Els anys que tenies mos van ser per de més Els anys que tenies i els anys que tenc Encara he vist que el pit ja saps allà mateix Damunt ses cosines en aquell passeig I t'ho fa molt que ets a un altre país
Pels mapes surts de color vermell. Pentura està a tanyar la vida que has donat, el que has borrat part de l'estiu aquell.
Ha elegido usted gasolina plus. La gos va ser fàcil, tu ja és caramon. Guaitaven ratats saps que fèiem de tard, recolzats en els cotxes de nostres veïners. I m'observaven
Llegies en calma els oferiments, però pentura que m'entendràs més bé, perquè els anys que tenia són els anys que tenia.
que l'antan dos guardats de pèles i un municipal.
I a la plaza d'edat res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passant. I a la plaza d'edat res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passant. Will Alighel, no frances de silenci.
Fins demà!
La van la bomba, Capitanejan. Horten capet i una escuadra de llacants. Que la barca és nostre, ningú l'enfonsa. Porten el port de la porqueta i l'admeta per al vall. Escolta, els timon incensos.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Som el Bon Dia i Bona Vida, dimecres 3 de desembre del 2025. Tot d'una, vos actualitzarem les notícies a partir dels titulars que vos repassarem de Balears i de Vila Web. Més tard, repassarem altres titulars d'altres mitjans. A continuació, vos oferirem una entrevista amb el president de la penya barcelonista més important de tot el món, Sebastià Oliver,
A partir de les 8.40 aproximadament entrevistarem en Joan Manel Molat
president de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears. I entrevista també en Anna Rosa Abejón, de Podem. A les 9.40 parlarem amb en Mateu Matas, amb en Xurí. Vos oferirem una entrevista que hem enregistrat a la plataforma audiovisual Vida.
A les 10 en punt, connexió Anna Marisa Sardó per fer un nou exercici de literatura comparada. Avui també ja veureu que serà ben interessant. I a partir de les 10 i mitja veurem si podem localitzar el nostre diplomàtic, en Joan Manuel López Nadal, que és a París, i que intentarem.
fer amb ell un repàs a sa actualitat internacional. Començam el bon dia i bona vida amb una salutació que mos envia avui Maria Nadal.
Hi ha cançons que arriben amb la suavitat d'un pensament que no havies dit en veu alta. De bon de veres del grup mallorquí Reina és una d'aquestes, una peça que no vol fer-se gran però que s'instal·la amb una calma que ho desarma tot.
Hi ha una tendresa petita, gairebé secreta, que s'hi va desplegant a poc a poc, i entre acord i acord la sensació que els sentiments, quan es diuen de debò, també poden sonar lleugers, gairebé com un sospir. Poseu-hi l'orella amb tendresa. Algunes veritats, quan es canten així, no cal entendre-les, només sentir-les.
Oh, ja és massa prest i es llit s'afon i m'enfonsa quan m'injec. M'agradaria abraçar-te i m'agradaria igual estar com algú.
Vull que m'ha deixit ses teus ulls i por d'entendre bé qui som. Si penses en mis vespres i si l'on demà t'amor és la son. Mostrar-te l'ot i l'ot de dins a tu no m'ha fet por. Per molt que m'assassis, crec.
És massa tard per no ser sincers i fingir tots dos que no n'estam del tot pendents. M'agrada molt escoltar-te i que el facis fugi tot arrenour a fons.
Vull que m'ha deixit ses teus ulls i por d'entendre bé qui som. Si penses en mis vespres i si l'undem mata mals de son. Mostrar-te l'ot i el dubte dins de tu no m'ha fet por. Per molt que m'assassis crec que no.
Vull que m'ha deixit les teus ulls i por d'entendre per qui és por. Si penses en mi és més precis si la mata.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I repassant l'actualitat, ho feim a través dels titulars de Diari de Balears, que en primer lloc ens diu que acusen la DGT de favorir un frau massiu en la banda de balisses d'emergència V16.
Facua, consumidors en acció, han acusat aquest dimarts la Direcció General de Trànsit d'aquest afavoriment de frau massiu. Més qüestions. L'escola on fa feina la dona apunyalada, Costits, condemna l'agressió i se solidaritza amb la seva companya. Magatzem de bateries de liti. En cas de possible incendi no es pot apagar amb aigua i no hi ha ningú preparat per fer-li front.
Aquestes són només dues de les al·legacions que han presentat els grups ecologistes al projecte de fàbrica de bateries de liti que hi ha a Santa Maria. També n'hi ha una altra a Pollens.
L'Ajuntament d'Espoles actualitza i incrementa en més d'un 200% la taxa d'ocupació de via pública amb taules i cadires. També des de Diari de Balears podeu recuperar l'entrevista en Via al Frontera. Si fos una cosa rància s'hauria mort al Vall de Bot. Escultura viva no s'ha quedat ancorat en el passat.
I també ens informen des de Diari de Balears que a partir de demà es baluart acull una exposició sobre la relació de Janis Counelis amb la Mediterrània. Vídeo també de Sense Filtres, campanya per mostrar les barreres a les quals s'enfronten les persones amb discapacitat a l'hora d'accedir a la cultura.
Un vídeo que fa pensar. I molt també més qüestions que ens informa Diari de Balears. 9.385 persones han participat en la campanya Bons Producte Local.
Iller Balears que deixa gairebé 800.000 euros per al sector primari. 40-200 de les Balears assisteixen al programa de cooperació territorial de reforç de la competència matemàtica i es presenta l'obra poètica i els articles literaris de Llorenç Vic Sancho.
També destaca, en diari de Balears, el govern fa la feina a l'extrema dreta i gasta 60.000 euros en un estudi sobre nacionalitat i la situació administrativa dels agressors sexuals. També destaca, en diari de Balears, que un pelallo compra l'hotel Esmolí de Dallà i que el borbó vell es fa youtuber.
Més qüestions que deu el govern als genocides, demana Unides Podem després de la trobada de Proents amb l'ambaixadora israeliana. Més vol reprovar el govern per incomplir els mandats parlamentaris. El PSIP acusa el govern de practicar un nepotisme de llibre amb la contractació del xòfer de Proents i oberta la convocatòria per presentar candidatures a la tretzena edició
dels Premis Martí Gasull i Roig en defensa del català. També destaca Diari de Balears, que però ens assegura que derogar la llei de memòria no implica deixar de retre homenatge a totes les víctimes. I també des de Diari de Balears ens informen que les Balears perden gairebé 95.000 afiliats a la Seguretat Social,
El mes de novembre. M'ho anem ara a Vila Web. Allà hi trobam en primer lloc una peça titulada El mea culpa de Sánchez a Puigdemont. També destaca a Vila Web l'esco 97, l'ombra allargada d'Amazon a les Corts Valencianes i...
que és la nova coalició per Mallorca i qui hi ha darrere. Diu el Vilaweb que el pis a ferra són Mallorca per mirar de renovar la imatge.
Més qüestions. Ja hi ha 9 casos de pesta porcina africana en senglars a Cerdanyola. Què fa el president Illa a Mèxic en ple brot de pesta porcina africana? I Putin adverteix a Europa que Rússia està preparada per una guerra.
detenen Frederica Mongerini i l'exnumera 2 de Borrell per frau en el Servei Europeu d'Acció Exterior i els vídeos de l'arribada de Masson al Secopi, que Emergències ha amagat més d'un any. Totes aquestes informacions les podeu trobar a diari VilaWeb, de VilaWeb.cat
I també ara m'on anem a devalears.cat per recomanar-vos els articles d'opinió. Per exemple, es d'en Miquel Ripoll, La pressió del consum, es d'en Joan Lledonet, PSOE i PP, dos gais de brega, es d'en Rafael Borràs, Resistint als tambors de guerra, Lila Tomàs, Una trobada a Bilbao i Joan Vicenç Lillo, La mobilització en anar a votar.
Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió que vos ofereix Diari de Balears. M'ho anem ja a escoltar l'entrevista amb en Sebastià Oliver, president de la penya barcelonista als Setemarells.
Avui som a la seu de la penya barcelonista més gran del món. Som a Fadanits i som a la seu de la penya barcelonista dels Tamarells. I som amb el seu president, que és en Sebastià Oliver. Sebastià, molt benvingut o molt ben trobat, millor dit. Benvingut vosaltres perquè això és la casa de tots els barcelonistes que la vulguin visitar.
Moltíssimes gràcies per ser rebuda. Sebastià, ho he dit bé, la penya ben gran del món? Sí que té més socis. En teoria fa un period d'any que no coneixem exactament els 100, perquè no l'actualiza el club, però pensant que sí, el manco de pagament i sensats en aquest moment són 1.370 i busques i ja n'hi ha.
A més a més, la penya ara compleix 22 anys amb tota una sèrie d'activitats que ara molts explicarà en Sebastià, però el que vull també fer veure a la nostra audiència és que això realment és un autèntic museu, eh, Sebastià?
Bé, és fruit d'unes fars de anys, o quants anys de dedicació i de passió barcelonista, no només, evidentment, sinó bastants membres de la Junta Directiva, dels que hi són...
i des que ja han estat, ara fa deu anys que la tenim, en aquesta seu, de lloguer, no tenim tant, tant més com per comprar-la, però bé, és un edifici, se pot dir una miqueta històric, perquè això ja he sentit que és coxa de fornits ja fa un centenar d'anys, i després de ser a diversos establiments comercials, van aconseguir-ho i nosaltres, i que trobàvem que era un punt de trobada,
que era un assenyalat dintre la nit, un cap de cantó a prop dels passeig, a prop de la secretària de Porrelles i de Campos i al cap i a la fi, nosaltres vam començar a fer feina. Els primers anys mos costava perquè havien d'invertir bastant de diners en recondicionar-la, evidentment no la vam trobar així com està ara i a poc a poc hem anat afegint cosetes, detalls i sí, la veritat és que
Per molt de personalistes hi ha bastant de fetits que són atractius i és agradable de visitar. Aquí volia anar. No et demanaré que sigui exhaustiu, perquè a més seria impossible, però destacamos quines peces, per el que sigui,
per valor real o per valor moral o simbòlic o històric que molt destaques generalment ja vaig allà una camiseta signada per Messi no sé cap on t'agiré evidentment Miquel Barceló de l'hora que tenim aquesta litografia que és de 125 anys de
del nostre club, del Barça, que aquest cartell el va fer Miquel Bersaló, pintor fomentxer i soci d'una nostra, i aquesta litografia la m'ho va dedicar específicament a nosaltres, la qual és un motiu d'orgull i de dedicar l'híbrer a l'omegrí. Evidentment, al meu costat també tenim un llibre dedicat per a Maria Ancaldander que ho va presentar el Nadal de l'any passat del 2024,
I tenim, per exemple, aquí un mural de la vostra litografia d'en Miguel Barceló, que quan varen fer els 10 anys m'ho va dedicar també al propi pintor i ha passat a ser el nostre escut, ara l'estem transformant, perquè encara el nostre primer escut
Va ser un port semblant a Esquetel Baix, diguem, amb el cavallet d'Estemarells, d'Els Baix, allà on va néixer la penya, però llavors ja em n'ha trobat tant a l'escut que ens va dedicar en Miquel, ara sí mateix ja fa aproximadament uns 15 anys.
