Fins demà!
S'ha un indigena perdut a centre al parc. No vull estar enlloc si no s'és meu lloc. No vull estar enlloc si no s'és meu lloc i si ja és amb tu.
Com més que complet res està perdut? I si ja és amb tu? Com més que complet res està perdut?
per donar sentit. Dubtes com avions i no t'has sentit. Música alta. Tota sa gent canta. Música baixa. Tota sa gent marxa. Tot pareix un laberet quan fas voltes i voltes sense sentit.
i amb dubtes i tot va cap en va. No vull estar allà. Si no s'és meu lloc, no vull estar allà. Si no s'és meu lloc i si ja...
I si ja es em tu.
Mel i cotó, d'esquilla mordó, una talla de meló entre el teu nas i el teu mentó. Fruits saborosos cobrint els ossos, pocs fatos, paladars fogosos. Jo un ment de la fila de la gota de la mel, te balla d'armile dents encer, confabore amb la serp sinuosament per recórrer els camins inescrutables del plaer. Mil llimonis a la panxa, ballant la dansa de l'enyorança del cotonbel, a les artèries se m'engança.
Una fina pasta de taronja i de caramela. M'agrada la ciata i em somriu. La boca ha fet aigua, ha fet a riu. Hi ha un banquet incendiari muntat al teu cos. Capital mundial de la fam i el caliu. Yeah! Iepolia, com cou, com pica, com vícia. Es trident del limon i macarícia. I la Iepolia entrava a les dents. Mala alegria, la Iepolia.
Fins demà!
Aigua, llimó, putxeta de suquet donant, els meus eliris un regaliment, baixant per la cuixa, taronja de sang i maduixa, la llengua vol carn com la carn. Peres llimoneres brillants, mugrons de cirera, melot de tot l'any, gallo i més gallo, pell i polpa, tots els vells de punta, ni culpa ni adran.
Un desert per la cintura, cauen per la comissura, llàgrimes de sona obscura, somnis de raïm i fromage confitut. La fruita més selecta del planeta, en la matèria prima més fineta del bancal, orbite pel teu cos com un cometa. Menú complet, amor carnal. Llepolia, com cau, com pira, com vicia, el client del limón i macarícia, i la llepolia entrava a les dents. Mala alegría, la llepolia,
Bona nit.
Bona peti, meca maga, apulotia del pecat del cosi sagrat. Bona peti, meca maga, apulotia del pecat del cosi sagrat. Bona peti, meca maga, apulotia del pecat del cosi sagrat.
Bon apetit, m'he camagat, a pel·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l
Fins demà!
Fins demà!
Resurgir de les cendres, aprendre dels errors Mimetitzar la selva, obrir un camí frondós Sobreviure costa el vot s'enfantar
L'aposta és donar-ho tot, l'escombra aixeca pols. Un pols no es guanya si darrere no hi ha cap esforç. Jo m'acompanyo si cos i ànima estan en acord, transcendint l'anàlisi, trencant la paràlisi i arrenca el vol. Ho explicaria quatre vents però em quedaré en silenci. La gent es pensa que em coneix, no es reconeix el Sergi. Porto consell sota la pell, vine quan ensopeguis, s'apaga millor el fons.
Entren a dir i zenit els problemes, seran anècdotes quan les superi i les pors, boira translúcida quan les travessin. Cada etapa una nova cançó, sóc com un nanúfer quan s'acaba el monó. Què serà el següent si no plou? Regarem la tija amb les gotes de suor.
Cantar fluixet i cridar per dins. La mulet se m'ha trencat, ara depenc de mi. Ho tenia calculat menys aquest imprevist. Error meu donar per fet el que està per venir. No puc predir res, puc intuir més. Captar l'essència sense l'uida d'algoritme. Doncs ara ric més.
Doncs ara tinc temps, no m'adalanto, deixo cap a ser el seu ritme. Busca maneres, estudia, entrena el projecte, no facis cas de la resta, guanyat respecte. No hi ha barreres ni límits, cadenes i precipici, situacions dramàtiques a sota els edificis, entre plaer i sacrifici. Rega l'arrel de l'inici, enterra bé els prejudicis, deixa que el teu cos l'eviti, fàcil que tot es compliqui i supliquis a la sort. No estigues fort, que estarem junts en això.
Què serà el següent si no plou? Regarem la tija amb les gotes de suor.
Tu, es mor tothom, cada dia. No hi ha cap problema per això. Vull dir, la gent ho tenen assumit. És que sí, mor. Doncs, tio, el que sí que trobo que és extremista total és saber això, com és que la gent no aprofita la vida? Com és que si t'agrada fer alguna, ho fas al màxim, a l'extrem?
Com és que ets tan gandú i t'estimes tan poc a tu mateix que no lluites? No em puc permetre, tio, m'estimo tan a mi mateix i a la vida que no em puc permetre això, tio. No em puc assegurar i mirar quan passa. És tant valor cada segon, cada minut, cada cap de setmana que hi ha gent, té tant valor. Jo ho he vist mega feliç, estic supercontent en això. És el màxim, tant i car de si em mato, m'importa a mi només si em mato, és la meva vida, no és la de ningú més. Vull dir, la gent que es preocupi per saber si els importa la seva vida, i si quan arribin a ells, si volen arribar-hi i si hi arriba,
Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents.
d'aguantar que la canya vengui que estem llipats, val la pena que la saps. Avui morir de content, però de bé.
L'últim saps, algú estàs vestit d'ahir? Camines fràgil amb presència d'esquivit? Sospires, petes, que t'acorin els redons?
Desfases, nudes, escorbates, nudes i alts. Aterra't l'aima dins, es falta sa bondat. Corones, merescudes, s'aim de cor.
Fins demà!
El trap viu sent atractius en el cap viu, un blau fet vell de blau, el pas del cas palau a la colau, qui crida lluita ara diu pau, si la ment és buida faci el cau, va aguantant peu i veu del meu xerop al prop del foc amb els companys, molts anys passen de cop, no certes en el dany com en el plaer l'engany, en la promesa és el parany i no paràs la clau, la sort, va pagant el pit i per mirar endavant, buscant una sortida a la misèria, confiut
curant la histèria i la història és la merda que va i torna, és una broma nena i sèria alhora plora, mastegant fer ratlla per un sou treballa i calla i en les seves malles el consol de viure entre la valla estem amb les ganes d'assajar de nou, estem al vou i si plou sóc bé que el poc orgull que escou
Amagats rere el portàtil Prometien com narri Però es queden sense premi Impurables rere cables Canalitzant d'espreci Zombis pel seu pis Menys els rics fan negoci El business del sexe per vici Hables, sullo de fitness S'esfonja un dia
Coren hòsties, el cap contra el sostre. Fantasmes en tàndem duen el rostre riàries per les lluites que superen. Saltant les balles, vales van brindar cariixes. Mentre fires deixen fites i victòries per les feres. Sempre els que més tenen és, pengen les medalles. Els demés mengem les sobres, masteguem sense comprendre. Baralles ballant, agafades amb idees. Ara elles corren soles, deixen lloc per a les penes.
