Què ens ha fet en tota la nit? Tot sembla buit i no hi ha ningú i tot el nostre les va perdre en l'obscuritat en el... en el darrer bar. Ja és molt tard avui
per poder tenir les emocions als nostres peus. Arriba un dia en què tot hauria de canviar. Si tu hi ets, tot està bé. Tot està bé. Tot està bé.
No hi ha res a fer en tota la nit. Sembla que tot està més que perdut, sense conèixer bé encara aquesta ciutat. Però sí, si tu hi ets, tot està bé.
Tot està bé, tot està bé aquí.
I tot el nostre les va perdre en oscuritat. En el... En el de nevar. En el de nevar.
I el primer dia tot era molt, ja en teníem prou, però van arribar, ells van convertir el molt en massa. El molt en massa. I el segon dia el massa va fer el poc, va apagar el foc d'uns que van viure al fred i és que no i tu ja saps què passa.
Ja saps què passa, que tampoc és massa i massa és tan poc. I uns van comprar la felicitat i ara ja res els fa feliç.
Ells van comprar la felicitat i ara ja res els fa feliç.
I el tercer dia va néixer la llum i amb ell a la foscor va arribar a l'opressor i amb ell d'oprimit. I fins que no es va aixecar l'amo no va seure l'esclau. I fins que no es va crear l'autoritat, fins que no es va escriure la llei no va néixer el rebel. Però l'últim dia, allà on va néixer el rebel, allà on va néixer el néixer, van estimar l'amor i va morir la mort.
Fins demà!
i en el final se tamenya sa vida per totes es teves posen estampida i no donar-li sortida per tenir sa boca callada quan s'ànima crida per crear barreres i proteccions entre gent que t'estima respira angoixa que s'infla, fredors que s'enfilen per llei que te'n miren i amb mi que s'apiren
Si marxes de cara se m'apaga, se fira en canvi i s'ompleix de vida i obri un botiga excitament jo se figa. Mentida, diu menya de gos, fredor ses pupilets i me trenques es coma broll en ses rimes, no llàgrimes. Eres estàtic en un món que només regala rutina i te transforma mentre passen es dies. Et dona forma en aquestes ruïnes i de broma que seurares a sombra d'aquestes línies.
Més que riach d'Instagram amb filtres podrien però amb oblides i són pols a targetes que piquen vidres. Estic en una altra lliga, la lliga dels que no tenen lliga perquè no juga, no viva, no sube. Vida.
Lleguen una altra lliga, la lliga dels que no tenen lliga, perquè no juguen, no viven, no sumen. He tornat a perdre ses formes amb mi mateix, perquè si te pens m'acau una rialla i no ho tol he.
No em mouré, vist de pessigues, paranoies i records també. Macarrons on jo té, si tornes fes cafè, si vols que no canviï no me tractis de vostè. Sense de drets, estimar-te tant com sé, si obrim una síndria hi tornarem a ser i tornarà a estar bé.
De recto la soca de él,
Per sortir al carrer. El sol d'aquesta tarda escalfa l'hivern. Un nen encara fa el romso i ara fer el cafè. D'aquí una estona farà massa fred. Sortiràs a passejar
Ja no sabràs què et queda, no buscaràs respostes, ja no hi ha hores mortes. Aquella jaqueta, d'aquella pelador, si m'enmires treta, ho faria.
Sortiràs a passejar amb els teus tresors als carrers de la ciutat.
Fins demà!
Aniràs a passejar amb els teus tresors... pels carrers de la ciutat. No miraràs a Andrea, ja no sabràs què et queda.
Ja no hi ha hores mortes. No obviaràs senderes. Ja no sabràs si et queda. No buscaràs respostes. Ja no hi ha hores mortes. No obviaràs senderes. Actitud punk sense cresta ni bomba.
Tu ratan un antruva y yo el follow de Lidl. Sunatam, Karima y guerrillero como Chuck Lidl. Tu hermano el trapero se ha pegado con un single, pero mi hermano el chapel te ha pegado un middle. Raperos catalans, se creen los hutanclans. ¿Quieres saber lo que es duro? Vine a currar el camp. Pilleu malayams and dos mans. Tirarlo blanc. Y los osis sobra el móvil. Tirarlo blanc. Busco la pau, pero tinga el capa en guerra. Y si te meto en las primeras con la mano abierta, como se me cruce el tarrumara.
Miedo de mí mismo, no de tus colegas. Ya escuchan escorbuto, pero no me con las grecas. No me deixan entrar al garitu donde suenan mis temas. Discográficas que vinguin las que quieran. Estoy con el Ernest en esta mierda y aquí piensa que pa'l fer un català so'c un parguela. Quan los bulquis vina beura o mama yema, ratulins y sanguijuelas. Muchas multas y problemas, botellazos en la testa y moltes, moltes.
Ellos van de tita grossa, però els hi diuen el torbe. Actitud punk, sense cresta ni bomber. Acaba el concert a pals, la cabra tira pel món. Pel següent festival, truca'l. Estic de ressaca, collint caixa de raïm.
I aquests putos tolais em volen anar de pimps Orgullós de lo que sóc i orgullós de lo que tinc Nano, té feliç, té mare i deixa de halar-te pimps Valla època, vivim, qualsevol porta un fill Barceloca, parec Guayaquil Haurat de sortir del poble si tu vols estar tranquil Visc a l'escuderia, fa que el Burger King A mi no m'agradan los gossos Trela de vil Valla circos heu muntat, ni búfalos vil Del marem a no de Brooklyn, però flipa l'estil No va dir una barra guapa, però perdut
Jo em vull allunyar de tu, si tu no són més res per mi. Tu ets el que tapa el meu sol, tu ets la moral d'ol, jo ja no sóc així.
Jo em vull allunyar de tu, si tu no saps mai res per mi. Només em dones un camí, però no el vull seguir, jo ja no soc així. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar l'amor i les meves passions, però jo ja no vull el teu hort. Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu hort.
Tu ets contra l'amor i les meves passions, però jo ja no vull el teu or. Com em vas ensenyar a estimar, jo no puc ser qui estima. Jo busco la nostra cura i el teu món a mi em fa mal.
El meu valor Encegat en l'avarícia No has pogut amb el meu cor Jo em vull allunyar de tu Si tu no saps més res per mi Tu ets el que tapa el meu sol Tu ets la moral d'ol Jo ja no sóc així Jo em vull allunyar de tu Si tu no saps més res per mi Només em dones un camí Però no el vull seguir Jo ja no sóc així
Moltes gràcies.
