Sóc vida que desitja viure enmig de vida i que vol viure solament. I tu ets la joia que em dóna forces per viure la vida que jo tanmateix vull viure.
Clars i plotes, entre dolls i mostres, un capell de pintor i pintaré el món. Te conosc, tio anys, perquè tu no em passis mai de fred i jo tira, tira.
Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida, començant aquí el programa matinal d'aquesta casa, d'Ona Mediterrània, un programa produït per Ana Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, Can Alcover, Espai de Cultura. Tot d'una, mos saludarà Ana Maria Nadal avui.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Fins demà!
Bon dia i bona vida a un mediterrani sempre fidels al nostre poble.
Avui és dimecres de 9 de novembre de 2025. Tot d'una vós actualitzarem les notícies, els titulars de Diari de Balears, també de Vila Web. A continuació entrevistarem en Toni Ben Nassa, amb ell repassarem una sèrie de qüestions de sexualitat.
I a les 8.40 ens connectarem amb en Bernat Calafat, que ens ha d'explicar el programa que han preparat per celebrar el 20 o vell a partir de les 9, aproximadament. Al voltant de les 9 vos farem un repàs a l'actualitat. A les 9.28 tindrem l'entrevista política amb en Jesús Jurado. Estan pendents també de poder entrevistar en Josep Guia, que...
que celebra l'aniversari d'un llibre que en el seu moment va ser molt important. És molt senzill, digueu-li, Catalunya. També a les 10 tindrem llibres, en aquest cas literatura comparada amb la Marisa Cerdó, i a les 10 i mitja tindrem es focus internacional...
amb en Joan Manuel López Nadal. Tot això i moltíssim més aquí a Ona Mediterrània. Ens preparen ja per repassar l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears, per enlletjar com a titular més destacat Hores d'Ara, convoquen una marxa palma contra els centres d'internament d'estrangers. També destaca a Diari de Balears que el Col·legi d'Abocats de les Balears organitza una nova jornada Portes Obertes
que serà el proper 28 de novembre. Gil del PP, Costa del PSI i Còrdoba de Formentera defensaran a Madrid la creació del senador de Formentera. Els batles de mes exigeixen la compresença del conseller Sánchez i un espai formal de diàleg amb els ajuntaments sobre l'acollida de menors.
PP i Vox tomen una llei de l'esquerra per prohibir la construcció d'habitatges en àrees de risc i presenten l'encesa 2026 com promesa amb la defensa dels drets humans i la dignitat de totes les persones.
L'any Llompart culmina en la publicació de les seves obres completes i la primera trobada de municipis de Mallorca, actius pel català, planta la llavor per a implementar polítiques lingüístiques municipals arreu de les Balears. També destacant, on anem fins a Inca, el còmic Nostrum 2025, se celebra Inca, seu del futur museu del còmic de Mallorca.
I també destacarem que el GOP celebra la denegació de la llicència de legalització del botell Alcúdia-Mà i reclama la restauració de la legalitat al port d'Alcúdia. Cucarei, Captura, Criatura i Quatre Illes, tres jocs inspirats en aspectes culturals, lingüístics o històrics de les Illes Balears, és un altre dels títolars,
que mos ofereix Diari de Balears, on anem a Vilaüeb. Ja hi trobam en primer lloc, com a primera peça ara mateix, una anàlisi d'en Esperança Camps, que s'atitula El desmuntatge, maó a maó, de l'era Mazón i la creació de l'era Pérez Llorca.
A continuació, a les jutgeses se li acaba la paciència amb Mazón i l'adverteix del risc d'haver mentit. També destaca Vilaüeb contra el silenci i la impunitat de Xavier Montanyà, un llibre imprescindible per a no oblidar. I també diu Vilaüeb que la parròquia de Simat de la Vall Digna pregarà per les ànimes de Franco i el fundador de la Falange.
No volem que el nostre club en sigui còmplice. Es convoca una concentració contra la visita del Hapoel Holon a Badalona. Canvi de temps radical, baixada de temperatures i nevades a còter baixes, mos explica Vilaweb.
que també mos ofereix una entrevista a Núria Cadenes, una entrevista amb l'escriptora que acaba de guanyar el premi Proa i que titula Ha canviat...
és l'entrevista de Núria Cadenes. El camí cap a l'individualisme ens fa tristos, diu Núria Cadenes en aquesta entrevista. I ara sí, mon anam, o tornam a la pàgina de la portada de Diari de Balears per recomanar-vos els cinc articles...
que ara mateix destacats en la secció d'opinió. És d'en Joan Vicenç Lillo, uns curts. És d'en Alila Tomàs, més esperances, molta feina a fer. Existeix el centre, se demana en Jaume Bordils. Rafel Borràs diu, esquerdes a les presons del possible. I Joan Lledonet, el bilingüisme a l'escola condueix el monolingüisme.
Aquests són, a hores d'ara, els principals arguments, tant informatius com d'opinió. És el moment ja de preparar-nos per parlar amb en Toni Bernassa.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Música
Tornen el sopàs col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel reconeixement internacional de la nació catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a una mediterrània, el bon dia i bona vida. Escoltem ara la salutació que mos envien a Maria Nadal i també el tema que mos recomana per avui.
D'un acòmia de ment en surt una cançó i sorprenentment funciona. Un directiu en va acomiadar de Manel converteix aquell instant gelat la mirada esquiva, el discurs corporatiu de manual, el silenci incòmode mentre busca escafè amb les mans, en un relat musical que té més veritat que qualsevol reunió d'empresa.
Ho fa amb aquest tap d'humor tan característic del grup fi i una mica punxant que transforma la incomoditat en una escena gairebé cinematogràfica. És una peça que mira l'escena amb distància i que acaba trobant una mena de llibertat inesperada enmig del desastre. Una cançó per qui alguna vegada ha sortit d'un despatx amb un somriure que no sabia si era nervis, alleujament o simple supervivència.
Un cop a la setena planta vaig saludar la secretària i hauria pogut fotre'm el peu la porta avall cridar sentit que hem de parlar doncs parla odia em sap greu però t'equivoques i del tot no has calculat que estic molt
Cantem que són coses que passen.
les fases o estirar-me dels cabells.
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sonen el vent, cançons de llibertat. Tornen el sopàs col·loqui de l'Assemblea Sabiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són, ni més ni menys, que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
En aquest programa parlarem amb la Maddalena Lomà, que és la coordinadora d'Es Casal Petit. Maddalena, moltes gràcies per ser aquí i molt benvinguda. Moltes gràcies a vosaltres. Maddalena, en primer lloc expliquem-nos per a la gent que estigui un poc ara mateix desorientada què és i què fa Es Casal Petit.
El que és el petit és una entitat que pertany a una congregació religiosa, que són ses germanes eulates, i el que és subjectiu que té el que és el petit és atendre dones que estan en situació de prostitució i víctimes de tràfic en fin d'explotació sexual.
Parlem un moment de les monges, de les germanes oblates, perquè s'acaben de complir, o s'estan complint ara, 100 anys de la seva presència a Mallorca. No tot de manera amb una història molt llarga, però què ha significat per Mallorca aquests 100 anys de monges oblates?
Sí, justament ara hem fet la celebració dels cent anys de la seva arribada. Varen arribar el 1924
I bé, el seu objectiu des que van arribar va ser el mateix, la atenció de dones en situació de prostitució. Fa cent anys la congregació s'estava estenguent per tot Espanya i van arribar aquí a Palma, se van instal·lar primer a La Piedat, allà van tenir algunes dificultats per la realitat d'aquell moment política i social...
I després es van passar a la vileta, a un edifici d'una antiga possessió. Allà van obrir aquest centre de coïda, van estar tenint nines que eren filles de dones de prostitució del barri xino d'aquí de Palma.
i se va convertir també després en una escola, bé, va passar per diverses etapes fins que després, als anys 80, se varen traslladar aquí, al centre antic, al barri Xina, com se li deia, per estar més a prop de les dones i per tornar als seus orígens, de la seva missió, que és l'atenció a acompanyar les dones en situació de prostitució.
I aquí van començar a fer tota una feina de prospecció, de carrer, de conèixer la realitat de les dones fins que en el 2001 se va obrir el Casal Petit. I és el que tenim avui en dia. Nos hem anat adaptant també a cada realitat, a cada perfil de dones, un poc a això. Ara em parlarem una mica també de tot això. El Casal Petit està situat en una travessia del carrer del sindicat.
Quanta gent hi pot encabir? Bé, nosaltres durant l'any tenim unes 480 dones. Poden passar durant l'any per les diferents àrees que nosaltres oferim. Quina atenció oferiu? Oferim des d'atenció social...
atenció psicològica, després formació, des de la més bàsica d'alfabetització, aprendre espanyol, informàtica, català, anglès, fins a tallers més especialitzats de cara a la seva integració social, després per conèixer els diferents recursos i per la integració laboral. O sigui, hi ha tallers molt més específics per...
conèixer totes les eines per la integració laboral. Després tenim una orientadora laboral i tenim pisos d'acoïda. Pisos d'acoïda també per dones que vulguin allunyar-se d'aquest context de la prostitució. També per dones que són víctimes de tracte en fi d'explotació sexual. És l'únic recurs residencial a Balears per dones amb aquesta problemàtica.
amb aquesta realitat. Després també tenim tota la part de sensibilització, comunicació, que també crec que és una part molt important per donar a conèixer aquesta realitat a la població i sensibilitzar també als joves.
Com vos arriben les persones que arriben al vostre casal? És a dir, sempre ha de ser iniciativa seva o no? Bé, tenim diverses maneres d'accedir a elles. Per una part, nosaltres anem en els contextos de prostitució, tant en els pisos, clubs i carrers,
ens acostem a elles i els expliquem els nostres recursos. Això ho fem juntament amb Metges del Món i Creu Roger. Les tres entitats ens coordinàvem per poder fer aquestes sortides a tots aquests entorns. Això és un contacte directe. L'hi expliquem i després quan elles necessiten
quant és el seu moment perquè necessiten aquesta atenció, contacten amb altres. I després també, com que treballem xerxes amb altres entitats, si qualque entitat té una dona en aquesta situació, mos la deriva en altres. Actuau a tot Mallorca o bàsicament a Palma?
Bàsicament a Palma, el que passa és que ara ens estem obrint cap a part forana també. Quin són aquest context de prostitució a dia d'avui a l'any 2025 que t'he entès que sobretot després de la pandèmia ha canviat bastant?
Avui en dia, on més trobem dones en situació de prostitució és en els pisos, pisos particulars. I després, ara està començant, bé, i ja està bastant establert, la prostitució deslocalitzada.
li anomenam així perquè no està localitzada a un lloc en concret sinó que les dones se publiciten a través de les xarxes socials a diferents plataformes i després elles se desplaçan o els clients se moven per tant és una prostitució deslocalitzada molt més difícil d'accedir a elles i de saber on estan
Tenim, diguem, aquests dos perfils, diguem, és a dir, gent que fa feina per ella mateixa i també gent que fa feina per màfies a la pràctica, no? Sí, sí. Aquesta és una realitat, el tràfic, en fi, d'explotació sexual, que per a Llunyana, però en realitat no, moltes dones estan en aquesta situació. Per a veure que el tràfic
en fi, d'explotació sexual, aquest viet, no? Ara arriben d'una altra manera, el control és d'una altra manera, potser no els atenen tancades a un club, però sí que tenen unes
coaccions, controls d'unes altres maneres. Han de pagar deutes, amenacen les seves famílies, en el seu país d'origen. Per tant, hi ha canvis en el tràfic, però segueix sent.
i moltes de les dones que nosaltres tenim estan en aquesta situació. Quin perfil té les persones, diguem, en context de prostitució a dia d'avui? Bàsicament dones? Sí, sí, dones, en la seva gran majoria, les que mos arriben a nosaltres, i després, digui, la nacionalitat també és destacable, perquè des de l'any 2019 aproximadament,
ha hagut un augment molt considerable de dones colombianes. Així com abans teníem dones nigerianes, que venien d'una manera diferent que aquestes de colombianes,
A partir del 2019 va començar a augmentar les colombianes i avui en dia són la gran majoria, per no dir gairebé el 90% de dones que tenim són colombianes. Aleshores...
Una persona que per el que sigui, per una reflexió, per un impuls, per un contacte amb vosaltres decideix que vol canviar de vida o que vol intentar canviar això, s'acosta a vosaltres i quin procediment comença? Deu ser bastant diferent si està sota el control d'una màfia o si no.
