I si estudias o trabajas, jodes mucho o te haces pajas, si en el campo coges flores o perviertes a menores, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, ves que mai...
I got some money and I'm feeling fine I ain't in no hurry so just take your time
Bona dieu young and gloriously But taxi cab driver, yeah, that ain't me
Senta d'en la xespa, veig com passa la vida, soles pensen com cau l'aigua, sector em fa companyia. Estem passant el dia i no em toquen el xirri, doncs amb sou sorri, xica, estic jugant en la cachorri. I és que hi ha dies, com quan queden les amigues, ole les meues boniques, gaudint posant-me el dia, però al final dels dies, així no ha canviat ninguna, soles canvien que les vides.
El mateix me passa quan estic en un concert, tinc el microverd, veig animar-se la gent. Desarrepresent, hi ha gent dos o hi ha gent cent. Primes tan delictives que no hi ha gent de pica cent. Però ho estic fent. Vinc en el Marquitos, en la Susa i el Tete. En la Tornimel. Acampar jugant en el nano fins que cau el capvespre. Que ves esta quan s'està bé? Que ves esta quan s'està bé? Que ves esta quan s'està bé? Que ves esta?
Que ves esta quan s'està bé? Que ves esta quan s'està bé? Recorde que en la infància el bar de Callo era el quiosco, feien pinya a la família mentre es menjàvem un llosco. Això es rap tosco, però el meu cor es blau, mona. El no tinc la mitat de la moa persona. Estic sentint colona, s'esclata contra la sorra. Amanita bevem el meu vi de la zona. Estem en el playazo, la temperatura és bona. Rient a carcallades i es posem en plan cabrona.
que s'està bé quan s'està bé, que bé. Passejant amb la gossa els meus pares, si tens prou qui vols fa que vols res més. El temps vola, passa-la amb algú sola, que tot mola si eres tu la que controla. Ara estic feliç omplint aquesta llibreta, que bé que estic si escric i el cor s'expressa. Que bé s'està quan s'està bé? Que bé s'està quan s'està bé? Que bé s'està
Que ve, que ve Que ve, que ve Que ve, que ve
La gent t'amira, esperes una senyal. Nos hem estimat tant com animals. Molt sexual, això és de menys.
Fins demà!
Sé ben cert que tot s'arreglarà. No us hem despedit tant i hem fet plans. No vull canviar cap lletra d'esfinar. Però jo crec que m'he equivocat.
Fins demà!
Viva la vala.
Llam que te fot, que és millor que trufes. Llam que te fot, que és millor que pa. Llam que te fot, que és millor que trufes per sopar. Pizzas, potser és més fàcil parlar.
Saps que no estic competint, seria el final. Seria espella, nana.
No sé què vols o què esperes d'amnissi, t'has portat com un fenici, remola i anissi, foc al costi, si volen la merda més xixi, no queden emsis que ho facin així, bandanes i xixis. Tots, jo estava fent bici, de nit esquilava canixes, quan Antonio Pizzi, Vittorino Pizza, masclava ceviche amb xinxes, que follin aquests fucking wichis, amigues i nichis, volien provar aquesta bici, suam, i sos per tot bici, saludos con nitchi, uam.
Olho a tot l'altre. Jo aquí ets el que potser és més fàcil parlar-ho. Estou a procurar. No vaig per casa al batí i m'està fent part. Oge, més un dia. Saps que no estic compartint, seria...
Seria estrenat. Jo estic en basnús, a l'última fila del bus. Segueixo amb el focus a l'arrere guarda. Olido la pàtria, menjo la fruita del lotus, tota la merda. És un abús, cims i abismes, peb la guarda. Un parell de calos, tot és confús, la vida cal surti buscar-la. Picàvem els timbres, tornàvem del col·le. Xavals pinyandatus, a la porta de la pelestore. Tu, vigila la prole, encara tots són al campone.
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I el Bon Dia i Bona Vida, vos feim aquest repàs a l'actualitat, començant per Diari de Balears, que en primer lloc destaca desgavell amb la compra de noves ambulàncies. Els tècnics del SAMU 061 hauran de fer formació per aprendre a conduir-les.
I en relació a aquesta mateixa qüestió, l'oposició retreu el malbaratament de recursos en la compra d'ambulàncies. Més qüestions. El Comitè Europeu de les Regions aprova el dictamen de turisme sostenible elaborat per les Balears. UOP Ensenyament diu que els equips d'atenció primerenca són amb una mà una cullerada i amb l'altra una clatellada.
També destaca diari de Balears, cap butaca buida en tots els països catalans. I és que arriba, bé, arribarà, perquè és el 21 de març, però se va presentar ahir, la tercera cap butaca buida, iniciativa que té per objectiu ampliar totes les butaques de les sales adherides. S'hi han sumat nous teatres del País Valencià de les Balears i també...
...d'Andorra i del Casal Català de Buenos Aires. Més qüestions... Taip, 1986-2026, passat, present i futur del cooperativisme. L'Estey denuncia que la Conselleria posa en perill... ...el model pedagògic dels equips d'atenció primerenca...
I nova edició del concurs de la poesia catalana a la música urbana amb la cooperativa Vers Sembrant. També destaca diari de Balears que denuncien una ofensiva del PP contra l'ús institucional del català al Consell de Menorca.
que més acusa el govern d'apostar per l'especulació immobiliària i que exigeixen que PP i Vox rebugin de manera explícita els discursos d'odi o mentides xenòfobes i qualsevol intent de criminalitzar les persones migrants. Aquests són els principals titulars Hores d'Ara de Diari de Balears. M'han anat a revisar la portada Vila Web.
Allà, la primera peça diu, ha canviat tot per no canviar res. Els sindicats reben la nova consellera amb una vaga educativa. També destaquen una anàlisi d'en Josep Noalart, titulat Un forat de cuc espantós en la sentència contra el fiscal general. Un article d'opinió d'en Jaume Sens, destacat, que diu, Marchena i la justícia...
de l'entorn, el Congrés Espanyol suspèn José Luis Ábalos com a diputat, la Guàrdia Civil deté Leire Díaz coneguda com la lampista del PSOE i la jutgessa de la Gota Faredes cita el xòfer de Masson i demana qui eren els seus escortes perquè declarin
També en clau internacional i en clau d'anàlisi, el govern canadenc s'organitza en secret per si el Quebec convoca un referèndum d'independència, diu Vila Web Monanàmara de Balears, retornem a la seva portada.
i allà anem cap a la secció d'opinió on hi trobam l'article d'en Joan Vicenç Lillo a Ayuso EZ, el d'en Alila Tomàs, gasa ben present, el d'en Rafael Borràs, cultura per turistificar versus cultura,
pel Procomú Ecosocial, Joan Lledonet, Espanya i el món es troben farcits d'injustícies, l'article en David Rodger, Valós, en recessió, i el d'en Joan Pau Jordà, coalició per Mallorca, moderats, mallorquins, i a veure què en surt. Aquests són ara mateix els principals titulars que ens ofereix el diari de Balears i també
vila web continuem en el bon dia i bona vida i tot d'una ja entrarem en zona d'entrevistes bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus més opinions, més anàlisi però amb la mateixa claredat i contundència de sempre
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants...
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Som a Ona Mediterrània, el bon dia i bona vida, mos escoltes a través del 88.8 de la Freqüència Modulada o també onamediterrania.cat. Tot d'una vos oferirem les entrevistes que tenim previstes per avui, però abans vos expliquem quin és el planning, quines...
les propostes que tenim de continguts perquè mos acompanyeu avui fins les 11. Tenim l'entrevista amb en Miquel Coll, president d'APAEMA. A continuació, repassarem les notícies, entrevista amb en Patrícia Gómez, diputada del PSOE, del PSOE,
A les 9.40 aproximadament tindrem llibres, en Miquel Lledó, Curiositat de la història a partir de l'Ardeu, amb en Xisco Roger, i Focus Anticolonial, amb en Jaume Sastre. Tot això i moltíssimes qüestions més aquí, al Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra.
Pato sucre, dos de ella.
Fins demà!
El disseny i organització de les ciutats on vivim és essencial i té un impacte directe en la nostra forma de vida i en el nostre benestar. De tot això en parlarem. Això és vida. Comencem.
Comença aquí el capítol número 87 d'Això és vida, un capítol que dedicarem, com vos hem explicat, a parlar d'arquitectura i d'urbanisme i que en el seu segon bloc parlarà, evidentment, d'actualitat a través de les corolles que ens proposaran en Joan Vicenç Lillo, en Joan Mir i en Teresa Caimari. En aquesta primera part, el nostre protagonista, el nostre convidat a l'entrevista
d'avui és en Miquel Fiol. Miquel, molt bon dia, moltes gràcies per ser aquí. Gràcies per convidar-me. Miquel és arquitecte i el de jove, diguem, salta de vista, jove arquitecte. Miquel, començant per aquí. Com tries l'opció d'estudiar arquitectura?
Jo començant per aquí no era res una cosa específica que tenia des de petit, sincerament. No és una vocació. No és una vocació. Va ser una cosa que durant els meus anys d'estudi, així com la ESO i el batxiller, així com vaig fer assignatures tècniques, assignatures artístiques, vaig anar de cantant fins que vaig arribar a seleccionar la carrera d'Arquitectura.
I a partir d'aquí has treballat molt l'estudi de l'espai públic i diria que sobretot en relació amb el canvi climàtic, no? Sí, sí. Dins d'això tenim aquí avui aquest llibre titulat Buits urbans en temps d'emergència climàtica, que hi trobam aquí, que...
Què és això? Moltes pàgines hi trobem. I molta fotografia i molt de text, i molt de gràfics. Bé, partint d'una idea de com va néixer aquest llibre, al final podem contextualitzar que és un treball de final de grau. I el particular d'aquest llibre és que al final fent una carrera d'arquitectura tothom s'espera que sigui un treball sobre una casa, sobre un hospital, un projecte. Una reforma. Una reforma i tal, sí.
I al final vaig decidir de qualque manera fer algo diferent. Jo durant la carrera els darrers anys me vaig anar focalitzant més en el tema, potser, més de paisatgisme, més sobre l'espai públic, i tenia aquesta idea constant, tots els temps, de posar un exemple de França, de Barcelona, d'altres paris de primeres capitals d'Europa, i no deixava de pensar com això se podia arribar a aplicar a Mallorca.
Tenim a lo millor una idea perduda del que és l'espai públic aquí a Mallorca, sempre he pensat molt en reformar cases, cases de fora vila, i l'espai públic queda a lo millor un poc en segon pla. Per tant, jo a partir d'aquí, a través dels estudis i aquesta idea que tenia i aquesta curiositat, neix l'idea aquesta d'aplicar l'espai públic sobretot a lo que són els pobles petits.
perquè si t'hi fixes durant el llibre, el primer que ha dit de tot és limitar el treball a un cert municipi, no ho aplicar a tots els municipis de Mallorca. Després hi anirem, en aquesta part més específica, però te vull comentar que jo tampoc fa tant d'anys que som conscient de lo important que és el disseny urbanístic,
si aquí hi va una carretera o hi va un eix cívic, per dir-te coses des de Bat d'ara, o de fa uns anys, etc. No n'era conscient de fins a quin punt mos impacta. I ara que en som conscients mifits, i realment té un pas grandiós, tot el que és el disseny, l'urbanisme, el paisagisme...
Sí, sí, totalment. Ara inclús hi ha càmeres tèrmiques, s'utilitzen molt en els despatxos, perquè fan una fotografia de com, per exemple, paviments com material com l'asfalt, paviments com el cauchó, que és allà on juguen els al·lot petits. En ple estiu, en ple agost, estan a temperatures superaltes, que poden arribar a temperatures de 60 graus, una barbaritat. Què passa? Que si tenim una bona...
un bon disseny, un pre-test bo sobre com funciona el tema de material, el tema de dissenyar, doncs podem fer que potser totes aquestes coses canviïn. Per exemple, moltes vegades, ja ho he dit abans, a Barcelona s'aplica molt aquest canvi de substitució de paviment de cautxul per ser olor, que no deixa de ser arena, i agafa una temperatura molt més baixa, per exemple, com plantar més arbres, per generar més espai d'ombra, etc.
i venguem aquí perquè tot just aquest debat a Mallorca tot just comença ara ara vull dir els darrers dos anys p'entura o això o tres no sé vull dir que no fa molt que se'm parla de refugis climàtics de patis d'escola que per exemple no tenen res a l'ombra etc. com definiries el moment en què estem a Mallorca en relació a sa consciència
Jo estic totalment d'acord amb tu, que és ara mateix que neix. Jo ara farà un any que faig feina un despatx que se diu Marès, i té aquesta vessant de, no tant només d'arquitectura, sinó és que tocava moltes altres escales, des de la més urbanística a l'escala territorial, a el que pot ser una plaça o un espai públic, i ara des de fa dos anys enrere van començar a sortir subvencions sobre el que estaves comentant, de refugis climàtics dins els municipis, i sobretot se toca el tema de les escoles.
Perquè molts trobam que, sobretot en aquest municipi més petit, els patis d'escola són esplanades de ciments senceres. A vegades els dos tenen un trosset de potxa o una pèrgola petita com a molt, però no tenen aquest refugi com a tal. Refugi i també una relació amb la natura segurament, que també és bàsic, és fonamental i estava completament oblidat, no? Sí, sí.
sobretot amb el que estaves dient tu, a part de ser un refugi com a tal, a nivell d'ombra, perquè també se xerren de tres temes. Un, per fer-ho com a més ameno, amb tothom, xerren de blau, verd i gris. Gris fa referència al tema de sombra, tema de com captar energia, o sigui, més d'elements constructius, com els poden fer amb ombra i com poden captar energia. Després hi ha el tema del blau, que seria el tema de recollida d'aigües, tema d'hidratar, perquè...
A vegades me la deixam en això, per exemple hi ha pobles a Mallorca que encara no tenim ni aigua potable, anem pel carrer, que passa que a vegades me la deixam en aquesta peça que és bastant clau, el blau, i després sobretot el verd. Com el tema de la vegetació, més enllà de fer més ombra, hi ha biodiversitat i espais per la natura.
Tu has estudiat a els pobles petits de Mallorca. Fem-nos cinc cèntims? No, ja ja giren cinc forma, però explica-nos els principals inputs. En el final per fer aquesta classificació dels pobles, jo m'enllunyava molt de pobles que estaven molt influenciats a nivell turístic, sobretot el que són els pobles de la costa.
m'anava més cap al Raiguer, als plats, als pobles de dins, i que no fossin exhaustivament en població molt alta, que mantinguessin el millor aquest nucli medieval, que és més rígid, aquest de poble, el poble de Mallorca, i que tinguessin aquest ambient de poble, de vila. I a partir d'aquí començava l'anàlisi del treball.
