I el bon dia i bona vida d'aquest dilluns 17 de novembre. Tot d'una vos actualitzarem les notícies. Ho farem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, connectarem amb en Pep Vergé. Amb ell parlarem d'esports i també d'economia. A les 8.40, aproximadament, vos oferirem una entrevista de la plataforma audiovisual Vida,
A les 9, repàs de les notícies i tot seguit, entrevista en el president del PI, en Tolo Gili. A les 9.40, ens connectarem amb en Laura Camargo. A les 10, el nostre focus de cada dilluns,
amb en Llorenç Capellà i a les 10.30 connexió amb Nanità Sancho. Anem ja directament a escoltar quins són els principals titulars que tenim a hores d'ara en els nostres diaris de referència.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el de Balears, la ferrada es consolida com la trobada de referència per al sector de la creació digital en català. I és que aquest cap de setmana s'ha produït ja la tercera edició d'aquesta trobada de creadors en llengua catalana. Una trobada que cada vegada agafa més força i té més èxit. El càncer de pulmó ja és el tercer més diagnosticat a les Balears.
Manacó enceta la commemoració de l'any i un part amb una proposta que uneix poesia, natura i experimentació sonora. Les Illars Balears només han destinat el 0,12% del pressupost a cooperació el 2025. També des de Diari de Balears s'analitza que el Consell de Mallorca boicot etge l'any Joan Alcover.
que està en marxa l'edició de la Marató, la desena edició de Marató de Reciclatge Creatiu de Roba, una iniciativa que impulsa l'ecodisseny, la reutilització tèxtil i la sensibilització ambiental.
També des de Diari de Balears, records personals i literaris a través del vi a la poesia taranyina de Montuíri. Xerram de salut i benestar a la Biblioteca de Sineu amb Isabel Pérez i Aina Niell. I també destaquen des de Diari de Balears que el Mercat Ecològic de Palma celebra els seus 15 anys de vida amb una festa reivindicativa.
Més qüestions que destaca a Diari de Balears. L'Ajuntament d'Eivissa estima que els danys ocasionats pels dos temporals sumen gairebé 29 milions d'euros. El president d'Òmnium diu que un Òmnium fort és imprescindible per enfortir el català, els valors democràtics, la catalanitat i el país. Són una crida que ha fet en Xavier Carles,
antic president d'Òmnium. En clau internacional, Maduro adverteix els Estats Units aturin la mà embogida de qui ordena dur una guerra al Carib. I també des de Diari de Balears destacam que més per Mallorca decideix que Vicenç Vidal segueixi sota la disciplina. De sumar que l'EMT
adjudica l'adquisició dels primers 57 autobusos elèctrics que s'incorporaran en el 2026 i l'Església de Mallorca celebra la Jornada Mundial dels Pobres amb una trobada de fraternitat i convivència. Aquests són els principals arguments informatius de Diari de Balears, que per cert també vos recorda que...
l'ASM du a Mallorca el president del Consell de la República Catalana i el comissionat del Pacte pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana i això serà divendres 21 de novembre a les 20 hores al restaurant Sacreu de Petra
a través de Diari de Balears, podeu trobar l'enllaç on cal inscriure-se per participar d'aquest sopar col·loqui. M'anem a Vila Web, portada, foto principal per Puigdemont. Puigdemont exigeix al Tribunal Constitucional la retirada immediata de l'ordre de detenció amb els arguments de l'advocat europeu.
El transcendental partit en camp contrari que Carlos Mazón ha de jugar al Congrés Espanyol és l'article d'anàlisi que mos ofereixen Esperança Camps. Judici contra Martín Villa. La repressió franquista s'asseu al banc dels acusats en un jutjat d'elda. El talent femení brilla en el 20è aniversari dels premis Ovidi. I també destaquen des de...
que s'ha mort Claudi Alzina, matemàtic i divulgador, a 73 anys, i una entrevista amb en Josep Guia. Em mantinc en la tesi dels països catalans, n'acabarem dient Catalunya, diu en Josep Guia 50 anys després de la publicació de «Es molt senzill, digueu-li, Catalunya»,
amb on anem ara, Diari de Balears, tornem a la portada del diari per anar directament a la secció d'opinió. Allà hi trobarem un article d'en Joan Mir, titulat Carrers de Felenits, un d'en Miquel Ripoll, Barbària a Sarajevo, un d'en Joan Lledonat, El bilingüisme a l'escola condueix el monolingüisme castellà.
