Bona nit.
No us hagan ferro, jo de ben petit neva amb la bata bruta, el mòbil nou que no carrega quan l'enxufes, el dia cuinant una tendència somia truites, però pot dir cap més coses quan es buides deixant loca l'astúcia, fent el camp de l'estornell, m'he viciat a les agullats que no es punxen a la pell, fes-me de sencer, ja no he tingut anys, no vull ser com ells, eren tots humans, virulents, ignorants de si mateixos, la fe de molts és com i jo ens em cauxo, la situació em supera quan la deixo,
Sutura el vent, ho em mato, jo només ho intento, però que si està ladro, digue'm que he forat o que ho arregli el tatu cromàtic sense arribar al to. Estic buscant el punt on hi ha llum, llams i trons, cap condó, el post profund. Hi ha mínim dos, un sols hi hauria lloc per un. L'autoestima es torna a un pàncer quan no em mires amb els ulls.
per les cinc-cent, ramen sis a incense, i tots volen gang-gang, però no n'aprenem, nen, crisi de valors, ben mirant per sobre l'espai, hi ha qui em clavarà, pui, la daga, qui m'ens espera és la maga, però crec que ja ho saps, hi ha felicitat, bifi de mi, la veritat, em costa dormir, ritmes de tròpic, sense pronòstic, patant-me tòpics, passant pel típic, al·licient químic, partint els terços, patint si us perdo, sovint hi penso, érem petits, però ara m'he, vaig ser feliç a la
No gasto saliva perquè em doni un birra al VIP. Quan sacudim us cau la tonteria al pis. Tinc defectes com qui més, tia, no soc tan precís. Em inflamen les genives quan li clavo d'en el teu pastís. No m'has vist trips ni ho faràs. Somric per pura inèrcia perquè em fot el palmetre.
Parlar, si em supura alguna neura no m'intenti s'abraçar Puc enredar-me com un ebre i acabar per ofegar Gaudiré, sent sincer, estic malalt Llegis que molts busquem la cura, nen ens falten hospitals Si la crosta et sembla dura, espera, tinc la nevera plena Ve a estar acostumant a mastegar amb la caixa Alegreixo les crítiques, veur-ho frases típiques Corro perquè no m'agafi mai els seus estigmes
Compto les entrades, com sortiràs, hi ha dies tontos i tontos tots els dies. Un sisplau no és un permís, les lliçons no fan davís, el que saps no és el que dius i els ògols ja no visen pluja. El meu fum no és de hachís, els mapes no fan camí, un home ja ha estat un sí i aquestes escales no fugen, fora de distàncies preventives. El punt just de la partida on em busco una alternativa, veient el torn l'arribat sense valorar fugides, des que li tinc més por a la banya que a la ferida. Justifico fent els moments de descans, pocs excuses són on valen les raons,
Accepto les parides si és després d'anar descats. Però no esperis que em despullis, encara n'han fet les pals. Al drap una tomba oberta que em convida a ficar el peu. I al Walter una recepta per no parlar del Mateu. Una corona d'espines per aquells que portem la creu. Una falta malpitada que deixa jugant amb Déu.
Bona nit!
Jo soc d'aquests. Jo soc d'aquests. Jo soc d'aquests.
Si vols, si vols,
Que quedi clar, sense pujar allò d'avant.
L'avió de la cançó d'Antònia farà, guardaré.
No, la canxola torna a fer-ne ser ràdio. Dona, senyores!
Bon dia i bona vida. Començam el programa matinal d'Una Mediterrània. Hem començat a ritme de nova cançó d'Antònia Font i és el moment de dir-vos, d'explicar-vos quins són els principals ingredients que tenim preparats per avui perquè mos acompanyeu fins les 11 des de matí.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'avui, 23 de desembre de 2025, vos tenim preparats molts de continguts que seran del vostre gust segur, ben segur. Començarem, evidentment, com cada dia, revisant l'actualitat. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de VilaWeb.
A continuació, escoltarem o parlarem en Àngels Fermosell, en nom d'Arca. Parlarem amb ell, evidentment, de la tala d'aquests vella ombres de la barriada d'aquí, de Debora Canalcové, de la Calatrava. I també d'altres qüestions. A les 9.40 parlarem amb en Dani Comas, de l'esquerra independentista. Ens explicarà les convocatòries per a la Diada de Mallorca.
A les 9 i 20 contactarem amb en Miquel Àngel Contreras, de Més per Mallorca. Entrevistarem també en Miquel Ripoll i també avui mirarem de contactar amb qualsevol representant
del Bloc Jove, del Bloc Nou Jove, que convoca també la manifestació del 31 de desembre. Tancarem el programa fent anàlisi amb en Joan Mir, revisarem que ha donat de sí aquest 2026 en l'àmbit de l'actualitat internacional i de l'economia també a nivell global.
Tot això i moltes coses més a partir d'ara mateix aquí. Bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
A bon dia i bona vida, dona mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I al diari de Balears podeu trobar en primer lloc un sistema de comprovació dels números de la loteria, si és que hi heu jugat i teniu interès. També, com a notícia més destacada, Esquerra Republicana Balear, el pont entre la justícia social i la reivindicació nacional...
i és que Mateu Morro acaba d'aconseguir el doctorat de política amb història de la formació política que modernitza el republicanisme i l'apropa al mallorquinisme polític. Esquerra Republicana valia una...
una tesi impressionant ja ho veureu i esperam que ben aviat aparegui en format llibre
Entitats ciutadanes reclamen un debat obert abans de convocar nous concursos al Port de Palma, és la informació de Diari de Balears, que també diu que la Supercopa de Futbol Salles disputarà a Palma els dies 3 i 4 de gener. Pere Joan Martorell, de Sedas, lluitam per la dignificació plena de la nostra música d'arrel.
i El batec de l'illa, el primer treball discogràfic de Sedas. Són les informacions relacionades amb aquesta novetat discogràfica. També destaca a Diari de Balears que Llompart a dues veus, acta d'Ona Mediterrània per recuperar la poesia de Josep Maria Llompart.
Més de mig centenar de finques ecològiques de Mallorca sembren 2.400 arbres fruiters resistents al canvi climàtic. I els veïns de la Calatrava demanen responsabilitat política i tècnica per la tala de vella ombres.
Les 20 principals novetats de Camp Moll per Nadal i Reis és una altra de les peces informatives de Diari de Balears i també destaca Diari de Balears que l'era o de Telefònica afectarà uns 120 treballadors de les Balears. Però ens acompanya la comunitat jueva de les Illars Balears en la celebració del Hanukkah
I també destaca Diari de Balears que 160 estudiants, 44 de les Balears, arriben a la final del concurs de creació de continguts en català.
També destaca Diari de Balears i ofereixen vídeos de la neu torna a Mallorca i l'audiència arxiva la crella contra la gent mallorquina infiltrada a Girona. També destaca que pacients afectats per la vaga de metges a les Balears denuncien que l'Ipsalut no reprograma les cites cancel·lades.
i denuncien el retrocés de l'ensenyament en català a la Catalunya del Nord. El futur de la llengua està més en perill que mai denuncia la Plataforma per la Llengua. On anem a VilaWeb? Ja trobam en primer lloc un vídeo...
complicitat, incitació i demagògia. Així escalfa García Albiol l'atenció a Badalona. També destacam una entrevista a una de les advocades dels desallotjats de l'antic Institut B9 de Badalona. El desallotjament del B9 incompleix la legalitat, diu.
I també destaca que el cos dels Mossos manté la voluntat de castigar els agents acusats d'haver ajudat Puigdemont. I el MENAC accepta una comissió de pèrits per al trallat de les pintures a Cixena, si és amb experts internacionals.
Finalment, destaca a Vilauec que el PP i Vox voten a favor de canviar el nom de València, malgrat l'oposició i més de mil al·legacions. Tornem a la portada de Diari de Balears, perquè ja hi trobam la secció d'opinió, on hi poden llegir, entre d'altres,
Els articles que ara vos en recomanarem. Per exemple, en primer lloc, el d'en Borja Crusaelegui. O de Mert, la fragrància del model de residus del PP. Joan Lledonet, parlem de rics i d'immigrants. Rafel Borràs, tornarem a encendre espelmes pel Sàhara Occidental. Jaume Bordils, tot recordant Melià Pericàs,
Lila Tomàs, per Nadal, regalau llibres, i Joan Vicenç Lillo, esperit nadalenc. Aquests són els principals arguments informatius i d'opinió que mos ofereix Hores d'Ara, diari de Balears, i també hem revisat a VilaWeb.
Ara mateix entrarem ja en zona d'entrevistes. En tenim unes quantes preparades per avui. Anem a abordar aquesta part del programa d'avui. Diverses entrevistes i començarem per ARCA.
S'han acabat tardors i primaveres i els tarongers floreixem per febre i punya la mar que trenca les barreres i el temps que ens queda s'acaba, s'acaba, s'acaba.
Com tendré en marxa? Matar de fam, ja no és suficient el sistema, la mullaca. Matar de calor i morir-se de set i ara diuen que tots sou culpables. Entre ells fan negoci de l'escalfament, encara dures putrefactes. Ja no ens queda un altre que anar a fer ells. Ei, quina calitja i quin sol imant. Em passaria mil hores mirant-te mentre pugen els oceans. Redeu quina basca, quina xaforor.
Passaria milones mirant-hi.
Tendrem en marxa, els dies de glòria ja s'han acabat, mercat lliure, competència. L'American Dream ens està sortint car i ara vénen els abuts que faltaven, que de les desgràcies faran capital i triaràs en democràcia. Canvi climàtico final nuclear i quina calitja i quin sol imant em passaria mil hores mirant mentre puja en els oceans. Redeu quina basca, quina xafodó,
En els moments acaba de caure el pont, l'aigua s'ha emportat per complet. El pont del riu Girona ha desgrossat totalment aquesta carretera. És el resultat el que fa l'aigua, la brutalitat, brutalitat. Quina calitja i quin sol imat em passaria mil hores mirant-te mentre fugien els oceans. Redeu quina basca, quina xapodó.
Pasaria a mi la...
Deu et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Deu et sol de sora baixa, ferma i talent, maçala i marellada, sa pell. Espanyà sallat i una pluja suau de pols estel·lars.
Cau el sol de sora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els terres. Cau el sol de sora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla la corrent, les mireres no vendran cacau.
Ses veges deixaven de riure i els dies acaben i els pas s'il·luminen, ses gòndoles entre ses tasses i alegria. Ses òrbites en sincronia.
i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Tau, et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Tau, et sol de sora baixa, perma i talent, ma sala i marellada, sa pell. Els municipals, és evident, van a partar bé sa gent.
Ses fets s'aixaven de riure i els dies s'ataven i els pares s'il·luminen, ses góndoles entre ses tasses i alegria. Ses òrbites en sincrònia
i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida. I alegria, les vees s'aixapen de riure i els dies s'acaben i els farts s'il·luminen, s'escondoles entre les cases.
I just wanna feel like a shiny wave
Bona nit.
Fins demà!
en mis sueños el tiempo se para y no quiero despertarme y es que llegue la mañana sigo volando en mis sueños sin nada cierro los ojos y me escondo en la almohada
Bon dia i bona vida. Comencem l'entrevista. I avui la nostra primera entrevista la dedicam a parlar amb Barca. Per això ja ens hem connectat amb Àngels Fermosei, que forma part de la seva junta directiva. Àngels, molt bon dia.
Hola, bon dia, com estàs? Molt bé, encantats de saludar-te, Àngels. Explica'm-nos quina és la postura d'arca davant la tala d'aquests 17-18 velles ombres que hi havia a la plaça Llorenç Villalonga de Palma.
Bé, nosaltres vam fer publicar una nota de premsa una vegada que se va optar per aquest arrasar de cop totes les velles ombres i ho vam qualificar d'una iniciativa cruel, pràcticament. Questionàvem el fons, però sobretot qüestionàvem les formes. Nosaltres havíem demanat, de manera interna a l'Ajuntament de Palma, li havíem demanat contenció als responsables d'infraestructures. Pensàvem que
És vera i entenem que si hi ha informes tècnics que diuen que hi ha risc de caiguda de branques de sobte, sense que hi hagi cap motiu justificat, o vent o vent davant, no, que de cop pot caure una branca, hi hagi una miqueta de por o de preocupació i se plantegi fer iniciatives per evitar aquest risc. Però, clar, aquestes iniciatives es poden plantejar d'una manera mesurada. Nosaltres pensem que
per erradicar de cop totes aquestes velles ombres, ha estat una errada monumental i una pèrdua de patrimoni paisatgístic i històric pràcticament per la nostra ciutat. Ahir hi va haver una cassolada, una concentració de bancort, se va llegir un manifest i una de ses idees era demanar responsabilitats polítiques i tècniques. Des d'Arca, compartiu aquesta demanda?