Quan venen a nosaltres és perquè necessiten una ajuda. Moltes vegades no estan perquè enviar de vida, no podran deixar la prostitució, perquè moltes vegades ets la seva única font d'ingressos o no tenen altres opcions, o perquè estan en aquesta situació de tracte.
però sí que a nosaltres comencen un procés i tot el que nosaltres els oferim, aquest acompanyament, va molt encaminat que elles puguin tenir eines i tenir informació
perquè elles puguin tenir altres perspectives, altres alternatives. I quanta més informació tinguin, quanta més formació tinguin, més facilitats podran donar passes per poder anar cap a altres camins. En realitat, quan elles venen, la majoria de vegades el que ens demanen és una feina.
normalitzada. Per això nosaltres també tota aquesta àrea laboral, amb tallers i una orientadora laboral, l'hem potenciada perquè és la seva gran demanda. Ara m'haverien al cap quina relació hi ha amb la religió? És a dir, es presenta en algun moment aquesta acollida la religió? Perquè pertanyem a la Congregació de Germanes o Blates, no...
No mesclam, o sigui, els valors d'oblates són valors universals, s'acollida, s'escolta, tenir la persona com a centre, això són els valors d'oblates. Noto respectant molt la...
la religió de cada dona, o sigui, per les dones també el tema religiós per elles també és important, però nosaltres no entrem en aquest tema, o sigui, nosaltres el tenim de manera social amb aquests valors. Perquè el casal petit està format bàsicament per, no sé si hi ha professionals, però per voluntaris sobretot.
Som un equip de personal contractat, som 11 persones contractades, treballadores socials, educadors, tant de la part formativa com de la part dels pisos d'acoïda, una integradora social, una psicòloga, una orientadora laboral,
i una persona responsable de la comunicació i sensibilització. Per tant, és un equip interdisciplinar, i després hi ha les germanes o blates, n'hi ha dues que estan amb actiu, que també estan de dins l'equip, i després sí que tenim un equip de voluntariat, que són uns de nou voluntaris,
que també participen en totes aquestes activitats, sobretot en el tema de les classes, donen classes d'espanyol, d'alfabetització, ingles, català, informàtica... Tot això ho donen els voluntaris en grups petits, gestionats i coordinats per a educadors. Necessiteu voluntaris?
Sí, sempre va haver voluntariats. Com ho han de fer? Intentant després... Si hi ha ara que algú vols... Bé, contactant nosaltres amb els casats petit, nosaltres tenim una pàgina web on tenim el nostre contacte i també estem a xarxes socials, a Facebook, Instagram i primer amb els voluntariats els fem una entrevista, han de fer una petita formació prèvia i després intentant veure de quina manera podem quadrar
el que nosaltres necessitem i el que el voluntari pot oferir. Quina relació teniu amb les institucions públiques? Bé, és una relació de, com dic, com he explicat abans, el tema de les sortides en els pisos, clubs o feien juntament metges del Mònica o Roger perquè pertanyem a una xarxa
que se diu la XAP-PEP, que està promoguda des de l'Ajuntament de Palma. O sigui, des de l'Ajuntament de Palma sí que s'ha apostat per aquest treball en xerxa de les entitats per la intervenció en prostitució. I després, en l'Institut Balea de Sedona, els pisos que tenim de coïda són de l'Institut Balea de Sedona,
i nosaltres els gestionem. Per tant, i després, per exemple, el que també he dit que ens volem expandir o estendre cap a part forana a través del Consell de Mallorca també. I després també des del Govern Balear rebem diverses subvencions. Per tant, en les institucions públiques,
És una ajuda per a part de les subvencions que rebem, però és una relació bastant directa. Ens parlaves d'una línia de conscienciació ciutadana i no sé si entres també com a educació per més joves. Quines són les línies?
Bé, tenim, com he dit, tota aquesta àrea de sensibilització que li donem força també perquè veiem que el nostre objectiu és l'atenció i l'acompanyament de les dones, però per altra banda és aquesta, no?, de fer arribar aquesta realitat a la població.
I els joves són una part molt important de treballar aquest tema tant per la prevenció com per la sensibilització. I el que fem és, si rebem sol·licitud de diferents instituts, centres educatius, nosaltres anem a fer xerrades sobre aquest tema.
I la conscienciació de la gent jove davant de la realitat de la prostitució, quina diries? Fa uns anys se parlava que com aquests joves tornaven els usuaris, no sé si això ara s'ha frenat, en quin moment estem?
sí que continua, o sigui, i a més veiem discursos que ensos joves que tornen enrere i que molt masclistes i per tant, hi ha molta feina que fer i seguir sensibilitzant perquè és l'única manera de l'educació seguir fent feina perquè si no és clar, són el futur i
i com he dit abans és una feina de prevenció també perquè les atlotes també reben uns discursos
que és fàcil, aconseguir dos bens, no? I també tot el tema de les xarxes socials, no? És com molt fàcil, el tema de la pornografia també, tot està molt mesclat i és molt fàcil excedir-hi. Per tant, si no es fa prevenció, estem amb aquest problema, no?
I a Matalena Lomar, coordinadora d'Es Casal Petit, moltíssimes gràcies per ser aquí a Vida. Moltes gràcies a vosaltres. I nosaltres continuem, ara hem de segon bloc dedicat a la taula d'anàlisi. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el Bon Dia i Bona Vida és el moment de parlar de vi, des vi novell, que se celebrarà, se celebrarà sa seva estrena, sa seva collita, aquest cap de setmana, bé, aquest cap de setmana llarg, perquè comença dijous i acaba dilluns les activitats. Per conèixer-ho més, mos hem connectat ja amb en Bernat Calafà. Bernat, molt bon dia. Molt bon dia.
I bon vino vell. Bon vino vell. Clar, pregunta obligada per començar. Com ha anat l'anyada, no sé si se diu així. Ha estat una anyada bona. Sí. Perquè ha estat un estiu colorós, amb menys producció, i serà una bona anyada. Sí, no? Sí, dirà que sí, sí.
Feis unes celebracions amb un programa molt, molt, molt ambiciós. Començau... Bé, he vist que hi ha activitats a partir de dijous i diria que s'allarguen fins dilluns. Sí, sí, mira, cada dia són uns 12 dies d'activitats. La primera activitat és màgia en el celler,
El màgic bloquell aquest divendres a Jaume de Pontiró. Després d'Issat té una gara de variats, quatre bars que faran variats. Santa Maria oferen el seu variat, comprarà un paquet per comprar quatre variats i hi haurà una vermutada de Jaume de Pontiró.
i el vermús de 100.000 centres. Això és la plaça de la Vila aquest dissabte. La música començarà a les 12 i durarà unes 10 hores. Això... Després ve el pla gros, que és la festa del vino vell, que és quan es començaria a consumir vida danyada d'enguany. Sí. I Santa Maria té aquesta característica que es tenia a sa branca de pi que anunciava a sa banda de vi. Això és un costum de tota la Mediterrània
però que això el s'ha mantingut a Santa Maria. De fet, també a La Rioja, a Logroño, hi havia aquest costum, sobretot per als palacrins que feien el camí de Sant Jaume, que en el carrer principal de Logroño, que atreveixava el camí, hi havia petites bodegues i també posaven una branca de fills, que és una cosa bastant estesa. Però en aquest moment només se manté la tradició a Santa Maria. De fet, els plats fortes,
els divendres que s'adonen les incínies del brot de pi s'adonaran a un pagès de Santa Maria i els geganters de Santa Maria que han fet molta cosa per Vinovell cantarà el grup El Bo que és un grup de joves d'aquí de Santa Maria i d'altres pobles que és molt popular i després la gran diada que és el dia de Vinovell que és el terreny i saps de novembre sempre que hi haurà les portes obertes en les celleres de matí
una burboada, una burboa, o sigui, burbaia del Vino Vell, les dues, amb una glosada d'en Mateo Matachorí, en Macià Ferrer Noto i en Maria Matalona, en en Gualmeri, i després ja vendria el que seria la festa del Vino Vell, que serien totes les bodegues, amb uns de vuit bars de restaurant de Santa Maria, i podrà menjar i veure música d'estres. I després cava, el que t'ho havia dit dilluns,
Després del dia 1 de desembre, en Guanyam-s'hi avala, aquesta gent pot anar a un acte en què cada un dels set vineters de Santa Maria presenta el 19 vells on t'has comentat el 20. Previs que això, que per això no hi pot anar una gentada, això seria un poc tot el programa d'actes...
que feim a Santa Maria. La gent de fora de Santa Maria per on pot trobar el programa? A part de que, per exemple, pot ser... Per xarxes i a la pàgina web de l'Ajuntament de Santa Maria està penjat els pdfs del programa. Ve doncs a Facebook i Instagram però si van a la pàgina web de l'Ajuntament hi ha tot el programa de tallat d'actes d'aquest 12 dies de Vinovell de Santa Maria del Comí.
Bernat, un parell de qüestions. Primera, mos has parlat de set cellers. Déu-n'hi-do per Santa Maria, no? Sí, has de dir que Santa Maria és un poble d'una llarga tradició vinatera. No de vegades ja surt a la vall de Conegra el celler del rei, el celleràs, que preveia de vi vermell, el que dèiem abans en català és vi negre,
hi viu l'any que és a casa real, és a dir, això estem parlant ja de l'any 1.200 i pico, perquè està documentat que la vall de Conegra, que hi havia un canat àreb, hi havia vinya, a la tenda de Zara. Suporant que la tenda de Zara devia ser per consum, per menjar, per fer pans, això no se sap bé, però és que ja hi havia vinyes a la vall de Conegra a la dominació musulmana, perquè surten tots els documents de repartiment
un excel·lent estudi que va fer una doctora, Helena Kisnet, i està molt ben documentat. I després, l'any 1982, a Santa Maria, l'any 1981, hi havia encara 12 cellers elaboradors. És el poble que ha tingut més tradició vinícola en quant a número. És veritat que l'any 1982 era vi de granel, vi que tu anaves de barralet,
que se consumia, i dos d'aquests cellers que existien l'any 1982, que són Jaume de Pontiró i Sebastià Pastor, són els dos únics que continuen, d'aquest 12, ara ja fent vida de qualitat, però sí que mantenen la tradició de vida barraleta. Els altres 5 bodegues que s'han anat formant durant aquests anys, però que consolida un poc Sant Amariga, amb un poble en què hi ha moltes empreses de vehicles, que d'aquest poble que en té més, no?
una altra qüestió que ja has passat així molt per damunt dissabte 29 hi ha com supos que et serà rebelde de vespre hi ha orris camoi sí, sí, mira, són escades grups
jo no tinc el programa mai, estic al carrer, sí que el Riscamo i dos grups més. Bona aventura i en Rissos i un grapat de Bergans. Aquest grup no els ho conec exactament, però bueno. Jo pensava que el Riscamo i ja s'havien retirat, però veia que no.
Sí, sí, segons que el regidor de fet s'ha volgut impulsar. Crec que hi ha dues altres d'algun grup local. Ja. Perquè també un poc se volen fomentar... Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí que el dia 29, quan dius el dia gros, perquè comença a partir de les 10, jornada de portes obertes, a les dues, ser borbares de Rabinodell, a les 4, a Glosada, i a partir de les 6 o les 7, ja podràs testar vins amb tota aquesta...
amb aquest gruix, que amenijaran mentre es pot estar vins i un altre festiu, un any va haver-hi d'haver 6.000 persones, una llantada, i després per més joves, a factoria de so, sí que hi haurà després com una post-revalor, a partir de les 11, perquè tinguin ganes de gresca,
poden anar a la factoria d'això que sigui el programa complet de dia 29 o sigui el dia gran han dit jockeys i tot això han de suposar escolta la gran pregunta que se fa la gent si en Bernat Calafat a qualque moment glosarà no som un glosador d'aquest que encara estic encara sou un tallerista encara no m'han donat l'alternativa ja volen si qualque dia
El regidor de feixes, que és el Joan Vestard, el pintura sí que glosarà un poble. Vendran tres primeres espades, el mestre de mestres, el Macià Ferrer, que és el meu mestre de taller a Inca, i la Maria Magdalena a Mangual, una jove de su poble, però que té una potència...
brutal, són tres grans glosadors i glosadores 20 o vell 2025 voltros com vos ha anat senyada dius que ara deman per sa vostra bodega sí, sí
més poc vi, però més bo, dius. Sí, sí, ha hagut un poc amb menys de producció, però serà un vi ben bo. Podreu provar vins rosats, negres i blancs, no veig, de les xar bodegues de Santa Maria, per on li anava més a manco bé. Com saps, en el canvi climàtic s'està veient cada vegada més prest, això sí que es vera, perquè abans s'avermàva quasi per Sant Mateu, i ara pràcticament...
a final de la serpensa, mar i setembre, tot on ja ha vermat, no? Sí, sí, sí. Però això és un poc un tema del canvi climàtic que hi ha. També hi ha variedades noves que s'ha vermat abans, perquè no vol dir que tot s'ha vermat i tens. Comença amb la serpensa, una variedad francesa molt primarenca, que a vegades alguns ja l'ha vermat a principi d'agost o a final de juliol, i d'altres com...
