Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
From the heart of Bedstock, W-E-L-O-V-E. Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno. I cosita no canx, a mollot d'agorratua, a estos cohetans, tatuatori, banyau cabica, i per secó, a sacanxe vea.
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada també a onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon dia i bona vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel de publicació en paper, l'estel també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començant el Bon Dia i Bona Vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
De fet, quasi mai me surten, a vegades, encongit per la impostura. Es ve profecies d'esses místics, noves rutes, miralls de persones enlloc de persones emmirellades. I rica la fita d'un nou món estable.
I jo anec dins un tassó, un tassó i un cos.
d'una ciutat d'aspiracions insípides, d'imatges trencades, produït, produït, un somriure i una càmera torsió falseja la mirada. I tot el que no penses, plans elevants i suficients com per semblar interessantment mediària. No ho sé.
Espero no viure de s'aire, no vull viure de s'aire. Una altra volta que parla, l'altra va demanar. Espero no viure de s'aire, no vull viure de s'aire. Tant de bo torna a sentir alguna emoció genuïna, més enllà de sapatia, de fondre-se cada dia, de voler sempre fugir, de voler sempre fugir.
Jo no ho vull ser. Un altre home, que parla, d'acabar de parar. Has fet no viure de saire. No vull viure de saire. Un altre home, que parla, d'acabar de parar. Has fet no viure de saire. No vull viure de saire. Tant de bo a tot el sentit.
Gràcies.
Fins demà!
Que regui per la pluja que caurà, que els arbres vagin bulles perfumats. De la tomba jo m'aixeco per cantar, ja estic jo. T'imagino, que imagines, com ballar sense parar.
Fins demà!
S'hi barreja un tros de part i el pas de la porta.
Música Música Música Música
Ai, ai, ai, ai, ai, ai. Sóc per l'altre, coi no em faig mal. Seguirem! Abans, carregues!
Fins demà!
I a ritme de dos vinguts, vos donem el bon dia i bona vida. Avui és dimarts 24 de febrer de 2026. Avui s'acompleixen 89 anys de l'assassinat d'Arvalda de Palma d'Emili Darder i els seus companys. Un dia marcat per a la boira. Anau alerta si sou ara mateix en el volant.
Som dimarts, som 24, som en febrer, i tot d'una vos actualitzam, vos posam al dia de quines són les principals notícies que convé conèixer en aquestes hores.
Avui tindrem, com cada dimarts, diverses seccions fixes i, evidentment, també tindrem molta d'actualitat. Tindrem darrera hora en Joan Mir, que vendrà aquí en els estudis i amb ell analitzarem l'actualitat. Tindrem també que fer en filosofia amb en Miquel Ripoll
Abans haurem contactat amb en Rafael Borràs per parlar amb ell del tema que proposa aquesta setmana en el diari de Balears. Entrevistarem en Joan Llodrà i dedicarem...
una bona part del programa en en Joan Alcover. Demà compleixen 100 anys de la seva mort. Hi ha un gran nombre d'activitats previstes per aquests dies, d'activitats, d'iniciatives al voltant de la figura d'en Joan Alcover.
Nosaltres parlarem amb Maria Antonia Parelló, que és la seva biògrafa i també la persona responsable de coordinar les activitats que es faran des de l'obra cultural per reconèixer el millor poeta, segurament, de les lletres catalanes. Joan Alcover.
Ei, li dediquerem, ja dic, bona part d'aquest programa. Ara, però, és el moment d'anar cap a l'actualitat. Obrirem Diari de Balears, obrirem Vilaweb i vos explicarem quines són les principals notícies que ara mateix tenen a la seva portada.
Bon dia i bona vida d'Una Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
L'Idiari de Balears títula en portada que el Mallorca César Jagova Arrasate, el tècnic basc, ha estat destituït pel club i encara no s'ha anunciat qui serà el seu relleu.
També mantenim aquesta informació imputant els dos provocadors que van agredir el Toni en una discoteca. El Consell de Mallorca anima la ciutadania a acollir nins saharauís dins el programa Vacances en Pau. La Boira es passa damunt Palma, provoca retencions i múltiples retards a l'aeroport.
El PSIP denuncia la inacció del Consell davant dels danys al bust d'Aurora Picornell. Més per Mallorca critica PP i Vox per no donar suport a la llei que protegeix l'habitatge a residents. Inauguració avui de l'exposició del centenari d'Antoni Maura, 1925-2025.
Assaborint l'hora tranquil·la, un itinerari pels llocs emblemàtics de Joan Alcover. És una d'aquestes moltes iniciatives que vos hem explicat que hi haurà aquests dies. S'acceni remei de cala fresca.
i Riner formaran part del cartell del Satellit Fest 2026. També informa a Diari de Balears que el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià alerta
que el nou currículum de València a batxillerat esclau els autors de les Balears i del Principat. Per posar un exemple, si això se confirma, o si això se du a terme, els estudiants d'Esperi Valencià no estudiarien, per exemple, en Joan Alcover. Déu-n'hi-do.
L'Estei ha participat al Congrés de la Llengua Materna celebrat a Turquia. La llibreria Lluna de Palma acull la tertúlia sobre el corc, de Jaume C. Pons de Lourda. També informa diari de Balears que ha ses darreres places lliures per assistir a la sisena edició del Certificat de Legislació Lingüística i Drets Lingüístics de la UIP,
que la biblioteca de Maria de la Salut participa en el projecte Confluències, que sol·liciten 12 anys de presó per un home de Palma acusat d'abusar sexualment de la neboda de la seva parella. I ahir, en el Consell de Mallorca, el seu del Consell, es va presentar el primer volum de les obres completes
de Joan Alcobé. També informa el diari de Balears que el banc de sang de les Balears fa una crida urgent a la donació davant la caiguda de les reserves. Monenamara a Vilagüeb. Ja hi trobam, com a peça més destacada ara mateix, que després de quatre anys de guerra i més d'una dècada de violència, Ucraïna continua enalant la pau,
i els 30 articles clau de Vila Web per entendre la guerra d'Ucraïna. També destaca una anàlisi perquè el 23F ara, els secrets que Pedro Sánchez encara amaga, diuen des de Vila Web, també destacarem que Martínez Muç es vanta el Congrés Espanyol
que no va haver-hi víctimes al metro perquè les coses es van fer bé, i Victòria Rosselló desmunta l'estratègia del Consell sobre la gota freda, que la informació era l'abast de tothom, és incontestable, diu. Finalment també destacàvem els premis Martí Gasull. La Bressola és reconeguda amb el premi Martí Gasull.
Aquests són els principals titulars que a hores d'ara mos ofereix Vilagüeb. Tornem a Diari de Balears per destacar-vos els articles que ara mateix, articles d'opinió,
que ara mateix hi ha en portada. I trobam els d'en Joan Vicenç Lilló, planters salvatges. El d'en Alila Tomàs, cinquantenaris importants. El d'en Rafael Borràs, salari mínim propi de les Illes Balears, condició necessària per frenar l'empobriment.
d'en Joan Lledonet, el Principat de Catalunya, un país on es fomenta la corrupció. I finalment, el d'en Mariu Verdú, titulat és el moment d'associar-se i teixir xarxes
les Balears. Aquests són ara mateix els principals titulars que tenim a Vilaweb i a Diari de Balears. Més tard vos repassarem també el del Mallorca Telebullet i l'última hora i el diari de Mallorca. Ara, però, és el moment d'escoltar un parell de consells ràpids i la salutació que ens fa a en Maria...
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vora el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hi ha persones que brillen, que entren a la teva vida i de cop fan que tot tingui sentit. Simplement hi són. I això ja ho canvia tot. La cançó Diamants dels Catarres no parla només d'amor. Parla d'admiració profunda, de complicitat, d'aquella mirada que es converteix en refugi i també en motor.
d'algú que, com bé ho fa un mapa, és capaç d'orientar-te. I aquesta algú és també com la primera llum del dia travessant la persiana i acariciant-te les pupil·les. És aquell instant fràgil i preciós en què respires i tens al teu costat el vent que et dóna impuls. És una llum constant, és petita però no s'esgota. Els catarres ens recorden que l'amor, quan ets sincer, il·lumina, com ho fan els diamants.
I el que és més extraordinari, simplement, és mirar algú als ulls i veure-hi tot un univers. Pugeu el volum i deixeu que aquests diamants omplin de llum el vostre dia.
Tanquem el gel i fem un mar, com dos exagerats, com dos somiadors nats. La glòria és pels agosarats i tu i jo ja hem perdut el cap. Mentre han les ganes d'anar a contracorrent, sé que tu em fas més valent, és evident. Al teu costat puc volar lluny, més amunt i més lleuger que el fum. Tu tens diamants al sum.
el mapa dels meus estres. Si mai estic perdut, la llum que em torna a casa
Som mil ocells en un estol, units com un de sol, una harmonia en ple vol. Som els colors de l'aurora sobre els pols, tempestes de juliol. Tu fas que sembli fàcil viure sense fre, i quan perdem l'alè, tornar-ho a fer, que m'has fet ric sense haver de tenir res en un món que va al revés.
Tu tens diamants als ulls, el mapa dels meus astres. Si mai estic perdut, la llum que em torna.
Els semàfors pinten de colors als carrers buits i penso que bonic i que senzill que l'espai i el temps t'hagin fet topar just en aquest punt. Són les 7 i 17 minuts del matí i la primera llum del dia travessa la perxià i t'acarici a les pupil·les. Respires, són diamants, són astres. Els teus ulls són el mapa que sempre em tornarà a casa.
El mapa dels meus astres. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Diamants als ulls era la imatge i el títol de la cançó dels catarres que ha triat avui Maria Nadal per donar hermoses, bon dia, per saludar-nos i per posar-nos en marxa. Som el bon dia i bona vida. Anem a parlar ja amb Joan Alcover.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Volem parlar d'en Joan Alcover, ja vos hem dit, i per parlar-ne no hi ha ningú que conegui més la figura i l'obra del gran poeta que la Maria Antònia Brelló, femenia. Ella és inquera doctora en Llengua i Literatura Catalana per l'UGIP, la tesi itinerari poètic de Joan Alcover, vida i obra. Maria Antònia, molt bon dia.
Molt bon dia. Demà s'acompleixen 100 anys de sa mort d'en Joan Alcover i a partir... Bé, som ja dins s'any Joan Alcover i voldríem repassar en tu algunes facetes des...
anava a dir Despoeta, però no només Despoeta, d'en Joan Alcover, i també algunes de les activitats que se faran. Per començar, per qualque banda, però, podrien començar perquè ahir se va presentar el primer volum de l'obra completa d'en Joan Alcover. Explica-mos aquest volum i explica-mos el projecte d'obra completa, perquè...
s'ha trobat, diguem, obra que no estava publicada? Bé, ahir se va publicar, si deies publicar les obres completes, és a dir, la prosa completa, que era més, no és que fos inèdita, però la darrera edició que se'n va fer de l'obra en prosa,
d'en Joan Alcover, la tenim des de 1951, que la va fer l'editorial selecta. Han passat molts anys, és un volum que està molt bé, però ja no circula, ha quedat de metge troba en...
llibreter de vell i per tant se tractava de tornar a posar, a donar en el lector d'avui que puguin llegir tota s'obra Empresa de Joan Alcabec potser és la més poc coneguda.
dic que la més poc coneguda excepte les conferències més importants que ell, bé més importants o més emblemàtiques, per dir-ho així, que ell va fer, que són humanització de l'art, reacció literària, la llengua materna i algunes més són les més conegudes.
però ja era hora de posar-les amb edició. A més a més, com que jo vaig fer la tasa doctoral sobre Joan Alcover, jo havia fet un estudi de cadascuna d'aquestes proses, bé, un estudi, els analitzava, i també era una manera, diríem, d'acompanyar aquestes proses amb un estudi, en el meu comentari, en el meu comentari que els acompanya,
i el que jo també vol, després se prepara, ara prepar, que ja està a punt de sortir, se poesia completa també d'en Joan Alcabé. Per tant, hi haurà aquesta poesia completa que jo fa 20 anys, el 2006, vaig treure una poesia completa de Joan Alcabé en llengua catalana i en llengua castellana.
però també és un volum que ha quedat una mica endarradí, que ja tampoc no circula. Era en Balgall. Era en Balgall, sé que vaig fer fa 20 anys. Hi havia alguns errors en aquell moment, i per tant jo el que he fet en aquesta nova edició, que apareixerà a la nova editorial Moll, ha estat revisar-la, corregir alguns errors que hi havia...
