Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Comença Bon Dia i Bona Vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
El Bon Dia i Bona Vida és un programa produït per l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, una associació que fa possible cinc mitjans de comunicació, com són, a part d'Ona Mediterrània, la plataforma audiovisual Vida, el diari digital de Balears.cat, la publicació en paper L'Estel i la revista cultural
ploma.cat. L'associació és possible i la seva feina és possible gràcies al treball, al compromís de tots els socis i sòcies d'aquesta casa i també gràcies, evidentment, a totes les persones que de manera voluntària fan feina i ajuden
en aquest projecte que és Ona Mediterrània, un projecte que manté viu el convit a tothom per col·laborar-hi i participar-hi.
Fins demà!
Ja no en part del meu somni, cansant de viure aquella por. El món no et sap si tens dolor. No em deixa, no em deixa veure el sol.
els meus amics.
El sol que no surti avui i que tornin els estols. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls.
Si tothom que hagi jocat vol dir que mos entenen. I tot el camí que faim serà per anar endavant. I tot el camí que faim serà
que té geranis i sombres, humitats i tenebrous.
saliva i enteniment, si voleu saber quin és el carrer de cavallers. Si voleu saber quin és el carrer de cavallers. Tres portes, tenc a cap meva, obertes a tots els temps, la que està oberta per tu.
Fins demà!
Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Jo he cantat en nom vostro.
La vostra veu és la mia. Adeu, lluna de nit. Adeu, sol de migdia. Hermosos són els teus ulls, Maria, reina del mar.
Si jo pogués pos d'aiguer-te, Maria, com una joia, una casa et guardaria. I allà poc et teniu quatre versos et cantaria. Ai, Maria,
Fins demà!
¡Ay, que sí, chica!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el bon dia i bona vida d'aquest 6 de març del 2026 és el moment de repassar-vos l'actualitat, començant, com cada dia, per Diari de Balears. Diari de Balears, que avui titula com a primera peça informativa AENA vol convertir els aeroports en escenaris per a rodatges i fomentar el turisme de pantalla.
També informa que Jouar de Mallorca per la Llengua rebuig el suport d'Estrella Damm a la Campa Llengua pel tancament de gama. Hospital Universitari Sones Poses suspèn les operacions programades pel col·lapse d'urgències. Una quinzena de clubs mallorquins s'adreixen a la Correllengua.
Germanat, Parlam, de la Unió Esportiva Poblera, el Constància, l'Andraig, el Porreres, el Petra, el Lluví, Sant Jordi, la Santa Maria, el Falanit, Sort, el Xilvà, la Maria de Salut i el Sineu. Per tant, hi ha tots els clubs històrics de Mallorca
L'Estell denuncia que la simplificació administrativa del PP i Vox és classista i posa en risc la igualtat de drets. També destaca a Diari de Balears que Tallers, Cultura Popular i Debats marcaran la Campa Llengua d'Or 1026 a Manacó. Ja teniu un tast del que serà el cartell aquí a Diari de Balears...
Menys turisme, més vida. Els interessos del lobby hotelè no poden condicionar la nostra resposta davant la guerra. El sindicat Siau, que diu que considerant positiu el primer pas per recuperar la jornada concertada en quatre dies per al professorat,
Més de la meitat del petit comerç de Mallorca ha vist disminuïda la facturació a les rebaixes d'hivern respecte del 2025 i encara vos destacarem que més per Palma critica la gestió del PP en el desallotjament de l'antiga presó de Palma
Tota la prosa de Joan Alcover es presenta a casa seva i és que Can Alcover acollirà dimarts que ve, dia 10, la presentació de la nova edició de tota la prosa de Joan Alcover.
Finalment, també destacam que han sol·licitat la compareixença urgente del conseller d'Agricultura pel tancament de gama. Vols recordar-me també que a quart creixent acull la presentació del llibre, avui a les 7 de 8, 30 hores, a quart creixent, carrer d'en Rubí, número 5 de Palma, la presentació del llibre Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola, anàlisi de la justícia política, quatre causes penals,
de Daniel Escribano, i intervendran en Toni Llebrés i en Josep De Lluís, dos juristes que presentaran aquest llibre. M'on anem? A Vila Web. Ja hi trobam una entrevista a Giselle Pelicot. Vaig reconstruir-me sobre un camp en ruïnes.
També destaca a Vilaueb que els equilibris de Turquia per no caure en la guerra d'Iran. Una recepta per a un conflicte ètnic, el pla de Trump per a convertir els curts iranians en el cavall de Troya. Trump assegura que té algunes persones per dirigir l'Iran després de la guerra.
serà un clon dolent del cacaolat. Indignació perquè es deixarà de fer la cau a Mallorca, diuen des de Vila Web, que també expliquen que Andrés Iniesta serà el nou director esportiu de la selecció de futbol del Marroc i després de Badiela i Melenxon avui és Rafael Gluxman qui fa campanya a Perpinyà.
Tornem a Diari de Balears perquè vos volem recomanar els articles d'opinió que ara mateix ja han destacat. Tenim a Espanya i a Catalunya falla l'ús de la raó d'en Joan Lledonet. En Rafael Borràs, quan convé, seguim cadenes. Lila Tomàs, és urgent la pau.
I en Joan Lluís Capó, el debat no és la llengua, és quin país volem ser. I també en Joan Vicenç Lillo, això és el terror, diu en Joan Vicenç Lillo. Avui l'escoltarem a la seva secció Noves i Peres d'aquí un moment.
Som al Bon Dia i Bona Vida, és el moment d'escoltar la predicció del temps. Atenció perquè pots ser protagonista d'aquest cap de setmana. Bon dia. Aquells pròxims 3 dies, que faig la previsió divendres, siguin un temps molt inestable. Pots dir un moment si és dia una mica més estable, més bo.
però molt variable. Avui tens, per escut, allò a la baixa, molt canviat d'estona sol, d'estona sujaç, algunes tempestes, sempre regulars, en algun moment pot ser fort, però t'ho he de dir, un temps molt variable i temperatura no farà massa fred, però encara està s'hi vent.
I de casa d'ells saps que volen tenir un pluja més intens, sobretot és de matí fins a hora baixa. Les pluja poden ser més generoses i generals i abundants. De cada hora baixa hi ha més preparat que podria millorar.
i de vegades d'un onge tens també inestable, o jo diria a mi, poc estable. El conjunt predomini d'estens sense ploure, però aquí ja sobretot en un dia, perquè ja entrem en una situació una mica primaveral, però en gràcies a l'ígols hi ha algú enruxat, cosa que també podria passar d'elluns.
de cada la pròxima setmana. No està molt clar per tu, si jo, que entrarà per Portugal, si és finalment massa cap allot sud i se prendrà cap al Marroc i no me'n tocarà, me'n me'n fregarà, o me'n podria entrar directes. No està massa clar segons això, perquè falta molt i això seria de cara a dimecres o dijors, per tant, falta massa.
el doming tens molt inestable aquest potser en tres dies. I diumenge és dir que podria ser una mica millor. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport.
ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Lluna per nosaltres, auxili. Aquesta cançó parla de comunitat, de trobar-nos amb els de sempre, d'aquells col·legues que curen totes les penes. I són només presència, amb música, amb lluna.
Buscar a les palpentes l'usili pels racons, diu la cançó, perquè a vegades no sabem ben bé el que busquem, però sabem en qui és que volem buscar-ho. És una oda a l'amistat, a la resistència, a la nit compartida. Una lluna que no només és el cel, sinó que és nostra, i mentre soni, tot pot rebentar, en el millor dels sentits. Aquesta és la nostra lluna, la lluna que ens fa ballar.
Fum de flors i un dels cors, foc que rebenta tot, foc que rebenta tot. Fum de flors i un dels cors, foc que rebenta tot, foc que rebenta tot.
I sabrà sabem com un primer amor, yo Noto un pàlpit que no sé explicaria el món Tu per a mi, jo per a tu, és dos per tots S'alçant de les derrotes, altre cop amb les cançons, eh I sabrà sabem com un primer amor, yo Noto un pàlpit que no sé explicaria el món Passeu-me en rompegueu-li foc un altre cop Foc que rebenta tot Corríem a les fosques I no teníem por
Com unes carnes dolties que riuen de l'amor. Corríem a les fosques al món d'estelons. Busquen dades palmentes d'auxili perracons. Com unes carnes dolentes que riuen de l'amor.
Fins demà!
Creuré quatre versos per fugir d'este monllet. Noixirem de pobres, però tu vas molts bitllets. Un xafant les retes cada volta que les veig. Totes les paraules s'han encontrat. Qui la clica que disparjo la pena? Parto el somnible del meu pobre verbandera. Tinc una lluita a mi del pit que desespera. Un cop t'entré de qui no espera. Riem a les bosques. I no teníem por. Com unes carnes toltes.
que riuen de l'amor. Corríem a les fosques al món d'estelons buscant a les valpentes d'algèl i perracons com unes carnes d'oltes vestíem els malsons i riem de l'amor, de la por, de la sort. Corríem a les fosques al món d'estelons buscant a les valpentes d'algèl i perracons com unes carnes d'oltes vestíem els malsons i riem de l'amor, de l'amor, de la sort i una per nosaltres. Una vaca espant de l'or
Si arriba al lado, trobaré igualmente sempre, que así te aguarda una victòria per si tornes blancs. Que cara que me encolés, que curen totes les peles, que fan que pura sedió. Abgelelele, abgelele.
Ha estat la salutació musical que mos envia cada dia a Maria Nadal, a qui li agraïm. És el moment ara d'escoltar la columna que mos envia, que mos fa a Francisca Grimald cada divendres.
Bon dia a tothom, apreciats oients d'una mediterrània. 8 de març. Una data que per alguns sembla haver-se convertit en una mena de sant valentí de la reivindicació.
on les empreses es posen un logo lila mentre et segueixen pagant menys a les seves treballadores o mantenint sostres de vidre més durs que la pedra de Santanyí. Empreses que regalen una rosa al buit de març però et miren malament si demanes reducció de jornada per cuidar els teus pares.
Però a Mallorca el buitema no néix d'un departament de màrqueting. Néix de dits en calles de ficar gollons, de l'or de vernís de les perles, del crit de la sirena a les set del matí i de la dignitat d'unes dones que ja fa més d'un segle van decidir que aquelles detes no feien més gots.
Si ens fixem en la nostra història, sovint ens l'han venuda com una successió de reis, conqueridors i senyors feudals. Però, què passa amb les dones que van excicar la indústria de Mallorca? Al principi del segle XX, Mallorca no era només cants de malders i vinyes. Era un formiller industrial.
Sabates a inca i llum major, teixits a solla, perles i fusta a manacor, càrniques i perles a falaneig.
I quina era la mà d'obra d'aquestes indústries? Dones. Dones que feien dobles jornades, la de la fàbrica i la de casa, que sembla que d'aquesta darrera encara no s'ha jubilat ningú mai, i que a la vegada patien unes condicions que avui ens farien posar les mans al cap.
però no eren víctimes passives. Eren, en essència, el motor de la nostra sobirania econòmica i local, molt abans que el concepte Kilòmetro Zero fos una etiqueta de moda a Instagram. Ens hem d'aturar obligatoriament a l'any 1903, a Manacó.
Imaginau-vos l'escena on un grup de dones, les treballadores de la fàbrica de perles, decidiren que ja n'hi havia prou. No demanaven la lluna, demanaven dignitat.
Aquella vaga de 1903 va ser una lliçó de sororitat, quan encara no sabíem que es deia així, i de coratge. Van aturar la producció.
Es van enfrontar a l'estigma social i van demostrar que la indústria de Mallorca depenia de les seves mans. Sempre hi hagué una constant en les demandes de les parleres manacorines. Solidaritat entre el col·lectiu i les seves famílies i la supervivència i benestar de les treballadores.
Aquelles dones de Manacor van posar la llavor de la lluita obrera femenina als països catalans. Eren dones que defensaven el seu pa, el seu producte local i la seva llengua, perquè la lluita es feia en català de carrer, el de cada dia, el que ens uneix i ens defineix.
Aquella vaga a Manacó no va ser un fet aïllat. Si es pensa que el moviment sindicalista i obrer és cosa pròpia de les grans ciutats, a Manacó tingué un dels primers sindicats femenins de tot l'estat espanyol.
I avui, sent i busquis d'any després, hem canviat els talers per teclats o per guia de turisme, recepció d'hotel, etc. Ens diuen que hem avançat molt. I sí, ara podem votar i tenir un compte corrent sense el permís del nostre marit. Faltaria més. Però ho mirem de baixa gatifa.
Seguim venent l'illa com un parc temàtic on les kelis, les cambreres de pis, es deixen l'esquena en jornades interminables en rangos cada any més extensos. Són les areves directes de les sabateres d'Inca o les pedleres de Manacor. La mateixa precarietat amb un uniforme diferent.
