Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també. Onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dóna cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel, la publicació en paper, l'estel, també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Els ulls canviaran les tradicions, nedaran contradiccions, esperant-me ser sortint.
quan ningú no es fou per donar-te'n sol. Despertàvem els precipicis, no fan falta més edificis. Preparàvem els còmiats que vénen, quantos que són.
El sentit ploure, només estar endavant.
No som d'aquest estil, això és el poble, la meva terra a mi. No volen quillos, no som d'aquest estil, això és el poble.
Aquesta me'l fa i tot sola a dins d'un jumper perquè el sàpigues que sóc valent i no un estorbeder que és això de que som espanyols i no mallorquins aquí vòlem de tots fins i tot marroquins. Jo sóc de religió musulmana així que no puc menjar sobre ensada, encimada i empanada. Jo sóc un membre del que hi ha més de silla. Això es posi a predicatiu
i això va per cada quívia, si penses que deixaré de fer terme de tu a l'institut, estàs equivocada, no només sóc jo, a tota la seva joventut, i què vols que hi faci? Això és una puta envia rural, sóc sincer només quan faig el rap de munt d'instrumental, anar a sembrar patates i recollir faves amb ajal, el meu poble i jo són ben tradicional, jo sóc el dimoni, ja sabeu, els que pegarà fot per sucre.
Com diuen Juhi, i sents de gores planes. Rap o bre, no volen cap de faves. Tu ja saps lo que dic, i me record quan arrepiques a sora. Tienes pal·liar? Jo te dic que tinc un puto, em quedes per fer-te mal. Això és rap rural, pal d'oli, tomà, diguem-me un poc de sal. Piment o no, treu el covent, pica-pica-es per dalt. Els meus rates cadascú, admitiu.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Aquí enganxant Django amb sa puta base, jo no me'l hit perquè sempre el faig en classe, acabo el Toni gravant aquesta puta merda, un poc de comèdic no respecten les esquerres bé, antes m'he ficat amb les guíos, perquè m'agrada fer cançons fortes trivillós, que són meves paraules a paraula d'esta cor impastor billós, fins a sabena de puta cap no tinguis enveja de joc pilló, sé que t'has
Jo estic fusilant en aquesta puta merda com he dit Però no hi podem fer res, millor call i xupa t'has putelit Potser ser rimes ara no tinguin molt de sentit Però tranqui, tranqui, tranqui que jo encara és algun votant impetit Aprofitaré per vacilar-me i atacar-me, ey! En aquestes rebel·loses m'has de fer suïcidar-me Perquè el temps passa i després ja seré massa grand I te tocaré amb si, solament amb un voto refran To meu, mateu, to full, martitxes, oh Joan Que em fan onguis amb si, que s'intenta fer gran
I no m'arribes a puta bufa, te juro que si te fiques en el meu rap per preparar-se la lufa, me la bufa, me la sua, la edat que tinguis cint, millor no te dediquis anar ràpida, dir que tenes puta monopatín, com aquest grai de flipas que cada u no és un pimpin, ara toc gris o mos copia de la base d'estintintint, vaig a sisitud i ja pels cara de puta margat, estic sobat bon dematí, amb el teu món se dirà.
El cap vespre em me grat se panja. Ni a vegades me'n folla la puta dona Maria enganxa. T'ajur que el teu rap amb els jocs de merda te'l crem. Perquè t'assegur que sona una puta merda com es foto a la crem. Aquí t'estic follant amb la base d'anem i anem. Ser xerrat seu idioma i t'adic d'anem, d'anem, d'anem. T'ajur que el meu flow t'arrom s'esternocle de molts toilels. Sempre que te'n faig una rima que te'n provoca vol dir que t'arriba ser rel. Dic adeu a la gent que mos escolta per el seu passear, per el seu mòbil, la meva P3, la meva P4, bé, jo que sé.
No volem que ells, no som d'aquest estil, els shots de ballos i de putes, se m'ha de terra humil. No volem que ells, no som d'aquest estil, els shots de ballos i de putes, se m'ha de terra humil.
No volem quillos, no som d'aquest estil. Això és la pobla, la meva terra humil.
Gràcies!
No em deixis caure si se m'emboira la mirada. Porta'm a casa, deixa que dormi sota l'arbre. Torna'm al lloc on la vida bategava.
I caure no feia mal. I caure no feia mal. I quan bufava vent de nord, m'enfilava entre les branques.
De dalt de tot veia el llac que el fred glaçava i em descordava els botons de l'abric, em feia ales i omplia els pulmons d'aire i deixava caure el cos i volava almenys per uns segons. Volava.
I deixava caure el cos. I volava. I si no ho feia, tant se val. Caure no feia mai.
Avisa l'àvia, m'he fet sang aquí a la cama. Entrem a casa, que tu netejo sota l'aigua. Ara un petó d'aquells que tot ho curaven.
Quan caure no feia mal Quan caure no feia mal
Quan bufava vent de nord, enfilava entre les branques. De dalt de tot veia el llarg que el fred glaçava. I em descordava els botons de l'abri que em feia ales i omplia els punyols. Deia i deixava caure el cos.
i volava almenys per uns segons. Volava i deixava caure el cos i volava i si no ho feia tant se val. I deixava caure el cos i volava almenys per uns segons. Volava
I deixava caure el col. Si volava i si no ho feia tan sol. I deixava caure el col. I deixava caure.
que ara no feia mai.
Som al Bon Dia i Bona Vida, Dona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada o a donamediterrània.cat. És el moment d'anar ja cap al repàs a l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a De Balears hi podem llegir com a primer titular, com a titular més destacat. Ara més aconsegueix que les Illars Balears puguin decidir sobre el sostre dels vols. També de Diari de Balears podem llegir dues convocatòries. Quart creixent acull la presentació d'un dels llibres més interessants dels darrers mesos.
Se'n refereix al llibre d'en Daniel Escribano, Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola, anàlisi de la justícia política, quatre causes penals. És una presentació que faran en Toni Llebrez i en Josep del Lluís,
i se farà demà, divendres, a les sis i mitja de l'hora baixa, a la llibreria Quart Crescent. I aprofitant d'aquesta vinentesa, també, Diari de Balear vos ofereix una entrevista a l'autor del llibre, en Dani Escribano. El titular és El cas baltònic va representar diversos correctius dels tribunals europeus a la justícia espanyola i canvis en la legislació belga.
Una altra qüestió que ofereix Diari de Balears ben interessant i que convé escoltar. Vox proposa i legalitzar més la reposta de Pesteguia. Si tinguéssiu la possibilitat, ens vendríeu a cercar Canostra i ens tiraríeu a una cuneta amb un tir al Clatell. Se pot dir segurament més alt de com ho va dir ahir en Lluís Alpesteguia, però no més clar.
També important, convocatòria, concentració per la pau i per la vida, no a la guerra ni bases ni o tant. Aquest divendres apalma't. Serà a les 6 i mitja a la plaça de les Tortugues. Més qüestions que informa Diari de Balears del Gop. Reclama desestimar definitivament el parc fotovoltaic de Sombonat i convertir-lo en un espai verd estratègic.
mentre que l'organització ARRAN convoca a Palma un acte que aposta per la creació d'un front cultural revolucionari amb l'alliberament sexual i de gènere com a eix central. També destaca a Diari de Balears que el supercomputador de les Illes Balears ja té nom, Talaia, i també hi ha una peça informativa titulada Quan Mallorca perd el lacau...
també perd una part de la seva identitat. Negeruelà defensa un no a la guerra i reclama el suport del Parlament davant l'escalada amb Iran i es port les impulses al seu primer habitatge supervisat per a gent gran amb fins a 10 places.
Finalment també conversam amb Joan Carbonell, l'educació en temps de postguerra, dilluns 9 de març a l'espai Sus Cultura, és la informació que ens envia Enric Pozo Mas. M'anam ja a Vila Web, allà hi trobam com...
Peça més destacada en aquests moments, una anàlisi d'en Vicent Partal sobre les bases americanes, quines són i per què. Nou xot diplomàtic entre Sánchez i Trump. Els Estats Units anuncien cooperació militar i la Monclo ho desmenteix.
També destaca Vila Web, que els Estats Units publica en el vídeo de l'explosió del torpedo que ha enfonsat una fregata iraniana a Sri Lanka. La Xina exigeix a Trump que deixi d'instrumentalitzar el comerç arran de les amenaces a l'estat espanyol i l'ANC arrenca la cursa per renovar el secretariat en la incògnita del paper de Lluís Llach.
Aquests són ara mateix les informacions més destacades que hi ha a Vila Web. Tornem a la portada de Diari de Balears per repassar, per recomanar-vos 5 articles d'opinió. Els primers d'en Alila Tomàs, és urgent la pau, el d'en Joan Vicent Lillo, això és el terror. El que analitzàvem ahir em van refer al Borràs, quan convé seguim cadenes.
A Espanya i a Catalunya falta l'ús de la raó, diu en Joan Lladonet, i en Miquel Àngel Vidal, un altre centenari de Joan Alcover. Aquests són ara mateix els principals arguments informatius i també d'opinió que vos ofereix Diari de Balears. Escoltam ara la previsió del temps. Avui, de moment, ara ja mos plou, eh?
Bon dia, iniciant-ho avui, una situació completament distinta a la que hem tingut aquests dies. A la fi hi va una perturbació activa. Per tant, avui ja tenim precipitacions, segurament ja des de bon dematí, ja ens han dit totes les precipitacions i plourà. Això sí, s'ha produït el principi, sobretot els principis s'hi ha.
bruta, perquè tenia molta carga de fang, però així com vagi ploguent, però si és intensa, anirà fent d'aquest fang i el salt que drenamenta. Per tant, iniciem uns dies, fent un metge de temps molt variable, estones ploure, estones tendran clarianes, temperatures en general fresques, passant poc de l'any, però sense un fred rigorós.
i temporal a la mà. Per tant, temps molt canviant, molt variable, i segurament les pròximes setmanes seguim amb aquest temps tan canviant. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a on a Mediterrània, escoltarem ara tot d'una la salutació com es fa a Maria Nadal, la salutació musical. A continuació, la secció El soroll del món i el silenci de casa, a càrrec d'Anna Joana Tur. També atendrem entrevista a Maria del Carmen Ossès.
regidora d'Igualtat de l'Ajuntament d'Inca, s'acosta el 8 de març i repassarem amb ella tota la programació d'activitats que ha previst l'Ajuntament d'Inca. També entrevistarem en Cosme Bonet, secretari d'organització del PSI-PSOE, i amb ell parlarem d'aquesta situació ara mateix que hi ha en el món.
També tindrem curiositat de la història amb en Xisco Roger i acabarem, la darrera mitja hora la dedicarem al focus anticolonial amb en Jaume Sastre. Amb ell repassarem també diverses qüestions que tenim pendents de comentar amb ell. És el moment, però, d'escoltar a Maria Nadal.
Una cançó que passa a una hora molt concreta, les 6 del matí, quan el món sembla suspès entre la guí i una buí que encara no arriba. Enganyar-te, de la Ludwig Band. Hi ha alguna cosa molt honesta en aquesta dificultat d'enganyar algú que et coneix de debò, perquè quan l'altre et mira ho sap, i tu també saps que ho sap. I aquí és on la cançó es fa gran, en aquest espai incòmoda entre el que sentim i el que diem.
potser mai sabran del cert si val la pena o no val la pena. No hi ha conclusions ni grans discursos. Només aquesta incertesa que tots hem sentit alguna vegada, quan estimar també implica perdre una mica l'equilibri. Si alguna vegada heu sortit al carrer massa d'hora amb el cap ple de pensaments i el cor una mica encongit, aquesta cançó us parlarà.
El món sembla desolat com un nen sense la mare. El sol tardaran a sortir i ens farà acceptar el miracle. D'un dia anau repetint un dia com tots els altres. Rere queda ja
Pels vols de la línia 5 he apurat una calada. I pujo a un metro de nit que es fa clar cada parada. I el primer...
i mai havia estat tan difícil enganyar-te. Tinc algun missatge teu, millor contestar-te'l ara, dir-te carinyo
Però com s'escriu el de més com cabran a dins un WhatsApp. Les carícies, els petons que avui li he donat a un altre. I aquells crits fugint per un pati de lloms de l'Eixample. Com t'escriuré tot això si amb prou feina saps?
Sé cigarro, sé cafè, sé croissant de xocolata. M'he creuat sortint del forn, el veí de sota casa, i he mirat de baixar el front però m'ho ha vist només mirar-me, que mai havia estat tan difícil.
Potser mai sabrem del cert si valor no val la pena. Alguns cops tinc mal de cap, d'altres muntaré una escena. Em preguntes per la nit, per un dit, per una esquena. Però tu què saps del desig que em corre per dins les veus?
que em mires als ulls crec que pots endevinar-me que mai havia estat tan difícil enganyar-te.
Fins demà!
Bon dia a tothom. Tal vegada també sentiu altres que la pell de l'illa us crema les mans, fins i tot quan la mirau des de la distància. He creuat el cel de camí cap a altres terres i des de l'atelà i de l'avió he vist com la nostra llar s'empetiteix enmig del blau.
És una visió que et deixa crupresa des de dalt. Mallorca sembla una visió intacta per a les que la vivim. Sabem que sota aquella estampa perfecta hi bateguen unes ferides que no es curen en propaganda turística. No vinc cansada del viatge, sinó atordida per la contradicció.
M'enlairo cap a una Europa que sovint idealitzem, mentre es deixo enrere una terra que veu, com les parets de la seva identitat, ser igual en cada cantonada.
