Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa que vos acompanyarà fins les 11 del matí. Un programa produït per la Maria Moreno, conduït per el meu Martí, que vos saluda des dels estudis situats a Can Alcover, Espai de Cultura, en el casc antic de Palma. És el moment de començar a Tornallom avui.
I ara que estàs ací, fill meu, no sabria bé com dir-te que no queda més remei i que trauré fang per sobreviure. I ara que estàs sobre el meu pit i vaig cantant-te cançonetes que dormiràs contra la nit d'un temps de por i sangoneres que han deixat el futur espès i el present s'ha fet irrespirable.
i el foc ataca poc les cases, caurà mare a plom del cel. Hem decidit que tornarem a sembrar, la llavor de la polsagera, tornarà la primavera, per la força dels teus ulls, sobre el fam, sobre la sendra, resistir fins a meu defensa.
Ja no queden referents, només imatges esclaves de la marca personal i l'algoritme. I unitat, unitat, a pesar de tot unitat, unitat contra l'abisme, resistint damunt del fan com un sol cor. I unitat, unitat, a pesar de tot unitat com un sol cor, enamorat i
Vam decidir que tornarem a semblar la llavor de la Ponserera. Tornarà la primavera per la força dels peusos. Sobre el franc, sobre la cendra, resistir, fill meu, defensa.
que la merda soma, ser feixista ara està de moda, llenya el mono quan la bossa sona, ni una perla es deixaran al sac i si mirem les corgi com canten els porcs, una visita al perfil et deixa tot tràgic comèdia, amb mar, riure per no plorar, va per cap i tots els esperten televisat. No, no, jo dic no, perquè no és
de bot i braç i la pilota en cala. Senyor Masson, l'estan cridat, ara no estàs envadrinat. Senyor Masson, hola, què tal, aparicions paranormals. Hem decidit que tornarem a trencar contra el cel la derrota i la injustícia tornarà la remora al carrer per la força dels teus ulls.
Sobre el fang, sobre la cendra, resistix fi meu defensa, tornarem a tornar, jo m'ha lleugat la teva. Hem decidit que tornarem a ser meu, per la portera, por ceguera, tornarà la primavera, per la força dels teus ulls. Sobre el fang, sobre la cendra, resistix fi meu defensa, tornarem.
La gossa sorda que torna i que ens proposa treballar a Tornayom. És el moment d'explicar-vos que avui, que ja és dilluns 10 de novembre, tenim preparats els següents continguts. Tot d'una... Revisarem l'actualitat i ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i de Vila Web. A continuació...
entrevistarem o es connectarem amb en Pep Verger i parlarem d'esports i pintura també d'economia. A partir de les 8.40 vos oferirem una nova entrevista a la plataforma audiovisual Vida i a partir de les 9 vos farem un repàs
a l'actualitat. A continuació, entrevistarem n'Antoni Sales, portaveu del PI, el Consell de Mallorca, i a les 9.40 arribaran a manena duel amb el seu Tot està relacionat. A les 10, focus amb en Llorenç Capellà, i a les 10.30, connexió en Anita Sancho, xocolat, per conèixer totes les novetats. Tot això i moltíssimes coses més aquí, a Ona Mediterrània, el bon dia i bona vida.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I a Diari de Balears, l'obra cultural Balear analitza la identitat dels mallorquins vuit segles després de la conquesta. Hi ha hagut unes jornades per parlar de com s'ha de commemorar el vuitè centenari de la conquesta de Mallorca per part de rei en Jaume.
També des de Diari de Balears ens expliquen que més se'n reclama el final de la tauromàquia com a patrimoni cultural i denuncia el retrocés en la protecció dels animals. El senador propi per a Formentera, l'emergència climàtica i l'educació pública ha debat aquest dimarts al Parlament. També es demana a Diari de Balears si farà públiques les actes de les reunions entre Junts
i el PSOE, el mediador. També informa diari de Balears que centenars de persones celebren la Diada de Catalunya Nord
amb una manifestació reivindicativa que Pere Joan Martorell visitarà a Catalunya en el marc del programa Lletres Compartides 2025, que la novena jornada de dinamització lingüística de l'IEP tractarà de l'ús del català en les empreses i que investiguen una dona per agredir un tècnic sanitari a Palma.
També destaca a Diari de Balears que els pares i mares afectats pel tancament de l'Escoleta Municipal de Vall de Mossa reben el suport del PSOE. I també destaca a Diari de Balears que podem exigejar al govern menys cases, menys frontex i més habitatge. Totes aquestes qüestions i moltíssimes més a diaridebalears.cat. Anem ara a Vila Web allà.
Vos informa una primera peça, una fotografia del president Jordi Pujol que diu una dècada després de la confessió la família Pujol s'aboca a un judici històric. A continuació també trobem una peça titulada l'extrema dreta nacionalista Corsa pacta amb l'extrema dreta francesa de Lepen.
Mazón a la presó. Les víctimes mantenen la pressió al carrer, tot i la dimissió del president. Els familiars homenatgen les víctimes de la gota freda omplint de flors blanques l'entrada de les corts. Carme Gomila. Entrevisten a Carme Gomila. Que Esquerra Republicana sigui...
i sigui és una garantia perquè més per Mallorca sigui més sobiranista i independentista i també anunci de Oques Grasses que pleguen, anuncia un últim gran concert a l'estadi olímpic Lluís Companys
També destacarem que ha estat hospitalitzada l'exfiscal militar israeliana que va filtrar l'abús a un pres palestí i els organitzadors del Catalunya-Palestina de futbol fan una crida a omplir l'estadi olímpic. Tot això ho trobam a vilagüeb.cat. Tornem a la portada.
del diari de Balears. Allà hi trobam diversos articles d'opinió, per exemple, del Rafael Borràs, titulat «Persistiran, persistirem, Polisario vencerà». El d'en Joan Lledonat, «L'ensenyament del català retrocedint encara».
Un article d'en Pep Arramis, titulat L'escola infantil de Vall de Mossa tanca la vergonya d'un abandonament institucional. El d'en Miquel Ripoll, Vides precàries. I el d'en Maria Lluc Muñoz, el nostre moment és ara. Tot això, diari de Balears, de Balears.cat. Ara m'anam a escoltar quina és la previsió del temps. Escoltam en Tomeu Mateu Canals a veure-m'hi que mos explica.
Bon dia! Després de les pluges de l'escanta setmana, aquesta nova setmana va anar caracteritzada per temps estables, soleat i temperatures que van muntar, especialment a partir de dimecres, dijous, d'hiverns, inclús d'issabt. On a migdia poden tenir 25 o 26 graus amb vent caloreta. El vespre no, el vespre refrescarà.
Hi pot ningú, per entendre, ningú prens, algunes boires, temps totalment estable, tota la setmana, i pintura de canes, cap de setmana d'issabte, diguem-ne, podria arribar algun petit canvi, però per aquest moment, poca cosa, les precipitacions quedaran a l'extrem occidental de la península imèrica. Nosaltres, per tant, tota la setmana, pràcticament, sol i temperatures, inclús massa altes,
per estar ja a mitjans, pràcticament a mitjà de novembre. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Fins demà!
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània
Comença un dia nou a sobre les taulades Veiem com balla la foscor amb la matinada La teva pell brillant com una estrella rana Jo vull quedar-me a viure entre les teves mans Un crit a l'univers i se trenca la veu El nostre amor té tan valor que no té preu Brindem per les persones que han deixat petjada Pel dia que ens va portar molt la nostra mare I és igual
Que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu.
Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de volar ser qui vull ser no em serveix. Comença un dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis però estem aquí. Tu al meu costat, t'enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni però està passant, l'angoixa marxa i mira de lluny.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de llum, un pou de por. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot fins que em trenqui. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot.
Fins que em cremi. Fes-me creure en tot. Sort en tinc de tu.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Això és el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. Ens hem connectat ja amb en Pep Vergé per fer un repàs a l'actualitat esportiva. Pep Vergé, molt bon dia. Molt bon dia. Bé, més o manco, un cap de setmana que pot anar, no? Sí, la veritat és que va anar bé, no? Especialment en Mallorca que va aconseguir
una victòria un poc més que necessari, no? Abans de parlar del futbol d'onze, futsal, és important el que està fent el Palma o no li heu relativitzat molt?
No, no. Jo crec que no ho hem de relativitzar, sinó que li hem de donar l'importància que és moltíssima. És molt complicat fer el que està aconseguint el Palma Futsal i tot i que no li vull llevar gent de mèrit, el té totes del món,
o més des de la distància és un esport que no ha aconseguit no m'agrada tant com el futbol però una altra cosa mèrit tot el del món i a més és molt complicat fer-ho de fet jo te diria que no tornen a moure mai més probablement en això
el penyarol és un autèntic mite a nivell de Sudamèrica i a nivell mundial fins i tot la veritat no sabia ni que tingués secció de futbol sala fins que se va enfrontant al Palma però és una religió quasi quasi el penyarol a Uruguay sabeu que sí que va arribar acompanyat d'un bon grapat de seguidors tots els que
tots els orguellars que viuen aquí que viuen aquí, que deuen ser bastants també bé, idò, vinga revisam que és millor que Getafe el Getafe sempre fa un pot de presa com va anar el partit? el primer que t'he de confesar és que vaig quedar molt sorprès precisament per com va jugar el Getafe ah sí
Sí, vaig trobar que el Getafe té fama d'equip defensiu i no ho és. És un equip marcadament ofensiu, diria jo, que va volar ser pilota en tot moment, que té un bon tracte de pilota i que jo diria que va fer mèrits més que suficients per empatar com a mínim. I em sap com ha greu dir-ho, no? Jo podria dir que el Mallorca va guanyar...
com habitualment ho fa el Getafe. En sòlidesa defensiva, dius. Sí, sí, això és el millor que va exhibir el Mallorca, una gran sòlidesa defensiva, que se li pot dir sòlidesa defensiva o ineficàcia...
atacant de rival, no? El rival va tenir molta pilota, però a ocasions de gol en va crear poques, ja sigui per la seva inaptitud, que n'hi ha segur, com per la bona feina del Mallorca, que també és ben segur que en aquest aspecte millora molt.
Per tant, una victòria del Mallorca hipernecessària i davant d'un equip que, ja t'he dit, me va sorprendre per com tracta la pilota. És una d'aquestes victòries que s'endeixen balsàmica. Sí, sí, sí.
S'última hora, la títol de Nit de Pau, i Narra Sete diu, mon anant molt alliberats, és a dir, no, aquesta cosa, una victòria d'aquestes, que són tres punts, però que sobretot és una tranquil·litat de l'ambient, no?
Sí, de fet, a la seva portada s'última hora titula així, com ho has dit, totalment, no? Un triomf balsàmic. I és que jo crec que explica bastant bé la importància dels punts. Pensa que el Mallorca, si no, si arriba a perdre, hagués quedat en zona de descens. I sempre hi ha...
Això psicològic d'arribar a l'aturada, com en tranquil·liran, no? Ara, el pròxim cap de setmana no hi ha competició de Lliga i el fet que el Mallorca estigui fora dels descens, hi fa molt, no? Veig que li donen molta importància als professionals. Deus ser per això, perquè així no han de patir tant els professionals de la comunicació.
Jo diria que és una cosa psicològica, que fa que estiguis molt més tranquil, i és així realment. De la primera divisió hi ha la lluita pel lideratge que tu insisteixes que és cosa de dos, eh?
Sí, jo crec que sí, no crec que vagi més enllà. De totes formes, aquest cap de setmana diguéssim que el Madrid m'ha sorprès negativament i el Barça, tot i els punts, no diria jo que està en el bon camí. És cert que si fas un gol més que el rival, el Gonyerat sempre, però també és veritat que t'afeïn dos gols no és un bon símptoma.
jo crec que el Barça ha triat aquest estil un tant arriscat que sí que va bé si tu en fas 4 però no m'agrada veure un equip que li fan tant de gols crec que no és el millor sistema però bueno
Tot i que la segona part va fer allò d'en Cruyff de si tenim altres la pilota no mos ficaran gol, no? I ho va fer bastant bé, va controlar bastant bé i se notava sobretot una tensió en no perdre la pilota que és el que ara fa que els hi facin aquest contratatge i els hi fiquin tant de gols, no? Sí, correcte, correcte.