Ens parlen de conciliació. Com si fos un esport d'elit que les dones han de practicar soles, mentre fem equilibris amb un nadó, una videoconferència i la llista de la compra. I a sobre han de ser sostenibles i perfectes.
i no deixem de mencionar l'explotació sexual que dur aquest turisme massiu i sense control. No callem davant les organitzacions que des de la península o de l'Estat Est d'Europa, en arribar a l'abril traslladen a una gran quantitat de les seves esclaves per explotar-les al mercat de la prostitució
que durant els mesos d'estiu aquí, a les Illes, té un increment directament proporcional a l'increment de població i de turisme.
alçant la veu per denunciar el turisme sexual que s'amaga darrere les grans cifres del turisme de qualitat que ens ven la Federació Hotelera i el govern. Segur que aquests dies passats a Berlín ja d'ells n'ha parlat d'això.
Aquesta explotació de cossos i territoris és la cara més amarga d'un sistema que ens vol submisos i colonitzats i per això la nostra lluita no es pot trossetjar.
No poden separar la defensa de la dona de la defensa de la terra i de la nostra llibertat com a poble. Un país que no respecta la meitat de la seva població no pot ser mai un país lliure. La nostra lluita és integral. Volem un Mallorca lliure de masclisme, sí, però també lliure d'explotació territorial i de l'espoli constant.
Defensar el producte local i l'empresa familiar de Mallorca és també una forma de feminisme, és recuperar el control sobre les nostres vides, fugint de les grans corporacions multinacionals que despersonalitzen el treball i ens tracten com a números intercanviables.
Consumir producte d'aquí no és només una qüestió ecològica, és una qüestió de dignitat laboral i de respecte a la feina de les nostres veïnes.
Així que, diumenge, quan sortiu al carrer o quan escolteu els discursos oficials, recordeu aquelles dones de Manacol 1903, pioneres absolutes. Recordeu que els drets no es regalen, es conquereixen.
No volem flors ni missatges motivadors a les xarxes. Volem recursos humans integradors que valorin el talent sense mirar el gènere ni l'origen. Volem un model turístic que no es basi en l'explotació del cos de la dona ni del territori. Volem poder viure i treballar en català amb orgull i sense demanar perdó.
El respecte a l'altre comença per reconèixer la història de les que ens han precedit. Que la raó i l'impotència que les va dur a la valla el 1903 ens acompanyi demà i cada dia de l'any. Per les que hi van ser, per les que hi som i per les que vendran. Bona jornada de lluita a totes, estimades.
Era en Francisca Grimald. Som a la Bon Dia i Bona Vida. Avui és divendres 6 de març de 2026. Efectivament, falten d'òrdies per avui de març, que serà diumenge. Hi haurà manifestacions. M'ha escoltat ja en Maria Nadal, en Francisca Grimald.
Tot d'una. Ens connectarem amb Laura Ribes per escoltar la secció Rebel i Consentida. També Noves i Pres amb en Joan Lillo avui és divendres i per tant toca...
Música amb Amor, en Naina Amor i Bon dia Poesia, amb en Pere Perelló i Nom de Déu i en Pep Lledó. Tot això i encara un repàs a l'actualitat serà el que vos aferirem fins les 11 del matí. Vos acompanyem aquí al Bon dia i bona vida, on a Mediterrània 88.8 de la freqüència modulada o també onamediterrania.cat.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, d'aquesta divendres, tot d'una parlarem, tot d'una farem rebel i consentida. Ana Laura Ribes, abans, però, escoltam aquesta glosa d'en Júlia Colom. Lo que se ravi me deixi
a l'ou que vos puc cantar, dins meva hi ha un malestar, i el camp perquè no creixi. Mallorca tan castigada per treure't els marcs cinc anys,
Producta de temporada, que ara dura tot l'any. I els claus d'aquella promesa, repetida tant de pit, torrir-me morts farà rics, i saben que no és així.
Quan el dia ja s'allarga, tots saben lo que han de fer, fer bondes tancats a casa, per no fer-los gaire nosa.
Cada any els números creixen, cada any fent records històrics, mentre ells celebren eufòrics la trista illa que deixen.
Lo que se rabi me deixi, lo que vols puc cantar. Mallorca sent com te queixes, fa temps que te sent plorar.
Fins demà!
Rebel i consentida és el moment de saludar a la Laura Ribas. Laura, molt bon dia.
Bon dia, Tomeu, com estàs? Molt bé. Com estàs de nivells de rebel·lia? De rebel·lia sempre a tope. Ah, 100%. I de nivells d'energia en general, de pont de setmana, digui jo. Ara, per gener...
Costa un poc. Sí, sí. No sé quin dia d'aquests figura que eres dia més trist de l'any, no sé què, però bé, ja sap que tot això respon a unes claus que nosaltres intentem justament de fugir. Efectivament, efectivament. Bé, avui, preparant un poc el programa, m'he donat, a menys si files per on va el programa d'avui,
que se dona en William Shakespeare se deia Anne Hathaway igual que s'actriu m'ha sorprès bastant Anne Hathaway una dada que tira així a l'aire no parlarem de com era aquell tòpic de darrere un gran homo sempre hi ha una dona no, no, no
Crec que això també és una de les claus que intentem de fugir nosaltres. Sí, sí. Però bé, eh? Però bueno, sí, igual rebre o palto. Sí, sí. De què parlem? Sí. O m'has de donar qualca pista més encara? No, no, no. He estat pensant... Jo penso molt en el que vull xerrar aquí. Sí? Sí.
I tenc una llista on tenc temes i coses per si en qualque moment no he anat a veure, no he llegit alguna cosa així més actual, poder tirar un pot de carret que li diuen a Instagram. Sí, sí, sí. I, bueno, no ha estat el cas. Tenim que xerrar d'alguna cosa bastant actual. L'altre dia vaig anar al cine, que és un privilegi, diria, dia d'avui. Encara no entenc molt bé per què...
És un privilegi, però ho és. Si entenc per què, no tenc els preus. Ja. Però bueno. Perquè era en cap de setmana, eh? Que hi vas anar. Sí, sí. Bé, però d'altra banda, com un hi va quan pot, no? Clar, efectivament. Jo no vaig haver d'anar en cap de setmana perquè era quan tenia temps. I vamos, quasi un sopà de fons anys. Nanastines.
Però bé, val la pena. Crec que en aquest cas, o per jo, va valer molt la pena. Vaig anar a veure Hamnet, que és una pel·lícula històrica, bé, un drama històric, dirigida per Chloe Zhao, que es va estrenar a uns festivals l'any passat, perquè ja estem a 2026, i s'ha estrenat a Espanya fa ben poc. S'ha basada també en la novel·la
homònima, Hamnet, de Mario Farrell, i està coescrita entre Sau i esta autora. Aquesta pel·lícula i bé es llibre, dramatitzen sa vida familiar d'en William i Agnes Shakespeare, en sa realitat en Hathaway, després que mori el seu fill Hamnet,
d'11 anys xerrant un poc d'esdol, de l'amor, de l'art i un poc s'inspiració que hi ha darrere de la tragèdia teatral Hamlet Abans de... Perquè això de Hamnet, doncs d'on ve Hamnet? Hamnet era el nom de sí de veres Ah, val, val, val I els primers textos de Hamlet surt el nom que és Hamnet de sí Molt fort
He de dir que... Bueno, no, anava a contar una cosa de la pel·li però no vull fer spoiler. Bé, una mica... Però, bueno, sí que diré que si gent que la vegi i que m'estigui escoltant ara, hi ha una escena que ja després vaig haver de cercar perquè vaig dir jo aquesta història me sona. Que és una història popular d'Amèrica Latina i, bueno, ja sé, no diré res més.
Fantàstic, m'ho deixes aquí. Escolta, per tant, aquella teoria que Hamlet eren més d'una persona, la descartan completament, no? Sí, realment, sí. O sigui, per jo, com que la pel·lícula explica molt bé un poc de bombe Hamlet. No vol dir que el personatge de la tragedia no puguin ser més d'una persona o més d'un tal...
però sí que està basat en un moment que va viure l'autor concret i quin paper hi jugues la dona? és un paper important, t'entenc sí, realment bastant important per jo bastant xula perquè és com una dona així mig repudiada perquè en teoria és com a mig bruixa que realment tothom sap el que eren les bruixes realment i mostra un poc tot això
També està guai perquè els personatges d'en William, un caràcter raro, també com a... No vull dir que visqués en esmarges, però igual en esmarges socials sí. Guai, digne d'anàlisi, això m'agrada molt. La fotografia és espectacular, que és una cosa que jo valor molt. A nivell guió, molt guai també, perquè...
Van ficant frases de Hamlet. Llavors, molt ben tirat. Molt guai. Escolta, veig que amb la protagonista, bé, Agnes Hathaway, no? Hathaway. Exacte. Elaborava remeis amb plantes. Efectivament. Era una mana de corandera i, clar, això...
no agradava generalment molt encara que fos molt útil sí bueno pensant un poc en aquesta pel·li he dit de cop a enxerrar veient com a tot és l'història de Hamnet he de dir que jo tenia un altre tema preparat que ara m'esclaré un poc que eres l'eucemia infantil
Llavors, m'he volgut aquí com a... Bé, he volgut xerrar un poc de la malaltia en lins. No ho centraré tant en l'euzemia infantil com a tal, sinó en el que és tenir fills malalts i en la mort d'un fi, que mo mare no ho ha viscut, menys mal, pobreta, però sempre diu que ella pensa que és lo pitjor...
que pot viure un pare, una mare. Jo crec que coincidesc. Jo crec que coincidesc. Sí, sí. És a dir, per un fill o una filla veure morir son pare o sa mare és dur, però a l'enrevés és... Exacte. És molt mal de superar. Ma mare sempre diu que té allà com un punt mig...
mig que no és natural, saps que lo natural és perte vell, morir vell, i a les següents generacions és lo mateix. Pensa que som aquí a Can Alcobé, i en Alcobé em va veure morir quatre dels seus cinc fills, o sigui, només el va sobreviure un. Horrorós. Horrorós, sí, sí.
probablement d'aquí neix també el poeta extraordinari que passa d'aquesta impossibilitat d'explicar d'explicar la vivència d'una manera normal exacte bueno, d'amunt la peli realment o sigui la peli no només se posa malalt en Hamnet també és la seva persona en Judit i bueno
Ja s'ha dit, tampoc és un gran spoiler, perquè qualsevol persona que sabe un poc com ha anat la història, en Hamnet està mort. Però, bueno, sí que volia xerrar un poc d'això, perquè es veu que hi ha temes que són claus en la pel·li, que ara ho contaré perquè m'ha paregut interessant lligar-ho. La obra de la que volia xerrar ja en un inici per xerrar d'això, però, bueno...
xerra de la pèrdua i del dol, de quan se viu i se sumeix la mort d'un fi, de se'm un familiar i el matrimoni, o sigui, no només se centra en això, sinó totes les conseqüències que du dins un matrimoni que passi això. Bueno, un poc la història versus la ficció, perquè en el final, encara que...
que se no vol estigui empleant fets històrics que són coneguts, aquests realment són pocs, i tot està ficcionat per tal que tu te siguis dins aquells i diguis buah. I bé, després hi ha la possible connexió amb Hamlet. Ja. En Hamlet, així, va morir en bons anys. És veritat que els registres ferroquials
només registren el seu autisme i l'enterrament. No sé detalles de causa de la mort, tampoc sé fins a quin punt, en quin moment. Havia moltes autòpsies. Però és que hi havia una epidèmia de pesta aquell any, per tant, és molt probable que morís d'això, no? Exacte. De fet, aquesta pel·li és un poc el rotllo que surt. Llavors, com m'ho vaig de treure jo...
veient aquesta pel·li l'altre dia. Sí. Doncs que fa uns anys m'ha llegit aquí un llibre d'un autor molt conegut per dir-se la frase... Jo he venit d'aquí a parlar de mi llibre. Francisco Umbral. Efectivament.
autor pot llegir per sa gent de sa meva generació per lo que jo he anat xerrant amb sa gent he de dir que som un admirador profund de sa literatura i sa literatura de nombral i en canvi ell és personatge, era un personatge més aviat
més aviat rebutjable, diguem, però com a escriptor és extraordinari, ho he de reconèixer. Just anava a dir el mateix, que potser ell com a personatge és un personatge que jo no acabo de comprar entre comits, que podria rebutjar inclús, però que la seva literatura, bueno...
obres mestres d'un donament, a part de molt prolífera, perquè crec que escrivien moltíssim. Un article cada dia, sí, sí. Exacte, un article cada dia. A banda de llibres, etc. I clar, ja sé per on vas, sé per on vas. Claro, jo fa uns anys vaig anar a veure... Un dels seus millors llibres. Desdocumentar el que li van fer a Anatomià d'Hondandi. Sí, sí.
I a l'estrena et regalaven un llibre d'un umbral, en aquest cas, Mortal i Rosa, que és un llibre bastant central en aquest documental, també. O sigui, realment jo no vaig llegir un umbral perquè jo sigui una persona molt llegida, sinó perquè me va caure un llibre en les mans gratis. Però, bueno, a part que Mortal i Rosa es considera una de les seves obres més importants i personals, jo vaig ser un llibre que vaig trobar
és que no, com que no trob jo ses paraules per definir-ho. Me va impactar molt, crec que és un llibre que és molt dens en tots ses aspectes, que té moltes referències culturals i literàries i que guau, no? Si t'estava plantejant d'una manera molt crua tots els processos que passa un pare des dels moments en què se comença a sentir bé perquè...
