Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa que vos convida a continuar nosaltres fins a les 11 des de matí, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, Can Alcobé, Espai de Cultura. És el moment d'escoltar quina és la salutació que mos fa Maria Llebrés i a continuació...
Vos expliquem quins són els ingredients que tenim preparats per avui. Bon dia i bona vida, programa produït per n'Abraia Moreno i conduït per en Tomeu Martí. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d'edat que s'havia canviat. I a la plaça d
Fins demà!
Bon dia, bon dimarts a tots els oients d'una mediterrània. Som la Maria Llebrés i la meva recomanació musical per aquesta setmana és una cançó que se diu American Tune, que és d'en Paul Sine. Many's the time I've been mistaken And many times confused
Yes, and I've often felt forsaken And certainly misused Oh, but I'm all right, I'm all right Just weary to my bones
Still don't expect to be bright and born vivant So far away from home So far away from home I don't know a soul who's not been battered I don't have a friend who feels at ease
I don't know a dream that's nothing shattered or driven to its knees. Oh, but it's all right, it's all right, for we lived so well so long. Still when I think of the road we're traveling on,
I can't help it, I wonder what's going on And I dreamed I was dying I dreamed that my soul grows unexpectedly Looking back down at me, smiling and showing me And I dreamed I was flying
And high up above my eyes could clearly see the Statue of Liberty sailing away to sea. And I dreamed I was flying. Or we come on the ship they call the Mayflower. We come on the ship that sail the moon.
We come in the ages most So turn out and sing an American tune Oh, and it's alright It's alright, it's alright You can be forever blessed Still tomorrow's gonna be another day
Bona nit.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui és dimarts 28 d'octubre de 2025 i aquests són els continguts que vos han preparat en primer lloc, evidentment, i com cada dia, vos repassarem tota l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació...
Entrevistarem Nalina Alejandra González, presidenta de la coordinadora d'ONGs dels Illars Balears. A partir de les 8.40 tindrem en Joan Mir aquí en els estudis per revisar l'actualitat. Avui ve carregada, entre d'altres qüestions, parlarem d'aquesta ruptura que ha anunciat, aquesta ruptura amb el govern espanyol i amb el PSOE, que ha anunciat Carles Puigdemont
També farem un repàs de les notícies de les 9 i entrevistarem en Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca. A les 9.40 vos oferirem una entrevista a la plataforma audiovisual Vida, a les 10 que fem Filosofia i a les 10.30 Focus amb Joan Planes, també moltíssimes qüestions a analitzar amb en Joan.
Tot això i moltíssimes coses més és el que mos espera durant aquestes properes tres hores. Vos convidam a ser-hi en el tros.
Bon dia i bona vida. Dóna Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
La millor manera d'estar informats i de conèixer les claus de l'actualitat és conèixer-se cada dia a Diari de Balears durant una estona. Ara nosaltres ho farem per voltros i vos explicarem que en primer lloc la titular principal diu viure plenament en català en l'àmbit digital i és que tres entitats que són accent obert, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua
fan una campanya perquè ser possible viure plenament català en l'àmbit digital. També explica Diani de Balears que la direcció de Junts decideix rompre amb el PSOE no ajudarà amb un govern que no ajuda Catalunya, mentre que el Consell de Mallorca suspèn per segona vegada la concessió de places de lloguer turístic.
També informa el diari de Balears que el PI reclama policia autonòmica. No pot ser que la nostra seguretat depengui d'una estructura estatal que no coneix ni la realitat ni les necessitats de les illes.
També informa, diari de Balears, que la desena edició de la Marató de Reciclatge Creatiu de Roba a Mallorca es farà el 14 de novembre i que la italiana Camila Rubinstein és la campiona del 5a Oberti Internacional She's Woman 2025, una crònica...
de Enri Pozo Homes. També Sama Lobos i Obrint Camí, Canc Tega 84, són els documentals guanyadors del Colònia Palma Muntanya Film Fest 2025. I encara...
Vos informam que Proens presenta el Pla d'Ocupació de Qualitat per donar resposta a la transformació del model econòmic de les Illers Balears i que Fades i Papà Taupó seran el Festival Vime 2025 amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Finalment destacant també que el Consell de Mallorca retomenatge el pintor Clive Ardolet amb una exposició inèdita sobre la seva faceta més viatgera i que Air BNB elimina més de 2.300 anuncis a Mallorca. Tots aquests continguts i moltíssims més a través de diari de Balears, de Balears.cat. M'ho anem ara a vilaweb.com.
Totes les conseqüències del trencament de Junts amb el PSOE. És un article d'anàlisi de Noadell etxerte. També diu a Vilaweb que el govern espanyol respon a Junts que continuarà governant i que presentarà pressupost.
i que l'albufera ha recuperat la bellesa, però si mires bé en veus les ferides pertot arreu. També informa Vilaueb que la jutgessa de Catarrotja demana a les Corts la llista de trucades de Carlos Mazón, que Torrent inaugura el bosc de ser en memòria de les víctimes.
de la gota freda, i mos ofereix la traducció d'un article del Washington Post titulat Les urnes donen una segona oportunitat a Milei, però els interrogants no s'esveixen. Aquests són els principals titulars d'ara de Vilaweb. També tornem ara al diari de Balears, perquè ja hi tenim...
La secció d'opinió ben carregada. En Joan Vicenç Lillo mos proposa un article titulat Contra la natura. En Elila Tomàs, una tardor amb moltes feines.
En Joan Lledonat tenim monarquia per estona, en Rafael Borràs, pensionistes pobres, i en Miguel Ripoll, perpetuament connectats. Tots aquests són els principals titulars a hores d'ara de l'opinió. M'anem ara a escoltar quina és la predicció del temps que ens fa en Tomeu Mateu Canals.
Bon dia! Avui, aquest dimarts, tindrem un temps estable. Després de la nifra de Cantangulla, les temperatures crues començant a enfilar, temperatures màximes de 22-23 graus, i algun d'altres el cel, però poca cosa.
Demà tindrem un dia per escut, però ja de cara a les hores baixes, en línia negolant, inclús podríem tenir alguna petita plujeta, que podria anar acompanyant amb una mica de fang. I de cara a dijous, les pluges podien ser una mica més generoses. Així tot no esperàvem una situació com se de diumenge, però pot ploure bé a redals dijous.
I ara, clar, els cap de setmanes tèmperi que seria més estables, les temperatures pujarien. Bon dia i bona vida a ONA Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dentistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Som el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. És el moment de connectar-nos amb la presidenta de la coordinadora d'ONGS de les Illes Balears, ella és la Lina Alejandra González. Lina, molt bon dia. Bon dia, com va? Moltes gràcies per la invitació. No, gràcies a tu per atendre els micròfons en aquestes hores a Ona Mediterrània. Lina, en primer lloc, que és la coordinadora d'ONGS de les Illes Balears.
Bueno, qué buena pregunta para que la audiencia pueda tener como referente que somos. Bueno, la coordinadora se funda en el año 2000. Somos básicamente una plataforma que articula el tejido asociativo del tercer sector de aquí, de Baleares. En el año 2000 se funda con alrededor de 15 organizaciones. Actualmente ya somos más de 30 personas.
Nosotros digamos que somos como ese interlocutor entre la política pública de cooperación internacional y digamos que todas las organizaciones de base que hay aquí. Tenemos organizaciones del nivel internacional, organizaciones de ámbito nacional, estatal, pero también organizaciones petitas. Somos básicamente organizaciones sin ánimo de lucro, organizaciones no gubernamentales, asociaciones. Nuestro rol es un poco ayudar a crear redes,
fortalecer ese tejido asociativo, asesorar a nivel técnico para que las organizaciones más pequeñas puedan aplicar a subvenciones públicas y bueno, ese es un poco todo el trabajo que hacemos. Entenc que són entitats que fan feina aquí, a Mallorca i a Balears, i altres entitats que fan feina fora, no? Sí, exactamente.
Como la coordinadora actualmente tiene diferentes perfiles de socios y socias, entonces tenemos organizaciones que trabajan en ámbito internacional, sobre todo en proyectos que tienen que ver con ayuda humanitaria, en proyectos que tienen que ver con post-emergencias o proyectos que tienen que ver con conflictos, por ejemplo, como todo lo que está pasando en Gaza o todo lo que pasa en Ucrania.
presencia en Marruecos, por ejemplo, o mucha presencia también en Centroamérica. Esos son los que llamamos proyectos de cooperación internacional, donde el gobierno ALEAC hace una apuesta por esa solidaridad internacional y hace un tipo de líneas de subvenciones para fortalecer ese trabajo fuera del territorio español. Pero también tenemos organizaciones cuyo ámbito de trabajo es más local. Entonces son organizaciones donde todo su trabajo
es más en las sillas, por ejemplo, organizaciones cooperativas como puede ser Saltra Senaya o como puede ser Chicamo, que están enfocadas en todo lo que tiene que ver con comercio justo, comercio que tiene que ver con más del ámbito local. Entonces, digamos que la coordinadora de ONG desde aquí articula a las organizaciones que hacen trabajo a nivel internacional y trabajo también que se hace a nivel local. Entonces, por eso es como un ecosistema, por aquí tener que
Interactuamos, hacemos redes, se comparten prácticas, se comparten saberes y vemos que es como una red que fortalece mutuamente el trabajo que se hace. Todo desde un enfoque de derechos humanos, de justicia climática. Entonces digamos que esa es como la línea de trabajo en ese sentido.
dins d'això la coordinadora fa també una tasca bé, ja mos ho has dit de teixir xarxa però també d'elaboració d'un discurs favorable a la interculturalitat
Sí, totalmente. Nuestro posicionamiento es muy claro en entender la diversidad cultural como una riqueza, ¿cierto? Muchas de nuestras organizaciones en sí mismas están conformadas por profesionales de diferentes orígenes, ¿no? Entonces hay organizaciones donde tenemos personas del sur global, trabajando con personas mallorquinas, pero también con otros
comunidades autónomas del Estado español. Entonces, nosotros tenemos un posicionamiento clarísimo en que entendemos la diversidad cultural como una riqueza, entendemos la migración como algo que está presente casi que en nuestro ADN como especie, entendemos la migración como clave incluso para sostener la vida, el planetario, vemos en la migración como
...como algo realmente que debe mirarse no desde el miedo o desde las zozobras... ...sino desde el entender que son procesos que están en nuestra genética... ...incluso como especie que tienen que ser entendidos de esa manera.
Muchas de las organizaciones que conformamos parte de la coordinadora tenemos un trabajo muy, muy juicioso, muy dedicado a generar espacios de encuentro intercultural, a trabajar desde el miedo, sino desde la apertura, desde descubrir la otredad, quién es el otro, cómo piensa, cómo se alimenta. Entonces, muchas organizaciones trabajando también
y generar espacios de encuentro, de convivencia intercultural. Entonces, digamos que ese es uno de nuestros grandes pilares de trabajo. Avui parlàvem en Lina Alejandra, ella és presidenta de la coordinadora d'ONGs de la Silla de Balears, però també és la impulsora d'un projecte titulat Les Estornines. Què és això? Ai, mira, interesante pregunta.
Seguimos acompañando un proceso desde hace ya unos dos años. Esto es básicamente acompañar procesos organizativos. ¿Esto qué significa? Que cuando las mujeres deciden organizarse para reivindicar algo que es importante o para reivindicar un derecho, pues es muy importante que tengan quien pueda acompañar ese proceso organizativo. Entonces, desde la organización en la que yo pertenezco, que es una
o en español la que se llama Alianza por la Solidaridad. Tenemos también una apuesta, una línea de trabajo en acompañar procesos organizativos. Entonces, ¿qué es lo que hacemos? Propiciar espacios de encuentro, espacios seguros. Esta es una colectiva que está constituida por mujeres del sur global, diferentes nacionalidades, argentinas, bolivianas, ecuatorianas, colombianas, venezolanas,
que han decidido eso, organizarse para defender un poco sus realidades y también para defender sus derechos. Entonces, Torninas es un colectivo de mujeres que hablan del derecho a una vida digna, mujeres que hablan de lo difícil que es maternar en situación de inmigración, esta crianza a distancia. Es un colectivo donde se comparten también experiencias
y saber es porque cada persona que ha migrado ha hecho su propia ruta de trabajo en descubrir cómo funciona lo público, comprender a nivel jurídico y estatal qué pasos debo seguir para poder regularizar la situación cuando estás en situación de irregularidad administrativa. Entonces allí hay unos saberes que también es importante
compartir, comprender y que se sepan. Entonces también es un espacio cercano. Es una organización que va caminando aquí poco a poco. Se produjo un documental que estará el próximo año rotando en itinerancia por diferentes municipios. Es un documental que habla...
que es importante poder compartir todos esos saberes y esas experiencias que viajan con nosotras y que enriquecen también en esta sociedad.
Dina, també vivim una època en què hi ha alguns polítics i algunes formacions polítiques que generen un discurs que culpabilitzen de gairebé tot les persones migrants, no?,
se fa una tasca d'elaboració de discurs, de resposta a tot això? Quina resposta té aquest discursos de culpabilització i d'odi? Mira, diguem que aquesta pràctica discursiva és, diguem que històrica, perquè quan a nivell polític hi ha coses que no funcionen, sempre busques un enemigo interno, ¿cierto?
un enemigo interno que tú puedas acusar del miedo o de responsabilizar de lo que no funciona. Y esto es una estrategia que se ha usado toda la vida. Entonces eran las brujas y luego fueron las personas negras en diferentes latitudes del mundo. Luego toda la contienda fue contra los colectivos LGTBI en los 60. Y ahora el turno es de los niñantes. Nos responsabilizan de muchas cosas.
