita col·laboració, a La xicada del cable sí que hi havia un repartiment amb una trama, de trama en relació amb algun dels personatges principals,
però jo, en realitat, depèn d'on posis el focus per dir una gran producció. És vera que són produccions amb molt més dobbers que segons quines, però és vera que sempre defens que en el final
Si hi ha més, només se redueix que la tècnica és un poc més, hi ha material més modern, i sobretot que a vegades hi ha un poc més de temps. Perquè la ficció en el final, el gran resum, és un minut de ficció costa X euros. Exacte. Que entre altres coses és un dels grans parlaments de per què aquí a Ibèteres no tenim ficció. Ui, de això també en vull parlar.
que si se redue un esfoque econòmic, evidentment una ficció ben feta té un cos, no?, com el té una fàbrica que ha d'estar en rendiment. Vull parlar un poc de s'indústria, però abans venia el tòpic aquest, que no sé com t'he de fer, com t'he de dir, si teatre, si tele, si cinem, no sé si papà... Mira, jo sempre dic, i ho sabem mantenint,
Sense tele puc viure a nivell animic i personal. Evidentment econòmicament no té res a veure les possibilitats que et dona. No tant com fa 10, 15, 20, 30 anys ni en xerrem, ara tot està com a també molt més rebaixat tot.
Però sense teatre jo, artísticament i anímicament, no podria viure. És tant així que, després de... ara fa 3 anys, gairebé, deu fer 2 anys i 9 mesos, que no em pugi un escenari, en tant de fer una producció de teatre com toca, i una de les coses que... I per tant, tot el 2026 hauràs de pujar, hauràs de pujar. Ja et sembrat perquè el 26 no sigui... Germínic o alguna cosa, eh? Sí, sí. Ho deixarem aquí, no? Sí, sí, totalment.
Agnès, com així heu de fer carrera a Barcelona abans, sobretot, i ara més a Madrid, inclús, no? Ara, sobretot, l'audiovisual s'està concentrat més a Madrid, no, darrerament? Sí, sí, sí, a Madrid és on hi ha com sa gran potencialitat, se fan coses un poc pertot. També és veracó, he de dir,
que moltes coses es fan a Madrid, els productors parteixen d'allà les produccions, però hi ha molt de rodatge que es duen al País Basc i molt de rodatge que es compagina, com que la productora es lia amb coproduccions o amb productores o amb moments de fragment de rodatge per fer-ho cap al País Basc o cap a Canaris, evidentment per aquests incentius.
Deu tenir a veure que els governs allà aposten molt per això. Jo sempre fa temps que hi pens i mira, com que tu has fet qualque cosa diguem...
crítica o sarcàstica sobre el turisme, jo penso que la indústria audiovisual podria ser una bona aposta per la Gilles Balears per anar substituint l'aposta única per la indústria turística.
perquè és el que repetim moltes vegades, tenim els millors platons naturals, els millors platons urbans, moltes hores de llum, per tant, no sé, podríem apostar col·lectivament per la indústria audiovisual.
Sí, jo crec que hi ha moltes llinies encetades en aquest sentit. Crec que aquí s'han duit projectes de primera categoria, amb tant espai natural de rodatge, en aprofitant aquestes tendències, i que a nivell de... el que se diu un poc et servis, a nivell de... et servis és com qui dona et serveis, no? De lloguer d'altres coses, o... més a nivell logístic, a nivell material, a nivell... és vera que crec que és una cosa que s'ha...
que s'han col·locat línies i accions per absorbir i durar-ho cap a la indústria audiovisual, però sí que jo, des de la meva part, sí que sempre intento fer la reclamació, que crec que sempre s'obliden, que està clar que si un projecte ve de fora, l'equip artístic i l'equip tècnic, d'alguna manera, els grans, el director de fotografia véns el projecte.
Però crec que hi ha una exigència que sí que poden fer les nostres autoritats, que és que quan negocin aquests descomptes fiscals, aquestes línies d'atreure aquest capital des del turisme cap a l'audiovisual, no s'oblidin de crear clàusules que el que faci també és abraçar el col·lectiu tècnic i artístic, però...
A nivells mitjans i superiors. És a dir, els actors que ens formem aquí, que per això tenim una escola d'art dramàtic que se diu Esadip, els actors que quan aquí encara no existia l'Esadip era un format a fora però intentant sempre compaginar sa vida professional aquí i allà, estem a nivells, perquè a més és una cosa que has reconegut, Xerris d'Escola Copolítica Xerris, se reconeix sempre com a grans titulars, el talent que hi ha a nivell artístic, ningú ho qüestiona.
Sobretot darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres darreres
Perquè evidentment no t'oferiran una clau, no posaran una clau del que és directe de la fotografia, ha de ser resident a Mallorca o natiu d'aquí, però sí se pot dir que no ha de ser un actor, no només ha de ser un figurant en frase. I crec que aquí hi ha la valentia a l'hora d'apostar per la diversificació cap a la industria audiovisual en col·laboració, potenciar i donar el suport que se mereix, la qualitat artística i tècnica de la gent d'aquí.
Perquè això us caig, però us és el que més potencia, i també mos has parlat de Canaris. Canaris molt tu. O ho fan, això? No sé en quins termes, no sé en quin tant percents... Ho mirarem, ho estudiem. Ho mirarem, se pot estudiar. Però és igual, pot ser Balears, pot ser la pionera, no? O ser referents... Efectivament. En coses que trenquin fronteres de gel. Clar que sí. Agnès, la poesia, que...
què representa per tu? Has publicat cinc o cinc i el poecòmic, sí. Sí, la poesia a nivell així més...
Més abstractes... Bé, no t'has fet rica en la poesia, això. No, no, no estàs rica. Però això, ni el meu... En el teatre tampoc, ni l'audiovisual tampoc. Ah, pensava que era rica, però no, no. M'he equivocat en moltes de les meves tríes, en realitat.
No, però vull dir que no ho fas per això. No, no. En poesia és vera que a mi sempre dic que m'ha ajudat molt a ordenar el cap, a ordenar el cap allà on al final hi ha des de pensament filosòfic, pensament emocional, trauma poètic, el que tu vols llavors de què és, gran...
Rebull i magma, supos que m'ajuda a ordenar-me, perquè crec que no te crees tant de... És a dir, l'abstracció del llenguatge també t'ajuda a distanciar-te, però aprofundir. És com alguna cosa rara, és com si la direcció és... M'ho puc distanciar molt de mi mateixa, però puc aprofundir molt en mi mateixa, a vegades puc servir molt.
És guapo, això que dius, eh? I molt interessant. Continues fent-te, diguem, independentment de si publiques o no, tu vas... Sí, que l'aig de Sastre jo quedem, jo quadents i quadents sempre vaig omplir-nes, a veure que ara necessit... vaig escriure una novel·la amb unes ajudes de l'IEP de fa dos anys, l'any passat ja s'ha va entregar, estic en xerrades editorials... No s'ha publicat encara, eh?
No, tenc un parell d'interlocutors i jo també el 26, a part de l'escena, a part d'entrenació del 26. M'apunta moltes coses pel 26, però serem gran any. Ja quedant per una entrevista del 26 quan t'havis tret la novel·la, havis tornat al teatre i què més mos pots confessar que faràs?
Ja sé que hi ha moltes coses que no se poden dir per pura lògica, que si no estan concretades. Sí, totalment. Hi ha moltes coses molt en l'aire. També a vegades les coses, com sempre ho dic, el nostre gran desgast com a artistes al final és que has de contestar o provocar set coses a la vegada, perquè d'aquestes set durant un any en tindràs un i tres quarts. Llavors és com...
Difícil moltes vegades concretar, però també ara faré s'ajudantia de direcció d'en José Martret, d'una direcció que farà per sa gran producció del teatre principal, ara principi d'art. I també és com, és una cosa que sa part de molta gent que tenc a s'entorn i molts amics m'han sempre animat, posa't a dirigir, posa't a dirigir.