Aquests primers dies de març ens han llançat a la cara una veritat que ja no és un murmuri. El que patim és una espoliació de la nostra essència. Mentre els titulars parlen d'una temporada històrica que ens ha de portar al manar, nosaltres sabem que el que s'acosta és una saturació que ens nega el dret a la tranquil·litat i la dignitat.
Elegint les reflexions que vull anar a la xarxa, les paraules punyents, moltes d'elles, i que fan reaccionar tants de millorquins llaçats de ser tractats com a figurants. Ens volen vendre una Mallorca d'escafeinada, un producte de consum ràpid, on la nostra llengua siga vista com un obstacle per al benefici i no la nostra raó de ser.
Però amb una cosa s'equivoquen. Aquesta batalla ja no és silenciosa. És el crit d'una soca que davant el menyspreu institucional es nega a ser convertida en serradures per alimentar aquest laminat del món. Que ens vol sense rostre, sense accent i sense memòria i sempre al servei dels qui ens volen rebessar l'ànima.
I parlant de que t'intens desvair qui som, hem de mirar directament cap on ens fa més mal la nostra sanitat, clar. Les notícies d'aquesta setmana són un atac directe a la línia de flotació de la nostra seguretat com a pacients i com a ciutadans.
Quan el govern decideix que el coneixement de la nostra llengua és un simple ornament, un marit prescindible, on ens està dient que no importa qui som en el moment de la por o del dolor. Com podem parlar de salut si ens neguen el dret a ser entesos en la pala que ens expropia?
Això no és un tràmit burocràtic, és una qüestió de respecte. El menyspreu arriba aquí al seu punt més cruel, a les sales d'espera i a les consultes. La nostra llengua és la darrera trinxera de la nostra cura. Ignorar-ho és apostar per una medicina deshumanitzada, una medicina que mira l'expedient, però que ignora l'ànima de qui té davant. Però la sanitat no és un mercat i la nostra llengua no és una moneda de canvi.
Davant la buidor d'aquest laminat de món, tenim una emparança que ningú ens pot arrabassar, si nosaltres no la lliurem primer, esclar. Aquesta Mallorca descafeinada, que es volen imposar una versió de nosaltres mateixos apta per a tots els públics, sense restes, sense passat i, sobretot, sense la molèstia de la nostra llengua. És el miratge d'una illa que serveix per tot, però que no significa res.
I és per tot això que la figura de Francesc de Borgia Moll s'aixeca avui amb una vigència que es garrifa. Ell que va dedicar la vida a recollir paraules per vestir el que anomenava l'inventari de l'esperit d'un poble.
Sabia perfectament que cada mot és la nostra manera d'entendre el món. Quan una institució ens menysprea, quan una ofensiva coordinada ens vol arraconar, el que realment intenten és buidar aquest inventari, deixar-nos sense els noms de les coses per tal que ja no puguem ni pensar, ni pensar-nos com a poble.
Ser nacionalista avui, d'una manera ferma però serena, és precisament això, negar-se a ser figurant descafeinat en la pròpia terra. És agafar aquest inventari dels nostres mots i treure'l al carrer, a la sanitat, a l'escola, a la plaça.
Podeu canviar les lleis, però no podeu canviar, com jo nomeno, el meu nom i el meu món. És una qüestió de sobirania mental. Si nosaltres mantenim la paraula viva, l'ànima del nostre poble seguirà donant fruit, per molt que ens la vulguin arrebessar.
perquè l'esperit d'un poble no es derrota en un despatx, es respira la fidelitat de qui, malgrat el vent en contra, tria el seu mot genuí per damunt de la còpia imposada.
Mentre el meu vol s'allunya cap a les muntanyes d'Europa, deixant enrere el blau de la nostra varia, sento que la distància no m'allunya de la nostra illa, sinó que me la fa més present. Sovint ens cal enlairar-nos per entendre que la nostra lluita no és una anomalia, sinó un dret universal.
el dret a ser nosaltres mateixos. He vist des de l'aire una Mallorca que sembla fràgil, cert, però també he recordat l'imatge de la paret seca, amb pedres que s'aguanten pel seu propi pas, sense necessitat de ciment foraster, encaixades amb la saviesa de segles que hem anat aixecant mot a mot, pedra a pedra, en cada passa i en cada mot.
L'esperança realista que avui us vull llegar no neix d'un optimisme buit, sinó de la certesa que som un poble de pedra picada. Podran intentar esvair la nostra presència institucional, però no tenen poder sobre la nostra voluntat de mantenir l'ànima desperta. Ser nacionalista avui és precisament tornar a casa amb la mirada neta i el compromís renovat.
Marxem avui en la pau interior de qui sap que la veritat de la Terra sempre acaba brullant. No us deixeu avançar pel cansament ni per la buidor d'aquest miratge descafeinat. Cada paraula que pronuncieu és una victòria contra el silenci.
Gràcies per la vostra dialtat a la Terra, especialment en aquests dies de març on el vent sembla bufar en contra. Ha estat un honor compartir aquestes paraules amb altres, des de la distància que ens uneix, fins a la propera i per damunt de tot. Cada matí, no oblíeu dir amb cura i respecte els nostres vells mots, sempre en veu ben ferma.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I com us hem anunciat a Ona Mediterrània, el bon dia i bona vida, és el moment d'anar fins a Inca i saludar a Maria del Carmen Osses. Molt bon dia, Maria del Carmen.
Molt bon dia, Canva. Va bé, encantat de saludar-te. Maria de Carmen s'acosta als 8 de març, Dia Internacional de la Dona, d'Ardín que heu preparat diverses activitats que volen repassar. En primer lloc, com enfocau aquest 8 de març del 2026?
L'emfocam com hem fet sempre des de la regidoria d'igualtat. És una jornada de reivindicació de tot allò que han conquerit 6 dones continuar aquest procés i empenya que la societat continuï apostant per un canvi real, un canvi d'igualtat on dones i homes ens complementem perfectament i conquerim drets de forma conjunta.
Dèiem que heu preparat un ampli ventall d'activitats que de fet han començat el dia 4 i arribaran tot el mes fins al 27.
de març i així tot encara hi haurà una proposta pels 30 de maig. Anem per passes, explica'm-nos una mica el plantejament d'aquestes activitats i quines m'ho destacarien més.
Sí, mira, nosaltres és vera que solen fer, per dates especials, com pot ser el 8M o el 25N, calendaritzacions mensuals molt extenses. Però sí que és cert que nosaltres tenim la possibilitat que des de la nostra institució, el nostre ajuntament, el nostre municipi, duim una programació de la matèria durant tot l'any. Però sí que és vera que ho feim molt més visual aquests dies perquè...
Així ho marquen un poc els calendaris. Nosaltres el que hem intentat aquest mes de març, aquest any 2026, ha estat que d'una vegada ja hi hagués un compromís molt més social i també molt més transversal
dins el nostre ajuntament, que fossin la resta d'àrees i també diferents entitats i, com no, evidentment, la comunitat educativa, que se volcàs en el programa i aportàs diferents activitats més enllà de les que nosaltres com a àrea poguéssim calendaritzar o dibuixar. En el final, la igualtat per nosaltres també és un concepte transversal i és el que hem estat cultivant
aquests darrers deu anys i jo crec que aquest programa és un poc aquesta culminació. Hi ha diferents activitats que s'han canalitzat des del Museu d'Escaltat, una temàtica molt interessant, com el món dels còmits, el món de les històrietes, que ha estat molt masculinitzat i que...
que afortunadament també va canviant i ahir vam tenir una magnífica conversa amb dues superartistes. Avui també hi continuem, avui és un dia també molt especial perquè jo crec que un club amb molta identitat
dins les illes com és el Constància, dona una passa molt important. Avui visualitzaran aquest suport en el futbol femení realitzant un partit de futbol mixta entre els dos equips de màxima categoria, tant la tercera divisió masculina com la tercera red femení. També han dissenyat una camiseta per l'ocasió que lluiran en els propers partits oficials com a mostra dels compromís. També tenim avui...
Gràcies a l'associació de cinema d'Inca, la reproducció d'una pel·lícula i un col·loqui en el teatre principal. I el que sí destacaríem enguany és que continuem amb activitats que han estat molt ben acollides durant aquests deu anys, com la marxa per la dona, que serà demà, o diferents activitats que se realitzen a la biblioteca, etcètera, la marxa escolar.
Nosaltres fa un parell d'anys que treballàrem aquesta iniciativa de realitzar una marxa des de tots els centres escolars i és el que hem fet aquests dos darrers anys amb una participació aproximada d'un mil escolars.
...de tots els centres educatius d'Inca... ...venien fins a l'Ajuntament... ...fem la penjada de banderola... ...o l'any passat ja canviaven d'ubicació... ...i fèrem una mica de tallers en el Mateo Canyelles... ...però a en Guai li hem volgut donar una volta... ...perquè pensàvem... ...que a vegades fer una marxa per fer... ...en edats tan diferents... ...i també tan tempranes... ...na madiró així... ...quedava un pot diluït... ...a lo millor es missatge...
I per tant, després de diferents comissions, també amb els centres educatius i amb aquest tarannà d'intentar construir de forma conjunta, vam decidir que enguany aquesta marxa continuava, alguns centres escolats s'han apuntat i arribaran fins a l'Ajuntament,
Allà se farà la penjada de banderola i després se farà una lectura de manifest. Però dividim aquesta jornada escolar en diferents accions. Per una banda tenim sediada, per una altra banda que sediada consisteix en 13 tallers que se duraran a terme o bé a Plaça d'Espanya o bé si plou ja tenim estructura muntada en esclaustre per evitar que se suspengui.
Continuem amb la marxa, tindrem un compte a comptes en el teatre principal, dos tallers de corresponsabilitat, perquè en teníem un, però se mos ha omplit ben aviat i hem hagut de posar un segon. També tindrem la xerrada col·loqui de professions masculinitzades,
que realitzem ja de forma conjunta en comissions fa un bon grapat d'anys, i també un taller de masculinitats positives. Això farà que 1.339 escolars, que ja tenim confirmats i inscrits en aquests diferents tallers, estiguin participant i estiguin adquirint consciència en matèria d'igualtat.
Jo crec que això és el que més destacaríem i el que més ha canviat aquest any és format d'intentar donar un perc a la qüestió. Quin impacte i quina receptivitat té entre la ciutadania? Ho teniu més o menys?
controlat d'altres anys. Bé, mos parlaves que heu ajustat el programa precisament jo crec també per això, per adequar-se l'impacte que pugui tenir. La ciutadania ho rep bé, ho participa, agafa el missatge. Zinqueros, Merveis i Hermes Nous, tothom rep aquest missatge?
Jo crec que sí, que no ha estat un camí fàcil. El 2015 s'inicia un poc aquesta feina de voler posar en valor i d'obrir un espai d'igualtat en el nostre municipi. Me'n record, perquè jo també vaig coincidir que vaig ser regidora d'igualtat a la primera legislatura d'Espacte, i clar, era...
un poc difícil, no?, realitzar o planificar, calendaritzar activitats i que potser se t'apuntassin dues persones, tres persones, però afortunadament la cosa ha anat rodant i jo crec que la gent està canalitzant molt bé el missatge. Nosaltres el que intentem sempre de l'àrea és lluitar per una igualtat real sense confrontació.
sense confrontació. Vull dir que volguem reivindicar el paper de la dona, que volguem lluitar per una corresponsabilitat a les famílies, que volguem mostrar patrons positius, no significa fer de menys un gènere.
sinó tot el contrari, una lluita comú per posar en valor la importància d'una figura que dalt dins la societat, des de temps històrics, només la figura de la dona, que ha estat capaç de crear moltes aliances i d'afavorir els abans de la societat en totes les matèries, però que per ventura durant molts anys ha estat capaç.
invisibilitzada. Per tant, nosaltres continuem confiant en que el camí de ser igualtat és el camí més adequat per aconseguir una societat més justa i, en definitiva, una inca molt millor per a tothom. Idò amb aquesta proposta i amb aquest desig feim això, no?, una crida a la participació de tothom, evidentment, de tothom, a totes aquestes activitats, no és així?
Així és, i sobretot també agraïen els mitjans de comunicació que sempre hi sou, però també sou el tabú molt important en dates assenyalades en el calendari. També tenim una responsabilitat, efectivament. Regidora, moltíssimes gràcies per atendre en micròfons Dona Mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia i bona jornada del 8M a tothom. Gràcies, Maria del Carmen Osses. Moltíssimes gràcies. Continuem la bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània amb més entrevistes i amb més informació. Tot d'una vós feim un repàs a l'actualitat a través de diversos titulars de mitjans de comunicació i ja ho enllaçam amb una nova entrevista.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método slow-tend district. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. I a Ona Mediterrània vos oferim ara un repàs a l'actualitat. Farem un repàs a diversos titulars de mitjans de comunicació.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Diari de Balears informa que ara més aconsegueix que les Illars Balears puguin decidir sobre el sostre de vols. També vos destaca una resposta que ara escoltarem de Lluís Apesteguià a la proposta d'il·legalització del seu partit per part de Vox. Si tinguéssiu la possibilitat ens vendríeu a cercar Canostra i ens...
tiraríeu a una coneta amb un tir al clatell. S'escolta amb aquestes paraules que deia en Lluís Apestegui en seu pel levantari. Som un separatista, però no és la màxima diferència que jo pugui tenir amb el senyor Rodríguez. La màxima diferència que jo pugui tenir amb el senyor Rodríguez és que
Les seves idees poden ser defensades en el meu model democràtic, les meves idees no poden ser defensades en el seu model antidemocràtic. Senyor Rodríguez, vostè sap perfectament en quin altre moment de la història de l'estat espanyol van ser prohibits els partits separatistes com els meus?
de l'any 39. Ho diré més, no només van i legalitzar els partits com els meus, sinó que van assassinar els militants dels partits com els meus. I jo no tinc cap dubte que si vostès, seus seguidors i algun dels seus càrrecs, tinguessin la possibilitat, farien exactament que l'any 39 i mort vendrien a cercar de ca nostra per arrassegar-nos de fora i acabar-nos tirant d'una cuineta amb un tir a la nuca.