I quins són els principals fils conductors d'aquest treball? Quines són les principals conclusions, si és que m'ho pots explicar alguna? En el final existeix que jo posa en el llibre, per exemple, el meu poble que és Costig, i hi ha un moment que explica que si nosaltres m'esperàvem una foto aèria, com si neguessin amb un dron,
veiem que hi ha alguna cosa de vegetació dins els pobles. Però què passa? Que aquesta vegetació no és que surti de l'espai públic. Moltes vegades, o de l'espai privat, la gent que té jardins o corrals, que també en xarves corrals, en el llibre, o d'aquests buis urbans que ja explico, que són aquests solars buis,
que no estan utilitzats, però que estan tancats a la població. Per tant, el que ens queda és com una espècie de desert. És a dir, són zones asfaltades, zones pavimentades, a les quals no hi ha estrelles verdes molt poc. I són zones molt poc permeables, és a dir, que l'aigua no s'infiltra cap en els jacuífers.
Què passa? A partir d'aquí jo genero l'hipòtesi que aquests solars bulls entressin dins el dia a dia de les persones. Que aquests solars fossin com els nous parts, els nous espais verds que els fan falta en aquests municipis. I perquè això passàs, què s'ha de fer?
No és que doni realment una resposta, sinó que pot realment, en el final, el títol diu de llibre. És una eina projectual, però també és una eina de reivindicació. Els ajuntaments, sobretot a l'hora de quan fan els plans generals, moltes vegades s'obliden d'aquesta part verda. Jo ho he de dir, municipis...
no diré un nom exacte, però hi ha municipis, que el verd és poquíssim. Realment jo faig una anàlisi i surt que els pobles de menys de 3.000 habitants només necessiten dos metres quadrats per persona, segons la normativa. I els pobles de menys de 3.000 habitants, cinc metres quadrats. Però és que moram a la ONU i el mínim de la ONU són deu o quinze. I són poquíssims. I si mor anam, i si mor regim?
En el metres cuidats d'aquest mínim que m'ho exigeix el WIP, que és la llei d'urbanisme de la llei de Balears, poc pobles la compleixen. Per tant, està molt fora d'aquesta imatge idíl·lica d'aquesta Mallorca verda, d'aquesta Mallorca que quan vas amb avió apareix que encara resistes aquí. Però clar, tenim aquests, el que tu dius, deserts, que són els pobles
Clar, diguem-ne que el problema és que durant molts anys aquest poble s'ha anat creixent i ho han fet amb uns criteris que pareixia que asfaltar era millor que no estàs asfaltat, etc.
Sí, ara passa molt, és una tendència que és com a desasfaltar, o com a asfaltar durant tots aquests anys. És una tendència que ara s'ha de... És a dir, sempre he dit Barcelona perquè et saps sempre que he tingut més clar perquè és allà on he estudiat. Però és a dir, és una cosa que ara jo crec que comença a donar molts i s'està començant a aplicar aquí, sobretot amb aquestes subvencions que estan arribant i aquesta ideologia. I... ara no sé què anava a afegir.
Jo ara estava pensant, ara no sé si he estat gens al corrent o no, a Palma ara mateix hi ha el debat sobre si han de tallar uns velles ombres o no. L'Ajuntament diu que hi ha perill real que caiguin i puguin fer mal, etc. Quin seria el criteri òptim
fins i tot davant la necessitat de talar un arbre, no? És a dir, el criteri seria aquí on em talles un ar de posar tres, com quin seria? Jo com a arquitecte al final potser som més partidari de no fer una taula de taula raça que quedi tot net, perquè en el final el que xerraven fins ara, en el final l'arbre aquest ha crescut, han passat molts anys, han agafat un cos el qual fa ombra, millor per deixar-te de la perspectiva d'arquitecte.
I clar, nosaltres, sobretot ara en el despatx on estic fent feina, miràvem el millor quan fem petita de nivell i de fases. El millor no és una taula rasa, sinó que aquest arbre és que estan en més perill, que estan a punt de caure, però potser s'aplica una substitució, com dius tu. D'una altra, és a dir, se pot fer de diferents maneres, o s'aplica a la mateixa espècie,
o pot ser una espècie que potser moltes vegades aquests arbres que estan a punt de caure és perquè tenen una malaltia. Per tant, hi ha potser una altra espècie i no la mateixa. I tornant a la planificació, creus que a partir d'ara
diguem, ha de ser impossible un creixement desigual d'una ciutat o d'un poble sense tenir en compte el canvi climàtic i sense tenir en compte tot això que m'ho has contat ara dels gris, blau i verd, no? Sí, sí.
Sobretot jo, el que arribaves a concluir els llibres és que els ajuntaments a l'hora de fer els planejaments, tinguin en compte l'espai lliure públic i que després no el venguin perquè moltes vegades si tu analitzes els plans, aquestes taques verdes que t'ha de dir són espais lliures estan ocupats per cotxes.
Per tant, dels pocs espais lliures que queden estan ocupats per cotxes, per tant, en tenim poquíssims. Per tant, el que reivindica el llibre és que de cara al futur, quan fem aquesta ampliació d'aquests municipis o d'aquests nuclis, tinguin en compte fer un espai lliure de qualitat i adaptats a la necessitat que són avui en dia, que és com tot aquest efecte de silla de calor i l'augment de temperatura.
Clar, això... Vull acabar aquí, però ara he pensat en els pobles que ja han arribat al seu límit i ho han urbanitzat, a la pràctica ho han urbanitzat tot.
Quina és la proposta de creixement? És a dir, retirar asfalt? No, el que estàvem parlant fins ara, el que estaves dient, potser les places principals o secundaris o aquest petit racó que queda en mos, que no deixen de ser espais residuals,
típiques de cul-de-sac, cantones, tots aquests petits punts poden intentar potser fer el mini-ingest per poder aplicar vegetació, infiltració d'aigua i que siguin llocs més permeables. Idò Miquel Fial, joveníssim arquitecte però espero que amb molta projectació i molt de futur. Moltíssimes gràcies. El llibre s'ha pot trobar així, fàcilment? Sí, pot ser que és el web de SuperC.
Allà ho ha anat tot el treball de final de grau i si se cau per aquest nom sortirà. 8 urbans en temps d'emergència climàtica. Miquel Fiol, un plaer, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I nosaltres ara passàvem al segon bloc, al bloc de taula d'anàlisi.
Som a l'episodi 87 d'Això és vida, un episodi que hem encetat amb aquesta conversa amb aquest jove arquitecte, Miquel Figal, i ara és el moment de conversar d'actualitat i ho farem a partir de les correlles que ens presentaran les tres persones que hem convidat avui a seguirem a la nostra taula d'anàlisi. En Joan Vicenç Lillo. Joan Vicenç, molt bon dia, molt benvingut. Bon dia, Tomà. És el teu debut, és el teu debut.
Aquí sí. Si ho fas bé, te convidaré a tornar, ja ho veurem. T'hauràs de guanyar enlloc. Joan Mir, bon dia. Teresa Caimari també, molt benvinguda, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Vos demanem, com sempre, brevíssimament, si vol que vau fer un apunt de qualque cosa que ja he criat molta atenció a l'entrevista i després ja passarem a parlar de les corolles. No sé qui vol...
Joan Lillo tu segur t'ha despertat. Esclar. T'ha provocat coses. Sí, jo pensava quan ell xerrava de crear aquests refugis climàtics, cap i a la fi és posar arbres que facin ombra, pensava després el sotrectament que se fa en aquests arbres amb aquestes podres, diguem, indiscriminades, etc.
que, efectivament, després no fan ombres, emmalalteixen i és el que provoca. Per tant, no només has sembrat l'os, sinó cuides l'os. Exactament. I fer una bona tria d'arbres i totes aquestes coses. Sí, sí.
Jo me cridaig l'atenció a lo que ha dit, no quan estava aquí, sinó mentre esperàvem que diu que sa seva vocació, diguem-ne, sa seva inclinació per això va a so, d'una frase d'una professora seva i deia
a Palma o a Mallorca no viures de s'urbanisme". I ell va dir, ai, ara ho voles, ara ho provaré. I realment és dels llocs en què més falta una intervenció, i sobretot en el canvi climàtic. Jo si hi ha una sensació
que record gravada i sorprenent de quan era nin és... mon pare vivia... estàvem els estius estiullars a Porto Colom, a Montsebàric, a Quilomà i tot això, i mon pare venia cada setmana un pic per setmana a arreglar negocis o a fer feina, i una vegada me l'ha d'un vell.
i veurem dormir a Palma i la sensació horrorosa de que quan surts d'aquest eró te pegui quan s'intressis un forn. Una cosa horrorosa que ens fa que amb el climàtic evidentment això s'ha accentuat encara. Perquè en els pobles no passa tant, perquè no hi ha tant d'asfalt acumulat. Encara que a Palma és horrorosa en l'estiu.
Jo vaig conèixer molt la diferència entre Barcelona i Palma, també a veure que quan dic Palma dic que a meva tampoc no és ben bé alguna ciutat. Barcelona és el rosa també. Per això ho t'ho dic. Més, més, més. Més el rosa. De molt. Sí, sí. Per tant has d'agrair que hi hagi gent que se preocupi d'aquestes coses que no preocupen a ningú.
Sí, sí. Teresa, no sé si has de fer res, si no... No, a més voldria comentar, perquè clar, hi són savis en la matèria, però... Una cosa que t'ha costat. Tens d'avés dedicació, no a mi, a qualsevol persona o a qualsevol administració, que després no siguis capaç
de mantenir-la, simplement, que és quan te domines feina, perquè ja ha crescut, ha arrelat, és cert que pot tenir una malaltia, i bueno, ja hi ha professionals que se dediquen a curar la natura, que nosaltres mateixos han provocat que se posin a l'altre, però ben que dir, és que és absurdo, és absurdo, totalment absurdo, és de fer-mos, de carregar-mos de la vida.
Joan Lillo, comences tu, quina coralla proposes? Bueno, si vull fer coralla és... A Bon dia i bona vida, començam l'entrevista.
No ja estu tak, n'he sorran.
I el bon dia i bona vida començar amb aquesta segona entrevista amb en Miquel Coll, president d'APAEMA. Miquel Coll, molt bon dia. Molt bon dia, com va? Va bé, encantats de tenir-te en aquestes hores. Miquel, em veu que estau enfadats amb botalers i restauradors.
Bé, ja ha sortit una notícia un poc tant, nosaltres ja havíem fet un comunicat en el seu moment, per xarxes, perquè, a veure, l'Aconselleria d'Agricultura va organitzar, Ajuntament d'Enser de Turisme, se van organitzar unes jornades d'enogastronòmiques, on, a part de...
una sèrie de xerrades i explicar experiències positives que atisteixen de col·laboració entre els 12 sectors. Després també hi havia una trobada més comercial, un B2B, on els productors van demanar, diria...
van comparèixer, van fer-te la presència, perquè la sala estava plena de productors, però els que no van comparèixer van ser el sector turístic llevat de certes excepcions, tant del sector restauració com del sector taler, però no hi va... hi va estar... ho comentàvem entre els productors i també se li va fer sobre la...
a la Direcció General d'Ugualitat Alimentària i també se li va fer arribar a Turisme, que, bé, que unes jornades d'aquestes, en tot s'esforç organitzatiu que representaven, perquè la veritat que les jornades estaven ben organitzades, van ser molt interessants,
però si després hi ha una part dels dos actors que no compareix, doncs queden un poc en un fiasco, no? Votres heu interpretat aquesta essència com manca de compromís amb el territori i amb el sector primari i balear. Sí, perquè en el final jo veig moltes...
comunicacions i publicacions i actes organitzatius i de fet he anat a qual punt que se m'ha convidat en què se parla molt d'economia circular, de circularitat, de sostenibilitat i això, actes promoguts i organitzats diríem més pel sector taler i que no
i després no mos aplicàvem sa teoria, si sa teoria la tenim, però després no ho veiem sa pràctica, és un poc decebent, no? Això és una cosa que m'ho ha passat ja vàries vegades, o sigui, ja se va organitzar un altre, no sé si deu fer any i mig o una cosa d'així a sa universitat,
i va passar el quart de la mateixa. I, clar, aquesta ja era un poc que dius, bueno, és que no els interessa, o no ho sé, però la veritat, el que veiem és que
Llevat d'excepcions, com puguin ser el Garden, el Mac, els hotels o també diferents cuiners que van participar, tampoc ens posem aquí a anomenar gent, però els que eren no ho saben, i ja ho dic, aquesta gent, perquè n'hi ha, no?
També ho hem de dir, hi ha gent d'aquests sectors que està supercompromesa amb el seu producte local i amb el seu territori, però trobem a faltar la gran massa, hi ha moltíssims establiments a les balees dedicats a l'hostaleria i restauració.
De fet, tot plegat, si me permets, és un poc patètic, perquè per un costat tenim que el nivell de compra de producte balear, fins i tot a nivell obligatori, és ridícul, per un costat, i per l'altre és una situació incomprensible, del meu punt de vista,
com així el producte d'aquí no s'exhaureix si tenim 13 milions de visitants cada any, no? Bé, totes les illes són pràcticament 20 milions de visitants. Fa rialles o fa plorera, no, Miquel? El tema és aquest, això és el gran paradox. Jo crec que els pagesos de les illes haurien d'anar en la llengua de fora.
Clar, clar. Hauríem d'acabar el producte cada any i hauríem de... Perquè, normalment, també hem de ser realistes. No hi ha capacitat per vestir tota la demanda i tot el sector. Exacte. Però sí que pensàvem que el primer hauria de ser això. I, de pas, arreglaríem una problemàtica important que hi ha. No vull dir que l'arregléssim, però sí que li donaríem un impuls molt important...
que la falta de relleu i la falta de gent que vulgui tirar-se, diríem, a la activitat agrària a Mallorca. I si això també, si volen deixar que la activitat primària s'amori i passi la residual folclòrica i això, si no volen que hi hagi una activitat mínimament professional i que pugui fer un servei de sobirania alimentària per aquesta comunitat, doncs...
que hem de fer coses altres entre tots i excepte tot l'E sempre hem dit que ha de ser el principal motor per empenyar això perquè té una demanda clara planificada cada any i que si faig feina plegats
en moltes cases es poden fer, jo crec que es poden fer moltes experiències d'èxit. Justament, i ja per acabar, Miquel, si vols, des d'APAEMA, des del món del sector primari, etcètera, quina seria la proposta, jo entenc que a llarg termini aquesta que dèiem, és a dir, que en el final tot el producte d'aquí quedi aquí, no? I el consum esqui aquí, i això. Però ara així, diguem...
a termini curt, quina és la proposta que feís? Bé, nosaltres, o sigui, al final, el que no pot ser, i jo també, ara m'he dit, van tenir una reunió de producte local, s'aconseguir, i van manifestar, i un altre d'aquests, o sigui,
és una aturada d'esforços de recursos si no hi ha un mínim de compromís n'han fet algun d'altres més petits que han funcionat i que van ser un poc d'iniciativa de les organitzacions agràries però pensant que aquest és un bon camí perquè en el final fer un acte en què un possible comprador un establiment se pot trobar una diversitat important de productors
en què ja, no sé, pensant que simplifica molt les relacions, ni aquests productors han de fer infinitat de voltes per accedir a tots aquests establiments, i tots aquests establiments també poden tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà el productor, i que a vegades no arriba, perquè potser arriba una distribuïdora, arriba un comercial de...
que és un revenedor i en definitiva pot, potser tenim millors preus, que és que potser li poden arribar. Nosaltres pensàvem que és una eina que és positiva, que s'ha de continuar explotant i s'ha de continuar desenvolupant. Així que pensàvem que hi ha aquest major compromís de tot bé, perquè al final el sector primari gestionàvem entre 70 i 80% del territori i és un territori
que surten moltes fotos de promoció turística pel món, i si aquest territori deixa d'estar cuidat perquè en el Pajoso no ens surt de compte que sigui fent l'activitat, crec que no és una cosa que sigui bona per a ningú.
