Fins demà!
Es mor tothom, cada dia. No hi ha cap problema per això. Vull dir, la gent ho tenen assumit. És que sí, mua. Doncs, tio, el que sí que trobo que és extremista total és saber com és que la gent no aprofita la vida. Com és que si t'agrada fer alguna cosa no ho fas al màxim, a l'extrem? Com és que ets tan gandú i t'estimes tan poc a tu mateix que me lluites? No em puc permetre, tio, m'estimo tant a mi mateix i a la vida que no em puc permetre això, tio.
No em puc assegurar i mirar com passa. És tan valor cada segon, cada minut, cada cap de setmana que hi hagi, té tan valor. Jo he vist un mega feliç, estic supercontent en això. És el màxim, tan car de si em mato. M'importa a mi només si em mato, és la meva vida, no és la de ningú més. Vull dir, la gent que es preocupi per saber si els importa la seva vida, i si quan arribin a ells, si volen arribar-hi i si hi arriben, pensin-hi i miren enrere i estiguin contents. Pensin-hi i miren enrere i estiguin contents. Pensin-hi i miren enrere i estiguin contents. Pensin-hi i miren enrere i estiguin contents.
Avui moria de concert molt bé.
El noi de tona voletaire. El bosc és casa meva, casa meva.
Tornant al poble, baixant del bosc, amb el cister i ple em pregunten que colli dus. Laptarius, sanguiflus, rovellons, també he trobat tomletes de la mort en un lloc bosque i tu. Aquests d'aquí són rossinyols de color groc, com un rovell d'ou amb vols, qui cou monjola o de rege Oriol. Els quatre para el rei que demana sorrera i sol, millor que el cep que està sobrevalorat.
I a la primavera, carreretes dels prats, casades amb la vedella del guisat. I a finals de temporada, fredolics cap a la sopa amb ceba i pa. La meva llengua de bou, la meva cresta de gall, i les podes de perdiu amb flow. Mai trobaràs un altre, igual, que et repegi els bolets de cada època de l'any. Mórgoles, digue'm, et troben a tu amiga, al mes que en un bosc cremat, pregunta la fira. No és el millor, jo crec que a mi m'agraden les hienegues negres.
Saps que són cosines del carlet negat, que amb parols marxots apaga el llum si n'hi ha un món de menes, pantinelles i pampas de bruc, amb drocs, mullerics i orelles de ruc, les trompetes que jo creia, digue'm, quin tries tu? Vull aire pur, amor de boletaire, si avui faig curt, amor de boletaire, però sempre som pla el cistei però mata la basada, aquesta activitat en catalana, amor de boletaire.
Amor de voletaire. Jo vull amor de voletaire. Amor de voletaire. Amor de voletaire. Però el que ensuma el meu nas em va amb sota terra és ple de tòfones. Què dius si no n'has collit pas? I si ho faig tampoc no ho sabràs. És el codi. Amor de voletaire. I si vens no li diguis a ningú.
o es bagutoli, el codi boletaire, si el bosc és el barri, I'm the king in the pool. Vull aire pur, amor de boletaire, si avui faig curt, amor de boletaire, no sempre sombra el sistei però mata la basarda, aquesta activitat en catalana, amor de boletaire, això és amor de boletaire. Vull aire pur, amor de boletaire, no sempre sombra el sistei però mata la basarda, aquesta activitat en catalana, amor de boletaire.
Amor de volentaire Amor de volentaire Amor de volentaire Amor de volentaire Amor de volentaire Amor de volentaire Amor de volentaire Amor de volentaire Amor de volentaire
Hi ha un misteri que s'apropa cada cop que ets amb mi. Una mirada, una sola, just abans de dormir. Hi ha una cosa que caldria que sabessis de mi. Una promesa, una sola, just abans de morir. Segurament ja saps el que et vull dir.
Segurament ja ho saps, segurament ja ho saps. Ara no sé què dir-te, ara no sé què dir-te, ara no sé què dir-te. Ara no sé què dir-te, ara no sé què dir-te, ara no sé què dir-te.
Cada cop que ets amb mi, una pregunta, una sola, just abans de dormir. Hi ha una cosa que caldria que sabessis de mi, una promesa, una sola, just abans de morir. Segurament ja saps el que et vol dir, segurament ja ho saps.
Gràcies.
Fins demà!
Sabia de fer, eh? Tallem.
Jo només volia veure amb tu un capítol de plats bruts. Jo només volia veure amb tu un capítol de plats bruts. Però és que n'has confiat, t'heròi, no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Però és que n'has confiat, t'heròi, no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Baby, t'hi pots quan em mires i em treus un somriure quan estic amb tu. Yes, saps què?
No et trobo avorrida si vaig per la vida ben ple de carícies. Si vols anem junts a la ruïna i ens aixequem per una altra partida. Perquè et miro i em mires, et miro i em mires i tots somrisses. I pots quan em mires i em treus un somriure quan estic amb tu.
No et trobo avorrida si vaig per la vida ben ple de carícies. Si vols anem junts a la ruïna i ens aixequem per una altra partida. Perquè et miro i em mires i tot són risques. Et miro i em mires. Només volia veure amb tu un capítol de plats grups. Només volia veure amb tu un capítol de plats grups. Però és que n'esconfies tero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no em falta res. Però és que n'esconfies tero i no hi puc fer res. La vida que jo porto a tu no em falta res. La vida que jo porto a tu no em falta res.
Jo només volia veure amb tu el capítol de Tinc Ritme. Per tu em poso pel a Istanbul, per tu deixo whisky del carrer. Ja que sóc un borratxo i un gandul, casar-nos va ser un tram i però va ser punt. Per tu gandul boig, per tu entorn, per tu em poso tanga i mong el cul.
Anem a la platja, anar a Supermira Fiori, veure-te amb banyador em posa tot i el sé que havíem quedat després d'anar al gòtic, però m'he liat amb un xino fent l'alcohòlic. No m'ho dis, I'm sorry, passo d'aquella xona i tu la meva jori. Begut pel rass, m'apareix el dimoni, es diu roballo i en cúmpli de gintònic. Fem freestyls a la terrassa, a DJ crec que em punxava l'adequat. Fet un nyapa, arribo a la casa, tu vas a corrar, jo que s'hi traien la papa.
Ja prometo que demà seré madur, que demà trobaré un curro, jo només volia veure amb tu una ampolla de carros. I tu saps que jo volia prendre el sol a la terrasser brindant tu amb ratafia, però no sé ben bé el que et passa, tu em vols a la ruïna. I jo volia, i jo volia, i jo volia tenir-te a prop quan fes fred, posar-te la manta plat a la taula, ja us et son un galet, veure la PM, anar dalt a tres bandes o posar-te un altre cop fred. Jo volia, jo volia.
Jo només volia veure amb tu, un capítol de Plats Brut. Només volia veure amb tu, un capítol de Plats Brut. Però és que n'has confiat serò i no et puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Però és que n'has confiat serò i no et puc fer res. La vida que jo porto a tu no et fa el pes. Come on!
Gràcies.
Per mi de Juizadillo.
Fins demà!
Moltes gràcies a vosaltres, noixen de les flames, senja que ara, senja que ara.
Oi, que malament ho fem. És un conjunt de ximples, això.
L'institut s'ha convertit en geni. La geni de la pel·li vol que l'esquarteri. Demana sang i fetge i un nou encanderi. Estic cremant missatges parlant-li del meu criteri. Com un Twitter menjant-me tres burgers deuri. No tenen res a fer-hi. Escolten i diuen deuni. Voldran sortir la foto, no és tota la pel·li. La merja m'ha cedit.
Sóc el puto millor, ja us es nota i un peli. M'enduc tot el pastís, sóc el català en Kendrick. Em diuen són salvats, ha follat el medi. Això va per el tram i això va per el mata. Això va per el tam i això va per Terrassa. Això és pel senyor Oca i també per les grasses. Això va per els ludris, la cross i la raixa. Això va per Draplut i senyora Tomassa. Pugeu aquí el tetam i ja veurem què passa. Us vull a tots a dalt amb les mans a la massa. Us vull a tots a dalt però sóc la puta NASA. Us vull a tots a dalt però sóc la puta NASA.
Yo soy la puta NASA, yo soy calnoita.
Perquè és així d'aquí a Lima. Torno d'aquí dos dies. Verge santíssima. Se m'infecten les ferides. Mal encaminat però amb sort de cara a porteria. Tanta porqueria m'intoxica. Ajuda'm a saccar-me vida meva. Aquí no hi ha qui dormi. Espero que tot això no exploti. Que no em torni a cremar el grigoti. Hòstia puta taca d'oli. Però encara no m'agafen pels turmells. Espavila't aprem el cartell. Espanta'm els ocells del cap i canta'm les 40. Però torno'm al parcell buit cada matinada. Negra o blanca, verge santa. No ho recordo.
Ni una trista gota d'aigua, a meva terra és àrida. Com tornar a casa amb l'ànima als peus, una cara pàlida. Un altre error en el càlcul i sota l'àmida. Estem en les mateixes, però tu creus a distància, munt i a la gàbia. Però a mi em faran un preu de confiança, a part amb els ansiolítics i les ganes de fugir d'aquí. Quan decapitaran en l'últim episodi. Espero que el subconscient no em traïcioni pels seus testimonis. Però ho consultaré amb els meus dimonis.
Here comes the devil again, I see the devil again They thought that I was sold on their shenanigans You feel it? Recordo quan et mirava els iris I només veia nit, espal i edificis Semblava difícil que en sortissis Volia que sentissis el fart del senyor Gris del seu primer disc Jo també he hagut de trobar el meu obelisc i córrer un risc It's for the kids, fins que se't corteixen els dits
Jo assegut buscant una pauta de l'ai, està fent voltes la balai, ho veig tot fragmentat, Guy Ritchie, la passarel·la és llarga, cavalga, el dit entre les persianes em deixa veure saiga, i no és gens com la taiga, l'havia viscut, i recordo que tot aquest aire pur em servia d'escut. Ain't by no fish, I cook some quiche, el camí fins al paradís està pintat en guix. Estic a la saleta viatjant a la baleta, i penso que he passat la meva infància mirant els paletes, com que reguen les galledes de mama,
No sabia que demà passaria 7 anys fent-ho al meu propi germà. Ho parlàvem un dia mentre sonàvem bits de mama, era samba. Intentàvem endevinar les trames que ens escrivia la life. Ens cedíem la paraula com un cipher, del South Sky's Funk.
Bona nit.
Aquella nit fora el mar, un vent calent i olors d'esficis i salt. Vella com una quimera, subtil com una palmera, baix una lluna d'argent que costa lenta.
Com ens vàrem estimar, sols un moment de paer, ja no et podré oblidar. Cremaren dins la foguera, pels seus llavis de sinera, la lluna se'n va molent, te'n vas llenar.
Fins demà!