I en les teves falses promeses m'has fet esclau de l'enveja. Jo la reixa i tu la clau. Vull créixer, però tu sempre sembla que tu em vols en deute. Però el meu cant no s'enventa. Servir-te a tu ja no em renta. I és que tu sempre sembla que tu em vols en deute. Però el meu cant no s'enventa. Servir-te a tu ja no em renta.
Vols comprar el meu temps, les meves il·lusions, però jo ja no vull el teu món. Vols comprar l'amor i les meves passions, però jo ja no vull el teu món.
Jo ja no sóc així. Jo ja no sóc així. Jo ja no sóc així. Jo ja no sóc així.
Supost que avui em sento bé. No puc sentir-me gaire bé. Oh, no. Com dins d'un pou. I tot ha de canviar. Tu veus? No té sentit i és un abús. Sé que és molt cansat i em surt. Mala ja.
Ja no puc confiar en la gent, mostrar-me com jo ara em sent. I et dic que ara estic segurant el meu cor, cap por. És una raó pensar que el mal, tot el que tenc al meu cap, es maleirà.
M'agrada mirar a l'espai. No sé com amagar-me mai. Fugir. Més lluny d'aquí. I gaudir ballant, tu veus? És molt cansat i és un absurd. Mira tot el temps que em perdur. Malaïnta.
L'amor, l'amor, mala hinta. L'amor, l'amor, mala hinta.
M'he llançat d'esperar i mirar com t'en vas. M'he llançat
Estimar.
Som dins posposats, sense un remor de fons, no et tens que no torn. No val el sol fer millor, mas secassos desevitats.
Aquí no faig per wonder.
M'ho trobes normalment, jo no trobo gens normalment, lo molt que m'ho et semblant. Oh, de mínim és bon, no és broma que t'estima totes les pones en tu cada segon.
que no escoltes dir ni t'esforces en dissimular. Jo vull dissimular, idò me posa xiudar. Oh, de mínimes mans, no és broma que t'estima totes hores pens en tu cada segon.
Proma que t'estima totes les hores de tots els records del món. I no ets normal, com el que m'ho et semblant.
te miri i m'esplom. No és broma que t'estima totes hores, pens en tu cada segon.
El noi de tona amb voletaire. El bosc és casa meva, casa meva.
Tornant al poble, baixant del bosc, amb el sistei ple em pregunten que colli dus. Laptarius, sanguiflus, rovellons, també he trobat torretes de la mort en un lloc fosque i tu. Aquests d'aquí són rossinyols de color groc, com un rovell d'ou amb vols, que cou monjola o de reig juriol. Els quatre para el rei que demana sorrera i sol, millor que el cep que està sobrevalorat.
Hi ha la primavera, carreretes als prats, casades amb la padella del guisat. Hi ha finals de temporada, fredolics cap a la sopa amb ceba i pa. La meva llengua de bou, la meva cresta de gall i les potes de perdiu amb flow. Mai trobaràs un altre igual que et repegi els bolets de cada època de l'any. Mórgoles, digue'm, et troben a tu amiga, el més cara en un bosc cremat, pregunta la fira. No és el millor, jo crec que a mi m'agraden les hienegues negres.
Saps que són cosines del carlet negat, que amb parols marxots apaga el llum si n'hi ha un món de menes, pantinelles i pampas de bruc, amb grocs, mullerics i orelles de ruc, les trompetes que jo creia, digue'm quin tries tu. Vull aire pur, amor de boletaire, si avui faig curt, amor de boletaire, no sempre somple el cistei però mata la basada, aquesta activitat en catalana, amor de boletaire.
Amor d'Abula Taira, que vull amor d'Abula Taira.
Amor de voletaire, amor de voletaire. Però què ens suma el meu nas? Un pom sota terra és ple de tòfones. Què dius si no n'has collit pas? I si ho faig tampoc no ho sabràs. És el codi, amor de voletaire. I si vens no li diguis a ningú. O es bagotoli, el codi voletaire. Si el bosc és el barri amb the king in the hood.
Vull aire pur, amor de voletaire. Si avui faig curt, amor de voletaire. No sempre sombra el sistei però mata la basarda. Aquesta activitat en catalana, amor de voletaire. Això és amor de voletaire. Vull aire pur, amor de voletaire. No sempre sombra el sistei però mata la basarda. Aquesta activitat en catalana, amor de voletaire. Amor de voletaire.
Amor de volentaire. Amor de volentaire. Amor de volentaire. Amor de volentaire. Amor de volentaire.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Què necessites? Què necessites? Què necessites? Què necessites? No necessito un manager, necessito un camell. No m'ha fotit la xapa, ningú en ells. Sóc el primer famós que té Torra Sònia, passat de rosca. Venen per la foto, se'n van a tot hòstia. M'han fet d'eroci i màntic d'una causa justa. Però sé que mai podré estar a l'altura. M'agrada la drogatura, política oscura. Penya en vacas 47, pujant les avingudes.
La teva opinió me la sua, ja no seré políticament correcte en aquestes altures. Si se carrega en un fatge, trec cava, finat, taja, i que s'encarreguin un altre. He sortit per se'n noticis, diguer-lis cap de fàbats, sense cap discurs, sense donar cap missatlla.
Sob ordres que heu donat poder en aquest personatge. Jo només interpret, sóc lliure dins aquest teatre. Ni jo mateix, crec en jo mateix. Idò perquè ho fan ells. La veritat és que no ho sé. Tots necessitant treure'n tot cua i jo no sóc la seva llum. Jo he vengut aquí per liar la part i punt. Per posar-les faig a cuesto, cuinar amb pesto, vacilar la poli amb el meu gestes. Sóc un gilipolles, però he posat en dubte tot un estat i no ho reconeixes. Adeu, encantat. Perdó per menjar-te, sorella.
Surtes personal i marxen, no m'import. Fets el vot on jo no soc ningú suport. Surtes personal i marxen, no m'import. Fets el vot on jo no soc ningú suport. Surtes personal i marxen, no m'import.
Fet la foto on jo no sóc ningú, em suporta. Surt el personatge i marxa, no m'importa. Fet la foto on jo no sóc ningú, em suporta. Surt el personatge i marxa, no m'importa. Fet la foto on jo no sóc ningú.
i no trobes cap motiu que et facin xacar el cap i viure s'ha tornat en passaments.
i que t'enriguis dels problemes i t'adonis que potser no et mereix. I aquí tens una cançó i una promesa i una mà que t'ajudi a començar. Que els matins siguin vespres, que els dilluns siguin diumenges.