i amb molt d'orgull també ho lluïm. També tenim dos seients, si se pot dir de qualque manera, de sentir que hi ha nou, que també són peces que amb espai, ara no, perquè fa tres, com aquell que diu, fa tres dies que ara eren vigents, però amb espai d'espensa que també tendran el seu valor. I a d'avore tenim una samarreta d'en Mariona i el dantei dedicada a la penya. Amb aquesta samarreta va guanyar la seva
Bé, va guanyar la tercera Champions d'Anna Mariona i del Barça, fóbul l'any passat a Sant Mamet a Bilbao, contra l'Olimpíada de Lió. I a damunt, a part damunt la camiseta, hi tenim un poquet procés del que per aventura per a nosaltres ha estat l'atreviment més important, que és...
aconseguir que un espai públic de fedonitz dugui per primera vegada en nom d'una dona. Fins ara no hi havia ni cap carrer, ni cap plaça, ni cap recinte esportiu, ni cap recinte cultural que hi hagués en nom d'una dona. Nosaltres ja fa set anys que ens vam tirar en aquesta piscina sense aigua perquè era complicat, la Mariona aleshores encara no havia guanyat tant de títols, no havia estat ni campiona del món, ni havia guanyat copes d'Europa.
i senzillament va marcar un gol a la pròrrega a la final de la Copa de la Reina que va donar el títol en el baix d'aquell any 2018 i ens vam decidir que un camp tan històric com a Toronto, que és un camp ja centenari dins el futbol baleà, no hi hagués el nom d'Una Maria Raquel Dantell i Oliver. I tothom ens va dir que això era impossible, que no ho tirarien endavant, que era molt complicat,
Bé, vam reunir 2.300 signatures, que és un poble com Fonlí no està malament, se van adherir a unes 80 associacions, tampoc no està malament, i dia 8 de març, coincidint amb el dia de la dona i juntament amb el col·lectiu Fonlí Fassigualtat ho van presentar-se juntament. Teníem encara gent en contra, però, curiosament, això va anar a plenària la setmana
que el ball se jugava la seva primera Champions a Budapest, en la Mariona, i curiosament, això era dissabte, i el dimarts hi havia eleccions municipals. I el dilluns, no sé on sortia això, però de pot dir que el dilluns encara la causa no estava gent clara, el dilluns de la mateixa setmana, però bé, el ball de les hores, que en Jaume Montserrat ho ha determinat que s'hi quedi anar a plenària,
S'ha de fer una planària extraordinària el dijous, el dijous i per unanimitat, que això s'ha de remarcar, s'ha d'aprovar que s'històric han d'estar l'entorn incorporat el nom de la Mariana Quintana de l'Ulliment.
I enhorabona per aquesta fita. 22 anys de les penyes tamarells, una penya que va néixer en esport, si no m'haig equivocat. No te deman que mos facis la història, evidentment, però sí una pinzellada ràpida, 5 cèntims de la història de la penya.
Bé, els començaments van ser molt surrealistes, perquè van néixer en el 2002, i si tu ets un bon barcelonista i saps que no és el 2002 i no és el 2001 i no és el 2000, no hi ha res. Van Gal, Gaspart, Radomiranti, Reixar, res. Una època...
Negre, negre, negre i negre. Res. I, curiosament, el primer contacte que van tenir amb el club per posar en marxa la penya va ser dies després que en Cobala se morís, també. O sigui, també una notícia, diguem, tràgica.
I quan vam cridar a Can Barça, vam fer una penya. Això és impossible, si fa setmanes i setmanes que no hi ha ningú que mostra el telefoni per fer una penya. I mancava el caliu, i no hi mancava llanes de fer, la gent estava molt desil·lusionada. I res, hi va quatre locos per dir-ho de qualsevol manera. Allà les bares tamarèix, ja no era el rotllo, vaig cobrar un any després.
Però sí, mitjançant és que llavors el primer president, en Miquel Pou, en Tafol Ballester, en Polà Ponte, i en Pasqual, i en Toni Capó, gent que sí, que contra qualsevol adversitat va tirar endavant la puny. I jo, evidentment, i tots els socis les han d'estar molt agraïts perquè en moments difícils van sortir la puny. A partir de llavors...
del 2003, clar, argonya fa riure, va entrar en la porta, en Ronaldinho, una guilla, Champions, i clar, la gent se va anar adherint, adherint, adherint, i fins arribant aquests... Bé, abans de la pandèmia van arribar fins i tot a més de 1.500 socis, el que passa és que quan pandèmia, bé, tot va anar un bot per avall i ja tornem a ressorgir.
De la penya simplement apuntar que des de sempre, o com a mínim en els darrers anys, heu tingut també un àrea, ara teniu un àrea organitzada d'actes, de cultural, diguem, però sempre heu tingut aquesta, o durant molts anys heu tingut aquesta sensibilitat. Jo me'n record que fèieu actes en esport, jo em vaig venir un que, vamos, un dia més feliç sort de la meva vida.
Bé, i també s'ha de recordar així que t'ho vas a ser un puntal perquè aquest acte també t'hi tiràs endavant, va ser una col·laboració que vam tenir, que vam lludir tots i per a dur, això, encara me'n recordo a la edat, a totes d'acord del 2011, per a tenir una eminenci en el món de la comunicació com en Joan Quim Maria Pujal,
i que inclús fes en trossets retransmissions dels seus millors gols i que el pogués oferir davant de tothom i a més també en aquell escenari meravellós que és el mollet d'en Pereu allà a Porta Colom va ser genial i vam passar un vespre fantàstic.
i hem tingut altres, el concepte d'enviar el majoral, hem tingut moltíssims, perquè tot va derivar en què el darrer mandat nostre, que va començar el 2023, ara fa dos anys,
van decidir de crear dues àrees, un poc estèrines de la Generalitat de la Junta Directiva i la Penya, però el més amant com vinculades. Una era l'àrea cultural i l'altra era l'àrea jove, perquè no es capi la fi, per exemple, l'àrea joven d'anar pensant que nosaltres no som mateix i que hem d'intentar que la Penya
d'una manera a les altres pugui continuar i cercar gent que tingui ganes i il·lusió i que sigui més jove i que tingui altres fites. I l'àrea cultural trobàvem que també necessitàvem un petit col·lectiu de gent que coordinar-se.
periòdicament una sèrie d'actes a la nostra seu i que podies dinamitzar aquest espai i que fos aprofitat, que no només fos per fer sopar de barcelonistes o per vols partits sinó que també se podies fer una presentació d'un llibre o se podies fer una xerrada o un col·loqui o un acte musical o qualsevol altre de tipus cultural.
Encara una pregunta més sobre el món de les penyes, ara ja en general les penyes barcelonistes. El Barça jo crec que és un d'escuts del món que té una massa social més organitzada i més potent, no? Com esteu organitzats a nivell ja global de penyes? Bé, això realment se va organitzar diguem dins el mandat d'en Josep Maria Bertomeu i més concretament
ho va estructurar en Jordi Querdona, que és el net de Nicolau Casaus. Això està estructurat per zones. Per exemple, a les Balears tenim una zona, aquestes són de 8, i són unes 33 penyes a tot Balears. Són pràcticament totes de Mallorca, 5 de Menorca, una de Ibici i una de Formentera.
i d'àmbit penístic n'hi ha llavors, més o menys, molt semblant de comunitats autònomes. I, evidentment, en Catalunya sí que està més seccionada en comarques, i a fora del que sigui el territori espanyol hi ha un altre àmbit, que és l'àmbit món, que és, ja diguem, penyes de l'estranger.
Ara et vull fer dues preguntes sobre tu i després ja sobre el Barça. Sobre tu és com comença la teva passió pel Barça i què significa el barcelonisme, la militància barcelonista per tu?
Bé, jo sempre dic que del Barça s'ha de néixer. De totes maneres, sempre hi ha allò influències familiars o d'amistat que t'encaminen cap una banda i cap de l'altra. Jo amb això no he estat mai doctor des del primer dia. Jo, sa afició la vaig agafar bàsicament per a mo mare, en Pau Descansi, que era una barcelonista, o sigui, de sa carrel.
i quan encara veiem els partits per la segona cadena o la primera cadena en blanc i negre, estem parlant dels anys 70, ja pegava un boig o se'n rabiava si les coses no sortien bé i jo clar, tenia 5 o 6 anys i jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo
i que fa més de 50 anys que viu a Madrid. És a dir, té un cert mèrit, està, diguem, terreny hòstil, i en els actes del 22 aniversari va venir, i vam fer una xerrada damunt dels anys 70, i, curiosament, vam fer referència a ell, perquè sí que va estar present i vam anar a veure el dia del 05, o sigui, el 7 de febrer del 1974,
de 2005 amb en Johan Cruyff en escat davant, el meu tio era ja, i ja que ja han estat els dos que m'han influït més, que sigui barcelonista i des de llavors sa. Llavors, quan a fer una penya, me trobava molt de barcelonistes, han de fer una penya fel de nit, han de fer una penya fel de nit, però la cosa no arribava a tenir el seu desenllaç fins que
i va aprofitant, no de tant meva, sinó d'altres, que varen encaminar i varen començar aquesta penya i la gent va xunar i ja va anar tot rodat. La president de la penya i els Tamarais, que no és qualsevol cosa, te dumer mal de caps o acaba compensant un poquet? I que se respost ha d'hauria de donar la meva dama.
Així ja sé quina seria. Ja podem veure que els sacrificis hi ha les llevades a la família o a la feina, evidentment, però la família d'unes tenen lliures, pràcticament hi dedica al màxim. Tenim dues passions, una és el baix i l'altra és la cursa de muntanya i el meu tenen lliures, divideixi amb això. Darrerament sí que m'absorben més el tema de cursa de muntanya perquè m'agrada molt anar a córrer per falla i...
I clar, s'ha de preparar. No és una cosa que puguis dir, venga, ara partirem, vaig fer una carrera de 100 quilòmetres, perquè no. Això necessita una preparació i tens, sobretot tens. I bé, també serà una sort que tenc, que és que a la paella tenc un equip de gent, que som 42 directius,
i cadascú té més avanços la seva funció i sap el que ha de fer i es pot dir una màquina sincronitzada que funciona molt bé i esperen que sigui molt d'anys. I tant que sí. I ara pensava com Sebastià Oliver.
De tot l'univers barcelonista, destacam 3-4 persones, 5 jugadors, directius, he dit jugadors i volia dir esportistes, perquè el Barça no només és futbol i no només són homos.