I he trobat alguns poemes més, que no els que siguin molts, però, bueno, tornant a tenir, tornaran a tenir a l'abast una poesia completa en llengua catalana i en llengua castellana de Joan Alcobé amb aquesta revisió meva i augmentada, i també he incorporat comentaris meus que...
en aquell moment no hi eren. Bé, així tindrem una visió global del poeta, de la prosa i de la poesia. I si ens hem de centrar en el volum que va sortir ahir, o que se va presentar ahir a la sala de plantes del Consell de Mallorca,
que va ser molt emotiu, per cert, la presentació. Bé, jo el que he volgut veure, el que veig i el que vull dir, i he dit moltes vegades, és que amb aquest volum trobam que en Joan Alcover no només va ser un poeta enamorat de la musea popular de les Cançons de la Serra, el poeta sublim de les Elegis de cap al tard, i el poeta reflexiu i sentenciós que trobam
els poemes bíblics i proverbis, sinó també que hi trobarem un crític brillant, un crític brillant que et salí pel do de la paraula, de la paraula inventada, de lucidesa, segons els que el conegueren, com en Tosi Marotó i en Miquel Ferrar.
i aquestes veus són veus i una qualitat viva, aquest do brillant de la paraula d'en Joan Alcabé, són unes qualitats vives que encara perduren avui, com jo he pogut constatar amb admiració després d'haver l'estudiat prop de 20 anys,
Bé, no ho sé, jo crec que aquesta prosa d'en Joan Alcabé és un tresor literari i és un document històric i
i cultural que mos du a una època de final del segle XIX i principis del dint, que crec que, no sé, és com si féssim un viatge en el temps, en cabany, com en aquella Mallorca que era un desert cultural i literari, com en Joan Alcabé amb aquesta paraula se va posar al cap davant,
i envoltar-se de poetes i de narradors i d'intel·lectuals de l'època i cada diumenge a casa seva l'estatut literària fomentava aquest estudi, aquesta creació literària i allà era, diríem, un fòrum, per dir-ho així, del que era un poc de cultura que, diríem, va posar a ser base. Jo crec que en Joan Alcover i tots els intel·lectuals que l'acompanyaven posaran un poc
deixant-ne el camí ventrillar per ser futures generacions o ser noves generacions que poguessin prendre relleu. I pens, ara que ha estat l'any Josep Maria Llompart, en Josep Maria Llompart, que també l'he estudiat, pens que d'alguna manera, i l'admirava molt tant en Joan Alcabé, en Joan Part l'admirava moltíssim, per això té algunes conferències que, com per exemple Joan Alcabé, el...
com es diu, un home, com es diu, ara no me recorda el títol prou bé, però que l'ha estudiat un pare de vegades i trob que ha seguit... Un home not amb ulls d'infant. No, aquestes les que jo vaig fer d'en Josep Maria Llompar. Ah, sí. No, però en Llompar va fer una que va treure-se l'obra...
i que amb un folletó que es diu Joan Alcover, que ens diu Joan Alcover, diríem, la història d'un home, ara m'ha sortit, perdoneu, la història d'un home, en Josep Marilla em part aquí, ens fa també una visió de com veu en Joan Alcover, que ens mostra que ell, Joan Alcover, com en el principi vacil·lava entre...
entre el castellà i el català, com en els principis decantava cap aquell castellà, aquella musa de l'enginy que se dedicava més a imitar en Campomor i en Bequet, i com a poc a poc va girant, fins que hi ha una crisi de l'artista, que coincideix amb la crisi de l'home, i també coincideix amb un fet personal,
que és quan s'ha mort la seva filla Teresa, el 1901, que acaba de publicar el darrer llibre en castellà, que es meteors, el 1901. Aquest és el darrer llibre perquè s'ha produït una crisi interna en en Joan el que va importar, que és la crisi de l'home, la crisi de l'artista. Ja havia perdut, feia 14 anys, que havia perdut la seva dona, la seva esposa, i això li va provocar una crisi molt forta. I llavors, esclar, també afavorit per...
perquè, però cert de sinceritat, que també ve, diríem, ajudat pel modernisme, que el modernisme el du cap a sentir la impressió, la visió impressionista de la naturalesa, del món en què l'envolta, d'espoble, el du cap a aquesta... I ell compra en què no pot parlar dels seus sentiments, més que en la llengua que...
els va parlar i que és de canta, per tant, per la musea del sentiment i és el moment en què ens trobam amb el poeta de cap al tarta. Hi ha una cosa i no sé si val la pena que ho digui o no, però ell mateix ho diu, diu, arribaren per a mi les hores tràgiques que precipiten la maduresa de la vida i ens donen d'ella un sentit més alt i seriós en la crisi de l'home, va coincidir la crisi de l'artista i llavors tota part, la que no fos la materna, va refusar-la
el llavi febrosa, com el contacte d'aquest com inexpressiu, fred i metàl·lic. I la primera manifestació d'aquest canvi de gol, que venia a perseguir per aquest procés de sinceritat, és la Belanguera, que va llegir...
El 1903. El 1903 en el Gran Hotel, el 15 de febrer, i que vàrem l'altre dia celebrar. Sí, sí. Bé, no ho sé, m'estic a la millor... No, molt bé, Maria Antònia, diguem que com a mínim segur que ja tenim situat el Joan Alcover Alma i el Joan Alcover Procista... Sí.
M'agradaria encara donar una volta més a Joan Alcover, poeta, i després també parlar d'altres facetes d'en Alcover. Però Joan Alcover, poeta, un dels dos, tres millors poetes en llengua catalana de tota la història.
Sí, jo diria que sí, que en Joan Alcobé. Sempre se'm demana també, d'alguna manera, que el que m'ha atrat d'en Joan Alcobé, que és un poeta molt humà, com ell que pensava humanització a l'art, i a les altres conferències, reacció literària i l'art segons Tolstoi, que és un poeta molt humà i que li interessa tot el que fa a la humanitat. I això, la seva poesia, ho destil·la aquesta humanitat.
en tots els seus poemes tant quan parla de les elegies, com quan parla de la serra, com quan parla de les endreces que dedica diferents escriptors i hi ha una, clar, en el modernisme hi havia aquelles tendències que ja m'anaven cap a nou sentisme i per tant hi havia en Joan Maragall que representava un poc el seu llibre allà
diríem, aquest modernisme, i llavors es diria en Carné, que representava aquest altre, ses oracianes, també d'en Costa, d'alguna manera, en Joan Alcobel els envia una, els endreços d'allà i d'oracianes, els diu, se posi, sempre et se mateixa vengui,
d'una banda vengui de l'altra i sa poesia sempre és com una riguada que fa avançar els pobles en sa cultura sempre sa mateixa, ara ho dic així de memòria, un poc però aquesta s'hi deia i jo crec que en Joan el que va posar ses bases tant a sa prosa, sa crítica literària que ell va fer en aquell moment com també a sa poesia dels futurs poetes que varen venir, els va posar els va encaminar un poc
en aquesta idea, sí, és un dels grans, ell i en Costa són els dos grans poetes mallorquins que hem tingut. La figura d'en Alcover no només és d'un excel·lent escriptor, gran orador i dels millors poetes, sinó que també és un intel·lectual, no? I fa la tasca aquesta d'acoïda de les tertúlies durant, crec que són d'haver 25 anys,
i a banda d'això és una persona referent per molta gent i segurament per les generacions següents? Ho és, ho és, ho és. Hi ha en Miquel Ferrar que justament destaca aquesta idea
del paper de crític, literari, d'orador, i era un gran recitador i declamador, que era tot això, que era estimat i reconegut per tots els intel·lectuals i els escriptors de Mallorca i de Catalunya. I ho era justament per aquesta faceta, no només per la seva obra poètica, sinó que també ho era per aquesta faceta...
de crític literari, d'orador i de recitador. De manera que en Miquel Ferrac el va conèixer i que era molt temits i que li va aprendre la flama poètica seva, diu una cosa així com si Catalunya era estimat com un dels poetes cadals que han escrit en la nostra llengua, a Mallorca aquesta veneració...
es doblava d'un prestigi social com ningú no el tenia. I aquell, per exemple, que ell l'enomena el filista, que vol dir...
aquella persona que no valora, no oprecia els valors ni els sentiments més nobles, quan estava davant d'ell, callava i no deia res. Vull dir que deixava enxerrar, tenia un prestigi, aquest prestigi, i d'aquesta miració i aquesta constància, molts d'escriptors de l'època n'han deixat un ressò, com en Miquel Farracacat de dir, en Tosi Maroto també, en Josep Plac quan va venir el 1921 també, que li va fer aquell homenoc,
en Josep Maria de Sagarra també va parlar d'ell, en Lloran Ribé també, en Pansi Marquès, en Gabriel Alomar, tots, tots en van parlar d'ell. Bé, jo crec que en Joan Alcobé tenia aquestes dades d'orador i destacar per la seva paraula, com a intel·lectual, tot i que ell se mostrava, atenció, perquè se presenta en el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, quan ell hi va,
diu, me recomana la vostra benevolència. Jo, ben com un llec, no som un expert ni un especialista. I clar, davant tots aquells filòlegs eminents, vull dir que es crida l'atenció que aquesta humilitat era molt humil i a la vegada era un gran savi, que realment són savis en el fons i són savis.
són molt humils perquè saben que no ho saben tot i que han d'aprendre moltes coses. I ell era conscient de les limitacions que tenia, que les seves limitacions només eren dues, que era la naturalesa i l'home, que són dues característiques que ell mira. No sé com dir-ho. Per exemple, hi ha una cosa que voldria destacar, que és que
Fins i tot amb aquesta intel·lectualitat que s'ha reflectit no només en la prosa, sinó que també en la prosa, en el sisoller. I hi ha una cosa que va lligada amb això, ara que me'n record, i és que aquesta edició de la prosa completa de Joan Alcobé
Joan Coder, si vull dir què és, estaria contentíssim. Crec que era una lobistera, sembla que era una aspiració que feia molt de temps, que volia fer ell treure, reunir tota la seva prosa amb volum. Ell només havia pogut veure aquesta idea, aquest desig, en un volum que va sortir el 1904, que és de l'Art i la Literatura, en què només reunia quatre conferències, que era, evidentment, la bàsica,
humanització a l'art, la llengua materna del 1903, Capella de Manacó al 1903 i Geroni Rosselló al 1900. Però això ho va reunir Art i Literatura al 1904, i en Assis Oller, quan ho va agafar, quan ho va veure, li va enviar una carta i li va dir, perquè vegi, l'admiració que tenien els intel·lectuals de Catalunya, d'en Joan Elcové,
I li diu així a en Asisoller, vostè, que sap pensar i escriure com pot, saben fer-ho a Espanya, que té un concepte tan clar de l'art i un modo tan hermosi i concloent d'exposar la bona doctrina, en aquest moment de confusió i desordre que desencaminen l'actual jovent, pot fer un gran bé.
no ha de callar tant, ha d'escriure i predicar més en vez de la civilització i la pàtria. Jo crec que això mos ho diu tot. Això mos diu aquesta admiració i aquesta claredat en què el veien aquest prestigi intel·lectual que tenia a dins del món intel·lectual català i de Mallorca, vaja, de Catalunya i de Mallorca, que tots l'admiraven per aquesta paraula, diríem,
clar i evident, encertada, tenia una intel·ligència fúlgida, que diu en Miquel Ferrar, molt clara i que seduïa tot home. Era d'aquells intel·lectuals o d'aquells oradors que...
no s'escolten a si mateixos però que es fan escoltar dels altres aleshores tenim ja situat el poeta, l'escriptor, el referent m'agradaria dir dues cosetes més de
si intel·lectual que usa cas seva com a un punt de trobada, com a un punt de debat, en certa manera també s'hi presenten...
la mateixa balenguera, diguem, abans de ser llegida públicament, ell la presenta a la seva tertúlia. Sí. També com a fita ineludible per qualsevol intel·lectual, per qualsevol home de lletres que vengués a Mallorca, no? I que havia de passar, això crec que ho diu en Pla, no? En Josep Pla, crec que diu que era, diguem, obligatori, no? Sí, sí. D'això, passar per aquí, per Can Alcalé, no? Sí, sí.
Sí, era el centre, per dir-ho d'alguna manera, era el centre cultural, el referent cultural que hi havia en aquell moment. Jo penso que ell, en Joan, el que ve va agafar, diríem, el relleu també d'en Josep Maria Quadrado, que ho feia també abans, i quan se va posar malalt, el 1895, veu-ho dir, crec.
i les tertúlies, per tant, ell agafa relleu, i les tertúlies m'apareix que en torn de fins a 1922 o 23, una cosa així, d'any 20. Clar, ell se mor el 1926 ja, perquè en moment ja un cop comença a declinar, s'esmorda el 1909 dels seus dos fills per la grip,
dirim que crec que és un cop excessivament forta aquest i ja, però és veritat que a cas seva ell pensa que a Mallorca aquell a Mallorca de final del segle IX i principis del XX era un desert cultural i va començar en quadrada i ell agafa el relleu
i a casa seva hi havia aquest fòrum. I en pla el que diu és que venia a Mallorca i no anava a casa seva, era una visita obligada perquè era un referent cultural, i feia goig veure com en aquell centre cultural hi podia donar a cabut d'en Joan Alcover persones tan dispars i tan diferents com en Gabriel Alomar i mossèn Antoni Maria Alcover, que eren dos personatges, diríem, d'una...
d'una ideologia i d'un caràcter totalment oposats, que predominava una gran concòrdia, que és el que volia en Joan Alcoder, una gran concòrdia, diàleg, que tots podien parlar i exposar la seva visió de l'art, de la literatura, de la política, sense discutir, sinó que posassin cadascun seva visió amb aquella concòrdia, amb aquell diàleg que els unia.
i venien aquí a Mallorca, qualsevol, diríem, de fora, com en Rubén Darío, en Carné, en Santiago Rossinyol, tots els que venien de fora, tots havien de fer sa visita a Can Joan del Covell, i com que tenia aquest caràcter, diríem, d'hospitalari, tan hospitalari, tan afable, i amb aquesta coerividència intel·lectual que se foien a mig, tot d'una se foien a mig i...