Nuestro discurso es siempre desde los datos, siempre desde los derechos humanos, es decir, cuando las cifras te ayudan a desmontar el miedo y la mentira, es muy importante y por eso hay muchos colectivos de universidades, institutos de investigación y observatorios que con los datos nos han ayudado a fortalecer este contradiscurso, esta contranarrativa que habla sobre
la aportación que se hace a diferentes sectores, el rol tan importante que tiene la migración para que sea sostenible, por ejemplo, el sector de la construcción, el sector turístico, los datos que nos hablan de toda la aportación que se hace a la seguridad social y cómo, gracias a los migrantes, es sostenible este modelo pensional que tiene España. Entonces, un trabajo muy, muy juicioso de desmontar a partir de lo real, del dato,
pero a veces incluso ni así es posible desmontar el miedo, porque el discurso del miedo lo que hace es que te prepara el terreno para un discurso de la seguridad. Entonces es como abonar un terreno para que luego el discurso securitista sea como el que mejor se venda a nivel social. Entonces es un trabajo dedicado día a día, desmontando estos discursos del miedo, ayudar a ver que
que es las sociedades donde es valioso vivir, son aquellas que son diversas culturalmente. Nosotros hablamos mucho de que pensemos en qué países no hay migración y son países donde ni siquiera nos imaginaríamos visitar porque no tienen tampoco mucho que aportar. Pero si pensamos en países que son interesantes, que han producido cosas valiosísimas, el propio Estados Unidos, Francia, Italia, España, toda esa riqueza que ha aportado la migración ha hecho...
que sean estados que valen por su diversidad cultural. También tenemos un discurso muy claro en los derechos humanos, es decir, la humanidad es una condición primordial, ¿cierto? Y los derechos humanos son nuestra carta de navegación en muchos casos, hablando siempre del derecho a una vida digna, desde el derecho a la movilidad, del derecho...
a habitar un territorio donde tú no naciste, pero a donde empiezas a construir también un arraigo y un sentido de pertenencia. Y digamos que la coordinadora hace trabajo de sensibilización a través de exposiciones fotográficas, impulso a producciones audiovisuales que nos ayuden a sensibilizar. También hacemos todo un trabajo de incidencia social y política.
con colectivos, diferentes tipos de colectivos que hay aquí en las Baleares y digamos que son como nuestros docentes de trabajo, incidencia social y política y sensibilización.
I finalment, Lina, si hi ha persones que d'alguna manera volen col·laborar, bé, no sé si és possible col·laborar amb la coordinadora, supost que has de ser membre d'una d'aquestes ONGs, però en tot cas, si hi ha gent interessada en conèixer més de la coordinadora i sobretot de les ONGs, què ha de fer? Teniu un espai web? Ha de venir físicament d'alguna banda? Com se pot posar en contacte amb votos? Com pot conèixer més detalls?
Mira, tenemos diferentes maneras o diferentes caminos. La coordinadora actualmente está en el Casal de Asociaciones de Personas Migradas y ONGs que queda aquí en la calle Eusebistada 48. Entonces allí personalmente quien quiera ir, conocer un poco más de la coordinadora, pues súper bienvenidos, súper bienvenidas. También tenemos nuestro Instagram, que por allí también estamos permanentemente contando qué actividades
estamos haciendo o qué actividades están desarrollando o llevando a cabo las organizaciones que son socias de la coordinadora. Y también tenemos una página web que hemos reestructurado recientemente, que es más intuitiva y hemos logrado tener apartados bien interesantes
que tienen que ver con nuestra historia, con documentos estratégicos que nos quieren conocer más, como de la política de cooperación estatal, pero también baleada y el plan estratégico que tenemos como coordinadora. Entonces, o presencialmente, o nos siguen por nuestras redes, o en la página web de la coordinadora de ONG de las Islas Baleares. También tenemos allí nuestros correos de contacto en la página web, que los pueden también consultar.
I encara una pregunta més sobre el tema lingüístic. Fins a quin punt des de la coordinadora i des de les ONGs se fa feina també perquè la gent tingui accés a la llengua pròpia de Cervalears, a la llengua catalana? Sí, mira, ahí también es todo el trabajo que van liderando las organizaciones que son socias, ¿no?
Por un lado, hemos notado que es súper necesario que se conozca muy bien por qué es tan relevante la defensa de la lengua de este territorio, porque hay toda una memoria histórica importantísima por recuperar y esto es muy relevante cuando se trabaja con colectivos de personas migradas, es entender también toda esa historia que hay detrás de esta lucha por defender la lengua y esto también genera como un sentido de conexión, un sentido de
O sea, le da sentido a esta importancia de la lengua. También todo lo que tiene que ver con generar espacios para que se pueda aprender y hablar. Entonces hay un trabajo de incidencia muy importante para que haya cursos que respondan realmente a la necesidad de quienes quieren aprender. Entonces se ha hecho un trabajo como poder tener más cursos aquí mismo donde está la OFIN, donde está el casal de asociaciones de ONGs. Hay cursos que permiten
estudiar la lengua y aprenderla y esto ha sido súper importante y siempre todo el trabajo que hacen las organizaciones en temas de sensibilización de difusión va siempre con esta doble posibilidad de tener todo el material
en la lengua madre de aquí y también en castellano. Entonces siempre es un intento porque todo esté de una manera bilingüe para ampliar la accesibilidad. Entonces digamos que lo trabajamos desde diferentes enfocos.
Idò, Lina, Alejandra, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània. Seguirem pendents de les feines que fa ells a la coordinadora i també les estornines i ja ho sabeu, sempre que vulgueu traslladar informacions teniu els micros d'Ona Mediterrània. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a tu i una bona manana per a tota l'audiència. Igualment, salut. Salut.
Hi ha un el que ha mort de pena, i no es entelso del llamp. Hi ha una taula que David diuen que és la sang de Déu.
Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adeu. I al país de l'Olivera, de la plana i dels serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera,
on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, i engull la vida el seu pagam. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, modriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula. Sou lladres de sobre taula,
ofren anti-incompetència d'una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror, on el silenci és salvatge i on el dolor és paisatge, els llepors li fan massatge a mediocres vividors. Fins que la gent de les cases tornem a creuar el pont,
Tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador. I això és la nostra victòria, us farem sentir vergonya, xoul atacant la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula.
Sou de adreses sobre el tabla.
Fins demà!
A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol, té la xava era rosa i llarga fins als talons. A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol, té la xava era rosa
i llarga fins als talons. La mare la pentinava amb una pintada d'or, valgui amb Déu, Aina Maria.
La padrina els lligava amb un flot de set cor d'ús. Són germanes, em mirava amb els seus ulls robadors. Si no fos ma germana, jo m'enllejaria amb vos. Valguem Déu.
A dins sigles hi entrava, deixava anar el resplendor. Ella pren aigua bona ida i ses pics es tornen flors. Ses damats se ven en terra i en llenca d'irador. Valguem Déu, Aina Maria,
Ses dames se ven a terra i ella en què dirà? Val ja amb Déu, Aina Maria, robadora del meu cor.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes, a través del 88.8 de la freqüència modulada, també, onamediterrania.cat. És el moment de l'anàlisi, aquí, el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Per això, tot d'una...
rebrem aquí en els estudis en Joan Mir, amb ell parlarem, revisarem l'actualitat des de diversos punts de vista, sobretot avui des dels punts de vista estatal, perquè analitzarem aquesta ruptura que han anunciat Junts d'espacte amb el PSOE i que implica això.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Joan Mir, bon dia. Bon dia a tothom. Com estàs? Com estàs? He vengut cansat i he vengut atropellat. Cada dia està més complicat això de conduir per Palma. Cada dia necessiten més temps. Ha de partir molt més prest per arribar d'hora. Sí, sí.
No sé si té solució. Bé, el tema de Palma encara no és tan greu com el tema de les entrades i sortides de Palma. S'havia de Cintura, la carretera de Vall de Mossa, que hi va ser gent de la Universitat i del Polígon. Això m'està molt embossat.
no sé si convé canviar de micròfon una altra vegada perquè troc que sona molt baix no em puc acostar més ah, era això Joan, bé, no sé si m'ho ha donat temps perquè hi ha més qüestions però hauríem de començar per aquesta en fi, per el que va passar ahir aquesta
no sé com dir-ho, escenificació de la ruptura entre Junts i PSOE. Poren dir així, no? Sí, i això es veu que jo el veiem amb una perspectiva global, no puntual. Aquest...
el que va passar ahir no és més que l'explosió de la contradicció que ve de sempre de la Constitució del 78 i de la transició democràtica en què sempre l'independentisme i fins i tot el nacionalisme català es va plantejar la contradicció com superar la contradicció de col·laborar políticament amb l'estat espanyol
i al mateix temps reivindicar la independència o més autonomia o coses queixes. Això va fer, per exemple, que en Pujol no volgués entrar mai en el govern espanyol perquè era contradictori intervenir a un país estranger. Esquerra Republicana se va plantejar fins i tot la contradicció que era presentar-se a les eleccions en el Congrés de Diputats i en el Senat perquè això d'intervenir amb...
ja que sé, amb les carreteres que s'han de dissenyar per Extremadura. Un nacionalista català independentista no li va ni li ve a aquesta fer. Llavors és que hi pinta en el Congrés de Diputats decidint coses que són molt llunyades dels interessos de Catalunya.
i que en qualsevol cas s'havien de resoldre d'una altra manera amb la independència. Això s'ha anat trempatjant en situacions, excusa de dir, bé, hem d'arribar a la independència en bon estat i per tant hem de lluitar per un millor finançament,
per unes inversions més correctes a Catalunya. Per això realment ningú s'ho creia. És a dir, el coherent és estar no presentant-se a les eleccions perquè no toquen. I ara estem en el mateix. Estem en què? Puigdemont i els seus militants han decidit participar en la política espanyola
ajudar a una part de la política, participar molt, perquè decidir de quin signar és el govern espanyol és participar moltíssim. Quan en realitat et diuen que els que són són independentistes, si són independentistes no han de jugar a la política espanyola. Han d'arreglar els problemes catalans com a independència, perquè això és...
es va de MECUM, es sabe ser de la ideologia independentista. No hi haurà solució si no es pensa independència. Llavors han d'esperar la independència, solucionar les coses, no intentar ser puta i ser remonada fins ara. I ha explotat, perquè havia d'explotar, perquè és una contradicció. De totes maneres...
anava a dir fins i tot però sobretot els embats enemits que se pacta no?
Una cosa és pactar i s'altra és intervenir. Pots pactar les condicions de l'independència, d'un referèndum, d'un estatus de Catalunya posterior, de l'estatus com els bascs o l'independència, coses d'aquestes, però el que no has de pactar
és quant de quilòmetres de carretera s'han de fer a Extremadura i a canvi de quant de milions se posaran a rodalies i coses d'aquestes. Llavors se'ls passa el que li passa, que tota la resta d'Espanya diu que nosaltres no volem que els catalans tinguin privilegis i totes aquestes coses. És perquè estan a dins la política espanyola, no estan pactant.
Amb un enemic, amb un adversari. Ho dic perquè... La veritat és que, des d'una mirada, la més objectiva possible, que és impossible, però... Bé, o no, ara després en parlarem. Però està clar que...
culpa principal és del PSOE que no ha complit pràcticament cap dels acords pactats és a dir no ja que és absolutament mentida i magrema que vagin repetint que el català Europa no depèn de l'estat espanyol no fotem, no fotem
Tardarien 30 segons en fer que el castellà fos oficial si no ho fos. 30 segons. És a dir, un missatge a tots els estats, escolta, això se fa, punt. És que no importaria ni això. Bastaria fer oficiales català. Automàticament seria oficiales de la Unió Europea. Totes les llengües oficials de la Unió Europea són oficials de la Unió Europea. Però no volen fer oficiales català com a llengua catalana.
i llavors han d'anar a fer embustes i trois que ningú se creu. Figurat a les reunions el que deu passar. Deu dir, mira, jo ara som aquí perquè he de fer això... Fem obre que...
Tu ja m'entens i tal. Bé, a banda d'això, però hi havia coses que tampoc eren... Bé, no ho sé, però... Per exemple, una cosa que tu coneixes bé, no? Lo de ser balances fiscals. Fer públiques ser balances fiscals. No les han volgut fer públiques. Ahir donaven una dada a TV3. Execució del pressupost d'or 2023, que parec que és el darrer que hi ha dades.
Catalunya, 45%, Madrid, 214%, 212%. Sí, però les balances fiscals i aquestes dades
El primer interessat en publicar les obrides a l'estat espanyol per tapar les protestes que diuen que no han de favorir Catalunya. Catalunya està molt perjudicada, posa'm-la com els altres i no protestem. Però no, no, no, no. Això t'indica que volen continuar munyint la baixa catalana.
i no volen tenir cap argument en contra d'aquesta història. Jo d'això el vaig viure. Quan estava a la Comissió Mixta de Valoracions d'Estat Generalitat, a una reunió de Madrid...
amb en Fernández Díaz quan s'ha acabat li vaig dir bé, dic-me'm així de totes maneres a part del pacte que m'ha arribat publicàveu les balances fiscals diu, això ho havies d'haver dit aquí perquè això ho havien d'haver posat en pacte és a dir, que allà d'allà de dins hi ha un trull que hi ha gent que és partidària de posar les coses clares per resoldre el problema i n'hi ha que som partidaris de Magueró
I va quedar, dic, no, no m'emprenyis, li vaig dir. Amb aquestes paraules, que és forta, perquè l'edifici d'Hisenda imposa. Està pensat per imposar... Li vaig dir, escolta, és una resolució del Parlament espanyol que s'han de publicar les balances fiscals. No necessites que jo vengui aquí de Maneró.
compliu amb el que s'ha votat en el Parlament, en el Congrés de Diputats, i no me venguis a fer xicolines d'aquestes. És a dir que la política espanyola sempre és això. La mà dreta no sap el que fa l'esquerra, i així van fent. Sí, segles. Mort duent segles d'avantatge amb aquesta qüestió. Joan, mira...
abans deia que és difícil que hi hagi una mirada objectiva però realment aquesta vegada hi havien posat un mediador un diplomàtic salvadorenc o està més empalleït s'han fet no ho recordo exactament crec que 18 reunions a Suïssa han de suportar que aquestes actes se faran públiques ara o no?
Sí, però tampoc no s'ho farà en públic, però no hi haurà gran difusió. I que aclarirem fent públic que... Aclarirem que el PSOE havia dit que sí, a tot i no haver res. Sí, sí, sí.
I curiosament, com tu saps, la majoria d'aquests acords havien estat impulsats per mediadors. És a dir, tenim paciència i provam d'aprovar això i veurem com si ho compleixen i llavors ja...
protestarans i de cas, això era la certitud dels mediadors. El darrer pic que en Puigdemont se van passar les seves demandes, després van explicar què era per petició dels mediadors. Els mediadors eren actius i introduïen racionalitat a dins de la negociació.