I era com la gran oportunitat d'en José Madi, vine a veure jo, vine a veure jo. Bé, i jo serà la primera per veure si després ja te tira directament a la piscina tota sola, no? Sí, sí, sí. En tot cas, del moment seràs per Mallorca, diguem, eh? Sí. Perquè clar, una de les qüestions és que has, diguem, estat bastant de temps fora, no? Sí.
Sí, sí. O sigui, realment és un poc com un canvi de logística en el final. En realitat, el meu representant sempre diu, no diguis on ets. I si te lo demanen, no contestis. Ah, pare, molt bé. No, però en el sentit que en el final, la gent també, en aquest món tan ràpid, necessitam ubicar. Llavors, tu vinc a Barcelona,
però sí que vaig-hi ben molt allà on hi ha el projecte i el que requereix cada projecte és veure que el rodatge sempre és a Madrid i per aquesta necessitat de tornar a fer teatre també som per ara poder tornar a compaginar de cara amb allò
Molt bé. I mira, amb un sentiment, per un costat, que m'han quedat coses per demanar-te, però per s'altre, en s'ho compromís que veig aquí, que el 26 mos t'anem a veure. Moltíssimes gràcies. Gràcies per convidar. Gràcies, Anna. Escoltes Ona Mediterrani. Des de la 88.8 de la freqüència modular.
Sonen el vent cançons de llibertat,
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista, i en Vial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional.
Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre, vos hi esperam.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. Sonen el vent cançons de llibertat.
Començam el 2026 amb un nou sopar col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el restaurant Sacreu a Petra. Serà divendres 23 de gener a les 8. Conversarem amb dos patriotes mallorquins per parlar de com ho poden fer perquè Mallorca continuï sent Mallorca. Ells són ni més ni manco que en Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor, poeta i periodista,
i en Bial Majoral, filòleg, músic, professor de la UiB de Cultura Catalana i Activista Nacional. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM i els amants de Mallorca a assistir en aquest i a participar al col·loqui. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat i a través del banner de debalears.cat. No vos ho podeu perdre. Vos hi esperam.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània, on anem a saludar en Miquel Serra. Suposam que ja ha fet la passadeta per Quart Creixent i, per tant, que mos du llibres nous, o no, però sempre interessants. Miquel Serra, molt bon dia. Bon dia i bon any a totem.
Exacte. Com ha anat la campanya de Nadal i Reis? Hi ha hagut molt de llibres per enmig? Sí, sí, sí. Ha estat una bona campanya, com sempre.
Crec que el Pare Noel i els Reis han duït molt de llibres. Ara veurem si la gent les llegeix. Exacte. La viada se van a queren mullant i no se llegeixen. Però bé, la campanya ha anat bé, la gent ha comprat llibres i molt bé.
extraordinari i no sé, cada dimecres pegues un vot a Quart Crescent i nosaltres el dijous te telefonam per saber què hi ha de nou. Què mos pots contar? Què mos recomanes? Ahir i d'ahir quan vaig entrar a Quart Crescent me'n vaig dur una alegria quan vaig veure un llibre de l'Antònia Vicenç que es diu Lluny del tren editat per la Magrana
que encara que no és novetat, perquè aquest llibre estava editat a destino l'any 2002, crec que ho dic bé, sí, l'any 2002, però estava adjurit. I, per tant, ara la Magrana l'ha reditat.
Perquè, bé, Antonia Vicent, supos que coneguda per tots nosaltres, eh? Sí, sí, sí. Amir molt, que va començar molt en sa literatura, en sa narrativa, i després, després de 40 anys, crec, que va passar a sa poesia. Exacte. Ja sabeu que ha guanyat molt de premis, entre els premis Sant Jordi, amb el seu 39 graus a l'ombra,
que va ser, i és un llibre molt venut, perquè també se va reditar. Bé, i de baix veure que lluny del tren, la Magrana l'ha reditat. Jo tenc l'edició de Destino, que tinc ara 15 meves mans, filmada per n'Antònia mateixa, que el me dedica, perquè vàrem fer la presentació a Quarta Eixent exactament dia 30 del 5 del 2002. Mhm.
Que guapo. Reconec que és un llibre que no tenia gens present, no l'he llegit, ni... ni me sonava gaire, la veritat. És que...
Bé, és una novel·la coneguda igual que d'Antònia Vicenç, però és un llibre que, com he dit, va quedar azurit. I clar, havia quedat així com un poc abandonat, diguem, no?, que no se'n xerrava massa. I bé, i ara s'ha realitat. És molt bona novel·la. És un llibre, com diu n'Antònia, que és un alegat contra la infelicitat. I és una història d'amistats, de traïció,
en el seu moment que jo el vaig llegir, em va agradar molt i vaig estar molt contenta. O sabia que el reditaven, no sabia quanta exactament, i ja dic que ara és una de les novetats d'aquest gener. Per tant, i mos ho recomanes. Mos ho recoman. Lluny del tren d'en Antonia Vicenç, ara editat pel Demagrana.
Ara editat per la Magrana, sí. Exacte. Els darrers llibres d'en Antonio Vicenç estan editats a la Magrana, i veig que ara ha recuperat aquest. Molt bé. Què més, molts durs? Recoman un llibret, dic un llibret perquè és petit i és de teatre, que se diu Burpís, de Miquel Mas Fiol. He de dir que jo he hagut de cercar aquesta paraula a veure què volia dir. Mm-hm.
perquè no sabia què era, no sé si tu saps què és. No. És un moviment d'aquest de gimnasi que fan ara, que combina força, moviment... Bé, una cosa d'aquestes de gimnàs, que està tan de moda ara que tothom va molt en el gimnàs, cosa que jo no faig,
però bé, estic enrevoltat el meu fill i tot el que van a anar a gimnars. I aquesta paraula m'ha cridat un poc l'atenció, de segurement que també és novetat, se va editar ara a final d'any, del 2025, i com he dit, és de Miquel Masfiol, que és creador teatral. Té moltes obres escrites i ha fet moltes obres de teatre. És un autor jove,
I és nascut a la Casa Blanca. I a part també el vos recomano perquè dimarts, aquest dimarts que hi ve, a la set, a la biblioteca de Sant Jordi, se fa la presentació. Me repeteixes el títol? Sí, Burpís. Tal com sona. Burpés. D'en Miquel Masfiol, eh? D'en Miquel Masfiol, sí.
editat per Edicions Sergentana, que són gent, després valencià un editorial d'aquestes petites, que a mi també sempre m'agrada recomanar, i dins la col·lecció de textos teatrals. I per l'aví d'aquest llibre de teatre, és història d'un influencer famós i polèmic pels seus continguts a les xarxes, però que després un dia desapareix
i aquí hi ha la història fins que aconsegueixen trobar-lo. És teatre?
El teatre, el teatre. Miquel Masfiol, crec que totes les obres que té són de teatre, va editar també Primavera de Bèsties, Ionar Montaner, que va tenir molt bona acollida, va tenir de teatre, ara que tenim en compte que és teatre.
se va molt poc, però que aquest va tenir molt bona acollida. I en Miquel Mas ha guanyat alguns premis, com el Premi Llorens Moéà d'obres dramàtiques. I bé, i com dic, dimarts 27 a la xat a la biblioteca de Sant Jordi se fa la presentació.
