El mateix esprit, la mateixa cançó. Fa temps ja que vaig triar la meva condició, ser germà del rock and roll. Fins que sigui...
Fins que siguis...
Fins que siguen!
i de rellet, on passarem de nostre infants i endavant dels Amalès. Amalès, que es va morir, amb la terra abandonada, allò que va cancionar. I sí, molts han dit desplegats, per a qui s'han arribat, amb un gran capítol. Capítol, que s'estimana,
d'una comarca rebel. No comptarem pas cap i no mos faran callar. Difans de ser un producte comercial o fer grans empreses com pateixen per un sector o el total. Sector que feu grans beneficis
Beneficis que s'acumen i ningú pot disfrutar. I amb fills del reiguer ha començat aquesta Bon Dia i Bona Vida. Tot d'una vós explicant quins són els arguments i els ingredients que tenim per avui.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
i el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. Avui, dimecres 4 de febrer de 2026, tot d'una vossa. Repassarem l'actualitat, ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, entrevistarem, o ens connectarem amb en Toni Van Nars amb ell, repassarem 3 o 4 punts de l'actualitat. Entrevistarem Amàlia Sales, directora gerent d'Ipalma.
entrevistarem també en Jesús Jurado per parlar del iogue turístic, parlarem amb en Pep Juárez en representació de la plataforma de jubilats de les Illes Balears i a partir de l'Ardeu tindrem connexió amb la Marisa Cerdó per fer amb ella un exercici de literatura comparada i a les deu i mitja cercarem
El nostre diplomàtic, en Joan Manuel López Nadal, que pareix que avui és per Vietnam. Intentarem contactar amb ell i analitzar diversos punts de s'actualitat, però en aquest class en clau de sud-est asiàtic. Començant repassant els titulars del diari de Balears. Bona nit.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I diari de Balears, títol en primer lloc, nova tendència palma, foto amb Llompart, si veu una simpàtica fotografia de dues dones assegudes de vora s'estàtua, la nova estàtua d'en Josep Maria Llompart en el carrer dels Oms. També hi ha una crida per part de l'obra cultural balear d'això, de fer-se fotos amb en Llompart i compartir-les a les xarxes.
També ofereix diari de Balears un vídeo on Marc Llinàs, autor del llibre Manual per infiltrar-se malament, explica que vaig anar a l'escola amb Maria Isern, la policia infiltrada a Girona. També destaca diari de Balears que fa 15 anys que el de l'Islàmic Integral està prohibit en espais públics de la pobla. Però la norma no s'ha hagut d'aplicar mai.
No som aquí per buscar un somni. Nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força. Deu anys sense Muriel Casals. Homenatge d'Òmnium Cultural ahir a qui va ser presidenta i també diputada
de Junts pel Sí. En habitatge, Airbnb retira de la web l'anunci del pis turístic que va allogar el PSIP per evidenciar l'existència de l'oferta il·legal a Palma. L'alarmant baixada de l'ús del preservatiu entre els joves de 15 a 18 anys, una davallada del 18% aproximadament,
més es mostra a favor de regular l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i també mantenim en portada el vídeo i l'àudio una doctora diu a una pacient o acceptes fer el tractament en castellà o no hi ha tractament el Consell Escolar de Mallorca alerta la llibertat de l'acció de centres sense regulació augmentarà la segregació
I també tres peces en clau internacional. La Fiscalia Francesa acusa de greus delictes la plataforma X i n'escorcolla la seu a París. Els panteres negres ja patrullen per Filadèlfia. I què hi feia Francine Armengol a l'Azerbatjan? Aquesta és una peça...
que vos explica què hi va fer el sector del president del Congrés Espanyol en aquesta pseudo-democràcia, per dir-ho d'alguna manera. També tenim crònica d'escacs. Més de mil escaquistes inicien el campionat de Mallorca per equips d'escacs.
Aquests són els principals arguments ara mateix de diari de Balears Monanam a Vilagüe per conèixer quina és la seva portada.
I allà hi trobàvem una fotografia destacada que diu «una esllevissada a illa Pobles de Catalunya Nord i fa perillar la connexió amb Andorra». També hi ha una entrevista amb Pepa Nogués, activista lingüística integrant de les llistes de la Junta Aragonesista a les eleccions de les Corts de l'Aragó, que diu «a l'Aragó no s'ha acabat de forjar mai una consciència lingüística».
i vos destacarem tres peces més. Per un costat, el servei de Rodol ja manté per al matí la mateixa oferta ferroviària, Puente atribueix les incidències d'ara a Rodolí a un excés d'obres a la infraestructura i la Fiscalia canvia de criteri i no sol·licita l'execució immediata de la inhabilitació contra Aliot i Lepen.
I també hi ha crònica de s'homenatge a Muriel Casals. Muriel Casals, homenatge al llegat d'un activista irreferent que no s'esveïrà mai, diuen des de Vila Web. Montanam, ara... Bé, destacarem també un altre titular de Vila Web, que mos crida l'atenció, que diu...
L'audiència espanyola ordena l'ingrés a la presó dels advocats vascos Arantza Solueta i John Emparanza. És una notícia que mirarem d'ampliar més tard.
Més qüestions ara en clau, no d'informació, sinó d'opinió, i és que la secció d'opinió de Diari de Balears hi per trobar diversos articles destacats. El d'en Joan Mascolla, titulat «Defensar la pagesia és defensar Mallorca». El d'en Joan ja ha donat «La llengua catalana continua sense ser respectada».
El d'en Rafael Borràs, EPA, regularització i precarietats. Lila, que el comentàvem ahir amb en Rafael Borràs, Lila Tomàs, la presidenta ha perdut el nord i Joan Vicenç Lillo, ens manquen ous. Tot això, diari de Balears, m'ho anem ara a escoltar quina és la predicció del temps. Ja veiem que aquí a Palma plou...
Amb moderació, però blau. Escolta'm quin és el temps que mos espera de la veu d'en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. Avui tindrem la arribada d'una nova perturbació i sobretot des de matí d'endrem brusques en principi. Tindrem a saber el que hauràs a penínsul tant de problemes.
Aquí faran busques dèbils o com a molt moderades. De cada migdia, o qualsevol hora baixa, perquè aquestes precipitacions, si no desapareixen del tot, n'hivern bastant. Aviencirem forts d'hivern baix, aproximadament. El temporal marítim, que s'incrementarà de mar i jo, són una altra branca de negusses de matí a mil primeres hores, mos atravesarà donant de nou
més projectes. I el vent, sobretot dijous, serà bastant fort. En un temporal dur, són els que miren l'esponent de les silles.
Aquesta és la predicció que ens ha fet en Tomeu Mateo Canals. Entrarem ja tot d'una en la zona d'anàlisi i començarem avui amb en Toni Benassa. Tot d'una ens connectem amb ell...
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Música Música
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. Molts han connectat ja amb en Toni, vam anar-se'n aquí a saludar. Toni, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia, tomeu i equip. Com va la setmana?
Segons tant, segons tant de timó. Ara em parlàvem abans de sortir amb ventana que resistim. Nosaltres, vosaltres i tothom. I resistir, com d'alcançada millor d'edit en un món antic aforisme romà, és un acte de supervivència. I normalment qui acaba resistint i per resistir acaba guanyant. Així que hem de resistir per guanyar ja que són temps molt negres.
Efectivament, i parlant de Tèn Negres, abordam ja una de les qüestions que volem analitzar en tu. Diu que Vox acaba, dius en una piulada, que Vox acaba de dir al Parlament de les Ller Balears que troba ridícul que els immigrants aprenguin a parlar mallorquí si volen viure a Mallorca, i si diuen això dels immigrants...
no espanyols dels compatriotes peninsulars ja no vull ni imaginar que em pensen en matèria lingüística així ens ofenen a diari des del Parlament a tots els mallorquins Toni, com parteix en tu aquesta ofensa, és a dir efectivament m'ofen que una diputada que m'estimment no qualifica ara mateix digui això
Bueno, són diferents coses. Per un costat, la frase en si, que ja diu, la visió que tenen de nosaltres dels Mallorquins, aquesta gent...
quan diu que troba ridícul demanar a un immigrant que prengui la llengua pròpia de la terra que l'acull. Però aquesta visió tant d'un jacobinisme mal d'entès, perquè no sóc defensor del jacobinisme en les parts positives que té, és cert que l'expressió jacobinisme s'ha aplicat per aquesta visió centralista de la república francesa, però té elements republicans molt interessants de jacobinisme,
però aquesta gent de te de vots agafa el dolent de cada ideologia, per dir-ho de qualque manera. I agafa el pitjor de Jacobi d'Irma francès amb aquesta visió tan francesa d'espatuar. És a dir, de considerar que el que és sa llengua, que no sigui sa desimperi, és un patuar, un parlar despectiu i pagesa
també amb aquest pa que li donen aquests pseudo-urbanites en el concepte de pagesia, i aquest patuà no mereix cap tipus de respecte, sinó que el que mereix és que sigui exterminat
perquè és un obstacle per la universalitat de la gent o de l'imperi. Això és aquesta mentalitat tan borbònica que importen aquí els supremacistes castellans i els supremacistes espanyols. Clar, a això sempre hi ha hagut gent que ha tingut aquesta visió.
El que passa és que durant diverses dècades, com a mínim, la majoria n'estaven empaiaïts de dir-ho. De la mateixa manera que sempre ha hagut gent racista, sempre ha hagut gent feixista, sempre ha hagut gent totalitària, però aquesta gent, com dic, des de la dictadura, durant un parell de dècades n'havien estat empaiaïts.
de dir el que pensaven perquè s'identificava claríssimament amb un règim en una època de molta foscor. Ara han perdut completament les complexes i estan orgullosos d'aquest supremacisme i d'aquest odi de cap a la població indígena d'aquesta terra, de cap a la població indígena d'aquest país.
I tu, Tomeu, has fet menció en els personatges, és a dir, el diputat i porta-moltes, la senyora Canyada.
Clar, evidentment, ja sap que no m'agrada mai recórrer a allò que en filosofia d'encefalacia dominem, és a dir, atacar a la persona i no atacar el discurs. Cosa que ells, cosa que a l'extrema dreta, sempre són, just al contrari, molt aficionats, és a dir, que són...
gent que lleudeix molt d'atacar la persona més que en el missatge, però no m'agrada fer-ho. Però en el cas de la senyora Canyada, jo, sincerament, abans de ser diputada, no la coneixia pràcticament de res, però les diferents biografies que he llegit a diferents mitjans de comunicació, té una evolució ideològica molt peculiar.
i que, en certa manera, ajuda a entendre aquest discurs que jo m'atreviria a qualificar d'odi en contra dels mallorquins, que ha dit en seu parlamentària. I clar, jo sé diferents biografies que he dit a diferents mitjans de comunicació, Diari de Mallorca, Última Hora, etcètera, és d'una persona que milita durant bastant d'anys en el PSOE, curiós, que és una persona que prové del PSOE,
que dins del PSOE no aconsegueix pràcticament res. Això simplement fa referència al que he llegit a mitjà de comunicació. Després entra a plataformes antimallorquí, és a dir, plataformes a l'àmbit, sobretot educatiu, que s'oposen que aquests infants hagin d'aprendre el mallorquí, hagin d'aprendre el català propi de Mallorca,
i de qui feia el vot a l'extrema dreta. Per tant, aquesta trajectòria crec que s'ha de tenir en compte, que no crec que sigui mentida, que han anat narrant i que han anat comptant al mitjà de comunicació que s'hagués baleat,
i crec que ho diu tot del personatge d'aquesta visió supremacista i antimallorquina que té aquesta senyora. Hi ha un vídeo d'una roda premsa seva on comença a delirar sobre
que no s'hauria de fer ensenyament en català, després diu que els mallorquins mos han deixat substituir el mallorquí pel català per catalans com ella, llavors es diu jo som catalana, no sé, és a dir, se'n buia molt i fa, fa, fa...
Fa fredat, fa pena i fredat en el mateix temps. Aquest és un apunt més a la biografia i n'hi ha una altra encara. I és que, clar, és una dona que té interessos immobiliaris perquè té una empresa immobiliària juntament amb una altra dona, no? Per tant... Sí, bé, és una miqueta aquest perfil, però bueno, és que també han de tenir en compte una cosa. És a dir...
També durant moltes dècades hem tingut la visió, i hi ha gent que la continua entenint i la tindrem fins que arriba amb la nostra mort, d'aquesta política és una activitat molt noble. I, a més, és l'activitat, tal vegada, més noble que puguem tenir, per dir-ho de qualque manera.
Pensa que tornant a les nostres erígens grecorromans, que ja han començat a parlar d'aquest imperi romà i d'aquest deforisme i de la república romana abans de l'imperi, a la carrera política a Roma, a l'època de la república romana, per a ser més exactes, la coneixia en el nom de Curso Sonorum, és a dir,
la carrera de l'honor, és a dir, aquelles persones que se podien dedicar a la política eren un privilegiat, aquelles persones que podien servir a la república eren un privilegiat i era el major honor que podien tenir a les seves vides. Ara és just el contrari, és a dir, sembla que des del màxim imperi mundial amb en Donald Trump
fins a la darrer regidor de poble passant per personatges com en Milei, quant més curt ets, quant més histrionitzets, com més espectacle fas, com més denigres la política, més populats seràs i més te votaran.