Fins demà!
Com voleu, germans, que cantis, si el cor meu va tribulat, si no som els que solia, entenc fonament sobrat. Era un diumenge a la tarda, sempre malgrat,
a ni veure la mort meua, se que tant he conversat. I la vaig trobar que seia a un lloc
de ses cases, quan de fora s'heu tancat. Com voleu, germans, que canti, si el cor meu va tribulat, si no som els que solia, entenc fonament sobrat.
Encavat que la vaig veure i conegui novedat, com és amor meu amada, que de cul vostre és mudat.
i em va dir en Pulit, jove, no n'has d'estar interessat, que et fa sabre que mon pare d'ara en van vostè privat.
que no pots venir per casa, ningú em vespre assenyalat, ni qualsevol banda siga, no pots venir, és meu costat. Com voleu, germans, que canti, si el cor m'és,
si no som els que solia, entenc fonament sobrat. Com voleu, germans, que canti, si el cor meu ha tribulat, si no som els que solia, entenc fonament sobrat.
És el primer crit. És a la taula ja hi ha llet. És el primer crit. Col·linà ja ve per partit. Germano, a la taula gran. Serem un mens, home i tant. D'on menjo en tres, en menjo en sis. Aquí repartim el pastís. Nuggets i frankfurs oliosos. Em salto la dieta, és que són molt viciosos. Me'ls menjo agrapats com els onços, els porto en canvi.
Guardeu els ossos, penseu en l'esglai que els entomen els gossos. Fieta d'esplai, som capritxosos, malament, rai, volem plats gustosos. Remena l'oia cap enrere, polops selecta. En cuca se sap la recepta, Tomàs i Fitef en la santa.
Si et va cagena i m'han volat confit. Vé-li fot rut, guai, no treu tant pit. La paella, palma, naquit, xifloc, crema, un xic. Mou el malic i remena el supragit. L'oli està als fogons, jo dic que l'oli està als fogons. El ganivet del costo també hi són els furbons. Hexa muntagons, jo dic que hexa muntagons. Ara para la taula i no em toquis els collons. La cassola sobre els fogons. El ganivet del costo també hi són els furbons. Ei, la cassola sobre els fogons. El ganivet del costo també hi són els furbons.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
A la taula hi ha llet! El primer crit!
Mala dona, sí, mala dona, sóc jo ja, sense gel a les ungles. Mala dona, sóc jo i sense gel a les ungles, mala fe la meva, no em doni la torra. Ho faig a consciència, mira que sóc burra, deixa ja d'història, fot-li canya i curra. Pilla això que faig i gaudim tot d'una, no pateixis com a mínim, farem una espurna. La tensió puja aquí a la penumbra, que estem molt viva i això les assusta.
Abraçada, rabia, transiberia, eslara. Y com la Emma Goldman, paraula son bombas. Puri, puri sons, te lo muevo mejor. Y sempre opusama a ciertos modos obvios. Te recojo, te lo miro, me lo como que lo rompo, que yo exploto. Siempre tome lo cuestiono. Bum, bim, bum, bim, nena, teixan cada racón. Obulem la teva merda, da la peña en la prazo. Condanadas par cançons, millenial, upra, soda, dabo. Aquello cramará con puto fuck.
Sí, a l'ombra, com la Inessa Arman. Vull que aquesta lletra, sí, ja, esdevingui un arma. Sí que hi ha camí, sí que hi ha destí. No pateixis consumint el seu varit. Mola més si compartim un got de vi. Vull el meu decid del geni de l'adí. Que flipi, que flipi, que estimis, que estimis, que deixa de tripis, que busca equilibri. Espita les masses perquè elles se'n pipi. Em van oblidar els prínceps, això era malvici.
Fins demà!
Yes, man.
Coses que no sempre tens present. La simmetria dins un flot de neu.
amb perfecta sincronia com els estornells. Estornells.
Tota sa vida, tots i cadascun dels moments. Hi ha dies que no importa fer res més. Te pots escriure o deixes passar els temps. Depenes cap lo que has fet malament.
o un atat de riure en qualcos dels teus. Estou tu, tota sa vida, tots i cadascun dels moments,
Els aprecies tots i cadascun dels moments. Persones que no sempre tens en més,
No penses més dentista fins que tens mal de des. La mina que te fa estar content. Pantor qualsevol dia te farà el malent.
que simplifiquen tots i cadascun dels moments. Sols ho saps tu, però simplifiques tots i cadascun dels interns. És tot un, tot de sabies,
Tots i cadascun dels moments són per tu. Els aprecies, tots i cadascun dels moments.
Som inexistents, perdus per ser corrent. Pirates alt de mà, la deriva i contravent. Tots som estrangers i ningú t'entén. Tu xerres molt tancat, tu xerres diferent. Som marinets, som pagesia, poesia, encandacent. Som una cançó sense final, una glosa inacabada que xerra d'un passat, d'un futur i d'un projecte.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Som un matrimoni entre cultura i llibertat, si som memòria històrica i som una identitat.
Som unes arrels més que marcades. Tenim un coderen atrapejat amb milpauada. Tenim ulls estrellats amb matinades de campada. Si quan penses en tu cau el llarg.
Comisarà. Comisarà.
No saps lo bé que m'ho sé cuidar. No saps lo bé que estic sola. No vull res més. No vull res més. Ja fa temps que vaig esmones en revés. Ja fa temps que crid ben fort i no me sents. No puc més.
Obre'ts-ho i sí, ho veig tot apagat. No sent res més que un silenci ofegat. Despassa't.
Francia, som tot i oblidat.
I m'atur a mirar els buits que has deixat, un silenci ideal per crear sense por, sense por. Tu comences amb un trast difuminat que desperta mil colors a dormir saps plans de pau.
Tancats uís i ho vaig tot ple de fum. D'un incens que m'ha provegut el futur sense tu. Sense tu. Ara m'arriba la calor. Has vist el cel de mil colors. Un mou aire per respirar.
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des dels lloc més alt del món per un instant units en un sol cop. En un sol cop.
de certes revelacions has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó fora de pensar que esperava tu. I sa lluita que abans duies a sa pell i alimentaves soms d'un cel. Ara i altra vegada es veu camí que em costa molt el teu destí.
A un sol cor.
A veure el veixelló.
Fins ara!
quan m'asseien tu dins els teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus teus
Tres nois i ràmaat, i s'est nüüttat.
Ja de nit es desperta solo amb qui m'ho de fa. Com d'insulta que a sobre de mi
En s'estiu no dur ja ni que el sols, diu que té resplendor.