I estirat des del llit, els matins al llarg, massa temps a la deriva, massa temps d'ançat, gravar propòsits amb barres de gel. Benedit per tant costa recordar, completar cara a la vida amb un ús lligat, a un món que gira més que el teu cervell.
Que els matins siguin vespres, que els dilluns siguin llumetges, forats, esmorzar.
No sóc ningú per donar-se de quan ballem en la misèria. Però fem-nos el camí cap a l'infern. I aquí tens una cançó i una promessa. I una mà que t'ajudi a començar. Que els matins siguin vespres, que els dilluns siguin diumenges. Vora't esborrar.
que no estava previst. Broullant les llàgrimes d'ulls cap endins,
Floren les frites, remugen els dits, se't font la vida i tots són regalits.
Sona el preludi d'un llarg cadeu. Sents la tristesa que balla a prop teu. T'aixeques i poses la teva cançó que no...
Que no em toca, no. Que no em toca, no.
Que aquestes campanes no són de dol. Només t'anuncien que el temps pren el vol. Recorda bé mal el son. Liuli, que tens la penura.
Per si he de partir. Que et deixe de pensar.
Fins demà!
Fins demà!
Cansat de pescar, me'n vaig anar a caçar. Deu l'escolòm perdut per fora pels dinars. I vaig baixar d'espreu amb un dolor de pèl. Que en tot el dia no vaig por a menjar fidel. I vaig passar tres dies com un cop.
No digas, no digas, que podia. No digas, no digas, que fes meu. No digas, que fes meu.
Mambo sawasawa, mambo sawasawa. Ukiwa ote kwa umoja, mambo sawasawa, mambo sawasawa, mambo sawasawa.
Es la expresión del que sale el poder. Porque yo sé que si están junts, tendrán la libertad. Es un ojo mío de justicia y de paz.
Bona implicació de tot el que hi ha. Bona pensar que comien el sistema. I reconstruï drets fonamentals. La justicia social, la democràcia, de notre benestar. D'un intentant de fer-me mal mot a vagades. Però fins a res, t'i pesat un gandaï.
Amic, no tengis gent de por, grita pel que tu creus, tens el nostre suport, verem junts el camí. Amic, no tengis gent de por, grita pel que tu creus, tens el nostre suport, verem junts el camí.
Mambo sawa sawa. Mambo sawa sawa. Tukiwa hote kwa umoja. Mambo sawa sawa. Mambo sawa sawa. Mambo sawa sawa.
Estel al cel, planeta blau, es trofa l'aire mic amat, podries tot. Tu, jardí salvatge, blanc i negre, tatuatge impossible, accessible.
I en calces com el vent, les poires com les zones, les persones, primaveres i breceres de mà. Fas volar la neu de les paraules com els arbres, les cantines, papallones que aixequen huracans.
aigua ardent dels que no dormen. I en calces com el vent, les baixes com les ones, les persones, primaveres i treseres.
a la neu de les paraules, com els arbres les cantinen, papallones que aixequen huracans. Ei, tu, si això t'agrada, si tu m'agrades, no ho sé.
Plau de Montclarana. Ei, tu, si jo t'agrado, si tu m'agrades molt.
que plau amunt l'arena. Ei, tu, si això t'agrada, si tu m'agrades torcer,
que m'enyoris d'aquesta manera tan rara que t'ho fas. Pensa en ses tornades que me dimiten i que me fan dubtar. Si estava cansada era per no sabre fer
Despacito, despacito
Fes-te un favor, calla i apagues, puta despertador. No me queda res a fer abans de dinsar-me en aquests ritus de pas. Que has fet sagrat? Que has fet sagrat? Que has fet sagrat?
Però em fa una porada Que passi tot, que passi tot tan aviat Però em fa una porada Que passi no
Que passi tot, que passi tot tan aviat. Però fa una forada. Que passin aquests anys tan estrany.
Tot el que escoltes Travesses parets, portes i vides Tot el que veies Tot el que espies Ets el que penses o el que somies Ets el que odies i el que t'estimes
Ets ràpida llum de les estrelles, fins que t'apaguis, fins que t'apaguis.
Fa dins de l'aire, entre les converses, tot el que calles, travesses parets, cases i vides, tot el que veies, tot el que espies.
Ets el que creies o el que pensaves, tan sols ets les restes fins que t'oblidin. Ets ràpida llum de les estrelles fins que t'apaguis, fins que t'apaguis.
Fins demà!
No, no m'ho ve de camí a anar-te cercant.
M'ha cessat els dos. No, que no t'he deixat venir a dins el meu i m'estimes quedant.
L'escala fosca del desig no té barana. La nit em clava el seu ullar i el noi em sap anar.
Lluja lenta fa camí fins a la cambra. L'escala fosca del desig no té barat.
Sents que demà arribarà. Sents que demà trobaràs seguit del teu present. Un futur incert que has arrossegat.
L'on passa a m'aner.
present, un futur incert. Cas, cas arrossegat, del teu, del teu passat.
Que demà arribarà, seguit del teu present, un futur incert. Cas, casa del ser gat, l'estiu, l'estiu passat, l'estiu.
Yo, shit is real dawg
Visualitzo la vida com una línia corbada que arriba al punt de la cima i abaixa una altra vegada per agafar embrensida i pujar més amunt encara estem destinats a viure en un cicle de zigzagues for real l'experiència val per més de més de mil paraules buides time is moving but just standing still que hi hagués una manera de viure seria rara prefereixo trobar de cara el que em queda per viure encara
M'endem ara, provar i cagar-la, provar la farla, putar i odiar-la, descontrolat de tot el que em passa, sexualitzar-me i trobar-me fins a arribar a l'altra banda del món, sentint-me
El temps vola, no m'endoc ni compte, mare. Recordo passejar el brut al torrent del carrer de casa. Moments que es guarden intactes, per sempre seré el teu frara. Qui pugui tornar enrere que em doni una pinzellada. M'era despreocupada, buscant els fullets i fades. No rutes recargolades que acaben reconduint.
les nostres vides separant-les en un trajecte d'anada vivim esperant tornades prometo anar amb tota cara amb el que queda a partir d'ara actuar com si el que escrit fos la paraula sagrada ser conseqüent amb els actes però res és com el pensava i torno a estar menjant sostres el temps passant tan ràpid que s'acaba
A les nits de lluna plena, dorminen el teu sofer. Tu m'ajudes sense presses, si cal deixes el que tens. M'obres sempre a casa teva, perquè no em quedi el
Glòria, glòria per tu. Tots els anys que hem viscut els he guardat. A vegades en un calaix. Sempre tindré un lloc per anar-te a buscar. Si mai et trobo afaitat. Ens fem més però no hi ha pressa.