Idò, en fi, continuarem, continuarem resseguint a veure-me què passa, com evoluciona tot això, i estarem en contacte amb Miquel Coll, president d'APAEMA.
Molt bé. Gràcies. Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia. Nosaltres continuem en el Bon Dia i Bona Vida i ara vos oferim l'entrevista que ha fet Marisa Cerdó, la nostra companya Marisa Cerdó, en Enric Pujades i en Tomé Urriera.
Enric Pujadas és escriptor i en Tomeu Riera, dissenyador gràfic i dibuixant. Els dos són autors de Les assassines de la soledat, un còmic de crònica negra basat en fes reals que es van produir a la palma de la dècada dels quarantes del segle passat.
unes dones jutjades per uns fets totalment esperpèntics. Escolta'm, aquesta entrevista, de fet, recordem que Ana Marisa Cerdó mos recomanava aquest Les assassines de la soledat en la seva darrera secció.
Molt bé, benvinguts a Betets de Mocs, el nostre programa sobre entrevistes literàries. Avui som aquí perquè parlarem de les assassines de la soledat. En aquest cas, entrevistarà en Enri Pujadas. Hola. Moltes gràcies per haver vengut. I el senyor...
Tomeu Riera. Gràcies. Ell és responsable d'escriure el text i en Tomeu és responsable de les il·lustracions. Vinga, primer vos presentaré. Enri Pujadas va néixer a Barcelona l'any 76 i els seus referents, entre d'altres, són Alfonso Fà Pico i Nolan Moore. La seva carrera s'inicia l'any 2014 amb Història dels Pingüinos
de tirant els euros books. L'any 2007 publica en català i en castellà a la llum del Far per encàrrec de l'autoritat portuària de les Illes i el 2008 Bajo el cielo rojo de Marte de patxa editorial. I a partir del 2022 comença a fer feina a l'editorial Dolmen, una editorial de llibres, revistes i sobretot de còmics.
el 22 i publica las olimpiadas de sufrimiento una obra que va guanyar el Premi Ciutat de Palma i el 2023 en català i publica per la col·lecció Balears abans i ara bandolers, pirates i xuetes i el número 11 que és la Guerra de Successió i la Menorca Britànica i finalment l'any 2024 apareix aquest còmic Les assassines de la soledat i també
30 dies con el rei de terror, una novel·la de terror. I el Tameu Riera neix a Bunyola, el 91, el dissenyador gràfic i també il·lustrador. I va estudiar belles arts a Barcelona. Ha col·laborat amb les revistes d'humor El Triangle i El Jueves. I va encetar la seva carrera editorial precisament amb el còmic Herejias mitos oscuros de Dolmen de l'any 2020.
perquè va guanyar el certamen de còmic art jove de l'any 2009 amb el relat El conte de Nadal. I el 2024 publica Les assassines de la soledat, juntament amb Enric.
Ha obtengut diversos premis, entre altres la beca de carnets jove per les tires còmiques Experiencias cercanas a la vida, de 2014, i finalment acaba de publicar el darrer còmic Bienvenidos a casa, que sortirà el 2026, crec que no? Sortirà el 2026, encara no està. Molt bé. Bé, la primera pregunta la dirigiré en Enric. M'agradaria saber com vas entrar en contacte amb aquesta història de les assassines.
Bé, tot parteix d'un encàrrec d'en Vicente García, que és seditor de Dolmen, que dèiem que estan fent una sèrie de còmics amb temàtica de Crònica Negra, d'Espanya, una cosa local, i em va dir si estigui interessat en escriure alguna cosa d'aquest tema i em va donar total llibertat per escollir quin tema mentre encaixas en aquesta etiqueta de Crònica Negra.
I jo vaig dir, bueno, me'l faré, jo falta un dibuixant perquè tal, jo vaig començar a mirar. I el cas dels més coneguts d'Espanya, em donava sensació que ja estàvem molt menaçatjats, que hi havia pel·lícules, documentals, inclús còmics. Un dels primers casos que vaig mirar al voltant que hi havia un còmic i a més era de l'editorial Dormen.
I tal, finalment vaig dir, vaig a mirar un cas més local, més nostre, més de Mallorca, i que així segur que no n'han fet tantes històries. I trascant, trascant, i mirant llistes de casos, tal, me va crear l'atenció d'aquest cas, de la vegin de la sordat,
perquè tota aquesta informació que hi havia venia de la premsa local, de l'època del 1940, completament controlada pel franquisme, i em va apreciar que ningú havia fet el mínim esforç d'entendre perquè aquestes dones vivien com els d'aquests assassinats i que algunes de les acusacions m'apareixien...
particularment una d'elles deien que havien matat el seu homo perquè volia ser prostituta i això no la deixava. I dius, què? No, no, no, que qui se vol dedicar a la prostitució? No és la seva vocació a la seva vida per ser prostituta i molt menys està disposada a assassinar per poder ser prostituta. És que, vamos, qui se va creure això? Quin tipus de jurat va jutjar això i va trobar que aquestes, vamos, és que no...
I vas tenir accés en els judicis? Vaig tenir accés a la premsa, que va seguir judicis molt dia a dia. Així com ni abans ni després em va tornar a xerrar, després com això ja està resolt, d'endafranco hi ha lei i orden i aquestes coses no passen, però sí que quan van ser judicis, se va seguir dia a dia el judici i hi havia bastanta informació d'escas, de...
de lo que havien declarat a comissaria de l'atxa de Guàrdia Civil quan les van detenir i lo que van dir en el judici que no tenia res que volen lo que havien declarat a comissaria perquè totes s'havien de dir lo que havien declarat a primera vegada possiblement perquè els van forçar a dir lo que fos en tal de fer les detencions i tal, en aquella època sa tortura, sa comissaria era lo normal en aquell clima de repressió i tal
I vaig trobar que tot aquest call era com a molt irreal, però que hi havia una bona història. Intenta imaginar què va passar, perquè tenien fetges d'assassinats, tenien dates concretes de tal, i s'intuïa un poc
En aquest context investigant l'època, investigant... aquí hi ha una història, el que no sé que no els va contar el règim. I després d'això em van posar en contacte amb en Tomeu Riera, que ja havia fet feina per Dolmen, i bé, la primera persona que li vaig llevar davant d'aquest còmic va ser en Tomeu. Va ser molt de subornar.
Una cosa que m'ha impressionat són les il·lustracions, evidentment, que supost que hi ha tanta felicitat en altres ocasions, però sobretot les dues primeres imatges que apareixen són molt diàfanes, molt clares,
I després, de cop i resposta, quan comences a llegir el còmic, veus que a l'interior de les cares se van tenebrint i tal. Quina sensació volies transmetre a través d'aquest canvi de colors? Bé, una mica tot el que volíem fer era mostrar, hem de partir del punt de vista que començàvem amb una història que passa a Mallorca i normalment la gent, la idea que tenen de Mallorca és un lloc, bueno, que...
Pràcticament tothom ve a passar les vacances, un lloc molt turístic, on hi ha molt de sol, és com que no passen coses molt misterioses, molt tenebroses, no? I nosaltres volíem també reflectir una miqueta a l'altre costat, no? Quan ens posem a les cases de les protagonistes d'aquesta novel·la, hi trobem més tenebres, efectivament, més foscores de les que ens esperàvem.
I és una miqueta una manera de posar-nos la part de darrere, de les coses que no se veuen, d'estar bús, de les coses que potser tothom sap però no se'n fa una versió oficial. I també devia ser un pacte interior de les persones, no? Fosc. Efectivament, és una miqueta la part que no se mostra a l'exterior i que la gent s'agordava per ells mateixos, especialment després del conflicte dèric que hi ha hagut.
estan en segon de l'Espanya de la postguerra i a part que hi havia pobresa i misèria en el carrer, efectivament, també volíem reflectir una miqueta aquesta oscuritat interna i aquest drama que tots els protagonistes arrosseguen de dins la seva vida. I aquest canvi de color també els ha fet servir quan fas un flashback a la història de Miquel? Sí.
Aquí va ser un acord que vam tenir en Enric i jo, que ell em va dir, de qualque manera hem de representar que quan fem un flashback, si aquest gent entengui tot d'una, que estem xerrant d'alguna cosa que ha passat fa uns anys, no? És una mirada cap enrere.
I crec que jugant bé en aquest sentit, perquè en Enric va fer una sèrie de cartes d'en Miquel, que som una d'aquestes dones protagonistes, que li enviava quan ell estava a la guerra. I amb això vam poder jugar amb la paleta de colors, vam poder jugar amb el fet que la història d'en Miquel està escrita amb una cal·ligrafia diferent, està representada en blanc i negre...
mentre que els records de la protagonista, amb un to més sèpia, un poquet més càlid, com una miqueta mostrant senyorança per un moment en què ella era més feliç i després... Estava enamorada. I després tot això se va rompre, que a més era una part interessant de la història, com la guerra va rompre completament la relació que tenia aquesta dona amb el seu marit.
i ho vàrem voler representar amb tots els elements que tenim a l'hora de fer una novel·la gràfica.
Molt bé, ara que hem començat a xerrar dels personatges, una cosa que sorprèn és que, clar, es títola les assassines, però després, així com vaig llegint, vaig entament que els personatges són molt humans, perquè fins i tot hi ha algunes d'aquestes assassines que són bones aulotes, que tenen sentiment de compassió per les circumstàncies en què se mouen les dones d'aquell temps.
Són bones cristianes fins i tot, i fins i tot n'hi ha una secció femenina. Com és que vas començar a perfilar uns perfils tan diversos?
Un dels problemes que tenies a la història és que teníem tan poca informació com eren elles, teníem les fetxes, els assassinats, poques motivacions i tal, però no havia d'aparèixer que eren quatre dones iguals que tenien el mateix problema i que les revoluïen de la mateixa manera perquè hagués estat un avorriment.
I clar, és hora d'intentar, clar, no totes volen el mateix quan cometen els assassinats. Calcuna ja veus que hi ha més egoisme a la seva detall, ja se diferencia, calcuna ho està fent perquè té un fi i la situació del seu fill està en perill, unes realmentes maltractes que estan rebent de part de segons som brutals i és una qüestió de pura supervivència, o faig això...
o tal, i després ja són dues dones que els venen a esverir, que també tenen les seves pròpies motivacions. Jo ho vaig tenir molt clar, que en un principi, quan vaig començar amb s'idea, volia comptar com els quatre casos que van passar amb mesos de diferència, un cada un. I al principi la meva idea inicial era comptar els quatre casos per separat amb els punts tan còmodes la dona que els venia a esverir.
Però després me'n vaig adonar que la Soledat era un barri molt petit, on la meitat del barri de la Soledat eren horts, vull dir, no hi havia edificis de pisos, només hi havia una iglesi, totes devien anar a la mateixa iglesi i, clar, he pensat que aquestes dones s'havien de conèixer entre elles.
I quan vaig començar a pensar en creuar-les, tot va agafar com un altre... Se va tornar molt més tridimensional, les diferències entre elles destaquen més... A mi sempre crec que una cosa que fa que els personatges funcionin són els contrastos entre ells. I quan les has de posar les dues de la mateixa pàgina has de pensar en què se diferencien. I això t'ajuda a fer personatges ben diferenciats.
I una cosa, els protagonistes són femenins, però n'hi ha un de masculí que agafa molta volada, és en Miquel. És un home que comença tenint uns ideals, se'n va en el front per convicció, a defensar el mandal republicà, però després veia la dona.
Sí, perquè torna de ser guerra, clar, torna de ser guerra sent de bàndol perdedor, acaba fent treballs forçats, acaba a presó, se'n maltractat, se'n lliura per espèl·lda que el fusilin, i se tira així dos anys. Vull dir, clar, és que no hi pareix que ha estat un moment, perquè passes pàgina i ja ha passat, però és que ha estat dos anys allà picant pedra, maltractat, i a més hi ha una situació que és que...
Tots els que van amb ell a la guerra, els seus coneguts que van a la guerra, acaben tots morts, menys ell. A tot això se li afegeix una sensació de fracàs. Això és com el síndrome de supervivent, que això és el que li passa. La gent que torna ben sobreviscut a una guerra quan els seus coneguts han mort, torna amb una sensació de culpabilitat, que no se mereix res del que té, que...
I clar, crec que vas un poc en accident, però jo el que volia fer amb aquest personatge era que qualque personatge, no es compta la guerra, que feia mesos que havia acabat la romances i història, no feia ni un any que havia acabat la guerra civil. I volia reflexar una mica simplement aquest fet que la guerra era una cosa molt real per aquesta gent, era una cosa que estava passant fa deu minuts.
I realment aquesta història va començar a prendre forma i a prendre forma, i al final tot el món, la primera... m'ha comentat la història d'aquest. I va sortir un poc simplement per aquest afán de contar el desembarc de les tropes republicanes a Porto Cristo, que jo visc a Porto Cristo ara.
i coneixia també la història. Jo vaig dir, em dóna la sensació que molta gent a Mallorca no coneix aquesta història, aquesta intensa republicana. Són l'úniques batalles que hi va a Mallorca després. Mallorca va quedar en el bambol franquista i ja no hi va anar. Hi va molta repressió. Tenint en compte que quasi no hi havia hagut resistència, la repressió va ser brutal igualment. Desproporcionada. Desproporcionada, tenint en compte que no hi va haver una resistència interna. Hi va haver un temps de Barcelona de reconquistar Balears, però...
Pràcticament no hi va a barriestants, igualment hi va a 1.500 fusilats.
no podia fer bé de cap manera. Bé, passant de tànatos a eros, perquè amb ell volia xerrar de ses escenes de setxa, que també n'hi ha. Jo allò que m'he fixat és que estan centrades sobretot en satisfer la necessitat de l'home, però la dona queda al marge. No hi ha ni consentiment, això que se'n parla tant, ni respecte. És un aspecte que volies deixar veure.
Sí, és un aspecte que ja estava reflexat en el guió que havia escrit Menenric, però sí que volíem que fos una miqueta, un reptatge d'aquella època, a dia d'avui. Hi ha moltes coses que, evidentment, encara s'enxerra, però hi ha moltes aspectes que els tenim molt més normalitzats o enxerrem amb molta més llibertat, com per exemple el que ve és desconsentiment,
I, clar, en aquell moment d'això no se'n sentia ni xerrar. I crec que també hi ha una sèrie de punts que toquem, com per exemple una pàgina on reproduïm, fidelment, com era un d'aquests fullets de...
de la secció femenina de la falància, en què s'adonaven consells a les dones per ser unes bones dones, com s'havien de superar totes les seves necessitats a les necessitats de l'homo, i estaven completament al marge de les seves necessitats. Era una cosa completament assumit per un 50% de les poblacions.
que és el punt que li diu, perquè moltes són en plan de servir l'home, de treure-li el sopar fet, de dur-li les sabates, les sabatilles quan arriba a casa, d'estar diputada, fer-ho de tot, però n'hi ha una que és no li xerri de les coses que t'interessen a tu perquè no són importants, les coses importants són les coses que t'interessen a ell, és com que no li pots ni xerrar, en el teu home, no li pot contar-lo, vull...