Ho, ho, ho, i que malament ho fem. És un conjunt de ximples, això. No sap què passa, que van boses per tu. És que ells no saben el que vaig descobrir quan era txau i et feies pipí. La nostra mà et posa sucre al pitu i totes estan boses per tu.
però és per tu. Baixes a la pista i ets un xou de debò. Fora tots els catxes que t'obtens un bombó. Joem l'orals en sucre, volen tindre un fi teu. I és que ser dolç també és una creu. I totes estan, però és per tu. I totes estan, però és per tu.
i amb el cutxi-cutxi que els hi dones petons, passen les pantufes, foren l'horizon, i totes les alumnes se't foren purer, i és que ell no saben el que jo ara sé, quan eres gran i et feies pitir, la nostra mà de posar-se pel tipus. Totes estan, no és just per tu. Totes estan, no és just per tu.
És per tu. Aquest mòcloque que m'aconsumes. Aquest mòcloque que no té t'urai.
Sempre cremant, sempre davall, davall. Aquest fategat, ran-ran de l'amor. Aquest sempre estat, tan ran-ran de tot. Sempre ran-ran del gran amor que esperam.
Som tantes de niç
Sense dormir gens. Són tants de camins. Són tants de torments. Tantes de nits. Sense poder dormir gens.
i want to talk to you
El tirat viu sent atractius en el cap viu, un blau fet vell de blau, el cas del cas palau a la colau, mi crida lluita ara diu pau, si una mena es puida faci el cau. Va, aguantant el teu i veus el meu xerat a prop del foc amb els companys, molts anys passen de cop, les certes en el dany com en el plaer l'engany, la promesa és el parany i no paràs la caula sort. Va apagant el pit i per mirar endavant, buscant una sortida a la misèria, com tot
Fins demà!
Joves depressius, amagats en el portàtil, prometien com narri però es queden sense premi, impurables rere cables, canalitzant d'espècie, fundis pel seu vist, menys enrics per negoci, el business del sexe efectiu, cables, surto el definitiu.
s'esfonja el dissabte en píxels es fixa el reflex del marbre en termes de tenebre sols els dies turen hòsties el cap contra el sostre portes més en tàndem duen arrostres i àrees per les lluites que superen saltant les balles vales van brindar carixes mentre fires deixen frites i victòries per les feres sempre els que més tenen es pegen les medalles els demés mengem de sobres masteguem sense comprendre baralles ballant agafades amb idees ara elles corren soles deixen llop per a les penes
Fins demà!
Escolta! No sents les males llengües? Diuen que sóc un gato. No se'n facin, tenen raó o no. Però si el que busquen és a freig, jo els aguardo dues tasses d'ells. Gato Elkimer, K-D-O, representant el Pep Enxaban. Mans en l'aire, mi boi!
Ja sé que aneu dient, parai, que em crec el rei del món, que em passejo per gràcia com si fos un don. Sempre estilos, elegant, repartint sabor al barri, em torna mort per vapor i estribor. Què voleu que us digui, xaval? Teniu raó? M'agrada anar del pal, vacilant per revolució. Sou males llengües però sou certs tots els rumors. De borratxos com el gat no em veureu dos.
A la sua, a la reputació. Quan creu la plaça es claven les mirades tots. Pregunten amb l'ho guapa aquesta gràcia, per favor. Com deixen un Waltrava com aquest, sense morrió. Mai he quedat bé amb la decoració. Tinc la llengua massa llarga, xec, em falta correcció. Tinc una història amarga, en tota regla un perdedor. Però quan acabo el micro, nen, és el so campió. I la desgràcia porta el so campió. Bats en raig, gent, és el so campió.
Gràcies, porta un só campió.
És el so, campió. Al meu barri represento a qui representes tu. Allà on ets sense casa, de perd de cadascú. Exiliat de Sant Cugat per no ser grat aquest ramat. De papàs mamàs passejant amb diu menjats. Algú ha fotat a la gespa? He sigut jo. M'he cagat a la piscina i m'he xugat al parasol. I al ferull i a l'aigua, nen, és així de gros. El trobareu flotant quan torneu de jugar al golf. Cada hosta, el vinil, el gat o el qui manés la veu liant la part del teu terrat.
amb rap pujant tothom de peu. Ja us podeu queixar, truqueu a la poli si voleu. Em va volar xantar i ara esteu pagant el preu. Rap del gordo, rap gruixut, rap sobrat. No estem per hòstia xec, portem missatge i competició. Sóc un perdut i per això em diuen renegat, però quan agapo el micro, nen, és el sóc campió. I l'hora de gràcies porta el sóc campió. Passa gaire gent, és el sóc campió.
Gràcies per ser-hi.
Bixeta, tu saps que em moro pel teu foc, ahir vaig passar pel re, avui no se't veia per enlloc, volia un brí del teu varill a parlar-lo a poc a poc, que cada nit et busco i mai no em canso del teu joc. Em dius que sóc idòmit per obstinació, que no tinc rum ni direcció, que tot és pura afectació i no vols que els teus amics t'hi vaig coneguin la passió, que amagues quan els dius que el gat només sap fer el cabró i és veritat.
que no sóc res de l'altre món. Mai he guanyat res de pes, mai ningú no m'ha comprès. Arrossego per la nit aquest meu cor malpès, mai m'he penedit de res, les coses són com són. Dígue'ls-hi, ja em poden anar mirant per sobre l'espàtia, és un fet del mar i que no sóc un triomfador. Però quan pujo a l'escenari és el torn d'una ratlla, llegat només d'aú i et torno, sóc campió. I el que em gràcies porta sóc campió. Bats a raig, gent, és el sóc campió.
Gràcies.
Fins demà!
Ets sense la marxa, sense remei, amb les teves mans, el que es pinja del cervell. Puges per l'escala, baixes en ascensor, ningú no et demana per què fas color.
No tens capiteus, no tens perdó de neu. Entrar a casa de les velles, pocs carrers de Caruella. Sursum una mica, festa, homenatge, fulla, volen fer i vella.
Fins demà!
Fins demà!
Ploreu que jo ploraria, si partes que amigues meves. Ploreu que jo ploraria, si mai després feix memòria. Que només quedi alegria, si partes que amigues meves. No m'ha deu cap sepultura.
Enterrar-me dins les zones perquè la mà tot ho cura. Si sa mort m'ha plegat jove, no me plorarà ningú.
M'agrada serada
S'amuda, veure-la i que es tira. Rapinja, rapinja, s'aterra i s'omor que lleure en sòs peus en terra. S'amuda, s'arada, són coses d'esquer. S'aixeca i s'embra.
El sol no limpa d'aixa feina, i s'aigua l'embleia com a hina, en molt i treu aigua sa terra a rebeja, sa mula serada són coses d'esquiar. No som d'aquí, no he nascut aquí a ciutat,
I jo vaig néixer en esquiam i tornaré, au promat, i tornaré, pel que aixem m'estirà sa família.
És una acta que a nostra estic en el lloc que em toca i he provat d'agafar serada com fesca m'agrada en molde i treballa i goza fresc la guarda. Són coses d'escares
I he provat de que a façarada, com fesca me agrada, en un molitreu aigó, a safràs la guarda. Som coses des que ha.
són causes d'esquiar.
s'intensifiquen els estímuls com a so d'antídot buscant aire que respiro entre la multitud la virtut de l'actitud que afona el núvol i aglutina cada pòssima de solitud cançons tristes amb pistes de plenitud pàgines plenes de vòmit buscant l'actitud
alquimistes del ritme mostrant aptitud, deleitar-se amb feina feta, inspirar calma d'aquesta calma, em fa reial, m'hi acomodo perquè he fet les paus, que se n'airi l'ànima, que pari màquines, que em torni la clau, les engegaré quan retorni les ganes.
Ara és temps per celebrar proesses, d'oblidar penes, de birres a desenes, de relaxar les venes, a l'espera d'una nova primavera, que ja són 33 els que aguanta aquesta esquena, alliberar-me del pes amb una estrena, seguir buscant el camí de vida plena, 7 bits, 7 brindis amb copes de vi, jo per tu, tu per mi, i afullar amb la llum encesa.
Vivint els dies amb somnis a prop, sentint les vides com m'alliberen el vol, desfent rutines gravades en foc, conscient del ritme que m'alimenta de nou.
La posta és amb els ulls tancats i fa brotar costera Intuïtiu amb el que s'amaga al darrere Deixar anar el curro, baixar del carro Jornada completa la vida, apurant el paro Escriure com a bici, poder resistir Les pactatives que m'ofeguen provant d'existir Permís per perdre'm
Per assumir el potencial inevitable de cada crisi, de cada pal surt l'oportunitat per tornar a creure, tornarem a caure, tornarem a vèncer. Set anys païnt l'absència, però ningú desapareix mentre se'l pensa. Ens vam trobar la mort de cara i va explotar l'amor, mi mare manté viu el foc, ens allibera de la càrrega. Com l'essència del fàrmac, deliris que m'ajuden a aprendre a viure amb calma.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Fins demà!
Festa de toro i orquestra. Festa que no'n representam. I a la plaza d'Edal res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passat.
I a la plaza d'edat, res havia canviat. I mereta la història d'amodrida d'un temps passat. We la liguem, nos altres desfilem, la barca recuperem, we tornem a celebrar a contra corrent.
Som el bon dia i bona vida dona Mediterrània. Començam avui amb una hora de retard per qüestions tècniques. Vos demanem disculpes i tot d'una vos posam el dia de tota l'actualitat repassant els titulars dels nostres mitjans de referència.
Avui tindrem entrevista amb Marta Carrió, diputada de Més per Mallorca. També estrenarem nova secció amb en Rafael Borràs, que amb ell analitzarem l'actualitat a partir dels seus articles a Diari de Balears. També tindrem aquí, en els estudis, en Joan Mir, que ens ajudarà a repassar
tota l'actualitat i a fer-ne una anàlisi detallada. Tot això i moltíssimes coses més en aquest Bon dia i bona vida d'avui, que és dimarts, ja 3 de febrer de 2026, un dimarts que té per actualitat tot això que ara mateix mos disposam
a contrabós a través dels titulars de Diari de Balears i d'altres mitjans.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears vos ofereix avui un vídeo i un àudio. Una doctora diu a una pacient o acceptes fer el tractament en castellà o no hi ha tractament. És una informació que ha fet pública a través d'un vídeo amb àudios. La plataforma per la llengua ho podeu trobar tot aquí en aquesta peça informativa que vos ofereix en primer lloc Diari de Balears.
En segon lloc, us ofereixo una entrevista interessantíssima a n'Antònia Vicenç, escriptora. El que cerc és impactar el lector. Del que es tracta és de cercar la bellesa i l'horror al mateix temps, explica n'Antònia Vicenç Anna Marisa Cerdó, que és qui ha fet aquesta entrevista.
Arran mostra la seva solidaritat amb Rojava i el poble curt. Podeu veure una acció simbòlica que han fet des de l'organització juvenil de l'esquerra independentista i que des de diari de Balears vos reproduïm també el vídeo d'aquesta acció.
Els pensionistes són gent solidària, revaloració de pensions sí, però sense deixar abandonats els altres col·lectius. És el que fan públic des de la coordinadora Balear per la defensa de les pensions públiques. També destaca a Diari de Balears que el PP s'alinea en Vox per prohibir el burca i el nicap. Pedro Siquier inicia la seva etapa com a director gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública.