Fins demà!
i la vida no els fa noces mentre tinguin rosa els dits. Glòria, glòria per tu! Tots els anys que hem viscut els he guardat amagats al meu calaix. Sempre tindré un nou com anar-te a buscar.
Gràcia, glòria per tu. Tots els anys que he viscut els he guardat amagats al meu calaix. Sempre tindreu lloc per anar-te a buscar. Si mai ho trobo a faltar, tindreu d'anar-te a buscar. Si mai ho trobo a faltar, tindreu d'anar-te a buscar.
No ho sé, no ho sé com començar amb aquest full en blanc i un món tan negre. No ho sé, per què collons vas demanar-me que escrigués un vers alegre.
No ho sé, com parlar-te d'un futur quan el present és la gran merda. Potser, la balada que buscaves la punyala per les gays.
No ho sé, com t'ho fas per suportar tanta arrogància sense esgletxes. Potser, vas deixar de contemplar les realitats que ens fan ser febles. No vull tornar que sóc trista, però no me'n tireixen normes esglets. El que tu és per justícia, va una mica més enllà del que passa quan fa fred.
L'Orient és balgat i m'espleixen les estrelles i les armes dels soldats surten sota les pedres. Diu que ets ciutada del món, però estimes les fronteres. No hi ha hòsties a mirar ells que et fan.
Ok, ha tornat BBJ directes del Caribe defensant el dret de fumar marihuana. Així que escolta, què diu? Express Comence! Així que alça la mà no si t'haigut la marihuana, alça la mà no si t'haigut a fumar, alça la mà no si t'haigut a fumar, alça la mà no si t'haigut a fumar, alça la mà no si t'haigut a fumar, alça la mà no si t'haigut a fumar, alça la mà no si t'haigut a fumar,
Mi lema es que si yo fumo la marihuana, mira esta mi meta, así que alza la mano si te gusta fumar, mueve tu cintura si te gusta fumar, un teolín si te gusta fumar, que yo traigo el troco para ponerte a brincar. Baby J, Baby J, Baby J, Baby J, Baby J, Baby J, Baby J, Baby J, Baby J. En la tierra en que yo vivo no se fumo la marihuana, orden que es ilegal, pero yo solo sé que es medicinal porque cura toda clase de dolor.
Bébé J, bébé J, bébé J, bébé J, bébé J, bébé J, bébé J, bébé J, bébé J.
Ara fumo i ballo dos minguets i què passa? Sí, Joan Petit, Joan, balla, balla, balla, Joan Petit
Joan Petit ara balla dos miquets Joan Petit ara balla dos miquets Joan Petit ara balla dos miquets Joan Petit ara balla dos miquets
Gràcies.
Si no tienes que hacer, pinta tu vida de sabor. Con el sabor que a pala te salta del pedo pringo, porque si pinta sin soñar, colorín colorao, este cuento se ha calao. Let's get back now!
Amfora aquesta pau, Déu. Però, me corromp el teu gos, el teu canto de l'idea.
Gràcies per haver-hi.
Fins demà!
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des dels lloc més alt del món per un instant units en un sol cor. En un sol cor.
I partint de certes revelacions, has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó, fora de pensar que has fet ara tu. I la lluita que abans duies a sa pell, li alimentava els somnis d'un cel. Ara guia altra vegada el teu camí, t'encosta molt el teu destí.
A un sol cor.
Bona nit.
Bona nit.
Sí, tan padre.
La llengua del diocanya, també canya. La llengua és una colla que no es conserva a museus. Revesleix del diocanya, no us podreu parar els peus. Deu que caurem breu, no li posen preu. Un per un vull veure com caigou des d'on esteu. Laveros mamarratxos, patxes en despatxos. Volem fer Carpatxo, el València a fer locatxos. Emitim sonores, bombes roses com els grits. Quan arriben hores, el València ensenyarà els fills. Quan estem units, veurem com va ser abans.
Amb els ulls humits, senyalem al Mansa. No estem del ruïts, hem d'estar reunits. I tota la caspa se la lleven ja del mig. Que deixem de xuclar i sols que parlen castellà. Que no tornen ni una perra, encara ens queda batalla. Sempre ho dic a la penya i al final la cosa es talla. Tornarem la dignitat al nostre tio Canya. Som de besnets.
del Tio Caña, som els Reves Nets, del Tio Caña.
del Tio Canya, de vesmets, desnets. El Tio Canya és mort, però així tens els successors. Repetiquen la sua llengua a les noves generacions. Batem en valencià, tornem en valencià. I els homis són homis, però es poden alcançar. Que ja han fet prou el gamba, se'ns portarem a la tomba. Ballarem la bamba quan la fi se'ns vinga en tomba. Cantarem un samba, tenim mala ombra. No serà per xamba, si estirem segur que tomba. On parlava Teresín, Tere i també Tereseta. I seguem la sua vesmeta,
que anava a parlar, Teresa. Sons el valencià, vegies tu quina sorpresa, endevina què parlarà, la que vinga raire d'estar. Sime el valencià, com estime la moa terra, com estime els meus pares, com estimava ma abuela. Per això és una classe guerra, pa'm i és la mateixa guerra. La que ells no ensenyaren, nosaltres som gent d'esquerra. Som els rebets nets, des de Ocanya. Som els rebets nets, des de Ocanya. Som els rebets nets, des de Ocanya.
del tio Caña. Rebes nets, desnets. Som els Rebes nets del tio Caña. Som els Rebes nets del tio Caña. Som els Rebes nets del tio Caña. Rebes nets, desnets. I tots ixos baixistes que deixen ja demanar. No és que no es promogues, que la volen matxagar. Estos arrebutxos, els donarem ser rutxo. Ollen a estos xuxos com a les normes del Puigio.
No mos fareu catalans. Valla tela, se vos em va de les mans. No són tants com putxais de mortadella. S'ha fet la P.L. amb la sola de les mans. Jo, ho diré clar pa que s'entenga, el valencià i el català són la mateixa llengua. Si hi ha diferències com del meu poble sueca, però és la mateixa llenguatge, la resta ja és política.
