l'ensure és dur si un seu, vaig caure de cara i ara estic de peu. Manca d'oportunitat, qui no té impunitat, falta d'unitat, no tenim immunitat, tenim la moral, la voluntat, germans, amics, família i aquest rap de ciutat. Per tirar endavant, llàgrima, suor i sang, vaginas, dolor i un cap, per seguir inventant, per suodir l'encant, per gaudir del cant, per seduir l'uïda ignorant, l'uïda exiliant d'aquest bosc que s'està cremant.
Envers el món estic dispers, més que res, és el pes del plou, com el plou del nen, és la pau dins del pou, grau permanent de dol que tenim tots, és el consol més dos per aguantar el pols. Compartim el plat d'arròs com el tros de pa, et dono el meu cos sense cost, per amor a l'art, et pots quedar si estàs a gust al meu costat, el temps no importa ara, no és d'hora ni tard, perseguim el canvi de mentalitat, nena.
Vine a mi, mirem la lluna junts, des del més enllà Ja vas pedir ahir, posa el cap amunt, ànims ben a dalt En comú tenim el punt de no saber tornar Ja puc suportar, si em puc un grup escàs Que prenden les victòries però encara més del fracàs Després de negra nit surt el gris ocàs El blanc matí afloren cervells inquiets de la gran ciutat
Es verdad, serás lo que tú atraigas sin más, deja que crezca tu yo, deja que fluya tu yo interior, como el nado de un delfín, como el vuelo de un halcón. Y piso la luz cuando me quedo a oscura, dura, cruda y ruda realidad, buena amistad me es de ayuda, a tiranca tingui oscura. Yo digo que este sistema de hoy, tortura, oprime y manipula, si se discrepa hay censura y solo grandes géneros.
Bona nit.
y a tus ojos se cierran para no volver a abrirse se aprende de cada tortón, de cada cicatriz y sé que a veces me desmoralicé pero hoy a la vida le sigo el fuego
Oyes el placer de hacerlo, créetelo Que hay cosas que aquí van por dentro
I en la Castilla tan pobra és que la van governant, tallen per allí on volen i es queden se mallopant. Tallen per allí on volen i es queden se mallopant. I a Madrid fan festes grosses amb lo que es va recaudant.
I a Madrid fan festes grosses amb el que es va recaudant. Tots som cotxes i carrosses, diputats i generals. Tots som cotxes i carrosses, diputats i generals. I és que neix pobre que es morgue sense un dia de descans.
Hi ha una nit concreta en què tot s'hi val. Fotem una festa, muntem un sidral. Avui les paraules
Escoltes Bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I en aquest Bon Dia i Bona Vida de dimarts 21 d'octubre vos oferirem a continuació de tot d'una repàs a les notícies. També tindrem a les 8 i 20 una entrevista amb Namedeu Corbera que presenta avui mateix un llibre interessantíssim. A les 8.40 en Joan Mir serà a l'estudi d'una mediterrània per parlar-nos d'actualitat. També ben calenta l'actualitat internacional.
A les 9, aproximadament, vos repassarem l'actualitat a través també d'altres mitjans, no només de Diari de Balears. Entrevista en Joan Lledrà, de Més per Mallorca, conseller en Esconsell. A les 9 i 20, aproximadament, i a les 9.40, entrevista en Maria Antoni Oliver, de Memòria de Mallorca. A les 10 farem un cafè en Filosofia amb en Miquel Ripoll, i a les 10 i mitja...
obrirem els focus amb en Joan Planes, amb qui també tenim moltes ganes de conversar de qüestions de sexualitat. On anem ja a veure, a escoltar, quins són els principals arguments informatius que a hores d'ara poblen les portades de Diari de Balears i també de Vila Web, començant per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
I Diari de Balears explica, en primer lloc, amb una fotografia del bust d'Aurora Picornell que hi ha a la Rambla del Molinà, atac feixista contra el bust d'Aurora Picornell, un nou atac amb simbologia nazi que han pintat, han vandalitzat aquest homenatge a n'Aurora Picornell.
A més, qüestions hi ha de música, esperança i solidaritat a Manacó aquest dissabte. I és que tot Manacó, per dir-ho, o com a mínim tot és Manacó cultural i associatiu, s'ha ajuntat per fer un gran festival per acollir el Vés per Palestina.
També vos ofereix la portada de Diari de Balears el vídeo corresponent al programa d'ahir de la plataforma audiovisual Vida. El programa Això és Vida.
amb un titular de l'entrevistada, Nacori Ramon, que diu «La ignorància tan supina dels negacionistes em desconcerta. És impossible». Més qüestions. El govern presenta l'erborrany de la nova normativa d'escolarització, la mesa sectorial d'educació.
I també el diari de Balears fa ressò d'aquesta dada espectacular, el 86% dels lloguers a les Balears superen els 1.500 euros mensuals. També destaca el diari de Balears que un problema a Amazon Web serveixes causa problemes a serveis de tot el món i posa de relleu la dependència de les grans empreses.
També diu el diari de Balears que la pana d'Amazon afecta l'aeroport de Palma. Ossó convoca una concentració per exigir al govern la signatura d'un acord que garanteixi a la concertada la recuperació del 2,9% del 2020 i del 2021.
També unes declaracions en clau política en el Parlament. Més descarta aprovar el sostre de despesa sense veure abans els pressuposts. També des de Menorca, el Consell de Menorca deixarà de salar l'ús d'aquest article fora del context que li corresponen és el cavall de troia de les polítiques reaccionàries i lingüicides. Tot això ha estat...
Una qüestió moguda per l'organització FEMO en català. També destaca a Diari de Balears que el govern espanyol demana a la Unió Europea que anul·li el canvi d'hora. L'ESTEI reclama millores immediates en la carrera professional docent.
i recorre els temps d'Antoni Maura en el seu centenari amb les pel·lícules 1898, Los últimos de Filipinas, El coronel Macià, Jarrapellejos, Luces de Bohemia i El sur de Granada. També destacam una fita important i és que se presenta a Mallorca't.
amb una xerrada de Pere Fullana sobre el Real Club Esportiu Mallorca com a element de cohesió de la societat mallorquina. També destaca el diari de Balears que, a més, diu que el Bal de Palma regala a l'especulació l'equivalent a més de tres camps de futbol de salt públic que estava reservat per escoles, centres sanitaris i zones verdes.
i avui és un dia important per aquesta qüestió. El PP i Vox faran el primer pas per a derogar la llei de memòria democràtica. Serà una de les qüestions que abordarem avui en l'entrevista que farem amb Maria Antonia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca.
Bon, anam a Vila Web, ara. Allà se fan ressò, diguem, com a primera peça destacada d'una batalla interna dins de Junts.
Un duel entre Rius i Martí. Fressa a Junts per elegir el pròxim candidat de Barcelona. Manifestants de la CUP aconsegueixen d'evitar un acte de Vox a Sabadell. La jutgessa del 29.0 torna a demanar els vídeos del Secopi arran de l'aparició de noves imatges. El Barquerès farà finalment la vila de Nadal, tot i els problemes judicials del batle.
el Barquerès en aquest cas se refereixen al municipi de Catalunya Nord ja sabeu que també a Mallorca n'hi ha un del Barquerès Sarkozy ingressa avui a la presó per haver finançat il·legalment la campanya presidencial
i Sánchez ressuscita la fi del canvi d'hora, però la incògnita perdura, és la manera que ho explica Vila Web. M'ho anem de nou a la portada de De Balears perquè ja mos hi esperen diversos articles d'opinió, tots ells molt recomanables.
Per exemple, el de Maria Nicolau Benassa, que diu Destí o casualitat, alliberament o angoixa. El d'en Joan Lledonet, avorten l'autodeterminació i celebren els genocidis pa. El d'en Rafael Borràs, titulat Frontex.
El d'en Alida Tomàs, titulat La violència masclista present. I el d'en Joan Vicenç Lillo, La fam d'en Franco. Aquests són, a hores d'ara, els principals arguments informatius que poden trobar a Vila Web i també a Diari de Balears, que també us hem explicat els articles que hi ha ara mateix en portada d'opinió, articles d'opinió.
Continuem el bon dia i bona vida i tot d'una ja entrarem en la zona d'entrevistes. Abans, però, una salutació. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia, bon dimarts a tots els oients de la Mediterrània. Són de Maria Llebrés i la meva recomanació musical per aquesta setmana és No sé si tenc futur, de Visualment Malte. No sé si tenc futur.
Massa calor en el juny. Ox a porta d'un any a sideral. Mil estímuls són presons socials. I que bé que s'ha desenvolupat la intel·ligència
No sé si és intel·ligent, però sí que ja estàs enganyat.
Surteire 3, Ritual Nepal. Callo 4 coses que te fan pensar. Tires el mòbil.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida, dona Mediterrània, és el moment d'encetar la primera entrevista del dia. Avui, a partir de les 19 hores, a la llibreria Quart Crescent, carrer d'en Rubí, número 5, jut de hores a plaça Major, hi haurà la presentació del llibre La mort i la vida de Baltasar de Sant Pere.
d'en Amadeu Corbera i Jaume. És un llibre editat per la Diputació de Barcelona i coeditat per l'Institut d'Estudis Catalans i va rebre el premi Rafel Patxot i Jobert. De tot això, de sa presentació i de sa figura d'en Baltasar Sant Pere, ara en volem parlar amb en Amadeu Corbera. Amadeu, molt bon dia!
Molt bon dia, com estàs? Molt bé, encantats de saludar-te en aquestes hores. En primer lloc, per aventura per la gent més despistada de la nostra audiència, que ara no el cito i bé, qui era, qui va ser en Baltasar Sempera?
Bé, Valterà Sant Per probablement va ser el músic més important de la història de Mallorca, o un dels músics més importants de la història de Mallorca fins aquest segle XX, que ara ja n'hi ha hagut més. Però sí, tota la història de Mallorca és un músic més important i un dels intel·lectuals probablement també més importants de la història d'aquest país i més oblidats.
M'agrida l'atenció que el llibre comenci per la mort. La mort i la vida de Baltasar Semper. Té qualsevol intencionalitat? No, és un poquet història de personatges. Baltasar Semper fins a dia d'avui ha estat mort. Allò que començàvem era la seva mort perquè és el primer que mos trobam o que jo vaig trobar quan vaig començar aquesta investigació. La primera certesa, l'única certesa
que jo tenia en començar aquesta investigació, és que aquest personatge era mort, mort físicament, òbviament, fa més de 60 anys, però també mort en vida en la seva pròpia història, quan se va exiliar, i mort per la cultura catalana del segle XXI, un personatge que l'han matat, o el va matar l'Espanya franquista, el va matar la transició, i l'ha matat, s'oblid, durant més de 60 anys. Per tant, començant per parlar d'allò que podíem parlar en aquest moment, que era...
la seva mort física, intel·lectual i espiritual per la memòria del nostre país. Com comença el teu interès i la teva investigació per aquest personatge? Baltasar Semper i Marquès, recordàvem, nascut a Palma el 1888 i que va morir a Ciutat de Mèxic, a Setsili, el 1966. Jo som musicòleg, som prop de la Conservatoria Superior,
Va ser el meu tema de tesi doctoral. I començo un poquet per casualitat. Sant Pern era fins ara un músic
del tot desconegut, és un personatge que si se consulta en manuals d'història de la música, després jo al català, fins i tot en manuals d'història de la música a Espanya, el nom surt, surt de manera molt tangencial, molt relativa, però surt, no? I un dia vaig tenir l'ocasió d'escoltar una obra seva, ja fa molt d'any d'això, la Seixit Mallorca, que és una obra que ha sobreviscut amb certa popularitat aquest oblit,
I vaig pensar que era una obra molt ben escrita, realment, perquè ja està. I a partir d'aquí em va sorprendre que una obra d'un autor mallorquí de principis del segle XX està tan ben escrita, perquè no n'hi ha, de fet, és l'únic cas. I em va crear molta tensió, i a partir d'aquí vaig començar a escriure aquest fil i va venir tota aquesta història.
Bé, ja mos ha quedat clar que com a compositor i com a músic es pintura una figura molt més rellevant del que la majoria de gent tenim en el nostre imaginari. També mos has dit que va ser un intel·lectual, diríem que un intel·lectual compromès i republicà, no és així?
Efectivament, Valdrà Sant Pere és un d'aquests personatges que pivota. Ell és de Mallorca però se'n va a viure a Barcelona de molt jove i sempre té un peu a cada banda. Ell fa vida a Barcelona però sempre té un peu a Mallorca i pivota al voltant de tota aquesta segona o tercera generació de l'escola mallorquina de Miquel Farrà, al voltant de Joan Alcobés, al principi Miquel Farrà, Guillem Coló, els seus amics de Mallorca, Maria Antoni Salvà...
tot i que ell està sempre més a l'esquerra que aquest col·lectiu. És un personatge molt més progressista i molt més d'esquerres que aquesta escola mallorquina, que eren una mica conservadors políticament, molt moderns, però que se movien en un àmbit polític més conservador. Ell clarament està més a l'esquerra, però se mou dins d'aquest entorn, també dins d'entorn d'Antoni Maria Espert, que és aquest polític
a Mallorquí, que és la madre de Lluís Companys, un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, i se mou, per tant, dins d'aquests ambients progressistes, republicans, molt catalanistes, i ell té un compromís clar amb el catalanisme i el republicanisme, i amb la idea de país que inclou una Catalunya sobirana
que per ell també és una Mallorca sobirana, per ell Mallorca és Catalunya, forma part de la catalanitat i el seu projecte musical, intelectual, és construir aquesta catalanitat a través de la seva acció artística.
I Amadeu, tu vares resseguir ses passes d'en Baltasar Sant Pere també a Mèxic. Que vares copsar, que vares aprendre i que val la pena que mostre allà. Bé, supos que en part el llibre ja va per aquí, no?