Nosaltres ara per ara aquest plantejament no ho feim. Nosaltres creiem que l'important és, en primer lloc, que surtin els informes tècnics a la llum, perquè quan es va fer la darrera reunió de la Mesa de l'Abre, abans en deia Mesa de l'Abre, ara se diu Taula Verda o Algoació de Mesa Verda, nosaltres, en general, la gent que hi havia dins la reunió, varen demanar que
perquè se va informar verbalment que era un element de molt de risc per la ciutat i que s'havien de llevar, i se va demanar que aquests informes s'enviassin als membres de la taula. No se van arribar a enviar. Davant d'això que ha passat, no, però també han demanat que s'envolsin els informes i per ara no s'han mostrat. Sé que avui a la una hi ha convocada una roda de premsa per part dels responsables d'infraestructures
I no sé si en aquesta roda de premsa es pensa en mostrar aquests informes. En qualsevol cas, no va estar una vista lleugera. S'ha d'estudiar a fons. A més, hi havia alternatives, si s'havia consultat amb persones expertes en determinades malalties dels arbres, perquè quan tu ous
l'element talat, tu, a simple vista, només pintura a un dels exemplars, sabeu que hi ha pintura, una pudrició al centre del que seria el tronc. Un del que seria el tronc, perquè deixeu-me que vos digui que aquest arbre no és un arbre a l'uso, se'l qualifica quasi com d'herba gegant, perquè si tu te fixes, no té el que serien els cercles de creixement d'un arbre, que tu pots saber l'edat d'un arbre,
quan tu talles un tros i bous quant de cercles allà. En aquest cas no n'hi ha cap, perquè no és en realitat un arbre. És una espècie vegetal d'origen de la banda de Sud-amèrica, especialment de la banda de Paraguay. No és un arbre mediterrani, evidentment, però sí que a jardins i a exemplars aïllats sí que s'han posat sempre, o a places com aquesta.
Una vegada dit això, tu dius que quan tu ho veus, no veus que hi hagi podrisions evidents. Així com en el vella ombra que varen llevar en el seu dia de la plaça de la Reina, que aquest estava catalogat, sí que estava podrit perquè l'havia atacat un fong i estava malalt i no tenia salvació. En aquests no tens aquesta sensació. Per tant, la primera pregunta que te fas és, una vegada que varen talar el primer arbre, per què no se varen aturar i varen pensar?
per què no fèiem una poda, per què no vam fer una poda dràstica per evitar que risc de caigudes i donar-li més temps de vida a l'arbre i més temps per plantejar i més temps per dialogar, sobretot, no? Que és el que la gent troba a faltar, perquè la participació ciutadana no és crear una taula que te mollin els tècnics les seves opinions i després poc més. Participació ciutadana és una altra cosa, no? I la gent està...
una miqueta traumatitzada, en part, i també una miqueta ressentida per aquesta manca de pedagogia, d'explicacions, de prendre-se el seu temps per prendre decisions tan dràstiques com aquestes.
I també, evidentment, hi ha una ombra que és l'ombra de la possible creació d'una terrassa de bar o restaurant allà.
Sí, tu saps que en el comunicat de premsa que va fer ARCA nosaltres vam posar cinc punts que nosaltres demanaven. Demanaven que se demostràs amb suficients fotografies que no vam poder fer dels detalls de, en teoria, els elements que estaven malalts dels arbres que van llevar, que ho mostrin suficients i que demostrin que tots els arbres estaven malalts.
primera cosa que demanàvem, després demanàvem que se molestin els informes, demanàvem que s'estableixi un diàleg per valorar quines espècies han de substituir aquestes, què s'ha de fer per plantar altres arbres en lloc d'aquest, però que se negociï, que se parli, que se dialogui, i també deien que no s'autorici una sola terrassa de bar o restaurant en aquesta plaça. Perquè si ara s'autorissassin terrasses, quedarien demostrades les teories de molta gent que deien, ah, no, això ho volen perquè volen...
volen passar terrasses i volen tenir més vistes que per la mà. Els arbres tapaven en parts de vista, donaven un altre paisatge, per jo, meravellós,
Però, efectivament, nosaltres vàrem demanar i mantenir la nostra petició que no s'autorissi una sola terrassa de bar en aquesta plaça, igual que no n'hi ha cap en aquest moment. Perquè, per Arca, l'ideal seria que ara se sembracin uns arbres adequats en aquella zona.
Evidentment, s'han de plantar arbres d'ombra que tinguin una presència. És a dir, que aquesta pèrdua que nosaltres pensant que s'hagués pogut evitar, s'hagués pogut evitar en primer lloc amb un manteniment adequat durant molts anys abans. Perquè el problema que tenim en aquesta ciutat és que el manteniment que s'ha fet dels arbres durant les passades 20 anys
Ha estat un... O sigui, des de 20 anys cap enrere, i de 20 anys cap aquí, de vegades també, s'ha fet un manteniment de gent que no tenia pràcticament ni idea de com s'havia de tractar un arbre. S'han fet tales de branques molt bruixades, en conseqüència, perquè aquest forat que li queda a l'arbre penetra la podrició i posa en risc l'estabilitat d'aquest arbre. Això passa amb els vellaombres i passa amb moltíssims altres arbres.
En qualsevol cas, sempre deim nosaltres que la seguretat al 100% d'evitar una caiguda d'una branca, d'una arbre, és impossible. Seguretat al 100% és impossible.
És vera que cap vella ombra matant ningú. És vera que una palmera sí que va matar una bona fa poc, per desgràcia. Bueno, se continuen plantant palmeres. Anem a veure per què se substitueixen. Nosaltres no direm per què s'ha de substituir, però sí que demanem diàleg i demanem que siguin arbres frondosos que donin personalitat en aquesta plaça. Aquella personalitat que tenia, que era moltíssima, aquesta plaça, l'haurien de recuperar.
És difícil, reconec que és difícil, però crec que no podem posar arbres que no diguin res o que siguin poca cosa o que no donin ombra suficient. Això no ens ho podem permetre.
Àngels, ja que parlam, i com que és el darrer programa de l'any, simplement saber en termes de la vostra associació d'ARCA quins serien els reptes o els desitjos de cara al 2026.
Mira, de cada el 2026 tenim dos objectius prioritaris, que són objectius quasi quasi eternos. Un, aconseguir que el catàleg d'elements protegits, d'elements arquitectònics i artístics i històrics de la nostra ciutat protegits, sigui un catàleg com cal.
perquè el que tenim ara és pràcticament un col·legó. Està ple de forats, falten moltíssims d'elements i tenim moltes pèrdues per mort d'això. Nosaltres hem de dir que hi ha d'haver una troca seriosa, de fer un rastreig intensiu per tot el que hi ha i posar dins aquesta llista d'elements catalogats tot el que se pugui. Aquest seria l'objectiu número 1.
I d'altra banda, nosaltres tenim un objectiu, perquè a part del valor de fons, del patrimoni, després hi ha un valor, que a pintura és més superficial però és prioritari, que és la imatge de la ciutat. És el que veiem a simple vista. I allò que veiem a simple vista avui en dia està molt, molt, molt mal cuidat, el cablejat a les façanes.
els llums d'aquest LED que t'asseguen i que t'inunden de pantalles, de coloïns, de plors de plàstic per moltes façanes, de rètols dels comerços que no respeten cap norma i que tenen un mal gust espectacular.
de vinils enormes que faran a tota la façana com si tinguessin el dret de creure que una façana és un element publicitari per se. No és un suport publicitari. Una façana forma part d'un conjunt d'un edifici i hem de poder interpretar la nostra ciutat d'una manera agradable. Nosaltres tenim en marxa el que fem moltes feines amb el tema de la imatge de la ciutat en tots aquests aspectes. Volem encerrar una campanya tipus
Palma, per ser guapa, per entendre-nos, i per extensió, això és una cosa que hauríem d'aconseguir a tots els pobles. Els pobles estan menys damnificats, però també hi ha cada element que també te tira enrere. I és un tema que creiem que és molt important.
Idò a veure si amb aquests dos temes s'avança prou durant el 2026. El que sí que ets segur és que vos anirem contactant i anirem resseguint tots els posicionaments i totes les propostes que aneu fent. Gràcies i molt d'anys, Àngels.
Moltes gràcies, bon Nadal i feliç nou any. Gràcies. Gràcies, bon dia. En Àngels Fermosell, en nom d'ARCA, amb qui hem anat resseguint també tot un seguit de posicionaments i d'activitats que han fet des de l'associació.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, volem parlar de la manifestació de dia 30 de desembre, una manifestació en la qual hi haurà diversos blocs, un dels quals serà el que convoca l'esquerra independentista per parlar-ne d'aquest acte, d'aquesta manifestació, però també de la resta d'actes que convoca l'esquerra independentista per celebrar
la Diada de Mallorca. Nos hem connectat amb en Dani Comas. Dani, bon dia. Bon dia, com va? Va bé. Dani, en primer lloc, explica-nos quines entitats, quines organitzacions formen l'esquerra independentista.
Bé, aquí a Mallorca tenim per una banda l'Acta Solidària, Somarran, també SPC, la CUP, la COS i endavant. La manifestació de dia 30 a les 18 hores que partirà del passeig del Born. Com l'enfoques, Esquerra independentista?
Bueno, en Guany tenim un clar component de recuperar la lluita. Sí que és veritat que en els darrers anys com s'ha vist que la diada de Mallorca ha estat molt manipulada pels partits institucionals i en Guany el que volíem fer èmfasi és que la diada segueix sent
el dia de conmemoració del nostre naixement com a poble, i hem de seguir fent feina amb això. Volem recuperar la cognitivitat, però no volem deixar de mirar a la cienocídica i a la Palestina. Volem seguir pensant en les condicions que està patint la nostra classe. No tenim access a sabitatge, no tenim una vida digna, i volem seguir per aquesta línia.
El combo cau sota el lema, molt per lluitar, tot per guanyar independència, socialisme i feminisme, que són els tres eixos fonamentals de l'esquerra independentista, no és així?
Efectivament, en el final com el que volíem reflectir amb aquest lema és que encara tenim molt per fer, però que tot això s'aconseguirà mitjançant la lluita, s'adiada, és una jornada de lluita de combat polític i social i hem d'evidenciar que la lluita per l'alliberament social i nacional dels països catalans és la forma de construir una Mallorca millor i aquesta és inseparable d'una transformació feminista, socialista i ecologista.
A més, defensant la llengua com un eix vertebrador dels països catalans i una eina de cohesió social. I davant l'ofensiva espanyolista que estem patint, fer del català la llengua de tot és una qüestió de dignitat i de futur.
Dani en què va la manifestació hi haurà els actes polítics o la lectura dels manifets i després hi haurà una ballada amb el Mallorca i també un concert ja se saben els grups
Sí, va sortir fa poc el cartell. Enguany ve dels Espais Valencià, ve el grup Palme, i representant un poc a Mallorca també tenim Garrafa Nadal, que som un grup de Manacor, i també després hi haurà en el final del vespre una sessió de punxadisc amb peles sopa i trabocades.
i de tota aquesta oferta també per fer una crida no només a la gent de Palma sinó tota la gent de fora de Palma perquè venguin a Palma i participin a la manifestació i a la festa posterior Dani, a banda d'aquests actes que han dit, és a dir, manifestació i
i és concert posterior i sa ballada. Quins més actes heu preparat com a Esquerra independentista? Bueno, aquest dissabte se va fer l'excursió a l'Escolzio Calatzó, que és un acte que se feia fa molts anys, i s'ha recuperat un poc per donar aquest tret de sortida en els actes de sa diada. Després, per una altra banda, organitzar-nos per a mi sa pre-diada, que és un acte de juvenil que organitzen a Rani CPC,
i serà una jornada festiva perquè també s'organitza amb el Coso i amb Seteneu els quatre cantons i començarà amb un correbàs per el poble de Fadenit i finalitzarà amb un acte polític i concert. Hi haurà algun acte més com Esquerra independentista?
Bueno, tenim també un acte que és com un poc més intern, però també l'hem anunciat, que ja s'han tancat les inscripcions per et sopar de dia 27, però també dia 27 a la General Popular a la funera de Palma tenim l'assemblea organitzativa per organitzar un poc la manifestació i realitzar les coses més logístiques.
Des de l'esquerra independentista se fa una crida a participar a tots aquests actes i a la manifestació de dia 30, no és així? Efectivament, en el final la Diada de Mallorca és un moment d'unir-nos com a poble, de recordar els nostres orígens i sempre...
fer front a totes les polítiques neoliberals i reaccionàries que estan patint i que, passi el que passi, mos trobaran front a totes aquestes ofensives cap a la llengua catalana, cap a els mecanismes que garanteixen el seu ús i presència en els àmbits públics i, sobretot, a les delives folcloristes que estan penyets el govern.
Idò moltíssimes gràcies Dani per atendre els microfons d'Una Mediterrània recordam la convocatòria de la manifestació dia 30 a partir de les 18 hores en el passeig del Bon de Palma posterior ballada popular amb el Mallorca i després el concert que mos has parlat
amb diversos grups i DJs. Dani, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies, adeu. Gràcies a en Dani Comas que ens ha informat de les convocatòries de l'Esquerra Independentista. Recordem, Esquerra Independentista formada per la CUP Arran, CPC Endavant, COS i Alerta Solidària i que són uns dels convocants, uns dels blocs convocants a la manifestació.
de dia 30 de desembre a les 18 hores. Una manifestació que probablement serà la més grossa dels darrers anys, entre d'altres coses, perquè en els dos blocs habituals s'hi afegeix també un bloc jove
format per una vintena d'associacions juvenils d'arreu de Mallorca que s'han ajuntat també per convocar a la manifestació de dia 30 a partir de les 18 hores. Una manifestació, com dèiem, que serà especialment important, sobretot també perquè des del PP i des de Vox
Se qüestiona el 31 de desembre, sa data històrica, sa data més important de sa història de Mallorca com a diada de Mallorca. Som a Ona Mediterrània, som al 88.8 de Freqüència Moldada a onamediterrania.cat. És el moment d'escoltar una entrevista que li fèiem a l'actriu Aina Frau a la plataforma audiovisual Això és vida.