Un total de 22 restaurants participen en el primer concurs de cuina amb sobreçada de Mallorca i Paisaix Miró tanca amb més de 340.000 visitants i Consoli de Palma com a referent cultural internacional.
També reproduïm des de Diari de Balears unes declaracions de Lluís Apestegui, a coordinador de Més per Mallorca, que el PP està obsessionat per competir en Vox en el discurs més racista. La independència és l'única solució al col·latge de rodalies, diuen des de l'Assemblea Nacional Catalana, que han convocat una manifestació per aquest proper diumenge.
A judici, 10 acusats d'enviar cocaïna des del Perú fins a Mallorca amagada en cadires de rodes. I també destacàvem que el Consell de Mallorca presenta el projecte Palma Ciutat de Cinemes. L'Ajuntament d'Inca presenta el 5è Festival Internacional de Música Barroca. Porta el ruta de febrer del cicle Passatjam per Marratxí.
i Manacó presenta el programa dels darrers dies 2026 amb activitats arreu del municipi. Aquests són els principals titulars a hores d'ara de Diari de Balears que també vos recomanarem.
els articles d'opinió que ara mateix formen part de la secció d'opinió del diari. Uns articles d'opinió, per cert, que avui ens repassarem un d'ells, el d'en Rafael Borràs, titulat EPA, regularització, precarietats. També tenim en portada el d'en Joan Vicenç Lillo, Ens manquen ous, el de Lila Tomàs, La presidenta ha perdut el nord...
la d'en Joan Lledonet, la llengua catalana continua sense ser respectada, i es d'en Joan Mas Collet, defensar la pagesia és defensar Mallorca.
Bon anem ara a Vila Web. Allà hi trobam com a peça més destacada una titulada retards generalitzat a tota la xarxa de Rodalia un cop resolten les dues incidències de DIF. L'oposició critica durament el govern per l'essència de normalitat a Rodalia i el manteniment dels talls.
Del col·lapse dels trens de càrrega se'n parla poc, però també és un desastre. L'expansionisme de Trump porta atenció al Parlament grellandès. No som una mercaderia. I també destaquen en clau d'investigació dels fets ocorreguts durant la Dana en el País Valencià,
La prepotència de Feijó embruta la comissió de la gota freda i acaba refugiat en l'argumentari i una treballadora del UU2 assegura que és impossible que no arribés informació al Secopi el dia de la gota freda.
M'on anem ara en el Mallorca Daily Bulletin. Allà, com a primera notícia destacada, la proposta de prohibició del Burka es presenta al Parlament Balear. Es diu als passatgers de Ryanair que no portin texans, ho posen en...
amb un signe d'exclamació. I també, en clau esportiva, l'elèctric Virgili del Real Mallorca il·lumina son moix. Aquests són els principals titulars del Mallorca Daily Bulletin Montanamara.
Última hora, en aquest cas, en la seva portada en paper, una portada que té com a titular principal. PP i Vox rivalitzen en el Parlament demanant la prohibició del Burka i la fotografia grossa principal és pel Mallorca, ressorgeix amb gols un equip balear que ofereix la seva millor versió del curs i surt del descens.
També en clau esportiva, el mercat d'hivern es tanca amb la sessió de l'angolany, és a dir, procedent d'Angola, Cito Lubumbo. I destacam també...
dues fotografies petites d'última hora, una que diu Mallorca deixa petjada a Los Angeles i és que Àlex Sobron va dissenyar una de les joies de la gala musical. D'altra banda, Bad Bunny trepitja fort en els Grammy. L'artista llatí fa història en guanyar el premi al millor àlbum de l'any.
Més qüestions. L'abús de les pantalles en menors de 6 anys es dona en el 90% de les famílies. Els sindicats volen aturar brots xenòfobs arran de la regularització. Ordangarín molest en mates, no assumeix cap culpa per nos. Cort fa avui, dona llum verda, el coto del 9%
l'aturada del nou lloguer turístic de Palma i Lluc Major estima en més de 8 milions la reforma que es coix també en una fotografia minúscula
ofrena a Mossen Alcobé. Manacor recorda el 164 aniversari del naixement de Mossen Antoni Maria Alcobé amb una ofrena floral. M'honem ara a Diario de Mallorca
que en el seu titular principal indica que el PSOE lloga un pis turístic il·legal a Palma per denunciar-lo in situ. I fotografia també pel Mallorca una goletjada per creure.
el Mallorca surt dels llocs de descens i esclafa el Sevilla en una fabulosa segona part que va divertir son moix. També diuen que Catalunya contracta autobusos de Mallorca per alleugerir la crisi de Rodalies i reforcen la presència policial a l'antiga presó de Palma. També destaca
diario de Mallorca, que educació crearà espais lliures de mòbils per l'abús de les pantalles. La fiscalia demana 31,5 anys per torturar un discapacitat a Manacó i un alt càrrec va donar el seu contacte per a un contracte públic que va guanyar sa mare. Això és a Calvià.
Finalment, de Diària de Mallorca, destacarem unes declaracions de Jaume Ripoll, que és el director de Filmin, que diu que igual que ara valoram els ous ecològics, donarem valor a les pel·lícules lliures d'intel·ligència artificial. Aquest és el pronòstic que fa...
en Jaume Ripoll i el pronòstic sobre el temps, sobre la climatologia mos el fa nosaltres en Tomeu Mateo Canals aquí escoltam ara mateix Bon dia aquest dimarts estem seguint amb les mateixes característiques del
d'ahir i segurament de quasi tota la setmana. Continua aquesta circulació de vents de pol·lent, de perturbació molt activa a la península, extraordinàriament activa, provocarà problemes, perquè ja està saturada i podrà encargar 300 o 400 litres perfectament aquesta setmana, però a nosaltres no. Aquest dia no es formaran aquestes baixes secundaris,
és el Mediterrani que van donar la setmana passada precipitació. Per tant, per molt de ningú es torna bastant de vent, de bon dia, mestral, llavors, dependrà un poc el moment que passi el front. I si algunes brusques, sobretot cap a dimícris, dijous, o plau amb una miqueta més de ganes, però com a molt, serien pluges moderades. Per tant, tota la setmana seguirà aquesta situació de vent,
en pas de frons en general bastant desquestats. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologies l'ou no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània
A city aflame fought fire and ice Neath an occupier's boots King Trump's private army from the DHS Guns belted to their coats Came to Minneapolis to enforce the law Or so their story goes Against smoke and rubber bullets
In the dawn's early light Citizens stood for justice Their voices ringing through the night And there were bloody footprints Where mercy should have stood And two dead left to die On snow-filled streets Alex Pretty and Renee Good
Fins demà!
They killed and roamed in the winter of 26. We'll remember the names of those who died on the streets of Minneapolis. Trump's federal thugs beat upon his face and his chest.
Fins demà!
Their claim was self-defense and just don't believe your eyes. It's our blood and bones and these whistles and foams against Miller and Norm's dirty lies. Oh, I'm Minneapolis, I hear your voice crying through the bloody mist.
We'll remember the names of those who died on the streets of Minneapolis.
Now they say they're here to uphold the law, but they trample on our rights. If your skin is black or brown, my friend, you can be questioned or deported on sight.
In our chants of ice out now, our city's heart and soul persists. Through broken glass and bloody tears on the streets of Minneapolis. Oh, I'm Minneapolis, I hear your voice singing through the bloody mist.
In our home they killed and roamed in the winter of 26. We'll take our stand for all this land and the stranger that I missed. We'll remember the names of those who died on the streets of Minneapolis.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Fins demà!
I a l'entrevista d'avui la protagonista serà Marta Carrió, diputada de Més per Mallorca. Aquí ja saludem. Marta, molt bon dia. Molt bon dia. Des de Més per Mallorca s'ha denunciat que el govern ha incomplet l'acord d'increment de les retribucions dels treballadors de la Fundació Balear d'Atenció a la Dependència.
que en dues parts signaren l'any passat el Tribunal d'Arbitratge i Mediació de les Illes Balears. Marta, de bon bé aquesta denúncia que heu fet ara, quins són els orígens?
els orígens se remunten en juliol del 2023 perquè no és el primer pic que la conselleria de famílies del govern de la Marga Prens incompleix l'acord que s'arriba amb els treballadors, amb els tamips. Encara per això és més greu, no? De fet, un sol incompliment d'un acord per la desconvocatòria d'una vaga és greu, un doble incompliment és absolutament insòlit, és a dir, és
És un insult i una falta de respecte molt grossa el que són els treballadors i la negociació col·lectiva. Teníem un primer acord avançador que en juliol del 2023 iniciaven les negociacions amb les millores de les condicions laborals de la Fundació per la Dependència. Aquesta és una reivindicació que ja s'havia iniciat
La passada legislatura, llavors, en els pressupostos del 22, ja se va incorporar una pujada salarial d'una part dels treballadors de la Fundació per la Dependència i que s'havia d'anar complementant i augmentant de la resta de treballadors en batxarins.
S'acorda en aquell moment, era que és mes de juliol, i durant un any i pràcticament i mig s'aconseguiria de fer socials a donar llargues als treballadors i a la Fundació per la Dependència de continuar en la negociació d'aquests trets laborals.
I va ser quan l'any passat, en l'estiu, hi va haver aquella vaga que va durar molta estona. Crec que més de 3 setmanes van estar els treballadors de la Fundació en Vaga. Té molt d'impacte perquè potser no va sortir en els...
Va sortir molt en el mitjà de comunicació, però no va transcendir potser el que realment implica que els treballadors de la Fundació per la Dependència es posin de vaga per una qüestió de quin perfil de feina i a qui estan donant atenció aquests treballadors.
Vam dir que hi hagi una vaga implica, vols dir-ho o no, tot òbviament amb serveis mínims i amb la total diligència d'aquests treballadors, però m'aplicaven el seu dret a vaga. És a dir, tres setmanes per aconseguir un acord...
en un principi se plantejava que era un acord seriós, és a dir, que el govern ha de poder complir. Quan tu te'n vas en estamit i presentes uns acords, dones, per suposat, que el govern té capacitat de complir. I ens trobam ara que la conselleria...
per una excusa vinculada a tramitació burocràtica, no complirà l'acord de desconvocatòria de vaga. Això no només impacta damunt dels prevedadors i damunt dels usuaris, sinó que també impacta damunt la serietat i la credibilitat de la paraula d'aquesta conselleria. És absolutament impossible que tu...
te'n vais, no? O anem amb el cervell, no? El nostre cervell és com impossible que tu arribis a un acord que llavors no pots complir un acord per desconvocar una vaga de treballadors. És una cosa d'un calat importantíssim.
No sé si... Bé, per un costat, te deman per xifres, quin era aquest increment retributiu que s'havia pactat o que d'alguna manera el govern està incomplint ara i d'altra banda no sé si tens dades de quantes persones afecta això.