La dona s'ha quedat embarassada i comença a ser conscient de la edat que té fins a com se sent amb una depressió profunda perquè s'ha mort així. Sí, sí, sí. Llavors, és claro, inevitablement he lligat Hamnet amb aquesta obra mestra d'en Francisco Umbral i m'ha triat un poc l'atenció que justament són dos pares, homes tots dos,
que han escrit un llibre perquè, bueno, al final Hamlet va sorgir un pot d'aquest dol, saben el seu fi també, i dues obres mestres, no? O sigui, una es podria dir que és de literatura espanyola, l'altra és universal, evidentment.
no se pot comparar aquestes coses però crec que justament crida bastant l'atenció i afegim-hi no és ben bé la mateixa perquè és poesia però afegim-hi en Joan el que ve efectivament efectivament, o sigui
Perquè també el moment de ser mort de dos fills, com a mínim, és el moment en què com és dir, ell sent un poeta normalet passa a ser un poeta extraordinari. I és justament la tragèdia el que el marca, també. Sí, sí, és curiós, és curiós. Molt curiós. Sí, segur. Bé, com ja he dit, el llibre de Nombral, doncs,
xerra un poc de sa malaltia i de sa mort de si, que va morir amb cinc anys de leucèmia. En aquell moment, a més, no sabíem fer tots els estudis que s'han fet ara de muntar el càncer perquè està enxerrant de 1975. Un poc abans, perquè això va a l'any de publicació. És curiós perquè en aquest llibre sa mort de si no és només...
seix narratiu, sinó seix des que l'autor explora aquest mal que sent, la memòria, el significat de la vida i un poc s'incapacitat que ell té de trobar un consol després d'aquesta tragèdia, que és un poc el mateix que li va passar en Shakespeare. Ara xerquaves nom que no me'n recordava, Pincho.
Tinsos, sí. Bé, és que a més en el documental surten gravacions d'ell, de quan li feien els menys, que s'inventaven contes junts, bé, pelos com escàrpies que li diuen, o sigui, molt fort. Bé, això, ell ho experimenta com un buit absolut, una ruptura en sa vida quotidiana i una confrontació directa en sa mort.
és una reflexió poètica així com Hamlet sí que té un inici i un final per així dir-ho Mortal i Rosa és un poc un diari personal on s'entremesclen moltes coses hi ha parts que es podrien considerar reflexions poètiques per lloc d'un llibre molt filosòfic que xerra d'això un poc de lo mateix de Dolor
de l'amor i de l'absència. Impressionant, realment molt interessant totes les connexions que has fet. Jo ara em faré un poc més banal, si me permets, perquè també hi hem d'anar acabant. Tu has estudiat a Madrid, no?
Sí. I freqüentaves el Café Gijón, o com a mínim hi vares anar qualque dia. He anat qualque dia, sí. I jo t'hauries pogut trobar en un... Bueno, no, no, no, clar, no, no, ja era mort, ja era mort. No, sí, ja era mort, però uns anys abans sí, vale.
Sí, sí, era habitual d'Escafé Gijón en Umbral. Sí, de fet té molt d'escrits d'un Escafé Gijón. També ho estan dignes de llegir. Que també s'ha de dir que quan jo hi vaig anar com a mínim era més una atracció turística que un cafè normal. Sí, ara ja... Com tot, s'ha turistificat. Bé, jo eres primer que l'estava turistificant quan hi vaig anar, però això... Escolta, per acabar, conclusió que mos proposes...
bé, primer de tot mos has fet entrar ganes d'anar a veure sa pel·li que no sé si encara se pot veure nanascine.1.2 i et dic vos don quatre xifres així pincellades malalties cròniques de nins a Espanya ara mateix entre 1,3 i 1,4 milions de nins de 14 anys amb malalties cròniques no vol dir que estiguin en perill mortalitat infantil de menys d'un any
se considera baixa en Espanya que, bueno, la xifra més fàcil de trobar són 875 defuncions en 2023. La mort més comú són malformacions congèniques i anomalies en el desenvolupament. Pincellades també de cols que lliguen, mortal i rosa i hamnet, més allà de la mort. El llenguatge que se romp ja no ens estem enfrontant a una narrativa habitual,
El dol no es considera una cosa a superar, una motivació de superació, sinó una nova manera de viure. I el fi mort no desapareix, reordena el món dels autors. D'altra banda, he de dir que peli 2024-2025, sin instrucciones, Paco Leol com a protagonista, li cau un pot de cel, diré,
i Safia també acaba amb una amareltia crònica, també la recomano bastant, jo la vaig veure amb bastant bé, amb bastant de poca esperança que m'agradés sí, repeteixes títol i interessant també, xula diria que aquesta sí que té igual una visió un poc més positiva, donar-li sa volta
la malaltia de la peque i un poc aquest rotllo, no està en tragèdia. Però bé, que no xerra només tant de la mort de la filla, sinó només bé de la paternitat, de l'abandonament, de la relació afectiva entre el pare i la nina, però bé, tampoc volia deixar de mencionar-la.
Uf, idò, avui ens has donat molt d'inputs, encara encara haurem de processar una miqueta, necessitarem una mica de temps. Sí, avui ha donat molt de d'auros a fer. Sí, sí, sí. Però bé, sempre són temes durs, però són temes que tanmateix convé abordar, convé conèixer i sobretot, com sempre, convé tenir dades. Efectivament, en el final, ser mort, ens agradi o no, forma part de ser vida. I tant, i tant.
i us ha d'assumir com a tal. Sí, sí. Laura, Laura Ribas, moltíssimes gràcies. Mous tornem a connectar d'aquí una setmana. Efectivament, moltes gràcies a tu, home. A menys si puc anar a veure sa peli en aquesta setmana. Per favor, i la comentar.
Gràcies, un treball consentida. Gràcies, Laura.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport.
ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Avui el plató de la plataforma audiovisual Vida fa olor d'Alfa Ballera, té el color de la senyera i de música podria sonar des de la internacional fins a la balenguera. Avui feim un programa dedicat a els 50 anys del Partit Socialista de Mallorca, que va començar sent
Partit Socialista de les Illes i volem revisar, repassar el que ha estat aquesta formació política de caire sobiranista, de caire d'esquerres i que ha marcat
s'histori de Mallorca i per extensió també de la Sigrid Balears. Mallorca i la Sigrid Balears serien molt diferents segurament si no hagués existit aquest grup de persones, de militants, de líders polítics que van ser capaços de marcar la gent de política fins i tot
a partir d'un grup parlamentari no massa extens. De tot això volem parlar amb en Toni Marimon, que és historiador, amb ell repassarem l'histori i, d'altra banda, també després farem un exercici una mica més d'avaluació
amb dues de les figures més importants d'aquest espai polític, com són en Sebastià Serra i en Mateu Morro. Toni Marimon, molt benvingut a aquesta casa.
Bones tardes, gràcies. Te farem venir un altre dia per fer-te una entrevista en tant que historiador i en tant que persona que mos pot explicar moltes coses de Mallorca, però avui mos centrarem explícitament, exclusivament en el PSI i PSM. I justament podem començar per aquí.
com comença un partit socialista de les Illes que fa les seves primeres passes, diria que just després de la mort d'en Franco.
Sí, si bé des del mes de novembre ja hi havia un grup promotor del PSI. Novembre del 75, per tant, quasi-casi amb en Franco viu, idò. Quasi-casi amb en Franco viu, encara amb clandestinitat.
i la presentació pública se farà el 8 de febrer de 1976, de manera que apareixerà la premsa dia de nou, i encara s'haurà de fer una cobertura, que en lloc de dir-li PSI se dirà Promocions Socials i Llanques.
però de totes maneres ja era una situació d'inici de transició i va ser un acte on hi van assistir quasi 200 persones, on hi van haver persones convidades i el ressòs de premsa va ser molt important. És a dir, va ser un projecte que va néixer amb una certa empanta, amb una certa força.
En quins plantejaments? Els plantejaments eren, per una banda, clarament d'esquerres, clarament socialistes en aquell moment. Jo diria que socialistes d'una tercera via entre els socialdemòcrates i els comunistes, és a dir, una via que havia intentat a França el partit socialista unificat ja fa de temps,
i d'altra banda un partit a favor de la autodeterminació, a favor de la sobirania de Mallorca o de les Illes Balears, amb un plantejament nacionalista. De fet, crida l'atenció a la premsa l'endemà,
Posa molt d'infàcia amb aquesta idea nacionalista. És a dir, que són d'esquerres però que són nacionalistes. I sense aquest dubte, perquè això era el que demarcava un poc aquest partit de tant d'altres com n'hi havia. Perquè en aquells inicis de 1976 hi va haver una florida de partits polítics extraordinària. Encara dins d'una semiclandestinitat. Quins lideratges podem destacar d'aquest primer moment?
Bé, jo és que me ve en el cap és per una banda en Toni Taravini, per altra banda en Sebastià Serra, en aquell moment també era important en Sebastià Lomà, per citar algunes persones i me sap greu, si no les podem citar totes.
en quina base mos has dit que si mateix té un cert suport popular, en quina estructura compta si és que compta amb algun tipus d'estructura? Jo crec que inicialment l'estructura s'havia de crear, s'havia d'anar organitzant.
però hi havia persones que procedien d'altres partits polítics o que havien militat a altres partits polítics entre ells nacionalistes de NAM, Aliança Nacional Mallorquina després hi havia...
gent que procedia del Partit Socialista Popular, que era un altre partit socialista, el d'en Tierno Galván, per exemple, un Ángel Muerta, si no m'equivoques a la memòria, pertenien a aquest grup. Després hi havia gent que havia estat o havia passat pel Partit Comunista d'Espanya, però que quasi tots
Alhora procedien de bandera roja, que també era una sensibilitat diferent, més vinculada a Catalunya. Després hi havia gent independent i jo crec que en tot plegat s'ograven dues idees. Per una banda, una idea de connectar amb sectors obreristes,
i en aquest sentit seria important sa figura d'en Pa Cobrador, d'en Francesc Cobrador, que en aquell moment estava muntant o ja tenia muntat sa alternativa sindicat per un sindicat de turisme unitari, o un et siglen així, perquè com a 5 o 6 siglen era quasi impronunciable, a sud, que tenia una base social jo crec que molt important,
i després també hi havia un component, Puntura un poc més difús però real, de catolicisme progressista. Hem de recordar també que hi havia hagut el Vaticà II, que hi havia canvis dins l'Església que eren molt importants, i Puntura encara haurien d'afegir el component de les associacions de veïns, que en aquell moment també estaven molt actives. De manera que jo crec que són diversos aspectes que van confluir perquè ja en el naixement
fos un partit amb una certa entitat. Perquè si un lletgeix, per exemple, les interessantíssimes memòries d'Antoni Serra de Gràcies no volen flors, ell mateix reconeix com a fundador del PSAN, ell mateix diu bé, nosaltres els que mai vam passar de ser 25.
molt coherents, molt respectables, és una opció molt legítima, però i mateix diu mai van passar de 25. Clar, el PSI quan neix ja neix amb un cos més important i després intentarà créixer naturalment.
Es passa a la PSM, que de fet durant una època també signa el Partit Socialista de Mallorca i el PSI. Per què se fa? Bé, aquí hi ha un trauma enorme. I és que aquest projecte que tenia aquestes bases, que tenia aquests sectors en els quals podríem afegir tal vegada també un peu dins l'universitat, dins els professors d'ensenyament mitjà...
Pareix que té força, malgrat que tenen ja algunes petites crisis, hi ha gent que se'n va, en Sebastià l'Humà se'n va bastant aviat, però malgrat això jo crec que té una base d'una certa importància. I a més a més, avant de la seleccion de juny del 77, s'ajunta amb el moviment socialista de monarquia,
i amb el Partit Socialista Popular que ja hem armentat. Però plegats conforme amb l'unitat socialista. Aquest de Montes Paper té molta força. De Montes Paper devia tenir més militants que el PSOE. I aquest element sindical i presència a diversos municipis intel·lectuals destacables que vi donaven suport en aquell moment. Però a juny del 77 les eleccions són un bany de realitat implacable.
I tot i que en perspectiva el resultat tampoc van ser tan dolents, perquè el resultat van ser un 5% a Balears.
i jo vull recordar que en eleccions recents i no tan llunyanes, el PCM i fins i tot en Europa és més, tampoc ha passat massa més del 5% de vegades, però en aquell moment, en ses il·lusions que hi havia, se van considerar una frustració molt gran, exacte.
i aquesta frustració va ser que hi hagués gent que més aviat o més a poc a poc se n'és ubicant dins del PSOE, que va ser el segon gran triomfador, després d'ho saber el PSOE va triomfar. El socialisme se va passar a identificar amb el PSOE després de juny del 77, cosa que abans no passava. Aleshores el PSI estava un poc en hores baixes, no? Però va passar que de sa part forana sobretot,
gent vinculada al Congrés de Cultura Catalana, a l'obra cultural balear, gent com en Pere Sant Pol, com en Damià Farrar Pons, com en Damià Pons i Pons, com en Jaume Armengol, com en Pere Trias, es van integrar en el Passei. I en el Congrés, que hi va haver al mes de desembre de 1990,
En el 77, en aquest congrés es va optar per canviar nom al PSM i també per dotar el partit d'un contingut més nacional. No és que no ho tingués, però a tal vegada es va accentuar l'element identitari.