Bé, i ara què pot passar a l'estat espanyol? Home, lo normal seria que caigués el govern o que intentin aguantar governant per decret. Una moció de censura no prosperaria perquè Junts no la votaria a favor en la qual cosa...
no prosperaria, ni Junts ni Espanyol B. Sí, sí, sí. I, per tant, la certitud d'allò és governar per decret. A no ser que presentassin un candidat tipus Miquel Roca, que no crec que s'hi prestàs, però llavors no el votarà el PSOE.
No, el PSOE no l'ha de votar. És el PP el que l'ha de votar. Vox no el votaria. No, no, no. No crec que hi hagi cap candidat que sigui acceptable per vots i el PP que pugui ser acceptable per PNB. Bé, això és especulació pura. Els catalans són una altra cosa. Els catalans m'acrauria qualsevol cosa. Ja.
llavors pot passar que el PSOI va i apareix que el que passarà que Pedro Sánchez intenti aguantant, atrempatjant però ja, però suposat
Bé, sí, prorrogar pressupost, però presentar el pressupost d'analitzar en el País de les Meravilles, també. Com que saben que no sortirà i poder estar més encara junts i tal. Poden dir que Catalunya s'ha perdut això perquè els junts no voten. Ja l'hem fet.
Ho tornaran a fer. Ho han fet a Barcelona i ho tornaran a fer a Madrid. I tant mateix, per molt que presentis un pressupost, llavors no els executes, tampoc ja no sé fins a quin punt té molt de sentit tot a segon medi. Bé... No, tampoc no. Tomeu. Siguen seriosos. Bàsicament, el grau d'execució d'això afecta les inversions.
que a més a més no estan a dins del pressupost de l'Estat. Estan... Sí, estan, però s'aproven a part de... Per exemple, en el sistema... El que s'ha de pagar per pensions. Això no té grau d'execució més alt ni més baix. S'executa i punt. El que cobren els aturats i coses d'aquestes així són molt automàtiques, no?
Llavors hi ha un grau d'execució magre a les inversions, perquè és una cosa que s'ha de fer amb molt de temps, que poden sortir inconvenients durant l'execució que ho allarguin o ho encareixin, i tenen la mà trencada amb això. Però sobretot és l'inversió, que és un capítol importantíssim del pressupost de l'Estat. Està claríssim això.
Idò, bé, veurem com evolucionarà aquesta qüestió. Si t'apareix bé, feim ara, que són les 9, un repàs en els principals titulars del mitjà de comunicació i a partir d'aquí també tries tu mateix quines són les qüestions que hem d'analitzar. Música
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I començant amb el nostre repàs per Diari de Balears, que titula en primer lloc Viure plenament en català en l'àmbit digital, i és que entitats com Accent Obert, Omnium Cultural o Plataforma per la Llengua preparen una campanya per afavorir aquesta qüestió. També destacam que la direcció de Junts decideix rompre amb el PSOE, no ajudarem un govern que no ajuda Catalunya.
El PI reclama policia autonòmica. No pot ser que la nostra seguretat depengui d'una estructura estatal que no coneix ni la realitat ni les necessitats de les illes. El Consell de Mallorca suspèn per segona vegada la concessió de places de lloguer turístic, però ens presenta el Pla d'Ocupació de Qualitat per donar resposta a la transformació del model econòmic de les illes Balears
i la decena edició de la Marató de Reciclatge Creatiu de Roba de Mallorca es farà el 14 de novembre. També informa a Diari de Balears que Fades i Papatopo seran al Festival Vime 2025 amb el suport de l'Institut d'Estudis Balears, un festival que se celebra a Bilbao i també a Informa Diari de Balears que AirBnB elimina més de 2.300 anuncis
a Mallorca. Pel que fa a Vila Web, recomanem aquesta peça d'anàlisi titulada Totes les conseqüències del trencament de Junts amb el PSOE, signat per Nodell Etxearte, i amb on anem ara a Mallorca Daily Bulletin. Allà el titular principal diu que els residents de Palma temen que tornin els problemes del passat de les festes al carrer amb el col i hi ha una...
Curiosa seqüència perquè la següent notícia amb imatge és una que s'atitula És un superllot o un supercreuer? L'emerald sa cara atraca a Palma i la següent fotografia és per una barqueta
amb una dotzena d'immigrants i diu assisteix al rescat d'immigrants en alta mà per un creuer davant Mallorca. També
un altre titular que diu Compte, Espanya-Portugal estan acceptant els vostres expatriats britànics i en l'àmbit dels darrers titulars diu el govern espanyol entra en crisi després que els catalans retirin el seu suport. Anem ara a les portades dels diaris que s'ha
Imprimeixen en paper a Diari de Mallorca. Els jihadistes volien matar 70 persones a Inca, segons la policia. Els agents declaren davant l'Audiència Nacional que varen avançar la detenció dels sospitosos de doctrinament terrorista pel risc que hi havia. Les escoltes revelen que se queixaven que els imants de la seva mesquita eren molt blans. També
Creuer al rescat de migrants és la fotografia principal on se vau com des d'un creuer rescaten o assisteixen una sèrie de migrants que anaven en una petita barca
També destaca en l'àmbit estatal Junts aprova per unanimitat rompre amb el PSOE i farà votar la militància. I també informa a Diària de Mallorca que Frederic Merz gaudeix d'un llarg cap de setmana de golf a Mallorca. És un bon moment per fer-li arribar la petició que doni suport a l'oficialitat del català a Europa.
I això ho dic jo, no ho diu el diari de Mallorca. I el Consell verifica l'eliminació de 2.300 anuncis de lloguer turístic il·legal. M'ho anem ara a última hora. També es titular principal. Els jihadistes d'Inca estaven a un pas d'actuar, segons la policia. També una foto preciosa.
ens ofereix última hora en quadres d'en Miró i diu Joan Miró il·luminarà Londres. El govern promociona l'illa amb l'obra del pintor a la World Travel Market. També informa
Última hora que Puigdemont romp amb Pedro Sánchez i Junts passa a l'oposició i en clau local el govern aposta per destinar Frontex a els països d'origen, el Consell cancela la concessió de 645 places turístiques i Patrimoni avalerà avui la protecció de Montesión en la declaració de Vic.
Totes aquestes qüestions, i moltíssimes més, les trobeu en els diversos mitjans de comunicació que vos hem ressenyat a hores d'ara. És el moment de recuperar l'anàlisi i ho feim, continuem amb en Joan Mir, que continua aquí en els nostres estudis. Joan, de tot això que hem dit, que destaques?
Jo ens destacaria una notícia que és matisable, que és comentable, que és això dels yihadistes que volien atentar contra 70 persones per motiu que els imams d'Inca eren massa blans. Això ens recorda que amb el Jaume Sant Andreu fa una trentena d'anys, Ventura, o això més, em van anar a Barcelona...
I vam anar a veure en Àngel Colón, que acabava d'entrar a dins d'esquerra, no sé si ja era secretari general, encara no, crec que no, i vam parlar de quina actitud havien de tenir en els seus immigrants i en el seu tema islàmic.
I en Ângel, com a més record, que ja en aquell moment va dir que allò que és més important és poder incidir en la selecció dels imams. Va dir que si poguessin aconseguir dos imams, per exemple, de Marsella, estaria la meitat del problema resolt. Si venen del Caire...
Tots són salafistes, tots són interventors, tots són terroristes, vaja. I hi havia aquests dos mons del qual els governs d'aquí ni ho saben ni se'n preocupen, però pot ser determinant, és a dir, poder incidir en que els imams que vinguin aquí siguin, diguéssim, partidaris dels drets humans i estiguin europeïsats, d'alguna manera.
Això, clar, pensar que Aràbia Saudita i aquests països tenen molt del ves i tenen capacitat per construir més quites aquí i per dur gent a controlar els seus perquè ho...
justament aquestes temes. Hi ha imants, segurament no ho tinc tant estudiat com l'Àngel Coloma, però segur que hi ha imants que ajuden la comunitat i n'hi ha d'altres que el que fan és controlar-la. Per exemple, el poble, jo que coneixia el cap de la policia fa uns anys, també hi estaven molt en contacte i sabien
Qui és qui i què fa que? I si un imant se dedica a això, a ajudar la comunitat, que jo crec que tenen molta feina per fer, o si el que fa és vigilar que s'anin aquella... Vagis cal i duguis mocador.
Bé, però jo el que me preocupa és que crec que és un tema que els governs d'aquí, d'autonomis, municipals, de Silla, ignoren fins i tot. És a dir, no saben que és important...
incidir en aquesta relació. Aràbia Saudita ja ho sap que és important i ja, mira, perquè aquí també tenim recursos aquí poden prohibir que se faci una mesquita segons on o que se reuneixin segons quines intencions i coses d'aquestes. Se pot incidir i jo tinc poc que aquí no s'incideix aquí gens simplement per ignorància perquè són musulmans i ja ells i tot això.
I d'altra banda, evidentment d'un llihadista no hi confio el més mínim, però la policia tampoc. Vull dir que la policia fa un joc pervers. I jo record el cas més espectacular que va ser quan varen detenir els atarres
que feien contes a tentar contra el rei aquí a Mallorca. Quan els varen detenir i tot això, varen dir, no, en cap moment ha estat en perill el rei, en cap moment, tal, qual, no sé què, estava tot controlat i no sé què. En el judici,
Van dir que no, que sí, que el que volia, que estava, vamos, que van estar a punt de matar-lo i tal. Per què? Per tant, alerta en tot això. Per exemple, els Mossos d'Esquadra, en això, no sé fins a quin punt tenen el control de Trimambrica, i suposo que sí, perquè...
amb el de Ripoll, s'ha de veure que sí que almenys ho intentaven, amb les dificultats que posava la polícia espanyola, però ho van intentar. Jo conec qui va ser el cap dels serveis d'intel·ligència dels Mossos d'Esquadra, que se dedicava exclusivament a analitzar processos de radicalització. És a dir, que...
Aquí a Mallorca, la policia espanyola se'l sap molt inútil, la Guàrdia Civil, que jo sàpiga, els té bastant controlats. Per nom i llinatge, els coneixen per nom i llinatge tots. Tant de bo, encara que tu no t'afigui gaire de la policia per als anys de triar, que els controlin que no els controlin.
Bé, diguem que contra certs pronòstics, tampoc no sé en què se basaven, en Milei, Argentina...
ha millorat els resultats sí, sí que els resultats de l'economia argentina hagin evolucionat relativament bé això de l'economia ja m'ho contaràs un altre dia era possible però és que ha estat la conseqüència però és que hi ha gent que diu que va molt malament l'economia d'argentina les dades són la pobresa per exemple en Milei
la va trobant al 44% quan va sortir. Ell la va fer pujant al 53%. És a dir, que els primers mesos de Milei varen ser duríssims. Ara després ha baixat en el 38%. És a dir, està millor que quan en Milei va entrar.
I això... Però com a economista t'agreus les enquestes. Sí, les queixes internacionals, sí, perquè no els fan. Perquè anava a dir és tan senzill com canviar la definició de pobresa. Sí, però això són dades acordades internacionalment, el que es diu índex de pobresa i tota aquesta història. Ja sí, de més són dades que treuen organismes internacionals, ONU i coses així...
però a més és possible no és les mesures dures és com un és com els règims això quan te fan menjar de 3-1 del que dinaves abans passes malament però al final t'aprimes i això també és una medicina dura que va aplicar ell a cura de cavall i al final ha funcionat també gràcies a que hem
en Trump li va prometre 40.000 milions de dòlars si gonyava, i ara n'hi ha donat 20.000, dels quals 20.000 ja li estan arribant. Tot això ajuda que l'economia funcioni una mica més al manco, passar la transició d'una manera més dolça o més pot traumàtica.
I m'han recordat aquesta missòria francesa que jo escolt que en els anys principis de segle, segle XX, als anys 30, una cosa així, l'Argentina era tan rica com els Estats Units.
la nació argentina tenia un PIB, un producte interior brut, igual a aquells dels Estats Units. A quina època, perdona? A principis del segle XX, a l'any 30, una cosa així, 40, però regalaven plata, enviaven plata en Franco i totes aquelles coses. Tenien, això ja és de temps meu, jo recordo aquella dada, en aquells anys controlaven el 4% d'escomerç mundial.
És a dir, que de cada 100 barcos, 4 eren argentins, que duen mercaderies argentines, que això és moltíssim. I bé, el resultat és que el seu govern, la demagogia d'esperonisme i d'això ha enfonsat l'Argentina, la situació dramàtica en què se troba ara i que és un dels països més pobres del món. Mhm, mhm.
Així i tot, hem de també afegir que tot i que el vot és obligatori, només ha votat el 75%. Amb el 38% de pobresa, moltament venguin dels 53%, ha d'haver una part de la població molt descontenta.
i no sé què te deuen fer si te retiren ajudes intents si no vas a votar no ho sé, no ho hauríem de mirar això de cada país té allò que multen que has de pagar d'on ves però en principi se suposa que te retiren drets civils ja que sé potser no pots ser regidor del teu poble o
si no demostres una actitud cívica o tant ara per acabar simplement ressenyar la notícia que m'acaba d'apareixar ara
Diu que Amazon retalla 30.000 llocs de feina, una xifra sense precedents en la història de l'empresa. El grup cerca reduir costos mentre inverteix desenes de milers de milions en intel·ligència artificial. Diu que aquests acomiadaments tenen com a objectiu principal els treballadors de coll blanc.
i espera que comencin a acomiadar motoristes d'aquests que duen paquets perquè els substitueixin per drons. Però això, que jo veig que sobretot l'esquerra
ho viu com un gran trauma, la substitució de llocs de feina per la robòtica, és igual, no sé com dir-ho, per les màquines.
