Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Avui és dijous 13 de novembre de 2025. És el dijous bo i vos esperam a Inca, a la plaça Mallorca, l'estand compartit entre una mediterrània i diari de Balears. Un estand que està a la vostra disposició. Si vos hi acosteu, vos regalarem exemples
del diari de Balears, edició especial, en paper dijous, Boder 2025, també del número corresponent a novembre de l'estel, i, evidentment, també podrem fer conversa i resoldre qualsevol dubte, qualsevol qüestió que mos plantegeu. També, evidentment, és un gran dia per associar-vos a una mediterrània, acosteu-vos a la paradeta,
i si encara no sou socis, si encara no sou sòcies, fei-vos-hi, avui és un gran dia, dijous, bo. Nosaltres ara vos farem un repàs, en aquest cas, en els principals títols d'aquesta edició especial en paper del Diari de Balears, i a continuació vos oferirem la gala del lliurament, la vuitana gala,
de lliurement dels Premis en De Rock a la Música Balear, una gala que se va celebrar fa pot dies en el Teatre Principal de Palma i que ara vos oferirem de manera íntegra. Per tant, podreu escoltar totes les actuacions
i totes les intervencions que va incloure aquesta gala. Som a Ona Mediterrània, som en el 88.8 de la freqüència modulada, som també a onamediterrania.cat revisant els títols de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Una actualitat que avui passa per la recuperació d'aquesta capçalera de diari de Balears en paper. La recuperam amb motiu d'aquest especial dijous bo 2025. Inca, capital de la constància.
és l'article de presentació d'aquesta edició. Inca emblemàtica, història, patrimoni viu, comerç i identitat. Un article, un reportatge fet per na Gisela Badenes, que també signa les noves veus. Dones joves i en català coneixem tres joves vinculades a Inca, n'Aina Segura, n'Acostança Ramis i n'A Maria Baussà,
que comparteixen una mateixa manera de crear contingut digital des d'una naturalitat inspiradora i, evidentment, en la nostra llengua, en català. Un altre dels reportatges que vos ofereix aquesta edició especial, 150 anys del ferrocarril a Inca, una via cap al progrés, és un reportatge d'en Mariu Verdú. També vos oferim una entrevista en...
Ben Manel Amé, que és un dels promotors de Som Inca i també un dels membres de la Junta Gestora de l'Obre Cultural Balear. L'Obre Cultural Balear d'Inca torna jove després de 50 anys de feina. L'Obre Cultural Balear d'Inca...
fa un procés de rejoveniment. També vos oferim en les pàgines centrals una entrevista a doble pàgina amb en Virgilio Moreno, batle d'Inca, on repassam amb ell les principals qüestions d'actualitat a Inca. Evidentment es diu bo, però també...
què hi ha de la Ronda Nord, quina feina fa l'Ajuntament per promoure o per ajudar a promoure un habitatge assequible, el tercer polígon i després qüestions de cultura com és el futur museu del còmic,
els quatre anys al teatre principal. I també li demanem un balanç d'aquests deu anys ja al capdavant de la institució inquera. Una altra entrevista en aquest cas la fa en Miguel Ripoll, en Xisca, Home, tots som humans i necessitam la filosofia, l'art i la literatura.
La professora de Filosofia de l'Institut Berenguer de Noia d'Inca acaba de publicar Filosofia amb Flames, un recull d'assaig que reivindiquen la lectura i el pensament crític. En feim un repàs aquí en aquesta entrevista. Un altre reportatge, Esment i Màter, dues entitats que transformen vides a través de la formació i la inclusió a Inca.
i també cosir la solidaritat amb fils d'esperança, en aquest cas diverses iniciatives de caire solidari que se promouen des de la ciutat d'Inca.
També vos oferim una entrevista a en Tomeu Coll, el pintor, autor del quadre que encatzala aquesta edició especial. Un quadre fet per en Tomeu Coll que és la portada d'aquesta edició especial del diari de Balears. El somni a nivell plàstic ja està assolit.
Poder fer quadres és el que titula, o és el títol d'aquesta entrevista. I finalment també, i en l'àmbit de l'activisme, destacar amb una exposició que se pot visitar actualment en el claustre de Sant Domingo. 50 artistes de Mallorca
posen el seu art al servei de la solidaritat per Palestina. Aquests són els principals ingredients d'aquesta edició especial en paper de Diari de Balears que podeu, si encara no ho heu fet, podeu recollir diverses parades
des Dijous Bo d'Inca durant tot el dia d'avui. Una edició especial que estem molt contents d'oferir-vos, com també estem molt contents d'oferir-vos a continuació aquesta gala íntegra, la vuitena gala dels Premis Enderrocs a la Música Balear.
una gala que se va fer en el teatre principal i que va comptar amb actuacions de primer nivell i, evidentment, amb la presència de totes les persones i grups premiats. Escoltem-hi-do ja aquesta vuitena gala dels Premis en De Rock a la Música Balea.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Principis i amors, si pogués dir-te una cosa...
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Parejo un principi. Parejo un principi. Parejo un principi. Parejo un principi. Parejo un principi. Parejo un principi. Parejo un principi. Parejo un principi. Parejo un principi.
I jo, de on t'espero, estic millor com ara.
Bé, Jaume. Fades. Uuuh, me compra una flor. Uuuh, des de ma part de rambes. M'encanta Barcelona, mon amour. Ai, fades, això no va enlloc.
A hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui, a hui.
Fins demà!
No callis, no et guardis la teva veu reprimida on hi ha gemec i agonia. No t'avergonyeixis, no defalleixis, més aviat crida. No cedeixis, més aviat resisteix. Demana'ls, qui és aquell que va llotjar aquí la destrucció? Revela't perquè la veu, malgrat el plany, inevitablement triomfarà.
No puc seguir el ritme de la guerra. Les sirenes de mulància que adoren punt i el seu son irbiós. El veram de les exclusions i les granades atordidores que les precedeixen durant les hores de la foscor. Les cançons dels màrtirs que ressonen a través de les cases minúscules del nord de Gaza. Les imparables precaucions de les notícies. No puc seguir el ritme de la guerra.
Com enterreu els morts quan encara correu per cobrir-vos? Com us refugieu de les bombes si us segueixen com les vostres ombres? Com ajuntau totes les parts dels vostres estimats? Comenceu pel cap o pels dits? I sabeu sempre on van totes les parts? Com aneu a dormir amb els ulls vedats?
Com voldríeu morir perquè algú vos tancàs els ulls? Com respirau quan cada batec fa mal? Com trobau coratge quan el nostre món és covard? Com cultivau vida dia rere dia dins el braçol de la mort?
Agenoia't. Armes m'apunten, un tank darrere. Enfora, explosió en d'artilleria. Amolla el din, amolla el tot. No som una cosa, no m'amollaré. Agenoia't. Un soldat en crida pel meu nom complet. Odia el soldat, odia el seu nom que ni tan sol ser. El teu número de carnet, digués-lo ben fort. Lleva't la roba.
Assenyala la bala i assenyala la pistola. Si l'ensumes, té la teva sang i la meva. Té el meu present i el teu passat. Té el meu present. Té el teu futur. Per això som bessons. El mateix camí. La mateixa arma. El mateix patiment. La mateixa expressió a la cara de l'assassí. El mateix tot. T'ho dic, som tu, no t'ho dic. T'ho dic, podries aturar de disparar.
Molt bon vespre a tothom. Hola. Benvinguts, com esteu? Tot bé? Benvinguts aquí, en el teatre principal, primer de tot, ens presentarem. Som en David Ordines. Jo, som en Maria del Macall. I vosaltres gràcies per estar aquí amb nosaltres avui vespre, en aquesta vuitena edició dels premis en derroc de la música balear. Clar que sí. A més, a un lloc tan meravellós com és el teatre principal. Fort aplaudiment per als premis i aquest teatre...
una catedral de música, de directe, de teatre...
No, però jo, David, jo l'enyorava. Sí, sí, sí. A més, es veu que l'any passat ho van fer bé? M'han tornat a cridar? Ho van fer bé, l'any passat, em veu que sí. I nosaltres estem encantats, estem encantats. Com han començat, Amem? Amb en Miquel Brunet han començat, acompanyat per el trio format per... ...el Cità, Eduard Riera, el violí, i Wojett Sobolewski, el contrabaix. I també els recitadors Caterina Bibiloni i Guiem Simó, i l'orquestra Lausata, dirigida per Xisco...
Han donat estret de sortida amb, si dius, una... crec que no se me sent molt bé. Una mostra del seu darrer treball titulat...
Te n'han sentit a trossos. Està bé, està bé. Ha començat a dalt de tot aquesta gala. Ha començat molt amunt. A veure si podem mantenir aquest nivell. Ho intentarem. Jo crec que sí. I començarem amb els premis en derroc de la crítica. Els otorgats per un jurat format per una trentena de periodistes especialitzats que han triat el bo i el millor dels discs que han sortit en el darrer any. I per fer-ho, primer de tot, començarem amb en Toni Molat,
Na Mulat. I na María José Cardona. Per favor, que pugin... Bueno, que surtin. Gràcies. Gràcies. Hola.
El Premi en derroc de la crítica al millor disc balear clàssica contemporània ha estat per Major de 36 al CUP Revisions de la Palestina de Miquel Brunet!
Quan el director de Santa Roma va telefonar per dir-me que la crítica havia donat aquest premi, la revisió de la Palestina, vaig plorar. Us ho he de dir, m'hauran caure les llàgrimes d'agraïment, sobretot, perquè no acabava d'entendre perquè la crítica, no sé ben bé qui són, donava un guardó a un disc que és tan incòmode per moltíssima de gent. I, per tant, això me va emocionar.
Els agraïments continuen amb aquests músics, persones i amics, companys de camí, que han tocat en el disc i en els que estic agraïdíssims. També en en Guillem Simó i en Caterina Bibilòni, que avui vespre han recitat, perquè també quan els han necessitat sempre hi són. En en Xisco Mangual i en la orquestra, que tocava avui vespre, perquè en un futur incert veure aquesta gent jove tocant m'afà veure que encara hi ha esperances. I només deixeu-me dir, revisions de la Palestina
Adavant té un prefix que és més de 36 elevat al cub. Si executeu aquesta operació matemàtica, això és el nombre de persones innocents assassinades en moment que vàrem enviar disc a fàbrica. Això me va indignar tant que vaig voler fer un disc indignat, no trist, perquè la tristor mos paralitza i s'indignació mos fa moure.