M'Antoni i jo són més tardanes. No vol dir que cada varietat s'ha de barman en el moment que toca, no?
Us has parlat d'aquestes set bodegues, són 71-03 petits celler, bodegues Àngels, celler Jaume de Puntiró, bodegues Macià-Balla, bodegues Ramanyà, celler Sebastià Pastor i microceller Són Graspí. I la festa que comença aquest dijous d'ara ja, dia 27...
Ah, no, això és l'altra. Els actes comencen. En Somàs i el Celler, aquest divendres 21, el 2022 ja haurà aquesta vermutada, que el vespre coincideix amb guany, se van de fer un concert d'Arvinovell, però el fa perquè és Santa Cecília, la banda municipal de Santa Maria.
doncs cada any presenta-se i li fa un concert i en guany ha quedat ben enmarcat dins les jornades de festes. També per aquest acte, el que se fa és, com a acte, depèn ja de l'Ajuntament un gran brot de pibert per dir que se comença a fer-se des d'innovets que consideraran ser mutada i guerra de variats. Fantàstic, una oferta... Se recuperarà, això sí que ho pot dir...
el meu recuperarà, tu te'n recordes que és un poc més vell? Un poc més jove, però va dir, la barqueta de Variat. Te'n recordes? Abans de Variat no se l'anava amb un pla a robar. Ah, sí, sí, sí. I aquest basc recuperarà la barqueta. Bona notícia. Va ser a una nova edat.
L'haurem de venir a provar, a fer un tast. Estau ben convidats. Beníssim. Bernat, moltíssimes gràcies per atendre el microfón d'una mediterrània i la nostra audiència ja ho sap, aquesta festa del vi novell, publicaran tot el programa en el diari de Balears. Per tant, rematem a la nostra audiència també. No, però... No ho podem acabar millor. Moltíssimes gràcies, Bernat.
Adéu. Adéu. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I quan falten dos minuts per a les 9, vos farem un repàs a l'actualitat. Ara revisarem els titulars de Diari de Balears, però també és del Mallorca Daily Bulletin, Diari de Mallorca i Última Hora. En el cas del Diari de Balears, convoquen una marxa a Palma contra els centres d'internament d'estrangers.
Aquesta és una de les notícies destacades. També que el Col·legi d'Abocats de les Balears organitza una nova jornada portes obertes el 28 de novembre. Que GIL, del Partit Popular Costa del PSIP, i Còrdoba de Formentera defensaran a Madrid la creació del senador de Formentera. Els batles de mes exigeixen la compareixença del conseller Sánchez i un espai formal de diàleg
amb els ajuntaments sobre l'acollida de menors. S'ha presentat l'encesa 2026, compromesa amb la defensa dels drets humans i la dignitat de totes les persones. El PP i Vox han tombat un projecte de llei de l'esquerra per a prohibir la construcció d'habitatges en àrees de risc.
La primera a trobar de municipis de Mallorca actius pel català planta la llavor per a implementar polítiques lingüístiques municipals arreu de les Balears i l'any a un part culmina en la publicació de les seves obres
completes. També el còmic Nostrum 2025 se celebra Inca, seu del futur museu del còmic de Mallorca, i el GOP celebra la denegació de la llicència de legalització del botel Alcúdiamar i reclama la restauració de la legalitat al port d'Alcúdia. M'on anem ara a la portada del Mallorca Daily Bulletin. Allà hi trobam...
Una primera notícia destacada que diu multada una distribuïdora de peix a Mallorca per productes caducats des de fa 6 anys. Déu-n'hi-do. També la darrera idea dels clans de la droga de Sombanya, un jardí de palmeres. Un altre cot dur per a l'hotel del port esportiu d'Alcúdia, que ha rebut l'ordre de tancar.
i també des del Mallorca Daily Bulletin, Black Pearl, el llot més verd del món davant de portals a Mallorca. Aquests són els principals arguments que ofereix Hores d'Ara el Mallorca Daily Bulletin. Anem ara al diari Última Hora, la seva versió en paper,
que com a titular principal destaca que Proens amenaça per primera vegada amb un avançament electoral, mentre que la fotografia principal és per maquinària pesada contra la droga. L'Ajuntament de Palma derriba...
enderroca 6 casetes il·legals en el poblat xabolista de Sombanya. També en l'àmbit de la cultura destaca a l'última hora que tot és a punt per al Congrés Internacional Ramon Llull 2025.
que en Richard Clarke liderarà l'expansió global d'aire Europa, que Balears queda per davall de la mitjana en augment del finançament i que 20 tones de peix que ha educat han estat intervengudes a una empresa de Mallorca.
Finalment també destacarem una petita fotografia, diu Escultura oblidada. Una part del monument a l'emigrant de Solla du temps en un magatzem. L'obra de Broglia, rompuda, està mig amagada darrere d'una herbrada, diuen...
des de l'última hora. Ara mos fixam en la portada en paper, de l'edició en paper, de Diario de Mallorca, que com a titular principal destaca Proents en el Parlament.
Tremolaran tots vostès si avui convoca eleccions, diu una Proens. El Tribunal Superior de Justícia exigeix que s'avalui la possibilitat d'oferir religió islàmica en els centres catòlics i la fotografia principal és per na Francina Armengol, al costat de Selensky, del president ucraïnès,
Zelensky logra suport d'Espanya, diu el titular principal d'aquesta fotografia de Diària de Mallorca. També hi ha una fotografia per una reunió de veïns, diu Can Amunt es mobilitza per l'habitatge i amb esports hi ha una fotografia d'en Rafael Nadal i diu Un any sense Nadal.
Aquests són els principals arguments informatius que ofereix Hores d'Ara, Diario de Mallorca. És el moment ja d'oferir-vos una cançó...
d'Ànimos Perrec, en aquest cas, i a continuació ja vos oferirem una nova entrevista. Si no teniu casa ni dones per fer-la Si no teniu feina ni ganes de fer-ne eh
Posar una caravana a mig d'un cortó. Ampliar una caseta sense permís per fer-ho. I no passeu pena per qui són els veïnats. Només són gent de tan veniu en esplac. No haureu de pagar impostos, ni aigo ni corrent.
Vols enxufar-vos a xarxa i a viure content? Podreu tirar fent? Tinc qualsevol pinar. No pot ser més pàcil.
Voldreu pols aguelines, voldreu sembrar un or, gaudir de sa natura, cantant una cançó, que cada dia més s'encanta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu a Esplà.
Va espellant botats. Gires es volant en el ritme de la musita. I la llum mos invadeix. Vaig un sostre verd. La claror del sol un minut es troba escòpita. Tancats ulls, pleixos vermells.
com un llençor d'aranes blantes i sians, i rapses forces ondolants de tots els oceans. Vas paillant glopets,
Fas ballar esta so en el ritme de la música i la platja resplandeix. Aixec la mà com un llençol.
d'arenes, plantes, oceans i raps les forces ondolants de tots els oceans. Aixec la mà com un llençol de peles plantes oplejats i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Espellant botes, gires es volant en el ritme de la música i la llum mos invadeix. Aixec la mà com un llençol d'aranes lantes i cians i rep les forces on volants de tots els oceans.
Aixec la mà com un gençol de peles plantes nuclears i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
Tau et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Tau et sol de sora baixa, perma i talent, maçala i marellada, sa pell. Espanyà sallat i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau et sol de s'hora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els terres. Cau et sol de s'hora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla la corrent, les vineres no vendran cap.
Les vees deixaven de riure i els dies acaben i els fars il·luminen les gòndoles entre les tases. I alegria, les òrbites en sincronia.
i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Cau et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Cau et sol de sora baixa, perma i talent, ma sala i maranjada, sa pell. Els municipals, és evident, fan apartar bé sa gent.
Ses fets s'aixafen de riure i els dies s'ataven i els pares s'il·luminen, ses góndoles entre ses tasses. I alegria, ses òrbites en sincrònia,
i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida. I alegria, les vees s'aixapen de riure i els dies s'ataven i els farts s'il·luminen, s'escondoles entre les tases.
I amb alegria continuem el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, el 88.8 de la Freqüència Moldada, o també onamediterrania.cat. L'Assemblea Sobrianista de Mallorca organitza una nova edició de converses que es farà aquest divendres, 21 de novembre, a les 20 hores al restaurant Sacreu de Petra. En aquesta sessió es parlarà de com arribar al reconeixement internacional de la nació catalana
per organismes d'abast internacional com són Nacions Unides i d'Estats i en l'actual paradigma global. L'acte comptarà amb dos convidats de luxe, en Jordi Domingo, president del Consell de la República Catalana,
advocat i exconsol major del Consolat de Mà de Barcelona i Jordi Castellà, comissionat del Patte Nacional per Reconeixement Internacional de la Nació Catalana, advocat i autor del llibre Via Nacions Unides. Els convidats faran una exposició
sobre el reconeixement internacional de la Nació Catalana en l'actual paradigma global i, després del sopar, s'obrirà un col·loqui amb els assistents. Si encara no vos hi heu apuntat, ho podeu fer a través de l'enllaç que facilita, per exemple, Diari de Balears en els banners que anuncien aquesta activitat o en aquesta notícia, una notícia que trobareu
a la portada diària de Balears, i que diu l'ASM a Dua Mallorca, el president del Consell de la República Catalana i el comissionat del Pacte pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana. Aquesta és la recomanació que vos feim des d'aquí, des del Bon Dia i Bona Vida a una Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94. Sonen el vent cançons de llibre
Tornen al sopàs col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel reconeixement internacional de la Nació Catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
Podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Bona nit.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, i és el moment d'encetar la nostra entrevista política d'avui, dimecres de 9 de novembre. Per això, mos hem connectat ja amb en Jesús Jurado, de Podem. Jesús, molt bon dia. Hola, molt bon dia, com estàs?
Molt bé, encantats de saludar-te. Clar, no podem començar d'una altra manera, no?, que tornant a parlar dels atacs en el bust d'en Aurora Picornell amb un més, dos pics, i aquest bastant més greu.
Sí, és una evidència que l'ultradreta i els partits que els donen suport en el feixisme, que està campant tranquil·lament per la nostra societat avui en dia, s'està organitzant. S'està organitzant el feixisme amb grups d'esquadristes que s'han implantat en el nostre territori, es coneixen diverses agrupacions i estan ja començant a efectuar
la seva activitat habitual, que és vandalitzar i aquest tipus d'agressions contra símbols de la nostra democràcia al final i de la nostra història. Aquest vandalisme que s'està desplegant al nostre municipi però també a altres molts llocs,
és un símptoma greu, segons el nostre punt de vista. Estem xerrant d'agressions que són cada pic més freqüents i cada pic més violentes. En aquest pic han atacat amb àcids o amb algun tipus de substància i després han copatjat sauvatjament un bust, el qual ja constitueix un...
un delicte, no?, aquest tipus de vandalisme contra patrimoni. Però bé, més enllà d'aquest vandalisme, jo vull posar-se sent davant d'aquesta organització de desfeixisme en el nostre territori, grups que estan cada pic actuant d'una manera més agressiva, no?,
sense que aparegui, que hi hagi cap tipus de contestació per part de les forces de seguretat que són tan aficionades a infiltrar
dins d'organitzacions d'esquerres i organitzacions progressistes. I, en canvi, dins d'aquests grups violents i gairebé que ja estan començant a causar problemes greus a la nostra societat, no pareix que tinguin el mateix grau d'infiltració per part de les forces de seguretat. Jo me deman...
quant de temps estaran aquests esquadristes a passar de copetjar una estàtua com la d'en Aurora Picornell a copetjar un militant d'esquerres, o un militant independentista, o qualsevol persona que representi uns valors que no quadrin amb els de l'Espanya Grande i Libre que defensen ells. Crec que és una qüestió preocupant.
I tant que sí. I mira, jo pensava que clar, és a dir, com que continuant mantenint com a president del Parlament una persona que va atacar simbòlicament també en Aurora Picornell, clar, llavors és que no ha de fer l'entorn de Vox, l'entorn d'esfeixir-me, no?