Bé, és molt fàcil. Johan Cruyff, per això va ser un punt d'inflexió en el Barça, des del moment com a jugador, tot i que com a jugador no va tenir la sort de guanyar molts títols, però sí que va impulsar el Barça a canviar, i no en parlant ja com a entrenador. Com a entrenador va implantar un sistema de jocs que al final... Ha canviat el futbol de sempre, no? Ha estat absolutament.
per Guardiola, que va ser el continuïdor d'aquesta filosofia, inclús l'ha millorat, de fet, i s'ha mantingut a primer nivell mundial, pràcticament, tots els anys que ha volgut, i podria entrenar més. Llàstima que no hagi pogut anar al Barça, que aquí ja no serà possible, però bé, també tenim en aquests moments un bon entrenador seriós i se fa respectar, que això és molt important.
La tercera persona, Leo Messi, és sense cap dubte el millor jugador de tots els temps, amb això n'hi ha moltes dubtes, han vit jugant en Cubala, han vit jugant moltíssima de gent, però no sé, jo crec que el Leo Messi, el Maradona també era molt bo, en Pelé no l'he vist, no l'he vist massa partits, he vist vídeos,
per allà que queda a Messi. Messi és el que ha estat durant més temps el més bo, que això no és bo de fer. Hi havia un que d'arribar a Sant Maradona és molt difícil, mantenir-se a Sant Maradona és molt difícil. Els registres golletjadors del Leo Messi no hi ha ningú, 50 o 60 gols per temporada, ara no les fa ja, però si fa 10 anys enrere és així.
I la quarta persona, evidentment, és la nostra Maria Miquel Dantó. Evidentment també ha fet història en el Barça, ens va pispar unes Champions. Però bé, també comptem per aquí a la Gonyes i evidentment és un jugador que ha fet història perquè el seu palmarès ja voldria molt d'amor tenir-la. Campionada del món, 4 lligues de campions, lligues, copes, millors jugadors anglesos d'aquesta passada edició.
i està en el primer nivell mundial en què hi ha. Ara anem al Barça i com que tenim poc temps ja anirem resumint-te, però per un costat, te vull demanar el Barça com a institució social, com a institució d'impacte mundial. Crec recordar, quan vaig parlar amb el Laporta fa anys, que el Barça té
mil milions de seguidors, que és una setena part dels habitants del planeta, que vol dir que té un impacte bestial. Com explicaries aquest abast del Barça com a entitat social? I després parlarem un poquet d'esports i acabarem. Ja que hi hagués expansió del Barça,
ha estat els darrers 35 anys. Jo crec que la possibilitat de tenir els millors jugadors de cada moment ha estat important, des de Cruyff, des de Maradona, des de Romario, Ronaldo, en Rivaldo, en Messi... El Barça sempre ha tingut els millors, en la Millamal, i això ha ajudat que els nens que...
que les volen la samarreta ara en l'amint, fa davant d'en Messi, davant d'en Maradona... Clar, ahí estan molt més fàcils de conquerir-los entre els seus gustos futbolístics. També l'estil de joc... Crec que també l'escola de la samarreta, perquè ja no és el blanc, és una cosa més crida en ella. L'escola de la samarreta és diferent, no hi ha molts equips que duguin escoles del Barça,
i també s'ha sabut estructurar el que t'ho has dit, en quant a penyistes, en quant a seguidors, i bé, hi ha una cosa que sí que sempre crec que estarem en desavantatge, que és en quant a que no tenim a l'estat els altaveus que, per exemple, té el Madrid. Això jo m'enfat i me reneca el tenor, però em fa ràpid que no tinguem les mateixes condicions
diguem, de repercussió que pugui tenir el Madrid. Això està clar. En canvi, els valors socials que trasllada el Barça, no? Aquest... Jo crec que se va... Llevava un moment que se va explicar molt bé, no? És a dir, el més que un club d'un temps, ara el més que un club a nivell mundial, també, no? I per tant, se resignifica...
amb lo de l'UNICEF o amb mil coses més, no? Aquests valors que també jo crec que de qualque manera són diferencials, no? Sí, el baix ha apostat, evidentment el baix de tota la vida, ha exportat els valors de catalanitat i també d'universalitat,
I també en quant a activitats solidàries i sobretot, també va ser un encert clau per això, posar UNICEF a la samarreta. Quan altres equips cercaven patrocinadors que les subvencionessin tot bé les seves despeses, el Barça no, el Barça no. A canvi de ser-ho, posar amb UNICEF. Evidentment, llavors, a darrere encara hi ha hagut, amb UNICEF hi ha hagut una retribució molt millor que no els altres que cobraven posar un patrocinador.
Anem ja en el Barça actual. Per començar, o per connectar-ho, el de la Masia també, qualque cosa molt ben feta s'està fent, no? Això està clar. Que la Masia sigui una font inesgotable de jugadors i de bons jugadors, realment és espectacular i ho disfrutam, perquè...
No hem de recordar, però no sé si des darrer partit hi havia set jugadors catalans. O sigui que és realment una passada i que amb tanta facilitat puguin pagar el vot en el primer equip. O sigui, juguin amb una solvència que no se nota que estiguin ja competint a nivell professional. És com si juguessin en el juvenil i juguen igual de bé, igual de tranquil. Ja, per exemple, el meu exemple més...
O sigui, és que més més sobte és en Pau Comerci. Un lotet de 17 anys que si fas un davanter i fa una errada o una passada, no passa res. Però en Comerci, jugada central, que tens una responsabilitat, que saps que tens una errada del mascare desporter. I ell juga amb una tranquil·liat, una persimònia, que pareix que no va amb ell. I a partir d'ell també comença amb moltes jugades. És a dir, ell té un bon desplaçament de pilota, té molt bona sortida...
I jo en aquest moment, més que en l'amint, que pugui ser, diguem, que tothom se fixi en ell, jo crec que a l'exemple més clar és en tal conversió. Per la humilitat i per la seva manera de jugar tranquil·la i sense cap nivell.
Jo m'atrevescari, coincidies molt en la radiografia que has fet d'abans, de tot. Molt, però. Cruyff, Guardiola... Jo durant l'època d'en Guardiola, que a més va coincidir que vaig tenir l'oportunitat d'anar-los a veure en el Camp Nou moltes vegades,
era clar, veia allò i en el mateix temps intentava ser conscient que no ho tornaríem a veure mai més. Però ara te deman, ho tornarem a veure perquè allò era una sinfonia, veure com se movia l'equip damunt, la gespa, veure com treballava la pilota, com en Xavi la repartia, com en Messi accelerava, en fi,
allò era una cosa única, no? A l'obra, com a estil de joll i com a forma de jugar, jo crec que un flic ha aconseguit un sistema molt perfeccionat i també molt actualitzat, perquè hem de recordar que l'equip s'ha d'anar regenerant i ha de ser, cada any és diferent, i ara per aventura estar físic és molt més important,
i crec que amb aquest tema sí que ha apostat per una forma de jugar que és molt guapa de veure i li han anat molt bons resultats. En quant a que si tornaria a veure el millor jugador del món, ja amb això som pessimistes. Crec que no tornaria a veure un altre Messi, ni cosa semblant. En la Minas Verge promet molt, però en Messi...
va estar, com t'ho has dit abans, molts d'anys a primera línia, sempre de dol de tot, de dol de tot, de dol de tot, que hi hagi continuïtat, ja crec que no només amb el Lami, no els preferem tenir una crítica, sinó que aquí ho veiem amb altra jubil·lau. Per cert, ja has estat a Nou Camp, Nou Camp. No, perquè tampoc no sabíem ni quan s'inauguraria,
I molts pensàvem que serien els partits de l'Odobre esquergueix aquest dissabte, i amb Saler de Vilboja mos va sorprendre. Però bé, en qualqui partit anirem i enviarem 20 socis cada partit, perquè sortim ja en viatge, tenim d'anar al Bonamens allà, en el Camp Nou, abans al Montjuïc, i bé, que ho disfrutin els socis i ja. I seríem atents. Ja arribarà. Sí, hi haurà qualqui partidat important que hi haurà d'anar.
Bé... Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida d'aquest dimecres 3 de desembre, quan són les 8 i 48 minuts, és el moment de parlar del món cooperatiu, de les cooperatives de Mallorca i de les Illes Balears. Per això mos hem connectat ja amb en Joan Manel Molet, que és el president de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears. Joan Manel Molet, molt bon dia.
Bon dia i moltes gràcies per comptar amb jo per aquest programa. Gràcies a tu per atendre-nos en aquestes hores. Bé, Valtros, vareu celebrar el dia del cooperativisme en el qual s'han exposat les experiències de les cooperatives Sant Crispin i Camp de Formentera i s'ha alliurat el Premi COP 2025 en Antonio Ortiz Baca.
Explica'm-nos una mica què és aquest dia del cooperativisme i com l'heu celebrat les cooperatives de Cervalears? Bé, sí, nosaltres l'any internacional oficialment sempre és el primer dissabte de juliol. El que passa per qüestió d'agenda, normalment el fem quan podem celebrar-ho i perquè l'important és celebrar-ho no serà tant sí.
A més, aquí a les Illes, el mes de juliol i estem en ple estiu, és complicat celebrar-ho. I en guany ho van celebrar dia 1 amb un acte que sempre fem per reconeixer la gent que fa una bona feina i ha tingut una trajectòria al llarg de molts anys en el món competitiu.
Els dos darrers anys havíem estat a les altres illes, perquè com nosaltres som la Federació de Cooperatives de les Illes Balears, representem a totes les que estan a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. I fa dos anys vam estar a Menorca, celebrant els 70 anys de Sant Crispín,
que després en comentarem un poquet, i l'any passat reconeixement a un soci d'una cooperativa agrària d'Eivissa. I enguany ha tocat a Mallorca, i en aquest cas el que hem fet és reconèixer un senyor, en aquest cas en Antonio Baca, que va ser cuiner durant més trenta anys d'un centre educatiu cooperatiu, com és el CIDE,
i per seva trajectòria i seva implicació, perquè també va estar en el conseller rector i va ser un dels primers que va estar a aquesta cooperativa, li van reconèixer. Perquè volien també donar visibilitat a vegades que qualsevol càrrec, per exemple dins d'una escola que apareix que només han de ser professors, normalment també serà personal que deim nosaltres de serveis. I en aquest cas era aquest senyor que va ser cuint molts anys.