I llavors, quan, efectivament, de vegades se diu PSM guionat PSI. I no sé si deu ser el moment en què se comença a parlar, a mi sempre m'havien parlat, de les tres potes del PSM, no? Aquesta, sabran que la lluita més social, la lluita ecologista, que devia ser en aquells moments bastant... Incipient. Bastant incipient, i la lluita nacional, o lingüística nacional, si volem, no?
Potser fos en aquest moment o una mica després, perquè la qüestió ecologista va anar creixent. Ara després els ho demanarem. Sí, jo crec que va ser un poquet després quan l'element de la mateixa manera, que encara més després se va incorporar l'element feminista com un quart element fonamental.
Com que no tenim tampoc tots els temps per anar a diguem, passa a passa, a nivell electoral, que tu has estudiat totes les eleccions i fes aquells estudis que publicaves al Mirall de vot autòcton i vot de fora, etc. Dues pinzellades sobre...
la capacitat de concentrar el vot autotonista i la evolució. Jo diria que hi ha un moment de creixement molt gran que són les eleccions pre-eutonòmiques del 79 i molt oblidat.
La seleccion pre-eutanòmica del 79 s'aconsegueix més d'un 11% de vots a Mallorca, tercera força, i en algun municipi el 50% de vots. A seu Bos i Neu s'atreven el 50% de vots. I això va acompanyat d'un conjunt de candidatures independents que jo fa temps vaig publicar un article
sobre aquest tema que suposa una extensió d'aquest missatge, si se vol d'una manera suau, ara en diria un soft power, a través d'aquestes candidatures, però que va ser molt gran, perquè Mallorca Socialista s'ha atribuat 5 batllies després d'aquestes eleccions, entre elles Inca, Artà, Sineu, Montuíri i ara se m'escapa la cinquena.
Venturi Campanet o... Venturi Campanet o alguna... No, Campanet crec que va ser un poc després, quan t'hi va ser la batllia de Campanet. Però el Gaida. El Gaida. Aquí hi havia uns independents, però molt vinculats al Passem en aquell moment.
Llavors es ve la intervenció institucional. Després farem un apunt de la gestió de govern. Intervenció institucional importantíssima, no? Per exemple, en el primer ajuntament de Malgrat i Capalma, en el Consell...
que es generava interinsular, si vols minoritaris però marcant. Vista en perspectiva és una cosa importantíssima. És a dir, si en lloc de treure dos diputats el 83 no se'n treu cap, aquest projecte hauria estingut molt difícil, hauria quedat pràcticament
difuminat i oblidat però en aconseguir una presència encara que fos minoritària i a més d'entenir persones ja crec que d'una capacitat intel·lectual i d'intervenció important com eren en Sebastià Serra i en Damià Ferrar Pons
en el començament, després en el gran Mahol, posteriorment en Mateu Morro, en Pérez, en Pol... És a dir, s'ha de tenir la sort de tenir un conjunt de personalitats molt destacades. En el general, en el general, més en el començament, prèviament, exacte, perquè eren personalitats en pos. Això va fer que el projecte jo crec que tingués més influència social i cultural que s'estrictament
política atorgada per vots. I això també s'ha de tenir present. És a dir, jo m'he dedicat molt a estudiar vots, com bé has dit. Però després també hi ha una influència sociocultural que tampoc se pot menys pregar.
De fet, diria que una de les coses constants és que les altres formacions van agafant missatges i idees del PSN, no? O li van robant, si no, si no... Hi ha algun cas, jo diria...
com extraordinaris d'aquest element. I també a veure que en els anys 80 també hi ha un part de persones des del PCM i cap altres formacions que també té a veure amb aquesta incorporació de bona part d'aquest missatge.
Bé, ara pensada el municipi que ha preservat més el seu entorn de tot Mallorca és Artà, i segurament té a veure el fet que gairebé sempre, o fins fa poc, havia governat el sobiranisme d'Esquerres,
Estil PSM, no? Sí, sí, sí, sense aquest dubte. I és, en fi, això crec que és important destacar-ho. I ja entrem en la gestió de governs, és a dir, el PSM aconsegueix valies i també regidories importants, no? En general, ja sé que és una pregunta que sí,
Quasi rico fer la pregunta així, eh? Però, en general, què te suggereix el PSM governant? Me suggereix dues idees contraposades. Per una banda, que en general se fa una bona gestió, que en general gent honesta que fa la seva feina d'acord amb els postulats ideològics que abans hem amantat. Per l'altra banda,
Tenim un país que és esqueç i no el que voldríem que fos. Aleshores, això també crea una certa frustració. Jo, esqueç que vaig viure de pop, va ser Esquerra s'incineradora de Sant Reus,
que clar, va ser un poc traumàtic, perquè quan no governes pots estar molt en contra de la incineradora i pots ser molt coherent. Però en el moment en què tens regidories, en què tens conselleries, en què tens part del Conseller Insular de Mallorca, la realitat és molt dura.
I això seria un poquet un exemple. Per això jo crec que en general no s'ha rentabilitzat gaire la tasca de govern, encara que en proporció a moltes altres forces la tasca de govern fos molt correcta i molt ben feta i amb un projecte de país molt ben estructurat.
però tanmateix els múltiples condicions de ser realitat del dia a dia d'unes administracions que moltes de vegades no funcionen amb la rapidesa que un vol fan que el teu electorat pugui tenir una certa frustració.
Per això se sol dir que aquest espai creix més quan està a la oposició que no quan està en el govern. Ja. Em sap molt greu perquè és molt interessant però hem d'anar acabant. Una primera pregunta seria aquest vot cap a lo més, no? Què significa? Com el llegeixes ja en la perspectiva que ja tenim?
Bé, jo en la perspectiva que ja tenim, ho lletges que és una manera d'adequar-se a la realitat mallorquina. La realitat mallorquina és que en aquests darrers 25-30 anys s'ha incrementat la població venguda de fora en un percentatge extraordinari, que fa que ara tinguem un 30% de població nascuda a l'estranger, nascuda.
És a dir, de qual cosa molt situa en un context diferent en relació amb el 1976. Això fa que hi hagi una certa necessitat d'ampliar l'espai del que era el PSM.
I aquesta aliança amb l'iniciativa BERS pot cobrir uns espais més obreristes o més... que intenten ser més obreristes, perquè la qüestió obrerista jo crec que és un drama avui en dia. És a dir, la incapacitat de les forces d'esquerres per arribar als obrers és un dels problemes reals.
Exacte, això és un drama extraordinari. I ecologista, és a dir aquest ventall ecologista. I en tot cas, Iniciativa Verbs també és un partit amb un conjunt de personalitats molt destacades que han permès sobretot a Palma consolidar un espai important.
jo crec que era una passa necessària, que no quedava d'altre mai. Com que després parlarem amb algun d'ells, m'estic més demanant-ho ara aquí, a nivell mundial, els lideratges polítics han canviat molt i m'atreves a dir que era pitjor, mira què te dic.
Sí, sí, no havien tingut mai un dirigent tan dolent com els que tenim ara mateix, és a dir, dolents de malvats i d'estúpids, és a dir, conjuguen les dues coses. A nivell mundial. A nivell mundial, a nivell mundial. I a nivell d'aquí amb més poca preparació segurament. Pentura són tendència a fer més equip,
Jo crec que aquí hi ha hagut un error terrible. Des de molt de mitjans de comunicació s'ha criminalitzat la vida política. A veure que hi ha hagut molt de casos de corrupció, a veure que hi ha hagut molta gent... I això ha allunyat...
Això ha allunyat la gent més ben preparada que pugui intervenir dins la vida política. I ha fet que sigui difícil avui en dia trobar gent per formar govern. I això ha estat una realitat. És a dir, els darrers governs autonòmics han estat més os i més os en cobrir...
I això és un fet objectiu, és a dir, és un fet positivista, és a dir, que n'estan més alcerquem gent. Això dona una idea del que s'ha devaluat sa vida política. Això era impensable el febrer del 76, quan se va fundar el PSI. És a dir, era un moment d'il·lusió de reformar sa institució en polítiques, que estaven en mans encara de franquistes, en algun cas d'ordre polític.
Hi havia gent que estava disposada fins i tot a deixar feines amb merdobbes per poder, durant uns anys, fer servei públic. Unió Autonomista sempre s'ha dit que en Josep Melià i en Climent Grau... En Climent va perdre un merdobbes dins Unió Autonomista. És a dir, això avui en dia és impensable.
Dues coses per acabar. Una, l'hem passat així molt de rasquillada, però em pareix que té un pas molt important en la història del PSM, que és la gestió modèlica quant a ètica, quant a moral, quant a netedat.
Sí, jo crec que és una cosa que s'ha posat poc en valor. És a dir, és curiós, però deu ser pràcticament s'unit partit polític que no ha tingut casos de corrupció i en canvi passa molt desapercebut.
Fins i tot hi ha hagut casos en què se va fer dimitir persones que després van ser totalment exaltes, però aquesta persona no ha pogut ser candidat a bala, no ha pogut ser candidat a diputat i ha estat una pèrdua important per aquest projecte polític.
I tant dient, Mallorca i la Seller Balears segurament serien bastant pitjors si no haguessin tingut aquests 50 anys de PSM, diguem-ho així. Sí, jo crec que serien més província, serien més florida, encara més de lo que ja ho som i encara serien més desiguals de lo que ja ho som, que ja ho som a bastament.
Toni, mare i mon, moltíssimes gràcies, un autèntic plaer. Jo ara tenim aquí que mos esperen en Sebastià Serra i en Mateu de Morra, però quasi que t'he convidat que venguis també i participem. Ara esto serà diferent, però... Moltes gràcies. Sí, i va venir mos esperant. Gràcies. Gràcies.
Bon dia, bon dia vida. Benvinguts a la secció de noves i parers dins el matinal de bon dia, bona vida d'Ona Mediterrània.
Després de llegir un informe del mes de febrer d'enguany de les Nacions Unides, on s'adverteix d'una situació de fallida hídrica global, vaig voler consultar la informació referida al consum d'aigua en centres de dades d'ordinadors. Ho vaig fer en moda IA, intel·ligència artificial. La seva resposta va ser aquesta.
Consum d'aigua en centres de dades d'ordinadors. El consum d'aigua en els centres de dades s'ha convertit en una qüestió crítica a causa de l'expansió de la intel·ligència artificial i el núvol, especialment en regions amb estrès hídric. L'aigua s'utilitza principalment per a la refrigeració dels servidors, que generen quantitats massives de calor.
Dades clau sobre el consum. Dalons massius, grans tecnològiques, com Google, consumeixen d'alons d'aigua equivalents al 10% del consum total de països, com l'estat espanyol, per mantenir les seves instal·lacions fresques.
Impacte de la intel·ligència artificial. El processament d'intel·ligència artificial és molt més intensiu. En alguns casos, el consum d'aigua a zones amb alta densitat de centres d'edat es pot arribar a quadruplicar el consum humà local.
Sostenibilitat i tecnologia. Per contrarrestar les crítiques en contextos de sequera, empreses com Microsoft estan dissenyant centres que no consumeixin aigua adicional després de l'ompliment inicial del circuit. Desafiaments actuals.
Estrés hídric local. La instal·lació d'aquests centres en zones com Aragó o Madrid genera polèmica quan coincideixen amb períodes de sequera. Opacitat de dades. Existeix una manca de transparència generalitzada sobre el consum exacte d'aigua per cada operació digital al centre de dades.
Tecnologies de refrigeració, evaporació, mètode tradicional que consumeix grans quantitats d'aigua dolça. Circuit tancat, reduït dràsticament el consum continu però requereix més energia elèctrica. Aigua regenerada, ús d'aigües residuals tractades per evitar competir amb el consum humà.
La directa és...
com diuen els mateixos, una eina comunicativa per fer visible les pràctiques dels moviments socials, els projectes polítics, socials i culturals que plantegen un model alternatiu a l'actual, i els col·lectius invisibilitzats per molts mitjans de comunicació.
Diuen, practicam el periodisme d'investigació per tractar temes que tendeixen a ser silenciats pels grans mitjans de comunicació convencionals, que depenen fortament de la publicitat o de les aportacions de grans empreses privades i de partits polítics.
Davant de la tendència de convertir la informació en espectacle, descontextualitzada i allunyada de les persones, oferim informació de qualitat reposades i arrelades al territori i als moviments socials dels països catalans.
Fins demà!
Un exemple clar dels articles d'aquest tipus de periodisme, de la directa, el tenim en un estens informe d'Albert Alessandra, del 5 de maig de 2025, publicat al número 589. En farem un extracte. Centres de dades, els nous vampirs de recursos.
La proliferació de gegantins centres de dades digitals a causa del desenvolupament de la intel·ligència artificial genera interrogants per a un enorme consum energètic i d'aigua que tenen. Però la pressió de la poderosa indústria tecnològica fa que les administracions tendeixin a rebre'ls amb els braços oberts.
Nombroses investigacions indiquen que el consum d'energia i aigua i la contaminació que generen els centres de dades són notables. Diversos d'aquests estudis assenyalen que, en la irrupció de la intel·ligència artificial, la despesa de recursos i les emissions de CO2 poden arribar fins a xifres mai vistes.