és que se senten impunes, perquè ho són. Realment s'està fent molt por de coses per combatre el feixisme, més enllà de la societat civil organitzada i d'alguns partits polítics que ens posicionam clarament...
contra el feixisme, clarament a favor de la ilegalització de partits, d'associacions i de grups violents que el que estan fent és posar en estat d'alerta tota la societat. I, de fet, jo crec que l'única vora amb el govern del Partit Popular aquí a Balears és un crescendo d'aquestes activitats. I és realment trist i preocupant, com he dit abans,
trobar-nos a un lloc on aquestes coses passen i bé, però és que no ens queda res més que seure a veure quan serà la propera agressió a un bust o, com us dic, a un militant. Sí, sí, sí.
i també aquesta reflexió que fa sobre l'Essens, sobre l'encara president del Parlament clar, si en lloc de la imatge d'en Aurora Picona i la rotgència d'en Molina hagués es queixat no entraré en detalls però la fotografia d'altres tipus de víctimes no me queda cap dubte que ja estaria a la presó
Clar, aquí tenim un govern, i és un govern d'STP, però que està suportat per molt que aparegui aquí a Saberet cada dia, però és per Vox, no? Tenim un govern que el que està fent és res per contenir aquests ambients
de polarització que s'estan instal·lant. Jo crec que és un símptoma bastant preocupant. Jo he de dir que a la nostra formació política estem preocupats per com està derivant el carrer avui en dia. Jo l'altre dia xerrava amb una militant
d'una agrupació d'esquerres, jove, i estan atemorits. Estan atemorits perquè saben que hi ha esquadristes que els han seguit, els estan vigilant i tenen por a qualque dia rebint una pallissa o alguna cosa més greu. Jesús, evidentment, podem relacionar tot això
que demà es compliran 50 anys de la mort del dictador al llit i el que està clar és que sembla que el que no va morir va ser franquisme.
Això és evident. En Franco va morir, però el franquisme està ben viu i té bona salut. I el podem trobar a tot un seguit de llocs, és la nostra societat. Qualsevol que sàpiga un poc com funcionava el franquisme el pot identificar perfectament a dins del poder judicial, clarament. Això és una cosa...
bastant senzilla de veure amb els tipus de jutges i de sentències que dicten, el podem trobar en el poder econòmic. Tenim el mateix funcionament corrupte de les grans empreses familiars que van emmedrar durant el franquisme i que avui en dia continuen dirigint l'economia de tot el país.
I aquí tenim alguns exemples clars en la família Marc o totes les grans famílies del lobby turístic, que se van fer do durant la poca franquista i que continuen dirigint aquesta societat marcant lleis i fent el que volen. Però no són els únics. A part de les forces de seguretat i l'exèrcit, que ja sabem de quin peu coixetgen, és que ens podem mirar també la cúspide de la piràmide. Tenim un
un cap desestat no elegit democràticament, que és el net polític d'un dictador. Aleshores, bueno, què més han de menestar per entendre que el franquisme està ben viu?
I tant, i mira, una altra de les qüestions que eren obsessió del dictador, la llengua catalana, continuen aquestes obsessions instal·lades també ara a les nostres institucions, no? Pues sí, només s'ha d'obrir els darrers anuncios
del Partit Popular, llevant-li ses subvencions a sobrecultural i a llogues per la llengua. Són agressions constants, els que venen d'un partit que se va fundar, no ho obliden mai, amb escrit de Viva Franco. És el que xerraven fa un moment. No estem...
potser fent massa referència a l'origen dels partits que ens està governant. I que, sí, s'ha donat un parell de capes de pintura al llarg d'un parell de bècades, però quan rasques un poc surt el que hi ha davall. I el que hi ha davall és Viva Franco i tota la parafernàlia que ho acompanya. I ho tenim cada dia present a les portades dels diaris, malauradament.
Malauradament, Jesús. En qualsevol cas, des de Podem, quines són les propostes amb tot això a banda de la organització i la resistència?
La organització i la resistència són un mandat avui en dia. Amb el tema de la defensa de la cultura i la llengua d'aquí, ens hi trobaran sempre. Nosaltres pensant que s'ha de continuar insistint i no s'ha de deixar de repetir el que és. S'ha de defensar la cultura nostra i s'ha de defensar sobretot
quan qui ataca són aquesta gent aquesta gent que per una banda tens un grup de feixistes que ja sabem el que demanen i per altra tenim un partit popular que se posa una capa de defensors de la cultura d'aquí però realment el que fan és desmuntar-la
Aleshores, contra això, el que s'ha de menestar és resistir i fer les propostes culturals i de país que duguin en la direcció de la seva salvaguarda, encara que pintin bastos i estiguem a una legislatura allà on saben que rebrem palos. Però és que el mateix se pot dir de la resta. Estem dins d'un estat...
que està involucionant, que està perdent qualitat democràtica i nosaltres el que hem de fer és aguantar ferms i repetir-ho perquè la gent ho entengui. Moltes vegades els mitjans de comunicació generalistes
fan la taça contrària, són aliats d'aquest poder i no estan fent més que propaganda dels seus amos i ajudant els governs de dreta i d'ultradreta a poder fer-se la feina. Nosaltres hem de continuar assenyalant això i no deixar de lluitar en els carrers contra cada agressió que sigui, sigui la de Aurora Picorner, sigui la de les...
ajudes als serveis o als joves per llengua, sí, qual sigui hem de continuar lluitant Jesús Jurado, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània moltes gràcies a vosaltres i ja xerraré amb la propera exacte, moltíssimes gràcies, bon dia bon dia gràcies a en Jesús Jurado que sempre mos atén amablement nosaltres ara vos oferirem la taula d'anàlisi que va publicar ahir
la plataforma audiovisual Vida, en el programa Això és Vida número 76, on hi intervenen en Aina Ginart, en Joan Mir i en Pere Perelló i Nom de Déu. Vos oferim tot seguit aquesta taula d'anàlisi pertanyent al programa número 76, a l'edició número 76 d'Això és Vida.
Som, això és vida, l'episodi número 76 i en aquesta taula d'anàlisi hem convidat en Joan Mir. Joan Mir, molt bon dia, moltes gràcies. En Pere Perelló i nom de Déu també, moltíssimes gràcies. Bon dia. I n'Aina Ginar, que ara faia temps que no venies. Hola.
Ben trobada i, a més, si podem aconseguir que et reenganxis bastant. Primer de tot, ràpidament, però, si teniu cap a punt de fer l'entrevista que acabem de fer i, si no, ja passarem a les corolles.
Sí, és un tema social molt sensible, molt delicat i se pot dir que el treball sexual és com la màxima expressió, l'explotació capitalista dels cossos, a més amb un component de gènere molt fort, i és el cas, per exemple, com comentava la Mandelana, també amb un component de dones racialitzades i immigrants, també, molt fort. I hi ha aquest debat sobre la abolició i tal, però a vegades mos oblidam dels casos particulars de cada dona,
que per motius que sí que està fent aquesta feina jo crec que aquesta feina que fan des del casal petit o el manco ampliar ventall de possibilitats que tenen aquestes dones per tenir les seves vidres és una feina jo crec que cal celebrar i donar suport
No, així com es pot fer de més i de menys en la qüestió de si les dones estan minors valorades o si són igual que ets homos o allò, és aquesta diferència. En aquest cas és brutal i ofensiu la diferència entre els homers i les dones en aquest aspecte. Que hi hagi dones que se vagin explotades, se vagin segrestades, se vagin...
amb la família amenaçada per prostituir-les, és una llacre que tenim la humanitat de moment. Aina. Pots recordar que fa un parell d'any es va fer, en el Centro de Cedres, una exposició fotogràfica que era realment de fotos fetes per les mateixes usuaris de Casal Petit
I jo em va sorprendre molt i crec que tothom l'hauria de veure. No sé si està disponible ara mateix, però estaria molt bé que fes tornar per totes les Balears, perquè era molt interessant i una realitat que tens ben davant que aconsegui a tothom que ho vegi.
La cercarem, idò. Vinga, entram ja amb les vostres corolles, no sé per on han de començar amb en Joan, vinga Joan. Joan Mir. Ah, el més fàcil, tu. Bé, i d'ahir el més fàcil, no se vos haurà acudit, però jo avui trec 50 anys d'en Franco.
50 anys de la mort d'en Franco. La permanència del franquisme de 50 anys després. Això és la meva dèria avui. Perfecte. La d'en Pere Perelló, quina és? Jo he fet una notícia que vaig veure la setmana passada sobre aquest procés de militarització
i preparació bèlgica global que hi haurà per especial impacte. El govern de Bèlgica va enviar una carta, no sé, de 100 i escaig o de 7.000 joves de 17 anys, oferint-los 2.000 euros mensuals si feien el servei militar voluntari. I postergaven un any, per exemple, els seus estudis,
M'acord que és molt preocupant perquè és una dinàmica que Europa està calant molt, aquesta nova militarització, l'OTAN, perquè tot això ve de requisits que l'OTAN està imposant a Europa. Sí, sí. I, Anaïna?
Jo volia xerrar d'en Quim Fornaris, que sortia ahir una altra vegada en el Diari de Mallorca, per el Consell Delegat i Màxim Accionista de Satsabank, però sortia per ser el nou propietari, principal propietari de Bany al Bufà, que ja en té una tercera part. Era una nova finca que ha comprat que se diu Cervosa, i ara se convertirà també en propietari de diferents hotels on hi fa inversions, i deia una sèrie de...
He recuperat una entrevista amb coses molt interessants que deia. Idò per ahir que comencem per Naina. Bé, era curiós perquè aquest home té un patrimoni d'uns 700 milions d'euros. Ell ve de Copenhague. 700 milions d'euros.
Ell ve de Copenhagen, de vegades ve amb el seu avió privat, que ell pilota ell mateix, i sempre hi ve. Feia algunes aportacions interessants, perquè veia que està més connectat Copenhagen amb Mallorca que altres regions del seu propi país, com Jutlàndia, de Dinamarca, que ell en tres hores aquí arriba molt fàcilment.
Això també passa a Espanya, que estan molt més connectats amb ciutats alemanes que amb altres llots d'aquí. Coses concretes que m'han criat l'atenció. Diu que els mallorquins estan cansats de turisme, turisme, turisme i que s'ha de mantenir bany al bufà però és impossible fer-ho sense ingressos.
ell diu que no vol que Banyaldu faça convertisqui amb el nou d'allà. Això en contraposició amb el Richard Branson, que ell volia fer un hotel com el de la Residencia. Ell diu que està enamorat de Mallorca, de la Serra de Tramuntana, que no necessita apostar per Mallorca com una inversió, però quan veu que tot està deixat, que necessita manteniment, que no ho pot evitar.
que espera que la gent el vegi a ell com a part de la solució i no a part del problema. I després hi ha dues altres coses que m'acriden l'atenció. Diu que podria obrir camí o que haurien d'obrir camí sobre maneres de produir energia neta o d'aprofitar l'aigua que se'n va a dint la mà. Diu que
que un discurs racional considera que no s'ha de dir o no s'ha de criticar l'activitat econòmica que paga el 85% de les futures, que és el turisme. I que els mallorquins ens haurien de plantejar com el poden canviar, envers de només queixen molts i tot això. I a Matís Valles li proposava, bé, i com ho poden fer tot això que dius? I ell deia, necessiteu gent com jo.
El mesies. Ell és hoteler o que és? Ell és banquer. Va fer de no res un banc, que s'ha diut SatsaBanc, bé, bastant conegut, i és consell delegat i màxim accionista. Ell va començar a ser becari, va començar amb 70.000 euros i ha aconseguit fer aquest negoci.
Va començar a 70.000 euros. Sí, això és el que ell diu. Ell diu que està fet a si mateix dir. Jo no els atenc, tampoc. Jo tampoc els atenc, que ets 70.000, però bueno. Sí, sí. Bé, és molt difícil començar a 0, 0, 0. No sé si se pot.
No sé si trobaríem algun cas, no sempre tens una família darrere. I ell ha comprat el Rafal, que és el primer que va comprar allà on viu, va comprar Sant Valentí en Richard Branson, que té una llicència per fer un hotel de 13 habitacions, també el propietari de l'hotel Sacoma, que està en el poble, que té 32 habitacions, i ara ha comprat una nova finca, ara això era la notícia recent, que se diu Cervósà, que és d'oliveres i arrobes. Ahà.