S'ha de dir que, per el que veig, Borpés és una obra de teatre que s'ha representat. Ara no sé on, però veig que s'ha representat. És que les obres de teatre de Miquel Mas, moltes s'han representat.
interessantíssim de moment dues novetats i dues sorpreses per mi perquè no les tenia gent controlades feim una tercera encara feim de tercera que també jo me'n vaig dur una alegria quan també el vaig veure allà posat a la zona de novel·la il·lustrada
quart creixent, que és el llibre de Pedra de Tartera d'Anna Maria Barbal. Ahà, sí, sí. Edició il·lustrada de Columna, editada per Columna. Jo no sabia que s'hagués fet aquesta edició. Ana Maria Barbal també és una autora que jo m'agrada molt, i aquí no tots, però quasi crec tots els seus llibres. I que 40 anys després de la publicació de Pedra de Tartera, que bé, és...
Ara Columna l'ha trat en format il·lustrat. Pedra de Tertera ja s'ha convertit en un clàssic. No sé si l'ha llegit. Jo el vaig llegir. Jo el vaig llegir, sí, sí. Aquest sí que el vaig llegir en el seu moment. I ara me va informar un poc i veig que està traduït a 13 llengues. També s'ha fet una versió teatral de Pedra de Tertera.
i bé, me va agradar veure que també s'ha fet en novel·la il·lustrada. Veig que s'autora és Náurea López. Exacte, que se m'ha oblidat dir-ho. Il·lustradora d'aquest llibre. Fa molt bona pinta, només per damunt que veig algunes imatges.
Té molt bona pinta. Jo vaig llegir la novel·la fa moltíssim d'any, novel·la il·lustrada no l'he llegit, però em fa ganes, crec que el tornaré a llegir. Perquè, a més, la història de Pedra de Ternera m'ha agradat molt. La història d'una dona, en les seves memòries de la República, la Guerra Civil, el franquisme... Per tant, molt bon llibre. Recomanable tant en format novel·la com en novel·la il·lustrada.
I dos, tres autèntiques meravelles pel que veig. Totes tres disponibles a quart crescent, hem de pegar un vot que en guany encara no he anat, crec. O sigui que imagina't que anem de malament. I ara començaran a arribar tot el que són, fins de gener, principi de febrer. Sant Jordi, ja, no? Es van començar a venir els premis, ja. Ah, premis, sí, sí, sí, sí.
Sí, Premis Sant Jordi, Premis Nadal, tot això és quan comencen a arribar. També hi deu haver el Premi de Mallorca i la Ciutat de Palma, el que no sé si arriben ara. Jo sols posar un poc més en van, però pot ser. Sí, sí, pot ser, pot ser. Crec que, si no vaig malament, és el Premi de Ciutat de Palma, que l'ha reniat en Jaume Oliver. Exacte. Amic de la casa, o no?
Sí, clar que sí. Vaig estar molt contenta quan vaig veure que l'havia guanyat ell. I estic segur que deu ser molt bo, el llibre, eh? Sense tenir ni idea, vull dir... Té molt bona pinta. Estic segur que... En el teu moment quan surti en xerrató. Exacte, exacte, exacte.
i d'en Miquel de Serra que m'ho recomana Lluny del tren d'en Antonia Vicenç editat per la Magrana també Burpís d'en Miquel Mas Fiol i aquesta tercera recomanació que m'ho has fet Pedra de Tertera, edició il·lustrada d'en Maria Barbal i Nàurea López moltíssimes gràcies Miquel
Moltes gràcies a vosaltres, bon dia i bones lectures. Exacte, i mos tornem a connectar dimecres que ve. La setmana que ve. Vull dir, perdó, dimecres que ve passaràs per... Dijous, dimecres passaràs per quart creixent i dijous mos connectarem aquí. Moltíssimes gràcies, Miquela. Adeu, bon dia. Adeu.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som el Bon dia i bona vida, dona mediterrània. D'aquí 5 minutets o 6 o 7 vos farem un repàs a l'actualitat i l'analitzarem amb en Joan Mir i a continuació mos connectarem amb en Jaume Sastre. Però ara escoltam el capítol número 14 de Mallorca, Un futur amb mirada jove.
un capítol, en aquest cas, protagonitzat per Maria de Lluc Muñoz, que, com en tots els altres capítols, conversa en Maria Nadal.
Mallorca és terra de mar i de muntanya, de tradicions i de modernitat. Una illa que ha viscut molts canvis i que encara en viurà molts més. Però com serà el futur d'aquesta? Aquesta sèrie de podcasts, Mallorca, un futur amb mirada jove, vol escoltar la veu de les generacions joves.
Què en pensen sobre l'illa on viuen? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen? Però també, quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor?
Conversam amb la Maria de Lluc. Maria de Lluc, com estàs? Molt bé. Ella és presidenta del Club Blanquerna, és així? Així és. I si t'hagués de proposar una darrera pregunta, què és allò primer que te ve quan penses en Mallorca?
Que és Canostra, és d'allà on som, és d'allà on vull ser. D'allà on som, d'allà on volem ser. És així, és el que és Canostra, no? Que és Mallorca, tot i que actualment pot ser no estar passant per un bon tràngol, deixem-ho així, perquè hi ha moltes coses que es poden millorar, no?
I crec que el primer de tot és, o el més important, vaja, ser-ne conscients de què passa, què poden fer per millorar o no. Quins diries que són els principals problemes que té Mallorca avui?
Jo crec que Mallorca afronta molt de reptes diferents com la turistificació, la falta d'habitatge, la falta d'oportunitats i crec que sobretot tenim un problema que no tenim suficient autogovern com poder pal·liar aquests reptes o simplement poder governar el nostre.
Por de governar que nostra, una missió realment difícil, no? I això creus que és un detonant de certes preocupacions que puguis tenir tu com a mallorquina a dia d'avui? Sí, sí, sí, evidentment. Crec que el nostre model socioeconòmic provoca moltes coses que en un futur veurem més agreujades, com puguin ser la destrucció del territori, el canvi climàtic, el declivi del nivell de vida dels mallorquins...
I crec que això són problemes que hem d'afrontar més aviat que tal. El més aviat possible, no? Perquè és que, vaja, el futur és nostre i és el que tindrem d'aquí tres dies, no? Què pot fer que Mallorca perdi el que ha estat fins ara? O bé, fins ara. Pot ser no ara, però fa uns anys. Eh...
L'objectiu és que no ho perdi. Jo crec que el que hauríem d'evitar és que ho perdés. Si continuem amb aquesta línia, si no prenem mesures prest, si no actuem de qualque manera, òbviament no anirem cap al bon camí. Veus el futur en pla o no?
Jo, la veritat és que som molt estimista i a mi m'han ensenyat a ser molt optimista. Per tant, crec que encara hi ha feina per fer, però que la poden fer i poden veure canvis. I que s'ha de fer, eh? Perquè què diries que és allò que més t'agrada de viure o de ser mallorquina? A mi...
Crec que tenim un poble molt guapo, crec que realment som un poble molt lluitador, molt resilient, crec que jovent mallorquí té molta consciència de poble i això és una cosa molt important i crec que és una de les nostres grans fortaleses. Creus que això és com únic i exclusiu dels mallorquins? Aquesta resiliència...
No, crec que com a nació completa som una nació molt resilient i és mallorquins molt, molt. Que som de bona canya, no? Ara bé, què podríem fer per millorar una mica tot aquest...
rebombori que tenim actualment a Mallorca de coses potser no tan bones o de gestions no tan ben fetes. Com podríem enfocar el futur amb una mirada més positiva? Tu que ho ets tant, no? Sí, crec que tenim coses molt bones, crec que tenim organitzacions molt potents en les quals s'ha de fer molta més feina, crec que cada vegada hi ha més joves que veuen que han de fer feina per
provocar aquest canvi i crec que hem d'anar que totes les lluites aquestes han d'anar de la mà. Crec que és molt important que darrerament les lluites més per la defència del territori, de l'habitatge, contra la turistificació, se n'hagin a adonar que han d'anar de la mà de la lluita per la llengua i la cultura i identitat pròpies i crec que hem de seguir per aquest camí.