Ha participat en les sèries més típiques i més conegudes de la televisió a l'estat espanyol i també a pel·lícules destacades.
Per començar, al principi, d'on té ve la vocació, si és que li poden dir vocació. Sí, vocació absoluta, sí. Perquè la lluita que ella va haver de tenir per dedicar-me a això és vocació, però de lloc.
Els meus familiars tots, eren marinos marcants, ja veus que no té res a veure, així és que no ho sé, però jo ja de petita ja feia teatre, jugava pel jardí de Canostra i feien teatre, però no sé per què. M'ho he demanat moltes vegades, jo en això, perquè tenia aquesta afició.
No ho sé. No ho sé per què. I la família com ho van emprendre? Fatal, fatal, fatal, fatal, fatal. I va aquí, me va deixar de xerrar. Oh, tant! Sí, sí, germanes de mo mare, sí, una part bé, una no sé. Els va aparèixer molt malament a tothom. I la meva família directa, mo mare també. Mon pare ja no vivia, perquè ja me'n volia anar als 18 anys, però va morir mon pare i no me'n vaig vol anar tan prest. Me'n vaig anar als 23.
I tot va ser molt dolent quan me'n vaig anar. Dius, te'n vas anar, però diguem... Estudiar. Me'n vaig anar a estudiar. Estudiar teatre. Primer me'n vaig anar a Barcelona. No me'n va anar bé. I després me'n vaig anar a Madrid i me'n va anar molt bé. I vaig agafar escola i tot d'una... I aquí a Mallorca no havies fet res? No. Així diguem, semiprofessional per dir alguna cosa. O amateur, però...
Vaig fer una cosa que se deia La Barca. La Barca era un grup de teatre aficionat però feien lectures. Lectures. No vaig fer altra cosa. I com són els teus anys a Madrid d'aprenentatge? Vaig estar dos anys estudiant de l'escola de Miguel Narros fent improvisacions amb aquell americà meravellós.
I després, com a premi, en Miguel d'Arros tenia duies teatre espanyol, i com a premi d'estat atràs de l'escola mos va contractar per fer festivales d'Espanya. Tu no saps l'agradable que va ser això, perquè vaig conèixer Espanya. Autobús, autobús, autobús... Estivales d'Espanya què volia dir? Que anàvem amb dues funcions, que era Medida por Medida i el Cí de las Ninas,
Anaven per tot Espanya, però a places d'estiu, no? I a places de toros. I a places de toros. Bé, millor allò que hi ha i teatre, no? Encantada, encantada. Vaig conèixer Espanya sencera.
Sobretot al litoral, m'imagina que... No, tot. Anaven des de Galícia, a Natsur, a Sevilla, sí, sí. Anaven tota Espanya amb un autobús que teníem unes sabatilletes per no passar fredes autobús i una menteta perquè passaven moltes nits dormint de l'autobús. I això, diguem, és...
El teu inici professional, diguem, semi-professional. No, això era professional, perquè ja m'apagaven, això era professional. Després me va contractar una senyora, una timistral. Ui!
Ja començàvem amb noms importants, em vendran més. Per fer una funció. I la vaig fer durant un any. Vaig anar fent, vaig anar fent Treat Independent, vaig anar fent cosetes. I un any, que va morir mo mare per cert, vaig venir aquí,
I feia una funció que se deia La Morga, que la vàrem fer també per tota Espanya i era molt interessant i la vaig fer a Barcelona. Això ja era ben professional, ja eren tots ben professionals. I vàrem estar a Barcelona molt de temps i vàrem anar a València. I quan va acabar la funció, en Pare Valle, que era la productora d'aquesta funció, em diu, Anna,
Núria espera, ha vist la funció que era hablar contigo. I jo vaig sortir i me tremolava en ses cames i me diu Víctor García, le gustaria mucho tu forma de trabajar, te llamaremos para un espectáculo. Això era el novembre.
Ja vaig donar palma, va morir mo mare, i un dia sona el teléfono negre, de separat encara que era, i me diuen, ja eres estiu ja, i me diuen, soy Núria Espera, sabes quién soy? Me gustaría que vinieras a hacerte una prueba.
No te pagaremos el billete, pero me gustaría que vinieramos a Matjaná. Va ser una prova fantástica. A Madrid. A Madrid, sí, sí. Amb en Víctor García, director aquí jo en Mir profundament, que era el tropongeni, i el trobava perquè va morir.
I bueno, ja te diran. I un dia jo li dic amb els meus germans, vivien els meus germans ja a Madrid i li diuen en Tomeu. Tomeu, jo me'n vaig a prendre una cop a bocaccio perquè estic molt nerviosa, de la mateixa i no me criden. I quan vaig tornar tenia damunt el meu llit un lletero que posava mañana ensaio a les tres en Barajas.
i va canviar la vida d'una manera bé. Vaig venir aquí perquè aquí va armastronar divines paraules. Aquí, a l'auditori. Aquí. I hi havia el protagonista masculí, el Nector Altério, que va morir ahir. Fa cinquanta anys. Cinquanta anys. Així és que mira que en fa anys.
I això va durar, vam anar a Iran, vam anar a París, vam anar a tot el món, vam fer unes gires extraordinàries. El teatre és part de la teva vida. Tot. Les corolles del meu cap sempre han estat teatre. Sempre han estat teatre. Però, Déu n'hi do també, la teva carrera a la tele.
Sí, aquí també he fet dues sèries, n'he fet una de... Bé, jo he repassat més de dues, però bé, aquestes dues. No, aquí hi parlo, Mallorquines. Mallorquines, no, no. Ah, sí, sí, sí, mai aneu a ciutat. Hospital Central, com a... he fet... La República, he fet... és que no me'n record, i he fet sobretot la que s'avecina. I aquestes per ser que encara m'aturen. Clar, aquesta...
Però vaig fer més temps d'hospital. Bueno, la que s'ha avicinat lo que passa és que he fet molt de capítulos subeltos. I he tingut un personatge que és la suegra del pescadero, com que sempre mos bareàvem i això, pues els ho feia gracia. No, molt, he fet molta feina. Per sort he fet molta feina. Sí.
I pel·lícules, el Bola... Ah sí, el Bola, que quan Natxero va fer la primera pel·lícula va dir, quiero que todos mis amigos tengan un papelito, i me va donar un paper de Nencarna, que està molt bé, sí, estava molt contenta de fer. Però ací he fet també El río que nos lleva, que estava molt bé,
però sí que n'he fet menys, és la veritat. Molt petites col·laboracions. El que més he fet és teatre, també molta televisió, perquè a l'Hospital Central ho vaig fer dos anys, he fet moltes de televisió, que ni me'n record. Diguem, com és fer teatre en relació a fer una sèrie de televisió? En el sentit que totes dues
requereixen, clar, l'havia una el paper evoluciona, l'altre el mateix, cada dia, però en els fons també deu ser un pot diferent cada dia. Però el teatre té una cosa molt interessant i és que comença la funció i el personatge
se desenvolupa. I tu ho disfrutes. I ja no pots durar, eh? Tu entres, jo sempre deia, quan entres, sempre... No tens por, sí, por, sempre, sempre tens por. Però quan obris la porta de l'escenari, tot canvia. Perquè ja no ets tu, ets un personatge i que tu, si el deixes fluir, funciona. I no passa res. Exacte. I la televisió...
fas una escena, la repeteixen, fas una altra, fas la darrera, entres a la primera, però també té el seu encant. Però a mi personalment el teatre m'agrada molt més perquè disfrutes de fer el personatge, o sigui, passes un viatge, que dic jo. Aina, tu que has fet tanta feina, que tens aquesta trajectòria tan llarga, te sents prou reconeguda aquí, a Mallorca i a Cerbalears?
Sí, jo crec que sí. Sobretot, la professió m'estima, m'estima, i jo també a ells, perquè hi ha uns actors i actrius i directors fantàstics. Ahir vaig veure una funció d'en Martret, que és un mallorquí que ha dirigit a Madrid i que és una funció fantàstica.
i que ara en farà una altra, en fi, que ja molt bona, molt bon. El problema que té Mallorca és que no té teatros per fer les feines. O sigui, tu fas una funció, la fas quatre dies, i ja no la pots dur, però pot fer 15 funcions i ara és un escàndol.
Això és el problema que té Mallorca. I després ja sempre dic, i ho revindic, que tenim un mal intercanvi amb Barcelona, perquè Barcelona du aquí el que li dóna la gana i no m'ho es contrata, no ha contratat espectacles d'aquí, que n'hi ha de molta categoria. Sempre ho xarga contra Barcelona, això. S'hauria de fer un circuit. Un circuit. Els que més o menys tenen bona programació és de Manacó.
Sí, i el principal també, però Palma i Manacó són dues funcions. O sigui, dues places. I hi ha poc teatres que tinguin les condicions. En fi, jo trob que és algo... I això, contrasta amb què has fet, dos anys m'apareix, seguits, toc toc. Deu! Ah! Deu anys! Deu! I jo per què he dit dos? No ho sé, perquè són deu.
Bueno, nou, perquè va a la pandèmia i ho vàren deixar, i ells ja no ho vàren retomar. Jo ho vaig deixar un parell de mesos antes que ha començat la pandèmia, de més tres o quatre mesos, que no volien que ho deixés, però jo m'enyorava. M'he enyorat sempre la mà. Sempre la mà, la mà. Sempre he enyorat la mà. Telefonava les meves amigues d'Esport de Pollença. Com està la mà?
Perquè ara ja t'enviaven fotos, però fa any no. En fi, que l'enyorava molt. Però he estat bé a Madrid. He fet bona feina, he estat considerada... He fet molta feina, he pogut viure d'això sempre. Això és un regal. He fet funcions interessants.
Qualcuna que no obre tant, però l'he feta. I aquí ara estic molt contenta perquè, com que som l'única persona, major, també em criden per fer feina. Ah, però mira, justament, tenia una altra banda, però feim aquesta primer. Moltes vegades he sentit criticar que papers per dones i majors n'hi ha molt pots. Escriu molt poc.
És que quan passes els cinquanta anys ja no te passa res. No és veritat, això. Passen moltes coses als cinquanta, per cert, moltes. En els meus anys, que són vuitanta, ja passen coses. Però com a predina ja me contraten i ja em faig de feina. Sí, sí, estic encantada. Per això t'ho dic que me sent estimada per la professió d'equija.
Aina, i com a dona, t'has sentit sempre respectada, sempre ben tractada? No, això no. A Madrid va ser una lluita molt grossa, molt grossa, molt grossa. Sempre compt una cosa que és curteta, però va ser una de les vegades que vaig tenir un problema
Vostres sabeu que se feien comedies a ràdios a Madrid, no? No vull dir quina era ni molt manco, però bueno. I jo vaig quedar finalista per fer una... I el senyor que me va contratar davantes, quan teníem el contrata per firmar, me diu i està, anoche cenamos juntos? I jo vaig dir no. I vaig quedar sense el contrata. I això era molt petita, passaven més coses, però bueno. Jo m'he sabut defensar bé. Ja.
Però bueno, això de canviar molt, està canviant molt, està canviant molt. Gràcies a Déu, gràcies, bueno, gràcies a noltros vull dir, perquè no és Déu de noltros. Sí, sí. Idò hi ha algú, això. Sí, sí. Aina, un altre tema també molt... Bueno...
que tu t'has significat, no? Que has col·laborat amb associacions que lluiten contra el càncer, que fan feina per mirar d'aquesta investigació abans i que tot vagi millor. Sempre han d'ajudar a les investigacions perquè és l'única manera. Mira, jo vaig tenir càncer en els 46 anys.
que em fa d'anys, eh? I tot el que em van fer a mi, que em vaig sortir endavant i ja veu que estic bé i he tingut molta energia i tal i qual, ara se fa molt més senzill, no tan traumàtic, així és que tot el que s'estudi, tot el que s'adoni per això serà bo, perquè és la manera que patesquis
Menos, perquè és una cosa molt dura, lo dels cànceres, és molt dura. Mon pare va morir de càncer, mon mare va morir de càncer i jo l'he tingut, és que és un mal amic, és un mal amic, però quan més s'estudia... I tu has ajudat, diguem, en fi... Sí, el que em demanen, sí, sí, sí. Col·labora amb tot el que aquí fa falta.
Se mosga bastant, eh? Ja sé que no és un tema que tu, diguem, has tractat gaire i això, però s'indústria audiovisual no estaria bé que Balears hi apostàssim més, tinguéssim més coses, que hi vetres tingués la meva més força, per fer, no dic, sinó per fer coses pròpies d'aquí. El cara ni siquera fa sèries. Les sèries aquestes que fa fa un temps. No ho fa.