S'increment retributiu, a més, va ser molt curiós perquè al principi de legislatura el govern de la Marga Proens va decidir que tots els problemes es podrien solucionar amb els plus de difícil i molt difícil cobertura.
i van començar a proliferar els complements d'equity, molt difícil cobertura, d'una manera estrambòtica i poc ordenada, que ha donat situacions molt complexes. Perquè, per exemple, a dins educació te dona situacions on...
un mestre o un professor d'una assignatura, de la mateixa assignatura, un està cobrant una quantitat i l'altre, perquè la plaça en el seu moment no se va cobrir, n'està cobrant una més elevada, fent exactament la mateixa feina. I això està minant la convivència també dintre d'educació. També va passar a la Fundació per la Dependència i se va crear en aquell moment...
en sa moda d'aquest complement, se va crear aquest complement com a manera de tenir sa posició. Se va veure que no va funcionar, perquè, de fet, i més per Mallorca, hi va votar a favor i va participar de sa redacció des d'aquest llei, al novembre se va aprovar precisament
un complement vinculat a un model d'atenció a la Fundació per la Dependència que estigui centrat en la persona. És a dir, a dintre dels
d'atenció a les persones, a la cura dels dependents, d'una manera progressiva però constant i que no s'atura, s'està instal·lant en els serveis públics un nou model d'atenció, un model d'atenció molt més personalitzat, molt més pensat per les necessitats individuals. I això implica una càrrega de feina dels treballadors
I d'aquí va sorgir el 2022, en la passada legislatura, un complement vinculant a l'implementació d'aquest model d'atenció i va ser precisament el mes de novembre amb el suport
per aconseguir unes millores salarials de més per Mallorca, que se va implementar tots els treballadors i aquest és ara l'acord que estan incomplint el mes de gener, que havia estat l'acord de la convocatòria de vaga. Per això m'ho és indignet també en part, perquè més enllà dels treballadors,
lo fonamental, no?, i lo prioritari, en els fons tu no pots jugar, no? No pots fer plantejaments i arribar a acords amb treballadors i forces polítiques i llavors s'incomplir. Això un govern no ho pot fer. Perquè a mi té capacitat d'haver de posar una sanció en el govern? No, no, no.
Jo crec que no. La veritat és que, no t'ho dic en tota la seguretat del món, però jo te diria que no. Ara ve els treballadors ja s'estan mobilitzant, com és lògic. I no serà estrany, i ningú s'hauria d'estranyar, que quan es segueix necessita on negociar no s'enfin. Perquè quan és el segon pic consecutiu que el govern d'anar a Margar-Bruns romp els acords d'estamins,
doncs aleshores això tindrà un impacte molt important de la confiança dels treballadors en vés d'en les càrrecs polítiques del Partit Popular. I això serà una responsabilitat directa del govern d'anargar però ens damunt com la seva irresponsabilitat afectarà la atenció dels usuaris de la Fundació per la Dependència. Perquè...
serà per responsabilitat directa del seu incompliment. I, en fi, ja ho hem dit, però convé incidir en que estan parlant justament de treballadors que tampoc s'estiguin forrant per parlar amb plata i que a més a més fan una tasca
clar, absolutament estratègica en un sistema, si vol, mantenir mínimament un sistema de benestar social.
Clar, jo crec que és una falta de respecte altíssima i aleshores llavors davant d'això queden molt buides qualsevol paraula o qualsevol eslògan que pugui proclamar de primeres persones o se cura... És a dir, és que no té cap sentit ni un. És a dir, el govern entre és constantment... I a més a mi m'ha pareix molt greu, més enllà dels treballadors per la Fundació per la Dependència, m'ha pareix greu a nivell global.
És a dir, plantejar-se que una de les parts, i que a més aquesta sigui el govern de les Illes Balears, incomplesqui els acords de la negociació col·lectiva i els acords de tàmin, és molt greu. És molt greu.
I tu, bueno, ja ho vas veient, perquè el valor que li donen a la negociació col·lectiva i a les traveses no és el valor que li toca donar, perquè fa poc que també teníem en Feijó demanant que no hi hagi representació sindical a les empreses menors de 50, no? És a dir, que no se pot fer una jugada de...
de vendre, no?, a fugir, vendre acords i llavors no complir-les. I molt manco un govern amb els treballadors públics. Bé, clar, evidentment de totes les teves paraules el que deduïm és que supos que a través del Parlament i de tots llocs on teniu representació exigireu que s'acomplesqui quant abans això, no?
Sí, indiscutiblement. I a més, mantendrem en la mateixa posició de construcció, així com la teníem fa un parell de mesos. Creiem que, a més per Mallorca, ha de ser útil...
els beneficis de la ciutadania i dels treballadors. I, per tant, si estàs a nostra mà poder negociar, poder proposar, poder facilitar el compliment d'aquest acord, ara també hi serem per exigir el compliment de manera molt ferma i molt exigent, perquè hi ha una traïció també per part del govern a l'acord del Parlament del mes de novembre, quan...
que es va aprovar per unanimitat la creació d'aquest complement específic per als treballadors de la Fundació per la Dependència.
Idò, Marta, que arriba. Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània. Te demanam que m'entengueu informats sobre aquesta qüestió per veure si hem de tornar a parlar o si se resolt aviat, que és el que, en el fons, esperam tots i totes.
És així, i desitjam. És a dir, en qualsevol cas, jo m'estim més una resolució demà que no haver-ne de tornar a parlar d'aquí dues altres setmanes, indiscutiblement, perquè serà beneficiós pels treballadors i serà beneficiós pels persones usuàries del servei de la Fundació per la Dependència. Efectivament. Moltíssimes gràcies, Marta. Moltes gràcies a vosaltres. Molt bon dia. Bon dia.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
hem pogut escoltar els arguments de més per Mallorca al voltant d'aquesta qüestió, d'aquest incompliment del govern de la Marga Provenç amb els treballadors assignats a dependència. Ara és el moment ja d'anar a connectar-mos amb en Rafael Borràs, amb ell encetarem una nova secció que farem cada dimarts per analitzar
l'actualitat, sobretot l'actualitat socioeconòmica i ho farem a través dels articles que va publicant en el diari de Balears per arribar a la connexió amb en Rafael Borràs però ho farem amb un cantant, amb un músic, amb un artista que sabem de sobres que li agrada Arrapa els teus genolls amb ungles brutes
Invoca un nom secreta consina, mare de pols, segresta d'esperança. Mentre el gran foc o la ferocitat, segueix camins, segueix foscos camins, m'agafa tu os que més estimava i canta el joc del matí il·limitat. El clar camí, el pregon idiot,
Un alfabet fosforessent de pes, un alfabet sempre amb la clau al pan, del net d'estil, la sendera de llum. Sempre a la nit il·luminant el temps, un vell futur, una augusta contrada. Saps el renn que fa pujar el pan?
Seràs el sol i seràs la collita. Seràs la fe i la medalla oculta. Seràs l'amor i la ferocitat. Seràs la clau que obre tots els panys. Seràs la llum, la llum il·lilitada. Seràs confió on l'aurora comença. Seràs forment escala il·luminada.
Seràs l'oce i seràs la bandera. L'himne fecund del retorn de la pàtria. Rosa esquinsat de l'emblema que puja. Seràs l'oce i seràs la bandera. Jo pujaré diamet als graus. I en arribar al terme entonaré. El prec dels temps que em retornaves sempre. Jo pujaré diamet als graus.
i en arribar al terme entonaré, el prec dels dents que em retornava sempre.
Fins ara!
i en arribar al terme em ploraré. El prec dels vents que em retornava sempre.
I avui el Bon dia i bona vida dona Mediterrània, en setem, nova col·laboració amb en Rafel Borràs, aquí ja saludant. Rafel, molt bon dia. Bon dia. M'ha pareç que m'ho rebut així, no? Ara, ara. No vi i tal. Ho has notat, eh? M'ha aprescut, no? Anàvem sobre segur, eh?
Anàvem sobre segur. Rafael, bé, t'hem proposat fer aquesta secció que m'ho espereix necessària i útil d'analitzar l'actualitat, sobretot l'actualitat socioeconòmica, però vaja, el que va hi sorgint, també toquen molt de temes d'internacional...
a través dels teus articles en el diari de Balears. Per tant, si t'apareix bé, la nostra idea és aquesta, quan t'acaba dimarts, aproximadament en aquesta hora, i anar analitzant amb tu tant les dades com els arguments que vas proposant en els teus articles.
Començarem per l'article que ara mateix ja ha emportat a Diari de Balears, que és EPA, regularització precarietats, i és un article que té tres punts, per tant, mirarem com a mínim mínim analitzar aquests tres punts un per un. En primer lloc, dius que aquesta setmana s'ha publicat l'enquesta de població activa, EPA,
del quart trimestre i dones les dades, que ara repassarem. Però abans, una primera pinzellada per a principiants. Què ets l'EPA, l'Enquesta de Població Activa? L'Enquesta de Població Activa és una enquesta com el seu, però a mi no em diu.
és, en dubte, la millor eina estadística per analitzar els comportaments de població. No són registrals, no són de registre, no són d'empadronament, però és molt sòlida, forma part de les estadístiques de la Unió Europea, de l'Estat,
i per tant és això, és un poquet de referent per analitzar els mercats laborals europeus, és a dir, hi ha instruments molt similars d'un estat a l'altre. Això et sepa. Tot i que jo i altra molta gent som bastant...
crítics en sa metodologia d'aquest instrument, perquè fa anys i panys que no se modifica i déu-n'hi-do si els mercats laborals han canviat modificats i els instrument estadístics seguem el mateix. Ara mos ho explicaràs. Tenen molta vesa de modificar qualsevol cosa.
Ara mos ho explicaràs, però anem per les dades que reflecteixes, que són la població total, la població total detectada, per dir-ho d'alguna manera, les Illes Balears, és de 1.065.300 persones.
Això és a mitjana de l'any 25, perquè el que mos permet la publicació de la setmana passada, del quart trimestre, és ja fer una projecció mitjana, per dir-ho d'alguna manera. I efectivament, més que detectar, tècnicament, per dir-ho d'alguna manera, perquè els oients ho entenguin, són estimacions, és a dir, s'estima que...
Allà, on se l'hem passat de mitjana, un milió 65.000. I una pregunta per connectar-ho amb un tema que tractes després. Aquí hi hauria aquestes, diguem-ne, 15.000 persones que viuen de manera irregular a Cervalears o no?
No, són irregulars i per tant administrativament i enquestes existeixen absolutament marginats. I després en parlarem. Per tant, tenim aquesta xifra, en tenim una altra, que és 622.000 persones varen ser la població ocupada,
d'aquestes persones ocupades, llavors n'hi ha 60.300 persones aturades, i les iniciatives van ser un total de 383.000, les inactives. Per tant, 621.000 ocupades,
60.300 aturades i inactives 383.000 però inactives hi ha per dir-ho d'alguna manera si no ho entenc malament totes les mestresses de casa per exemple
Sí, a les mesotes de casa, els majors de 16 anys, és a dir, que estudien, no? En fi, no? Aquí ho podríem analitzar, no?, en això, perquè són poques, no?, estan estancades, no?, les xifres d'inactius perquè estudien, no?,
Això vol dir que, en fi, no?, que la secundària encara bé, però ja la superior ja la cosa va pitjor, no?, com a element important, no?, per qualsevol país i per el nostre, també. I hi ha els pensionistes, no?, que és el gran gruix d'aquesta població inèntima, no?, que són els pensionistes i jubilats.