No entenc cap tipus de dubte que vostès representen exactament això. En realitat el que volen és acabar amb la gent que vota partits separatistes. Però després que vendran els republicans, perquè també representen una subversió en contra dels models d'estat que vostè defensen. Vendran els socialistes, els comunistes, vendran els liberals.
Vendran els catòlics en els que vostès assenyalen cada setmana en aquest Parlament. Qui serà els darrers que quedarà quan vostès acabin amb tothom amb qui volen acabar? Així, de clar, parlava en Lluís Apesteguià en el Parlament dirigit al portable dels neofeixistes de Vox.
Més informacions a Diari de Balears. Hi trobeu una entrevista en en Daniel Escribano. El cas Valtònic va representar diversos correctius dels tribunals europeus a la justícia espanyola i canvis en la legislació belga. En Daniel Escribano presenta el seu llibre
que a quart creixent aquest divendres a partir de les 18.30 aquest divendres 6 de març a les 6.30 a quart creixent presentació del llibre Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola anàlisi de la justícia política quatre causes penals d'en Daniel Escribano amb les intervencions d'en Toni Llebrés i d'en Josep De Luis
Més qüestions de l'actualitat a través de Diari de Balears, una molt important concentració per la pau i per la vida, no a la guerra, ni bases ni no tant. Aquest divendres a Palma. I l'Agop reclama desestimar definitivament el parc fotovoltaic de Sombonet i convertir-lo en un espai verd estratègic. També destacàvem que Arran convoca a Palma
un acte que aposta per la creació d'un front cultural revolucionari amb l'alliberament sexual i de gènere com a eix central. Des de Diari de Balears diuen que quan Mallorca perd la CAO també perd una part de la seva identitat.
i el supercomputador de les Illes Balears ja té nom, Talaia. Aquests són alguns dels temes, dels arguments informatius que vos ofereix Diari de Balears. M'ho anem ara.
a Vilagüeb, allà hi trobam com a peça més destacada en aquests moments una de les anàlisis que fa en Vicent Partal en aquesta secció titulada La pisserrata d'en Partal.
En aquest cas, parla de les bases americanes. Quines són i per què? També destaca Vilahueb que nou xoc diplomàtic entre Sánchez i Trump. Els Estats Units anuncien cooperació militar i la Moncloa ho desmenteix. Quin potencial té l'arsenal de míssils i drons iranià? És una anàlisi d'en Elisa Beyer.
i la Xina exigeix a Trump que deixi d'instrumentalitzar el comerç arran de les amenaces a l'estat espanyol. Els Estats Units publiquen el vídeo de l'explosió del torpedo que ha enfonsat una fregata iraniana a Sri Lanka i l'Iran nega haver disparat un missil balístic contra Turquia.
També destaca Vilaüeb que l'ANC arrenca la cursa per renovar el secretariat en l'incògnita del paper que farà en Lluís Llach i sospesa la mascletà per l'alerta de pluja a València. Macron visitarà oficialment Andorra a final d'abril i farà un discurs als ciutadans.
on anem ara en el Mallorca Daily Bulletin allà hi trobam tres peces que vos destacarem per un costat una titulada pel preu d'una plaça d'aparcament a Mallorca podries comprar un apartament a gran part d'Espanya diuen
També Espanya i Trump en una guerra de paraules i ens informen que el famós restaurant de solla que va servir a Michelle Obama, Michael Douglas i Pierce Brosnan
Anuncia que tanca, anuncia el tancament. Aquests són, idò, els principals arguments informatius del Mallorca Daily Bulletin. Ara mos fixarem en les portades de Diario de Mallorca i d'última hora...
Començant per la rotatiu del Grut Serra, que diu com a titular més gros, més gruixat, el govern privatitzarà tràmits que ara fan els funcionaris.
I la fotografia que mos mostra la presidenta Provenç i el Val de Martínez, el Val de Palma. Mallorca brilla a Arco. Galeries, creadors i institucions despleguen les seves propostes.
no perdem ocasió de fes província Pedro Sánchez ressuscita el no a la guerra 23 anys després d'Iraq la Casa Blanca no descarta enviar tropes per envair Iran i una entrevista
En en Carles Manera, conseller del Bany d'Espanya, l'amenaça de Trump a Espanya no té recorregut, diu. La Mallorca compleix 110 anys...
el context internacional no altera les bones previsions hoteleres, preocupació entre les organitzacions agràries pel tancament de gama i una entrevista a Carolina Cerezuela, triu i presentadora. Som molt fan del Show Life, representa el meu estil de vida, diu. Diària de Mallorca.
Armengol declararà com a testimoni davant el Suprem en el judici de les mascaretes. I Vols Llet, és el titular de la fotografia, se veu una bequeria, i diu que després de l'anunci del tancament de gama, Miquel Benrey de la bequeria Son Carbó cerca sortida els 300.000 litres que produeix el mes.
Sánchez resumeix la seva posició a Iran amb un no a la guerra. Els hotelers carreguen contra la postura del govern davant del conflicte bèl·lic i les benzineres low cost disparen les vendes per la por a la pujada de preus.
També el diari de Mallorca indica que PP i Vox pacten una llei per avançar cap a la cogestió aeroportuària. Podemos i la plataforma d'afectats per la hipoteca animen els desallotjats de la presó a quedar-s'hi i la xileia acaba amb 52.000 hectàrees de malers
l'illa en deu anys. Realment dramàtic. Totes aquestes qüestions de s'actualitat són les que ara marquen la agenda en els mitjans de comunicació d'aquí.
Som el bon dia i bona vida dona mediterrània. Ja tornem a entrar en moda entrevista. Vam anar ja a saludar en Cosme Bonet. Cosme Bonet
A Bon dia i bona vida, d'Ona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears, de Balears.cat. Escoltes Bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Tot d'una, vos oferirem l'entrevista a Cosme Bonat, secretari d'organització del PSOE. Bé, i mirarem d'analitzar justament totes aquestes qüestions que ara sortien en el repàs de l'actualitat sobre...
l'exposicionament del govern espanyol davant aquest conflicte orient mitjà i el xoc amb els Estats Units. Tot això ho conversarem amb en Cosme Bonet tot d'una, però abans vos oferim, ja ho arrossegam d'ahir, vos havíem d'oferir aquesta magnífica, extraordinària glosa que ha fet na Júlia Colom i que ara vos proposam que escolten.
L'ou que se rabi me deixi, l'ou que vos puc cantar, dins meva hi ha un malestar i el camp perquè no creixi. Mallorca tan castigada per treure't armats cinc anys,
Producte de temporada que ara dura tot l'any. I els claus d'aquella promesa repetida tant de pell. Estorir-me morts farà rics i saben que no és així.
Quan el dia ja s'allarga, tots saben lo que han de fer, fer bomba tancats a casa, per no fer-los gaire nosa.
Cada any els números creixen, cada any fent records històrics, mentre ells celebren eufòrics la trista illa que deixen.
Lo que se rabi me deixi, lo que vols puc cantar. Mallorca sent com te queixes, fa temps que te sent plorar.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Bona nit.
Cosme Bonet, bon dia. Bon dia. Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, mos hem connectat amb en Cosme Bonet, secretari d'organització del PSI-PSOE. Bé, i volem mirar, en fi, fer un repàs a l'actualitat internacional que ve ben carregada i en el posicionament del govern espanyol, i en fi, un poc com queden ses irpadeades en tot aquest panorama, etcètera, no? Cosme, en primer lloc...
una anàlisi telegràfica sobre la situació de guerra que viu el món en general i ara concretament Orient Mitjà Bé, jo crec que tot comença per dir-ho jo per no anar gaire enrere per un canvi clar en la política internacional dels Estats Units és el nostre principal aviat i l'opinió del qual fa
i en canviar el ritme de la política internacional, no només d'Europa, sinó, jo diria, cas i cas de la resta del món, no? Clar, tenim una administració, els Estats Units, que arriba amb un programa molt de cara al seu electorat intern, amb un missatge molt populista, molt similar a algunes formacions polítiques que també tenim en el nostre entorn, amb la culpa, l'anemic interior, l'anemic extern, de tots els mals possibles, no?,
i que entra amb una idea de no entrar en cap guerra, no entrar en cap conflit internacional. I és perquè als Estats Units, en la seva història, ha hagut una certa tradició que el partit republicà, el partit govern ara, ha reclamat menys presència exterior i ha reclamat més política interna, i els demòcrates en general estan més implicats, per bé o per mal, no traiem aquestes valoracions,
en qüestió de política internacional, intervenir a altres països, d'aquesta defensa, de la democràcia, de la llibertat que solen argumentar. Però, clar, es trompir-me, que és un populisme de retes, per parlar clar, hagi fet una força que, quan t'ha volgut fer les seves polítiques sense cap tipus de complexa, recordant, nosaltres estic aquí, també van tenir polítiques sense complexes, ha provocat una reacció interior. I jo crec que tot això comença aquí.
El desastre de la gestió interior que fa el govern dels Estats Units, que fa que la seva pròpia població se li gira en contra, amb animalades com aquesta policia política anti-immigració, que ha arribat a provocar assassinats al seu propi país, fa que el govern nord-americà actui com han actuat pràcticament tots els governs nord-americans anteriors. Quan té un problema amb política interior intenten recuperar el suport de la seva població a través de la política política.
exterior i massa vegades a través d'intervencions militars. Vull ser que no van aprendre res en tot allò de la guerra de Vietnam, que mos pot sonar molt en fora, però per que nord-americans segueix sent part de la seva memòria històrica més propera. Què passa? Que aquesta política agressiva, a més, conjugada amb un home que no és un polític al·lus, sinó que és un home que va guanyar del bèstic en la política i és així de clar, va fer milions de dòlars de benefici personal després
de l'arribat de la presidència, sense cap manera, impulsant fins i tot coses com s'escripta monedas, que, bé, en fi, no es, diguem, es negoci més transparent i existeix, doncs aquest home l'hem vist com ha actuat a Veneçuela, que actuen en nom de la democràcia, controlen la codictadura, lleven el número 1, posen el número 2 i fan un pacte perquè empreses nord-americanes entriuen a aprofitar-se de les petroles que protegeix Veneçuela. Estan oferint Cuba...
I estan prejudicant clarament la població civil i ara actua contra l'Iran amb una reacció que és molt mala d'entendre, perquè el benefici econòmic que pot tenir als Estats Units és difícil de veure, analitzar els estàndards d'en Donald Trump, però és que els beneficis geopolítics són nuls. I per altura, la resposta està en el que va a la secretaria d'Estat, en el Marco Rubio, quan va dir que
Israel els va avisar que volia fer aquesta acció i ells s'hi va repuntar. Altra gent ho analitza d'una altra manera i amb aquesta frase que ho anem per no allarguem massa. Israel, o sigui, és polític més radical d'Israel, perquè en general s'està d'Israel i és el govern de Netanyahu i la seva coalició d'extrema dreta.
han estat 40 anys esperant un president dels Estats Units suficientment estúpid, com va seguir-los, segons quines aventures d'adressió en els seus veïnats més incòmodes. Bé, una vegada ha fet aquesta ubicació, aquesta anàlisi, molts, diguem-ne, molts entremaren en l'estat espanyol i aquesta posició
clara del govern d'en Pedro Sánchez de no donar suport a la guerra ni teòric diguem-ne ni moral ni a la pràctica que seria negant la possibilitat que l'exèrcit dels Estats Units utilitzi les bases que hi ha en territori espanyol no? Sí
Jo crec que jo ho veig com una resposta coherent des dels valors que ha representat el Partit Socialista, especialment aquestes darreres dècades. Recordeu que ja dins el segle XXI, per entendre-mos, José Luis Rodríguez Zapatero arriba a la presidència amb una societat arreu de l'Estat mobilitzada contra la guerra i la guerra d'Iraq, que a més va tenir fonestes conseqüències, de les quals, curiosament,
no estarà molt venent de parlar per l'aniversari, recordem que també és que hi ha tota aquesta intervenció d'Espanya en la política internacional molt agressiva de Bush, que en aquell moment, saludant totes les distàncies, encara se podia entendre un poc més clara.
per les recentetats de l'11 de setembre a Nova York. Però igualment, la resposta d'Estats Units ha duit molts anys d'inestabilitat a l'Orient. Aquella postura de treure l'estropa de Dirac que va generar una reacció a la dreta espanyola com la que veiem ara, recordant de ser deslleals amb la mig nord-americà,
i el suport ampliixin de la societat espanyola. Perquè jo crec que Pedro Sánchez ha sabut llegir, com va llegir fa paper en el seu moment, molt bé quina és el sentit majoritària de la població de l'estat, que és que no val guerres, no val que els països entriquen una guerra. No veiem que dur de bons països això. Ni tan sols es pot argumentar, com argumenta la dreta, que està endavant un aliat...
que està sent amenaçat i que hem d'anar a defensar-lo, que això no ho podria dir. Està dit la OTAN, significa això, que molts defensem entre tots. I per tant, el quadre dels Estats Units... Això ho podies argumentar, com te deia abans, el 2001. Però no ho pots argumentar ara. Iran ha fet cap agressió, allà de tota la història, contra els Estats Units, a l'internetori nord-americà. Hi havia una amenaça immediata. Si fa dos dies abans de bombardejos, o una setmana abans, no sé exactament, encara estaven negociant a nivell diplomàtic, per què està passant d'aquí? Clar,
Pedro Sánchez fa una cosa que el diferencia de la resta de dirigents europeus, que després ja ens ho mata, que és el primer que no se passa. I jo crec que això també és un valor. Perquè té molt clar la societat espanyola, i té molt clar, i com que ja han tingut altres enfrontaments, Donald Trump té molt clar que val més plantar-se i...
intentar trobar la solidaritat amb els nostres socis i aguantar la posició perdur que sigui a nivell internacional, que no posar-se dins aventures que la història recent ens demostra, que no ens han dut res de positiu per a la societat espanyola.
dins això quines conseqüències econòmiques podria tenir si és que arribava a materialitzar-se un xoc per no dir una guerra perquè en aquest moment convé cuidar un poc les paraules un xoc econòmic entre Estats Units i l'estat espanyol jo per començar diria que les conseqüències econòmiques
dins d'un món globalitzat com conceptual, ja els començarem a bobre, per desgràcia. La irresponsabilitat d'anar al Trump, que jugui amb bergerancels, que jugui amb amenaces comercials que no pot fer, i tornarem a això, però sobretot una qüestió. L'economia és molt fràgil. La inseguretat, en fons, és l'economia. La pandèmia no és exactament comparable, però la sensació d'inseguretat, d'inestabilitat, de no saber què passa en els futurs, d'incertesa, automàticament provoca una...
un fre en el creixement econòmic, en el progrés, en la prosperitat, per dir-ho d'aquesta manera. I en aquest cas està tocant un dels temes més delicats i un dels zones més delicats de tot el món, que estem parlant dels països que produeixen més petroli o més petroli en el planeta. Estem parlant de què es bloqueja de l'estrat d'Hormuz, que ja s'està donant per la situació de guerra que hi ha, i després de l'enfonsament d'un vaixell iraní
3.000, no ho sé, moltíssima distància. El primer enforçament d'un vaixell d'un país en el qual encara no han declarat i han d'anar molt alerta, com deies tu, encara ens demostra lo insegur que s'ha tornat tot l'entorn marítim de l'estret d'Hormut i tal. Això ja vol dir...