I ara no em fa, suposo que és un problema de pressupost, però si tinguéssim més pressupost segur que em fa. Aquí hi ha molt de professionals molt bons, de tot tipus, i necessiten que el mercat els ajudi a sortir endavant aquí. No mos n'han d'anar d'aquí, no mos n'han d'anar, volem viure que nostre.
Per a viure que no s'hi poden fer feina que el nostre. I els governs ho hauria de saber. I la cultura és un regal molt gran, molt gran pel poble. Però això no ho entenen gaire, m'apareix a mi. Jo ara m'estim fent no afegir res més perquè ho has dit molt bé. Per tant, crec que ho podem acabar així.
Molt bé, moltes gràcies per deixar-m'ho dir. No, moltes gràcies per dir-ho. Aina Frau, un autèntic plaer. Igualment. Moltes gràcies. I no, tots ara continuem amb el segon bloc.
Som en el programa número 90 d'Això és vida. Avui, després de l'entrevista, tenim taula d'anàlisi i ja hi hem convidat en Joan Mir. Molt bon dia, Joan. I a tothom.
Anna Cori Ramon també, molt bon dia. Molt bon dia a tots. I en Ferran Mercant. És un plaer tornar. Igualment. Ràpidament, si hi ha cap qüestió que vos hagi suggerit l'entrevista, i com que som tres i no tenim molt de temps, anirem tot d'una a les escorolles.
Jo el que m'ha suggerit és que ha sigut una gran treballadora, una persona que ha fet moltíssima feina i que des de Mallorca aconseguir treballar de forma constant tot arreu a los madriles suposo que no era fàcil, que ha tingut que lluitar-ho.
Ferran? Jo tinc una setmana que he dit un parell de coses. Primer una cosa que heu comentat i que tu ja has començat l'entrada del programa, que és l'importance de tenir indústria audiovisual. He estat cercant un poc i veig que aquí institut de teatre no en tenim. Tenim Escola Superior d'Art Dramàtic, però no com a Catalunya, que tenen institut de teatre que me parece que és bastant important i dona bastant de tots i productors, etc.
I una cosa que he comentat que és claríssima, que se manca de voluntat política d'ajudar a tot el sector cultural, que és cada vegada més evident, sobretot en el govern que teniu actualment.
I una altra cosa, ja més específica, que m'ha assoltat, no?, és la poca acceptació que solen tenir moltes famílies que una persona se vulgui dedicar a la cultura, en general. Jo crec que algun cas proper de gent que se vulgui dedicar a la música i tal, i que també ho vol tenir complicat. Jo crec que això se feies també a això que comentàveu, que a Mallorca és molt més complicat dedicar-se a la cultura.
perquè les administracions no hi donen suport, etc. Perdona, perdona, i també hi ha un factor que estan parlant de fa molts anys que devia ser encara més dur que un fill plantejar
sobretot els pares, tots els pares, siguin de dretes, d'esquerres o mediopensionistes, tenen un objectiu de donar una estabilitat als fills. I aquest entorn... No, no, no us hi perdi gaire. I l'últim que vull destacar és el tema de les dones en el món, no només cultural i teatral, sinó audiovisual i cultural en general, que ella diu, ha canviat molt, jo crec que no ha canviat suficientment.
Encara, per desgraci, cada dia cada dia coneixem moltíssimes dones que tenen problemes en el teatre, en el cine, el mito és de fa 9 anys, aproximadament. És a dir, que és un tema que encara ha de canviar molt. I tant. Anem a les corolles, Joan, mira la teva.
Deixem-me la va aquesta bona dona. No, m'ha agradat veure que aquesta nissaga d'actors i trios de Mallorca s'aguanta encara, a trios d'edat, com la Cristina Valls, que no m'hi ha, i en Xesfort i aquesta gent,
que tenen una continuïtat. Mallorca sempre ha tingut gent molt bona almenys el temps que jo he viscut. I respecte a això jo també vull dir que
No és exactament la cultura, el problema. El problema era l'aspecte frívol i la faràndula. Pensa que quan ja era nen, els meus padrins no els agradava que anessin a la Xina, ells no hi anaven mai.
Per exemple, padrí per qüestions higièniques, que havies de respirar l'ans d'altra gent, no cal tanquet. Sa padrina per raons morals, el cine és un lloc de perdició, i ses actrius i totes aquestes històries. Pensa que un dia, el capellà, el poeta Bartomeu Barceló, que quan anava a Barcelona dormia aquí a meva palma, perquè llavors no podies agafar el vaixell de nit com ara,
se va trobar que mon pare i ma mare havien d'anar al cine i no el volien deixar tot sol. I ell, que era bastant avançat, diguem-ne, va consentir a vestir-se de persona per acompanyar mon pare i ma mare al cine. Fins en aquell punt arribava la condemna moral de l'espectacle. Bé, idò, ara començarem amb la coroll...
Sí, jo porto una corolla que connecta un parell de coses. Me l'ha suggerit lo dels pares helicòpter. Aquesta sobreprotetació dels pares als fills que arriba fins i tot a la notícia que els pares van a la universitat, els estudiants de grau i de màster,
els hi rellenen els papers de sa matrícula, els hi van preguntar si ha aprovat, si no ha aprovat i tal. I ho he connectat. Aquesta sobreprotecció
i ho he connectat, me'n recordo que fa uns anys un menor aquí me va dir que al port de Maló a l'Esplanada hi havia sembrat una quantitat d'arbres que feien unes bolletes vermelles. Els arbres tenien més de cent anys, però l'Ajuntament pressionat per un grup d'una associació de pares va arrencar els arbres perquè els nins
que no s'intoxiquessin amb les bolletes vermelles. 10 generacions de Menorquins han après a respectar les bolletes vermelles que no s'havien de menjar durant tota la vida, però ara els d'aquesta generació han hagut d'arrencar els arbres.
Ho he connectat, es pot connectar amb un de la plaça d'en Viguelonga que volen rebessar les velles dones per protegir-nos, per protegir els nins, perquè si l'arbre està malalt, el matem. No estudiem què podem fer que fa sombra, que podem... Jo no vull que caigui damunt de ningú, però hi ha d'haver unes solucions alternatives que no he rebessat l'arbre.
Això si ho connectem en què després hi ha gent que dorm al carrer, calculen que unes 2.000 persones, això no preocupa gens. Podem gastar recursos en unes coses
de sobreprotecció per uns i després amb el total pels altres. Joan Mir, què t'apareix aquesta idea de sobreprotecció actual o selectiva però? Estem en un canvi d'època brutal i tot això que nosaltres pensàvem que són detalls de curiositats, d'excentricitats, és que tot canvia, tot canvia i llavors es ve ells mos quedant molt
encuriosits perquè diu i ara què passa? Perquè a cada hora mos arriba una sorpresa d'aquestes, que es poden publicar tu d'una manera
superprotectora de vegades i absolutament irracionada amb altres i així molt va, això dels pares superprotectors, això no ho crea. Si un universitari no sap omplir
Els formularis per això? No, és que el pare o la mare no acaba de confiar en què ho farà i ho fa ell. I per què no acaba de confiar? Doncs perquè li han anat fent... Una cosa que vam xerrar en els programes 72 d'Això és vida, vam xerrar l'educació. I jo vaig dir, en concret, que ara hem de dur, entre cometes, hem de dur setmanetes amb els alumnes, que hem d'anar sempre darrere d'ells.
i jo cada vegada m'estic, jo som professor natiu de secundària, i cada vegada m'estic rebel·lant més contra totes aquestes sobrepreteccions que no només els pares fan, sinó que mos han obligat els professors a fer.
Perquè clar, després passen aquestes coses, arriben els alumnes a la universitat i no saben emplenar un formulari senzill, perquè no és molt complicat emplenar un formulari de matrícula. I quan van a fer la revisió d'examen han d'anar amb son pare i sa mare. És que això passa, i va sortir un article precisament sobre els pares de helicòpter, crec que era a MilaWeb, tu per trobar llegit més que jo. Fa un parell de dies. Sí, per això m'ho va sugerir. Vaig pensar, jo amb 17 anys, jo era de Reus, i Barcelona havia anat amb els meus pares,
un dia a dinar i tornar. I amb 17 anys me vaig muntar amb un tren i em vaig anar a matricular a l'Autònoma de Barcelona que començava aquell any, sóc la primera promoció, amb lo qual
I els meus pares no se'ls hi va acudir que m'havien de venir a acompanyar. Si em vaig equivocar molt algo, vaig tornar a la finestreta a demanar-ho a veure què... perquè era una època que no era online, que era època d'escriure. Tornim a donar el paper que ho arreglaré.
Havia un llibre que se deia pares permissius, fills autoritaris, se deia. És útil de llibre, no vaig llegir llibre, però el títol ja és molt significatiu, perquè són així realment, si els sobreprotegessin i sempre els llegessin fent el que vulguin a segon quin àmbit, després seran autoritaris. I sembla que la societat s'ha tornat molt bona a lot, ha protegit molt tot, però no és veritat, perquè després
Pots tenir una persona tombada en el banc de davall que teva i la gent intenta a veure com el pot fer fugir ja perquè no l'embruti. Joan Mir, la teva corolla?
Bé, jo l'heu fet explicar d'una altra manera. M'agrada això de l'autoritarisme i de la hiperprotecció i em ve en el document d'aquest nord-americà d'en Trump, que... Com es full de ruta de les polítiques... Sí, sí, dues pàgines i mitja de la set de CD8.
que dedica a Europa, dedica aquestes dues pàgines i amb un esperit absolutament paternalista i de protecció. Pobres europeus que no saben ser expulsats de migrants, no saben ser civilitzats, la seva civilització en 20 anys desapareixerà, Europa no hi haurà qui la conegui,
Ell se refereix a que els bosques ponen molt, molt, molt tos de pell, molt toscura, plus que res, i aquest això, i un idiota que no va ser aquest parc d'estudiar la primària, mos ha d'explicar als europeus que pobres, ells mos salvaran la civilització, ni més ni manco. Està al món, naturalment, està.
Hi ha llums de les llums, de la il·lustració. I dels carrers de les seves ciutats, també. Estan com anant, l'efecte Trump, estan com anant a Amèrica Llatina, perquè mira avui les eleccions. I Europa, i Europa. Això, hi ha una internacional de la extrema dreta, o desfeixir-me, que ja està ben organitzada, que tenen molt de recursos,
El feixisme? O cada xixata? Hi ha una teoria... Però això podria ser també precisament perquè el sistema capitalista el sistema, no jo diguem el sistema, ho necessita. Clar, és una manera de...
setjar un poca tal, recordar en els obres cadrets i sous i tal, però tal, en fi, no? No sé, sí, sí, és...
S'ha d'estudiar més això? No és que canviem cada 70 anys, jo crec que tots duim una part de feixista a dins i que llavors cada 70 anys les circumstàncies fan que això flori, però sempre és, i no oblidem que
Escolta, la història de la humanitat no diré que sigui una història d'esfegisme, però de l'autoritarisme sí, els nostres grans herois, en Juli César, en Hernán Cortés, un fill de puta que autoritaris que... Però d'aquí interrompeixes Joan, això no és la història de la humanitat, és una part de la història de la humanitat, perquè des de Neolític cap aquí hem anat a pitjor. En termes democràtics, les societats pre-neolítiques eren molt més democràtiques.
Això ja ho he dit a qualque programa i això ho sé perquè la meva parella és arqueòloga i m'ho ha explicat. I precisament fa feina aquí a Suïp. És a dir, vos recomand molt un llibre, si voleu saber la història de la humanitat completa, d'un punt de vista millor, el llibre d'en David Graeber, que es diu En amanecet de la humanitat, no està traduit en català, per desgràcia.
i si se veu un glas millor. Jo aquest Nadal els llitgiré i ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. I ja morades. Això dels Nealtis. De totes maneres, hem de pensar que les teories sobre el comportament de cultures prehistòriques estan molt inflades. Vull dir, a veure, tots, jo com a genetista, jubilada però genetista,
La teoria deia que els neondertals per una banda i els sapiens per una altra, fins que el DNA ha demostrat que van hibridar. Ara han refet totes les teories. Pels arqueòlegs, un fòssil com més antic més bo era. Quan sabeu que hi ha una tercera sortida d'Àfrica fa menys de 100.000 anys, resulta que el Tapuercà
Estarà molt bé, però no són dels nostres un llinatge, són uns primors d'una rama. És a dir, que la història es reinterpreta i es revalora. No dic que els neolítics no fossin democràtics, dic que es tenen molt poques mesures.
per veure com funcionava. El que està clar és que a partir del neolític van sortir les societats piramidals, que és el que patim nosaltres. I dins d'aquest sistema de capitalisme que patim totes aquestes aberracions que ara xerràvem, el problema és aquest. El gran líder que ens salvi de tot sempre, que comandi i creia que apareixi de poder... Això sempre és un problema. En les societats pre-neolítiques no passava tant. Això és un problema sempre de tamany de població. Si tu tens un grup petit,
pot ser democràtic. En quan aquest grup inflat, ja n'hi ha un que comanda i uns altres que creuen. I a més... Però això no és tot així, eh? Perquè ha de ser il·lustració cap aquí tenim societats més democràtiques. I la població ha augmentat, també, eh? Sí. Hi ha maneres de tenir societats democràtiques malgrat que la població sigui gran. I avui en dia amb internet i totes les eines que tenim, també ho podem aconseguir. Però el que passa és que a banca de voluntat política... Permetrien una democràcia molt més directa que en cap altra... Exacte.