Joan Mir, ja ho saps. Ara el que se sembla són oliveres i robes, perquè a Matlet ja no es creguis negoci per molt de s'ací a l'ella, i bé, no està mal pensat un que vulgui fer grans negoci en tant del ves, perquè el banc, normalment els propietaris del banc que l'han fet no tenen gaire del ves.
comparativament, vull dir, els bains són un negoci que s'han sort d'onves dels altres. De qual cosa, si un vol fer tenir una gran empresa en pot d'onves, lo millor és montar un banc. Llavors, o si has de tenir amics que te posin d'onves, és això, no?
Econòmicament, des del punt de vista de la ciència econòmica, el banc és una empresa que sempre està enfallida, perquè sempre deu més del que té, sempre.
Ara tu sumes, sa gent que se'n pot, per això és que quan hi ha una crisi, i sa gent va treure's d'on ves, que és lo que li deu el banc, no ho poden pagar i hem de tancar i dir, no et sap greu tornar-ho demà a veure'm amb què, però no tenim com pagar-vos.
El que passa és que per montar un banc crec que havies de posar dos mil milions d'euros per començar. Sí, però és una centésima part de lo que després mouràs. Ja, però vull dir que no sé, no els ho tenim per muntar-ho.
Espera, no sé, que no opines? Sí, no, és això d'aquí. Està molt de molt clar. Aquest senyor tan intel·ligent i tan ric ve a ensenyar als pobres indígenes de la illa com poden salvar les seves vides. Bé, crec que és una expressió més del que està passant a Mallorca, no? Ho hem xerat altres vegades, no? Només ja sa sobirania no l'hem tinguda mai, però és que estem perdent sa propietat fins i tot de...
Propietat privada i col·lectiva de silla i damunt ja, totalment sense cap tipus de mania. I abans ja us ensenyarem com heu de fer les coses perquè altra no ho sabeu fer. Vull dir, crec que... Han dit una cosa molt d'intensió, això de les mania.
sempre he pensat i molt en queixat que Madrid mostra com una colònia. Ara tenim unes quantes metròpolis, no? Dinamarca, Berlín, Suècia. Consideren que som més de nosaltres que moltes regions
de neses, perquè estan més ben comunitats amb ells, tenen més relació, i som tan més el que servem aquí que en una zona perifèrica del seu país. En certa manera molts han fet molt propiedat internacional. Abans creu que era la colonia espanyola, era com més senzill tot, no? Ara era més senzill. També veure que els altres paguen.
L'espanyol no. Cobren. L'espanyol cobren a damunt. Per mi ets la gran diferència, realment. Aina, me l'has fet aquí una fitxa tècnica d'aquest crac? No, m'ha pareixer interessant, no? Perquè, a més, el Matís Vallès, en el seu article, el comparava un poc amb el Totolet Mallorquin, que el Totolet de Mallorquins
Segons ell, escrivia Diven, si no té més de 100 habitacions, deixo anar. Comprar una possessió mallorquina? Que això, tot és molt veig, acabo troços. No. Vull dir que és una altra actitud i veiem una altra manera de ser d'un empresari o d'una persona rica.
feia aquesta contraposició i realment sí que són perfils diferents, no? I també és curiós com aquest home, el que val és a dir, l'acceptació de la gent, sobretot la despable, no? Ell diu, jo m'agradaria donar feina a la gent d'aquí, que la gent te l'entengués, que la gent, a dir, s'il·lusionaràs amb l'esprellat, en el final també és cert que aquesta acceptació de jo he fet una cosa bona, valoració de...
Això és molt típic de nou rics, sempre cercar l'acceptació, però per altra banda no sé si, clar, no el coneixem personalment i això, però un poc ets la declaració que mostra enllades rebossen una miqueta de soberbia que no és un sentiment que solgui ser molt ben considerat per la ciutadania, però bé, pintura, pintura, no ho sé, no ho sé.
L'hauríem de conèixer, no sé. Sí, l'hauríem de conèixer. Però sí, seria molt interessant conèixer-lo, per això l'ambient. Poren mirada d'entrevista al Dom. És interessant el que has dit. Això reprodueix, s'eterna, perquè no ha canviat gaire, s'eterna enfrontament entre hoteles i banquers.
Des del principi, els banquers no deixaven donbés en els hoteles per fer hotels. Els donbés dels hotels van venir de fora, en general, no d'estalvis dels mallorquins. No, perquè no era un negoci fiable. No els agradava gens, no els agradava gens. La inseguretat de sota era una guerra, no?
Vendran turistes i tot allò és molt, molt, molt... És molt sensible, en teoria, el sector. El nom és Quim. Quim Fornaris. Fornaris? Sí. I és de Santa Maria Lidoga. Quim Fornaris.
Faurnaris. Ah, val. Faurnaris. No sé com s'escriu. Bé, com s'escriu, sí. Com es pronuncia. Val, val. Bé, un personatge interessant. L'estudiarem. El seguirem en deteniment. El seguirem.
En Pere Perelló Mós plantejava una qüestió que de tant en tant ja ha anat sorgint perquè és evident que la militarització en tots els aspectes, i efectivament això ve per un costat de la por a Rússia,
i per salta sobretot d'aquest discurs d'en Trump de que ja vos hem protegit massa naltros Pagueu vos vos vos vos això i llavors a partir d'aquí s'ha creat una quota, una idea crec que ara la idea és que els estats gastin al 5% l'estat espanyol gasta moltíssim més del 5% el que passa és que com que sempre m'ho havia mentit
i sempre m'ho havia dit que estava molt manco, ara que necessita justificar-ho intenta destapar-se les seves pròpies mentides a poc a poc, però evidentment tots estan gastant bastant més del 5% en militarisme i en el que diu en defensa.
o que ho amaguen amb investigació, suspensions dels militars per no compten com a militars, la Guàrdia Civil no compta com a militar, i un llarguíssim, etc. Jo tenc una... no sóc tan crític en aquest aspecte.
més que tornar a remilititzar la situació, lo que s'està fent, almenys a dins dels militars que jo he sentit, i responsables alts de l'OTAN i coses d'aquells, o l'exercit francès que està molt involucrat amb Ucraïna i tot això,
El que passa és que s'estiren els que veis dels torns moments que han estat claus per arribar a una situació molt dolenta
a forces armades comprades en Rússia, en Xina, que sí, i als Estats Units. I és una a la OTAN en què s'obren posar baides per aigua americà i tiramilles. També a Espanya perquè havia de gastar d'on ves si teníem les bases i tot això, i la mateixa a Alemanya. A Alemanya no sé si són 80.000 soldats americans que viven a Alemanya, a les bases. I un altre moment va a
la caiguda del mur de Berlín, és a dir, el desastre de la Unió Soviètica, i van dir, ara ja no tenim enemics, no hi ha port als marmols i tot això, i
i van desmuntar d'una manera molt moral i molt ètica, van desviar el gast d'exèrcit i de militar al benestar de la gent, és a dir, l'estat del benestar ve de la desmilitarització
la queixa dues de la militarització, l'esperaigua americà i la derrota de la Unió Soviètica. I ara diuen, han perdut 20 anys, ara els haurem de recuperar, i és d'aquí on diuen, han de treure duros d'allà, per recuperar la situació que teníem fa 20 o 30 anys.
Dins aquestes peces que mos has posat damunt la taula, m'agradaria afegir-ne una, no sé si hi estaràs d'acord. A mi m'havia conmogut fins i tot... Tu com l'adjetó has de dir la teva. No, no, ara com a observador un poc de la història, no? M'havia conmogut aquests grans cementeris de joves nord-americans que havien donat la seva vida
per la llibertat d'Europa. Però clar, després realment veus que en realitat el que estaven fent era quedar-se la part d'Europa que podien perquè no se li ha quedat l'URSS.
No, no, no, els pobres joves van morir igualment. No, però ho dic perquè en Trump també hauria de ser conscient que el que estava pagant no era exactament la seguretat d'Europa, sinó la no ursificació d'Europa. Sí, com ara està intentant que la Xina no se'm mengi Rússia i per això fa tant de cas en en Putin.
perquè Rússia sigui el seu mercat, el seu negoci. S'accessió d'en Trump és fer-se tot la trampa en Moscú. Anem així, però és interessant aquesta història. I en quant a això que he dit, això que comentàvem, que els alemants han fet aquesta oferta de 2.400 euros,
en els joves que se vulguin apuntar i els ensenyaran un ofici, sobretot conduir camions, que després passaran a sa reserva i si serà una guerra els guanyaran per conduir camions militars, però mentre tant se paren guanyar sa vida conduint camions civils. A part de totes aquestes qüestions materials hi ha tota aquesta qüestió també simbòlica de construcció cultural, de què estàs construint culturalment, estàs relegitimant en certa manera també socialment
l'homilità, no?, el militarisme. Això esmussa molt, després de tot el que hem viscut, men, tothomé, quan vaig ser protagonista en primera persona, de tota aquella de construcció, no?, de la cultura de l'homilità. I de cop i volta ens trobàvem... Jo recordo, jo d'infant, que vivíem atemorits perquè els míssils de la URSS ens apuntaven perquè érem aquí a base de la 6a flota. Encara mos apunten, sí.
Sí, però ara torna a reviscolar aquesta por en el conflicte nuclear que comentaves, que s'havia desescalat. Esmussa molt. Què està passant? Cap a on ara? Què mos estan preparant simbòlicament, socialment, culturalment? Per què mos estan preparant? Sí, sí. Aina? Bé, crec que sí.
Jo de vegades pens que realment el que amb aquests darrers de Segona Guerra Mundial cap aquí ha estat com un petit paràntesi i tota sa vida hi ha hagut potències que se volen menjar en els altres, això no se pot evitar i crec que és legítim de tots els països poder-se defensar. I tontos que no ho faci. Això és el que jo pens. Ara bé, òbviament això té costos.
el que gastes amb militarisme no ho gastes amb una altra cosa, té cost en vides humanes i realment no ens diuen les seves intencions, ens contraran una pel·lícula que nosaltres la creurem o no, però no sabrem mai les intencions que hi ha darrere. Ara bé, saber defensar-se com a
Així es tracta més, o sigui, com a concepte d'un país s'ha de poder defensar. Això, per tant... Alerta! El 1914 va haver un debat brutal que crec que va arribar a ser internacional socialista. Vull dir, alerta!
Aquí què han de fer els treballadors del món? Perquè en el final, el camp de canó de les guerres, qui va morir en el camp de batalla, no són els generals ni els polítics, són els soldats, els treballadors, els fills dels treballadors. I va haver aquest gran debat. La Rosa Luxemburgo, per exemple, estava a una posició. A l'altre dir, les classes treballadores davant d'aquesta conflagració bèl·lica que hi haurà a tota Europa, què han de fer?
han de dir, no, mos plantam, no anam a morir pels burgesos del nostre país, anam a defensar sa bandera. I se va decidir en el final anar a defensar sa bandera. I així estem. Però ahir dava polèmica. En Bertrand Russell era un pacifista en rabiós de la primera guerra mundial. I va ser intervencionista a la segona. Per dir, depèn molt de...
de les circumstàncies i del moment i de com. A Ucraïna, a la pacifista queda com molt enfòtic. Però hi ha models estudiats de defensa
que no són ofensius, és a dir, no? Suïssa, per exemple. No, o d'altres bandes, però que són, és a dir, tu, per exemple, pots tenir bateries antiàries, pots tenir etcètera, el que sigui, però no invertir en sistemes d'atac. Allà hi ha un país a Centroamèrica que, a més, va ser una decisió d'un president d'aquest país que era de descendència, que era català, el senyor José Figueres,
que no té exèrcit, Costa Rica, a Centroamèrica, que ja sabeu que és una zona que ha estat totalment colpetjada per conflictes intents, l'imperialisme, i fa no sé quantes dècades que no té exèrcit, té conflictes territorials en Nicaragua, Costa Rica per exemple,
no ha hagut cap invasió en aquest país, no han passat pena, no tenen exèrcit. Has de tenir una bona diplomàcia o no sé. Aina, no sé si has de dir res més d'aquesta qüestió, sinó en Pere de Tanca. No, en Pere, sí.
Jo crec que sí, davant d'aquesta escalada material i simbòlica i cultural cap al militarisme, crec que com a població ho hem de mirar amb por i no deixar que...
Taula d'anàlisi, darrer punt, el que proposava en Joan Mir sobre els 50 anys de la mort de Franco i...
Crec que només hi eren tu i jo. Bueno, s'ha mort d'en Franco. S'ha mort d'en Franco. Ja teniu un anyet. Ah sí, ja hi eres. Sí, sí. Va ser una cosa que tothom se'n recorda que va fer aquell dia. Jo vaig venir a anar al cine a veure Spiderman.