Sí, sí, els detalls són en el llibre, òbviament. Clar, jo vaig seguir la seva pista a Mèxic perquè era allò que ningú havia fet. Ja m'he dit que Sant Pere és un nom que no era desconegut, i això no era desconegut, era molt secundari, però no era desconegut, i un dels qui l'havia rescatat una mica era Josep Massot, l'assistoriador. Però Josep no va anar mai a Mèxic, aleshores jo m'hi vaig anar.
I allò que vaig cotxar, per això on comença el llibre, és la tomba de Baltà de Sant Pere. Ja record, tinc aquesta imatge, després de poder localitzar aquesta tomba, ens ajudes a ser un net, i bueno, són unes peripècies, perquè m'agrada si pot ser una mica complicat.
vaig trobar aquesta tomba de Valderà Sant Pere i em va cridar molta atenció, era una runa, una tomba abandonada, plena de males herbes, amb un nom mal escrit, fins i tot, no?, és un poquet d'aquesta mort que deia, no?, fins i tot, de mort no li van poder escriure, va ser un nom en català, i això em va cridar molta atenció i va ser, diguem, el punt de partida de dir, d'acord,
El 2017, quan jo era a Mèxic, allò, l'única certesa real i absoluta i empírica i material que tenim davant de la Sant Peres, que és una tomba abandonada, que és un enderoc. I a partir d'aquí vam poder reconstruir aquesta estada a Mèxic i la tomba un poquet de foteix molt bé el que va ser aquesta vida a Mèxic, una vida...
Trista d'un senyor que havia projectat tota la seva vida, o havia construït tota la seva vida voltant d'un projecte polític, que era de la república, i que quan va arribar a la república ell tenia 40 anys, 41, era el moment més àlgid de la seva característica intel·lectual, i tot això va fracassar i va caure. I ell quan arriba a Mèxic és una persona ja...
que sumeix aquest fracàs. Ja li han passat els millors anys de la seva vida i ho ha perdut tot. Ha perdut la família, ha perdut la fama, ha perdut l'estiu professional, ha perdut el seu país. Està a punt de perdre la seva llengua. Ell pensa que pot perdre la seva llengua. I a Mèxic és una trajectòria nostàlgica, de pena, de sumar un fracàs que no és capaç de superar i que la mort és aquesta pena i la seva mort és molt trista i acaba abandonat com la tomba que vaig trobar.
I quina reflexió faries, més enllà d'en Baltasar Sant Pere, del que vas aprendre a Mèxic respecte a això, en els exiliats, en els emigrats...
Sí, no, no, poden dir exiliats, perquè a més els catalans són els primers que utilitzen aquest terme. És curiós, els espanyols, d'aquest exili espanyol, els primers moments els espanyols no parlen d'exili, són els catalans que parlen d'exili, perquè els catalans clarament arriben allà amb un sentiment de derrota total. Els altres exiliats...
No tant, perquè, com m'ho diguem ben això, els espanyols republicans han perdut sa república però no han perdut Espanya. Espanya s'havia existent i de fet existirà d'una manera molt exagerada, no?
És a dir, espanyols tenen consciència de la perduda del seu pagueta política però no senten que la seva llengua o el seu país pugui desaparèixer. En canvi, els catalans clarament tenen aquesta por i allò que fan a Mèxic, en altres bandes també, però a Mèxic és on s'ho concentra més gent, i a Mèxic i a França, és intentar
fer per viure la cultura catalana de qualque manera. Perquè per ells, o per un grup molt nomdós d'aquest elit cultural i política catalana, allò que més els preocupa és que sobrevisqui la cultura catalana. I per tant s'esforcen tant com poden en que això sigui possible. Funden revistes, munten concerts, fan els jocs florals...
intenten fer perviure-se a cultura catalana perquè són conscients que, o manco o pensen, perquè de fet això no serà així a partir dels anys 50 o 60, però pensen que a dins d'Espanya, després els catalans ocupats per Espanya, això no serà possible i si no ho fan ells no ho farà ningú. I per tant és admirable aquesta idea de supervivència i que ells entenen que ells han perdut,
que ells ja no tornaran, i a més tenen molt clar que no hi tornaran, ni volen tornar, però que tenen un deure històric de mantenir aquesta flama de la cultura catalana per a qui vendran després. I aquesta idea de superació que els traspassa ells mateixos és bastant èpica, si se vol, i trista alhora, perquè ells no tornen, sobretot els més vells, no tornen perquè diuen que ja no reconeixerem el nostre país...
no del nostre país, el nostre país és aquesta república de 1931 i quedarem aquí a fer-la lliure fins que puguem. Dins d'això, en Baltasar Sant Pere participa de tota aquesta resistència cultural, fa contactes, viu com un català exiliat més? Ell no només fa contactes, sinó que se posa el cap davant d'això. Hi ha un moment, sobretot en els primers moments de l'exili,
que són en moments més intensos també, durant el període de la Segona Guerra Mundial i el després, quan pensen que el franquisme pot caure i pot tornar a la república, però ara s'empresa, posa el capdavant, fins i tot lidera, com a president, l'organització política principal de l'exili català, que és una institució que es dirà Comunitat Catalana,
que dóna suport en aquell moment en el substitut del govern de l'exili. Penseu que és un moment en què Lluís Companys està assassinat, hi ha un bui de poder i un bui de lideratge polític català i se crea un govern, una espècie de govern de l'exili que sigui el Consell Nacional de Catalunya,
i Valterà Sant Pere és el líder de la branca del Consell Nacional de Catalunya a Mèxic, que és la principal organització que agrupa els exiliats a Mèxic, aquesta comunitat catalana. I ell és el president. Ell no ve d'una trajectòria independentista, Valterà Sant Pere havia estat...
un republicà catalanista però independentista dels anys 30 però dels anys 40 és clarament un separatista que es diu alhora en aquells moments i ho lidera i ho té molt clar i després quan això se supera és president del secretari dels Jocs Florals de la institució de la cultura catalana sempre està al davant d'aquestes institucions de provivència de la cultura catalana Ell arriba a tornar a Mallorca diguem-ne ni que sigui puntualment
No, Valderà Sant Per és d'intel·lectuals i artistes catalans, que té una producció més intransigent de contacte amb el franquisme. Molts exiliats, després de partir dels 50, mantenen cert contacte amb altres que estan a l'interior,
que són franquistes, o que són més o menys franquistes, es podulen dins d'Espanya franquista, que havien estat amics abans de la guerra, no? Això és evident i havia passat. Sant Pere no, Sant Pere decideix que compre tot el contacte amb pràcticament tothom, perquè no vol saber res dels franquistes, de qui són petits dins del franquisme, i només manté en contacte amb Joan Maria Tomàs, que és un altre músic mallorquista,
I això anirà perquè hi ha un institut a Palma que ho serà. I has ensenit cas, però no torna mai a Mallorca i no torna mai a Espanya. Torna una vegada a Europa, en tots aquests 24 anys d'exili, per anar a Prada, allà al Conflent de Catalunya Nord, a veure en Pau Casals, una sola vegada.
però no tornarà mai a Espanya, no vol saber res ni d'Espanya, ni de ningú que tingui contacte amb les autoritats franquistes, ni ningú que tingui contacte amb les autoritats franquistes en Mallorca, no vol saber res de ningú. Entenc que aquest llibre que presentes avui, La mort i la vida de Baltasar Sant Per, és...
aquests estudis que has anat fent però donant-li un caire més divulgatiu.
Sí, sí, sí, sí. Òbviament, això és d'adaptació de la tesi doctoral. Exacte. I sí que ho he adaptat una mica. Tampoc es pot, perquè també s'han d'explicar. Sí, sí. Explicar, diguem, ses treballes. Però sí, hem llevat tota sa part de tots els grups del marc teòric, que pot ser sa cosa més, sa part més acadèmica i densa, i també sa anàlisi musical, perquè no tothom que el llegirà
la pintura sap interpretar, no?, l'anàlisi musical pròpiament dit, per tant, això no hi és, i així tot és un llibre una mica bruixat, però bé, intentarem que se faci, que sigui assequible. Justament, mira, avui pensava, presentarem a Mallorca el dia que feia vots comencen a eliminar la llei de memòria històrica, no?, per tant,
La quarta mort de Volterà a Sant Pé, no? És a dir, parlant d'una giliat, aquí tenim un govern d'extrema de reta que torna a matar la memòria de repressalitat de la guerra civil i de la civil. Per tant, és una mort que no s'acaba mai. És una mort més viva que mai, pobret.
terrorífic, terrorífic escolta, el llibre se presenta avui a partir de les 19 hores a la llibreria Quart Crescent no ho han dit, però t'acompanyarà en Sebastià Serra, historiador per tant, una presentació de luxe i serà a les 19 hores a la llibreria Quart Crescent a partir d'aquí, quin recorregut ha de tenir aquest llibre? Ah, perquè sigui un bestseller per l'Adi San Jordi, no?
però s'aniran fent presentacions, no? sí, a Mallorca probablement no, no és el que ho demani ara dia 7 de novembre a Girona, presentarem també a Barcelona a Borengi se torna a presentar, va presentar per la setmana llibre en català de Barcelona i després possiblement també anem a Tarragona aviat i a Valls, que més no ho he dit
Abans, que és la ciutat de naixement d'un altre músic d'aquesta generació molt important, Robert Gerard, un dels grans compositors europeus de la primera meitat del segle XX, que era català de Valls i era amic, molt amic de Baltarà Sant Per, també hi anirem. I és possible que anem a Tarragona, també, perquè és on viu part de la família de Baltarà Sant Per, i també els interessa ells, i a mi també m'interessa...
poder-ho presentar a Tarragona i pot ser també a Mèxic, clar que sí, a l'Orfeó Català de Mèxic, aquesta institució que Walter Sánchez va dirigir i va liderar durant un temps i també ho farem allà. Hem dit que aquell llibre va rebre el premi Rafael Patxot i Joubert. Quina dimensió li dona, quina dimensió té aquest premi?
El premi era l'edició del llibre, el premi te'l donen a un treball o tesi, jo el vaig presentar i a partir d'aquí la capacitat, el premi, un dels premi és editar aquest llibre i per tant si no arribés a fer el premi probablement, bé no sé si l'haguéssim editat, potser sí que hagués pogut
fent una edició amb un altre editorial, però amb tot el que ha gastat a través del Premi, de Rafael Pachot, que Rafael Pachot, per gent que no ho sàpiga, era un mecenes català que va, molt amic de Valderà Sant Per, per altra banda, que va patrocinar activitats tan importants als anys 20 i 30, com l'obra del cançoner popular de Catalunya, que l'altre dia en parlava amb el Llorito,
l'escolta de Sant Pere i va fer feina, o fins i tot, sabent no ho sabrà, el servei meteorològic de Catalunya. Jo sempre dic que Rafael Patxot, quan els nostres oients que ara m'ho escolten, miren TV3 i veuen el temps, aquest temps, això, el primer que ho funda és Rafael Patxot, que era un enamorat de la meteorologia i és el precursor de la meteorologia dels països catalans.
Idò, Amadeu Corbera, un plaer poder conversar amb tu d'aquesta figura enorme, d'aquesta figura tantes vegades assassinada o enterrada, La mort i la vida de Baltasar Samper, d'Amadeu Corbera i Jaume, editat per la Diputació de Barcelona i coeditat per l'Institut d'Estudis Catalans, que se presenta avui vespre a partir de les 19 hores a la llibreria Quart Creixent, a banda de l'autor, a banda d'Ana Amadeu, a qui hem pogut escoltar,
també podrem escoltar en Sebastià Serra i, per tant, segur que serà una presentació interessantíssima. Madeu Corbera, moltíssim. Bé, presenta-nos la suite Mallorca aquesta, que ara escoltarem un fragment. Bé, la suite Mallorca és una obra de 1929, ara que ho has dit, i és una espècie de sinfonia mallorquina,
per dir-ho així, que tothom ho entengui, feta a partir de temes populars que Valterà Sant Pere va recull a l'obra del cançoner i que els va arrenjant en aquest format, és una obra que va tenir molt, molt d'èxit en el seu moment, tant que va ser la primera obra sinfònica, la primera obra de música orquestral, mai, ho diria bé, la primera obra sinfònica de música catalana mai enregistrada en disc. El primer enregistrament en disc
d'una obra per orquestra d'un compositor català. Està important que de tots els compositors catalans van considerar que aquesta era la primera obra que s'havia d'enregistrar. Probablement l'obra que millor exemplifica no sentir-me musical.
és una obra que se va estrenar a París, als Estats Units, a Madrid, a Mallorca, a Barcelona, va tenir molt d'èxit i el va fer molt fòmuls en aquell moment, és una obra que tothom no obvia d'escoltar perquè és realment preciosa. I de nosaltres no l'escoltarem sencera però l'escoltarem amb un fredament, moltíssimes gràcies Amadeu. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Hem escoltat aquesta suite mallorca de Baltasar Samper, un personatge interessant, apassionant i desconegut. Cada dia més poc desconegut gràcies a sa feina, com per exemple s'ha fet el musicòleg Amadeu Corvera, que avui presenta el seu llibre. Ja és en els nostres estudis en Joan Mir, aquí ja saludant. Joan Mir, molt bon dia. Bon dia a tothom. No sé si coneixia gent, sa figura d'en Baltasar Samper...
Sí, de jove no, però ara actualment els joves, allà a l'orquestra de joves... Ah, sí, sí. On varen fer concerts i tot això. L'obra cultural li va dedicar un calendari, que sempre és una cosa que ajuda. El van donar a conèixer i sí, sí. I avui, una mala hora, a les 19 hores d'avui, se presenta aquest llibre de... De Manemadeu. Sí, sí.