Però no els interessa. En els que tenen poder no els interessa. Jo he anat perdent. Perdona, m'ha enfilat molta, Joan, però bé. Bon dia i bona vida, començam l'entrevista. L'entrevista
I el bon dia i bona vida dona mediterrània és el moment de parlar amb en Miquel Àngel Contreras, regidor de Més per Palma, l'Ajuntament de Palma. Miquel Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia també, com anem? Va bé, estem encantats de poder-te tenir en aquestes hores i poder parlar d'una qüestió que aquests darrers dies ha marcat bastant la agenda política de Palma i és aquesta tala de 18 vella ombres, de 18 arbres a la plaça Llorenç Villalonga de Palma.
Des de Més per Palma, heu exigit la dimissió immediata d'en Belén Soto per la seva nefasta gestió d'aquesta crisi. Sí, evidentment l'hem demanada perquè bàsicament ha estat una actuació...
executada en presses, s'hagués pogut esperar a poder contrastar la situació d'aquests arbres amb informes també externs, per evitar situacions tan dràstiques que després són irreversibles, i després, a més a més, que això s'ha fet amb total opacitat. És a dir, tants veïnats com nosaltres mateixos, com Més per Palma, hem sol·licitat
formalment que se mos donés accés en els informes tècnics que avalaven aquesta tasca, aquesta tala, perdona, i evidentment el govern no mos ha respost en aquesta sol·licitud i ningú ha vist aquests informes que se suposa que justificaven aquesta tala, no? Per tant, tant per aquesta opacitat com per aquesta manca de diàleg amb els veïnats i veïnades del barri de la Calatrava i altres entitats ecologistes,
pensant que ha estat una gestió totalment nefasta i per tant s'han d'assumir responsabilitats polítiques. Perquè és evident que sobretot aquesta banca de transparència i aquest no mostrar els informes resulta molt sospitosa a hores d'ara, no?
Sí, evidentment, resulta molt sospitós, sobretot aquesta manca de transparència, perquè, evidentment, quan tu tens una crisi com aquesta, d'una banda pots parlar amb els veïnats i veïnades i intentar reconduir aquesta situació de crisi, i de l'altra, evidentment, si tu mostres des d'un primer moment els informes tècnics que valen aquesta tala,
de qualque manera estàs sent transparent i de qualque manera també estàs demostrant que hi ha unes qüestions objectives que justifiquen aquesta tala. Però des del moment en què els amagues, clar, això genera una certa sospita, sobretot tenint en compte quan viuen els reinats,
que és l'única plaça que queda al centre de Palma sense terrasses de bars i sense gentrificar. I justament una plaça que està just davant la mà. Per tant, amb aquesta opacitat, sospites que de qualsevol manera s'accentuen. I tant. Miquel Àngel, creus que veurem terrasses de bar o de restaurant en aquesta plaça?
La veritat és que amb el Partit Popular no mos estrenyaria gens governant ells, perquè ja sabem, o ja hem vist, com aquests dos anys i mig de govern han anat assaborint interessos particulars per damunt dels interessos dels veïnats i veïnades de Palma, i com també fins i tot s'han anat ampliant terrasses a les nostres ciutats, ho han deixat, per exemple, de repintar terrasses en els carrers, i per tant s'ha estat descontrolant totalment la situació.
Per tant, com deia, amb aquest govern no mos estranyaria gens que això sigui un precedent perquè es puguin instal·lar terrasses de bars en aquella plaça. Què trobeu que s'hauria de fer ara des de l'Ajuntament? Evidentment, en primer lloc, donar explicacions i mostrar els informes tècnics, etcètera. Però s'hauria de...
tornar a plantar arbres, si no veia ombres d'un altre tipus que puguin garantir metge seguretat, si és que estava en perill? Sí, evidentment, com a ajuntament, el primer que hauríem de fer és demanar disculpes a les veïnades i a les veïnades per haver arribat en aquesta situació tan tensa
amb la gestió d'aquesta tala. Després, evidentment, obrir un procés de diàleg amb veïnats, veïnades, entitats ecologistes que han estat a darrere d'això, com pugui ser l'Associació de Balears Amics de Trabres, Amics de la Terra, el GOP, l'Associació de Veïnats de S'Eclatrada mateix, per veure com s'ha de redefinir aquest espai. I llavors, evidentment, recuperar certs brats que hi havia en aquesta plaça perquè...
El que no podem fer en una situació d'emergència climàtica, on cada vestiu tenim unes temperatures més d'estremes a Palma, és anar perdent arbrets a la nostra ciutat. Jo desconec a nivell tècnic, perquè no som especialistes en això, quins tipus d'arbre són els més adients, però el que sí que pensam és que s'ha de ser de forma dialogada i consensuada amb arbreinats, perquè el que no es pot fer és governar des dels despatxos d'aquesta manera sense escoltar a la gent que viu a la nostra ciutat.
Des de mes per Palma, heu anunciat que no acudireu a la comissió de cicle climàtic de l'Ajuntament de Palma. Sí, va ser així. Això va ser perquè aquesta comissió s'havia de fer d'hivern res passat, els dies després de la cala. Va ser una comissió impulsada per entitats
com puguin ser Palma XXI, que van demanar que se constituís aquesta comissió, i després, clar, el dia després, tot se va desencadenant que diferents entitats, com Amics de la Terra o Palma XXI mateix, van anunciar que no s'inspirien a aquesta comissió com a motiu de protesta per aquesta dada. I més per Palma, també van considerar dient, de qualque manera, reforçar aquesta postura que ja havien cancel·lat altres entitats.
Què fareu des de més per Palma a partir d'ara? En aquesta qüestió... Perdona, també ho digues, digues. No, no, no, quines iniciatives em prendreu des de més per Palma en aquesta qüestió concreta?
Sí, bé, nosaltres, a veure, des del mes anem fent, a part de secció d'oposició i de crítica, feim propostes alternatives per millorar el verd de la nostra ciutat, no? Per exemple, hem demanat que se faci el 3x1 en els diferents barris, és a dir, que per cada arbre talat se'n replantin 3, si no pot ser allà mateix on aniria l'arbre talat.
la mateixa zona, o per exemple que s'acompleixi la norma 333. També, per exemple, vam dur en el plenari passat una proposta per fer diferents corredors vers de la nostra ciutat, però el que passa és que sempre mos trobam en la oposició i en les vots en contra del Partit Popular i de Vox perquè
no creuen, evidentment, com han demostrat una vegada res altra en verbes de la nostra ciutat. Per tant, la nostra acció política de l'Ajuntament de Palmes, d'un costat, criticar aquesta mala gestió del Partit Popular en matèria d'arbrat, però també oferir, evidentment, alternativa.
I ja per acabar, Miquel Àngel des de més per palma quins són els reptes per a l'any 2026 per a l'any que comença i quins són els desitjos per dir-ho de qualque manera també Sí, bé, nosaltres seguirem insistint en una sèrie de qüestions que per nosaltres són fonamentals i que responen a les principals preocupacions de la gent
La primera és el tema de s'habitatge. Ens trobem un govern que no ha donat cap resposta efectiva en el problema de s'habitatge que té una gran part de la ciutadania i, entre altres qüestions, també exigim que s'apliqui ja o que se declari d'una vegada per totes Palma com a zona tensionada per poder posar top all i regular els preus dels lloguers. És una eina fàcil que permetria que els preus dels lloguers
baixassin immediatament, no? Un altre tema és el col·lapse que vivim a nivell de mobilitat a la nostra ciutat, no? I amb això també seguirem plantejant alternatives i propostes en aquesta qüestió. I llavors també, evidentment, un altre és per nosaltres important és el tema de la massificació turística, no? Palma s'ha tornat a una ciutat on és molt difícil viure-hi, no?, on s'està perdent la seva identitat i, evidentment, farem propostes en aquest sentit, no?
amb el Partit Popular cada any anava més, va caducar la regulació que havia anterior, per exemple, quan es creués, i cada any les xifres de creuaristes van pujant encara vegada més, un tipus de turisme que, evidentment, contribueix moltíssim en aquesta perda d'identitat de la nostra ciutat. Idò, Miquel Àngel, l'any que ve continuarem parlant de totes aquestes qüestions. Moltíssimes gràcies i molt d'anys. Moltes gràcies a vosaltres i molt bones festes.
Gràcies, bon dia. Agraïm la participació en el Bon Dia i Bona Vida d'en Miquel Àngel, regidor de l'Ajuntament de Palma, regidor de Més per Palma. Moltíssimes gràcies i nosaltres continuem aquí, en el Bon Dia i Bona Vida.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània, és el moment d'oferir a vos una entrevista que li ha fet una Marisa Cerdó a en Mateu Morro. En aquesta entrevista parlen d'història, de memòria, de política...
i també, evidentment, del seu estudi sobre els norats. Recordem que Mateu Marró fa pocs dies que és doctor en història gràcies a aquesta tesi sobre Esquerra Republicana Balear.
una tesi que ja és accessible a través de la web de la Universitat de Sager Balears. Escolta'm, idò, aquesta entrevista corresponent al programa Batec de Mots, conduït per la Marisa Cerdó.
Bé, benvinguts a Batet de Mots, a aquest programa de literatura que avui hem convidat en en Mateu Morro. Moltes gràcies, Mateu, per haver vingut per parlar d'aquesta novel·la, Els norats. Gràcies a vosaltres.
Bé, per a aquells que no el conegueu, en Mateu va néixer a Santa Maria l'any 56 i es llicencià en Història. Va ocupar diversos càrrecs polítics, entre ell va ser secretari general del PSCM, durant 17 anys així mateix, va a la de Santa Maria durant 11 anys i després un breu període com a conseller d'Agricultura en espata de progrés del govern Valdeà.
Els llibres que ha publicat bàsicament tenen un caràcter polític, però sobretot històric. De caràcter polític recorda ara l'esquerra nacionalista de Mallorca, juntament amb en Sebastià Serra, no? Per Mallorca, un apúscle, et sembla que era una obra més breu. Sí, era un recull d'articles...
Després, ja més de caràcter històric, un que suposo que molts heu llegit o que teniu coneixement, que és la guerra d'associació a les Illes Balears, però també fora botiflers, fora galls. I sobretot, moltes vegades, aquesta interespa història la circunscrius en el teu poble, Santa Maria, no? I en aquest sentit tens una guia bibliogràfica de Santa Maria,
les llegendes i rondares, un recull, guies de pobles de Mallorca, vaig fer la guia de Santa Maria del Camí, pagesos, perquè també un altre nucli temàtic és el món del camp, de la pagesia, les possessió de Santa Maria amb en Tomàs Vibot, història d'una societat pagesa, aferrats a la terra,
I també, darrerament, t'han interessat personatges, no? Per exemple, crides atenció al personatge de Francesc de Salles i Aguiló, que a veure escriure és un personatge que ha quedat com a dins l'oblit, no? I el poeta Miquel Dols, que també és de Santa Maria, diries o no? Sí, sí, és de Santa Maria.
Bé, darrerament, Esnorats, aquesta que és una de les darreres obres que has escrit, ha estat objecte de polèmica, de tensió, perquè el guió de sa pel·lícula que s'havia de matre, o se va matre per i de tres, i sobre sa qual se basa el teu relat, i dò, amb paraules teves, ha inquietat a l'extrema dreta. Ves utilitzar aquestes paraules que m'ha fet molta de gràcia aquesta ironia subtil.
Bé, en tot cas, com dius tu, el teu únic objectiu era comptar uns fets perquè no et caiguin dint l'oblit, no? I sempre intentes de fugir, això és allò que jo he percebut, aquest to massa acadèmic de llibres d'històric, amb moltes dades i tal, però també en el mateix temps evitant la literaturalització, és a dir, la ficcionalització, no?
Després de llegir aquesta obra, la primera que solta en el lector és com aquestes dues persones van poder sobreviure tant de temps, perquè 13 anys són molt de temps, en un medi tan hostil com en una muntanya. Avui mateix plau...
s'haurien banyat segurament. No creus tu, però això és una sensació que jo he tingut mentre llegia sobre que el fet de sedors també va ajudar que poguéssim viure tant d'anys.
sense cap dubte. Va ser una cosa importantíssima. Un, és estar molt més difícil. I amb dos aspectes. Un, és l'acompanyament mutu, és a dir, fer front a coses tan difícils, tan d'anys, sense un suport emotiu, una persona amb qui puguis parlar,
és molt difícil, però també que s'ajudaven. Ells dos eren pare i fill, però com jo dic moltes vegades, eren molt més que pare i fill. Eren pare i fill, però amb una relació que a la vegada era d'una amistat, perquè 13 anys tot sols a la muntanya, era una amistat extraordinària, una amistat que se va mantenir fins al darrer moment de la seva vida. Se va sempre estimar molt.