Vinga, d'aquestes xifres, quines són les... I aquestes ocupades hi ha els dos grans grups, no? Que són els assalariats i els autònoms, no? Els ocupats per compte pròpia i per compte allà. Quines conclusions es treus d'aquestes xifres? A veure, aquestes xifres el que ens donen és que vivim un procés d'intent d'augment de població. És a dir, això és evidentíssim, no? La població...
Jo he fet aquí la comparació l'any 2021 perquè va ser l'any que van sortir de la pitjor crisi del Covid-19. Van tornar a obrir, per dir-ho d'alguna manera, les Illes Balears, en aquest cas. Aleshores, la població no dura de créixer, és una...
dinàmica que no t'haurà de créixer. Hi ha una població ocupada que també va amb absents perquè
augment de la població és per motius residencials, amb una part, no?, però és gruix per motius laborals, hi ha una considerable disminució de la població aturada, que després en parlarem, és dir, efectes metodològics, no?, i hi ha un moderat creixement de la població inactiva. De la població inactiva, si deu dir-ho.
No diu res de nou, és a dir, l'enquesta de població activa de les mitjanes de l'any 2025, és a dir, això ja ho sabem, ja està més que...
Estudiat, està més que diagnosticat, les dues coses, no? És a dir, que estem en un procés d'imparable, encara que sigui, no en grans salts, no? Però sí d'augment d'una població que va creixent, no? I d'una població ocupada que va creixent. Això seria la qualitat de les ocupacions, els problemes que genera, és a dir,
s'incrementa de població total, etc. Rafael, si t'apareix bé, pegam un vot ja en el segon bloc del teu article, que en dic que en té tres. I és que dius que aquesta setmana passada ha estat el gran anunci de la regularització d'immigrants que tu tilles d'una excel·lent notícia. Explica'm-ho.
Si m'ho permets, només dues paraules per allò que vam parlar. Mira, l'enquesta de població d'activa és molt bo de fer qualificar una persona com a persona ocupada. Basta que facis una hora de feina durant la setmana. Ah, sí, sí, tens raó. Sí, sí, importantíssim això.
I per contra, perquè te consideren aturada, persona aturada, has de fer un màster, un màster de sacrificis, i has de declarar que fas no sé quant de cursillos, no sé quant de processos d'ocupació orals. Dit això...
Jo considero que és una gran notícia, efectivament. Va coincidir la setmana que se publicava el darrer trimestre d'EPA i se va conèixer aquesta notícia que se posava en marxa, la regularització.
que no és una currència de desgovern d'en Pedro Sánchez, la regularització aquesta és d'haver d'una iniciativa legislativa popular que estava paralitzada en el Congrés dels Diputats, d'una ILP a on hi va participar bastanta de gent de les Illes Balears, una ILP...
una iniciativa popular estatal. Aquí hi va haver alguns locals, no?, on se recollien signatures, van fer el que van poder per fer aquesta aportació. I jo crec que és una bona notícia, perquè en aquesta època,
que mos ha tocat viure, no?, de qüestionar els drets de neofeixisme, de grans diferències, que s'ho otorguin drets encara que siguin elementals, no?, en en Germín, en en Mustafà, en Andrea, en Gloria, a mi m'apareix dir que és una bona notícia. Senzillament és dir, no?, des del punt de vista humanista, des del punt de vista humanitari, si se m'ha permès l'expressió,
Des del punt de vista de la decència, jo crec que és dir que no hem de desitjar que la gent ens cuidi la predina, ens cuidi les mares, ens faci determinades feines que nosaltres no volem fer, després en podem entrar també en aquesta composició de fet, que ens faci aquestes coses i que senzillament no tingui drets.
quan sabem que no l'esporem, o no l'esporem afortunadament, però que tampoc és dir que són expulsables perquè si se'n van ells en vendran uns altres. A mi he après una bona notícia que, dit sigui de pas, tindrà un efecte
un efecte molt relatiu, en aquest cas concret, que és el que s'analitza en aquest article en el mercat laboral, perquè les tendències són les tendències. Com que això ve d'una ILP, que hi ha un treball darrere, un treball de mesos, d'anys, d'avaluar les coses, és a dir, la xifra entre 500 i 600 mil persones en tot l'estat espanyol...
aquí sabem quan se va fer l'ILP, quan se va iniciar l'ILP, en fi, no?, se tenen dades d'estrangeries i tal, ho vam que dir perquè ahir vaig sentir una persona que entrevistava esteu meu que parlava de 50 o 60.000 persones. Justament te vull demanar dues coses que me va dir en Joan Lledó. És una animalada, va pegar una pedrada, està bé de vegades pegar pedrades, no?, és dir, sobretot és dir si és bona, no?, és dir, així, no?, fem els deports.
nacional, per dir-ho d'alguna manera, però quan se tracta de persones, quan se tracta d'essers humans, en fi, no? Aquesta persona té algun problema amb la migració, ja fa uns anys.
va tenir un incident en temes relacionats amb la immigració, no ho sé. M'ha estranyat, no? L'altre són arguments, no? Cadascú té la seva opinió i la seva ideologia, també, no? I la seva forma de pensar i la seva forma d'estar i de comportar-se en aquesta societat, però no parlar de 50-60 persones, parlant de reagrupació familiar. Exacte. Això te volia demanar. És diferent.
Existirà, però aquesta recuperació, recuperament familiar, existirà això?
Jo crec que existirà, però serà inapreciable. Aquesta gent, les persones que seran, que tindran que regularitzar-se, són totes les indicis, totes les estadístiques, totes les dades disponibles, són gent jove que té son pare i sa mare, sigui al Perú o sigui a Madagascar, amb unes edats que ja no hi ha res que...
que reagrupar, malauradament, i que el que fan, com les dades ho demostren, és enviar d'on ves en els seus països perquè la seva mare pugui seguir basquint, perquè tal... No crec que tingui...
Les altres regularitzacions tampoc han estat grans problemes per a regrupaments familiars. El regrupament familiar, la gent que entén d'estrangeria que fa anys i panys, és a dir, que l'estudia i tal, és una altra dinàmica, és aquesta gent, és a dir, que no ha hagut de necessitar la regrupació familiar, que és molt bo de venir...
T'apeseixes per Palma, to meu, i els oients guardaran de, que no dic, una obviedat, no? És a dir, ja és mal de fer entrar per prendre un cafè, cada vegada ni t'entenen ni te contesten, no? És a dir, bueno, un cafè encara, no? Però si ja és un teat ja és més complicat, no? De persones, és a dir, que són llatinoamericanes, és singularment, és a dir, argentines, no? És a dir, aquestes persones no estan aquí en la seva condició d'argentines, estan...
aquí en condició de la seva doble nacionalitat, generalment italiana, i per tant són europeus i venen aquí. Aquests sí que fan de vegades bastant més reagrupament familiar. Jo crec que no, no hi ha dades que ho puguin ser categòriques, però jo penso que les tendències diuen que no.
Tornem a pegar vot en el tercer eix d'esteu article, que comença, diguem, durant molts anys s'ha associat a la precarietat laboral, principalment amb l'eventualitat i temporalitat del contracte. Bé, això era Llerbera, però amb aquest aspecte crec que anem a pitjor. És a dir, tenim unes dades en general que se consideren com a molt...
positives en el sentit de descreixement, que ja no sé si el descreixement és positiu o no, això seria un altre debat, però en general tenim dades creixents i en canvi els sous, les pensions, totes les contraprestacions econòmiques no pugen en el mateix ritme.
Jo el que et poso en sol fa és que això que es contrata, que l'element de precarietat essencial que ha durat molts anys i encara ara se segueix facent, no?, si es contrata és eventual o no és eventual, si es contrata és temporal o no temporal, mira, això és molt relatiu, no?, perquè hi ha contrates no parcials, no?, que fan unes quantes hores,
i guanyen més cada l'any, bastant deu vegades més que tu i jo junts. Ja, ja. Aleshores hi depèn. Allà hi ha hagut històries, perquè s'ha de conèixer i s'ha d'analitzar també l'història del mercat laboral en les Illes Balears. Durant anys i panys no era gent precaritzador
per dir-ho d'alguna manera, tenir un contracte de sis mesos fos eventual o fixo discontinuo perquè després et cobraves l'atur o se't subsidi d'atur i feies de mà d'obra a un dels bunts immobiliaris que hi va en un moment determinat. El problema de la precarització és el sou.
el problema de la priorització avui en dia més que mai és com més treballadors i treballadores pobres tenim a les Illes Balears aquest és el que jo ven que dir aquí
Però, que s'analitzin les coses, mira, si se m'ha permet, hi va preguntar l'Oscar Montageun, que és un econòmic matemàtic, que va dir que les dades econòmiques sempre són aproximacions grolleres, i per tant, com el que dic, són aproximacions, perquè la realitat de vegades la pot tildar de grollera perquè ha fet curt, m'explic, no? Sí, sí, sí.
El cert i segur és que a les Balears quasi un 22% de la població assalariada té una antiguedat a l'empresa de menys d'un any i això és precarietat.
Per què? Perquè encara no t'has integrat del tot a la plantilla, tens una indemnització per acomiadament que és molt bo de fer, està molt poc regulat, és a preu de patató, etcètera. Aleshores, això és una població assalariada, que és un altre món, que és una precària i pelotant.
ara se fan menys contrats eventuals o temporals i se'n fan més de fitxos discontinuos i ja són fitxos. Home, són fitxos, però algun fitxo d'aquests, és a dir, fa feina 6 mesos i els altres 6 o 4 d'aquests 6 que no fa feina, depèn de Mallorca sense fam, per dir-ho com un exemple.
ara una pregunta també d'aquestes de principiant si me permets dir si tenim una economia que va diguem-ne molt a les totes per dir-ho de qualque manera i tenim uns treballadors
que fan feina i que en teoria estan produint moltíssim però et sous no és que no pugin en el ritme d'arguanys o de les pujades que fa l'economia sinó que estan gairebé estancats per on se perd l'aigua per dir-ho de qualque manera
No, és a dir... No, jo el que vull dir és que la meva lògica diu que si els guants de les empreses, si l'economia creix, haurien de créixer els sous en els mateixos termes, en la mateixa proporció. I això no està passant. No està passant de fa molts anys, a més a més. És a dir...