I crec que això és molt i molt i molt trist i molt i molt preocupant. Per quin motiu? Perquè darrere de tots aquests espectacles hi ha uns interessos creant molt perillosos. Per què? Perquè se potencia per part de poders que podríem denominar ocults, que arribin a les màximes institucions gent que les denigren, per en definitiva aconseguir què?
ha aconseguit denigrar un règim que ells detesten, quan diu que aquest poder és crear descapitalisme internacional, que és el règim democràtic, el règim republicà. Per tant, crec que hi ha una certa mà negra, i mira que no sóc conspiranoi, per potenciar que determinades persones
de perfil, com podríem qualificar, detestable, arribin a les màximes institucions. I com dic, quan un comença a mirar les declaracions públiques dels autèntics àmors i senyors del món, que són allò que diferents autors ja comencen a qualificar dels senyors del tecnofeudalisme, m'estic referint,
El Elon Musk i tota aquesta banda, la gent també d'Esfora de Davos, vol ses seves declaracions i sa pràctica totalitat, com no podia ser d'altra manera, tenen un menyspreu total i absoluta en el règim democràtic.
Per tant, aquest mes preu en el règim democràtic se tradueix que després, de forma directa o indirecta, financin i donin suport a personatges com tot aquest que acab de mencionar. I això té un efecte rèplica de cap a baix, de forma piramidal, que fa que afecti a totes les institucions i tots els àmbits, com dic.
des de les regidories de poble fins al nostre Parlament, en determinats individus i determinats personatges que crec que sincerament estarien millor a altres bandes per sonorabilitat de s'institució.
I tant que sí. Ara que citaves tot, parlarem un altre dia, però tota aquesta elite de Davos, etcètera, no sé, no sé, en tot el que està sortint ara, fa por, no? Aquests personals són psicòpates, com a mínim.
Correcte. És a dir, Seguista Edstein demostra el que hi ha darrere... És a dir, Seguista Edstein és una punta d'Eisbert, per dir-ho, de qualque manera. Però demostra el que hi ha darrere de tota aquesta corrupció del capitalisme d'espermats. Per quin motiu? Perquè...
el que s'ha pogut saber és una petita part de tot aquest món de corrupció. I és un món de corrupció que sobretot, per damunt de qualsevol cosa, al marge de la seva perversió i del seu caràcter delinqüencial, per dir-ho de qualsevol manera, demostra una aliança criminal entre el capital i el poder polític. Jo crec que això és el més determinant. És a dir,
que hi ha una aliança total i absolutament criminal entre el gran capital i el poder polític que mou el fil del món. I en aquesta aliança criminal, a nivell de perversió i de comissió de delictes,
és total i absolutament inimaginable, perquè ja he estat parlant d'unes estructures organitzades per un costat de corrupció de menors, però per un altre també d'assassinats. Per tant, ja que en ocasió en veiem pel·lícules del mateix Hollywood, que segur que tenien bona font d'inspiració,
de tipus conspiranoic. Aquestes conspiracions resulta que no són pòpies de la imaginació dels guionistes
de Hollywood, sinó que malauradament la realitat s'opera a qualsevol ficció. Fet aquest parèntesi, en parlarem un altre dia Toni, si t'apareix bé, perquè realment la segona qüestió enllaça molta en la primera. És una altra piulada teva que diu que la pregunta retòrica és a quins immigrants es refereix el govern quan fa aquestes declaracions.
Les declaracions són que diu que el govern reclama en els immigrants que, si volen residències, s'integrin. I tu afegeixes, ho dic, perquè les polítiques que ha executat aquest govern a determinats àmbits, com per exemple el sanitari, l'educatiu o el de la funció pública, han anat destinades a garantir que els immigrants espanyols no s'hagin d'integrar mai a la llengua i a la cultura de les llars balears.
Bé, és una mica afegir en el banyat de l'anterior comentari, no? Bé, hem de partir que per part de la dreta i per part de l'extrema dreta espanyolista, les dues, tenen diferents qualificacions del concepte immigrant.
És a dir, per un costat tenim els immigrants que coinciden d'una perspectiva perofòbica, que ja n'hem parlat d'aquest concepte, com a totàlies i absolutament més tenibles, que són els immigrants pobres extracomunitaris, i en especial els immigrants pobres extracomunitaris africans. Això s'ha de dir de manera clara i oberta.
perquè en canvi els quittin americans ho diuen obertament. Ara diria el senyor Frijó, diu obertament que no han de venir a Àfrica i han de venir a Sud-amèrica perquè parlen su lengua i són dels seus. Això són els immigrants sense papers que ens entren. Aquesta és la primera categòria d'immigrants.
Després hi ha una altra categoria d'immigrants que reben els braços oberts i diuen que quant més millor, que són els immigrants rics. És a dir, d'aquí és component aporofòbic del qual en parlàvem. Hem parlat dels immigrants del centre nord d'Europa i cada vegada més dels immigrants
també que provenen de Nord-Amèrica. Aquests immigrants que són els que estan apropiant-se del nostre mercat immobiliari i ens estan deixant la possibilitat d'accés en el mateix, són els que aplauteixen i diuen benvinguts i quant més millor. I després hi ha la tercera categoria d'immigrants, que és el dret espanyolista, són...
i tenen, com dins d'aquesta posturideològica, la visió que no són immigrants.
que són totes aquelles persones de gent de cultura castellana que provenen d'altres bandes del territori de l'estat espanyol, que venen aquí, que formen part d'Espanya Una Grande Libre i que passen els anys i no només és que no s'integrin a la nostra realitat cultural, nacional i lingüística, sinó que reclamen obertament el dret
com a espanyols no integrar-se mai en aquesta realitat. Clar, evidentment, la postura i el posicionament en el qual quedem amb aquesta petita minoria ètnica que a dia d'avui no arriben al 30% de la població, que som el mallorquin de la carrel,
previ a escenar punt turístic, és molt dificultosa. Per què? Perquè tenim aquestes ideologies que ens posen mai en un supremacisme molt important en contra, tenim en espòdres econòmics dels immigrants multimilionaris que venen en contra,
i tenim, evidentment, espèix demogràfic en contra. Per tant, aquesta supervivència de la qual em parlàvem, aquesta resistència en el començament de la intervenció, és l'únic punt, element i possibilitat que ens queda.
posar esquena a paret, es pot que tenim una miqueta de consciència, intentar resistir, intentar sobreviure perquè se presentin nostres lleiats i nostres lleiats en una cultura més estingida com al voltant del llarg de la història de la humanitat.
Darrera qüestió, ràpidament, Toni Van Nassa, és, bé, un cas més de discriminació, no és de res ja, perquè ja n'ha vengut un altre després, vull dir que se fan públics, en aquest cas tu te refereixes a el que va denunciar el professor, el doctor Gabriel Bibiloni.
Sí, és una manera, és a dir, és que forma part d'aquesta mentalitat supremacista que es toca patir en aquest cas provinent, sembla d'una empleada, d'una multinacional i aquesta empleada d'origen que és una americà.
clar, jo crec que s'empleada per com a culpa tendrà-se que tendrà, però també és víctima del sistema i de la realitat nacional a la qual es toca viure i no poden carregar les culpes en contra d'aquesta empleada mileurista que no ho veu no sé quant a cedir Balears. I per què estic dient això? Perquè clar, és a dir, hi ha gent que migra i...
rep el missatge i rep de manera constant els inputs que no té per què haver d'aprendre la gent de pròpia del territori que l'acull.
És a dir, una persona que ve aquí i escolta els diputats i falta-ho parlamentari dir que parlar la llengua d'aquí és ridícul evidentment no tindrà cap tipus d'interès en fer-ho. Una persona que arriba aquí i vol que les polítiques dutes a terme i executades durant els darrers anys a Mallorca
són polítiques que tenen una única finalitat i han intentat contribuir en el màxim possible a la diglòsia i a la discriminació continuada de la llengua pròpia d'aquesta terra, quin interès tendran a prendre-la?
En canvi, si bé és que és una llengua necessària, pròpia i protegida, evidentment que l'aprendia i, sobretot, no és que només l'aprenguessin l'empràs, sinó que, de cap manera, actuaria de forma discriminatòria en contra d'un ciutadà que la parla. Si aquesta senyora o senyora Et o qui sigui
en lloc d'haver emigrat a Guitenomèrica, a aquesta illa de Mallorca, que hagués emigrat, per exemple, a Copenhague, insultaria o se negaria a atendre o maltractaria de forma directa o indirecta o deixaria sense despatxar a un ciutadà de nens perquè li parlen de nens? La resposta està clara, eh?
Per tant, tot plegat també ens du a pensar una cosa que enllaça i ferma i tanca tots els discurs que hem fet fins ara. I és que l'única manera d'intentar sobreviure com a poble és tenir estructures d'Estat, la sobirania.
I encara sí, encara sí, és molt complicat en aquest món globalitzat fer-ho. Perquè tenim, per exemple, el cas d'Irlanda, que...
en un estat que des de 1920-21 se va aconseguir, per la part sud d'Irlanda, per la part nord, malauradament encara està sota ocupació colonial anglesa, però per la part sud se va aconseguir tenir un estat, se va aconseguir iniciar l'intent de normalització lingüística d'esgaèlic i estar esgaèlic en procés de franca extinció.
És impossible quan vas a Dublín, però per tant, pràcticament ningú que parli ingerèlic tot i que tot estigui reatolat bilingüe, etcètera, etcètera. Per tant, hem de saber que tenim un estat darrere és molt complicat en aquest món globalitzat de migració, de mass media, etcètera, etcètera, etcètera.
és molt complicat sobreviure com a cultura i sobreviure com a poble. Però els que sense estat i en un estat, els representants que es maltracten, evidentment, no és que sigui molt difícil, és que puc dir que és impossible. Per tant, crec que aquesta minoria ètnica, cultural i lingüística que tenim a Mallorca, el primer que hem de fer és intentar ser els més cohesionats possible, per un costat,
i a partir d'aquí intentar defensar els mínims vitals per preservar la nostra identitat i intentar sobreviure sabent que sense tenir un estat és molt complicat i també sabent una altra cosa és que clar, aquest discurs és molt bo de fer perquè ara me venen els plaços
i no vull semblar-me en aquest aspecte d'aquest discurs que en aquest moment ho estic pensant que va fer que tu també eres present en Jaume Sastre en el sopar de Sacreu d'en Vial Majoral Sí, sí, sí. Et sopes darrer sopar de l'assemblea sobiranista.
de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, amb el Jaume Sastre, enhorabona per Esquerra, el nou president. Que a cada diagnosi, el Jaume Sastre de només hi ha un camí que la sobirania i aquesta independència, només hi ha un camí que la sobirania i aquesta independència. Molt bé, podem compartir aquesta anàlisi 100%, però com aconseguim aquest objectiu?
en la realitat política i en la realitat cultural i en la realitat demogràfica que tenim a dia d'avui. Com ho aconseguim, com dic, estem parlant que els mallorquins que hem perdurat previs o descendents dels munturícits dels anys 60 som un 26-27%. D'aquests, un percentatge altíssim són gonelles anti-mayorquins.
Perquè clar, quan un mira els missatges de diferents mitjans de comunicació antimallorquistes, molts d'ells venen de persones endoginatges mallorquistes, és a dir, a nivell d'autor d'aquest poble és impressionant. Per tant, d'aquesta minoria ètnica, ni tan solta ni inconsciència nacional, i molts d'ells són espanyolistes antimallorquistes i castellanistes, que et sorrelistes, però és així,
Com podem solir aquest objectiu noble que viu en Jaume Sartre, que és la única manera de sobrevivir, en de conseguir la solidaritat, en de conseguir l'independència i en la sortida de l'Espanyol? Com ho ho aconseguir?
També li vaig llegir que a una entrevista a l'Abuima Presquera que no queda més remei que sumar molta part d'aquesta immigració que han rebut a la nostra causa, perquè si no evidentment ja no surten en números, això està clar. Sí, però no se tracta només de sumar, per sumar
entre cometes has d'aconseguir que el teu producte sigui atractiu com aconsegueixes que el teu producte sigui atractiu si es propi Mallorquin menys tenim la nostra identitat
Perquè els insults, com dic, que va rebre el doctor Viviloni, provingueren molt d'ells de mallorquins. Ja, ja, ja, ja. És que què és el problema? I no hem de fer feina amb això? Sí, sí. No, clar. És que, home, per exemple, jo me'n record quan fa molt d'anys, que ja han passat molt, vaig estudiar sociolingüística,
que el primer que t'ensenyaven en sociolingüística era que mai, mai, mai una llengua desapareix perquè els nouvinguts no l'emprin. Ah, no, això sí. Perquè la població nacional deixa d'emprar-la. Això és la primera màxima que t'ensenyen els professors de sociolingüística. I és el primer repte que tenim aquí? Sí, sí.