De totes maneres, jo sempre he pensat que una experiència com aquesta, les va unir, com tu dius, molt, però viure d'amagat ha de ser traumàtic. Jo crec que, és a dir, una de les coses que més me va sorprendre és, després d'haver passat aquests 13 anys d'haver exiliat el G,
Com pots sobreviure en aquests fets? És a dir, has de tenir un caràcter... No sé si ells, tu que els vares conèixer, devien tenir un caràcter especial, resilient o...? Sense cap dubte devien ser dues persones extremadament resilient, perquè ja la seva decisió d'anar cap a la guerrilla, en lloc de quedar-se en el poble i veure què passa, ja demostra un caràcter, una manera de ser.
Jo vaig conèixer en Jaume, en honorat ja s'havia mort. Vaig conèixer en Jaume, una persona amb bon caràcter, una persona absolutament agradable, una persona molt tranquil·la, amb molt bon caràcter, de molt bon manament i molt bona persona.
Clar, va ser traumàtic, ara bé, també és vera que van tenir molta ajuda. Ells aquests 13 anys, se'n van ajudar ells dos, però hi havia gent, tenien amistats, hi havia gent que els adonava menjar, que els adonava deixar d'estar a casa seva una nit, o dues, coses que fessin falta. Sempre aquesta història, jo he remarcat, i altres han remarcat,
l'aspecte d'amistat entre ells, però també solidaritat d'una gent, estem parlant de Mallorca als anys 40, Mallorca grisa, Mallorca fosca, Mallorca empobrida, de postguerra, i aquesta gent que els va ajudar tenia més a part que guanyar. Això també és un aspecte molt destacable. Es posava en la seva vida. Es posava en la seva vida.
Sí, sí. Una cosa que crida l'atenció també, perquè clar, un relat històric sol ha de ser un relat cronològic, estem basats en això quan llegim un assaig històric, però tu el que fas en un moment donat, en els principis, és col·locar el cas final en els principis. Aquesta idea de dir, si la història acaba bé, era aquesta la teva intenció?
Són moltes intencions, ni més d'una. Sí, és evident, la història de Norats té una sèrie d'aspectes que la fan interessant.
Sense cap dubte, rècord mundial de resiliència, d'això ja et basta. Però també és una història que acaba bé i estem avasats a històries tràgiques, històries de fugitius i d'amagats i de gent perseguida que els agafen i els afusellen, els empresonen.
Els de tortura eren vertaderes catàstrofes. Per tant, ells acabaren bé. Però també, evidentment, era un recurs literari per trencar la linealitat. És a dir, fas un escrit, una redacció, gairebé una redacció escolar, a partir d'un moment fins a l'altre, és molt lineal. Per tant, introduï un element de trencament
de trencament dels temps, que a més a més tenia una altra finalitat. I era a costa amb molts norats en el sentit que no eren d'un temps molt antic, sinó que eren d'un temps relativament recent. És a dir, quan jo vaig néixer, feia 6 o 7 anys que se'n havien anat norats.
Se pot dir de qualque manera que quan jo era petit i trescava per Santa Maria, trescaves llocs que no feia molt, o quan anava per la Garriga, la cascada de Sais, o el passeigar, o el que fos, trescaves llocs que no feia molt hi havia hagut renovats. Per tant, per això vaig començar per temps de més a prop.
per acostar-ho, no?, aquest temps actual. Sí, que és una cosa que és relativament fresca, evidentment que han passat molts anys, però que no era un temps remot.
I després, una cosa molt interessant des del meu punt de vista en aquesta obra teva, és que dediques bastantes pàgines, bé, unes quantes, veja, a, abans de començar a relar-te en si, a parlar del context històric i social, no? Perquè és que si no, no s'entén com van surgir dues persones com a honorats, no? Perquè tu has dit que tenien fortes conviccions,
I clar, jo crec que aquest context d'històric ens ajuda a entendre les conviccions com s'havien generat en aquests dos personatges. I una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és que en el poble, i m'imagino que no l'ha vist a l'unit poble de Mallorca, hi havia bars i cada bar anava associat a una tendència ideològica. Hi havia els bars socialistes, els bars comunistes,
Això supos que passava a altres pobles, també. Clar, estàs parlant d'una època que va durar poc. La Segona República comença a l'abril de 1931 i a Mallorca acaba juliol de 1936. Estàs parlant d'un període de 5 anys. Però aquests 5 anys va ser una cosa tan... va ser una irrupció de la democràcia,
en un país que no n'ha tinguda mai, s'han regut formes, pot ser que s'acostassin de lluny, però que no acabaran de ser democràtiques, que no s'expressava pluralisme. I clar, a un lloc com un poble, és un lloc molt tancat.
és un lloc que hi ha una sèrie de podres econòmics, els senyors, els propietaris de les possessions, l'Església, que tenia un paper molt important, però l'Estuduralisme no s'expressava. Llavors, el fet que s'hi pogués expressar
se va traduir en s'aparició dels partits polítics, que fins aleshores hi han estat emmorteïts o desapareguts. I clar, els cafès eren un espai, i ho han estat fins fa poc, ara ja, quasi, quasi molt han desaparegut. Els cafès tres que és per ciutat i aquells cafès que hi ha fa tan sols vint anys ja no hi són.
però en aquesta època es cafès era masculina, un espai de sociabilitat masculina, perquè la verba era que les dones estava mal vist que hi nassin, però era un espai de sociabilitat molt important, perquè allà se llegia diari,
els que no sabien llegir se llegia en veu alta, quan va aparèixer sa ràdio teníem ràdio, i clar, no és estrany que digués, que fas que fossin més d'una opinió política, altres d'una altra, però que eren ja molt importants. Clar, la sensació que un té és que sa política sabia dir en el carrer, no?
que no era una cosa que se veia per la tele, que la podies discutir amb els teus veïnats. I què ha passat? Perquè el panorama hagi canviat tant. Quan veig resultats electorals i veus aquesta gran extensió i joves que...
Ara els agradi tornà estant d'en Franco. Què deu haver passat perquè la política hagi cagut tan baix? La història va donant i no acaba. A vegades amb els cançanyos ja hem arribat. No, encara pot ser pitjor o pot ser millor, però pot ser que la cosa pot canviar. Bé, jo crec que no poden comparar en absolut res dels anys 30.
Aquest temps ja en els anys 30 del segle XXI, han passat 100 anys. Saps què n'ha passat de temps i saps què n'han passat de coses, les formes de relació socials, de vida econòmica, els hàbits, tota una sèrie de coses que me'l donen un món completament nou.
se fa mal comparar. Ara bé, la Segona República sí que et sap, a dins d'aquesta politització que es mantén i aquesta vivència del fet polític per part de gent que fins aleshores té un element que poden considerar una mica negatiu, que és el tema de la polarització política, que és el tema de la situació crispada
i de l'enfrontament polític que en el final va dur, se va resoldre amb un cop d'estat militar. Clar, jo crec que les formes de vida política i les formes de relació política dins l'àmbit democràtic, dins l'espai democràtic, han de tenir una normalitat
i la vivenci que hauríem de tenir, no necessàriament hauria de ser tan, tan viscuda, però sí que seria necessari una major vivenci de lo comú, de lo col·lectiu. Això seria positiu i seria molt bo per la democràcia.
I després una altra cosa de comparació, tu dius que no ho podem comparar els anys 20-30 en els temps d'ara, però jo record que parles de sa gent que tenia idees avançades, de sa inici de sa sindicada,
la ideologia sindicalista, diguem, del dret del treballador, etc. i s'ha dedicat que tenien aquests líders sindicals per expressar la necessitat en els treballadors que reivindicassin els seus drets. Parles de jornades laborals molt llargues, de desatenció sanitària, quan un treballador tenia un accident no tenia una assegurança,
Aquesta actitud de resignació que se'n suma una mica en segon quins moments de sobre per part del poble, de resignació i d'esclavatge, creus que torna a ser vigent ara?
Jo crec que en part sí, és a dir, no són les circumstàncies perquè estan parlant d'una sèrie de lluites per l'assistència, per les 8 hores, per l'assistència social més bàsica en un món que no hi havia res d'això.
Però sí, jo crec que el món que s'està configurant a dia d'avui, jo podria dir que mos posa de munt de tal de formes d'esclavatge tant o més greus i pitjors.
És a dir, hem de ser optimistes, confiem en la capacitat de la persona per defensar un món, ja diria més humà, simplement un món on la persona humana sigui qualque cosa, no sigui un objecte
per explotar i per fer-ne tot bé com està veient els darrers 10-15 anys. Estem entrant en un món on la tecnologia s'està posant en el servei de la mort i de l'esclavatge de les persones. I això és un tema molt greu. Molt greu. Molt greu.
bé, i ara tornant a sa novel·la, després d'aquesta introducció que fas jo, des de meu punt de vista molt interessant, bé, hem vist això que ha passat amb IBE3, no? Tu has dit que et silenci,
en què ha viscut aquesta història, és també una manera de manipular, de manipular la població, no? Amagar la història dels norats, en Iquidó ho ha pogut beneficiar. És a dir, quin interès tenia perquè hagi hagut qualcú que li hagi interessat mantenir-ho ocult?
Bé, sense cap dubte, jo crec que ho hem d'entendre dins el procés de reaparició o rearmament de l'extrema dreta, l'estat espanyol, però no just l'estat espanyol, Europa i arreu del món. És a dir, clar, per aparèixer una extrema dreta, que n'hi ha que diuen que millor dir simplement feixisme,
Jo en part ho penso així, que és una forma diferent, no exactament igual, però una forma d'afegir-me.
aquesta reaparició de l'extrema dretat dur a una reinvenció de la història. És a dir, si estàvem parlant, fins fa poc, gent, historiadors, opinadors, pensadors, que havien de recuperar la nostra història per saber d'on veníem i si res han fet malament per no fer-ho, no repetir-ho,
Ara se vol imposar un discurs on simplement se vol reinventar la història i fent-ne una aposta. Clar, el fet que hi hagi hagut a Mallorca gent assassinada, gent represaliada, gent perseguida, que no havia fet res, gent absolutament pacífica, que no tenia a les seves espables cap acte de violència, el fet que hi ha hagut això molesta. Molesta i se volen inventar altres versions que
En principi, jo dic que al final és l'extrema dreta de sempre, és a dir, l'Espanya ancestral de la inquisició, de la intolerància, del militarisme, que veuen tot el que sigui llibertat, democràcia i memòria, ho veuen com un perill.
Jo record ara d'en Pere Sant Pol, precisament, que ell tenia com una data molt significativa de la reaparició del feixisme que coincidia amb el mandat d'anar al mar. Estàs d'acord amb això? Cap allà als anys 90. Crec que hi ha dos altres nivells, un seria el nivell estatal espanyol,
i l'altre que va en paral·lel és el nivell mundial. És a dir, el fenomen que se produeix a Itàlia, a França, Alemanya, Anglaterra, Estats Units, a Rússia... Aquest fenomen a nivell mundial no se pot separar dels canvis de l'economia a nivell mundial, dels canvis de tot, i també d'aquests multimilionaris nord-americans
extremistes, integristes, que dediquen recursos ingents, recursos econòmics, creen un moviment i utilitzen les xarxes de comunicació que controlen completament, les utilitzen per donar benzina i, com sabou avui en dia, una nova forma de domini. Abans molts podíem preocupar
el domini de les sèries televisives, etc. Això no és res de vora del que has de tenir tothom dintre seu, en les mans, uns aparells que t'estan reproduint amb discursos agressius, violents i d'intolerància. Això és a nivell mundial. Evidentment l'estat espanyol has fet d'averigut 40 o 50 anys de franquir-me,
va fer que l'extrema dret està molt complexada. Hi va haver una sèrie d'anys, després de la mort d'en Franco, que les coses no sortien, eren. No és que no hi hagués aquest sentiment, aquestes idees. De fet, la transició es va basar en un pacte o en un acord, on no queda més remei,
que mantenir la parella d'estat franquista, en tots els seus aspectes. No hi va haver una recuperació de la memòria i un restablir les persones represaliades, restablir els seus drets o les seves mortes. Això no se va fer. La transició no va ser exemplar. És que ben bé no va ser ni una transició. Una altra cosa és que diguem,
Què se podia fer? Això és una altra cosa, però el resultat no va ser satisfactori en molt d'aspectes. Per això es vera el que has dit, jo també coincideix, que en un moment determinat Narnar i l'esnerisme se va llevar la careta i va començar a mostrar el que ja era, no d'ignorar qui era Narnar i què havia estat Narnar.
I d'on venia? D'on venia, que venia la falància més pura i més dura i més antidemocràtica. I és vera que això ha donat, dins l'àmbit de la dreta espanyola, això era molt de política, ha donat aquestes dues ànimes, una ànima més dialogant, més democràtica, més respetuosa, i una altra ànima més cridanera, més intransigent,
més bàstia, exemplificada sobretot en vots, però també en Ayuso i altres dirigents que estan aquí, les tenim aquí i segons les enquestes, les seves expectatives són beníssimes. Jo la pensava, si en Norat fos viu, s'enduries les mans en el cap, ara. Jo crec que estaria assustat. Tornaria que faci la motxilla cap a la muntanya. Sí, sí.