Et sous estan més al manco allà mateix on estaven fa 15 anys o un poc més i tot? Si introdueixes en aquest plantejament teu la solució i el cost de l'habitatge està francament pitjor. Exacte, bé, d'acord, d'acord. Es pot adquisitiu, ara vellat.
perquè no només se fa feina per omplir sa gelera. Perquè per tenir una gelera has de tenir una casa. Sí, sí, sí. Si se m'ha permet. Sí, sí, sí. És part del nostre model, no? Fa molts anys que Puig, ser economista, ho ve analitzant, en un llibre excel·lent, que jo el reconeu molt, que s'ha títol Els salaris de la ira,
té... té, té, té... de Miquel Puig, eh, me'n refereix. Sí. Té molt a veure amb els sistemes productius, amb els sistemes... amb els models econòmics. Aquí estem en un règim, no?, de turistificació i de turistificació total, que tot depèn, no?, de...
aclaboradorament de parem, no?, o se depèn, no?, directament o indirectament, és a dir, d'estaurir-me i això provoca aquestes grans diferències, no?, particulars, no?, i com que se té la dinàmica, no?, de sectar com a referència, sin des de preus al consum de l'IPT, generalment estatal, i ja me diràs tu que té que veure, no?, els cost de vida
jo què sé, a Sòria, no?, en tots els respectes a les solians, o al Bacete, no sé com dir-ho, no?, en Sarostra, no?, m'explico, no?, però, i això provoca que hi hagi un desacoblament, és a dir, això ja no, això jo crec que és dir que ja ho reconeix tothom, que hi ha, tothom, o quasi tothom, excepte els que tinguin interessos empresarials, és a dir, que han de defensar lo indefensable, que hi ha un desacoblament,
del salari, del salari no mitjat o meu, sinó sobretot, i que se'n parla poc, i n'hauríem de parlar algun dia, escriure alguna cosa al respecte, no?, de lo que se diu tècnicament del salari nodal, és a dir, el salari més freqüent, no?, o la franja salarial més freqüent de les Illes Balears, està absolutament desacoblat amb el cop de vida, sobretot, és a dir, si hi ha
sobretot si inclous cost d'habitatge, dades acoplat. Aleshores, com que no hem inventat el altre sistema, que la majoria dels assalariats i una bona part dels autònoms visquin de la renta salarial o dels guanys de la petita empresa on estan d'autònoms, el resultat és una societat
terriblement injusta i en perills en la meva ocasió de causar episodis d'ira com...
té senyal en Miquel Puig en aquest llibre en aquest llibre i això se manifesta de moltes maneres de sa lluita des pobres contra el menys pobres discursors d'odi xenòfobs perquè sa gent cerca excuses on no n'hi ha i algunes són terriblement instrumentalitzades per sa extrema dreta o fenòmens de xenòfobs
i racistes. Rafael, ja mos han passat 5 minuts o 7 de nostre temps. Això ha fet que en Joan Mir, que és el següent analista, ja és aquí en els estudis i ara s'ha engrascat i vol intervenir. Per tant, si tu tens un minut més, li demanen la paraula, men que m'ho diu, i encara te vull fer un comentari final sobre esteu article. Ja fins a les 11, que he de secar el coment perquè tenim una...
No abusarem tant. No abusarem tant. Joan Mir, bon dia. Bé, has posat el dit en el lloc més indicat perquè has esmentat en Miquel Puig, que ets la persona que té unes idees més originals
per dir-ho de qualsevol manera... Totalment d'acord. ...sobre el turisme, que és un sector endarrerit poc eficient i que, a més a més, no millora gaire la productivitat, comparat amb les indústries i altres serveis que sí que són...
més competitius, de manera que els problemes que tenim, una indústria, una activitat basada quasi exclusivament en soturisme, molt principalment, que és un sector difícil que arrossega
aquelles salaris baixos que a més no poden pujar gaire per mort de la ineficiència d'etxator diguéssim i llavors això no se pot augmentar més que un bon canvi progressiu
de model, perquè el canvi progressiu de model necessita recursos i necessita competències, que és el que no té el govern Balear perquè se'n van a Madrid. I amb aquestes estem. Si tu no dius el contrari...
No, no, sí, amb aquestes estem, però arribarà. El problema és amb on mos dur la persistència d'aquesta situació i sense cap brir de... d'albirar un petit canvi, no m'explica? És un poquet desesperant, no? És que mos dedicàvem a aquestes coses, un poquet, no?
Sí, efectivament, però de confiar que de cop o progressivament, poc a poc, vagi tenint més recursos i més competències. Competències sobre la immigració, competències sobre l'aeroport, competències sobre tots aquests factors que poden ser molt importants a l'hora de... Sí, però...
però hem de parlar amb pròpia data perquè quan se parla de població totes les dates indiquen que l'augment de gent nascuda fora de les Illes Balears amb un percentatge i amb uns termes absoluts molt majoritaris són d'altres comunitats autònomes no, no, no del Reino d'Espanya i dels 200 i pico nascuts fora de les Illes Balears
quasi la meitat, és dir, són de professions laborals, és dir, qualificades. És que quan tu... Basta anar a qualsevol centre de salut i quan de latinoamericans, és dir, no fan de metges de... Jo quan dic immigració vull dir gent de fora de Mallorca. Tant si vénen d'Espanya, tant si vénen
Sí, però de vegades se confon, no? Els immigrants són, saps? Els americans o... No, no, no. Sí que hi ha gent que fa aquest ús. Sí, sí. Bé, no vols pagar amb per què estigueu d'acord, no? No, perquè justament estàs molt d'acord. Bé, broma separat. Amb en Joan és dir, està, no hi solava massa terme mig, no? Perquè o està molt d'acord o molt en desacord.
està bé, està bé Rafael, per com hi ha de i amb això crec que tots tres estarem bastant d'acord cites el pensament d'aquell polític conservador britànic Benjamin Disraeli que va dir allò que hi ha mentides grans mentides i estadístiques sí, és que això me parece que sempre s'ha de recordar perquè la veritat és que
Jo no m'explic, i no sé quina és l'opinió d'en Joan, però jo no m'explic com la Unió Europea insisteix, és dir, no fila més prim amb el tema de les estericis i tal. Ara no sé com està, uns mesos, uns any i pico,
d'administració Trump als Estats Units, però les estadístiques yanquis eren, i fins allà on jo sé i he pogut mirar algunes coses, per analitzar els seus mercats laborals, fins i tot les seves xifres macroeconòmiques, és a dir, exemplars, per dir-ho d'alguna manera, però...
Aquí a Europa, jo trobo, és dir, que ho deia abans, no? Hi ha molta de vessa per canviar una metodologia, perquè les coses han canviat, és dir, s'ha que era de bo d'analitzar el mercat laboral o determinades tendències socials, és dir, quan érem societats absolutament industrialitzades, és dir, però és que ara som societats amb un component de serveis, és dir, brutal,
I no hi ha una punyetera modificació, no? Però això no és culpa de les estadístiques, sinó que és culpa del sistema. No, d'ajustar-la. Els Estats Units sempre estan en plena ocupació.
nivells de 4, 5, 3,5, 6, això és la desocupació, que tècnicament això és plena ocupació, i en canvi aquí sempre estem a vora gent a les dues dígits. Als Estats Units, de tota manera, això s'està...
s'està canviant a Europa, perquè, per exemple, a Alemanya ja molts trobem com als Estats Units, jubilats que despatxen als supermercats i coses d'aquestes. La jubilació no és un trencament, sinó que és una cosa que s'hi va gradualment i progressivament. I això és un dels problemes que haurem d'anar solucionant.
Però jo el que vam dir és una cosa, fa uns anys la darrera reforma laboral de la Yolanda Díaz. Ara ja pràcticament n'hi haurà contrats de 6 mesos, ni de 3, ni de 9. Ara tots seran fixos discontinus.
Però, aleshores, aquell senyor, aquella senyora, que feia feina normalment a un hotel, a un bar, a un comerç de zona turística a Mallorca, que normalment feia, repetia contrata, no?, cada any, no?, cinc mesos, cada any cinc mesos, cada any cinc mesos, ara, en vés de fer cinc mesos com a eventual, fa com a fixa discontínua. Però fa feina cinc mesos, no?
Tu no ho tens en compte. Aleshores, és a dir, l'estadística tan sa laboral, tan sa de soi, que mos dóna encara més, com aquesta estadística que em parla a l'article d'aquesta setmana, aquesta senyora la considera que és estable, que té un contracte fixo, perquè és fixo, però discontinua, no? M'explica, és a dir, són aquestes coses...
que m'apareix encertada aquesta frase que hi ha mentides i estadístiques, perquè això és una gran mentida. Aquí, si no, no s'explicaria, per molt baixos que siguin els salaris i per molt desacoplats que estiguin amb els preus de l'habitatge, dels gastos d'habitatge,
dels cos de vida, etcètera, etcètera, no s'explicaria que hi hagués tant problemes socials que les entitats com Mallorca sense fan, FAQ, etcètera, etcètera, Càritas, etcètera, etcètera, estiguin un poc desbordades en determinats mesos.
de fora temporada o de temporada baixa m'expliqui el que te vull dir Joan és això no vas bé perquè en les les lleis els decrets que fan no els has d'analitzar les seves conseqüències els has de donar la qualitat de virtuoses perquè els ha fet elles quan va fer la llei van amollar tots els violadors en el carrer però les lleis bones
i amb això d'una per l'estil potser té raó també amb això però bueno Rafael t'agraïm moltíssim aquesta primera col·laboració dimarts que ve i torna'm a esperar una altra a disposar com sempre moltíssimes gràcies bon dia vagi bé
Gràcies a en Rafael Borràs que amb ell hem fet aquesta primera col·laboració. Esperam que cada dimarts poden la repetir en base al seu article. Feim un rapidíssim repàs a l'actualitat a través de titulars i mos posam amb en Joan Mir a analitzar els principals.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el repàs al començar, com sempre, per Diari de Balears, que en aquest moment ofereix com a peça més destacada un vídeo i un àudio on una doctora diu a una pacient o acceptes fer el tractament en castellà o no hi ha tractament. També una entrevista que li fa a Ana Marisa Cerdó en Antonia Vicenç...
El que cerca és impactar la to del que es tracta és de cercar la bellesa i l'horror al mateix temps. També un vídeo on Arran mostra la seva solidaritat en Rojava i el poble curt. Els pensionistes som gent solidària. Revalorització de pensions, sí, però sense deixar abandonats els altres col·lectius.
El PP s'alinea en Vox per prohibir el Burka i el Nicap i Paisaix Miró tanca amb més de 340.000 visitants i consolida Palma com a referent cultural internacional.
En clau nacional també destacam la independència és l'única solució al col·latge de rodalies. És el plantejament de l'Assemblea Nacional Catalana que convoca una manifestació per aquest diumenge a Barcelona per protestar contra el caos nacional.
de Rodalies. Ràpidament a Vilagüeb, allà hi trobem precisament, en primer lloc, retards generalitzats a tota la xarxa de Rodalia, un cop resoltes les dues incidències de DIF. L'oposició critica durament el govern per l'absència de normalitat a Rodalia i el manteniment dels talls. I, clau de País Valencià,
Una treballadora de l'1-2 assegura que és impossible que no arribés informació del SECOPI el dia de la gota freda i la prepotència de Feijó embruta la comissió de la gota freda i acaba refugiat en l'argumentari.
També destacarem ràpidament algun titular de Mallorca Daily Bulletin, per exemple, la proposta de prohibició del burcà es presenta al Parlament Balear, es diu als passatgers de Ryanair que no portin texans i els nivells dels embassaments de Mallorca pugen dràsticament
Última hora, edició amb paper corresponent en aquest dimarts 3 de febrer de 2026. PP i Vox rivalitzen al Parlament demanant la prohibició de la burca i ofren floral a Mossen Alcobé.
que recorda el seu 164 aniversari del seu naixement. També molt de protagonisme per la victòria del Mallorca, el Mallorca ressorgeix amb gols.