I avui que som molt de músics aquí i que mos agrada fer dits i músiques per a la vida i la festa, hem d'entendre que si no hi ha vida, no hi pot haver festa. Així que no sé què pensau, jo m'estim més fer un disc de denúncia que un minut de silenci. I ara que continuï a la festa.
I ara el Premi en Derroc de la Crítica, el millor disc balear de jazz, està per De l'Alma, de Marco Mezquida i Chicuelo.
Moltíssimes gràcies, gràcies a la crítica. Realment és un gust rebre un premi sense els nervis de no serà si els rebràs, així que feliç. Agraït en nom d'en Xicuelo, amb el meu company de, com a mi, media naranja, com em diu ella jo, i feliços d'aquest disc de l'Alma, que són les nostres darreres vuit composicions fetes mà a mà amb molt carinyo.
Música pròpia, feta des de l'ànima. I, bueno, dir-vos que estarem aquí el dia 3 de desembre. Feliços, agraïts, també agrair en en Paco de Moda, el nostre produccionista, en en Julio Quintas, el mànager, i a tota la gent que ens ha donat suport, en el públic o no, en l'Institut d'Estudis. I gràcies en derroc, gràcies a tothom. Salut.
L'escena urbana i tanca ebullició. I la següent actuació n'és una mostra. El duet i Vicent que formen en Carlos i en Slim Samurai són avui aquí per presentar-nos un tema nou i una col·laboració inèdita amb la cantant de Palma, Xisca Garau. En tot voltes, un fort aplaudiment per Punix i Xisca.
I toquen el cel si te noto, però Volan com no sé, i se canten, noi No qui guida cà, cua la falta, pa
Es por lo que dic, mos escribo, es que... So por tu verte, por si mos agafa pa.
De ballar guapo tu ets, DJ White. El balla ja no brilla, sol serat. A tu t'agradaria, sempre igual. Però jo ja no te fies, si sos molt bona, loco.
Frases que no escrivies, que després no s'oblides, les menjo en ratafia. I ara sé que no, que ja no arribo al cor, que en el pocs del mar has passat el gol.
No me fui la gana d'avui cada setmana. Sé que sona rara, però és la veritat. Si me poso en pausa, puc notar la farsa, que no tornaràs a casa. És la realitat. És la realitat.
Em poso a cuinar. Sortiran dos plats. Estic acostumat. I ara m'enjuda amb el. Tracto de no pensar. Tracto de no pensar. És hora d'olvidar.
No me fui la gana d'avui cada setmana. Sé que sona rara, però és la veritat. Si me poso en pausa, puc nevantar la farsa, que no tornaràs a casa. És la realitat. És la realitat. Gràcies. Gràcies.
Fantàstics, Ponex i Xisca. Seguim amb l'entrega de guardons. D'aquí pel, li posaré un aerei, també. Una pèrtiga per aquí. Ara Balears.
Última hora. S'altra música. Mallorca Music Magazine. La Pobla Ràdio. I Ona Mediterrània. Gràcies a tots, però heu col·laborat amb aquest verdó. Cridam ara... Molt bé, un fort aplaudiment, un fort aplaudiment. I ara cridam a Anna Constança Ramis Cotorrita. I a Anna Marta Torres. I a Anna Marta Torres, que puguin, per favor. Jo els avui a la platea i estan aquí. Oh, vinga. Gràcies. Gràcies.
Hola, gràcies per convidar-nos per lliurar aquests premis. I gràcies als artistes per fer música en català i aquí a Balears, que això és un esport de risc. El Premi Enderroc de la Crítica en el millor disc balear de folk ha estat per Paranòstic, d'Anna Ferrer. Carreguit de l'any
Que no el gravaria mai i està molt bé que la vida ens ensenyi que la llengua és una cosa molt castigada. I també perquè d'aquesta manera celebre que ho he pogut fer de la manera que jo ho necessitava, que era en aquell moment no seguint allò que la indústria ens demana, sinó escoltant les necessitats del meu procés creatiu. I celebre i desig que ho puguem fer tots així tot el temps que ho necessitem.
També perquè és un disc que reivindica els temps lents, no només a la creació, sinó que a través de les seves lletres, les estonades del camp de Menorca, em fa aprendre aquesta importància dels temps lents a la vida i a la música també. I perquè reivindica l'amor en el territori i a la cultura que ens ha vist néixer a les nostres illes, que no es mori, per favor. Gràcies.
És que ha hagut un problema. Ens falten uns premiats, que segur que vendran perquè el voldran rebre, però per ara, esperarem, a menys si venen, d'acord? Sí, podeu sortir, podeu sortir. Podeu sortir, un fort aplaudiment per a ells. Cap problema ni un. Això és el directe. Amem, aquí tots som músics.
Tots han viscut que no falla un micro, que falla un in-ear, que no ha arribat el bateria, perquè sempre són les bateries que arriben tard. Què no és això? Això m'ho acabo d'inventar, però és igual, havia de fer un acudit.
Anirà bé, anirà bé aquesta aturada, perquè passarem directament a escoltar en Anna Ferrer, que és meravellosa, i la presentaré. Ha triat una cançó escrita sobre la melodia de romans d'Anna Roseta i que parla de la decadència en què ens veïn sommesos els pobles, les terres i les cultures quan el capital feroge ens engoleix. En tot voltes, un fort, fort, fort aplaudiment per Anna Ferrer.
I en sa paraula cantada vull declarar el meu amor per una illa que reserva i està en perill d'extinció.
I la sent com una germana i de sa mateixa m'atrio. No hi ha distància prou llarga que em calli el que és.
per saber el que em demana i m'ha bastant tancat els ulls. Jo estremol quan m'ha confessat que s'ha hagut de l'ama ja avui. I que hi ha peixos que ja surten i es se'l bufaran i desgrau. Se li mor se posi idònic
que preserves l'hitoral. El m'atxerra de sabitatge i m'aplora pel jovent, que és qui no compta amb verència, ho té molt, molt malament. S'aigua dolça no li baste,
per assadegar tothom i els jardins i sospits. Moltes, són moltes, i que hi volem posar remei, que és qüestió de fer consciència. Ningú guanya, tothom ve.
que per moltes diferències que separin a sa gent, totes li fem reverències i enxerram en sentiment. I a totes, mosa germana,
Aquest enamorament que tenim per una terra i que mos canta amb es vent. Mos canta ella.
i desitjar ses vostres fies a ses nevades i en es nets que quan jo al cel, si jo ho tenguin tot.
que ha estat molta punteria, que hem tingut encaure aquí, i ets sort d'una minoria, ets sentir cert.
Se me sent? Sí, ara se me sent. Oh, benvinguda, Mar. Benvinguda. Gràcies, gràcies. Seguim amb els premis de la crítica. Sí, també recuperarem el premi que ha quedat abans pendent d'entregar. I per entregar aquest premi es cridam a l'Elaia Malo i en Jaume Reus de Jamsky. Fort aplaudiment per ells.
Hola, bon vespre. Això de donar premis és una cosa meravellosa. I més si és a gent tan meravellosa. El premi en derroc de la crítica al millor disc balear en llengua no catalana ha estat per a Plaça Patines de Go Cactus.
Bé, moltes gràcies per aquest reconeixement, moltes gràcies en The Rock, en el teatre principal per servir aquest espai, i també donar gràcies a tota la gent que ens ha apoiat des del principi, les nostres camises, persones, promotors, sales de concert molt importants, cada pic en tenim menys aquí, festivals, bé, tothom que ens ha acompanyat i sobretot en aquesta etapa nova que vam crear en Plaça Patines,
i és un reconeixement molt important per nosaltres i que ens motiva molt per seguir endavant amb un nou álbum que publicarà l'any que ve, Vidas Modelo. Gràcies. El Premi Enderroc de la Crítica, el millor disc balear de rock,
aquesta categoria tan essencial per a la història de la música, ha estat per Fel, de Marasma.
Bé, quan mos va telefonar en Lluís Gendrau, jo, la veritat és que, men, amb ganes de plorar no em vaig tenir. El que sí que m'ha passat és que, bé, també ho varen compartir, aquest sentiment, que això no pot ser, això és una broma, mos han fet una innocentada abans d'hora. I per què?
Bàsicament perquè també és veure que es met a l'extrem sempre ha estat com una cosa apartada, aïllada, menys tenguda i tan arreconada que de fet ha acabat creant tots els seus propis canals informatius. Per això és important, sí, de poder viure aquesta nit amb tots vosaltres, no només per demostrar que són músiques diverses sinó també que té aquesta capacitat inclusiva. Per tant, estem molt contents.
I dir-vos, des de la nostra experiència, com la vivim, la música, com la sentim, és que, amem, la ràbia no és ni malament un sentiment guapo ni agradable, és, de fet, incòmodo, però té dues coses, no? Una és que és un sentiment honest i, en segon lloc, mos connecta amb la nostra humanitat. I jo crec que des de...
El que fèiem amb Arasma i hem fet amb aquest disc de fel és precisament això, oferir cançons salvatges, oferir cançons honestes i oferir cançons humanes, i a més en la nostra llengua, per altra banda. Finalment, bé, a part donar el vot de gràcies a tots els crítics, periodistes que heu depositat el vostre vot de confiança en nosaltres,
Sí que vos volen dir que és un disc que vàrem d'alguna forma fer i dedicar a la memòria d'una persona que justament avui no pot ser aquí, però que segurament des de cop una banda d'aquest univers m'ho està contemplant perquè era un autèntic malalt de la música. Per tant, volem dedicar aquest gordó a la memòria d'en Pere James Lampard Collins i tota la seva família. D'acord?
Moltes gràcies. Moltes gràcies a tots i totes. I també una salutació especial en el més guapo de sa banda, que justament avui no ens ha pogut acompanyar, que s'endubi. I no sé si m'ho està vigilant de cop una banda, però també una basada des d'aquí, des del teatre principal. Bona nit i moltes gràcies.
Bé, encantat d'estar aquí amb vosaltres. El premien de rock de la crítica, el millor disc balear de pop rock, ha estat per Encara un misteri, de negre.
Moltes gràcies. Bé, nosaltres és el tercer any que venim en aquesta gala. El primer any vam venir, gràcies a el pop rock, o el vam convidar a tocar aquí. No pensàvem ni que gravaríem un disc, mai, sincerament.