Si no creus en ses ànimes No vull que te cansis d'esperar Vens i diu pau
Ves a viure surti rather clara.
Si no creus en ses ànimes, dos amics de sucre per dinar, veus i viu en pau. Ves a
Gràcies.
Bona nit.
Quan l'arbre de l'arrell i el cel va pujant a poc a poc, s'enfila il·luminant estels, abraçant tot el meu vol. Ai, pare, que m'abraces fort amb el vent i sense cor.
Recordant cada mirada, sense port i sense estada, jo t'estimo amunt i amunt i amunt i amunt.
No em deixis pensar en dolor, jo et ploro perquè t'enyoro. Però em fa somriure, m'ajuda a viure. I aquest camí, aquest testí que ens ha fet família. No em deixis pensar en dolor, jo et ploro perquè t'enyoro. Però em fa somriure, m'ajuda a viure. Aquest camí, aquest testí que ens ha fet família.
Les pregàries, reflexions i tants petons regaran tots els racons dels meus dubtes i il·lusions. Fa tants anys que ja no et trobo, els teus fruits són plens dels buits. Ara et canto i ja no et ploro.
L'aire de la fred i el sol va pujant a poc a poc. Jo t'estimo de debò i et ploro, vull cantar tot el meu dol. Quan l'aure del record i el dol va florint de sol a sol, m'esgarropo aquest dolor i se l'he trobat sentit. Amor del món.
Tenc un estal fet amb vieris. Quines columnes, quin titulars. Avui no plou, que no se m'abanyi. És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. Només travessa les parcianes, l'informatiu Balea.
Es gremi d'electricistes, sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada, cap a casa seva dinar. Tenc un estal fet amb dièris, quines columnes, quins titulars. Avui no plou, que no se m'abanyi.
El cremi d'electricistes sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap a ca seva dinar. Sa distància viu amb jo. Som un estil de pilot indecis.
i sempre estic de viatge. Surt el sol molt més enllà de lo que pot controlar des del seu pis, un enginyer aeronàutic. Tenc un estal fet amb dièris, quines columnes, quin tipus,
Fins demà!
És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. Només travessa, s'esparciades, s'informa, diu Baleal. És gremi de electricistes, sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada, cap a casa seva dinar.
La distància viu amb jo, som un estil de pilot indecis. I sempre estic de viatge, em surt et sol molt més enllà.
de lo que puc controlar des del meu pis. Es gremi d'electricistes. Sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada. Cap a casa seva dinar. Es gremi d'electricistes. Sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada.
Fins demà!
Contipes més sols dies ni les hores. Contipes més sols anys tan estranys. Nec quan ve l'alba.
L'anima blada m'agafa el vell, el vell, un vell. Com t'hi fas més sols dies ni les hores?
quan t'hi pas més sols anys, tan estrany, sense tu. M'è quan de l'alba, de temps en temps, l'anima blaba, m'agafà el bé.
Ante. Un vei. Sense tu.
Sense of doom Sense of doom Sense of doom
Fins demà!
M'a sentit bon ben. Bon ben. Bon ben.
Deixa la tovallola, tio. Cagut la puta! Va, que va, eh? Sura la polla, va, tirem. No, no, no, no, no, no! No, no, no, no! Jo els tres no el tinc! Anant a la caleta dins d'un cotxe a les cinc, jo estic tranquil! Sabem cap on anem, ens és igual d'on venim. No vull sol! Ressaca del copó en sòcia i era un mussol, sembla un nivell profund.
Fins demà! Fins demà!
Li explicaré a la penya. Ali, ali, ali, ali, ali, ali, hup. Passa'm la Ginebra, que ara aixeco el top. Ali, ali, ali, ali, ali, ali, hup. Remato la cervesa, vinc d'anar amb el grup. Ei, on vas? Cap al bar. Tu què fas? Cap al mar. No porto la cartera, et faig un bisum de mar. Ei, jo vaig, porta el vas, omple-me'l. Què voldràs? M'és igual que em posis, m'ho veig tot, germà. Ostres, no el...
La caleta dins d'un cotxe de 5. Jo estic tranquil. Sabem cap on anem, ens és igual d'on venim. El vent em ve a la cara i em refresca aquesta calda. I la mà ben estirada fent-la anar com una barca ja. S'accent l'aigua salada com repica la roca i jo poca. Paciència per fer que em brota. Aquí el temps ja no m'importa, jo vull sintonitzar les zones de la costa.
Ja vull flotar i oblidar el rellotge, l'agulla marcarà el sol fins a l'aposta. Cerveseta i braves, baixant la fava, sense trampes, galgo, on collons has deixat la puta guitarra? Rient-nos de tot, passant-nos el canuto, tot importa poc, vaig a foc, cap a passar-m'ho bé, però no em moc, sóc el típic gros que es lleva vermell després d'estar al sol, com un guiritort, sort.
S'ha acabat el Roni,
i crec que ja no vull veure res més, però la festa m'ha atrapat. Jo 3 no el tinc, anant a la caleta dins d'un cotxe de 5. Jo estic tranquil, sabem cap on anem, ens és igual d'on venim. Jo 3 no el tinc.
Anant a la caleta dins d'un cotxe de cinc, jo estic tranquil. Sabem cap on anem, ens és igual d'on venim.
I m'escriuré per demà Una carta i recorda Per què ho vaig decidir Quan no n'estava segur I m'escriuré per demà Una carta i recorda Per què ho vaig decidir
Quan no n'estaves segur, mos viure el Pordomà.
Quan estigui a trompar, perquè ho vaig decidir. Quan tot ho tenia més clar, i t'escriuré per demà. Perquè sortis del meu cap, encara que ja no hi som.
No volen quillos, no som d'aquest estil. Això és la pobla, la meva terra humil. No volen quillos, no som d'aquest estil. Això és la pobla, la meva terra humil.
Aquest tema el faig tot sol a dins un jump-up, perquè sàpigues que sóc valent i no un estorbedet, que és això de que som espanyols i no mallorquins, aquí vòlem de tots fins i tot marroquins. Jo sóc de religió musulmana, així que no puc menjar sobreçada, encimada ni empanatge. Jo sóc un membre d'Escraia de Medecía, això es posi a predicativa i això va per cada quilla. Si penses que deixaria de fortar-me de tu a l'institut, estàs equivocada, no d'home sóc jo, és tota sa joventut. I què vols que hi faci? Això és una puta i és rural, sóc
sinó més quan faig rap d'amunt instrumental anar a sembrar patates i recollir faves a marxar els meu pobles jo són ben tradicionals jo sóc els dimoni ja sabeu els que pegarà fot per Sant Antoni estic very typing d'amunt un papé i un bolibic aquí a essa pobla meros quios i gangstas com diuen Chuhi i s'ins i gotes planes rap o blé no donem cap de faves
Tu ja saps lo que dic i me record quan me repiques a sora. Tienes palia? Jo te dic que tinc un puton que veig per fer-te mal. Això és el rap rural. Pan, bol i tomàtic amb un poc de sal. Piment o no, prevo que el vent pica piques per dalt. Els meus raptes cadascú, admitiu. Revoltat a cada fill de puta.