No hem d'haver sentit, no ho sabia, però vaja, també és molt interessant. El llibre, com a mínim, el comprarem. S'ha fet l'aventura d'en Amadeu, també sempre és interessant, perquè toca totes les tecles que pot. Va anar a reseguir la biografia a Mèxic, i clar, també és molt interessant tot plegat, veure...
veure com, per exemple, és a dir, coses tan tan tan tan malars d'imaginar i en el mateix temps tan properes com que els seus nets Mallorca ja és un record de savi que en parlava però no la saben situar ni molt bé en el mapa és que ells van fer el que nosaltres demanem que facin els immigrants o els immigrants que és que s'integrin
I aquesta gent, naturalment, no volien fer mal a Mèxic. I, per tant, la manera de no fer mal a Mèxic és allà i no alterar-los sa vida. És a dir...
Joan, canvia el micròfon, que no sé per què te sentim ara molt baix. Si pot canviar amb aquest, sí.
Ara sí que no te sentirem. Tot això que deies, bé, jo crec que s'ha pogut... Va millor així. Sí, molt millor. S'ha pogut escoltar, de totes maneres, això que deies...
La qüestió és que... No t'ho sé. Tu no me sents ara. Bé, que envia i dos també és... S'altre. Això, això, aquests. Demanant disculpes a la nostra audiència perquè t'hem fet aquí com... Varen fent-te l'altre dia de... De renauda de so i tal. I no sé...
Si és que m'ho han canviat qualque cosa. No van fer dissat també. Joan, bé, molt interessant el que dius, però també és vera que els mallorquins no deixam o no oblidam o no volen deixar de ser mallorquins. És que és... Per tant, i no passa res per ajuntar, per sumar coses. No, no, no, és el contrari, el contrari.
el que s'hi aportes allà on vas tu, el viatge de la teva cultura i tot això, és positiu. Pensa en els Estats Units. Els Estats Units l'han format, les cultures immigrants, polonesos, irlandeses, alemanys, i és una riquesa, el que no has de voler aniquilar...
les característiques del país, com aquí molt passa, en segons quines immigracions que tenim. Joan, anem a qüestions econòmiques, que era el que havíem de parlar avui. Bé, també pegarem una vegada per França i tal, però tema principal ara mateix, finançament autonòmic. Sí, el finançament autonòmic és la presta que mos enredin.
Perquè ja tenen moltes maneres... És complicat, tampoc no és que sigui d'una complicació absoluta, però quan és una cosa que no s'estudia en el batxiller ni...
i en els primers cursos de la universitat i tot això, llavors és molt fàcil que t'enredin. Per exemple, aquí ens van enredar, no sé com estan, però quan ens van concedir el 50% del cost dels bitllets d'avió o de vaixell per sortir de Mallorca,
immediatament el ministre, amb tota la poca vergonya que els caracteritza, va dir que bé, que ho restarien de les inversions i que, per tant, això no li costaria res a l'estat. Però això no va quedar. El que va quedar, ah, mira, això tenim el 50% dels bitllets, ara és el 75%, però tenen maneres de fotre el mos. Sabeu molt. I ara, a Montero,
ha fet unes declaracions dient que totes les autonomies sortiran guanyant en el nou sistema. I a l'editorial d'en Partal, de la multiplicació d'espans i espèixos, això no és possible, perquè pensa que és un joc de suma zero i que, per tant, si uns guanyen, els altres han de perdre. I...
I això seria vera si s'estat no m'hagués estafat durant més de 10 anys, ara, perquè ja el finançament és el model del 2009, crec. És un model molt antic. No, que caducava el 2008.
No, crec que que dicava el 2015. Sí, sí, això. Això, estem 15 anys o una cosa així de retrat. Imagina't tu el que mos pot haver s'estat una retrateta que...
que una formigueta que va estalviant a costa nostra, imagina't la doblegada que pot tenir a dins un coixí, que això sempre ha estat la tàctica de l'Estat. La tàctica de l'Estat és no tenir gent de por en el finançament autonòmic perquè quan t'hi arriba...
ja durant 5, 10, 15 anys, ha fet recor a base d'espipallar en coses que no són seves, anar robant. I ara faré una mica de lliçó d'això perquè la gent l'entengui.
S'està fa racó de moltes maneres. Ara, tu m'ho vas demanar l'altre dia, però t'endrà DOPBs per fer tot això. Ja et vaig dir sí, perquè no sé quanten, però han estalviat una quantitat enorme de DOPBs en base a fer embustes. Per exemple, les regles d'evolució.
Per exemple, s'acorda, posa'm perquè és que la meitat dels ingressos de l'Estat han d'anar a l'Estat i l'altra meitat han d'anar a finançar els autonòmics. Potser que sigui s'acorda aquesta meitat. Molt bé, t'ho diuen bé, la meitat dels...
De CIVA, per exemple, va l'estat i l'altra meitat per l'autonomia. Quan CIVA era del 16%, això volia dir que el 8% anava per l'estat i el 8% anava per l'autonomia. Molt bé. En un moment determinat diuen, no, no, ara pujarem CIVA en el 21%, un 5% més. Les autonomies no van cobrar...
no els van augmentar, van seguir cobrant el 8%. Però això és de... no és de persona sèria? És de tafurt del Mississippi. De Trilero? No, no, no. Però els negociadors de les autonomies ho accepten. Ho han acceptat fins ara.
I què passa? Imagina't tu, aquest 5% adicional que s'està cobre i que no és just perquè s'ha acordat ja, necessita la meitat de si va per finançar les seves competències. I ara tot és la meitat, en té molt més de la meitat, en té tres quartes parts.
Bé, i amb 15 anys, o 12 o 10, que deu haver funcionat aquesta diferència, imagina't tu cada any el 5% de Siva que s'està embotxicat, diguéssim, freudolentment,
Ara té un serró allà immens per comprar voluntats. O per ser generós i dir, no, ara a totes les autonomies els apujarem tot això. Això és l'estratègia de l'Estat que a cada negociació hi va en la bossa plena per, no per fer justícia, no per ajustar les coses, sinó per comprar voluntats d'aquelles comunitats que...
protesten més o en aquest cas per dir que totes hi guanyen i coses que escandalitzaven per tal d'això és una barbaritat, això no s'aguanta i deia sí, s'aguanta perquè aguanta abans
en els 15 anys anteriors s'estat ha anat fent estalvis per arribar en aquest moment estalvis robats a les comunitats autònomes i amb queixes llavors hi ha els sistemes clàssics que no s'executen les inversions que ja són no estan reglades sinó que depenen del vot del Parlament en cada moment
t'aproven una inversió, llavors només l'executen en el 50% i a Madrid l'executen en el 130%. A Madrid és el joc de l'estafa arreglada. Però és que això...
És que no té remei, Joan. O sigui, no té... Tanmateix, tu saps que sempre per l'enclar te fotran. Sempre. Si posen unes regles pensades per fotre-te, te fotran. Si no s'acceptessin aquestes regles... Per exemple, en el País Basc no li poden fer això. Ah, bé, clar. No li poden fer. Les regles d'evolució, per exemple, que...
tenen una certa lògica perquè se suposa que l'Estat ha de tenir més capacitat de maniobra que les autonomies. Les autonomies, en la mentalitat que té l'Estat, han de ser com a ajuntaments que han de donar uns serveis que evolucionen
sense entrebany i sense censurs. Els censurs els han anat a la societat, per exemple, jo què sé, si hi ha una comunitat autònoma, la d'Anna, queixa de València, tot això, s'estat ha de tenir recursos per anar a ajudar...
i en aquella comunitat afavorir-la donant-li més que a les altres perquè han tingut una desgràcia. Els bascos no, els bascos s'estimen més arriscar-se i si en van mala sort, mala sort, però ells se queden tots els ingressos. Si no els abasten, paciència.
Fa molt d'any jo era petit, però quan tibava aquelles inundacions a Euskadi, tothom va córrer també. Sí, però no per obligació, vull dir, l'Estat està obligat a les altres comunitats a fer parts iguals com un pare amb els fills. Els fills tots han de ser iguals, però si en té una desgràcia...
pares li han de donar més a ell. Bé, a Euskadi no, a Euskadi diu, naltros volen la nostra part, som... naltros volen administrar el nostre tot bé i si no mos basten ja mos espabilarem. O ja demanarem a la Unió Europea o el que sigui. I per aquí és un dels llocs que molt foteixen. Me refereix que és el que tu dius, no hi ha manera de solucionar-ho. Sí...
amb el sistema de la semi-independència. I això seria sostenible fer-ho a tot s'estat? És a dir, que tot s'estat tingués totes les comunitats per l'anglès, tingués un concert econòmic. S'ha estudiat això i no, és molt clar. És a dir, s'estat hauria d'afegir molt de noves perquè no és...
no és que tingui un sistema diferent a Euskadi només, és que té un sistema millor. I aquesta millora no se pot generalitzar a tothom, sí, s'està, no hi posa molta part. I bé, ara se podria fer uns certs equilibris, de dir que se dona aquest sistema, però que llavors s'ha de donar unes compensacions, les comissions més riques han de donar,
més a l'estat que a les pobres que han de rebre. Alemanya, per exemple, ho tenen així? No, no, no. A Alemanya tots els landes tenen un sistema semblant a les basc, però... Recapten ells els dobbers? No sé, és igual si ho requeten o no. Si no els ho requeten, els arriben igual que si els haguessin requetat.
El tema és que a ells, a final d'any o a principi, passen comptes i els landes que, per exemple, superen amb un 10% la renta dels altres lands, han de donar 5% a l'estat perquè els donin els lands que només arriben en el 85% de desfinançament de mitjà, diguéssim...
dels Landers i això de passada estimula els Landers perquè si tu ets capaç de recaptar un 10% no t'ho quedes tot en prou, un 5% ja és bo. En canvi aquí no hi ha cap incentiu per recaptar més perquè tanmateix al final te donarà el que té
el que t'he estipulat i per molt que t'esforcis que en contribuï molt no t'ho donaran resultats una pregunta una mica estranya t'ho sorprendrà i després anirem en el repàs de l'actualitat i continuarem amb altres qüestions tu que ara t'estàs fent afrancesat si és que no ho has estat sempre
És possible que a part d'això que tu dius, tots aquests problemes, aquestes queixes, totes aquestes mobilitzacions que hi ha a l'estat francès... T'ho faig la pregunta d'una altra manera. Tot això que dic ara, totes aquestes mobilitzacions que aturen l'estat, etcètera,
serien iguals si l'estat francès s'hagués descentralitzat com l'espanyol i per tant les batalles socials queden aïllades també?
No sé si m'has entès, no? Sí, sí, sí, sí. Però no crec que la diferència sigui centralitzada o no centralitzada. La diferència és la irracionalitat del sistema francès que ha produït... El sistema francès el que té és que des de...
des de fa 20 anys aproximadament i cosa que s'ha accentuat la Covid l'estat francès està en mans de polítics que els diuen políticastres o una cosa així que tota la política de l'estat francès és que el ministre corresponent faci vots
Durant els cinc anys que és ministra, dos anys, es tenen que sigui ministra, ha de fer vots per al seu partit. Això vol dir que tot l'any que li demana d'Albert li ha de dir que sí i li ha de dir però després votem que passarem comptes. I d'aquesta manera de dir sí a tot...
ha anat endeutant-se, endeutant-se, endeutant-se, i el problema no és que tingui un endeutament molt superior als d'Itàlia, Espanya o Bèlgica, que són països molt endeutats, sinó que aquest dir que sigui a tot ara impedeix dir...
ara han de posar ordre i han de fer marxa enrere no, no, no, no aquí Santa Rita, Santa Rita i així s'expliquen els encensos d'esfeixisme sí senyor, així s'expliquen els encensos d'esfeixisme aquí en demagògia qui la diu més grossa és qui s'endú els vots repassar-me un moment l'actualitat ho feim en primer lloc a través de Diari de Balears
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears, debalears.cat. I a debalears.cat, en primer lloc, atac feixista contra el bust d'Aurora Picornell, també diada de música, esperança i solidaritat a Manacor, aquest dissabte, 25 d'octubre, totes les entitats i tots els artistes participaran en aquesta gran diada.
També vos ofereix, diari de Balears, el vídeo del programa corresponent ahir de Short Vida. S'entrevistades Nacor i Ramon i el títol que li han posat és La ignorància tan supina dels negacionistes amb desconcerta.
És impossible, diu. El govern presenta l'erborrany de la nova normativa d'escolarització a la mesa sectorial d'educació. El 86% dels lloguers a les Balears superen els 1.500 euros mensuals i...
Un problema Amazon Web Services causa problemes a serveis de tot el món i posa de relleu la dependència de les grans empreses. La pana d'Amazon també afecta l'aeroport de Palma.
I més, descarta aprovar el sostre de despesa sense veure abans els pressuposts. Anem ara al Mallorca Daily Bulletin. Atenció perquè diu un parell de coses interessants. La primera, multes de fins a 4,5 milions d'euros per operar drons a les rodalies de l'aeroport de Palma. Una altra, els vols a Mallorca tornen a la normalitat. L'aeroport de Palma recupera de l'incident del dron
Vaig passar 30 minuts donant voltes a l'aeropold de Palma, diu un testimoni, un turista. Més qüestions, diu, atenció, diu, penses viure a Mallorca? Els immobles a les Illes Balears han augmentat un 80% en 10 anys, però els britànics lideren el mercat espanyol.
I en contraposició d'això diu que el passaport espanyol ara és més potent que el britànic i que l'americà també s'està militaritzant a Mallorca amb una fotografia dels darrers portaavions que ens va visitar.
I, per acabar, diu dues qüestions més. Una, les reserves de vacances a les Balears augmenten un 14,4%, impuls britànic per a les vacances de mig trimestre a Mallorca, i en clau ja més social i de safareig, heliport, piscina, cinema i valorat en 250 milions d'euros. Així és el megayot de Steven Spielberg, ancorat
a Mallorca. M'anem ara a les portades de paper, a les portades de les edicions que s'editen en paper a Mallorca. Concretament és diari Última Hora, que en el seu titular principal diu Espanya i Argèlia pacten
mesures per aturar la ruta de pasteres a les illes. I la fotografia principal és per la nit més suculenta. I és que ahir va a la Gala de Premis Gastronòmics Mallorca 2025. També destaca el diari de Balears. Balears a favor de mantenir l'horari d'estiu
Tot l'any Pedro Sánchez proposa acabar amb el canvi d'hora a Europa i també destaquen que cercen el pilot del dron que va obligar a tancar el trànsit aèric. M'anem al diari de Mallorca que en el seu titular principal diu Policia Nacional i Guàrdia Civil cercen el pilot del dron que va aturar Són Sant Joan.