Però balla d'aquesta situació crítica, que a l'acció reprendrem la ciutat cítrica. Mans amunt se va cagar la perra, som... Rebes nets del Tio Canya, em plau de guerra. Som els Rebes nets del Tio Canya. Som els Rebes nets del Tio Canya. Rebes nets del Tio Canya.
La llengua del tío Caña La foto usada
danant los peixos horribles crits i arribarà l'anticrist. Los orpedres aclararà, postran-se fosc i entelat.
i tot l'amor i serà el vist.
No hi ha sol, colors, ni res. Pensa, tio, xofles, color, i ara s'acaba.
Veus un bosc tot d'aire encès i encamines a poc a poc. I ara què és el que vindrà?
Jo tenc una enamorada a la banda de mitjón, i en sé que la vaig a veure, sempre em diu que quan haig torn. Jo li dic que serà prompte si no amb un anam del món, quan es pins faran magranes i ses figueres melons.
La mare estarà aixuta i hi curaran carretons, per dins els terços de botges hi pescaran els cassons.
I llavors jo tornaré i em casaré amb tu si vols, ja et pots començar a fer roba, que hi hem de sortir bufons. Que a Sarcim t'aportaré un arma de dos canons i en cada tronc que faré serà de dos trons bessons.
D'entre els dits s'escapa un sol crit. Silenciat per una mitja veritat. I cada pic de rom es perd a dins. I cada pic de fa més petit.
Impacient de lluny és un pas més Decidit a entendre el seu crid I ell no sap que tu no ets aquí I ell no sap que fa temps que has partit
I aquell crit ha perdut els sentits Apagat per un silenci de raudat I ell no sap que tu no ets aquí I ell no sap que fa temps que has partit
Sents que demà arribarà. Sents que demà trobaràs.
Un futur incert que has arrossegat d'un passat amargo.
Fins demà!
Arribarà, seguit del teu present, un futur incert. Cas, casa del sergat, del teu, del teu passat al món.
Fins demà!
Hòstia, rip a ser vell. Hòstia, rip a ser vell. Em deixaré créixer la barba, tot el que vulgui.
S'hi arribo a ser ell. S'hi arribo a ser ell. Una malaltia pot ser mortal. Persistent serà la meva amiga. Un vell cancel.
Dic jo, dins la boca. Pot ser m'haurà crescut, talment una guerrènia. Pot ser m'haurà crescut, talment una guerrènia. Ai, per haver parlat massa.
Ah, aleshores potser també passi el rosari i tingui unes lamentables ganes de parlar de gladiols, de donar definitius consells carregats d'experiència. El més probable és que el camí n'hi ha calat sota el pas de records.
De records d'amics meus ajusticiats. És que el camí n'hi ha calat sota el pas. De records, de records d'amics meus ajusticiats. Suïcidats, desapareguts, fronteres allà.
Qui sapon?
perquè és així d'aquí a Lima. Torno d'aquí dos dies, perge santíssima, se m'infecten les ferides, mal encaminat però amb sort de cara a porteria. Tanta porqueria m'intoxica, ajuda'm a secar-me, vida meva, aquí no hi ha qui dormi. Espero que tot això no exploti, que no em torni a cremar el ligoti, hòstia puta taca d'oli. Però encara no m'agafen pels turmells, espavila't, aprem el cartell, espanta'm els ocells del cap i canta'm les 40.
Però torno amb el parcell buit, cada matinada, negra o blanca, verge santa, no ho recordo gaire. Ni una trista gota d'aigua, meva terra és àlida, com tornar a casa, plànim els peus, una cara pàlida. Un altre error en el càlcul i sota l'àpida. Estem a les mateixes, però tu creus a distància, amunt i a la gàbia. Però mi faran un preu de confiança, a part amb els ansiolítics i les ganes de fugir d'aquí. Ho em decapitaran en l'últim episodi. Espero que el subconscient no em traïcioni, faig sus testimonis. Però ho consultaré amb els meus dimoni. Run a mi.
Here comes the devil again. I see the evil again. They thought that I was salt and their shenanigans. You feel it? Recordo quan et mirava els ilis i només veia nit, esval i edificis. Semblava difícil que en sortissis. Volia que sentissis el fart del senyor gris del seu primer disc. Jo també he hagut de trobar el meu obelisc i córrer un risc. It's for the kids.
fins que se't corteixen els dits. Jo assegut buscant una pauta de l'ai, està fent voltes la balai, ho veig tot fragmentat, Guy Ritchie. La passarel·la és llarga, cavalga, el dit entre les persianes em deixa veure Saigon, i no és gens com la taiga, l'havia viscut, i recordo que tot aquest aire pur em servia d'escut. Aim by no fish, I cook some quiche, el camí fins al paradís està pintat en guix.
Estic a la saleta viatjant a la valeta i penso que he passat la meva infància mirant els paletes com que reguen les galledes de mama. No sabia que demà passaria 7 anys fent-ho al meu propi germà. Ho parlàvem un dia mentre sonàvem bits de mama, era samba. Intentàvem endevinar les trames que ens escrivia la life. Encedíem la paraula com un cipher del South Sky's Funk.
Si canta tres...
La llengua del diocanya, guata per canya. La llengua és una tolla que no es conserva a museus. Revesneix del diocanya, no us podreu parar els peus. Heu de caure en breu, no li posen pleu. Un per un vull vore com caigueu des d'on esteu. Laveros mamarratxos, patxes en despatxos. Volem fer Carpatxo, el València a fer locatxos. Emitim sonores, bombes roses com els grits. Quan arriben hores, València ensenyarà els quits. Quan estem units, vorem com a sobra.
Amb els ulls humits, senyalem al Mansa. No estem desruïts, debem d'estar reunits. Si tota la caspa se la lleven ja del mig. Que deixem de xuclar i som que parlen castellà. Que no tornen ni una perra, encara ens queda batalla. Sempre ho dic a la penya i al final la cosa estalla. Tornarem la dignitat al nostre tio Canya. Som els Rebes Nets del tio Canya. Som els Rebes Nets del tio Canya. Som els Rebes Nets del tio Canya. Rebes Nets del tio Canya. Rebes Nets del tio Canya.
Som els rebes nets del tio Caña. Som els rebes nets del tio Caña. Som els rebes nets del tio Caña. Rebes nets dels nets. El tio Caña es mor, però si tens els successors, reivindiquen la seva llengua a les noves generacions. Batem en valencià.