Rafael Borràs, Esquerda és a les presons del possible i Jaume Bordils que se demana, existeix el centre. Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió que mos ofereix
Diari de Balears, de Balears.cat. Bon anem ara a escoltar quina és la previsió del temps. Ho feim, com sempre, de la mà.
Bon dia. Ens atarà en una setmana on gairebé molt moguda. Començarem entre buig i demà amb un temps una mica inestable, ruixat, d'aquí a allà, però en conjunt plourà a poc llocs, però ja no ho fa si pots... O pots fer en una forma moderada, de cara dimecres esperant un temps bastant estable en sa ploure, però a partir de dijous
té una dinàmica de molt de fred. Et despenja una massa polar àrtica i mos durà unes temperatures de ple hivern, on la neu podrà estar entre 700-900 metres d'altura. Per tant, entre dijous i de vendres, un temps molt inestable, fred, neu, clebruix, vent, temporal marítim,
i a partir de dissabte que estigui millorant, i possiblement, això falta molt, diumenge estigui més estable fred, podria tenir algunes gelades, però parell que estigui en principis cap de setmana aniria millorant.
Porto amb mi les coses que em vas dir. El teu amor, el meu verí, una part de tu em floreix a dins.
És el meu destí, sóc feliç, prou del perill, només sóc un desit.
En aquell món I t'estimo molt I t'estimo molt I també tinc por Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo I un altre cop m'escapo Sempre porto un tros d'ahir
i un altre cop m'escapo. Van plorant els núvols grisos i ens fan enyorar el bon temps, el record del que vam ser, que tots em vagi a la merda. Recordo que t'ho vaig dir, que seria millor així. No seràs, però m'ho vull creure.
que al final s'ha decidit. Si en el fons sembla veritat, de tot el que ens ha passat, som la sort de seguir aquí. Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre és un bé dint. Cel de llums per fer-te feliç.
Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí. Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre és on vivim. Sol de llums per fer-te feliç. Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí, segur que sí.
I un altre cop m'escapo Sempre parto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo I un altre cop m'escapo
Fins demà!
Comença un dia nou a sobre les taulades, veiem com balla la fosc com la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar molt la nostra mare, i és igual.
Que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu.
Les fullos aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença un dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí. Tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de llum, un pou de por. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot fins que em trenqui. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot.
Un pou de pors, fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot, sort en tinc de tu.
Amunt, si encara hi ets és un ple, haver aguantat la vida amb tu, ens ha ajudat al fons en tot és fosc, quan ho vèiem tot perdut. Avui vull ser l'ombra del núvol blanc, vull sentir que sóc aquí, no miris avall, que tremola el pols, vés-te'n cap amunt.
Alço el vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen són finestres plenes de llum. I alço el vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
Fins demà!
I a ritme de Oques Grasses, que han estat protagonistes aquest cap de setmana, bé, o aquests darrers dies, pels anuncis de concerts, quatre ja, m'ha après, que en duen, preparats per l'any que ve a l'estadi Lluís Companys. Pep Verger, molt bon dia!
Molt bon dia. Jo en els dos primers m'havia quedat sense entrada i ara ho lluitaré. Ah, val, val, val. O sigui, estàs a Secó, eh? 100.000 persones a Secó i tot això, eh? Mem, Secó tan llarga va ser pel primer i pel segon. Pestar i ser pel quart no me consta que... Però, bueno, seria molt bon senyal que hi hagués 400.000 persones interessades o...
jo estava així mira que és un grup que sí l'he seguit però no és dels que més hagi seguit tu sí
Bueno, tampoc no te penses que fes llet però bé, un cert interès sí que tenc Sí, eh? No, i a part jo si puc també també també en trauré perquè ni que sigui només veure l'espectacle de sa gent ja deu ser una meravella ja, vull dir Sí, a més serà un d'aquests concerts històrics, no? Sí, sí, claríssimament claríssimament
Jo s'està de Lluís Companys crec que només... No, dos, dos, dos, dos... Sí, dos concerts he anat. Un de Bon Jovi. Ah, sí, l'altre? I l'altre Monsters of Rock. Que hi havia ACDC i altres. Cent mil punyetes. Ja fa anys i tal. Sí, sí, sí. Anys 90. Jo hi he estat una sola vegada per un concert i vas anar a Shakira.