Ara en Josema d'aquí darrere diràs que tu també vagues plorar quan en Lluís et va cridar... Tothom ha plorat quan et cridia en Lluís, en Lluís és com el millor que la loteria. I res, només dic un poquet... La frase que obria aquest dit, d'encara un misteri, va un poc per aquí. Diu, això no podria començar d'una altra manera...
Que no signifiqui que el temps ha passat. Si mires enrere, si fas el favor, recorda que sempre seguim endavant. Gràcies. Per a mi és per a tu a vosaltres també.
I finalment, mos queda entregar el premi en derroc de la crítica al millor disc balear de música urbana, que mos fa especial il·lusió. Ja el llegireu a la crònica perquè, però ens fa molta il·lusió, encara plorarem nosaltres. D'acord, el premi en derroc de la crítica al millor disc balear de música urbana ha estat per...
Metàl·lics de Fades. Moltíssimes gràcies. Però bé, us podeu esperar que tenim un discurs, oi?
Un fort aplaudiment, per favor, clar que estima'ns el discurs. Bé, em sap greu, ja sabeu que són molt disruptives, o sigui que xerraram s'estrès. Bé, som aquí celebrant la música catalana, però en realitat la realitat és una altra. Fa dues setmanes llegíem aquest titular. PP i Vox segeien el seu pacte per tombar la llei balear de memòria democràtica.
Parlant de memòria, potser el que hauríem de recordar és que constantment s'està perpetuant el fantasma del feixisme des del nostre govern actual. I vos demanareu com?
Com, idòs, que se torna a parlar en castellà en el nostre Parlament, després de 30 anys de xerrar en català en el Parlament. S'elimina l'exclusivitat del català en els Premis Literaris Ciutat de Palma, que vos recordo que són un dels més antics en llengua catalana. A més, el català com a llengua vehicular a les escoles se posa en dubte cada dia. I recordam que el català com a llengua d'ús està en perill.
Es talla l'emissió del canal en català a tot el territori com era TV3 i, per tant, no hi ha cap canal compartit a res dels països catalans. És una pena i molt grossa. Estem ampliant l'aeroport de Palmo i, a part, augmenten les passes turístiques any rere any i, com a conseqüència, el preu de l'habitatge.
A més, intenten folcloritzar els nostres mitjans com IB3 i IB3 Radio, farcint-los constantment d'un contingut buit i regional. Per favor, Mallorca no és una encimada ni una sobrassada. Mallorca haig de ser gent que xerra catalana als seus carrers. Haig de ser gent que veia perquè la cultura no mori. Som tots nosaltres que sortim cada dia al carrer reivindicant l'habitatge i la llengua. I dit això...
Només volem aclarir una cosa, i és que el govern, o qualsevol govern que els dediqui a prostituir la identitat, el territori i la llengua del seu país, és un govern que no val res. I ara...
Ara farem una crida, una crida a les joves de Mallorca i de totes les illes. Aixecau-vos, alçau-vos, cridau-vos, enfadau-vos molt perquè tenim moltes raons per fer-ho. I nosaltres, enfades, seguirem fent-ho sempre que puguem. Però, per favor, enfadau-vos i sortiu en el carrer ja.
I, en contra del feixisme, més defensa de la identitat dels països catalans, més unitat de la llengua i, sobretot, més fades!
Molt bé. Ja fa cinc anys que el manacorí Jamo Forteza va debutar com a pioner de l'escena urbana baleà. Enguany ens ha presentat el seu propi món en forma de disc. Planetowski S.A. Amb una desena de col·laboracions d'artistes balears, a més.
Sí, i una de les veus que hi participen és en Cosijuan. Me fa molta gràcia aquest nom, jo en tinc un de Cosijuan. Ah, mira. No en tens cap. Jo no en tinc cap, però no en tinc cosins. Mira, home, per estadística, jo crec que quasi tothom. Joan és un nom molt comú. És un gran nom. I avui també tindrem el plaer d'escoltar-lo en directe. Així és que, amb tot vostès, Planet i Cosijuan. Planet i Cosijuan. Yeah! Yeah!
Ja! Ja! Ja! Ja! Ja!
Jo, jo, jo, aquesta xorissa creu que me coneix, me coneix, mon mare, que si se'l mereix. Sempre callant, inclús quan me demanen, m'importa una merda, si en jo se m'enfada no me'n dona res. Creuen que ajuden però posen pas, eres amic i ma mare es falla. Per això en tu no m'ha confiat, qui li polla no te'n donen a plorar. Ah, sí, estima el tant espanyol per de dins, quanta gent en xerxarra, coretxa.
Fins demà!
No, no, no. Ja no me val, ja no me val. Ja no me val, ja no me val. Ja no me val, ja no me val.
Fins demà!
Fíjelo cosí.
Molt bé, tot són nostres, restes, ningú valora la pena. Me tenen disparat, me'n feran. Me'n feran, me'n feran. Escolta com ho diu. No estic mort, senyor D.
Per això de tu no m'ha confiat, gilipolles no te'n donarà. Ja, ja, ja, ja, ja, ja, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat, endarrat.
Que la música urbana no se mori mai els fillos. Vull estimar amb besos. I seguim amb els premis de la crítica. I ara cridam a l'escenari en en Guillem Ginart, director insulat de Cultura d'Esconsa i de Mallorca. Fort aplaudiment per ell.
Te vigilam, eh? Ara mos quedam aquí. Alerta. Molt bon vespre, moltes gràcies per aquesta convidada. Anem per feina. El premi en derroc de la crítica, el millor disc balear de pop, cançó d'autor, ha estat per Katana de Maria Gein.
Bueno, bon vespre a tothom. Primer de tot, moltíssimes gràcies a la crítica i en The Rock per aquest premi i per aquests premis, per poder estar avui vespre tots aquí, disfrutant de la música en català balear. Després vull agrair també a la gent que ha fet possible aquest disc, a Primavera, a l'Abels i a Pèrtica, en el meu equip, que m'han donat tot el suport per poder fer això. També vull agrair en el meu equip, amb la qual va anar a gravar aquests videoclips increïbles a Japó,
Vampire, en Xavi, en Ari, en Ayla, en Humara, que també va venir, m'hava de comptar tots aquells dies allà i durant tot aquest procés. També els productors, que espero no deixar-me ningú, en Joe Badrai, en Joan Lupi, en Kabasaki, en Chen, en Roots, en Bexnil, i també en Kimilar Carazzo i en Lluís Cabot per formar part també de sa part musical de ses guitarras.
I res més, que estic superagraïda. Moltíssimes gràcies també al públic per acompanyar-me durant aquests cinc anys de jo, de muntats d'escenaris i per confiar sempre en jo. I també la meva família, amics per aguantar-me i aguantar les meves crisis, els meus moments bons, els meus moments dolents i per donar-me força sempre. O sigui, moltes gràcies.
Seguim, seguim. Seguim amb les traves de la crítica. I ara cridem a l'escenari el senyor Gori Vicenç, director general de projectes culturals de l'Ajuntament de Palma. Un aplaudiment per ell, per favor. Gràcies. Bon vespre a tothom. El Premi Inderroc de la Crítica, el millor disc balear revelació, està per fer com si tot fos no res, de la Naira.
Bon vespre. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a la crítica per haver-nos donat aquest premi. També moltes gràcies a l'equip que ha fet això possible. Però avui també volíem posar s'èmfasi a una figura que toca a casa, que és la de Aurora Picornill. I la cançó fa així.
Aurora, has despertat d'un somni massa llarg. T'han quedat tots els llençols aferrats, memòries d'un passat que també és nostre. Gràcies per haver apremiat sa memòria històrica. Moltes gràcies.
Gràcies. Gràcies. Seguim encara amb els premis de la crítica i ara cridem a l'escenari en Llorenç Perelló, director de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Porta aplaudiments.
Bon vespre a tothom. Continuem amb aquest lliurement. I en aquest cas, el prement de rock de la crítica al millor disc balear d'enguany ha estat per Precipitacions. De seguim. Bon vespre a tothom.
Gràcies. Som, bueno, som naltros, seguim. Volia donar-se gràcies sobretot als papàs i ses mamàs, als crítics, periodistes i tots, que han tingut la brillant idea de donar molts premis a naltros, en tot Balears, en tots els musicazos que hi ha aquí. És un súper reconeixement. Moltes gràcies.
Volia tirar una canya cap a les institucions. Per favor, ajudeu els músics d'aquí. Necessitem espais per tocar, necessitem espais per assajar. Això no es fa tot sol. La música és cultura, no és un negoci. No tenim pasta perquè hi ha sales per tocar. La gent necessita expressar, transmetre, crear xarxa, etc.
A part d'això, visca Palestina lliure. Això és un puta desastre. Per favor, no deixem que guanyin els dolents. Gràcies per tot. Gràcies a tots.
Anem en situació? Anem en situació, vinga. Després de passar per Shanguito i Juliana en The Sea Wolf i també d'agonyar l'accés i tant de rock del concurs Pop Rock Palma 2025, el pianista, guitarrista i cantant Maratxiner ens acompanya avui per presentar-nos en directe un tastat del seu projecte Pop Jazz Experimental amb la cançó que dona nom al seu segon disc en solitari, sinònims de cosa. En tot voltros, Montjuanti 4. Fort aplaudiment per ell.
Ha passat alguna cosa. Però mira, volíem fer una cosa després, però la podem fer ara. Volueu que la fassem ara? Passau el micro?
Em passava el micro que teníem per allà. Mireu, vinga, va. David té una activitat preparada. Anem a jugar una miquetes. L'any passat em va agradar molt el que vàrem fer l'any passat. No sé si me lo recordeu. Però jo sempre criticava, vaig criticar l'any passat, que vosaltres estaveu aquí en el públic, però sempre soleu estar aquí d'alta, i me'ls feix fer sempre una feinada, que estem a baix. I això és injust, també. Vosaltres, que ara que sou a baix, us toca fer feina. L'any passat vàrem fer estiroriorero, vos no recordeu? Vam fer estiroriorero, i van-ho fer beníssim. Però en guany vull anar una passa més enllà.
Enguany vull anar a passar més enllà i vos faré sortir de la zona de confort completament i vos faré posar-vos a prova. Mar, vull que me trobis amb alguns grups, alguns artistes, que te faci ganes, no fot-los, posa-los a prova una miqueta. Mira, sap què passa, David? L'any passat varen veure molt ses pitjorines, ses pitjorines, ses pitjorines i encara no els he vist d'enguany. Ah, i vols, són ses pitjorines?