Aquí no tenim en Jose Maris, aquí tenim en Jaume Segol, que si seguiu així, els que vols enviar la prenda p'escul seràs cabrón. Has de dir en ordina que el que m'hi perdona, sabeu que sentiu ara? No m'ha nada de veure cabrona. Jo quan xer no ho dic a la tercera ni a la segona, ja ho dic a la primera, el primer que t'hi triciona. Sóc un lot de 14 reis amb vocabular i ampli, sóc petit per la veseleta que t'enxampi. Si no fórem quillos, no som de que estàs.
Gràcies.
Aquí enganxant Django amb sa puta base. Jo no me li perquè sempre ho faig en classe. Acambo el Toni gravant aquesta puta merda. Un poc de comèdit no respecten a t'esquerres bé. Antes m'he ficat amb les quillos. Perquè m'agrada fer cançons fortes trivillós. Que sent meves paraules aparel·lades t'acorrin pastor billós. Fins a sabena d'es puta cap no t'henguis d'embarger de jopillo. Sé que t'estic fusilant en aquesta puta merda com he dit. Però no hi poden fer res. Millor call i xupa't es puta dit.
Potser les rimes ara no tinguin molt de sentit, però tranqui, tranqui, tranqui, que jo encara és algun potent impetit. Aprofitaré per vacilar-me i atacar-me, ei, en aquestes rabelors m'ha de fer suïcidar-me, perquè el temps passa i després ja seré massa gran. I tu tocaré amb si, solament amb un puto refran, to meu, mateu, to full, martitxes, oh Joan, com te nonguis amb si, que si intenta fer gran, tu te creus pet...
i no m'arribes a puta bufa. T'ajur que si te fiques amb el meu rap per preparar-se l'aldufa, amb la bufa, amb la sua, l'edat que tinguis tint. Millor no te dediquis a anar ràpida, dedicat-te'n el puto monopatint. Com aquest dret de flipats, que cada un no és un pimpin. Ara toc l'homoscòpia de sa base d'estintintint. Vaig a sisitut i ja posc cara de puta margat. Estic sobat bon dematí amb a tu el món sagrat.
Es cap vespre em malgrat se penja. I a vegades me folle sa puta d'Ena Maria enganxa. T'ajur que el teu rap amb els jols de merda te'l crem. Perquè t'assegur que sona una puta merda com es puto a la crem. Aquí t'estic follant amb sa base i d'anem i anem. Se he xerrat seu idioma i te dic, damn, damn, damn. T'ajur que el meu flow te romps l'esternocle de mostoidell. Sempre que te faig una rima que te provoca vol dir que t'arriba sa rel. Dic adeu a sa gent que mos escolta per et seu passear, per et seu mòbil, a mp3, a mp4, bé jo que sé.
No volem que ells, no som d'aquest estil, els xats de poble fit de putes, se m'ha de terra humil. No volem que ells, no som d'aquest estil, els xats de poble fit de putes, se m'ha de terra humil.
No volem quillos, no som d'aquest estil. Això és la pobla, la meva terra humil. No volem quillos, no som d'aquest estil. Això és la pobla, la meva terra humil. Iei foc! Destrucció! Violència!
Contrapressió. Intolerància. Frustració. Resignitat i treballó.
Nesgut a l'Esterradi és una gran ciutat, on creixer no és fàcil l'espana de cots. Tot darrere i cop vas aprenguent que la justiç s'aplica de manera diferent. Per les classes altres ets un mort de fam, un delinqüet fa tremolar el seu benestar. Tot focat de tenir ben amagat, el barri de tapores ben apetat.
Intolerància, frustració, resigno i rabi, treballó.
Foc i destrucció!
Diuen que som un problema de difícil solució. Jo de tot, una reporta, porto de tot, és molt o tot. Ets lo pitjor que m'ha passat. Estic tan contenta de si ja te n'has anat. Ja n'hi has forçat, me puc plorar.
No t'enyor ni quan t'he d'enyorar. En el metro, en el tren, en el bus, penses si no ho volia, no.
Si la meva vida ha desallit seu curs, espero que sigui'm fora, venen fora de tu.
Espera, ja no sé com demanar.
Si has estat massa tens a donar-me'n És perquè no sé com demanar-me perdó Ets lo pitjor que m'ha passat I te dono la culpa a tu perquè a mi no me la sé
Mira com la nit avui s'encén i el crit de la nostra gent, una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents i com si no hi hagués després, balles perdent la mirada. Amor! Digue'm si vas trobar la teva sort, digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més, no et rendeixis quan no puguis més.
a les fronteres per anar més enllà.
Mira com el temps ens ha fet grans. A poc a poc hi ha anat tirant. Res ha estat com esperàvem. Mira, tot ens ha volgut canviar. Però entre somnis hem trobat el millor de cada casa. Digue'm si vas trobar la teva sort. Digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més. No et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat, que seguim endavant.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem!
que els importants són els que van passant al teu costat. Discutants moments que ens hem oblidat que els importants són els que van passant. Discutants moments que ens hem oblidat que els importants són els que van passant al teu costat. Discutants moments que ens hem
I tu saps dels meus riscs, saps les meves eines, saps fins a on visc, però et diré com, com et vull vestir. Jo dormiré un any, aixecar-me escrit o m'haurà tapat tant, que te vendré
Vendrà a mi Sé que d'allà on vens has duït maneres de xerrar diferent
Es visitant-se'n van. Qui hauria dit que era l'últim hivern? I amb la nit sols, què estàs fent? On dorms? Sé que d'allà vol vèncer, tu i maneres de xerrar diferent.
No more dangerous. No more dangerous.
Apareixo d'imprevist com el Ben Edimburg, res tornat per aconseguir fluix, avui m'he sentit fluix com tu, perquè he patit com un nen quan ha perdut el seu balon, si aquest món és fred, al meu pit hi ha un iglú, el cel estan tots junts, un cop mor estudiaràs els meus apunts, d'on em marge marcaré el pla dur, la rauxa que guardo.
Bum, fort del meu recull. Serra, recull els fulls. Textos encriptats als ulls, angium atrapats al lux. Mantén-me lluny d'aquells tarucs, acosta els teus malucs. M'agrada quan estem junts. El típic que posa els punts a les 6. Em gesta MC punt. M'agrada fer el meu estil. Jovenil, Tileidai, si no t'agrada cop que pun. El món és violent com un. I tan comú sentir-se malament que bum. Al voltant de ser buscant un oasis perdut. Ni en part ni garrota des de menut. Riquem sis de menut. Textos són grossos com mamuts.