Correcte. És a dir, no només has girat de llengua, perquè tu pots girar la llengua, ja sigui unes castellà, ja sigui l'anglès, ja sigui l'alemany, de manera circumstancial. Jo no veig aquí el problema. Jo aquí veig el problema que per un percentatge molt elevat de la població, que a vegades de diputats,
fins a les darreres manobres, veuen que això de la llengua propi, això de la llengua catalana, això de la mallorquia, això és el missatge de la senyora Caillada, és el ridícul, és un patuà, i el pitjor de tot, és a dir, encara només queda com una espècie de llengua emprenyosa que has de prendre si te vols treure unes oposicions,
però el procés que també és sociolingüística se denomina de lletinizació. I ni així, perquè la gran creuada és eliminar els coneixements de llengua catalana en la majoria d'àmbits funcionarials possibles. Enviar el majoral, amic i referent nostre, crec que puc fer-se d'explorar el to meu, perquè és un referent de generacions,
ho va dir ben clar, ho va dir, diu, mem, és que jo, Duc, no sé si ho va dir, no, va 10 anys, jubilat de la Universitat de Series Balears, diu, com ho vaig jubilar, hi havia 5 assignatures de català en 3 anys de Magisteri, i hi havia, a més a més, una assignatura específica d'Històries dels Països Catalans, i a dia d'avui tot això s'ha eliminat i només hi ha un curs de català per ser gent que s'ha de sortir formada com a mestre.
És normal, per exemple, i afegir, sé que m'estic a llegir ja, però crec que la conversa és interessant, és normal i és lògic, per portar un exemple, que a la facultat de Medicina de la Universitat de Cedir-Balears no hi hagi una sola assignatura en llengua pròpia de Cedir-Balears i que tot sigui en castellà i en anglès? És normal i lògic? Jo crec que no. No, no, no. Bé, altres són els nostres importes. És normal i lògic que, per exemple...
per entrar a fer feina, que està molt bé, a una escoleta, en el nou decret d'escoleta, una escoleta municipal de qualsevol ajuntament, o per entrar a fer feina a un CEIP, a un IES, que m'assembla molt bé i ho hem de lluitar perquè d'això també me lo volen prendre, hagin de tenir un coneixement mínim de la llengua pròpia, però per ser catedràtic de la universitat, de les lleis balears, no.
que puguis venir aquí de Guadalajara i que te puguis jubilar a Palma de Mallorca visquent dels nostres impostos sense sabre dir bon dia sense voler dir bon dia quan és una persona poliglota forçosament si ha arribat a una càtedra totes són fons minoritzacions i me'n record no sé si tu te'n recordaràs
Me'n record que l'únic que va tenir en el seu moment un mínim intent de tirar cap endavant un decret de mínims, mínims, mínims per a la universitat va ser en Martí Marc.
que crec que era quan era director general d'universitats amb en Damià Pons. Estic parlant molt de memòria, però jo també era molt jove en aquella època. Ara jo no recordo aquesta dada, és possible, és ben possible. La miraré de rescatar. I de fet...
I jo crec que va ser, clar, la primera legislatura d'en Ciscòntic al Celci. T'imagina't si ha plegut on va passar més de 30 anys. Per tant, me'n recordo que va intentar un decret de mínim per la universitat i el que varen menjar per els peus. I això que en aquella àpica encara ho va fer del PSOE, perquè era una d'aquelles conselleries mixtes que va venir a fer un impacte de progrés
allà on hi havia director general d'altres partits, tot i que el conseller posa el PSM en aquella època. Per exemple, record que va ser un atac duríssim. Clar, si tenim una institució, com a la Universitat de Cedilles Balears, que és la màxima entitat assessora del govern de Cedilles Balears en matèria lingüística d'acord amb l'Estatut d'Autonomia,
I ni tan sols és capaç de garantir que els alumnes tinguin una determinada carrera, un mínim d'hores de classe en català, ni tan sols és capaç de garantir que les persones que es preven una posició tinguin saú, que tinguin el que vol dir bon dia, és que no anem enlloc, no anem enlloc de cap manera.
Toni, ho hem de deixar aquí. Recuperarem aquests dos temes que han dit que queden pendents, perquè aquest no el donem per tancat. M'han d'anar a mena cor ràpidament. Vinga, de cap allà a Mordenau i una abraçada molt grossa. Gràcies, bon dia. Adéu, adéu. Adéu.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I això que portem aquí, el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània, hem pegat un vot ja directament a Manacor perquè mos hem connectat amb la directora de l'institució pública Antoni Maria Alcobé, que és d'Amàlia Sales. Amàlia, molt bon dia.
Hola, bon dia. Mira, don per fet que molta gent que mos escolta ho sap, però comencem per explicar breument què és i què fa l'institució pública Antoni Maria Alcover.
Sí, l'institució és una entitat que el que fa, un dels seus objectius principals és difondre la vida i l'obra d'en Tani Maria Alcobé, des de tots el seu vessant, des de la part més folclorista, sa lingüística, també com una persona que va recopilar sa rondalles i...
Gràcies a aquest objectiu, nosaltres el que fem són diferents activitats per intentar que la seva ànima sempre estigui present amb moltes actes que fem i que estigui present a Mallorca i que no s'oblidi la seva figura.
una de les activitats principals que feis és aquesta setmana d'actes per reivindicar la figura d'Antoni Maria Alcover i som ara mateix en la setmana. Quines són les principals activitats, les activitats que m'ho estacaries? Varen veure per cert una ofrena floral, la seva estàtua,
i sobretot entenc que hi ha activitats culturals, educatives, artístiques, etc.
Sí, fem una mica de tot, és a dir, clar, nosaltres com a institució sí que és veritat que tenim un programa d'activitat bastant extens durant tot l'any, tenim un programa educatiu, fem diferents activitats culturals, però sí que és veritat que aquesta setmana el COVE pren protagonisme perquè, clar, el COVE va néixer dia 2 de febrer de l'any 1862, que un guany faria 164 anys que va néixer, no? I tenir com a dues vessants, una vessant més que ha dirigit a cap escolar, on aquests escolar es poden veure diferents obres de teatre,
que expliquen la vida de l'obre d'Antoni Marí del Cové, o estar vinculades amb les rondades. I després tenim una altra part que seria com a la part on el públic general pot assistir a l'institució en els diferents actes que es fan per l'homenatge al Cové. Com tu ho veig ja has dit, dia 12 va fer una oferta floral de l'escultura en homenatge a qui hi ha, especialment aquí a Merla de Manacor, que és una activitat organitzada pels amics de l'institució.
I després, clar, tenim la tradicional marató de Rondaes, que se fa divendres a l'hora baixa, a partir de les 5 de l'hora baixa, allà a l'institució, on han convidat diferents personalitats, artistes, a fer una interpretació de la Rondaes molt adaptada al seu llenguatge. És a dir, que no només sigui un conte a contes tradicional, que n'hi ha, perquè hi ha d'haver,
evidentment, sinó que també sigui una cosa més experimental. Aquí volem obrir una mica l'experimentació i l'expressió artística. I després també s'han organitzat tallers. Per exemple, dissabte de matí hi ha un taller de Castanyoles i Vicent i de Formentera.
que també han organitzat el tramit de l'institució i s'hora baixa, és a dir, dissabte hora baixa ja tanquem un poc el xat de la setmana el que ve amb el concert del grup Nita que la majoria dels components són de Manacor encarguem calcunes entrades a Enviu, no massa però encarguem calcuna Això on es pot aconseguir l'entrada? Enviu Manacor, és una pàgina web
i si s'acliquen moltes dies, de dies dissabte, surt el concert i s'hi poden adquirir les entrades. Són gratuïtes, no tenen cap cost i és l'única activitat que té límit de places, per tant s'ha de fer una reserva prèvia. I si que és perquè un guany també hem portat en marxa com una espècie d'exposició temporal participativa que hem anomenat es flestomari.
Clar, aquí hem volgut reivindicar un poquet. Això ve a col·lició perquè la setmana passada, quan van fer la presentació de la Setmana del Covet, van fer una petita obra, un petit espectacle que simula la gravació d'un podcast.
I els presentadors, en diferents vertents de no-cove, eren no-cove, d'acord? No-cove periodista, no-cove polemista, en Jordi de Racó... I el que va prendre protagonisme va ser no-cove periodista perquè va ser director d'un diari que s'ha de l'Aurora i també va escriure molts articles, no? I era bastant polèmic a nivell polític.
I clar, això mos va donar peu a dir, i si fos un flestomari on recuperem totes aquelles paraules malsonants, evidentment, de la Contrada o de Mallorca en general, i que se gent pugui venir a escriure aquestes flestomis, els flestomis que coneix. I en el segon pit de l'institució...
S'ha de fer un mural efímer, perquè això en un moment determinat s'esborrarà. Efímer, doncs la gent pot escriure en un mirall que tenim flastomies que coneguin. I també hi ha un flastomari interactiu, doncs la gent pot conèixer flastomies i també jugar una mica amb aquest flastomari interactiu i convidar amb la gent que vengui a veure el lloc perquè la veritat és que és molt divertit.
Ho sona com a mínim. Escolta, Amàlia, 21 nena marató de rondalles és també una activitat potentíssima, no? Sí, sí, sí. De fet, és una de les més... S'ha quedat més foina, també ho hem de dir, i s'ha quedat més gent. Perquè, clar, intentant convidar gent de Manacor, gent de fora poble, vull dir que sigui una mica de tot, no?
i clar, aquí el que han demanat sobretot és que les persones que venguin a fer comptar-me les rondalles, que van passant una darrere a l'altra, hi ha que venen en solitari, n'hi ha que venen en grup, n'hi ha que són musicades, vull dir, que n'hi ha un pot de tot, hi ha que són més actuades, més performàtiques, que volen tenir un poc en la seva manera després de ser, no? Que no sigui un conte rondalles tradicionals, és a dir, que tu t'asseus allà i llegeixes la rondalla, no, això no ho volem, perquè la veritat és que
ja sabem que el llenguatge de final de segle ha anat una mica enrevessat, sinó que sigui una cosa més dinàmica, més amena, que s'aposti més en el públic actual, no? I per això sempre demanam que la persona que vengui a comptar les rondalles ho faci de la seva manera, no? T'ho posaré un exemple. Hem convidat en el grup de rock Garrafà Nadal que vengui a fer una interpretació d'una rondalla, evidentment la farà musicada, després també tenim la triomar i entrar a les sales que ens farà una performance, eh...
la Cotorita, la Constança Ramis, ella també vindrà a contar-nos una ronda, però clar, diguéssim un poc la manera que ella té després de ser i de difondre els seus vídeos a les xarxes socials, i després tenim un grup de mestres de...
De manera clara, que es van oferir l'any passat, tot d'una, van dir, nosaltres volem fer una activitat que sigui més adaptada per a nins de 7 o 3 anys, que això és molt important també. I mos contaran la rondada d'envit amb un teatre de titelles i també hi ha una música. Vull dir que, en certa manera, cada una de les rondades que es contaran, es contaran d'una forma diferent.
Idò a una meravella com cada any, de fet escolta Amàlia, també això sí és novetat és el primer any que feix la connexió diguem amb Girona, no? A partir d'aquest germenament Ah sí, perdona
Sí, sí, sí, ara m'havia fugit. De fet, els gironis també participen a l'assemblator de Rondares, de fet, a l'assemblator de Rondares, però ja que veníem, ja que veníem, vàrem aprofitar per oferir un espectacle que fan de llegendes de Girona, que evidentment està molt vinculat amb el món dels contes populars i de les Rondares, ho hem oferit als alumnes de segona primària de tot el municipi, d'acord? És a dir, fins i tot, hem posat els transports perquè puguin venir de Porto Cristo,
de Sillot, de Sant Macià, perquè puguin venir a veure l'espectacle. I clar que ho fem en el teatre de Manacó, perquè evidentment a l'institució ja la teníem posa espai, però bé, el teatre se va prestar a fer això, i allà el que poden fer és descobrir diferents llegendes, com per exemple la de la Cocollona, després també un ninot que s'ha molt molt divertit, però ahir ja van fer la primera funció, la veritat és que va estar molt bé, va ser molt amè i se van engresquer moltíssim.
i divendres a Samarató ho podrem veure tot i a punt de públic, també.
i realment molt engrescador tot plegat, molt interessant i una feina magnífica en el sentit que se dona a conèixer una feina extraordinària que se demostra en el COE però se fa en termes i en models totalment actuals efectivament, això és el que volen fer
Bé, si hi ha algú que mos escolta que vulgui afegir-se... Bé, per conèixer tot el programa a través de la vostra web i per afegir-se en els concerts i això, mos has dit també la plana des d'on es poden inscriure. En Viva Mareca.
exacte, di un bon decó idò Amàlia, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània continuarem en contacte i continuarem pendents de totes les activitats que aneu fent durant l'any perfecte, moltes gràcies a vosaltres per donar-nos aquest espai gràcies, bon dia bon dia
El Tanteo està anant a més Ens avantem les mirades Quan t'ho anec totes les destacades Ei, com sóc la primera lesna Quan s'acaba el dia amb com faria volar Venga, demà a la tarda al Matarópark Com a dures ets, com a dures enamorats
Com surts la primera l'esna, quan s'acaba el dia amb tu faria pular. Ja tan va la tarda al Mataró Parc, com adolescents, com tots enamorats. Els teus atreieu sabíem, jo no ho saps per tot, ara estic tot el dia aquí pendent del punt. El tom teu provocat pel ron, teu culet pom-pom. Les teves amigues ja m'han avisat, heu fet una lliga, s'havia dit tant que les teves amigues la van perxar.