I com ho van celebrar? Fent un acte a la Casa Esment, on varen convidar tantes autoritats polítiques, partits, ajuntament, consell, govern, associat civil, sindicats, patronals, i hi havia tothom representat. I l'acte va consistir en reconèixer en aquest senyor, que va ser l'acte més principal, i vam aprofitar per fer un poquet una... com diríem, un poc una...
exposició de dues formes de fer les nostres cooperatives que en aquest cas la cooperativa es canta forma entera per donar visibilitat en aquesta cooperativa que ha de lluitar contra la triple insoliditat molt de problemes per això però bueno van fent una feina molt important i Sant Crispin que ens han comentat perquè fa dos anys quan van estar a Menorca ells van celebrar 70 anys de creació
i és una cooperativa de consum. I vam aprofitar per fer un poquet també que es posessin ells els seus problemes i els seus reptes que tenen en aquest moment i de canes futurs. I una altra part important va ser una xerrada que va realitzar el president de CEPES,
que és el president de la Confederació d'Economia Social d'Espanya i de Social Economy Juris, que és també d'Europa. És a dir, és la persona més prestigiosa a nivell espanyol internacional d'un sistema cooperativista i d'economia social, amb Juan Antonio Pedreño.
i això va ser un poc exacte que vam fer i explica'm-nos una mica Joan Manel quina és la realitat d'Escopera Tibirma ara mateix a les Illes Balears ja sé que dona per un llibre però vull dir, fes-mos un esquema de quin és el moment que viu ara mateix Escopera Tibirma i si és un moviment diguem que està en creixement o costa molt en quin moment estàs
Anant creixent, és a dir, aquí tenim una realitat socioeconòmica que és a cas, i és a dir, hi ha molta possibilitat de fer feina, a la qual cosa a molta gent li costa, però anant creixent, poquet a poquet, no és que tinguem un creixement exponencial, no. Tira, tira, però anant creixent.
Pensa que nosaltres com a federació agrupam les agroalimentàries, agrupam les cooperatives de treball i a menor que tenim aquesta que és molt potent, que és Sant Crispin, que és de consum. És a dir, el treball sí que van creixent i les agràries creixen però molt poc perquè realment les agràries el que s'està produint ara és més una fusió entre cooperatives per reptes del mercat que té el món agrari
s'estan cresquent, més que cresquent s'estan fusionant i fent cooperatives més fortes. I això seria un poquet la perspectiva de Carles Futurs. Nosaltres ja va sortir xerrada, perquè també va ser xerrada institucional, i nostres també van reclamar
queda més implicació per part de les institucions. És a dir, hi ha una línia de subvencions, hi ha un recolzament, però nosaltres creiem que podien ser, a més jo ho vaig dir en aquest moment, la palanca de canvi. És a dir, aquestes illes té molt de reptes, té molt de problemes, unes és de vivenda,
i podríem tirar cooperatives. És a dir, hi ha la figura de les cooperatives d'habitatge, que és un món per explorar, que aquí s'està fent qualque cosa i és una manera d'ajuda més per solucionar problemes de la vivenda.
Després sempre xerrant de treball precari i amb males condicions, que molta gent, les cooperatives de treball són un exemple de treball estable, remunerar com toca, on està sempre la persona per davant, més que es benefici, i les agràries que dir d'elles, és a dir, està claríssim, és un model de respecte, més que quilòmetre zero, que vull dir, xerrant que si quilòmetre zero, quilòmetre zero,
I més que les nostres cooperatives agràries, no ho treurem a cap banda. Per tant, creiem que les institucions, el Govern Baleà, Consells, Ajuntaments, han d'apostar per nosaltres fortament. I què vol dir que les institucions han d'apostar per nosaltres? Què els demanau concretament? Bàsicament, línies de finançament específiques.
per consolidar i per crear noves cooperatives. Hi ha ajudes, però s'ha d'apostar més, sobretot per tema d'estructura de les entitats. És a dir, han de créixer per aquí especialment. Les subvencions que donen altres comunitats a les seves entitats, no té res que bonen les nostres.
que es promuegui l'economia social i solidària. És a dir, fer campanyes, fomentar que tot el que sigui el model d'emprenedoria sàpiga de nosaltres, que a vegades som un poc desconeguts. Projectes cooperatius sostenibles, que per exemple, que ara estem en converses, que a la universitat es donin assignatures d'economia social i cooperativisme.
que a la secundària, a l'EFP, a l'escola d'adults, s'introdueixi el tema del cooperativisme i l'economia social. És a dir, nosaltres, per exemple, en aquest cas, que jo també som president d'Otaip, hem fet xerrades en col·legis oficials, no ho diguem de què, i som grans col·leguts. És a dir, els que se dediquen a fer empreses, tant a nivell privat com a assessorament en els ajuntaments, moltes vegades,
no els coneixen i és un model que cal i per això hem d'estar enmig i per això li col·loquen bàsicament a les administracions públiques. I des de la federació feis informació, bé, això per descomptat que sí, i formació per a futurs cooperativistes? Sí, sí.
Sí, sí, nosaltres, un dels pilars de les nostres entitats, perquè, clar, nosaltres com a federació agrupam les tres entitats principals, és a dir, tant les cooperatives agroalimentàries com l'UTAI, fa informació contínua als nostres socis i inclús obert a noves persones.
I també tenim serveis d'assessorament perquè molta gent entra per suport i et demana, jo vull fer una cooperativa. I li assessoram i li comentam com ho ha de fer, els tràmits, se li fa inclús un seguiment en el principi, se'ls ajuda, se fa un acompanyament sempre.
Quins són els principals arguments per ara que algú que mos escolti que estigui bé, que li hagi fet pensar una mica totes aquestes paraules que mos has dit, no? Com l'animaries a que provi de fer una cooperativa? El primer de tot és que avui xerrem d'empreter un dia. I empreter un dia és tot. Quan tu en tens una bona idea de negoci, sigui el que sigui,
No faci-les pensar, però bueno, me'n faci autònoma o no sé què. Normalment la teva idea la comparteixes amb qualcú, però aquesta idea, aquestes persones que ho compartim, bastant dues persones, no necessitant més, i jo puc crear una microcooperativa. És a dir, dues persones que tinguin un bon enteniment i una bona idea, van i se poden fer cooperativa. Quines pantalles té? Més ràpid, la creació.
després sempre unes ajudes per creació, per a nous socis, després, però el principal més que tot això és que l'empresa és teva i tu comparteixes un projecte en comú amb una altra persona, és un projecte en el qual... No, és que els problemes que tenim avui en dia són, i m'està greu dir-ho, però aquests gurus que surten per xarxes socials, que tots els joves s'acreuen...
que fent vídeos o fent d'això se faran rics i han de ser realistes. De cada milió en sortirà un. Per tant, és a dir, no deixar-se enllugarnar per fer-los bé ràpids, sinó per entre les bases d'una empresa sòlida que pugui ser i el model cooperatiu és més fàcil, més democràtic i, en el final, quan fas fer-ho amb tu els socis, és el principal.
I clar, si tu ets tot sol, millor sempre anar acompanyat, arriben més a fora sempre que anar tot sol. Per tant, tens un benefici fiscals, tens un benefici de creació, i a damunt és un projecte comú.
Per això ja animaria a tothom que tingui una idea, que normalment les idees avui dia no és que surti un estitjol tot sol, les idees són compartides, tu penses en qualcú, qualcú t'ajuda, que s'agencin i que creïn una empresa cooperativa. És a dir...
millor que qualsevol ESL, l'ESA, el model que estimin a Porto, millor és la cooperativa. I tant. Idò, Joan Manel, per tancar ja, en què estàs fent feina ara des de la Federació de Cooperatives de l'Herbaléàs? Bé, ara han acabat aquesta fase que l'han acabat ahir, que van acabar...
Per això de la visibilitat, que és molt important, ahir vàrem fer un acte en el Parlament, l'entitat que formen la federació, que va ser una feina que vàrem començar fa dos mesos, que va ser xerrant tots els grups parlamentaris i aprofitant sempre que es digui internacional se fa un manifest i la idea va ser que es va culminar ahir
amb la lectura per part dels grups parlamentaris que l'han recolzada del manifest de l'any internacional. I va ser un acte molt marco que es va fer a un assalt net del Parlament i que pràcticament tots es partint menys ull van recolzar.
I va ser un altre senzill, però molt agradable, que van ser ells que van llegir el nostre manifest, un manifest que sempre feim públic, que també s'ha llegit a sabta de dia 1 i que està penjat a la nostra pàgina web per qualsevol que vulgui llegir, que l'únic que fa és indicar un poc el que vos he contat. Nosaltres sempre estem...
en les ODS, transicions ecològiques, plans d'igualtat, sempre abogant per la igualtat en tots els camps. I per això van fer cada any aquest manifest, en l'any internacional, i va ser un plaer que tots els grups polítics no es rebessin, no s'escoltassin i que recolzassin aquest manifest.
I ara la feina de cap endavant és seguir en el nostre dia a dia, és a dir, ajudant a qui vulgui la cooperativa. Ara tenim el repte que estem en conversa amb la universitat per veure si aconseguim que dins la carrera d'Econòmiques s'introduisqui una assignatura que sigui d'aquest tipus, ja estàs, coses bastant avançades.
i inclús fer un curs d'especialista en economia social. Estem amb aquesta tasca ara, i bé, el dia a dia, i ja pensant l'any que ve on fem, a qui li donem, i tot això és un poc ara la nostra corolla. Idò, fantàstic. Joan Manel, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres i ja sabeu on som, que ens podeu demanar sempre que vulgueu. Gràcies, gràcies. Bon dia.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I quan passen 4 minuts de les 9 des de matí, és el moment d'oferir-vos un repàs a l'actualitat. Tornem a la portada diària de Balears. Allà hi veiem com a primera notícia destacada que usen la DGT, la Direcció General de Trànsit.
de favorir un frau massiu en la banda de balisses d'emergència B16. És des de Facua Consumidors que fan aquesta acusació. També destaca a Diari de Balears que l'escola on fa feina la dona apunyalada Costich condemna l'agressió i se solidaritza amb la seva companya.
magatzem de bateries de lití. En cas de possible incendi no es pot apagar amb aigua i no hi ha ningú preparat per fer-li front. Aquestes són dues de les moltes al·legacions que han presentat diverses entitats ecologistes a la possibilitat de crear
diversos magatzems i diverses fàbriques de bateries de liti a Mallorca, concretament a Santa Maria, a Pollensa i n'hi ha d'altres de projectades. L'Ajuntament d'Esport les actualitza i incrementa en més d'un 200% la taxa d'ocupació de via pública amb taules i cadires.
Vial Frontera, si fos una cosa rància s'hauria mort. El Vall de Bot, escultura viva, no s'ha quedat ancorat en el passat. És l'entrevista de la plataforma audiovisual Vida que podeu accedir a través de la portada de Diari de Balears. Esvaluart acull una exposició sobre la relació de Janis Kounelis
amb la Mediterrània i vos oferim des de la portada del Diari de Balears un vídeo sense filtres, campanya per mostrar les barreres a les quals s'enfronten les persones amb discapacitat a l'hora d'accedir a la cultura.