I, a més a més, a vegades, fins i tot en Joan Alcobé els acompanyava a fer visites per Mallorca, a Castell de Bellve, a Solla, per la Serra de Tramuntana, els acompanyava per tot. Per tant, era un gentleman intel·lectual, un intel·lectual complet, complet sense que ell...
crec que sense que ell volgués ser aquest intel·lectual. Però en el fons sabia que ho era. Maria Antònia, i de Joan Alcobé polític, què mos pot dir, així breument? Bé, de Joan Alcobé polític he de dir que per ell va ser una... Bé, primer he de dir que en Joan Alcobé ja s'ha sabut que en Joan Alcobé era molt amic d'Antoni Maura. Sí. Tots dos varen...
Varen créixer junts i en Toni Maura el va proclamar el primer orador d'Espanya, ell, i també, veig que els altres, també intel·lectual, també, com ha vist en la Sisoller, també, en un altre sentit. Però vull dir, si ara m'ho anem a l'amic, en Toni Maura,
el proclamar el primer orador d'Espanya i va ser que el va, d'alguna manera, introduir en la política sucursalista d'aquella Mallorca de la restauració. Primer va entrar a les files del Partit Liberal, perquè en Maura primer va ser del Partit Liberal...
que ell va presidir, després va continuar en el Partit Conservador, i Joan Alcover en aquest moment, per seguir el seu amic Antoni Maura, primer va ser regidor de l'Ajuntament de Palma, això ho va ser el 1879, després va ser diputat provincial per Manacoc en aquell moment, la Diputació, i ho vaig dir a la sala de plans, que no era aquella, que no sé on estava situada,
aquesta Diputació Provincial de l'època d'en Joan Alcabell i va estar 3 anys a la Diputació Provincial del 1883 al 1886 i després encara va anar a Madrid com a diputat a les Corts Espanyoles i això va ser el 1893 i va estar a Madrid, va fer una curta estada com a diputat i va tornar a Palma i va abandonar la decisió de la política perquè va ser per ell
va ser una activitat, una experiència decebedora. Pla ho explica a Somenot, que li va dedicar, i que explica la frustració que li va provocar anar a les escorts espanyoles. Se va trobar perdut a mi d'aquells escorts, de l'estat espanyol, i se va desencisar sobretot d'aquells de fet de l'estat quan va descobrir el joc maquiavèl·lic de la classe política espanyola...
cosa que li va fer prendre consciència de la seva realitat lingüística i cultural. I a partir d'aquí va començar per ventura s'inici d'aquest procés de canvi que el portaria cap a la defensa de la llengua i de les cultures pròpies. Després va mantenir aquesta amistat a Mallorca, va mantenir aquesta amistat amb en Tom i Maura, no només ell sinó els seus germans també, el votaven, ara a poc a poc en Joan Alcabé,
se'n va anar decantant d'aquesta política d'Antoni Mera, quan va descobrir que no, com ho diria, no defensava Mallorca, ni la llengua, ni totes aquestes coses, doncs se'n va desencisar també i se'n va, a poc a poc, se'n va anar, diríem, allunyant i només va mantenir una mica d'aquella manera formal i se'n va anar refredant a poc a poc, se'n va anar acostant a la lliga
regionalista d'en Enri Prat de la Riba i d'en Francesc Cambó.
i fins i tot hi ha una carta adreçada a en Miquel Ferran que li explica que crec que en Maura ja haurà vist, ja se'nsuma, que del meu maurisme ja no em queda gairebé res. Crec que en Maura ja se'nsuma, i a més utilitzar aquesta paraula, crec que en Maura ja se'nsuma. Estic resolt a no demanar-li res, perquè en aquell moment, en aquella època,
se demanaven favors per mi ni per cap de la meva família. Tot això venia a compte perquè en Josep Carné li havia demanat a en Joan Alcover, que li demanessin a en Maura, ell que sabia que eren amics, perquè li fes un canvi de lloc.
que a l'època que ell era diplomàtic, en Josep Carné va ser diplomàtic, i li demanava que li ajudés en aquest sentit. I ell va dir, diu, per en Carné ho faré, per en Carné li demanaré, però no ho faré per cap dels meus.
ni per mi ni per cada dels meus, per tant, perquè en Mauri ja s'han sumat, que ja no em queda res del meu Maurisme, clar, i un poc això. I després, també més endavant, em sembla que hi ha un moment en què em parla amb en Ferrar,
I li diuen a en Ferrar, ja no sé, clar, en Cambó, diu, ja no sé si en Maura s'ha costat molt en en Cambó o si és en Cambó que s'ha costat molt en en Maura. Això, clar, diu, ara ja no ho sé, no ho veig ben bé aquí, si això mos afavoreix o no. Interessantíssim.
Sí, digues, digues. Maria Antonia, tu ets la coordinadora per part de l'Obre Cultural de l'EA d'aquest any Joan Alcover, del centenari, del centenari de la seva mort en aquest cas. Quines activitats creus que... És a dir, què creus que ha de quedar d'aquest any...
Perquè, clar, ara, per exemple, venim de celebrar l'any Josep Maria Llompart, que jo crec que ha estat molt útil des de molt tervessants, des de donar a conèixer la seva figura i la seva obra fins a fer coses que quedaran, com són les obres completes, per exemple, o com és l'estàtua magnífica que hi ha ara mateix a la carrer. Sí, sí.
de ZOMS, no? Què hauria de quedar, o què t'agradaria aconseguir amb aquest any Alcobé? Joan Alcobé, una cosa semblant a la que ha passat amb en Josep Maria Llombard, que la gent conegui més
la poesia d'en Joan Alcabé, que la coneixen, però tens la sensació que perquè ja la coneixen, coneixen els poemes més emblemàtics i no coneixen a fons la poesia completa d'en Joan Alcabé.
doncs que aprofundir una mica més en aquesta poesia d'en Joan Alcabé i sobretot no coneixer, no coneixer molt poc la gent, diríem, aquest prosista, aquest crític literari que va ser, que tenia aquesta paraula, diríem, inventada, màgica, quan ell parlava, seduïa a l'auditori i era com si tingués una paraula envoltada de màgia.
aquest poeta que diu moltes coses, que fins i tot a mi mateixa, que ara l'he tornat, diríem, veure, és curiós com en Joan Alcobé és un a Mallorca que li diu si és tu mateixa, és a dir, voleu ser universals, no perdeu l'aire de família, voleu triomfar fora de Mallorca, conserveu l'aire, si hi ha mallorquins,
si és tu mateixa perquè només poden avançar els pobles que conserven l'ànima i quina és l'ànima que té un poble a part de l'art diríem el dret
el territori, totes aquestes coses que van canviant, la nostra part més essencial que et s'ànima és la llengua. Per tant, és un reivindicador de l'ànima. Mentre soni l'ànima, mentre soni la llengua, serà viva l'ànima del poble. Aquest Joan Alcobé, defensor, per tant, de la llengua, que la volia, diríem, aixecar del fang, la cultura del llenguatge...
és Joan Alcover, que és un gran defensor de la pau, que estava en contra de la guerra, que va patir ell la gran guerra de la Primera Guerra Mundial, aquesta Europa de 1914-1918, que el va afectar i que surt a la seva poesia, i és implícit a la seva poesia, i també és molt implícit a la seva prosa, està en contra de la guerra, de qualsevol manifestació violenta,
i és un home de pau, i també un home que, en els fons, dins la seva... Som al 1916, un home que defensava la dona. Ahir també ho vaig dir, aquest defensor de la dona, aquest defensor de la dona, que diu, només perquè vagi modern dins el que podia ser en aquell moment de 1916, perquè no hem de perdre de vista...
en el moment en què mos trobam, diu, he cregut sempre que reduir les dones a l'interior domèstic i als homenatges de galanteria i al retne de l'amor i de la bellesa i a les expansions sentimentals, obligar-les a esperar pacientment que les doni nom, casa i personalitat i s'encarregui de pensar per elles, és una gravi o és una violació de la dottrina evangèlica.
Jo no ho entenc perquè elles poden ser santes i heroïnes i reines i imperatius i no poden intervenir en les funcions de la ciutadania, directa o indirectament, sense doctoratjar ni perdre res del natural atractiu. Entre nosaltres és doblement necessari que les dones reivindiquin la plenitud de la vida espiritual per contribuir a l'avenç del nostre poble.
És a dir, considerava que les dones són necessàries perquè aporten, diríem, aquesta civilitat, aquesta educació, aquest abans dels pobles, ajuden a avançar un país. Les dones són importants. Que això ho digui un senyor de 1900, això ho diu ell, no és una locobració poètica, no, no és una locobració, això ho diu ell, oi?
Jo penso que aquestes proses, igual que cadascuna en el seu ritme, per exemple, i en el seu context, ens van donant la mesura i la noblesa del pensament de Joan Alcabé Maspons, que es considerava poeta en tant que home, i fou un dels crítics més lúcids al servei del seu país, del nostre país. Crec que això és exidea.
una meravella crec que hem dibuixat molt bé la figura d'en Joan Alcover des de ben bé 7 o 8 o 9 facetes diferents per acabar simplement això com a bé, per cert valorant molt positivament de moment la implicació de les institucions no, Maria Antònia?
Sí, sí, sí. Jo estic realment sorpresa. Estic tan sorpresa que ahir me vaig emocionar. Sincerament, ahir me vaig emocionar, quan també me vaig emocionar l'altre dia en el Gran Hotel, de veure com el Consell de Mallorca s'ha implicat d'aquesta manera, el president va fer un discurs i ahir també el va tornar a fer, que, vaja, que tots nosaltres...
diríem, elogiam, com si fos un dels nostres. Jo vaig quedar molt emocionada per la collida i ells estaven molt contents. Jo fins i tot els ho vaig dir després. Els vaig dir, estic molt contenta que hàgiu pogut ser receptors i hàgiu captat tan bé aquest missatge d'en Joan Alcabé i...
la figura i l'idea que ens volia transmetre en Joan Alcover. I estàvem molt contents, tots estàvem molt contents, i fins i tot també va venir representant del govern, no ha declarat l'any oficial del COVID, però va venir representant de l'Institut d'Estudis Baleàris, com a representant també del govern,
que en Llorenç Perelló també va venir i també s'ha implicat també m'ha fet una bona acollida de totes les obres d'en Joan Alcabé i de Sany Alcabé
i crec que demà, hora baixa, fan a Canoleo un recital poètic. I després aquí a Can Alcobé. A Can Alcobé, demà també hi ha inauguració que vendran les institucions públiques, és el Consell de Mallorca, és la Fundació Mallorca Literària,
la inauguració, diríem, de la Casa Museu d'en Joan Alcalde, i, bueno, molt bé, i en Llorenç Peralloc, on que també es balla de... De l'Aró. De l'Aró, també. A l'Aró també s'ha avalcat, diríem.
Sanya Alcobé i jo deia programades de una sèrie de conferència. Esperen que se m'entengui això, però justament jo el que et volia demanar era per sa part popular, és a dir, en Joan Alcobé és un personatge o com a mínim algun dels seus poemes que són o han estat dins l'imaginari col·lectiu de generacions i generacions de mallorquins,
Jo mateix, quan feia visites aquí a l'antiga Casa Museu de Can Alcover, vaig experimentar com, quan les feia gent major, grups de gent major que venien, sempre n'hi havia 3, 4, 5 que se sabien de memori la relíquia, per exemple, la relíquia, o
o fins i tot alguns altres. Per tant, vol dir que ha estat un poeta, curiosament també, tot i ser un poeta elevat en el mateix temps, ha estat un poeta popular. Com poden fer per ara que són noves generacions, que aquesta gent...
moltes quals no han nascut aquí puguin entendre i puguin estimar i puguin tenir com a part dels seus referents en Joan Alcobé Bé, en Joan Alcobé tu me dius que era popular per la gran majoria de gent
de la generació passada, perquè en Joan el que volia i una de les coses del que aspirava i ho defensa la humanització de l'art és que l'art ha de ser popularitzable, obert i popularitzable. És a dir, ell diu que agafes l'edat allò que diu som de terra i terrejam.