Em mantinc en aquest mood, vomito el teu fast food, perquè no ho fem el tuntun, activa el mood. Perquè és seriós com un obús, o com un abús, són fets que penso el bus, quan tinc el gust, de posar-ne a curs, els textos nus, queden muts, homes, tu no perd minuts, deixa d'enganyar menuts, això és per ells, like whoop, tothom vol ser algú.
Mira qui ve, és la meva nena, i com mou el cul al caminar. Tu fas pressament, la molt cabrona, de gelos, gelos, en vol matar. Mira que n'és de se la mira, com se li ajut, li dóna a afilar. Tu fas pressament, la molt cabrona, de gelos, gelos, en vol matar. Quan balla l'ambada és la reina a la pista, prepara-te'n quan ja que ve per això és tu.
Com tu diem, com tu diem, com tu diem,
Letres fora del planeta blau, extendem la guerra. Viatjant per plans estrals, trobarem la pau eterna. I de tant perdre vaig aprendre a sortir de les cendres. Sóc d'ensenyar les mans després de llençar les pedres. La mescla és suculenta, conví formatge tendre. No tot és blanco-negre, jo et pica com el pebre. La base m'entra, la sento dintre, el tot va en vibrar. Si el cor t'exposa el ritme, el cor es desequilibra. Quan comença la rítmia, la teràpia és escriure. Lírica de trobadors és la nostra firma. Seguim fer himnes, de collites simples. Molts s'indignen, les crítiques manlleugen. Es queixen de greuses i et venen a picar el timbre. Ara les realitats trencen.
Com t'ho diem, com t'ho diem, com t'ho diem.
M'he curat en salut, m'he begut d'un sol glob, un xerrub de bombap. Ja no em menjo els mots, ja no em quedo mut. A poc a poc, pam a pam, anem fent gran el nostre grup. Ens hem sortit d'en suscrimon les zones de confort que em tenen fart. La música al pilar per poder fer-li front al hip-hop facilon. De llamp d'alçó és la llum. Trobadors, portem el so potent d'altrò, avisem de lluny, senyals de fum, autodefens als que ho mantenen sa. Fem fri sobre els problemes a la plaça, parlant de com la nit va, com si com s'ha. Sabors agridolsos, necessito equilibrar contrastos, el més sincer reflex és el paper. M'han dit que ets un desastre per ser il·lustre del carrer
que té pressa i espera el diluvi. No cal que ho juri, només sentir el murmuri. Jugar-me contra humor va rebentar-lo tot i estar de juny. No és perquè t'amoïnis, tranqui. Més aviat perquè t'hi sumis i no t'entrebanquis. Vivim en l'obra, però un missatge com el Bansky. Caudint de l'obra i els paisatges a diari. Això és com t'ho diem, hem fet del rap una vida
Com t'ho diem, com t'ho diem.
What was living behind that boy's eyes was purely and simply
He volat, no podia sortir del consolat, però m'he colat per una porta i he travessat un camp desolat. Tinc la imatge al cap de les palmeres, miro en l'aire i s'han convertit en un bosc de falgueres. No et pera, les penes dels meus ulls són arrels, avancen cap a la pupila ràpid com en Michael Phelps. Sento un crit violent, és a prop però no sé d'on ve, em recorda la guerra de ximpanzés de Gombe. Després d'una estona per fi tinc el foc,
Aquesta nit hauré de dormir a fora, bivac, però el meu anorà que abriga és que etxua, com el sac de dormir d'aquell vagabund de l'església. Està fent efecte el sedant, està acostant-se més satan, el fred ja no molesta tant. Ull sota les parpelles blancs, veig mortes les ovelles sang, les compto i reso per elles. I'm done.
Seguim sent esclaus de les piràmides de Giza, somiant en Suïssa, bevent-en i sentint la brisa, de fons encisa, el xino en Rizla. Més música, raper-ho, però et parteixo el coll si em fas la guitza, comprant un six-pack. Va més ninos de l'esquina, brindem per la ruïna, cervesa i purpurina. Creuem els dits, la nit serà el nostre rita, no em vinguis amb tonteries, no em crec pas la vida que m'expliques. Jo no venc res, no entenc res més que el meu propi
Pes, pes, sobre aquest terra tan espès. No em venguis el peix, ni em regalis Julibert. Perdo els nervis cul inquiet, vistful fins que se m'encén.
Sóc de barna delinqüent, d'hàbits d'habitat, de capitat, caminant per la tangent. Segueixo trobant moments, esculpint el monument, se m'han acabat les vides, una per seguir present. Ho tinc tot a dins la maleta, trasbalsos i malifetes, mà de sant i peu d'atleta, tinc la feina feta. Ho tinc tot dintre d'un becul o d'una vagoneta, maniobrat per marionetes, algú sap on és la festa.
Visca la pepa i el pa d'espelta, que creu el xarco a full de farinetes, que és tot un repte, tu cobreix-me les espatlles, apaga la pantalla i posa a dormir a la canalla. Disparo esquil semiautomàtic i se m'enfilen per les branques com si mis en pànic. No hi ha qui em pari, qui em porti lluny d'aquest calvari. A dalt hi ha party i a sota el coixí hi ha un rosari. I en el mirall retrovisor del taxi que em protegeix
Ningú va dir qui ho diu mateix. Està tot a taula per si et vols servir tu mateix. Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos. Quin raig de foc que sento a dintre meu. Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Quines coses més estranyes que passen prop de mi. Què passa aquí on sóc? Que tinc regust de res.
Vaig i anem passant, anem i vaig passant, vaig i anem compartint sense cap novetat. A poc a poc els minuts, a poc a poquet l'hivern tots passant un camí, havent-ne tants i tants i tantes coses més que neixen cada instant. Espero tant i tant de tu,
que esperant moro amb tu. Mil trencaments de viure, mils i mils d'enemics, tot contra tota vida, cops amagats, muntanyes de paranys, enganys i més enganys, paraules sense lletra, imatges sense vida i un arma a prop la mà pel que pugui passar.
Espero tant i tant de tu, que no mato el meu cos, segueixo amb tots.
I un pensament, però, per aquells que estaran junts a tots i tots junts, per aquells que ara estan tan lluny, però tan a prop, tan a dins de nosaltres, per aquells que fan possible l'esperança de viure morint a cada instant, un dia qualsevol, serà la vida i tots, serà la vida i tots.
La vida plena, des de la vida buida, tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap, i el cor em diu que sí, i el cervell em diu que sí, i tot amb mi és un sí que mai no acabarà. Canto a la vida sí, canto a la vida sí, canto a la vida sí.