Això vol dir augment d'espreu del petroli. Aument d'espreu del petroli directament imputable a una agressió que s'ha fet sense pensar per part dels Estats Units i d'Israel. Per tant, les conseqüències econòmiques les tindrem. Ens ha pujat des del barril. Ara no ho he pogut consultar avui dematí, però havia llegit a algun lloc que s'estava... hi havia pujat un 10% en aquests primers dies. Estic enxerrant que això és un perill inflaccionari immediat, imminent, però no provocat per una amenaça de Donald Trump a Espanya, a Europa o a qui sigui.
sinó provocat per segregació, que ha fet sense pensar, perquè ni tan sols t'he pensat, si ha inventat la lletra de Jamei, si no té un alià con Adelci Rodríguez, que és el número 2 de Maduro per posar allà, haurà d'enviar tropes, i això no ho poden fer, això té un cost econòmic brutal, i un cost de vides que segurament serà brutal, de l'esperança d'Iraq o d'Afganistà. Tot això és un futur tan incert.
i una desestabilització tan grossa d'una regió tan delicada que, evidentment, ja tindrà conseqüències econòmiques. Després està la fanferronada de... Tere tot el comerç amb Espanya perquè no me deixo utilitzar les bases militars. Per començar, les bases militars estan en territori subvidades de l'estat espanyol. Per tant, hi ha uns tractats que els regulen per sobre nord-americà. I aquests estats permeten que el govern espanyol impedeixi surts si no està d'acord amb això. I això ja ha passat...
algú recordava que en els anys 80 se va prohibir un atac en aquell moment l'administració ricant contra Líbia. Els governs de Felipe González, alerta, ara tan admirat per la dreta que en el seu moment volia liquidar, els governs de Felipe González ja van impedir que s'utilitzessin les bases espanyoles per atacar Líbia en els anys 80. Per tant, fàcil, això és possible. Entrevins en normes dels drets internacionals. Què passa? Que en el Trump...
No li importen gens. L'única norma, l'unit dret que existeix és la seva voluntat. Per això als Estats Units, quan se manifesta en contra de ell, diuen que no volen res. Perquè Donald Trump no se'n pensa, són vegades, són un rei que pot fer desfer com vulgui. L'ha informat el Congrés d'aquest atac a l'Iran, que pot provocar una guerra. Per tant, clar, Espanya ha fet el que pot fer interpretant correctament, com he dit abans, el sentiment majoritari de la població de l'estat.
Què passa? A aquest home no li agrada que el faci el contrari. Ho hem vist en moltes coses. I cada passa d'aquestes que ha fet. I què fa? Ha sigut en el seu despatx, en decoració d'orades, o menaça a Espanya amb un...
amb una... amb no comerciar més amb Espanya. I aquest home té un entorn de segle de nou, per no dir això. El món actual està basat en relacions de comerç que superen la voluntat dels països. La relació comercial dels Estats Units amb Espanya passa per la Unió Europea. No pot amenaçar. Qualcú ho deia molt bé. El conseller d'Espanya amenaçà és de dir que teníem les relacions comercials amb Florida.
En quin sentit té això? M'ho han tancat ni un. Per això, i després, crec jo, des de Porta Bocia, des de Casa Blanca, s'ha de llançar un bolo, quan s'ha de donar a entendre que Espanya ara ja està rectificant, que se va desmentir en directe, per tant, el ministre de l'Esquerra d'Espanyol, digue-li, jo som el ministre de l'Esquerra d'Espanyol, i li confin que no han canviat de posició. No, deixarem utilitzar les bases per atacar en el govern dels Estats Units. Les amenaces de Trump s'han quedat en no res.
La Unió Europea, el comissari de Comerç, el president del Consell, l'Antonio Costa, ja han sortit en defensa i posicions a favor d'Espanya. I amb un altre ordre de coses que hem de fer a veure amb el tema comercial, amb exposició de sotilització de les bases, hem vist com Estàmer en el Regne Unit, Macron en la República Francesa i altres països que no tenen tanta possibilitat com aquest dos que has d'anomenar,
també s'han desmarcat de la política agressiva de Donald Trump posant un poc de seny en aquest desbarat que estem vivint en les relacions internacionals Cosme continuant i ara ens centrem més en les Illes Balears clar per sort diria bàsicament les amenaces econòmiques diguem no?
o al contrari, o com ha passat tantes altres vegades, el fet que altres destinacions turístiques se vagin més amenaçades pot acabar convertint l'herbalears en un refugi segur. Quina mirada hem de tenir en relació amb el conflicte bèl·lic que en aquest moment s'haurien mitjà i s'haurien mitjà?
Jo amb aquestes situacions crec que per davant hem de posar els nostres valors, els nostres principis, i la seguretat dels nostres conciutadans. Per tant, una situació de guerra, en el nostre entorn, perquè pensem que els etats comencen d'Israel, també. Pensem que hi ha hagut un atac a una base britànica a Xipra, que, per cert, el govern britànic ha dit que pensa que aquesta missió no va sortir de l'Iran, i això és molt perillós, va estar Hezbollah des de...
l'Iban o de Síria, però també per un estat, un atac... De falsa bandera, que se'n diu. S'ha insinuat això. Jo no sé com que hi haurà aquesta pregunta, però... Sí, però ja és el Mediterrani, ja m'ho he dit, no estem parlant de tanta lluny. Jo me sorprèn llegir alguns comentaris de sectors econòmics en les nostres illes, que critiquen el nou a la guerra. Perquè si hi ha una cosa que perjudica clarament, sempre...
el nostre primer sector econòmic, que és el turisme, és la inseguretat. Evidentment. Sí, per tant, una situació de guerra, tant a prop, perquè és a prop, una situació que molts donar, pel tema dels petroli, com hem parlat abans, una situació de perill inflacionari, parlant d'augment de preus, cost de vols, tota situació de guerra. El que fa Donald Trump, per lo més contrari, en els interessos econòmics de Cecilia de Balearski, el que fa Donald Trump, ho diguem molt clar,
el que fa Donald Trump. Per tant, és increïble, és indefensable des de les Illes Balears i des del sector econòmic des de les Illes Balears que s'estigui a favor d'una intervenció militar. Quan tirant no està mai una amenaça per les Illes Balears. Per tant, què pot passar? Si seguim amb aquesta deriva, si l'espiral creix, si la situació en seguretat augmenta, si el preu del petrol augmenta, els vols costarà més. Per tant...
haurà de baixar preus per aventures nostres per les competències. Però també és veritat que hi ha un altre avantatge, que és aquest egoísme que crec que hauríem de desterrar de la nostra reflexió, que és que nosaltres seguirem sent un destí segur, perquè estem fora, com deia tu abans, perquè no ho tenim de vora, tot i que a la Mediterrània ja arriben els míssils. Però també és cert que si som un territori segur, és perquè som un territori...
que cap dels implicats en aquesta situació d'agressió d'uns contra els altres és un sabor homenassat per Espanya perquè Espanya té clarament una posició pacifista per tant, per els interessos econòmics de Balears si hi haguéssim egoístes jo diria Balears en el turisme de Balears a l'economia de Balears li interessa la pau li interessa que hi haurà el papilli perquè s'aturi aquesta escalada bèl·lica i que no arreglia més
Jo crec que això és el que ens diu el seny, ens diuen els nostres principis, ens diuen els nostres valors, però també ens ho diu si el terès egoista i econòmic, nosaltres que vivim del turisme no necessitem una situació global d'incertesa i de pujar de treu dels petroli. Això és el que passarà.
i encara afinant més tenim la garantia absoluta que no s'acostruirà aquesta polvoria dins l'espai de Sant Sant Joan Jo la darrera notícia que he dit del Ministeri de Defensa és que estava descartat que se va anunciar públicament directament des del Ministeri de Defensa per tant
Jo crec que no hi ha més intenció en aquest sentit. És veritat que hi ha com una tendència a nivell global, a nivell europeu, de que s'hauran de prioritzar les inversions en defensa per la presó dels Estats Units, per un costat, que ja sabem que exigia Donald Trump un 5% d'esperiment invertit en...
per enfortir l'OTAN i tot. Això era per enfortir l'industriament momentístic dels Estats Units. Espanya se va plantar, va ser un dels primers enfrontaments amb Donald Trump, dient que abans manteníem el 2%, 2,1%, però això no té un efecte directe en aquesta pol·lega de Sant Joan. Jo crec que s'han estudiat altres...
No ho sé, perquè les qüestions de defensa són delicades i no són totes públiques. A nosaltres, aprenent que ens agradaríem de vegades, no dic per voluntat del govern, sinó per la manera de les dinàmiques que donen aquestes inversions i les darreres notícies que tenim, i crec que és la que ens hem d'atendre, és que aquest projecte està desquedat.
Cosme Bonet jo crec que en fi del que volíem parlar avui amb tu ha quedat claríssim hem fet una anàlisi que ha anat de més global a més local
si tens dormint un mes te vull demanar però ja que avui te tenim connectat una mica també pinzellada grossa, gruixada diguem
una valoració del govern de la gestió que ha fet el govern d'anaproents i quines expectatives, quines possibilitats s'ha plantejat el Partit Socialista de cara a les eleccions i de cara a la propera legislatura. Bé, jo crec que el govern d'anaproents, el Partit Popular, amb algunes coses volem que ha recuperat...
algunes línies polítiques clàssiques del Partit Popular, és a dir, les lleis urbanístiques que han aprovat, amb un... amb sa boia grossa, amb sa altra veu mediàtits, són sostenibles, quan llegeixes el detall, potser veus que, en fi, estig turistificat, perdona la paraula complicada, la serra de Tremontana, la llei de la serra que s'ha plantat ara. En s'estiu...
Se van aprovar els proposts entre PP i Vots, a canvi, hi ha una sèrie de mesures que també preveuen una possibilitat de seguir urbanitzant i creixent els nostres nuclis urbans. Tot justifiquen un pit per l'habitatge, un pit per no sé què, però la realitat és que és el PP de tota la vida. El negoci urbanístic, la construcció, no l'abandonen. I l'afavoreixen i l'afavoreixen l'interès dels privats, quant hi són? Això és història del Partit Popular Balears. No només això.
Els serveis públics han vist com han entrat universitats privades per la porta gran a les Illes Balears, per parlar d'exemple, han vist com la sanitat pública de cada dia ha també llistat d'espera, problemes a la targeta sanitària, problemes a l'atenció primària, per tant, una deixades absoluta i un poc interès en què funcionin bé. Els serveis públics essencials que són els que garanteixen les igualtat d'oportunitat de tots els ciutadans del nostre país, és a dir, la sanitat i l'educació per començar, però...
Avui mateix hi ha una notícia en els mitjans que parla que privatitzaran l'atenció al públic de l'administració pública. Sí. Ja és lo de res. Ja és lo de res. Però privatitzaran tot. Clar, això, diguem-ne, la política clàssica del Partit Popular. Sabem que veiem d'això i el dia que hi hagi un... Diguem-ne, el canvi d'orientació política quan entre un...
un nou pacte, el Partit Socialista, el govern, haurem de revertir aquestes polítiques com van revertir-se d'embalsar. I com van revertir les polítiques urbanístiques de mates fent desclassificacions. I és la nostra història. Però hi ha un element pitjor, que és el pacte d'anar provenant l'extrema dreta. Un pacte que està submissió del PP des del primer dia. Que com fa en el tema urbanístic des d'abans, fa com parlant de llengua, parlant de cultura, parlant de país.