No, jo m'he llegit una cosa que estava interessant de dir que en queda... El franquisme, diu, era bàsicament la guerra del 39, en Franco se va moure per bàsicament els altres motius. Un era aturar els independentismes i el basc i català... Un altre era ajudant els empresaris a aturar la classe obrera que no se passassi.
i molt semblant de naqueix ses millores socials que s'esquerra i això volia anar fent i després va anar fent fins i tot el franquisme. Una cosa que en Franco no ho va dir però s'ha vist que era franquisme era s'opressió de sa dona.
és a dir, la república s'ha discutit si les dones havien de votar o no, i en Franco va dir que s'ha acabat la història i tot això. Evidentment, el moviment obrer i el dret dels treballadors s'ha avançat molt, el franquisme arribava a la transició a ruptures i tovals, la qüestió de la dona també s'ha avançat moltíssim en aquest aspecte,
que la assignatura pendent perquè Espanya sigui una democràcia és Catalunya. O el federalisme, o la llibertat de les seves nacions, o això ha quedat en vera i ha arribat a dir, una persona decent avui
aquéixa deriva que s'ha fet d'oblidar els deures de sa transició en algun aspecte, ara en els progres d'esquerra i en els cultivats de dreta només els queda mirar d'aturar-vos. No queda respost perquè l'altre
I ara pensava que de diguem-ne que més o menys tot ha tornat excepte l'anarquisme. L'anarquisme sí que el varen acabar de liquidar. Però crec que més que entén en Franco durant la transició el varen liquidar els serveis secrets espanyols.
Varen liquidar l'anarquisme i s'independentírem Canari, no? Apunyalades amb Cubilla. Bueno, i en el Basc s'hi varen enfrontar amb armes i mala llet. Sí, però no el varen... de fet crec que està més fort que mai, ara mateix. S'independentírem a dir que el Basc no ho sé. No, però vull dir que va haver una guerra, guerra declarada, vull dir.
En dos tòpits, a toda la tarde había natado y España roja antes que rota. Jo crec que l'esquerra espanyola va perdre una gran oportunitat fa uns anys d'acabar en serència
I l'arquitectura era ara del franquisme quan no va saber entendre el que podia suposar per tot l'estat, per els pobles de l'estat espanyol, el processe d'independència de Catalunya. Exacte. En aquest punt jo crec que l'estat espanyol no va saber interpretar que era el punt de...
superació del franquisme demanant que les esquerres perifèriques els ajudin. I ells no han tingut nassos d'ajudar mai. I això va facilitar reviscolar la dreta precisament davant d'aquest odi, aquesta por de la dreta espanyola a la independència de Catalunya i llavors lògicament vendria a la dreta d'Escar Lerria... I això s'abou en tots els detalls i tot.
no pot ser que s'acabi el franquisme i s'entri la democràcia cinquanta anys després el rei encara va amb en Franco. I que hi ha franquistes per tot, vull dir per tot, vull dir per tots els llocs de poder, encara ara, no? Aina, perdona digues. Jo pensava que si... bé, que
és fàcil fer lectures de com eren les coses abans equivocades perquè realment no hi érem, però si penses el moment delicat que vivim perquè hi ha tanta gent que
que demana respostes i que se'n torna a idees antigues perquè se troben molt perduts, perquè realment les cases que se varen construir, per exemple, de protecció oficial, si algú s'hagués preocupat de fer el que va fer aquesta persona perquè tothom tingués una casa, Pentura no hi hauria tanta gent que ara l'enyora.
O també pens, ara per exemple, amb aquesta... ara pens en la Rosali, ja no, i amb tot aquest tema de la fo, que està tornant a trobar un lloc que jo pensava que... Això sí que no m'ho esperava, la veritat. O sea, m'ho trobàvem perduts, però pensava que si ja aniria a teràpia, no que aniria a l'Iglesi.
I és una cosa de pensar i també de relació amb aquests 50 anys que han passat, de, ostres, si les al·lusions que tenim és resar, bé, jo espero que qualcun en posi a l'altre de Monsetal de Societat, eh?
Però jo crec que el problema principal és que les Esquerres no han donat resposta en els reptes, en els plantejaments, però no han donat resposta perquè no han estat coherents en tots els seus plans. És a dir, bastava aplicar els programes d'Esquerres per no veure-m'ho
Així com mor veïm el dia d'avui. Molta gent treballadora, que les seves condicions comandi qui comandi, les seves condicions de precarietat, d'explotacions en les mateixes, i la incertesa, en el final la por, en el final són zones de confort, ja siguin religioses, en solucions polítiques radicals, com el fascisme, i és això. I l'Esquerra va dedicar de dur a terme el seu programa
Pura el dit d'alternadora, crua somiés. Llau de retroexcavadora, bosses de fets.
Gràcies.
I a ritme d'ànimo esparrec i el seu camí florit, rebem, saludam a Marisa Cerdó. Marisa Cerdó, molt bon dia.
Bon dia, bon dia, to meu. En John Park no s'hauria pensat mai que li fessin una versió tan... Tan poc florida. Sí, tan poc florida. Sí, sí, eh? Bé, d'això volia parlar precisament avui. D'en John Park? La hostilitat. Digues.
D'en Josep Maria Llampart, me lo vol parlar? No, no, no, del tema, del tema del poema. Perquè això, que m'he florit, és el títol d'un poema de recull Jerusalem, d'en Josep Maria Llampart. I a través d'ells sabem que...
Aquest camí florit era el camí que ell feia quan passejava per Deà i un dia caminant va començar a anomenar totes les herbes que trobava en aquest camí i així va fer un poema d'Extasíl·leps. Meravellós.
Bé, en principi se suposa que era un camí vell, no?, un camí agradable, un camí per passejar. Sí, sí. Però, clar, el que han fet ànimos parrec és una ironia en contrasentit d'aquest camí i també és una crítica en el mateix temps, en el medi rural, ara mateix,
que també té un aspecte, diguem, de deixar d'anar. És un medi ple d'andròmines, de trastos, no? I va anomenant tot allò advers que va trobant mentre camines o te pots trobar pel medi rural, no? Sí, sí, sí. I parla de suralites, d'endarrots...
Som i és, que això tots ho hem vist. Sí, és com una actualització apocalíptica del poema d'en John Part. Una cançó molt guapa, també. Són molt bons, Dani Mosparrec. Sí, sí, molt bons.
A mi m'agrada molt l'ironia que tenen. I també un poc, a vegades, li surt la pàtina melancònica en algunes cançons que també te posa trista. Però bé, tenen aquestes dues cares. Sí, sí, sí. També sembla aquesta cançó d'espècies no autòctones. De cop i resposta se poden xerrar de la xilella, de les cotorres. De les cotorres argentines. Elements que no són autòctons i que han aparegut
de cop i resposta en el camp mallorquí. Sí, sí, sí. Bé, i jo precisament d'això volia parlar, de l'hostilitat. Però no de l'hostilitat en el medi rural, sinó de l'hostilitat a les zones turístiques. I clar, aquí he agafat dues obres de dos mallorquins, en aquest cas, unes cròniques d'un mig estiu de la Maria Antoni Olidea,
que és l'any 1970, la va escriure aquest any, i Ràbia, d'en Sebastià Zamora, de l'any 2023. Clar, diguem que el tema és aquesta hostilitat de les zones turístiques, en què poden convertir-se les zones turístiques. Ahà, ahà.
I, clar, entre els dos llibres hi ha diferències, però també moltes semblances. Quines diferències? I del que ràbia, per exemple, secció transcorre, en principi en un lloc fictic, que se diu Vella Vista, que ell s'inventa, que té també...
tota sa ironia que t'ho pots imaginar que t'ho poni, no? Bellarista. Ja, ja, ja. Ell en realitat està parlant de Serenal. Ho ha dit en Sebastià, en escut de l'actura que ha anat. Que ell coneix un poc com a llum majorer, no? I sa novel·la està inspirada bàsicament en aquestes passatjades que pot fer qualsevol...
quan té un moment d'oci i ell les fa amb una cussa vull dir el personatge de ficció el personatge de ficció té una cussa que no en Taylor i li va passejant i li van passant coses això és la base de l'argument de la novel·la el conflicte ve perquè si no hi ha novel·la si no hi ha conflicte
que en Verinen s'acusa. Tot això ho compt perquè està a la portada del llibre, no m'agrada fer spoilers. Sí, sí, sí. I de Cròniques d'un mig estiu no parla d'aquest lloc en específic, no li posa tan sol nom, només parla...
que la persona que és protagonista d'aquest relat, que és un nin en aquest cas, és un nin menor d'edat, ha deixat el medi rural, són valls, per, en principi, s'intenció de millorar, té feina a un hotel. Això és el nucli. Clar, a mi m'interessa molt...
Primer, que aquí la Maria Antonia Oliver està fent referència a un fet que va passar en realitat en els principis de l'irrupció del turisme, la migració que hi va haver dels camps a la ciutat. És a dir, hi va haver un gran allau migratori de Mallorquim que va haver començat a viure possessions o fent de pagès a la costa, a les pobles de la costa.
ell en aquest cas fa referència a un lloc de costa específic. Però sí que parla de Sant Valls, que se suposa que també és un nom de ficció. I a mi m'agrada veure la diferència perquè aquí, en aquestes dues novel·les, s'està parlant de dos moments turístics diferents. Un, quan comença el boom, l'any 1970,
i s'altra en moments d'actualitat, on ens trobem ara, no? Que, evidentment, com totes les coses, al llarg dels temps, evolucionen, canvien i apareixen fenòmens nous. I... El conflicte, en el cas d'aquest nin, ve determinat per aquesta vida quotidiana que ell fa dins hotel, que hi ha una sèrie de...
de problemes, d'obstacles, que són obstacles que se produeixen encara avui en dia. Per exemple, intoxicacions alimentàries. I n'hi ha d'altres que no puc comptar, perquè si no ja vos contaria la novel·la.
A mi m'agrada aquesta novel·la que explica una situació des del punt de vista d'un nin que en principi se suposa que és una persona vulnerable, molt innocent.
Jo què sé, per exemple, la pàgina 7, ja quan comença la novel·la, diu, marata meva, això és de cine, quines ratjoles més lluentes, ja neguen, o pegaré un esclat o me'l posaré coganut de gust. I la piscina, i el jardí, tot és hermosíssim i gran i preciós. Això és, clar, un nin que queda embadalit
per la magnificència que té un hotel que no vivi mai cap en la seva vida però veiem que a poc a poc aquesta visió tan innocent d'aquest nen i a més ell diu ai els meus amics van a escola i jo tens l'oportunitat de venir aquí i a més guanyaré tot bé saps? aquí aquests nens peguen una llotada no li faltarà molt i així has vist un personatge alrededor perquè
comença tenint aquesta visió idílica d'allò que és el progrés o té, etcètera, a poc a poc va descobrint la cara oculta més fosca d'una situació com aquesta. Jo diria que tots els mallorquins d'una certa edat han conegut un perfil així. Clar, clar. O més d'un, vaja.
M'ho han fascinat en qualsevol... en les atraccions que s'arilleixen al voltant de les zones turístiques, per exemple, aquests megaparcs d'aigua, aquests tobogans immensos, per exemple, seria com un símbol d'aquesta falsa... no sé, falsa cara. La cara oculta de...
perquè clar, s'hi han produït accidents, s'han perdut nens, bé, mil coses, i després el desfixi visual que s'ho posa dins d'una guerriga, però ara hi ha un megapart d'aquest, no? Sí, sí. Bé, també és molt interessant veure com s'expressa aquesta hostilitat, no? És a dir, que vol denunciar ràbia i que vol denunciar cròniques d'un mig estiu.
Bé, bàsicament ràbia, ja ho heu expressat el títol, no? Sí. El protagonista sent ràbia d'allò que li ha passat, és a dir, li han enverinat Xokusa, que era allò que més estimava, no? Qui pot fer una cosa així? Idò, una persona que ha de tenir, ha de ser misera moralment, és a dir, ell va trobar des de...
denunciar la misèria moral dels habitants que viuen en aquest medi hostil i per exemple és molt bo en Sebastià quan descriu els ambient decadents que tots podem observar ara mateix anant a fer una volta per ser anal els bars decadents els carrers bruts els olors quan vas a un bloc així
fan olors de gofres, per una banda diuen Sebastià, i per una altra de crema solar, de crema de coco, no sé. I a segon quina hora de vomitat?