Ah, perdona, jo també hi era. Ah. Era el dia que el Barça havia celebrat... Efectivament, efectivament. Oh, no me'n record. Sí, no me'n record si varen coincidir o no. No, no, no. Entendria un record segurament.
Ester Mipique va cantar. Ester Mipique, Mipique. I com va acabar la cosa? Sí, sí. Bé, sí. Ja ho veiem. Ja ho veiem. Com ho diuen que me quiten la bailada. Sí, i a més a més no té per què l'ha acabat, això. No, també és bo. També és bo.
No sé, en fi, havíem de parlar d'esports avui, m'ha pareix. També era perquè no hi ha competicions de les lligues importants, no sé com dir-ho, de les lligues més destacades.
sí que demà hi ha partit de selecció contra Palestina Catalunya-Palestina però pareix que els principals jugadors catalans no hi seran això també s'ho han de fer mirar
Sí, la veritat és que sí, també aquest cap de setmana s'ha disputat un Euskadi-Palestina. Sí, vaig veure en Jagob Arrasate. Això mateix, amb en Jagob Arrasate d'entrenador i va reivindicar que Euskadi pugui participar a les competicions internacionals. Sí, sí, ho faria bastant dignament, eh?
Jo crec que sí. No sé si has vist aquesta imatge, m'han arribat moltes imatges de vídeos i tal, i realment va ser guapo, va ser un espectacle guapo, si et agradaries, damunt sa gespa, ja no ho sé. Va ser una altra cosa, no? Però sí, va ser una festa, no?
va ser una festa i una festa reivindicativa també i solidària sí, sí, sí, correcte aquí va haver un poc de polèmica van despertir perquè a Palestina van anunciar els partits tant en Euskadi com en
en Catalunya, amb una bandera d'Espanya per representar Euskadi i Catalunya. No era un fake allà, no era un muntatge. Ho dic perquè jo després el vaig veure amb la bandera de Catalunya i la bandera d'Euskadi. Sí, i d'haver-se una... No, no, no, la pintura va ser una rectificació, no ho sé, no ho sé. Bé... El vaig veure tot dos, eh? El vaig veure primer amb la bandera espanyola i després amb les banderes seves.
Pep volia demanar sobretot bé el que fan també altres mitjans quan no hi ha les lligues més destacades que és a lo millor fer un poquet de mirada més tranquil·la no amb aquell impuls de la pressió de com ha anat el darrer partit
analitzar com veus sobretot avui amb el Mallorca es tanquins en a posició i 12 punts que francament són 12 partits jugats 12 punts és un balanç magre així genèricament
Sí, és un balanç magre, més que res per les expectatives que tenien, que eren d'estar una mica més amunt i més després de la temporada passada, que diguem que no van tenir cap dificultat per aconseguir la permanència i fins i tot en algun moment es va poder somiar en arribar a la zona europea, no?
Per tant, un inici de temporada un tant decebedor, no? Bastant decebedor. Jo crec que sí. Jo crec que poden dir que sí. Però, no sé, el sentiment que recull també un poc és que tampoc hi ha molta, molta preocupació amb el sentit que de moment hi ha com a confiança que això anirà millor i ho acabaran sorant.
Sí, jo crec que se trobaran tres equips més xerets. Exacte. Però que... Això és important. Sí, al final és del que se tracta, ja ho sé. Però també la veritat és que jo quan va arribar en Jago Barrasate el que més li demanava era que m'atregués de s'avorriment.
que no passés 90 minuts d'un partit de futbol entre badalls i la primera temporada ho va aconseguir un poc però cada vegada manco cada vegada m'avorreix més i no sé si és que són jo o és que el futbol del Mallorca jo diria que ha involucionat que diuen ara ha anat per avall no m'adverteix ni poc ni molt és molt avorrit el Mallorca fins i tot te diria que
que tradicionalment han estat els punts forts del Mallorca, darrerament s'havien convertit en el punt feble, no? Aquesta falta de concentració, aquesta facilitat per rebre gols, aquesta fragilitat defensiva que tenia el Mallorca...
Això eren característiques que la Mallorca havia anat perdent en seu pas de set jornades i destens. I això sí que és un tant preocupant, tot i que la darrera jornada sí que se va aconseguir recuperar aquesta sòlidesa defensiva.
T'he propost fer un repàs línia per línia, començant per la porteria, que ha despertat més dubtes dels que ens pensàvem.