Vull dir, és com anul·lar la persona per complet, ja no només ets com una serventa, és que no pots ni tenir idees pròpies. Si hi havia qualsevol angle que tenies amb el teu homo, oblida'l perquè no podies tenir una relació amb el teu homo.
Sembla mentida que hi hagi gent que vulgui tornar enrere. Sí, però és que cada vegada fem més, de més. Quan vols sent comentar això? Una cosa que també m'ha criat l'atenció són les escenes del llit, que les dones sempre duen els temps posats. I jo dic que això no és molt versemblant, no? Bueno, hi ha un poquet de tot, hi ha un poquet de tot. M'hi ha que alcunes és que sí, que se mostra la dona nua i...
I en aquest problema sí que és vera que n'hi ha qualcunes, sense que, per exemple, hi ha una escena en què una de les protagonistes du una espècie de camí al camisón,
però està justificat perquè ella és una prostituta en aquell moment, està tenint relacions amb un client, i realment el que està fent en aquell moment és intentar tapar els cops blaus que du del seu homo perquè no el vagi el client, així que de qualque manera ho intenta ocultar. Però sí que és veritat que jo no he intentat en cap moment ni tapar de metges dones ni destapar-les, vull dir, crec que
Volia anar molt alerta en el tema de sexualitzar, a més, aquestes protagonistes, perquè crec que no és aquest tipus d'obra, no és eslloc. Aquesta mirada masculina no hi tenia cabuda, o mirada letxiva, si ho volem dir així, no hi tenia cabuda en aquesta obra, però tampoc ho volia forçar. No crec que si en qualsevol moment hi havia d'haver un nu, havia de sortir.
i referent a una altra conducta masculina que ha aparegut i se repeteix, és un poc aquesta violència gratuïta dels homes. Tu creus que això era realment el clima que se devia respirar en aquell moment? Jo crec que sí, jo crec que a més
Pot ser que veníem d'una espanya molt violenta. Tu mirem la història prèvia a la Guerra Civil, que no se'n sol xerrar tant. Hi havia violència política, hi havia revoltes, hi havia assassinats, veníem d'una espanya molt violenta. I a damunt, després de la Guerra Civil, els que havien estat al costat guanyador se sentien molt impunes.
Jo crec que era com, jo vaig lluitar aquí per en Franco, puc fer la dona i la gana. Perquè, a més, tot el sistema judicial estava totalment corromput, els judicis eren una broma, els judicis de l'època, en clases de la decisió de la soledat, que tu ja saps després i us...
Mare meva, hi ha una cosa que no ens vam enterar fins després d'haver fet jazz còmic, que ho comentaven els extres, que és que cap dels metges que van examinar els cadàvers va trobar-se en escoles de les víctimes, i dius, com van a condemnar aquestes dones sense una prova tan elemental com a verir? Si aquesta gent podrien haver mort de causes naturals,
Vull dir, el jutge va dir, no, hi va haver una intenció de matar i després hi va haver uns cadàvers, però a mi amb això ja me basta. Avui en dia, si no tens una prova, un abogat d'avui en dir hagués dit, tu me nego tot. Tens prova que, avui en dia haguessin sortit lliures. Segurament, segurament. No hi havia una prova física que digui, això és impepinable, però clar, el jutge...
I després, una cosa que m'ha criat l'atenció davant d'aquesta situació difícil d'adversitat, he vist com un comportament diferent entre homes i dones. Els homes s'engaten, totes no us ho solen anant a nervar, o peguen a la dona, i elles en canvi opten per coses moralment menys reprobables,
Com s'explica aquest comportament diferent?
Bé, jo crec que això ja no és una cosa d'Espanya en aquesta època, sinó que és una constant, és el llarg de la història. Els homes sempre se'ls ha ensenyat a combatre, se'ls ha ensenyat, han anat a l'exèrcit, han duit armes, han de ser més grossos i més forts, i les dones han hagut de sobrevivir en aquest panorama.
Jo crec que no només... Clar, quan s'escolta malament és quan s'ha de dones l'han de recorrer. Jo crec que mentre hi ha pau, hi ha una certa llei, que els dupleta lleis, quin i tal, doncs no hi ha aquesta necessitat. Però en aquesta època, durant la república, breument, va ser legal el divorci. Però tot d'una, la primera vegada en Franco era el divorci. Ni de conya.
Estaven totalment atrapades, vull dir, matrimoni era per sempre, si el teu home resultava que era... Molta vegades, a més, la gent se casava sense conèixer-se pràcticament perquè de tot d'una vida se'n matrimoni o res, no podies tenir una parella... Vull dir, la gent se casava sense conèixer la persona i si després resultava que el tio era violent o era tal, ja estava, atrapat per vida.
Era una manera de sortir d'una situació molt complicada. Hem vist a través d'aquestes il·lustracions que tenies molt d'interès que quedes ben clar que aquesta acció transcurria a Mallorca. Per exemple, ja estan dies d'aquell moment, les façanes de les cases són les de mig punt.
I, en canvi, els interiors hi ha tan filògis de tomàtes i guirs de remetllet. Com t'has documentat per saber com eren aquestes cases i aquests ambients? Era difícil trobar exactament la referència exacta de, per exemple, en el barri de la Soledat, fotografies d'aquella època van trobar molt difícil de trobar-ne.
Sempre passa que la guerra està molt ben augmentada, i si tu vols veure com eren els portaavions, els vaixells de guerra, els uniformes de soldats i tal, tot està augmentadíssim, però després quan te'n vols anar a dins a casa de qualcú,
No hi ha fàcilment accessibles, vull dir que hi ha famílies que en tenen i que són col·lections privades. Sí, a final, hi ha d'haver fotos d'això, però on? El que vam acabar fent va ser, a part de centrar-nos molt en l'arxiu de fotos anteües de Mallorca, que tenen una pàgina de Facebook i de fa, i tenen una sèrie de llibres que també hem publicat, ens vam centrar molt en trobar informació a partir d'allà,
I a part em va de fer una miqueta un Frankenstein, agafant-te una miqueta les referències de... Clar, la sevedat era una part de Palma que estava a ses afores, suposàvem que hi hauria més tràfic de sa part més campestre, de sa part de sa pagesia. Per tant, vaig intentar ficar algunes referències a cases un poquet més de camp. Moltes cases tenien hortes, així que vaig suposar que també no seria una cosa estranya de veure de dins una casa.
Varen compondre una miqueta una sèrie de referents que sobretot el que tu dius intentàvem que s'entengués molt aviat que s'estava localitzat a Mallorca perquè també era una de les coses que jo m'acridaven l'atenció de la història. I després, he dit que les cases de rits, perquè surten cases de rits i cases de pobres, evidentment molt diferents, a les cases de rits sempre hi ha pintures de caceres. Això no sé si té un significat simbòlic de...
que els cants devoren les preses. Una miqueta sí, una miqueta sí. El que passa és que jo sempre vaig trobar que aquestes pintures feien bo, donaven una miqueta de... Com un sa representació d'espoder, d'espoder, exactament.
Mira, una de les coses que m'he temut és que les assassines són dones, és a dir, tenen això en comú, però el mòbil és diferent, abans n'hem parlat, unes ho fan perquè són molt de maltrata, etc. Tu creus que la societat d'avui oferiria més solucions en aquests casos que van motivar...
Sí, hi ha gent que voldria tornar a treure les solucions que s'han posat, però sí, avui en dia hi ha uns números per telefonar, crec que en pots anar a una comissaria i t'atengui una dona i en aquella època una dona guàrdia civil, no l'oblidat. Crec que tenies més possibilitat de denunciar així tot,
A vegades la primera que no vol sortir, que està com psicològicament atrapada i que primer ha de prendre la decisió és la persona que està en aquesta situació. Però avui en dia existeix el divorci, hi ha casos d'acuïda, hi ha tota una sèrie d'ajudes.
tant d'ONGs com d'institucionals, crec que avui se pot trobar una ajuda, inclús si no tens una família. Això també, segurament si tu te'n vas a qualcú de la teva família avui en dia i li dius que el home em pega, se'n posen de part teva automàticament. En aquesta època, si tu te n'anaves i li deies a qualcú de la teva família que el teu home te'n pegava, diria que és una hora que has fet.
Consideraven que era una cosa privada també, en què els estan i poden intervenir. I ja la darrera pregunta, en Enric. Na Carme Riera diu que quan ell escriu i inventa personatges, els de dissenya, ho fa o bé per sacsejar-los
s'ensenyar a qualcú o bé per acaronar a qualcú, ho diu de manera metafòrica. Tu a qui volies acaronar en aquest llibre? Doncs precisament en aquest tipus de dones que estan atrapades en un matrimoni que potser no se'n donen compte que avui dia hi ha sortides o que no s'atreveixen o que pensen si ho vaig i ho denuncia que ara serà pitjor, vull dir... Des de fora pareix molt evident
sortir d'aquesta situació, si no acabaràs malament. Però de dins està clar que costa molt donar aquesta passa de demanar ajuda i d'escapar-te d'aquesta situació. I setxar? I setxar, precisament, la gent que dèiem abans que volia tornar en aquesta època d'abans, bon...
hi havia aquesta desigualtat tremenda i ja no només les dones estaven malament, crec que si eres d'esquerres o eres homosexuales hi havia tota una sèrie de minories i no tan minories que no podien xerrar, no podien queixar-se de res i inclús hi havia tanta censura que si tu et fiaves de lo que deies a tele o de uns diaris parecia que tot anava beníssim.
Tornant això, que hi ha gent que vol tornant això, que necessiten una bona sotxellada. Una cosa que sempre m'ha causat curiositat és sobre com vos coordinàveu. Perquè clar, pintaves tu primer i ells després pegava els textos al revés.
D'enric sempre t'ho he avançat, jo... Sí, jo sempre... Hi ha una altra manera de fer feina, que és que... que és el que se fa en els comics Marvel, les superheros i tal, sempre s'ha dit que el que se fa primer és que el guionista li dona com un argument, en el dibuixant ho dibuixa tot, i després el guionista posa diàlegs sobre el que hagi dibuixat...
Per això crec que Europa no utilitza ningú. El normal és que el guionista escrigui i segons com et podies d'acord amb el dibuixant entres en més detall. Jo un guió que faig normalment posa pàgina 1, vinyeta 1, una descripció del que hi ha en el dibuix. Després si hi ha un quadre de texta, el que hi ha en el quadre de texta i si hi ha diàlegs, diàlegs de cada personatge que surti a aquesta vinyeta.
Jo he fet feina amb dibuixants que diuen no m'organitzen vinyetes, diguen només el que passa a la pàgina i jo ja m'acompondré les vinyetes quan jo vulgui, però igualment tindrà tots els diàlegs que han de sortir en aquesta pàgina. Bé, ja per acabar, un poc, que me contestis qui sigui, teniu projectes en comú o aneu allà?
Un xerrat, un xerrat. Sí, un xerrat, un xerrat. Jo tinc una idea, però encara no m'he pot escriure. Tot dos estic molt enfeinats, però tenim clar que repetiríem. Molt bé, d'enhorabona per aquest projecte que heu dut endavant. I ja soubou, sempre que vulgueu tornar a Betat de Mocs, que és aquest programa de literatura, esteu convidats.
Bona nit a tots. Bona nit. Moltes gràcies. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som al Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, és el moment de parlar de sanitat, de salut pública i de qüestions relacionades amb la gestió política d'aquestes. Per això, ens hem connectat ja amb la Patricia Gómez, que és diputada de la PSI, per al Parlament de la Silla de Balears. Patricia, molt bon dia. Molt bon dia.
Ahir hi havia la compareixença del director de Cipsalut que va intentar justificar aquest estrany fet de comprar unes ambulàncies que resulta que no estan ni equipades ni el personal de Cipsalut està preparat per conduir-les.
de manera que ha generat una situació estrambòtica, no? La veritat és que sí, és una situació lamentable que malauradament patiran conseqüències tant als pacients com als professionals perquè és una manca de previsió absoluta quan s'acompren ambulàncies
ha de saber que segons l'equipament que porten, tendran un pas o tendran un altre pas i en funció d'això se necessita un carnet de conduir de cotxe o si passen els 3.500 quilos ja se necessita un carnet de conduir de camion. Clar que carnet de conduir de camion no és un requisit per als tècnics d'emergències sanitàries perquè entrin a fer feina. Per tant, evidentment, com s'ha publicat ja en diferents mitjans, el 80%
La gent que ha de conduir aquestes ambulàncies no té aquest carnet. Això és un fet greu. Clar, davant d'aquesta situació el que fan és desmuntar les ambulàncies perquè pesin manco. I al final ambulàncies que haurien de portar cadires de rodes i tenir butaques per les persones més autònomes, lleven la rampa, per tant no poden pujar cadires de rodes.
i queda al final una ambulància en quatre butaques, perquè també han llevat una butaca. Això, tenint en compte també el cost que té llogar una ambulància, que són al final aproximadament 188.000 euros durant cinc anys per cada vehicle, per cada un dels vehicles que estan...
circulant, és un preu molt alt per un renting de 5 anys, després les ambulàncies ja no se poden comprar ni res, i és un preu altíssim per desmuntar-les i deixar-les en unes condicions que...
Un poc el que li comentàvem ahir al director general. Si un pacient, per exemple, ha d'anar a diàlisi i surt, quan pot entrar bé, i ells ho saben perfectament, que després d'una diàlisi el pacient pot estar en una situació distinta, un poc més cansat, un poc marejat. Per tant, tal vegada necessita una cadira de rodes, però...
Si necessita una cadira de rodes hauran de cridar una altra ambulància perquè aquestes no les podran portar. Això jo crec que generarà dificultats, dificultats segur, manca de recursos també i els tècnics hauran de molt bé multiplicar-se o multiplicar la feina que fan.
Per tant, tot junt, és normal que hi hagi preocupació per part dels treballadors, els quals tampoc plantejen solucions, i és normal que hi hagi aquesta crítica, perquè estan parlant de 56 milions d'euros en 5 anys. No hi havia cap manera de...
de rectificar de canviar la compra no ho sé, és que jo no m'ho explico com se pot gestionar així i sobretot diria que no hi ha hagut ningú que hagi assumit responsabilitat política sobre aquesta qüestió
Clar, és una altra cosa que vàrem demanar tant a Norenya com a la consellera per al·ludir la qüestió. No vàrem contestant aquesta pregunta. Ningú assumirà responsabilitats i la veritat és que és un fet greu i políticament s'haurien d'assumir responsabilitats. Evidentment, això dels tècnics és cert que l'any passat, o sigui, fa un any que ja els hi deien
Si vostès posen plataformes hidràuliques i posen més equipament a les ambulàncies, augmentarà el pas. Bé, clar, tu d'entrada, tu veus, supos que quan compres l'ambulància compres els xassis, no? I, bueno, abans la compra que havíem fet en el govern anterior eren unes fornetes Mercedes que, evidentment, s'han d'equipar per de dins.