A mi m'apareix que és un... És a dir, diguem-ne que jo no reivindic el dret a treballar, reivindic el dret a que tothom tingui... Ingressos. Ingressos per viure i tot això, això sí. Però a fer feina... Això ja vam vist de manera molt... La revolució més espectacular que ha hagut en aquest sentit ha estat la revolució industrial...
anglesa i catalana, perquè no hem d'oblidar que Catalunya i Anglaterra van ser dos països on va començar la industrialització del teixit i de les màquines de vapor, de la força hidràulica i totes aquestes coses. Recordo que els inglesos, els treballadors inglesos, van fer valles violentes per oposar-se a la introducció de les màquines de vapor i...
les filadores automàtiques o mecàniques perquè expulsaven gent de la feina. El resultat va ser que, en aquests anys, es va multiplicar. No només es van recuperar el lloc de feina que hi havia, sinó que es van multiplicar perquè
hi havia moltíssima més producció, cada unitat se produïa la meitat de feina, però crec que se va convertir en el país esportador de teixits de tot el món, el resultat va ser un creixement econòmic que va comportar una ocupació enorme, i això passarà el mateix aquí.
desapareixeren uns oficis però se'n creeren uns altres de molt més i tot que és a Mallorca no hem de passar pena perquè jo crec que els meus alumnes la robòtica i tot això té dos oficis que no hi ha por que pateixin que són els cuiners i les putes
que tot són difícils de substituir en veure que hi ha hagut ja intents de fer de tot tot això hi ha les paelles aquelles prefabricades que els ataduen i hi ha les pepes aquestes avui en dia ja no però vaja, sempre hi haurà l'excelència que els cuiners d'Estrella Michelin aquests no patirem
a cuiners hi va haver molta demanda fa dos anys per allà per Serenal no sé si encara ara ara si te fuig un cuiner estàs perdut per substituir-lo vas de bòlit el turisme és una aquí deixem-los queixar amb aquest turisme és una indústria molt poc eficient
en ple una mà d'obra molt poc documentada molt poc preparada gent que sap fer llits i que sap agranar i poca cosa més i per això també mos és difícil créixer en qualitat i hem de créixer en quantitat perquè no hi ha manera d'augmentar la productivitat d'aquest set toques de baixa productivitat
Joan Mir, moltíssimes gràcies a vosaltres i continuem ara mateix ja vos oferirem una entrevista on anem fins a més per Mallorca per escoltar els seus arguments en diverses qüestions de l'actualitat Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modulada
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el Bon Dia i Bona Vida, vos oferim, efectivament, una nova entrevista. En aquest cas, mos connectem amb en Ferran Rosa, ell és diputat de Més per Mallorca, en el Parlament de Sesilla i el Balears. Ferran Rosa, molt bon dia.
Molt bon dia, com anem? Molt bé, encantats de saludar-te en aquestes hores. Ferran, primera qüestió que volia entretar amb tu. A més, ha denunciat que el govern no ha iniciat cap habitatge de protecció oficial a aquesta legislatura.
cap ni un de sol, se diu ràpid, zero habitatges de protecció oficial nous en l'ocadín de legislatura, ni una sola obra, i el que és pitjor, en dos anys i mig encara no han començat a redactar nous projectes. Ara estan contractant la redacció de 524 habitatges, que són molts i està molt bé, però ha tardat dos anys i mig en redactar els projectes, posa de manifest que han...
que han perdut el temps, que s'han entorbat molt i que no han anat per feines amb el que té a veure amb habitatge protegit. Han anat per feines amb altres coses.
xerrant de 525, però hi ha en promen 900. Per tant, hi ha 374 que molts falten, que no sabem a on són, no saben si els estan redactant dins l'IBAVI, si esperen que encara contractar qualsevol que els redacti, o que en pensen fer. Però en tot cas, veiem que els terminis impediran que dins aquesta legislatura vegem nous habitatges entregats.
Dins això, heu considerat que és imprescindible i inajornable executar la rehabilitació d'espais, no?
Sí, bueno, home, nosaltres entenem que no hi ha una bala de plata amb això dels habitatges, vull dir, s'ha de fer moltes de coses. Tenim una sèrie d'habitatges que, a nivell de Mallorca, que estan en mal estat i que, per tant, no surten al mercat perquè estan en mal estat, s'agifraven que hi havia un mil·lenar d'habitatges només per, vull dir, que en petites obres podrien sortir ràpidament de les...
en el mercat de lloguer i que, per tant, jo crec que aquí el govern ha d'estimular. Després, òbviament, a ningú se li escapa que n'hi ha molt més que estan en una situació un poc més precària, vull dir que, per ventura, són fruit d'una herència i que els germans no s'han de posar d'acord perquè s'han de fer inversions més grosses o coses d'aquest tipus. Clar, xerram que hi ha moltíssim... una bona part dels parcs edificats que no estan en el mercat per motius diversos i el govern l'únic que considera és que
és per falta de retorn. I no, el que veiem és que la realitat és molt diferent. No és només perquè els propietaris vulguin més, que n'hi ha que sí, però a vegades és per qüestions tan bàsiques que no se posen d'acord els germans en una herència. Tots coneixem cases d'aquest tipus.
Una altra d'aquestes qüestions que heu denunciat és que diguem-ne que habitatges de protecció oficial privats que s'havien projectat en el Pla General de Palma han acabat convertits en habitatges de preu lliure, que no és el mateix.
Bé, de preu limitat, de preu limitat. Perdó, perdó, perdó. De preu limitat, sí. Efectivament, no, clar. Aquí l'estratègia dels governs ha sigut fer-me un des d'allò i en el que veiem que totes les zones, que siguin les àrees urbanitzables, se pot desenvolupar amb un creixement de l'edificabilitat d'un 45%,
I, a canvi, els promotors han de fer al marco del 50% d'habitatge protegit, que li dius al govern. Quan anem a veure el detall de la lletra, el que veiem és que no és habitatge protegit d'un HPO, sinó el que veiem és que se pot fer tant HPO com habitatge de preu limitat, que se pot vendre un 30% més car. Per tant, el que s'està facultant és que els promotors venguin un 30% més car. I, no ho sé...
M'apareix bastant ingenu creuret-se que qualcú voldrà vendre un 30% més barat o podrem vendre un 30% més car. I més es promou als immobiliaris. Fins ara no han sigut germanetes de la caritat. No crec que d'un dia per l'altre s'hagin aixecat amb aquesta vocació altruista que els vulguin rebaixar un 30% despreu. No serà així. I per desgràcia veiem que totes aquelles zones on
s'havia considerat que era important que hagués habitatge protegit privat, ara es poden fer habitatges de preu lliure, de preu limitat, que és molt més car.
Ferran, l'altre dia llegíem unes declaracions, en Lluís Apestegui, que deia que l'habitatge no és per viure-hi, no és per fer negoci, no? Clar, això d'aquesta, diguem, si vols, obvietat, eh? Sí.
una obvietat que és molt lluny de l'imaginari col·lectiu mallorquí. Aleshores, com podem aconseguir generar aquest canvi d'imaginari, per dir-ho de qualque manera?
Jo crec que, i ho he dit abans, no hi ha una bala de plata en matèria d'habitatge, però hi ha una part que certament canvia aquest imaginari, aquesta manera de pensar i aquesta manera de fer. I per fer-ho s'han de tocar diverses tecles. La primera, vull dir, no podem seguir esperant uns rendiments de l'habitatge com s'estan fent ara. Vull dir, a dia d'avui els dipòsits bancaris donen un rendiment baix, investir borses és un risc, hi ha molta incertesa en el món...
Però el que no potser és que l'única inversió que sigui segura i que doni un retorn i que a més a més cada any guanyis més sigui l'habitatge. Perquè això mos condueix a que la gent inverteix en l'habitatge no per comprar-se una casa, no per viure allí, sinó que inverteix en l'habitatge perquè espera un retorn. I quan tu esperes un retorn, si te pugen els tipus d'interès, tu li recarregues el diferencial en el llogater. I això...
que és legítim i que és lògic, en conjunt, amb agregat, molts durs s'arruïna com a societat, perquè tothom està pagant molt més per una casa, per un ioguer, per una habitació, per el que sigui, i clar, al final després els treballadors no arriben al final de mes, els empresaris necessiten pujar-li
et sous en els treballadors, perquè si no, no tenen treballadors. Els empresaris també van ofegats, no poden pagar locals comercials perquè també han pujat de preu. En conjunt, com a societat, anem a una fallida col·lectiva precisament per la qüestió de l'habitatge. En aquest sentit, jo crec que una de les potes que s'ha de tocar a qui li pertoca l'Estat són les qüestions fiscals.
amb aquells impostos que són titularitat de l'Estat. I parlant que la compra especulativa ha de desapareixer, no pot ser que hi hagi gent que compra només amb vocació de vendre d'aquí sis mesos, d'aquí un any o d'aquí dos anys, a un preu molt superior, això s'ha d'acabar,
i si no se pot prohibir com a mínim s'ha de posar uns impostos molt forts que ho facin, que ho desincentivin d'una manera important. Si tu vols comprar per viure-ri, pagues els imposts normals. Ara, si tu no hi vius o vols vendre un preu molt superior en pocs anys, mala sort. Vull dir, aquí per especular, que especulin amb altres coses. En joies o amb botelles de vicares, m'és igual. Però vull dir, amb la vivenda no.
Això, per una banda, les qüestions fiscals són fonamentals. Després, crec que s'ha de vincular l'habitatge, la residència, i això nosaltres hem plantejat i tenim entrada una...
una proposició de llei aquí al Parlament, precisament per limitar la compra de no-residents i també d'empreses, però vull dir, ojo, que això també, en cas que es declarés una tensió molt forta, podria afectar segons les residències de locals. El que xerrem és que les cases han de superviure aquí. Estem en un moment en què la gent no pot accedir a un habitatge.
Per tant, el que no té sentit és que hi hagi cases que siguin per oci, que siguin per negoci o que siguin per especular. Aquestes cases han de ser per viure-hi. I amb això s'han de posar totes les eines a l'abast per fer-ho possible i per assegurar-nos que s'acaba l'especulació, que s'acaben els usos lucratius o fins i tot lúdics en l'habitatge.
Ferran, deixem ara abocar una sèrie d'elements damunt la taula, una sèrie de peces d'estrencaclosques, per veure que tenim mala peça, no? Perquè, clar, per un costat tenim que, si tu hi penses bé, no?,
el preu de cost de la construcció d'habitatge o és igual de construcció en general amb el preu de banda final la diferència és molt gran aquest és un element
és grandiosa, més que en cap altre negoci, diria jo. Bé, no ho sé, no conec el tema de les armes i això, que suposo que deu ser pitjor. Per tant, aquest és un element. Un altre element, el negoci immobiliari està darrere fins i tot de negocis que no sembla que hi siguin. Per exemple, Carrefour o Mercadona. Resulta que en el final...
El seu negoci és vendre-te el barral d'aigua o el que sigui, que en el final te'ls poden vendre el preu que vulguin, perquè no és aquest el negoci, sinó que el negoci és l'immobiliari que tenen.
I si a tot això hi afegim una població creixent a un ritme frenètic i segurament insostenible, clar, no ho sé, vull dir, són tres elements més, però que compliquen molt la cohesió, no?
Totalment, és clarament el que dius. L'habitatge s'ha convertit un valor segur per moltes empreses, perquè estem en un moment d'incertesa a nivell mundial i a nivell de l'economia de tot el món, i per tant l'habitatge és un valor segur i per tant hi ha empreses que inverteixen això perquè saben qui guanyaran. I això tenim un problema perquè...
Tu abans coneixes el teu propietari i si te pujaven el lloguer i no podies pagar o anaven molt just podies anar a xerrar-hi. I més d'un propietari, més de dos, dic, mira, m'estim més, no fer experimentos i no fer canvis i mantenir aquesta persona que no m'adona cap problema, que el que sigui, i bueno, ja quan venguin més vendres ja mirem de pujar el lloguer o, bé, no ho sé, però en tot cas s'hi podia parlar.
A dia d'avui, molts de propietaris són empreses que no tenen ni tan sols la seu a Balears, ni a Palma, ni a Mallorca, ni a Reu. Vull dir, la tenen a Madrid, que és un despatxat que segurament ni tan sols són allà. Deven tenir la seu, un paradís fiscal. Veiem Blackstone i altres fons voltors, però tu has comentat, grans empreses com Carrefour o Mercadona, que són mastodons que amb els que no hi pots serrat. Tu coneixes la caixera, però no coneixes l'amo.
Això per una banda. Després, de cada vegada tenim més segones residències aquí a Mallorca. De fet...
Hi ha municipis que tenen més del 50% de les cases que se destinen a usos secundaris i no seran necessàriament o només de municipis de costa. Municipis d'interior, particularment els que estan més a prop de l'aeroport, veuen una pressió enorme damunt d'això. Pobles com el Gai d'Ossencelles, ara més de la meitat de la gent ja viuen rústic.
i no viuen rústics perquè s'ediquen al camp i fan de pagesos, no, viuen rústics perquè s'han fet xalets i molta d'aquesta gent, gent que té una segona residència aquí a Mallorca i que volen estar a prop de ser de port. Tot aquest tipus de coses mos du a un encariment de l'habitatge
que després, i m'agrada molt que ho plantejassis, es diferenciar entre la construcció i el valor final. Es diferenciar la expectativa del negoci. I el marc es preu de sal? Jo t'ho faré una pregunta. Vull dir, què val el sal? Doncs de punt.
Depèn del que se pugui fer. Si és una precela de menys de dues cortarades en rústic, no s'hi pot fer res. Vull dir, en van ell, posem per cas, no s'hi pot fer res, val molt poc. Si és emburbar, val molt. Per què? L'expectativa de negoci, bàsicament.
Clar, aquí tenim un problema, perquè el que veiem és que hi ha determinades empreses que han anat acumulant solars amb urbà, que no s'han desenvolupat esperant que anar posant els preus de l'habitatge per poder vendre més car, i veiem que són les que ara s'hi veuen beneficiades amb les noves lleis que ha fet el Partit Popular.
Per exemple, Soundways, sortint la setmana passada, se desenvoluparà totes grinxes de sol, que ara mateix no està construït, que hi ha entre la carretera del Maracó i el Rafal a l'esquerra dels camis a l'arc.
Tota aquesta trinxa, que són 300.000 metres quadrats, tot és d'un mateix promotor, que és del senyor Jaime Viviloni. Aquesta persona, com tant d'altres promotors, durant anys han anat acumulant sol en l'expectativa que pujés el preu.