Mem, aixecau el... Lo bosque han aixecat les mans, això és bo, no s'amaguen. Mem, vosaltres feim molt bé el que feis. Sou meravelloses, però vols lluitar-ne de la sona de confort? La música tradicional, balea? És que la clavau. Però i si m'ho anàvem una miqueta més enfora? Aixecau-vos, colco. O sortiu bé. Qui vol sortir? Vinga, va. Què han de fer? Mira-la, mira-la. Mira-la. Vinga, va. Sí, surt aquí en jo. Vinga, surt aquí en jo.
Anem. No, no, no. Una altra música tradicional, però d'un altre lloc. A ment que me fas amb un flamenquito. Ei! Ei! Vinga, agafa el micro, dali! Ei! Ei!
Venga, venga.
¡Ay, la pichorina! ¡Ale! ¡Ay, la pichorina! ¡Ay, cómo canta la pichorina, la pichorina! ¡Ale! ¡Ay, yo se la vi! ¡Ay, yo se la vi! ¡Ay, la madre! ¡Ay, la madre! Mira esa cara de chungo, espera. ¡Ay, la madre! ¡Ay, la madre! ¡Ay, la madre! ¡Ay, la madre! ¡Ay, la madre! ¡Ay, la madre! ¡Ay, la madre! ¡Ay, la madre!
Gràcies. David, David. Me comenten per sorrellera. Me comenten que ja està tot preparat per aquí darrere. Però saps què passa? Que ho podem reprendre després. Ho reprenem després. M'ha agradat, m'ha agradat això. Ja sabeu, podeu estar cagats. Vos toca a vosaltres després. Au, venga. Venga, idò. Ara sí. Montjuanti 4. Som-hi.
1, 2, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1,
23.
Vull dir coses un poc diferents, jugant de cara tu m'entens. Dic coses però no sé, no sé, i suposes, i m'imposes. I no dic coses tan, tan diferents, cantant gloses massa evidents, tot el nom, tot just, tot en temps. I suposes, i m'imposes.
Ej, gens, no, de s'attes, stems, stems, per als nostres vens, stems, genera'm, genera'm, genera'm, tanque, oh, de s'attes, stems, stems, per als nostres vens, stems, ons mundofens i danses, gasset per afer, ho des, stems, genafari, frans, ja, vej, s'axtig, fara l'ins.
Bé de causes, un poc diferents, jugant de cara d'una dents. Bé causes, però no sempre sei, simposes i m'imposes.
Fins demà!
Si ho dius amb escop, molts faran més cas, cantant tots plegats, sabent que tots sembla importat. Si ho dius amb escop,
Bé, bon vespre, nosaltres som Mont 24. El tema encara no ha acabat. De fet, l'han deixat suspès en un calderó així molt a l'aire, amb un dominant secundari. Crec que és d'acord. Només per recordar-vos una cosa que... Bé, un pensament que m'acaba de venir ara mentre feien tard, perdona, que mos ha costat trobar pàrquing, ok? Dir-vos que... Teniu una idea en ment, és que cada vegada... Cada vegada crec més que sa música... Eh...
és capaç de canviar el món. Serà que m'estic fent jove. No ho sé. Però crec que totes aquí tenim una... una manera de defensar tot això i crec que hem de compensar tanta cruentat que està passant avui en dia, hem de compensar tanta barbàrie i hem de fer coses velles per compensar tot això que ens està passant. No mos dormim. Hem de posar bellesa per tanta lletjor. Que el món sigui l'únic lloc
de tot l'univers on hi ha pianos no és una casualitat, d'acord? Per altra banda, toquem dissabte com a mila, qui vulgui venir només són 7 euros. Gràcies!
És vera que costa trobar pàrquing a Palma, l'hem de perdonar, perquè no és una excusa, no és una excusa, això. Anem amb quatre dades, perquè en el darrer període el volum de discos editats ha augmentat d'una manera considerable. Han passat de 88 referències en català durant la temporada del 2023-2024 a 125 durant el 2024-2025. Clar que sí, un fort aplaudiment.
A poc a poc, però cada vegada estan més presents. A més, aquesta xifra cal sumar-hi un centenar de senzills inèdits, quatre reedicions i un DVD, el que suposa un rècord històric. Ara lliurem el premi ben especial, el Premi Enderroc Obra Cultural Balear a la personalitat. Per entregar-lo, cridam al president de l'Obra Cultural Balear, en Antoni Llebrés. Un fort aprenent per ell.
Gràcies. Bon vespre. És una veu capdalt de la divulgació de la música a les Illes Balears. La seva vida ha estat lligada a la música tant des de l'àmbit acadèmic com periodístic. Cofundador del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca
impulsor de l'Orquestra Sinfònica de les Illes Balears, autor de llibres especialitzats, comentarista musical i divulgador, col·laborador en diversos mitjans de comunicació, escrits i radiofònics, la passió, dedicació, promoció i rigor per la música el fan-se mereixedor del Premi Enderroc Obra Cultural Balear a una personalitat, en Guanyes per Pérez del Ric.
Sempre que sona Bach necessitam un faristol. Sonava Bach de fons. Bon vespre. Amb aquesta d'avui són tres vegades que m'he emocionat relacionades amb aquest premi. Primer va ser quan en Toni Llebrez, president de l'Obre Cultural, em va telefonar per informar-me que des de la institució m'havien proposat. La segona, quan el dia de la roda de premsa en la qual es va fer pública la notícia...
i això me va emocionar moltíssim, companys de diferents mitjans de comunicació que cobrien l'esdeveniment, arrencaren en aplaudiments. I ara, aquesta tercera vegada, també puc dir que estic emocionat davant d'altres.
Per un matemàtic que no toca cap instrument i que només canta desafinat a la dutxa, rebre un premi relacionat amb la música és, sans dubte, un honor. Cert que la música ha estat una de les meves passions i ajudar a difondre-la no ha estat una tasca sinó una satisfacció.
I ho he pogut fer de manera lliure per diferents mitjans, premsa escrita, ràdio i més darrerament audicions comentades. Gràcies a les capçaleres i els espais que m'han donat l'oportunitat de fer-ho. Per tot això, moltes, moltes gràcies. Finalment, no vull deixar aquesta oportunitat per reivindicar una cultura...
en majúscula i en la nostra llengua. Precisament ara, quan des de diferents trones es predica la mediocritat i una globalització mal entesa, és ben necessari no baixar la guàrdia i seguir fent camí. Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Moltes gràcies. I per lliure el següent premi cridàvem en Yatzer Méndez i en Lluís Arboleda... Arboleda. Dos i far. Un fort aplaudiment per ells. Moltes gràcies.
Però deixem tots sols perquè per mi basta. Lluís, comences tu. Tenim una piscina. Sí, hem d'acabar pres perquè tenim una edat, una edat prostàtica i... Bé, ara vos contaré. Ells, els premiats, es van conèixer a estudiar en magisteri musical i van decidir muntar un grup per oferir un producte diferent. En un moment, el que el cant...
a capella i no vull que ningú... Era molt minoritari. I jo... Ester Percedor, Begoña de la Iglesia, Guillem Ramon, Sofia Domènech, Carol Domènech, Joaquim Domènech... Fia puta, entens?
Van confessionar un repertori atractiu i es van donar a conèixer un moment al gran públic i als seus veïnats, que quan assajaven els mos havien de lluitar a la finestra i dir «Por favor, ¿pueden cantar más alto?». Això és el que fèiem. Au, pot continuar.
La seva música ha sonat a escenaris internacionals i ha obligat... No, ha otorgut. No com a otros. Reconeixements importants. Han fet possible el miracle de son conjunt de pop vocal en tres dècades en els escenaris i una desena de discos gravats. Sa constància, obstinació per demostrar...
Es poda de ser bo humana i fer-ho amb tanta qualitat. I també en català ens ha valgut el premi en rock de la música balear a la trajectòria, que és per 2.000 peles. No, cap. Perdó. Cap. Cap peles. Cap.
Vull venir a Brooklyn, vull ballar al carrer, vull expressar el que sent. Vull tenir swing, vull ser rei del jazz i del blues.
Com en Lluís d'Astròm, Nina Simone, eh, eh, les capites són i t'hi vinguem. Com teniu el sol i queixar-ho, vull tenir el sol, vull ser el rei del joc. De llocs diferents, nosaltres no som, no, no som com ells que poden fer. I mirar-los, aprendre sempre del que fan bé.
Fins demà!
I imitar-los, aprendre sempre del que fan ben diferents. Nosaltres no som, no, no som com ells que poden fer. I imitar-los, aprendre sempre del que fan ben. 30 anys, un a un som. Començant per aquí. El contrabass, Jaquem!
Gràcies. S'accelerà més. Bélo. Guia. Jena. Sophie. Esté. Pa. Pa.
I ella, na Carol. No visc Harlem, no visc Brooklyn, no vei un carrer, no es presó el que sents. Jo no tinc swing ni som el rei, però m'agrada molt els llocs diferents. Nosaltres no som no, no som com ells que poden fer.
Imitar-nos, aprendre sempre, de que fan més diferents. Nosaltres no som, no, no som com ells que poden fer. Imitar-nos, aprendre sempre, aprendre sempre, aprendre sempre, fan més.
Estem nerviosos com el primer dia avui. Això no s'acaba d'aprendre mai. I bé, simplement fent un repàs en aquesta trajectòria de 30 anys...
Per dir-vos que sempre hem tingut molt clar, com a grup a capella hem fet sempre estàndards de pop, rock, jazz, però sempre hem tingut molt clar els nostres temes en català i també sempre en els nostres concerts, en el nostre programa, tenir cançons tradicionals. Record...
Tenim gravats molt de records, però un molt important per nosaltres és la maestranza de Sevilla, cantant a la pastera amb l'Antonio Canales ballant. O sigui, perquè us fos una idea. I sempre molt ben rebuts amb aquestes cançons. La llengua sempre l'han tingut molt present i molt clara i l'han dut allà on m'han demanat. Després, evidentment, en aquesta trajectòria tan llarga, van començar molt, molt joves, això s'ha d'aclarir,
i de no personalitzarem, però el equipàs que tenim de tècnics des de sempre, productors, discogràfica, tota la gent que ens han revoltat, la família, el que hem hagut d'acontar, i els veïnats, que segons quins hem hagut d'acontar nosaltres...