Sí, la veritat és que tenien les expectatives molt altes amb en Leo, tothom se pensava que la cosa aniria molt bé i en alguns partits ha tingut alguna rada de consideració, no? La seva lesió ara ha donat l'oportunitat en Benston i després d'un primer partit que diríem ringo-rango, més bé fluixet, en aquest segon partit sí que va demostrar alguna cosa un tant millor, no? De tota manera, m'hem
Jo li posaria una prova d'un 5, un 6, si tant vols. Però poca cosa més, eh? Poca cosa més. Línia defensiva. En línia defensiva, la veritat és que han acabat jugant els que havien de jugar, no? Els que tots sabien que jugarien, que són Mafeo, Valgen, Raillo i a l'esquerra en Mògica.
i som del que ha de ser la defensa tirolà, però és que en Guany han tingut errades de consideració, no? Han mostrat un rendiment, jo diria que molt, molt, molt irregular. Una defensa sòlida anys enrere, en Guany ha mostrat símptomes de feblesa extrema. Extrema, però. I, bueno, han d'esperar que...
a partir de la próxima setmana, dissabte, crec que juguen a les 9, recuperin el seu to més habitual, que és un to bo. Aquí hi ha factors, com el Mafeo, que és un poc... ha estat barallat en sa afició, després et demana perdó, diu que se'n vol anar, però al final se queda...
Són coses que... Aquests climes enrarits sempre són perjudicials. Correcte, no ajuden gens. Per tant, jo diria que la sola defensiva, la defensa, també ha estat bastant discreta. No ha acabat de demostrar el seu millor nivell, la veritat.
el mig camp té jugadors molt virtuosos però no acaben de moment no han trobat la clau no han trobat el punt no se sap si ha jugat amb Morlanes a vegades sembla que sí a vegades surt amb Mascarell després i ho fa millor que amb Morlanes i en Sergi Dardé no acaba de ser en Sergi Dardé
que tots coneixem i que tots voldrien que fos i en Pablo Torre que havia de ser gran figura d'aquell Mallorca havia de marcar diferències sí, s'ha quedat un poc en l'eterna promesa ja va ser l'eterna promesa en el Barça i aquí en el Mallorca també és una promesa que no acaba de
d'oferir el seu millor rendiment parecia que el que li faltava era continuïtat però tampoc de moment no, la veritat és que de moment hem vist que sí que tothom pot dir clarament que és un futbolista que té molta qualitat però que és molt intermitent i que de moment ho ha demostrat en compte de gotes molt poc, molt poc no, cap sorpresa positiva
no sé si ho vols ubicar a la davantera o a banda, seria en Jan Virgili. Això sí, no ho tenia clar tampoc. Idò, això sí que ets la gran sorpresa positiva, no? Sabien que era un bon futbolista, venia del Barça, i bueno, sí, sempre hi ha dubtes, era molt jove, o és molt jove,
i no, ha oferit un rendiment jo diria que molt bo, no? Molt bo considerant també que hi ha hagut partits en què ha passat més o manco desapercebut. No ens pensem que... Sí, sí, sí. Però diguéssim que ha estat el més positiu que hem vist d'aquest Mallorca. Junt amb en Moriqui, amb en Moriqui a la davantera, que
Però bueno, ja saben com és, i en guany em fa gols. Això t'anava a dir, eh? És a dir, tampoc li he demanat molt més, que les enxufi, ja està, no? Correcte, no fa falta que en feia respurs. Idò... Si fa més de 10 gols per temporada, serà una excel·lent temporada, no? I en guany d'un ritme de fer-ne més de 10, per tant. Sí, sí. Jo crec que...
no se li pot demanar no se li pot demanar respost les coses com són i bé un bon repàs ràpid i telegràfic però d'això per donar pas a diguem en el gran esdeveniment d'aquest cap de setmana no? que és aquesta gran victòria dels dolphins davant els commanders mhm
Sí, això no ho sé exactament jo, Tomeu, no, no, no, això del futbol americà i això, no, no, no, no, la veritat, no sé sé què se faria en el Bernabéu. Exacte. I poca cosa més, eh, poca cosa més. Jo, de totes formes, si hagués de destacar un esdeveniment d'aquest cap de setmana, Tomeu, seria sa victòria...