I només anaven fent cases o contagotes. Perquè si fèiem moltes de cop, baixaria el preu i tampoc els interessava. Clar, això no ha... Bueno, el govern d'ara certament no ho vol fer, és d'abans, li va faltar el coratge per fer-ho, però els d'ara tampoc vol posar remei en aquest tipus de situacions, que al final és coco o gent que controla el mercat i que molts empobreixen i molts escanyen com a societat perquè no volen donar solució al problema, la cosa que volen és guanyar del ves.
I, parèntesi, perquè justament això que comptes i allò que hem dit abans, la diferència tan avirmal entre el que costa construir una cosa i el que acabes venent-la...
permet perfectament i tots ho sabem i en fi, i és present molt més present encara del que sabem permet la corrupció
Ah, bé, clar, sí. Entre mitges hi ha gent que guanya, clar. Informació privilegiada, etcètera. Informació privilegiada, quan es canviïm una precela per guanyar molt més, home, doncs aquí hi pot haver interès al sota mà. Ara, per exemple, avui debatem una moció del Partit Socialista en els parlaments,
que entre altres coses poses accent en una qüestió molt concreta, que ara fa una setmana va caure un decret llei de projectes d'alt interès estratègic per a la comunitat.
Aquest de Crelloi, vull dir, crea una figura que no tampoc és que sigui especialment novedosa en el nostre ordenament jurídic, només ha emprat una vegada i se va emprar per la Universitat Ceu-Sant-Pablo, perdó, Ceu-Abad... Oliva, no, sí, sí, Ceu-Sant-Pablo, sí, sí. Ceu-Sant-Pablo, sí, per poder fer una facultat de Medicina en el que era Riscal,
El Riscal, sí, sí. Se va aprovar el decret Lloi, van esperar dues setmanes, se va fer un acord de Consell de Govern i en aquest acord de Consell de Govern se va canviar la parcel·la de Riscal que deixat de ser d'ús turístic o d'ús de restauració a ser ús educatiu. Per què? Perquè li interessava aquesta empresa. Sí.
El decret lloi tres dies després va caure i ara hi ha un dubte jurídic més just de si se li aplica a l'acord de conseller de govern o ha de caure. És un escàndal perquè estan xerrant de, un, han begut córrer per qualque cosa, dos, hi ha una empresa que o sabia que s'aprovaria aquest decret lloi o...
Varen-se molt, molt, molt ràpids per entrar a l'expedient l'endemà que s'aprovasse d'aquest llei i que se li donessin uns beneficis en temps rècord. Perquè, clar, jo, si no, no m'entre dins el cap. Jo, l'única explicació raonable és que ja tinguessin aquesta informació. Perquè, si no, no m'explic que li convalidi... Vull dir, que van de convalidar d'aquest llei
se li aprovi els canvis d'ús i que, a més a més, s'hagi fet tan ràpid. No té cap altra explicació. I jo no estic acusant de res, vull dir, jo no tinc informació que hi hagi cos que se n'hagi beneficiat. Ara, que hi ha interessos espuris, segur. Seguríssim. I que hi ha una vocació de privilegiar, en aquest cas, universitat privada, i que fins i tot se farà a costa d'interessos públics, això estic convençudíssim.
Sense cap dubte. Ferran, moltíssimes gràcies. Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca. Gràcies, adeu.
Escrota. Pere Antoni Bons, benvingut, moltes gràcies per ser aquí. Gràcies per convidar-me a te la veu. És un plaer per nosaltres tenir-te aquí. És un plaer per estar aquí. I hem de veure si serem capaços d'abordar tots els temes que volem. El primer que s'ha hagut quan penses en tu és que t'atenca en veja perquè m'agradaria fer la teva feina.
Quina també feina? Entenc molt això ara que això de tocar moltes tecles és una pluriocupació que ve de sa vocació però també de sa circumstància, diguem, no? Bé, però ets l'home et semblant a un intel·lectual que...
que tenim avui a dir. Que t'interessin molt de temes jo crec que és una gran sort en realitat i que t'agradin coses molt diferents. Això per exemple permet que quan estàs molt fart de qüestions polítiques i te'n vagis a la pintura o a la poesia i quan la poesia i la pintura també t'afarten perquè també hi ha motius per acabar-ne fartat i te'n vagis a la història o altres temes. Ets un cronista del teu temps?
No, no sé, això sona com a molt vulgar, molt pretensiós, no? La meva vida és... Ara he llegit un poema d'en Blai Bonan, que de l'ofici divi de viure i després l'ofici de no ser un fill del teu temps, no? Vull dir, tu ara ets...
cronista el teu temps, te paràs amb el teu temps vols manipular el teu temps vol participar-ne, a la vegada el teu temps te detesta, t'irrita i te molesta, per tant jo tenc una relació bastant conflictiva amb el meu temps amb la meva època i la manera de vehicular-ho és escriure-ho i comentar-ho de vegades en positiu, de vegades en negatiu Per la teva edat jove Déu-n'hi-do ja tots els llibres que has publicat comencem per la poesia, què és per tu la poesia?
Puh, bé, se posia per jo va ser la porta d'entrada de la literatura gran, la literatura entesa no com allò que només són paraules damunt d'una pàgina sinó com una cosa que t'interpel·la molt íntimament i d'una manera com molt profunda.
Sempre dic que quan vaig descobrir la pol·lasia quan era adolescent va ser com si dins el meu cervellet a les fosques es començassin a encendre fogueres, no? Llegies allò i descobries un món i una nova manera de relacionar-te amb el llenguatge, una manera de veure sa història, una manera de veure ses relacions humanes i ses passions amoroses.
I a partir de la poesia va venir tot, però sí que la poesia és molt central i ara per exemple l'any que ve m'han de publicar una antologia poètica dels sis llibres que he publicat amb una vuitantena de poemes i reconec que és un dels llibres que més il·lusió em fa publicar perquè dius aquí hi ha molta part teva molt important i molt íntima. I la ficció com hi arribes i com t'hi apropes?
Jo, bàsicament, sempre dic el mateix, jo escric de tot perquè m'agrada llegir de tot. I va ser un procés natural. Primer llegeixes poesia i te dediques a escriure poesia. A poc a poc vas ampliant els temes d'interès com a lector i llegeixes també periodisme i també fas periodisme. Després, novel·la, perquè de novel·la en llegeixes molt perquè concierques el gran gènere, diguem-ne, del segle XX, el gran gènere literari del segle XX, la novel·la, i sempre penses un dia em posaré a fer novel·la i acabes fent novel·la.
després assaig i d'una manera més o manca orgànica, no planificada, no deliberada, acabes tocant tots els gèneres en funció d'encàrrec, circumstància, pulsió íntima, però d'una manera, ja ho dic, molt poc planificada, molt orgànica i molt natural.
crec que la darrera conversa que vàrem fer va ser arran de Contra el món diria que és la teva darrera novel·la publicada mantens aquesta mirada apocalíptica? jo més que apocalíptica sempre dic que allò és un testament post-apocalíptic de la realitat mallorquina
En aquell cas vaig adoptar aquella actitud perquè em va semblar aquell punt de vista perquè vaig trobar que per explicar bé la Mallorca d'ara, usar el catastrofisme i rebaixar-lo en el pla de la realitat era una manera molt útil perquè diria que ara mateix Mallorca i molts de mallorquins i molta gent que coneix Mallorca té la sensació de viure en una espècie d'emergència plural i permanent, no?
I per tant, no diria que apocalíptic, però sí que preapocalíptic o precatastrofista o fins i tot amb incursions en el catastrofisme. Que nosaltres ens imaginem ben catastrofisme i ens imaginem grans calamitats sobrenaturals. El catastrofisme també pot ser a un nivell socioeconòmic i interpersonal.
Pere Antoni, els teus llibres de no ficció t'has acostat a personatges, diguem-ne, gegantins, no? Estic pensant en en Joan Francesc Mira, però també en Guia en Frontera, també en Jean-Marie del Moral, clar, és el privilegi de això, de comptar
la vida de comptar l'actualitat i d'aprendre-ne molt, no?, en el mateix temps. Sí, aquests quatre llibres de converses que he fet t'has obligat a en Damià Ferran. Ah, i en Damià Ferran. És igual de gegant i que els altres, però ha fet una feina, diguem-ne, més... No, no, no, no. Però...
senzegat dubte políticament és igual de gegant i que els altres clar, és un privilegi és un tipus de llibre que el fas per això que dèiem abans, a mi de molt petit de molt jovenet m'ha començat a interessar molt el gènere de l'entrevista vaig trobar que era un gènere molt infravalorat és un gènere en el qual en realitat hi conviuen tots els gèneres
i dic, ostres, a mi m'agrada molt llegir les entrevistes de Sapari Reviu en un llibre que circulava perquè nostre, les entrevistes magnífiques d'en Baltasar Porcel a Serra d'Or i els Encuentros de Destino, i dic, jo també vull fer això, quan vaig anar a estudiar a Barcelona vaig començar a fer moltes entrevistes a escritors per diferents diaris o revistes, i un moment d'anar a fer entrevistes de dues o altres pàgines no te basta, perquè quan tu xerres amb un personatge gegantí durant una hora dius, ostres, aquí hi ha material per treure'n un llibre enorme, no?
I a partir d'aquell moment vaig entrevistar en Joan Fernse Miri i dic, ostres, un llibre com va ser en vostre seria magnífic. Efectivament, va ser magnífic. Jo crec que és magnífic el resultat, perquè no només és mèrit meu, per tant ho puc dir, però també és experiència. Vull dir, sis dies seguits, amb una figura d'aquesta categoria...
que tu els atractes de tu a tu, perquè el pitjor que va fer quan entrevistes un personatge d'aquests és dir, oh, posar-te en pla reverencial, admiratiu, no, no, tu els atents davant i els atractes de tu a tu, escorcollant-los d'una manera exhaustiva i absoluta, no? I més enllà d'això, després s'adones cas que se poden acabar, aquestes experiències, diguem-ne, intel·lectuals professionals, poden acabar derivant-te'n experiències humanes magnífiques, com va ser el meu cas en Vengui en Frontera,
que es llibre de conversa i ses 45 hores que vàrem gravar després vàrem anar seguides de molt de centenars d'hores més ja com a amics com a col·laboradors en diferents qüestions per tant sí, deixa de ser un luxe i una escola jo crec que és una escola
I ara t'arram, diguem, ja en l'articulisme i clar, tu intervens d'alguna manera en l'actualitat, en l'agenda fins i tot política, social, econòmica, etcètera, a través dels teus articles. Aquesta seria un
Aquesta seria una mica la intenció, després hi ha el dubte de fins a quin punt avui en dia un articulista és capaç d'influir o determinar res. Jo cada vegada som més excètic, entre altres coses, perquè hi ha una cosa que ho desactiva tot, que és la sobreabundància frenètica que ho regeix tot. Hi ha una sobreabundància frenètica tan bèstia que res no dura, res no pesa, res no fa forat, i jo crec que això és una de les coses que explica
Es desengany de sa gent amb sa democràcia i amb sa política, no? Sa sensació que cada vegada tu tens més poc marge de maniobra per intervenir, per influir. Que tot va com a guiat per unes dinàmiques, diguem-ne, fatalistes, per uns podes que no acaben de veure sense entrar en conspira noies, no? Sí, sí, sí.
Per uns fets que és allò que dius, quan un obrer rus a principis de segle se proposava de fer la revolució o intentava fer la revolució, tenia una certa esperança que les coses serien diferents, que podria fabricar la realitat una mica segons ell volia, no?
Jo crec que això és una cosa que cada vegada tenim manco la sensació que és possible, sobretot quan la transformació de la realitat és en positiu. Jo crec que aquest és un dels grans triomfs, diguem-ne, dels podes fàctics o dels interessos que prevalen damunt de tot. Transmetre la gent aquesta idea de que faci el que facis totes iguals.
I ara estirant-te una miqueta aquest fil que posa damunt la taula, s'ets sents desfeixir-me, se pot explicar també com justament que aquestes elites poderoses han arribat a la conclusió que Europa ja, estrebadors, ja han arribat a uns nivells importants i que convé frenar-los o fins i tot fer-los retrocedir.
Jo crec que fa estona que veuen, en aquest sentit, el millor que li ha passat al ciutadà ras del capitalisme europeu-occidental és la revolució russa, diguem-ne. Jo no m'hauria agradat gens ser un ciutadà rus a l'URSS, perquè realment allò era espantós i terrible, però que existís un contrapoder...
que assustaven els poderosos d'aquí, diguem, i els que tenen la paella per màneca aquí, va permetre ser molt positiu, no? Vull dir, els poder mai cedeix a voluntat, els poder sempre cedeix perquè qualcú l'obliga a cedir, els que tenen molt de dobbers mai no en donen una mica perquè valen, sempre és perquè estan necessitats per fer-ho, no?
Jo crec que ara el que van és una espècie de retorn, una espècie d'autoritarisme, perquè la geopolítica del món hi dur, no? Vull dir, quins són les grans podes ara? La Xina, Rússia, de la seva manera, que revifa, una Amèrica que se'n dona compte que... bé, no se'n dona compte, que ha decidit ser la pitjor versió d'ella mateixa i està renunciant en els principis, fins i tot, fundacionals de Jefferson i Franklin,
i adopta una espècie de manera tirànica de fer les coses, encara que sempre han estat molt tèrbols, i Europa en aquest entremig, jo crec que entre que és petita, que és egoista, perquè els estats que la conformen són d'un egoisme nacionalista terrible, no?
I està quedant això desmantellada, subalterna, i no crec que hi hagi massa solució. Després els conflictes que hi ha al món, que cada vegada ho embruten tot més, ho envileixen tot més, i cada vegada pareix que reforcen més aquesta idea que, efectivament, avui el que importa i el que dona valor a les coses no són els drets humans, no és la democràcia, sinó la força i els tancs i les armes i la potència econòmica bruta, no?
aquesta regla, aquesta norma també regeix la relació de Mallorca amb la metròpoli, no? Molt clar, i un dels problemes de Mallorca és que mai no hem tingut força per hi posar res i mai no ens hem atrevit a fer, diguem-ne, xantatges o si no xantatges a pactar amb duresa amb aquells que ens podien donar un cop de mallà, no? Aquesta idea des del mallorquinisme polític
que el PSOE és el nostre aliat natural perquè els altres són infinitament pitjors, que és vera que són infinitament pitjors, però que els altres siguin infinitament pitjors no vol dir que tu ja automàticament t'hagis de rendir per sistema en aquests perquè aleshores no els obligaràs a fer res. El PSOE no és el nostre soci natural, no és el soci natural del Mallorquinisme, és el nostre aliat si les negociacions van bé.