I el partit del Barça va estar més o manco bé, com a notes positives, una altra vegada la bona actuació d'en Rashford, que s'està consolidant, ja sabem que en Rafinha encara no està bé, quan estigui bé veurem com ho fan, perquè clar...
el Lamin Jamal sembla que és indiscutible evidentment a una banda i a l'altre només en pot jugar un però bueno beneïts problemes i en Rashford no té per allà un jugador poc fill pel Barça
no dic que no li vagi bé tenint-lo i no dic que no sigui un bon jugador però tu veus així com controla la pilota no ho sé, m'és igual la Minyamal, en Pedri i qualsevol d'aquests i després com és una altra cosa és una altra manera de relacionar-se amb la pilota no sé si és el millor o el pitjor m'agrada la seva ràpida, la seva profunditat m'agrada la força que té la força que té
Sí, la seva fins i tot sacrifici defensiu. M'agrada. És un futbolista que crec que pot aportar moltes coses al Barça aquesta temporada. I molt més encara si hi ha baixes com durant una temporada sempre n'hi ha. Sí, sí, sí. I tant, i tant, i tant, i tant.
el Real Madrid dius que te va sorprendre l'empat jo he de dir si ara el havia pronosticat però bé sí, més que res perquè venien d'un esforç molt gran Liverpool tot i que tampoc no els hi va servir i bé, era el moment clar, perquè l'esforç del Madrid tu el valores més que l'esforç del Getafe que va tenir jo dijous
i que va servir per remuntar un partit, no?, que anava 0-2 i el Rayo va remuntar 3-2, però veig que l'esforç del Madrid de dimarts es per tu més... No, ja està, està bé. Són aquestes coses que passa entre els madridistes, no?, que... Està bé, està bé, està bé així, ja està bé així. Jo qualsevol altre argument, home, m'hauria convençut, però justament aquest...
No ho acabo de veure, no? Però bé, ja està, va bé. És que són aristòcrates. Sí, sí. És que també ho farà. De totes formes, el Madrid va estar molt malament. Sí, eh? Molt malament. Va fer un partit molt valent. Sí, sí. No te vull dir que va mereixer perdre, no? Tampoc no ho diria, no? Però sí que diria que Sant Pat va ser just.
Sense cap dubte de més. Per tant, bueno, estava així, va bé. Sí, sí. El Madrid se va deixar en punt sempre és bo, no? Sí, sí, sí. Un Real Madrid que té una plantilla que fa fredat. Estic pendent que un dia facis una conferència, jo hi vendré, eh?
per explicar lo del fair play aquest econòmic i tot això, perquè sé que tu ho entens. Hi ha dues persones en el món que l'entenen, tu i en Tebas. En Tebas ho va canviant i moldeant en funció del que més convé, no? Però, men, la veritat és que amb nom per nom, amb la plantilla del Madrid, com dius tu, Escarrufa. Sí, sí, sí. Escarrufa. Però, bueno, són aquestes coses que passen.
Jo, en Guaino, però l'any passat, que va guanyar, com tots recordant la Lliga del Barça, donava el Madrid com a gran favorit a tots els títols, no? Perquè pensava jo que en Mbappé, en Hendrik aquest brasilè, que és un jovenet que havia de menjar-se el món, i en Arda Guller, que és el nou Maradona, era absolutament impossible...
que el Madrid no ho guanyes tot, i ja ho veus. La Lliga l'any passat va guanyar el Barça i la Champions tampoc va guanyar el Madrid. Per tant, una cosa són els futbolistes de muntes paper i una altra d'espreta realitat. Sí, sí. També, per exemple, hi ha futbolistes com en Bastanto Onogués d'Argentí, no?, que semblava que s'havia de menjar el munt,
Va ser durant unes setmanes titular pràcticament indiscutible i ara ja no comprogeix 11 ni en els canvis. Home, el Real Madrid hauria de mirar també de revisar els seus vistaires del món i tal, perquè li colen cada personatge que... Sí, sí, però bueno, Nardà Guller, per exemple, ara sí que s'ha consolidat.
i és un futbolista que realment aporta també són en aquest cas són víctimes també un poc de voler sempre ser més que el Barça si el Barça té un jovenet que despunta ells n'han de tenir un que despunti més i així tot i com que no són capaços de fer-lo aleshores l'han d'anar a cercar i presses i pressió i supos que tot això ha d'haver males gestions al final
Sí, supos que d'això també hi ha una mica, no?, hi ha una mica. Segona ref, se manté... Segona ref, espectacular, lo de Poblera, no? Sí, sí, sí. Va guanyar un a dos dins Reus, que fins a llavors eres líder, no? Sí, sí, ara ja no és casualitat, diguem, eh?
No, no, i s'ha posat en el cap de banda, la qualificació. Sí, sí, sí. És senzillament espectacular. Jo ho trobo, no puc més que donar la seva dona a en Miquel Molondro, en Òscar Troia i en Martí Monà, no? Sí, sí. No ho sé, només el de poder donar paraules...
de Lloança, estan fent una campanya extraordinària eren un equip que acabava de pujar i que era candidat a lluitar per no baixar exacte, talment ni més ni plus, com ara el Porreres que està al número 14 això l'Unió Esportiva Poblera havia d'estar allà a baix i està davant de tot davant de tot està a 6 punts ja de Salvatip Balears que és el primer equip que no jugaria a playoff sí, sí
Per tant, té molt de mèrit, molt de mèrit. I l'Atlètic Balear és que m'ha perdut que du sis partits en Segonià, sis o cinc, però no ho sé ara, però molts, molts, cinc partits en Segonià. Sí, sí. Som molts cinc partits en Segonià, eh? Sí, sí. L'Atlètic Balear no sap guanyar, no? Sí, sí. I després els altres dos, anar fent, no?,
Sí, has d'anar sumant, tira a tira. Sí. El Porreres crec que encara no ha perdut des que va arribar en Jaume Amut. Molt d'empat, això sí, molt d'empat. Sí, exacte, correcte. Va sumar un punt a Olot en un partit diguem-ne correcte. Sí.
i l'entratge va sumant va sumant el Port Rires està a 14 per tant encara en zona de descens però bé a menys si anar a sumar si va sumant en fi ho sorarà
Sí, estaria bé que qualsevol vegada anés sumant de 3, però bé, ja estava així, un punt més, i sí, tot ajuda a omplir l'aix, va bé, va bé, va bé, va bé.
Pep, no sé si has pogut veure ja, jo no l'he vist, és documental sobre mil partits d'en Pep Guardiola. Ahir, per cert, li van pegar una bona repassada en el Liverpool 3-0, extraordinari partit d'en Doku aquest. Jo no el vaig veure ahir el partit, però clar...
jo és que tenia una idea del Liverpool perquè jo vaig veure el partit entre el Liverpool i el Madrid i me va semblar que el Liverpool era alguna cosa així com el futur
una vegada més, campió de la Champions va semblar un equipar o el Madrid era molt poca cosa o no ho sé, me va semblar espectacular i resulta que el City d'en Guardiola pot que digués una gràcia dels futbolistes cap al seu entrenador per celebrar els mil partits sí, sí
tot això segurament hi va ser fins i tot en Haaland va fallar un penal encara hauria pogut ser més gros bé però de tota manera l'important a mi el partit no els fa qualsevol i amb els números que té en Pep Guardiola crec que no hi deu haver ningú més un 75% de victòries un 7% de derrotes
i l'altre empat, un altre 7% o 8% o no sé quant. Bé, en fi, una trajectòria realment espectacular, una persona que, de qualque manera, bé, anava a dir ha canviat, en tot cas ha influït moltíssim en el futbol, no?
Sí, és evident, ha influït moltíssim en el futbol i concretament en el City, en el Manchester City, disposa de recursos pràcticament il·limitats, que també està bé, no? I bueno, ja va bé així, sí, va sumant, no tothom amb recursos il·limitats seria capaç d'aconseguir
El que ha fet en Guardiola en el City no és fàcil. No és fàcil. De totes... Digues, digues, digues. No, no, anava a dir que, bueno, que veurem com acaba la temporada, no?, i que repte de sempre a la Lliga de Campions. Sí, sí, sí, jo crec que sí, no? I jo crec que la Liada... Sí, sí, sí. És...
és un dels equips, el City, que se li ha d'exigir estar ja entre els quatre entre els quatre semifinalistes, no? Perquè jo crec que en els equips aquests grossos, és a dir, Gonyà també és fruit d'una sèrie de caramboles, no? Gonyà és a Champions, vull dir. Sí, efectivament. I sempre has de tenir aquesta imprescindible dosi de sort. Sí, sí. Que llisteix i que
és necessari tenir-la. Sí, jo diria que les dues finals de Champions que ha jugat amb el City i amb el Guardiola, la que mereixia guanyar la va perdre i la que no mereixia guanyar la va guanyar, perquè la que va guanyar va ser un poc així també, però vull dir que en el final sempre aquest punt l'ha de tenir en compte i aleshores jo crec que el que s'ha de demanar a un equip és que estiguin 3-4
entre els quatre finals i llavors ja mira evidentment ja si ets allà mira de guanyar però vaja correcte
Pep, no sé si has de destacar res més però ja està la veritat és que vaig quedar jo vaig endarrere de veure un equip de bàsquet a Mallorquia s'ha fet bé, no? M'agradaria molt m'agradaria molt i ja sí que me puc imaginar que no serà l'any que ve però bueno, els dos equips mallorquins van agoniar el Figu i va agoniar a Sant Sebastià
65-71, i el Palme se va estrenar. Va aconseguir la seva primera victòria precisament contra l'equip de Menorca, no? Davant l'estia a Menorca. I, bueno, crec que és important que els dos equips vinguin sumant. El Palme és la primera victòria, el Figui va guanyar de fora, i m'agradaria molt que els dos, com a mínim, poguessin aconseguir la permanència i continuar la categoria...
de plata del bàsquet, no? la primera LEP i qualque any per què no somiar amb un miracle i que un equip mallorquís jugui ACB, no? que no ha passat mai i estaria bé estaria molt bé jo estic bastant desconnectat del bàsquet em vaig a ser conscient a dir que era dissabte, sí dissabte vaig anar a la penya barcelonista més gran del món que és la de fa de nit i
Per què no fa un mai?
No, no, no, no Aquesta seriosament No, no No sabia ara si Per aquest estadi més gros del món Diuen no No, no, no Aquesta fora bromes I hi havia en Juanito de la Cruz Aquest que saps que viu per aquí I clar, me'n vaig recordar Que els meus referents Eren Solo Zaba Lepi Chicho Sibilio De la Cruz
Sí, sí, correcte, correcte. I el Vino Rís. I el Vino Rís. No, no, no, però sí, m'he de reenganxar amb això del bàsquet, sí, sí. Res, Pep, moltíssimes gràcies per aquesta repassada. Tornem a connectar dilluns que ve. Perfecte. Beníssim. Gràcies.
En aquest cas t'hem avisat amb més poc temps del que és habitual en el nostre cas. Bé, se podem fer improvisar. Volem parlar amb tu, sobretot, podríem parlar de moltes altres coses, però sobretot del col·lectiu Dones dels Països Catalans. Què és aquest col·lectiu i què fa?
Mira, el col·lectiu tenia la necessitat, bé, un grup de dones de les Illes Balears, la necessitat de tenir més comunicació amb dones de la resta dels països catalans.
perquè qualsevol conversa entre dones ja és molt interessant i és molt profitosa per nosaltres, ens ajuda a créixer, a entendre moltes coses del país, i vam decidir fer aquest col·lectiu també amb aquest nom perquè totes les dones partissem ja d'aquesta noció de...
sa nació completa, és a dir, que ja no haguessin de parlar ni de nació, ni de territori, ni de llengua, tots aquests conceptes els de tinguessin clar. Totes les dones sapiguem quin sol trepitjam
i qui som, i d'on venim, i a partir d'aquí poden parlar de molts temes, des d'analitzar la situació del país fins a proposar accions, visibilitzar les dones, és a dir, hi havia molts temes.
i aquestes dones que ho vàrem fer aquí, vàrem convocar la primera trobada de dones, ara ells demà l'any passat, és del 2024, i vàrem arribar a ser unes 100 dones inscrites a aquesta trobada,
i unes 80 assistents, la qual cosa ens va indicar que hi ha interès per fer això, per trobar-nos i per parlar. I a més, dones de molt d'espais diferents, professionals diferents i també gent
de totes les classes socials i això va ser molt enriquidor. Aquesta primera trobada era una trobada en cercle per analitzar com estava el país dels diferents llocs. Va venir gent de la Franja de Ponent, molta gent del Principat, gent de Menorca, d'Eivissa, Formentera, Mallorca. Llavors totes aquestes activitats també han estat autogestionades, és a dir, nosaltres no...
Les sòcies no paguen cap quota, però s'autogestionen els desplaçaments, les estades i tot. I l'espai ens ho van cedir, no ens va costar res, i per tant cadascú s'ho paga al seu passatge, al seu viatge. I va ser molt interessant. Podríem dir que és una associació formada per dones ja militants, diguem-ne.
no sé si militant però compromoses i que entenen el país i que tenen la necessitat de posar-se en contacte amb altra gent, sí. Jo dic que a les dones sempre necessitam xarxa, no sé si és perquè de forma natural me'l sentim connectades amb el món, amb les persones i necessitam aquest contacte.
i també espais propis d'interrelació i de comunicació, que no és un espai excloent, és a dir, no només per dones, hi havia homes a la trobada d'Arenys, però no eren...
Els protagonistes és que tenien la paraula, però n'hi havia i poden prendre la paraula. Entenc que una primera funció és aquesta, de crear xarxa, de provocar intercanvi d'experiències, de relació amb contactes, no? També entenc que hi ha un punt o una feina aquesta d'elaboració d'un discurs, no sé, supos que feminista de països catalans, no?