I és cert que s'ha de participar i s'ha de demanar participació als treballadors també de com pensen que se pot dissenyar aquest espai interior perquè tinguin millores. Ara bé, si se posen plataformes hidràuliques que tenen un pes molt elevat o se sobrecàrrega d'altres mitjans, evidentment el
En aquest any, molts de tècnics ja se podrien abaterat el carnet, però treure-se el carnet tampoc és una voluntat que pugui decidir la Conselleria de Salut. Els tècnics, evidentment, tenen tota la capacitat per treure-lo, però la DGT tampoc ho té fàcil per oferir tant de cursos, perquè tenen bastant d'embost en aquests moments. Per tant, la situació és complicada i, al final, la decisió que, clar, adjudica en un contracte,
rescindeixen el contrat anterior que se van trobar, que van fer de l'anterior govern, que era de compra dels vehicles per un import molt inferior. Ahir també ho comentàvem. Si s'haguessin comprat 246 ambulàncies, hauria costat el voltant de 26 milions per 10 anys. I ells,
opten per aquesta opció de lloguer per 5 anys 56 milions. És a dir, és que tot junt, ara bé, clar, quan està adjudicat el contracte, després ja no pots tornar enrere. És mal de fer, és mal de fer. Han pres aquesta decisió de desmuntar-les i per això ahir, un poc ridiculitzant la situació, també ho vull dir, que no és que sigui un model a seguir ni molt manco, però ja els hi deia, és que si vostès
haguessin comprar furgonetes de nou places, les persones autònomes anirien molt més còmodes i podríem transportar molta més gent. Ja dic que és un poc ridiculitzar la situació i haver sortit bastant més barato, perquè al final el que tenim són ambulàncies en quatre butaques, 55 ambulàncies en quatre butaques. Per tant, això és una ineficiència i s'està pagant un preu elevadíssim
per una altra cosa tot junt és com per assumir responsabilitats polítiques i gestores també perquè hi ha una manca de planificació absoluta
Patricia, una altra qüestió, setllistes d'espera, que sempre és una qüestió que mos preocupa i, diguem, vinculat en aquest desmantellament lent però també que no s'atura de la sanitat pública.
Clar, per gestionar la sanitat pública s'ha de fer una aposta ferma, s'ha de tenir inversió i després n'hi ha la comunitat autònoma. El que passa és que manca gestió, manca capacitat de planificació, anticipació a les situacions i voluntat també de fer, de continuar amb projectes, de posar noves projectes i de preveure situacions com, per exemple, les llistes d'espera, que...
Bé, és cert que ara em va fer pregunta la consellera en el pla perquè la situació ha arribat que hi ha més de 100.000 persones en llista d'espera, més de 100.000 persones, quasi 104.000 persones, i hi havia el 30 de novembre, a dia d'avui segurament ja n'hi ha més. Clar, jo li deia, això és tota la població de Calvià, de Manacó i encara falta, vull dir, és més que la població de tot Calvià i tot Manacó junt.
en llista d'espera. Per tant, clar que preocupa, perquè afecta moltes persones. I després, no és només la quantitat de gent que hi ha, si no el tens que has d'esperar, que de l'any passat en guany ha augmentat en 10 dies més. Si l'any passat tenien 96 dies, si no et xerrada, crec que eren 96 dies, en guany, el 30 novembre, 106 dies. No hi ha cap justificació que digui perquè
s'ha augmentat aquest nombre de dies, això, és que no s'està resolent d'una manera eficient, perquè si no, no augmentaria el nombre de dies que espera els pacients. Han de millorar perquè millorin les llistes d'espera, no?
Llavors, és cert que se va passar una pandèmia, jo entenc, millor sumat, la situació que hi havia en el 2023, que era una situació que s'havia de fer molta feina recuperant tot el sistema sanitari, posant tota la maquinària en marxa per incentivar els professionals i per fer molt de plans, per ser molt eficients en els quiròfans i poder operar més i poder operar...
a més persones, d'una manera més ràpida, etcètera. Vull dir que tot això és un treball de gestió que s'havia de fer i que sabeu que no s'està fent, perquè no s'explica que empitjorin de l'any 2024 a l'any 2025. No hi ha cap justificació epidemiològica o tal. Ara, per exemple, estem en grip, estem en temporada de grip. Empitjorarà...
suposo, perquè ara estava mirant precisament un informe de Catalunya i està triplicant el llindars molt alt de grip amb persones joves, això anirà arribant a Balears.
I clar, en aquests moments se pot entendre que se suspenguin intervencions quirúrgiques perquè els previsionals estan malalts, els hospitals s'estan plens, és habitual, és una cosa que pot passar, que no és desitjable però que pot passar.
Però clar, durant tot aquest any, els mesos de setembre, octubre i novembre són mesos on normalment milloren ser llistes d'espera perquè la gent torna de vacances i se fan plans o se feien plans perquè això anés millor. I ara no sabeu aquesta voluntat.
I, de sobte, a consultes se veu que disminueixen, per exemple, l'Hospital de Can Mises a Eivissa, l'àrea d'Eivissa, de sobte baixen, com va dir la meva companya en el Parlament, més de 200 pacients en un dia. Això vol dir que s'han derivat de la privada. S'han tret de la llista d'espera pública i s'han derivat de la privada. Però no vol dir que la privada les hagi vist. Ara estan en llista d'espera a la privada. Per tant, tampoc s'està solucionant, no?,
i clar, la situació és preocupant la gent espera més de sis mesos per ser operat cada vegada més gent opera més de sis mesos per ser operat i això s'ha de fer molta feina per poder fer front i que no continuï l'exigència ja és que no continuï empitjorant perquè no s'explica perquè la situació arriba en aquests nivells
En aquest sentit, també, ens han fet arribar dues mancances. Per un costat, l'atenció a les parts a l'Hospital de Manacor i per l'altra, el manteniment de serveis de salut mental.
Sí, miri, jo el que puc dir és que el tema demana que no ho entenc. No és explicable, no és explicable que s'hagin de traslladar persones en aquesta comunitat autònoma a la mateixa illa que s'hagin de traslladar les persones. En lloc de traslladar professionals, això és una manca de gestió absoluta i una manca de planificació per part de Cipsalut.
i no és tolerable és que no és tolerable que una dona que vagi a parir que tingui l'hospital a prop vol dir que de les estalines a cap de vera perquè l'hospital de Manacó ja abarca tota aquesta àrea però han anat a veure l'hospital han parlat amb les comares estan en contacte de les comares de la zona saben que quan han anat a veure el peritori on pariran els han explicat tot com serà
I descompte, te poses de part, arribes a l'estat i diuen, no, ara que n'has d'anar són espases.
on no coneixes ningú, on no saps res, no coneixes res, i tota la teva família està Manacó, i tu, o cap de peta, i s'han de traslladar tothom cap a zones pases. En lloc d'agafar professionals de zones pases i oferiris guàrdies a Manacó. S'ha fet, o sigui, ho hem fet amb altres especialitats, se fa. De fet, amb altres especialitats, quan manquen professionals, el que s'han de desplaçar són els professionals, no els pacients.
A Manacor falten anestesistes i s'estan desplaçant, són espases. A Manacor van anestesistes a fer guàrdies allà.
Jo quan ens criticaven per l'àrea de salut d'Eivissa, jo deia, no hauria de ser tan important on dormen els metges, no? L'important és que hi siguin. Quan no hi havia oncòlegs a l'Hospital d'Eivissa, se traslladaven oncòlegs de Mallorca a Eivissa. No enviàvem els pacients d'Eivissa a Mallorca.
Quan falten anestesistes, no s'envien per a operar de manegó a Palma, sinó que s'ha traslladat amb professionals cap allà. S'ha traslladat, com a mínim nosaltres, traiem els professionals. No és de rebut que s'hagin de traslladar pacients, perquè no me'n crec,
que a l'Hospital de Son Llatza, a l'Hospital de Son Espases, que té molt de professionals, des de l'Ipsalut no siguin capaços d'arribar a un pacte amb ells que una situació temporal puguin fer guàrdies a l'Hospital de Monocà. Realment incomprensible. Si no són capaços de solucionar aquest tema, la veritat és que també és preocupant. És que és una deixada per part de l'administració que perjudica...
a les persones, i per això també ens indignem, i perquè quan un sap que la solució és possible, que hi ha solucions possibles, i sabeu que no s'estan posant en marxa en aquesta comunitat autònoma, la veritat és que es preocupen, a més que ens fan mal, perquè més quant han gestionat tant de temps la sanitat pública,
Veure el seu deteriorament per manca de voluntat, la veritat, o de capacitat, ja no sé què són les dues coses. No és de rebut. I el tema de salut mental també passa un poc el mateix. És a dir, l'única cosa que han fet és posar una direcció general de salut mental. Per això no ha millorat en cap cas l'atenció a la salut mental d'aquesta comunitat autònoma, dit per als professionals.
I és cert que es desmanteien recursos. Se va obrir l'any 2022 un observatari de prevenció del suïcidi on se va fer una feinada en tota la comunitat, en costos i forces de seguretat, en professionals sanitaris i no sanitaris educatius, per donar suport en un poc en conducta suïcida, en com prevenir-la, com abordar-la i tal, no?
doncs aquest observatari van decidir tancar-lo. O sigui, ja no existeix, no? Ja tot se fa des de la direcció general, però quan demanes per exactament què és el que se fa, doncs no se veu res, no? Clar, el pla estratègic, és cert que el vàrem presentar, no l'han publicat, jo crec que ara o estan a punt de publicar-lo o l'han publicat quan han vist que feim una interpel·lació la setmana que ve de Montsalut Mental...
però també estan en el tercer any de legislatura. Aquests plans s'atreuen el primer any, no el tercer, ja pràcticament no tens temps. I com aquest servei, altres serveis que estan patint també, un poc la deixa des de quan les necessitats estan augmentant, que això tampoc no ho podem obviar.
I som conscients que tenim més població i també tenim més població malalta o vivim més anys i, per tant, tenim més malalties, no? I això també és un fet que s'ha de tenir en compte, s'ha de planificar. I en salut mental, malauradament, no hi ha millores. No hi ha millores significatives que un pugui dir, així com se va començar amb una estratègia de garantia equitat, de dotar de...
serveis comunitaris, per exemple, a totes les àrees de salut, de tots els serveis que només hi havia algun hospital de Mallorca que hi hagués a tots els hospitals, això s'ha quedat aturat i no ha anat avançant. I és cert que hi ha moltes queixes per part de les entitats de salut mental, dels professionals i dels propis pacients.
Patricia, per acabar, i breument, quin és l'exposicionament del PSI-PSOE davant la vaga de metges i la reivindicació d'aquest nou estatut, Marc? A veure, parlaré en primera persona perquè és un tema que també ho
És a dir, hi ha unes reivindicacions que són justes, que considerem justes, i hi ha altres reivindicacions que són justes també, però que són competència de la comunitat autònoma. Els governs del Partit Popular s'han apresurat a dir que totes les desgràcies que succeeixen a la sanitat són culpa de la ministra. I això no és així. Les competències en salut són autonòmiques. Si els metges...
consideren que a partir d'un moment determinat, per exemple, no volen fer guàrdies de 24 hores, que ho puc entendre perfectament, perfectament, perquè quan t'ho endur de 7 hores fent feina a qualsevol àrea, però intent s'ha de prendre moltes decisions.
Passa temps, o sigui, un ja pot no estar en les mateixes condicions que a primera hora. Ho puc entendre, això és competència de la comunitat autònoma. Si volgués la consellera de Salut, a partir de demà s'acabarien les guardes de 24 hores. S'haurien de fer tot, s'hauria de pactar amb els serveis, però totes aquestes mesures de gestió que no són...
Després, des del meu punt de vista, els metges tenen un seu base molt baix. Llavors, sempre han reclamat o reivindicat els sindicats habitualment millors en els complements, pujar a l'hora de guàrdia, pujar els complements. Des del meu modest punt de vista, el que s'ha de fer és pujar el salari base, que tenen un salari mínim baixíssim.
Jo entenc que això s'hauria d'augmentar i deixar de parlar tant de complements i complements i ho ha de fer guàrdia per arribar a un sou més normal o més equiparable a 100 dels més baixos d'Europa.
Per això dic, jo crec que hi ha reivindicacions que són molt justes, però també crec que la ministra ha demostrat voluntat negociadora, s'ha reunit, s'està reunint. Per tant, és una vaga, jo la defineix com a preventiva. És com dir-li a la ministra, alerta, perquè segons el que plantegis, mos posarem tots de vaga. Però encara no s'ha pres una decisió ni una mesura com per dir ara anem a la vaga perquè no estem d'acord amb la decisió que s'ha pres.
La ministra ha tingut la valentia de plantejar unes modificacions de l'Estatut Marc, que és del 2003, que evidentment 22 anys després necessita reformar-se, i s'ha de reformar no només pel metge, sinó per tots els professionals del sistema sanitari, tots estem afectats, i tots mereixem aquesta revisió de l'Estatut Marc,
Però s'està negociant. Per tant, jo no he vist normalment que quan hi ha negociacions no hi ha vaga. Primer s'arriben acords i si aquests acords després no t'agraden, després t'ha plantejat fer vaga. Però des del meu punt de vista és una vaga preventiva i és una opinió absolutament personal. Tot i que moltes de les reclamacions que se fan, estic completament d'acord.
Idò Patricia moltíssimes gràcies per atendre els micròfons d'Ona Mediterrània aquí continuarem pendents precisament dels efectes d'aquesta vaga i també dels efectes de sa gestió a vegades crec que no queda més de mai que dir mala gestió que s'ha fet per part de SipSalut en aquest cas moltíssimes gràcies
Moltíssimes gràcies a vosaltres, a disposició. Que tingueu bon dia. Bon dia. Hem fet aquesta entrevista sobre una qüestió que ara mateix està molt candent. Hem parlat amb Patrícia Gómez, que és diputada del Partit Socialista del PSIP en el Parlament de les Illes Balears,
sobre les mancances de la sanitat pública de la Seller Balears, sobre el cabell, podeu seguir també a través del diari de Balears, de la compra d'uns vehicles per ambulància que ni tenien els equipaments que tocava ni el nivell per ser amenats per la gent que els amena habitualment i per tant ara s'hauran...
de formar de manera precipitada tota aquesta gent. Per tant, un cas claríssim de mala gestió. Som a Ona Mediterrània, som al Bon Dia i Bona Vida i ja som camí de curiositats de la història amb en Xisco Roger. Aquí, tot d'una, connectarem...
No és un conte ni un somni, tampoc. La veritat és història i últim record. Filets de joves vinguts per a un motiu ben clar. Tant de vèncer l'imperi del terror i la por. Una espurra de llum per vèncer la foscor. Una espurra de llum per vèncer la foscor.