Matías Kuhn carrega contra el fisc. L'empresari es nega a declarar en el jutjat i acusa l'agència tributària d'actuar de forma sesgada i parcial. Ningú ho hauria dit mai. Apareixen pintades nazis sobre el bust de l'assassinada Aurora Picornell.
defensen el seu lloguer turístic i legal, entren o cupes, s'hi tancam i Marlaska acorda un nou protocol de retorns amb el G. Aquests són els principals titulars d'Hores d'Ara de l'actualitat. Joan Mir, molta cosa, no sé...
no sé si hi ha hagut res que t'ha impactat a part del llot de Nes Pilberg tu en tens un de més gran 28 pans i me sobren encara el que enviaria per una llençota amb motor elèctric que va
5 milles... Aquí no deien nous, per molt que tantes os vulguin dir, que se diuen nous, aquí la milla és una mesura de longitud i de velocitat. No, però vaja, no, el que crida l'atenció és aquesta... que havia d'arribar un moment a l'altre, això dels drons a l'aeroport, quan...
Pràcticament, manetjar drons s'ha convertit en la nova...
estratègia principal de la guerra d'Ucraïna i, per tant, ja han vist drons als aeroports anglesos i danesos i polonesos i coses d'aquestes i bé, qualsevol moment havia de venir aquí i em diria, i per què no ho havia de fer jo? Jo també en sé, això són els drons, si tots recordeu que els nins de 8 o 9 anys els amenatgen, vull dir...
Per tant, fer volar un dron passar a l'aeroport, un dron un poquet més sofisticat, i per una persona major no ha de ser massa complicat. Per alerta, jo vaig estudiar aquest tema.
Ah, està bé, així et fes de tertulia tu avui. No, no, no, però... Jo no en sé. No, perquè hi ha una cosa... No, men, jo crec que aquí... Jo crec que tot està bastant lligat, eh? Pentura, això ha estat una... una... bretolada, eh? Una gamberrada, però... no ho sé, eh?
Jo em vaig documentar perquè volia fer volar un dron a la plaça Major de Palma. Punyetero. Per filmar un mosaic que feia el gob en aquell moment. Això és utilització pacífica dels drons. I...
ningú que té drons va volar a fer-ho perquè està prohibit volar damunt concentracions humanes
fins i tot dient-los que jo em feia responsable de la multa per dir-ho clarament i ells m'havien dit no, el problema no és la multa el problema és que la policia té capacitat per agafar el control d'aquest dron i quedar-se'l per tant això és el que m'agrinyola és a dir i amb aquest de l'aeroport no van tenir aquesta capacitat o com va anar això?
Suposo que no, és com el robatori d'aquest del l'Ubreg. Sí, això també. Agafen per sorpresa. Ara no serà impossible una altra vegada fer-ho, però la primera vegada tot tot possible. I els drons aquests... Pensa una cosa, i és que tot i que eren drons emprenyadors i...
i en amics i no acceptats, hòstils, no em van tomar cap, ni els polonesos, ni els anglesos, ni els adanesos...
No n'han tomat. I per què no n'han tomat? En part, almenys els polonesos, van dir que no els volien tomar perquè podien caure damunt d'una casa i fer molt de malbé o matar qualcú amb les restes d'això. Per tant...
És perillós, això, que te caigui un xisme que pesa uns quants quilos, fes a l'Ambremont. Però és curiós que si la policia t'hagués la capacitat d'agafar el control del vol i fer-lo volar a ell... Suposo que si estan preparats i esperen, sí. Ara així...
de sobte, enviar l'especialista allà i tal, tarden més de mitja hora. No crec que sigui tan fàcil, però vaja, hi ha aquestes històries. I ja posats a fabular una mica, però no gaire, tampoc crec, si se poden fer drons grossos se poden fer drons petits o no?
Però sí, es fan drons minúsculs. Se pot fer un dron com si fos un moscart i picar en en Putin? O en en Trump o qui vulguis picar, no? Ja se'n fan de drons petitíssims, ja.
Fins i tot se fan drons petitíssims que puguin ser transportats per drons més grossos. És a dir, un dron mitjenser, els que part de transportar set o vuit drons petits i amollar-los allà on vengui i que cadascun d'aquests sit se'n vagi a fer la seva feina. Fins i tot de qual cosa poden tenir més d'un objectiu. Un dron, si endur de petits...
Adherits. Tot un món. Supost que en Putin i en Trump i tots aquests donen inhibidors de vora, però així tot, qualsevol dia ho veurem, no? Segurament l'aplicació serà per mal, no per bé, però els atacs de drons, especialment de russos i també de tucroïnesos, fan mal no perquè els contraris no tinguin inhibidors i
i de tot, hi tenen drons antidrons,
cosa de queixes. El problema és la massa. És a dir, si està calculat que, per exemple, dels drons russos, el 80% són aturats antes d'arribar. Però n'hi ha un 20% que no els pots aturar perquè no hi ha prou drons defensius per aturar els 100 drons que te venen i el ben aturat els 80. És a dir, que per molt inibidors que et duguis i moltes coses de queixes, si te n'envien un eixam...
Aquesta paraula que empleen els ucraïners per enviar drons als russos, per enviar drons als enemics, envien un eixam, sempre n'hi ha un 10%. Una dada interessant que no té res que veure amb això, però un dels avantatges que té
a Ucraïna damunt a Rússia, amb aquesta guerra, és que Ucraïna, des del primer moment, s'ha especialitzat i s'ha preparat per aturar els drons russos. En canvi, els russos ho han fiat tota la distància, posaran les fàbriques un poquet lluny i ja no ens arribaran, i no els han defensat. I llavors resulta que...
els russos envien 10 vegades més de drons a Ucraïna que els ucraïnesos però els en passen uns 30 cada dia els ucraïnesos envers de 800 drons cada dia només en envien 100 però també els en passen 30 és a dir que la capacitat ofensiva dels ucraïnesos és igual que la russa perquè els russos no tenen previst la defensa de llocs distants i
que estiguin a l'abast dels drons ucraïnesos. Vaja, que és un nou món al qual ens haurem d'anar acostumant. Per ser que els americans són perfectament conscients de la seva inferioritat en la tècnica dels drons i estan demanant a nens ucraïnesos que els venguin el coneixement.
Mira, hi ha una investigació de la CNN que ha detectat com a mínim 18 vols de drons sospitosos a Dinamarca, Suècia, Noruega i Alemanya. Sí.
Per tant, això jo crec que és un joc, no, ara? Sí, és. De veure fins on podem arribar. Aquest drons, probablement no n'hi ha cap que dugui càrregues explosives, entens? De manera que si els de Tomás en els que facen,
i suposar-se que són russos, els russos sempre han dit sí, però nosaltres feim volar drons, però no feim mal a ningú. És a dir, que estan tastant, en pla, tastar de test, la capacitat que tenen els països pròxims per suportar l'aparatura, els drons que els envien.
A trons o avions, perquè de vegades han estat avions que els han enviat. No sé, tenim quatre minuts. De totes maneres, després hem de parlar amb en Joan Lledrà, si vol quedar. No sé si vols... Bé, sí, sí, sí. Hi ha una qüestió que, per el que sabeu,
té implicacions polítiques, com en alguns, i és que Espanya i Algèria han pactat mesures per aturar la ruta de les barques, de les pasteres, cap a les illes. Això vol dir que
que l'Algèria devia poder fer més del que semblava. Mira, a Mallorca tothom sap que la migració així fàcil, perquè bastava un llibut normal per arribar, és d'Algèria. Sí, sí, sí, i n'hi ha hagut. No sabem geografia, però a Algèria ens cau molt més a Prat que a Madrid.
I n'hi ha hagut, és clar, que n'hi ha hagut molta migració de gent que amb un llebut se n'ha anat al G i allà s'han instal·lat. El G és molt prop, està molt a prop. I si està molt a prop vol dir que amb un dia, no ho sé, depèn de saber la ciutat, però amb unes hores, vint...
12, 25, 30 hores pots atrevessar. Això vol dir que en bon temps, si surts en bon temps, pots arribar en bon temps, abans que t'arribi un mal temps. I, per tant, no es travessarà l'Atlàntic, venir del G. Clar, una gran majoria venen del G, però aquesta facilitat que no estiguin a una gran distància
També passa en Líbia, que és veïnada del G, per dir-ho d'alguna manera, que estigui una mica més lluny, que pot ser el doble o això, segueix sent una distància assumible, i també arriben moltes barques del G aquí. Arriben més a Itàlia, que està més a prop, però de Líbia també on arriben. Ara, si aturassen les vengudes de pirates, per dir-ho d'alguna manera, il·legals o no previstes...
d'embarcacions del G, de pateres, o pasteres, perquè ara no sé per què els han de dir pateres, si aquí sempre tot el mat ha hagut una pastera per anar a fer llamb, les pasteres aquelles... Pastera és un terme que tu coneixies, per exemple. Sí, sí.
Ah, perquè en el diari m'ho recomana no posar pastera, posar embarcació, barcassa... Pastera és una barca perfectament descriptible, barata, de fons pla, sense quilla, com aquell que diu, fons ben pla, no curva així, no marinera, per un lloc tancat, que em porta a Coloma...
serveix perfectament perquè no ha de suportar un temporal ni vent ni onades. I la pot fabricar qualsevol perquè, ja dic, la dificultat dels llebuts i de les barques, la curvatura que han de donar a la superfície, quan les pots són planes i en canvi les barques es curven. I les pasteres no, les pasteres són de fons completament pla,
i per tant jo pots estar segur si no està en el diccionari li haurem de posar perquè jo des que tenc us de raó de fa 80 anys jo què sé sempre parlar de les pasteres a Porto Home bé, no, no, no llenxetes, pasteres, llebuts i això bé, ho revisarem ho revisarem
Joan, moltíssimes gràcies, són i 21 ja. Molt bon dia a tothom. Anem a escoltar una nova entrevista, gràcies, bon dia. Bon dia i bona vida, començam l'entrevista.
Gràcies.
Bon dia i bona vida, és el moment de parlar, avui en parlarem molt, de memòria democràtica, de memòria històrica, i és que ja la llei de memòria democràtica, de memòria històrica, està més que amenaçada, poden dir. Joan Llodrà, conseller de Més per Mallorca, no és consell de Mallorca. Molt bon dia.
Bon dia, tomeu. Coincideixen... Bé, mira, avui han començat el programa entrevistant Amadeu Corbera, que ha publicat un llibre sobre sa mort, perquè ho diu així, sa mort, i sa vida d'en Baltasar Semper, persona que, gràcies a sa memòria democràtica, han pogut...
perquè era pràcticament un desconegut i una persona que Mallorca havia quedat en deute. A tot això mos despertam també, oh bé, ahir m'anàvem a dormir millor dit, amb l'atac feixista contra el bust d'en Aurora Picornell a la Rambla del Molinar.
i avui aquesta amenaça directíssima i clara de PP i Vox contra la lleida memòria democràtica, no? Sí, és a dir, més que amenaça, una amenaça a punt de consolidar, perquè ja està fet en poques hores, tornarem enrere un grapat d'anys, totalment d'acord amb això ja el dit d'en Sant Pere, no s'ha...
no s'havia reconegut, i no m'ha de fer una bona feina, fa molt d'anys que l'on ha portat amb això, era dedicat molt d'anys a la seva vida, i a la fi comença a veure llum un personatge més que no coneixíem. I no coneixíem, jo no deia que fos per culpa nostra, no és culpa dels Mallorquins, no coneixes Sant Pere, doncs s'ocupa d'unes circumstàncies i d'una falta de memòria que precisament hi ha gent molt interessada en que no existessin.
I tant. Què ha de passar avui en el Parlament, Joan?
Bé, no és el mateix que ha de passar o que hauria de passar. Hauria de passar que qualcú reaccionàs i qualcú reflexionàs i tirar-se endarrere, però no aniran per aquí els tirs. El Partit Popular de bona llana crec que s'apallarà el xantatge, podíem dir, les exigències, els suggeriments, qui sap, del sistema dreta de Vox i s'atirarà enrere una fita aconseguida l'any 2018
que era, només era reconeixer, reparar, preservar la memòria de ser víctimes de la llitud de franquista. I que no es pot ser, i s'havien anat fent coses altres, jo que aquesta societat és un tema que té assumit, no hi ha... tothom veu bé aquesta...
que se facin coses precisament per no repetir sa història. És allò dels pobles que ignoren sa seva història estan condemnats a repetir-la i de posar medicina per evitar això. I altres valors que s'hi han sobreposat damunt
i això té les hores comptades. Això té, diguem-ne, es greu ja que el Partit Popular s'havia entès en tots els partits de l'oposició per mantenir aquesta llei, no? És a dir, hi havia un acord i és justament el PP que es desvincula de l'acord, no?
Sí, amb això el paper demostra un pot ser frivolitat. Tant dies fer un acord per mantenir-la com fer un acord per llevar-la. S'ho posa molt poc, el compromís i la paraula de la presidenta és molt circumstancial.
i depèn més precisament d'això, de les circumstàncies i del moment. A una mà tenen un full per defensar el manteniment de la llei, a una mà tenen salt de paper que la toma i sense aquest tipus de vergonya poden defensar-se dues coses amb molt poques hores de diferència. I això encara sap més greu.
A partir d'aquí, Joan, què s'ha de fer? Hi ha d'haver mobilització popular? Poden tenir cap esperança de frenar aquest, com a mínim, retrocés com de fa bastant d'anys?