I a títol individual segurament ja deus formar part d'un col·lectiu o d'una entitat, però com a persona, com a tu Maria de Lluch, què creus que pots fer per fer de Mallorca un lloc millor, encara que sigui una petita acció? O quina recomanació faries tu a la resta de gent jove, per exemple, per poder afrontar aquesta lluita per tal de fer un futur millor a Mallorca?
Crec que hauríem de ser integradors en els nouvinguts, en el sentit que els nouvinguts s'han de sentir part del nostre poble i això implica parlar-los català, parlar català tot allà on siguis i reivindicar els nostres drets.
És així, tan important o més que cuidar i estimar Mallorca, que també llengua i cultura van estar també lligades de la mà. Afegiries alguna cosa més? Vols remarcar alguna cosa que hagis dit?
No ho sé, sí que crec que de lo que he dit lo important es que som una terra que acull a molta gent i és important que integrem de manera efectiva en aquesta gent perquè se puguin sentir part del nostre poble. I que també puguin formar-ne part, exacte. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Són les 10 en punt d'aquest 22 de gener de 2026. Per cert, recordem que avui, a partir de les 6 i mitja, en el Teatre del Mar, de Palma, del Molinar,
hi ha aquest acte importantíssim de presentació de diverses qüestions relacionades, o de diverses dades i altres qüestions relacionades amb el correllengua germanat.
Vos convidam a assistir-hi, si no em fàieu comptes. Avui, a partir de les sis i mitja, Teatre del Mar, en Esmolinar, tindreu, entre d'altres, la presentació de la nova cançó que han fet 20 músics dels Països Catalans, que s'han ajuntat per crear una peça que acompanyarà la Correia amb una peça musical,
que acompanyarà el Correllengo. Repassam ara algunes notícies molt centrades en les dades del turisme que s'han fet públiques amb motiu de la fitur i les analitzam amb en Joan Mir, que ja és aquí en els estudis d'Una Mediterrània.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I al de Balears veiem com dues notícies centrades amb el mal estat dels col·legis públics. En Can Sala, ara mateix, la portada, gotes perilloses al CEIP, ses quarterades de Calvià, diu una de ses peces, i s'altra, el sostre d'algunes aules d'educació infantil del CEIP, sa marina de llum major, cau a trossos. A banda d'aquesta qüestió,
sis peces dedicades al turisme i a la presència de les Gilles Balears en la Fira de Turisme Fitur, que per cert, una de les notícies diu...
La fira sobre turisme FITUR no se suspèn malgrat els tres dies de dol oficial, el 20, el 21 i el 22 de gener, que havien estat marcats com a dates de dol per l'accident de tren de Còrdoba. No han estat, en aquest cas, respectades per FITUR. A banda d'aquesta qüestió,
la dada més important segurament o una de les més importants les Balears han tancat l'any 2025 gairebé de 9 milions de visitants a banda d'aquesta qüestió i d'altres relacionades en la presència amb
de les Balears a Fitur, com per exemple que Proens anuncia que el govern gastarà 4 milions d'euros en la gestió intel·ligent i la sensorització de 150 platges, que les Illars Balears seran protagonistes a Fitur Screen de la mà de la Conecta i de Lucía i el sexo, que és una pel·lícula que ja té 25 anys,
i espai enogastronòmic de les Balears a Fitur per promocionar el producte local. Més enllà d'això, les dades. L'informe conjuntura econòmica turística 2025 i perspectiva 2026 confirma que la despesa turística està a màxims i continuarà creixent el 2026. En aquest sentit, deia la...
La vicepresident Costa està en màxims de despesa turística i la mitjana continuarà creixent el 2026. La despesa turística va créixer un 4,9% fins a arribar en previsió de tancament als 23.000
446 milions d'euros i la millora diuen continuarà l'any vinent amb una pujada del 5,2% fins a costar-se els 25.000 milions realment són xifres molt importants que volem ara analitzar amb en Joan Mir que ens acompanya aquí en els estudis i aquí ja saludam Joan Mir, molt bon dia molt bon dia
Sí, en el micro, millor. Bon dia. Bon dia a tothom. Primera dada que vull comentar amb tu. De nou milions de turistes a les Iger Balears. És una xifra brutal, no? Són molts,
Però si també són 24.000 milions d'euros, també són molts. És una doblada per habitant, per resident de les illes, diguéssim. I les perspectives de creixement d'aquesta quantitat de la desperta turística ens permeten mirar una mica més enlluny
I pensar en aquesta habilitat que han proposat tots els analistes de diversificar l'economia, evidentment amb aquesta indició de dobbers és més fàcil diversificar l'economia.
que sense aquest doble, és a dir, si no hi ha un excedent no se pot diversificar perquè la diversificació és que ara, almenys en el primer moment, has de fomentar sectors deficitaris fins que arriben els competitius i per això necessitem un estaldi important que el món pot proporcionar a la venguda de turistes, és a dir que
aquesta venguda de turistes sigui per una vegada aprofitada per canviar les estructures de les illes i racionalitzar més l'economia. No me preocupa excessivament aquest nombre de turistes perquè a Mallorca...
l'accés de gent s'hauria provocat en bona part per la mala distribució. Hi ha zones de Mallorca que estan molt poc ocupades i altres que estan sobreocupades. S'hauria de racionalitzar aquesta distribució i que la despesa turística arribes pertot, arribes a Nespla, arribes a Costa, arribes a
en els pobles petits, en els pobles grans, en la capital, i tot això se pot fer, és molt més bo de fer quan hi ha entrades de dobbers que pots distribuir, llevar, posar, que no quan vas en Saigó fins a les calles que m'han anat fins ara.
anem per passes la dada principal o sigui, la dada per mi més important no és el número de turistes que venen de fet des del meu punt de vista hauria de davallar molt aquest número per anar bé
En canvi, el que sí que és positiu que creixi i pareix que està cresquent és el de dobbers que deixen cada turista per dia, que se calcula ara que són 200 euros per turista i per dia. Sí.
Això m'has de ubicar una mica, perquè clar, dit així, pot ser molt o pot ser poc. Som molt de dolmens, som molt de dolmens. Jo me'n record que fa, no sé, 30 anys o una cosa així, no arribaven a 60 dòlars diaris per despesa de turistes.
i ara passen de 200 euros, que són més de 200 dòlars. Però vol dir que quan a Mallorca venien 2 milions de turistes no deixaven molt més. No, no, no, no. Es vera que hem passat molt de temps en turisme de desperdanya, que efectivament és el que tu te refereixes, però...
200 euros per dia és molt ja. Sí, és tres vegades més del que deixava aquest turisme barat o que venia de sol i plaia. Pensem, però, que els 200 euros també s'han repartit el preu del viatge, el preu de s'estada...
No ho sé si hi ha entre els preus dels viatges. Jo crec que no. Jo crec que és preu de l'estada perquè els viatges s'empanyen amb origen. Però, en qualsevol cas, en qualsevol cas tant de dobbers s'han de repartir. Quan venies a un hotel tot inclòs, el turista no te gasta 200 euros diaris.