Busco una gata per donar-li tonteo. Baby, passarem a l'atac. Dic de veritat, eh, el no te creo. El teu pare la feo. Ei, com fos la primera lesta? No ets el cavall i jo t'ho faria pular. Et canta'm a la tarda en matar-ropes com a adolescets d'enamorats. Nosaltres ja ho sabíem i ara ho sap tothom. Ara estic tot el dia aquí pendent del con. El tonteo provocat pel ron. Teu culet pom-pom, ropa pom-pom.
I arribem al club, zona sud, fudo el camerino com si fos Robin Hood. En el club ho fem easy, tant de bailoteo se m'embrota la Gigi. I arribem al club, zona sud, de metge amb la mirada com si fos xupa-xup. En el club ho fem easy, tant de bailoteo se m'embrota la Gigi.
Sempre seràs el meu tema preferit I cansaré a tots els meus amics Parlem de tu, parlant de mi Parlem del que mai ens vam dir I m'imagino i vull pensar Que em trobes molt a faltar Clar que t'he trobat a faltar
ara no me he canviat la foto pensava si va anir-te a buscar i poder preguntar-te si tu també, si també m'has trucat a fer
Estava solet al meu quarto, m'he quedat empanat esperant-te i vull preguntar-te si tu també. Nena que tu em vas robar el sol i ara et busco, ets el meu eclipse i quan em faltes em frustro i que han passat mil coses d'ensa i jo no vull començar a ratllar-me si truco.
encara que tu mai tornis i t'enyoro des que vas marxar. Digue'm si les memòries construïdes són veritat. Quan em mires, jo em sé tu, Juli i Zardins de Roma. I tu crida'm els quatre nens que fa temps que vas estimar.
et bascular dins no com el cavall que va fer a Troia. I clar que t'he trobat a faltar, si encara no m'he canviat la foto, pensava si venir-te a buscar i volia preguntar-te si tu també, si també m'has trobat a faltar. Quan estava solet al meu quarto, m'he quedat empanat esperant-te i vull preguntar-te si tu també,
I quan et gira ja no m'aguanto de peu. Un últim destímo se'm trenca la veu per dir-te que et quedis que ho arreglarem. Ei, de lluny és i te'n portes amb tu. El meu amor ja no tinc escut. Potser en Alfons sí que m'ho hem adescut. I tu també ho penses. Ei, de lluny és i te'n portes amb tu.
Fins demà!
Fins demà!
No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Un cot i ben salsero que han mogut tot el mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, uns per tres l'has de canviar, perquè no ho puc evitar. Ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans.
No me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs per tres l'has de canviar. No em vull saber res. Intento no creuar-te la mirada. No em crec històries inventades. De tu ja no puc creure res.
I ahir em vaig trobar l'Aleix, ja em va dir que tenia cotis, posaria info, tenia bones refes, no sabia per què, però s'ajundaven les notis, el mercat està palman i tu estàs holding. Tira la manta, peli de terror, no vulguis córrer, la sort del traïdor.
I és que et miro davant de la platja i em dius que no, que no, que no ho pots evitar. Ja no saps com fer-ho, t'ha arribat a les mans. Un cop t'hi vèncero que han mogut tot el mercat, no te'l pots treure del cap. Si vols aquest secret, per tres l'hauràs de canviar. No em vull saber res, intento no crevar-te la mirada.
No em crec històries inventades, de tu ja no em puc creure res. Oh, no em vull saber res, no intento creuar-te la mirada. No em crec històries inventades, de tu ja no em puc creure res.
No em vull saber res Intento no clavar-te la mirada No em trec històries inventades
Som al Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània. Vos posam al dia repassant l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans.
Bon dia i bona vida, dona mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat
I a Diari de Balears, ara mateix, la notícia més destacada és aquesta nova tendència a Palma, foto amb llompart. En el mateix Diari de Balears ja està en rebent fotografies de gent que s'asseu de vora en llompart a s'estàtua aquesta que hi ha situada en el carrer de Zoms i se fa una selfie o una fotografia.
Nova tendència a Palma, foto amb Llompart. Al carrer dels Ons hi ha un nou lloc per aturar-se, pensar, llegir i fer-se una foto de vora aquest referent cívic i de les lletres. Una altra qüestió. Diari de Balear vos ofereix un vídeo. Mars Llinàs, l'autor del llibre Manual per infiltrar-se malament,
que diu, entre d'altres coses, i diu «Vaig anar a l'escola Anna Maria Isen, la policia infiltrada a Girona». També el diari de Balears Moss diu que fa 15 anys que l'Islàmic Integral està regulat en espais públics de la pobla i mai s'ha hagut d'aplicar cap norma ni cap sanció.
No som aquí per a buscar un somni. Nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força. Deu anys sense Muriel Casals. Homenatge d'Òmnium Cultural a qui va ser presidenta, va ser també diputada de Junts pel Sí.
Més qüestions, més per Mallorca en most a favor de regular l'accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys. I justament parlant de joves, alarmant baixada de l'ús del preservatiu entre els joves de 15 a 18 anys. Ha baixat un 18% aproximadament.
AirBnB retira de la web l'anunci del pis turístic que va allogar el PSIP per evidenciar l'existència de l'oferta il·legal a Palma. El Consell Escolar de Mallorca alerta que la llibertat de l'acció de centre sense regulació augmentarà la segregació.
Més de mil escaquistes inicien el campionat de Mallorca per equips d'escacs. Aquest és el titular de la crònica que ens fa en Enric Pozo a Diari de Balears.
sobre l'actualitat dels escacs. També tres notícies, tres peces en clau internacional. Els panteres negres ja patrullen per fi de l'Èlfia. La Fiscalia Francesa acusa de greus delictes la plataforma X i n'escorcolla la seva seu a París. I una peça amb un titular interrogant que hi feia Francine Armengol a l'Azerbatjan.
Més qüestions de l'actualitat a través del diari de Balears. Detenen a Palma un professor per assajar un alumne i 5 loter més podrien haver estat víctimes del docent. Exigeixen al balde que sancioni i clausuri els habitatges de lloguer turístic il·legals que operen a Palma impunement. Demanen a la conselleria que inclogui els sindicats docents a l'equip de docents 360.
i l'anunci que feia el president espanyol ahir. L'estat espanyol prohibirà les xarxes socials a menors de 16 anys i assegura que perseguirà les plataformes que no eliminin contingut d'odi.
Recordant que també teniu a la portada de Diari de Balears l'entrevista en Antònia Vicenç que li fan a Marisa Cerdó. El que cerc és impactar l'actor. Del que es tracta és de cercar la bellesa i l'horror al mateix temps. Marisa Cerdó, la tindrem avui, la conèixeram d'aquí una estona. M'on anar a marejar a Vila Web.
Hi trobem en primer lloc la notícia que diu una esllavissada a illa Pobles de Catalunya Nord i fa perillar la connexió amb Andorra. Entrevista a Pepa Nogués, lingüista i integrant de les llistes de la Junta Aragonesista a les eleccions d'aquest proper diumenge a les cors de l'Aragó, que diu que a l'Aragó no s'ha acabat de forjar mai una consciència lingüística.
També informa Vilagüec que Rodalia comença la jornada amb el 80% del servei i 10 trams per carretera. Puente atribui les incidències d'ara a Rodalia a un excés d'obres en la infraestructura i la Fiscalia canvia de criteri i no sol·licita l'execució
immediata de la inevititació contra Aliot i Lepen. També destaca a Vila Web que l'Audiència Espanyola ordena l'ingrés a la presó dels advocats bascs Aranza, Solueta i John Emparanza. Aquests són els principals titulars de Vila Web. Guaitam, Majorcat, Daily Bulletin, ja trobam com a notícia més destacada, Arxius d'Eps...
La finca de Michael Douglas a Mallorca i un esdeveniment de recaptació de fons per a Rafa Nadal. Aquests són dos dels elements que se troben en els famosos papers d'Epstein. Els nivells dels embassaments de Mallorca pugen dràsticament. El Parlament Balear aprova una moció que limita el Burka...
I també hi ha una peça en clau històrica que diu el febrer quan va començar el pànic la invasió americana de Mallorca, és el suggerent titular d'aquesta peça en clau històrica.
Anem ara als diaris que s'editen en paper, concretament a l'última hora, el rotatiu del Grut Serra, títol com a argument principal, Mallorca en els papers d'Epstein. El milionari va voler comprar, s'estaca. També la fotografia principal és per l'arribada,
de la nou reforç del Mallorca. L'Uvumbo ja pensa en vermell, diuen. L'extrem engolany arriba del Cagliari per reforçar l'atac del Mallorca.
També en clau esportiva, dues peces més, una que la titulen el full de ruta de Sergi Darder i una altra, el Barcelona, segella el pas a les semifinals de la Copa del Rei.
En clau local, Janer va tancar amb un nou màxim històric d'ocupació a les Balears. Balears suma un altre any de rècord de turistes i el Consell obliga a retirar l'air PNB il·legal que va allogar el PSIP. També destacat diu que l'executiu vol prohibir les xarxes socials
a tots els menors de 16 anys i diario de Mallorca Martínez es recolza a l'esquerra per frenar el lloguer turístic
fotografia igualment per a la arribada de Cito Lubumbo, no veig l'hora de començar, diu, i el diari de Mallorca destaca que serà l'únic reforç que tendrà el Mallorca en aquest mercat d'hivern,
També destaca que Sánchez vol prohibir per llei l'accés a xarxes de menors de 16 anys, detingut un professor d'EFP de Palma per assetjar un alumne, rescaten un matrimoni atrapat per les flames Casa Eva del Gaida,
4 de cada 5 migrants que arriben a Pastera deixen les illes i PP i Vox aproven demanar al govern que impedesqui dur burca a les Balears. També hi ha una entrevista en Neus Canyelles, diu ara la diferència d'abans, si un llibre no m'agrada, des de la primera pàgina el deixe.
Aquests són els principals arguments informatius que mos ofereixen aquestes capçaleres que mos hem revisat avui i que procuram revisar cada dia. Som al Bon Dia i Bona Vida i és el moment ja d'anar a abordar
la nostra entrevista política del dia avui ens connectàvem amb en Jesús Jurado tot d'una conversa amb ell Bon dia i bona vida començant l'entrevista
Fins demà!
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània. Vos explicàvem que mos connectàvem ja amb en Jesús Jurado, aquí ja saludàvem. Jesús, molt bon dia. Hola, molt bon dia. En nom de Podem, volem saber una mica quina és la postura del partit davant el debat. És un debat que ja fa...
no sé, inclús anys que dura, però sobre el lloguer turístic, sobretot ara que l'Ajuntament de Palma ha anunciat una sèrie de mesures, hi ha hagut, se noti si vull, pintura més cridanera i simbòlica que el Partit Socialista havia llogat un pis turístic il·legal per denunciar
l'existència d'aquesta oferta il·legal i que avui ja ha desaparegut d'aquesta oferta. Quina és la postura de Podem respecte al lloguer turístic en general i al lloguer turístic de la ciutat de Palma en concret?
Bé, jo espero que el Partit Socialista no li doni per denunciar els usos de drogues dures amb aquesta línia de feina, perquè seria un poc incòmoda, no? Bé, si hagués d'aconseguir que desapareguessin, Pantura també seria... Sí, això ja és una decisió total, absolutament personal de la seva formació, però entrant en matèria, nosaltres pensam que és bastant trist
tenir un equip de govern a l'Ajuntament de Palma que se dedica a fer anuncis buits de contingut i a treure titulars falsos
de contenció turística i de reducció i de creixement. Fins i tot han dit la paraula de creixement. Jo no sé com no han entrat en combustió espontània a nomenar aquesta paraula que per ells està completament prohibida. Jo crec que amb el greu, gravíssim problema d'habitatge que hi ha a la nostra ciutat
Entrar en aquestes retòriques grandiloquents d'obtenció i d'eliminació i de reducció de les llogues turístiques és molt ridícul. Estem davant d'una necessitat de milers d'habitatges per molta gent que els ha demanat. Estem davant d'una necessitat de...
de millorar la vida de molta gent que ho està passant realment molt malament. Estem davant d'una crisi greu, profunda d'habitatge i el que s'ha de menester és reduir dràsticament el lloguer turístic que és una forma de substraure habitatges perfectament vàlids perquè visqui la gent i dedicar-los a una activitat que és el contrari de
delocada a la nostra ciutat, que són més habitatges. Estarem per habitatges buits a la nostra ciutat. Si hi ha solucions, n'hi ha. Però amb el tema del lloguer turístic, nosaltres pensant que anunciar una reducció de 14 pisos
a dinses conjunt d'una ciutat de 410.000 habitants és bastant ridícul. Jo crec que, a més, el problema de l'Ajuntament de Palma és que estan treballant a cegues, estan treballant sense cap tipus d'estudi seriós
per saber quant d'habitatges il·legals hi ha, a on estan i cap gana, que no tenen cap gana d'envestir realment en l'adversió del problema, que és per judici greu que està significant aquesta activitat del lloguer turístic per a molt de milers de persones d'aquesta ciutat que se veuen obligades a malviure, a pagar lloguers astronòmics i a conviure tota una sèrie de persones compartint habitacions.
en definitiva Jesús no vol mereix cap credibilitat tots aquests anuncis que ha fet l'Ajuntament de Palma i de Palma perquè clar ells diuen que a partir d'ara si si qualcú diguem deixa una llicència ja no la podrà comprar ningú més ja no la podrà recuperar sinó que desapareixerà
No sé si aquesta és, clar, és una fórmula com a mínim molt lenta, però l'alternativa quina és? Prohibir lloguer turístic per tot, no?