Jo pelaria fins i tot en allò que va dir el president d'Espanya, l'expresident d'Espanya, que cadascú des d'allà on pugui, des d'on sigui fàcil que pugui. És evident que hem de mantenir aquesta mobilització. D'altres, les institucions han de continuar donant blanques de respecte i treure els colors a qui som fresqui. Però no basten només les institucions, des de xerrer, dels mitjans...
i des de totes aquestes formes de lluita que veiem un temps a aquesta feina per preservar la memòria democràtica de Segell de Balears i de tot el món què significa que ahir mateix hi hagués aquest atemptat contra el bust d'en Aurora Picornell tot i que clar, parlar d'això...
sense recordar que tenim, per vergonya de tots, jo, un president del Parlament que actua com un gorà i que repassa fotografies de les dones assassinades per franquir-me, també. Però bé, així tot, què signifiquen aquests atemptats a dia d'avui per la convivència i per la democràcia?
Aquests atemptats, més enllà, no són una anèdota. No són una anèdota, seria una anèdota si no passava res més. Sí, sí. Però normalment hi ha trobades de nazis a Palma. N'hi va haver una fa un parell de dies. Impuna manera, impuna. De manera, aquest president d'Espargament també fa l'Ogellarrota amb aquest aspecte i se comporta com si fos un assistent en aquestes trobades.
de la manera que la presidenta accedeix a els desitjos de Vox de daroll a la llei. És un brau de cultiu que no es pot dur res bo i que mos abaca en aquells...
en aquells temps de la transició on aquells ultras se passejaven per Palma de mala manera. Molts de vegades això, quan semblava que ho tenien com a erradicat, no? La responsabilitat superior és de qui julia a tot això i en dediques a la presidenta.
Efectivament. Ja per acabar, en Joan Lledrà, conseller de Mallorca per Més per Mallorca. Què farà Més per Mallorca? Més per Mallorca serà on ha estat sempre, en sa memòria i en sa gent que ha patit i fent...
des d'allà on pugui, des d'allà on sigui, des d'allà on governi i des d'allà on estigui la posició, demostrant que hi ha una altra manera de fer les coses i que la memòria precisament és important. I encara que no podem tirar endavant la llei, des d'allà on nosaltres podem influir, fer com si la llei fos vigent.
Idò, ja és qualque cosa, i a més a més, efectivament, dels municipis ja n'hi ha hagut calcuns que s'hi han compromès i se pot fer feina amb aquesta línia que deies, no és així? Sí, jo si no s'havia entesuda per això, perquè ajuntaments que fins i tot ultrapassant o fent més d'allò que els exigeixen les seves competències han de suplir, són menjances de les administracions i les balears, i per tant tot escoratge i tot...
i tot s'ànim perquè des de l'Ajuntament se pugui fer alguna cosa evidentment mai podran no podran igualar o fer la feina que correspondria a qui l'ha de fer però bé, seran potser ben agradables i tant que sí Joan Lledrà, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'Ona Mediterrània gràcies per meu, un plaer com sempre gràcies, bon dia
Vull arretre't el meu humil homenatge. Vull apropar-me la teua fossa i depositar davant d'ella l'homenatge de la tristesa del meu amor a tu. A tu, que et vas dedicar a la causa del nostre poble i vas morir per ell.
En la memòria ens fan ressò ideals que han estat oprimits. Cantarem per a tot allò que fins ara no s'havia escrit.
Ens tallàreu les ales, tantes vides per a ossegar, però el seu vol no s'atura, les ferides no s'han tancat.
Aquesta guerra ja ha acabat i hem de mirar per envat. L'altre dia no hem de remoure més el passat, que hem de mirar per envat.
Aquells que teníreu de sang les sabates dels infants. Aquells que de dia vestíeu sotana i de nit camisa blava. Aquells que us omplíreu la boca de mentides per trencar els somnis de llibertat. Aquells que enganyàveu els vostres germans per penxar-vos medalles.
que amenaçàreu d'enfonar, roigets. Que consentíreu el pànic dins els ulls d'un infant innocent. Sí, ha arribat el dia en què els morts ja heu enterrat els vius. Aquells que sense vergonya empunyàreu l'arma, que sense consol matàreu els meus. No mereixeu que el temps us guardi els secrets. Els clums de la guerra s'han d'airet ja. Que la veritat eixi de la terra, perquè només així aquesta batalla s'acabarà.
Hi ha tanta pena enterrada, tant silenci que es va imposar, que solcia i pega l'aire, aquesta llaga s'assecarà. I és així, aquesta guerra no acabarà.
Obrirem per tancar de vers endins un dia en què sembla que comença la derogació de la llei de Memòria Democràtica. N'hem parlat amb en Joan Lledrà, de Més per Mallorca, i ara en parlarem amb en Maria Oliver, en Maria Antonia Oliver, de Memòria Democràtica.
Això si es mirarà per en van, obrirem per tancar. Obrirem per tancar. Un nou ara et surta la culpa, tanta guerra, tanta llàgrima, amb ràbia a la llalta, es retrec la vida.
M'obrirem per tancar.
Fins demà!
Fins demà!
Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre, un altre país fora de que teva. I diries si en una altra llengua t'hauries criat d'una altra manera, més bona o potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega, tindries amics i jocs d'una altra mena. T'olies vestir...
de sac o de seda, sabates de pell, o tos que es perdenya. O aniries no perdut per la selva, podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletres.
Podries menjar coses llamineres o només crostons secs de pa negre. Podries, podries, per tot això pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajuda qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d'ell podria ser la teva. Unir els vestits i el sac o la seda, sabates de pell o tos que es perdenya,
Fins demà!
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Bon dia i bona vida. El programa matinal d'Ona Mediterrània, com vos anunciàvem, ara és el moment de connectar-nos amb Maria Antoni Oliver de Memòria de Mallorca. Maria Antoni, molt bon dia. Hola, bon dia. Bé, és un dia trist, no, avui? Sí, però per desgràcia ja estem com un poc abasats en això. De fet, d'un dos anys i mig, dos anys i mig des que governa el PP en vots, amb aquesta...
La tenia, no sé què t'hem de dir, via crucis. Goixa, no? Sí, sí. Anem per passes. El grup elementari del PP i Vox està previst que facin avui el primer pas per derogar la llei de memòria i reconeixement democràtic de les Illes Balears.
Això simbòlicament ja té un pes i ja té un impacte, no? I a banda, quin impacte damunt la realitat política tendrà tot això? Home, jo crec que és importantíssim que un 13% del Parlament comandi damunt una qüestió que ens afecta a tots i totes, especialment a les familiars i a les víctimes mateixes de la ditadura franquista, però també a tota la societat, o sigui, una llei que no ha
que no ha provocat cap tipus de reacció en contra, que ha estat acceptada per la societat balear d'una manera... En fi, jo crec que és exemplar, perquè també va ser acollida i se la va fer seva, la societat. Jo crec que no és de rebut i els impactes seran molts. A part d'aquest, que ja és molt important, des del que pot causar també en les familiars de ser víctimes pròpiament dit, no?
només s'ha fet drogar-la, i veure que una institució o que un partit polític, que se diu a si mateix democràtic, juga amb aquests sentiments, amb aquests drets, això hi ha molt, però a part d'això, pot afectar moltes coses. Ara, avui de matí, m'ha telefonat un jove i em deia que en aquest arxiu X no me deixen veure un document i tal i qual, i jo li dic, mire, encara tenim seguida memòria democràtica, utilitza-la, en fi, això, per exemple, s'accessen els arxius públics,
El tema que s'adoni, que s'imparteixi accions i activitats referents a la memòria democràtica als nostres centres escolars. Això és una altra cosa que també contempla la llei. La possibilitat que si tu vius o saps d'un carrer
on hi ha un símbol franquista que pogués acudir també als tribunals, que tingués una llei quan pari o s'assessió perquè ho llevin. En fi, tot això, que ara molts pares, tot això afecta la llei de memòria democràtica i molts diuen que hi ha la llei de fosses. Bé, la llei de fosses, que jo sabia que des de fa dos anys i mig qui són, no han fet res. O poca cosa, si l'han feta i, a més, d'amagat. Perquè ho fan així. Si fan alguna cosa, la fan d'amagat, perquè no se'n farin els socis, no? I llavors, això no és...
de rebut, no existeix cap tipus d'activitat ara mateix una cosa és que també la droguin o no la droguin i si no la droguen tampoc no facin res que és el que estan fent o sigui, la tenen sense droga i no fan res que això és una altra i hem d'estar pitjant darrere també o sigui, ara ja, mira a part de la drogació que afectarà ja dic a tots i totes perquè són drets que tenim tots i totes això per començar també afectarà en el sentit que molts diran que és el que diuen
Tenim una llei estatal, bé, també tenim un govern central, però hi ha coses, per exemple, una altra cosa important, mira, la protecció en els índols de memòria. Si nosaltres volem, per exemple, que es forti dilletes, que cau bocins,
Per cert, que tingui una protecció i estigui cuidat per la nostra institució, per el nostre govern, el que necessitem és una llei que ho reguli aquí, no a Madrid. A Madrid ja faran per Carabanchel, en fi, tenen les seves característiques específiques i aquí en tinc unes altres. Per tant, hi ha d'haver una llei aquí també que havia funcionat i estava funcionant, que li faltava molt, sí, però que estava funcionant ja i que havien començat a fer moltes coses.
i això no hi ha rebut que s'ha volgut derogar però tant sí que ens afectarà tots i totes a banda de tot això que mos expliques també hi ha una ferida o una actitud per part del Partit Popular que en certa manera jo crec que se li pot tornar en contra i és que clar, havia de qualque manera, havia compromès és a dir
Ja a l'anterior legislatura s'havien fet modificacions a la llei per incloure el Partit Popular.
A la present legislatura el Partit Popular havia pactat en les formacions de la oposició per mantenir aquesta llei. I malgrat tot això, ara se deixen arrossegar per Vox. Jo crec que això no li fa cap bé al Partit Popular tampoc. Diguem-ne ja entrant en termes més tàctics i estratègics. Sí, sí.
Jo crec que no li fa cap bé. De fet, jo t'he dic que a l'anterior legislatura i a les dues passades hi havia una bona sintonia amb els representants del Partit Popular en temes de memòria. Vull dir, hi havia ajuntaments que havien col·laborat moltíssim amb el govern
amb activitats que s'estaven fent en els seus pobles, en els seus municipis. Si hi havia una col·laboració, per exemple, en temes de fosses o en altres coses, per exemple, en les pedres de la memòria, aquestes pedretes que s'hi posen, que això és una cosa també. Mira, per exemple, la llei de memòria democràtica té això també, no? Tot aquest reconeixement també se n'anirà en norris, no hi seran ja. Per tant, tot això, hi havia una col·laboració i, de fet, hi havia votants dels PP que estaven en sintonia.
Ja t'he dit, aquesta llei no ha fet mal a ningú, ni ha creat cap tipus de confrontació ni res amb el salut, i és vera que el Partit Popular, en el moment de desaprovació d'aquesta llei, va esmanar alguns dels articles per votar a favor. És vera que amb alguns va dir que no hi estic d'acord, però jo entendria que volguessin canviar alguns articles per intervogar-los,
No són conseqüents en el que varen fer. Per tant, els seus votants no ho han inclòs tampoc dins el seu programa electoral que derogaria en aquesta llei. Per tant, els seus votants s'han de sentir una mica també... Saps? O sigui que és una cosa que jo crec que sí que els pot tornar en contra.
Has fet també mateix de jugar amb això, de dir ara sí, ara no, de jugar. És un joc, això, que duen amb una llei. Derogar una llei és una cosa molt forta. No és canviar un article, has derogat tota una llei. És molt fort i això és, jo crec que ho fan, sincerament ho dic, el Partit Popular, perquè realment no els hi hem portat mai.
Perquè si no, no farien això. I és una pena, perquè nosaltres pensàvem que començàvem a combragar i que començàvem a adonar que les polítiques públiques de memòria democràtica no són dolentes, són bones, és positiu per la democràcia. I ells haurien d'abraçar també aquesta memòria com a seva.
També hi havia gent moderada dins les víctimes i dins la república. Hi havia gent de dretes també. Vull dir que haurien d'entendre que també haurien de recollir això com a seu, com a sentit seu. I a vegades pens que aquest Partit Popular no és un partit...
de dreta, sinó que és un partit d'extrema dreta. Perquè si, per exemple, ho equipares amb la dreta europea, te n'adones que la dreta europea ha condemnat el franquisme d'una manera clara i contundent i encara el Partit Popular, que la dreta espanyola se suposa, no ho ha fet. Per exemple, l'extrema dreta europea no ho ha fet.
Però la dreta sí que ho ha fet, i aquí no. Per tant, aquest paper, a vegades pens que de dins té unes rels molt extremistes, tirant cap a la ideologia d'extrema dreta, perquè no és de rebut que no vulguin fer això. És que no vulguin abraçar aquesta memòria com a seva, que és una cosa positiva, que és gent que va lluitar per la democràcia. És que no sé a on anar. O sigui, que és equiparar...
drets d'unes víctimes i d'unes altres, que no es n'anen contra de cap víctima, sinó al contrari. Les tenim totes iguales. El que passa és que unes estan... Han tingut unes coses i les altres no les han tingudes mai. I això és el que intenta fer aquesta llei, no? I clar, no se pot separar les víctimes de les forces de memòria democràtica, els que no se pot fer. Això que intenta... Tenim dues lleis aquí, només per una senzilla raó. I és perquè se mos estaven morint ses...
els fills i els fills, és a dir, els familiars de la primera generació s'homes estaven morint sense que poguessin veure, per exemple, sumar les coses dels seus pares. I aposta, vàrem intentar fer via i vàrem primer fer la llei de memòria de fosses, perquè sabien que seria ràpid, perquè és una llei relativament senzilla, i després l'altra, però només és per això. Haurien d'estar juntes aquesta llei, perquè no s'oporen. O sigui, no pots tu dir aquesta sí i aquesta no.