Anem en valencià, i els somnis són somnis però es poden alcançar, que ja hem fet prou el gamba, se'ls portarem a la tomba, ballarem la bamba quan la pis se'ls vinga en tomba, cantarem un samba, tenim mala ombra, no serà per xamba, si estirem segur que tomba, parlava Telecin, Tereitame, Tereceta, i seguem la suave etleta,
que anava a parlar Teresa. Sons el valencià, vegies tu quina sorpresa. Endevina què parlarà, la que vinga a la Erevesta. Estime el valencià, com estime la moa terra. Com estime jo els meus pares, com estimava m'abuela. Per ells jo faig la serra, p'amics la mateixa guerra. La que ells no ensenyaren, nosaltres som gent d'esquerra. Som els rebets nets.
del Tio Caña, som els Rebes Nets, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña, del Tio Caña.
No mostareu catalans. Valla tela, se vos se'n va de les mans. No són tants com putxais de mortadella. S'ha fet la feela amb la sola de les mans. Os diré clar pa que s'entenga. El valencià i el català són la mateixa llengua. Si hi ha diferències com del meu poble sueca, però és la mateixa llenguatge, la resta ja és política.
Però balla d'aquesta situació crítica, que a l'acció reprendrem la ciutat cítrica, mans amunt se va cagar la perra, som... Rebes nets del Tio Canya, en peu de guerra. Som els Rebes nets del Tio Canya.
Fins demà!
de mentides begudes i fer un creu d'estar salvat. S'ha construït el seu món en tot el temps perdut. No som ningú per dir-te què conya estàs reient. No és un sabor rebre decisió.
Baten creures el que professa i pren mal de cap. Potser ho ha intentat i se n'ha amagat ell. Viu el present. No som ningú per dir-te que cony estàs fent. No és un sermó.
No hi podem fer res. Si vas al revés, deixa que t'ajudi. Estan a prop temps.
No tinguis fort, vens endavant, encara que et faci mal. No tinguis fort, vens endavant, estar al teu costat. No tinguis fort, vens endavant, encara que et faci mal. No tinguis fort.
Gràcies.
I en el camp, roi de la coll, vivant, que hi passa més vent. I en el camp, roi de la coll, vivant, que hi passa més vent.
I per això molta de gent ja hi ha fet una era nova. I per això molta de gent ja hi ha fet...
Gràcies.
Des d'aquest trist a fred on tu i jo ara brindem, si respira un nou hivern. Hi ha un adeu a cada boca, a cada copa que hi ha encès. Vestint a Sant Llorens,
Però volem estar contents i enreguem amb picolet. Hi ha una creu a cada boca, a cada copa, caient, caient encets, caient encets, caient encets.
Hi ha gent que hi ha encès, hi ha una veu que hi ha arreu. Hi ha un d'aquest pizza fred on tu i jo ara ens trenquem, si rovèiem els amics.
I si em dones els peus saps que t'arrantaré. Vull que et siguin bé el meu gel.
que hi ha l'encès, que hi ha l'encès, que hi ha l'arreu, que hi ha l'encès, hi ha un altre, que hi ha l'arreu, que hi ha l'encès,
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
no ho vaig poder anar, les cames són les teves. I arribar a l'enduguer un bec, li he alçat al davantar per si vulguis parlar.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Aquest camp tots els espais són petites parts canviants. No ens noven, només flotem jo dins teu com tu dins meu. Com tu ets dins seu, com tu ets un polsiu de flors.
Bona nit.
És dins el teu cos, tens dos cors i un dels dos. És dins teu com tu ets, dins meu. És dins teu com tu ets, dins seu. Com tu ets, dins meu. Com tu ets, sóc dins teu.
Com tu ets dins meu, sóc dins teu Com tu ets dins meu
Vora les Vies ens vam estrenar, una nitèria després de Sant Joan. Vora les Vies érem uns quants, però ja ningú estava esperant. Els trens passaven mitja de mig,
Fins demà!
Vora les vies brillava el sol, re una lluna malalta d'amor. Vora les vies d'un riu de llots ens verteixaven l'estació.
Bona nit!
Per uns brillar. Avui encara. El som i brillar. Per uns brillar.
Fins demà!
Autopista, de matinada, entre el Navarcles i el Nord-Rets. Les escarines, il·luminades, els carrils cuits que hem de fer.
Ningú passa, ni cotxes, ni motos, només se sent entre els arbres al vent. Ningú passa, ni cotxes, ni motos, només se sent entre els arbres al vent. No passa ningú, no passa ningú, ningú munt pel vent, ningú munt pel vent. Ja l'has de dentar, ja l'has de dentar. No sé què farem, no sé què farem. A l'autopista.
Tenim la Núria que mira en Ricard, i en Ricard que mira en Josep, i en Josep que mira la teva.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ia i foc! Destrucció! Violència! Repressió!
Intolerància! Frustresió! Resigna i gràvi! Brava de riu!
N'hi ha nascut a les ràdios de la gran ciutat, on creix en el fàcil espana de cots. Tot, darrere i cop, vas aprenguent que la justiça aplica de manera diferent. Per les classes altres ets un món.
Intolerància, frustració, resigni, rabbi, treballó.
Foc i destrucció!
Fins demà!
I a la ribera me'n duguer un bec, i alçar el mavantal per si vulguis parlar.
No vaig poder anar, les cames són les teves. I arribar a l'enduguer un bec, li he alçat el davant per si vulguis parlar.
M'agrada, serada, s'amula, veure-la i que es tira. Rapinja, rapinja, s'aterra i s'omor que lleure en sòs peus en terra. S'amula, serada, són coses d'esquiar.
I s'hembre, et sol no l'impeda i sa feina, i s'aigua l'empleia com a eina, el moldi treu aigua, sa terra rebetja, sa mula serada són coses d'esquiar.
No som d'aquí, no he nascut aquí a ciutat i no he oblidat i jo vaig néixer en escam i tornaré al promat i tornaré
Per què és que m'estira i la família també? He anat a la nostra
Estic en el lloc que em toca, i he provat de gafa serada, com fesca me agrada, en molde i treballa o a sofres la guarda. Són coses d'escares.
I he provat d'aquí a façarada, com fesca me agrada, en mol i treu aigó, a safràs la guarda. Som coses d'es que ha.
Són causes d'esquiar. Yeah, never a killer.
Sol conill d'aigua. Descans en pau, taxi.