Tu has dit d'aquest relat que creen, d'aquest nou relat per tal de fer-se la cara neta
de qualque manera manipular els altres, sé que la història dels norats entre la població de Bunyola o de Santa Maria eren vistos com a bandolers o com a delinqüents o hi va ser voluntat que corregués aquesta versió. Quan tu vas escriure l'obra no te feia por pensar que caure en l'aspecte contrari, és a dir, convertir norats en dos herois, líders...
Perquè hi havia aquesta temptació o aquest fatal d'esculpar-los. Bé, jo, Marisa, jo crec molt en s'històric. És a dir, a lo millor ingenuament i a lo millor l'anava i bé. Però crec en que s'històric poden, els historiadors poden, i a les persones que mos acostem,
en el coneixement del passat poden tenir diferents opinions. Pot haver gent més de dreta, més d'esquerra, de centre, però la història és història. Els fets tenen un pas. Jo encara crec en els fets. No és l'única. Jo crec que també se té la interpretació. Jo ho dic més que res perquè quan tu fas història tu te bases en sort d'estimoni oral d'aixes persones que van viure aquells fets. I
La meva pregunta és, la gent que tu has entrevistat coincidir amb aquest relat o te traves amb opinions encontrades? Passa una cosa, i és que en un poble que hi ha 4.000 habitants o n'hi ha 3.000, cada persona, cada família, cada rodol pot tenir visió indiferenciada.
i més si passen 40 anys de dictadura. En el meu cas sa visió no era dolenta, no era negativa. Els meus pares, el meu pare,
el seu ofici va ser llenyater. Mon pare feia feina a la Garriga. Això era exòtic. Fa uns anys, la gent feia feina a la muntanya, a la Garriga. I mon pare era amic dels Norats i conegut. Per tant, jo vaig viure en un ambient on no se xerrava massa. No és que fos un tema de conversa quotidiana. Però aquells dies que sortia,
se veia amb respecte, amb estimació, amb compassió, amb dir, mira aquesta gent que van estar... És a dir, no se'ls veia d'una manera despatrida. Fins i tot les persones més despolititzades sabien que aquesta gent no havia fet res.
I jo en què recueia aquesta tradició, aquesta tradició oral, era molt conscient que els fets no podien molestar, que els fets, que són reals, que són indiscutibles, és una cosa bona, que se coneguin. I no te vas topar en cap cas amb un testimoni molt diferenciat dels que t'ho has recollit per família? Clar, jo me vaig, a part dels que jo me venia de família, després me vaig dedicar a entrevistar gent.
però clar, me vaig entrevistar, me vaig dedicar a entrevistar sobretot gent que no havia conegut els norats i tinguin estat amics, companys d'allò com vivien, d'idees o de treball. Clar, no vaig xerrar, no vaig xerrar amb persones que els haguessin perseguit, però he de dir que altres persones sí que ho feren. És a dir, sí que de qualque manera
he pogut recollir versions i opinions i contrats perquè a vegades fa falta contrastar. I altres persones sí que van recollir el testimoni dels falangistes, per exemple. I un poquet entre tot n'ha sortit aquesta narració.
I clar, aquest llibre forma part un poc ja de la nostra memòria històrica, no? I sobre els norats s'han escrit articles de premsa, tu mateix n'has escrit, monografies, s'han realitzat documentals, una sèrie de quatre capítols, en el Jau Matríguez li van organitzar un homenatge l'any 82, s'ha erigit una placa en els valls del Puig,
Què creus que fa falta fer més per honrar la memòria d'aquests homes? M'ho jo crec que ho hem dit un poquet abans. És a dir, hem de fer un esforç per, evidentment, per viure i consolidar la democràcia i l'autogovern com a poble, com a país oprimit, que són... Hem de lluitar
per aquelles idees que no cadupen la democràcia i la llibertat i a dins d'aquest sentit hem de recuperar tot el que puguem la memòria i el record de tots els aspectes que ens han dut a qui som i per tant entre molt d'altres les persones que valen ser com enhorats però no just enhorats perquè hi ha centenars d'històries que valen la pena
Bé, en aquest sentit jo crec que recollim això que dius i t'encoratgem a que continuïs recollint memòria perquè segur que tens altres idees endavant que mos poden ajudar a salvar d'aquest món un poc que va com a desficiós. També dir-te que aquesta història va tenir una gran sort que va ser que se fessin primer una pel·lícula i després se microsèrie que se va fer.
No hi ha cap dubte que sense s'interès d'aquests creadors, d'aquests productors de cine, d'aquests directors i els actors, no hagués estat possible que aquesta història sortís del racó on estava. Ara s'ha conegut molt més gràcies a això.
les càmeres de televisió fan molt bon paper. Bé, moltes gràcies, Mateu. Estic molt contenta que hagis pogut venir i que ens hagis pogut parlar d'aquesta història i també de sentir-nos una mica protagonistes a l'hora de fer memòria històrica. Moltes gràcies. Molt bé, gràcies a tu. I fins aquí tenim el programa de Batet de Mots.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
L'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les quarts preguntar quants dies més té de regar. Bon dia, ningú ho ha demanat, però fa bon dia. Vendré-nos cap un sol ben insolent, il·lumina descarat tot l'espectacle de la llum.
Nens disclan, olop i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent en sant, la brossa d'amagat, i un retardat que amb ulls burleta se't mira i diu...
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Són les 10 i 11 minuts d'aquest 23 de desembre de 2025. Feim un repàs a l'actualitat i ho feim a través dels titulars de diversos mitjans de comunicació, començant per Diari de Balears, que ja ha actualitzat la seva portada. 25 entitats juvenils convoquen el 31 de desembre per la llengua, l'habitatge i la terra.
El Jovento Organitzat de Mallorca manifestarà unit en un bloc juvenil per la diada del 31 de desembre i participaran més de 25 entitats juvenils de tota classe de la part forana i de Palma vinculades a l'àmbit cultural i polític. Convoquen aquest 30 de desembre a les 18 hores el passatge del Born. El portaveu del bloc, en Josep Boades, ressalta la importància de la diada que commemora el nostre naixement com a poble
i no pot ser substituïda ni desvirtuada. Moltíssimes associacions juvenils locals i també algunes polítiques són entre les entitats que convoquen aquest bloc jove que de ben segur reactivarà aquesta manifestació de dia 30 i la farà
segurament de les més grosses des darrers anys. També des de Diari de Balears destaquen Esquerra Republicana Balear, el pont entre la justícia social i la reivindicació nacional. És la tesi doctoral que acaba de presentar Mateu Morro.
Entitats ciutadanes reclamen un debat obert abans de convocar nous concursos al Port de Palma. La Supercopa de Futbol Sala es disputarà a Palma els dies 3 i 4 de gener.
I també Pere Joan Martorell de Sedas diu lluitant per la dignificació plena de la nostra música d'arrel. El Batac de l'Illa, el primer treball discogràfic de Sedas des de la portada diari de Balears per trobar la manera de comprar, d'aconseguir aquest disc. També vor destacar les 20 principals novetats de Camp Moll per Nadal i Reis.
i destacant també que 160 estudiants, 44 de les Balears, han arribat a la final del concurs de creació de continguts en català, però ens acompanya la comunitat jueva de les Illes Balears en la celebració del Hanukkah,
L'hero de Telefònica afectarà uns 120 treballadors de les Balears. Més de mig centenar de finques ecològiques de Mallorca sembren 2.400 arbres fruitets resistents al canvi climàtic. Els veïns de la Calatrava demanen responsabilitats polítiques i tècniques per la tala de Vella Ombres.
i l'audiència arxiva la querella contra la gent mallorquina infiltrada a Girona. La neu torna a Mallorca, és un altre dels titulars de Diari de Balears, que també destaca que pacients afectats per la vaga de metges a les Balears denuncien que l'Ipsalut no reprograma les cites cancel·lades.
Moneram ja en la portada del Majorcat Daily Bulletin. En la seva notícia més destacada diu arxivada la causa contra els passatgers detinguts per l'altercat en un vol de Palma. També fotografia magnífica diu un espectacular doble arc de Sant Martí apareix sobre Palma després dels ruixats matinals.
I la neu cobreix Mallorca, podria ser un Nadal blanc, diuen des de Mallorca Daily Bulletin. També destaquen que Balears lidera el mercat immobiliari de luxe a Espanya. Tres barris de Palma són els més cas i exclusius.
i destaquen també que un vol a terra a Mallorca i l'equipatge dels passatgers i els regals de Nadal es queden a l'origen. Aquests són els principals titulars que ens ofereixen hores d'ara el Mallorca Daily Bulletin.
Ens fixem ara en les edicions en paper d'última hora, que diu que l'Audiència Nacional cita Marc Pons com a testimoni de la trama de Koldo i la fotografia grossa.
per imatges d'alegria relacionades amb el sorteig de la loteria i diu El Gordó torna a oblidar-se de Mallorca.
També destaquen que Victoriano fora, el palmer acomiada al tècnic després de l'humiliant 45-115 de diumenge, parlant de bàsquet,
I també destaca última hora que arriba el casta. L'humorista presenta Estranjeros in the Night a l'auditorium. I en clau local Josep Perelló Pastor es fa amb la propietat del bingo balear.
mentre que també destaca última hora que el Tribunal Suprem i el Constitucional revisaran el català a l'educació. Aquests són els principals arguments informatius d'última hora, amb on anem a Diario de Mallorca, que en la seva fotografia principal diu poca sort ben celebrada i també coincideix amb imatges
d'alegria i molt de números, de primers premis i números premiats en el sorteig de la loteria. També el titular principal diu que la llei d'eficiència obliga a fer mudança a més de mil funcionaris de justícia.
Marc Pons citat a declarar com a testimoni en el cas Hidrocarburs, l'hivern dur, fred, pluja i la primera neu al Puig Major, el Suprem nega de nou aturar el repartiment de menors
que va recórrer el govern i Mallorca suma més de 3.500 VTC pendents de tramitació. Això són vehicles de transport contractables per a la ciutadania.
I finalment també, a Diari de Mallorca, destaquen una foto més petita, cassolada de protesta davant cort per la tala de D7 vella ombres. Aquests són els titulars.
principals de la premsa que s'ha publicat en paper aquest és el resum que vos hem fet i vos destacam també una notícia que publica Diari de Balears i a la qual ara farem referència i en parlarem Llompart a dues veus acte d'Ona Mediterrània per recuperar la poesia de Josep Maria Llompart
Els poetes Josep Lledó Nadal i Pere Perelló i Nom de Déu recitaran poemes de Josep Maria Llompart en un acte organitzat per Ona Mediterrània que servirà per culminar l'any Llompart. El recital poètic en el marc també dels actes de la Diada de Mallorca es farà el dissabte 27 de desembre a les 12 del migdia a Canal Cové, situat al carrer Santa Alonso número 24 de Palma.
El recital poètic titulat Llompart a dues veus serà un dels darrers actes de l'any Llompart i, en acabar, hi haurà vermut per als assistents. Aquest és el convit que vos feim des d'aquesta casa Llompart a dues veus. En parlem tot d'una. Aquí, el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som a les acaballes d'aquest 2025. També, per tant, a les acaballes de l'any John Part, un any que ha estat especialment fructífer quant a actes i quant a recuperació de la figura d'en Josep Maria John Part des de diversos aspectes. A més a més,
no només com a poeta, sinó també com a personatge cívic, com a referent cultural, com a crític literari també, i en realitat, per tant, un any Llompart molt complet, un any Llompart que culminarà
aquest proper dissabte, dia 27 de desembre, a les 12 del migdia, a Can Alcover, amb un acte titulat a dues veus, ja en part, a dues veus, un acte
que protagonitzaran dos poetes d'aquí, de la casa, en Pere Perelló i Nom de Déu i en Josep Lledó Nadal, a qui ja saludem. Pep Lledó, molt bon dia. Bon dia, bon dia a tomeu, bon dia a tots els agents. Pep, com va néixer aquesta iniciativa de fer allò en part de Duerbeus?
Doncs mira, en principi perquè jo quan feia la revista Esquel Bruix vaig tenir una mica de relació amb en Josep Maria Joan Part, el vaig conèixer, van anar a veure aquesta seva, em va aparèixer una persona encantadora i una persona molt afable, molt propera,
ja saps que a vegades vas a veure personatges i sobretot quan ets jove i te trobes qualcom personatge que viu endiossat a dins d'un nígol de creure-se que és un semideu. Bé, aquest home va ser, mama, el més plener que m'ho pogués imaginar.
i fins i tot el vaig trobar tan pròxim que a vegades em sentia com, quan tu el vaig anar a veure, com si vols un predinet, el meu predinet, no? I bé, sempre vaig tenir una certa admiració i el tenia sempre de dins, sobretot perquè fent la revista li van demanar, nosaltres havíem convocat un premi de poesia, li van demanar per dur el seu nom. Sí.
i li va estranyar bé, tal, en el final el va accedir el que passa és que llavors per circumstàncies de sa vida i tot això la revista va deixar de sortir i no van poder convocar més premi ni res i sempre he dut de dins que ell del greu que em va accedir no poder seguir endavant
amb aquella iniciativa dels premis i de ser un arm. I en guany, ja que era Sant Joan Part d'això, li vaig comentar a en Pere si li agradaria que, perquè m'ho va llegir tota sombra completa, li vaig demanar si li faria ganes fer un recital d'en Joan Part. La veritat és que ho volíem haver fet abans,
però també per circumstàncies de tot com va, no ha pogut ser fins ara. I bé, crec que com a fi d'any i fi de posar fi, a Saint John Park està molt bé. I a part en Marqueró com un acte més del 31 de desembre.