Sí, bueno, això també en parla, però ell normalment passeig a sa cussa és de matí, o sora baixa. De viatges noturns, ara què me'n fas pensar? Crec que no em descriu cap. Posta't sol, sí. Quan s'apones sol, ell parla d'una festa que fan a la platja, ja te pots imaginar que s'envia en què se viu allà, és això que t'ho diu, no? Sí, sí.
turistes que han begut més del conte diguem que se fan aquelles tot això ho han vist aquell poals amb aquelles canyotes sangria d'això o no sé què també parla de sa contaminació acústica això és molt important perquè també és hostilitat sentir-ne nous que molesten i parla de sa música com te pots imaginar de reggaetons etc etc
Però també, i això és espectacular, en aquest moment jo vaig riure molt, desfilabarquir desveïnat, és a dir, destrapar, saps? Ah, sí. Diu que és de matí, ho menja, esveïnat aquest, s'aixeca, amb ganes de fer bricolatge, i amb aquest sol tan desagradable, clar, no és capaç ni de respectar els camps desveïnats, no?
Sí, sí, sí. Amb aquest ambient ja te pots imaginar que no pot passar res bo, perquè això a més és com una preparació d'allò que serà l'espectacle final. Sí, sí, sí, sí.
I en canvi, la Maria Antònia, clar, fa una crítica més centrada en el model econòmic turístic. És a dir, pensa que ella va escriure aquesta obra l'any 1970... T'anava a dir, ets la seva primera novel·la, no és així? Sí, sí, sí. I, clar, ella, quan te'n pots imaginar, l'any 1970...
ell era una progre i tots els progres eren comunistes en aquells moments aspiraven a un món millor a una societat democràtica i per ells això estava simbolitzat en el comunisme per tant la crítica que fas més que res és un model capitalista un model econòmic del turisme que abusa de la gent i que abusa del territori també
i de quina gent abusa, per exemple, s'abusa del treball infantil, no? Aquest nen que s'abou en sa territura de fer feina sense tenir una formació adequada, com te pots imaginar, i després és que era una situació que devia passar molt en aquells moments, que els sindicats encara eren molt magres, és a dir, els drets, els treballadors no sabien ni tan sols que tenien drets, no?,
és un moment inicial del turisme, i clar, una falta de control sindical sempre perjudica al treballador. Aquest nin acaba patint el que són els abusos del director de la tele, de tots.
i pilleries no, ara mirava que justament una persona gens pro-gren i gens comunista com a senyorens Villalonga va ser que en una carta en Joan Sales va recomanar sa publicació d'aquesta primera novel·la d'en Maria Antoni Oliver és una curiositat que he trobat ara sí, sí, sí la va recomanar ell i em va fer una bona crítica li va trobar una cosa
que havia encertat en elegir aquest protagonista innocent i també qui la va animar en Maria Antònia va ser en Guia Enfrontera precisament diu que un dia això Moro va contar un dia que va anar que en Maria Antònia va veure que tenia aquests papers ella li va dir mira tu almenys si creus que això és publicable
I en Guillem li va dir, sí, sí, sí, això ho has de dur a un editorial perquè te'l publicaran, és molt bona i tal i qual. És a dir que... Sí, sí. Els amics també se donen bons consells a vegades, no? Exacte, exacte.
dues novel·les molt interessants diguem-ne que formarien part d'un subgènere dins el gènere que és dedicat a la Mallorca que diguem-ne que pateix el turisme clar clar
No t'he dit que cròniques, ara un poc anant a l'estil, les cròniques d'humilitatiu, una cosa que té d'original és que està escrita en verticle salvat. Ah. Clar, ho fa, diu ella, ho va fer, per donar per semblants en el relat. Perquè, clar, es recorda que si el protagonista és un nin, aquest nin no té formació acadèmica...
I, per tant, la seva manera més natural d'expressar-se és en certicle salat, així com parla, no? I volia dir que utilitza un model de mallorquí molt
Que vos interessarà molt si sou sensibles a sa llengua, no? Vull dir, enllà de dir he vengut, dius som vengut, clar, això és un ús que feien els nostres predins en parlar, no? Sí, sí, sí. Per exemple...
Jo després vull destacar una cosa, i és que Arrabia, ho he dit en el principi, assenyala com a dos fenòmens lligats amb el turisme que són nous respecte de quan la Maria Antonia va escriure cròniques, és a dir, respecte de l'any 1970. I unes, precisament, són la globalització, és a dir...
Clar, en el primer turisme no podíem parlar dels efectes de la globalització perquè encara no hi havia internet, els treballadors que feien els hotels eren bàsicament mallorquins, o si no, hi començava treballadors que venien d'Andalusia o de Múrcia, al màxim,
Però en aquell llibre de Ràbia ja sabou que és una societat molt multicultural, gent venguda des de llocs molt diferents del món, ja sigui l'Europa de l'Est, ja ho sigui Àfrica, ja sigui... Amb un estat que no recordo a mi també molt diferent, races diferents, llengües diferents, cultures diferents...
I aquest xoc cultural provoca que moltes vegades la integració dins la societat mallorquina sigui molt difícil. Jo record concretament una escena que té lloc en el bar, aquí on el protagonista sol anar, que en un moment d'anar apareixen per la pantalla de la televisió
els fets de Catalunya, és a dir, quan Catalunya va estar a tocar la independència, no? Sí, sí, sí. Idò, què exclama el propietari dels barques de l'Europa de l'Est mentre mira aquestes imatges? Diu, ui, aquests catalans són escòria. Ahà.
Aquesta falta d'empatia entre la gent que conviu en aquestes circumstàncies, saps? Això et serveix, no? És que fa aquest comentari? Sí, sí. I això també és una cosa que jo crec que incrementa l'estilitat de l'entorn on ets. Aquesta falta d'empatia entre...
les cultures, les diferents cultures que com viuen, s'incapacitar per entendre l'altre. Sí, sí.
esta acció ideològica, el que sigui. Idò amb fantàstic exercici de literatura comparada, crònica d'un mig estiu i d'en Maria Antonia Oliver i ràbia d'en Sebastià Alzamora. Una meravella, Marisa.
Molt bé, moltes gràcies. Gràcies. Que vos hagi agradat i que vos animou a llegir ses novel·les. Clar que sí, clar que sí. Totes dues, no n'he de confessar que no les he llegides, tot i que ràbia la tenc, però encara està dins aquell munt de llibres pendents de llegir, que segur que t'ho tens, també.
Bé, ja, clar, aquesta l'he de llegida. Sí. Perquè van convidar en Sebastià en el club. En un club, sí, sí, sí. Barisa, moltíssimes gràcies. Molt bé. A tu. Tancam, així com amb obert, eh, en Camí Florit, però és d'Ànimos Parrec, no Orden John Parrec. A la vida alternadora, crua somiés, llaude retro excavadora, bosses de fets.
que està gravat.
Estampat solera, gest artificial. Sofà de pal és bandera, mares fals.
Bon dia a tot meu.
Com estan? Molt bé. Tenim moltes qüestions. Anem seleccionades 5. Passant coses una mica per tot. Sí, sí, sí. Menci Mordona ten d'abordar-les totes. En primer lloc, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova el pla Trump per a casa.
Bé, com a mínim, en fi, no és cap meravella damunt del terreny, però com a mínim permet aixecar una miqueta el cap.
Sí, crec que ho has definit molt bé. És a dir, no hem de caure en triomfalisme. La pau està molt, però molt lluny. Fins i tot l'alt del foc, que teòricament existeix, no es respecta, bàsicament per part d'Israel, no? Durant aquest període d'alt del foc ja han matat més d'un centenar de persones, no?
Aleshores, i sobretot, que no hi parlem, si Jordània, la repressió i la persecució i els atacs contra els palestins pels colons israelians amb la complicitat dels militars han augmentat notablement. Aleshores, la situació no és ni de lluny ideal. Tot i que vull dir
Si de fet s'aprenen en sèrie les coses que s'han compromès, seria, com tu mateix has dit, una passa endavant. I el fet que no hi hagi guerres, que no hi hagi violències en el nivell que havíem vist anterior, no deixa de ser un element positiu. Però no ens hem de conformar això.
Per mi hi ha uns elements interessants. En primer lloc, que aquesta resolució proposada per als Estats Units ha estat aprovada dels 15 membres del Consell de Seguretat, 13 han votat a favor, i Rússia i Xina s'han abstengut. I abstenint-se han permès que la revolució passés, perquè hem de recordar que tant Xina com Rússia, com Estats Units, de pas també,
tenen dret de veto i no ho han exercit i han deixat passar la resolució, lo qual vol dir que tant Sina com Rússia no volen aparèixer com enemics d'un...
utòpica o possible via que arribi cap a la pau a l'Orient Mitjà i particularment al conflicte entre Israel i Palestina. I aquesta resolució té una petita, lleugera però significativa millora respecte al pla Trump original, perquè en el final del text que s'ha aprovat en el Consell de Seguretat diu, el que no deia abans,
que quan s'adonin les condicions, no sabem quines condicions seran, però quan s'adonin les condicions, s'avancerà cap a la creació d'un estat palestí que reconegui el dret del poble palestí a l'autodeterminació. Això, si s'acompleix, et sent dubte un pas endavant. I també haurem de veure un poc les reaccions.
Per part, palestina jamás ha dit que no, que no li agradava, que no estava d'acord, però, curiosament, l'autoritat palestina, derramant-la, ha dit sí, que era una passa endavant i que mirarien de col·laborar per veure... Si ve, és que en un moment donat, una autoritat internacional que s'haurà de crear...
després donarà pas a una autoritat autonòmica palestina a Gaza. No diu res sobre Cisjordània ni sobre Jerusalén, però efectivament que el problema Israel-Palestina no és només a Gaza, sinó també a Jerusalén Oriental i a Cisjordània. Aleshores, que són les resolucions vigents de les Nacions Unides, els territoris ocupats, com són.
i que no hi ha res. Aleshores, Netanyahu ha dit que ni pensar de parlar d'estat palestí ja s'havia d'esperar, en Hamas sembla que no li sembla suficient i l'autoritat palestina està més prudenta. Aleshores, en totes les reserves, en tot l'escepticisme i en tota la prudència,
i sense caure en triomfalismes, hem de dir, mirem a veure si això, mirem a veure si això, vull dir, marxa, dona una oportunitat, i això, quan s'ha provat, fins i tot amb les extensions, com ha dit, de China i de Rússia, ha estat dir, bé, ho provarem, que passarà. Tant de bo que les coses vagin bé.
però els obstacles i les dificultats que continuen són molt, molt greus i la política del govern Israel ja particularment no ajuda res i aleshores si els Estats Units no s'implica realment en posar pau i en prendre una actitud més equilibrada i més neutral entre les espais de conflicte no serà fàcil arribar. Però tot i així...
Mirem, mirem a veure. És una notícia amb prudència, però la podem calificar de positiva.
Exacte. A partir d'aquí, girar amb un poc el focus cap a la guerra d'Ucraïna i la visita en aquest cas. No milloren si només hi havia el contrari. Exacte. I ara marcada aquest dia és per la visita d'en Selenski a Espanya i a França.
Sí, el primer va anar a París, a veure en Macron, i que li va prometre tota s'ajuda de tota mana, política, diplomàtica i militar, humanitària, i després va venir a Madrid, se va entrevistar amb en Pedro Sánchez, que li va donar, van acordar que Espanya contribuiria al programa de la Unió Europea
de donar ajuda a Ucraïna i Espanya contribuirà amb uns 800 milions d'euros, dels quals 600 seran destinats a ajuda militar,
i 200 milions més a la reconstrucció del país. Aquí ens trobem que Rússia no vol ni parlar de diàleg ni de negociacions perquè pensa que es tens i ho veu a ser de favor i com tot que amb moltes dificultats sobre el terreny de combat sembla que els russos avancen,
I ara, justament, en Zelensky, després d'estar a Madrid, avui havia d'anar a Estambul, on havia de veure, a part del president Erdogan, l'enviat especial d'en Trump,
i esperaven que hi anés una delegació russa per veure si podrien reprendre les conversacions. Però de Moscú li van indicar que no feien comptes d'anar-hi. És a dir, està molt clar que en aquest moment Rússia, Putin, no té cap interès en acabar la guerra. I Ucraïda vol acabar la guerra, però no la qualsevol manera. Ho vol acabar en algunes condicions.
que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent que hi ha gent
Si no hi ha una pressió encara més forta, i sembla que els Estats Units, molt ocupats amb altres coses, en Trump començant per Cacera, la de Neckstein, i ara té el príncep de l'Aràbia Saudita, que també és el que va matant aquesta n'encaçògia a Turquia, i ha dit que això són coses que passen. En una paraula, coses típiques del senyor Trump, ja no estic acostumat. Aleshores...