Feliç any nou del conill, me'l fluyo com un rabbit, com si vulguis fills. Em trec la chain, em lligo una pota amb cordill, per protegir a mi els meus del perill. Big balls rabbit com Freddy Gibbs, 2022 vaig viure some heavy shit, però em ve a king this bitch, el game em necessita. Jo duc la mala llet, tu ja fot-li amb this quick, que tinc bateria per anys, Durafell, ser referència, boomer, malsu de nen, no em caduc mai, fill de puta, sóc pura mel, quan em vegis demana un desig com un estel.
Vols d'arribar-me? Doncs apunta al cel, que jo no tinc puto sostre, fundació, arrels. Crac, sense fronteres, no m'aturen aranzels, Murio Barras, jo les odio, pregunta a Hassel. Tinc a l'esquena 50 ganivets, mentre jo menja en baus i amb bastonets, volen que siguem regionals, que siguem pobrets.
que fem una versió de rap dels pastorets, si ens miren quietets, com el pic a paret, per això Rewon seguim per internet, no em pots censurar, sóc un puto VPN, Manyman va anar per mi com el ficticent, que ens volen callaitos, conejo malo, perquè un i mata, yeah, multiply ton, com Bruce Lee o Nikon, posa'm una estatua, però només un sol, com la bandera de Taiwan, vaig tot de roig fent goig, la teva nai em vol, i això torna boig,
No du cor perquè ja sóc noble de cor, el meu horoscop, el cavall o canador. Apostant en un puro que m'omple els pulmons, abric taronja, tripejant per Hong Kong, veient ballar llaons, les llums d'Anna On, pels carrerons de Wancha i cordant-me els pantalons. Yeah, estic surfejant conills molls, fico bateria noventera i ja trenco colls, em ric perquè sou uns puttos basic nois, estic fent kung fu contra tots aquests b-boys, yeah. Jackie Chan lluitant amb l'escala si soy, però sempre agraït amb el que tinc, un goi.
Fins demà!
Més temps, més temps, s'ha de mos, té més temps per capturar sort de natura els drets esdeveniments. Més temps, més temps, s'ha de mos, té més temps per capturar sort de natura els drets esdeveniments. Si miro de tant em fora i miro de tant a prop, no com crec gaire. Perdona'm això. Miro de tant em fora i miro de tant a prop, no com crec gaire.
Més temps, més temps, cada mes té més temps per capgirar sort de natura al desgast d'aveniments. Més temps, més temps, cada mes té més temps per capgirar sort de natura al desgast d'aveniments, sí. M'intre tant amb fòleg i de tan a prop, no t'ho hem fet gaire, perdona'm això. M'intre tant amb fòleg i de tan a prop, no t'ho hem fet gaire, perdona'm això.
Més temps, més temps, ja demàs, té més temps per capturar sort de natura, el detgeix d'aveniments. Més temps, més temps, ja demàs, té més temps per capturar sort de natura, el detgeix d'aveniments, sí. Virgatant amb foli, flotant amb flor.
You know my name.
saps que això és un joc. Illuminex, Illuminex, Illuminex, Illuminex, Illuminex, Illuminex, Illuminex. Camino pel carrer, saludo a tots els dos enemics, la por, la gelosia, la traïció, em miren per reull. Les àvies del meu barri diuen on va aquest nen tan feliç, doncs ja no és cosa d'orgull, és perquè la sang ens cura. Els punys alçats amb una puna, un segon de ser bençuts, trobant el rum, davant el gust de fusta, emmarca l'atel, bum, bum,
Però això ningú ho sap, no amb la força foc de forca, sinó amb la llum dels homes judicats. Work up, això és música perquè la vida se'ns emporta, guanyant amor, perdent salut, salutacions de l'ouca. Fins a estar un pollet ballant, volem trencar la closca, mare ballat per moure el món, l'amor serà la vostra. Naturalesa, batiem per la naturalesa, mai et quedis bocabadat per la bossa que més et pesa. Carreguen per ingenu un bon sac de pedres, no donis les mans, mira els ulls de qui t'intenta fer-la. I un home anem, saps el meu nom.
I no m'anem, saps el meu nom? I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I no m'anem, I
uns valors que ens diferencien de la resta. Eh, ara tu ja saps com van quan sonen per als barris per allà on va. Deixen al rastre una empremta bestial, fan la conya però s'ho passen pipa amb els animals.
Molt bé, comença a funcionar, però no saben tot el que s'amaga just al costat. Ara ens sembla que és l'hòstia, és una cosa especial, però tot sincerament és molt més normal. I no m'anem, saps el meu nom? I no m'anem, saps el meu nom? I no m'anem, no m'anem.
Tu drigues i oques, se't queda cara d'idiota quan passa la mà per la cara, encara estàs assimilant. Ximi, ximi, ja, deixa-ho ja. Fàcil és de dos, i us tornen bojos quan estem cantant. Us estem cridant amb files. Jo he crescut a més amb viles. Benvinguda a l'estampida. Estorrats i lo que mai, els mai ho has vist en vida. Nosaltres no parlem de plays, no parlem de cash. Uns compren els seguidors, aquí els hem guanyat.
Fotant el segador, sense el puny alçat, toca el dos, maloro l'esforç, però no tens edat. You know my name, you know my name, saps el meu nom? You know my name, you know my name, you know my name, you know my name, saps el meu nom?
Entonces vino un hombre que dijo haber visto tres naranjas muy grandes en el cielo. Esas bolas naranjas paseaban por dentro de Soller. O sea, no es una novedad en Soller. ¿Quién más que menos ha visto? ¿Han visto?
Un qui no ho sap d'ostimó sense mirar, vaciulant, vaciulant per novedar. Mirar amunt encara no fa claror i sa vida va endavant en su motor, ses estrelles en sa nit marquen el rumb.
Va per darrere si lletat s'hi torna, el timor se discapa de ses mans, i una esfera i un taronja dins la mà, il·luminen el radar. Rabbids running just davall, passen coses, no ho entens, surt et sol.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Taronges dins la mà, debutant un minimal. Passen coses, no l'entén, i és un somni que em descen. Se li colen pes radar, rabbit runnings just davall. Passen coses, no l'entén, surtes sol per toment.
Oh!
¿Qué pasa, bro? ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Qué pasa?