Exacte. Però clar, com més feble ets, més poca capacitat de maniobra tens. Com més poca capacitat de maniobra tens, més t'afableixes, no? I és com una espècie de peix que se menja a la cola. Crec que ara hem arribat a un punt en què en termes mallorquinistes, molts hem decidit que salvarem dues engrunes perquè el pa ja el mos ha empret. Bé, si te conformes amb dues engrunes ja t'he dit jo que no en tindràs ni una abans de 15 anys.
Ara hi tornarem, perquè és un tema que vull parlar. De tot armer, deixo-me dir-te una cosa. És importantíssim pels articulistes, o pels comentaristes polítics. Pels analistes, sí. Sembra que era molt més fàcil escriure un article polític que fer política. Evidentment. Això és una cosa com que hi ha hagut polítics que s'hi han deixat la pell i m'han explicat bé lo difícil que està plegat i no voldria aparèixer aquell mestre tit allò de la confradia que ho arreglen tot en tres paraules, no? No, mai, això. D'acord, eh? Molt difícil fer política, ja ho sé.
D'acord, també són necessaris els observadors i és que, diguem-ne, mantenen una miqueta sa coherència global, no? Perquè és que si no... I sobretot es que van pegant tot d'atenció i sobretot jo crec que una cosa importantíssima és l'articulisme polític. L'articulisme polític? Perquè jo no faig articulisme polític centrat en el dia a dia on la politicaria petita, no? Perquè tampoc no ho sé tant i no m'interessa tant. Però sí, per exemple, fer veure...
pilots automàtics, intel·lectuals i discursius, fer veure que aquesta paraula que tu l'utilitzes així potser l'estàs utilitzant d'una manera que és com t'ha condicionat aquell que és un enemic teu però tu no ets prou valent com per resignificar-la, saps? Això és el que m'interessa. I crec que en aquests moments un dels errors del mallorquinisme i del catalanisme en general és això, que...
Parlem de nacionalisme o no en parlem perquè molts han dit que és una paraula de lletja, en lloc d'explicar que simplement no, hi ha un tipus de nacionalisme depredador, hi ha un tipus de nacionalisme d'autodefensa, que és una cosa que fa 30 anys tot tenien claríssim i ara pareix que no té claríssim ningú, no? Criminalitzar la qüestió, el terme identitari. Identitari, què vol dir? Identitari associar-ho amb l'extrema dreta?
No, i dir això és el que te diu Nad Nart, que has de fer, és el que te diu el progressista espanyol perquè així ja s'estalvia un tema per ell espinós. Però tot és identitari, el feminista és identitari, el comunista és identitari, perquè dir que no serà identitari sempre vol dir renunciar a la qüestió nacional, renunciar a parlar de llengua i cultura. No té cap sentit, som trets en el peu que ens anem pegant i jo crec que això passa per una mescla...
de curtterminisme pragmàtic, d'incompetència intel·lectual i de covardia actitudinal. Podríem dir que el mallorquinisme gaudeix d'una relativa bona salut en l'àmbit cívico-polític o sociopolític i en canvi d'una mala salut en la seva expressió política partidista?
No sé què dir-te, perquè també amb el cultural mallorquí tampoc no és que sigui especialment platòric. Hi ha gent molt vàlida i hi ha gent que no és gent vàlida i que són paràsits ganduls, diguem-ne, no? I en política més o manco igual. Ara, l'obra cultural balear té en aquests moments un president extraordinari que fa una feina magnífica i que intel·lectualment i discursivament ho té tot claríssim i és un far que val la pena seguir-lo, sí. Però dins més... Jo crec que també hi ha gent molt valuosa, no?
Ara vaig sentir una intervenció d'en Josep Castells per Menorca. Aquestes són boníssims. Jo estic convençut, vull dir, en Lluís Apesteguia, un tio que també té les coses clares. Però, clar, tenim la força que tenim, estem descohesionats. I no passes pena que caiguem en la...
pre-desaparició, diguem, si continuem igual que ara. És que jo crec que més abans de la residualització o de la pre-desaparició hi ha una altra cosa que encara és com més greu, que és l'autodissolució de tu mateix, no? Vull dir, aquesta despersonalització i això quan va aparèixer a Podemos se va notar molt, no?
No, ara deixarem de banda segons quins temes. No, és que aquest tema són troncals. Si els deixes de banda, ets com els altres. No, farem polítiques d'esquerres o polítiques socials perquè la gent s'apunti en el mallorquinisme. No, no, la gent no s'apunta en el mallorquinisme per les polítiques d'esquerres. De altres coses, la gent per apuntar-se en el mallorquinisme ha de saber que la mallorquinitat existeix. I si tu l'amagues, ja ni això sabrà. I després el tema de les identitats, vull dir...
Jo sempre he dit el mateix, no? Fabrica més espanyolitat La Roja, Telecinco i el Siné de Nau Moldovar que la seguretat social. És així. I nosaltres, evidentment que hem de xerrar de drets, evidentment que hem de xerrar de qüestions socioeconòmiques, de qüestions mediambientals, però també hem de xerrar de qüestions... De vegades en Vicent Vidal ha dit, nosaltres som aquí per defensar les classes populars mallorquines. Me pareix perfecte.
Però les classes populars mallorquines que voten en Vicent Vidal en la seva majoria volen ser defensades com a classes populars i com a mallorquines. I de vegades obviam el concepte de mallorquinitat o la qüestió mallorquina, no? I després hi ha una altra qüestió que jo crec que hauria de convertir-se en una espècie de...
de mantra troncal de tots els discursos i de totes les maneres de fer política de tots els partits diguem-ne mallorquinistes, menorquinistes, catalanistes, valencianistes, tots els països catalans, que és que en els països catalans només pots fer polítiques autènticament progressistes si ets nacionalista.
Des del moment que s'estat espanyol t'espolia i per tant perjudica tots els ciutadans de les Isles Balears amb unes infraestructures públiques que són una porqueria cada vegada estan més saturades, amb uns sistemes de comunicació que estan absolutament... amb uns trens que no arriben allà on han d'arribar ni quan han d'arribar ni de la manera digna que hi han d'arribar.
Tu l'única manera que tens de protegir i defensar els drets, el benestar i el futur de les classes treballadores i de tothom que viu a Mallorca i en els països catalans, és dient, no, no, Madrid, això s'ha d'acabar, ens heu de tractar millor, ens hem de fer fora de vosaltres, no podeu seguir espoliant-nos, no podeu sotmetre que ens esteu sotmetent. I això no se diu totes les mateixes. Exemple, País Basc, que han erradicat la pobresa.
Sí, clar, i el País Basc, clar, el País Basc és fascinant, perquè és aquesta espècie de relació que tenen els bascos i els castellans, que jo crec que els catalans i els mallorquins no l'entendran mai, perquè dius, passen d'odiar-se, matar-se, fer-se de tot, però a la vegada hi ha una capacitat d'entendre-se i de respectar-se uns en els altres, clar, això has d'anar molt alerta, en segon el que dius, perquè els bascos se poden enfadar molt, no?
No, però el Marcello també em dius l'altre dia en Madea. En el PNB sempre li ha anat bé entendre-se amb espor de Madrid. I, curiosament, i contràriament a lo que li passa a l'Esquerra Republicana, a l'Esquerra Versalé també li va bé entendre-se amb espor de Madrid perquè li reporta vots a Euskadi, que és una curiositat, no?
Sí, sí, és un munt que em té molt desconcertat en aquest sentit, però és evident que el País Basc, per exemple, en qüestions demogràfiques, no ha canviat com han canviat nou. Evidentment. L'estima demogràfica afecta moltíssim a totes les qüestions, encara que quan diuen, no, qüestió demogràfica, alerta, no criminalitzem... No, no, és que no pot ser que deixis que l'extrema dreta monopolitzi determinats temes, perquè si només l'extrema dreta pots xerrar segons quins temes, d'aquests temes sempre s'enxerrarà malament i d'una manera envilidora.
però has de ser capaç de xerrar de tots els temes que són importants i has de ser capaç de xerrar bé a partir del teu punt de vista i amb voluntat diguem-ne oberta, inclusiva però positiva però això és un tema jo crec que bastant cap d'alt i després és que els bascos tenen la clau de la caixa des de fa molt de temps i nosaltres no l'hem tinguda mai efectivament tot més i poder que són dues qüestions que quan xerrem de política aquí sol hem obviat ens embrancem en qüestions discursives, ideològiques estètiques estètiques
performàtiques, no, no, d'obbes i poder. Això és determinant. Dues preguntes per a què va. Una, partint de l'advertència que ja has fet, que una cosa és mirar-se des del punt de vista intel·lectual i l'altra és la intervenció. Quin model penses que hauria d'adoptar el mallorquinisme polític per afrontar amb garanties les properes comptes electorals?
Bé, més que model, jo crec que hauria de tenir com a punt central del seu programa i de la seva manera de fer i d'actuar políticament això que acabi de dir ara, no?
Nosaltres som, vull dir, volem que hi hagi unes illes balears, una Mallorca socialment justes i equitatives, mediambientalment curades o no devastades, i després autocentrades i mallorquines, no?, en termes lingüístico-cultural, de memòria, d'història, d'imaginari...
Que això no vol dir que no incorporis coses, que no les matisis, que no les enriqueixis, però això haurien de ser tres punts bàsics, que era una mica el que deia el PSM als anys 80 i 90, i després hauria de repetir això com autèntics lloros sofisticats, aquesta idea. No se pot ser progressista si no ets també nacionalista.
Perquè ja pot venir un de Podemos a dir que hem de xerrar de qüestions socials. Qüestions socials? Però quines qüestions socials? Si aquí la gent jutjut pot trobar casa on viure. Si vol anar a fer feina i ha de fer els milions jutipiris, ho ha de tenir un cotxe per arribar a temps perquè la xarxa de trens no funciona. Els busots són els que són i van com van. Els hospitals estan saturats. Tu xerres amb mestres, professors, escoles i instituts.
han de gestionar unes quantitats amb unes complexitats que fan impossible generar una societat cohesionada, dirigida cap al futur, equitativa, justa... Quines lliçons podeu donar vosaltres mentre continueu aquest espoli permanent, mentre continueu veient com una espècie de mescla de balneari on venia a passar ses vacances i de colònia per ser explotada i depredada
Quines lliçons ens voleu donar? Jo crec que aquest és un altre dels problemes. Ens acomplexem davant gent que no tenen cap legitimitat ni una per acomplexar-nos. Cap legitimitat ni una. Molt interessant aquesta reflexió.
La darrera pregunta pràcticament la acabes de contestar, perquè anava abans d'entrar en la part més tàctica o estratègica, que és Mallorca i els països catalans tenen una relació de colònia davant Madrid i davant Espanya?
Jo crec que, evidentment, si pensam en colònies, diguem-ne, estil segle XIX, principis dels XX, hi ha molt de matisos, però que hi ha unes dinàmiques colonials evidents, crec que no és discutible, que només és discutible si tu mires des de les ganes que aquestes dinàmiques se perpetuin, però que hi ha una imposició d'una llengua i d'una cultura que són externes, que no només són una imposició que vol ser aquí, sinó que vol desplaçar, substituir, suplantar el que hi ha aquí, el que hi ha hagut històricament i el que mos identifica.
Que hi ha una espècie de robatori sistemàtic de recursos i de bens que surten d'aquí per anar-se'n a un altre lloc i que només repercuteixen positivament, diguem-ne, Madrid o l'Espanya i l'Espanya i que aquí no hi repercuteixen. Que hi ha una suplantació d'imaginari, que hi ha una voluntat de... Vostres no teniu dret a dir res ni a fer res segons el que vosaltres penseu, sinó que tot ha de venir des de fora. Jo crec que són unes dinàmiques colonials claríssimes, claríssimes.
Pere Antoni és un autèntic plaer conversar amb tu se m'haurà acabat el temps ja tornaràs un altre dia quan tu vulguis moltíssimes gràcies nosaltres ara abordarem la segona part que és més en clau analítica i ho farem amb en Josep Palau i en Joan Riera tornem tot d'una
Som a l'episodi número 61 d'Això és Vida, el programa que promou la plataforma audiovisual Vida i que vos convida a analitzar i a reflexionar l'actualitat. Avui ho hem fet ja amb en Pere Antoni Pons, a qui hem entrevistat, i ara farem aquesta segona part més analítica amb en Joan Riera Frau, molt bon dia. Molt benvingut. I amb en Josep Palau, molt bon dia, benvingut.
Gràcies. Per començar hem de fer un apunt, si voleu, sobre l'entrevista amb en Pere Antoni Pons. Què t'ha semblat, Josep? M'ha semblat molt interessant, ha tocat moltíssim de temes i em poso destacant uns quants perquè són molts i tots els interessants.
Jo, com independentista, amb aquest, en la conclusió final de la vostra conversa, on heu posat el fet, per jo evident, que som una colònia i a partir d'aquí, jo crec que és el punt dels quals s'ha d'analitzar tota la nostra realitat política, social i econòmica. I una darrera cosa que volia dir d'en Pere Antoni és que és un pensador que se l'ha de seguir, s'han de llegir seus llibres,
s'han de llegir els articles que publica la prensa i també el que diu xarxes socials sempre té un punt interessant i jo som un seguidor constant. Joan. Jo el que heu comentat m'ha quedat més atenció, el que he trobat més interessant quan tu has parlat de Marcelo Tamendi i quan s'esquerra de la presa de Bàsca ha entès
Jo diria que a la fi, que és camp de batalla a Madrid i que és a Madrid on se lliuren les grans batalles de Euskadi, de Catalunya i nostres de Balears. Si no som capaços d'anar a lliurar la batalla a Madrid, no farem res.