Canto a la vida plena, des de la vida buida. Tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap. I el cor em diu que sí, i el cervell em diu que sí. I tot amb mi és un sí que mai no acabarà. Canto a la vida, sí. Canto a la vida, sí. Canto a la vida, sí.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
M'emprenya molt que jo tingui mània, va com va. A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria, va com va. A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tu caia, va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la traia. Va com va, va com va. A tu t'han dibuixat i jo trenqué la ploma. Va com va. A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma. Va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida, va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendre la vida, va com va.
Si jo no en tinc per mi, si tu no en tens mai prou, va com va. Ets tu qui reps de mi, jo el de tu pobre em sou, va com va, eh. Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient, el va com va.
Pensa que sols diré, fins que més no podré. Va com vull, com puc. Si jo ja m'he cansat d'anar a mi et diré, em va com va. Pensa que sols diré, fins que més no podré.
un cap de cap vespre de veses marcat, vaig trobar una bolota que en té cap girat. Li vaig dir, estic tan enamorat, que per tu faries un llastre esbrancat. Fent mitja rialla, se girar i digué, no m'aplau fer quadres al mig del carrer. Llavors, tira, tira, seguir caminant.
Jo que em sopellava, ella ni girava. En que me diguis que m'estimes, no puc creure. En que me diguis que m'estimes, no ho creuré. Ja me diràs a on treu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara jo ho entres ben bé. El que tu vols, ara jo ho entres ben bé. D'una correguda la vaig encalçar. D'una rigolada la vaig agafar.
Mira que estàs maco, li vaig haver de dir. Mentre m'esforçava, quedava ben fi. Ella me mirava a mig de cova d'ull. Va fer dos baralls i em va dir, te vull. I sabeu què era, què més li agradava?
Un cotxe d'Amèrica que li vaig mostrar. En què me diguis que m'estimes, no el puc creurar. En què me diguis que m'estimes, no el creuré. Ja me diràs on treu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara jo ho entres ben bé. El que tu vols, ara jo ho entres ben bé.
En què me diguis que m'estimes, no el puc creure. En què me diguis que m'estimes, no el creuré. Ja me diràs on treu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara jo entres ben bé. El que tu vols, ara jo entres ben bé.
Empanat, empanat, virar la portada del meu disc preferit. Tot pensant i reflexionant, que només el pan rot em fa felir.
Ja ho diu un vell amic, que això t'ajuda a viure. No ens cansarem de repetir.
Avui m'he quedat amb ben aspirat la portada del meu disc preferit. I tot pensant és reflexionar que només el Patroc em fa feliç. Que només el Patroc, que només el Patroc, que només el Patroc em fa feliç.
Bon vacs, si no som a ca meva i a cap teva no hi ha ningú. Bon vacs, si no som a ca meva i a cap teva no hi ha ningú. I vaig en voltes, però sempre torna a mi mateix, i vaig en voltes per veure't amb traïdora, cobertuer i avorrida, com sempre. Però tal he estat avui. Però tal he estat avui. Però tal he estat avui.
i tot així tu només riuries contra tot el mapa, que de resta t'és igual.
Un pack, si no som a cameba. Llébate, bonoja.
Estic en una cala, parlo amb les palmeres abans de la tala, i veig com s'iguala el color del cel i el de les onades. Toco una guitarra amb adhesius, agafo aire pels nervius, em bec un suc de nervius en color de verius, que em sento ple com Tòquio. Crocs you should try, pieces of life, sóc el mig de
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Perdo l'interès en dos minuts en billa sense rum ni no risult bombs on the roof like Beirut.
Et canto cançons ben begut, cremen les plantes dels peus walking. We rush, and for sure I live we rush. Abans que arribin toco el dos. I'm waiting for a miracle. Però repeteixo el mateix error. Em crema però mantinc viu al foc. Fins que ja no conec el meu lloc. Estic caient molt a poc a poc. Ja podeu desitjar-me sóc.
Ey, boy, no busquis conclusió. Ey, volcou tot no tinguis por. Ballant descalç sobre l'asfalt. I amb màgia negra i m'apaca. Tocant el cel like a rock. He's over to us, give me style. Tell me my shame and my glory. Yeah, yeah, it's not your party.
Fins demà!
Vuit i nou t'ho tires. Són cartes que no lliguen. Sets que no canvien. No t'agrada el joc. Veus les notícies. Penses, respires. Quina injustícia. Cerques el teu lloc. 24 lligues desmarcat. Això és futbol. Penses que en l'estiu te fitxarà aquell club tan bo. La teva ignorància t'ajuda.
Fenen les veïnades, són tens de penades. Saben que t'agraden, saben la premsa d'escola. Hi ha tres de separades dues més que s'han juntades. La més gran pedrina no l'or.
Aguanta cap olor 24 lligues desmarcades, això és futbol Pensis que en l'estiu te fitxarà aquell club tan bo La teva ignorància t'ajuda A sentir-te fort i no canviar A sentir-te fort i començar
Fins demà!
Resentir-te fort i no canviar. Resentir-te fort i començar. Resentir-te fort i no canviar.
de sentir-te fort i començar.
La sentir-te fort i no canviar. La sentir-te fort i començar. La sentir-te fort i no canviar. La sentir-te fort i començar.
Passa per una guerrilla ben espessa, banyada de salina. Era de vora un costè en forma de costelles revellades. Sí, sí, per allà, jut davant d'un front d'ospinos alepensis, on recordi vivia en una òliva amb els seus olivones.
Va ser el lloc on el porcheret Pere i Antoni Garriguelo els hi contaren rondetes de contrabando. I la que vos contarem va passar alluny de Ternelles.
Amb dos dies li va bastar pot el lop vingut a la caserna. Va saber dur escull a caramollar tot també. A caramollar!
Paf, paf, se senten ses passes. El sol es post fa llum de sa lluna. Ses òlives, ses llunyes dels perits. Els caminants arriben a son destí. Al camí es troben simis amb barbes. Simis amb barbes! Pai, pai, mi sou per posar ordre.
Recorda sapia per sa cara, li regalima un riu de sang. De sang, de sang, de sang. I com pesen 80 quilos en els agats per una camada.
Volem caminar si volen somiar.
Ayo, wadab, wadab, wadab, uh Ayo, wadab, wadab, wadab, uh
Hi ha qui mira el llamp, hi ha qui escolta el tró, hi ha qui busca fans, qui busca un bon so, saps què vindrà abans? Pur, pur codis, em pots tallar un cartró, tots a la cursa si arriba en lleó, com salta l'aigua sense
Banyador, com una dret al combat guanyador, de no posar-nos el següent esglaor Això et puja com la droga, et va sentir, et toca decidir No penso mirar l'hora, esperen fora per si vénen a buscar-me Si no he tornat en 10 minuts, podeu deixar-me on sigui Eh, diguin, m'ho estic passant, pipa, que escriguin La mà que aguanta la lupa, quan sigui, l'hora no espero ni mica Desfilin, porto en un vi, trencanucas
Quina putada si et toca després, nano. No ego, però l'amo. No prego, jo guanyo, no l'ego. Però el gaso en el ritme, deixant-ho. Complicat pel següent purtrac. Actitud en barres, no la samarreta. Sorties molt guapo, el flow a la maleta. Sucar, els he fotut a casa.