Més qüestions es presenta a l'obra poètica i als articles literaris de Llorenç Vic Sancho. 40-200 de les Balears assisteixen al programa de cooperació territorial de reforç de la competència matemàtica. 9.385 persones han participat en la campanya Bons, Producte Local i Herbalears, que deixa gairebé 800.000 euros per al sector primari.
El borbó vell es fa youtuber, títol diari de Balears, i un altre titular d'aquests cridaners, un pelallo compra l'hotel Esmoli de Dallà. I encara, diari de Balears, el PSIP acusa al govern de practicar un nepotisme de llibre amb la contractació del xofer de Proens, i més vol reprovar el govern per incomplir
Els mandats parlamentaris, però ens assegura que deravar la llei de memòria no implica deixar de retromenatge a totes les víctimes i oberta la convocatòria per presentar candidatures a la tretzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig en defensa del català.
Les Balears perden gairebé 95.000 afiliats a la Seguretat Social el novembre i presentació a quart creixent de Com voleu germans que canti de Joan Pons Bové.
Tots aquests títols corresponen a notícies que podeu llegir, podeu desenvolupar a la portada de Diari de Balears. M'ho anem ara a la Mallorca Daily Bulletin.
el diari en anglès que edita el Grup Serra, un diari que mos ofereix com a titular principal La població de l'herbaliàs creix,
Mentre que la d'altres regions de l'estat espanyol, MIMBA, aquesta és la principal titular que ofereix hores d'ara al Mallorca Daily Bulletin,
també n'hi ha un altre que diu digues adeu a la teva visita al Departament d'Estrangers de Malson a Espanya aquest és un dels temes en recurrents del Daily Bulletin és impossibilitat d'entendre la burocràcia espanyola per part de gent europea civilitzada
A més qüestions, l'home que va apunyalar la seva exparella a Mallorca havia estat empresonat per intent d'assassinat d'una dona. I també informa el Daily Bulletin que la policia espanyola de Palma deté 17 persones i desmanteia una important banda de narcotràfic a Mallorca.
tots aquests titulars els trobau en el Daily Bulletin. Ara m'on anem a les portades dels diaris en castellà, concretament també del grup Serra Última Hora, que en el seu titular principal el dedica a una entrevista a Dana Ehrlich, ambaixadora d'Israel a Espanya,
i que titulen l'entrevista amb aquesta declaració. A la flotilla a Gaza no hi havia ajuda, només cercaven publicitat. Mmm...
Bé, és curiós perquè justament fer publicitat no pareix que hagi de ser cap delicte. Bé, clamor contra la violència masclista, diu la fotografia principal. Centenars de persones mostren el seu suport a la professora apunyalada Costich. Acusa el millor amic del seu pare de violar-la durant anys a Inca.
en clau de successos, que també titulen Desmantellada la xarxa de narcos que liderava El Vito, de Sombanya. I en política el Parlament toma la sostre de despesa i obliga Proens a prorrogar els comptes i l'ESADIP cessa el seu cap d'estudis per conducta reprobable.
La població nascuda a altres comunitats cau a les Balees i en clau esportiva el Mallorca pateix per eliminar el Numància. M'anem ara a la portada de Diario de Mallorca en el seu titular principal. Diu que el govern no aconsegueix aprovar el sostre
de despesa i a boca a la pròrroga dels pressuports i t'esperam. Veïns i amics de la jove apunyalada per a la seva ex-parella Agostich es concentren en un emotiu acte de suport en el col·legi on feia classes. També destaquen que l'ESADIP cessa el seu cap d'estudis per conductes reprobables amb alumnes i
que cort acaba la remodelació de la plaça Exeomo i que les bases per la xòfera de Provenç es van canviar després d'inscriure-se 250 aspirants.
en clau esportiva, el Mallorca segueix a la Copa, després d'una victòria patida, i una entrevista, una crida a la banda de dalt de la portada, mos informa d'una entrevista amb en Xisco Avellà,
que diu adeu, perdó, a una peça d'obituari d'en Xisco Bellat, diu adeu al cofundador del GOP, referent de l'ecologisme i expert en diversos animals marits.
en Xiscó Avellà, un ecologista exemplar, militant exemplar de l'ecologisme de Mallorca i de la Sillera Balears. Aquests són els principals titulars que ara mateix hi ha a Diari de Mallorca i a Última Hora i és el moment d'anar ja a una nova entrevista. Abans, això, uns quants consells
I mos posam ja en clau entrevista. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa el carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatent.
Amb l'espurna de la història i avançant a pas valent, hem en certes la memòria, l'aflamat d'un sentiment.
Viure sempre corrents avançant amb la gent rellevant contra el ventre, transportant sentiments. Viure mantenim viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble moviment.
Columnes de paraules, travessant la llarga nit. Hem fet de cels, mars i muntanyes, dels escenaris d'un nou crit.
Fins demà!
Gràcies.
Vieta tornada, ho vam pisar, tots just al carnet d'identitat. L'estafarisme, solidar-nos, ballen el papa i tots toquen el dos. Fuman sense milla a l'Europa de l'est, d'Italia i a la illa sense fumar res. Tots d'endemà i te'ls foten-se una pizza i jo gaudim de la perestro.
No estava gens pas, si un dia arribaria fins a Montigo. El que ningú es pensava és que acabaria anar a Roma via Buda.
Fins demà!
No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo. Que ningú es pensava és que acabaria anar a Roma via Budapel. No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo. Que ningú es pensava és que acabaria anar a Roma.
No estava gens clar, si un dia arribaria fins a Montigo, eh? Que ningú es pensava, és que acabaria la roba via a Budapest. No estava gens clar, si un dia arribaria fins a Montigo, eh? Que ningú es pensava, és que acabaria la roba via a Budapest. No estava gens clar, si un dia arribaria fins a Montigo, eh? Que ningú es pensava, és que acabaria la roba via a Budapest.
Fins demà!
Gràcies, València!
Són el combate en calones. Són l'amor a la silenciada. Són la rebota en un sorri. Són l'estorna que encend la flama. Són la lluita que comparte. Són la pedra en la barricada. Són el pobre del nostre uri. Sí!
Som una història per guardar, tol un món d'un trenconeixar. Som l'hameix en la mirada, som el coratge de segir,
Som la feira mai tancada. Som la història que no han escrit. Som la remis de la tempesta. Som els estets que van teixer. Som l'esperança i la tristesa. Som el poder.
Quan a nit ens té a buscar. Som tot un món per estimar. Som una història per guanyar. Avui mateix! Tot un futur per començar. Som la cançó que mai s'acaba. Som el bou bat contra l'oblí. Som la paraula silenciada. Som la que volen un sortir.
¡Yo me podré ver construir!
Està aquí ser pasatxe entenaz, genaldi ondang, jende así de ladan, katzen zarritan. Zerbait ikusteko anubi, falta ierako freqüento generalean. Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri,
Irratikoak antxirem dititzen zuzean paella jaimko zutela Eta pixita sari bere muturretan saltzatzeu dela gotu batu mamea Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri
Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri, sarri
Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri, Xarri,
Sarri, sarri, sarri, sarri, sarri!
Fins demà!
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida, dona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bonavida, dona mediterrània. Avui és dimecres 3 de desembre. Molts han connectat ja en Anna Rosa Abejón de Podem. Anna Rosa, molt bon dia.
Bon dia. Avui hem de parlar d'una notícia trista, d'un cas greu i per aventura no sé, s'han dit moltes coses però evidentment podem mirar d'analitzar una miqueta. Ens referim a aquest nou atemptat masclista que es va succeir aquest cap de setmana on...
un home amb ordre d'allunyament va atacar la seva ex parella, una dona, a costig. Primer de tot, quina valoració em feim d'aquest cas, Anna Rosa? Bé, naturalment, el primer de tot,
personalment, com a dona feminista, una tristó infinita i una ràbia infinita, també. Perquè aquesta agressió de còstics
No és un fet aïllat. És la prova que la violència masclista és estructural, com ja xerràvem-nos la setmana passada. És un patró de control i de dominació. I t'he d'agrair una cosa que després parlarem, perquè analitzarem aquesta qüestió. Tu ja has fet una cosa importantíssima, que és posar-li nom a un home...
Has parlat de masclisme i aquesta és la clau. Aquesta és la clau. I a més, això ho hem de sumar al feminicidi, perquè tot apunta, que és el mateix que aquesta matinada la canta.
Una dona està trobada morta al costat de la parella. I tot apunta a un altre cas de violència masclista. I aquests dos casos recorden una qüestió clau, que el lloc més perillós per una dona no és el carrer, és casa seva, és el seu àmbit íntim. Perquè el 58% dels feminicidis del món es produeixen en l'àmbit íntim.
Sembla, pel que ara ha aparegut, que aquest home ja havia estat empresonat per intent d'assassinat d'una altra dona. Aleshores, clar, davant d'aquestes evidències, se pot fer alguna cosa més o ja s'està fent tot el que se pot i tampoc no podem culpar ningú més que n'és verdadero culpable, no?
Bé, jo suposo que com tot, en la vida tot es pot fer millor i que és el que ha fallat en aquest cas.
Aquesta dona tenia una ordre d'allunyament. Aquest home té la seva parella. Se suposa que tot estava bé, que tots els recursos estaven passats. Però què passa? Que no són suficients. És el que parlàvem la setmana passada. No és suficient. Analitzar què és el que ha fallat en aquest cas concret...
Ara no tenim les dades suficients per fer-ho. El que sí que és important és parlar d'un factor de risc que és el negacionisme.
Exacte. Que és importantíssim. La setmana passada em demanaves que si les institucions feien suficient. Jo em vaig dir que no, però que sobretot el que no podíem fer és la primera mesura era no pactar amb negacionistes. I els negacionistes estan governant. Sí, sí. Perdona, però potser...
una estratègia política deliberada. I està molt bé construïda per frenar-la abans del teomisme i protegir privilegis. I quan veus aquest, no digues...
No, no, anava a dir que davant d'aquests fets tan brutals que se continuï negant l'existència de la violència masclista, etcètera, etcètera, ja s'ha de tenir... Ja no és una qüestió ni política, crec, ja és una qüestió d'humanitat que en fi, que no entenc com hi ha gent que els pot escoltar i els pot donar suport, francament.
Bé, perquè tot això se suporta amb tota una tradició de masclisme, amb l'home el centre de tot, de tot el nostre sistema, i que no s'ho vol desmontar. Per això, abans et parlava que és una estratègia política molt bé pensada, deliberada totalment. Està molt bé construïda.
I tu dius, com pot ser, no? Sí, pot ser, pot ser. Qualsevol debat. Per exemple, podem discutir si la sanitat ha de ser pública. Perquè la gent quan s'avorreix va al metge i això és caríssim. I no. I podem discutir si el model públic, una sanitat pública, universal, gratuïta, millor o concertada perquè la gent té molta barra.
i s'ha de fer amb opagament, però ningú nega que existeixin persones malaltes. O els accidents de trànsit, ningú diu, no, no, no podem parlar d'accidents de trànsit perquè hem de parlar d'accidents laborals. No, és que no s'ha de saber, podem parlar de tot. Clar.