Exacte. Bé, expliquem-nos una miqueta en què consistirà. Hem de ser dissabte, que aquest dia la gent va un poc en boada, dissabte, que és dia 27. Dia 27 dissabte, a les 12 del migdia, farem un recital dels poemes que han triat en...
Bé, jo he triat una sèrie de poemes i en Pere ha triat una altra sèrie de poemes i intentarem que sigui un recital amè i entretingut i això a dur bous, vull dir, hi haurà poemes que ho farem conjunts, uns altres ho llegirà cadascú tot sol i intentarem amb això, doncs,
que també no sigui una cosa superllerga, sinó més bé un recital que estigui en condició que tothom se pugui sentir content de l'avengut i no va estar allà dues hores o una hora i escaig escoltant. Intentarem que sigui un acte breu dins del que se pot
però entretingut. I veurem si ho aconseguim, perquè ja saps que amb això de la poesia a vegades som sa germana pobra de tot. Sí, sí. A vegades passa per el rit, a vegades passa per... Però, en fi, espero que sa gent que vengui pugui disfrutar i després farem un petit tas de menjar.
tot això serà a Can Alcover també dependrà una miqueta de la climatologia si se pot fer en el jardí o se pot fer a l'interior però en tot cas poesia i menjua que diu escartell exacte exacte
idò queda fet el convit també avui en esbaraua un recital de poesia oberta en és que hi vulguin anar
amb una de les coques que prepara en Àngel Terron. Exacte. A la darrera de l'any, de fet, sessió de microobert i això. Això és a les 7 de l'hora baixa. A les 7 de l'hora baixa. Sí, 7, 7 i quart. Sembla que comença un poc més tard.
mirarem de pegar-hi un vot també recordar-m'hi do se cita aquest dissabte qui ve 27 de desembre a les 12 del migdia a les 12 del migdia sí, que no venguin a les 12 del vespre sí, ni que facin comptes de dir això deu ser d'haver les 7 no, no, no a les 12 del migdia
amb una miqueta de vermut i bon ambient aquest recital de Josep Maria Llampart a dues veus que faran en Josep Lledó Nadal i en Pere Perelló i nom de Déu. Pep, morborem idò avui vespre a s'aigua i dissabte toca-se aquí a Can Alcover.
que vengui la gent que esperen que s'ho passi entretingut ho passarem bé segur moltíssimes gràcies vinga adeu això ja ho sabeu Llompart a dues veus acte organitzat per una mediterrània d'una banda per celebrar Sant Josep Maria Llompart un any que també des dels mitjans de comunicació de l'associació tant diari de Balears com una mediterrània
com ploma, puncat i també des de l'estel i des de vida hem tingut ben en compte i a banda de celebrar aquesta fita, aquest any jo en part també emmarcam aquest acte dins el que són els actes de la Diada de Mallorca del 31 de desembre
uns actes que ja estan recorregant Mallorca de nord a sud i d'est a oest i que també tindran com un acte importantíssim la manifestació de dia 30, una manifestació que s'aproveu més grossa que cap any,
També per aquesta incorporació d'un tercer bloc, a part del bloc de la plataforma unitària 31 de desembre, que agrupa sindicats i partits polítics, el bloc de l'esquerra independentista, del qual avui ho hem informat, i també aquest tercer bloc d'entitats juvenils, que segur que ompliran la manifestació no només de gent jove, sinó també de cris, d'ànims i de festa.
segur que serà una de les manifestacions més importants d'aquests darrers anys i per tant tots junts hem de fer l'esforç encara que faci una mica de presa dia 30 venir cap a Palma tota la gent que no sou de Palma heu de venir a partir de les 18 hores
Farem aquesta manifestació, després hi haurà la ballada en Val Mallorca i a continuació un concert en grups diversos com per exemple Garrafa Nadal, dels quals ara escoltarem una cançó.
I control, i control.
Surt de canostres sense destí establert, bé pens que així pot ser medat, jo en diré, però unes cases tan fredes com imponents,
Fins demà! Fins demà!
Garrafa Nadal seran uns dels participants en el concert que se farà després de la manifestació. Una manifestació que sortirà de 6 de l'hora baixa des del passatge del Born de Palma i una manifestació que enguany congregarà segur milers de persones
abans del concert de Garrafa Nadal i altres grups hi haurà també una ballada popular serà amb el Mallorca escoltant d'ells Lluita 2
Quan l'atrem tan abrama i el foc ens crema ben fort, quan plou i ens ofega l'aigua, la terra és cavalcada per l'amor.
a tots els companys que lluitareu deixareu la vida per un món millor amb els marginats per la història sempre malcomptada per els guanyadors
Més memòria històrica per tots ens lluitarò.
L'aigut s'endú l'esperança i el foc passem des l'amor. L'aire!
Fa volar la història, la terra marida que amb l'amor. A tots els companys que lluitareu, deixareu la vida per una il·lusió. Els marginats per la història, sempre mal comptada per els opresors.
És memòria històrica per tots els lluitadors.
Fins demà!
Fins demà!
Una espurra de llum per vèncer la foscor. Voluntat contra bales i foc dels canons.
Gràcies.
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. El 36, el novembre de l'any 38, de Tarol, amb el xic de cara, amb el tron d'Aragó. I a vora de l'ebre que ahir van deixar la pell, tots aprenem per una
Fins demà! Fins demà!
Per vèncer la foscor, una espurna de llum. Per vèncer la foscor, una espurna de llum. Per vèncer la foscor.
Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc, més que poder cridar, més que poder plorar, tu ets molt més important. Més que poder somiar, més que saber oblidar, no canviaria res per poder despertar i que me siguis mirant. No, no, no!
res, tot el que vulgui ja ho faré, ja ho sé. Més que la meva sap més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens el que passi demà, si estic al meu davant res no m'importarà. I és que la veritat que mai no existirà
No m'importa ja tant com tenir-te al costat. Mai vaig saber esperar i és que no em sé comptar. Si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir.
que el que vulgui ja ho faré, jo ho sé. Més que tot l'ojo em va més gammar,
Sens dubte, una de les notícies més positives i més importants d'aquesta diada d'enguany, de la diada de Mallorca del 31 de desembre de 2025, és que la manifestació que se fa el dia abans, dia 30, hi haurà un bloc jove. El Jovento Organitzat de Mallorca es manifestarà unit en un bloc juvenil per a la diada del 31 de desembre.
Parlem amb el portaveu d'aquest blog, que és en Josep Boades. Josep, molt bon dia. Bon dia, Daniel, com va? Molt bé. Encantats de tenir-te en aquestes hores. I Josep, explica-mos com ha nascut... Bé, l'any passat ja hi havia aquest blog, però en guany s'ha fet com a molt més potent, molt més gros i amb moltes més entitats, no?
Exacte, jo hem t'organitzat de Mallorca, m'han pensat que era un dia important per dir de la nostra diada, per sortir tots al carrer i per reivindicar, i per això hem decidit fer aquesta aposta d'un bloc amb unes 25 entitats que participaran unides a la diada i a entitats.
de tot tipus, hi ha entitats culturals de pobles, hi ha joventut de partits, entitat de palma, bé, una mica de tot tipus, i totes mos trobarem dia 30 de desembre a les 6 de sa plaça, en el passeig del Born.
Veig que les reivindicacions són en termes de debat polític molt actual i en termes materials, no? Exacte, així és. Quines són aquestes principals reivindicacions al bloc juvenil?
Sí, per començar, el nostre lema de la juvenil és joventa organitzat pel català, per la cultura i per Mallorca. És a dir, pensant que la viada és un molt bon dia per reivindicar allò en què mos fa pensar de forma més clara, és a dir, la viada és un dia d'identificació col·lectiva i de...
i de memòria i, per tant, me'n fa pensar en allò que defineix la nostra identitat, que és la nostra cultura i la llengua pròpia i és segurament el principal eix d'allò que reivindicarem.
creiem que hem d'avançar cap a una Mallorca on el català sigui la llengua de cohesió social entre el mallorquin de totes les procedències i això és una cosa que reclamarem, pensant també que la diada del 71 de desembre és una diada per tothom, és una diada de tothom i és la qual volen que s'assumin tots els mallorquins. Una altra de les reivindicacions que feim és que aquesta reivindicació
del dret de l'habitatge és a dir la qüestió de l'habitatge és una qüestió que afecta si no tots a la gran i immensa majoria dels joves mallorquins 9 de cada 10 d'aquests joves no poden emancipar-se i això ho diuen estudis com si de la joventut de les Illes Balears que s'organima l'eina que representa tots els joves organitzats d'aquest país i que participa també en el bloc per exemple
I d'aquest estudi, allò que Mor diu és que el problema de s'habitatge és un problema central i importantíssim en aquesta terra i pensam que no hi ha millor dia per indicar una solució a aquest problema que el dia de la nostra diada.
i justament una diada qüestionada per l'extrema dreta i de sobte la gent jove que moltes vegades se vos situa en aquest espai ideològic de manera massa genèrica segurament de sobte hi ha reacció i
Hi ha un bloc més potent i més organitzat que mai per la manifestació de dia 30. És una resposta importantíssima. Sí, sí, clar.
Jo crec que això de cada vegada comença a ser més un tòpic, no?, de que els joves són d'extrema dreta. Molta gent sap i veuen coses clares, com aquest lot juvenil, que també existeix moltíssims de joves que més no són joves en general, sinó que són joves organitzats, que s'organitzen per aconseguir allò que creuen que és necessari per aquesta terra.
i aquest bloc juvenil per s'adiada és una demostració d'això Josep, recorda-mos la convocatòria que fa el bloc juvenil lema, hora, lloc en el passeig d'Esborn a les 6 anirem
caminant cap a la plaça d'estup a Palma dia 30 de desembre i serà sota el lema de jovent organitzat pel català, per la cultura i per Mallorca. Perquè totes aquestes entitats d'àmbit local faran convocatòria, miraran de fer cotxades o baixada en tren conjunta, en definitiva...
arrossegaran gent jove cap a la manifestació, no? Així és, així és. Suposo que els de Pobles, però no passa el tren francotxada, i els altres vendran el tren, però si és...
és aquesta que hi hagi una convocatòria molt àmplia i que hi participi en totes aquestes entitats i totes les persones que s'entorn més ampli d'aquestes entitats.
Idò, Josep Boadas, portaveu d'aquest bloc juvenil que el dia 30 serà un dels protagonistes principals d'aquesta manifestació. Moltíssimes gràcies per la tasca, per aquesta gran aportació a la dia del 31 de desembre i per atendre el micròfon d'una mediterrània. Deu a vosaltres, tomeu. Gràcies, bon dia. Gràcies. Adeu, bon dia.
En Josep Boades porta veu d'aquesta moguda juvenil que d'alguna manera reforçarà ben segur la manifestació de dia 30 de desembre, una manifestació que sortirà a les 6 de sora baixa des del passeig d'Esborn de Palma. Ara sí que hi ha tota aquella gent que
a vegades agrada més posar una excusa no en teniu cap haureu de venir a la manifestació hi haurà més gent jove que mai Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània sempre fidels al nostre poble
Com una barca greca viva, teixint la tela,
La baranguera vivarà i mar. Com una barca bella viva, Crescint la terra mar, la mar. La baranguera vivarà i mar.
I ara no la primavera s'ha vols a mar a l'aria bona. Sap que la soga més en fila o més en visc pot agrair. Blava la miera, fila, fila, blava la miera, fila.
Sap que la soca més sentida, tot és el mismo d'arribar. L'alabella fila, fila, l'alabella filarà. De transicions i les
De la infantesa que s'enfila, de la lluvia que s'enfila,
Fins demà!
Fins demà!
I des del Bon Dia i Bona Vida, simplement ja només mos queda demanar-vos una vegada més que assistiu a la manifestació, aquest proper dia 30, a partir de les 6 de Sora Baixa, en el passeig d'Esborn de Palma, una manifestació que tindrà tres blocs i que reivindica la diada de Mallorca com el 31 de desembre i també que reivindica els drets nacionals del poble.
de Mallorca i de la Silla de Balears. Tot això dimarts, dia 30 de desembre, a partir de les 18 hores. També vos desitjam que veu bé aquest 2025 i que comenceu encara millor el 2026. Bon dia i bona vida. Gràcies, adeu.
S'esforça calma i surt el mal de panxa. Tot ja t'acorda-me i veus com tot s'enganxa.
Els vespres per sempre. Els teus no saben tan lloc on aturar-se. Desveu com que se'ls passa.
Fins demà!