En termes globals, segons un informe de l'Organització de Nacions Unides, els centres de dades van consumir només l'any 2022 460 terawatts d'electricitat, una xifra que equival a tot el consum energètic de l'estat francès, o 10 vegades el de Catalunya en un any. S'espera que aquesta xifra es dupliqui el 2026.
es dupliqui el 2026. Així mateix, segons una investigació de la Universitat de Califòrnia i el diari de Washington Post, cada pregunta formulada al xat GPT consumeix l'equivalent al que gasten 14 bombetes LED durant una hora. Cada pregunta formulada al xat GPT consumeix l'equivalent al que gasten 14 bombetes LED durant una hora.
Aquest consum d'energia tan elevat té a veure amb el fet que, tal com explica la professora Anna Valdívia, investigadora en intel·ligència artificial, govern i polítiques de la Universitat d'Otsford, als centres de dades hi ha servidors que estan connectats les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana i els 365 dies de l'any.
perquè les usuàries puguin accedir a la informació quan vulguin i també per la gran necessitat de computació que demanda la intel·ligència artificial. Alhora, els milers de servidors que té un centre de dades s'escalfen i, per tant, com qualsevol ordinador, necessiten refrigeració. És en aquest punt on entra la qüestió de l'aigua.
Hi ha dues maneres de baixar la temperatura d'un servidor. Una és amb aire condicionat, com fem a casa quan fa calor, la qual cosa té un consum molt elevat d'energia, i l'altra és amb aigua, com Creta Valdívia.
El problema és que als xips de la intel·ligència artificial, les GPU, només es poden refrigerar amb aigua, afegeix. En aquest sentit, la mateixa investigació de la Universitat de Califòrnia i de Washington Post afirma que l'aigua utilitzada per generar una única resposta de 100 paraules d'un programa d'intel·ligència artificial com xat GPT equival a mig litre.
Així, si la meitat de la població de València, unes 413.000 persones, fes dues preguntes a aquest generador cada setmana durant un any, s'hauria consumit l'aigua que utilitzen 1.100 habitants de la ciutat en el mateix període.
Cal afegir que, per entrenar els algoritmes d'intel·ligència artificial, el consum d'aigua també és elevat. Així, en paraules de Valdevià, Meta, empresa matriu de Facebook, va utilitzar 22 milions de litres en 97 dies només per entrenar el seu algoritme, una quantitat que consumiria una persona a Barcelona en més de 600 anys.
Segons explica Aurora Gómez, del col·lectiu activista contra els centres de dades, TUNU, BSE, Camp i Rio, aquesta no és l'única derivada que tenen aquestes infraestructures.
Si els servidors utilitzen circuit de refrigeració oberts, l'aigua s'evapora. I com que conté components químics perquè les màquines no pateixin avaries, passen a l'aire. De fet, tal com es recorda des del col·lectiu, un dels darrers decrets de Joe Biden
Abans de deixar el càrrec de president d'Estats Units d'Amèrica, va ser prohibir que els centres de dades s'instal·leixin en zones on hi ha molta contaminació, perquè l'elevat consum d'energia i aigua per a la refrigeració contribueix a l'emissió de gasos tòxids, afectant la qualitat de l'aire i augmentant el risc de malalties com el càncer. En aquest sentit, un informe de Greenpeace
assenyala que internet en general i els centres de dades en particular són responsables del voltant del 2% de les emissions de CO2 al planeta. En molts casos, aquesta contaminació té a veure amb el fet que, per assegurar la disponibilitat de les dades, els centres utilitzen combustibles fòssils per si hi ha tals de corrent.
emeten molts CO2 perquè tenen dipòsit de gasoel per si hi ha un tall d'electricitat. A més, cada any fan TETs per comprovar que funcionen", explica Valdívia. Cartografia del vampirisme digital
Quan algú puja un vídeo a Instagram, on queda guardat físicament? Quan algú fa una pregunta al xat GPT, on està allotjat el programari que li dona la resposta? Com viatja un missatge de WhatsApp d'un telèfon mòbil a un altre? Durant anys, la metàfora del núvol, del ningúl,
Ha estat utilitzada de forma recurrent pel sector de la tecnologia comercial per referir-se als milions de servidors dins d'edificis on s'emmagatzema la producció digital.
Els centres de dades són infraestructures, moltes vegades invisibles, perquè veiem simplement una nau industrial, on maletgem i pot ser com a màxim creiem que l'impacte que tenen en Rau en el sol que ocupen, diu Valdivia. Per afegir que la manca de transparència d'aquesta indústria fa que no puguem saber quants centres de dades hi ha ni on són.
En aquest sentit, el portal de Data Centers World Map determina que hi ha més de 6.200 d'aquestes infraestructures al món. En tot, la xifra real és molt superior perquè el portal no compta els nous centres de dades que estan sorgint en els darrers anys i que són els que allotgen els programes d'intel·ligència artificial.
Els Estats Units d'Amèrica, i sobretot l'estat de Virginia, és on hi ha més centres de dades, perquè per allà passa el 90% de les connexions de tot el món. Però a Irlanda, on les grans tecnològiques no paguen impostos, és el que té més necessitat de centres per evitar, apunta Valdiviar.
A l'estat espanyol n'hi ha 91 i en el cas dels països catalans, segons l'UE Data Center Roadmap, s'en contabilitzen 32, la majoria dels quals es troben a Barcelona i a Sardanyola del Vallès, el Vallès Occidental.
Es tracta en bona part dels casos de centres que funcionen com a serveis on les empreses poden llogar espai d'amagatzament. Dit d'una altra manera, un diari en línia pot contractar un servidor per guardar tots els articles que genera. Per llegir les notícies, les lectores fan una petició a aquests servidors, que en un temps ínfim els envien la informació.
Vampirs energètics. L'any 2022, l'Ajuntament de Londres va prohibir la construcció de nous habitatges a la zona oest de la ciutat. Els notius de la mesura, segons van esgriner les autoritats, eren els centres de dades que hi havia a prop, que feien servir a enormes quantitats d'electricitat equivalents al consum de petites poblacions. No hi havia, per tant, energia per a vestir els nous immobles.
A Irlanda, un país on les grans companyies gaudeixen de molts beneficis fiscals, l'ONU, l'Organització de les Nacions Unides, indicava el mateix 2022 que els centres de dades consumien el 18% de l'energia de tot el país i que la xifra podria arribar al 28% del 2031.
Per això, en els darrers anys, hi ha hagut múltiples campanyes que evoquen per aturar l'expansió dels centres de dades i que denuncien la tensió que suposen sobre la xarxa elèctrica.
Els exemples que il·lustren com els centres de dades entren en conflicte, les necessitats energètiques de la població són constants arreu del món. A diversos països del nord d'Europa hi ha hagut una forta resistència de la població que ha aconseguit moratòries per a la construcció de nous centres de dades. I ara, algun dels hiperescalars que es volien aixecar en aquesta regió estan derivant a l'estat espanyol o al consul americà.
És el cas del centre de dades de meta a Talavera de la Reina, que va ser un centre descartat a Holanda.
Vampirs d'aigua. Si la demanda mundial d'intel·ligència artificial continua la seva trajectòria actual, la malversació d'aigua que genera pot arribar als 6.600 milions de metres cúbits el 2027. L'equivalent a la meitat de consum anual del Reino Unit, explica Miranda Gabbard.
El 2022, per exemple, un centre de dades de Google a St. Gislein, a Balònia, Bèlgica, va gastar l'aigua equivalent a l'ús anual d'unes 10.700 llars a la regió i una instal·lació de la mateixa companyia a l'estat d'Oregon, als Estats Units d'Amèrica, va ser responsable de més d'una quarta part de la demanda total de la ciutat, que té 4,2 milions d'habitants.
Malgrat això, les grans companyies del sector afirmen que els seus centres de dades fan tot el possible per reduir aquest consum. A pregunta de la directa sobre quin ús d'aigua fan els centres de dades d'Amazon, la multinacional tecnològica ha contestat que té el compromís de retornar més aigua a les comunitats on operen els centres de dades a escala mundial amb mires del 2030. Gabot assenyala que el 2024
enmig del que els experts de l'ONU han qualificat de crisi mundial de l'aigua, només el 41% dels operadors de centres de dades van informar de les seves mètriques d'ús d'aquest recurs.
En la mateixa línia, el periodista investigador Pablo Jiménez Arándia assegura que les grans tecnològiques no informen sobre quanta energia i quanta aigua usen en els seus diferents centres de dades repartits pel planeta. Segons ha pogut saber per la documentació d'Amazon sobre els drets centres de l'Aragó,
Quan en l'exterior se superen els 29,4 graus es fa imprescindible activar el sistema de refredament per evaporació d'aigua que prové de la xarxa municipal. En paraules de Jiménez Aràndia
Des de l'inici d'operacions del centre d'AWS, el consum hídric per a ús industrial en la capital d'Osca ha augmentat anualment en 62 milions de litres, una xifra superior a les estimacions que l'empresa va publicar en els informes previs a la seva construcció, que pronosticaven un ús de 36 milions de litres anuals.
Hem parlat de 62 milions reals. En aquest sentit, la documentació oficial del govern d'Aragó assenyala que, quan estiguin a ple rendiment tots els centres de dades del territori, es consumiran 755.700 metres cúbit d'aigua l'any. Però, tenint en compte les investigacions de Jiménez d'Arandia, cal inferir que la xifra serà molt més alta.
És per tots aquests motius que ja hi ha grans companyies que s'estan desplaçant a països amb regulació amb menlatses o que històricament han patit una dominació econòmica per part d'Europa o dels Estats Units d'Amèrica. Una dominació colonial, s'entén.
La societat mexicana de Querétaro, que té 26 projectes de centres de dades en marxa, segons explica Ana Valdivia, fa dos anys que van començar a construir una canonada de 100 quilòmetres que havia de portar aigua de les muntanyes fins als parcs industrials. La idea és que quan s'acabin els aquifers es tragui aigua d'aquestes muntanyes.
De fet, Mèxic, juntament amb el Brasil i Xilé, són, segons l'Institut Latinoamèricà de Terraformació, els indrets del món on estan aterrant els centres de dades de forma més majoritària.
En aquest sentit, Gavot es pregunta per què no se'n fan més els països nòrdits, que són més freds i tenen accés a abundants fonts d'energia natural, com la hidroelèctrica. Això reduiria la quantitat d'aigua necessària per refredar els servidors, ja que seria possible utilitzar una tècnica anomenada free calling, que consisteix bàsicament a obrir les finestres durant bona part de l'any, apunta la investigadora.
Els discursos que sostenen que els bullots són inherentment adeguats per a l'explotació estan vinculats a històries de colonització. La realitat, però, és que les companyies busquen terrains en sol barat i governs disposats a acceptar inversions.
Vos recomano l'atura íntegra d'aquest reportatge, que és més llarg, de la directa d'Albert Alessandra, del 5 de maig de 2025, publicat al número 589 de la directa.
I ara ja, molt ràpidament, ens referirem a l'informe de l'ONU del passat 1 de febrer on Nacions Unides enverteix d'una situació de fallida hídrica global. La situació hídrica mundial és greu, amb moltes conques irreversiblement esgotades i milers de milions de persones en un estat de gran vulnerabilitat en el seu accés a l'aigua potable.
L'Institut d'Aigua, Medi Ambient i Salut de la Universitat de les Nacions Unides adverteix que hem entrat en una era de fallida hídrica, davant la que urgeix prendre decisions difícils. L'escalfament global i la crisi climàtica lligada
El mateix escalfament estan provocant canvis mediambientals abruptes, des del col·latge de capes de gel que es crea perpètic i la fusió del permafrost, a l'extinció massiva dels escull de coral i la degradació de boscos i selves, passant per l'alteració de la circulació oceànica de l'Atlàntic Nord, amoc. Canvis en alguns casos irreversibles que concerneixen també a la situació hídrica del planeta.
Així ho adverteix en un informe publicat fa poc dies on es demana un replantejament fonamental de l'Agenda Mundial de l'Aigua, ja que els danys irreversibles han portat a moltes conques a un punt sense retorn. Aquest treball revela una veritat incòmode. Moltes regions estan vivint per sobre de les seves possibilitats ideològiques i molts sistemes hídrits crítics ja estan en fallida.
No tenim temps més que per recomanar-vos igualment la lectura sencera d'aquest informe de Nacions Unides sobre l'aigua publicat l'1 de febrer pel que de reflexió i consciència de la necessitat de passar a l'acció tenim cada vegada més.
Un dia més a Noves i Perès, dins el matinal. Bon dia, bona vida, dona mediterrània. Una abraçada. Salut.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Ets tu, Aina. Bon dia, Tomeu, com estàs? Oh, per favor, per favor, sí. No, és que en sa mascareta aquesta de moneda... Ja, és que m'havia de picar en el paper. Ja, ja. És guapa, eh? L'he vist tant de vegades de petita, perquè abans sí que mirava videoclips, i és que el veia tant de vegades, com en uns records. És molt guapa aquesta, que era la de Gerard, no? Després. Sí, sí, sí. Te la deixaré, però me l'he de tornar.