Diuen una cosa i parten una altra amb vots. La contrària. L'agressivitat contra la llengua catalana que tenen dins l'educació, que apareix a tots els papers. Llavors, diuen una cosa amb una vota però en firmen una altra amb ells. I posaré un exemple que jo m'apareix més vergonyós. Perquè un president del govern ho queda a tenir és paraula. I per salvar determinades lleis, el desembre del 2024 va pactar amb l'esquerra. A canvi d'una sola cosa.
molt important per nosaltres des del punt de vista dels valors, des dels humans de la història del nostre país. Queda la no de reduïció de la llei de memòria democràtica. Dos mesos després vam vendre aquest acord i acceptant vots. Una presidenta, un govern, un partit popular que no té paraula, el que ha demostrat és que només té un interès que et seguint el poder, malament sigui venent tots els seus principis, valors i propostes, venent la seva paraula, com va demostrar en aquest cas.
Volem dimarts la reuniació de la llei de memòria democràtica, amb els seus vots d'atzereus de l'extrema dreta espanyola, del franquisme, i ho poden dir així perquè ell mateixos ho presumoixen, diguem que va ser una etapa d'orada a l'història d'aquest país, i el Partit Popular, que no sabem què fa, anem de la mà d'aquesta gent, per tot. Perquè, a més, el que estem veient a les eleccions a altres conegs autònoms, és que pot i pot se'ls va menjar en testarany,
Aquestes eleccions anticipades eren vostres i menures que havien de servir per reenfortir el Partit Popular. El que han fet és posar el Partit Popular més assessores o disposició de vots perquè estan més atrapats.
d'un partit que, a més, com veiem, té postures cada vegada més extremistes i que, per lo que ven, ha completament entregat interessos que ni tan sols són interessos patriòtics espanyols, perquè la línia s'ha d'anar al Trump en aquests moments. Crec que només en contra del que pensés en la jurisprudència del poble espanyol que es pot fer en aquesta situació actual. Per tant, què veig? Un partit popular que s'hagia emmalerat d'aquest país hauria d'haver de feudat
i que, per tant, no arribarà fort en el 2027, com li està passant a la resta de comunitats autònomes, que això obri una possibilitat d'un canvi, sí, nosaltres creiem que nosaltres estem forts, creiem que es voltant d'esquerra se mobilitzarà, i si es voltant d'esquerra se mobilitzarà la nostra comunitat autònoma, han demostrat que és capaç de girar la truita, més enllà de les enquestes, perquè la nostra comunitat autònoma s'ha de llegir,
Es canvi polític, illa per illa. No crec que el Partit Popular de forma entera tingui ara mateix molt bona premsa. No crec que Vicent Marí, que està també en processos judicials, negociat i investigat, estigui en el seu millor moment a Eivissa. No crec que a Menorca el Partit Popular hagi cregut o tingui unes perspectives electorals molt millors que en el 2023 que van enguanyar
per un centenar de vot, pràcticament, la majoria de dretes. Per tant, hi ha partits. Jo no m'ho veig a creure que no hi ha partits, que hi ha una marca per enlloc de t'enganesia. Hi ha molta gent que en els diaris i les xarxes socials opina això per establir un estat d'opinió. La realitat que parla és que hi ha decepció, hi ha enfadol, que fa falta mobilització per part de l'esquerra.
Idò on anirem veient perquè ara sí que ja entrarà en la recta final de la legislatura i anirem veient tot això. Cosme, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània. Moltes gràcies a vosaltres per seguir sempre.
Gràcies, bon dia. Bon dia. Gràcies, en Cosme. Bon anant ràpidament a escoltar l'entrevista que li fèiem a la plataforma audiovisual Vida, en Daniel Escribano, que demà presenta llibre a quart creixent. Dani, no? T'ho puc dir, Dani. Judicis polítics sobre la democràcia militant espanyola. Què vol dir això?
Bé, amb el que vol dir de malgrat similitat o el que vol dir judicis polítics? Amb dues coses. Bé, un judici polític bàsicament és un judici en el qual l'objecte que ha causat, que ha determinat la causa penal
o bé estar motivat políticament o bé directament el bé jurídic afectat seria diguem-ne un bé de caràcter polític, no? Per exemple, per posar-ne només un exemple que tothom entendrà, la corona, no? Un judici per, per exemple, injúries o atemptats d'arictes contra la corona, això.
Això vol dir que el que és jurídic, entre comates, perquè els béns jurídics de caràcter polític es caracteritzen perquè són molt abstractes. L'ordre constitucional, la corona... L'ordre públic pot tenir, o sigui, molt sovint també acostumen a ser d'erictes polítics, tot i que no sempre, però un judici polític bàsicament seria això.
A partir d'aquí tu, en el llibre, analitzes en detall, diria, quatre casos que, si t'apareix bé, podríem revisar. Evidentment, la gent l'ha de fer el llegit llibre, però segur que podem ajudar, podem orientar-lo una miqueta. Abans, però,
Vull destacar que el pròleg l'ha fet en Benet Salelles i l'epíleg en Josep de Lluís. Estàs content i orgullós d'aquestes pròlegs. I molt agraït perquè tots dos el poden redactar en un temps rècord.
Això és important. A mi no, en aquest... Han parlat de delictes, diguem-ne, polítics, han parlat de democràcia militant espanyola. El tercer capítol és el primer dels casos que analitzes, que és el delicte d'opinió la condemna en el parlamentari Miguel Castells. La nostra audiència no se'n recorda de qui és Miguel Castells, segur.
Bé, és un personatge històric en primer lloc perquè va ser, era bastant jove encara, un dels advocats dels procés de Burgos de 1970 i també dels consells de guerra. Va ser advocat d'en Chiqui i va ser també advocat de Vladimiro Fernández Tobar, que va ser un dels condemnats a mort
dels membres del FRAC, dels judicis d'agost dels 75, però en aquesta van ser dels que li varen com mutar la pena. I això diguem-ne és la primera. Això diguem-ne és la primera de la seva vida més recabant. I ja després, el cas que ens ocupa, que ens ocupa en el llibre, posteriorment va ser senador per Herri Batasuna i...
Simultàniament també, durant molts anys, va ser un dels advocats de l'esquerra a Bersamer. I en aquest cas, bàsicament, el seu processament va ser causat per un article d'opinió que va escriure, en el qual es dedicava a anomenar un seguit d'accions policials i parapolicials que havien quedat impunes, bàsicament absolutat de mort.
A causa d'això, va ser...
La Fiscalia s'hi va carallar i va ser jutjat a trobar el Suprem perquè era en Senado. I bé, va ser condamnat. També per un d'abans no hem senzat estrictament de la democràcia militar. Bàsicament, el concepte de la democràcia militar, que l'associem molt a Alemanya i que els Tribunals Constitucionals Espanyols sempre diuen que Espanya no ho és, però jo justament el que faig en un d'aquests capítols és argumentar perquè sí que ho és. I la democràcia militant
d'una banda, s'acostuma a exigir adhesió a les institucions i als principis fonamentals del règim per tenir dret a flexibilitat i legal, i un supòsit molt clar d'espanyol d'això va ser la llei de partits. I després també són
El Codi Penal de la Democràcia Militant, sobretot la Democràcia Militant, es caracteritza perquè té tot un seguit de preceptes penals, tot i que no només en l'ambi penal, però sí sobretot, en el qual el que fa és es tipifiquen com a delicte o opinions. Abans hem esmentat a cesis injúries a la corona, però podríem dir que ofenses dels sentiments religiosos, apologia de qualsevol tipus de delictiu, bàsicament
qüestions que tenen a veure amb el test de la llibertat d'expressió i que són restringits per apel·lament a menys jurídics d'aquests polítics que els consideren prevalents. I bé, i basicament ja és una anàlisi també del primer, de quin és, quins són els principals delictes propis
d'una democràcia i mèrit en el codependent espanyol, i n'hi ha un altre que també hi ha un problema esmentat, però és que ha determinat una condemna a Espanya a la tribunal europeu de drets o mans recentment, que és el directe d'ultrages a Espanya. Exacte. I bé, això.
Aleshores, altres delictes d'aquest tipus són injúries al govern, que va ser el delicte pel qual va ser condemnat en Castells, i bé, escars en Castells és rellevant perquè va ser també que el Tribunal Suprem es va condemnar, i el Tribunal Constitucional va desestimar els recursos d'empara, i l'any 92 va ser una de les primeres condemnes a Espanya del Tribunal Europeu.
drets humans, per la vulneració del dret a la llibertat d'exposició. Teniu aquí tot el detall en el llibre d'aquest cas, que és interessantíssim. Un altre cas que abordes, també de manera molt detallada i amb un estudi de totes les sentències, el títol és El delicte de creació artística se condemna a anar amb el tònic, no?
Sí, sí, sí, sí. Bé... Que gairebé això ja podria ser un llibre en si mateix, he de dir, però bé, està beníssim que estigui tot aquí. Sí, en aquest cas és un poc més del mateix. És a dir, és un altre... Jo diria que en aquest cas és més greu
és més greu que el cas d'en Castells, perquè ja no és domés i per això jo intento distingir. I igual que la jurisprudència del Tribunal Suprem també ho havia fet entre el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la creació artística. Precisament en el cas de la creació artística hi juga un paper a la ficció, que en la llibertat d'expressió en principi no.
La qüestió és que en les lletres d'un raper en què la provocació i la mutat és un element inherent a la mateixa pràctica, aleshores això revesteix més gravetat al fet que això sigui objecte de repressió. Més enllà d'això, en el cas d'en Baltòmic, crec que hi ha dues...
dos elements adicionals que són molt interessants. El primer és que això va suposar correctius importants a la justícia espanyola, primer per part de les tribunals de justícia de la Unió Europea, que l'Audiència Nacional va intentar aplicar el sistema d'euroordres presentant els casos de
en cas que un dels delits per als quals va ser condenat era el martiment del terrorisme i el presentar com a terrorisme
l'enaltiment del terrorisme. Aleshores, resulta que si el delicte està penat a partir de 3 anys de presó i si és per terrorisme, aleshores l'entrega ha de ser automàtica. Però resultava que quan en Bartón i Caldoran condemna
La pena per enaltiment del terrorisme màxima era de dos anys, no de tres. Això va ser producte d'una reforma posterior. I això, la jove de defensa d'en Peltonic va demanar que, quan això va arribar en segona instància, als tribunals d'apal·lacions de Gant,
va demanar que presentés al tribunal una qüestió prejudicial sobre si aquesta pretensió era compatible amb el principi d'irretroactivitat de les normes penals desfavorables. I el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dir que no. Per tant, això va ser un primer correctiu bastant important que va rebre la justícia espanyola. I després, a banda que
en totes les fases, en totes les instàncies en les quals va recórrer la Fiscalia Belga perquè s'acceptés, s'entrega, sempre va sortir que no. I una de les més sonades va ser quan
També en fase d'apel·lació, en primera instància, la van reputjar. En segona instància, primer van aprendre aquesta qüestió prejudicial sobre el principi de retroactivitat penal i la segona va ser sobre, com que un dels delictes era injustament injúries al rei i a la família reial, era si això, la Fiscalia ho pretenia dir que sí que hi havia doble tipificació, és a dir, perquè un s'aconsegueixi un euroordre
els fets pels quals és reclamada la persona també han de ser identificats com a delicte a l'estat receptor. I aleshores la Fiscalia va dir que ho estaven amb una llei, ni més ni màmbra, de 1847 sobre ofenses al rei. Aleshores la defensa d'en Peltònic va demanar al Tribunal que plantejass una qüestió prejudicial al Tribunal Constitucional Belga
sobre si allò era compatible, aquest precepte de la ofensa dels reis era compatible amb la Constitució belga i amb la Convenció Europea de Drets Humans. I el Tribunal Constitucional va acceptar la qüestió i va recordar que va declarar aquesta norma inconstitucional. Per tant, en el cas del Toni va representar també un canvi legislatiu a Bèlgica. Efectivament, sí, sí. És curiós. Continuava.
El següent cas que estudies és el delicte de manifestació, concretament en la condemna als activistes contra les retallades a Catalunya. Per tant, en aquest cas és mobilització popular, l'entorn...
fent pressió damunt les institucions legislatives, en aquest cas. Sí, sí, bàsicament en defensa dels drats socials. Aquí, bé, se'n pot parlar també d'això, però jo crec que un dels temes més interessants, i que això també ho hem intentat reflectir en l'estructura, en la taula del llibre, en l'índex, és que en primera instància,
l'Audiència Nacional va soldre la totalitat d'encausats banca 1, però que li va posar una pena d'un dia o dos dies de presó, que ja li va... que va quedar compensada amb ja un parell de dies d'atenció que havia tancut. Però després, és interessant que en aquest cas les acusacions serien la Fiscalia, el grup d'extrema dreta, manos límpies, i el Parlament i la Generalitat.
Aleshores, cosa que ja és bastant qüestionable, que a més en la fase testifical tots els diputats, alguns van dir que s'hauran sentit com prohibits però tots van dir que no van ser objecte d'agressió. Aleshores ja d'entrada que les institucions de la Generalitat
utilitzin topes públics per reprimir l'exercici de manifestació és bastant qüestionable, però encara ho és més que a sobre, quan en primera instància hi ha hagut, els causats han estat absols, que encara interposi un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
En segona instància, també hi va haver un vot particular, però el president del tribunal i redactor de la sentència de cassació, que per ventura els hi són ara amb els soients, un tant Manuel Pachena, va revocar la sentència d'instància i va condemnar 8 manifestants.
i va introduir un concepte que era... Va a... Sí, violència... Sí, clima coactiu. Ell xerrava... Després va ser de violència ambiental, però en realitat de la sentència xerra de clima coactiu, que això significa que
Tot i que els manifestants no hagués acut en actes de la violència i de la coacció, és fet mateix que ho facin en un nombre prou gros per determinar que allò pugui ser identificat com a delicte. En aquest cas, el delicte imputat era delicte contra les institucions de l'Estat. Que un altre tema interessant també sobre això va ser
se va plantejar en el començament del judici la competència, qui era l'òrgan competent, perquè no hi havia hagut cap causa a partir d'aquest delicte. Aleshores, les defenses van dir que allò havia de recaure en els òrgans judicials dedicats a Catalunya. I, en canvi, el Parlament i les asseguracions van defensar la competència de l'Òrgancia Nacional.