Però la qüestió és com fas aquesta batalla, no? Jo, per exemple, aquí a Baleà elegim 8 diputats i a Extremadura amb menys habitants, em elegim 10. I per què? Perquè Extremadura està considerada bé de la divisió d'Estèndam Franco o de banda d'Espanya de dues provincies.
i aquí són uniprovincials, que això és un concepte que ja ho fa, com són uniprovincials, tenen molt més PIB, molt més habitants i un desenvolupament notablement més gros que Extremadura, elegim 8 diputats.
Està amb un dret que s'ha de tenir en compte. Si t'han de tenir en compte hauria de ser un cavall de batalla que apareixi a ser que ningú. Sobretot amb el creixement. Ara bé, insisteix, la batalla està allà, no aquí. Ara podem parlar d'això també. Josep, quina corolla mos proposes per avui?
Veig la corolla que l'expliquirà ara, però no t'oblidis del que ha dit en Joan perquè és un tema que hem de tornar a treure perquè crec que aquí tindrem un punt de discussió, pot ser un poc més animada. La meva corolla és aquest magatzó de bombes i missils que Espanya instal·larà a tot el que ha de ser aeroport.
un magatzem de bombes que lança totes les alarmes entre la població desvoltant, entre els partits autòctons, i que ha deixat retratar jo crec que pràcticament tothom i després, si m'ho permeteu, m'estendré en el seu paper que ha de partir polític sobre aquest tema. Bé, Joan, sobre les bombes. Bé, el Ministeri de Defensa ja té clar que estàvem en guerra, i no molts en gràcia. Som l'avançada
de la defensada de la defensa del Mediterrani, la part de darrere, però la pensada de la rereguarda, no sé com dir-ho, no d'ara, de sempre, els nord-americans aquí, que jo sàpiga, van posar les bolles del cuimajor, els que ja tenim una edat, que aquí venien barcos americans
a totes hores i tot dies. Si ho recorde quan t'ha sentit. I què passa? Que ara se n'han d'anar a compte d'això. Jo record que ara quan t'hi va, s'atac de les esquadres nord-americanes tenint en Ronald Reagan a Líbia, que en el diari Val d'Ares, aleshores Val d'Ares, van publicar que a Menorca, no a Mallorca estava Sebastià,
de missils libis d'aquella època dels anys 80, sa reacció va ser enviar cap aquí un escudró de cas de combat. Això mos ho han de mentalitzar, mos ho han de mentalitzar. D'aquella època d'ECA, jo ho he dit algunes vegades, que són dures d'allà, són dures d'allà on es va generar l'ascensió, ara Jaime no sé quantos, allà han sigut els missils.
a 200 o 300 metres de xalet de l'Ujo de Sant Vida. I aquí es que està començant... Però escolta, l'altre dia va volar durant mitja hora un dron per damunt Sant Joan. Encara no saben de on els hi ha vengut. I has de posar un magatzem que si explota...
Esploda tot. Bé, una altra cosa, se va ser militar, de sort de Sant Joan, la coneixen els que han fet el servici militar allà, però la població en general no la coneix, la era coneguda com a reporter. Allà una senyora va ser allà, no ho penses que són quatre quizás. Arriba fins quasi se doblement de se carretera de Manacó.
Fa molt d'any vaig estar a una roda de premsa en un cospedal quan t'era Ministre de Defensa. És a dir, després de la base militar de Sant Joan, és molt grossa, ja l'any 36 ara que això s'hi era de bombardejós des d'aquí, des d'allà, des de la bombardejava a la costa republicana, des de l'Icanta a Barcelona.
Estan xerrant d'apraudre-ho, jo sincara que si no ho sàpiga perquè no estan mai. Què veig jo amb això? Que ja s'estan preparant, que són rereguarda del front. I el front es pot reinar i de moment... No sé si és rereguarda. Josep, tanques aquesta primera qüestió.
La pregunta clau és, això ho han demanat? Això mos interessava com a Mallorquins tenir-ho aquí? Ho han reclamat a Madrid? I la resposta és que no. Això m'haurà vengut imposat? No sols mos ho han consultat.
I això és la segona part del que volia dir, que ni tan sols ens ho han consultat, i aquí el PP és on ha fet esquerra fa, i ha dit això, és una manca de respecte, però en el final, amen, amen, cap aquí. No ho sabia ni el delegat del Govern. Per tant, això ho ha maquinat el PSOE des de Madrid, i ens ho aferren per saber directe, i nosaltres no hi tenim res a apelar.
i volia acabar amb aquesta anàlisi, per dir-ho així, de què ha fet cada partit polític. També, per una banda, que Vox ha fet manballetes, perquè Vox sigui molt bo com una colònia espontà, a humiliar, fiquen el que ha dit cap mallorquí. Llavors tenim el PSOE que ha ha quedat ordres, tot i que els hi ha vengut molt de noi, ho estava a veure en Negeruelà que estava completament descol·locat, però també ha hagut de quedar-se cap.
El PP ja han dit que en el final també t'haurà ordres i això deixa en evidència la xerremèca de la Marga Proens quan diu en el discurs de Nadal jo som aquí per defensar-vos del govern d'Espanya i un memeu, ell al cot es queda davant en Pedro Sánchez
amb aquest tema, que ja és com a simbòlic, i amb el poli fiscal, amb tots els temes importants. Quatre detalls simbòlics. El senyor Prensa menja tot el que li envia Pedro Sánchez.
Que no mor vengui amb aquesta imatge de defensora de Mallorca perquè és una falsa defensora de Mallorca. Deixa'm acabar, Joan, deixa'm acabar. I després mos queden els partits polítics autòctons, que sí, que s'han alarmat, s'han escandalitzat, han protestat, no els agrada això, no ho volen, però què passa aquí? Justament dilluns van fer un monogràfic a Mediterrània sobre aquest tema.
I se pregunta, clar, que nosaltres li fèiem era quina solució hi ha davant d'això? Perquè això, en nou mesos, ho tindrem aquí. Com ho podem evitar? Perquè se trata de trobar solucions, no només de queixar-nos. I no tenen la solució. No que hem de tenir una veu pròpia i hem de defensar-la nostra, tal i qual. No, no, no. L'única manera d'evitar això és comandar davant d'aquest nostre, amb un estat propi com el tema alt que ha dissenyat un exèrcit petit
amb un pressupost de 100 milions d'euros i amb això van feliços pel món. Se tracta de tenir independència total i decidir el que no és el que m'interessa per què no és. Si no, ara tenim això aquí, que ve de saber com acabarà, perquè ara és un magatzem, però aquest magatzem...
té unes bombes i un missiu que s'han de distribuir com s'enviaran a les aeronaves se suposa que això anirà acompanyat de drons, de l'avió de combat, no sabem com pot acabar això i resulta que això ha convertit Mallorca amb un objectiu militar de Lúcia, d'aquí, no ho sé, del Barroc no ho sé, però ara sí que som un objectiu militar efectivament, i de moment ja tenim un dron volant per allà
però de tota la vida, quan acabava la guerra del 92, combustible especial d'avions invisibles nord-americans,
aterrava Sant Sant Joan. Ningú va dir res, ja ho entenc. Ara, d'aigua Sant Joan, molt bé, però quan s'ha plantejat la batalla per recuperar cap pinar, que això és cap pinar, no s'ha recuperat mai, no s'ha plantejat mai. No, no, almenys s'ha recuperat, encara se'n volen quedar un altre tros, ara. I se, i se, i se, i se, de bora el torc, se diu aquell terrenor mitjà tan enorme, que a la Figuera,
No sé, la base d'illa te'l dius tu. No, de vora el Toro, els terrenos militares de Cala Figuera, que són enormes. Ningú que ja sàpiga, no sàpiga. A Cabrera sí, molta part natural, molta punyeta, però les forces armades estan allà. Jo que vol que vos digui, el dueño de Cabrera, que va morir, la va reclamar.
i queda txora. Vull dir, i jo, ara, perquè han descobert un pel bon i tant de Renault? No, no, no. És molt bé, que m'aprenem molt bé. És una cosa molt seriosa, eh? De tot el que hi ha aquí. D'acord, però... Ja no parlem.
d'Espull Major, parlant d'Espull Major. Jo te dic, jo ho he comentat algunes vegades, aquí en aquest mateix programa ho he comentat, fa uns anys, quan van a fer Són Espases vaig publicar, vaig escriure un articul ingenuament, diguent per què no les feien a Són Duret? Són Espases allà dalt!
i dir un acte amb militars. Recordem que a mar i vent et sona d'exclusió aèria. Me crida el capità general de les hores, que el mar pobre que va a morir, decidem me crida i me va dir, como publiques esto de capo, así me va dir, pero en son dureta y si los de mis soldados no me jodan los si los de mis soldados esto ahora. És a dir, jo me parem molt bé lo despolverí,
I m'aparim molt bé. Hi ha d'haver una mobilització i s'ha d'aturar. S'ha d'aturar això. I que els hi quedi clar que a Mallorca com andàven mallorquins. Sí, com andàven mallorquins. Jo has estat mai allà dalt. Sí, amb les protestes que s'hi feien. No, no, no.
A daltes ampolles, jo fent un reportatge i he estat... Que, per cert, una entrevista... Que s'ha deu, les pujades en el Puig Major. Joan, tanquem aquesta qüestió. Quina corolla tu és? I no mos oblidam de... de repat, eh? La tenim pendent. Jo la corolla que tenc, insistint, que m'ha agradat molt això que la batalla està a Madrid. Sí, uepa! Me fa molta de gràcia que ara en Feijó no se pugui carregar en mazón.
que ara hi ha manifestació, dinou, mobilització, tot el dia que no se'l pot carregar. No se'l pot carregar. I bueno, l'història nostra de Balears, l'història de Mallorca ve determinada per quan va anar l'any 95, ara fa 40 anys exactament. Fumant un puro. Fumant un puro. Si t'envies el Canyelles a Madrid i li diu Gabriel te tienes que ir por el vient d'Espanya, no seràs una piedra ni camino. I el se carrega.
Aquesta gran diferència entre el PP controlat per Madrid i el PP que té aquest pobre home d'Alícia allà que no pinta un arregador i la prova és aquesta. Ja, ja, i no, i espera. Josep Palous, el debat és si realment, com un coart dit, que esfrontes a Madrid, que la batalla és important a Madrid. La batalla, no, jo, a Madrid. Espera, ara t'arrabataran això.
Aquest és on discreparem perquè tota batalla que se plantegui a Madrid és una batalla perduda. Per una qüestió simplement numèrica. Nosaltres allà mai podrem ser majoria, mai podrem imposar res. Únicament podem aspirar a influir en coses insignificants i el resultat final és que és una presa de pel darrere l'altre. A Madrid s'hi ha d'anar, naturalment que s'hi ha d'anar. Allà hem de tenir representació. I ara parlo de Mallorca i de les Illes Balears.
principal de Catalunya, és una història diferent. Per què en demanes té representació autòctona a Madrid? Doncs per utilitzar-ho com a caixa de reconèixer totes les malafetes que ens fa Espanya. Perquè tota la gent que mira les televisions estatals,
vagi i aprengui i conegui l'espai fiscal en el qual molt s'ha mort Espanya. Més de 6.300 milions d'euros que se'n van quedar en cap a Madrid i no tornen. Això és una realitat brutal que no arriba en el senyor que viu a Sant Goldeu,
a Corea, això no arriba. Per tant, han de ser Madrid per protestar, per aixecar una vó de protesta i que sàpiga fins al darrer racó de les Illes Balears com ha estat Espanya. Ara, guanyar batalles allà? Impossible. Basta veure ara en Puigdemont, que se suposi que té en Pedro Sánchez ben agafat, doncs no... això és cap dels...
Pactes ni corren l'esquadre ha arribat amb en Pedro Sánchez, que tota l'Europa ni el retorn, encara no ha pogut tornar, etc. Per tant, és una batalla perduda el que puguem puntallar. Abans que en Joan contesti... La clau és trencar la correlació de forces de la jerarquia madrilenya.
Jutges dels Tribunals Suprem van condenar els independentistes a la presó. Quan el vot dels catalans ha estat capaç de trencar la correlació de forces a Madrid han impulsat una llei d'amnistia que els ha deixat amb els quals són baixos i ha provocat la rebel·lió.
d'una part de la justificatura, la part que els ha fet mostrar lluita. Joan, el 77 se parla d'autoamnistia del règim, i ara me pareix que transquerda la mateixa, amnistia abans que Europa t'atregui els colors. La batalla se guanyarà a Madrid, i se guanyarà a Madrid quan l'aliarquia madridenya més dretana entengui
que mentre els catalans, bascos, balears, etcètera, la perifèria no la deixen governar i vegi que per ells és un mal negoci vagantant mal de queixar els de bascos, catalans i balears. Però Joan, ara te faig una pregunta. En aquest moment, que suposa que és històric, en Junts condicionant suposadament el govern espanyol,
per llumes que vols venir un pacte fiscal per Catalunya, que acabin els paus de 20 milions d'euros que se duen d'allà acabant. Jo no sé si hi haurà pacte fiscal per Catalunya. Però l'única manera de demostrar al lleutor això de hierarquia medilenya és la batalla a Madrid.
el 36 i si m'apures el 1830 i pico, quantes que els lints se presentan a les portes de Madrid? Si m'apures. L'única manera de fer dir és mostrar el lletó, es dur dir la guerra allà i combatre-los amb les seves pròpies armes.
i la de més és uaa, uaa, uaa. De totes maneres, Joan, ara en Pep pot tancar ja el programa, però vull fer un parèntesi també, que és molt important. Recordeu que se parlava fa anys en els segrestos de la síndrome d'Estocolm. Jo crec que els polítics de la perifària que van a Madrid tenen la síndrome de Madrid, que és més poderós encara, perquè...
Mirau com tornen, jo crec que també és un tema que s'ha de preveure. No sé com tornen ni com deixen de tornar. No sé, miren a Rahola, miren a Rocío... La jerarquia madridena està reviosa.
i jo aconseguí que s'oligarquia... Home, a banda dels fets, a banda dels fets se volen carregar el PSOE, el PSOE, que era la seva roda de recanvi, se volen carregar el PSOE, se volen carregar l'esquerra. I la manera sutil en que una part de l'esquerra més radical que m'ha dit mostra la seva admiració per al procés català.