És així, i això en el Partit Popular hi pot passar factures, efectivament. Maria Antonia, i per part del moviment memorialista, de l'Associació Memòria de Mallorca, etcètera, què se farà a partir d'ara?
Mira, en principi, ara vull anir-me al Parlament, però no és que hagin convocat una concentració. El que fa és que anirem convocat a missat de comunicació i, a més, també assistirem a la sessió i prepararem alguna mobilització, està clar, quan se derogui. Avui no se deroga, avui se pren en consideració...
que segurament sortiria endavant, com ja saps, vull dir que això està claríssim. I després, el que també, jurídicament, no podem fer molt més, però sí que ho pot fer el govern central, que ja m'ho saps que ho farà. Ho va fer, per exemple, la llei de Concòrdia del País Valencià, que es va presentar en el Constitucional, amb el Extremadura ho ha fet també, o ho ha de fer,
i ho va fer també en Cantàbria. Per tant, i de moment el que s'ha aconseguit en el Constitucional és que aquestes derogacions estiguin en suspens. Ara mateix no estan derogades encara, per tant, això és el que nosaltres ho hem demanat al Començ Central i ho faran.
I esperam fer això i després nosaltres també recorrirem perquè som una part interessada, administració, vull dir, som una part interessada com a entitat de memòria que representa un col·lectiu de víctimes i no se'ns està informant oficialment. Nosaltres m'adonem de tota la gestió, la tramitació d'aquestes delegacions,
m'ho adonàvem a través de mitjans de comunicació, perquè ni siquiera se mos notifica. O sigui que això també ho hauríem... Ara, per exemple, no sabem quan en el Parlament es votarà la drogació. No ho coneixem, no ho sabem. Per tant, perquè no mos avisen i mos diuen res, no estem a la tramitació i això nosaltres volem que ho facin quan toca i anirem paral·litzant tot el que puguem
la derogació. Això és el que podem fer ara de moment. I lluitar per la nostra democràcia, perquè realment lluitar, perquè no se derogui aquesta llei, lluitar per la democràcia, perquè la democràcia sigui més democràcia, que sigui plena, que no ho és sense aquesta memòria democràtica, que la nostra democràcia no és una democràcia plena. Per tant, que...
Convoca la gent a que entengui això i que se posicioni de vora el que és això, el que és la lluita per la democràcia i per totes aquelles persones que ens precedien en aquesta lluita. I això és el que anirem fent i anirem intentant conscienciar la societat fent conferències i xerrades i intentarem derrogar-la o intentarem aplaçar aquesta derogació.
Una altra qüestió, evidentment molt vinculada, que trobes del nou atemptat contra el bus d'en Aurora Pigornell situat a la Rambla del Molinar? Sí, bueno, aquesta és una altra. Això també és per desgraci, també hi estem a vegades, són el nostre primer pic,
és lamentable, és horrorós, i això juga també, la llei de memòria democràtica també tenen aquestes coses. Vull dir que tenim una fiscalia ara especialitzada, una delegada fiscal especialitzada en temes de memòria democràtica, i nosaltres el que hem fet és acudir a aquesta fiscal perquè faci el que toca fer quan s'avandalitza un bé
patrimonial de tots i totes i que després d'aquestat on veig perquè se torni a netejar i perquè se torni... Per tant, el que necessitàn nosaltres ara és que se determinin les responsabilitats que et pertoquin, que s'encalci en els responsables i que se'ls adugui davant que estigui i se'ls impliqui justícia. Si això se fes, no tornaria a passar?
Però com que no se fa, doncs passa. I això és el que necessitem fer. Això, per començar, és això. Una. I dues, ja també, ja que hi som de passada, a l'Ajuntament de Palma, que perquè no ho hagui de fer constantment, doncs ho condemni d'una vegada públicament i damunt posi càmeres perquè no ho torni a passar. Perquè és que si no s'estrangem les mateixes...
que aquí som, que va i ho faci net com toca, que no li fa mai com toca. Sempre està molt deteriorada aquesta escultura. Això per començar, una, i segona, que quan t'ho faci net se'n doni compte que ha de posar càmeres perquè tornarà a passar. El que no poden fer és, el que va fer, per exemple, el Consell de Mallorca retirar els cartells on posava, sabeu aquests cartells que posaven Camí d'Esperesos, que eren, que havien estat espresos, molt de pobles de la lliure de Mallorca, doncs
Va decidir llevar-ho al Consell Actual, al Consell de Mallorca Actual. El PP va dir, ho lleverem perquè tant mateix ho vandalitzen. Home, no, no els lleverem, evitar que ho vandalitzen. I això el que ha de posar són càmeres i vigilància i coïnes responsables, que més o manco, sobretot en els pobles, tothom sap qui són. Això és el que s'ha de fer, i aplicar-se llei.
i de... En fi, continuarem pendents de com evoluciona tot això i, evidentment, de les convocatòries que mos fasseu arribar. Moltíssimes gràcies, Maria Antonia.
Gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia. Adéu, salut. Ja sabeu que avui hem tingut molt de part del programa d'aquest Bon Dia i Bona Vida. Ha parlat d'aquesta derogació que avui comença els tràmits en el Parlament de la Silla de Balears, derogació de la Lleida Memòria Democràtica.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Hard Times, de The Last International, que és la música que dóna pas en el cafè amb filosofia que mos estem preparant ara mateix. Miquel Ripoll, bon dia. Hola, molt bon dia, molt bon dia. Cafè, com el prens? Amb filosofia, tu, no? Exacte, amb molta filosofia. És el millor ingredient.
Exacte, molta pausa per poder reflexionar i pensar i amb molta tranquil·litat per poder afrontar els dies. I els temps durs que tenim.
I és temps d'ús, efectivament, com canta aquesta cançó que mos has triat com a sintònia. Miquel, abans d'entrar en matèria, avui parlem de la derogació de la llei de memòria democràtica que en aquests moments s'està començant a tramitar en el Parlament de les Iller Balears. Ajuntament s'ha tentat ahir en el bust d'en Aurora Picornet i tot això.
són això que dèiem, tens d'ús, no? Fem molt d'ús, estem molt d'ús. És a dir, això que passarà en el Parlament avui serà, o aquest dia, serà una vergonya, una autèntica vergonya democràtica.
És així, Miquel. Anem a preparar este... Perdó, este no, és cafè, eh? Este era ahir. Cafè amb filosofia. Miquel Ripoll, avui molts d'ús una autora, he de reconèixer que jo no coneixia, bé, ara evidentment sí que me sona i ara veurem per què, eh? Diguem.
de qui parlàvem avui? Avui parlàvem d'en Helen Fissucs i avui... Com se pronuncia aquest diatge? En principi, Fissucs. Fissucs. Seria correcte pronunciar-ho així. I deia, és un poc coneguda i l'educo un poc en el programa d'avui perquè està un poc lligada a l'actualitat també literària de
d'aquí, diríem, perquè ha rebut el Premi Formentor d'enguany. I, d'ell, un poc, perfecció, la titulada en el Jalenci, Sucsó la ferida de l'escriptura, i, clar, és una autora, doncs, relativament, en els països catalans, diríem, poc coneguda, ja veurem per què, perquè només té dos llibres en català, un català de sortir, de fet, però és una autora que, a nivell, diríem, internacional, i sobretot,
a nivell del debat francès, de feminisme, de literatura, de filosofia, sí que té una forta petjada. És a dir, és molt coneguda. Va néixer a Orà el 5 de juny del 37. Déu n'hi do, eh? Sí, sí, sí, exacte. I clar, i néixer, per exemple, a Orà el 37, no?,
clar, ella era jueva, diríem, no? Clar, allà a Algeria, és a dir, ser Algeria colonitzada, els jueus eren com una minoria. I clar, sempre s'ha construït com aquesta, el que eren abans un poc també com Walter Benjamin, una identitat jueva que era una identitat quasi de fullta, no? És a dir, una identitat que
l'indica una no identitat, no? És a dir, de no pertany a un lloc concret. Ja. És a dir, ella sempre diu, no, en els escris biogràfics, que diria, és a dir, més que la idea de tenir una casa o de tenir un lloc segur, era viure amb la motxilla preparada per anar a qualsevol lloc, no?
una imatge curiosa i que va una miqueta per mi va ser important la lectura ara no recordaré el nom però de les identitats que maten perquè venia a dir que les identitats se poden sumar no tenen perquè se...
I això, bé, ho veiem constantment, avui mateix en Abadeu Corbera, que han parlat del seu llibre sobre en Baltasar Semper, en certa manera n'han parlat, perquè, clar, són mallorquins que se'n van a fora, que no deixen de ser mallorquins, i en el mateix temps, evidentment, no imposen a ningú de ser mallorquí, i no només això, sinó que sumen també en el seu país, en aquest cas a Mèxic, no?
Aleshores ella mos proposa una altra cosa, entenc. Bueno, sí, clar, es assumien com una espècie d'identitats quasi híbrides, perquè has de pensar una cosa, és a dir, allà a França, és a dir, també al 37 i sobretot ja quan hi va haver decret contra els jueus, clar, és a dir, els llevaven la nacionalitat francesa.
Clar, i de on eren aquella gent? És a dir, un país que era de majoria musulmana, no? Sí. I eren una minoria i no se podien ni identificar com francesos ni com algerians, no? Clar, i era una situació un poc, diríem, que reivindicaven una identitat que era, clar, una identitat a pertenença, doncs, una pertenença més...
més cultural que no altra cosa, no? Que no nacional d'un país o d'un lloc. Ara me'n demanava de què conèixer en camí? Crec que va tractar un poc amb ell. Crec que sí. Que va conèixer molt, que també era algerià i era una situació molt semblant a sa seva,
Eren Jacques Derrida, que un dia li dedicarem un cafè en filosofia. Molt bé. I... Bé, clar, Naelén Cissús ha estat, diguem, notíssim perquè li han donat el premi Formentó. Exacte. I tu m'ho vols parlar d'alguna... Vols recomanar una obra en concret? Bé, jo volia parlar... En català tenim...
tenim dos llibres català seus una que és la llengua que és l'únic refugi que el va editar Lleonard Montaner el 2009 que en el seu moment era una aposta d'aquella col·lecció de draus que dirigien el nou pont bona feina Lleonard Montaner recuperant pensadores de filosòfia mundial diguem i ara ara arrel de la
del Premi Formentor, han publicat un dels seus assaig feministes, molt curtot, molt greu, però més determinants. Se va publicar originalment el 75. I en català l'han publicat, edicions 62, amb el títol La Riales de la Medusa i en traducció de Esfalenitxer Arnau Pons.
anant per passes diguem fem-me cinc cèntims d'aquesta la llengua amb es l'unirrefugi m'apareix que m'has dit que era així aquest de la llengua amb es l'unirrefugi és molt interessant perquè és una bona porta d'entrada a conèixer-la perquè inclou textos molt autobiogràfics d'aquesta llengua
d'aquesta vida al G, d'aquesta vida quan se va arribar a París a estudiar, també hi ha algunes entrevistes, algun text de caràcter més dramatúrgic, perquè ella també escrivia obres de teatre, i està molt bé. I aquí hi ha un text molt interessant, home, que jo sé que t'agradarà o t'agradaria molt,
es diu Barcelona somiant Barcelona i conta com una petita estada molt literària el test estant a Barcelona i somiant Barcelona i hi ha un moment donat que parla de 11 de setembre i parla de 11 de setembre parla de què implica 11 de setembre és a dir, has fet de celebrar una derrota i com se celebra aquesta derrota
i ve a dir amb una frase que diu això és molt poc espanyol això no identifica diríem els catalans amb els espanyols quin any Menel Manco va ser per Barcelona? no sé l'any exacte però jo supos que no, també he estat diferents vegades per lo que sé ha anat en aquests estrelades que fan
al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Ah, sí, sí, interessantíssim. Jo suposo que aquest test deu ser dels anys 60 o darrerides dels 70 o darrerides.
I les rialles de la medusa, aquesta és la recomanació que m'has fet, sobretot, no? És a dir, jo te deman, per començar, bé, clar, si volem en català tampoc no tenim moltes opcions, però començant per les rialles de la medusa, creus? Sí, bé, si és per començar i fa ganes una...
un perfil més veia, pentura la llengua, no és l'únic refugi. Però acte seguit, llegir la real de la Medusa, perquè és més teòric, diríem, no, també molt literari, però és més, diríem, un assaig que sí que la va donar a conèixer molt més. La va donar a conèixer molt més. I la real de la Medusa és, doncs, fa com una defensa de...
Aquest feminisme que sorgia també a França en aquelles èpoques dels anys 60, mai del 68, etcètera, del feminisme de la diferència, no? I allà reivindica un concepte d'escriptura femenina. És a dir, que les dones han d'escriure des d'elles, els seus cos, els seus desig, etcètera. És a dir, no han d'assumir els rols del patriarcat o els rols que se'ls ha assignat
tradicionalment, a través dels homos, escriptors. Que supos que era el que feien moltes de les autores que podrien arribar a publicar. Exactament. És a dir, que assumien un rol en què seguia la dona i la dona escriptora amb uns trets molt definitaris i molt característics. I el que vol és obrir el territori. I obrir el territori i dir...