No, no, no, no, no, no. Tot i que puc dir que m'agrada, m'agrada, m'agrada, però no sé què estàm escoltant. Ara ho preguntarem, no te preocupes. Bé, jo som Nain Amor i estic amb un també un martí en els programes Música amb Amor, una mediterrània. Que sèria! Has vist? M'està en programes tan sòria. Que t'han dit? No, no, jo no... Que t'han dit? Que em fica...
Ah, és normal, però. Què? No, no, o sigui, jo, jo, de fet, a mi també m'ho passaria. No, està bé, no? Estàs a un altre nivell ja, has passat. Sí, clar, perquè és el més gran.
Ah, no. Ah, m'ho deia per això. M'ho deia perquè, clar, la fama, supos que... Clar, ja, és un tema. És una altra cosa, no? Clar, és que m'he de prendre les coses en sèrio, ja no puc fer un programa de bromes. Ha de ser tot super seriós. Clar, és a dir, estàs aquí, la teva cara és posada a Can Alcove.
Jo no m'esperava gens, eh, flipats. Protagonista d'un vídeo d'influència. Bé, gràcies per venir. No, tu també, és un plaer sempre. M'entendràs, m'entendràs. Sí, sí, sí, jo som fidel a una mediterrània. No m'aniré, no m'aniré, no m'aniré esperant.
Bé, avui, a l'Audiència Dona Mediterrània, tenim el plaer de presentar-vos la gran estrella mundial, Aina Amor! No, no, no, no, no, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Espera'm que aquest petit país també se pugui permetre continuar patrocinant-me. Sí, no, i tant, i tant, i tant. De fet...
És que jo ara mateix no visualitz música amb amor sense Petit País, és com que per jo és un pack. És tot el mateix. I per representar-me el programa d'avui, avui el dedicàvem en Bruno Mars, és un artista de pop, que ara vull xerrar una mica d'ell, i com cada divendres de matí a les 10 que feim música amb amor estan patrocinats pel Petit País, que és...
Un bar, però no només és un bar, és més que un bar. Fa la nit que res que el número 27, on podem anar a sopar de pa amb oli i ensalades boníssimes, divendres i dissabtes i servei de bar de dijous o diumenges.
També fan molt d'altres culturals. Me diuen que han fitxat una estrella també ja, ara mateix. Una estrella? Sí, sí, sí, bueno, no sé. No sé, aquest servei ha millorat molt. El servei és brutal. De fet, té un servei tant de cuina com de cambreres i tal, és que és increïble i superacollidor. Tothom ho diu, és la veritat, tothom ho diu.
Sí, sí, sí. Ara mateix, vull dir, no només és tan bé que és bo això, és com a l'experiència en total, que te sens com en el teu ambient i super a gust.
DJ, no t'oblidam, no t'oblidam. Perdó, perdó. Tomeu Martí, bé, perdó, perdó. DJ d'emissió. Aina, home, DJ d'emissió i Tomeu Martí aquí fent música amb amor.
Està amb tanta distància que en DJ Amor és l'única manera de pronunciar-se és pujar la música a tope. DJ Amor, has dit ara, eh? Oh, perdó, perdó. Quants DJs hi ha? DJ Dimensió, DJ Dimensió. Les que hi ha més personal les que pareix, però tampoc volem pareixer com ens ho corren tant, ho volem fer pareixer com que no està gens plenetjada, però realment hi ha una feinada.
Aquí hi ha un guió. Sí. Duim sis minuts i mig, si no hem dit a qui dedicàvem el programa. Bé, ho hem dit, però hem passat d'ell. Ah, bé, ho hem dit. Anem a xerrar un poc d'ell. Dedicàvem el programa en Bruno Mars. És un, com he dit abans, un cantant de pop, que realment no són en Bruno Mars. I això me n'he sabentat fent recerca per aquest programa. Per aquest programa jo. Aquest poc setmana fa que s'anomia Bruno Mars. Periodisme d'investigació.
Recerca profunda. I efectivament no és el nom així, és el nom Peter Jane Hernández. Tipo, res d'amor. I darrere va néixer el 85 a Honolulu, per tant té 40 anys.
pensava que no era tan gran, en el que no vol dir que sigui gran, però em pensava que era més jove. A partir dels 17 anys se'm va anar a Los Angeles per intentar-se fer cantar professional, no li va ser fàcil,
I el primer que va fer va ser escriure com són per altres, però després... Sobretot, de cara al 2010, és quan va començar a tenir més àxit que per ell, va treure un disc, i bé, és un artista molt consolidat, es panorava en música l'actual,
i de fet aquest estiu fa gira, no sé quan comença, però aquest estiu va a Barcelona també o a Madrid, no ho sé, quan solen fer concerts, solen fer Barcelona a Madrid o alguna cosa d'aquestes, i bé, i sé que s'ha d'entrada de sabanets obrir ben aviat,
i cares i tal, per tant té bastanta demanda perquè no sol fer gaire els concerts, o el banco jo no me n'he sabentat i si mateix m'agrada. I res hem escoltat, la primera cançó és de la Easy Song, que és una dels primers àlbums.
i després, no mentida, de segon àlbum, després Merriyu, que és desprimer, i ara estem escoltant canta amb mi, que vol dir compta amb jo, i és com una cançó molt d'amistat, que passi el que passi sempre seré allà, i capaç compta amb jo, és molt guapa. Gràcies, Aina. Va, va, va, va, va.
Bona nit. Bona nit.
No el coneixia gaire en Bruno Mars, però sé que no fa gaire vaig sentir una notícia, devia ser que ha traig nou disc o... és que no ho sé, o que ha fet que el concert important o... Nou disc? Ara te confirmo. Jo sé que fa poc temps relativament se xerrava molt d'això que traia dates de concerts. Ah.
Ara tampoc m'agradaria ser qualque cançó nova que jo sàpiga, no? Però és molt possible, vull dir, tampoc el sou gestant. I de fet he aparat sobretot cançó més antigues que són les que més m'agraden a jo. Qualcú no som de ser noves, però som més tradicional. I això era el Bruno Mars al principi. I és com molt divertit, no? O molt alegre, o no?
té lo seu, o sigui, és a dir, té cançons així molt alegres, però després en té de bastant tristes, ja arribaran, ja arribaran, no te preocupis. Ja arribaran a qualque balada d'aquestes. Exacte. No, i n'hi ha una que... Mare de Déu. Sí.
Aquesta, per exemple, també és bastanta animada, aquesta és bastant coneguda, aquesta és tan sonar-hi, no sé. Sí. No sé si diu per compromís d'això, oi? No, no, no, sí, me sona. És que de fet, quasi tot em me sona. Són molt, estan comercials, sonen molt. I'm so pretty, I'm too hot, I am. Got a police and a fireman, I'm too hot, I am.
Sí, pot ser que sigui rotllo funky. I efectivament ha treut un nou disc. Ah, ha treut un nou disc. Que se diu Risky Roll. Podem no escoltar res. I no le poden acabar aquest disc. Ja serà per un pròxim programa. Bé, no podrem entrar.
que darrerament estan traient diferents grups passant a música, sobretot en el panorama de música en català, que jo jo estic flipant, que m'estic plantejant fins i tot d'alguns grups que ja havia fet i vull fer una segona part i fer l'àlbum perquè està molt bé. D'aquí en qui estàs pensant, darrere? A la Ludwig Pant, perquè darrere m'ha agradat molt i ha traient el nou àlbum, a més és el cap de cartell de la campallín, que és que la campallín se faran quatre presentacions de disc o d'EP, per tant... Sí, serà gros, eh?
Oh, ja, bé, em molt d'un moment. Sí, sí. Wait a minute, fill my cup, put some nigga in it. Take a sip, sign the check. Julio, get the scratch. Ride to Harlem, Hollywood, Jackson, Mississippi. If we show up, we gon' show up. Smoother than a fresh drop, skip it. Too hot, hot ass. Call the police and the firemen, too hot.
En Prince te sona a tu? Sí, això m'agrada molt Purple Rain. M'agrada molt la versió que té en Bruce Springsteen de Purple Rain, que la té com a agrada també. I jo, escolmen aquesta, però bueno, en Prince el tenc ubicat, sí, sí, sí. I en Bruno Mars seria un deixat de...
No m'atreviria a dir això, és a dir, no vull dir res, no considero que em sàpiga tant com per dir-ho. Però si tu ho consideres... No, no ho sé, no ho sé, però la veritat és que me l'ha recordat. Dóna un poc de vibra. Sí, sí, me l'ha recordat. Un poquet. En Prince no ho vaig veure en directe, en viu, però sí que he vist directe's seus, així en viu, i...
Increïble, eh? És que... Era un gran músic. És que jo crec que hi ha tant de modits increïbles que estan quedant com un poc en soblit i no sé com dir, com tapats per ser música actual, que tampoc la vull criticar. Hi ha coses que estan molt bé però n'hi ha d'altres que, bueno, que no ho sé. I que s'haurien de rescatar.
M'ho vas dir que té uns 40 anys amb Bruno Mars. Té 40 anys justos. I quant fa que està en el món millor? Van trear així com a més dels sitos cap a ja ser ell famós d'avés del 2010, per tant, 16 anys. Però un poc abans, és a dir, a partir dels 17 ja va començar a fer coses. Però sobretot això, com a més música per altres. Suposo que feia que els uns intervenia o això.
Va tenir una època com de cançons més populars, pel que m'he informat, i després ja va fer com... la seva marca personal, diguem, Bruno Mars com ell, perquè és que no són Bruno Mars, que jo sóc eslipant. Don't believe me just right, don't believe me just right.
Jo amb el funky o el funky o el que se li vulgui dir, me passa que m'agrada, m'agrada, m'agrada molt, de fet, m'agrada, però hi ha un moment que me cansa, saps?
Està bé, però tampoc seria... Jo també tampoc seria un estil de música que escolti cada dia ni molt manco. Vull dir... Noi, aquesta cançó és superxula i que m'anima moltíssim. Però perquè si em dius quin estil de música escoltes, el funk no estaria ni en el 5 primer ni en el 10 primer, probablement. Crec que aquesta també m'sonarà. Just the way you are. Aquesta és la menticona.
Fins demà!
I don't know.
Aquesta et seva, diguem, no és una versió... No, no, et seva. Ara no t'ho sé exactament si l'ha escrit ell o no, però els del seu àlbum i et seva. Sí, sí. És que ja els títols ja m'ha aparegut. No, i a més, és la típica frase que dirà les pel·lícules romàntiques de... No, no, jo t'estim tal com ets, és perfecte, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res, no hi ha res.
Fins demà!
Estàs per ballar així, ulls tancats, braços oberts... Sí, és romanticó, no? Però si mateix té el seu ritme, tot i així, no és super... Quan se posa una balada així de... La balada ve ara. Uipa, vinga, vinga, vinga, ja frisant. No, jo de ves.
DJ te'l pensa balada, vinga. I és una balada supertrista realment, que se diu When I Was Your Man, que ja ho diu quan jo era esteu amo, per tant ja no estan junts, i ara com que se'n dona a compte de tot el que hauria de fer i el que desitja que jo tingui i tal, es brilla. Bruno Mars més jovenet, diguem.
Ah, és del 2013, aquí està. Sí, sí.
Too young, too dumb to realize That I should've bought you flowers
En aquest moment, els estudis d'una manera que estaven amb els vostres. Sabeu? M'agradaria ser el ritme. Perquè no tinc encenedor, perquè si no, un encenedor també seria... Ah, sí, series més del encenedor.
Ella també està triste en el vídeo, com a mínim.
N'hova de vídeo, que faigna de vídeo.
Diria que plora quasi quasi. Pots, men, les clans estan separats. Mirada perduda. En teoria, és a dir, la cançolada, això, tipo, ell diu com el que s'empenedeix, ara diu, t'hauria d'haver de comprar flors, ara diu, hagués de donar-te totes les hores que tenia, quan t'hagués tingut el moment. Però bueno, no, en què estava pensant, tia? Tu a qualsevol festa, perquè sé que l'únic que volies tu era ballar,
Estic traduint-te en el moment. Molt malament, Bruno. I ara diu, ja eres la meva lota, està ballant, però està ballant amb un altre home. Ah. Clar. Idò. Debuts. Exacte, l'he pensat abans, tio. No, molt malament, Bruno. Sí, és que l'ha cagada. Tu no ets de donar segones oportunitats, no? Depèn.
No se sap mai. Sabe molt personal com heu. No, però mira, ara diu, ara esper que ell te compri flors, que t'aguanti sa mà. Bruno.
que t'adonis totes les hores que t'adonis quan tinguis l'oportunitat que t'adonis a totes les festes perquè jo record que era molt que t'agradava allà i fer tot el que jo no vaig poder fer quan era esteu massa tard
Uep, i aquí tenim convidada. Sí, aquesta és una col·laboració dels dos amb una màgina de l'Epic. És una conçó bastant més recent, té pocs anys. I...
Està passant famosa, jo l'he sonat molt i l'he arribat a porrir, però tampoc volia no posar-lo perquè està molt bé. No, no, no, no, no, no.
Ella arriba a cantar o no? Sí, sí, cantarà. Si vols, passa-la un poc. Mira, ara. Ara. Ara, Judi.
Fins demà!