Nosaltres pensem que sí. Nosaltres pensem que és una activitat perniciosa per moltíssima gent. Nosaltres pensem que l'Ajuntament de Palma, per aquest motiu i per molt d'altres, li ha declarat la guerra a la gent més desafavorida, la guerra amb els pobres.
per dir-ho d'altra forma, i el fet de mantenir una activitat que, com he dit, roba pisos hàbils perquè visqui sa gent i els habilita perquè hi hagi altres persones, doncs que...
a costa d'habitatges se facin la seva fortuna, nosaltres pensant que és desafortunat. Pensant que això hauria de cercar-se un full de ruta seriós per fer desaparèixer aquesta activitat al nostre municipi i a tota la resta de pas. Però bueno, se van de palma avui. Sí, sí.
Aleshores, Jesús, a Palma, prohibició fins i tot en unifamiliar, diguem? Jo penso que sí. Hem de tenir en compte que estem en una emergència habitacional molt greu. Hem de tenir en compte que és la prioritat.
de qualsevol equip de govern a la ciutat de Palma ha de ser aconseguir habitatges. I els habitatges no els aconseguirem construir d'aquí 5, 8, 10 anys uns centenars d'habitatges que es puguin construir a un sol que a més l'hauran regalat a uns promotors.
els aconseguirem d'altra forma. Una d'elles és adquirint pisos buits, tenint molts pisos buits per posar-los a disposició d'un lloguer assequible. Però és que una altra és treure pisos que en aquest moment s'estan dedicant tant al turisme perquè entrin dins tot el que seria l'oferta d'habitatges de Palma. I estem xerrant de centenars i centenars...
de pisos legals i legalment dedicats a una activitat turística que ja està sobredimensionada a la nostra illa. Qui no està d'acord en que tenim massa turistes?
Precisament, el número de turistes, com avaluar-ho des de Podem? Clar, ja són dades pràcticament definitives, se parla de 9 milions de turistes a les Balears. Clar, supos que coincidim en que és una xifra extraordinàriament excessiva, no?
Jo crec que Margarida Proès deu estar tristes de no haver aconseguit arribar a la xifra dels 20 milions de turistes. Nosaltres estem justes al treball, nosaltres pensem que sobren milions de turistes.
Aquesta terra no pot aguantar més pressió ecològica, no pot aguantar més pressió humana. Això no ho diuen nosaltres, ho diuen els índexs que se fan servir per mesurar aquestes coses a nivell científic. O sigui, no mos estem inventant res.
estem sobressaturats, les nostres infraestructures estan al límit i això no és una qüestió que aquí venguin tres pateres o que d'aquí s'arregularitgin uns milers de persones. Aquí estem xerrant que tenim milions i milions de persones que sobressaturen les nostres possibilitats i això s'ha de controlar, s'ha de reduir d'alguna manera. I nosaltres pensem que s'ha de fer d'una manera activa, s'ha de fer enfocant un model turístic que està sobredimensionat per el turisme a
intentar limitar-lo, posar-li límits clars a ferris i després intentar desenvolupar altres àrees econòmiques que estan al nostre basti i que són les grans oblidades en tot el programa econòmic de la nostra terra.
Idò Jesús, jurador moltíssimes gràcies per explicar-nos la postura de Podem amb aquest tema tan crucial ara mateix en el debat i a la agenda política moltíssimes gràcies moltes gràcies a vosaltres per l'atenció
Gràcies, bon dia. Nosaltres som el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. Continuem i ja monenam una de les nostres seccions principals d'avui.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som a dimecres 4 de febrer de 2026, són les 9 i 36 minuts, tot d'una mirarem de connectar-nos amb en Pep Juárez, que en nom de sa plataforma de jubilats dels Illars Balears mos explicarà...
una sèrie de posicionaments al voltant precisament d'aquest decret omnibus que va presentar el govern espanyol i que no va obtenir la majoria i que ara s'ha aixapat en diversos trossos i com a mínim la part que els afecta directament
que s'ha de consolidar aquest augment de les pensions, sí que sembla que s'aconseguirà aquesta majoria de vots, tot i que des de la seva plataforma han explicat que hi són solidaris en les altres lluitats socials i que, per tant, en certa manera s'haurien estimat més que s'hagués aprovat
tot conjuntament. Però bé, tot això ens ho explicarà ara el company Pep Juárez i a continuació tindrem la Marisa Cerdó que ens parlarà de literatura i segurament farem un nou exercici de literatura comparada i a partir de les deu i mitja tindrem en Joan Manuel López Nadal des de Vietnam.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el que vos anunciàvem aquí al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, mos hem connectat ja amb un dels portaveus de la Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques que ha anunciat que s'assumirà a ser mobilització en convocades a nivell estatal si el Congrés de Diputats no aprova el Real Decret que inclou la revaloració de pensions.
i la pròrroga de l'escut social però parlem amb en Pep Juárez amb en Josep Juárez perquè hi ha molt de matisos de tot això que hem dit ara Josep Juárez, molt bon dia Hola, bon dia
Bé, en primer lloc, el govern espanyol presenta una llei, d'aquestes que li diuen òmnibus, on hi van moltes mesures de gaire social i aquesta llei no aconsegueix la majoria dels vots per ser aprovada i per tant, diguem, que de cau hi posa en perill
l'actualització de les pensions. És així? Sí, també cal dir que posa en perill o anula les mesures de protecció social que més enllà de la revalorització de les pensions hi havia dins del decret. És a dir, tot el que suposa diguéssim això que es diu escut social
que té a veure amb les mesures per evitar desnonaments sense alternativa ocupacional, té a veure amb l'ajut a la gent amb pobresa energètica, té a veure amb l'ingrés mínim vital, té a veure amb les ajudes als afectats per fenòmens com la dana i els incendis. És a dir, és un conjunt de mesures que anaven dirigides a protegir, tot i que nosaltres...
Valorant que sempre estan dins d'una precarietat i d'una insuficiència, però, clar, eren mesures que afavorien els sectors d'alguna manera que ho han de menester. Per tant, el Congrés dels Diputats no. Cal dir que els partits de la dreta i de l'ultradreta dels Congréss de Diputats
en un exercici de classisme i aporofòbia, han tombat tot un conjunt de mesures amb l'única intenció de castigar el govern. Perquè no és lògic que totes aquestes mesures, que una per una són necessàries, imprescindibles, justificades i més i absolutament urgents, per un joc, diguéssim, partidista, i quedin en un limbo que ja veurem què passa.
Per tant, nosaltres valorem que, més enllà del tema de les pensions, que directament és el que més ens afecta, però els pensionistes no som gent, diguéssim, corporativa, i no només ens preocupem de les pensions, nosaltres som gent solidària, i nosaltres no estem satisfets que fins i tot arreglant-se el tema de les pensions d'aquella manera...
que hi ha en l'aire sectors que, entre altres coses, també hi ha milers de pensionistes a dins les necessitats d'aquestes mesures. És a dir, que, en definitiva, aquí el que han fet, a partir de la dreta i de l'ultradreta, el que han fet és fer un dibuix, un sketch, de com governaran si algun dia arriben a la Moncloa. I, per tant, hem de prendre bona nota i hem de mostrar viure i amb ungles, eh?, amb això. Perquè molt més important
del que es pugui arreglar o no en aquests dies. Va més enllà. I va passar l'any passat, ha passat enguany, i l'any que ve ja veurem què passa. Perquè, per deixar-ho clar, com a plataforma, lo ideal hauria estat que s'hagués aprovat aquest decret òmnibus i punt, no? I tant que sí, perquè a més, dèiem que fins i tot les mesures són insuficients
Perquè, per exemple, en el tema de l'habitatge, les causes són molt més profundes que no només donar, diguéssim, amb urgència, ajuts a les persones i famílies que ho han de menestar, que també. És que estem xerrant de 60-70.000 famílies que quedaran al carrer si no s'aproven de manera urgent. Però, clar, com tu saps, el tema de l'habitatge i el tema de la vivenda té uns problemes, tenen uns arrels que van molt més enllà.
i tenen a veure amb els preus de llogues, tenen a veure amb les polítiques públiques que s'han fet o no respecte a parts públics de vivenda, i tenen a veure amb un dret bàsic com el de la vivenda, que, ojo, només el té la classe treballadora. Aquest problema no és un problema general, aquest és un problema que té estrictament la classe treballadora, perquè els que viuen de rendes no tenen aquest problema. Per tant, hem de prendre bona nota els treballadors i les treballadores i les seves organitzacions,
per posar, diguéssim, això com una prioritat en la defensa dels nostres drets. Però, bueno, tornat un poc en el decret, el que és un espectacle absolutament lamentable és que una vegada més la dreta i l'ultradreta mostra de quin peu calça i, sobretot, la dreta catalana, que, bueno, en aquest cas...
s'ha mogut per un empeny que li ve el feixisme d'alternativa per Catalunya darrere i se li mossega la torrada. Per tant, aquí estem enmig d'un joc partidista que nosaltres no volem de cap manera que se torni a repetir. Per tant, anunciem que si s'arregla el tema de l'expansió, nosaltres igualment sortirem solidaris amb els col·lectius que han estat perjudicats per aquests jocs. I per tant, estem estudiant. Ahir vam tenir una reunió
de coordinació estatal, per veure quines mesures prenem, perquè segurament el cap de setmana del 20-21, possiblement 23, que també, dilluns, puguin haver-hi, diguéssim, unes propostes, que aviat sabreu, de mobilització i de presa de consciència, perquè això no és una qüestió de deixar-la passar i deixar-lo tot en mans dels polítics. Estem arreglats i tot això, no prenem cartes, la societat civil, les organitzacions socials,
i li dèiem a aquesta gent que amb això no se'n pot jugar mai en la vida. De fet, acusau aquestes transformacions que comentaves de classisme i d'aporofòbia. Sí. Per què és classisme? Perquè, evidentment, són mesures que van contra una classe que no és la seva. I és aporofòbia perquè són especialment cruels respecte a la gent pobra.
no és una qüestió que afecti a la societat en general. No, és una aturada de mesures que han de menjar les persones més desfavorides. Per tant, és una aporofòbia de llibre. És a dir, i en aquest programa no poden mentir ni poden dir, i clar, barregen el mantra de les ocupes i en temes de vivenda, és a dir, fan una mescladissa per distreure el personal del que realment és. I és un exercici de classisme i aporofòbia.
Per tant, fora bromes, tot això no se pot tornar a repetir, i si se torna a repetir la societat ha de respondre, evidentment. Escolta, ja teniu clares quines seran les mobilitzacions, o estàu pendents també de veure com evoluciona la resta de propostes des d'aquest escut social?
Sí, és que encara no sabem què passarà, perquè, clar, se m'ho diu per un costat que s'ha fet trossos en el decret, que jo crec senzillament que aquí a Mallorca dèiem fer parts i quarts, és a dir, afavorir segons qui i no afavorir segons quin altre, però encara no sabem quan s'aprovarà, diguéssim, l'actualització de les pensions, perquè el que tenim entès és que en el pla del Congrés de Diputats de dia 10 tampoc està en l'ordre del dia aquest assumpte.
I llavors ja volem, perquè tot això està en un limbo encara. I per molt que se mos digui, per mitjà de comunicació, que s'arreglarà, encara no en tenim cap dada concreta ni consolidada que pugui dir s'arreglarà tal dia. Per tant, tot això està encara en un limbo. I per tant, no baixem la guàrdia, i com he dit abans, vius i amb ungles, perquè no ens estem jugant només un episodi d'un any...
sinó que ve de l'any passat, que va passar el que va passar, i com no estiguem alerta, l'any que ve ja veurem què torna a passar amb les pensions i amb l'escut social. Per tant, ens estem jugant d'alguna manera una bona part del nostre immediat futur. Ojo, sense perdre de vista que tot això que han fet PP, Vox i Junts és una pincellada del que podran fer si algun dia arriben a la Moncloa.