Com que també avançant, Dani, amb on anem ja en el gran judici contra els líders independentistes del procés del 2017,
I aquí el títol és, jo crec que és important destacar aquesta frase, Llerra, vostè té l'estratègia defensiva. I llavors parles de la causa general contra l'independentisme català. Aquí hi ha dues qüestions ja només amb el títol. Una, la frase, que és d'en Marchena també.
que és molt simptomàtica i molt descriptiva del que va passar, no? I, per un altre costat, aquest concepte de causa general, no? No em perpasses. Ller, vostè té una estratègia defensiva. Sí, això va ser un estirabot que va girar el president del tribunal, Marc Gena, a una de les empocades d'en Jordi Cuixart.
perquè ell estava interrogant el secretari de Comissions Obreres a Catalunya i el president del tribunal li declarava constantment impartint totes les preguntes. I ja va haver-hi un moment
que ja li va dir això. Hi ha una estratègia defensiva. D'una banda, la mostra, i després, i a més, diria que es la mateixa sessió, o sigui, acabada la sessió, però el mateix dia, Força del Tribunal van infiltrar a la premsa
el malestar que tenia el tribunal amb l'estratègia defensiva de l'equip d'en Jordi Cuixart. I bé, això amb jurisprudència d'Extrem Europeu de Drets Humans ha considerat com la vulneració del dret a un judici just, el fet que els magistrats mostrin la seva...
Incomoditat. O que critiquin el exercici de la defensa, això d'una banda. I per aventura, si algú vol fer una volta més, per aventura se'n podria dir, podria tenir un segon significat aquesta votat i seria que al capdavall, en un judici polític, no hi ha l'estratègia defensiva possible. I segurament els hi haurien millor si haguéssim partit d'aquesta...
d'aquesta idea de causa general, el concepte que...
Aquest sí que m'enavancó jo crec que no es pot sonar i que tu l'apliques en aquest cas. Sí, bàsicament això vol dir que més que l'objecte de la investigació o de la causa no són tant actes delictius concrets sinó el moviment en si. I de fet, en un segon sentit en el qual utilitzar aquesta expressió també és perquè
Aquesta causa abasta molt. Són moltes causes. Aquí només en Xardes és més les que van afectar com la seva cúpula dels moviments, els membres dels governs, els president dels parlaments i els líders de les entitats civils i després
S'ha emmès a l'esparlament, que a voltant de la presidenta que s'havia estat jutjada, en aquest cas s'ha emmès a l'esparlament en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després, un altre dels membres, que com va passar posteriorment a ser diputat del Congrés
en Joan Lluís va ser de Joan Lluís, ja també ha anat suprem, la cúpula dels Mossos d'Esquadra, l'Audiència Nacional i... En tot cas, se cangira una mica la lògica de la justícia, que en un principi seria, hi ha uns fets, anem a veure qui és que hi té relació, com han passat, etc. I en aquest cas, se cangira i és, hi ha un...
unes persones o un col·lectiu, anem a veure tot el que hi podem, tots els fets que els podem atribuir. Sí, sí, i t'enteneix això que un dels problemes que planteja Sarnals i d'aquesta causa és que en cap moment acaba de ser de tocar quins són els trets que estan investigant el primer d'octubre, la declaració del 27 de
de setembre si no record malament, els preparatius. Això sempre m'ha quedat la idea de fer, de sortir al carrer i fer una enquesta a Madrid o a Palma o a Barcelona és igual, de dir exactament quins són els fets que s'ajutgen, perquè tothom sap que s'ajutgen
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el bon dia i bona vida, els dijous en aquesta hora feim curiositat de la història amb en Xisco Roger, aquí ja saludam. Xisco, molt bon dia. Bon dia. Avui he fallat, m'hauria de preparar, hauria de haver demanat un parell de llangostes. Ha! Ha!
Sí, hagués estat molt de dient. Quedar amb el bosc es compleixen 90 anys del punt de trobada per excel·lència tant de llongats com de visitants de Palma. Avui un curiositat de la història interessantíssim com sempre, Xisco el reportatge que fes a Lara Balears el titulaves així i ara el voldríem desgranar aquí en aquesta curiositat de la història.
Molt bé, i doncs sí, com tu acabes de dir el mateix, es complessen, acaben de complir-se, perquè era aquest dia de febrer, 90 anys de quan va obrir les seves portes al Bar Bosch, això era a febrer del 1936...
un parell de mesos abans de la guerra. I efectivament, llonguets, supos que tothom ho sap, és com deien o diuen els de la part forana a la gent de Palma, ara es diu orgullosament llonguets. I bé, si no, és Bart Bosch, jo trob que és un referent. D'aquí el títol, no? Perquè, com tu comentes, tot aquest material és el mateix que fa servir a l'Arabalears d'aquesta setmana,
I, va, si penses només en quantes vegades dues persones de Palma s'han dit que era amb el bosc, jo suposo, bé, no he fet una estadística, però menys que deu ser un mut de vegades, no? I he pensat que, bé, aquestes pincellades una mica de la trajectòria del barbosc, suposo que fins i tot la gent que mos escolta de la part forana també el coneix, podria ser interessant.
jo segurament som de les persones que ajuda a augmentar s'estadística l'estadística, jo també ara ja fa uns anys abans anava sovint i ara molt de tant en tant ara hi pensava i abans es veure que era més punt de trobada d'això, quedàvem en el bosc i tal i ara és més després de sortir del teatre principal o després de qualsevol activitat així
Mosturàmener Bosch. Ha canviat una miqueta? En el meu cas, vull dir. Aquesta és una expressió també clau de tota aquesta història. Efectivament. Què representa el Bosch a Palma?
Bé, els bosc, mira, jo per fer aquest reportatge i per preparar aquestes curiositats de la història he mirat un munt de llibres, d'articles. Hi ha un llibre de na Maria Antoni Oliver, a la Celsia, na Maria Antoni Oliver tan enyorada.
que deia que el bosc era el melic de ciutat. Bé, textualment del seu llibre era allà on ens trobàvem els amics per després decidir què faríem aquell capvespre. Era una institució que es mantenia sòlida i eficaç al vell mig d'un món canviant de formes. I en Carlos Garrido, també periodista molt conegut i divulgador dels temes històrics, diu que tots els camins porten al barbosc.
Cada ciutat té el seu cafè cruïlla. Podríem pensar en altres, que sí, realment, de qualsevol, de Barcelona, València, d'oia on sigui. Així com tots els camins porten a Roma, diu Carlos Larrido, així tots els camins ciutadans porten al Bar Bosch. Parlar de cafès de Palma és, sens dubte, parlar del Bar Bosch, allà on conflueixen els camins de gairebé tots els palmesans.
i com el marca la seva ubicació? la ubicació del bosc si penseu és molt estratègica perquè fa cantonada
Evidentment, dona la plaça de les tortugues, ja sé que el nom oficial no és aquest, però tothom li diu, i suposo que tothom li dirà tota la vida, la plaça de les tortugues. I la plaça de les tortugues, jo troc, i crec que no l'ha xerrat, que és el cor de Palma. Com a mínim, des que es veien a cobrar aquesta font, amb les quatre tortuguetes, i sobre l'isc, això va ser a la primera meitat del segle de nou.
Això per una banda, no? Vull dir, tu ets sent el bosc i el que veus, evidentment, són les tortugues i la placeta aquesta, que realment és el cor de palma. I llavors, això fa cantonar amb el carrer de Can Brondo, que si tu baixes des de la plaça de cort, fas el camí,
des de la plaça de la ciutat alta a la ciutat baixa bé, això desemboca justament en Esquerra de Can Brondo pel qual surts ja a la plaça de les tortugues. També hem de pensar una cosa, al ser una... al ser una... al ser part de la ciutat baixa per allà passaven les aigües i de tant que de tant en tant recuperen la memòria. Mira, ha fet servir, gairebé mena actualitzat i han estat superamobles
en Smart Bosch, ha fet servir, si mirau, tant l'edició en paper com l'edició digital d'aquesta setmana de l'Àra Balears, veureu algunes d'aquestes fotos que les van ser sol·licitades, i ja dic molt amablement, les van ser engeixades de Smart Bosch, de la seva pàgina de Facebook.
I si pegau una ullada, hi ha, per exemple, una fotografia, no surten a aquest reportatge, però està en el Facebook del Bar Bosch, de l'any 1962. I l'any 1962 està en els cambres pobres, amb les graneres.
i amb una cara de desolació espectacular, perquè passaven les aigües, però era una cosa que no se podia ni passar. Hi ha un munt de, en aquesta imatge que te dic, un munt de clients que estan a la porta esperant a veure si baixen una mica les aigües. Ja realment no ho he vist així,
Però, l'any 62, per exemple, va haver-hi una lligada forta. I això, és que, a fi meu, estàs a nivell de la mà. I per allà passava, per allà a prop, passava la Riera, no fa tant de temps. Bueno, sí, fa uns quants segles, però... Això que deia abans, no? Saigo diuen que té memòria i que de tant de temps torna a recuperar el seu antic camí.
Està demostradíssim, Xisco. Quines històries s'han ambientat en el barbosc, Xisco? Un munt, un munt. El barbosc surt a novel·la, surt a poemes, però jo m'ha cridat l'atenció particularment. Això en Sebastià Ben-Nassar té un llibre que són les rutes de palma relacionades amb la novel·la negra, no? I d'Ena Maria Antòria Llebre, ja que comentava mare d'ella, una de les seves aventures de la seva inspectora en Alònia surt del barbosc a la novel·la Antípodes. I llavors, hi ha una altra novel·la
Aquestes d'Antoni Serra, tan enyorat, Antoni Serra cita a Belgrat, que és d'aquesta sèrie protagonitzada pels Celso Mosqueiro. I, efectivament, jo cito un paràgraf, bé, un parell de línies d'aquesta història,
I diu Antoni Serrat Mosqueiro, des del tercer del Bar Bosch, únic punt de llogadís enmig de la ciutat espectral i sirent, contemplava la solitud humida de la font de les tortugues i anava bevent-se a glopets el cafès pers que li havia fet Antoniet. Aquest Antoniet era un personatge real, era un cambrer d'aquests cambrers mítics, ja estan tots jubilats, des Bar Bosch de fa uns anys.
què hi havia hagut abans en aquest espai? home, trob que és curiós mira, jo faig servir sovint i de fet he fet servir també per a informació per a aquesta història una pàgina a Facebook que se diu Fotos Antigues de Mallorca
que trobes veritables meravelles. Evidentment jo me les he demanat per mi, per fer servir aquestes imatges. Hi ha una espectacular, que la va posar en aquesta feix d'una conxa fortesa, que és de finals del 9 o començament del 20. I exactament s'ha tornat d'abon. Ara és el bosc. Hi havia una cosa que se deia grans magatzems,
Sí, el nom d'aquesta tenda era, no me recordara, però, bueno, des de ella, hi havia un cretei que posava, ah, sí, perdona, San José, Grandes Almacenes, en aquella època tot se rotulava en castellà, Grandes Almacenes San José.
La qual cosa m'ha cridat l'atenció, perquè estem parlant de final del segle de nou. Jo pensava que tot això s'havia inventat amb galerias preciador i el cort inglès, però sembla que no. Al segle de nou, a Palma, hi havia uns grans almacenes, uns grans mercatems. I tot el que es cantonava el bosc són uns vitralls, bé, sí, uns vitralls, uns aparadors, amb els maniquís que, veiem, s'amoda d'aquella època.
Però encara més abans, i això és una història que trob que és curiosa, fa uns anys un arquitecte, Lluís Moranta, va pegar una ullada a com era sa forma de sa illeta del bosc i va dir, ostres, aquestes parets, aquest dibuix que fan,
Això me'n recorda molt a teatres i anfiteatres romans. De fet, bé, escolta, el que ara s'ha vingut d'Antoni Maura era el que se deia la Mar Petita, i evidentment allà van estar fa 2.000 anys construccions de la Palma Romana. I va dir que és exactament la mateixa forma.
amb la qual cosa aquesta hipòtesi diu que el teatre romà de Palma, de la ciutat romana, que era una ciutat d'una certa importància, hauria estat la cellilleta del que era el Mar Bosch. Com a punt de referència, en Moranta comentava que el teatre romà de Polèntia i la cellilleta del Mar Bosch s'assemblen d'una manera escandolosa. De fet, se van fer algunes cates, però no van acabar de donar una cellilleta i fimeu, evidentment no podem...
No se pot esbucar sa illeta a veure si trobam el teatro romà, no? Seria una brava veritat. Hi ha un llibre, no?, però que manté aquesta tesi, diguem, o que defensa aquesta tesi, crec que recorda't-lo. Sí, aquesta tesi, ja te dic, és d'uns anys, jo me'n recordo que quan jo feia de periodista, això devia estar del dia de Baleares, que ja no existeix, ja no sortim als carrers.
i record de fa uns quants anys, record d'haver publicat alguna cosa d'aquesta tesi. I després això s'ha anat, me sembla que un llibre sobre la ciutat romana de Palma, que inclou aquesta hipòtesi, recull aquesta possibilitat que allà a Bonares, al Mar Bosch, fos el Teat Romà. Un dels llibres que ha fet servir, que està molt bé, és Palma, de Valentí Puig, i curiosament Valentí Puig es refereix al Mar Bosch com un anfiteatre.