Voluntat, contrabales i fotos que no. Aturar, tropes d'infàmia i humil·liació. Homes i dones a més de 50 orígens diferents.
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. El 36, el novembre de l'any 38, de Tarol, amb el xic de cara amb el tron d'Aragón. I a vora de l'ebre que ahir van deixar la pell.
Fins demà!
Fins demà!
Deu et sol de sora baixa, dinsor i zoo, damunt la marrissada, els avions. Deu et sol de sora baixa, ferma i talent, massala i merenjada, sa pell. Espanyà sallat i una pluja suau de pols estel·lars.
Cau el sol de sora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els terres. Cau el sol de sora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla la corrent, les vineres no vendran.
Ses veges deixaven de riure i els dies acaben i els fars il·luminen ses gòndoles entre ses tases. I alegria, ses òrbites en sincronia,
i els ovnits s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Cau el sol de sora baixa, perma i talent, maçala i marellada, sa pell. Els municipals, és evident, van a partar bé sa gent.
Fins demà! Fins demà!
Néixen un cràter per sempre dins la meva vida i alegria. Les vees s'aixapen de riure i els dies s'acaben i els farts s'il·luminen, s'escondoles entre les cases.
No me importa que me digan que te quiero, me he pagado mucho dinero para vender este cuerpo. Estoy cansada ser tocada y deseada contra mi voluntad. Y por eso me voy a tu isla, me refugio en tu mirada, me recojo en tu confianza. Ando descalza por la inseguridad.
Au, venga, nina, no se'nxerri més. Posec guapa i ves a cercar el passaport mort. Donaré jo qui se'l posi, això per tu no és vida, vida mía. Tu no ets flor que se pugui trepitjar. Paraula de senyor.
Y de repente estoy con otra gente, me enfrento a otra cultura, aparento estar contenta. Parecen buenos, ya no me fío de nada, pero estoy enamorada. Más la demencia hace acto de presencia, pues las malas lenguas dicen que voy por su fortuna y a la luna no me quiere brillar. No me quiere brillar.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
Un diari de Balears que ja ha actualitzat la seva portada respecte del darrer repàs que vos fèiem. Vaga de metges a les Balears, anul·lades 169 operacions i 5.708 consultes hospitalàries. Frederic Porta, de la revista Catalunya, en el dossier sobre llengua, feim un diagnòstic dur, però no terminal. Cap butaca buida en tots els països catalans. La tercera edició de Cap butaca buida...
arriben els conjunt dels països catalans, País Valencià, també Andorra, Catalunya Nord i les Illes Balears. El Comitè Europeu de Regions aprova el dictamen de turisme sostenible elaborat per les Balears i l'UOP Ensenyament diu que els equips d'atenció primerenques són amb una mà una coherada i amb una altra una clatellada.
i justament d'això darrer que parlàvem en Patrícia Gómez d'Esgavell, la compra de noves ambulàncies, els tècnics del SAMU 061 hauran de fer formació per aprendre a conduir-les, i l'oposició retreu el malbratament de recursos en la compra d'ambulàncies. M'anarà amb el Majorcat Daily Bulletin. Avui ens informen que...
Hi ha alertes de sequera a Mallorca, una situació més semblant a un final d'estiu sec que a la tardor. I també expliquen als seus lectors les darreres ordres per fumar a les terrasses de bars i restaurants en el conjunt de l'estat espanyol.
Preus exorbitants troba Mallorca Daily Bulletin per als vols durant les festes a Mallorca. I, finalment, també destaquen des de Mallorca Daily Bulletin apartaments ocupats en un complex turístic de Mallorca. Els residents diuen que ja n'hi ha prou. Aquests són els principals arguments informatius de Mallorca Daily Bulletin. Ara mateix també...
Vos repassam la portada de l'última hora, en aquest cas en la seva edició en paper. Diu, última hora en el seu titular principal, que la creació d'ocupació no qualificada conté, atura, els salaris de les Balears.
i el patrimoni es derrumba, titula amb una fotografia, i és que ha caigut part de la torre del Baluar de Sant Pere, que ja estava en molt mal estat. També indiquen des de la última hora que la vaga de metges obliga a suspendre gairebé
3.000 consultes. La migració a les Balears es mantendrà i podria créixer segons un informe de la UIP. Ha mort Robert Iniesta, l'eterna líder del grup Extremo Duro. I també destaquen en clau internacional la FIA de Marina Corina Machado,
recull el Nobel de la Pau en el seu nom, mentre que en clau esportiva titulen Crisi Blanca. El Madrid perd davant el City, 1-2, i Xavi Alonso queda tocat, segons...
diu Última Hora. Bueno, la mare, a Diario de Mallorca, en la seva portada, el seu titular principal, diu que de baixa l'exclusió severa a les Balears, però més gent viu amb precarietat. I també la fotografia destacada, la més grossa, és igual que l'última hora per l'endarracament d'una torre
medieval, com vos dèiem...
d'Esvaluar de Sant Pere i en aquest cas el subtitular diu Arca lamenta els d'ains en la construcció ubicada en Esvaluar de Sant Pere de Tòricament de Sequal ja n'havien alertat fa uns anys. També destaca en el diari de Mallorca que Air BNB retira 4.400 anuncis d'episodes vacacionals
les illes i que aconsegueixen alliberar de Xileia fins a 45 varietats locals de Madlè. Aquests són els principals arguments informatius de Diària de Mallorca. Som ja a les 10, 10 i un minut de fet, i per tant mos connectam ràpidament
amb en Xisco Roger per fer, per conèixer les curiositats de la nostra història. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I un dijous més arriben les curiositats de la història. Algun home bo, Gerard Maria Tomàs, es compleixen 40 anys de la mort d'aquest jutge d'origen falangista de comportament exemplar i recuperador dels estudis universitaris a les Balears. És la secció que ens proposa avui en Xisco Roger.
basada en el reportatge publicat a l'Ara Balears aquest cap de setmana. Xisco Roger, molt bon dia. Bon dia, com anem? Va bé. Unes curiositat de la història. Mira, la setmana passada m'on anàvem molt, molt en fora i aquesta realment molt a prop.
Sí senyor, perquè la setmana passada parlaven dels vandals, i en canvi ara parlem d'un home dels nostres temps, justament avui, fa 40 anys de sa mort d'en Gerard Maria Tomàs, va, un personatge excepcional, i el títol, Algun home bo, m'ha vengut al cap per una pel·lícula, que no sé si l'heu vista, però que és extraordinària, una pel·lícula americana, Alguns homes bons...
que justament va una mica d'aquesta línia, vull dir, o mosca, tot i ses dificultats, tot i un ambient molt complicat, no dubten en fer servir sa justici. M'ho farien falta que algú més avui en dia. Gerard Maria Tomàs, la veritat, bé, evidentment té referències, però qui era en Gerard Maria Tomàs?
La família Tomàs és molt coneguda, d'acord? Vull dir, hem tingut personalitats del món de la cultura, de la lludicatura, de la música, de la política. Ell era fill d'un menorquí, d'acord? En Toni Tomàs era maquinista de la Transmediterrània i sa mare, benvinguda a Sabater, era de Manecó. Va ser també molt conegut el seu germà gran, en Joan Maria Tomàs, músic i capella. Fa un munt de setmanes parlàvem d'ell també en aquest mateix espai.
I també, bueno, han estat molt coneguts els seus fills. Va tenir, bueno, entre els fills d'en Gerard Maria Tomàs, d'aquí parlem, Antoni Maria Tomàs, periodista, que ha fet documentals, director de teatre...
Una altra, Gerard Maria, que va ser un jutge també, que va ser un dels fundadors de jutges per la democràcia. Joan Maria Tomàs, que és un historiador també de molt de prestigi. Ona Margarida Lila Tomàs, que és una històrica de feminisme parlamentària, persona molt compromesa amb les causes polítiques i les dones.
La qual cosa vol dir que és una família prou coneguda. En Gerard Maria Tomàs va néixer el 1905 a Palma, van estudiar a la Universitat de Barcelona, perquè en aquella època no hi havia estudis universitaris, van estudiar Dret.
I es va fer jutge. El primer destí que va tenir en Maria Tomàs va a Sapalma, la seva ciutat, entre el 1931 i el 1944. Després el van destinar a Espais Valencià, a Nules, i després va ser jutge d'instrucció a Manicó.
L'any 1956 va ascendir a magistrat, que ja sou que és el conjutge, però és un grau més en l'escaló, i el 1973 va arribar a ser president de la sala del contenciós administratiu de l'Audiència Territorial, que llavors era el màxim òrgan Judicial a les Balears perquè el Tribunal Superior de Justícia ja va venir amb l'autonomia.
i bé, sa seva trajectòria... Explica molt sa trajectòria, t'anava a demanar, sí? Sí, exacte. A veure, sa seva trajectòria va ser exactament com a jutge, però era un home molt, també, amb una certa curiositat política, perdó, amb una certa curiositat cultural. Vull dir que, a banda de fer sa seva feina com a jutge, també
Era un home que va fer la Guerra Civil en el bàndol revoltat, vull dir que va ser oficial, era membre de Falanya, tot i que després evidentment se va desencantar molt del règim oficial,
I també va ser un humor, ja dic, d'unes inquietuds culturals espectaculars. Estava molt interessat per personatges com en Juni Perserra. En Ramon Llull va escriure un llibre, un text sobre en Ramon Llull, sobre un dels seus aspectes ideològics,
Es va preocupar molt pel tema del patrimoni, sobretot de la conservació dels moïns, i va ser també un dels creadors i primer rector de l'estudi general l'Ulià, que va ser, segurament, el que va recuperar els estudis universitaris aquí per a les Balears. Va ser una mica el punt de partida d'aquesta recuperació. I com va actuar el 1948 en una operació contra la oposició clandestina?
Sí, almenys el 48 va haver a Mallorca el que se va dir, la gran batuda, i això va ser perquè va caure tota l'organització en aquella època, estem parlant del 48, el primer franquisme, tot d'una després de la segona guerra mundial. A Mallorca havia una organització clandestina del partit comunista,
que al llarg d'aquest temps va ser la força política més destacada, l'oposició clandestina, que era una cosa, evidentment, que estava molt controlada per la dictadura. Va caure tota la organització i, en principi, això va anar per la justícia militar.
I això és curiós, també, perquè va haver un jutge, que era el tinent coronel Torres, que tenia molt mala fama. Vull dir, tenia fama de ser molt dur. Justícia i militat, tinent coronel, imagineu-vos. Ara, va ser sorprenent, com fem sempre, tant en aquestes curiositats de la història com els reportatges que fa servir aquests mateixos continguts. L'Ara Balears, evidentment, fa servir llibres de gent que ha estudiat tot aquest tema. Jo ho faig divulgació.
Un llibre, bueno, ha fet servir textos d'en Joan Masquetglas, d'en Toni Tugores, d'en Roman Pinyoms, testimonis, perdó, ses memòries en francès de Bollia Moll i d'en Pital Rosselló, testimonis d'en Alila Tomàs i d'en Toni Maria Tomàs. Però un llibre d'en David Llinart, que és un dels grans coneixedors de tot el que va ser el franquisme i la oposició democràtica, i té un munt de testimonis que ell va recollir de primera persona de persones que van encaure en aquella operació.
Llavors, és on què diu? Bé, aquest tinent, coronel Torres, tenia molt mala fama, tenia fama de ser molt dur. Però allò va ser espectacular, perquè el 1948 aquest militar, aquest jutge militar, va voler processar els policies perquè havien torturat els detinguts, detinguts que eren comunistes. Després això va passar a la jurisdicció civil.
Hi ha un d'aquests detinguts, justament en aquest recull que ha fet en David Llinar, que era en Llorenç Noguera, que li demanen per en Gerard Maria Tomàs, falangista, jutge, 1948, en ple franquisme. Què diu en Llorenç Noguera d'en Gerard Maria Tomàs? Diu, era tot un cavaller.
explica que li prenia testimoni i quan li prenia testimoni va mollar alguna barbaritat i els jutges, en Gerard Maria Tomà li va dir no, això no ho diguis, això no ho diguis perquè fiqués a la pota.
Es va deixar tots en llibertat provisional. Després va ajudar en alguna d'aquesta gent. Per exemple, va haver-hi un d'ells que havia aconseguit aquesta gent per trobar feina. Estaven marcats de per vida amb sa creu d'haver estat detinguts per comunistes. Això era absolutament sa teva mort civil. Ell va trobar feina com a telègraf, però li van dir a un sindicat oficial de regi i li van dir no, no, aquí te falta un paper i tot això.
I va anar a veure en Gerard Maria Tomàs i en Gerard Maria Tomàs a casa seva, en Gerard Maria Tomàs li va signar un document pel qual els funcionaris de sindicat oficial van anar a moure el cul per arreglar-li els papers perquè pogués continuar amb la seva feina.
Home, tomeu, francament, o sigui, cadascú té aquestes idees que té, aquest home va viure en uns temps difícils, va optar per ser falangista, que segurament hi havia gent que ho era per idealisme, perquè treien aquestes idees, però el comportament d'aquest home jo trobo que és espectacular. Fins i tot, ell també se va enterar del tema de les tortures i també va voler processar els policies que havien torturat els detinguts comunistes. El que passa és que
Aquesta iniciativa no va sortir endavant. Supost que hi havia interessos molt poderosos que protegien aquesta gent. M'imagina, és una hipòtesi. Justament te volia demanar quin problema es va tenir amb els seus propis companys. Sí, sí. Mira, va ser allà cap al 1949,
quan el van anomenar conseller provincial del moviment. El moviment era el partit únic, el partit oficial, no? Falange espanyola tradicionalista. Als mateixos anys va ascendir a sots cap provincial del moviment, que això era molt important, eh? Després del governador civil era el número dos. O sigui que era una autoritat en aquell mateix moment en el règim, parlant de l'any 1949. I què va fer en general Maria Tomàs? En general Maria Tomàs se va trobar una mangarrufa.
No sabem ben bé en què consistia, perquè clar, això no va transcendir. Però li deien allò d'artar. Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va
I ell va obrir una investigació. Evidentment, tot d'una, se varen moure els fills corresponents perquè això no sortís endavant. El governador civil, el seu superior, li va prohibir de sortir de Mallorca, perquè tenien por que anés a Madrid allà a mullar-lo tot, i el varen destituir fulminantment. El 1955 va ser destituït com a sotscap provincial dels moviments. I, sellent,
Aquesta va fer un feste, celebrant la caiguda del general Maria Tomàs. Déu-n'hi-do. Quina va ser la seva actuació insòlita a Manacó? Sí, actuació insòlita i extraordinàriament insòlita. Això ho he tret del llibre d'Antoni Tugores, que parla de les víctimes de la Guerra Civil, i diu que probablement va ser la primera exhumació d'una fossa, d'una víctima de la Guerra Civil, que es va fer en tot l'Estat.