M'ensenyo un altre quan tinc ganes de matar tothom. Surto del cercle del bici, hi ha massa crisi al món. Acabaràs com qualsevol, tira't al barri. Troba el teu punt fora, el punt fora és innecessari. Quins cop m'han dit que deixi de fer això, que no viuré d'això. Sense això estaria pres o mort, escull la sort. Entren en joc i es queden en estat de xoc. Jo ja em follava el professor de llengua i era un volt. Cap rat es fia, boig, per això ho du que les penes. Veuen ratafia, intenten
Mata les penes però no s'entrenen No entenen que el problema són ells mateixos Per això no giren els eixos, no trenquen les cadenes Trec la brossa de dins, la reciclo i faig etres Segueixo el cicle fins la fi, mai he tingut un mestre Si veus el vincle té sentit estar lligat a perdre Un altre diògenes escampen la merda pel terra
Em toca fer neteja, però fers exteriors no em deixen. Apunyala el foli, escric una de sany i fetge. Heretges del sistema, ereus del caos, per si no arriba un metge. A mans d'una ciutat que sense maquillars molt queixa. Quan faig una encaixada demà amb el mal, l'endemà em falta una lanada d'aire, el vent no arriba mai. Lluja de maig bruta, de cada raig dos trons de culpa. El solori arriba molt més tard que els fets que oculta. Sarco, corda, carn, cap de pedra. No pelots al centre, rotllo la canatenca. Tenim lletres terques, a veure si t'esperes.
Quan la cross l'encerta i et penetra el ventre. Diuen que l'underground estava mort per sempre. Mort estàs tu, recupera't per septembre. El pit estenta engegar-te la merda. La mira et centra, dispara ribes amb trempa. Vol, porta les rendes de la quàdrica.
Un bolímic vaig escupint la vostra làpida. Ben habituats habitants d'aquest hàbitat. Tempulant la nau que us porta la lápida. Autodidacta, el directe impacta. Un xafat cap atac que es redacta. Drapenats volen vora del fanat. Si no fes rap,
Seria un malalt mental, tasta. La nostra punteria exacta. Volem aplaudir menys al final de l'acte. Massa maralla fiscosa el tacte. Ara només queda fer carretera i manda. Tu no tens frases, no tens res, apaga i vamonos. Vius a una presó mental més heavy que Guantana. Inflamo el cap dels inconscients sense cridar, però exclamo. Programo el rap fins que la pel·li ja no et sents, l'amo. Baixo a la plaça i veig els somnis que vaig deixar al parc. I que connecten amb tots els que la gent ha deixat.
que resa en poesia que m'inspira en fets reals. Tinc la millor matèria prima però no està al mercat. És hardcore que el class beats, fotent-li foc al tema. No justifico cap crim líric, boig, vaig a la meva. Sempre fent rap, protesta, sigui interna o externa, mai he prioritzat la feta, el rap a per davant, sempre. Tan si val, si cal firmar, sense feedback, filmar, lligar, enfilar, filpar, filtrar el meu mal, fins al final, fins fer-me un fart.
A la vora d'un mar de fems i fam. Filmes cada minut de la teva vida. Porto veritat davant tanta mentida. Trenc a la brida, som la gúspira. Proletaris extingint la borgesia. Exigim dignitat, senyoria. Quanta gent a Espanya passa a gana cada dia. Cada dia, cada dia.
La ràbia porta la rebel·lia, qui ho diria? Que perseguirien la majoria. La llibertat d'expressió és per a tothom, perquè tothom s'expressi, perquè tothom l'exerceixi.
Intenen que el problema són ells mateixos. A pel·lots al centre, rotllo de cagnatenca. Disparar rimes amb trempa, mai he tingut un mestre. Porto veritat davant tanta mentida. Vius a una presó mental més heavy que ho entenem. Que res amb poesia que m'inspiren fets reals. A pel·lots al centre, rotllo de cagnatenca.
I sobretot, no sigueu com aquests que també tindreu problemes.
Com riuen els pares, el sol surt, com surten els astres.
Que sap un bass? Que sap un em? Que sap si fos? Que sap que fem? Que sap un bass? Que sap un em? Que sap si fos? Que sap que fem?
No hi ha res per sempre.
Gràcies.
Quan l'arbre d'un arrell i el cel va pujant a poc a poc, s'enfila il·luminant estels, abraçant tot el meu vol. Ai, pare, que m'abraces fort amb el vent i sense cor.
Recordant cada mirada, sense port i sense estada, jo t'estimo amunt i amunt i amunt i amunt. Ai, amor, no estaràs sol.
No em deixis pensar en dolor, jo et ploro perquè t'enyoro, però em fa somriure, m'ajuda a viure aquest camí i aquest testí que ens ha fet família. No em deixis pensar en dolor, jo et ploro perquè t'enyoro, però em fa somriure, m'ajuda a viure aquest camí i aquest testí que ens ha fet família.
Les pregàries, reflexions i tants petons regaran tots els racons dels meus dubtes i il·lusions. Fa tants anys que ja no et trobo, els teus fruits són plens dels buits, ara et canto i ja no et ploro.
Fret i el sol va pujant el poc a poc. Jo t'estimo de debò i et ploro, vull cantar tot el meu dol. Quan l'aure del record i el dol va florint de sol a sol, m'esgarro aquest dolor i se l'he trobat sentit. Amor del món.
Va dir la dona del teletafona que per Barcelona vas fer Escolto rialles digue'm què celebra
Aviso que arribo vestit de negre. Assumeso que tinc tots els números de que em toqui el rebre. Quedo parat com un inot del pessebre. Llums al carrer, segona meitat de desembre. Repetir plat un dimecres de cendra, evitar encendre'm de sempre. La caiguda fa prendre. Li parles a Messi de com s'ha de perdre.
No crec en la mili però et falta pelar patates. Els versos més cars van vestits amb roba barata. Per molt que en tanqueu l'aixeta, si hi ha pressió l'aigua s'escapa. Com li diuen ara, cremar tapes. Ho veus negre, oi? Doncs encara li falta una capa. S'enganxa la mala vibra com una napa. La mirada delata. Tens amics argentina, no visites, delata'm. Una sobrada de més, anima'm o mata'm. Des de llavors mai més no hem sabut res de tu.
12 sardines, transparència, amb la pell molt fina.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Posa't a ballar, vostè, dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument. Posa't a ballar, vostè dissaument.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pases vespres que no tornen vell, que som-hi i som ja és més vell. I arriba la quinta hora del matí i et demàs de la gent dins els llits. Tens una llista de dones
que no creix per falta de llum. Has fet enfadar a tothom, a tothom en llevar-te a gust, mare i jo, mare i jo. Fora despertar ningú més, mare i jo.
Mare i jo, fa hora d'espertar ningú més. Anesteu corrent, arrencant esmalt,
Quan de dies fa que te n'has anat, que te n'has anat. I cada dia que passa te record menys que abans.
Fins demà!