I hi haurà a qualsevol moment també una intenció d'intervenir en la política, i entenem bé, no me refereixo a la política de partit polític, sinó a la cosa pública? Hi ha voluntat de tenir una incidència política en allò que faim.
De fet, nosaltres vam fer aquesta trobada d'Arenys, que va ser primera, després n'hem fet una a Mallorca el mes de març, en Guany, des del 2025. Allà se va fer un document com un manifest fundacional, diguem-ne, hi ha tots els aspectes que ens interessen, però són molt d'aspectes socials, econòmics, polítics, aquesta manera de com ens organitzaríem, com ens volem organitzar, quines coses creiem que s'han de fer...
I tot això vol tenir una incidència política. Però s'està construint a poc a poc. Per exemple, ara ja necessitam dones d'Espais Valencià, n'hi ha unes quantes, però n'hi hauria de haver més, perquè ha d'estar més equilibrat amb el tema del Principat.
I mos falten dones també de Catalunya Nord. Jo aquest estiu vaig a la Catalunya Nord fent contactes amb gent d'allà significada, dones, Júlia Taurinyà o sa germana Xerra, sa biblioteca de... Ibreria de Perpinyà. I volem organitzar una altra trobada, ara, sí, el 26, el got del 26, a Catalunya Nord. Per això que me deies tu, sí, volen tenir incidència política, però...
el fet d'estar separades, el procés és lent. Són les idees d'aixar bullit l'olla, que va dir bullint, i a partir del que farem, serem. Però no, noltros som, noltros anirem posant una pedra darrere s'altre i per això també hem organitzat una jornada aquí, a Palma.
el mes que hi ve al final de novembre llavors aquesta jornada té com a dos temes a treballar una és la visibilització de les dones o les dones que ens han precedit ah mira, és que justament te volia demanar si vols plantejar o fer feina en l'àmbit de la recuperació de la memòria històrica en fi, no la recuperarem totes però de moltíssimes dones que han estat
igual d'importants que els homes que han passat a la història i que elles no hi han passat. Sí, un dels objectius dels col·lectius és això, també. I en aquesta jornada el que faran serà visibilitzar dones, dones que ens han precedit, dones que eren, estaven il·lustrades, eren instruïdes i ajudaven a instruir altres dones.
Per exemple, l'Elisabet Xifra de Colònya, que no va ser mai monja, que la pinten de monja, però no, va ser una beguina, les beguines eren dones lliures que no estaven somboses ni a cap jerarquia eclesiàstica ni parental, ni dels pares, la mare, i tenien cura de les persones de la seva societat i aquesta dona va crear l'escola de la criança.
per ensenyar a llegir i escriure a altres dones. Sempre hem sabut que el grau d'analfabetisme és superior i aquestes dones han ajudat a revertir aquestes tatxes.
I per tant després també hi haurà una altra dona que ha estat també invisibilitzada, que és la Margalida Benet Amàs, que és la primera dona mallorquina que va escriure una obra en català.
i precisament parlant del llibre de Miquel Mat de Ramon Llull. És a dir, les dones, aquesta sí que era monja, se va canviar el nom per Sor Aina del Santís del Sacrament. I aquesta dona va escriure comentaris del llibre de Miquel Mat de Ramon Llull.
I en català, quan les monges de la seva època de Catalunya, influenciades per Teresa de Jesús, Teresa d'Àvila, escrivien en castellà. Clar, com que aquesta monja era lulista, escrivien en català.
i és la primera dona mallorquina que escriu una obra en català en el segle XVI. Totalment desconeguda per sa meva part. Totalment, i per sa meva, perquè jo fins fa part no ho sabia, som de filologia catalana. És important, per aquesta feina. És un exemple, diguem-ne. Sí, sí, sí, gràcies també a sa feina d'una altra dona, que és la Rosa Planes, que sa que ha estudiat aquesta autora i sa que ha...
ha descrit el manuscrit i ara ho poden llegir i ho podem aprofitar. De fet, la Rosa Plana es vendrà a explicar a aquesta dona i una professora de Barcelona que ha fet la tesi sobre l'Elisabet Xifra, una baguina mallorquina,
Vandrà també explicar això. Aquesta és la primera part de la jornada que la tenim programada pel final de novembre. I l'altra part tracta de la construcció nacional. Com veiem, quines són les eines de construcció nacional i això ho anirem replegant tot allò que les dones que hi participin, si n'hi diguin, hi trobarem unes conclusions perquè els volen dur cap a Catalunya Nord.
perquè ho volen discutir en un àmbit més ampli, però començant per aquí, i aquí hi haurà gent de Formentera, d'Eivissa, de Menorca i de Mallorca, i si ve gent de fora, perquè també ho direm a gent de fora. Clar, parlant d'això que parlem ara, em pareix quasi inevitable que me la venguin al cap,
la cita de Maria Mercè Mercè a aquella dona de classe baixa i de nació oprimida perquè en realitat el que et volia demanar és quins reptes tenen les dones en tant que evidentment dones en tant que gent diguem de la classe que nord dominant per dir-ho així i afegit de nació oprimida en aquest cas no?
Quin repte tenen les dones de la nació oprimida? Sí, sí, sí, realment sí, aquí en plural. Sí, quin repte, quin reptes? Sí. Sí, suposo que molts, però vull dir, jo crec que les dones poden col·laborar en el tema de la unitat d'acció, en aquest repte de la nació oprimida per deixar de ser nació oprimida. Ja, ja.
Això ja seria molt important. No, no és una mania nostra de ser dones, però per diferents canals sabem que ser dones tenen més facilitat per arribar a consensos. Llavors això seria qüestió de, ah sí, s'ha dit aquí, allà i allà de sà. Molt bé, idò, vinga. Posem en pràctica dins la nostra nació oprimida.
Dones de diferents partits, de fet a la trobada d'Arenys hi havia dones de diferents partits i de diferents llocs geogràfics, tothom va prendre la paraula perquè se fa un cercle i tothom pren la paraula de manera igualitària i aquesta possibilitat que dones de diferents partits puguin facilitar també es fet d'aquests partits.
se puguin reunir, perquè jo no vull fer antipolítica. Me'l van fer i a més me'l va contra. Va contra el país. Al veure que poden fer crítica en els partits polítics. Evidentment. En els partits i en els polítics. Però de moment el sistema està organitzat així i necessitam que tant la societat civil com el partit polític vagin junts. Jo sempre he dit que en el moment
millor del procés per la independència de Catalunya era quan hi havia aquesta unió entre la societat civil i els seus representants polítics en el Parlament de Catalunya, que són els que podrien fer aquesta passa. Llavors el nostre repte també és participar en aquest procés donant vau, posant
a disposició del país tot allò que nosaltres considerem que són les nostres capacitats i qualitats i una altra manera d'organitzar-se. De fet, jo no sé si totes les èpoques el món s'ha viscut
de la mateixa manera que nosaltres el veiem ara, que és terrible estar organitzat i és molt mal de fer organitzar aquest món. Però no sé si tothom a sèpoques que estaven fa cent anys també ho veien així, veien cotxes, veien fum, veien... i ara nosaltres què veiem? Sabem de ser extrema dreta, guerres, belicisme...
Fa cent anys devíem veure una cosa semblant. No ho sé, ho veig un poc complicat, però l'obligació que tenim les persones que vivim ara i que compartim el món és intentar fer-lo millor
i jo crec que les dones tenen possibilitat de portar homes i dones per la millora del país i del món. En fi, només mos faltaria que portes les feines.
Però ara pensava que... No, digues, tens idees. No, que una bona fita seria poder involucrar en aquesta feina gent provinent del nou vingut, no? Sí. Perquè això...
Podria ser un bon pont, no? Podria ser un bon espai. De fet, ja ha iniciat una feina en el tema d'immigració, que serà després d'aquesta trobada de novembre. De tots els discursos públics que ara veiem, no? Pot ser aquesta mirada femenina, aquesta mirada de consensos, aquesta mirada no tan agressiva, mos podria ajudar molt, no?
Sí, jo crec que s'ha de fer i de fet hi ha una persona que està mirant també de treballar, d'una persona de Barcelona que està treballant en dones lluitadores, que és la Txell, que fins i tot ha publicat un llibre i que la volen convidar a venir.
I després a Mallorca també hi ha una persona que està amb les defensores dels drets humans, que és la Marucia López Cruz, que també ens agradaria molt que participés en aquesta trobada, més gent de les diferents col·lectius de persones immigrades que viuen aquí.
I això jo crec que aquest debat fa falta. Txell Freixas, eh? Sí, exacte. Ha fet aquest llibre tan interessant. Sí, dones en lluita. Maria Antonia Font, un polem que va, pràcticament. Sí.
Clar, com veus, en quin moment ja has fet el que ha entretat, però com veus ara mateix la lluita per ser lliurement nacional, diguem, dels països catalans? Tu que has format part des de diverses maneres i des de diversos àmbits d'aquesta lluita, no?
Mira, la vaig un poquet desestructurada, però viva en el cor de la gent. És a dir, el poble salva el poble. I això ho hem vist, perquè per exemple és documental de la Dana.
tots aquells joves, tota aquella solidaritat. I jo crec que la gent ho té, la gent té clar que no podem continuar dintre així, si volem ser lliures i organitzar-nos la nostra manera de fer, i volem una república i estem a un nivell diferent de l'estat espanyol.
Llavors jo crec que la gent està pentuda un poc decebuda, però que no s'ha de rematxecar tot el dia en la divisió. No aporta res. El procés està acabat. Ara, tenim uns enemits, diguem, no sé, jo no m'agrada utilitzar aquesta paraula, però tenim persones que pensen diferent de nosaltres.
I actuen de manera contundent en contra nostre. I hi ha elements dins Catalunya, com és el govern de la Generalitat actual, i que estan volent demostrar que Catalunya és Espanya. I estan fent moltes passes per desincentivar el procés.
Moltes passes a nivell diferent, de cultural, d'actes, de premis, de premiar aquest, de premiar salt, d'entrevistar aquest, d'entrevistar s'altre, el mitjà de comunicació... El mitjà de comunicació s'ha nota moltíssim. S'ha nota molt i jo crec que aquesta espanyolització està més que planificada per al que s'ha de contrarrestar.
Anava a dir, me va fer gràcia, però el que me va fer ravi, s'altadia una anàlisi sobre la situació actual, ignorava per complet que la gent havia estat apallissada per anar a votar, no? És a dir, ja no parteixen d'això, com això està oblidat i aleshores, mira, no, és que Catalunya ara governa el PSC, la tua d'ell...
Amb aquesta voluntat també, d'oblidar el que fa quatre dies que van viure. Maria Antònia, un plaer poder conversar amb tu. Evidentment t'allarguaria molt més perquè encara ara mateix participaràs de la taula d'anàlisi, continuem parlant. Moltíssimes gràcies. Ara feim taula d'anàlisi.
Bon dia i bona vida! Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat
I el Bon Dia i Bona Vida, vos fem un repàs a l'actualitat quan són les 9, ja passen 3 minuts a les 9, l'Obre Cultural Balear analitza la identitat dels mallorquins 8 segles després de la conquesta, unes jornades per preparar el 8è centenari de la conquesta del rei en Jaume.
Farà públiques les actes de les reunions entre Junts i el PSOE, el mediador, es demana diari de Balears, i també destaca que Més reclama el final de la tauromàquia com a patrimoni cultural i denuncia el retrocés en la protecció dels animals. El senador, propi per a Formentera, l'emergència climàtica i l'educació pública,
A debat dimarts el Parlament també explica a Diari de Balears que centenars de persones celebren la Dià de Catalunya Nord amb una manifestació reivindicativa va ser aquest passat dissabte pels carrers més cèntrics de Perpinyà.
La novena jornada de dinamització lingüística de l'Institut d'Estudis Balearis tractarà de l'ús del català a les empreses i els pares i mares afectats pel tancament de l'Escoleta Municipal de Vall de Mossa reben el suport del PSOE i investiguen una dona per agredir un tècnic sanitari a Palma.
I Pere Joan Martorell visitarà Catalunya en el marc del programa Lletres Compartides 2025. També hi podeu trobar el vídeo on es veu com activistes que envien la bandera d'Israel per una de Palestina a la Copa del Món d'Esgrima de Palma. I també...
que alerten de l'aparició de simbologia neonasi a Palma i assenyalen el govern per afavorir el terreny a l'extrema dreta. Podem exigeix al govern menys cases, menys frontex i més habitatge. I Vidal anuncia un suport específic del Ministeri de Cultura al festival Movofest de 20.000 euros. També destaca...