I en el diari de Mallorca el PSOE lloga un pis turístic i legal a Palma per denunciar-lo in situ. Educació crearà espais lliures de mòbils per l'abús de les pantalles. I també Catalunya contracta autobusos de Mallorca per aliviar la crisi de Rodalies. I evidentment la foto principal també. Bé, evidentment...
ja m'enteneu, una goletjada per créixer, és 4-1, Mallorca 4, Sevilla 1. Tots aquests són els arguments que ara mateix tenim en els mitjans de comunicació que solen consultar diàriament i ja hem saludat en Joan Miral, tornem a saludar, Joan, bon dia de nou.
De totes aquestes qüestions, més de les qüestions d'internacional...
No m'ho sents bé. Sí, sí, sí, sí. Que tu em dirigeis quits ses temes. Ah, val, val, val. Que no he pogut apuntar el que deus. Bé, bé. Tenim... No mos acabarem, eh? Tot allò que tenim. Crec que podem començar... Bé, mira...
Una primera dada que no és de política ni res d'això, però que m'apareix curiosa per començar. Després hem de parlar de Burkas, podem parlar de Rodalies, evidentment, i de l'àmbit internacional també d'algunes qüestions. Però, mira, aquesta dada...
Paisaix Miró tanca amb més de 340.000 visitants i Consolida Palma com un referent cultural internacional. Estan parlant d'aquestes, crec que eren 5 exposicions que durant un temps varen coincidir, algunes varen tancar abans, la Fundació Miró, la Llonga, el Casal Solleric, qualsevol que van de més.
Què t'apareix aquesta aposta per la presència de la alta cultura a la gent informativa i en el carrer, per dir-ho d'alguna manera?
Bé, d'això jo en sé una mica per a mon pare. Sí, sí. Mallorca, Palma, té més a la disposició que a Sevilla, per exemple. És un centre on la iniciativa privada...
té un gran pas. I la llàstima és que això no vagi acompanyat amb l'iniciativa pública, posant-hi, per exemple, estudis de belles arts. Aquí no surten pintors, escultors de la universitat, de l'acadèmia. Ara ja són estudis universitaris, quan mon pare ho feia...
Era una cosa especial, com l'arquitectura. Sí, l'escola d'art i oficis. L'escola d'art i oficis era la secundària d'estudis d'art. Era com una mena secundària. Quan acabaves això, t'han vist d'anar a Madrid, a l'escola superior de belles arts de Madrid, que és el que va fer mon pare, i que és el que va lluitar molt perquè la posessin aquí.
que, a més a més, era molt senzill, perquè teníem un magnífic edifici, que és l'escola d'arts i oficis, que fàcilment se podia transformar en facultat de belles arts, i que allotja els estudis d'arts i oficis i els estudis superiors de belles arts. Diguéssim, no se necessitava més espai, a més, tenint gent a l'institut Ramon Llull o veïnà, que es poden ampliar...
o restringir segons la necessitat de cadascun d'ells. I no hi va haver manera que ho aconseguís. Ell ho atribuessi en part que no va coincidir amb Nadal Batla. A Santell director i Nadal rector, que sigués coincidit, això estaria fet. Se n'haurien arreglat amb un... Amb trafalvitxers. Tot dinant. Tot dinant.
En qualsevol cas, per mi va ser un luxe poder tenir totes aquestes exposicions en marxa, poder fer una volta per Palma i anar fins a la llonga i gaudir d'aquell espai ja en si...
espectacular i a damunt amb les escultures d'en Miró és que s'allanja es cap més Guggenheim de Bilbao que has d'anar per veure el que hi ha dins i el que hi ha de fora sí, sí
Ràpidament, hi ha ara aquesta... bé, aquesta polèmica en l'àmbit polític, si ho volem dir així, de si s'ha de prohibir Burkhardt, Validlàmic, tot això... Clar...
els polítics, però també tu i jo, en parlar amb un cert desconeixement de què significa cada una de les coses. Jo m'he estudiat per casualitat, perquè en les dues anades meves a Tunísia vaig entrar en contacte
amb una estudiosa d'això que té un llibre que jo tenc aquí 12 anys perquè me'n va regalar per fer un congrés sobre esburca si és un signe de religiós
o és una costum ètnica ancestral antiga. I ella, que ho havia estudiat molt a fons, resulta que no té res a veure amb l'Islam. És molt anterior a Mahoma i a tota aquesta història. I, per tant, se n'han apropiat falsament. No és un invent de...
dels musulmans, ni de sislamisme, ni res de tot això, sinó que és un invent de les tribus d'Aràp i de molt abans que hi hagués aquesta revolució.
Llavors, això només és un element d'erudició que hi portem. Llavors, jo en els que he parlat bastant, en els belgues, en el institut laic de Brussel·les, que són molt potents, és una institució cultural potentíssima, més potent que la universitat, i
allà ells són partidaris que no se pugui prohibir-lo en tots els àmbits públics escrits a la locació, per exemple. És a dir, les nenes no paren d'urbur que s'escouen.
Això pareix que és bastant acceptable. Però és que llavors ells diuen, ni tampoc a dins autobús escolar, perquè forma part de l'àmbit educatiu i totes aquestes coses. I això en nom de la laïcitat, és a dir...
A tot allà on hagi un govern o una societat laica, que no vol dir que no tinguin religió, sinó que simplement no s'aprima cap d'elles ni funcionen les lleis civils en funció de les proclames religioses de cap religió.
Em va aparèixer molt interessant aquestes precisions. Hem de dir que esburca és aquella espècie de sac que cobreix totes coses i totes cares i tot i que només té una reixeta per juny. Bé, però això és una variant de l'islàmic. Bé, però cada variant té el seu nom.
Sí, i per tant... I el burcàs és més agressiu, és més integral. Segurament les primeres que agrairien la prohibició serien les que estan obligades a... Entre altres coses, perquè no els permet ni vora i ve. Exacte. Per tant, això és una qüestió...
Jo, no des de l'erudició, sinó des de la meva particular experiència, tinc finalment, després de donar-hi voltes, tinc ja clara la meva postura.
que si ja sé que ets sensata que té no, no, no ni molt manco la meva postura és la següent té tres punts el primer punt diu estic radicalment en contra dels vals islàmics i de tot això el segon punt diu estic radicalment a favor que les dones s'abasteixin com vulguin
I el tercer punt diu que la meva opinió no té cap importància. Ningú me l'ha demanada ni... Jo hi posaria matisos. Les dones s'han de poder vestir com vulguin sempre que siguin lliures de prendre aquesta decisió. Clar, clar, clar.
Si han patit una educació que els converteix en unes titelles d'imams, de somo. Això mateix se diu el contrari de les nines que van mostrant les cames i no sé què, també se diu que és perquè són víctimes d'una societat que les pressiona, de les expressions estètiques, no sé què tal i qual, és a dir que...
Realment, al final... Home, sempre hi ha influències dels pares i de la societat i dels xismes i de les xarxes i tot això. No, no, això és un tema que no quebrem mai i que evidentment a mi m'apareix lamentable de totes maneres que tot plegat, és a dir, que ara els polítics se dediquin
debatre sobre aquesta qüestió cada vegada veig que es polítics cercen qüestions més extraterrestres per debatre sobre coses que no tenen cap expressió a la realitat és a dir, no mos enganyem a dia d'avui a Mallorca hi ha zero burques
I tant de bo continuïsia, no dic que... Però n'hi ha zero. D'altra banda, segons el que m'ha aparegut llegir de la proposta de Vox, que diuen que s'ha de prohibir tot quant val religiós hi hagi i tal, aleshores aquí tenim unes veïnades... Aquí tenim unes veïnades monges que també no sé com ho venen.
Bé, en fi, segurament és aquesta qüestió, que també després d'Esquerra m'era beneïta, de seguir d'això i començar a intentar posar matisos i, per tant, quedar en evidència, etcètera. En fi, això és el que tenim. Això és el que tenim.
Amb això sempre, també, l'art que va, sempre, de totes maneres, amb una contradicció, una art de fluixar, en el sentit que els nostres vols són nostres, vull dir, i sempre formaran part de la nostra identitat i d'aquestes coses. No vivim dins d'una societat neutral, política, ni...
ni a l'art cultural sinó que de qualque manera nosaltres hem de soportar millor les monges que venen balades que no les musulmanes que duen el bal simplement per una qüestió que
de tradició, de totes aquestes coses, que quan afecta la llibertat i els drets humans, aquí sí que ja no hi ha d'entrar a aquestes matisacions. Efectivament, jo crec que aquí és clau i per aquí hi han d'anar. Canviant de qüestió,
Crec que vaig ser per Barcelona aquests dies. Sí, però... Que vaig mantenir allunyat dels trens. Sí, vaig anant d'autobús i va arribar a port. Vaig a ser el Cornelbow, que és un... no sé què és, no és un...
que era un castell, lligles i fortales, una cosa d'aquestes així, que va passar per diferents senyors i que té una església que no té cap especial interès artístic superior, però sí que en té molt històricament perquè és un dels millors exemples de la transició de romànic i energòtic.
allà sabeu perfectament com anaven a palpentes els romànics amb mentalitat romànica incorporant les noves modes que els arribaven de fora està bé no, tothom anaven sobretot pel tema de rodolies i si també havies pogut copsar un poc quin és l'ambient no massa perquè no m'he sortit d'aquest grup que van fer aquesta excursió
però no importa la Barcelona avui per exemple van de venir aquí el Telenotícies de TV3 no ha parlat de respost no ha entrevistat gent així els polítics quins saben quan sortir-se'n de desastre la gent protestant a les males bé
una de les coses que s'han dit és que això perjudicaria enormement perjudicaria moltment aquestes concentracions internacionals dels mòbils, dels campionats del món de futbol de tot això que amb aquesta situació amb la mobilitat així com la té Barcelona que és a distància la pitjor d'Europa de totes les grans conurbacions
és evident que no pots organitzar un esdeveniment mundial convidant-te a la gent a passar-ho malament allà per no poder arribar justament avui el batle de Barcelona ha proposat escat nou com a seu final del Mundial
I a continuació ha vengut la notícia que era impossible amb aquestes situacions, no sé com gosen, però posar-ho. Sí, sí, no era un bon dia avui, però posar-ho. Hauria pogut esperar un període de setmanes, però no, no sabem si s'arreglarà mai, això ja...
A lo millor és com en els Jons Olimpics, que van ser l'excusa per invertir i remodelar tot Barcelona i llevar-li tot el brutó que tenia.
és la manera que Catalunya ha anat sobrevivint, muntant coses, shows, el que sigui, que han obligat a fer una inversió en aquell moment i que això ha compensat mínimament la desgràcia d'aquestes no inversions. I mira que m'estaria poc, perquè en els Jocs Olímpics...
va continuar a ventir dèficit fiscal. La que no tan bèstia com el normal. Ara no la recordaré. Hi va haver una frase molt brillant d'en Pujol sobre...
era de l'estil de en sot dèficit si no hi hagués dèficit fiscal podríem muntar un jocs olímpic cada any una cosa així va dir ara no record la textualitat però a mi no manco anava per aquí
bé, hi ha un llibre que va sortir fa anys ara no ve l'edició en català de Butchaker del 2008 però llibres anteriors devia ser al principi del 2000 titulat La doctrina del xoc de Naomi Klein és un llibre molt voluminós i jo crec que
A Catalunya se li està aplicant aquesta doctrina de xoc i en general crec que avui en dia es polític arvan cap aquí, que és mantenir la ciutadania en un xoc constant
de manera que no se pugui mobilitzar en positiu, per dir-ho de qualque manera, per demanar més, sinó per demanar que me quedi com estava. Això sí va bé, perquè si va malament entrar en coma. Sí, sí.