Perquè nosaltres som majors i tenim memòria. I el que va succedir en les pensions entre l'any 2011 i l'any 2018, que va governar el PP, tot això no volem que torni. I si no, tornarem a Esquerres.
queda claríssim Josep també te volíem demanar la coordinadora Balear per la defensa de les pensions públiques impulsa aquesta iniciativa legislativa popular que ha de recollir firmes com estan? en quin moment està això ara? ara estem en un moment de nomenament de fedatàries el tema és que ja tenim per la setmana que ve
Ja hem acordat amb el notari el Juntarnós i ja tenim la comissió promotora, ja ha nomenat tot un seguit de persones, que de moment estem molt contents perquè són a prop de 70 persones entre els Balears, que és un bon potencial per impulsar la recollida de firmes posterior. Una vegada tinguem l'acte notarial, l'entregarem al Parlament, el Parlament convocarà una reunió presencial
de totes federatàries i federatàries nomenats en l'acte, per tal que facin l'acte de jura o promesa, bé, és un acte protocolari, que no té molt d'aquestes alçades, però que s'ha de fer perquè deu dir-se llei. I en el moment que ens tornin els plecs de firmes, perquè nosaltres ja tenim impresos els 5.000 plecs de firmes que entregarem al Parlament per tal que s'hi posa la llei,
i es numeri. En el moment que ens torni aquest ple de firmes ser lletjats i numerats, just en aquest moment començaran els 4 mesos per a la recuïda de firmes. Situant-nos en el calendari real, estem parlant de la segona quinzena de febrer, com a molt pres, i a partir d'aquí ja tenim la gent bastant alerta,
Hem de dir que hem celebrat fins a 24 assemblees de barris i de pobles, com s'ha anat superbé, perquè ha estat una ocasió de poder, primer, informar i, segon, demanar ajuda i la gent implicant-se. De tal manera que, bueno, aconseguir ser tanta fedataris no és una qüestió que se pot fer amb els barços posats. Bueno, ben que dir, nosaltres, de moment, mos va la cosa...
crec que bastant bé, la cosa té bona pinta, i l'únic que demanem a la ciutadania és que entengui que això és un tema prioritari, que és una iniciativa que surt del poble, que no té cap interès concretament partidista, sinó que és una mesura que la ciutadania posa al Parlament perquè siguin ateses les necessitats de les persones més desfavorides. Per tant, és un tema just i és un tema noble i que val la pena lluitar per ell.
i volto sou deixar clar que els pensionistes sou gent solidària, que esteu a favor, evidentment, de la revalorització de les pensions, però en el mateix temps no concebiu de cap manera deixar abandonats els altres col·lectius que han de menester d'aquest escut social,
I de la mateixa manera, i donant-se la volta en aquest argument, evidentment aquesta ILP no ha de ser només un recull d'assignatures de pensionistes, sinó de tota la gent que per solidaritat i per interès propi, evidentment, també, no?
I ben interès propi. De fet, la ILP la poden signar els joves a partir dels 16 anys. O sigui que és tothom que pot... I a més, hem de dir una cosa molt clara. La gent pensionista no només lluitant per les nostres pensions actuals,
sinó que sobretot i especialment lluitant per les pensions dels que encara no són pensionistes i sobretot dels joves que ja les han aconseguit interioritzar que un dret bàsic reconegut a l'article 50 de la Constitució Espanyola
ja els han convençut que mai el cobraran, que mai cobraran una pensió. I, per tant, és una batalla política que han guanyat a través de mitjans de comunicació, a través d'interessos de les financeres i les asseguradores i el poder financer, ha convençut a la societat que l'hi llegi, i això nosaltres no ho negam. És un dret, com tenim dret a anar als metges, tenim dret a cobrar una pensió. Sobretot la gent que ha cotitzat durant tota una vida, perquè, en definitiva, les cotitzacions socials
Són salari indirecte dels treballadors i les treballadores. Per tant, això en primer lloc. Però després també són solidaris amb les persones que no han pogut cotitzar, com per exemple les dones. Les dones, moltes dones. Pep... I cuidar-nos de nosaltres. Pep, repeteix la darrera frase que t'havien perdut. Sí. És col·lectiu...
Pareix que ara perdem sa connexió, pareix que ha perdut un pot sa cobertura, Pep Juárez. Recuperam tot d'una sa connexió amb en Pep Juárez, encara que sigui, ja pràcticament per acomiadat o ben acomiadat, diguem.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Pec Juárez, havien perdut sa connexió, però simplement acabar s'argument i també, sobretot, demanar-te que ara mantenguis informats de ses mobilitzacions. Efectivament. Nosaltres, el que estava dient és que amb aquesta ILP també volem afavorir a persones marginades, com vulgui ser les dones, perquè, clar, evidentment, si consideram que tothom ha de cobrar l'equivalent al salari mínim interprofessional,
La major part de la gent que rep pensions de misèria són dones. I per tant, en bona part, valiaríem la bretxa de gènere escandalosa, que en aquest moment són del 33% en matèria de pensions. Això per un costat. I per suposar tot el que vagi passant de la ILP, vos informarem perquè sou... En fi, sabem que la vostra sensibilitat, a més d'aquest tema, és
Efectivament, som part dels moviments socials. Pep Juárez, moltíssimes gràcies, com sempre, per atendre els microfons d'una mediterrània. Continuarem en contacte i sobretot pendents d'aquestes mobilitzacions que mos anuncieu i també de quan doneu etsús a la recollida de signatures, que serà realment molt important. Moltíssimes gràcies. Molt bé, Martí. Marta, gràcies. Gràcies, bon dia.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Don't you know you might find a better place to play?
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hi ha una mediterrània a escoltar el programa matinal Bon dia i bona vida. Un Bon dia i bona vida que té especial predilecció i sensibilitat per la literatura i per els llibres. I per això cada dimecres ens connectem a aquesta hora en Marisa Cerdó. Marisa, molt bon dia.
Bon dia, homeu. Com va això? Molt bé, encantats de tenir-te una setmana més. Abans d'entrar en matèria, però, deixa que recomanem a la nostra audiència, si encara no l'han llegida,
que llegeixin l'entrevista diari de Balears que li va res fer en Antonia Vicenç es titula de la qual el que cerc és impactar el lector del que es tracta és de cercar la bellesa i l'horror al mateix temps una entrevista que per cert està tenint bastant d'èxit que li va res fer passat 12 de gener a una de ses
ara mateix de les principals escriptores en llengua catalana, no?
Sí, sí, evidentment. Per jo, el mèrit de l'Antònia Vicenç és que, ho diu a l'entrevista, en unes circumstàncies adverses en què la llengua estava totalment prohibida, va tenir la valentia i la perseverança també de voler ser escriptora en aquesta llengua escrita. Ja era difícil aprendre a escriure en aquelles circumstàncies
i després tenís coratge de cercar un editor, que li publicassin l'obra, i després, encara més difícil, que hi hagués qualcú que la llegís, perquè, clar, en aquelles circumstàncies també hi ha les circumstàncies que la majoria de la gent no sabia llegir en català, més que les rondelles, diguem, que són com el net de l'Unió.
entre la literatura d'aquell temps i la més actual Bé en fi, podríem estar comentant més però jo crec que l'ideal és que això que remetem a la nostra audiència s'aporta des del diari de Balears de Balears.cat i que llegiu aquesta entrevista superinteressant Marisa Sardó Vull assenyalar una altra cosa
des de ja les primeres obres que va escriure ell escriu en un estil molt propi i no l'abandona en cap moment en aquest estil record que mentre feien l'entrevista hi havia un usuari perquè saps que aquestes entrevistes sempre tenen lloc en el context d'un club de lectura i record que un usuari va dir
allò que tu escrivies d'any 70 era literatura fort moderna i és així i no va renunciar en cap moment
d'aquest estil, tant, per dir-ho d'alguna manera, atredit en aquells moments. És a dir, allò més fàcil hauria estat escriure novel·la policiaca, no ho sé, una altra escritura més mangívola, per dir-ho d'alguna manera. I ella no ho va fer així, és a dir, va optar per...
Per fer-ho difícil. Sí, sí, sí. Però és que a mi difícil. Marisa, per cert, has fet ja la fotografia amb en John Part, allà... No, encara no. No.
Ja saps que hi ha aquesta tendència, ara, no? Sí, sí, sí, vaig veure l'altre dia Miquel Àngel. Ara ja n'hi ha bastant termes que corren per la xarxa, n'hi ha qualcuna de molt guapa. Marisa Cerdó, de què parlem avui?
Idò, mira, avui tenim un tema que segurament no m'haig sentit a parlar, que és el tema de les metamorfosis, és a dir, la metamorfosi. Suposo que quan dic això... Sí, Kafka. Un llibre i un autor. I aquest tema de la metamorfosi...
També, no és l'únic escriptor en Kafka que n'ha parlat, sinó que tenim una escriptora catalana que també l'ha fet servir en alguna de ses seves narracions. I és una autora que no és la primera vegada que surt en aquest programa de ràdio, perquè és una autora que a mi m'agrada molt, que és la Mercè Rodoreda. La Mercè Rodoreda té una narració que se diu La Salamandra.
i està inclosa en un recull de contes que se diu La meva Cristina i altres contes. I d'això volia parlar, de com enfoquen aquests dos autors, cadascú a la seva manera, aquest tema de la metamorfosi, és a dir, de la transformació.
No sé si l'ha llegida la metamorfosi de Kafka. Sí, sí, sí. La metamorfosi de Kafka la vaig llegir ja fa bastant d'anys.
l'altra referència que m'ho donava de Salamandra, Mercè Rodoreda no, no l'he llegida m'he de dir que clar jo abordava la lectura de Metamorfosi segurament amb moltes expectatives me va agradar però me va deixar com un poc així com no sé, no sé, un sentiment sí, no sé de...
No, no ho sé, no ho sé, o me va xocar un poc amb el grotesc de la situació, per dir-ho d'alguna manera. No ho sé, no me va acabar d'entusiar-me, però veré que me va agradar, la veritat és que sí.
Bé, supos que l'obra s'ha d'entendre també dins del seu context, no? Pensar que aquesta obra és de 1915 en plena Guerra Mundial. Sí, sí. És una situació de crisi i ell, en cas que en realitat d'allò que vol parlar és de s'alienació, de s'alienació.
diguem, s'opressió que existeix en aquell moment no només a nivell individual d'un individu sinó també social en aquest cas és un home que se transforma en un escarabat no?
He de dir, de totes maneres, que el tema de ser metamorfosi no és una novetat literària, perquè això ja en el segle I, davant de Crist, Novidi, que és un dels poetes romans més coneguts, ja en parla en una obra que se diu Les metamorfosis, per exemple. És un poema narratiu molt llet, que explica la història del món i l'explica com una transformació...
a partir de la qual apareix el som o després d'un dilúvi, etc. Tota aquesta història que ja sabem. El que fan Kafka i Rodoreda és, senzillament, reprendre el tema i donar-los una volta. Bé, fer-los una volta. Fan un gir. Sí, sí. Per què aquestes transformacions?
primer perquè allò que volen denunciar tots dos és que els personatges principals d'aquestes obres volen fugir d'una situació que és incòmode per ells hi ha com una necessitat d'escapar-se jo crec que a vegades has tingut aquesta necessitat sí, sí, sí, clar sí, sí
i l'afogir d'una situació i l'imagina que ho poguessis fer a través de la ficció. El que fan és això, com que no ho poden fogir a la realitat d'una situació que no els agrada, ho fan a la ficció, a través de la literatura.
He de dir, ara m'hi fas pensar, que clar, jo és que devia ser, deu fer molt d'anys que vaig llegir la metamorfosi d'en Kafka, molts. I ara que deus això, vaig tenir com un sentiment d'una certa identificació amb el protagonista, no?,
tot i això, tot i l'absurd de sa situació però des d'aquest punt de vista que tu des ara de fugir a lo millor de mirar de fugir a una situació a això sí que vaig tenir un cert sentiment d'això, d'equiparació d'identificació amb el protagonista
Clar, la veritat és que la descripció que fa Kafka d'aquest insecte, d'aquest escarabat, es carrufa perquè comença dient que de cop i resposta una matita aixeques i comença a fer-se la narració ja, en la transformació.
després d'haver tingut una sèrie de somnis agitats i s'ha trobat transformant per exemple, s'ha tocat l'esquena i l'esquena es dura com una closca, diu i després s'ha tocat la panxa i veu que la panxa és de color marró segmentada per estreps arquetjats és a dir, ja de cop i res resposta te trobes transformant en una cosa que et
que és que rufa, no?, en el doctor quan llegeix. I això ja té a dir que té lloc en un espai que és interior, és a dir, a la seva habitació. Sí, exacte.
La situació de la Salamandra és una mica diferent. Per començar he de dir que el protagonista de la metamorfosi d'en Kafka té nom i llinatge i té una família. El nom Gregor Samsa.
i té una família, viu en un pis, amb un pare, una mare, una germana, etc. En el cas de la salamandra no és res d'això. És molt simptomàtic que la protagonista no sabe ni el nom, ni l'edat, ni cap referència física, i la metge sabeu que l'entorn és un entorn fosc, hi ha un salsa, hi ha un estany,
És una al·lota, això sí que ho sabem, és una al·lota. Per tant, és un espai exterior i estant en aquest espai ve un home i s'acosta a ella i n'abusa, és a dir, abusa d'ella. Sí.
I en aquell moment en què estan aferrats, apareix una segona dona que se suposa, que s'esposa d'aquest home i la insulta. I ell diu, bruixa.