Ja és casualitat, eh? Que m'ho direu. Has veïnat de veres, no és broma. Sí. I res, molt contents. És públic, que és que realment mos ha... mos ha empès a continuar. I tota sa gent que s'afegeixi. Si qualcú encara no mos coneixia, aquí som nosaltres. 30 anys més, com a mínim. D'acord? Gràcies. Gràcies.
No tura. Amb actitud, ironia i compromís amb la terra va sorgir fa dos anys com un alà d'aire fresc amb sonoritats rock d'influències clàssiques. Clar que sí. En Julià Picorner i en Joan Font, també el Joan Bouzà i en Guillem Portell acaben de publicar Camí Florit per revitalitzar l'escena Balear, reivindicant una personalitat pròpia. Amb tot vostès... Ànimos parrec!
Fins que floriren els amalers I estava balant la lluna que era de quart creixent Sense mirar enrere I el cavall volava com es vent Endormiscada és de matí Se va fregar els ulls 3 o 4 pits Entrant en el poble D'on fletent s'havia partit
Comprar que viures, et veuràs animal. I per els carrers aviat va circular que cercava venjança i que la prendria l'endemà. Deixa-ho la fer, que cavalqui ben tranquil·la, que passis dol com vull com fem tots.
Deixeu-la en pau. Feis els contes a ca un altre, que doneu consells mentre que vostre cau. De la mateixa taula on l'havia deixat,
Jugava carta de son pare com feia anys, quan la vàrem veure, de tots els altres se'n varen anar. Ella se va seure, ell va esquetxar, carta alta guanya, que mos hi jugam, per tirar sent una nina, i ara tenc una dona davant.
Ell va treure un rei i ella un as. Va fer un somriure i se va aixecar. Va i deixar un poble homo i un poble homo encara m'he trobat.
La tomba de sa mare abans de partir d'aquell poble per sempre més. Les coses que avui va dir la varen quedar entre ella i Déu. Va cavalcar fins que es voliren els gemels més. I està ballant la lluna que era quart creixent. I sense mirar enrere i es cavall volava com es vent.
Deixa-la fer, que cavalqui ben tranquil·la, que passis dol com pugui, com feiu tots. Deixa-la en pau, feis estoltes a com n'altre, que dónau consell mentre que vostre cau.
Moltes gràcies. Ànimos, Parrec. I ara aprofitam per agrair les institucions i empreses que fan possible tot això. L'Institut d'Estudis Baleàrics. El Consell de Mallorca. El Teatre Principal. L'Ajuntament de Palma. L'Obre Cultural Baleà. La Fundació Baleària. I Estrelladam. Un fort aplaudiment per tots ells. Moltes gràcies.
Cada cop queden menys premis per lliurar, però ara fem una petita aturada per presentar-vos al director editorial del grup Enderrop, que us vol dirigir unes paraules. Per favor, un fort aplaudiment per en Lluís Gendrau. Molt bona nit. Benvinguts a aquesta vuitena edició dels Premis Enderroc de la Música Balear.
És un plaer fer d'anfitrions d'aquesta escena illenca i fer d'ambaixadors de la cultura balear a través de la revista, de la ràdio, de la televisió o per a streaming, com avui aquesta nit aquest acte es transmet a través d'IV3, de Vida.cat o d'Anderroc.
Som còmplices de les produccions musicals i artístiques de les quatre illes, de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera, cadascuna amb la seva idiosincràsia. Potser en aquest discurs pacarem d'entusiastes, però com diuen els que vot, de què serveix limitar. El darrer any la producció musical ha estat...
La insularitat és un problema que impedeix créixer
que la indústria musical té moltes dificultats per ser viable, que els artistes són els mateixos de sempre. Però la realitat, any rere any, en portem ja buit en aquesta envergadura dels Premis en Derroc, és que el panorama balear no ha parat d'evolucionar en quantitat, en qualitat i en diversitat. Tal com diu la Maria Hein, és una lluita que no acaba.
Però quina és la clau? La clau és l'aposta clara per la marca Música Balear. Una música que es pot viure amb els cinc sentits. Una música que té la sonoritat pròpia, la que parteix de la tradició del folk i es fusiona amb el pòpil electrònica. Una música que té un aroma peculiar, que ens recorda la celebró del mar...
i també, per exemple, una volta amb lleut, una música que erissa els pèls de la pell, que emociona com les cançons de bressol, una música que es pot tastar gràcies a ingredients únics, del rock d'Esplà, que acabem d'escoltar, fins al pa de Menorca, i que es visualitza a través de noms d'artistes que, sense perdre els orígens, han sabut preservar la identitat.
És com la invitació al paradís que canta Júlia Colom els versos, vull que venguis a sa meva illa, vull que entenguis per què soc com soc. O Anna Ferrer, quan parla del ritual de la música que com el pa ve de la terra i de l'aigua.
La marca Música Balear no es crea d'un dia per l'altre. No és un eslògan turístic, és un llegat que s'ha transmès de generació en generació, que han tingut cura dels mots i del compromís amb la cultura. La Música Balear és un far des del qual es pot avistar la lògica de la realitat.
de les migracions, de les conquestes, de les invasions, també dels atropellaments lingüístics i culturals, però també és un espai per als trànsits d'idees i de tradicions, tal com es podria definir, per exemple, la poètica galàctica de l'univers dels avui honorats Antonia Font. En definitiva,
La música balear és creïble, és reconeixible, és diversa, és arrelada i és exportable. Té la singularitat de cada illa, la música mallorquina, la música menorquina, la dels pitiuses, que també la identifica i la representa.
Una marca única amb una banda sonora imprescindible, com demostra també el Firavé Música, que tot just comença demà. Un paisatge musical propi que es dibuixa com mai en aquests premis en derroc de la música balear.
S'ha creu que quan truqui a la gent diuen que ploren. No, és per plorar, però també per riure, per celebrar aquesta música balear. Quan us truqui, penseu que esteu d'enhorabona, que la música balear té molts noms i hi ha molta gent que hauríem de trucar. A tots vosaltres us hauríem de trucar per dir-vos que la feina que feu és absolutament imprescindible. Moltes gràcies als músics de les Illes. Fan possible això...
Això ho feu possible els músics amb les vostres lletres, les vostres composicions, les empreses culturals amb la seva resiliència, les institucions com el govern balear a través de l'Institut d'Estudis Baleàrics, de l'Ajuntament de Palma, del Consell de Mallorca, que han seguit donant suport als músics i també a les produccions musicals com aquesta. I també gràcies al patrocini, com dèiem ara fa un moment des del primer dia, d'Estrella d'Am, de Baleària, i la col·laboració dels amics de l'obra cultural balear,
i també tot l'equip del teatre principal, però sobretot també el públic, que sempre, sempre, sempre té les orelles obertes. Per molts anys de música balear.
I és el moment de lliurar un dels premis especials de la nit. I ho fem amb il·lusió i també emoció. El primer cop que els vam veure en directe i escoltar va ser un dels seus primers concerts, quan encara no tenien cap disc. En un local de Muro, cantant a cor que vols amb el públic, en s'estiu...
I és que estic de puta mare. Tothom la cantava. Vaig pensar, qui són aquesta gent? D'això fa 28 anys. Des de llavors hem viscut les històries del cibernauta Joan, de la vida de l'astronauta, de l'Amazones de la Lluna, i tot xapat per s'alegria i a vegades també per s'enyorança.
Pau de Bon, Joan Miquel Oliver, Pere de Bon, Jaume Manresa i Joan Roca formen el grup de pop més important que mai ha existit a les Illes Balears. Van tocar el cel i van plegar, per després tornar com estrelles fugaces. I ara no sabem si tornaran o quan i com ho faran. El seu gran mèrit és haver situat la música balear dalt de tot, haver sabut construir un univers propi, ple de poesia quotidiana i humor subtil.
que ha connectat amb un públic dalerós de propostes originals. Per tots aquests motius, i molts més, el Premi Anderroc d'Honor de la Música Balear és per Antonia Font.
Fins demà!
Bon vespre. Se me fa molt difícil no començar aquests agraïments amb un... És un honor rebre aquest premi d'onor. Se me fa molt difícil no dir. Ho he dit. Bé, entrem a aquest premi com un reconeixement el que ha estat i el que és avui en dia Antonia Font.
I tot això evidentment ens al·lava molt perquè s'han fet altres coses bé. I si hem fet altres coses bé també és gràcies a la moltíssima gent que ens ha acompanyat durant tots aquests anys, 28, crec que has dit.
que crec que és just compartir aquest reconeixement i aquest premi en tots ells, començant per a les nostres famílies, tots els nostres amics que venien a tots els concerts i venen, a tots els tècnics i tot el personal que ha fet feina durant tots aquests anys de veure nosaltres i que ens ha acompanyat durant tots aquests anys.
i acabar amb els públics. Les finales són les que venen i les que fan créixer la música i són les que li han donat enverlladura inimaginable per nosaltres fa 28 anys. Què més? Després de nou anys d'estar aturats, la veritat és que...
Va ser com un miracle posar-nos d'acord tots cinc i poder compaginar tot el que significa tornar a posar la maquinària en marxa d'Antònia Font i compaginar-ho amb altres projectes que tenim i famílies i tot això. Va ser això com un miracle, però la veritat és que van fer un disc i m'han sortit dues gires meravelloses.
que mos han donat moltíssimes alegries i ja he estat tres anys de rellal i de rellalars, o sigui que moltes gràcies a tots que heu vingut a viure en nosaltres aquest retrobament. Lluís, moltíssimes gràcies per ser-hi, per ser-hi tants anys.
i per reconèixer, per fer aquesta llala i donar un poc de visibilitat a la música que se fa aquí, en la nostra llengua, en la nostra cultura, perquè sabem la complicat que és passar a l'altra banda, sortir de silla en tot el que suposa llales i revistes com aquestes fa que ens donin un poc de visibilitat. O sigui, moltes gràcies per aquesta llala. Enhor...
Res més, enhorabona a tots els premiats, seguiu fent música, com ha dit, una generació super, super, super bona, amb un futur esplèndid, estic segur. I res, gràcies per tots, per tot, salut i fins una altra.