I què passa? Els negacionistes, els terraplanistes, els negacionistes del Covid, però no que enriagis. Fins i tot, que aquests estan més de moda que els altres, els negacionistes del canvi climàtic, que per cert també governen en la nostra comunitat. Exacte, exacte. Que enriuen d'ells.
Però, en canvi, el negacionisme de la violència masclista té altaveus i institucions. I això és molt perillós. Perquè negar la violència és evitar parlar de poder, de desigualtat i control.
mesures polítiques per mirar de frenar aquest tipus de terrorisme, si m'ho permet dir així. Ja n'han parlat, han parlat, evidentment, combatre negació a NIRMA, intentar, no sé, mesures en s'educació, per exemple, no?
Això és importantíssim. Insisteixo que el primer és deixar de governar amb aquesta gent nova.
No pactar amb aquests negacionistes seria la primera condició, perquè la política serà efectiva si qui governa nega la realitat o la banalitza, la violència, no? Perquè això és fonamental. I després garantir la protecció efectiva a les víctimes, no? El compliment estricte i vigilat de les ordres d'ajudament. El que ha passat amb aquesta dona de costits encara està per saber que no el que ha passat, però...
El compliment estricto i vigilat d'aquestes ordres. L'avaluació del risc revisada i actualitzada. Els dispositius telemàtics obligatòries en casos d'alt risc. Aquest home que ja era reincident. I, per suposat, coordinació real entre policies, llotjats, serveis socials i sanitaris. Perquè quan tu analitzes què ha passat en aquesta situació, sempre hi ha...
alguna d'aquestes eslabors de la cadena que ha fallat. I suposar reformar protocols per actuar abans, no després, perquè els feminicidis no passen, es construeixen després d'anys de violència i de control. Per això cal protocols d'alarma precoç, seguiment continuat, intervenció immediata davant qualsevol incompliment immediat.
I després, el que tu deies abans, polítiques educatives de prevenció, no es frena el masclisme només castigant-lo. Això no funciona. En cap delit. I el masclisme, menys encara,
cal prevenir-la i on neix si tu demanes són dades oficials tu què penses que a la gent li preocupa el tema de la violència de gènere què m'he diries tu? 10%, 15%, 20% la veritat és que ara mateix no ho sé però no passa res, ja t'ho dic jo ja t'ho dic jo 0,73% no, no pot ser
Sí, sí, sí. I amb dades per al 25-en, el 25-en, el març, pugen, perquè hi ha molta sensació, hi ha molta informació i tal. Però després no és una qüestió que sigui el debat. I no cal polítiques educatives de prevenció...
com educació sexual i afectiva obligatòria, nous models de masculinitat és importantíssim, formació docent en perspectiva de gènere i en partits públics i sobretot fer una reflexió per desmontar tots aquests missatges que es donen des de les institucions que són tan perillosos quan es parla de violència domèstica
No, no és violència domèstica. Deient-te a veure, per exemple, que els crimes masclistes són els delictes que acaben amb el suïcidi del assassí. Ningú se'n va a atracar un banc i després se'n penedeix i s'aterra i se suïcida. Ningú. Això no s'ha vist mai.
o se baralla amb un altre i acaba matant-lo perquè no li agradava el preu del cotxe que estava comprant.
Ana Rosa, que d'educació, etcètera, també és important la mobilització, no? Després de cada acte violent, sortint al carrer, concentració, manifestació, ahir va aquest acte davant a l'escola on fa feina aquesta lota. En definitiva, mirar també...
de despertar consciències a través de la mobilització això és superimportant i això el que fa precisament el negacionisme i perdona que insisteixi tant perquè això és clau en tot això quan te demanes perquè la societat no respon em s'ha de respondre que et desmobilitza la societat totalment ja la societat dubta
i no sap què ha de fer. Esclar, s'ha de mobilitzar, s'ha de sortir al carrer, perquè és l'únic que pressiona les institucions. Si tu surtes al carrer, s'incrementaran els recursos, s'reforçaran els protocols, s'revisaran els errors. Les coses només canvien si la gent surt al carrer i se trenca el relat negacionista, que és importantíssim. Quan milers de persones surten al carrer, el missatge és clar.
I el missatge ha de ser clar que la societat no ha de comprar el racionalisme. Quan va canviar? Una de les coses més importants d'aquest país, el nostre, mai ha estat el mateix des d'aquella...
Amb aquella sentència de la manada de Pamplona, aquella sentència que deia que no era violació, que era agressió, la gent va sortir al carrer i això va provocar un canvi que, bé, fins i tot legislatiu. O sigui, fins i tot sí que és important. La mobilització desmonta el discurs que diu que la violència masclista no existeix i sobretot dona suport a les víctimes.
Moltes dones que estan patint violència se senten soles. El 80% de les dones no denuncien. Veure mobilització social envia un missatge potent que la societat està amb elles, no amb els agressors.
i genera un canvi cultural. I la cultura no canvia només des dels jutjats, que més tenim el que tenim. Hi ha gent que fa molt bona feina, afortunadament, però la realitat és que tenim una justícia que és conservadora, que és negacionista, també. I tot això se canvia des del carrer, des de les places, des de les escoles...
I la mobilització crea consens social i el consens social obliga a les institucions. Només així se mouen les coses. I històricament tots els drets, com s'han aconseguit? Mobilitzant el vot de les dones, els drets civils, els drets laborals, res no va ser regalat. Tot ha estat conquerit. I especialment els drets de les dones.
Sí, sí. I mira, justament, sí, ahir preparant una entrevista, em recordava aquella frase d'en Simón Beauvoir que deia que bastarà una petita crisi, no recordo exactament la textualitat, però això per qüestionar de nou els drets de ser dones i per tant cal mantenir-se vigilant sempre.
Bé, jo crec que amb aquesta idea, Rosa, Maria Rosa, podem deixar-ho aquí. Anna, perdó, que t'he canviat el nom. No, no passa res. Anna Rosa. No, no em passa perquè Anna Rosa, Anna Rosa, Rosa, tothom em diu Rosa. O sigui, per aquesta cita que has dit tan important, tan preciosa, jo vull donar-te la mà i dir...
també d'en Angela Davis, que era una dona que va treballar moltes amb els feministes, especialment racistes, i ella deia no basta només amb no ser racista, s'ha de ser antirracista. I nosaltres no basta només amb no ser masclista, s'ha de ser antimasclista. Efectivament.
Idò, ara sí que ho podem tancar aquí. Moltíssimes gràcies, Anna-Rosa. A vosaltres, per l'interès sempre. Gràcies, bon dia. Adéu.
Nosaltres continuem el bon dia i bona vida dona Mediterrània. Som a punt de contactar ja en Marisa Cerdó per parlar, per fer aquest exercici de Jafri Sam, de fer aquest exercici de literatura comparada que feim cada setmana, cada dimecres.
Vèiem rescatar un tema de molt enrere.
Jo que avui és un payasso motorí.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també a través d'onamediterrània.cat. Ja sabeu que Ona Mediterrània forma part del grup de Mitjans Mallorquins, Associació Ona Mediterrània,
Un grup que promou i que ajuda a mantenir cinc mitjans de comunicació, com són Diari de Balears, Ona Mediterrània, Vida.cat, l'Estel i Ploma.cat. Cinc mitjans de comunicació...
que viuen, que tenen impuls i que cada dia concreixen nous espais i nou públic gràcies a la participació de moltíssima gent en aquest projecte, moltíssima gent que ajuda de manera voluntària
i moltíssima gent que ajuda així com pot. I una de les millors maneres per ajudar és, sense cap dubte, fer-se soci, fer-se sòcia de mitjans mallorquins, zona mediterrània, amb una aportació modesta de 55 euros...
anuals, ajudeu a mantenir tot aquest grup que treballa cada dia per fer informació, per fer anàlisi i per fer d'alta veu dels moviments socials que treballen cada dia en favor
de Mallorca i de les Illes Balears i ho feim amb aquest suport de tota la gent que participau d'aquest projecte. La millor manera, per tant, és a través de, per exemple, d'una mediterrània.cat, fer vots socis, omplint el formulari que hi trobareu allà, fent aportacions també a través de les diverses fórmules que vos ofereix Diari de Balears i, per descomptat, sobretot, el més important...
fer-se soci de l'associació per aquesta manera d'implicar-se directament en l'enfortiment d'aquests mitjans. Telefonau en el 971-1222.
971-100-222 i era molt senzill, m'has de dir que voleu ser socis i ja està, res, en un minut ho tenim aclarit 971-100-222 telefoneu ara mateix i vos associarem a mitjans mallarquins
on a Mediterrània uns mitjans margellorquins que, com he dit, també inclouen Diari de Balears, de Balears.cat, el trobeu permanentment actualitzant-se. Ara mateix ja ha afegit alguna actualització que tot d'una vos llegirem.
Diari de Balears té ara mateix en portada el titular principal, és aquesta acusació que fa FAQ a consumidors en acció que han acusat a la Direcció General de Trànsit de favorir un frau massiu en la venda de balises d'emergència V16. Aquestes balises que a partir del dia 1 de gener
resultarà que seran obligatòries tenir-les i que si no les duis vos poden multar. Sembla que darrere hi ha un negoci amb alguns exguàrdies civils.
Més informació. La central del Canadà estarà descarbonitzada a partir del 2028. Això és el que ha anunciat la directora general de projectes d'estratègia i fons europeus i simplificació administrativa del govern.
També destacam ara mateix en portada diari de Balears que a l'escola on feia feina la dona apunyalada Costich condemna l'agressió i se solidaritza amb la seva companya i que podeu trobar també diari de Balears
una peça titulada Magatzem de bateries de liti. En cas de possible incendi no es pot apagar amb aigua i no hi ha ningú preparat per fer-li front. I és que aquest dimarts l'Associació d'Amics de la Vall de Coa Negra, que forma part de la plataforma renovable de si, però així no,
ha registrat les seves al·legacions contràries a la instal·lació de la central industrial Laura Abes Energy en la terme municipal de Santa Maria del Camí i ha fet 16 al·legacions
entre les quals hi ha precisament aquesta, evidentment, si són bateries preparades per acumular molta energia, lògicament després, en cas d'incendi, no s'apaguen.