Diari de Balears, la cançó en català del nou disc de la profeta, entre gòmetes, Rosalia. Una cançó que ara escoltarem, però abans revisarem la portada del Majorca Daily Bulletin,
que informa que la remodelació de l'aeroport de Palma, un catàleg de problemes, diuen. També els pagaments de prestacions no elegibles a les Balears podrien pujar a 2,5 milions d'euros.
ordre de detenció per a un venedor amb volant que va agredir un policia alemany a Mallorca i també xalets de luxe amb vistes a Mallorca una antiga central elèctrica
Parlen de l'antiga central elèctrica del Cúdia. M'ho anem ara a les portades dels diaris en paper d'última hora que titula El govern penalitzarà les Balears si no limita el preu dels joguers.
També informa a última hora que la fotografia principal és per un triomf balsàmic. És el títol en aquest 1 a 0 aconseguit pel Mallorca davant el Getafe.
També en clau esportiva, un resum a la part baixa de la portada, el Barça retalla dos punts al Real Madrid, el Poblera no afluixa i ja és líder del grup, el Palme i el Figui fan una passa endavant en bàsquet i Marco Tapia toca el cel en el circuit de Jerez.
També destaca última hora que el Consell planteja canvis en l'autopista en els túnels de Gènova, que patronal i sindicats discrepen sobre l'Estatut del Becari i que el ministre Òscar Puente inaugura avui el nou passeig marítim. Totes aquestes informacions són d'última hora. M'anem ara en això que vos havíem promès
i és escoltar aquesta cançó d'en Rosalià, que forma part del seu nou disc, s'intitula Divinís. Fruita rosa i rodona Qui l'endevina òbviament és la poma
que està prohibida i si només la mires et salvaries però sense amusegar. This ghost is still alive, I'm still alive. Està més viva que mai, més viva que mai.
Fins demà!
De tu sempre té ganes, tu ets el ric a l'humana, se sent més estimada, el vertigent del cos, una absència casàcia, perseguint la gràcia, el dolor, una delícia, la divina búdor i els rojos de la luna. La nou deixem de florent i privats esment dolços.
Gràcies.
Línies del seu cos s'estan desdibuixant fins a la frontera. No tothom l'entendrà i ella no ho espera. Pensen que és el final però tot just comença. From my body, you can see the light.
Fins aquí el vídeo.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà amb novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Iona Mediterrània i Diari de Balears serem el dijous bo, un bonaparadet a la plaça Mallorca, com cada any. Vos hi esperam, podeu recollir ja gratuïtament l'edició especial en paper de Diari de Balears dedicada al dijous bo i dedicada
i també, evidentment, podeu saludar mos, podeu fer-vos socis, si encara no ho sou, i recollir algun dels regals que tenim preparats per vosaltres. Serem a la plaça Mallorca, a partir de les deudes de matí, a Inca, en els dijous, bo.
També vos volem recomanar que teniu a la vostra disposició una quantitat molt gran ja de continguts audiovisuals a la plataforma vida.cat. És tan senzill com entrar a la web vida.cat i allà hi trobareu tota una sèrie de continguts destacats i a banda després ordenats per programes.
Concretament, el programa Això és vida, que fins ara ha fet 70 capítols, 70 edicions, i que mos agradaria ara recomanar-vos les darreres que tenim publicades i que segur que vos interessen. L'edició número 70, justament, vàrem entrevistar en Mateu Matas, xurí,
tant per la seva vessant de polític com, sobretot, per la seva vessant de glossador i de dinamitzador cultural. A la taula d'anàlisi, a la segona part, hi va haver Naina Salom i en Josep Palou. En la següent, o l'anterior, millor dit, anirem de més alta, més baix número, a l'edició número 69, vam entrevistar en Catalina Rosselló, presidenta de l'Associació d'Amics del Poble
i a la taula d'anàlisi hi ha hagut o teniu disponibles en Pep Vergent, en Ripozo i en Joan Riera Freu. A l'edició número 68 entrevisten en Tomeu Coll, pintor.
i la taula d'anàlisi en Joan Mir i en Jaume Mateu edició número 67 entrevista en en Toni Vives que va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona que ara viu a Mallorca i que ha estat un dels
coordinadors del projecte NIOM, que és un projecte de construir una ciutat de veïn nou a l'Aràbia Saudita, amb tota una sèrie d'elements que vos explica el mateix Antoni Vives. Mentre que a la taula d'anàlisi posterior mos hi van acompanyar en Guillem Ramis i en Pere Perelló i en Joan Mir, també.
L'edició número 66, amb una entrevista amb en David Ginart, on parlem de, evidentment, memòria històrica i, sobretot, del seu llibre centrat, del seu darrer llibre, centrat en la resistència, en el franquisme durant els primers anys. La taula d'anàlisi posterior, i ens hi van acompanyar, en Rafael Borràs i en Josep Monconell.
En l'edició número 65 vàrem per entrevistar en Tià Jordà, que és un dels promotors de Cirque Bové, un circ de la Terra, segons ell mos definia, amb una taula d'anàlisi amb en Joan Riera Frau, en Pau Emili Muñoz i na Francina Jaume.
Això és vida número 64 i teniu disponible l'entrevista en Maria Antonia Font, que m'ha escoltat fa una estona, i després una taula d'anàlisi amb ella mateixa, en Maria Antonia Font, i també amb en Joan Mir i Nacori Ramon. També teniu disponible l'edició número 63, una entrevista...
la poeta i també activista cultural Roser Amills. Vé ella parlar de la seva llarga trajectòria, de la poesia, dels premis, etc. I a la taula d'anàlisi posterior en clau esportiva hi vàrem tenir en Pep Lledó i en Joan Bonet. A l'edició número 62, corresponenten els dimecres 22,
i vam entrevistar en Pep Socies, el cuiner, amb ell vam parlar de cuina, però també d'identitat i de moltíssimes qüestions relacionades, i a la taula d'anàlisi vam comptar en Antonia Sales, en Pere Perelló i Nom de Déu i en Rafael Borràs.
En Això és vida, en l'edició número 61 d'Això és vida, vam poder entrevistar amb Pere Antoni Pons, el podeu recuperar també a vida.cat, i a la taula d'anàlisi vam comptar amb en Josep Palou i en Joan Riera Frau. Mentre que l'Això és vida 60...
Varen per entrevistar la poeta i filòsofa Elisa Rosselló i Fortessa i a la taula d'anàlisi mos hi varen acompanyar en Joan Mir i en Enric Pozo. A l'Això és vida 59 també el teniu disponible a vida.cat entrevista a Nacori Ramon i a taula d'anàlisi posterior amb ella, Nacori, en Guillem Ramis i en Margalida Rosselló.
L'edició número 58 d'Això és vida vàrem entrevistar la doctora en Filologia, Júlia Ojeda, i vàrem parlar a la taula d'anàlisi amb ella i amb Pau Emili Muñoz i na Blanca García Oliver. L'edició número 57 vàrem entrevistar
Naina Riera, escriptora, autora de Tota la Terra no omplirà mai aquest buit i durant la taula d'anàlisi posterior hi van intervenir en Pere Perelló i Nom de Déu, en Rafael Borràs i en Joan Riera Frau. Això és vida número 56.
entrevista la cantant Manena Duel, amb qui tot d'una farem la segona part d'aquesta secció que ens proposa cada 15 dies, Manena Duel, cantant i taula d'anàlisi amb en Joan Mir, en Antonia Sales i en Guiem Ramis.
I a l'edició número 55 vàrem entrevistar en Pere Follana i a la taula d'anàlisi trobeu Nacori Ramon, Enric Pozo i en Joan Riera Frau.
En definitiva, vos recomanem que entreu a vida.cat i gaudiu de totes aquestes entrevistes i totes aquestes anàlisi que hem fet des de ja, des de vida.cat. I entreu a vida.cat i triau tot allò que us pugui interessar.
No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Un cop t'hi vèncero que ha mogut tot el mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs per tres l'has de canviar. No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Un cop t'hi vèncero que ha mogut
tot el mercat no me'l puc treure del cap si vols aquest secret doncs per tres l'has de canviar no em vull salt
Ahir vaig trobar l'Aleix i em va dir que tenia cotis, posaïa info, tenia bones refes, no sabia per què però s'ajuntava les notis, el mercat està palman i tu estàs holding. Tira la manta pel i de terror, no vulguis córrer la sort del traïdor, i és que et miro davant de la platja i em dius que no, que no, que no ho pots evitar. Ja no saps com fer-ho, t'ha arribat a les mans, un cop t'hi vèncero,
no te'l pots treure del cap si vols aquest secret per tres laures de canviar. No em vull saber res, intento no creuar-te la mirada.
Això és bon dia i bona vida, Ona Mediterrània 88.8 de la freqüència molt dada a onamediterrània.cat. És el moment de connectar-nos amb el portaveu del PI al Consell de Mallorca, en Toni Sales, aquí ja saludant. Toni, molt bon dia. Hola, bon dia.
Toni Sales, te volem demanar per aquest comunicat, per aquest posicionament públic que heu fet, on deies que el PIB vol facilitar l'accés a l'habitatge als joves de Mallorca i que una de ses propostes seria crear cooperatives d'habitatge i ampliar la hipoteca jove per ajudar els joves amb barrels a l'illa. Anant per parts,
Ara mateix és gran repte per ser gent jove, per ser gent que no aconsegueix amancir per ser i que sobretot no té recursos suficients com per pagar un lloguer i molt manco per afrontar la compra d'un habitatge. Així és. I en Amapans, això és un problema molt complex que nosaltres som conscients que fem dues aportacions de...
de les dotzenes d'aportacions, d'idees, d'iniciatives, que hi hauria d'haver per solucionar el tema de l'habitatge, el problema de l'habitatge, especialment per als joves, però que també ha fet tota la població. També pot haver, per desgràcia, gent que s'ha hagut de separar o divorciar i a l'hora de cercar un nou habitatge també tenen problemes i també han de pagar un preu molt tard. Per tant, nosaltres, dins d'aquesta complexitat, fem aquestes dues aportacions.
Quina seria? Una seria fomentar les cooperatives d'habitatge entre joves. I això, de bon bé aquesta idea. Això ja s'ha fet abans en sindicats o l'han fet abans col·lectius que han pensat que ho tindrà més bo de fer junts per ser crear una cooperativa i poder assumir el cost d'un nou habitatge
d'una forma gregària, d'una forma col·laborativa, que no ho han de comprar amb un preu finalista i en el mercat. I sobretot ve aquesta idea d'aquest decret de liberalització del salt que vam alejar del Partit Popular de Vots,
que sobretot el que valen és que hi hagi una explosió urbanística, que hi hagi bus, al final i tot per aventura, i un creixement ben mesurat. I nosaltres pensam que aquí el que s'hauria de fer és seleccionar bé, però on se vol créixer, no créixer arreu i especialment no créixer en un rústic. Nosaltres sempre hem apostat per...
rehabilitació integrals de barris, que serien altres propostes, i jo és una altra, però en aquest cas, si s'han de fer creixements en noves zones, pensant que es volen balear, i és com ser en Mallorca, haurien d'ajudar col·lectius joves que aquests col·lectius es puguin organitzar.
amb aquestes cooperatives d'habitatge i, per una banda, no seria cas de barat, que les poguessin facilitar a salt públic per poder dur endavant aquestes promocions d'habitatges i, per altra banda, que els assessorin i els donin aquestes garanties financeres
de dur endavant. No es tracta de regalar res a ningú, però sí de facilitar l'accés a l'habitatge, perquè avui en dia, les darreres dades que vaig mirar, el preu mitjà de l'habitatge aquí a les illes s'estava pagant uns 360.000 euros, si no ho dono malament, ara la xarxa de memòria, i no tots els joves poden permetre desembutxacar 360.000 euros o pagar una hipoteca de 360.000 euros. Exacte.