I arriba un dia que series un teatre, que seriu felicitat. Primavera i trinaran tu sentim més desestimat. En realça'm he de dir-ho i sense tu ja no me val. I s'hora baixa, la deixant passar i me'n mires tan a prop que me'n fa mal. Ja surt tot sol i encara plou, que t'estim massa i massa pot. Que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Sincerament, pols. Pols, David. Sí, sí, sí. Moltes gràcies, Marco Mesquida. I ara entrem de pla en els premis de votació popular. Espera, espera, que ara me toca a mi. Vinga, va, m'ho han quedat abans. Mar, una altra víctima. Una altra víctima. A on són, Mem? Vinga, abans han fet un pot de performance, ja, però Mem serà la segueixen. Ossifar. Vinga, va, Ossifar. Primer de tot, dit-vos que sou els meus idols.
Amem, vosaltres vau tocar tots els palos del món. No som amics de la sorpresa. Amem, si encara seguís Ossifar, si féssiu discs, segur que hagués caigut algun reggaeton, o no? Sí, sí que hagués caigut. Espera, espera, espera. El títol seria... Quin? No m'agrada el reggaeton Ossifar Eurovision. Molt bé.
Molt bon dia, tot. Una cosa només vol fer fer amb el reggaeton. Tu sabeu que el reggaeton tenen una cosa d'ego que comencen les cançons i sempre diuen el seu nom, saps? Osuna, Dijuan, saps? Seria molt guapa que amb un reggaeton vol trofessi-ho. Arboledas, Mendes! Seria molt bo, tia. Vinga, posa'm el reggaeton, vinga, va. Dali, dali. Com ho faries?
No sé lo que he de dir. No sé lo que he de fer. No m'aprenyis ordines. Que tancar primer tres. Vinga, un fort aplaudiment per ells. Això, segur que ho haguéssim fet. Vinga, el darrer, el darrer, mare, el darrer. Víctimes. Fades. On són les fades?
On les tenim? Allà davant tu. Ah, són aquí, mira-les. Mira, en voltros, vos putejareu una miqueta. M'anireu el més en fora possible del vostre gènere. Anem en el heavy metal. I vos dono dues opcions. Podeu fer el dark metal, o sigui, el més profund, que seria, si agafem monxerí, per exemple, seria com... Saps? O ja, el glam, que és el que m'agrada a mi, que seria...
Una cosa així. Amem, vos pot ser música i improvisau. Saps què passa? Que nosaltres ens sou tot una i no fem res. No, jo, oi, però... El petit gran segret de vows de fades és que ningú sap cantar. No, no, però... Això se basa en sortir de la zona de confort. Votre ens sou tot una i hem portat una confort. Tu tens cantera, Vicenç. Vinga, junta't. Dali heavy metal! Amem, com ho hem de fer, això? Vine, vine.
Vicenç, comença. Dale! Han comentat el seu vídeo, eh? Montserrat! Montserrat! Montserrat! Vinga! Bravo! Això passarà a la història.
Ja està, David, ja t'has cansat. Ja t'has cansat. M'he llevat l'espineta. No voleu saber el que pensaré per l'any que ve. O sigui, ja serà massa. Seguim. Jo me'n perc qualsevol cosa. Vinga, va, que ara ve l'homor. Vinga, sí. Tornat en els Premis de Votació Popular, s'han rebut més de 24.000 vots a les dues voltes. I ara sí, és el moment de les emocions de veres. I per fer-ho cridam en Pau Frank, d'OR i en Laura Paglisser. Fort aplaudiment per ells!
Bon vespre. Els nominats del Premi Enderroc de la Música i Balear per votació popular, el millor disc de clàssica contemporània són Xiu Xiuotges en blau de la banda sinfònica de les Illes Balears. El davallament... El davallament de Felanits de Joan Martorell.
Major de 36 al CUP, revisions de la Palestina de Miquel Brunot. Ai... I el Premi Enderroc per a votació popular, el millor disc de Baleada Clàssica Contemporània, és per... Xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-x
Bon vespre a tots. La veritat és que això sí que ha estat una sorpresa per nosaltres i ha estat un honor i la veritat és que nosaltres, que defensam i hem defensat tota la vida la banda de música, guanyar un premi d'un disco de banda de música que pràcticament avui en dia ningú sap què són,
És tot un onó. Per tant, volem donar-se gràcies al concert de Mallorca pel seu suport. Vull donar-se gràcies a en Joan Toni, que va ser el nostre director i dels projectes i tot ell. Vull donar-se enhorabona també a Miquel Brunet, que va ser el que va gravar al nostre CD. I, sobretot,
A tots i cada un dels murits que han participat en aquest disc, que sense ells nosaltres no seríem res. I, juntament amb les 33 bandes federals que tenim en aquell moment, per nosaltres és tot un orgull. Moltes gràcies a tots. I una cosa, Joan Mortorell, l'any que ve serà esteu any.
La votació popular ha escollit com a finalistes el Premi Inderroc el millor disc balear de jazz als següents treballs. Eterna memòria de Carles Medin i Joan Torné. Landscapes we found de K12.
I Quinta Essentials de Pere Navarro. L'he d'obrir jo? Pots obrir tu. Jo m'ha quedat en sorpresa. El més complicat del que apareix. Sí. I el Premi de Rock per votació popular, el millor disc balea de jazz, és per...
Quintessentials de Pedro Navarro.
Bona nit a tothom, moltes gràcies. No sabia que m'havia de preparar cap discurs, però bé, com soc jacero, improvisaré qualsevol cosa. M'he posat una mica nerviós perquè m'han dit que ho retransmeteixen a Ivetres i tot i dic, joer, ja, només faltaria. Però bé, m'he quedat una mica sorprès quan han dit que hi havia més de 24.000 persones. Pensava que, bueno, no sé, jo com estic així a Eivissa una mica aïllat, que seria un premi així, bueno, no sé.
Però crec que parla molt de l'increïble talent que hi ha a les Illes, de tota la feina que s'està fent. Vora tants artistes que no conec personalment i espero que ara conèixer personalment, però que veig que fan carrera, que surten i que sobretot duen les Illes pel món. La veritat és que guanyar aquest premi significa moltíssim per jo. Així que moltes gràcies a tots, visc en les Illes i gràcies a tothom per guanyar aquests premis. Moltes gràcies.
Anem a descobrir que s'endurà el Premi Inderroc de la Música Balear per votació popular amb millor disc de folk. Els candidats són Anne, de la banda de la música... Ai, perdó. Estan a comentar. Anne, de la banda de la música de Falanitz. Adesiara, de Conegre.
i Paranòstic d'Anna Ferrer. I el Premi Enderroc per votació popular, el millor disbalear de Folques per... Paranòstic d'Anna Ferrer. I nada...
per tenir un tros de pa. Uau, aquest moment no me l'esperava realment. Moltíssimes, moltíssimes gràcies. És un regal realment molt gros poder fer això que fem i que la música ocupi el nostre dia a dia.
Me sent absurdament privilegiada. Hi ha molt de moments que quan estic damunt d'un escenari cantant i me miren tota aquesta gent que ve escoltant mos, penso que és molt fort que hagin escollit fer allò que he dit en lloc de qualsevol altra cosa. I crec que això és el que m'ha convidat a seguir dedicant-me a aquest món que també té les seves coses difícils, com totes aquí sabem.
M'agradaria també dir que una de les coses que he pres a través de Paranòstic és de la complexa me, de la meva cultura petita, quan he tingut l'oportunitat d'anar amb ment bastant en fora amb aquesta música, al Marroc, a Perú, a Londres, i la gent de Menorca em deia, però vas allà i cantes això?
I és molt fort, perquè vas allà, cantes a so, i a tothom li sembla fascinant. A ningú li importa que estiguis cantant en menorquí ni en català. De fet, en molts de puestos m'ha deia, no?, canta't la nostra música, no?,
amb aquesta cosa màgica que té la música tradicional, que fa que la gent que t'escolta connecti amb la seva pròpia música també, del seu territori. Que ens deixem de sentir que formem part d'una cultura tan, tan petita que ens podem complexar d'ella, perquè el que hem de fer és estar molt orgulloses, vist que visca la música i la cultura.
I avui també mos acompanya un mediàtic músic de Palma. Enguany ha presentat el seu quart LP, No te en amores, on parla de dolor i desamor i on s'estrena per primera vegada en solitari i cantant en català. I avui aquesta mateixa cançó, Niguls, ens la farà en directe. En tot voltros, Xavi Bó.
No sé si veus el mateix vespre, si estàs de fora desperta, i el vent que ha apagat l'espelma, t'ha tocat a tu la pell, pot ser el nostre incendi a senra, perquè tardes quan contestes, no sé si així et defenses, però no vull fer tan bé, si et dic d'estim, ja no em sents, alçaré la veu, alçaré la veu.
Amb els niulls, faig senyals de fum. Estàs tan lluny, que ja junts pareixen punts. Em dius que no plori més, que no plori més, que no plori més per tu. No sé si puc, no sé si puc.
Ja no, ja no, vull més espai. Vull als teus ulls el meu mirall. Crec que ens devem un últim ball. El cor batega mil cavalls. No puc dormir d'hora perquè tu no dorms aquí de vora. Jo sé que tu a mi m'enyores. Jo t'enyoro, tu m'enyores. Si et dic d'estim, ja, ja no em sents. Alçaré la veu, alçaré la veu.
Amb els niuls, faig senyals de fum. Estàs tan lluny que els llums pareixen punts. Em dius que no plori més, que no plori més, que no plori més per tu. No sé si puc, no sé si puc. Amb els niuls, faig senyals de fum. Estàs tan lluny.
que junts pareixen punts. Em dius que no plori més, que no plori més, que no plori més per tu. No sé si puc.
Abidó, continuem amb els premis de votació popular. Sí, per desvetllar el resultat, donem la benvinguda a na Ivana Palacios i en Joan Moñino. I en Joan Moñino, de Parlar els Mallorquins. Parlar els Mallorquins, sí. Bon vespre.
Primer de tot, volíem aprofitar aquest faristol per reivindicar la llengua catalana com a única llengua vehicular de l'educació. Recordar que la llengua no es toca. I ara sí.
I ara sí, la votació popular ha escollit com a finalistes el Premi Enderroc, el millor disc balear en llengua no catalana, els següents treballs. Plaça Patines, de Go Cactus. Música para muñecas, de Samantha Hudson.
A Modern Odyssey d'Elea. I ara t'ha cobrit sobre. I es guanyador, guanyadora o guanyadorias. Espera. No!
Bueno, he passat una nit tan dolenta...
I per aquest motiu no puc ser allà, a la meva terra, a Mallorca, el lloc on he crescut, on he desenvolupat aquesta actitud. Em fa molta ràbia. Però també em fa molta il·lusió haver rebut el Premi a millorar l'album en llengua en nou català. Música para muñecas. Moltes gràcies. És tot un honor. No té res que envidiar-li a l'MTVM.