Perquè aquesta exhumació es va fer l'any 1953 i la va fer en Gerard Maria Tomàs. I no era en temps de memòria democràtica, tomeu, eh? Ja, ja, ja. I no en 1953. Què va passar? Va haver-hi una dona, i per cert era una dona que sembla amb forts creences religioses, o sigui, no és que fos una rotlla perillosa ni res d'això, però va ser per un desacord d'entreveïnats. Això va passar amb en ECO. Havia un personatge que, a més, era voluntari falenllista, això era en el començament de la Guerra Civil...
i van tenir qualque desacord, qualque topada, ell havia fet que el seu ramat entrés dins les terres d'aquesta víctima, d'aquesta senyora, Gabriel Esgrimald, i Gabriel Esgrimald va desapareixer. Molt de temps després, o sigui, molt de temps després, és que són 17 anys després, va haver-hi una denúncia contra aquest personatge, que es deia Llull,
perquè sembla que havia fet avortar la seva dona, que això era una cosa que era delicta en aquella època. I aquesta situació va fer que el fill d'en Gabriel Grimald presentés també una denúncia per aquella desaparició de sa mare de fa, de feia, de set anys. Què va fer? Ja Maria Tomàs era jutge d'instrucció de Manecó. I va fer
trobar la tomba, obrir la tomba, fer un examen forense i en Llull va acabar acusat d'assassinat. Ara bé, havia prescrit el crim en el qual cosa va sortir absolut. I quina va ser la seva evolució en respecte o en relació amb esfranquir-me?
Home, evidentment, a partir d'aquí moment, i amb les coses que havia vistes, en Gerard Maria Tomàs se va anar allunyant de regim. Vull dir que, home, els seus mateixos companys l'havien fet, s'apunyeten, perdó per dir-lo aviat, havia vist les barbaritats que s'havien fet i se va anar allunyant progressivament.
Jo he parlat amb Nalila Tomàs, en les seves declaracions, justament en el reportatge que surt aquesta setmana a l'Arabalears, i ella ha comentat que son pare va anar evolucionant i, a més, era un home molt de caire, de talent, molt dialogant, molt observador. Després, quan ja va arribar tots els temps de la transició democràtica, descomençament de l'autonomia, ell va morir el 1985,
i això ho seguia amb molt d'interès. Lila Tomàs em comenta que probablement son pare va tenir una evolució semblant en el famós Joaquín Ruiz Jiménez, Pentura Osona, perquè va ser fins i tot defensor del poble a l'estat espanyol, i el Joaquín Ruiz Jiménez va ser ministre de Franco i després va ser l'escap visible de la oposició moderada de la democràcia cristiana.
i diu que probablement en Gerard Maria Tomàs se li hauria de situar més o manco a la democràcia cristiana, en el sentit que era un home que va evolucionar fins a un pensament democràtic, tolerant. També una cosa interessant, uns quants dels fills de Gerard Maria Tomàs, entre ells Nalila Tomàs, van ingressar al Partit Comunista, i estan parlant dels temps que encara eren els temps d'en Franco.
I m'han contat de ser família que Maria Tomàs passava una penada, perquè clar, ella ho sabia això, i passava una penada que qualcú dels seus fills pogués ser detingut perquè ell sabia el que era el rei frinquista, ho havia viscut des de dins.
El seu gènere, que també el gènere Miquel Rosselló, l'homo de l'Illa Tomàs, comenta les seves memòries que quan el varen ficar a presó, perquè era comunista i el varen ficar a presó, en Maria Tomàs va moure cel i terra amb aquelles antigues amistats seves del franquisme a veure si el podien donar una mà al manco per aconseguir que en Miquel Rosselló li donessin el tercer grau, o sigui, poder sortir de la presó.
Va parlar amb l'Alejandro Rodríguez de Valcárcel, que era un personatge que havia estat governador civil de les Balears, i ara, llavors, de fet, va ser el que va prendre jurament en Joan Carles, llavors és el president de les escoles franquistes, i va ser el que li va prendre jurament. I li van contestar, des dels seus antics amics franquistes, que no havia privilegis per roig.
per rotjos, o sigui que no, no, que ho sentíem molt però que no podíem fer res Història clar, molt propera per altra banda perquè estàs parlant de persones que coneixem Quina va ser la seva actuació per recuperar els estudis universitaris a les Illars Balears?
Això era l'any 1951, d'acord? I llavors hi havia un governador civil, bé, que aquest, home, qualcú d'ells tenia qualque cosa bona, i en José Manuel Pardo, que el van destinar com a governador civil a Balears, era un home també interessat per l'estemà cultural. I va posar en marxa una iniciativa que era recuperar l'estudi general Lulia. L'estudi general Lulia era la Universitat Medieval de Mallorca,
I es va pensar de crear aquesta entitat amb que un dels seus objectius essencials era recuperar els estudis universitaris per Mallorca. Havia una certa pressió que aquest estudi general de Lulia havia de ser una entitat que estigués dins el règim, que fos part del règim, vinculada a sa estructura frinquista. Però en general Maria Tomàs va redactar uns nous estatuts. Havia un esborrany, quins havien de ser estatuts de l'estudi general de Lulia,
i ell va fer unes modificacions, va fer uns nous estatuts que deslligaven molt més l'estudi general Lulia de regim franquista. Penseu que llavors encara no l'havien destituït, encara era un alt càrrec del moviment, però ell va tenir aquesta llucidesa que havia de tenir una certa autonomia. De fet, l'estudi general Lulia es va col·locar sota la dependència de la Universitat de Barcelona,
I això va fer possible que se tornassin a fer els estudis. Hem de dir també una cosa, en Gerard Maria Tomàs va ser designat com a primer rector de l'estudi General Julià.
I quan va haver de cercar gent que col·laboreix amb ells, va cercar algunes persones que no és que fossin gaire entusiastes del frinquisme. Una d'elles va ser en Francesc de Bollamoy. I en Francesc de Bollamoy sabem perfectament que va ser un resistent de la nostra cultura i de la nostra llengua. I en Francesc de Bollamoy i ell eren amics.
En Francesc de Bollamoll ell tenia molta consideració. Per cert, eren consagres també, perquè en haver vingut de Tomàs, filla d'en Maria Tomàs, se va casar amb en Joan Moll, fill de Francesc de Bollamoll. Aquesta no la sabia. Sí, Mallorca... Sí, sí, sí, clar, clar. Escolta, mira, idò, quina relació va enteular amb l'Obre Cultural Balea?
Sí, ja han comentat fa un moment que en Francesc de Bollamoll i en Maria Tomàs eren molt amics. I en Francesc de Bollamoll va ser, com tothom sap, la persona promotora de Sobrecultural Balear l'any 1962. Sobrecultural Balear, aquells darrers anys 60, primers anys 70, tenia un local relativament petit, necessitava un local per fer conferències, per fer activitats, i llavors les van fer.
Maria Tomàs i la resta de la gent que estava fent feina allà va posar a la seva disposició l'estudi General Lulià. I, efectivament, l'obra cultural baleà, al llarg d'un munt d'anys, entre el 1971 i el 1976, va fer a l'estudi General Lulià la immensa majoria de les activitats que va organitzar, que va programar. I estan parlant quan en Franco era viu. I penseu que l'obra cultural baleà estava vista...
Això, per exemple, està en el llibre del franquisme a Mallorca, d'en Joan Bàsquet, la sobrecultural baleà, estava vista com perillós elements catalanos separatistes.
Amb la qual cosa que en Gerard Maria Tomàs es donés cabuda a l'estudi general l'Ulià, jo trobo que és una prova més del seu caire avançat, crític i obert, dialogant, per així dir-ho. Era una de les seves característiques. Quan es va posar en marxa l'estudi general l'Ulià, ja existia una altra entitat, que era l'Escola Major Licència Luliana,
que clar, va dir, escolta, una altra entitat l'oliana, això de què en va? I aquí van anomenar perquè parlés amb el responsable d'aquesta escola major licensis i que pogués arreglar més o menys coses coses, en Gerard Maria Tomàs, evidentment, perquè era conegut aquesta capacitat de diàleg que tenia.
curiositat de la història impressionant avui hem conegut hem retrobat si voleu un personatge que clar jo ahir directament no en sabia gaire cosa però sí que
En fi, la resta de persones que han anat anomenant tots eren coneguts personal, pràcticament, no? Per tant, una història... Ja ho comentàvem en el principi, els Tomàs és una gent conegudíssima. Qui he tingut una relació ha estat amb Antoni Maria Tomàs, perquè hem estat companys, al mateix temps estaven en exercici periodístic tots dos. També vull recordar els meravellosos espectacles que va fer en la Lluna de Teatre,
La Lluna de Teatre, entre els anys 80 i 90, que hi dirigia els espectacles, mos va presentar un munt de muntatges, a més, eren molt plurals, amb participació de gent de diferents companyies, de diferents generacionals, i tenia una qualitat espectacular. Antoni Maria Tomàs va ser company periodístic, estàvem en diferents mitjans, però coincidíem amb informacions, sempre van tenir molt bon contacte.
I darrerament ha fet alguns documentals amb gran valor, algun dedicat als perdedors de la Guerra Civil, d'altres als guanyadors de la Guerra Civil, i són documentals amb uns testimonis importantíssims, interessantíssims.
una anècdota que també inclou en aquest reportatge de l'Arabalears, que és que no a les primeres eleccions, a les segones, o vaja, a les primeres eleccions,
generals que se van fer, Nalila se va presentar per Partit Comunista. I son pare li va dir alguna cosa, sí, m'ho ha dit ella, alguna cosa, sí, com, no te facis massa il·lusions, perquè ells pensaven, els comunistes pensaven, que com que ells havien estat, havien dut espès de la oposició clandestina, això tindria una resposta a les urnes, vull dir, que tindrien molt bona resposta.
I ni tan sols va sortir diputada, en la qual cosa diu, sí, bueno, en aquest cas son pare va tenir molt més clar que ella quina era la veritable situació i quina era la veritable actitud que tindrien els votants mallorquins, bueno, en aquest cas cap al Partit Comunista.
interessantíssim avui has titulat aquest episodi algun home bo Gerard Maria Tomàs s'han complit 40 anys de la seva mort d'aquest jutge avui mateix s'ha complès exacte i
un jutge d'origen franquista però que mos has fet tota sa trajectòria. Xisco, moltíssimes gràcies i avui sí que diguem-ne amb els comentaris primers que has fet podem deduir quina és la cançó que mos has preparat.
Sí, clar, hem parlat d'ella Maria Tomàs, un jutge que va ser coherent amb la seva consciència, algun home bo, i ja comentàvem al començament de tot, que va pensar en la pel·lícula Alguns homes bons.
Amb la qual cosa, perdona, disculpa, que tenia una certa lògica de fer servir sa banda sonora. És un dels temes de sa banda sonora d'alguns homos bons, que és de Mark Seiman, que s'intitula Codi vermell, que és una dels claus de sa pel·lícula, no ho explicaré perquè heu de veure sa pel·lícula si no l'heu vista, i Semper Fidelis, que és un tema militar dels Estats Units. Ah, o sigui, un bo sí de sa banda sonora d'alguns homos bons.
Idò amb aquesta banda sonora, tancant aquest nou episodi de curiositat de la història amb en Xisco Roger. Moltíssimes gràcies, Xisco. Gràcies a vosaltres, si no m'has recordat això, que si voleu saber encara més coses d'aquesta època i d'aquest personatge excepcional, el trobeu a l'Ara de Balears d'aquesta setmana, tant en paper com de manera digital. Exacte. Bon dia. Bon dia i que vagi molt bé. Adeu. Adeu.
Som el bon dia i bona vida. És el moment ja de connectar-nos amb el darrer analista que mos queda per saludar i per conversar amb ell avui, que és en Jaume Sastre. Ahir mig en punt mos hi posa, em falta un minut.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble. I des del bon dia i bona vida, el que vos anuncieu, mos queda encara aquesta darrera mitja hora per parlar amb en Jaume Sastre. Jaume, molt bon dia. Bon dia. Te veig en plena forma.
Jo crec que te cuides. Si no vols cuidar amb tot el que no se practica se perd. I fer de pagès és millor que fer pilates i que anar al gimnàs. Bé.
També va haver fet exercici d'aquest intent, saps? I de totes les articulacions. Ara vull llegir un llibre que es diu
tindre exercicis físics que convé fer i que no ho fem mai, m'entens? Perquè fer anys significa que en un moment no te'l pots aixecar tot sol, treballar les quants camines i problemes de la columna. Perquè això no se treballa fent de paget, saps? Fa falta fer coses específiques.
per cert, ara aquí xerrant d'això no sé si compro el matxandal aquest de Macarra en català
Hòstia tio, la meva talla ja s'ha acabat. Ah si? Me cago, nena. Ara ho miraré, Ido. Ara ho miraré. Izzella ja fora. Un amic meu s'ha puc comprar M&M, però totes les altres. Izzella també, Izzella, L no ja també.
un èxit total en un raper català que ja el nostre veient no ho saben ha creat un xandall aquest tal negre un xandall de macar català allò
I em va fer molta gràcia. I ja no hi vaig ser atents. Ja no he estat atents. Espera que em faci més, perquè això li va fer repilla. Sí, sí, sí. Te'n recordes aquells tatsans que van fer en la tiga d'aquella s'estalada? Uh, sí, això, any 90... Sí, sí. Feien sabates... Sí, sí, sí, va ser un excitar-lo en aquell moment. Jo encara el tenc, el tenc. Perquè només me'l posen comptades a ocasions, saps? No l'he duit per anar fora de vila, no l'he estigut a fora de vila.
Vinga, Jaume, mos posam en marxa. Diada de Mallorca, que ja... Bé, ja, de fet, ja començar ja... Actes, nit de la cultura, actes per pobles, en fi, ja estem en marxa.
Bé, avui de matí hi ha rebut el cartell que ha fet l'ACM, un cartell preciós, diu 50 anys després de Franco, Espanya ens castellanitza, ens massifica i ens roba més que mai, Espanya no té remei, volen comandar que a nostra, independència, i hi ha de Mallorca 31 de desembre, manifestació 30 de desembre a les 18 hores.
Aleshores, he aprofitat això per fer una apiolada, que ja fa poc, i bé, a la diària de coses que molta gent sap, 31 de desembre del 1229, la tropa de Jaume I, Conservació Fora d'Àsos i Morades de Mariana Mallorca, allà on hi ha Avinguda Cruïlla amb 31 de desembre, per això és carrer aquell que diu 31 de desembre. Bé,
Això va ser el 29, a Eivissa la va conquistar el 1235 i a València el 1238. Menorca no fue conquistada per la força, sinó a través d'un pacte de submissió, el Tractat de Cap de Pere, de 1231. En què, a través d'una estratègia de guerra psicològica, tirant l'engany, en Jaume I va fer tota la serra de llevant, un pli de fogateres,
i va fer creure en els moros de Menorca, que allò era s'esquadra catalana a punt d'entrar a Menorca i s'ho van creure i fins a l'any 1238 ja net d'en Jaume I, en el fons tercer, es va conquistar Menorca. Aleshores, la Diada Nacional de Mallorca era el 31 de desembre, la de Ibiza dia 8 d'agost, la de València el 9 d'octubre i la de Menorca el 17 de gener.