Això és important perquè després la música que posarem resulta que és la musicalització d'aquesta narració. És a dir, hi ha dues allotes, és un duet, anant a la sala i a l'ara Magrinyà, però el que han fet és musicar molt de contes de narrador. I justament vaig trobar aquestes de la Salamandra,
i aquesta expressió bruixa em deien apareix diverses vegades perquè ells el que fan és extreure de la narració diguem els mots clau i fan una lletra bé i de quina és la situació diguem incòmode tant d'en Gregor com d'aquesta lota que acaba de ser violada ja te la pots imaginar
És a dir, en el cas d'en Gregor, la situació d'angoixa que viu és que...
ell explica que fa feina de sa família. Ell li agradaria fer altres coses, però son pare l'obliga a mantenir sa família, d'alguna manera, no? I ell sent que no pot fer allò que ell vol, sinó que està oprimit per fer una feina que no li agrada, etcètera, no?
i en els llars d'escompte de narradorera ja veus per imaginar aquesta lota un cop li ha passat això clar, la dona tot d'una fa córrer sa bou que ella s'ha embolicat amb un home casat perquè és la modela
I, per tant, tot el poble se posa en contra d'ella. I diu una situació d'assetjament. Jo què sé, per exemple, l'insulten, li duen un cap, no sé si és d'un cavall o de... i el pengen a casa seva, no? La s'enduen a cremar fins i tot, no? Li escriuen a la porta de casa seva bruixa, no?
Et viu una situació d'assetjament. D'acord. I... Ella se transforma en aquests moments? Exacte. I de cop i resposta, mentre... És com a mètode d'evasió, no? Sí, mentre es conta que l'està incremant, perquè aquesta narració...
jo diria que és en primera persona ara t'ho diré sí, és en primera persona mentre l'estan cremant se sent una vou d'una persona que està contemplant bé, tot el poble està contemplant aquesta escena diu, ah, és una salamandra i el lató en aquest moment sap
que s'ha produït aquesta transformació, no? I te fiques dins els cors d'una salamandra i ell explica totes les sensacions que té per a dins els cors d'una salamandra. Això a partir que la cremen o abans ja ha donat pistes, diguem? A partir que la cremen, a partir que la cremen.
Bé, no és graciós, no és graciós, és que rufa, com a mínim no l'ha passat, no? Sí, sí.
veure com aquesta persona no desitjada se transforma per això en una altra cosa, en aquest cas en una salamandra, en un amfibi, que és objecte de persecució, perquè després la persegueixen com a salamandra, evidentment, ja te'n pots imaginar.
I comença a anar per davall als llits. I tu segueixes aquesta lectura des d'aquest punt de vista nou. Imagina que haguessis de parlar en el nom d'una formilla o d'un dragó. No ho sé. És una experiència, la veritat, com a lector, veure...
aquestes transformacions que són tan peculiar. Sí. Clar, no sé, me deman quin és el procés que dur en el Kafka a pensar en aquesta situació de metamorfosi on a Rodoreda
de convertir-se en salamandra, és a dir, hi ha un fort desig d'evasió, de fugir, de... Un fort desig d'evasió, com dius, i en el cas d'anar a veure que, clar, des del punt de vista biogràfic tenim més informació en vella, o com a mínim jo entenc més vella que no en Kafka, i te podria...
Puc fer una hipòtesi. Per què la narradora parla d'aquest clima d'assetjament cap a una dona? I és que ella... Això és una hipòtesi que faig jo. Evidentment, perquè tu ja saps que la literatura és interpretació i la creació és lliure. És a dir, l'escriptor és lliure per crear i el lector és també lliure per interpretar. I des d'aquest punt de vista...
Ara vos haré fer una hipòtesi. La meva. Sí, sí. La cosa és que val tot segureu que en Rodoreda, vava de partir de l'exili, fugint de la dictadura franquista. Sí. I l'exili va conèixer un home, i justament aquest home era casat. Era un escriptor, bé, tothom sap que era en Armando Riols. Sí.
I quan vàrem fugir, que per cert, vàrem fugir plegats amb una sèrie més d'intel·lectuals, entre ells hi havia en Joan Oliver, vaja, en Joan Oliver,
amb les seves dones. Jo no li veia Pere IV, diguem. Pere IV, sí. En Armando Viol també estava casat. Bueno, en Arredoreda s'havia casat, ho sabeu, amb un oncle seu, el que passa és que ja vivien separats en aquells moments. Segurs que fugen, però en Arredoreda i en Armando Viols tenen una relació. Clar...
Aquesta relació, diguem, no va ser ben vista per la gent del seu entorn. És a dir, a Redoreda diguem que va patir com un doble assetjament. Primer, assetjament polític perquè va haver de sortir del seu país, no? El mateix assetjament que van sentir tots els que van partir s'exili. Però després, aquest assetjament...
d'escriptors que en principi eren companys seus de feina però que com que s'havia embolicat amb un home casat i va patir aquest doble aquest doble setjament ningú li va donar suport en aquest sentit i jo crec que ella en realitat en aquest conte està parlant d'allò que sent una persona que rep
aquesta persecució diguem persecució moral sí, sí i és com una clar, és com això, no? voler no ser tu i cercar una capa de protecció clar de fet hi ha molt per dir, allò que
perdura al llarg de ses pàgines tant de sa narració com del cap-ca és sa reacció de sa entorn és a dir, perquè lo du per una persona que viu una situació desagradable és sa reacció que ten sa gent del seu entorn per dir, gent que en principi no sé, tenia una connexió amb ella de cop i resposta són enemics en el cap d'un cap-ca
xerra de la seva família. En principi hi havia un clima familiar més o menys que acceptable, però veu com a poc a poc sa germana, per exemple, que en el principi té cura d'ell, li dona menjar, no sé, li arregla l'habitació, en el final acaben tenint conductes agressives cap a ell.
I en el cap de narradoreda descriu un ambient totalment de violència cap a ella, no? La insulten, bueno, li diuen de tot. I jo crec que era d'això que volia parlar narradoreda. És a dir, com te sentiries tu, lector, si haguessis estat víctima d'una situació com aquesta? I jo crec que aquí...
precisament és el poder de la literatura. El poder de la literatura és fer reviure en el lector situacions que ell com a persona per aventura no ha sentit mai, però que a través de la paraula, a través del llenguatge i de la narració, és capaç de poder empatitzar amb aquella situació. Pots arribar a sentir dolor
de les persones que són víctimes d'un abús. Déu-n'hi-do, la profunditat d'unes lectures que poden semblar banals i fins i tot una miqueta grotesques,
i que en el fons, clar, hi ha tot aquest procés mental, tot aquest procés d'autoprotecció, de fugida, fins i tot de qüestionament de la pròpia identitat, no?, en certa manera.
és un canvi brutal d'identitat, sí senyor. Brutal, però sí, sí. A veure, jo abans de començar el tema, volia fer una reflexió, el que passa és que me l'he votat ara, i és que de transformacions en patim tots, és a dir, quan tenim una forma, la forma d'un nadó tendre i no sé...
i mos transformam al llarg dels temps. El nostre cos pateix una transformació amb ancians, si tot va bé, no?, amb dificultat per moure els mors, etc. La transformació és una característica, és un fenomen que és habitual i en el qual l'ésser humà s'ha d'habituar. No queda més remei, no?,
De fet, a la vida quotidiana nostra també es produeixen moltes transformacions, a part de saber el cos propi. Per exemple, quan cuinem, cuinar també és una transformació. Tens un producte que són matèria primera i després les transformes en una cosa mangígola. Exacte, exacte. El que passa és que
Clar, està bé que en literatura puguis innovar i anar més enllà, no? Sí, sí. Crear transformacions que no són tan habituals. Jo crec que ha estat, que això és el geni d'aquests dos escriptors, que...
han ideat una transformació però en coses que són més males de creure per dir-ho de qualque manera. És difícil que una persona se transformi en un escarabat de la mateixa manera que és difícil que una persona se transformi en un salamandre. Però aquí ja va l'imaginació de cadascú i la grandesa dels escriptors que tenen la virtut d'explicar
aquesta transformació. Perquè, Marisa, sobre l'estil literari, clar, estem parlant de dos escriptors de, diguem-ne, de primera línia, per dir-ho de qualsevol manera, no? Sí, sí, jo, clar, sempre ho deixem per allò de l'estil, i realment l'estil jo crec que és una cosa...
Que precisament els hi caracteritza. És a dir, ara en el principi xerraven d'Antònia Vicenç i evidentment d'Antònia Vicenç té un estil molt característic. Sí, sí, sí.
jo crec que la podríem reconèixer anys, bé, de lluny. Sí, sí. I narradorada també, no? Narradorada, per exemple, clar, sempre fa ús d'aquell llenguatge metafòric, no? Per exemple, quan diu que fa fosca, ella no diu, no fa fosca, no diu, i aquesta altra se trobava en plena nit, no diu això, sinó que...
sugereix sempre aquest estil de suggerir ses coses que estan pròpia de sa novel·la psicològica i la mira com diu ara en quina expressió fa servir per dir que fa fosca i de l'expressió que fa servir és la següent el cel ja tenia una vora esquitxada d'estrelles i d'així ja ha de deduir que estava en plena nit
Això és gairebé... Bé, és llenguatge poètic, no? És evident, és llenguatge metafòric, poètic... Això és unes característiques d'Ana Rodríguez. Sí, sí, sí. Preciós. No sé si has de fer cap a punt final, i si no, mos has de presentar... Bé, ja l'has comentat, de fet, la cançó, però bé, si molt la vols introduir...
Sí, bé, jo he de confessar que ha estat una treballa meva, se'n canta alguna cançó, perquè m'han fallat els meus assessors. Ah, ah, bé. Però ja ho tenim fent feina per la pròxima. Ah, d'acord. Ho vaig trobar jo, aquest grup que se diu l'Arenar,
i que és un duo musical d'una lota que és catalana, n'Aina Sala, i una i Vicenca, l'Ara Magrinyà. Se vol que aquestes dues lotes se varen conèixer estudiant a Sasmuc, i aquest disc que han gravat sobre contes de narradora, l'han gravat amb un pianista que és menarquí, és a dir, Catalunya i Vicenç i Menorca, això està bé. I la veritat és que el vol recoman, perquè a mi concretament me m'agrada molt.
Idò, que per cert, acompanyades d'espianista mallorquí Marco Mezkida. Em pensava que era menorquí. Ah, bé, pentures menorquí, idò, ara me fas dubte. Després ho confirmarem a la nostra audiència. Escoltam, idò, i tancam aquí la secció. Moltíssimes gràcies, Marisa.
l'Arennà que és així com se fan dir aquest grup i el títol La Salamandra que és un dels dos textos que mos has recomanat i mos has comprat avui La Salamandra d'Anna Mercè Rodoreda i evidentment La Metamorfosi d'en Kafka moltíssimes gràcies Marisa gràcies a tu també no vols que corria
L'aigua s'anava fent trista i uns homes cridaven. Em van agafar pels braços i per les cames. Bruixa, deia, ni em deixaven amb el meu mar. Bruixa, deia, ni em deixaven amb el meu mar.
de la meva casa i el meu lloc. I em van tirar com una branca damunt d'un foc. Les flames pujaven empaitant el fum. Bruixa deien i em deixaven
Escoltam la Salamandra, la cançó que mos ha recomanat Marisa Cerdó, interpretada per l'Arenar, acompanyades en el piano per Marco Mezkida, que efectivament, com mos de Marisa, és menorquí. El foc s'hi es clava i la resina bullia
el cor i els cabells, tot se m'ensenia una flama em mossegava el genoll. Bruixa, deia, ni em deixaven amb el meu mort. Bruixa, deia, ni em deixaven amb el meu mort. Quan les flames van enfilar se'm va semblar que del pit aquella gent
Bruixa, bruixa, bruixa... Bruixa, bruixa...
I aleshores una cosa em va fer estrenyar les dents. Els braços i les cames se m'anaven escurçant i les meves espalles estirant.
Sor un foc de colors que ja no em crema. Bruixa.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània hem pegat un vot fins al Vietnam, diríem. Joan Manuel López Nadal, molt bon dia.
Bon dia per a vosaltres, aquí ja són les quatre i mitja des de cap vespre. Has dinat bé, no? Tenc sis hores davant de vosaltres i vull dir com anem tot avui aquestes sis hores. He pegat una bona passejada pel centre de Saigon, particularment visitant centres que recorden que a Vietnam
Ha estat l'únic país, i això és interessant recordar-ho en un moment d'entrar. El Vietnam és l'únic país que, a la història moderna, ha derrotat els Estats Units, ha derrotat l'imperiència. I avui he visitat el museu de les arrestes de la guerra i que derrota, vull dir que el poble de Vietnam, heroïcament, se va imposar primer als colonialistes francesos,
després en els imperialistes americans l'any 75 i fins i tot després quan Xina va intentar invadir el Vietnam el 78 també els va fer córrer cap enrere. O sigui, vull dir, és interessant en aquest país perquè vull dir, en tots els seus problemes, lògicament, que tenc, però històricament és un exemple de farmàcia i de resistència
davant de qualsevol intent exterior imperialista de fer-se amb el control amb ells. Un país que, a més, ha conegut, jo ho puc veure aquest dia, un desenvolupament econòmic molt important. Hem vingut aquí a Vietnam fa 15 o 20 anys, passant per Saigon. És bastant impressionant el que ho veu aquest país.