Perquè està 200 euros diaris, ha de sortir de l'hotel, ha d'anar a un museu, ha d'anar a comprar un kilo de fruita i coses d'aquestes així. Sí, però, men, Joan, si jo ara vaig a Barcelona, l'hotel me costarà 100 euros mínim, però, bueno, un hotel normalet, no d'això, 100 euros. Llavors, dinar i sopar...
fes cafè compra jo què sé, 4 ois diari, el que sigui metro, taxi tu no ets un turista organitzat es turoperadors i tot això te regulen sa vida d'Amèrica tot està amb molt menys despesa ells guanyen més del ves de Montú que no és quan tu te'n vas a Barcelona
Els hotels d'entrada t'adonen mitja pensió o pensió completa per molt menys del vesc, és que tu gastes tot sol per dormir. És a dir, està molt estructurat i preparat. Els hotels aquí estan en una ocupació del 90-95% el mes d'agost.
i Barcelona és que tu vas, té la meitat d'habitació en buides. És tota una cadena que fa que la injecció de dobbers, dels turismes, sigui molt important, sobretot això, si s'agasten 200 euros cada dia, són molts dobbers, són molts dobbers.
i Panture romp un poc la dinàmica dels darrers anys que deien almenys els restauradors parlaven d'un turisme que venien i demanaven un salcitge i encara se la repartien entre dos i coses d'aquestes així de...
del turisme desperdany, que diríem, apareix que això, que aixes dades ho desmenteixen i sobretot les projecions cap a l'any que ve que s'han de superar aquestes xifres, també fa més poc parentori el tema de la limitació de les persones, del turisme que ve...
perquè en proporció creix menys el nombre de turistes que els ingressos, en la qual cosa està més a prop de l'estancament d'aturar, que no augmentin els turistes,
que no pas abans, que ahir dia, per augmentar un poc aquest ingrés, havien de dur moltíssims més turistes. Ara no. Ara, si seguia així, aviat poden plantejar mos les tancaments. És a dir,
mantenir els turistes sense augmentar-los i que augmenti el mateix temps l'ingrés. Això molts pot matrar per aventura a poc a poc anar-los redistribuint dins l'illa que no hi hagi aquestes aglomeracions tan terribles. Palma serà tanmateix. Palma és una batalla perduda. Els dies que fa molt temps que està enigulat. Palma no se pot...
No se podrà mai fer una passa, però això són servituds que té la nostra peculiaritat econòmica. També destaquen, clar, això sempre té més d'una lectura, però també destaquen del govern que, de fet, l'estiu ha davallat un poquet,
i en canvi Cibern ha pujat també un poquet, diguem, al voltant d'un 5% més o menys. Sí, home, tota aquesta tendència és bona perquè vol dir que tot el que sigui augment en Cibern, que és que hi ha poca, que és quan no hi ha aglomeració, és un creixement sa, saludable,
que simplement més turistes quant a l'època que en vénen baix, és un reequilibri de les estacions que, desgraciadament, s'aproduirà indefectiblement en el canvi climàtic. El mes de juliol i agost passaran a ser mesos dolents.
Si encara no ho són, arribaran a ser d'aquí un parell d'anys. Temperatures de 40 i 42 graus per dinar de vora la mà en el sol no hi ha qui ho suporti. I això fa que el turisme se desviarà cap a les èpoques en què el clima és més suau i més agradable.
cosa que també mos anirà bé perquè acabarem amb aquesta sobresaturació de turistes. És a dir, que per ventura venguem més turistes o venguem dels mateixos, més distribuïts, més ben distribuïts entre l'hivern i l'estiu, ja solucionarem bona part del problema de la gentrificació que tenim.
m'ha pareç que en el principi de tot parlaves que s'havia d'aprofitar aquesta dobrada que ha entrat per mirar de diversificar de començar a fer com entenc d'anar fent un raconet racionalitzar raconet o diversió directament en part que passi per record o més
Aquí hi ha tantes necessitats... Però el problema no és que se'n van a Madrid i ja està, i punt. Però per molt que se'n vagin a Madrid, si n'entren més, també en queden més. I a Madrid també se'n van més, clar. Però entre això, i que ara pareix que volen racionalitzar una mica més el finançament autonòmic, sobretot si s'implantés això de sort d'inalitat i tot això, seria una injecció adicional en aquella dels turistes, que diguéssim, si a Madrid...
deixa d'anar-se'n del ves, o s'atura, o s'anir aquesta que hi ha i s'afitza en unes quantitats més raonables, llavors el govern allà tindrà més disponibilitat de dos ves lliures, que és el que li fa falta, perquè hi ha despeses que no són desviables. Has de pagar els mestres, has de pagar els hospitals, has de pagar els metges, has de pagar...
les arregles de les carreteres, tot això no li pots llevar res. Per tant, perquè el govern tingui iniciatives com, per exemple, fer més cases, fer més habitatges, per fer això se necessiten dobbes freds, no dobbes dels hospitals que els llevis i els posis a la construcció, ni els instituts que els llevis i els posis en els trens, no a les despeses
necessàries s'han de mantenir i, per tant, se necessiten dobbers nous. Dobbers nous, increment de dobbers, des pressupostes, aquest sobrant, diguéssim, una vegada, com fetes les despeses que s'han de fer i que s'estan fent en tot, per aventura, fins i tot n'hi ha algunes que no només no se'n poden llevar-les, sinó que s'hi haurà d'afegir, perquè, per exemple, les sanidades insoportables, les llistes d'espera i els terminis...
És una cosa horrorosa, fins i tot a la privada, ja hi ha llistes d'espera i coses d'aquesta gent que paga. És horrorós, però això vol dir que els primers que es ràpid no podran anar...
alegrament a veure quines idees tenim per millorar l'economia, sinó a tapar forats i fuites d'aigua que tenim a dins l'economia, com per exemple aquella queixa de la sanitat, que és horrorós com està.
Però bé, d'on veig les solucions en aquestes qüestions? És molt millor pensar d'on han de posar d'on més nous que mos arriben, que no pensar d'on han de treure els d'on més per atendre les necessitats urgents que apareixen.
Una altra de les qüestions que convé tenir present és que sa trampa en què mos fa s'estat en sa IVA turístic. És a dir, tot s'IVA que cobram aquí en els turistes...
no compta com que hagués entrat aquí. Compta com que és un mèrit de l'estat, no un mèrit nostre. Exacte. Un mèrit o, com tu deies, qui els patim són nosaltres. Però és com si s'estan produïts les tomàtiques que se'n mengen els turistes.
i no en altres o el que sigui jo vaig escriure un article ara el podria tornar a escriure ampliat i modificat que era maneres de fotre'ns aquesta és una és una com de moltes altres com les inversions planificades que no se realitzen
és molt de la inflació diferencial, els coeficients d'insolaritat i aquelles que no són.
que són magres i no s'apliquen, en canvi, els coeficients de territorialitat, de cortarades que tenen per Galícia i per Castella, els permeten nedar en s'abundància. Però esperem que tot això, com a mínim, no vagi a pitjor. I que si, a pesar de totes les treves, encara nosaltres som capaços de...
amb grans sacrificis, com per exemple va de comptar una població turística massa nombrosa, però així tot fent aquest sacrifici ens permet treure el nas i endavant no hem de començar a pensar en reestructurar l'economia, relacionar-la per tenir una economia sòlida, prova de crisi i
racional en quant a que compensi molt bé els mallorquins amb benestar i renta de sacrifici que faim Joan Mir, no sé si hi ha res més de les dades d'aquest informe o en general de tot el futur que t'hagi cridat l'atenció
No, aquesta... El que crida l'atenció és els canvis de tendència, canvis de tendència, que fins ara havien estat negatius, havien estat uns increments explosius de...
de venguda de turistes de venguda de creuers de tot això que s'infla aquesta que es produïa i a Mallorca seguíem amb les mans fermades darrere sense poder actuar per falta de recursos ara pareix que per una part s'atac diguéssim
la naturalesa, les escorterades en el territori. S'ha afablit, amb això que ha disminuït, l'increment de turistes que mos arriben, i l'augment d'ingressos mos permet fins i tot el virar un moment en què se produeixi una congelació del nombre de turistes amb un benestar econòmic.