I pot ser que el pròxim cop estic nominada a millor àlbum en llengua catalana, perquè jo soc el somriure més amable dels països catalans. Jo soc catalana, xernera però catalana. Una petonada ben forta d'Albert Koch i el Garroba.
Vale. Anem a descobrir qui s'endurà el Premi Enderroc de la Música Balear per votació popular al millor disc de música urbana. Els candidats són Metàlics, de Fades. Miotragus Balearicus, de Flaco.
I Planetowski S.A. The Planet. Això ho han fet veure molt fàcil. És que s'embossa. Sí. Vaja, perdó. Ara. No surt.
I el Premi Enderroc per votació popular al millor disc Balear de música urbana és per... Metàl·lics, de Fàlegs!
Bé, moltes gràcies. Disculpa pública per haver cantat abans. No ho tornarem a fer mai més. Això ha estat una enferrona, eh? Ens havien dit que era una coseta així tonta i ben tonta que ha estat, sí o no?
Mira, he de dir que és una sort a compartir categoria amb en Planet i en Flaco, perquè de fet va ser als concerts d'en Flaco, jala, d'en Planet, on ens van fer amigues, i a més va començar tot el projecte de fades, o sigui que Jaume, no sé on ets, però moltes gràcies, perquè sense tu fades no existiria.
També vull destacar aquesta escena urbana mallorquina preciosa, meravellosa que tenim amb artistes com en Planet, Flaco, Cate, Xisc, Carlos i moltíssims més, que a més estan demostrant que el català pot ser irreverent, pot ser de festa, pot ser divertit i que també se pot cantar en dialectes perfectament vàlids en aquesta preciosa escena que tenim.
Bé, al final nosaltres, el projecte de Fades va néixer també per crear aquesta necessitat de crear espais d'oci 100% en català, no? I com hem dit abans, doncs això està gràcies a la nostra classe en Planet. I bé, podem dir de l'àlbum que aquest àlbum ha estat fet 100% aquí. A on? Aquí. A Palma. La millor ciutat del món, em sap greu dir-ho. És així. No us ha fet gràcia això?
He de dir que t'has equivocat un poc perquè està fet la meitat a Palma i la meitat a Mancord a la vall. Això. Ara, ara, ara. Perdó. Això, tia, tens la gràcia que em falta, t'ho dic en sèrio. I bé, dit això, volíem agrair a l'Aina Los Ange, a en Joan Porcel, a la Sílvia Masfont, a qui més, a moltíssima gent, perquè al final és el que hem dit abans, que som aquí...
perquè molta gent ha cregut en nosaltres i ha fet les coses des del cor, sense demanar-nos res a canvi, i us ho diem en sèrio, hem pagat potser 500 euros per alguna coseta, vull dir, és realment molt fort, i bé, que moltíssimes gràcies a tothom que ha cregut en nosaltres.
Bé, m'acotaré un poc, perquè si no, men. És això, lo que ha dit en Àngel, que tot està fent 100% a Mallorca. Volem destacar, per exemple, la dissenyadora d'aquests vestits que han vestit durant tot aquest disc, que se diu Alineo, que és una lota d'aquí de Palma i, a més, del col·lectiu. Volem agrair en Joan Porcel, en Elisa Blanca, que passa a ser fotògrafa. També volem agrair en Antoni Llull, que és una perla mallorquina. Antoni Llull, un aplaudiment ben fort per Antoni Llull, per favor.
És un productor, és un productor... Bé, productor, bateria, i tot el que us puguem imaginar, que surt de Manacor, i que gràcies a ell van poder fer Artificial i altres cançons del disc. I també vull agrair a en Pere, en Pere Balda, que està aquí, de Goodman Records, que és on vàrem mesclar i masteritzar tot el disc, jo me'n record, justament d'aquí, a la plaça Major, que hi mos deia, però per això exactament que és, jo li dic, no ho sé, no sé ni que és un acord, ja no sé com funciona tot això, simplement necessit que facis que soni bé. I al final, mira com ha sonat, per tant, un gran aplaudiment per en Pere, gràcies, gràcies.
I bé, gràcies a tots els talent mallorquí que és aquí i sobretot, sobretot, volíem donar les gràcies a les famílies que també estan aquí totes les mares, les tres mares estan aquí. Un aplaudiment per les mares.
Un aplaudiment per les mares, les parelles, també, els amics que avui són aquí i que fan que aquest premi es valgui la pena. I també van ser els primers que van confiar en nosaltres. I ja està, simplement vos volem dedicar el premi a tota aquesta gent que va creure en nosaltres al principi. Gràcies.
I els finalistes al Premi Enderroc de la Música Balear, el millor disc de pop-cançó d'autor, segons votació popular, són... Katana, de Maria Hein. Consolacions, de Miquel Serra. No te enamores, de Xavi Bo.
I el guanyador, guanyadora o guanyadori és... Tuavey. Uh! I el Premi Enderrock per votació popular, el millor disc balear de pop, cançó, d'autòs, per Katana de Maria Hein.
Bueno, això no m'esperava, o sigui, moltíssimes gràcies a veure's al públic per haver-me votat. Jo ja en ser de la crítica jo ja estic més que satisfeta. Això, moltíssimes gràcies al públic que m'ha votat, que dur anys seguint-me, que dur anys confiant en jo, venent a els concerts, comprant els discos, els vinils, tot...
Gràcies per aquests 5 anys, crec que ja he dit abans, però de veres que mai m'hagués imaginat com poder perdurar tant i espero poder seguir fent discos molt més anys. A part d'això també vull dedicar aquest premi i saltar que he guanyat també a mon pare perquè sensei no hagués fet aquest disc i segurament estaria molt content de veure-me aquí. Gràcies.
I els finalistes, finalistes, el Premi Enderroc de la Música Balear per votació popular al millor disc de pop rock són Ses mogudes que duc dins es cap, de que vot. Encara un misteri, de negre.
I entre sa llum i sa foscor, de pèl de gall. I el Premi Enderroc per votació popular al millor disc balear de pop rock. Espera...
Entre la llum i la foscor, de pel de gai. Correré amb tu a aquesta illa, plena de llum, de vida i de color. El cel és blau i mira el sol com brilla, anem a la platja que avui fa calor. Navegaran per aigües cristallines, aniran més enllà de l'horitzó.
Bé, moltes gràcies, moltíssimes gràcies a tota aquesta gent que ens ha votat. La veritat és que és un premi que ens fa molta, molta il·lusió, perquè en tenim uns quants ja, d'aquests, però que ens fa especial il·lusió perquè és com un premi a sa feina, no? Perquè un disc dur moltíssima, moltíssima feina darrere, que no es veu, perquè al final després es tradueix en 10, 11 cançons, com és en aquest pas.
I la veritat és que tenir aquest reconeixement de la gent que t'aboti, nosaltres ja no és el primer disc que fèiem, en diumos quants, i la gent m'ho segueix, la gent m'ho segueix escoltant, i cada vegada més, cada vegada veï més gent que ven als nostres concerts, cada vegada més gent que m'ho segueix, que escoltes les nostres cançons. I...
I, ostres, tenir un reconeixement com aquest de votació popular és increïble. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens ha votat. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens segueix sempre, aquí a Mallorca, cada vegada que venim, ens sentim més i més estimats. És a dir, que això per nosaltres és increïble, de debà. I res, gràcies a l'Àngel Men, que ens du aquí, que ens du per tot, a RGB. Ostres, i sobretot, moltíssimes gràcies també a en David Rossell, que...
que és un premi que li feia especial il·lusió, el nostre productor, és un premi que li faltava. I ja està. Gràcies també a les nostres famílies, que, ostres, estem allà, du molta feina, moltes hores fora a casa, i és a dir, tant físicament com mentalment, també, quan t'estàs fent un disc, i res. Moltíssimes gràcies a tots, pel de Gall, si hi ha pel i alegria. Moltíssimes gràcies.
Com a tots. Moltes gràcies. Anna, venen d'Esdivissa amb un folk pop inconfundible. Ells són Toni Torres, Pep Toni Ferrer, Roger Martín, Diego Aires i Christian Roig. Un quintet que es defineix com a hipnòtic, oníric, psicodèlic i altament suggeridor. Després del seu EP de debut, Una casa en runes vol oferir-nos un tast del que serà el seu proper treball. 1972, Ses roques altes. En tot voltros, Animals Marins.
Gràcies.
D'avions i de saig.
Les van estrellar.
I a la pista serà...
Molt bé. Arribam a la recta final de la nit, amb els darrers premis en derroc per votació popular. Sí, cridam a l'escenari en Ferran Hidalgo, responsable de patrocinis d'Estrella Dam de les Illes Balears. Fort aplaudiment per ell. Gràcies.
Bon vespre. Felicitats a les guanyadores i guanyadors. Bé, doncs, anem pels candidats al Premi Enderroc de la Música Balear, el millor artista revelació per votació popular. I són Pere Andreó, Nineta i Maria Antònia Rosés.
I el guanyador o guanyadora, a l'artista revelació, Premi de Roc de la Música Balear, és per... Nineta. Hola, bon vespre. És que no sé què dir, perdó.
Bé, primer de tot, que és un orgull poder recollir aquest premi en el teatre principal, perquè vaig estrenar-me en el món dels teatres, en l'escola juvenil i en l'escola infantil, per tant, això per jo és com tancar una etapa.
I també reconeixer a les meves companyes, en Pere Andreu i en Maria Antonia Roses, perquè també aquest premi és tot per a vosaltres, perquè també feix una feinada increïble com a artista revolució.
I això ha estat gràcies també a la feina col·lectiva. Jo considero que Salut i Merçà hagi nascut no el 50% meu. Vull dir, jo tenia unes cançons i tenen molt bons amics que van confiar en aquest projecte i li han donat vida. En Marraquen ha estat el productor, en Joan Oliver i en Joan Fons m'han acompanyat a sa banda, la Llucia que està asseguda, el manager i també...
tot el que passa damunt de l'escenari i la Núria i la Llucia li han donat la vida fotogràfica, les fotografies i els vídeos. Per tant, aquest premi també és per ells. I res, moltíssimes gràcies. I gràcies a la família també i als amics i a la meva parella.
Vinga, ja queda molt poc, et cridem ara a l'escenari, Anna Miquel Allador i... Molt bé, fort avallament per elles. Bon vespre.