Per tant, no és cap de barat que les institucions públiques també col·laborin, per una banda, per oferir salt públic en aquestes cooperatives de joves, i per l'altra banda, per assessorar-los i per donar-los les garanties econòmiques que poden assumir perfectament institucions com el Consell de Mallorca, com el Govern Baleà, podrien assumir perfectament i donar garanties econòmiques
d'èxit, de finalització, però ja ho entenc, que també els joves, a l'hora de fer una cooperativa, poden passar penes i dir, escolta, si això no va bé, què passa? Per això ha d'haver un Consell de Mallorca, o per això ha d'haver amb l'OMA, ha de veure ells i que hi puguin col·laborar. El Consell de Mallorca té les competències de joventut
però a base només fan lleure, com aquell que diu, i la joventut necessita, a més de lleure i esport, que està molt bé i necessari, però també necessiten cobrir aquestes necessitats per poder-se desenvolupar com a persona i formar una família, si opten per poder-la formar. I han de poder tenir un habitatge digne i les seves necessitats, o d'acord entre les seves necessitats. Per això aquesta proposta, una,
I l'altra proposta quina seria? L'altra proposta seria que s'hipoteca jove, que de moment només te la faciliten també a través d'Iber Jove, si va tot bé, per a compra d'habitatge, i doncs en aquest cas, mos hem trobat que hi ha gent que mos diu, mira, escolta, no, sense ser gent milionari ni tal, simplement...
famílies normals, famílies treballadores, famílies de petits empresaris, etcètera, que han guardat un solar, han pogut tenir una finqueta que és edificable i que la van donar als seus nets o la van donar als seus fills. Però, clar, fins que se troben, se troben també que si han d'investir una edificació, una família, ells tots sols, a l'últim dia també els preus són molt elevats. I no, que aquesta hipoteca jove no l'hem exigit per comprar habitatges que...
que massa bé, sinó també sigui per poder construir un nou habitatge o un solar que la família li hagi pogut deixar, o bé redibilitar també qualsevol habitatge que la família li hagi pogut deixar. També seria un exemple clar a qualsevol municipi de Sesilles o qualsevol barri de Palma que qualsevol que tingui un immoble també d'ell o un immoble ja que no és nou, el passi en els fills, en el net, i hagi de m'estir
una rehabilitació integral i tornarem-se'n sense mateixes. Avui en dia, per desgràcia, amb els sous que hi ha de cara a la jovent i com estan en les hipoteques, els joves tampoc poden assumir una rehabilitació integral. I que aquesta hipoteca jove ens ajudi, serveix qui també...
o per fer nou habitatge o per rehabilitar integralment habitatges. I això són les dues propostes que fem, ajudar les cooperatives d'habitatge per a joves i també poder adreçar la hipoteca jove a noves construccions assolats de la família o bé
rehabilitar aquests immobles Idò bé, són dues petites solucions per un gran problema segurament però bé, de qualque manera hem de començar a parlar no només dels problemes sinó també de les solucions possibles
Toni, te volíem demanar per una altra qüestió que a més, a part de políticament jo crec que t'ha fet tant que costitxer i tant que batlla de costitx en aquest cas que és aquesta demanda que tornin d'una punyetera a vegades si m'ho permet dir així els caps de bou els baus de costitx que nosaltres coneixem com a baus de costitx vaja
Exacte. Sí, sí. És que és una cosa que ja farta, francament. És a dir, no farta el tema del cap de bosc, això no farta mai, sinó això apassiona. I com més les coneixen, més s'apassionen. El que farta són aquests discursos polítics buis que fan en els partits.
centralistes, tant PP com PSOE, se van tornant quan són a l'oposició, reclamen el cap de bous amb vehemència i van a xerrar amb el ministre de Cultura, amb el secretari d'Estat de Cultura, amb la directora del Museu Arqueològic Nacional, molt bé, i tant mateix després, quan governen els seus
que estan en disposició de dir, ah, vinga, duu-los cap a Mallorca, no ho fan. Per tant, es van tornant, per quan són a l'oposició, dominar-los, i quan estan governant, no tornar-los. I nosaltres sempre hem tingut una opostura, és a dir, jo, com que ja tinc la sort i la no, de dur 18 anys de batlla costits, jo he anat a Madrid dues vegades per el tema del cap de bous, i cada vegada he trobat un mur infranquetjable, una barrera terrible de cara a...
per anar a reclamar el cap de bous. I ja vaig optar fa anys per una solució de mitja diversa. Mira, en tota la història, en aquests 130 anys que fa que s'han descobert, varen venir a Mallorca el 95, al 1995 per visita, per un mes, si no d'un malament, perquè jo era molt jove en aquell temps, però crec que va ser un mes que varen venir.
Després, no han tornat Pugi, ja fa 30 anys. Tenint en compte que el Museu de Mallorca també està participat per l'Estat, jo crec que les demuntam totalment.
aquest argument d'aquesta disputa de si no som nostres perquè l'hi varen comprar i nosaltres cada any som nostres perquè som mallorquins crec que se pot avortar aquesta disputa i anar per un altre camí, que és camí a dir, miri, si les peces són de tots, estem d'acord, el Ministeri de Cultura també és de tots, també estem d'acord i el Museu de Mallorca també és part del Ministeri de Cultura i doncs si en un moment el fet de dolors aquí, ja sigui temporalment, ja sigui definitivament, facin
Ja en parlarem, però no en parlem no, perquè simplement seria un trellat, un trellat de peces, igual que de vegades trellat en treballadors.
entre seus d'entitat bancària, entre diferents seus d'entitats bancàries, o funcionaris mestres mateixos que van d'una escola a l'altra, d'un municipi a l'altre, i no hi ha cap problema, aquestes peces podrien estar exposades a un museu de l'Estat, com el Museu Arqueològic Nacional, o podrien estar exposades al Museu de Mallorca, que també és part de l'Estat. I aquí ja no hi ha disputa, i aquí ja no hi ha...
política de dos grans partits centralistes de sempre anar un a la contra de l'altre i mentrestant els bau no se mouen. Simplement seria dir bé, anem a fer una comissió, anem a xerrar-ne, aquí ningú pren res a ningú, simplement tenim unes peces, unes peces a una banda,
i els poden moure perfectament a l'altre. Si després hem aconseguit deixar melòs temporalment d'aquí al taul, hem d'encentrar un altre nivell, un altre meló, una altra disputa. En poden parlar, també. Però ara per ara anem a ser proactius, anem a evitar disputes estèrils, que està el mateix any final, que hi perdon, som els mallorquins, que no poden gaudir d'aquest...
d'aquestes peces arqueològiques d'escat de bous, de cap manera, i no m'adul·lós, primer, malament sigui tampon almenys, sigui per un mes o sigui per uns anys, no m'adul·lós. I ja vols dir que se tractaria d'anar de seu, de l'estat, a una part, en el Museu de Mallorja, que també és de l'estat. Per tant, així evitam aquestes disputes i miram de dol·lós, com ha dit tu d'una punyetesa vegada, que això és ben hora, i no sé com hem estat tant atents a tornar-lo a dol·lós.
Efectivament, hem estat massa temps, segurament. En qualsevol cas, sí que m'apareix que hem de fer incidència amb el paper que fan els partits polítics amb obediència a Madrid, que és que quan governa l'altra estan a favor d'aquest retorn, però després quan governa el seu partit ja la postura queda molt matisada o directament...
canviada, no? Sí, sí, així és. Ja vol dir, jo sé dues vegades que he anat a Madrid, un dels pits mos varen rebre a nivell polític i mos feren un caser i vaig dir, oh, això va bé. A Madrid sempre et fan molt de cas. I això sí, varen dir, bé, però, però, la darrera paraula tindrà la directora del museu. I la directora del museu, encara no havíem entrat, i ja mos donava llosques,
jo és que estic atent a la reunió i òbviament, bueno, tornàrem sense de bous. I ara, la segona vegada que hi vaig anar, bueno, jo crec que aquenes 30 segons la reunió s'havia acabat ja perquè també era un no total i absolut per part del
d'ésser responsable. Per tant, com ho dic, això fa arribar... Jo crec que... És que jo no sé com s'ha aconseguit molt bé. S'han rebut de naltros, s'han rebut de Mallonquín realment i canviant de postura d'aquesta manera. Ara, quan el Partit Popular és l'oposició que les demana, però també els darrers 30 anys el Partit Popular n'ha governat, 12, 13, 14...
i no els han dut i s'enremeix els socialistes també els darrers 30 anys han governat 16 a 17 i tampoc els han dut i aquí què passa realment fan aquest cantat per tenir idea de la gent contenta d'aquí per pareixer que són reivindicatius però a més final no
No ho fan. I els que hi sortim perdent són la gent que les voldríem tenir aquí. Ja ho dic, nosaltres, el manco jo, som pragmàtics i podem parlar de les formes, podem parlar de això, si és un trellat simplement, si és una sessió, podem parlar de tot. Però la qüestió és que els mallorquins les puguin tenir aquí. T'haig d'anècdota, vos diré que de repic.
No, perdó, de res, no. El primer pit que vaig anar a Madrid, que m'ho van dir que no els vaig disculpar, i dic si a Madrid en s'estiu no queda ningú, i nosaltres tenim milions de visitants, a part dels mateixos mallorquins, deixo molt de tenir s'estiu n'altros i siguem altros. Perquè veieu, de vegades, com arribes a intentar que entrin dins el joc de negociar, que entrin dins el joc de parlar-ne, i no, no, se tanquen en banda, no, no, no...
No s'obrin, els que comanden realment en aquell moment, no s'obrin ni a negociar, ni a xerrar, ni a servir un centímetre. I és molt trist, molt trist. Jo, quan vaig a aquestes iniciatives ara, a Madrid Popular, fa dos mesos pel Consell, que va entrar una moció, això és comèdic.
comèdia, ja està, i per quedar bé. I bueno, així ho tenim. I la possibilitat, com han fet amb tot el tema de Cixena, de Cixena, de judicialitzar aquesta demanda com la veus? Sí, seria possible, però és veritat que aquí hi ha un problema, que és per veres, a més, perquè el relat és per veres, i
i és que els dos van de ser venuts en el seu moment. Però van de ser venuts al Ministeri de Cultura en aquell moment de la corona perquè no hi havia institucions, no hi havia el termòmic, clar. I la gent ara també és que fa un discurs actual amb un terme que hi envia en un context històric totalment diferent, és a dir,
Nosaltres en aquests moments tenim autonomia, tenim unes institucions locals potents, un consell, un govern. En aquell moment no. En aquell moment les peces eren les que les trobaven, les que les trobaven les podien vendre si volien, se'ls podien quedar a casa, podien fer el que volguessin. I en aquell moment s'ha d'optar per vendre i sembla ser que se'n anaven a esduf, viuen, a París, i que...
i que el Ministeri va intercedir perquè les comprasse'n de l'estat espanyol, que massa bé. Però els fetes que ara te diguin, ah, és que nosaltres varen comprar, escolti, si vostè m'ho diu que nosaltres també som de l'estat i que tots són ciutadans i que les institucions són públiques i són de tots, escolti, en aquell moment no hi havia unes institucions que ara sí que hi ha i el que hem de fer és anar a repartir-les. I se podria judicialitzar? Sí.
però veiem aquesta emperò que és que en aquest moment es van vendre no s'aprengueren a la mala no van ser expropiades però bé com us dic era un context històric totalment diferent i posa-lo fer que aquest context històric d'aquell moment sigui arrobat actual pensant que és una perversió de la història i de la realitat i simplement si com us dic
si me'l volen fer creure i me'l volen fer sentir que tot és un i no hi hauria cap problema en repartir un poc les coses, no hi hauria problema en xerrenar, no hi hauria problema en qui hi hagués un poc de moviment. El problema és aquest immobilisme que hi ha per part de l'estat que quan s'ha agafat una cosa no la mòllen i per... No la mòllen no sé què perdi el vest. A moment que perdi el vest o mòllen tot d'una, vaig que veuria...
les competències de sanitat a l'educació quan les hem mullades aviat perquè hi perdíem dos bens i ara és que hem de posar més dos bens que ja hi posam som nosaltres que podrem, per una banda, pagar-me els impostos d'adaptat en tot allò que va i no torna i després, per altra banda, hem de dedicar una bona part dels pressupostos com a Baleà a tanta sanitat com a educació i ben dedicat a estar, no hi ha res que dir però perquè vegeu que només mullen les competències o només mullen aquelles coses
que les són gravoses, que les són costoses. Si una cosa no les demana pa, no les mollen per res. Toni Sálder, moltíssimes gràcies per atendre el microfón de la Mediterrània. Moltes gràcies a vosaltres. I voldria fer breu incís sobre les mesures que m'ha portat per intentar ajudar en aquest...
en aquesta necessitat d'habitatge que hi ha ara, i en aquesta facilitar les cooperatives per joves i modificar un poc l'hipoteca jove, tot això també hem dit que hauria de ser, sobretot els temes de les cooperatives i tal,
Per joves que durguin 15 anys, mínim 15 anys de resident. I per què ho dèiem en això? Perquè no tenim cap tipus d'escut ni d'això plug per als mallorquins. I és una cosa que poden fer les institucions, és dir, mira, si tots són mallorquins, dius el que vius aquí. M'aprecia molt bé. Però has de tenir una mica de reglament, has de tenir un poc de vida aquí. També és lògic que has d'haver portat un poquet...
perquè després les institucions d'aquí tothom. Per això demanant aquests 15 anys de reglament, que pareix molt 15 anys, però si ho penseu, de l'any 2010, i simplement un jove que en aquest moment pugui tenir 30 anys, és que hagués arribat en els 15 anys. Per tant, pensant que no és cap de barat, hi ha municipis que ho estan aplicant, municipis a bon govern del PI, o al PI col·labora amb el govern, el que està escrit de govern,
i ja s'està aplicant a diversos municipis i pensant que és la línia per intentar afavorir un poquet la gent d'aquí i perdonar el que hagi fet aquest incís només ho volia afegir perquè en aquest moment no ho he dit i penso que és important intentar donar això al club i intentar donar qualque no vol dir avantatge però no són avantatges sinó qualque reconeixement a la gent que ha ajudat a alçar aquesta terra i que en el moment de retornar
aquests ajuts, aquestes infraestructures, etcètera, que podem oferir a les institucions públiques, demanar 15 anys fa vol dir no m'apareix un acte dolor ni un greuge cap a ningú perquè 15 anys és una exalació, passa en volant i és un mínim arreglament que podem demanar a qui vulgui ser
beneficiat en polítiques d'habitatge o un moment en què els fills, els nets descendents de la gent que ha construït Mallorca no ho passen malament. Per tant, demanant que aquests 15 anys sigui el manco una línia per poder donar una mica d'això pluc, per poder defensar els mallorquins que necessiten ajuda en aquest cas en tema d'habitatge. Beníssim. Toni Saldan, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a valtres. Bon dia.