Pensa, per exemple, que el Japó fa molts anys que estan amb estancament econòmic i recessió, creixement zero i tot això, i no hi ha protestes ni res. Per què? Perquè estan amb creixement zero amb una riquesa enorme.
no, no, no serem més rits l'any que ve que en guany però és que ja ho són prou per viure bé en Japones no es tenen això i nosaltres hem d'arribar en aquesta situació en què encara que no augmentem els ingressos estiguen tan bé com per preguntar bastant d'anys sense aquests increments que sempre venien acompanyat d'increment de turisme d'una manera molt bestial
Idò, si t'hauria de canviar radicalment de qüestió, anar a pegar-me una eda a l'àmbit internacional, ara mateix ja en marxa el fòrum de Davos, s'ha parlat molt bé del discurs que va fer el president del Canadà,
i també de la recolada que sembla que ara fa en Trump, tot i que també podria ser perfectament que respongués en aquesta manera de fer d'ell, que és dir una autèntica barbaritat i després com aquests empresaris que negocien i que te fan una oferta astronòmica que tu dius...
Ara de on surt això, no? I et simplement una estratègia negociadora més, no? No sé fins a quin punt tot el que va dir de Gretlàndia no era més que una manera d'afeblir la postura negociadora posterior d'Europa. No ho pensis. Vista així ara en perspectiva. No ho pensis. En Trump no és tan llest com això.
Com pot fer això? Això ho pot fer un empresari que tingui aquesta estratègia. Ell no, ell la diu i se'l creu. El que llavors resulta que aquests europeus envien 10 militars, 10 militars d'Austràlia i l'home, ah, jo no hi comptava, jo em pensava que...
i llavors se fa enrere. Però no és perquè sigui una estratègia, és perquè jo l'hi du, jo l'empeny, per dir-ho d'alguna manera. És molt curt aquest home. No han de fer interpretacions estranyes de la seva habilitat i tot això. El que passa és que un curt en la potència dels Estats Units, que és la primera potència mundial econòmica i
I militar té molt bo a fer arreglar les equivocacions que comot i fer parèixer que no gastar res. Ara, amb això vull destacar que el president del Canadà m'ha paregut a mi un dels polítics més importants i més interessants d'aquest segle en el discurs que ha fet.
Tenen compte que és un polític molt poc habitual. Ha estat president del bany central d'Inglaterra i president del bany central del Canadà. És a dir, ha estat un individu amb molt de poder i amb molta responsabilitat.
Aquest és el que li falta en entrar amb la responsabilitat, és un irresponsable total. I, curiosament, no ha fet un discurs tècnic que el podia fer perquè en sap molt, sinó que ha fet un discurs moral, que és el que falta avui en dia. Parlar que el que està en perill són els valors
i l'Odemets s'arreglarà tot sol i això ho ha fet beníssim i crec que li ha posat molt difícil a en Trump a ficar-se amb el Canadà i no només el discurs d'aquest bon home hem de recordar que el Canadà
No va estar mai en perill de perdre una guerra, de que els nazis, en Hitler, l'Atacàs, no tenia cap perill d'aquests perquè estaven molt de lluny. I no obstant, van enviar soldats a Europa a morir a les trinxeres i van col·laborar com esquimers a la derrota d'Alemanya.
Per tant, és un país en el qual sempre hem d'estar agraïts i en el qual sempre hem de confiar que no faran cap barbaritat i, si ens poden ajudar, ens ajudaran, com estan fent ara.
que en realitat ve a ser com a suma de dos països sí, el que ve aquí els angloparlants i els francoparlants els francòfons bé, de moment bastant bé sí, bé el manco
i si mai pareix que guanyen els separatistes o els independentistes perquè tampoc no hi haurà cap drama cadascú comandrà el seu i ja està no hi ha cap dels dos que sigui imperialista que es tingui aquesta obsessió que tenen els espanyols de la unitat d'Espanya no és la unitat del Canadà com viure de la millor manera possible i ja està
Joan, per aquí va perquè mos queden dos minuts però tinc marrón de pescar moltes vegades la curiositat aquesta de si l'anàlisi que han de fer dels Estats Units he vist algunes n'he vistes algunes d'anàlisi amb aquesta línia s'ha de fer ja més en termes de
final d'imperi és a dir potser més que analitzar segons que hauríem d'anar a veure la caiguda de l'imperi espanyol la caiguda de l'imperi britànic em refereix a la caiguda en el sentit d'esfondrament econòmic que arrossega la resta o l'imperi romà és a dir, dit d'una altra manera en Trump seria en Calígula
Si el trampisme continués 10, 15, 20 anys, seria l'anàlisi correcta aquesta que tu fas. Jo tenc l'esperança que el trampisme sigui un parèntesi i que els Estats Units recuperi immediatament amb un altre president i unes altres polítiques la seva capacitat, sobretot de lideratge tecnològic i intel·lectual.
I les grans universitats americanes segueixen. No oblidem que la guerra freda levaren conyats americans per intel·ligència, no perquè tinguessin millors armes. Teníem millors armes perquè teníem millors físics.
i millors catedràtics de les universitats. I això va agotar la Unió Soviètica. I en aquests moments en Trump està atacant aquest punt més vital de la capacitat dels Estats Units de liderar el món.
que és la intel·ligència, les seves universitats, la intel·ligència artificial, totes aquestes coses, entrem les posen perill. I si això dura molt, sí que pot ser el final de l'imperi. I llavors et saben qui seràs primer, no? Xina. Sí, sí, clar.
Joan Mir, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies. Moltes gràcies a tot. Bon dia. Gràcies a en Joan Mir que mos ha ajudat això, entendre una miqueta més com va el món. Mos posam ja, obrim es foc, o sobiranista, mos anem a veure en Jaume Sastre.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
que es fa la conversa i volta el sucre d'altellà.
El vell mig de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol, que remueix regales, transgafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les quares pregunta quants dies més té de regalar.
Tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un retardat que amb uns burletes et mira i diu...
I el bon dia, dona mediterrània, el bon dia i bona vida és el moment d'encendre el nostre focus anticolonial. Saludem ja en Jaume Sastre. Jaume, molt bon dia.
Jaume Sastre, bon dia. Bon dia. Me sentiu? Sí, sí, sí. Molt bé. No havíem posat el volum. Jaume, bé, primer de tot, ho anem recordant, però ho hem de recordar aquest divendres a un sopar de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, un sopar interessantíssim perquè exponents
són en Vial Majoral i en Pere Antoni Pons, no sé, m'apareix que encara la gent s'hi pot apuntar, tot i que ja hi ha molta gent apuntada, no? Sí, ahir ja hi ha un centenar, un centenar, i bé, es poden apuntar fins a avui i migdia, fins a les dues. Els camí més curtes... Els temes sobre...
la situació actual que vivim a Mallorca anava a dir que el camí més curt per apuntar-s'hi és entrar a la portada del diari de Balears i des d'allà entrar a la notícia i hi ha un link que s'aparen apuntant-me el va de fer en un minut, en 30 segons estava apuntat
Idò, vinga, vos animam. A part d'això, com que tenim molt de temps, vull dir, molt de temes, i poc temps, mirem molt per feina. Caos total i absolut a Catalunya, me'n recorda el 2007, crec que era, o 8, o això, que...
les infraestructures van petar cada tant passa això perquè clar si la infraestructura se va usant se va fent bé i ses inversions ses pobres inversions previstes s'acaben no executant acabes tenint el que tenim ara el resultat aquesta vegada que com que ja hi ha hagut un mort
A més a més això ha coincidit amb l'accident a la Muz. A més a més han coincidit que les colònies peten i avui moltíssima gent no pot anar a fer feina, és un caos. Però això coincideix amb que la moderna, ultramoderna xarxa d'AVE
ha tingut un accident amb més de 40 morts. Què significa això? Des d'un punt de vista colonial, la colònia és explotada com a terra cremada,
i la xarxa de la diària dels Principats està obsoleta i un merder per manca de manteniment i per manca d'inversió. Les xarxes s'acorda amb les declaracions de Zaragoza del PSOE diguent que la culpa d'això és l'independentisme
quan resulta que si hi ha la manca d'inversions és crònica, ell mateix reconeix que durant els anys més intensos del procés,
S'estat va deixar d'invertir a la Colònia. Per tant, un motiu més per reafirmar que no queda d'alta opció que percebarà fins a aconseguir la independència. Però això, per altra part, esclar, Espanya brevetja davant del món que té més xarxa d'alta velocitat que molts països europeus i que gairebé s'acosta la Xina. Però esclar, és que...
l'AB s'ha de mantenir, s'ha de fer un manteniment i clar, també aquest manteniment, una vegada ja d'un anys que se va inaugurar, doncs mira el que ha provocat.