Totes aquestes diades tenen en comú que celebren la conquesta catalana i la derrota de l'imperialisme musulmà.
parlo d'imperialisme musulmà, perquè entre el 711 i el 732, gairebé en 29 anys, en 21, perdó, els musulmans van conquistar gairebé tota la península, van passar els Pirineus i fins a Poitiers, esbranys, octubre del 732, no van aconseguir aturar
la fúria expansiva imperialista de l'islam, que tenia poder-se a tota Europa. D'acord? Dic això, recordar això, perquè... És una terminologia que no havia sentit usar. I doncs que l'han de recuperar i perdre els complexos. Perquè els espanyols, que mos acusen els catalans,
perquè Jaume I no només va conquistar militarment els territoris de l'actual nació catalana, sinó que les va repoblar
i en mallorquins actual la majoria som venint de la Catalunya vea, un sector ve de la Catalunya nova, de la Pallensa, per això fan la 1, però aleshores els espanyols el que fan? Molts tracten a nosaltres, tracten el rei victoriós Jaume I, el tracten com un genocida, com un criminal, que van matar els musulmans, els van expulsar, obliden que allà va ser una guerra,
i a més a més després celebren i presenten el rei de Castella que van a fer el mateix amb Extremadura i Andalusia els presenten com uns herois en altres els presenten com en el català d'en Jaume I com uns assassins
i en canvi ells presenten el rei de Castella, que van repoblar també a Andaloria i Extremadura, i pensau que a Granada hi van estar 800 anys. A Mallorca els Ares la van dominar durant 300. Esclar, aquí hi ha aquesta operació d'Espanya de dividir la nació catalana i escorterar-la, no? I aleshores, a profit per recordar,
que els borbons francesos, Felipe Quinto, un borbó francès, que juntament amb el seu parent, no sé si en Lluís XIV, van conquistar també militarment València, 1707, la batalla del Mansa,
Barcelona 1714 i Mallorca i Evissa 1715. I a partir d'aquí els tractats de nova planta van suprimir les nostres lleis, les nostres institucions polítiques i els sistemes jurídics propis. València 1707
de la nova planta de València del 1707, de Mallorca del 1715 i de Catalunya del 1716. D'acord? Vull dir amb això que vull recuperar tota aquesta història i amb aquesta terminologia pròpia del segle XIII en què hi havia un imperi brutal per a l'islam molt més avançat tecnològicament que a Europa
que en qüestió d'anys se va estendre d'una manera curiosa i fulminant. Ho dic perquè ara assediada, el sentit d'assediada és reformar el lligam de la nació catalana sencera per un part i per l'altre denunciar el colònim espanyol que des de 1700...
14, 15 i 1.700 m'ho intenta assimilar i fer desaparèixer. Per això això era el sentit d'assadiada. Fora d'això, ara, posar banderes palestines, parlar de genocidi, que sigui Palestina, que sigui Israel, segons la meva opinió, tot això s'obre, tot això anar en contra d'assadiada,
i acaba la piulada dient que tantes que són partidàries de destruir l'estat d'Israel o els que són partidàries d'un estat palestí sense destruir Israel doncs que tenen una festa assignada ja per l'ONU que és el 29 de novembre que és una festa internacional com la festa el dia 1 de maig
La festa del treball, com la lluita contra la violència de gènere, com hi ha mil dies, nosaltres no tenim cap dia, l'ONU no m'ha assignat cap dia, però el dia 29 de novembre és el dia que l'ONU...
té dedicat la solidaritat dels palestins, l'hora de Palestina. Ho dic perquè penso que la llià de Mallorca no s'ha d'utilitzar per posar-hi la guerra d'Ucraïna amb Putin o la guerra d'Israel i els àrabs o la guerra de qualsevol altra part del món.
M'explico? Perquè allà hi ha de poder anar qualsevol persona que comparteixi el objectiu de la diada a Mallorca. Perquè si tothom ha idut la seva llerra particular o personal, no? Aleshores, com?
Escargar-se la diada. Aquesta és la meva opinió. Ja sé que lo fàcil seria dir-se el que vols sentir, no? Sí, sí, sí. Però m'estim més dir-lo que pens que... Perquè a vegades per evitar un error, l'error s'ha convertit més gros. Perquè ja l'any passat ja vaig dir-lo mateix i ja...
vaja, els gent ha d'anar a la diada de Mallorca sabent el que va i si no val, fica allà en colçador interessos partidistes, interessos que no tenen res a veure amb la diada.
Aquesta és la meva opinió i també la vull relacionar amb la independència de Portugal. Tu coneixes aquella persona que deia que l'autonomia que ens convé és l'autonomia de Portugal. L'autonomia que ens cal és la de Portugal. Això ho canta en Tito.
Tant i tot, de Brahms, sí, sí, sí. I era un eslogan, diguem, bastant... Sí, sí, sí. Bastant habitual. Pensant això, vaig aprofitant...
un tuit d'Antoni Strubel, vaig fer un tuit explicant com se fan les independències. Aleshores, les independències se fan, per exemple de Portugal, Portugal va ser 60 anys una colònia espanyola, 1580 Felipe II
aprofitant una crisi successòria dins la corona portuguesa, se va proclamar rei de Portugal i ho va ser 60 anys. L'any 1640, que coincidencia amb els segadors, hi va haver la insurrecció de Portugal. Ja? Motius...
Doncs que, descontentament popular, Castella controlava la política portuguesa, Castella va arrossegar Portugal a moltes guerres d'Europa i d'Amèrica i vint de pagar molt de dolbert i no estaven disposats, van emperdre rutes comercials, colonial, Brasil, Àfrica i Orient, i això va generar una revolta de nobles portuguesos
que el 21 de novembre de 1640 van assaltar el Palau Real, van matar el secretari d'Estat portugués, Vasconcelos, que era el virrei imporat per Castella, van segrestar la vella reina, que és la Màntua, i van proclamar un noble portugués rei de Portugal. Jo de Bragança va ser Joan I de Portugal.
Com ho van aconseguir? Bàsicament cercant l'aliança de França i Anglaterra. És a dir, la majoria d'independències s'han aconseguit aprofitant les rivalitats entre imperis. Portugal va aconseguir la independència gràcies a França i Anglaterra, que per interessos propis els interessava debilitar Espanya,
Espanya i França després van donar suport a la independència dels Estats Units en 1776 per debilitats anglesos
França i Espanya van donar del bé d'àrmes i soldats als insorrectes dels Estats Units. Després, Anglaterra va finançar qualsevol moviment independentista a Amèrica en contra d'Espanya i a Argentina fins i tot hi van enviar soldats. Cuba i Filipines es va independitzar perquè els Estats Units va donar suport a Cuba i Filipines.
i cap, per exemple, del Giner Equatorial i del Marroc, aquests anys 60 se van independitzar d'Espanya aprofitant la geopolítica de la Guerra Freda entre els dos mons. Aleshores, reflexió que faig mentre plantegem la independència com un problema intent d'Europa,
de tribunals europeus, no anant bé, perquè Europa, Unió Europea, és un club d'estats, és un club privat, tancat, costa molt d'entrar-hi, i mentre Espanya i França controlin, o siguin un poble fàctic, doncs allà no mos reconeixeran.
voler vincular la independència a la derota del capitalisme internacional, com un sector de l'esquerra planteja, com un Julià de Jó, d'Arts, per exemple, de la CUP, aleshores ja me diràs...
tenim un problema que és Espanya i resulta que per fugir d'Espanya, per derrotar Espanya, resulta que hem de derrotar el comunisme internacional. El capitalisme. Ni una. Ni una.
Solució? Doncs fer el que han fet la majoria d'excolònies, per no dir la totalitat. Aprofitar les rivalitats entre Washington, Moscú, Brussel·les, la Unió Europea, Pequín, Tòquio, països emergents, potències emergents, l'Índia, Brasil, aprofitar... Els irlanderers se van a fer la independència aprofitant la Primera Guerra Mundial.
l'insurrecció de Pasco de l'any 16 va ser aprofitar la debilitat d'Anglaterra que tenia l'exèrcit d'Europa Verdeum lluitant contra els alemans no van concedir l'independència l'any 16 Pasco, l'insurrecció de Pasco però la van concedir l'any 21 exacte, exacte
Si nosaltres no podem amb els nostres interessos per prioritzar la nostra independència per damunt de la nostra ideologia, la comunitat internacional funciona per interessos. És que per ideologies ja no en parlarem, no funciona per motius ètics. Jaume, mos queden res set o vuit minuts. Han de parlar de jutges espanyols o no?
Home, els jutges espanyols en aquests moments són els nostres grans enemics. I bé... Bé, però si sabran entre ells ja molt bé també. Home, et sap que deien els romans... Els romans deien... La fortuna no pot concedir millor favor que els nostres enemics sabran ells amb ells.
D'acord? Sí, sí. També aquella dita que diu qui volia fer dues llebres no n'agafa cap a la vegada. Vull dir que si volen fer l'independència i a la vegada fer la revolució mundial i derrotar el capitalisme no podem agafar dues llebres a la vegada.
Imagins si em volen agafar 20. Bé, el lloc és espanyol. Doncs ara ja s'ha publicat la sentència. Avui dematí he vist que...
que hi ha un grup de fiscals, no parlen de cop d'estat, però gairebé. Ahir hi havia un article d'en Jaume Assens a Vila Web, que ara els progrès espanyols ara descobreixen com funciona la justícia espanyola. I bé, i ara hi ha la detenció d'aquesta...
de la diputat o de la cap del PSOE que se dedica a fer l'intent del partit econòmic, fins al que amb el PP van fotre en Bárcenas a la presó. Però se van aturar en Bárcenas.
Sí, sí. I en Rajoy li va dir, està escrit a WhatsApp, resiste, Lluís, resiste. Sí, sí, però quan en Rajoy va declarar l'audiència, li van entreure s'estora.
I van canviar de jutges, a més. Sí, sí. D'acord? I ara, com que el PSOE, doncs jo crec que no s'aturaran en Aleire, no?, que és aquesta que... ni els ministres, no? No, no, ja van directe també a la família i van...
pensant-se. El que passa... A tu te sorprèn? Ah, no, no, no, no, i estaven avisats, a més a més, perquè com sempre, primer ho fan contra els catalans, ningú piula, llavors... Bé, primer ho van fer contra els mallorquins, els catalans de Mallorca, l'Operació Mallorca. Bé, sí, sí, sí. Ja des de Catalunya, des d'Esfixi en Bat, no ho van entendre ni mos van fer a costat, perquè parecia que no anaven vells, i
Els vam advertir, ei, que vol tot ser a les pròxims, bueno, ja a Catalunya ja, mira, judici ara d'en Pujol, Catalunya ja té 3 o 4 presidents condemnats, president del Barça condemnats, imputats i no sé què, i ara això ha arribat, ja havien tocat Podemos, eh?,
ja havien trobat Podemos una mica tot allò que se van inventar de Venezuela tot aquest rotllo i ara van pel PSOE que el PSOE va donar suport en el cop d'estat del 155 contra Catalunya
també t'he de dir que el PSOE no són mancos tampoc vull dir que tenen part del negoci tenen part de l'estat i en algun moment ja m'aniria bé que el PSOE i en Sánchez decidien morir matant
Sí, sí. I en Sánchez no deixa de ser una peça, però clar, el fiscal d'aquest cantret, qualque dia tornarà. No només tornarà qualque dia, sinó que té a mi fiscals allà de dins. Exacte. Perquè clar, desprestigui més gros
per aquesta màfia fatxa d'en Felip VI del Tribunal Suprem, Marchenes, Lamelas, que dues jutgesses del Tribunal Suprem hagin dit que això no s'aguanta per un lloc. I ja seria colossal, no sé si s'atreviran, però ja seria colossal que un fiscal de l'estat dugués el seu cas a Europa.
perquè voldria dir que el fiscal general de l'estat no s'enfia de l'administració que ell n'ha format per durant tant d'anys o sigui, ja seria on queda la Guàrdia Civil, on queda l'UCO bueno, això també, sí, sí
On queda la UCO? Sí, sí, sí. Hòstia, Unitat Corrupció No Organizada, s'haurí de dir Unitat Corrupció No Organizada. Hòstia, perquè esclar, sap bo que sigui de l'estat, va defensar el fiscal general.
Allà en la guerra civil, dins del Tribunal Suprem, dins la Guàrdia Civil, dins els advocats de l'Estat, és a dir, el PP i Fadi Pesesto ha forçat tant la màquina per no agnistiar en Puigdemont,
que no l'amnistiaran, perquè en el final Junts, en el final, en fi, ha quedat retratada, perquè és que sí, va, Cuidamont, acord històric, el català oficial d'Europa, encomint la victòria més important dels independentismes, és l'amnistia.
Escolta, els que no sabeu com funcionen els espanyols, els que no sabeu com funciona Espanya, els que no coneixeu la història dels colonials espanyols i dels processos d'independència de totes les colònies, és possible que no el teniu present en això.
I fins i tot parlaven de cobrar per avançat aquesta vegada i no sé què. Sí, però si això ja falleix és que en aquests moments en Mallorca l'alternativa resulta que es feia una coalició regionalista si això ho fes l'antiga UMA ho entendria. Però que ho facin els independentistes és anar en direcció contrària per l'autopista
tothom té a la contra, no? Vull dir, és que quin poder pot tenir una coalició regionalista quan se va carregar en Biel Canelles, quan Espanya, el PSOE, en Rubal Cava, se va carregar Unió Mallorquina i de Marintònia Monà, que havien possibilitat dos pactes de progrés, que és molt bèstia, no?
És molt bèstia el que va passar, perquè en Quinyelles va voler carregar l'Unió Mallorquina políticament, va pujar el sostre del Parlament d'Estreguen als 5, perquè en Amonà no entrarà. I en Amonà va votar als 5 i va entrar. D'acord? I en Amonà va sobreviure políticament en Quinyelles, que va ser decapitat per anar, per ser-ho de Madrid. Però després en Amonà desenganada, emprenyada amb en Mates, i el PP...
Possibilita el primer pacte de progrés. Possibilita el segon pacte de progrés. I durant el segon pacte de progrés, el mundo PP robava el cava, se carrega en Unió Mallorquina, i a les pròperes eleccions, Boussa treu majoria absoluta. Sí, sí. És que hem de recordar aquesta història, no? Sí, sí, sí. I ara el que consta és reconstruir l'espai d'Unió Mallorquina.
i se va carregar el PSOE políticament i va utilitzar la policia, la guàrdia civil i els jutges i fiscals. Jaume, hem d'acabar. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Salut. Adéu.
I el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, només mos queda com hi ha de mos. Recomenar-vos que continueu connectats en s'actualitat a través de Diari de Balears, de Balears.cat, i que continueu ara, en enten, aquí, Nerv 88.8, de la freqüència amagulada, onamediterrània.cat, perquè tot d'una comença transitant. Ara, a partir de les 11 en punt, comença transitant. I demà, ja ho sabeu, a partir de les 7 en punt, redifusió de l'estel, i a partir de les 8, de nou, Bon Dia i Bona Vida.
Bona nit.
It's the final countdown