I l'obra nostra, per a néixer vivent, ha de barratjar-se d'un pot de terra i d'una mica de blagó de cel. És a dir, partia la seva poesia partit de la realitat i també de l'ideal, perquè també ha d'espirar l'ideal. I volia fer una poesia que estàs arrelada a la terra i a la seva gent.
volia estar en contra que l'art, en aquella època, trobava que no s'havia de divorciar de la vida col·lectiva, sinó que hi ha de relar, perquè, i fins i tot, trobava que l'art ha de dur una mica de llum consoladora a l'home, ha de portar aquesta llum consoladora a l'home i l'ha d'ajudar a ser més feliç a la vida, li ha d'ajudar d'alguna manera... I és vera que se posi, se posi, se te diu coses...
ens ajuda a vegades a superar les petites dificultats, les nostres limitacions,
I les nostres tres cases, doncs aquesta és el Joan Alcabé, que ell volia ser i que crec que aconsegueix ser. Per aquestes noves generacions de gent que ha vengut aquí, que no coneix res, doncs la primera cosa que han d'aprendre és la nostra llengua i la nostra cultura. I a partir d'aquí podran entendre que ens diu Joan Alcabé i que ens diuen Costa i que ens diuen tots els nostres poetes, però primer...
diríem, han d'arralar aquí a la terra nostra, com ell diu. Però si ho fan així, si arralen aquí en la llengua i en la nostra cultura, podran assimilar en Joan Alcabé, la poesia d'en Joan Alcabé, perquè és popular i es parla de la nostra terra, de la nostra llengua i de la nostra gent.
Del nostre entorn. Exacte. Maria Antònia, un autèntic plaer parlar amb tu en el que ve durant una bona estona. També sé que en algun moment passaràs per el programa d'en Xisco, Roger, Cotiledonia. Sí, jo ara baixa, sí. També divendres seràs en el Bon Dia Poesia. Sí. Te toca fer aquesta feina ara. Sí.
Sí, me fan ser per tot. Però la nostra audiència ja ha comprovat que estàs absolutament imbuïda de l'obra d'en el que ve i això és un luxe per nosaltres per tenir persones com tu. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres. L'estim molt en en Joan Alcavel, ja s'ha de voler que l'estim molt. Sí, sí, sí. Tornarem a parlar, no seràs darrer pic. D'acord. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Presentar Jordi Sabatés és presentar també un amic, a més d'un gran músic, d'un pianista extraordinari i també d'un compositor amb una sensibilitat fora de lo normal.
A mi hem treballat molt junts durant molts anys, per això som tan amics. Hem fet un disc de trobadors, hem musicat per ell, també amb el Toni Moreno com a adaptador de la lletra. Hem fet també una cançó que jo, quan vaig pensar en aquest disc que es deia Jardí tancat i que era dedicat a la poesia mallorquina del segle passat,
Era una cançó de Joan Alcover, un poema que es diu La relíquia. Vaig pensar tot d'una en Jordi Sabatés i després vaig saber per què. Aquí tenim La relíquia de Joan Alcover, musicada per Jordi Sabatés. Moltes gràcies, Jordi.
Bona nit.
Bona idalona que m'ha doït aquí
La fonchi no vesse, la fonchi no plore, ma fa plorar via.
Sembla que era ahir que dins el misteri de l'ombra florida tombats a la mosse. Passàvem les hores millors de la vida.
De l'aigua sentíem la música dolça, dintre la piscina guaitàvem els peixos. Collíem poncelles, caçàvem bestioles i ens vèiem els queixos muntant la branca de les setzerons.
Ningú sap com era que entre l'esponera de l'or senyor i vol fent-lo més ombrí. Creixia la rama d'antiga olivera.
Fins demà!
El forc de la branca, senyora i majora, penjada amb la corda de l'engronçadora, i venta qui venta volgàvem i reiem. Mentre a la vesprada la llum es veïa,
de l'hora encantada. Somni, semblaria, el temps que ha volat de la vida mía.
sense les ferides que el cor ha deixat, sense les ferides que es tornen a obrir, quan veig que no vista ni canta ni plora en la font del jardí.
Tants de ma vida volaren de presse, i encara no manca benjeta la branca.
Un tros de la corda de l'encronsadora, com trista penya, d'espulla podrida d'un món esmogut. Fauna mutilat, brolla d'oixos,
Gervit-te solat, dò-mà-s'ho fent.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el bon dia i bona vida, dona mediterrània. Tot d'una entrevistarem en Joan Lodrà, conseller electe d'Esconseller de Mallorca, per més per Mallorca. També parlarem amb en Rafael Borràs. Amb ell li hem de fer un parell de preguntes.
sobre qüestions relacionades amb el seu article que ara mateix és en portada a Diari de Balears. A les 10 en punt farem un cafè amb filosòfia amb en Miquel Ripoll i a les 10 i mitja serà aquí en Joan Mir en els estudis i amb ell repassarem l'actualitat, una actualitat que a Diari de Balears avui ve marcada per un costat
perquè el Mallorca ha cessat Jago Arrasate. També destacam que han imputat els dos provocadors que varen agredir Baltonic en una discoteca, una qüestió que avui marca...
l'actualitat de gairebé tothom i és aquesta boira espessa que hi ha de Montpalma i damunt moltes localitats de Mallorca i que fa que la circulació sigui més lenta, que s'acumulin bastant de retards a l'aeroport i altres afectacions també que avui s'inagura l'exposició del centenari d'en Antoni Maura
que a més per Mallorca ha criticat el PP i Vox per no haver donat suport a la llei que protegeix l'habitatge a residents, que el PSIP denuncia la inacció del Consell davant els danys al bust d'Europi Cornell, ara ja comença a ser escandalós,
que no s'hagi recuperat l'arbust que va ser atacat per un grup de nazis. També, assaborint l'hora tranquil·la, una de ser moltes iniciatives que hi haurà enguany per donar a conèixer en Joan Alcobé. En aquest cas, és un itinerari per llocs emblemàtics de sa vida d'en Joan Alcobé.
I també destacam que l'STEI ha participat al Congrés de la Llengua Materna celebrat a Turquia, que l'entitat germana de l'STEI en el País Valencià, l'STPB, alerta que el nou currículum de valencià batxillerat exclou els autors de les Balears i del Principat, una autèntica aberració que els estudiants
Valencià no puguin accedir a la figura i a l'obra d'en Joan Alcover, terrorífic. I, finalment, també per destacar que Saxena i Remei de Calafresca i Riner formaran part del cartell del satèl·lit FEST 2026.
I, en fi, com a vídeo anecdòtic i curiós, Diari de Balear vos ofereix que se va produir ahir hora baixa, ahir hora baixa, sí, un suposat ceiran, me sembla que se pronuncia així,
diu en directe per IB3 perro Sánchez i jo de puta dimissió mentre fa gestos absents. Ja veurem quines explicacions donen des de la direcció de la televisió pública de la Silla de Balears. Som al Bon Dia i Bona Vida, mos escoltes a través del 88.8 de La freqüència molt dada o també a través d'onamediterrania.cat
Anem ja a parlar de política amb en Joan Lleudrà. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el bon dia i bona vida, com vos dèiem parlarem de política i de mobilitat. Ens hem connectat ja amb en Joan Lledrac i saludem. Joan, bon dia. Bon dia, tomeu. Justament parlant de mobilitat, no sé si avui t'has desplaçat o no, però amb aquesta boira s'ha d'anar ben abert, oi? Encara no m'he desplaçat. Avui les feines seran un poc més tard i molt després seran amb autobús i crec que la boira ja haurà estampat.
Per Manacón hi ha però? Potxeta, potxeta. Normalment n'hi ha més. I avui a Palma era ben espès de matí com a mínim. Ahir feia por també. Sí, sí. Volem comentar amb altros les convenis de carreteres
i concretament Més denuncia que amb l'excusa del consens el PP ajorna la regulació urgent i necessària dels vehicles que entren a Mallorca aquesta és una de les qüestions que heu plantejat i en aquest sentit la teva companya de grup, Catalina Inés Perilló deia que les dades ja diuen que s'obren més de 120.000 vehicles
I el que falta era voluntat política? Falta voluntat política, el discurs és veure què ha canviat. Fins fa pocs anys, se mos deia que la saturació era una sensació. Ara ja no, ara ja s'ha assumit que sí, que estan saturats i que s'obren cotxes, s'obre de tot.
però realment no s'ha posat fila d'avui. O sí, s'ha posat fila d'avui, s'ha parlat de fer una llei, s'ha presentat en els grups parlamentaris i no t'aconsegueix aquest projecte de llei, però està durat. És una bona llei, és un projecte valent, quantes restriccions d'entrada de cotxes a Mallorca, però clar...
si només se posa a un paper i no se duu a votació ni se tira endavant, aleshores la cosa tindrà no res. Perquè fa la sensació que el PP finalment ha assumit que sí, que efectivament totes aquelles coses que ceden des de Més per Mallorca i des d'altres formacions és veritat, però ara com que van tira-tira, no? Procrastinen una mica, no?
La procrastinació és un de grans mals a aquesta societat nostra i el Partit Popular la se fa seva. És cert que ningú mos diu, no teniu raó. Ara hem mostrat d'una manera un poc diferent. Teniu tota la raó al món, però necessitant consens. Els consens l'hem donat. Si la part més verd de l'arc parlamentari la veu bé,
La part conservadora també aquí vol dir que no s'ha perd per nosaltres, això. Han donat totes les facilitats del món perquè se tira endavant, tant en el Parlament com en el Consell, tots els fronts, eh?
i sembla-se que en els consells s'ho creien i hi havia una convicció d'esconseller, com si el personal d'esconseller ha tirat-lo endavant, però jo crec que de més amunt, i de més amunt no necessàriament la política balear, sinó que poden ser interessos d'anar il·lieres espanyoles o mil coses més, o allò tan clàssic de...
que poden dir de Madrid que entre espanyoles no haig de restringir-se, i per aquí podrien anar estils. Ja, perquè, clar, jo ara mirava la dada, 120.000 cotxes sobren. Jo això no sé com se fa, Joan, no sé per on hem de començar.
La primera part és entendre i assumir que des d'un punt de vista científic i d'estudis de densitats i de trànsit i de saturació, això és cert. Jo crec que ningú m'ho s'ha desmentit fins ara. De fet, són estudis bastant independents. No és que un dia un partit polític digui farem un comunicat i quants ens sobren? Ah, 100.000, 100.000, posa 120.000, posa-li si va. No, no és això.
Com se fa? Aquestes coses se fan a poc a poc a poc. Si se volen fer bé, se fan a poc a poc, però sense pausa. I pots començar llevant la primera manera, és que no entrin cotxes de fora. Se veig senzilla. Se següent. S'ha de continuar fent.
prioritzar la mobilitat sostenible i amb això se fa feina. Burros han crescut moltíssim a Mallorca darrers 5 o 6 anys, però encara no és suficient i han de peixar per tots els fronts. Clar, venim d'una no sé si dir tradició o d'uns usos en què pràcticament el Manco, per exemple, ja on jo visc
hi ha tant de cotxos com majors de 18 anys entre d'altres coses perquè fins ara efectivament el servei públic no era fiable
Ha canviat un poc, perquè el servei públic d'autobús afortunadament ha millorat molt, ha millorat tant, jo crec que ha mort d'èxit ara d'alvellada, perquè tant s'ha de ser gratuïtat, un és però fort, i jo a mi moig habitualment, com a mínim en el seu tip, no sé metent o tant, però en el seu tip sí, a dir, éstos bussors, vés-te'n.
Sí, sí, sí. I en posen més, se sap que en posen més, però com més en posen, i això és molt bo, com més l'oferta hi ha, més demanda se genera. I per això un temps, la democratització, era que tothom tenia el cotxe. Sí, sí. Perquè estem a punt d'arribar a un estari diferent, i és que el cotxe serà, jo no vull dir una nosa, però que una família de quatre, hi hagi de quatre cotxos, qualsevol diria que no n'hi hauria de baixar, doncs diria que amb un és més suficient.
Sí, sí, sí. Això passa per, evidentment, per unes bones alternatives i també per un tema canvi de cultura, no? O canvi de mentalitat. Sí, però per canvi de mentalitat els poders públics han de postar fart.
Jo crec que se va fent, però tampoc no serà qüestió d'un any o dos. Se solia a poc a poc, però si el primer passa, o una de les primeres passes, ara és aquesta, la restricció de l'entrada de vehicles. I pot servir de manera efectiva? Sí, però sobretot també serveix per com una alerta que avisen a vellants. I és important també els gestos polítics, crec que són importants.
i dins tot això que conversam diguem quin paper hi juguen i quin paper haurien de jugar per un costat els cotxes de lloguer i per l'altre totes aquestes llicències noves anomenades VTC Vehicles sense conductor que
que d'alguna manera, bé, la tendència és, no sé si a créixer, però al mínim no anar menys.