S'ha nascut una estrella, és la Lady Gaga? És la Lady Gaga amb en Bradley Cooper. Perquè, no sé, m'ha pareixut una imitació dolenta, però potser és d'abans. És d'abans? No, no ho sé. Ah, no, no, no, exacte. Tipo, sualo, xalo, que és la de... ha nascut una estrella, aquesta és de fa més dents.
Sí, sí, té més anys. I aquesta fa relativament poc. Bueno, jo no l'ho veig tant igual. No l'ho veig tant igual. No. No, però és veritat que aquesta està bé, però la trobem molt comercial. Sí. Tipo, és com la típica cançó que saben que tindrà èxit i la fan. Sí. I ja està, i no han de pensar gaire més. Ja, ja. If the world was ending, I'd wanna be next to you.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah, yeah, yeah.
Lock it out of heaven.
Lock és com a bloquejat amb un pany, tancat, ara no m'ho dic aquesta paraula. Sí, sí, com aquestes botigues que deixes... Que pot deixar-se aquí a baix. Com vaig anar a Sevilla per emplear un login d'aquests. I Out of Heaven és com de fora del cel. Però espera't, encara no estic segura si Locked out és com un phrasal verb d'aquests. Segurament.
Fins demà!
M'agrada aquest punt un poc jiscopero, aquesta cosa... És com un poc de rock i un poc de reggae i un poc així com... Se nota que té un parell d'influències... Esa mateixa cançó. Sí, vale, sí, etc. Lo que d'Abdo Heber és com a tanqueat de Faro del Cel, com que tan... Com si t'hagués una cançó
DJ Mor diu que s'acaba, això, eh? Ja, crec que el temps està tirant molt de l'amunt. It will rain. It will rain, aquí està, és una seta romàntica.
No dealing, get blowed out. No, you don't. No, you don't. No, you don't.
Sempre tenen com un renafons com així, romàntic, com a demor. Bé, més que demor, com a desamor. Bé, de totes, però jugo molt amb aquesta emoció. El sentit bé. Mira què te dic, que si ve per Barcelona, això, aniré a veure-ho. És xulo. Està molt bé. I ve de molt bé.
Pensava que era un altre tipus de... Sí, de sorprès que tu ve. Ho sé, ho sé, ho sé. Tampoc és que sigui el meu gran estil, diguem-ho, però...
Tanta música, jo no sé que cantaria en directe, vull dir, perquè jo he fet una selecció molt del meu estil, però... i algunes són fora del meu estil, però vull dir que n'hi ha moltes que no són així. Per tant, jo em podria anar a un concert i que no canta res d'això. M'imagino que mig concert han de ser dels temes aquests que molt sonen a tots i tal, no? Sí.
però clar, si fa un nou àlbum també li interessarà promocionar un nou àlbum i cantar un nou àlbum no ho està cansat de cantar això sempre no ho tenia avorrit, com se pot de cabra que a un punt va dir ja no cantarem mitjans com som coneguts, ara començaré a cantar el nou que feim perquè ja m'havien cansat de cantar-lo que seia molt però després el públic demana el que demana i tancam amb en Bruno Mars aquest tema
A-P-T. Que ho pronuncien com A-P-T. Algo així. I què seria això? No ho sé. Algo de bien. A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-P-T-A-
Ja, no. Tien? Ja, no.
Perquè tu, en tema de K-pop, o de K-pop, estàs ficada? No, gens, la veritat que no és un estil que he escoltat pràcticament mai, per tant... Mira, ara acaben de treure unes banderes col·lenes.
És que crec que això és com... No sé si és fins i tot una paraòlia i tot d'esquake-pop. Jo crec que és com un poc una mescló. David que canta en programes amb la Rosé, que és d'esquake-popera, una que hi-popera, crec que s'ha dit. Sí.
No, es dona que en són molt cura. Ah, no, no, som fora de temps. Som fora de temps. Somos Patrocina. El Petit País. I molt bé, molt avui vespre, som allà. Avui vespre vinc vinc. I tant, i tant. Moltes gràcies per escoltar molts. Gràcies a la seva audiència. Molt bon cap de setmana. I res, recordant que estem prefinats pel Petit País, que els nens que un bar fa la nit.
I després de música amb amor, arriben... Tenim l'estudi ple de poetes i poeteses. Bon dia, poesia. Bon dia, Tameu. Bon dia, poesia. S'acosta, avui és dia 6 de març, d'aquí dos dies és dia 8 de març. Vindrà un jorn que la dona es darà per ofesa.
de que només alabin sa corporal bellesa, com a ocell qui no canta o flor sense perfum. Perdona que jo trenqui la galana costum que el menyspreu dissimula amb que l'home vormembre, humiliant la dona per exaltar la fembra, com si en el món no fossiu més que un dòcil ramat en la tria futura esperen el mercat.
Ets vella, més no vulguis que t'ho diguin. Esmenta que tens dret a ser lliure i a ser intel·ligenta, i a tu mateixa et bastes. I, maridada o no, pots escollir la via que et semblarà millor.
Ets rosa com l'espiga madura, i ets feinera, i humil com les germanes de Ruth, l'espigolera, i ton candó, ton aire resalt i la bondat de tots ulls plans de vida i serenitat. Jo no sé quin respecte i quin presentiment de fortalesa infonen,
Oh, dolça margarida, jo no sé per què en diuen misteriosament que Déu, per qualque empresa més noble t'ha escollida, que esperar amb els ulls baixos el pas del trobador que et digui a cau d'orella el primer mot d'amor.
Un poema d'en Joan Elcover, escrit fa més de cent anys. Sí, jo de veritat no l'havia llegit mai fins fa un parell de mesos i me va sorprendre trobar aquest poema escrit en aquelles dates. Me va sorprendre molt. Gratament. Amb una sensibilitat que no era molt comuna entre els mascles de l'època.
Bé, avui, com que... Ni encara ara, moltes vegades. Ni encara ara. Bé, avui, precisament, perquè diumenge és un dia molt important dins el calendari de les reivindicacions necessàries que hauríem de ser cada dia, però bé, un pic a l'any es fa grossa, que és el 8 de març. Avui tenim en nosaltres dues poetes, poetes...
estudioses també de la literatura, amb dues importants de la nostra cultura. Sí. N'Antònia Arbona, benvinguda, Antònia, de Veïnau. Bon dia. I nena Noelia Díaz-Vicedo, també. Bon dia. Bé, ja en Mallorquina d'Octiva. Sí, amb molt de gust. Coneixeu aquest poema de Nel Cove? Sí. Sí, sí.
Ara, precisament, bé, ara que han reinaugurat l'exposició d'en Alcobé, aquí a Can Alcobé, ara la Noèlia me deia, és interessant veure com ha quedat la part, sobretot, de la Tertúlia, i aleshores ara he aprofitat mentre es pugui veure l'escala per anar a veure aquesta part, i clar, sobte, vull dir, allà hi ha les tassetes de cafè, tot col·locadet, i allà hi ha les fotografies d'alguns dels il·lustres tertulians que hi solien anar.
I clar, sobte avui en dia, i crec que sobte ja és un fet positiu, que entre tots els tertulians només hi havia una dona, que era la Maria Antoni a salvar. Creus que han canviat les coses de llavors en sa? Han canviat però és una mica enganós també.
És una mica enganós perquè ara hi ha moltes dones, però jo no sé si és perquè hi ha moltes dones, perquè realment es tens el més modern i han seguit els cànols del patriarcat. Hauríem de veure si la gent no s'avanés i no fes el que és políticament correcte, n'han es dit amb aquest, mamades, bla, bla, bla, si serien conegudes o no. Jo, per exemple, el currículum que tenc, na Noelia,
Fa feina a la universitat, no en coneixia de res, per exemple. Això què vol dir? Que estem a una època que sí, pareix que va millor, però si tu no fas el que toca i no segueixes el manaments del patriarcat, ets una desconeguda. Per tant, no està tan bé com sembla. Noelia...
Bé, jo he de dir que sí que coneixia el teu nom i la teua obra, però personalment no te coneixia. Un gran plaer fer la coneixença. Sí, tens raó, jo crec que fins a un punt, perquè crec que encara estem dins de la fase...
Costa molt de dir, eh? Però encara estem dins d'una fase bastant inicial. És a dir, n'hi ha presència de dones, per exemple, a les lectures, de dones poetes o de dones dramaturgues, de dones novel·listes, prosistes, però encara les xifres són bastantes feridores.
encara hi ha un desnivell bastant important. Pel que fa al currículum acadèmic i del que són les classes del currículum de l'ensenyament, això necessita un altre programa específic perquè
ho dic sempre, fixeu-vos que la història de la literatura catalana que s'està fent ara mateix, de l'editorial Barcino, la presència de les dones no arriba ni al 10%, ni al 10% en 800 anys d'història de la literatura catalana i això s'està fent ara, ara mateix, està en procés de fabricació, és a dir, tenim molta feina per davant encara, eh?
Clar, un poc el tema també que hem parlat altres vegades, és en si les institucions literàries, els mecanismes de com funciona, començant també els mecanismes, les estructures de l'acadèmia, les estructures editorials, de premis, en certa manera també tenen una naturalesa i una origen patriarcal. Total. Sí, evidentment, però és que jo sé que les dones tenen una perceba encara molt decorativa.
És a dir, que a nivell de països catalans, dirien jo, i que les que van endavant o són jurats de premis o estan traient premis, és perquè compleixen el manament del patriarcat, la gran majoria.
i en la boca petita la gent diu aquesta, aquella altra, és que amant de, ha estat no sé qui i ara està no sé què, és a dir, jo, la veritat pel que m'arriba no vull que canviï tant. I jo si he d'explicar la meva experiència, que bé ja he vengut aquí i ja he explicat sobre el meu llibre El poder i la glòria tot el que m'ha passat, jo he estat molt assetjada sexualment, dins el món literari,
per no atendre-me a unes determinades directrius. És a dir, això que em diguin que va bé, sí, va més bé que si estàs amb Afganistan, d'acord? Però falta moltíssima feina. És a dir, de les dones que van endavant, si hi hagi les dones que s'han vist obligades a això o això altre per tenir un currículum digne, jo no sé qui quedaria.
Clar, està entrat també de relacions de poder, que moltes vegades, clar, les relacions de poder també funcionen, clar, a nivell, tu dius, a nivell dels premis, clar, les influències també entre els homes, vull dir, la relació de poder. Clar, però també hi ha aquestes relacions de poder amb el viatge patriarcal, amb misògin, fins i tot, no?
Sí, sí, sí, total, totalment. La literatura encara, bé, a veure, la literatura és una pràctica, sí, però també és una institució. I com totes les institucions, està absolutament organitzada pel viatge, pel viatge patriarcal en aquest aspecte. Estic totalment d'acord amb l'Antònia.
que encara la dona escriptora, perquè estem parlant de literatura, que vol fer un espai, l'ha de construir ella, l'ha de fer perquè no hi ha un espai per a ella, no hi ha un espai.
l'ha d'obrir, ha de treballar per anar fent, obrint l'espai. I així tot també està ple de prejudicis. I sempre et diuen coses, no sé si a en Antònia li ha passat, però alguna vegada que et diuen és que fas una poesia molt de mascle.
Sí, sí, també, sí. Això que vol dir. Sí, això quan jo vaig començar, sí, me va passar, sí, un determinats any, sí. O per escriure, per ser una lota, o fas un poamets, que estan bé. Sí, sí, sí. És a dir, són coses que has d'aguantar fins que tens 30 i qualque cosa, després ja es cansen, no?
Jo també he sentit-te dir, al revés d'això, dir, ah, però això és com a poesia de dones. Ah, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, mira, ara que estem... Explica això i te dono la paraula, Antoni. Ara que a classe estem fent la literatura vicentista i estem fent... Precisament aquesta setmana ha estat la setmana de les dones dins del grau de llengua i literatura catalanes i hem tractat les poetes mallorquines del segle de neu.
I els deien això, tot i que moltes parteixen i fan una poesia totalment renaixentista, com per exemple Victoria Peña o Margalida Caimari o Manuela de los Herreros, no? I els crítics sempre diuen, ah, és que fan una poesia com pròpia del seu sexe. El cant dels ocells, la natura, amb una sensibilitat pròpia del seu sexe. I quan llegeixes poemes dius...
Clar, la natura, la terra, que són tres propis de la Renaixença, no? És a dir, però, i tu veus que els crítics mateixos se confronten entre el fet.
que és que fan una bona poesia i el fet que són dones. Ells mateixos troben una confrontació personal bastant forta, no? I això jo crec que no ha canviat massa. No, no, realment sí, a una dona sempre li costa més, que dir sí, és veritat. I jo ara encara he tingut sort que he trobat Antoni Giscafres, editor de Documenta, que sembla que és un home d'un altre planeta, perquè sap analitzar els llibres i te'l comento, com si realment no fos una dona que té davant, però és molt difícil.
que sí que és molt difícil que trobar algú que que te consideri, te miri sobre sense mirar si ets un home o una dona, això, no aquí hem ressalt un altre tema fonamental, trob jo, que estem clar que és poetitzable, que és literatura, que quin tema és literatura de la guerra, oh! la guerra, l'èpica, era el gran tema però, per exemple, qui ens pot parlar de l'experiència d'un part?