I, a més a més, clar, hauria d'haver-hi gent especialitzada que ara mateix a Mallorca no n'hi ha. Aquests són dos dels problemes que expliquen en aquestes al·legacions. Evidentment, n'hi ha molts més. A banda que tampoc s'entén gaire aquest creixement que hi ha de, per un costat, primer plaques
plaques per recollir energia solar, ara bateries, però sense cap tipus de planificació. Com us explicava no fa gaire en una entrevista a Margalida Ramis, portaveu del GOP,
Montanam, Jaido, som a Ona Mediterrània, som al Bon Dia i Bona Vida, i ara sí, ja és el moment de connectar-mos en Amarisa Cerdó, que mos explicarà, bé, mos recomanarà una sèrie de llibres i els comprarà. Avui ja veureu un tema també molt interessant. La mala...
Fins demà!
Gialba, Gialba, Jaramana! Aixera d'Actor Jordani baiatik, Soñoa meditera no echa sotik, Mua metal d'urraumea rengo fiti, I amal ni de adiñaduen aiparekin, Posible alda bizitza d'erreiraikin.
Valles Vestem, Murrubaterori, Jerusalén, Goportan, Yende, Jadí, Tamasquateti, Keldukoyubare. Yala, yala Ramala. Yala, yala Ramala. Yala, yala Ramala. Yala, yala Ramala.
Ja, jendena joreitu zotola ematejan Zumardi handiak tirekiko dira Hortik bazatzeko gizaki haskeja Hazotzeko gizarte hobe bat Jala, jala ramala Jala, jala ramala Jala, jala ramala Jala, jala ramala Jala, jala ramala
Última copa.
Sóc a la frontera entre el bici i el cel. I no entenc, i no entenc, i no entenc a la gent. Cap que té que anar mirant quan jo estic aquí fent ambient.
o n'escaparit en el meu firmament. Que se'n sé, que se'n sent, que m'esflota la ment, un delir inconscient, un anima se'ls obtenc de sent, que acaba el pitjor moment. Per una copa, un lloc obert, per trobar-me cins aquest desert, donaré a ser, potser mil, potser tot el que tinc.
Tant que no calic tu i jo amb aquest col·locó, no em toqueu els collons quan comença lo bo. Democràcia i legal, ni perversa, falsa moral.
és que el president i visca la seva gent. I vinguem per la mala puta porter que s'ofeguin a tots amb 11.000 litres al mes de whisky de garrafó. Per una copa d'un lloc obert per trobar-ho així dins aquest desert d'una manera. Sí, potser mi, potser tot el que tinc.
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, mos han connectat ja en Marisa Sardó. Marisa, molt bon dia. Bon dia, to meu, com va això? Va bé. Per una copa de l'Axambusto. Hem de parlar de copes avui o què?
Sí, sí, de copes i d'altres coses una mica més tenebroses, perquè una copa no fa res, però unes quantes ja és diferent. El tema d'avui és entorns hostils, conductes disruptives.
Amem, repeteix això, repeteix això. Sí, allò que m'agradaria comentar és un estudi comparatiu en dos textos literaris diferents de gènere, perquè un és un conte d'Anna Massarra d'Horeda, del recull de la meva Cristina i altres contes, és un conte que se diu La gallina i és de l'any 1967. Ahà.
I explica, supos que sabies que a Barcelona, fins que van venir George Olimpics, allà va a barraques. Sí, sí, sí. Barraques a Montjuïc, barraques al trole de Rovira, com a mínim són els dos llocs aquí on ja sé que n'hi havia. I ella escriu un conte on s'acció transcort precisament en un ambient de barraques, no?
és un entorn hostil i això genera en els habitants que hi viuen a Palmen generar conductes disruptives i ser intersecció en un nin que viu en aquestes barraques i per una altra banda ho volia comparar amb un còmic un còmic que va ser a Ciutat de Palma que
que se diu Històries del barri, d'en Gadi Beltrán i en Tomeu Seguí. En Gadi Beltrán és el que fa històries, s'escripta dels textos, i en Tomeu Seguí és il·lustrador. I va guanyar un premi a Ciutat de Palma. Un il·lustrador molt reconegut. Molt reconegut, sí, sí. Aquest còmic el vos recomand perquè és molt bo, el text és molt bo,
i les il·lustracions també, hi ha aquesta història d'un jove mallorquí de Palma, que diuen al centre de Palma, als anys 80, quan, no sé si recordeu, al centre de Palma, hi havia drògia, delinqüència, segons quins carrers no t'hi podies acostar, no sé si te'n recordes. Era l'ongolidea en el barri xin o...
Mira manco, és a dir, el barri de la Cortera, ara és un barri gentrificat, això ja ho sabem que ha fet una transformació total. El barri de la Cortera, de la plaça Major, surten totes les places així més significatives, que estan molt ben...
és a dir, reconeixes els espais tot d'una quan mires les il·lustracions perquè estan molt ben delimitades molt ben, et pots identificar el bany de soli també surt, totes aquestes banyes el bany de soli sí que tenia bastanta mala fama durant... el carrer de socors exacte, el carrer de socors aquest personatge vivia en aquest barri i explica
a través d'una sèrie de capítols, escenes que aquest personatge recorda de la seva joventut, perquè ell té 14 anys en aquests moments. Per tant, en el conte de narradora, és un nen i en la història del barri, és un jove de 14 anys.
Bueno, com se concreta aquesta hostilitat en els dos casos? Idò, la primera cosa que te crides atenció és la brutícia. No sé si te'n recordes, des del barri antí... Sí, sí, sí. La brutó, les olors, el peixón, de vomitar, etc. Sí, sí, sí. De cervesa, no? Tirada per a terra, vull dir. Sí, sí, sí. Que era forta, no?
i s'abrotici d'un barri de barraques, ja te la pots imaginar. Hi ha llaunes, hi ha fems, ell aquí diu, narradora de Déu, des d'aquí veig les terres de barraques, diu aquest nin, el gat damunt la teulada i a la banda dreta la muntanya de les escombraries. I ell s'entretén en aquesta muntanya d'escombraries jugant amb les llaunes,
que la gent t'abandona, que ell interpreta que són com a tombes. Imagina't tu quins jocs, no? Ja. De sol, no? Això és una de les coses que tu veus que les coses no poden anar bé, amb un entorn tan hostil. Però una cosa que a mi em va crear la tensió, tant en cada una de les dues cases,
La falta d'afecte dels progenitors cap a aquests personatges, no? Per exemple, una cosa curiosa de la gallina és que els pares, quan volien tenir relacions sexuals, el que feien era engegar fora en els nens. Fes fred, fes calor, ho diu clarament. Diu, així que la meva mare es va morir, ja me varen venir ganes d'anar-me'n.
Quan ell encara vivia, el meu pare algun vespre em deia, au, a prendre la fresca. I li deia perquè volia tenir relacions amb sa mare. I després, el sumum de tot això és quan ell recorda que una mare, que sa mare un dia li va dir, diu, no sé per què te varen fer. És a dir...
Aquests sentiments que ningú està en tu ni cap falta d'efecte cap a ell, cap mostra d'efecte. Literatura crua, eh? Sí, sí, sí. En el cas d'Històries del barri, el protagonista parla de ses discussions contínues entre els pares, suggereix ell clarament que són pares alcohòlics, que passen moltes hores fora de què seva...
que li peguen quan arriba tard, i parlo de sobretot una mare absent. Això són les dues coses que tenen en comú aquests dos relats. També podríem parlar de la falta d'higiene, ja que sé, per exemple, hi ha una escena a la gallina en què sa mare i el fill escorxen un coní, escorxen un coní,
com una activitat quotidiana, no? Sí, sí, sí. Parla de que es posa en esconí, es posa en esconí, i tot d'una hi van ses mosques, no? I s'hi adereixen a sa carn, talment com si fossin rem. És a dir, ja te'n pots imaginar. Clar, no, Rodoreda, per explicar tot això, evidentment utilitza un llenguatge molt metafòric, amb unes metàfores que són molt expressives, és el seu estil, no? Sí, sí. Ròpid.
En canvis còmic, quan parles de sa brutici i tot això, ho fa més a través de ses imatges, no?
de les imatges, perquè clar, el còmic té aquest doble joc de poc text, però les imatges te diuen tot. En realitat mos parles de dues realitats que ara apareixen molt llunyanes, però que a la nostra infantesa, Marisa, més o manco les...
no les hem viscut directament, però les hem conegudes, no?
Sí, se des barri, sí. Se des barraques, jo no. Però se des... Sí, no, se des barraques... Sí, barraques aquí a Mallorca... No sé, no he estat mai a Sant Banya, però més o menys ho supos que ho devien ser. És a dir, tendes de campanya, la portada del diari Balears, de l'altre dia, de Sara Balears, saber clarament, persones sense llars, n'hi ha moltes,
i diuen en tendes de campanya o en quatre... Jo crec que n'hi ha més de les que molts pensam. El que passa és que nosaltres no anem a passejar per allà perquè estan, diguem, en els afores de Palma. Sí, sí.
Bé, mos proposes, idò, aquesta compressió avui molt curiosa, no? Perquè és còmic, és com no sé com dir-ho, el germà petit, el germà pobre de sa literatura.
Bueno, hi ha aquest prejudici. Jo record que quan es coment que vaig a una cultura i parlant d'un còmic, me diuen un còmic o un còmic de literatura, no? Idò jo, que sí, que ho és i tant, que ho és. Precisament compta amb un...
en dos llenguatges, el llenguatge de l'imatge i el llenguatge del text. Sí, sí. I una de les coses que m'ha agradat molt d'aquest còmic, precisament, és... Com us ho podria explicar? La capacitat d'introspecció a través del text d'allò que és que part de dir un text de còmic, no? És a dir,
I aquí hi ha una diferència entre la gallina i històries del barri. Evidentment, no ho he dit, però tot aquest ambient de brutici, de falta d'efecte, genera en els dos personatges un sentiment d'insatisfacció, com te'n pots imaginar. Però en dos casos s'expressa de manera diferent. A la gallina es ninc, com te'n pots imaginar, en el final...
té una conduta disruptiva que consisteix en l'agressivitat no és ell que se posa agressiu però tanca dins la barraca la gallina amb un coni fins que se maten la gallina mata el coni ara ja no me'n record però i en el cas de Històries del Barri el protagonista que és el dalt dels anys
comença a participar en actes de delinqüència, comença a delinquir, però en el final el personatge fa com un exercici de reflexió, una introspecció, comença a pensar a veure els seus pares perquè se comparten d'aquesta manera i arriba a la conclusió pensant i reflexionant
Que bé, els seus pares són gent que s'ha deixat arrassegar per les emocions. És a dir, són gent que ha patit algunes... Bé, ell dona algunes pistes, no? Son pare tenia un amic que va tenir un accident laboral i se va morir. Sí. Són gent pobres, no tenen molt de recursos, són gent pobres, no saben com sortir d'aquella situació, són inculs, i sobretot tenen por, tenen por de viure.
I ell, conscient d'això, i també he de dir que, com que ell li ha de molt dibuixar, això sempre apareix de la primera pàgina, aquest protagonista li ha de molt dibuixar, llegir còmics, a través d'això, jo crec que ell arriba a la conclusió que si se vol salvar d'aquest món, se n'ha d'anar.