Ja, el sector d'estats i aquests vehicles no deixen de ser transport públic. Exacte. Per tant, des d'aquest punt de vista, des d'aquest punt de vista no fa mal. Ara, que les condicions laborals d'aquests vehicles siguin pitjors que les estatsistes, els estatsistes són un gremi molt unit que sempre ha sabut defensar els seus interessos,
Això ja són un poc més lluites gremials i de sector i de drets laborals, per altra banda, gens més preables, però no crec que afectin la mobilitat. En tot cas, quanta mobilitat sostenible seria bo. Seria bo. I el cotxe de lloguer ja és una altra cosa. El cotxe de lloguer sí que hem de posar fre...
tant com pugui. I, de fet, allò que frena aquesta llei, s'ha de dir d'entrar a cotxos, també afectaria, sobretot, sobretot els cotxos de lloyer, cotxos de particulars, de les espanyes i del món que vinguessin a trobar per aquí.
Sí, sí, sí. Més i quant, molts d'aquests cotxos ni tan sols tributen a ser balears, no? De les grans empreses, vull dir com a mínim. Sí, sí, sí. Les grans empreses de lloguer tenguin els cotxos amb els palomes o el tenguin a Eivissa, moltíssimes, que no paguen si pot de circulació a poc a la de l'Arcon o a Baja d'Onda. I això és...
Fa mal, fa mal, perquè som bastant dolves. Joan Lledrà, me permets atracament de dues altres coses que no tenen res a veure amb mobilitat, però que... Encantat, encantat.
No, per una banda, perquè també hi ha massa foto de Més denunciar el retroced generalitzat del català de les institucions governades pel PP. Clar, hi havia un representant de cada institució de Més i tu eres la persona que hi eres en nom del Consell de Mallorca. Expliques a nostra audiència breument...
quin era el missatge d'aquesta acció, d'aquesta compareixença de premsa, diguem. Sí, el missatge que volien donar les quatre institucions principals, allà només per Mallorca estar representada, aprofitant el Dia Internacional de la Llengua Materna, que no és exactament allò que reivindicava tampoc la llengua materna, sinó la llengua pròpia de Mallorca,
Volem posar a manifest que tants poders de l'Estat allà com el govern del PP aquí no estimen serà serien-ho. Això està claríssim. I posem diversos exemples. En el Consell mateix parlàvem de la gestalització dels Premis Mallorca, de les retirades.cat a la web, de retirades de subvencions que històricament se feien entitats benemèrites en favor de serien-ho.
se posaven diferents exemples depenent de cada institució i també ja que avui hem parlat bastant de la figura d'en Joan Alcover com valores? no sé si dir-te com a conselleret o com a en general persona que fa molts anys que està com promes en la nostra cultura
Com valores l'any que hem acabat, l'any Llompart, i que em penses que no hauria de sortir de l'any Joan Alcover? Està bé, és fantàstic on haurà ses petums, i ho dic de manera molt seriosa, i de Llompart no fa falta dir molta cosa perquè és...
tothom ho sap, tothom ho sap, tothom ho sap és profecia, ja diria que ell, però de Joan Alcobé potser no tant. Crec que ens vol destacar, precisament, des d'un representant electe de l'esquerra, que un diputat conservador de fa cent anys
fos capaç de tenir la visió del país que tenia, la visió quanta és la catalanitat, quanta és la llengua de Mallorca, i que anys després aquest diputat conservador, que avui seria del PP segurament, fent un paral·lelisme fos capaç de fer la llengua de Mallorca, la balanjera i tantes altres coses. Que es pot que la gent ho sàpiga i que...
i que la ràdio, per exemple, sigui dins d'aquesta seva. Això és simbòlic molt important. I tant que sí. Idò, Joan Lledrà, com sempre, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània. Continuarem en contacte i continuarem analitzant l'actualitat sempre que puguem amb altres. Perfecte, moltes gràcies. Gràcies, Joan. Adéu.
Idò, gràcies a en Joan Lledrà, que amb ell hem repassat diverses qüestions importants de sa mobilitat a Mallorca i hem aprofitat també per demanar-li algunes cosetes al voltant de sa llengua i també d'aquests anys Joan Part i Joan Alcover.
Som el Bon Dia i Bona Vida. Tot d'una vos parlarem de salari mínim interprofessional i de la possibilitat, el manco de la possibilitat que ens explica en Rafael Borràs, que aquest salari sigui fitxat en clau
i llanca segons els paràmetres econòmics de ser balears i no segons els paràmetres que morben imposats de fora. L'artesania sempre ha estat aquí. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Vine a conèixer els artesans i artesanes que formen part de la nova marca de garantia Moda Artesana de Mallorca. Divendres 27 de febrer al Teatre Principal de Palma. Reserva la teva entrada a teatreprincipal.com. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vora el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
i el bon dia i bona vida mos han connectat ja amb en Rafael Borràs hem repassat amb ell el dimarts en aquesta hora els seus articles en el diari de Balears que enviarem d'hora la setmana que ve però avui que és dimarts 24 de febrer mos han connectat ja amb en Rafael els saludam, Rafael molt bon dia
Bon dia. Canviarem de dia, no? Sí, sí, perquè dimarts va impossible a partir del mes de març. Idò, cercarem un altre moment per fer aquest exercici que és recuperar el teu article del Diari de Balears i en base en allò que dius fer una conversa que ara mateix és en portada en el Diari de Balears i que recomanem
a tota la nostra audiència i que el lletgesqui, s'atitula Salari mínim propi de les Illes Balears, condició necessària per frenar l'empobriment. I és que bé, em sembla que com a mínim un cert debat públic sobre si seria necessari tenir un salari mínim propi de les Illes Balears, ja que les condicions econòmiques de les Illes Balears són molt diferents a les d'altres parts de l'Estat. Però no em perpasses. Pareix
Si m'ha permès, Tomeu, sembla-se pel que he llegit, no sé quin diari en paper, no sé si és l'última hora o el diari de Mallorca, que la senyora presidenta, la senyora Proenza, considera aquesta reivindicació una cosa superciva i independentista. Ho vingui a dir perquè tingui molt en compte. I de com a presidenta hauria de conèixer la realitat. Perdona, perdona, perdona.
Hauria de conèixer la realitat. Però bé, ja arribarem, però t'ho volia demanar sobretot en primer lloc per situar la nostra audiència que és el salari mínim interprofessional i com se calcula i ara tapar-lo en termes generals a l'estat espanyol.
Bé, el salari mínim interprofessional és una cosa molt relacionada amb el propi estatut dels treballadors que estableixen que hi ha de bo un salari mínim arreu de l'Estat. Com se calcula? Bé, jo no t'ho sabria explicar. Així de clar, perquè crec que és un dels grans misteris. En un moment determinat, en el principi de la santa transició a la democràcia o el que sigui, d'aquella dictadura a la situació actual...
se va fixar un salari, un salari mínim, com el seu propi, i a partir de llavors hi ha hagut èpoques que s'ha anat revaloritzant, èpoques que s'ha quedat congelat, èpoques que s'ha aplicat un percentatge aleatori, discrecional, és a dir, si m'ha permet l'expressió, un autèntic nyap.
És cert que en aquests darrers anys, en aquesta darrera legislatura, és quan el salari mínim interprofessional ha acollit una embranzida de pujades, no? Sí, sí, sí. I hi ha una legislació, una legislació no, unes recomanacions europees, no?, de la Carta Social Europea, que estableix que els estats membres...
però ho estableix com a recomanació, no com a condició legal aplicable, sinó com a recomanació que tots els estats han de tenir un salari mínim garantit per llei,
que sigui el 60% de la mitjana salarial del país. Mitjana salarial del país és dir que no vol dir salari més comú. Però bé, aquest és el que jo em puc explicar perquè també és un misteri com aquells senyors i poques senyores aleshores van establir un salari mínim que no se sabia molt bé dir a què venia. No hi ha una base científica coneguda com a mínim.
En el teu article fa referència a una sèrie d'informacions com per ser que més per Mallorca ha reclamat que les Iger Balears puguin fixar un salari mínim propi, que en el 8 de febrer el BOE va publicar un real decret
fruit d'un acord entre el govern i els sindicats majoritaris, comissions obreres i UJT, que incrementa el salari mínim en un 3,1%, que també aquell mateix dia Euskal Herria se parlava d'una vaga general convocada per 17 de març de 2026, convocada per allò que se diu la majoria sindical basca, que és LAP i altres sindicats,
i aquesta vaga, diguem, té com una de les reivindicacions principals, o la principal, l'establiment d'un salari mínim interprofessional del manco, 1.500 euros, el que seria amb les tres províncies de Bascongades i Navarra,
i finalment que dijous de 9 de febrer Junts va registrar al Parlament de Catalunya una proposició de llei en mateix sentit però que matisat però també i que situaria 1.400 euros mensuals salari mínim interprofessional a Catalunya a partir d'aquí tu van ser uns dies prolífers sobre salari mínim
I a partir d'aquí tu fas una sèrie, diguem-ne, de reflexions i d'opinions. Bé, quina valoració te mereix tot això?
Bé, jo m'apareix... Precisament se me va ocórrer escrit sobre això, diu Menja Passant, no?, perquè van ser moltes notícies en relació amb aquest tema. Jo crec que a partir d'ara esperen, no?, que sigui un avanç important, com a mínim, en el debat sobre aquest tema, perquè si te fixes...
no se'n parlaven, i fins i tot dels àmbits més sobiranistes i més independentistes, insisteix que avui la senyora Proens, que diu una animalada, perquè no s'ha llegit ni el que ha proposat Més per Mallorca, que el que ve a dir la iniciativa de Més per Mallorca és que el Parlament i el Govern de les Illes Balears insti al Govern i al Parlament Estatal
a reformar la llei estatal, que és l'Estatut dels Treballadors, l'article 27, perquè les Illes Balears un dia més a saber quan puguin volar un salari interprofesional propi de les Illes Balears. I això ho tatge l'independentisme radical. Ja me diràs tu. Aleshores, però bueno...
tant, o més, oients, és que s'emparli d'aquest tema. Que s'emparli d'aquest tema. Crec que és dir que era un tema, així com s'han fet altres debats, que són qüestionables des del punt de vista de la legislació estatal, de la gàbia aquesta que és l'estat espanyol, per solvantar problemes d'una comunitat, és dir, amb les Illes Balears, com totes les colònies, però, per altra banda, han hagut problemes no per solvantar.
els seus problemes en funció de la legislació estatal, siguin les cases d'allò que és estranger, siguin la banda, en fi, moltes altres coses, la pròpia cogestió o gestió directa de l'aeroport de les Illes. Però d'aquest tema no se'n parlava, jo crec que aquest dia, amb tanta notícia en relació amb això, ha reviscolat esdevant, per dir-ho d'alguna manera, o l'ha posat damunt la taula.
Jo crec que aquest és el tema més important. És molt mal de fer que algú qüestioni la necessitat d'aquest salari mínim propi de les Illes Balears. I que aquest salari mínim sigui un factor per...
estirar els salaris que no són els mínims, per dir-ho a l'alça, m'entens? I que corregis la situació d'empobriment de la majoria social de les Illes Balears. És condició necessària, no única, perquè també cal que els increments salarials que se negocien en els convenis col·lectius, que s'apliquen en el sector privat, que s'apliquen a l'administració pública, tinguin en compte...
sin flexió real de les Illes Balears, perquè se segueix aplicant el que siguin des de preu al consum CIPC estatal i ja me diràs tu que té a veure el cot de vista, el cot de la vida de les Illes Balears o de Mallorca en particular en qualsevol altra província del que se'n diu Espanya
anya buidada, no? M'ho explico, no? És que no té res a veure. Aleshores, crec que aquest és important, sí, del tema.
no sé si t'he contestat aquesta teva pregunta no, no, no molt interessant jo crec que hi ha hagut sindicats d'aquí a l'Estell mateix hi ha altres que s'han pronunciat també a favor d'aquest salari sí
Té molta lògica. De fet, fins i tot els funcionaris estatals, de coses estatals, intenten... Demanen un plus. Sí, intenten no ser destinats aquí o demanen un plus o tot d'una que posen per tal. És a dir, per tant, és evident, no? Que fa falta... Però ells en aquest que demanen un plus per venir a ser... També, doncs independentistes...
Deu ser, ho deu pensar, ho deu pensar també. Sí, sí. Arribar amb un nivell de falta de rigones, de bat polític, fa oi. Perdona. Recomanar-me's a la nostra audiència que llegeix qui... No, jo, si m'ho permets dir, voldria dir dues cosetes. L'article, però els lectors... Jo he fet dues referències a dos estudis, no?, recents, no?, que posen es dit escenafra, no? Es...