Les dones han d'escriure la seva pròpia història. Han d'escriure també sobre elles mateixes, sense aquesta tutela. I és molt curiós perquè això lliga directament amb una crítica que també és molt mordat en la psicoanàlisi. Heu de pensar també, clar, aquells anys, avui dia, l'any 2025, la psicoanàlisi també ha caigut un poc en discrèdit, però en aquell temps era una corrent...
psicològica que encara era molt, molt present a sa vida, a sa vida també francesa, i clar, i crítica molt postulat del psicoanàlisi, com la castració de la dona, etcètera, etcètera, és a dir, de pensar sempre sa dona en negatiu, no? És a dir, dels valors masculins positius i sempre relegat a un segon terme, no?
per el que veig és clar bé és un manifest feminista diguem o més enllà d'un manifest si vols però d'una contundència estem parlant d'un text escrit el 1975 per tant Déu-n'hi-do perquè veig aquí que parla
de la descolonització del cos i del pensament femení. Déu-n'hi-do, eh? Exacte, exacte. I això, el 75. Tu pensa com estava l'estat espanyol del 75, de l'on venia, no? Sí, sí. I això, en el seu dia, ja a França, es causava també. És a dir, continuava un poc la línia oberta per na Simón de Beauvoir, en el segon sexe,
però anava un poquet més enllà i apuntava en aquestes noves lluites que han definit, no? Un poc, el que dèiem abans de la identitat, no? D'aquesta identitat jueva que ella reivindicava. Doncs aquí un poc se vou, és a dir, les dones han de generar o crear des d'elles la seva identitat. Mhm.
Per tant, i quant és l'estil? Què mos podries dir? És un estil, diguem-ne, literari, bo de llegir... Exacte, té un estil literari, té un estil poètic, també un estil molt així figuratiu, el que clar, també s'ha de tenir en compte que
que en alguns moments no és un estil tampoc del tot accessible. Vull dir, ella formava part de... Era molt amigues, per exemple, d'en Jacques Derrida, que varen escriure llibres plegats, i clar, un poc, l'estil és molt semblant. És a dir, és un estil més literari, més assagístic, però és un estil que recreix cura perquè...
perquè diu coses que xoquen molt, però la manera de dir-ho és en alguns moments un poc recorregolada, però és accessible. Sobretot aquest manifest i aquest de la llengua malònic de refugi són llibres relativament accessibles.
Parlemos un moment d'espremi aquest Formentor que jo m'havia com desaparegut del meu imaginari i ara de sobte apareix a Madrid m'apareix que el donarà No ho sé molt bé perquè això depèn de la Fundació Barceló crec i bé han recuperat espremi Formentor i per exemple l'any passat el varen donar
no me surt el nom i no me facis dir perquè des del Premi de Literatura d'en Guany va rebre el Premi Formentor l'any passat i ahir li van entregar a Marrakeix i en el Cegelens i Sucs li han entregat a Madrid
quan estàs el premi l'han entregat a Madrid ah, per tant és itinerant supos que sí, deu ser itinerant i deu anar en funció jo supos que també en funció de la disponibilitat d'escriptors que han premiat, etc vaig a tirar de la moto l'aslo
Laszlo Krasnachorkai. Exacte, que ara no m'ho surti. És el Premi Nobel d'enguany. És el Premi Nobel d'enguany, exacte. Bé, idò, mira, no anaven desencaminats i donen el Premi Formentor. Exacte.
amb ems i l'any que ve... Li donen a na Helen, no? Exacte, exacte. I bé, i això després mi forma... és interessant perquè va fer un discurs molt interessant, na Helen Fissuc, sobre lligar, no?, en el context textual, aquest temps d'ús que vivíem, reivindicar la literatura com una arma contra la guerra, no?, una lluita contra la guerra, no?,
La literatura i l'escriptura com a lloc on poder construir davant la destrucció del món exterior, on poder construir, on no només les dones han de construir, sinó tothom en el fons hi ha de contribuir avui dia, construir i construir des de la paraula, des de la diferència i un poc d'això.
escolta i ja per anar diguem acabant bé en català tenim aquest dos llibres que mos ja mos has explicat prou bé és una dona diguem prolífica en s'escriptura molt prolífica per el que t'he encantat la seva obra consta d'un centenar de llibres d'entrenats i de dramaturgia també ha fet molt de teatre eh?
Exacte, molta dramaturgia, molt de teatre. Hem de pensar, clar, no ho he apuntat, però ahir va ser catedràtica de literatura anglesa. Vull dir que tot i participar activament en el debat filosòfic, perquè molts assatges són de caire filosòfic, té una vessant literària que és molt gran.
M'has dit professora d'anglès però tota la seva obra està feta en francès.
i veig també que va, bé, lògicament per edat gairebé li anava, bueno, no, ja era grandeta, va participar o va militar activament durant el maig del 1968, i diguem que va coincidir amb en Michel Foucault i...
Gerrida, tota aquella generació d'aquests escriptors. Us posa, per exemple, en Jean-Paul Sartre i en canvi no el nomeno. Molt bé, idò Miquel, per tancar, recorda-mos la fitxa tècnica un poc de sa lectura que mos recomanes?
Sí, doncs seria La Riaes de la Medusa, de Nahelens i Sucs, editat per Edicions 62 i traduït pel poeta, segista i traductor Arnau Pons. És un llibre, no sé si està amb aquesta col·lecció pentura més... La Blanca, se diu, la col·lecció La Blanca, que és una col·lecció relativament nova d'Edicions 62,
Destinada a la divulgació de textos filosòfics. Miguel Ripoll, com sempre, un plaer aprendre de filosofia. Moltíssimes gràcies, un cafè deliciós. I tornarem d'aquí 15 dies. I tornarem d'aquí 15 dies. Supost que encara viurem temps durs.
Supost que sí. Esperen que no s'agreugin de cada vegada més. A xinesos en diuen temps interessants. Sí. Bon dia, Miquel. Bon dia.
Temps d'usos, aquest tema que forma la sintonia d'escafè en filosofia. Ara, però, és el moment de convidar-vos a un acte que se farà el proper dia 24, l'associació en Mallorca.
es presentarà oficialment el proper 24 d'octubre amb un acte que tindrà lloc a Can Alcover. A Palma, a partir de les 18 hores, l'esdeveniment comptaran la participació de Pere Fullana, doctor en Història i professor de la Universitat de les Ier Balears, qui oferirà una xerrada sobre...
el Club Deportiu Mallorca com a element de cohesió de la societat mallorquina. La xerrada explorarà com el club de futbol ha exercit un paper rellevant en la construcció d'una identitat compartida entre els ciutadans de Mallorca i com l'esport pot actuar com a factor de cohesió social.
És un acte que, com dèiem, se celebrarà el proper dia 24 a Can Alcover, a partir de les 18 hores amb en Pere Fullana com a conferenciant i amb aquest grup de seguidors del Mallorca que, lluny de voler deixar el Mallorca en mans
d'aquestes tribus neofeixistes que poblen alguna part de l'estadi volen reivindicar un Mallorca digne i un Mallorca mallorquí i no en mans d'aquesta xusma.
Per tant, ja ho sabeu, aquest dia, proper dia 24, a Mallorquet, a les 18 hores a Can Alcover. D'altra banda, també aprofitant per dir-vos que aquest dissabte, a partir de les 11 des de matí, en primera convocatòria, 11 i quart en segona,
hi haurà l'assemblea de socis de l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, una associació que és la que dona cobertura i promou mitjans com ara
Ona Mediterrània, Diari de Balears, Ploma.cat, L'Estel o la plataforma audiovisual Vida. Una plataforma, per cert, que ja ha tornat a agafar velocitat de creuer després d'aquesta aturada estiuenca i que vos convidam a visitar.
hi trobareu ja més de 150 ingredients diferents, més de 150 productes que podeu gaudir a la carta quan vulgueu. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
L'Estel, una revista exigent i accessible, arrelada i oberta al món.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Pensa globalment. Miravida.cat. Escolta Ona Mediterrània i llegeix De Balears. Segueix-nos a moixamental.cat. Envia-nos missatges d'odi i amor a moixamental.com.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
I on a Mediterrània és el moment d'obrir el nostre focus sobiranista, el nostre focus anticolonial i parlar amb el president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, en Joan Planes, a qui tot d'una saludarem.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
I ja tenim en compte en Joan Planes aquí saludant. Joan, molt bon dia. Molt bon dia. Com heu? Bon dia, oyens. Dona bon dia i bona vida.
Joan, avui, com sempre, carregadíssims de qüestions per parlar, per tant, ja anant directament al gra, posada en major risc de la sobirania alimentària de la silla de Balears a causa d'aquesta nova llei agrària. Explica'm-nos un poc de què va això. Sí, sembla que el govern...
prepara una nova llei agrària i, segons els experts millorquins, se podria, amb aquesta nova llei, acollir milers de noves places turístiques gràcies a una ampliació del nombre d'agroestades per a cada explotació professional que podrà tenir. Les finques agràries que tinguin la condició de preferents o prioritàries
que són aquelles que se dediquen de manera proporcional a la agricultura, podran demanar 20 o 10 places turístiques, una bestiesa. Hi ha que dir que el que se provoca és una ampliació, quasi del 100%, és a dir, clarament sembla que n'hi ha que poden aconseguir fins a 6%,
i el sostre passaria 20 a 10, com pot veure, la sostenibilitat turística cada vegada se'n va més a Norris. Actualment a Balea hi ha catalogades entre 2.000 i 3.000 explotacions professionals, per tant, el sostre de 100 noves places, si tots ens demanassin aquest 10 possible, s'aniria en torn a unes 30.000 noves places.
Segons en Noufra Follana, s'ha sortit de la premsa aquest cap de setmana, que és el gerent de l'associació de premsos ecologistes de Mallorca, aquest no és sense cap dubte el camí que les activitats complementàries es poden a la prioritat de pescar en mallorquí, perquè això el que fa és denaturalitzar, sense cap dubte ni una,
la finalitat del camp. Ajudes complementaris a sol rústic, obrirà la porta, lògicament, a més urbanitzacions encobertes, sense cap dubte ni una, i per tant, anar amb perjudici d'aquesta finalitat màxima dels pagesos. Segons els pagesos professionals, també aquesta premsa que cada setmana apareixia una manifestació d'en Jaume Drové, el que fa és
de virtuar, com de ara, una vegada més la funció agrària del sol rústic, que ara serà un aliment ni pus que produïa aliments, proveïa ciutadans de productes de màxima qualitat,
I ara, amb aquesta nova llei, sembla que, en l'escurs de la rendibilitat a les explotacions agràries, no se'ls oculta altra cosa més que seguir incrementant la participació del sector turístic i hoteler
a dins el tip del nostre país, del nostre territori. I això, segons el Jaume ho diu, l'únic que farà serà facilitar activitat comercial turística i urbanística a dins del sol rústic. La manca d'aposta pel camp pagesi productiu
aquests darrers 8 o 10 anys, entre el 2015 i el 2023, ha fet que s'hagin edificat prop d'un 3.000 xalets a fora vila, ja me diràs tu, amb aquesta nova norma i aquestes facilitats i aquestes idees que tenen
de reordenar, reclassificar, rehabilitar construccions fins i tot, diríem, il·legals, quin número se pot estar si legalment ja n'hi ha més o menys un 3.000 xalets a fora de vila. A la dillera només mos queden uns 5.000 pagesos professionals i les poblacions censades són uns 15.000.
Perquè te facis una idea, no sabíem tan bé, l'any 82 en teníem més del doble. Hi havia unes 31.800 finques que estaven actives. En 10 anys han perdut prop de 28.500 hectàrees de superfície agrària útil.
Això ho convertiré en una cosa que a Mallorquín vos entenem més, que són unes 40.123 coterades, perquè mostrem una idea. Una animalada. I també s'han perdut unes 1.700 explotacions de gran.
Aleshores, com podem veure, els pagesos estan més necessitats d'altres tipus de mesures que no una llei agrària que els converteixi en pagesos turístics. Aquestes dades que he replegat ens posen de manifest aquest desmantellament de ceixit agrari
bàsicament per què? Perquè se produeixen abandonaments de les terres, com hem dit, que hi ha una falta de relleu generacional, tots sabem, encara que darrerament aquest darrer any també hem pogut veure, a vegades a través de mitjans, com hi ha joves que agafen un carinyo per escoltir-ho de la seva terra i posen en marxa algunes exposicions
amb innovacions disruptives, però així i tot hi ha una falta de relleu generacional en el camp i una part és per aquesta falta de suport que faci que sigui rendible. Llavors és també per aquesta pressió que gent som de sort rústic.
B, per usos no agraris, com dèiem el tema de les plaques solars, que sabem que a vegades aconsegueixen instal·lar-se en terrenys productius i bons pescultius, que és el que parlàvem del tema turístic. Passa a altres, la dificultat que tenen per, en major temps de sequera, per tot el tema del canvi climàtic, que dificulta
un any sí i un any no, a vegades que les cuites no siguin el que s'espera per la inversió i el temps que s'hi dedica. I per l'altre, sabem, per tot el tema de reir i la manca d'ajudes en aquests aspectes, la pujada de costos i les dificultats que tenen per competir amb explotacions...
que són més àmplies en el territori peninsular, que els possibilita tenir economies d'escala i tenir costa de producció més petita. Això aquí a Mallorca és més difícil per tot el tema de la dimensió de les nostres exposicions per qüestió de minifundis i, a més a més, que la quantitat de...
de productes de fora, és a dir, aquesta dependència exterior cada cop més acentuada i que fa que se perdin moltes explotacions. Està molt clar i evident que cap dels partits que han tingut darrerament les illes, tant del PP com del SOE, han estat capaços de fer rendible de bons deberes el nostre camp mallorquí.
Tothom... També hi ha una part de culpa. Per exemple, recordem quantes temps de la pandèmia a Norberà tots elevàvem i posàvem en valor i agraïm i feiem amb balletes els pagesos que ens acostaven en els dorsos domicili. Norberà comandes de productes locals de quilòmetre zero, però que ha passat aquests moments...