No penses que tingui relació amb aquesta hipòtesi, sinó que ell diu, bueno, això com si fos una mena d'espectacles de vida, no? Gent asseguda, gent passant, gent mirant, recorda molt en les terrasses de París, per així dir-ho, no? Sí, crec que té un cert, jo crec que té Roland Puig, no? Que té aquesta mena d'espectacles de vida. Ell diu que basta una estona de senes basbots per llicenciar-se en antropologia.
Qui va obrir el Barbosc i quant? Sí, home, a veure, això va ser l'any 1936, ho comentaven abans, en febrer del 1936, i el seu primer propietari es deia Jaume Bosch Coves, la qual cosa vol dir que, evidentment, el Barbosc té el seu nom del que era el seu primer propietari. En Jaume Bosch Coves era un senyor que coneixia molt bé el negoci de sa restauració,
De fet, com a conte Carlos Barrido, havia estat el cuiner d'Esquiran Hotel. Esquiran Hotel ara s'escaixa a Fòrum, però en aquella època era un hotel. De fet, va ser el primer hotel de luxe, per així dir-ho, que es va construir. Això devia ser cap l'any 1963, si no recordo malament.
i ell havia estat allà de cuiner i després va obrir el seu propi negoci en aquesta cantonada que abans havien estat els magatzins Sant José i li va posar el seu nom, el bar Bosch, això és molt habitual, que un bar dugui el nom de la família i de vegades és mal nom també. I quina va ser la seva trajectòria?
Bé, també, home, jo penso una mica d'aquest bon home que va obrir el bosc i quatre meses després va venir la Guerra Civil. Bueno, la Guerra Civil no va haver enfrontaments bèl·lics per decidir la Mallorca, però sí el que va haver va ser una brutal repressió i sobretot una postguerra de nassos. Cap als anys 50, això ho comentava també en Ferran Merino, que és un periodista amb qui he parlat també per preparar tota aquesta història,
que pels anys 50 era un lloc de trobada dels aficionats en els escacs. Jugàvem moltes partides, no en el bar, sinó en el pis de dalt, que era com una mena de... I allò, bé, era un espai de socialització. Ara es deien socialització social, si meu, que no és el mateix.
Però llavors no s'havien inventat aquestes històries i això s'havia de socialitzar en viu i en directe. Llavors era un espai de trobada, era un espai de tertúlies, joc de cartes, joc d'escacs, i això era el que era cap als anys 50, el Barbosc.
També, com a curiositat, el Bart Bosch, això com l'Antoni Serra, els Celsies, les seves memòries, també va estar relacionat amb qualsevol episodi de suposició clandestina al franquisme. Per exemple, va haver un moment en què aquesta mítica revista Lluc, crec que d'això feien referència fa unes setmanes quan parlaven de...
quina va ser l'actitud de l'Església Catòlica. Però va un moment que l'Església, la revista Lluc, pensem que cap als anys 60 era l'únic mitjà que hi havia a les Illes Balears que es publicava en català. I va un moment en què l'oposició d'esquerres, òbviament clandestina, entre els quals Antònic Serra, Josep Maria Llompars, es varen plantejar de desembarcar una mica la revista Lluc, far-se càrrec del comitè de redacció, varen parlar amb els propietaris de la revista, amb els ordres religiosos,
I això no va arribar. Al final no se van posar d'acord i en Toni Serra conta que de matinada al Bar Bosch en John Parton, Serra i companyia estaven redactant una carta expressant la seva protesta i que els diaris no l'havien publicat. En Toni Serra creu recordar que quan se va fer la detenció d'en Toni Taravini
que això també era un opositor al franquisme i va haver un moment que el va detenir la policia i això devia ser també molt a prop d'Irbar Bosch. Quan va canviar de propietari l'Irbar Bosch?
Sí, això va ser cap als anys 70. En Jaume Bosch havia duit el bar pràcticament 40 anys, evidentment ja era molt gran, i el va vendre a dos propietaris, un, Nonofreflexes, que la seva família, ell ja és un home gran, però la seva família es continuava fent càrrec del bar Bosch,
I en Joan Suau, que justament, suposo que heu vist en els diaris, en les noticis, Joan Sau, per desgràcia, mos acaba de deixar, pràcticament coincidint amb el 90 aniversari. En Joan Suau va estar un temps i després ja se va quedar només, no n'ofre flexes, com a únic propietari. Però jo recordo,
Jo recordo que eren dues persones molt conegudes, i a més és que estaven tot el dia allà en el bar. Jo, evidentment, me'n record que per anys 80, aproximadament, d'anar en el bosc i trobar que estaven allà tots dos, darrere la barra, al Pau del Cañó, i eren gent, i això, bueno, suau, per desgràcia, mos ha deixat, gent molt coneguda pel nou. Qui va passar 12 hores seguides en el bar bosc?
A veure, jo m'ha semblat que... Sempre se diu que els periodistes no han de parlar de nosaltres mateixos, però m'ha semblat una història tan curiosa que jo crec que ha valgut de recollir-la. I això va ser en 1984, d'acord? Abans he fet referència al dia de Baleares.
que després se va dir el dia 16, després se va dir el dia de barreres i després va deixar aparèixer, però a començament dels 80, i disculpa la batalla i tal, però a començament dels 80 jo, justament, estava de redactor en el dia de barreres. Hi havia dos companys, un era en Ferran Merino, que era crític musical, crític de teatre, que coneix molt bé el tema cultural, i en Joan Miquel Ferrar, que per desgraci ja mos va deixar, que era un fotògraf magnífic i una persona extraordinària.
i aquests dos es van plantejar, escolta, mos passarem 12 hores en el mar Bosch i efectivament ho van fer i els dies següents o després d'un pare de dies van publicar un reportatge al dia que va tenir molt de raó que era 12 hores en el mar Bosch i estava en Ferran Merino, contava la història i després jo he parlat amb ell i això ho hem recordat va sortir amb les fotos d'en Joan Miquel Ferrar
I és curiós perquè ell comenta com, bé, es barbors varia segons el moment del dia. Havia ses primeres hores, perquè ells van estar allà des de les 6 del matí, des que van obrir. Havia ses primeres hores que eren, evidentment, es berenars, treballadors, que anaven allà a fer...
o a fer el cafè, el cafè amb senseïmada o el que fos, i no es va anar, sinó a veure això, el cafè de primera hora del matí. I també hi havia polítics, vull dir, perquè això està a prop de l'Ajuntament i tot i allò. Després estava l'aperitiu, i l'aperitiu era gent més veient de la policia, gent...
I després estava, a primera hora baixa, ja venien les canyes dels joves. Això que ara se diu tardeig, o bespreig, sembla que ja existia llavors. És un reportatge que, en Ferran diu, i jo n'estic d'acord, que va contribuir bastant a consolidar aquesta imatge del barbosc com a punt de trobada de la gent de Palma.
Bé, quines personalitats destacades han passat per Bar Bosch? De fet, en el Bar Bosch tenen, o teníem fa poc, penllades, pausades a la paret, les dedicatòries d'un munt de gent que ha passat per allà. Bé, escolta, és que s'allista realíssima, però...
En Joan Miró, el gran pintor, evidentment, aquest era un habitual. En Joan ha fet servir premsa no només al dia, sinó també a l'última hora, a Mallorca, i justament el propietari, no n'ho feia flexes, recordava que en Joan Miró anava cada hora baixa a fer escafè amb llet allà en Esbarbosc. Era un habitual també, un dels seus nets, en David Miró, David Fernández Miró,
Però bé, escolta, si mirau aquestes dedicatòries, francament és espectacular. Niki Lauda, Pedro Ducer és futbolista, en Miquelanyen, a Dachenoa, Serà Montiel, el Vall de Mossa, Xes Fortes... Es conta que també en Henry Kissinger, el secretari d'estat va passar per allà. I després com que el Bosch està molt a prop de dos teatres...
Un teatre que existeix encara, que és el teatre principal, i un teatre que ja no existeix, per desgràcia, que és el Salor Rialto. Un munt de gent que passava per fer un concert, per fer una actuació en qualsevol dels dos teatres, o per rodatlles que es feien a Mallorca, també va passar per allà. Fernando Fernández Gómez, Eusebio Poncel, Lluís Llach, Joaquín Sabina, Joan Manuel Serrat, Juan Etchanoube,
Fernando Sebrián Javier Escrivá, Pepe Martín, Jaime Blanch, Immanuel Arias, el Tricicle, Maria Luisa Sant José, Jordi Mollà... Bé, fragment, això... Qui no ha passat pel Barmos Primeu? El Tricicle és periós, perquè podem posar-se a la dedicatòria...
que es boscates van inventar aquesta paraula, boscates, de bosc i de bocata, i en Maria Elisa de Sant José també va destacar ses llagostes. I venga idó, sa gran pregunta, d'on ve això de llagostes? D'on ve això de ses llagostes? Jo per sa documentació que he trobada i pel que he consultat ve des es color rosa verd,
perquè és un llonguet, passat per la planxa, amb tomàtiga, i clar, això li feia un color rossadet, què recordes el llagosta, no? I sembla que va ser un camarer que va dir, escolta, posa'm una llagosta. I bé, és molt curiós, sa gent que ve de fora i que no ha anat mai en el barbós, quan li diuen, mira, te convidaré a llagosta, li haurà tocat la boteria en aquest volum.
Exacte, exacte, sí, sí, m'ha passat també. Extraordinari repàs d'un dels meeting points, un dels llocs més importants de Palma, que no sé si resistirà a la turistificació, Xisco, que t'apareix. Bueno, ho anirem veient. Ha canviat una mica també la clientela i també la parte, però bé, escolta, sempre t'has d'adaptar en els nous temps.
Sí, sí. Quina cançó mos has preparat per acomiadar la secció?
Home, és una cançó de fa un munt d'anys, això deu ser dels anys 80-90, però m'ha semblat orient, que és una cançó de Rabinete Caligari, que va ser d'aquest grup mític dels anys 80, El calor de l'amor en un bar, que diu coses com que el bar és el millor lloc per conversar, per tenir una xerrada, i bé, més o menys crec que encaixa amb aquesta història del barbós, que és el reportatge que surt aquesta setmana a l'Arabaleans, i del qual he aprofitat els continguts per aquestes curiositats nostres.
Idò, fantàstic, Xisco, beníssim, extraordinari. Moltes gràcies. El calor de l'amor en un bar per acomiadar aquesta secció. Moltíssimes gràcies. Fins dijous que ve. Gràcies a vosaltres i una ferrada a tothom que mos escolta. Bon dia. Adéu.
Juntos los dos pares, qué lugares tan gratos van.
Gràcies.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida dona Mediterrània, ja tenim el nostre focus anticolonial ben situat i mos hem connectat amb en Jaume Sastre. Jaume, bon dia. Bon dia.
Jaume, m'ha criat l'atenció que l'ESM, l'Assemblea de l'Orientista Mallorca, va fer un posicionament públic de solidaritat amb Laporta després d'aquesta operació estranya que li van presentar, el van denunciar davant l'Audiència Nacional Espanyola i tal. Explica'm-ho un poc, ubica'm-ho un poc.
Bé, aquest comunicat va sortir en defensa de la presumpció d'innocència de Laporta. És a dir, en un estat democràtic la presumpció d'innocència és fonamental,
Estiacusa ha de demostrar les proves, ha de demostrar amb proves el que afirma. Tothom té dret a un judici just i a un jutge imparcial i en cas de dubte, doncs el dubte sempre d'anar a favor dels...
de s'acusat, no? Esquerra de Joan Laporta, doncs, dia de nou de febrer, un senyor de Toledo, Isidoro Segundo Navarro Gurumeta, militant de vots, i anava a segon de sa llista a ses últimes eleccions locals, un poble de Toledo pulgar,
va entrar a l'Audiència Nacional dia de 9 de febrer i dijous una querella contra la porta acusant-lo de blanquet de capitals amb frau fiscal o organització criminal i diguent que tenia sospites i que jutja investigar això va ser dia de 9 de febrer i dilluns 22 de febrer
el periòdico és el que dona sa primícia i vaja sa filtra aquesta informació sa van si la va a filtrar ell o la va a filtrar jutjat a l'audiència i curiosament dia 23 començava sa recullida d'assignatures és a dir que sa cosa va superràpida
I a partir d'aquí s'ha muntat una bolla que evidentment, segons que és públic, no es pot negar, que això ha suposat un càstig per la recuïda de firmes de Joan Laporta, ja que a les anteriors eleccions va aportar 10.272 firmes i
en aquesta ocasió el 8.171. És a dir, la recollida de firmes va anar de dia 23 de febrer i 2 de març, i curiosament dia 2 de març, en matèria que acabava la recollida de firmes, de matí l'Audiència Nacional arxiva la querella
dient que com que això estava... Vaja, que s'havia de castigar a Xipres, a Dubai, l'audiència s'havia de damunt dient que això s'escarreixia i que no és allò adequat presentar aquesta cadera a l'audiència. És a dir, que curiosament, no dos dies abans d'acabar, no, no, el mateix dia de matí, poques hores abans,
l'Audiència i diu això. Aleshores, el comunicat de l'SM anava en aquest sentit i recordava, amb una cronologia, el cas Sandro Rosell, com tot havia començat, igual, l'Audiència, amb una querella presentada a principis de febrer del 12,
que el jutge Pedro Rus de l'Audiència va emmetre amb una celeritat impressionant tenint en compte com funciona la justícia dia 22 se va fer públic, se va filtrar se va filtrar El Mundo d'acord i els periodistes que la van treure van ser dos coneguts de Mallorja Eduardo Ollinda i Esteban Orriqueta sí, sí, sí
i dia 23 Sander Rossell va dividir, dia 23 de gener del 2013. Aleshores, si tenim en compte els antecedents que ja tenim,
Podem dir que en Trias, per exemple, o en Artur Mas de l'any 12, l'any 12, just abans de les eleccions,
Surt El Mundo, també El Mundo, i també Esteban Orestieta i Eduardo Indra, treuen una filtració de la policia, un informe fantasma de l'AUDEF, que acusa Mas de rebre comissions per cas Palau i que tenia contes a Suïssa i a l'Instant Time.