El darrer estudi de la situació d'exclusió social i tal de les Illes Balears, de Foessa, que és una fundació estretament lligada a Càritas, per tant a l'Iglésia Catòlica, no crec jo que siguin, en fi, rojos perillosos, que mos parla de la situació de la insuficiència dels salaris perquè el treball remunerat
sigui un element d'inclusió social. Jo crec que és molt, molt, molt, molt recomanable aquest estudi. I que ja el vaig comentar a altres col·laboracions de Balears, per cert. Crec que en vaig fer dos articles. I una altra qüestió és que aquest estudi arriba a demostrar que l'exclusió social creix
creix a la població ocupada, dins de la població ocupada de les lletres balears, és a dir, de la gent que fa feina, sigui autònoma o sigui assalariada. M'expliqui, això és un fracàs social tremendo, no?, mentre no tinguem altres elements o altres instruments, és a dir, per inclusió social. I
I això fa que els treballadors pobres, aquest fenomen de treballadors pobres, vagi amb augment, és a dir, a les escoles, a la cua dels caputxins, hi ha molta gent, és a dir, que hi va, és a lliure, perquè es recolli, es menja, no? I després, és a dir, hi ha un altre estudi important, que és de la Fundació Interacupera, que fixa en dades de l'any 24,
que per viure una vida digna a Balears se necessita un salari de 2.260 euros per 14 pagues, no? Sí.
prenguen nota i és que s'oposin en aquesta idea d'un salari mínim propi de les Illes Balears, que ho demostrin en cifres la seva necessitat, etcètera, que vulguin que cada vegada hi hagi més gent pobra, no?, tot i fent feina. Ja, ja. I l'altra condició necessària, no?, per aturar un poquet el procés d'empobriment, no?, d'una societat com la nostra, és que...
necessitaríem una altra majoria sindical diferent a la que tenim, és a dir, no se pot ser tant com un element d'aquesta colonització, fins i tot despensament, és a dir, que tenim a les Illes Balears i a Mallorca en concret, m'ho explico.
No crec que és dir que, clar, l'ESTEI ho ha defensat aquesta idea d'anar fent bandera com ho han fet els sindicats, la majoria sindical basca. Més plena, més plena. Sí, sí, sí. Sí, sí. Això canviaria molt el panorama. Fins i tot a Galícia hi ha una majoria sindical més... Diferent, sí. Sí, sí.
Clar, tu te'n recordes quan està en notícia la darrera vegada que està en notícia a Mallorca la existència d'una caixa de resistència per una mobilització sindical? Sindical, no. Bueno, pues sí, que ho recordam, també ho recorda. Les camisaterades...
Ah, bé, jo no ho ubicava com a sindical, però bé, d'acord, d'acord. Bueno, com a... Sí, sí, no, no, tens raó. Va ser una baixa indefinida. I tens raó que es qui lideraven la caixa de resistència i eren els sindicats, sí, sí, sí. A cadascú... Això és moneda comú en el País Basc. Sí.
I a Navarra, els grans sindicats allí tenen caixes de resistència, perquè una part de les seves quotes sindicals, tot i que tot s'ha de dir, és un model sindical en què potencia més l'afiliació, però bé, part de les seves quotes sindicals, en més d'anar-se amb monocràcia, se'n van a caixes de resistència, perquè és un moviment sindical, combatiu, amb on...
es dret a vaga és un instrument no és una cosa excepcional i allà i allà i a Galícia també s'anuncien les vagues i se solen fer que de vegades s'anuncien i mai se fan
Sí, sí. Rafael, dues coses... Bé, un parell de cosetes. Primera, evidentment, recomanem a la nostra audiència que llegeixi el teu article en mòbil de fer perquè és ara mateix en portada a diari de Balears de Balears.cat.
Però, i ara tancam, diguem, el teu article. Ahir, la secció que mos fa la Manana Duel, que és una jove cantant, artista, i que també és farmacèutica, va sortir el debat sobre la renda bàsica. Bé, tu defenses una renda bàsica universal i incondicional. És així?
Correcte. Jo li vaig parlar, perquè m'havien parlat feia molt poc, que a Bèlgica hi ha una renda bàsica per als artistes. És a dir, tenen uns ingressors mínims i a partir d'aquí, no sé exactament com han de justificar que són artistes, però a partir d'aquí tot el que generi...
la seva obra o el que sigui, també va per ells, però, com a mínim, tenen aquesta base. Lògicament, la mena, quan va saber això, va ser absolutament favorable, no?, clar, perquè...
Aquí tenim els nostres artistes en una situació de precarietat absoluta o d'amateurisme, és a dir, fan una altra feina i quan poran se dediquen a pintar o a cantar. O són jugats al mercat i a la subvenció, no?
Sí, també, que en general no és suficient. No, però en els millors dels casos diríem. Aquí no, però hi ha grans artistes subvencionats. Ah, bé, bé, clar.
Deixa'm buscar. D'acord, d'acord. No els considerava molt artistes en aquest, però sí, d'acord. Rafel, seria un bon començament començar pel món cultural i artístic que viu tant en precari? Jo crec que sí, perquè conjuga les dues coses, no? Aquella famosa frase ara que fa poc dies que hem commemorat l'aniversari del seu assassinat, no? En Emili Larder, no?
només la cultura pot fer lliures, necessita efectivament artistes i gent de les arts lliures, i per tant no subjugades en els mercats, capitalistes en els mercats que són el que són.
o, com he comentat abans, a la subvenció. Jo crec que combina les dues coses, li dona llibertat creativa de pensament, etcètera, tenir aquest sol a on caure, m'explica, ja més baix no puc caure, com a mínim, no?
i que tinguin les condicions d'existència garantitzades, jo crec que si hi ha algun sector, si s'hagués de sector realitzat, jo soc partidari de començar, efectivament, pel món cultural i de les arts, no? Cap tipus de dubte, no? Jo crec que seria...
alguns artistes i alguns defensors dins del món cultural de la renda bàsica universal i incondicional, precisament defensen aquesta idea que nosaltres podem crear absoluta llibertat i per oferir a la societat el producte de la nostra...
de la nostra forma de ser i de forma d'expressar i de crear, hem de tenir...
assistència material garantida. Jo crec que sí. Jo crec que és dir que ja ha trigat massa a les Illes Balears i a Mallorca en concret a fer un projecte, un programa experimental a veure com va això. Sempre que s'ha fet els resultats han estat increïbles, que s'han fet arreu del món en general i en el sector cultural molt en concret.
Idò... Insistirem... Escriuré dissabte... Escriuré d'un metge que ve...
Ostres, idò. Estarem ben pendents i ho comentarem amb a nena. M'has donat una idea la setmana que ve. Gràcies. Rafael, moltíssimes gràcies com sempre per la teva col·laboració. Moltíssimes gràcies i tot d'una que tinguem nova data l'anunciarem a la nostra audiència per connectar-te. Vaig a exercir de jubilat amb jubilat de Mallorca que tenim una visita a la seu avui.
sempre darrerament a jubilats teniu una agenda més carregada que si no ja estàsiu moltíssimes gràcies ja que tenim aquest privilegi de tenir temps temps, temps i lliure no? sí, sí, i tant bon dia bon dia, bona prestada igualment
Bona nit.
Bona nit.
I és dimarts quan sona The Last International Hard Times. Val dir que tenim a Miguel Ripoll connectat.
Molt bon dia, com esteu? Molt bon dia. Uu, mos arriba fins aquí, sol horeta de cafè, eh? Exacte, un cafè ben preparat i avui venim amb una bona dosi de filosofia. Idò, una bona dosi de cafè, una bona dosi de filosofia, aquest cafè amb filosofia que feim amb en Miquel Ripoll. Avui, de qui mos has de parlar?
Avui vos parlaré d'un gran filòsof, un dels filòsofs més grans i un dels més denoscats i de tots. Avui vos parlaré d'en Espinosa. Espinosa. Espinosa i la joia de viure. Bé, ara mateix sabem poca cosa d'en Espinosa. Es... o Nerlander, vaja.
Exacte, clar, va néixer Amsterdam el 1632 i va morir l'Ai el 1677, val? Però la vida d'en Espinosa és un poc... El preludi que vàrem fer l'altre dia d'en Descartes era per xerrar el que ens interessava avui, que era en Espinosa, val? Perquè en Espinosa és un continuador d'en Descartes, però un continuador un poc, diríem...
un poc heterodoxa, i continua com una línia immanentista. Ara hi entrarà. Però, a part d'això, aquest pensament seu sobre...
sobre el que era el món, el que era l'univers i el que era també el pensament i la condició humana en aquest món, clar, li va valdre, per exemple, l'excomunió de la comunitat juda d'Amsterdam. Perquè això anava a dir, és d'origen... jo crec que és d'origen portuguer, d'una família jueva d'origen portugués, no és així? Exacte, origen safardita, que són els jueus que vinen de la península ibèrica i van anar...
se varen establir a Amsterdam, diríem, no? I allà, la comunitat jueva, per les idees que defensava, que ara ja entrarem, va ser escomunicat o escomulgat. I el que se diu un jerem, que és una condemna, val? I si un llitgeix el document, és brutal. És a dir, el varen maleir de nit i dia. I varen...
van maleir a tothom que tingués relació amb ell. És a dir, que si qualsevol trobava al Pasquerra i xerrava amb ell, també seria maleït. Vull dir, una cosa que avui molts posaries pel de punta, no? Sí, sí, sí. Clar, i a partir d'aquí va d'un periple, un periple per als Països Baixos, per tota aquella zona, i va acabar l'ària on, d'alguna manera, un enviament liberal va poder dur una vida...
lligada més a el que li interessava, que era el pensament, la filosofia, però tot i així va ser víctima d'un intent d'assassinat, l'espinosa, van estar a punt de matar, al final el van matar, i clar, ell defensava tant la llibertat de pensament que va rebutjar una càtedra que li oferien perquè allà no trobaria la llibertat de pensament.
i se va dedicar a polilens. Era polidor de lens, no? Polidor de...? De lens. Ah, de lens, perdona, sí, sí. De vidres. Sí, sí, sí, sí. És a dir, lens per telescopis, lens per hoeres, etcètera, no?
diríem que quan ja dic des de sa ignorància Espinosa mos suggerit bàsicament sa ètica exacte sa ètica però depèn del context de sa metafísica que és allò que havien condemnat perquè Espinosa parla que
que així com d'alguna manera el Déu d'Andescarpes era un poc més transcendent, en Espinosa identifica que Déu és la naturalesa. És a dir, el cosmos o l'univers, això és Déu. És com una mena de panteïsme, que tot és Déu. Això implica, si un el pensa bé, que cadascú de nosaltres són petits fragments de Déu.
petites parts de Déu. Clar, i això també el fa definir, per exemple, una cosa seria la natura o la naturalesa tal qual se mostra en el món, o tal qual està el que ell diu natura naturata, és a dir, que la naturalesa tal com se forma, i llavors principi generador de la natura, que és la natura naturats.
que és això que compartim un poc amb Déu. I per què tot això és important per l'ètica? Perquè la nostra natura, la diríem la dels éssers humans, és que som desig. Som desig. Som consciència. Per l'Espinoza nosaltres som éssers que desitgen.
El que avui dia aniríem tenint instints, tenint funcions, no? I som éssers que ens mouem pel desig i la recerca de plaer o benestar. Però això és curiós perquè aquesta essència es veu que, per exemple, per l'espècie humana el desig pot ser semblant, però...
se concretiza en cadascú de nosaltres, no? Sí. I també m'expliqui, jo me poden agradar molt ses gambes, i puc desitjar ses gambes, i me poden causar plaer, però tu pots ser al·lèrgic en es marisc, i evidentment no desitjar i rebutjar ses gambes, no? Això seria, per exemple, un fet, no? Per tant, una cosa que mos fa diferents. I això és un poc la base de cètica, perquè cètica...
és com se modula, diríem, el desig dins d'aquesta gran substància que és Déu o la naturalesa, com se modela el nostre desig humà, el desig de cada un. I la seva ètica té la base amb un esquema molt simple, o nosaltres el podríem reduir de manera molt simple, que és l'alegria i la tristesa, d'acord?
És a dir, les nostres relacions que establim en les coses del món, o mos provoquen alegria o mos provoquen tristesa. I d'aquí se deriva, per exemple, de l'alegria l'amor, que podríem dir que és una atracció, i de la tristesa se'n deriva l'odi, que podríem dir que és el rebuig. Clar, entre aquests dos pols és on se viu la nostra vida passional, no?,
com ens diu, la nostra vida afectiva. I a partir d'aquí Espinosa dedueix totes ses passions humanes, per exemple, la sabanitat, la vengança, la gerousia, totes ses passions humanes se deriven d'aquí. Però clar, una cosa molt important per entendre Espinosa és que ell no condemnava ses passions, és a dir,
Si com, per exemple, un pensament de caràcter religiós, les pensions són el pecat, són allò que s'ha de condemnar, no? Com si t'haguessis, per exemple, un mal de quixal o un petita molèstia, una denta o un quixal i te llevasin tot el barram, no? El que diu Nets Pinau saps que no ha d'anar així la cosa perquè el que hem de fer és transformar o intentar transformar aquestes passions que ens provoquen tristesa, no?,
a través de ses passions més alegres, a través de ses passions que mos duen a la mort, diríem. Clar, entenc que, i perdona que ara baixaré un poc el nivell, però entenc que totes aquestes passions són allò que mos diferencia dels altres animals, no? Sí, exactament, d'alguna manera sí.
i també una cosa que molt diferencia d'ells és que evidentment nosaltres podem fer-les conscients i podem fer-les conscients i clar, el camí un poquet el camí de la virtut el camí de seguir l'alegria o la recerca de la joia és en el fons intentar que totes les passions siguin passions alegres i viscudes d'una manera conscient
perquè clar no sabem fins a quin punt algun d'aquests sentiments sí que el podrien tenir animals però és evident que altres no la majoria no
Escolta, parlàvem d'en Espinosa, filòsof nascut a Amsterdam i que, això que dèiem, de família jueva d'origen portugués, per quina obra hem de començar?