I have everything I need. I am everything I want to be. I have everything I need. I am everything I want to be. I have everything I need.
I am everything I want to be I have everything I need I am everything I want to be I have everything I need
I am everything I want to be I have everything I need I am everything I want to be I have everything I need
I amb aquesta música que convida la meditació, rebem amb a nena Duel, amb a nena, molt bon dia. Bon dia, com va? Va bé, tot està connectat, i vull pensar que aquesta música que mos has recomanat està connectada amb el tema que aprendrem avui.
Sí. Bueno, venia a xerrar-vos avui d'una cosa que sempre se sent, però a vegades no tenim molt clar de què xerram, no? I, bueno, com sempre, començaré dient tres paraules que estan relacionades i que m'has de dir, menem, que t'assuciràs. Ui, ja tremolo. Sí.
Vale, tenim la praula que és el que xeràvem avui, és escorpiçol. Sí. Després, un lleó. Un lleó, sí. I alfa, la lletra alfa. I la lletra alfa. Sí, això és un compte. El lleó és el matxo alfa.
el mascle alfa, perdó i això me sona cortisol me sona que t'infla però no li veig no li veig sacar relació francament ara mateix segur que la té, tot està relacionat i per tant te crec però m'ho hauràs d'explicar duc zero encerts de dos
Bueno, és difícil, però això a poc a poc ho anirem perfilant. Sí. Bé, idò anem a explicar-ho i així ja veurem la relació de les altres coses. Doncs el cortisol, realment, tothom ara està de moda, no? Sí. Tothom vol baixar el cortisol, però ningú sap ben bé el que...
Per tant, ben que xerrar un pot d'això. El cortisol és una hormona que nosaltres fabricam en el nostre cos. I té a veure amb la cortisona, que és el que jo havia entès, o no? Clar, la cortisona és un medicament extern, o sigui, nosaltres no fabricam cortisona, però s'apareixeria molt en el cortisol. Val, val.
però bé, nosaltres de manera interna tenim escortisol i això està relacionada aquesta hormona amb la hormona de C3 se li diu per què? perquè i aquí és on entra la segona paraula que era el lleó el típic exemple que et posen a classe de ciències que és quan imagina't que estàs a les Amazones i te ve un lleó
que aquí no mos solen trobar però bé clar, i el nostre cos fabricaria aquest cortisol per poder córrer i què fa? el que fa és alliberar sucre, o sigui fa que el nostre cos tingui molt de sucre a la sang per tant aquest sucre s'utilitza per músculs per poder córrer perquè el sucre és energia
I el servei. I després, clar, tot això fa que tu puguis sobreviure, no? Però avui en dia, en el segle evitiu, en el món capitalista, doncs, molt d'allòs no ho tenim, no? No. Com a molt tenim un... Però tenim altres amenaces, no? Sí. Les factures de la llum, jo crec que això ens genera molt de cortisol. Sí.
són també per partir a córrer sí, sí, sí, doncs quan veiem una factura de sa llum sí el que fa les nostres coses és començar a segregar cortisol i això ho fem normalment cada dia quan mos aixecam però clar, què passa? que si tenim molt d'estrès li estan dient en els cos que hem de córrer que hem de sobreviure i això no ho entén i a la llarga
venen aquests efectes secundaris d'escolti solques. Com que tens més sucre i no l'utilitzes, pot tenir un fet que ja no funciona com toca, pots començar a tenir resistències a insulina, moltes coses, també la qualitat dels ossos s'aveu afectada...
Bé, tota una sèrie de coses que no són molt guapes. Per tant, i això què passa? Que en s'edat anem perdent la capacitat de crear cortisol per nosaltres mateixos? No, com sempre tot en s'edat se va a qualitat dels processos. Sí.
A veure, qualitat. O sigui, te vas oxidant. Però no és que deixis de fabricar cortisol, no? El que passa que el que hem de fer és disminuir, o sigui, aprendre a dir-li en el cos, mira, ja tenc suficient, ja no em vull més. Per tant, això com se fa? Aquí els anem entre la tercera paraula, que és alfa. Ahà.
No és que hem canviat d'idioma, sinó que és com es titulen les ones del nostre cervell que estan en una edat de calma, que són les ones alfa. No sé si te sona tu, ho has sentit d'anomenar. Sí, sí, sí. De fet, recordo un poema d'en Anton Reixa que em parla de les...
Ones alfa aquestes, sí, sí. Perdona, però has dit que això ho a mateix cos també. Les zones alfa, sí. Sí, sí, sí. O sigui, el nostre servei té diversos diferents tipus d'ones electromagnètiques. Així mesuràvem un poc l'activitat del nostre servei.
I hi ha les zones beta, que serien com les que estàs en un estat, entre comillas, majoritari, que solen tenir en el dia a dia. Sí. Però després hi ha les zones alfa, bé, també n'hi ha més, però aquestes serien com les dues que vull xerrar avui, perquè si no tampoc... Sí, sí. Però les zones alfa estan més relacionades amb un servei relaxat.
que és quan el nostre cervell està disminuint el cortisol. I, bàsicament, quan s'activen aquestes zones, fent, per exemple, això, meditant, però no només meditar, per exemple, respirar també, o sigui, ja has fet ser conscient de la teva respiració, això ja fa que el teu cervell estigui relaxant.
O, com ara moure fa dues setmanes, el primer programa, xerràvem dels patrons que tenen el nostre servei, que això també els relaxa molt, entendre patrons. I on hi ha més patrons? Fàcilment, a la natura, quan anem a la natura. Per exemple, les zones de la mà. Ah, mira...
Sí, seria una manera molt fàcil d'estar en aquest estat meditatiu. Tenim tot a l'abast. Per tant, diguem que quan hi ha una situació que ens provoca molt d'estrès
la nostra reacció natural és crear cortisol. Exacte. I la manera d'aconseguir relaxar-nos és a través de generar més ones alfa. Exacte.
I aquestes zones alfa les hem generat des de la pròpia consciència de posar-me... Però a vegades també quan te diuen relatzat és quan tu dius ara m'he de relatzar és quan més nerviós te poses, no? Clar. Per això hem de cercar coses realistes i fàcils de fer.
Com per exemple, això, doncs, me'n vaig, per exemple, anar-te'n, no sé si és fàcil, però, bueno, però la muntanya o la platja aquí a Mallorca, gràcies a... O sigui, tenim una natura superpropera i de molt fàcil accés. Això ja, com fer una excursió una vegada a la setmana, a mirar la mà...
Això ja produeix aquesta baixada de cortisol. Està més en contacte amb els nostres ritmes. Això sempre ajuda.
Molt interessant. I aleshores, diguem-ne, vinga, per anar acabant-te, diguem, explica-mos... Mira, jo som una persona, justament, que me costa molt relaxar-me. Sempre estic en tensió.
fins i tot quan vaig a dormir sempre estic en tensió aleshores quines recomanacions em faries a una persona això que està permanentment en tensió per posar-ho fàcil perquè potser l'ideal seria fer un poc d'activitat física fer activitat física alliberar tot aquest cortisol que estàs fabricant de més
de sobre el cortisol, per tant. Has de donar-li canya als teus músculs per poder fer aquest gast extra de glucosa que tens a la sang. Per tant, fer activitat, encara que sigui anar a passejar, millora, i això és més que res. Algo fàcil, millora't de caminar. I també, per exemple, si no podem, per el que sigui, entre setmana, anar a la natura,
perquè se'm és difícil, vivim a la ciutat, has fet de simplement posar-te un paisatge, o sigui, de mirar un paisatge, inclús, o sigui, si tanques el joc i t'imagines que estàs en el trenc, això ja te produeix on és alfa. Sí, la imaginació és molt poderosa i pot, o sigui, mos produeix les mateixes sensacions com si fossin reals.
Per tant, te vas a dormir, tanques els ulls i t'imagines un lloc que a tu t'agradi molt, de la natura, i te poses dos minuts pensant en això. Dos minuts que tampoc estan. I amb això ja seria suficient? Bé, seria un començament. Que ja se nota allà, clar, sí, sí.
I després tota aquesta gent que cada dia jo crec que n'hi ha més, que fan meditació, que fan yoga, que fan pilàter, m'apareix, no sé, totes aquestes coses, això també és positiu, és bo i ajuda a eliminar cortisol? Claro, sí, sí, totalment. Això, el que fas és entrenar el teu servei a cada vegada està més en aquest estat d'ones alfa. Mhm.
I després hi ha unes altres zones que encara són més relaxants. El que passa és que no he volgut xerrar perquè hi ha prou aquesta gent que està meditant tots els dies, que arriba a uns estats de molta calma, que té servei ja com a reprogramat a una altra manera de fer-ho. Sí, sí.
I quines són? Només cita-les, ja en parlarem un altre en un moment. Saps què passa? Que me fa vergonya perquè no sé pronunciar. És una lletra grega també o què? Exacte, és que va a la venda de la següent. Se gamma. No, se T-H-E-T-T-A.
que no la pot pronunciar malament aquesta seria ja molt serveix que molta gent que ja es practica de yoga i de meditació avançada són les zones que solen tenir amb més freqüència idò fantàstic, evidentment doncs perfecte que escoltar musica t'aconseguir ara mateix escoltar és també una manera de relaxar-se no?
Completament, sí, sí. Els mantres, totes aquestes mantres són frases per al servei com per reprogramar el servei. I el que fan és, com es reparteixen patrons, te calma també entrar en aquesta relaxació, que és un exemple de lo que ara escoltam.
Idò, fantàstic, ma nena, moltíssimes gràcies, tot està relacionat, i d'aquí 15 dies, una altra d'aquestes entregues que m'ho vas fent. Sí, de quin seràs pròxim, de què xerrem. Exacte, gràcies, ma nena. Gràcies, bon dia. Bon dia.
I have everything I need I am everything I want to be I have everything I need I am everything I want to be
I have everything I need I am everything I want to be I have everything I need I am everything I want to be
I have everything I need I am everything I want to be I have everything I need I am everything I want to be
I have everything I need I am everything I want to be I have everything I need
I am everything I want to be. I have everything I ever wanted to be. I am everything I want to be. I have everything I need.
Recobram el ritme més aviat de cort i sol que tenim aquí en aquest programa, perquè mos havíem com entrat en una sèrie d'Ones Alfa que no acabàvem de...
d'assumir. Som a Ona Mediterrània, som al Bon Dia i Bona Vida, i després d'aquesta sessió de relax que mos ha produït, que mos ha provocat, que mos ha recomanat una manera dual, recomanem el ritme matinal i ho feim amb en Llorens Capellà. Llorens, molt bon dia. Molt bon dia, com estem? Bé, hem tingut aquí una sessió una miqueta de relax. Sí, sí, ja ho entenc.
M'acosta molt de mi relatsar-me, ja li he dit. Sí, jo tampoc som. Aconsegueix que relatsar-me normalment, no me relatsa mai. És un estat d'atenció continual que fem. Sí, sí, i si estàs pendent de s'actualitat encara més. El mes de Franco titules el teu article de dijous. Com ens hem de relatsar?
Sí, sí, clar, som a punt de complir 50 anys de la mort del dictador. 50 anys de la mort del dictador, entrant també els dies, és tota una sèrie de referents de la classe del feixisme i la guerra civil i la dictadura, la veritat, la mort per atemptat de Carrera Blanco,
la mort de José Antonio I de Rivera, som en aquesta època de record feixista.
i comences el teu article amb una clara provocació clara i poden dir que necessària perquè dius que ben entrat al segle XXI de l'era cristiana afirmen que il senyore Benito dit el dutxe i Herr Adolf conegut com a Führer
portaren la democràcia a l'Europa. Clar, això ho dius perquè una cosa semblant és el que ha dit el rei emèrit espanyol d'en Franco, no? Sí, i curiosament no ens escandalitzem gaire per aquestes coses,
Cosa que demostra o que ha sigut democràtica que tenim extraordinàriament forta o que realment és tan dèbil que no notem allò que ens són insults directes. És a dir, que una persona que ha tingut la responsabilitat d'Estat
i no sol d'estat, sinó que se l'ha considerat equivocadament, naturalment, però se l'ha considerat el motor de la transició pugui dir a 50 anys vistes de la mort del dictador, és a dir, sense passió directa cap a la persona ni cap al fet d'aquest home, pugui dir...
que Franco tenia coses bones, que en certes coses l'admirava, que era una persona entranyable en se'l tracta personal i que davant d'ell, davant del rei Emèrit, ningú podia parlar-ne malament de Franco. Escolta, ves, com deim l'article,
Vés Willy Brandt a dir-li que mos digui que Hill era una meravella, per exemple. Això són coses absolutament impossibles. Bé, aleshores, què passa aquí a l'estat espanyol? Mira...