Però bé, vull dir que és una mica aquesta idea, és a dir, incendis, danes, les trens que no funcionen, etcètera. Un permanent xoc per mantenir la ciutadania absolutament... Això és una estratègia de màrqueting...
Trump és el que fa sí, sí Canadà, Groenlàndia Venezuela, ara Iran i aconsegueixen baixar que no se parli del negoci de Nebstain i de tot això i Naomi Klein ho va analitzar amb aquest llibre que ja dic pentura és excessivament llarg
per el que compta que és molt interessant de Rodalies i de Catalunya en general hi ha qualque cosa mos pots donar qualque pista més has tingut qualque contacte interessant no, vam parlar molt de literatura
Tant d'estam, eh? En parlar d'en Joyce, de la influència que havia tingut amb en Ferreter i coses d'aquestes així interessants. Com trobades d'intel·lectuals.
Bé, i de l'àmbit internacional, Joan, per on creus que hem de començar? Demà tindrem segurament en López Nadal, que està a...
Per l'Orient. Perquè en Bòdia, la Hong Kong, el Xangai i tots aquests llocs. Crec que l'altre dia va arribar a Vietnam. Per tant, ell mos comptarà aquella part del món. En aquesta altra banda, què hi destaques? Entre aquella i la nostra, a Persia i l'Iran...
que estan calents no, el que jo cada vegada m'agrada fer anàlisis concretes de situacions concretes com deia en Lenin però perquè les situacions estan canviant que necessàriament has de recórrer
a una certa perspectiva i a una distància. I jo el darrer que se m'ha acudit i que he vist és que en Trump i els Estats Units d'aquest moment, perquè de moment el Trumpisme...
La política dels Estats Units no té gaire entrebans, diguéssim, en Trump. Tot encaixa en si penses que en Trump el que s'està fent és...
refer les relacions que tenien abans els països de l'OTAN i el bloc occidental, els està reconvertint en una espècie de pacte de Varsovia. És a dir, en el món occidental, quan França, per exemple, enviava a fer punyetes l'OTAN i deien a altra atmosfera en la nostra bomba atòmica...
endegol i tot això os equivoqueu, em parau altres mateixos, una cosa així.
quan això passava a Hongria o a Xecarlovàquia, Moscú enviava els tancs. És a dir, l'aliança del pacte de Varsovia era, el que diuen els americans, un vasallatge. I en canvi, la relació dels Estats Units amb els seus aliats era de cooperació lliure, per dir-ho de qualsevol manera.
Això, amb les amenaces que té, el que ha dit, que volia controlar Venezuela. Ara, el president de Venezuela el posa en Trump, posant-ne Dels i Rodríguez, i va llevar en Maduro. I més al manco, volia fer una cosa semblant al Canadà i una cosa semblant a Groenlàndia, que mira que són aliats fidelíssims. En Dinamarca ho volen fer. Quan Dinamarca, Dinamarca,
És el país que, em pareix que l'Afganistan, em pareix que va portar més morts per evitar... En termes relatius. En termes relatius. Més que els Estats Units mateixos. I ara els tracten de covastre i dosi de...
I de beneis. Les relacions internacionals, degut a aquest canvi d'en Trump, que molts diuen que no és d'en Trump, que ja ve d'abans, les formes eren més suaus, diguéssim, però la desviació de l'atenció, de l'antiquap en específic, això ja ve d'en Biden i d'en Obama, diuen, i coses així...
Però, vaja, ara, en aquell moment, perdura. El factor explicatiu més potent és aquest. Estats Units està intentant convertir l'OTAN en un pacte de Versòria. Ups, això... Pacte de... Sí. Haurem de pensar més. És una idea... Xocant. Com a mínim, xocant. Bé...
Sí, darrera qüestió, perquè sí, t'entencarem ja, però hi ha hagut un accident terrorífic
a la República Democràtica del Congo en les mines, en l'extracció de mines de cobalt i mirarem de demà connectar-nos amb el Congo amb en Justin Caixara que és allà a veure si mos pot donar més pistes però en tot cas més enllà de lamentar ser víctimes i de lamentar aquest accident
recordar que en el món en aquests moments hi ha moltíssims de conflictes. Anava a dir més enllà des d'Ucraïna, però és que pots començar per recordar que encara hi ha aquest conflicte armat a Ucraïna, hi ha conflictes a Àfrica...
I la situació, el contador aquell que ens diu si està molt a prop o molt fora... Està molt a prop. Està molt a prop de la catàstrofe. Bé, això es contrapunta de la propaganda d'en Trump que diu que ha fet...
ha aturat vuit guerres i mitja en hora que em calcula que hi ha mitja però has fet que no n'hi ha cap d'elles que estigui realment resolta ni tant sóc Congo en Ruanda que els va agafar, els va seure allà tot d'or van dir que era molt bon president i que mereixia el premi de la pau i tal i per el que ens informen continuen igual la franja de casa és exactament la mateixa no, no, no
No hi ha manera d'això. El que pareix que per fi hi ha com a negociacions serioses amb Ucraïna i que per fi se trobaran els russos, els ucraïnes o els americans de media dos o una cosa d'aquestes. Bé, hi va haver una treva d'un parell de dies
l'intercanvi de morts i això i pot desembocar es fa tot de totes maneres el trist factor que pot desencallar aquesta situació de l'esgotament d'Ucraïna és...
poden mantenir la línia defensiva, les trinxeres les poden mantenir, però no poden mantenir el fred i la quantitat de míssils que els acaben a les capitals. No, en el front no...
se defensen, diguéssim, però la quantitat de míssils que els acaben a damunt i que en un hivern tan dolent com és enguany, que cada dia tenen temperatures 20 graus per 0,
i pareix que pràcticament el 80 o 90% de les capitals no tenen electricitat. Jo vaig veure l'altre dia una dona que aprofitava l'estona que tenien gas, l'electricitat, això per posar ladrillos macissos en un espoc, per comptar on pot ser que l'entot per vespre, és a dir, situacions d'aquestes molt, molt, molt degradables.
Sí, sí. I Joan, ja que conversàvem encara que mos queden un parell de minuts, una qüestió que hem anat analitzant en les nostres converses i que ara no sé si agafa un altre to, que és la situació interna dels Estats Units, sempre en la perspectiva d'aquestes eleccions de mitjà mandat, que...
que bé, que tu no descartaves que intentàs suspendre, no? Sobretot és que no el descartes en Trump. Bé, sí, d'acord. En Trump no fa falta interpretar-lo, basta escoltar el que diu i
hi ha hagut aquest festival amb Bad Bunny o no sé qui que cantant per Torriqueima que va ser un festival anti-policy anti-AIS de la policia anti-immigració que
ahir va ser entrega dels Grammys clar, en Batman i ja fa temps que té molt de seguidors als Estats Units i ja fa temps que no fa concerts als Estats Units perquè els seus concerts eren aprofitats per l'ICE o per l'AIS per anar a l'entrada
i ara el que fa és fer concerts a Puerto Rico i els que hi vulguin anar hi vagin crec que em fa aposta pels locals i aposta pels foranis el que vaig llegir és que és un intel·lectual de primera és a dir, escriu molt bé té una formació acadèmica molt potent
i és a dir, no és un cantant d'aquests així de quatre crits i m'ho pareix que a més ve de família és son pare, és professor i és a dir que serà mal de roba què aquest lot si s'hi posa contra Trump, s'ha de ser un mal enemic
i va fer una cançó dedicada justament a Puerto Rico que es titula Lo que le pasó a Hawaii i ve a dir que no facin que no facin en nosotros lo que varen fer en Hawaii que és justament aquesta turistificació total la cosa not és que
tenen a través d'estratat amb Espanya o amb el mateix esport riquets tenen la nacionalitat americana sí tenen tenen dos senadors o no sé què amb veu i sense vot no voten això no ho sabia són de segona, segona, segona
són un estat però no són un estat associat són un estat associat aquesta és la situació que són però no són i mira amb Bad Bunny quasi quasi poden dir adeu a la nostra audiència i fora l'ice ice out
Ella se ve bonita que a veces le va a llamar En los ojos una sonrisa aguantándose llorar
de sus orillas parecieran de champán. Son alcohol pa' las heridas, pa' la tristeza bailar. Son alcohol pa' las heridas porque hay mucho que sanar.
En el verde monte adentro No se puede respirar Las nubes están más cerca Con Dios se puede hablar Se oye el jíbaro llorando Otro más que se marchó No quería irse por lando Pero el corrupto lo echó Y no se sabe hasta cuándo
Quieren quitarme el río y también la playa. Quieren el barrio mío y que abuelita se vaya. No, no, suelten la bandera ni olviden de Lola. Que no quiero que hagan contigo lo que le pasó a Hawaii.
Cuidado, Luis. Cuidado.
Aquí nadie quiso irse ¿Quién se fue sueñar con volver? Si algún día me tocara Que mucho me va a doler Otra jibara luchando Una que no se dejó No quería irse tampoco Y en la isla se quedó Y no se sabe hasta cuándo
Quieren quitarme el río y también la playa. Quieren al barrio mío y que tus hijos se vayan.
El que ha passat a Hawái d'en Batman i mos ha servit per tancar aquesta secció d'anàlisi. Nosaltres tancem aquí el bon dia i bona vida d'aquest dimarts, d'aquest 3 de febrer de 2026, carregat d'informacions i també d'anàlisi i d'opinions.
Demà atendrem, entre d'altres, en Toni Van Nassa, en Amàlia Sales, en Pep Coárez, en Maritza Cerdó, en Joan Manuel López Nadal i moltíssima gent més parlant-nos de sexualitat i parlant-nos també...
de tot allò que succeeixi. També, evidentment, com cada dia vos repassarem, vos mantendrem informats a través de Diari de Balears. Ara ja només mos queda convidar-vos a continuar escoltant Ona Mediterrània i a continuar informats a través de Diari de Balears i d'Ona Mediterrània.
Fins demà!
I demà, ja ho sabeu, a partir de les 7 des de matí, en redifusió del programa, que hagueu pogut escoltar també en estrena avui a les 9 des vespre, el Crepús Consenestals, i a partir de les 8, el Bon Dia i Bona Vida. I maybe we'll come back to first look and tell I guess there is no one
It's the Final Countdown!
Estic pensant en cada verb que no t'he dit i m'entresfret del teu abric. I ara hem perdut el 100% des de matins, però mos queden tresors en minuts d'espera.
Més tresors que mapes de fora, ses vicis.
I aquest és un moment.
Estic pensant si ho he somiat o si m'ho has dit. I me'n record més que els setins que s'han perdut en cent per cent des de matins. I ara mos queden tresors en minuts d'espera.
Mestres os que amapes. Mestres os que amapes.