Però allò que li ha proporcionat aquesta visió clara d'ell mateix i de les coses és la literatura. És a dir, és còmic. És a dir, llegir altres realitats. Un que no té consciència que existeixen altres coses diferents a la que té, no pot sortir d'allò. Se veu arrossegat. Però aquell que a través de la lectura o...
I aquí tenim el gran paper que té la literatura en el món. Quanta gent, a través de la literatura, ha pogut sortir d'una situació que no era bona, d'una situació hostil, com s'ha destitut el...
d'aquest programa. Molt interessant, perquè per un costat hi ha tot aquest factor d'evasió que avui en dia segurament ja són altres coses però que fins ara ha estat la literatura com a evasió d'una realitat massa dura i massa crua
i que a través de la literatura t'ha permet viatjar mentalment, etc. Viatjar i fer possible una cosa que per aventura en principi és difícil sortir d'un cercle com aquest. Exacte, exacte.
i de l'altra hi hauria l'altra cara de la moneda que seria quanta literatura s'ha fet sota els efectes de... de l'alcohol per començar de l'alcohol i per no anar a cercar més realment també aquí hi ha un bon estudi a fer bé, supos que ja s'ha fet però Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, són les dues cares de la moneda, com dius. De fet, lletra de la cançó que vam d'escoltar, diu que un bar és com un oasi dins d'un desert. I diu que ell per aquest oasi donaria tot el que tinc. És a dir, és una persona edicte, és el col que necessita...
Avedir-se, en aquest cas, per veure, per estar a gust. Són les dues cares. Efectivament. El que passa és que a mi m'agrada aquest exercici que fa el protagonista de Històries del Barri, perquè aquest moment de reflexió... Tu de quines imatges ho acompanyaries? Perquè, clar, aquesta reflexió sobre...
com són els teus pares, què fas aquí, quin tipus de fiets... En quin espai enquadraries aquestes imatges? On t'aniries a pensar sobre això? Tomeu-te la mà. Sí... Em t'imagines que en Gadi Beltrán ha imaginat aquest...
No, això ja no ho sé, però, clar, ara així a primera vista m'imagino una cosa en blanc i negre. Una cosa en blanc i negre i... i més aviat trista, diguem, imatges tristes. Bé, en Tomeu Seguí, que és il·lustrador, ha triat unes altres imatges. Ho crec, ho crec. Perquè, clar, el centre de Palma és, per una banda, tots aquells espais que t'he dit... Sí...
la plaça major, la plaça de la cortera, etcètera, però pensa que molta prò teniu la mà. És a dir, aquest personatge, no vos vull dir, però una manera de tenir-lo bé és venent diaris, molt recordeu que un temps venien diaris, amb els semàfors, prò de la seu, no? En aquest semàfors.
M'ha parell que els hi deien estupamaros, o una cosa així. Perquè els primers que havien començat eren dos uruguayans, o això, bé, no ho sé. No me'n recordo, això, no. Bé, i d'ells se'n van nedar a les roques, saps? Sí, sí, sí. I es mirant la mà que li venen aquests pensaments i aquesta necessitat de...
De voler canviar de vida. T'he de dir que jo cal que pico ho havia fet, això d'anar a seure damunt les roques aquestes que hi ha davant la seu per allà i mirar la mà tranquil·lament i estar una estona d'introspecció. Exacte.
i de literatura comprar d'en Marisa Cerdó avui m'ho recomana totes dues lectures
Sí, totes dues. És a dir, La gallina és un recull, és un conte de la meva Cristina. Segur que no serà l'únic conte que comenti de la Rodorada, perquè en aquest recull n'hi ha tres o quatre que val la pena, molt la pena llegir. En alguna ocasió, no sé quant, segurament xerraran de la Serecina, que és un personatge femení de la Rodorada molt interessant, i...
I d'altres, oi? I d'altres. I Històries del barri, el vos recomano. M'empres que hi té una segona part, també.
aquest còmic i dues recomanacions extraordinàries, magnífiques encara tindran temps abans de Nadal de tornar a connectar amb tu Marisa i de preparar també no ho sé, no? És una època de regals, pintura podem pensar bé, qualsevol de tot el que ens han anat recomanant és un bon regal realment
Sí, sí, ja tenim una bona llista i encara en queden. I encara en queden. I de Marisa Cerdó, moltíssimes gràcies per aquest nou exercici de literatura comparada que mos has fet i nosaltres continuem aquí amb una altra copa, no? Molt bé, això has dit. Gràcies, Marisa. Molt bé, gràcies.
Adéu-me.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Sóc a la frontera amb tot el vici i el set, i no entenc, i no entenc, i no entenc a la gent, que el que té que no miren, quan jo sigo aquí fent-me bé. On es capa neto en el meu firmament, que se us he, que se us he, que m'esflota la ment, un delir inconscient, un ànima sense lloc, tenc de lloc.
N'has als pols, tindràs governs, però no em pondràs a mi. Abolició, institució, d'un pensament que no admet els diferents. Libertat, el meu cor. Libertat, la consumició, obrim les aixetes de la llibertat.
Fins dos filòs temps donaré a ser un semel, un ser tot el que tinc Far una copa, una copa, passa i la festa Fins dos filòs temps donaré a ser un semel, un ser tot el que tinc
Van decidir ser brigada. El amor es un accident. Es el que yo no esperaba.
Un sols que miren tan cert. Mai ho sabrem, mai ho sabrem. Com hem sigut el caprich del temps. Hem estat junts en tants moments. Demà ja no ens ha volgut fer el seu. I ara som sements separables. Com bolsa i naita valent. Com pilota i trinquet.
M'encanta tindre't el meu tim. Eres tan pur que no pots mentir. Per això t'estim.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
El amor és una sirena.
Perquè quan t'ajudo estic molt
Revolució, l'experiència qui plena.
Demostri que és veritat, que hi ha Déu allà d'escribir llistes de convidats. El diluvi universal hidratant aquest món malalt i els fides de pecat, els efects d'allà uns elefants. Vols dir que no te pateix, entre llums i decorats, de costelles surts la dona i el pecat, per cremar veus els interrupents.
No és pas d'inclat cap ballants, predicar l'humilitat mentre tenen el dolor amagat. La primitia, el rumor a la sang, que la boca s'hi anul parlant, i a la creu de segonet veig un mar que ja s'han inventat. No li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander, no li trobo un farxander,
Supost que avui em sento bé. No puc sentir-me gaire bé. Oh, no. Com dins d'un pou. I tot ha de canviar. Tu veus? No té sentit i és un abús. Sé que és molt cansat i em surt. Mala ja.
Ja no puc confiar en la gent, mostrar-me com jo ara em sent. I et dic que ara estic segur en el meu cor, cap por. És una raó pensar que el mal, tot el que tenc al meu cap, es maleirà.
M'agrada mirar a l'espai, no sé com amagar-me mai. Fugir més lluny d'aquí. I llaudir ballant, tu veus, és molt cansat i és un absurd. Mira tot el temps que em perdur.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Creu el cel desbocat, cap a capa va cremant tota la meva cuirassa. Com van i ets esmolats, com la més així les passa. Cap a capa va cremant tota la meva cuirassa. Com van i ets esmolats, com la més així les passa.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Busc un nombrador.
Fins demà!
I entenc quan era una dona, mateixa que enamorat tot. I amb el Miquel, Miqueló, no em devia fer de bona. 24 cants de bo, m'anava l'amor només.
Entre Evisents i l'abràs n'hi ha 199. 1.150 corteres de blat molt llavecull pintat i coll de rocí. Qui bastant per mantenir?
Sineu, costitx i lluvit, morosa, poble i s'encelles, manac o petra i porreres, campos, palma i s'entanyi.
Ses ovelles no ho vols dir perquè ha un trop dificultor. Hi ha 400 pastors que guarden ses demollí. Serà de sis corterades, les cases més de millor. Tan gran no deu ser aquell lloc,
i un temps quan era una dona, matades de cana mortor, i amb el miquel, el miquel, no em devíeu fer de bona. Sempre us sereu de Madonna, si vos tenim en el cor, aquest és el gran tresor,
Oh, oh, oh, oh.
Fins demà!
jo ja ho sé si no tens dos ulls entendré sent homes de qui no s'ha escapat dins els meus sabré si vas plenar el camí jo també hi vendré també hi vendré si no s'ha escapat dins els meus sabré si vas plenar el camí jo també hi vendré si vas plenar el camí jo també hi vendré
Tots ales comies que no torno a fer. Estic a fallar, tu no ets esperant. Tenc ferro rollat dins el meu cervell. Deu dies badallant dins aquest castell.
Basta!
Fins demà!
i jo l'Àngela de Falc on creix, els teus pares germans d'un incest. Avui tothom és llest, per cert, honest, no tinc ni més. L'espero a l'Everest, vull troblar la dades tot de bé. Cap, dona com jo, ja ho saps, no hi ha comparació, sóc d'una altra puta divisió, una diversió d'una altra dimensió.
Truca al 085, mama. Torna a partir amb els carousels de flors. Compares això amb el teu disc? El teu és un frisbee, no apuntes bé quan dispares. Estranos han tornat al man, et porten la merda tot l'any. Dames per menjar-te el pastís, tu respecta els ous i saps molt bé qui són els teus pares. Se regaleix la teus lliures. Volia fer.
Parla al gordo, unanimitat. El teu fardo, unanimitat. Per sopar, pa dur, hi ha l'ànima fragilitat. Algú haurà de pagar els plats trencats. No distonegis, et falten 5 minuts de forn. Això no és merda del montón. Clàssic, com Pereta Discofon. Els teus beats són Pinky amb pizza, Moet Xandón. Del teu malson, posem el dit a la llaga. Una altra lliga, sobreviure a la plaga.
Jo sí que he plegat més de mil vegades, fem l'últim polvo i clavem-nos l'última daga. Apaga, deixa'm a les fosques, que fot puta mandra saber què hi ha allà fora. Ignora'm, hem de córrer, salva les foques, la meva merda i les meves mosques. Com xamaco de Santurce, alive and kicking, que m'expliquen quin és el plan C, deixar-me anar.
Entrant, trance, tinc el jacob i em sobra un avance, transcendent com el vibrato d'un celo, guarachero, caridad y arrezuelo. Respecta els llaios, no facis el canelo, una mica de justícia és el que anelo jo. Truca al 085, torna per tirar més caros de la flama. Compares això amb el teu disc, el teu és un frisbee, no apuntes bé quan dispara.
per menjar-te el pastís, tu respectes els ous i saps molt de qui són els teus pares.
S'esforça calma i surt el mal de panxa. Tot i amb ta corema i veus com tot s'enganxa.
els vespres per sempre. Els teus uns no saben tan lloc on aturar-se des veu com tots els passes
Fins demà!
Fins demà!