Saber és això que el Borbó li cobrava comissió, no? Sí, sí, sí. El Borbó cobrava comitè quan una empresa espanyola va guanyar a fer Saber a Aràbia i tenia comissió. Però esclar, Saber és insostenible i és una fardada
que continua amb la política típica dels Borbons. Recordar que el primer tren que hi va a Espanya, a l'Estat, va ser Barcelona-Martorell i estava pensat per tenir un ús, evidentment, econòmic, que fos rendible,
I el primer tren que hi va a Madrid va ser a Madrid-Aranjuez, que va ser un tren pagat en dones públics perquè els borbons anessin a fer les vacacions sense anar en carruatges i per camí de pols. Aquesta és la diferència. Saber no està pensat...
per enllaçar centres productius o núcleos productius de l'Estat, sinó que està pensat per l'Inspector d'Ivenda de Madrid anar a controlar tot el territori. Hi ha una mentalitat funcionarial de control i, fixat, encara no hi ha un AVE entre València i Barcelona i
i a la frontera i cap a Europa. Aleshores, en fi, han petat el tren d'Espanya, diguem-ne, a Andalusia, i Catalunya, doncs, un nou desastre més a Ferro Diari. Això és una imatge de l'Espanya del règim del 78.
Espanya del PP-PSOE, PSOE-PP. Penseu que el primer ave que va a Espanya va ser, va ser estenda amb Felipe González, i va ser, quan no podia ser d'altra manera, Madrid-Sevilla. Perquè els senyoritos del PSOE poguessin anar ràpid o passar els cap de setmana a Sevilla. Sí, sí. D'acord? Sí, sí. Serien jove això no l'ha viscut, però ho ha de saber, no?
Més coses, parlant de la colònia de Desgavells, doncs, el titular avui del Dià de Mallorca, en què la premsa anglesa està aborronada sobre, doncs, els titulars, un moment que ho tenim davant,
La premsa britània horroritzada per la contaminació fecal disparada en les platges de Mallorca. Hi posa una pedra dins la sabata en el moment que els turistes planifiquen ses vacacions.
és a dir, la colònia, la gelina d'ou d'or que és explotada fins que la matin, és notícia a la premsa anglesa perquè zones de Palmes, Serenal, Santanyí, Calvià, Solle,
per alta contaminació fecal. A la qual cosa, això és com escopir dins del plató en menyes, és demencial.
Jaume, ara que dius la gallina des d'Odo, xifra d'ara mateix, de 9 milions de visitants l'any passat, 23.446 milions d'euros que han entrat aquí i així com han entrat... Se'n van. Se'n van.
de 9 milions de visitants per tant imagina't el que arriben aquí ja i pixar de 9 milions de persones i clar, les infraestructures que tenim aquí estan pensades per la població resident però això de la població flotant
que això ja és històric, aquesta reivindicació, que els recursos que necessiten Balears per a hospitals i per a depuradores i per a totes escoles també, encara que només hi van els residents, hi van els turistes a les escoles, però que aquesta espoli fiscal i aquesta manca de finançament, doncs, escolta'm, tu en aquestes coses,
i que això són arguments que cada dia m'ho donen per encendre tot Mallorca contra el colonialisme espanyol. Aquí s'obre de tot, s'obre gent i s'obren turistes però aquest govern no s'openteja
Al contrari, se felicita d'aquestes xifres. Ara també que se'n mengi la contaminació fecal d'aquest model monocultiu turístic que Madrid ha imposat des de fa molts anys.
S'ha d'afegir, que això ho parlava amb en Joan Mir, que en aquesta xifra no hi ha CIVA que paguen aquests turistes perquè CIVA s'estat compta com si no hagués entrat a Balears, com si hagués entrat en el conjunt de s'estat. Doncs mira, un mòtiu més per discurir independentista, tothom ha de sabre
que quan Espanya va entrar a la Unió Europea, Baleares hi va entrar com una colònia i no es va preocupar per res de les conseqüències que tindria per l'habitatge, per la nostra economia, per la nostra cultura, per la nostra llengua, etc. Es va preocupar que en àrees...
port, que en àries va entrar com a zona insular i fora d'Europa, ja la policia va en Àfrica, per tant, té el mateix estatus que la Guayana francesa o les illes holandeses del Carip, etcètera, a la qual cosa té un tracte especial molt diferent i uns recursos econòmics de l'hòstia. L'altre dia parlava amb un
una persona que està implicada en montar competicions de bala i explicava que aquí no hi ha un duro
per fer aquestes competicions i diuen, en canvi, Canàries, a Canàries, hòstia, tu, estic mostrat tan beníssim i hi ha uns recursos econòmics, clar, perquè Canàries va entrar la Unió Europea per una porta que no vam voler que hi entrassin nosaltres. Tothom ha de saber, si mos escolten, que la Grècia, quan va entrar la Unió Europea, se va preocupar de les illes greies.
i hem de saber que les lleis greies paguen la meitat de SIVA que paga la Grècia continental, com una manera de compensar els efectes de s'insolaritat. És a dir, que si aquí posar unes plaques solars pagues el 20% d'IVA,
i per qualsevol cosa imagineu-vos que Siva fos la meitat en tot, d'espa de quan va a la ferreteria o va a la mecànic o fos la meitat nosaltres estem condemnats a la desaparició i a la destrucció perquè hem entrat a dins Europa sense cap tipus de
de protecció dels nostres interessos, com i llancs. Perquè ara ja no és només una qüestió d'Espanya, que dintre d'Espanya no tenim altra opció que descolonització i independència, és que
de moment que Europa, ara en aquests moments, per fer segons quins canvis, hi ha d'haver una unanimitat total, és a dir, que tots els estats hi han d'estar d'acord, fins i tot el tema del català, que en Sánchez va vendre en Puigdemont i el català serà fixat a Europa, resulta que passa que un estat no estigui d'acord i això no va enlloc.
bueno, depèn, el mercol surt l'han firmat i hi ha estats que estan en contra o sigui que això sí, sí, sí, però és a dir jo crec que ja m'haurem de plantejar i començar a debatre no només independitzar-nos d'Espanya sinó sortir d'Oceania Europea perquè estan venuts totalment sortir d'Oceania Europea i després plantejar-nos entrar-hi
Sí, mos convé. Sí, segons els nostres interessos. D'acord? Anglaterra s'ha anat i aquí continuem venint de molts turistes anglesos. Vull dir que... En fi, si no prioritzem els nostres interessos i dins d'aquests escenaris, dins d'aquests... Hem de posar...
tots, interessos econòmics, interessos però també culturals, interessos lingüístics, estan condemnats. Jaume, talletgesc traduint automàticament una notícia. Diu, l'armada espanyola invertirà 1,06 milions d'euros de dobbers públics en un valer de regates i altres prestacions per dedicar-lo...
a la instrucció del seu personal, especialment dels seus futurs oficials i també per fomentar la vela dins de la institució i la seva relació amb els clubs i associacions nàutiques en què habitualment col·labora. El cridat ha convertit-se en el nou valer Aifos com el vaixell més punter de la comissió de regates de l'armada amb una flota que actualment ja sobrepassa els 20 anys d'antiguitat
podrà ser utilitzat com a tal per al rei Felip VI a la propera edició de la Copa del Rei de Bala. Si ja ho han dit, el primer tren que hi va a Madrid va ser per anar a l'enjuet. Quin barruig!
són un barrots, no? I me'n recorda els potentats mallorquins que van pagar iot en el borbó vell, vull dir, escolta, és que damunt, va, ara com que no li paguen un iot nou, m'entens? Ara això s'ha de treure del pressupost espanyol. Sí, sí.