A l'Estat ha estat clar que la pràctica d'intervenir més activament per pressionar Rússia.
que diguem, per el grup que diguem de suport europeu a Ucraïna, però clar, Europa en aquest moment, a part de donar un suport més o menys diplomàtic, polític, simbòlic, fins i tot ajudar un poc el barbament, molt poca cosa més pot fer, no?
I si els Estats Units se desinteressen i si Sina continua donant suport a Rússia, francament, malauradament, no puc ser massa optimista. No sé quan acabarà això, però té por que no acabarà massa bé. No ho sé, ja ho veurem.
Jo crec que també ho he definit molt bé en el sentit que Putin intenta fer bones paraules, però tant mateix continua simplement per guanyar temps. És a dir, jo crec que ja no té credibilitat.
No, cap ni una. En Putin és evidentment la primera segressor, això està clar, i després ell té segurament dificultats a Rússia mateixa i no se pot permetre afluixar la pressió militar a Ucraïna, tot i que
Vull dir, hi ha indicis, la falta d'opacitat que hi hagi informació, qualsevol dissidència dins Rússia mateixa, hi ha hagut periodistes i polítics dissidents que han estat totalment marginats, encarcerats, posats de traïció. És a dir, la repressió interna que hi ha a Rússia és molt forta i és molt difícil que una oposició interna amb Putin en aquest moment
que la guerra de l'Ucraina pugui donar suport a un final decent d'aquesta guerra. Aleshores, com a Ucraïna també, vull dir, resisteix, però cada vegada, com a Jògic, li costa més, no ho sé. A Europa és important continuar donant aquest missatge
perquè una caiguda d'Ucraïna amb en Putin, una desfeta total, seria un desastre, no només per l'Ucraïna, que serà la primera víctima, sinó que després seria una amenaça molt directa per a Europa, sobretot pels països com a Polònia o les republiques bàltiques, els que estan més a costat de tot aquest conflicte.
Tercera qüestió que volíem abordar avui, les eleccions a Xile. L'esquerra ha agonyat, però sembla que la segona volta... La primera volta, però és això. I la segona volta no pinta gens bé. Perquè la candidata d'esquerra, Janet Jara,
i del bloc d'aliança d'esquerra que sostén l'actual president Boric, ella és la ministra de Treball dins el govern Boric, ha obtengut, tinc entès, un 27%, i el segon, José Antonio Castro,
d'extrema dreta nacionalista, ha obtengut un 24%. És a dir, hi ha tres punts de diferència entre tots dos. Si tenim en compte que, a més d'en Cast, hi ha dues candidatures més d'ultradreta, la d'en Kaiser i la d'en Matei,
Tot més o menys. Sembla que encara més d'extrema dreta que en cas mateix. Na matei més moderada, però també de dretes. Aleshores, el bloc de dretes estaria molt per davant de les esquerres dins d'una segona volta que han de tenir lloc el 14 de desembre, si no estic carrat.
Curiosament, hi ha un partit que diguem populista-centrista, ara no me'n recordes el nom dels candidats, però que ha quedat en tercer lloc amb el número de 8%, i aquests diuen ni fàcil ni comunista, volen situar-se més en el centre i aleshores serà important veure aquest electorat de centre si la candidata d'esquerra és capaç de portar-ho cap a ella, no?
Tot i així, és terrible pensar... I aquí tampoc, malauradament, és un dia que no mos dóna massa... Bé, les Nacions Unides tímidament, però l'altre no mos dóna massa motiu d'optimisme perquè veiem que el que se presenta com més probable...
és que la dreta i l'extrema dreta facin bloc a l'entorn d'encast, i hem de recordar que tant encast com en Keiser, encara més, tot dos,
que com els seus llinatges demostren són d'origen alemany, hem de pensar que a Xile van anar molts alemanys després de la desfeita del nazisme, la qual cosa... No? Aleshores, tant en cas com en Kaiser, han dit que a ells els agradava molt la dictadura d'en Pinochet.
El que podria representar un retorn de la dreta i de l'extrema dreta a Xile, un país que té una història tan terrible de resistència, el retorn de la democràcia, els alts i baixos.
majoritari, com ara es veu en aquestes eleccions. Aleshores, un país tan simbòlic i tan emblemàtic com ha estat América Latina o Chile, se podria unir en els milers d'Argentina, en els buqueles del Salvador i companyia més. Ara també a Bolívia ha tornat a guanyar la dreta i tot això són clients del Big Brother de Washington, del...
Donald Trump, no? Aleshores, no pinta massa bé per a Amèrica Llatina. I justament, si passam a Xile, crec que farem els vot en el quart punt, que també estan dins d'Amèrica Llatina, no ho veurà? Sí, sí, a Venezuela. I que s'extensionen en el Carip, no? Sí, sí, sí. I s'extensionen en el Carip venen, decidea en Trump, de...
sota s'excusa o es pretesta de lluitar contra el narcotràfic, que jo no dic que no existeixi, sí que hi és, però ho fa d'una manera un tant irregular, que és a dir, el que se diu en dret internacional públic, execucions extrajudicials. Extrajudicials, sí, sí. El qual està prohibit pel dret internacional, és a dir, atacar un barco amb alta mà
de manera unilateral és un acte de pirateria
per ordres d'en Trump i de ser un nou secretari de la guerra, que ara recordareu que van canviar el nom de defensa per el nom de guerra, allò de defense department, ara el pentàgon es diu de World Department, el departament de la guerra, aleshores han llançat atacs tant en el carip,
sobretot contra naus procedents de Venezuela, però després qualcuna també en el Pacífic, i en aquest cas les naus venien de Colòmbia. És a dir, hi ha una amenaça, també de tipus polític ideològic, si volem, a Venezuela, amb el govern de Maduro, se nascla tota aquesta excusa del narcotràfic en s'amenaça
Ara, en aquest moment, la tercera part de la flota americana i, concretament, els portaavions més gran, el Gerald Ford, estan davant de les costes de Venezuela i, aleshores, és la possibilitat d'una intervenció militar als Estats Units contra Venezuela, la qual, vull dir, seria, evidentment...
que és un desastre, a part de ser una il·legalitat, una invasió il·legal, tal com és la invasió d'Ucraïna per Putin, per exemple, o altres que tenim dins el món. Aleshores, a més, paradògicament, i jo no soc cap fan del senyor Nicolás Maduro,
han de recordar que en Nicolás Maduro va robar les eleccions a Venezuela. No és cap una persona que diguem molt exemplar i molt a seguir. No és de l'esquerra democràtica, és d'aquesta pseudo-esquerra populista nacionalista però amb dictatorials com la Cuba castrista o com la Nicaragua dels Ortegas i també la Venezuela de Maduro. Ara ve, irònica i paradògicament,
les amenaces d'en Trump reforcen en Maduro, perquè en Maduro es converteix en la defensa de la nació venezolana contra els invasors yanquis, i aleshores fins i tot gent que estava en contra d'ell faran bloc comú,
Jo mateix ho dic, francament, si en Trump invadia Venezuela, Espanya i Europa i tot això haurien de donar suport al país que ha estat invadit. Nos agradi o no nos agradi el govern...
no poden tolerar intervencions unilaterals que recorden temps anteriors als Estats Units, la doctrina Monroe, que diu encara en Trump, Amèrica para los americanos, que vol dir para los norteamericanos. I és a dir, que Sudamèrica o Amèrica Latina sigui com una finca, una finca d'una possessió dels senyors de Washington. I això, naturalment, seria intolerable. Aleshores, tenim un món que anem
que no hi ha hagut d'acord.
En Trump ho podria fer en el Carib i també, i avui no parlem, però sempre tenim la Xina també, que amenaça Taiwan, que amenaça els seus veïnats i que dins aquesta finca de repartiment del món també voldria la seva, no? És a dir, un panorama inquietat. Sí, inquietat, efectivament.
Mira, encara tindran temps, mos queda res de 4 minuts, per parlar de les tensions entre Xina i Japó, que també sempre... I que sembla que ja van parlar la setmana passada, però sempre van acabar més, perquè...
Les declaracions de la primera ministra japonesa, la nova primera ministra, que és una senyora conservadora i nacionalista, Sanae Takaichi, dient que en el cas d'una intervenció militar de Xina al Taiwan, el Japó podria haver-se necessitat de...
intervenir també militarament. Això naturalment, com era d'esperar, ha indignat moltíssim a Pekín, perquè pensen que Taiwan era un assumpte intern de China. Això és discutible, però és el que ells diuen. I després, a més, hi ha una qüestió històrica, que és que, com crec que ho vàrem parlar la setmana passada,
Taiwan durant un cert temps, de la primera meitat del segle XX, del final del XIX fins a l'any 45, va ser una colònia japonosa. Les japonoses tenen molt d'interès sobre Taiwan, ha sempre hagut una relació molt propera i, a més,
Si miram un mapa, veiem que Taiwan és una punxa que entra directament dins l'arquipel·le japonès. En el nord de Taiwan hi ha unes illetes petites que són japoneses, que se diuen Senkaku, i que China reivindica, els diu Diaoyu, i clar, lo primer, després d'això, un conflicte de Taiwan segurament tindria una extensió cap al nord, cap al Japó,
i cap al sud, a les Philippines o al Vietnam, al mar de la Xina meridional. Aleshores, el tema de Taiwan és molt delicat. Ens trobem que si la primera ministra japonesa és molt nacionalista, en Xi Jinping a la Xina no ho és menys. Perquè també en aquest moment el partit comunista xinès s'ha caigut del llegat del Maoïsme.
i que diguem que l'economia, que era el desenvolupament econòmic, també sembla que ha tocat sostre, ara que, diguem-ne, és un instrument de la legitimitat més fort i més perillós, d'altra banda, dels partits comunistes xinès és el nacionalisme. Aleshores, l'empruntament de dos nacionalismes, xinès i japonès,
I a l'entorn d'un punt tan estratègic i tan simbòlic com seria l'illa de Taiwan, és un punt molt, molt calent a tota la zona de l'Indo-Pacífic. I tot i que en aquest moment, que no hi ha un conflicte obert, sis extensions aquestes van endavant i segons com vagi la situació internacional, això podria tenir conseqüències. I no sabem molt bé fins a quin estreny.
Efectivament. El que és interessant és que, curiosament, com a més hi ha un sentiment històric entre Xina i Japó, que ja ve d'antic desocupació de la Guerra Mundial, tant Xina com Japó ha demanat als seus ciutadans que estiguin a l'altre país, que vagin alerta o fins i tot que tornin, perquè tenen por que aquestes explosions nacionalistes siguin atacs
que hi haurà de pensar en els turistes xinesos que estiguin al Japó, o en els comerciants japonesos que estiguin a la Xina, o els estudiants, o d'un país a l'altre, amb una paraula delicat, el tema. I hem de pensar que tant la Xina, sobretot, però també el Japó, són països importants a nivell regional i a nivell global.
en aquest punt podria fer-se bastant considerables i tant idò Joan Manuel amb una bona repassada en els globus terràqui ha anat bé ha anat beníssim moltíssimes gràcies i tornem dimecres que ve si tot va bé ens tornarem a trobar dimecres perfecte, moltíssimes gràcies Joan Manuel salut i una abraçada igualment, salut
en Joan Manuel López Nadal que sempre mos ajuda i mos dona claus a nivell internacional. Nosaltres som ja a la recta final. Simplement mos queda recordar-vos que continueu aquí a una mediterrània amb molt de contingut interessant. També que continueu connectats a Diari de Balears per anar revisant
com s'actualitza i per estar, per tant, connectats sempre amb l'actualitat i també convidar-vos a demà. Demà, a partir de les set, hi haurà la redifusió del Crepuscle Encentes Tels, el programa que s'haurà estrenat avui vespre a les nou del vespre, demà a les set en redifusió.
I a les 8, mos hi posen nosaltres, bon dia i bona vida, el programa matinal dona Mediterrània, un programa que ara arriba en el final i que vos dona les gràcies per ser-hi i per contribuir, que cada dia som més oients que anem sumant.
Fins aquí del programa Bon dia i bona vida dona Mediterrània, un programa produït per Ana Maria Morena, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des de Canal Cove i vos convida a tornar-hi-se demà a partir de les 8. I com sempre...
de Balears, diari de Balears de Balears.cat, tota s'actualitat i també podeu recuperar algunes de les entrevistes que hem escoltat i altres continguts a vida.cat la nostra plataforma audiovisual vida.cat I guess there is no
It's the final countdown
Fins demà!
en sucre la mel de cançó, sabor, sabor, i xiu-xiuatge.