Clar, un poc i en català, per el que jo he cercat, és l'única que tenim, és evident, és la més important de totes, que és ètica, que és tipus d'original, o seria ètica explicada segons la manera geomètrica, i que està traduïda en català per en Josep Olesti, i està editada per Marbot Edicions. Hi ha una segona edició del 2022,
que és una edició més revisada i està molt bé és un llibre que és feixuc de manera com està escrit sembla que és una cosa molt abstracta quan un llitja realment espinosa i sembla que el que mos diu no és tan abstracte i si un se posa com a personatge un mateix d'insètica i fa aquest recorregut
Guarag li diu coses molt interessants i molt importants. Clar, les lectures que ha tingut l'èptica, un poc el que us he dit de l'Espinosa al més repudiat, és que durant el segle XVIII, i sobretot final del XVII, XVIII, el terme espinocista, és a dir, seguidor d'Espinosa,
era pitjor que algú dir-li ateu o... Era com un insult. Ja, ja, ja. Perquè clar, és a dir, en els context que molts trobàvem, en Espinosa defensava un tipus de filosofia que trencava amb els poders establerts.
Entre tots els noms que veig aquí a la viquipèdia, que es tenen relació d'una manera o d'altra amb Espinoza o que n'han parlat, etcètera,
Evidentment Hegel, Martin Heidegger, etc. Però n'hi ha dos que m'agraden especialment l'atenció que són Antonio Negri per un costat i Albert Einstein per l'altre. Tant un com l'altre sembla que són figures en certa manera marcades o que situen Espinoza com a un referent seu.
Exacte. Einstein té una famosa frase, no? Sí. A Einstein li van demanar, vols que creu en Déu? I ell va dir, el meu Déu és el Déu d'Espinosa. Que és aquesta substància infinita, diguem. I com funciona el marc, la forma de...
plantejar-se la naturalesa, la llei física, el paper de l'ésser humà dintre la naturalesa, etcètera. L'entenia Negri, sobretot, és molt interessant perquè tracta més de la vessant política. Es ve que en Espinosa té un tractat que es diu tractat polític, i clar, el que vos he dit, perquè per ahir la base seria...
Les passions alegres, diríem, l'alegria, o les passions positives, per entendre el most, poden ser una font de creació de comunitat. I la creació de comunitat crea el que n'Antonio Negri destacava molt, que era la multitud. N'Antonio Negri defensa des d'una posició molt esquerrana,
la creació d'una democràcia de les multituds, que vendria a ser una democràcia basada precisament en efectes positius. Perquè, en el fons, la tristesa, l'odi, són passions disgregadores. Són passions que mos aillen. És a dir, no s'afonamenta o no se pot afonamentar una comunitat des de l'odi. Ja, ja.
o és una reflexió ben interessant. Avui en dia, quina vigència tindries, missatge d'en Espinosa? Jo crec que molt, jo crec que molt, perquè, és a dir, mos dona en el fons que, per exemple, el camí de la filosofia o el camí que hem de transitar...
és un camí que va molt lligat a l'amor per la vida i l'amor de viure, d'acord? És a dir, el pensar que intentar fer conscients els nostres desitjos és una tasca que, en el fons, ens ajuda a poder triar i a poder gaudir més, d'acord? Un món tan consumista com el que tenim, no? Perquè, clar...
Si ho pensam bé, moltes vegades, si la nostra essència és el desig, moltes vegades, amb tant abesallament de publicitat, d'arts de comprar, etcètera, no som conscients ni de lo que desitjam ni de lo que volem. I un poc espinosa ens pot ajudar a ser més conscients realment de les nostres necessitats,
les nostres desitjors i d'allò que volen i ja per acabar aquest cafè amb filosòfia avui molt dens però molt ben explicat també Miguel, recomanem-nos o tornem-nos a recomanar per on hem de començar si ara ens volem posar entendre una miqueta més la figura i sobretot l'obra de Nespinotza
Sí, sí, hi ha L'ètica, traduïda per en Josep Olesti, amb Arbot Edicions. I una altra cosa, vos recomanaré un altre llibre que a Pantula sí que és més assequible, que és d'un escriptor, bueno, era professor Stanford, Nervin Yalom, que se diu El problema espinosa, que està traduït en el català...
Edicions 1984. I és una novel·la, això. És una novel·la sobre la vida de Nespinosa. Sí. I sobre un personatge molt fosc que estava molt intrigat pel que suposava Nespinosa, que era Alfred Rosenberg, l'ideòleg del nazisme. Ja. És a dir, quan els nazis van envair els Països Baixos... Sí.
Varen anar a sa casa on hi ha estat Espinosa, allà on tenien sa biblioteca en Espinosa, i la varen sa quejar. I després de sa guerra, varen aparèixer llibres d'en Espinosa a una mina de sal a Alemanya. I conta un poc a través d'aquesta història, un poc sa vida d'en Espinosa...
i perquè, per exemple, el nazisme tenia com una mena d'obsessió amb una personalitat com Nespinosa que no els hi quadrava de cap de ses maneres. També s'ha de dir que Nespinosa, evidentment, un home que defensava sa vida no tenia res a veure amb sòdica però cognava el nazisme. Clar.
Clar que sí. Idò, avui hem conegut una miqueta més aquest filòsof que coneixíem bàsicament de nomenada, no? Sí. En Espinosa, i no m'ha aprofundit. Moltíssimes gràcies, Miquel Ripoll. Moltes gràcies a vosaltres.
d'aquí 15 dies tornarem a fer un altre d'aquests cafetats amb filosofia un cafè ben preparat i una bona dosi de filosofia per començar el dia extraordinari, moltíssimes gràcies a vosaltres, moltes gràcies adeu Miquel
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Som aquella herba que tothom detesta, ja per massa d'anys tenim fam de protesta. Amb una màn i un barri com mi té sa plaça, naixem a cada poble, planter de ca...
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el bon dia i bona vida dona Mediterrània avui dimarts 24 de febrer del 2026 les 10 i 31 minuts repassant ràpidament l'actualitat a través dels titulars i tot d'una mos posam a comentar-la, analitzar-la
amb en Joan Mir, que ja és a quins estudis. El Mallorca César Jagova Arrasate és el primer titular de Diari de Balears, que també informa que imputen els dos provocadors que varen agredir Baltònic en una discoteca. També el Consell de Mallorca anima la ciutadania a coir nins sagreuís. La Boira es passa damunt Palma, provoca retencions i múltiples retards a l'aeroport.
El PSIP denuncia la inacció del Consell davant els danys al bus d'Aurora Picornell, més per a Mallorca critica PP i Vox per no donar suport a la llei que protegeix l'habitatge a residents. Inauguració de l'exposició del centenari d'Antoni Maura, 1925-2025, se farà avui aquesta situació.
aquesta inauguració i dijous que ve hi haurà Assaborint l'Hora Tranquil·la, un itinerari pels llocs emblemàtics de la vida de Joan Alcover. També destacam que l'Esté ja ha participat al Congrés
de llengua materna celebrat a Turquia i que l'STEPPB, és a dir, la Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, alerta que el nou currículum de valencià a batxillerat exclou els autors de les Balears i del Principat. I tancam amb aquest vídeo impactant
en què se produïa ahir a Ibetres un suposat ceiran, diu en directe per Ibetres, perro Sánchez i jo puta dimissió, mentre fa gestos absents. M'anem ara a Vila Web, allà hi trobam com a notícia més destacada aglomeracions al servei de Ferrocarrils per la vaga del sindicat minoritari espanyol, SEMAF,
D'altra banda, l'advocat de la dona que va denunciar l'excap de la policia espanyola diu que hi ha una segona víctima i després de quatre anys de guerra i més d'una dècada de violència, Ucraïna continua anhelant la pau
és un altre dels titulars. També diu Vilaüeb o es demana Vilaüeb per què el 23è fa ara els secrets que Pedro Sánchez encara amaga. Diuen des de Vilaüeb que també informen que el Suprem Espanyol ratifica la reserva del 30% per a l'habitatge protegit en les noves promocions
a Barcelona. El Mallorca Daily Bulletin destaca que Magaluf, Santa Ponsa i Peguera es preparen per la temporada turística. L'amnistia costanera de l'Herbalears permetrà que continuïn els bars i restaurants de platja, se demanen, mentre ho il·lustren amb una fotografia d'un d'aquests...
d'un d'aquests xiringuitos, el bungalow allà a Ciutat Jardí. El Real Mallorca destitueix l'entrenador Arrasate i Mallorca desperta amb una boira espessa que limita la visibilitat i provoca derviament de gols. Anem ara a l'edició en paper d'última hora que en aquest cas coincideix el titular gros i la fotografia grossa. Diu acomiadat
amb una fotografia d'en Arrasate. Hi ha fotografies més petites, prosa completa, Moy publica un gran volum amb textos d'en el que ve en el seu centenari i apuntalen les escales de la seu. El govern tindrà la darrera paraula per legalitzar xiringuitos i en...
en el seu espai dedicat a fer memòria, diu que l'executiu desclassifica avui documents del 23F i recorda la figura d'en Joan Pla, la connexió mallorquina amb els colpistes.
I finalment destacarem el diari de Mallorca, CAU Arrasate, foto grossa i titula gros. El Consell proveu instal·lar càmeres que identifiquin cotxes per una futura regularització.
Cort tanca part de l'escala de seu per lleus moviments. El 70% dels fixes discontinus ja han rebut l'avís per iniciar la temporada. El govern reclama 5,3 milions a la trama Coldo per les màscares i creia que seria dolorós però la gent m'està mostrant molta d'estima. Ho diu un Àngels Fermo, ell, que tanca...
l'arboristeria integral després de gairebé tota una vida. Tot això és el que destacam de les portades de Diari de Balears, Vila Web, Mallorca Deli, Bulletin, Diari de Mallorca i Última Hora. Joan Mir, molt bon dia. Bon dia.
No sé si hi duies tu qualsevol tema per parlar. No, que ara els has treballat tots. N'hi ha un que quan l'has esmentat m'ha recordat que ahir vaig sentir la notícia per la televisió, crec que...
o per Viloweb, que és el quart aniversari de la guerra d'Ucraïna, que fa exactament quatre anys Rússia va envair, amb perspectives que ha durat tres dies i que van estar a punt d'entrar a Kiev, o si no hi van entrar i tot, però va ser un...
una mala jugada perquè tenies tancs allà aturats i ben disparats per rebre les bombes que els atiraven els ucranians. No, que de tot això té importància el fet que Ursula von der Leyen i
Una bona partida d'aquests d'estat i de govern d'Europa se n'han anat a Kyiv a veure en Selaínski per donar-li suport. En aquests moments en què a Amèrica, a Nord-Amèrica,
abandona Europa progressivament i d'una manera clara és hostil en el règim d'Ucraïna, és important aquest suport perquè és quasi bé l'únic que tenen els ucraïnesos en aquest moment per fer front a la guerra que tenen en Rússia. Tenint en compte que pràcticament es pot dir que els Estats Units han deixat de...
d'ajudar perquè es van dir que envien armes a Ucraïna, però l'espai a Europa, és a dir que venen armes a Ucraïna i no hi ha manera. Ara també es van dir que les darreres notícies diuen que estan contraatacant i conquerint,
quilòmetre al quilòmetre alguns espais d'Ucraïna ocupada per russos, especialment en el sud, que suposo que deu ser el voltant d'Odessa i d'aquestes zones d'esports comercials que tenien en el sud. Però hi ha més coses que...
hi ha més coses que que has inventat de política local te diré però algunes xifres d'això que comentaves tu ara de sa guerra mira, a nivell humà
1,8 milions de soldats, és a dir, 1.800.000 soldats russos i ucraïnesos han mort, han estat ferits o han estat desapareguts des de l'inici de la invasió del 2022.
Les pèrdues són més elevades del costat rus, amb gairebé 325.000 soldats morts entre febrer de 2022 i desembre de 2025, en comparació amb els 100.000 o 140.000 del costat ucraïnès, depenent de quin et se font també.