Molt bon vespre. Estimades, estimats, bona gent, bons músics, moltes gràcies per aquesta ballada tan màgica i per aquesta oportunitat de repartir alegria i premis. I no bé, els tres finalistes al Premi Enderroc de la Música Balear, el millor directe per votació popular, són Fades,
Maria Heim i Pitjorines. I el Premi en derroc per votació popular al millor directe Balear és per...
ピッチョリラ!
Bé, moltes gràcies, primer de tot, per aquest reconeixement. Nosaltres crec que ens emociona en especial perquè som unes motivades i unes emocionades de la música en directe i de dur tots els instruments i de tot el que implica i dels alt i baixos i els problemes, però també l'amor, el calor, tot allò que es pot transmetre amb la música en directe.
Llavors, justament aquest reconeixement mos arriba bastant en el cor, no, xicas? Gràcies, gràcies. I res, a part d'això, evidentment, com no podria ser d'una altra manera, volem agrair a les persones, bé, el nostre equip és enorme, però directament implicades en la fabricació.
en pensar aquest directe, que són en Joan i en Amarga i en Joan Ribes, que molts sonoritzen, i també volem enviar una basada a Naina Tremolles, que avui no és aquí, però, òbviament, és una pitjorina molt estimada, i res. Moltes gràcies!
Que bé. Continuam amb els finalistes del Premi en rock de la música balear a la millor cançó segons la votació popular. Es nominats són Mon Cherie Go Home de Maria Jaume i Fades. Com en Peter Pan de Pel de Gall.
i ningú els deixa vivo. I ara queda obrir el sobrat. S'aferra un poc. I diu... El premi en derroc per votació popular a la millor cançó és per... Mon Chery Gojón.
Avui, avui, avui, avui, avui i di com si em vols. Avui, avui, avui, avui i di com si em vols.
Bé, moltíssimes gràcies. Bé, un segon. Moltes gràcies a tothom que m'ho ha votat, sobretot, i a The Rock per aquest premi. Vull donar les gràcies a les fades i a en Lluís perquè són unes persones i uns artistes increïbles i perquè ha estat divertidíssim fer aquesta cançó amb elles, o sigui que gràcies.
I res que dir que no hagin dit ja abans aquestes reines. Estic molt contenta que s'apremiï aquesta cançó perquè és un recordatori que tenim dret a defensar els nostres carrers i la nostra cultura i que no volen ser un part temàtic ni un puta souvenir, sinó que poden poder viure i crear des de la nostra pròpia terra i la nostra llengua.
I a part, jo volia dir també que crec que hem de reivindicar molt la música pop. Us diré també que a través de la música pop és a on podem inserir en els joves, a on podem anar a classes i podem veure com els dins realment senten una connexió amb la música.
Jo que he estat fent classes de català, per exemple, he vist que els discursos que moltes vegades se fan des de les institucions queden allà, queden a les institucions, no? Però crec que l'important és poder ficar-me dins els capets dels nins i fer-los veure que la llengua catalana, la llengua que xerna que sé, o la llengua que estudien a classe és una llengua vàlida per poder fer allò que els agrada, que no fa falta recórrer en el castellà, per exemple, per haver de fer una cançó de reggaetona o per haver de fer una cançó de pop, no? I que si estàs de festa i te'n vas a Sabotage, a Palma, puguis escoltar música pop en català.
Per tant, reivindicarem sempre el pop, sempre que puguem. Please go home! Please go home!
I ara ja acabam la nit amb el Premi Enderroc de la Música Balear, el millor artista de l'any, segons la votació popular, i els finalistes són Fades, Maria Hein, i Paldegall.
i el premi en derroc per votació popular al millor artista. Balea? Balea. És per... Un, dos, tres. Maria Heinz. Ninja, ninja, esquiva't una mirada tan freda. Ninja, ninja, tu jo dormia amb la muñeca de sada. I queda la nit a un temple de rosat. Per un amor que sempre veig.
Ara sí que ja no sé què més he de dir. Moltíssimes gràcies, de veres, en derroc, en crítica, públic, per tots aquests premis d'avui vespre. És una no poder rebre un premi de millor artista. Crec que un mateix mai se considera un bon artista, com sempre miram, com contemplam artistes que nosaltres potser idolatram i volem arribar allà i volem nutrir-nos d'ells i mai com pensam que nosaltres realment som artistes.
I amb aquest reconeixement és com, uau, que guai, no? En plan, la gent realment m'ho veu un artista. O sigui que sobretot agraïn al públic per aquest premi i no sé, que moltes gràcies, que no sé què més dir. Gràcies.
El tercer disc d'Aquest maratxinant, Ses mogudes cadut dins el cap, ens presenta la temàtica de la salut mental com a eix vertebrador. Aquesta cançó, Lleut, parla de la necessitat d'anar a teràpia quan un se sent angoixat i ofegat per algun tipus de preocupació. Reivindicatius i amb ganes de trencar les angoixes, en tot voltros, cabot!
Duco mesos que no sé cap on he d'anar. Des que surt el sol, negativitat. No sé com he arribat. Tenc un nu en el pit i no puc respirar. He caigut dins el llit, tapat i ofegat.
M'he cregut quedar així amb els ulls tancats. Necessita qualcú i comptar-li ses merdes que surten d'escap. He comprat un jaúd, crec que no és massa gran, però, home, basta que surti a la mà. Escapades del renou que ve de ses cites i així ràpid torna a començar.
Caminant de costat, passa, passa, perquè ara és calor. He visitat un psicòleg, m'ho han recomanat. Quina falta me feia obrir-me'n canals. No és fàcil expressar. Les mogudes cinternes que dubtins es cap.
S'ha convertit en rutina, vaig cada dimarts.
Fins i tot a moments caminant de costat, passa a passa per cada escadó.
Ja pensi que ell mai li tocarà. Jo sóc tos tan dur, res m'afectarà. Un estigma social, l'important és tenir salut mental.
Gràcies.
Au, idò. I amb això arribàvem al punt final de la vuitena edició dels Premis en De Rock de la Música Balear. Moltes gràcies per tots els que esteu aquí. Moltes gràcies a tots els que sou aquí en el teatre principales, que m'ho heu detectat vostra, que hem connectat amb IV3. I només m'ho falta dir que fins l'any que ve. Ara, per favor, tots els artistes que han participat, que han conyat, que pugin per la foto de família. Moltes gràcies a tots. Adéu i fins l'any que ve. Adéu. Vinga, va, artistes.
Anau pujant, per favor. Vinga, va, no tenc poc. Vinga, Anna, puja, que si no puja qualcú, no puja ningú. Sí, jo crec que sí, quedarà més guapo.
Venga Maria! Ba-pow! Venga Giacabamba!
Gràcies.
Bona nit.
Més o menys tot o res, carícies de mamalada, dolç salat, calent o fred, menjant, passant la mirada. Més o menys tot o res, carícies de mamalada, dolç salat, calent o fred, menjant, passant la mirada. I el desig que em vas deixar tastar, vas trobar dos a mitja al mar, i el crucer als teus ulls,
Noti Norma l'ha robat en la deriva del teu nom. I per les nits fa massa fred buscant camins cap al teu fort. Tota Marta, el seu encant,
però em veig petit entre els teus dits. Sé que en la nit hi ha molts camins en la conquesta del teu cor. Més en menys o tot o res, carícies de mamalada, però salat calent o fred, menjant, pesant la mirada. Més en menys o tot o res, carícies de mamalada, però salat calent o fred, menjant, pesant la mirada.
Sóc un nòfrag d'aquest món, bé pirata de la mar, i obre el far i encén el cor, posa rumb cap al teu foc. Sóc un nòfrag d'aquest món, bé pirata de la mar, obre el far i encén el cor, posa rumb cap al teu foc.
Fins demà!
Cerca innocent algun tresor, com un petó de licor, una tarda vora el foc. Cerca l'essència de l'amor tan màgic, tan divi, abraçat a un art de Sant Martí.
Vols la dansa del vestit, vull la lluna dins del llit, fer-te la cullera a mitjanit. Em quedaré despert, recordo el que vas dir, és tan maco, tan petit. En tens prou amb els teus dits, la manera de mirar. Són aquests ulls marró clar que em tornen boig, drecerà el món de mai més on. El temps i el sol no marxen mai, la raïla.
Desperto de nou i sóc allà, camí de tu, d'entre totes les estrelles. Jo vull estar amb tu, ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort ja em fa més fort. Vull ser un camí, un camí amb el cor.
Un dia i un llum seré amb un petó matiner. Oceànica sensació, recordo aquella olor tan dolç i a poc a poc fent-nos l'amor aïllats de...
La mirada del món, reflexiu i convençut, que colze, colze, junts, som molt més que un bonic, que vol amunt i molt amunt, jo sempre seré amb tu, l'ana i la...
Desperto de nou i sóc allà, camí de tu d'entre totes les estrelles. Jo vull estar amb tu, ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort ja em fa més fort. Vull ser un camí, un camí amb el cor. Desperto de nou i sóc allà.
a camí de tu d'entre totes les estrelles. Jo vull estar amb tu, ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort ja em fa més fort. Vull ser un camí, un camí amb el cor.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Hores de son amagats pels racons, les hores avancen comptant els segons. Son el brugit que desperta un motor, guardo la memòria dins un got de rom.
Oh, oh, oh.
Com una cançó que sona a la plaça, o un moment perdut intentant trobar-te, com aquest balcó, l'esperança estesa, o la llum del sol, eh! Com la teva sort, la que mai espera, o les nits d'agost a la carretera, un estiu enmig de ciutats glaçades, com aquest moment.
I ara tot està per fer, que no som temps de mirar enrere. Tornarem a sortir al carrer amb la nostra gent. Que sonin des del cim més alt, velles cançons que abans cantàvem. Que ens vegin des de l'horitzó mirant el cel.
Com el teu secret, escrit a la sorra, o quan passa el temps i no te n'adones. Com aquest concert, desgastant sabates, com la llum del sol. Com el vent del nord, amb gust d'aigua salada, o sentir el teu cos respirar com l'aire. Com l'arbre més fort, amb barres llunyanes, com aquest moment.
I ara tot està per fer, que no som temps de mirar enrere. Tornarem a sortir al carrer amb la nostra gent. Que soni des del cim més alt, velles cançons que abans cantàvem, que ens vegin des de l'horitzó.