Caldo i croquetes. El 31 posant-me noves metes. El dia 1 fumant hachis, menjant galetes. La llengua bruta les mans netes. Abans de morir vull les coses fetes. Ells vivint la seva pel·li. Eh, King Kong amb el puny apartant avionetes. Sota sospita si ve la secreta. Ho estaves esperant amb candeletes. Guarrava.
¿Qué cree usted que le ha aportado a usted? A la te absolutamente nada. A la tona. A la tona. A la tona. A la tona que yo soy. A la tona que yo siempre. A la tona. A la tona. A la tona.
S'ha convertit en geni. La geni de la peli vol que l'esquarteri. Demana sang i fetge i un nou encanteri. Estic cremant missatges, parlant-li del meu criteri. Com un critter, menjant-me tres burgers d'euri. No tenen res a fer-hi. Escolten i diuen Déu-ni. Volen sortir la foto, no és tota la feina.
M'enduc tot el pastís, sóc el català en Kendrick. Em diuen John Salvat, s'ha fullat el medi. Això va per el tram i això va per el mata. Això va per el dam i això va per Terrassa. Això és per Senyor Oca i també per les grasses. Això va per els Ludris, la Cruz i la Raixa. Això va per Draplut i Senyora Tomassa. Pugeu aquí el tetam i ja veurem què passa. Us vull a tots a dalt amb les mans a la massa. Us vull a tots a dalt però sóc la puta NASA.
Gas, vina de rodes. Gas, i un tres de la roba. Gas, perquè aquí va plova. Gas, no em vol una altra nova. Gas, gas, gas, gas a fondo. Gas, gas, gas, gas, gas a fondo. Gas, gas, gas, gas a fondo. Vaig a tot gas, per la carretera. Poneu avançar, vaig per la de set. Gas a fondo.
Fot-li gas, fot del gas i les corbes al ras. Fot-li gas, fot-li gas, gas, gas, gas. Si m'estrello, doncs m'assuda. A mi m'agraden les hòsties dures. Sempre vaig a tot gas per la carretera. No em pot avançar, vaig per l'aigua.
pot avançar per fer-la de set. Revaig a tot gas per la carretera, pugueu avançar per fer-la de set. Revaig a tot gas per la carretera, pugueu avançar. Mira, mira, mira guapa, i mira com ria la xapa, aquí ningú ningú s'escapa.
Fondre el gas, les corbes en el ras. Ja sé que em diràs, que m'agrada com ho fas. Fot-me el gas, ja rapo el teu nas.
Fins demà!
Gas, gas, gas a fondo. Gas, gas, gas. El terra llano i ferro quito. El faria amb el tàxi i amb tu greu amb pito.
Condueixo com el vaquillat, condueixo com el vaquillat, condueixo com el vaquillat, la teva panda de panats no em pilla, condueixo com el vaquillat, la teva panda de panats no em pilla, d'una fuga com Bonnie and Clyde i acabat milionari com el Carlos Sainz.
a mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol té la chava era rosa i llarga fins als talons a mallorca
perquè hi ha una dama que és hermosa com el sol. Té la cabaera rossa i llarga fins als talons. La mare la pentinava amb una pintatador. Vaig amb Déu aina marina.
Són germanes, mirava amb els seus ulls robadors. Si no fos ma germana, jo m'allegaria amb vos, valguem Déu.
dins sigles hi entrava, deixava anar el resplendor. Ella prena aigua beneïda i ses pics es tornen flors. Ses damats se venen a terra i ella encadirador valga amb Déu a Eina Maria robador.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Aquests nens!
El si canvia l'amor per l'odi d'un pare apostat que colpeixen crits que neguen el diàleg. I un jove incomprès mira cap al demà i no veu res. Sos l'herència letal dels seus vells que l'educen amb cops estúpids i racistes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Campaneta d'ourada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig m'hem dotpintat, havem caminat en pols camins sense ira, que ara ens deu repusar i agrair nostre fat.
Gràcies.
Quan no tornaré més fent els cos que purem, a carregant palets al teu quadrant de fusta, campaneta d'aura d'on tu em sabies content. Ara em donar la gent i tot d'hora et fuc justa, i sóc qui fan encara i no puc fer-ne esment. Que veia't que el trot quan sabies la joia, si ara jugués el cor a què diria la gent?
trobaran molt millor aquest senyal d'una noia, tan si es veu com no acabem de pintar, campaneta d'auradipus deixi alterar. Tan si es veu com no acabem de pintar, campaneta d'auradipus deixi alterar.
Quan esteu a córrer, arrencantes mal que m'has deixat. Quant de dies fa que te n'has anat, que te n'has anat?
I quasi cada setmana m'han record més que mai. On és meu sofà? Es queixen llençols que vàrem su.
Com si fos ahir, com si fos demà, com si t'has amat.
Fins demà!
M'agrada serada, sa mula veure-la i que es tira. Rapinja, rapinja sa terra i sa molt que lleure en sòs peus en terra. Sa mula serada són coses d'esquiar.
I sembra el sol, no limpa d'aigua, i l'aigua l'empleia com a eina. El moldi treu aigua, la terra rebetja, la mula serada són coses d'esquiar.
No som d'aquí, no he nascut aquí a ciutat i no he oblidat i jo vaig néixer en esquiam i tornaré al promat i tornaré
perquè és que m'estira i la família també. He anat a la nostra
Estic en el lloc que em toca, i he provat de gafa serada, com fesca m'agrada, en molde i treu aigó a safràs la guarda. Són coses d'escares.
I he provat d'aquí a façarada, com fesca me agrada, en mol i treu aigó, a safràs la guarda. Som coses des que ha.
són causes d'esquiar.
Me'n vaig de festa amb morts, ells mai tenen cap pressa. Sorto de festa amb morts, dels vius pocs m'interessen. Ho tenen tot ja fet i no poden cagar-la. Rebalar-se tot d'una com uns gilipolles intractables. Tot en ells és perfecció, la seva actitud irrefutxable.
Són de tot insomorables. Te'n vaig a peste amb morts, ets mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, els pius pots m'interessen. Han travessat el taló.
Saben que hi ha l'altra banda, no hi putec el seu coratge, ni la por ni l'esperança. Saben que de la veritat importa i no s'estan per tonteries, ni sortiran per la tangència quan vinguin maldades.