I durant molts anys crec que ens hem perdut la meitat de l'experiència del món, no? Sí, mira, qui va introduir aquest tema de la maternitat? Bé, segurament va més enrere, no? Però Margalida Caimari ja té un poema que es diu No som mare en esquina.
on parla de la complexitat i les dificultats que ja trobava entre sempre criatures i llibres. Això és una lluita constant, i estem parlant del segle IX.
Sí, però és que si anem ara també és molt difícil compaginar-ho tot. Sí, sí. I ara tenint en compte que jo la religió era molt forta, perquè jo me'n recordo quan vàrem estudiar la reneixença amb en Pec i en Part, sí, dava molt de valor a les dones, però primer feia tots els homes, i llavors les dones de part. Sí, hi havia temps, no? Exacte, era l'apèndix.
perquè jo ja m'afitzava de bé, tampoc no els pot barrejar, que passava també en aquell temps, que les dones havien de parlar molt de religió, havien de ser molt beates, i clar, estant que parlaves de religió, ja ocupaves molt d'allò, que els homes ja no podien estar més,
i poemes més patriòtics i més seiengo. En canvi, les dones s'havien de veure molt castes, molt recatades i molta església. Això en aquell moment sí que troc que separava molt, perquè jo vaig fer, quan tenia 18 anys, primer de carrera, ho vaig fer amb en Peyton Park i, com que li agradava molt renaixença, em feien crec cinc mesos.
I clar, vàrem tenir temps de fer les dones, però així tot eren un apèndit, anaven darrere. Era un apèndit, sí, sí, dins del currículum sempre. I la poesia dels homes tampoc no és que fos per tirar cots, en comparació amb les dones, perquè jo renaixant-se, modernisme, no ho sentís, m'ho ve estudiant molt a fons, ho conec bé, i tampoc mirat des d'ara, els homes no eren per tirar cots. Hi havia poetes molt, molt fluixats.
Però, clar, eren rits i ja estava, eren rits, podien publicar els llibres i s'acabava el problema. Sí, és l'accés als espais públics. Es parla de Maria Antonia Salvà abans. Maria Antonia Salvà, en veritat, no era una dona que venia constantment a les tertúlies, perquè no podia. És a dir, no podia, no devia. És a dir, ella crec que vindria algun... dues, tres vegades, una cosa així, no estava ben vist.
Estava ben vist i Miquel del Sans Oliver, o diu, podeu llegir ahir, que era una tertúlia d'homes. És a dir, l'accés als espais públics per part de les dones escriptores és una temàtica completament actual, recent. I com ho hem fet? Com hem pogut? És a dir, i un poc també crec que nosaltres tenim una responsabilitat d'anar obrint els camins...
a les noves generacions d'escriptores, dones que volen que s'escolta la seua veu i volen escriure, simplement volen escriure i, en fi, tenir un espai com qualsevol altre company home. I també hi ha més força col·lectiva, no?, avui en dia. Clar, però érem Maria Antònia, Salvà, i les altres poetes eren com ocells...
No, solitaris, no? Que gairebé eren excepcions. I potser hi havia moltes dones que estaven llegint poesia i fent poesia, però ni tan sols. Ja va sortir de...
Sí, ella ho va fer, Maria Antonio Salva, en Emilia Sureda, per exemple, que era molt més jove. Hi ha un epistolari mantenint una relació d'amistat bastant bona en parlàvem de literatura, parlàvem de bé les preocupacions que elles tenien, no? I altres sí que tenien molta presència. El cas és que...
Quan les dones tenen presència pública dins dels espais, diguem, de la literatura, el que passa és que a la línia del temps, dins de tota la diacrònia, van perdent-se. Com s'han perdut totes aquestes dones i arribem, nosaltres diem no tenim referents.
Sí, sí en tenim, sí en tenim, però estan amagats. Això ara se li ha posat nom, eh? Se li ha posat nom al procés, es diu criptogínia. Criptogínia. Està acceptat pel diccionari, és un terme que està bé de la sociologia. Sí, però això també és molt perillós, de vegades, perquè, és a dir, s'han de cercar dones amb pinces i, de vegades, t'adones impressió que ets aposen perquè tenen una cotoga. Això m'adona aquesta impressió. El cas és ara els recitals, de vegades. Mm-hm.
Hi ha homes, com en Jaume Pons a l'Orde, amb molt bon criteri, que he llegit de vegades que diuen, no, jo no vull anar a una banda si quasi no hi ha dones, o no hi ha dones, no hi vull anar a citar. Però què passa? Que te facin 50 i 50 i te posin segon qui.
simplement per omplir quota. I després, quan mires qui va, dius, ai, verge santa, la amanda no sé qui, la no sé què, dius, això és vèncer els esquemes del patriarcat. No, estem allà mateix, estem allà mateix. Sí, algunes institucions el que valen precisament això que diu n'Antònia, és a dir, complir les xifres de, no, ha de ser paritari, 50 i 50, i va...
No, això no pot ser així. Clar, un tens, és veritat que hi havia, ara quan deu això dels espais, he pensat, per exemple, que el cas de Naixesc Ensenyat, quan va començar, que anava a Gacita, els de Montdevo i de 9 anys, me van explicar, i clar, estava molt mal vist Navars, i això me va contar en Gene Manila.
I va decidir, en Carna, de dir, bé, les tertúlies les poden fer com a Eva. En Carnavinyes. Sí. I varen decidir que en John Partyn, en Carnavinyes, a casa seva, farien les tertúlies per facilitar que naixés que, que moltes vegades era l'única dona, hi pogués anar i no va d'estar per bars, aquesta cosa tan lletja i bevent i això. És a dir, era... ho vaig trobar molt il·lustratiu de dir, clar,
ses dones, evidentment, això fins fa dos dies, és a dir, jo quan era joveneta, que vivia a un poble, encara ficar-se a un bar era una cosa lletja, imagineu-vos. Sí. Però, clar, ara, parell que s'ha avançat molt, però dic, anem a veure, ho agafarem amb pinces, no? Sí, a veure, va molt, és un avanç que va molt espouet, necessitem, va molt, és a dir, estem quants anys enrere...
Jo recordo quan vam organitzar amb Vicenç Calonge les recitals i les trobades que fèiem en Espinzell. La veritat és que vam tenir moltes dificultats per trobar dones, perquè...
De les poques que en sabien, n'hi havia que no volien venir. O no volien d'això. I n'hi dava poques. Tu eres una de les poques que va venir a recitar. Sí, però clar, perquè el problema és que quan s'organitzen recitals, que això es pinzeia en una cosa molt innovadora, se volen trobar poeteses de davall ses pedres, però clar, si no han tingut facilitat per publicar, etcètera, te trobes que realment...
No tenia un currículum, que és el problema. Tu mira per exemple en Antonia Vicenç que ara l'han reconvertida en poetesa, ni tan sols era poetesa, llavors era novel·lista. I jo me'n record que de vegades me cridaven a fotos de l'última hora de Sant Jordi,
I no hi havia poteses, anem a veure. Si tu estàs posant totes les traves possibles, premis, publicacions, etcètera, la gent te l'envia per estar a fang, és normal. És a dir, jo he hagut de picar esquerda des de 21 anys, fins ara que en tens 55,
amb unes èpoques que ve enviat a passejar realment, perquè el que dius és que no pot ser, és a dir, jo m'han tancat portes però d'una manera molt, molt vergonyosa per fer de ser dona, és a dir claríssimament, perquè no he complet amb uns estàndards.
M'imagino que no he estat l'única més. M'han dit que no he estat l'única, però clar, si la gent no surt i no ho diu, sobretot, si no tens una mica de currículum que te respalda, encara se'n riuran de tu. I és una ressentida, i és que té envoja de no sé què...
no, no, jo em vejo per exemple cap ni una jo en la meva obra estic encantadíssima però clar, veig que hi ha aquest problema i per altra banda de vegades el que Reiter s'han agafat dones per omplir com el cas de jo quan publicava la balenguera en Jaume Pomal li va pegar com un pot de gelosia no sé què, va agafar sa germana la va dur, venga, en això que li fes una balenguera no ha tingut continuïtat per exemple d'Elvira Pomal
Però, perquè és que jo aquesta anècdota me la varen compte. Dic, clar, com vol tenir continuïtat, si t'agafen com si fossis un cuciol. Ah, la fes la meva germana. Per tant, de vegades se posi i ha funcionat així.
És a dir, omplir un buis perquè no se notes tant. És a dir, per una banda, en Antoni ens fa nosa, però per altra, i no ha d'apareixer, que no hi adones, que no està massa a la mitjana, no? A fons, però clar, si t'afixes, quan passen els anys i vas i ho mires, dius, sí, realment ha passat cosa, no és normal. Mhm. Mhm.
Però, en certa manera, el fet que n'estiguem parlant aquí lliurement, és que una escletxa sí està oberta, no? Ara me venia cap allò que hi ha en Gramsci, de el vell resisteix a morir i el nou no acaba de néixer, no? Poc seria això, també, no? Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, hem de deixar que tota la producció artística i dones sigui això, un buit per omplir, una signatura optativa, una... Si queda lloc... Sí, tenim temps, mirarem la seva obra. Sí, hi ha... És a dir, és aquest sí, perquè l'espai principal ja està ocupat.
L'espai principal ja està ocupat. La monumentalització de la literatura. Només hem de pegar una pacientada per Palma, per exemple. I veure quins són els monuments de la literatura.
Aquí s'intercepten altres coses, també. Perquè, clar, al final, el cànon, també considerat la literatura com a patrimoni nacional, per exemple, també va a una concepció burgesa, nacional, que està totalment esbiaixada pel patriarcat. És a dir, de quina manera serà el tema de la discriminació positiva, que parlaves tu, Antònia, que sempre genera discussió. Clar, tenim lo formal, lo formal,
Com un principi, però clar, al final, el teixit de fons... El teixit de fons no crec que hagi canviat, i estic d'acord amb l'Antonio, no crec que hagi canviat massa. Sí que hi ha una evolució, crec que anem caminant cap avant, això sí que ho crec, però passos...
Molt petits. Hem de tenir en compte que el patriarcat és una cosa que va bastar tot. Per tant, la literatura i la poesia, que encara és un subgènere de la literatura, és clar que està sommes a tot això. Però hi ha molta dona que realment li interessa tenir sa bocata tancada perquè ses quatre, diríem, que han anat escalant si hi ha coses que no volen explicar, evidentment.
A més, jo havia vist amb aquest llibre, que és bastant, El poder i la glòria, que és una crítica en aquests esquemes del patriarcat, i la resposta que he tingut d'escriptores i de poeteses, te diré que el 90% és el silenci.
Per tant, això ja te demostra que no va i tan malament. I que el que te va arribant per darrere, tristament, és veritat. És a dir, que clar, segueixen els esquemes del patriarcat i estan allà no per mèrits propis, no per la seva qualitat literària. Per tant, crec que encara falta molta feina.
Bé, estem molt bé damunt i és el Bon Dia Poesia, no ho veurem en el Mornes sense escoltar una mica de poesia. Antònia, Noè, Noèlia, qui vol començar? Noèlia, comencem jo.
Bé, jo llegiré un poema d'aquesta antologia d'Elles de l'any 2000, que és una antologia de poetes dels Països Catalans que vaig fer fa ja un temps amb Sandra Domínguez Roig i que bé, tenim tots els accents de la nostra llengua aquí, d'acord? I com sabeu bé, és un vers de Maritone Salvà,
A vosaltres presentides flors d'amor i gentilesa que viureu quan mon amor s'haurà fet esborradís. Jo us endreç per aleshores a mi cal un escomesa que s'allunya de mos versos dint les vals voleia dís. És un poema, una estrofa que ja dedica a les doncellers de l'any 2000.
Jo voldria llegir un poema d'una altra mallorquina, de Maria Antonia Massanet, que està dins de l'antologia, i no té títol, és del seu llibre Carnatges. Llegeix-me el cos, traduïs-te'l a un llenguatge que et sigui intel·ligible.
Arrabata amb les estelles dels dubtes que empoblen el viu de les ungles. Desarrela la quotidianitat d'aquestes mans que et miren i transplanta-la a paratges on se't vingui la revelació de l'instant. Distorsiona amb ritme i batec, empremta i miratge. Esborra les marques d'estrangeria de la teva pell a la meva i crea dimensions convergents on abolir-ne guit i en uig.
pren-me i llegis-me, escriu-me i anomena'm, fes-me real donant-me nous mots.
Una cosa també crec que interessant, també xeràvem que s'havia perdut la meitat de l'experiència del món com a material poètic, també aquesta reflexió poètica sobre el cos, perquè clar, la literatura masculina patriarcal moltes vegades està passada sempre cap enda fora, no? I aquesta reflexió poètica sobre el cos, el retorn al cos, també... Això a mi m'interessa molt, des de totes les vessants poètiques i també cada mica d'investigació, sí, sí, sí.
Crec que això és una part fonamental com a matèria poètica i que precisament està possible gràcies a que se puguin escoltar més veus de dones. Antònia?
Ja, un curtet havia triat del Poder i la Glòria, d'edició en documenta Balear, que és el meu de Repo Amari, es titula Un brider ben peny. Amb una citació d'en Miquel Baussà, d'una entrevista personal que li vaig fer, la mana de collons pot ser diferent, l'important és tenir-ne. Així com un brider ben peny i es fa lloc,