Aleshores, una altra notícia que me crida també l'atenció i que relacionada amb tot aquest merder de les colònies és això que ha fet Pepe Boig, que ha fotut, doncs que mira tu, que aquí Premis de Literatura, Ciutat de Palma, doncs tu, que ha hagut una presentació de 700 novel·les, esclar, han obert la porta a l'espanyol,
I clar, quin jurat pot fer una mínima valoració de 700 novel·les?
Sí, que deu ser lo pitjor de tota aquesta llana esfera, no? Qualsevol personatge... Sí, però els culpables no són els que s'apresenten, no? El responsable és en Martínez i en Fulcans i Acoll, que això no ho havien previst.
saps què t'ho vull dir? no, aquí a l'espanya l'espanyol, no sé què va, tu aleshores no, si els dos veus d'aquí van per quan hi ha estats i que tenen l'espanyol com a llengua oficial mira si n'hi ha de fer un curs o no vindran a la ciutat de Palma i diuen, no, no, aquí a Espanya i a Latinoamèrica, etcètera
i doncs mira, ara ridícul total que com s'han de sentir ara aquest que s'han presentat estafats, emprenyats que l'han declarat desert i per què l'han declarat desert? perquè no hi havia cap novel·la mínimament potable per favor, l'han declarat desert perquè 700 novel·les 700 novel·les t'han lliurat
si s'ho han de mirar mínimament bé, no? És a dir, ara que se'l mengin, ara que se'l mengin, no? Quin temps mos queda? Cic minuts. Ah, doncs mira, tu, m'agradaria comentar una cosa que t'agradarà molt, que és un editorial del nostre enemic Eduardo Inda. Ah, sí, sí, sí.
Sí, sí. En Eduardo Inda ha fet un editorial molt dura contra el Borbó, contra el Felipito. Sí, sí, sí. Se titula Así no, majestad.
vull dir perquè ho han de tenir molt present. Això que ha passat en els polítics com en Junqueras o en Puigdemont, que el fet de voler frenar l'independència ha provocat que els independentistes s'hagin rebotat,
Això que a dintre del procés d'independència hi ha el punt de no retorn, un punt que una vegada l'has passat, si intentes tornar enrere la teva gent t'afuig.
d'acord? Bé, això també ha passat en Sánchez recordem que va donar suport en el 155 que se manifestaven i ja se manifestaven amb el PP i vots en contra de Sud-Octubre i tot això quan en Sánchez ha volgut i ha necessitat per tenir vots de Junts
i d'estiarra a l'amnistia a l'amnistia com se li ha tirat en contra gairebé tota Espanya. Bé, i ara això li està passant al Felipe. En Felipito m'heu sentit parlar d'un cop d'estat. El Felipe ha impulsat i està impulsat un cop d'estat de s'estogues i de l'UCO, de la seva Guàrdia Civil,
i de l'UDEF de la policia, fiscal, jutges i complicitat de mitjans de comunicació, com Oquey Diario, que publicava les proves falses fabricades per la policia. Aleshores, què passa ara? Què passa? Doncs que ara en Felipe va passar el seu punt de no retorn dia 3 d'octubre del 17, quan va fer el missatge aquell de la Porellos,
I ara se troba que els seus, els seus, el troben tot. Ara ja comencen a insultar, li diuen el felpudo. No, no, això és interessantíssim. Mira, l'editorial aquesta d'en Inda, el paràgraf final diu, Felipe de Borbón i Grecia no puede ni debe perder el favor de los suyos, de sus incondicionales.
Incluso de quienes creen en este modelo de Estado, pese a no ser intelectualmente monárquicos, so pena de incurrir en un auténtico suicidio. Si los suyos le dejan de lado, quedará al albur de esta panda de totalitarios que quieren destruir no solo nuestra monarquía, sino la España constitucional, etc. En Felipe...
va a fer un vestir molt, va a pagar una cosa a la mula, a la mula i venga, a tota. I quan s'ha vist obligat a frenar, d'acord, què està passant? Aquests seus, els seus incondicionals, ja li diuen de tot.
És molt significatiu. Aquesta editorial no la coneixia. No, no, no. I a més a més, ja aquest, en Inde, ja va a l'Espanya dels anys 30. És a dir, en Alfonso XIII dels anys 20-30 ordenen el seu capitàn general de Catalunya, en Primo de Rivera, fer un cop d'estat
per impedir que l'informe de Picasso arribara al Parlament, l'informe de Picasso era l'informe de Pepa General, germà d'en Pablo Picasso, on destafa tota la corrupció de la monarquia a Àfrica dins l'exerci, dins l'administració colonial. I poc dies abans que això s'havia de tractar en el Parlament espanyol, en el fons XIII dona ordres de fer el cot d'estat
contra el qual en Toni Maura s'hi va oposar. Per què? Doncs perquè en Maura ja veia el que passaria. Fa escot d'estat, sí, però escot d'estat tu has de mirar que quan passi un any, dos, tres, quatre, arribar a final del any 20, escot d'estat totalment desprestigiat i com que aquell havia avalat escot d'estat,
Un dematí s'aixeca, ja fas trens, se'n va a Cartagena, puja un barco i se'n va a Itàlia, se'n va a Roma. I va deixar tothom penjat.
Això és borbonear. I Inda ja recorda això. Inda ja recorda això. Això perquè veiem el pavor que se reviva en aquests episodis d'abril del 31, quan quines perdieron les eleccions municipals convertides en un pedicito monarquia república, dieron un golpe d'estat, mentida, Alfonso XIII acabó tomant un barco en Cartagena rumbo a l'exili. I va a altres, ell li ha provocat en Merlès.
en sa dictadura d'en Primo de Rivera i quan vi d'assumir sa seva responsabilitat i, bé, vos quedeu penjats aquí, espanyolets, que jo me'n vaig a l'exili que ja tenc molts de dobbers arreconats per viure com un marahà.
en espanyol diuen criar cuervos que te sacaran los ojos exacte vull dir que el punt de no retorn és molt important per entendre el que està passant és a dir, quan tu has passat el punt de no retorn no pots tornar enrere perquè perds el suport dels teus sí, sí, sí
Va passar en el cas dels nostres líders, que van oblidar la independència i se van concentrar en l'indult, en l'amnistia, en l'independència... Ha perdut els suports independentistes, incondicionals. En el Sánchez també li va passar, perquè ell donava suport en 155.
també fa un canvi de volant brusc, saltat i surt de la carretera si tu no, hem d'anar cap aquí una vegada has passat el punt de no suport de no retorn has de tirar fins al final i fins a les últimes conseqüències perquè si no els primers que te rebutgen i t'envien a pastar banc són els teus
Jaume, ho hem de deixar aquí, m'obreim... No m'he dit que no sigui interessant, això, eh? Sí, sí. Recorda que n'hi ha en Felipito va rebre totes les rodes. Sí, sí, sí, sí. T'acordes? Sí, fa molt poc, fa poc, tenint la foto. És cul i merda, eh? Sí, sí. Vull dir que, vaja, la cosa s'està porant molt, molt, molt interessant. Molt interessant. Jaume, m'obreim demà. Molt bé, fins demà. Au, salut, adéu. Adéu, adéu.
I nosaltres vos deïm adeu. Fins demà a les buides de matí, que hi tornarem. Bon dia i bona vida. Abans haureu pogut escoltar la redifusió del programa El Crepus Concentes Tals. I ara, tot seguit, ja, ja són aquí en els estudis, comença el programa transitant.