Parlem d'això i un pot de totes les coses un poc aquí a la sud-est d'Àsia. Exacte. Això t'anava a dir, una vegada ubicats, te volia demanar en primer lloc comèdia electoral de la Junta Militar de Birmania. Sí, justament. La Junta Electoral de Birmania va organitzar una farsa, perquè vull dir...
el darrer cop d'estat que hi havia fet l'any 22, i desencadenat d'una guerra civil que encara hi continua, perquè les diferents forces de la resistència de Birmania i de les minories ètniques, que és molt important,
que Birmania és un país multietnic, que totes aquestes forces agrupades amb un govern d'unitat nacional a l'exili controlen gran part del territori fent front amb accions armades a la junta militar, a la dictadura militar que té, també ho hem de tenir molt present, el suport de Xina i de Rússia, particularment sobretot el de Xina. I van anar a ser els xinosos
els que li van recomanar als generals birmans, el general comandant de la Junta, d'organicar aquestes eleccions, perquè no se pot parlar d'eleccions quan tots es posen.
partits d'oposició han estat prohibits i només s'ha deixat participar en els partits partidaris del règim militar. Aleshores, unes eleccions que han tingut troc entre estantes, en dues al mes de desembre de l'any passat i dues al llarg del mes de gener, vull dir, han estat una farsa en primer lloc perquè la participació
electoral del poble birmanès que viu encara en zones controlades per si la Junta ha estat baixíssima, aleshores no són unes eleccions que legitimin un règim que de legitim no té res.
Aleshores, això a més crea problemes pels països veïnats, perquè estem aquí en el sud-est asiàtic, i el sud-est asiàtic s'organitza regionalment amb una organització que es diu l'ASEAN, la Societat de Nacions del Sud-Est Asiàtic, on hi ha 11 nacions d'aquesta zona, d'aquesta part del món, una de les quals és Birmania, o Myanmar, i
justament, ni l'ASEAN com tal, ni molt dels seus estats membres, no han volgut reconèixer aquesta farsa d'eleccions, que a Birmània, aleshores Birmània o Myanmar, com li diguin, el Myanmar és el nom que li van donar precisament les dictadores militars, jo m'estic més per la Birmània, no només és un problema intern, un de guerra civil, sinó és un problema regional,
pels seus països veïnats i per tota la zona. Un problema de més en què els interessos geopolítics, particularment de Xina, de Rússia, de la Índia, s'entracrucen allà i creuen un element d'inestabilitat regional de la zona i aquesta esfarça d'eleccions en lloc d'arreglar ses coses
Un element de càrrega que té aquesta part del món. Una altra de les qüestions que te volíem plantejar és també unes altes eleccions, en aquest cas a Tailàndia, que se farà en aquest diumenge dia 8. Exactament, i això també és important perquè Tailàndia és un estat...
que jo, a més, em diria. És el primer país que he visitat dins d'aquesta piazza, és el país que més conec i que també més estim, perquè he fet feina allà, he estat ambaçador, he estat ambaçador, he venut moltes vegades, he estat amic, he estat coneguda, però Tirlanda té un gran problema, que és que hi ha una classe, una élite oligàrquica dominant, és dir, hi ha una...
una situació de classisme molt gran i que això ha fet que el règim que mira de ser o de formar o d'apareix un règim més o menys democràtic està condicionat per elements importants, com si importància d'una monarquia.
gairebé absolutista, totalment amb nars feudals, sobretot la persona del rei actual, que no és gens popular i que és més així com si que ho era son pare. Aquest és un home que és més temut que no estimat, però que té el suport clàssic i clau i fonamental dels militars, els osos militars i la monarquia.
i la classe econòmicament dominant, aquest triangle, formen una élite, una oligarquia, que condiciona i limita molt, històricament, tots els intents que ha estat de democratitzar el país. Ara surten forces noves de recanvi, ara hi ha el partit del poble, Pat Prachachorn, amb tailandès, que substitueix a dos partits,
anteriors que van a ser ilegalitzats per les escorts, per les tribunals, efectes en aquesta oligarquia reaccionària, però que en aquest moment, el partit del poble té, segons les enquestes, unes estimacions molt favorables, sobretot entre la generació més jove.
Ara, els especialistes dins la política tailandesa i d'aquest món es diu...
acceptaran els poders fàctics, que a Tailàndia són molt importants. També ho són Espanya. Pensem un poc tot el que fa el poder judicial i altres forces de poder negre, de poderes fàctics, per desactivar qualsevol tipus de progrés democràtic. I això que veiem, que a nostre, per exemple, bastant clarament, a Tailàndia és corregida i augmentada.
Ha lograt. És a dir, ara, el perill que s'ha de patir,
que han estat controlats de fet que un partit que vol canviar coses importants, com per exemple la legislació penal, que imposa penes absolutament escandaloses o qualsevol crítica que se faci a la monarquia, per exemple, o i que vol modificar la Constitució per fer-la més democràtica, per desaparèixer...
per exemple, un Senat que no és elegit democràticament, sinó que representen aquest poder fàctic i que limita els poders del Parlament elegit popularment, és a dir, si efectivament com les enquestes esperen i les forces populars i democràtiques van llagin les eleccions, això s'hauria acceptat.
I després un altre element que s'ha entrecruat pel camí. Aquest conflicte que ha hagut a la frontera durant els darrers mesos passats, que ara sembla una mica calmant després del salt pel foc, però que ha estat entre Tailàndia i Cambòdia a la frontera,
per intentar atufar el solament nacionalista i això mirar de donar suport als partits oligàrquics i promilitats del règim, la qual cosa podria limitar...
una possible victòria de les forces més democràtiques, no? Però també han sortit que aquests partits estan molt, molt, aquests partits promilitats i molt, molt destrats pel tema de la corrupció, que hi ha hagut una sèrie d'escàndols, de grups fraudulents, que han fet casinos, que han fet negocis, fraus online, i que el govern de dretes, que en aquest moment ja ha estat implicat
aquests escàndols, aleshores, tots aquests elements de nacionalisme, d'escàndol, de cansament popular en aquesta situació, poden condicionar les eleccions d'un sentit o d'altre. I els especialistes se demanen, i ja en baixar al cap aquest tema, d'un país que vol dir que és molt estimat, particularment per mi, no el poden descartar, tot i que seria un gravíssim a nivell internacional,
que sí, les forces prou democràtiques, les eleccions, i tenen una majoria per formar el govern, que hi hagi qualsevol moviment, sigui en els tribunals o encara pitjor.
Fins i tot no se descarta que torni a haver, i a Tailàndia n'hi ha hagut molt malauradament, un altre cop d'estar militar per fer enrere el que la gent i sobretot les generacions més joves volen modernitzar el país, no només econòmicament, sinó també més democràtic, més social, més just, menys desequilibrat des del punt de vista classista. Tant de bo que el poble a Tailà
se'n surti i que aquestes eleccions acabin bé i siguin respectades per tothom. Però hi ha moltes qüestions que continuen obertes, haurem de veure el que passa a dir un manja i, sobretot, el que passa després de dir un manja. Hem vist un poc coses a Birmania, hem vist també coses a Tailàndia, a l'ASEAN són 10, ara 11, perquè té món oriental, que és
ara és el país número 11 de l'ASEAN, però tenim països en situacions molt complexes, com ja hem parlat de Tailandia i de Germània, parlant de Vietnam amb on som ara, també Cambòdia, també Laos, Indonèsia, les Filipines, Brunei, Singapur, és una regió clau, on hi ha la geopolítica Àsia i l'Indo-Pacífica, la rivalitat de Constitució
entre, per exemple, la Xina i els Estats Units, fa que aquests països es puguin detentar en un sentit o en un altre i que tinguin una importància geopolítica notable, a part dels problemes interns que estan veient a cada un d'ells.
d'un sentiment personal molt viu, perquè estic passant aquests dies aquí, hi ha un altre país del qual no hem parlat, però que jo és un país del meu cor, perquè és el país, per exemple, de la pau,
el govern no és un govern democràtic, evidentment, però tu no notes cap mena de repressió, cap mena de control, pot ser, perquè hi ha una aliança molt curiosa entre l'element dominant polític i un element molt important de l'Aus, que és l'element religiós i cultural del budisme, i tu veus que en aquell país, avui he passat dues setmanes i mitja,
una gent deliciosa, encantadora, acollidora, tranquil·la, pacífica, tu veus, no sé, que fa gust d'estar allà. Amb ell és un país pobre, sí, és un país més envolvat, sí, però amb aquesta modestia, aquesta simplicitat, no sé què, trobar-te...
hem perdut la connexió amb el Vietnam amb en Joan Manuel López la recobram tot d'una...
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Ximín va ser l'apuntador, té la història que té, la divisió del país, la guerra, primer fer fora els colonialistes francesos, després els imperialistes americans, i ara és un país unit, de nord a sud, però que té un règim, vull dir, de partit únic, autoritari, i ara va, al mes de gener, després de tenir una crisi política interna i social important,
Han tingut un congrés, llavors, que, diguem-ne, ha hagut una millor estabilitat perquè la persona que, vull dir, el líder actual, que es diu Tho Lam, que hi havia estat antes el ministre de Seguretat Nacional, s'ha fet amb el càrrec de secretari general del partit i segurament també serà elegit com a president de l'Estat. A Vietnam hi havia un sistema on hi havia diferents persones que se repartien a
dins el Partit Comunista, però sembla que aquest senyor Tolam té un poder personal més important. I tot s'ha de dir, aquest senyor que és partidari del descontrol polític,
dels partits, això no és dubte, però també en el mateix temps és partidari de les reformes econòmiques que facin que aquest país progressi i ha progressat notablement des del punt de vista econòmic. Basta fer una passejada per aquí, per Saigon,
Després, aquesta setmana que ve, farem també un vot a Hue i a la capital, a Hanoi. I aquest país, francament, des del punt de vista econòmic i social, tu veus que ha fet avanços importants. I és un país que té també una importància...
forta dins el conjunt de la regió del sud-est asiàtic, i que té una política exterior d'equilibri. Ells li diuen la política del bambú, perquè s'inclinen d'un costat a l'altre, però no depenen mai ni de Xina, ni dels Estats Units, i també mantenen relacions per equilibrar aquestes dues potències amb altres forces importants, com pot ser
el mateix Rússia o la Índia, i ara també miren de tenir fins i tot un acord comercial, s'està negociant amb la Unió Europea. És a dir, miren de tenir una política independent, tenen un conflicte de frontera a la mà, sobretot amb la Xina, perquè a part de la mà del sud de la Xina, que està en conflicte per part de la Xina,
d'un costat contra el Vietnam i d'un altre costat contra les Filipines, és a dir, aquí les pensionistes xoquen un poc amb els interessos dels països del sud-est asiàtic, i el Vietnam mira de treure el millor profit d'aquesta situació a vegades inestable pels interessos de les grans potències dins la zona, no?
Però és interessant notar el progrés d'aquest país que ja ha rebassat la figura de 100 milions d'habitants, després d'Indonècia i de les Filipines, el tercer país més poblat del pont junt del sud-est asiàtic,
I tu veus, per exemple, una ciutat com a Saigón, on jo hi estic ara, on hi ha una vida econòmica molt intensa, un trànsit, i aquí el que és curiós és veure l'element del mirador, que són les motocicletes. Hi ha moltes cotxes, però encara hi ha més de motos. I una de les grans aventures per a qualsevol turista que es trobi aquí, com és el meu cas, és a travessar un carrer. Però, no ho sé, a la força,
i no deixa de tenir el seu sentiment divertit i fins i tot un poc aventurer. La gent és amable i et simpàtica, però estan també marcats un poc per aquesta fermesa que justament els fa fer aquest únic país de la història, si no ho recordem, i si en sabeu d'altres,
Déu-n'hi-do. Joan Manuel, se mos acaba estens, mos quedaven dos temes pendents, les purgues de la cúpula militar xinesa i filipines. No sé...
de sud, que ja he dit, que té Xina en Filipina i també en Vietnam i en altres països, que està complicat sobretot perquè l'expansió d'invacinats a vegades crea problemes en els raonats i també els problemes interns que té Xina perquè Xi Jinping pràcticament s'ha carregat a quasi tots els comandaments militars fins i tot el número dos del comando de l'exercit popular xinès perquè vol imposar la seva autoritat política
Aleshores, el que s'adopta és si això és un signe de força, o de debilitat, o que té por de la possibilitat que l'exèrcit xinès, que és una altra decisió hipòtica, que arribi a la possibilitat que li facin un compte d'estat. Els militants, és a dir, la relació sempre complicada entre els exèrcit i el partit, el partit comunista,
comunista dominat per Xi Jinping i els comandaments militars. Aleshores, en aquest moment, el que sempre s'està parlant que la Xina faria una operació a Taiwan, en aquest moment la Xina té un problema intern important, perquè és que no se sap molt bé la seva mateixa organització interna des del punt de vista militar, i que això sigui una potència