Vinga, Josep, tanques tu. Sí, mire, jo, en Joan, si se carrega en el PSOE, m'és igual. Més igual perquè el PSOE és qui m'ho tontaferra aquí, per exemple, aquest polvorí, de vosaltres, en Sant Joan, i qui perpetua aquest espoli fiscal en el qual estan fermats. Un apunt sobre el polvorí encara.
És que en Vicent Vidal, el diputat de Més Fumà, ha plantejat una sèrie de preguntes al Congrés i també se'l veu molt incorregut perquè, clar, resulta que ell dona suport a aquest govern i en el mateix temps ha de fer de bo crítica. I ha de fer com a oposició interna. Clar, això és insostenible.
sostenible i en qualque moment més haurà de decidir si ha de fer aquest joc de ara si ara no o si definitivament trenqui amb els espanyols i fa de partit ecosoberanista que és del qual aquest partit s'autocualifica i jo esperen que endeletes que qualque dia la definició es converteixi en realitat.
Jo, si estàs aquí aquest tema, que estic absolutament d'acord amb tu, vull insistir en la importància d'Espolvorí. Estan preparant una línia de defensa aèria que inclou 6 balears per si se trenca el front d'Ugrí. També te diré una cosa, que ho van criticar en el procés català i en altres circumstàncies també ho podrien dir en això. Escolta, ciutadans,
Els ciutadans de Balears, d'estat espanyol, d'Europa... Som adults, eh? Com es poden comptar les coses?
Aquí està sa clau, no mos han contat sa veritat. Aquest polvorista ha fet en clau espanyola, en clau d'interessos espanyols. A Espanya té un conflicte territorial... Té un conflicte territorial que crec que és l'únic que té, on hi ha un component militar que són les places colonial de Saute i Medida. El Marroc les reclama i se les vol fer seves. El Marroc té un exèrcit. Aleshores, què hi pintem aquí? Nosaltres. Res...
rellevat que Espanya ens utilitzarà com una base per tenir un arsenal per si la cosa se li complica. Perquè resulta que en tota la història, la darrera vegada que hem estat amenaçats per alguna potència militar i, de fet, envaïts, va ser fa tres segles quan Espanya va venir aquí amb el cavall de dos fets i ens va invadir. Llavors, no som cap objectiu militar de cap potència del món.
Al contrari, havíem estat sempre a una terra de pau i de benestar. Com a reporter he vist desplegats el jefe de 8 a la base de Sant Joan i tres portavions nuclears nord-american passaven per aquí davant i se n'anaren davant Líbia i feren el festival d'Eurovisión allà.
això, han de ser brons home, però al Festival d'Eurovisió han de ser allò. Han d'acabar. Han d'enriar. Josep, darrere de paraules, si vols, però tancar-me. No, jo crec que ja... Idò. Josep, moltíssimes gràcies. Joan Riera, també, moltíssimes gràcies. A la nostra audiència, com sempre, moltíssimes gràcies. A Short Vida teniu ja, això, 61 capítols per trescar i per recuperar, si voleu. Gràcies.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Dimarts 28 d'octubre de 2025. Són les 10 i mitja en punt i és el moment de conèixer amós amb en Joan Planes. Joan Planes, molt bon dia. Molt bon dia, homeu. Bon dia, oi, bona vida. Darrerament, bon dia i bona vida, m'he carregat de continguts. Cada dia són més densos.
i la cosa se conec que l'estiu ja ha passat, el carregapiles i els adeveniments, a la tardor la sala multiplicava i això és
I per sort tenim molta gent que ens ajuda a fer el programa. Com tu mateix, Joan, moltíssimes gràcies. Avui ha estat un dia superinteressant. Sí, sí. En la Mediterrània pots estar ben content amb tota la gent que has tingut a ventana i opinions molt qualificades. La discursió de Pere Antonio Pons, el comentari de Joan Mir, etcètera, etcètera. Una passada. Sí, sí. Enhorabona. Gràcies, gràcies, Joan. I ara encara ho millorarem, mira què te dic. Ha!
Ah, pujarem al nivell encara. Joan, tenim tres temes per conversar avui. En primer lloc, s'ha posat a major risc encara de la sobirania alimentària de ser Balears a partir de la proposta de la nova llei agrària.
Explica'm-nos una miqueta per a la gent que no conegui les línies mestres d'aquesta proposta que fa el Partit Popular de Nova Llei Agrària. Bé, el tema de la Nova Llei Agrària que vam comentar l'altre dia dèiem que és una qüestió sumament delicada i que tot el tema de...
D'això, de poder implementar agrostades en el camp mallorquí, incrementant les estades de 6 a 10 turistes per classe d'aquestes coses, lògicament desneutralitzen tota aquesta qüestió. Aleshores, és un tema...
sumament greu per el que necessita el camp mallorquí. El camp mallorquí necessita potenciar les seves explotacions i que el camp se converteixi en realment productiu i que compleixi la seva funció de tenir productes de qualitat i de proximitat molt interessants.
avui en dia ja queden molt pocs pagesos professionals i s'han destruït una gran quantitat d'explotacions. Només dir que s'han perdut unes 28.500 hectàrees de superfície agrària útil, que això equivalen, perquè la gent ha mort un tant millor en quarterades, un 40.123 quarterades, 40.123 quarterades. Per tant,
són verdaderes veritats. I això fa que el govern, que vol fer creure la gent en el debat sobre la població, en el tema de la situació turística des de primera legislatura, unes coses i després s'empanyen les altres concretament diferents en tot aquest tema. I el tema de...
que el camp no faci la seva funció, això, i que vulgui ser depenent també del turisme, el que fa és fer l'indústria turística més forta, més potenta, i el sector del camp també és resilient. Aleshores, sabem que tenim una problemàtica que és el tema de...
de no poder ser competitius, bé sigui per temes d'importació de matèries primeres i de productes necessaris, sinó també per el tema que no podem desenvolupar econòmies d'escala per a grans convencions, perquè tenim un mínim frundit que ho condicionen, i que fa que tinguem dificultats en tots els sentits. Per això hi feien tots els temes als plaques salògiques, juntament amb el turisme, cada vegada perdem llençols a cada vegada que...
se mos fa aleshores això per tot ser agrostades és una presa de pel i una altra punyalada trapera per s'esquena a lo que és el camp mallorquí i tant realment molt preocupant si t'apareix bé passam a una altra qüestió te va bé?
Sí, sí, sí, venga. Idò, venga, te propós una altra qüestió que és... Espera't que ara...
Joan, ara he perdut el guió que tenia. Vull parlar del trenc de la relació de Junts amb el PSOE. Ah, sí, sí, sí, que n'hem parlat també amb en Joan Mir i sí, te volíem demanar això, Junts trenca amb el PSOE. Exacte.
I ahir, com sabem, feia vuit anys de la declaració d'independència de Catalunya. Va durar pocs segons, perquè va sospesa, ja amb una intenció que segons va dir pui de bon en aquell primer acte,
jo diria, de traïdoria i lleis elaborades amb molt de cos, d'espontament, posses prendre pot temps en s'intenció d'emprendre un diàleg per a una solució acordada. Per tant, bon dia ahir per fer aquesta altra passa i aquesta conferència de premsa que va fer després de haver-se reunit a l'executiva a l'hora i
posar damunt aquesta ruptura i els arguments per als quals s'havia duït a terme. Tot passa i parteix que ells en aquest acord de Brussel·les, en els resultats electorals del 23, ells
Varen assolir un protagonisme per poder decidir qui triaven, si triaven la dret o si triaven l'esquerra, si triaven el PP o si triaven el PSOE. I ell, com bé va dir, es van decantar pel partit socialista i no per els que s'havien enfrontat durant tot el procés.
s'havien enfrentat més directament, perquè ja sabem que sense el suport del SOE no hagués de tirar endavant l'aplicació del certificat 155 i va desposseït el govern de la Generalitat, el govern legislament elegit. Bé, doncs, a Brussel·les van tirar endavant un acord i que, si recordeu,
en el preàmbulo, tot això feia molt de referent, moltes ments, i ahir també ho va dir, a tot el que era el referèndum de l'Octubre i la declaració d'independència i que posaven tota una sèrie de condicions donant que ell esteu ben convincut que aquests tests, que són importants, que són molt importants, van marcar i han de seguir marcant un punt d'inflació definitiu en les relacions d'Espanya i Catalunya, no?
i que ells estan disposats de negociar la Mesa del Parlament i això poden dir que ara és una cosa que van treure en positiu que serà implantat el català d'alguna manera dins...
des del Parlament de l'Estat espanyol, però que ells, la seva intenció era cobrar per avançat, i que això han vist que no s'ha produït, i no s'ha produït, i que tot el que s'ha produït són una rebaixa important de tots els aspectes divertits en aquesta separació. De fet, no crec que sigui, de moment, un divorci complet, però que sigui una separació i passar a la policia.
Ahir, la relació de premsa que va ser molt llarga i intensiva, i jo crec que té 3 o 4 punts importants, el primer va ser un relat de totes les costes de la dependència, no és independència, de la dependència de l'estat espanyol que fan i sosteniu Catalunya. El tema que com més van més turisme i més pobres i més empobriment...
el fet que Catalunya segueix tenint menys recursos catalans que els recursos que genera, la seva incapacitat de poder tenir una política fiscal just i sostenible, tot el tema de les inversions, que ho parlàvem avui també en poc avui de matí, la sensació absoluta d'utilització de palanques que puguin fer els serveis públics
Hi ha reptes que té Catalunya com a país més bons en temes de palanques per potenciar l'habitatge, la sanitat, l'educació, etc. I també una cosa molt important, que és la desprotacció persistent cada dia més de la llengua i la cultura catalana en tots els àmbits educatius.
Per tant, que va voler deixar ben clar que tots els problemes que intenta vendre el PSC, que tots els problemes que estan solventant ara Catalunya deriven del procés d'independència i que ell va deixar ben clar que tot això no és del procés d'independència sinó que és de la dependència brutal i cada vegada més intensificada que té Catalunya i ara el PSC a la Generalitat molt més de la dependència d'Espanya.
Per tant, que després d'aquests dos anys, se n'ha d'acord una vegada més, que és ben trist que hagués de passar vuit anys, però que és una cosa que ja sabíem, que negociant amb Espanya es perd la llei pasturant, es perd els temps i la llavor, que ells ja coneixien.
perquè si tu saps que te plegues amb algú que és un poc viciós i ho saps i te plegues perquè saps que en un moment te saldo te pegarà. I si tu coneixies, i ell ho he dit, que coneixia, que ells sabien, ja des del principi, que estaven intentant negociar amb aquesta Espanya, sabien que no era possible negociar amb ells, perquè fins i tot ho havien retret
la legislatura anterior en la taula de negociació d'esquerra republicana, que coneixien el tecticisme d'espesor que sempre ha dit endavant. I així tot volíem posar una moció de confiança que no se va fer perquè el mediador Suïssa els va dir que ja teníem fixats una mica les reivindicacions. Exacte.
Pagava la pena donar-los un poc de pròrrega i els van concedir donar un poc més de confiança per a veramenques que han passat aquests dos anys i ara se troben i diuen que no hi ha confiança, que hi ha una desconfiança total i absoluta, i que això no té ni de solució ni de canvi.
A més, encara, per jo, una cosa molt important i que des de l'Assemblea Nacional Catalana, en Lluís repeteix constantament, des que ja han aconseguit que aniran el govern i la Generalitat, el recolzament,
d'Esquerra Republicana, s'espanyolització de Catalunya esgalopant, que se descatalalitza totes les institucions de Catalunya i en mitjans de comunicació, que se recula en dret lingüístic, ja ho veiem que volen posar es català com a llengua vehicular, que la realitat segueixen funcionant tot un desastre i que, per tant, això no és de rebut.
un altre punt per jo molt clar i important és que pare que de qualque manera se vol sinceritzar ell diu nosaltres ja sabem de fet que aquestes alçades nosaltres que es proposem resoldre o de contribuir a resoldre un problema que és complet de llarga és llarg i que demana molt de temps ara diu
que el procés cap a l'independència que volen resoldre i contribuir és molt complex. Jo crec que ja fa tot el que ho fa, que era llarg. Bueno, ja s'havia votat i s'havia decidit que en tres dies vingui a declarar l'independència. Sí.
i que demana molt de temps, que encara volen més temps i més temps per allargar la portfessor d'una manera incüestionable. Això, ara que ve a dir, i que diu que, però, que pensaven arribar a aquest punt d'entrar en un acord de Brussel·les que els permetés, perquè s'havia d'haver fet, aprofitar aquesta oportunitat que els havia d'anar a la democràcia per posar això entre les pases i la paret, perquè arribés un dia que s'arribés a un acord i culminés
I diu en tres coses, jo m'agradaria fer fixar-hi gent. En el reconeixement nacional efectiu, encara molts han de reconeixer com a nació, amb una protecció efectiva de la nostra llengua, i que no se'n donen compte que s'espassin cap a on van, i que ens permetessin exercir el dret de taula de determinació sense s'amenaça d'una repressió.
I això que duen? Negociant aquestes coses de nou reunions amb un intermediari a Suïssa per fer que, no ho sé, perquè després la tercera cosa que posa de relleu molt clar per nosaltres de l'Assemblea Soberanista, de la Confederació d'Entitats dels Països Catalans que apareixien dins de ser significatius, que ells reconeix que tenien acords polítics signats rellevants que s'havien d'executar
que no s'han complit, com la seva publicació de la balança fiscal, que diu que fa més d'un any i mig que està acordat que s'havien de publicar, que les xifres d'execuació pressupostària d'inversions, que diuen que els demanen els pressupostos del 2026 i encara no han tancat el 2025 i no han tancat el 27, que com comentau amb en Joan Mir, l'execució de la darrera del 2023, quasi un 200% de Madrid s'ha tancat.
No, no, gairebé no, un 212%. Un 212%, una brutalitat. I després dius, com? Això vol dir que han fet trasbassament d'inversions previstes a Catalunya i als països catalans perquè se passin a Madrid amb un que té s'ha fet de capitalitat encara amb el que ha pressupostat senyfegell més endavant.