M'hem oblidat completament i tornant cap el seu parany d'optar per preus barats, comprar productes blancs i anar a caure en mans de supermercats i grans superfícies i oblidem més d'aquest producte de qualitat, d'aquest suport dels nostres pagadors i les nostres explotacions agrícoles. Veiem que es va intentar com una mesura d'això que...
l'obligatorietat que hotels i restaurants incorporar-se en productes locals entre el 3 i el 5% en funció de la tipologia i d'estimpliment i no es compleix amb el salut, si es vigila, no és perquè són suficients per verificar i comprovar realment que ni s'arribin a aquest 3 o 5% de producte local que podria ser una manera de donar a conèixer la qualitat dels nostres productes
que surten del nostre camp i que també tinguessin una sortida que, si el client el tasta i ho prova, ho valoren positiu i, de cada vegada, els establiments fins i tot superarien i podrien superar aquests percentatges. Però, com que van pitjor que els ciutadans, a la màxima rentabilitat, els importa un ravec, els tipus de productes que ofereixen els seus clients i no arriben
molts hotels ni en aquest 3% que la llei els obliga. I sí, parlant de també una dada que vaig replegar en el sentit que no arriba ni entre un 10 i un 20% les hortalisses que se venen a les grans superfícies que són cultivades aquí a Sevilla. Per tant, el que menys han de mestrar
aquests pagesos agrostades perquè a més a més els que hi entenen, d'aquests que alguns entenen aquestes sis, se troben que els pagesos arveïnats em peguen més confong perquè resulta que la gent
Descostat, si s'entrenen el bastiat que els amollen, s'queixen, o perquè s'hi abonen, ser finques i coses semblants, s'queixen perquè senten olors i altres coses. I algunes vegades es prejudicies a l'inrevés, que en aquestes agroestades s'amunten verderes festes...
i que, vist altres hores de la nit, que perjudiquen els pagesos que, com saben ben bé, el seu despertador es estren d'alba. Aleshores, aquesta llei turística, si no se modifica, si no se modifica, i això és una passa molt important, que els pagesos haurien de conscienciar i s'haurien de manifestar totalment en contra i no haurien de servir ni tractors ni persones perquè ens poden trobar
que aquesta sobirania alimentària, aquesta sobirania alimentària, que ja està a mínims, i que a un moment de qualsevol tipus de crisi, de transport, de qüestions climàtiques, de qüestions pandèmiques, etcètera, mos podrien trobar...
que enyorassem i que patissem la pèrdua de sol cultivable com el que mos queda amb escassetat de pagesos i de terres. Perquè si entre plaques, entre agrostades i agroturismes i xalets de la mà i totes aquestes coses, els recursos se'n van tots en orris i el que deim moltes vegades...
La gent que ve per fer de turista, l'únic que fa, a més a més, és ergotar els nostres recursos, s'aturar-nos, posar atenció al nostre servei públic bàsic. En definitiva, perdre qualitat a cada una de les nostres àrees de benestar.
Joan és un tema fonamental aquest que han tractat fonamental i molt greu i preocupant té totes aquestes ramificacions que has explicat tot el tema també de les plaques solars que cada vegada n'hi ha més per tot el sol rústic i no són posades per pagina algunes vegades són
per empreses vingudes de fora, relacionades... Per cobrar-se subvencions, eh? Sí, sí, va ser subvencions i d'aprofitar subvencions importants que tenen aquestes empreses elèctriques en conecció directa, amb oficines establertes a Brussel·les, i que el que fan és el que a Pantona poden deixar de...
de tenir en producció aquí a les illes per ser combinat i coses d'aquestes, però no seguir guanyant a partir de les plaques solars que estableixen dins salts rostits, perquè tenim una cosa que és salt aquí i ho vols aprofitar per augmentar els seus beneficis, encara que seguin anant en perjudici de finques productives, en vez de posar-los en sostres i taulades
de grans superfícies, de polígons industrials, etcètera, etcètera, en el lloc més fàcil i com més pla sigui i més despejat estigui, molt millor.
Joan, hi ha una altra qüestió que vull tractar amb tu vaig parlar amb en Jaume Sastres l'altre dia, tu t'he sentit diverses vegades hi ha molts altres analistes a Coincidiu en Bonetsit que s'ha evitat aquesta opa hostil del BBVA de Montes Banc de Sabadell jo del 2017 si m'ho permets, tampoc
considero que Sabadell sigui que en meravella, però bé, si me deis que és una victòria, evidentment, no n'han sobrat, per tant, la celebrarem com a tal. Començaré seguint una mica tot el teu comentari que dius en relació amb aquest fet. En Josep Eliu sabem que en moments de
des procés d'octubre del 2017, quan a partir d'induccions del rei nou barbónico d'Espanya... Sí, sí, sí, del rei en persona, sí, sí. Va, igual que la Caixa, la Caixa Banc, va fer València, Sabadell se'n va anar a cap Alicant, va mobilitzar...
diríem, la seva seu, està publicant. A més a més, segons ell va llegir, no fa un quant dies, un article que va aparèixer de la web,
també va estar darrere els impuls de Ciutadans, que ja sabem quin paper va desenvolupar anticatalanista a dins Catalunya, fins i tot que el va servir per projectar-lo a nivell nacional. Bé, ara no recordo si va ser ell, és que va dir allò que necessitam un poder mort de dretes.
Crec que va ser ell que ho va dir. Jo vaig llegir que havia estat impulsor de la web en una editorial d'en Partal que deia que havia estat impulsor de Ciutadans d'aquí. I una manifestació que ha fet en aquests darrers dies, m'ha parell que si no record malament era dissabte, el Monge va sortir que d'Arbant Sabadell ha de continuar sent un banc català al servei de tota Espanya.
Sí, sí, m'ho ha acabat de matar, això. Sí, sí. En aquest sentit, però, és una qüestió del despondellista econòmic i del despondellista nacional.
que jo aquests dies quan vaig anar a Barcelona a la trobada d'estrès president, vaig estar alpesat amb un membre del secretarià que és economista i està dins d'aquests trulls, vàrem parlar d'aquesta opa possible i també ho veia com una part negativa, donat que com a sistema financer, tots sabem que un estat és un element clar i determinant...
per la seva viabilitat futura, tenir estructures d'Estat. I una de les estructures d'Estat és tenir un integrat financer que pugui fer funcions de banc central o com a embrió de banc central amb connexions amb el banc central europeu per tot el tema de les polítiques monetàries.
Aleshores, l'institut de Catalunya de Finances ja també ha quedat bastant tocadet, va quedar bastant tocat, que era un possible embrió, i sigui el Sabadell, que és l'únic, perquè CaixaBanc ja és molt més espanyola que no catalana, és l'únic que quedaria amb un cert arreglament territorial que pogués servir potencialment d'això.
De fet, dijous a mesra mateix, que van aparèixer a TV3, tres analistes, per comentar el resultat que es va avançar dijous a mesra, van posar de relleu, d'alguna manera, aquest fet.
es fet que quedava un banc territorialment, i ho va fer l'Andreu Mascoell en concret, que podia donar certa alegria, certes esperances que el sistema financer
tingués un punt de partida. A manifestacions també fetes de foment i pímec, que sobretot foment és com no liu, Norbera, que ja sabem quina és la seva respiració, que va dir que està content, donat que s'obriu una oportunitat de reforçar el sistema financer català.
I en Toni Canyete, de la primera, va dir que necessitava un sistema financer propi arrelat en el territori. Per tant, la primera, que ja va ser una mica més territorial, no com el Foment, que Foment portava escrit en el cel, contra l'independentisme i contra el despossent, no?
Però veus, vevent en aquest sentit. I després, el que et deia, que fa falta que existeixi una entitat financera i tal volta, per posar-los, diguem, algun tipus d'excusa, veient com em va evolucionar després i són estructures d'estat que hi havia, tu ja sabem que els banquers, els banquers,
que tenen el seu negoci molt fràgil en temes de seguretat, quedar atrapats dins d'un territori independent, sense estructures d'estat i que després tenés un fracàs, podria representar una fuita de capitals importants i, per tant, no se'n van anar a Madrid, però se'n van anar molt a prop a fora de Catalunya per intentar preservar una mica de les entitats. Això pot ser una excusa a partir de la informació que ells, com a més contacte amb les institucions, podrien tenir
en aquell moment. A part de tot això, analitzant la notícia de tot aquest cap de setmana d'aquesta opa fallida, va ser sorprenent a tots, jo crec que a les mateixes presidents,
perquè els tècnics especialistes donaven un percentatge de més d'un 90% que tiràs endavant, com a mínim superant el 30%, que és el mínim que marca per donar com a vàlida una opció d'una altra empresa.
Una vegada que s'ha superat aquest 30%, tens l'obligatorietat tècnica d'ampliar el control damunt d'aquesta empresa i, per tant, d'haver de fer, podríem dir, una segona ronda, una segona OPA, i que, tal volta, segons opinions de cases noves molt clarament, fent termes en aquest, va dir que un dels motius, pentura del fracàs d'aquestes
d'aquesta opa és que els inversors institucionals, els fons d'inversions, són tan especulatius que van encaure el que ell va explicar com a dilema d'espresoner. El dilema d'espresoner és que l'espresoner vol que n'hi hagi que li obliguen les portes de sortida sense arriscar massa
Si pot, a vegades després aprofitar això. I llavors aquests inversors institucionals tots estem darrere la roca pensant que els altres invertirien una major quantitat per poder arribar a assolir aquest 30% de llindar i que després els que n'haurien comprat manco tindrien possibilitats que a casa i tota seguretat hi hauria una millora després de...
d'intercanvi i que els permetria aconseguir un major benefici especulatiu.
i que ha passat que un per l'altre s'han quedat tot de fora i ha fracassat aquesta d'això. A més a més que hem vist campanyes publicitaris que han estat una veritable vergonya, en Mas Colell, en aquest programa que t'adeia, va fer en ment clarament que va ser com a determinada campanya, com a un insult en els accionistes...
del mateix banc Sabadell, pensant-les com a persones d'un pensament molt elemental i, com tu pots imaginar, els accionistes importants d'un banc pensen d'ells mateixos tot el contrari, pensen que són persones sofisticades, que tenen coneixements importants i que el tenen tot bastant calculat, no?
i que, per tant, va donar aquesta sensació, que feien una campanya publicitària de la superioritat, com som els espanyols supremacistes, i, entre tant, de Sabadell una miqueta així. I si en això afegim que molts petits accionistes eren clients d'Hervant Sabadell,
perquè molts eren inversors de petites i mitjanes empreses i que, de part, sempre ha estat un banc proper a les petites i mitjanes empreses, ha contribuït en el que aquesta OPA no tiràs endavant i que no s'hagi, com també en aquest programa comentàvem, que s'hagin pogut sentir satisfets els treballadors, els clients, els territoris, els accionistes, els treballadors perquè no s'han perdut...
un bon grapat de mil llocs de feina, sabem que se perdrien al voltant de 8 mil llocs de feina, que les empreses
petites i mitjanes podrien perdre la possibilitat bancària i prop de 50.000 milions en crèdits, que la reducció i concentració bancària s'ha volia incrementar, una de les coses que més en positiu, de les poques coses que va resultar molt clarament en cases noves, en diferents articles que va fer abans i durant i després d'aquesta OPA,
és que hem evitat que se generés un oligopoli molt més gran de l'oligopoli que ja tenim actualment. Tots sabem que després de ser
la desaparició de les caixes, que és una altra cosa que ha avisat, que ha portat una miqueta els accionistes minoritàries de part de Sabadell, el poble que ja no tenen la quantitat de caixes que hi havia a Catalunya i els prejudicis de la seva proximitat. Basta tenir en compte que l'any 2008 a Catalunya hi havia al voltant de 8.148 oficines i l'any 2025 en tenen 2.158.
perquè vegi el nivell de reducció que s'ha produït en tots els temes de les caixes. El Bande, Bilbao, Viscai, Argentari i Sabarell actualment tindrien el 34% de les oficines, tindrien unes 741 oficines.
Però, de totes maneres, quan parlem d'oligopoli és perquè hi ha una reducció molt de jones, és a dir, la Caixa, el BBVA i el Sant Ander tindrien el 85% del mercat a dintre Catalunya. Això és una concentració que sempre va amb perjudici de la competència i va amb perjudici dels clients, que...
se troben que se posen d'acord, fan quasi com a càrtels, que saben que són aquests acords de preus camuflats, que ha fet que la banca espanyola paga els tipus més baixos
en els passius, en els depòsits dels clients de tota Europa. Per què? Perquè aquesta concentració els ho permet. I a l'hora de donar crèdits, sempre tenen el diferencial més elevat a l'hora de crèdits o prèstits hipotecaris. Per què? Perquè tenen una concentració oligopolística que va amb perjudici. Per tant, aquesta opa farà que, com a mínim, puguen tenir aquesta possibilitat de...
Tenir a dins del nostre territori un banc financer de proximitat, els clients, els petits mitjans de presència ho saben, i que, a més a més, pugui ser, si arriba a dir aquesta necessitat, un embrió de partida a dins del territori d'un banc català a dins del nostre territori per fer funcions financeres com a estructura d'estat a la qual se pugui aferrar qualsevol procés de
independència de Catalunya, que és l'únic que solvetarà
aquest supremacisme i aquestes ganes que Madrid s'enduï cap al seu territori tots els centres i poders de decisió. Joan, acabam 30 segons per fer referència en aquest interessantíssim documental que ha promogut l'Assemblea Sobiranista i que ha començat la seva gira a lluvir.
Efectivament. Aquest cap de setmana vam obrir la presentació per molt de pobles, ja teníem una llista de 10 pobles que ens vam demanar per anar a presentar aquest documental d'Espaliats, que nota que és un tema estructural, un tema nuclear,
de totes les emergències que tenim. I és un documental que compta amb grans especialistes, amb grans opinions, i que tracta tots els temes. Temes sanitaris, temes de saturació, temes turístics, temes de sabitatge, etcètera, amb grans especialistes. En Guel López Casanova, en Natàlia Bueno, que és
una presidenta d'associació d'immobiliària, la Joana Maria Mas com a presidenta de l'escola mitjana, l'Antoni Llebrez, que parla de les emergències lingüístiques, el Jaume Orrach, que xerra de turisme, el Ramon Ferrer, que molt xerra del control de l'opera hora portuari, el Joan Gaillà, que molt xerra dels pagesos, de les emergències que patrocin,