Ells són reals, no són un simulacre. Ells són reals, no fan psicodrames. Ells són reals, no són un simulacre. Ni actors de quarta vida d'una pel·li barata, me'n vaig a més tan molts.
Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. La festa, la festa, la festa en marx.
Gràcies.
El món em fa venir ganes de vomitar, plorar, vull riure demà, sé que puc gravitar. Si vols venir amb mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem el vi i repartirem les angles de pa. Sense ser cristià i amb por que fem l'humà, fora el feixista, benvingut al refugiar sirià. Qui paga per les morts, el puto estret de giure el tall, agrimes agres deixen mal sabor al paladar. Quan sigui lluny d'aquí no em trobis a faltar, que tornaré viat, quan ens veurem tard o d'hora al més enllà.
Tanco els ulls, afleto els punys, passen els anys, cada cop som menys, perquè no tots són els guany. No sé si m'entens, company, la vida m'empeny, cada dia intenta trencar el pany sense perdre el seny. Em fong amb el fang, suoi sang, foc i fam, cendra i fum, que s'emporta el vent. El món em fa venir ganes de vomitar, plorar avui, riure demà, sé que puc l'habitar. Si vols venir a mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem el vi, repartirem les engrunes de pa.
Melancòlics i nostàlgics, amb el cap ven el pass i el que passi, mantenint-se fort, sé que no és fàcil. Polvos màgics, llençols que fan fàstic, sentiments sintètics, temps de canvis, que em vinguin a buscar a Mèxic, si em volen fer pagar el seu càstig. Diferents conceptes d'èxit em diuen llucar el sarcàstic.
Conflictes bèl·lics, no consentirem que ens manin. Lluitarem perquè no ens venguin i ens esforçarem al màxim. Mort al règim, curassa pel port fràgil. Seguiria al costat del dèbil perquè anar amb el fort és fàcil. Amor pel barri, odi a la poli, sang al foli, via el codi. Deixa d'inventar-te pelis i respecta més els avis.
perquè estic perdent els nervis entre incendis i mals hàbits. Em diuen que no em perdi, que no pari, que la ferida s'acni, que disfruti el que pugui abans que tot s'acabi. El món em fa venir ganes de vomitar, plorar avui, lliure demà, sé que podré evitar.
Si vols venir amb mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem al vidre, partirem les enclones de pa. El món em fa venir ganes de vomitar, plorar avui, riure demà, sé que puc l'evitar. Si vols venir amb mi, agafa'm fort la mà, que ens veurem al vidre, partirem les enclones de pa. Foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc,
Fora el feixista, benvingut al refugiat. Pujat s'escalaiat, llences al buit.
I treu ses ales com si fos un descuit. Però no voles, no voles perquè s'aire ja fos.
I penses que ets tu, però no penses en tu. I sents la profunditat de l'altura en el sant peror. I sents la profunditat de l'altura en el sant peror. Caus com la fosca, ets la por.
I ara no hi veus, i ara no vols. I crores, i no plores, només ho saps tu. I et poses l'escut, però Déu és bé per tu. I saps, saps profunditat de ser tu.
I és que l'absència de resistència t'embriagues vol I pren
S'atur, la veritat de l'espai. I de font s'acendo tant un air. Que l'esplaca s'enterà de l'ombre.
Gràcies.
I ningú te atarà vida. I ningú te atarà vida.
acte de vida ni sap quan se morirà. Perquè el qui mos va criar, se ratxa mos va assenyar,
tot ja serà vida.
Torna mal.
Fins demà!
Fa temps que no te vaig pujar per ses escales, llavant cap els migús, els curs de la memòria. No te record, el temps no m'ha deixat estar present dins els teus moments.
Dues coses per escrit. M'on esperarà la mà per redar aies desertes. D'aquí no m'amoraré. T'adoraré per terra, mà i cel. Impulsat per l'ànsia. I enyoraves no tenir cap rellotge on poden veure passar el temps.
Fa temps que no te vaig passejar per les borreres d'unes planxes on encara he escrit les dues lletres. I no me mouré, te duré per terra, mar i cel. I impulsar per l'ància i enyoraves no tenir cap rellotge amb
Mira un cap de pas.
Fins demà!
Tu ja saps, no és un conte ni un somni tampoc. La veritat és una història i un trist record. Miles de joves tinguts para un motiu ben clar.
Una espurra de llum per vèncer la foscor. Una espurra de llum per vèncer la foscor.
Voluntat contra bales i foc dels canons. Aturar tropes d'infàmia i humiliació. Homes i dones de més de 50 orígens diferents.
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. El 36, el novembre de l'any 38, de Tarol, amb el xic de cara amb el tron d'aracor. I a vora de l'ebre que hi van deixar la pell, tot s'aprenés per
del 36 del novembre de l'any 38. Brigadins del Trinidad.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Per vèncer la fuscó i una espurna de llum. Per vèncer la fuscó i una espurna de llum. Per vèncer la fuscó.
Quan sa vida no te dona direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des del lloc més alt del món per un instant units en un sol cor. En un sol cor.
Moltes revelacions has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó fora de pensar que has fet ara a tu. I la lluita que abans duies a sa pell i alimentava els somnis d'un cel. Ara que hi ha altra vegada el teu camí te'n costa molt el teu destí.
A un sol cor.
A veure el veixelló.
El teu amor és son, és mort, és dolç, és calor, és son, és abric que mata, és abric que dorm, és abric que dorm.
Jo amb qui d'amor sóc, el meu cos vesteix de dol, un somriure per passar la nit, demà et deixo, et deixo al llit, de la suite.
Sous-titrage Société Radio-Canada
El teu amor és trist, sempre ataca com la vaga. El teu amor no em vol, sempre mata quan m'atrapa. El teu amor és son, és mort, és dolç, és calor, és sons. És abric que mata, és abric que dorm, és abric que em fot. Això t'anir. Ai, ai, ai, ai, ai.
El teu amor m'adorm, en xucla em torna enrere. El teu amor m'adorm, em torna enrere, dins del ventre. Jo amb qui d'amor sóc, para nano que això m'ataca la vida, no t'enganya. Jo amb qui d'amor sóc, para nano que això m'ataca la vida.
Fins demà!
Calella de la costa guanyador, d'un sorteig el millor. Qui sap qui l'ha afortunat, on està i està ocultat. Calella de la costa s'ha llevat un cop de fortuna massa gran. Bona notícia de portada, tota la premsa s'ha accelerit.
Banyistes i banquers, formadors i tafaners, català, juliàfrica, és la càlcula de papers. De sol de les pedres van sortint, micros igualment apuntant, preguntes han fet de simbols crits, la banca sospira per tots els pastís. 2.300 milions en un sol full de paper, rius d'antiga escampats pel carrer. No sabem qui és,