Passa que tenim possiblement unes conviccions encara febles de la classe de la democràcia i que no se'ns ha explicat convenientament allò que va ser el franquisme i la ditadura.
Realment, sí, sí. De altres maneres preocupa, preocupa molt. És a dir, quan de fer-te ens diuen ui, però hi tornem a parlar de Franco i Franco fa cent anys. No, no, no. Franco fa cent anys. Franco es viu. És a dir, quan una persona que ha tingut espodó i que encara té d'influència, una persona com Juan Carlos primer, veritat,
Puc dir aquestes coses, és molt preocupant, molt preocupant. Llorenç, en el teu article ho contrastes amb l'acte que hi va haver a una sala d'actes del Congrés Espanyol, un acte presidit per la Francina Armengol, on es va reivindicar la memòria
de sa gent que va combatre en ses armes sa dictadura franquista per tant a paraula major sinó que va fer una mena d'homenatge perquè va demanar un aplaudiment per als familiars
que han estat convidats per ella per familiars de les persones afusellades als 75, que fins ara, bé, com els maquis, eren allò que entenen ells mandoleros, de veritat. Aleshores, l'actitud de Francine, primer...
particularment és encomiable, és magnífica, però l'altra ens torna a provar davant allò que ha matjada de Durça-Espanya, sí que som 24 o 25, i a part d'això, nosaltres que en som un costat que no ens ha identificat, veritat. Però el màgic d'això, d'aquest parèntesi que he fet,
hem de pensar que les declaracions als diaris franceses de Juan Carlos coincideixen a l'estens amb la actitud i les declaracions de Francinei Mengol. Aleshores, parlem dels conceptes absolutament diferents del que ha estat la transició i del que ha estat el franquisme.
però parlant de dues persones, una que ha tingut i encara té un poder extraordinari en les avenides dels aveniments a l'estat espanyol, i una altra en la Francina, que en teoria és la tercera persona més poderosa políticament parlant de l'estat en aquest moment.
No parlant d'una conversa de cafè, parlant dels que estan amunt de tot i tenen una visió de les coses absolutament diferent. I en canvi han conviscut durant molts anys, han conviscut i han intentat
bé, han fet camí amb tots nosaltres, perquè nosaltres també han fet camí, han fet camí per anar construint la democràcia espanyola. Com és possible que hi pugui haver aquestes contradiccions tan fortes i aquesta falta de contacte, perquè estem parlant d'autisme. Si una persona com el que ha estat el rei de les Espanyes sabés
el que estan pensant altres persones que estan fent funcionar l'Estat i que estan pensant totalment contrari al que ell pensa, potser miraria un poquet més allò que diu. En canvi, el que demostra és que el rei Emèrit, que insisteix que continua tenint una gran influència a l'Estat,
Està amb una actitud autista, inamovible, ampliada a lo que era purament fascisme.
efectivament com creus que te faig una pregunta dins un parèntesi perquè després continuem amb això, amb l'article però com creus que s'hauria de si ara fossin capaços de treure el mort de damunt tot aquest bagatge, tota aquesta llosa que mos pesa de 0-1-2-Franquil, etc. com creus que s'hauria de
de commemorar els 50 aniversaris de la mort d'un dictador. No s'obri de commemorar de cada set manera, quan es commemorà
el cinquantenari de Samuel de Hill era la Mussolini, en veritat, però no pas fet de parlar d'ell, sinó perquè hauríem de estar continuament parlant durant aquests cinquanta anys del que havia significat el franquisme. Si durant la transició fins ara a les escoles s'hagués explicat el que era el franquisme, si el món intel·lectual, el món associatiu
hagués tingut en compte el que va significar aquella barbaritat i no haguéssim viscut en Soprany, que ens va fer caure la deta franquista de dir oblidem el passat reconciliant-nos, etcètera, etcètera. Hauríem deixat de banda totes aquestes coses, no podrien...
commemorar en el sentit d'informar que el que és franquisme perquè estaríem ben informats tots d'allò que va suposar. Naturalment, commemoracions, si cal una bandera de dalt, això és l'única commemoració. És l'informació que s'ha de donar.
Mira, ara si vols ho enllaçant amb una qüestió que dius en esteu article, que és que el canvi vers la democràcia el marcaren els sindicalistes del procés 1001, els obrers assassinats a Vitòria, els advocats del carrer Atocha i la gent ferma i bona, etcètera, etcètera. Esclar, qui és que recorda avui, per exemple, Massa Inocamacho?
i fins i tot vam cometre la moda i la frivolitat de tota la joventut d'un exercès camatxa, te'n recordes? Que eren els exercès de Collalt doblegats amb un noblec, que era el exercès obrer. Això fins als anys 80 no hi havia prou greu que no duguessin un exercès camatxa, en veritat. Bé, naturalment, un homo, dic camatxa com pugui dir, tots els que estaven en el procés
Milú no tots vinguem de s'obrerisme sinó fins i tot de les classes altes com el cas de Sartorius i d'aquesta gent de l'esforç que vam fer de la lluita per la democràcia d'una lluita a la qual algú morir en veritat per defensar-la ningú se'n recorda i són aquests que duuen la democràcia
Primer parlàvem de reconciliació, era un parany que ens parlàvem. Després de desmemòria, que convenia obliar la memòria. Després d'analtir els que ens havien dut la democràcia. Perquè Juan Carlos no té empatge de dir que ell va dut la democràcia, ell no va dut res.
Ell no ha de res. Ell es va aprofitar d'un canvi polític per asseure a l'estrany d'Espanya, a veritat. Qui va dur la democràcia, la banda de molta gent, fins i tot que tu eren els...
els casos militares que s'aprovaven en el franquisme. Però la va dur a la gent d'Esquerra, la gent que se tancava al Convent d'Escaputxins de Sarrià, al Milú, la gent que va donar la vida barbarament a Totxa, la gent que va morir a Vitòria,
Tota aquesta gent, i moltíssima més, i tots en conjunt són les que van propiciar el canvi polític. I naturalment, quan propicies un canvi d'aquests, s'aixeca maró i damunt les zones, aquestes zones s'hi posen normalment les que no s'hi volien de posar.
m'agrada molt que en este article recuperis el terme joan carlisme que ara feia temps que no el veia escrit que no el sentia perquè fixa't com són les coses durant uns anys hi havia moltíssima gent que mos deia no, jo no som monarqui jo som joan carlista encara ben retratats encara ben retratats
Sí, sí, exacte, exacte. Jo tenia la més bona intenció pel món. Ara mateix, m'agradaria de nom perquè no m'inspreu del revés, perquè era una persona d'una integritat absoluta que Joan Nadal que va ser el bal de republicà més jove de l'estat espanyol, la veritat de Bunyola.
Bé, Joan Nadal és una persona cultíssima, una mena vella d'home, que vaig tenir la sort de conèixer, tractar i estimar. Bé, i Joan Nadal, que va morir de bat i que mai va renunciar a les seves idees republicanes, em deia, ja som republicà, però som joan cabalista. Ja. S'engany, bé, ha estat enorme i, evidentment, el joan cabalisme...
ell mateix no amb la seva actitud cívica ja tot sol, que se tira terra damunt, sinó amb aquestes declaracions, amb aquestes memoris, van clar dir que aquella torre d'Ibori de jantarisme cau pel seu propi pas.
bé, dius que començàvem un mes de novembre que el govern de Pedro Sánchez vol consagrar a restituir la memòria en majúscula memòria no ho sé francament Llorenç i confia tampoc
Sí, no ho sé, no ho sé. És a dir, suposo que no pot partir una idea d'una persona, ja se m'han criat moltes més, però una persona que digui que ara em guanya fa 50 anys i ara restituint la memòria. Tot i que és evident que el socialisme ha fet molt per la memòria i no en parlem dels socialistes de boers.
tots els lleis que es van fer de memòria que va fer, que va aprovar l'anterior govern, entre socialistes, més, i junts, i tot el que hi ha, és veritat, són molt èriques i són un referent, han estat un referent per l'Estat. És a dir, s'ha fet molt, però intentar amb un més
dir que vol ser memòria i explicar allò que va ser l'OM Franco benvingut sigui, és a dir, ja va bé, però té un regust més electoralista que com Vincent o informatiu. Per això m'ha agradat, ja que parlant de memòria, ja he vist que el sujuntament de Maracó ha decidit marcar
no sé com, perquè encara van destruir aquelles zones on hi havia fosses de la guerra, de veritat, d'assassinat de la guerra, perquè quedin per sempre gravades en terra de Sant Coletes i perquè la gent pugui saber sempre que ja hi va haver una repressió brutal i va haver assassinat de gent innocent.
Aquestes actituds, i si juntament demanem que hem de dir que donen moltes mostres, no sols en memòries, sinó qualsevol cosa de sensibilitat i de voluntat de progrés, aquestes mostres són les que necessitem i que hem de llevar. I tant.
Llorenç, com sempre, un plaer parlar amb tu, revisar aquest article que mos fas cada dijous, que convidam, com sempre, sa gent, si no l'ha llegit al mes de Franco, a que el llegisquin, a que el recuperin a través d'en aquest cas sa versió digital, de dijous 6 de novembre. Llorenç, cap allà, moltíssimes gràcies. Adéu, adéu. Adéu, bon dia.
Nosaltres continuem el bon dia i bona vida tot d'una anirem fins a Xocolat per escoltar per parlar i escoltar una novetat que mos té preparada avui en Anita Sancho d'allà des de Xocolat.
I think everything was right I stepped forward But that was just another hole The flowers of the almond tree White comets White comets sailing the sea A sea full of fresh air Full of fresh dreams
A sea full of fresh air, full of fresh dreams. But I cannot stop this man, listen to us, listen to that. It's that the man, it's that the star. And these gay waves are making me sad.
Fins demà!
Due again, Wawa mountain, you made me believe in my dreams. Cause I found the paradise, just in the place where my head was a rise. Just as in the old histories of dragons and humans.
Humans that fly like butterflies Wint on your face Hot sun where the water has And just the sound of the sun Taking me away wherever I want home
As much as I desire. Water of our seas, Romans of weeks, is humans I believe. Let our lives exist, made of dreams, just me.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Som a punt de donar un vot fins a Xocolat. Allà avui mos hi esperen un nit a Sancho, però avui acompanyada perquè d'aquí una estona se presenta un nou disc i nosaltres vos el presentarem també en primícia aquí. El Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Tot d'una mos connecta amb...
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. 9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Més informació a
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Fins demà!
Fins demà!
The flowers of the almond tree White comets, white comets sailing the sea A sea full of fresh air, full of fresh dreams A sea full of fresh air, full of fresh dreams
Som el Bon Dia i Bona Vida i avui és dilluns 10 de novembre del 2025 i com que ha dilluns en aquesta hora m'ho anant fins a Xocolat, allà mos hi espera Nanita Sancho, avui molt ben acompanyada. Anita, molt bon dia. Hola, bon dia, Tomeu. Avui he estat molt ben acompanyada perquè he estat en plena presentació d'una novetat, d'un nou disc, no?
Així és, és que a Xocolat podeu venir sempre que vulgueu perquè us podeu trobar, a part d'aquesta fabulosa oferta que tenim ara de vinils, estàs a tenda, a rebossar, qualsevol mal home ens torna boig ara mateix. I a part, sempre hi ha sorpreses, potser te trobes que estem...
presentant un disc, com és el cas d'avui, que estem amb en Joel González, que ell és músic, compositor i guitarrista, original de Cala Sant Vicenç de Puyensa. Ell, tot i que ara projecta aquest...
presenta, perdó, aquest projecte personal, ja d'un llarg recorregut, ha estat en projectes com Six String Souls, a Escòcia, on va viure una temporada, si no m'equivoc, a Les Mobilets, a Scandu, que és un grup entre França i Mallorca, també organitza, o va cofundar i organitza cada any el festival Dim de Pogensa, vull dir que...
No acaba de néixer aquest jou, no? Ja, ja, ja. Que es nutreix de projectes i ara era ja hora de treure el seu primer disc. Crec que ja vam avançar el programa alguns senzills. Sí, sí, sí. I bé, ho fa de la mà també d'en Rano Sarbach, que per cert també el tenim per aquí. Ahà.
i ho va gravar al seu estudi de Poyensa i ho va arreglar i produir en Rano i bueno, és una mescla entre folk rock dels 60, dels 70 mescla un poquet de soul, de reggae i trobant cançons escrites per ell mateix tant en anglès i alguna en castellà també però bé
Si voleu, vos puc passar, anem jo, ja que el tenim aquí. Fantàstic, una meravella, sí, sí. Feis totes les preguntes que corresponen. Anita, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies per reber-nos. Fins aviat. Aquí el tenim. Hola, bon dia. Bon dia, Joe, Joe L. González. Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'una mediterrània. Avui presentau We Still Stand. Què és això?