Més o menys els russos tenen tant de morts com de ferits, el doble de baixes que els ucrinesos. Va llegir un article que començava a ser una càrrega molt feixuga per a l'economia russa, perquè els morts doven ser unes pensions per...
els pares per sa família, però els mutilats tenen una pensió vitalícia per lluitar allà i és una pensió bona. I això, tant de cents de mils que hi ha, ja comença a ser una càrrega molt feixuga.
i per cert vaig llegir també que una de les estratègies d'en Putin era, ahir tenia pànic que algun d'aquests veterans de guerra li pugui fer ombra
I el que mira de fer és, evidentment, tenir-los ben pagats i ben controlats i, a banda, intentarà, deien, era un càlcul que feien mitjans de comunicació europeus, que el manca un terç de...
d'un home per ahir que li diuen del seu parlament estigui o sigui siguin veterans de guerra
apareixerà de les coses espanyoles que entre bisbes i militars tot eren en uniformes. Sí, sí, sí. Bé, hem començat per a la mirada aquesta internacional. Jo el de Gerancel ja no sé si val la pena deixar-ho anar i que cadascú faci el que pugui. Ha estat una empofetada, de totes maneres. Va estar a veure sa cara de...
d'en Trump, quan va sortir en la roda de premsa, de beneif i de puta, tot en els jutges que havien fet aquesta resolució, que, curiosament...
la majoria de jutges que ell ha anomenat i que són conservadors està de 6 a 3 i és de 6 a 3 que va perdre la votació de manera que hi va haver jutges conservadors que per a tot van votar en contra d'una barbaritat que havia fet en Trump i bé sí, a veure on se'n sortirà
Però a part d'això, jo ja no aspiro ni que un economista com tu m'ho expliqui perquè no d'això. Però clar, si al vespre els arancels són del 10%, l'endemà són del 15%, com ho fa la gent? És a dir...
no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
No, no, no, no inverteixen. I això és un problema per al creixement econòmic dels països que deixen d'invertir. Però a qualcú, que segurament no és el client final, però a qualcú li deu passar que la botella de cava que arriba de Catalunya avui val 22 euros, demà em val 23, ara em val 22,5, ara em val 43...
Bé, això passa, li passa al proveïdor, al botiller, a qui les ven. Ara que ells mantenen... Ells mantenen el preu allà. Mantenen en una certa estabilitat, no vol dir que no facin una pujada, i normalment assumeixen part del cost aquest per no perdre clients, diguéssim.
Les costes se reparteixen entre l'esportador, que mira de baixar un poc el preu perquè no sorti en tant cas una vegada als Estats Units, i el proveïdor no repercuteix tot aquest augment en els consumidors. I així se va trempatjant la situació.
Però vaja, el problema que tindrà, però hi ha un altre, això de... S'incertesa que això també la tindrà a entrar en pare, perquè m'apareix que hi ha 150.000 milions de dòlars pagats per importadors... Sí...
que comencen a reclamar que els hi tornin aquest dobbés. Com que ha estat il·legal. Cobrat de demés. Vorem ben com acaba. Perquè és una borrada de dobbés. Perquè el dit de passada li va sortir bé en Trump. Això ha representat un grandíssim increment de la recaptació que per ventura ara haurà de tornar.
Buf És que els pots... Amorfèric Bé, ahir era 23F Pedro Sánchez se va treure un nou conill de sa xistera
És una absurditat mostrat tant de beneis d'idiates perquè és que es testa de... supos que te refereixes en això de la desclassificació de documents secrets. Els han desclassificat a tots menys aquells que
poden afectar la seguretat de l'Estat perquè punyetes des del primer moment aquells que no afecten la seguretat de l'Estat han de ser secrets perquè els han tingut 50 anys secrets en aquests que no afectaven la seguretat de l'Estat més que per ganes de fotre i de tenir preferències per la informació esbiaixada que volen que els ciutadans tinguin
Per tant, no te fas grans expectatives del que pugui sortir. No, home, si ells se reserven el dret a deixar-ne uns quants sense publicar, no crec que hi hagi gran cosa. Justament seran aquests quants sense desclassificar els interessants. Probablement, probablement.
De totes maneres, ja la gent més o menys sap el que va passar. Ja s'ha fet una idea. Sí, perquè ha sortit per periòdits, això estiguin desclassifiquets o no, el paper de Narmada, els reien sots socialistes i els rifirrafes que hi va...
entre socialistes, monarquia, que en un moment o l'altre varen estar més al manco d'acord amb un cop d'estat controlat i tot això ho sabem tots. I varen coincidir com a dos cops, un autocop, diguem, preparat per anar armada i tal, el manco amb el beneplàcit del rei i de...
I del Consocialista, que hi va haver un sopar a Lleida en què se va tremar tot això. Enrique Mujica. Sí, Enrique Mujica Herzog. En Mujica Herzog. Sí, sí. I llavors sí que hi havia com una altra espècie de cop d'estat més brut, més bèstia, que era el de Milán del Bosch i el Tejero,
que... i que aquest va funcionar perquè en Milán del Mont va treure els tancs a València i que en Nadal va a l'aire i bé no m'ha quedat que estava que m'ho va comptar
Sí, sí, jo sé d'un comercial, diguem, que havia anat al cine i quan va sortir del cine se va trobar els tancs i tot això allà i va dir... Nadal, que era el director de l'escola d'arquitectura, el de la Politécnia, que no s'ha cansat d'ella, llavors, el varen, els amics el varen, què fa? El se'n varen a 30 o 40 quilòmetres de València a dormir fora de vila.
Sí, sí. Em solaren creure molts. Home, no, en Milans sí que s'ho creen, de veritat. Per tant, bé, en fi, així tot, estaríem pendent de veure-me que m'ho mostren ara, però no podem evitar coincidir una miqueta segons qui que pensa que al final no deixa de ser una... això, no? Una manera més de distraure-nos
que té el Playboy Pedro Sánchez. És que vivim amb dues realitats. La realitat que vam passar a la televisió i la realitat que més o menys que alguns intuïm què hi ha darrere de tot això. Per exemple, tota la comèdia que hi ha
de les tirades i arronces del pressupost de la Generalitat, de si RPF, de si en Sánchez afluixerà o no, ara en el pressupost de l'Estat, surt en Oriol Junqueras, surt en...
la numeradora d'esquerra bé, la qüestió surten a dir, no, és que si no puja això, si no mos fan el que veiem, però més els votarem en contra, tots sabem que això és comèdia pura
Esquerra no votarà en contra del pressupost de Nilla ni del contra del pressupost de Sánchez. Segur, segur. A veure, tampoc seria molt revolucionari votar-hi en contra, vull dir... No, no, no. Elisenda Alemany volies dir, no? Sí, Elisenda Alemany.
No seria gent revolucionaria, però és que no està dins del seu ADN. No sembla que no hagués estat gens estrany que fessin un govern de coalició amb Artur Mas i van fer via i embustes perquè no se decidís a Madrid, sinó que se decidís a Barcelona. Un nacionalista que ja no hauria de dir això.
en prova de la severitat i bé és pura comèdia pot ser mai que el PSM o la Sumar o més o el que sigui tombi un govern d'aquí de socialista no pot ser ell tampoc no pot ser que passi allà
Però tampoc el tomaria, no? Si no s'aprova el pressupost, quan governava Esquerra van dimitir per la nova aprovació del pressupost. És molt greu que una democràcia, el pressupost, és l'expressió màxima de la traducció a la realitat de les idees polítiques del programa. Això està clar.
Això està clar. Pressupost i terminis, deia jo abans. Però ara haurien d'afegir pressupost executat i terminis. La capacitat de síntesi que tens. Perquè, clar, després de tant d'any de predicar això, me'n vaig adonar que una cosa eren els pressuposts i l'altra els pressuposts executats, no? Sí, sí, sí.
era una manera de fotre molts llavors més s'acomplia això eren les balears segits a Barcelona i seguit de Madrid i Aragó al revés que això encara m'acosta més d'entendre és a dir, encara entenc molt més que tu hagis previst ingressar 100, vull dir invertir o 11
i acabis invertint 50, perquè hi ha hagut un problema, però no sé què tal, que no, que tinguis previst invertir 100 i acabis invertint 180. És que has de Madrid... I Aragó. És a dir, realment no és que me sorprengui, és que no m'ho crec. És a dir, hi ha un... hi ha un... un pressupost per a veure. No, no, això...
Si fos un any, mos ho podíem veure. Exacte. Però què? Cada any, cada any, cada any. Exacte. Això, efectivament un any. Clar, hi ha hagut no sé què i hem hagut de córrer tots a abocar dos més allà. Això s'entén. Però cada any... No, no, no. No passa. No m'ho crec.
Mira, justament, has dit una cosa que, mira, si avui la nostra audiència se queda amb aquesta idea, me n'aniré més que feliç que a meva. Hi ha dues realitats. Una és la realitat explicada pel mitjà de comunicació, entre els quals nosaltres no... Bé, en la mesura que podem, no ens hi trobem, però evidentment... De cap manera...
jo no vendria. No, però clar, evidentment depenem de la agenda mediàtica que marca, les agències i tal. Has de llegir diari. Però el que vull dir és que hi ha una realitat explicada i una altra realitat que et s'adeveres i que moltes vegades no coincideixen. I a mi una cosa que sempre m'ha pogut...
pel de punta, és, jo que he estat per redaccions, per redaccions de mitjans, o que he anat a redaccions, a vegades haver llegit una notícia en el diari, no?,
I després ha venat en el periodista i dir-li, hosta, això que comptes està molt bé, no? I que el periodista te contesti, què? Això no és així, home. Això és perquè aquest s'entén amb aquell altre i fan tal i d'això. I t'explica una realitat contrària o diferent a ser que ell mateix ha explicat i ha escrit, no? En la qual, clar, no deixa de ser...
Molt xocant. I no sabem mai com se fan aquestes notícies. Jo, l'exemple que entenc més clar és el meu sogre, quan ja estava a l'executiva d'Esquerra Republicana, que de vegades feien qualsevol cosa, que l'endemà sortien els diaris, i el meu sogre m'ho contava, perquè jo me n'enteràs...
És a dir, la gent no té ni idea de com se formen aquestes notícies. Com el meu son no tenia ni idea. A lo millor era qualque cosa que havia proposat jo i la m'explicava. I ell te l'explicava amb ses claus diferents.
Tenint res, dos minuts o un minut, no sé si vols referir-te a qualsevol altra cosa. Avui s'acompleixen 89 anys de s'afusellament d'en Emili Darder. En aquest cas, juntament amb en Alexandre Jaume, en Toni Mateu i en Toni Maria Qués.
Deshonor i vergonya per a tots aquells que van col·laborar amb això. Fills de puta, encara n'hi ha. Encara n'hi ha. I, de l'altra banda, demà farà 100 anys de sa mort d'en Joan Alcover,
I, en parlàvem l'altre dia, serà un moment aquest any per recuperar molt la figura de Neucové. Sí, crec que falta recuperar la figura, no la seva figura literària, no la seva obra, amb qui més qui manca o la llegida...
i ha vist els comentaris que s'han fet i les influències que tenia i tot això. Però ell com a persona, com a jo mateix, i no era molt com era en Joan Ocovell, estic descobrint ara que era un personatge interessantíssim.
interessantíssim, que durant 25 anys més el banc va mantenir una tertúlia aquí, a Can Alcover, en què hi venia la flor innata de la intel·lectualitat mallorquina, però que a més a més, això ho diu en Pla, m'apareix i qualsevol altre, diu, no podrien anar, si eres una persona així de cultura, no podrien anar a Mallorca i no passar...
perquè en el Cove saludar d'això fins a en Santiago Rossinyol fins a en Rubén Darío per dir-te personatges que han estat a Mallorca i que han fet precisament aquest ritual la cultura era una cosa més cohesionada no hi havia franc tiradors
i si n'hi havia qualcun estava dins ordre en canvi ara no té res a veure un escriptor amb un altre llavors se sentien tots membres d'un col·lectiu intercomunicat i relacionat moltes vegades amb relacions afectives
i a banda de tot això i diguem també si vols ho casar amb una mica amb la teva teoria sobre el defensor de la civilització i els barbers no sé com ho haurem de dir però aquesta idea
és a dir per dir-te d'una altra manera fa uns anys un regidor del PP que duia el seu fill just aquí de vores en Monges me'l vaig trobar i li vaig dir passa, passa que no te mosseguerem
I li vaig mostrar una miqueta a Canal Covell i li vaig dir, eh, que era dels vostres aquest tio, eh? Era de dretes, eh? Sou vosaltres els que l'estau deixant de banda. I veig que, com a mínim, ara, les institucions li han fet molt de cas a en Joan Part, que Déu-n'hi-do. I això ho mereix. I ara li han fet, li pareix que li faran cas a en Joan Covell, la qual cosa, diguem, que està molt bé.
El Pepe actual està enviant senyals de fum d'un cert canvi en aquest aspecte. I d'Amenci Arbera. Amenci Arbera i a Menci Abandon. S'hi deixen de banda els bàrbers, aquests que tenen per allà. Calcú amb barba. Hem d'acabar. Joan Mir, moltes gràcies. Gràcies a tothom. Bon dia. Bon dia. També gràcies a la nostra audiència i parceria. Avui sí que no tenim temps més que per dir-vos que continueu aquí a una Mediterrània, que compte