d'acord? Arriben les eleccions i Artur Mas, com a veritat, passa de 62 diputats a 50. Se va dir això? Sí, sí. És un... És un modus operandi habitual. Que és habitual, no? I que van repetint quan hi ha algú que els molesta. Aleshores, després se va demostrar que tot era un muntatge de la policia.
quan en Villarejo va començar a cantar perquè l'estrenien, doncs, per les meses, que s'ha superdemostrat, no? La demanda que va posar Artur Mas contra El Mundo, d'Inurrecieta, evidentment va ser xivada,
M'entens? Perquè els jutges són còmplices d'aquest modus operandi. Després hi va haver una condena del Tribunal de Drets Humans Europeu, però aquí t'he llevat la davallada de diputats de 62 a 50. D'acord? És que estàs indefens totalment. Si anaven els cas d'entries, que va ser l'any 2014,
doncs exactament igual abans de les eleccions en aquest cas un mes abans també és el Mundo en aquest cas és Fernando Lázaro Fernández ja és mort aquest sí
que este es birro del mundo, doncs el director ja no era en Pedro Jota, en el cas d'Nartur Mal el director era en Pedro Jota Ramírez, però en el cas d'en Xavier Trillo ja era en Casemiro García Badillo,
doncs surt un altre informe de l'AUDEF de la policia de la unitat d'investigació de la capital de la policia espanyola i torna a publicar un informe que després se va demostrar que era fals que acusava de haver fet transferències de 2,9 milions d'euros d'Andorra Suïssa d'acord arriben ses eleccions
I aleshores en Triés passa d'onze regidors a cinc. Sí, sí, sí. D'acord? Sí, sí. D'onze a cinc. Clar, en aquest cas, aquí hi ha una doble... Bueno, dic que el màster aquest, Fernández, és de la Rioja, de Logroño, igual que en Pedro Jota, que ja, igual que en Ninda, va estudiar a la Universitat de Navarra,
i va col·laborar amb en Pedro Jota ja a Diario XVI. Primer se va iniciar a Diario de la Rioja, després a Diario XVI amb en Pedro Jota, i en 1989 va participar en la Fundació del Mundo.
Aleshores, l'operació per destruir, per impedir que hi era un bal d'un partit en aquell moment independentista, o que s'autonomenava independentista, no? Aleshores, van comptar, vaja, van jugar d'aquesta manera, però escriveu una altra jugada, segons la seva opinió,
i és que hi va haver una gran promoció d'anar a Calau. És a dir, les eleccions locals de 24 de mai del 2015 apareix ja de Calau, que apareix com un antisistema i s'aprofita de la destrucció a través d'informes falsos fabricats per la policia a l'ordre de Fernández Díaz, de Jorge Fernández Díaz,
Aleshores, fixo vos, la trajectòria d'anar a Colau. Anar a Colau va arribar per tant, en Valls, un català de Catalunya del nord, però d'extrema dreta francesa,
i després el partit d'anada a Colau ha fet ball d'en Collboni i va tornar a ficar seguint a la terrenentria vull dir que és una operació d'estat a dues bandes policia però per altra banda impulsar un personatge
que al Nadal Colau, que en el final doncs acaba pactant amb PP i PSOE perquè el PSOE ara atengui el balde de Barcelona que hi boni, no? Se repeteix el mateix, se repeteix aquest modus de Ferrandi i per tant les eleccions del Barça són dia 15,
doncs han de fer tot quan estàs a les nostres mans per desmuntar, per posar en evidència aquesta...
aquesta jugada bruta és molt important és molt important identificar tot d'un diari que surt que treu aquesta informació en el cas d'en Trias va ser el Mundo en el cas d'en Mas va ser el Mundo en el cas Negreira va ser la Cadena CER i en el cas Rossell va ser el Confidencial de Madrid
que és una terminal del CNI, allà hi escriu en Zarzalejos, per exemple, tota sa porqueria que van treure contra en Rossell, que si és feig de Navidal, que si iot d'en Rossell i tota aquella història, va ser el confidencial, i atenció, en Escar, en Laporta,
És el periòdico de Catalunya, que és propietat de premsa ibèrica, propietat de Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, Diario de Girona i Esport. És d'on surt la bomba, no? D'on surt la merda. El periòdico són els que vàrem fer de nota. No sé si te'n recordes. Sí, sí.
Sí, sí, el missatge de la CIA, el dia dels Mossos d'Esquadra i els atemptats. Que tenia faltes en angles. Sí, el director era Eric Hernández. Hernández segur? Sí, sí, ara el que he llegit és que el PSOE l'ha fet cosa grossa a dins de la mitjana de comunicació pública espanyola. L'ha pagat d'aquesta manera, no?
Els temes que el periòdico de Catalunya no ha firmat, així com en els altres surt Esteban Oruizieta, surt Inda, surt Fernando Lázaro, aquí ja no ha volgut por a cap nom. El director, però, del periòdico és Alberto Sáez, Casas, i atenció, el cap d'esport, el Francisco Cabezas, que...
és el cap d'esports del periòdico des de juny del 2023 però que durant molts anys va treballar al Mundo a les hores d'en Pedro J. Ramírez i de l'Ardoinda no han portat cap nom, firma en redacció però com ja va dir en Sostres el primer dia que això va rebentar
va fer un article de l'ABC que deia que ja fa temps que el dossier que Nisidoro, segons Donavarro, va entrar a l'Audiència Nacional, ja fa temps que havia arribat per mitjans de comunicació i que hi ha hagut tres mitjans, ABC, El País,
i el confidencial, que ja estan molt marcats, que se van negar a publicar això perquè veiem que no tenia consistència. M'entens? És a dir, que el mateix, saps? Clar, van cremant, és a dir, a base de repetir la mateixa operació,
d'acord, ja les vam venir. Però ara fa falta que tots els socis del Barça ja no cedeixin a entabanar per aquestes maniobres que per mi els rivals del Laporta que han recullit les firmes oficients amb Víctor Font i amb Marc Irian, sobretot d'experiment Víctor Font,
jo veig una complicitat en tot aquest operatiu perquè ja el mateix dia que va sortir dia 22 de febrer la primícia del periòdico ell ja va pegar port contra la porta donant per fet ja la presumpció de culpabilitat és a dir, el comunicat
L'ACM va, amb aquesta línia, reivindicar la presunció d'innocència. Una persona és innocent fins que no demostra el culpable. El que passa és que quan funcionava la institució espanyola? La institució espanyola funcionava a vegades de delacions.
és a dir, la seu de la inquisició territorial, que hi havia arreu del territori, hi havia una bústia, i allà podries tu allà anònimament entrar una denúncia, una sospita, i automàticament s'interessava la inquisició que era damunt,
i començava pressió, tortures, xantatges, extorsió, a fi que t'autor declarar si és culpable. Això és com funciona la justícia espanyola i la justícia espanyola avui en dia, bé, jo crec que mai ha deixat
mai ha deixat de tenir aquest pòsit inquisitorial, perquè una altra cosa que agrada molt i agradava molt a la inquisició espanyola era fotre, robar el patrimoni a ser víctimes. En els jueus se'n van venar fora d'Espanya,
ens roba posada i just, no? Vull dir que no, no, res de poder-se res, no? El mateix van fer amb els moriscos i després han anat fent, doncs mira, encara els franquistes no han tornat la part del patrimoni que van robar-se'n fa mil dies de no mil dies de roba. Exacte, encara. Per tant, ara, fins d'aquí dia 15, és molt important, no?, que, en fi,
Si llegíem el llibre de Sando Rossell a la presó, ell va coincidir amb les coses polítiques, no? I ell se queixava, se lamentava, no?
que ni l'ANC ni el NIC cultural, que ningú s'havia banyat per ell, no? Ja, ja, ja. I això ho du clavat com una espina, perquè quan a Sant Array li demanen i tu en un referèndum d'autodeterminació què votaria? Diu, jo votaria independència però a continuació...
de l'independència m'aniria a l'exili m'auto-exili perquè està molt ferit que el varen donar per culpable no li varen concedir la presència no li faria falta exilir-se Jaume ens queden poc minuts i hem de parlar d'escamisa vieja que presideix per vergonya de tots encara el parlament de les llars balears
Sí, sí, sí. Bé, va fer un discurs de nou minuts i fins i tot els seus socis i amics del PP van trobar que va fer llarg perquè se va dedicar a fer un discurs de vots, no? Quan ells es perdien del Parlament. Però després ells són els primers que retreven els altres, no?
que no, que han de ser president de tots. Sí, sí, sí, sí. Vaja, en l'ecent precedo, doncs,
està molt preocupat per l'extinció d'espanyols i per la pèrdua de la identitat. Però no la pèrdua de la identitat de Mallorca, de Menorca, d'ivis i forma entera, no? La pèrdua d'identitat espanyola. Sí, sí. Està molt preocupat i aleshores parla que fa falta integració, però clar, apareix integracions amb espanyol per exterminar la llengua i la cultura pròpia, si és balears que és la llengua catalana, no?
En fi... I defensava el tema que és de sa proximitat cultural, és a dir, de favorir sa immigració llatinoamericana. Va, és, això es fa, i d'això el discur fa, és, entens? És a dir, utilitzar els latinos, utilitzar ses eves colònies,
d'Amèrica.
per, com a guerra d'ànima demogràfica, per a minoritzar i arreconar els mallorquins a una reserva índia. Clar, ell denuncia les autonomies que han provocat la desigualtat a dins d'Espanya. Clar, fins i tot veus com
ell defensa si voltant que tot s'ha d'assimilar en el colonialisme espanyol d'acord aquest missatge pervers és a dir eliminar les diferències eliminar la personalitat
i fem moratons foresters, no? Clar, jo crec que quan, perquè era un feixista, un feixista, però ja era civilista, la Lodi, després parlarem del llinatge de la Sen, d'on surt, si tenim un moment, quan va espanyar les fotos d'en Aurora.
picormell. Allò era com si la tornàvem a matar i a violar. En aquest extrem d'odi i de patològic estan les botifarres, aquesta elit espanyolitzada que fa feina pels espanyols
perquè els espanyols la van crear, són els botifarres, els botiflers, d'acord? I veuen que perden el control. Intenten retornar en el segle de vuit, en el segle de nou, perquè si cercàvem a dins del decent... Bé, ja som pare, en Gabriel de Cent Blanes, que va ser director general d'obres públiques en el primer govern Canyelles, el 83 al 86...
No, el 83 o el 87. Però a la fitxulbosca, on es pepeden bé el Canyelles, els botifarres ocupaven una segona i tercera fila. És a dir, en Canyelles, a la mà esquerra, doncs, va enviar un cotonè en el xanac i en aquestes emblanes, en les semblanes, l'ha fet director general de carreteres,
Però bé, van intentar en un moment determinat, hi va un dinar d'en Canyelles i un ferit de botifarres, que... Vaja, li van venir a dir, tu has de fer el que nosaltres te direm, des de Sombra. I l'home en Biel no se va aixecar, d'acord? Sí. I no es va enviar pel Gafum.
perquè era humiliant però fins a vos que en Toni Alemany li feia discursos però en Canyelles mai va anar a la guerra que volia en Toni Alemany sí, sí, sí en Canyelles nosaltres ho criticaven perquè no feia el que nosaltres volíem però va portar l'expressió dels botifarres
botifarres que, com que són cèl·lits, no el parlen de pas cul en set flassades, botifarra era aquell que va anar a la seu i per tentar el tabull el Birba feia la missa en català, el va insultar a l'Inglíbarri davant tothom. Ja...
Això només ho pot fer un botifarra, d'entens? De la barriada de la seu, que considera que el Birbe és un criat seu, no? Exacte. I aleshores, estandem botifarra, urgència o coll, de Sant Simón, com d'Escène, són dos llinatges que venen de França,
i després, en conseqüències, la revolució francesa. I a perpetuar el règim absolutista i el règim feudal. Les 100 eren militars, dins Missaga, però se van emparentar
en sors blanes, però també en sors cotoners. Ja hi ha un Gabriel de Cent Cotoner, capità de Navili, que va morir en 1847-1916. Després hi ha un lecent Pere de Tudela, oficial de presons, nomenat per Fentima, i després, bé, va ser coronel, i que aquest surt
en sa relació de botifarres i feixistes que van anar por assessor de descapità general d'avui de juliol. En el llibre extraordinari de Caminari Lomar Canyelles, el civil del cop d'estat del Tocirapalva, apareix en l'Escène Pere de Tudela, francès, de renovación española,
un partit monàrquic en faixa, creat l'any 1933 i que l'any 37 se va ajuntar per d'aquesta unificació d'en Franco a la palanca espanyola i de les cons van acabar allà aleshores això és el que hi ha interessantíssim repàs a l'abre genealògic d'aquest feixista hem d'acabar aquí Jaume
Molt bé, doncs, fins una altra. Moltíssimes gràcies. Que t'ha agradat. Ha estat interessantíssim, interessantíssim. Bé, idò, a crida tots els socis del Barça. Ja ho som, ja ho som, m'has convençut, ja m'has convençut. D'acord. Beníssim, gràcies. Adéu.
... ... ... ... ...