És el meu projecte personal, per fi, després de tants anys de dedicar-me a la música, no de manera professional, però aquí està bastant vinculant a organització d'events, com el Dia de la Música Poyens, a col·lectius, ja de fa molts anys, i al final és una finalització o inici d'un camí diferent, de veure reflexat en un disc que està produït per, perdona, heritat per producció en glau, i veure una col·lecció de cançons entre les
Entenc més, però aquí hi ha una bona col·lecció de cançons que crec que han quedat bastant bé la producció de Rano Sarbac i una sèrie de músics argentins bastant coneguts. Encara que sigui una producció mallorquina, sí que té una bona part de la producció que ha estat gràcies a la música d'Argentina. Avui, Estils Tant, se presenta en format vinil i en digital.
i ho definiu com una col·lecció atemporal de 9 cançons originals escrites i composades per tu mateix, produïdes, arreglades i gravades per Rauno Sabach en el seu estudi de Pollensa. Quins són? Entenc que hi ha varietat d'estils.
Sí, és una base, jo ho definiria com una base de cantautor, amb una influència marcada, crec, dels anys 60-70, sobretot, encara que hi hagi sonoritats més actuals, ja 80-90 un poc, amb altres sonoritats ja de les 40 que era quan jo era adolescent. Però sí que té una base molt forta del folk rock cantautor dels anys 60-70. I després, sempre m'ha agradat les cançons, depèn de la cançó que donen-li un
un to que funciona amb altres estils com per exemple el disc hi ha alguna que té un toque country sempre sense voler imitar el que és el country autèntic o el reggae o el soul un poc d'indie rock més noventero però sempre intentant cercar una fusió que estigui equilibrada sense intentar fer un tema per exemple un tema al estil estant que va ser el segon single que és un tema de reggae rock i jo no som reggae de Jamaica
Però he intentat fer, dins la meva humilitat, un poc de rigui masclat amb el que jo sé fer. Crec que això definiria bastant la construcció de les cançons i el final de l'àlbum. Jo, i set lletres? Què mos pot dir de set lletres? Per jo són molt importants d'on surten les cançons. Quasi sempre, inicialment, surten aquestes lletres que vaig escrivint de manera...
atemporal, per això un poc a la col·lecció atemporal, perquè hi ha cançons que són del 2010 i altres potser són del 2020 o 2021. És a dir, el que he fet és agafar el meu arxiu personal de cançons, les meves llibretes i intentar fer un ordre no cronològic de res, sinó un ordre emocional d'un disc. Com jo m'imaginava, nou cançons que al final és això, una col·lecció atemporal
des del meu punt de vista com a músic. Bé, avui feis la presentació d'aquest disc, un disc que se pot trobar a les plataformes i que també se pot trobar en format vinil, per tant entenc que se pot venir aquí a Xocolata a comprar-lo. I Jou, com tens previst la presentació d'aquest disc en directe?
Hem estat ja uns dies amb entrevistes a la ràdio, avui fem la presentació oficial, a ràdio tenim més entrevistes programades pel dia d'avui, i a partir d'ara, ara estic acabant de gestionar el tema de fer les presentacions en directe. Seran a Palma, abans que acabi l'any, després fer mínim una, després dues, i també entrant l'any que ve, algunes més, i bueno, ara no és que m'han volgut de gira, però hem fet fer una sèrie de concerts on
la meva gent i la gent que pugui escoltar la música, la ràdio, les xarxes, li hagi interessat, pugui venir i disfrutar d'un xou en directe amb un film molt bon, que crec que estarà a l'altura del que han fet, que ha estat una producció que, la veritat, estic bastant content. Perquè tendrà-se una banda, diguem, permanent.
L'àlbum, bueno, aquí hi ha diferents maneres de veure com se fa un disc. En concret aquest ha estat un àlbum d'estudi. És a dir, no estava jo en una banda que, com a vegades, ha passat en el passat, de tenir una banda que fa dos anys que estàs tocant i ja tens un repertori,
No ha estat el cas. És un àlbum d'estudi en què hem participat en el rock, que ha estat el productor, com tu has dit abans, ho han gravat el seu estudi de regència. És un musicari que està aquí des del 2009, reconegut l'envió musical d'Argentina ja de fa molts anys, ha conegut de tots, i tots els músics famosos d'Argentina, de l'època dorada, diguéssim, del rock nacional argentí, i com a exemple d'això ha pogut aconseguir unes col·laboracions d'alto nivell,
com per exemple el J.A. Morelli ha participat com a baterista a set temes, dels nou. El J.A. Morelli és el bateria actual de Nani Torverdes, ha estat bateria d'Al Llaró, d'Espineta, o sigui, com diuen ells, és un capo de l'Argentina, i l'Argentina Internacional, perquè són bandes que a Sud-amèrica, per exemple, són molt conegudes internacionalment. I després el teclista, el que ha tocat les tecles distintes és en Lídia Guzmán, que és el directe musical de directes de...
i Peluso. Ha estat una col·laboració, un disc d'estudi amb col·laboracions internacionals i ara aquí estan fent feina per a trobar aquests sons en directe amb músics que estan aquí a l'illa i que estic segur que donant detall.
Jo, tu, a banda de ser músic, compositor, etc., també has estat dinamitzador, diguem, musical i cultural, sobretot per s'àrea de Pollensa. Has confundat el col·lectiu artístic Mestizal Art System, el festival d'Inpollensa. Com t'atreveixes a fer-me, ràpidament i telegràficament, una panoràmica de s'escena Mallorquina actual?
Bé, ara mateix he estat uns dies participant a la Fira B com a músic, presentant les opcions aquestes tan interessantes de speed meetings amb promotor de l'escena internacional i hi ha hagut charles també, moltes gràcies a la Fira B per veure aquests events, on s'esperen bastantes coses i he tingut l'opció de xerrar justament d'aquest tema que m'esposes i, bé, en general
és difícil donar una radiografia, però jo en aquests moments està bé, és a dir, està viu, hi ha música, està molt millor que fa, a lo millor, certs anys, en certs ambients. Però sí que, i això és una opinió a lo millor personal meva, el que jo trobo a vegades és que és un poc, no sé si dir sectista o de grup, però que a vegades no s'aprofita la sinèrgia
i la voluntat de col·laborar entre totes les persones que estan fent feina en aquest camp. A vegades se fan coses i se quedes dins un cèrcle, només. I clar, al final dius, bueno, es podria ser millor, sobretot si has viatjat o has viscut a altres països, o has vist altres escenes musicals, doncs sempre compares, no sigui a altres països, o si has estat visquent a Barcelona o a Madrid.
està bé però al final hem de tenir en compte que tenim una illa que és superturística i que objectivament la gran quantitat de concerts que es fan a l'illa es fan a hotels no es fan pel públic en general es fan per un motiu entre còmetres de donar un servei comercial per un servei d'unes persones que estan de vacances i al final la gran majoria dels concerts que es donen a l'illa són
dins hotels, i a lo millor també podríem dir dins espais privats, per events privats. Hi ha unes noces o una celebració, el que sigui. I després hi ha els locals on se fa música, tothom els coneix. Hi ha el gremi, la movida, hi ha la fotòria de so, hi ha... Són poquets. Hi ha llocs per tota l'illa. Però el que jo que sí que trobo a lo millor és això, que se podria a vegades ser un poc més col·laboratiu en certs aspectes, i a lo millor
el circuit estaria encara més sa, però la veritat és que no està malament. Hi ha una sèrie també de festivals no tan grossos, sinó com, per exemple, el d'Impoyensa, però és que n'hi ha més, el Movo, hi ha d'altres que mantenen una escena que està viva. L'hem vist pitjor i també podria estar millor, però no està mal, està bé.
Joe L. González, Gui, Estil, Estant, és el disc que presentes avui, convidem a la nostra audiència a conèixer-lo i, evidentment, a adquirir-lo. En qualsevol cas, quan ja hi ha qualque data on te poden veure en directe? Això ho haureu d'estar pendent de les xarxes, però esperam que antes de Nadal sí que s'concreti aquesta primera data per explorar aquestes cançons en directe i
i veure cares d'amics i de nova gent que vull veure, veure què troben aquesta música en directe. Ara els ha convidat, òbviament, escoltar-ho a les xarxes o si volen comprar un vinil que ha estat una superproducció i està superben imprès, l'Espai Chocolate és disponible.
Idò convidar-me a la nostra audiència a estar pendents, també. Evidentment, un dia has de venir aquí, als estudis, a veure el Mòs i a conversar més llargament sobre aquest disc i sobre la teva tasca com a músic. Moltíssimes gràcies, Joe. Moltes gràcies a vosaltres i moltes moltes gràcies. Gràcies. A nous tons...
We feel like a lie So bad to come Just light in the sky Earth under our feet Oh please, please, switch off that fool to me Whoever's flying away I thought I saw
Oh, bless the swing, it just came to us Was a real thing, as a new dream Redwoods flying away, yeah
I saw that comet You slide in the sky Her thunder will fear Oh please, please, switch off that full TV Well, who's flying away I thought I saw Oh bless the swing
It just came to life. It was a real thing as a mere dream. A red horse flying away.
Unas generaciones tendran que pasar para que otras al nacer puedan volver a volar. Podría ser el cambio de un billete arrugado empapado en el sudor
de mil caminantes del alba. Imagínate que un día despiertas y recuerdas el mapa de aquella isla olvidada.
Donde la luz de la luna, de una pálida luna Desenterramos nuestra sonrisa más sincera, la más ansiada Mujer, no llores más, tus lágrimas te serán devueltas
Y has pagado demasiado la soberbia del viejo cambio, del viejo ser. No llores más, no llores más.
I think everything was right I stepped forward But that was just another home The flowers of the almond tree White comets, white comets Sailing the sea A sea full of fresh air Full of fresh dreams
A sea full of fresh air, full of fresh dreams. But I cannot stop this man, he's sent to us, he's sent to that, he's that the man, he's that the star. And these big waves are making me sad.
I do again.
It made me believe in my dreams Cause I found the paradise Just in the place where my hand wasn't right Just as in the old histories Dragons and humans Humans that fly like butterflies
Bona nit.
I want to love ourselves. I'm always a mix. It's humans, I believe.
Avui hem pogut escoltar Joe L. González presentant el disc We Still Stand. Ara mateix és Xocolat presentant aquesta novetat i també ja mos han avisat tant ell com Nanita que tot d'una que sàpiguem quant hi ha presentacions en directe mos ho faran sobre. Nosaltres ja...
encara amb aquesta repta final del Bon Dia i Bona Vida, tot fent un repàs ràpid a les principals novetats que presenta la portada.
de Diari de Balears, que continua encatxalada per la notícia que l'obra cultural balear analitza la identitat del mallorquí uns vuit segles després de la conquesta. Són unes jornades que s'han fet aquest cap de setmana per pensar i per veure com s'ha de commemorar els vuitcents anys de la conquesta catalana de Mallorca.
A banda d'aquesta qüestió, el diari de Balears ja ens explica diverses novetats. Per exemple, que el PI demana crear una comissió per al retorn dels caps de bou de costig a Mallorca. És una de les notícies que ja se'n fa ressò al diari de Balears i que ens ha comentat
En Toni Sales, portaveu de la PI en el Consell de Mallorca, avui en l'entrevista política que hem fet. També hem informat el diari de Balears que la UIP i l'IMAS impulsen un curs pioner per a millorar la protecció de la infància i el suport a les famílies.
També destaca a Diari de Balears que, del CUP, la paraula poesia i vi, proposta de novembre a Montuíri de la poesia taranyina, amb la presència de Bartomeu Bagú i Josep Nogrol. També destaca a Diari de Balears en qüestions de cultura que,
el Conservatori Superior de Música inaugura el curs amb el primer estaix de la Big Bang i de l'Orquestra Sinfònica. I la darrera de les novetats que presenta Hores d'Ara, la portada de Diari de Balears, respecte a fa una hora quan anem...
La mà repassada és que ens informa a Diari de Balears en l'àmbit de l'educació que els alumnes de Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques del CSAC podran fer pràctiques al Consell de Mallorca. Totes aquestes informacions les teniu a Diari de Balears, que vos recomanem
que seguiu si voleu estar permanentment informats de l'actualitat. També vos recomanam que continueu aquí, a l'Ona Mediterrània, escoltant la programació que vos oferim, tant la programació que vos oferim en directe com tota la banda sonora musical que vos oferim cada dia, tota ella, en català.
També vos informem que demà a partir de les 7 podreu escoltar la redifusió del Crepus Cancent Estels, el programa que s'haurà fet avui a les 9 de vespre. I a partir de les 8 de dematí mos hi tornem a posar en el Bon Dia i Bona Vida. Per tant, vos demanem que continueu aquí.
el 88.8 de l'FM i a onamediterrania.cat. Moltíssimes gràcies per seguir un dia més.
It's the final countdown.