de l'Unió Esportiva Poblera davant el filial del València un altre més i ja no ara això ja no és una anècdota hi ha consolidat el lideratge el Barça B per cert va perdre amb l'Espanyol el filial de l'Espanyol amb la qual cosa l'Unió Esportiva Poblera ha incrementat el seu avantatge ha de dur 4 punts en el segon ja té possibilitat real de pujar?
seria espectacular o no? si m'ho arribes a demanar al principi de temporada t'hauria dit que no, que de cap manera que no és possible i fins i tot t'hauria dit que és pràcticament impossible que jugui playoff clar, ara du 24 punts i en du 4 damunt tot segon així i tot així i tot hem de ser conscient que és molt complicat que pugi i fins i tot te digui que és molt complicat que jugui playoff
Han de ser realistes a qualque moment. Aquest somni... S'ha desinflatat un poquet. Espera equivocar-me, m'agradaria molt equivocar-me. Però...
Clar, a vegades això també depèn dels fons d'armari que tenguis, perquè la temporada s'arriba a fer llarga, un equip que tens més o manco que va rodant i tal, si li comencen a faltar dues peces ja és una altra cosa, en fi. Sí, però també és veritat que quan la dinàmica és positiva,
n'hi ha un que no pot jugar i l'altre que surt i fa tan bé com salt ja, també ho era clar, quan la dinàmica és bona i en aquest cas la Unió Esportiva Poblera està en una gran dinàmica i en el final dius, bueno, no ho sé fins on arribarem estan molt bé les coses com són i el que m'agradaria és que hi hagués una mica més de gent en els
en el camp de la poble, no? Que això sí que... Però bueno, a poc a poc, supos. No quedarà per l'equip, no? No, no, exacte. Per l'equip no queda. Per l'equip no queda. La temporada que estan fent és senzillament extraordinari. Sí, sí. Extraordinari. Pensa que han perdut un sol partit, eh? No, no. S'han guanyat tres empatats. Un sol partit perdut. Sí, sí, sí. Som l'equip que ha encaixat menys gols. També és perquè no en fan molts, eh?
Bé, bé, bé. Basta bé. Els mèrits de l'entrenador, bàsicament. En el final això és com tot, no? Ningú vol ser es culpable d'una mala ratxa i atribuir dos mesos a l'entrenador.
el lideratge de l'Uni Esportiva Poblera també seria una mica injunct, no? Jo crec que Nòscar Troia hi té molta veure, però també hi té molta veure, evidentment, els futbolistes i, evidentment, tot l'equip que dissenya aquesta plantilla, no? I començant per Martí Monaca és tota una institució a la pobla i que, evidentment, també...
i té moltes coses a dir a la confecció de la plantilla. Per tant, jo diria que és un mèrit compartit entre un bon grup de gent. Fantàstic resum. Pep Vergè, només una cosa per acabar, un apunt d'economia. Va ser la diada dels economistes de les Illes Balears? Sí, sí, va ser divendres.
I, bueno, és un acte que se celebra cada any i que se reta homenatge a un il·lustre empresari, no?, d'aquest que va ser en Jordi Rosselló, de Rocha, que, per exemple, té hotels, té concessionaris de cotxes, és a dir, és un empresari de família, de tota la vida, diguéssim, i que va rebre la medalla d'escaldejit d'economistes, no? I va haver també una interessant conferència de nom Manquirqui,
és CEO i fundador de OK Mobility i bueno bé, bé va explicar una cosa que mira, me va sorprendre perquè jo em pensava que no ho explicaria i és que el negoci de el seu negoci no és el lloguer de cotxos sinó la compra-venta de cotxos
Ah, punyeta, mal. I això, que és una veritat que més o menys tothom sabia, jo m'ho pensava que ho duien un tant... Amagat. Sí, correcte. I no, ho va dir una bona freja, va dir, no, és que jo...
El negoci no és llogar cotxes, és vendredors. És vendredors. Curiós, curiós, curiós. Per cert, xerrant roig, ara tenia qualque connexió amb el Mallorca. Ara no vull ficar la pota, però el president que va pujar al Mallorca, a primera divisió,
per primera vegada, 59-60, era en Jordi Rosselló. Val, val, val. Sí, sí, i se lluitxin ja... Aquí...
en el nou no ho record però en el lluit si ja hi havia molta publicitat de Rocha en aquell moment no sé si te'n recordes sí, sí, sí, sí de totes formes Rocha no sé si ja ja igual no sí, igual l'home per ventura no que era, no? no, no, no i Tiburon tampoc ja no existeix ah no? no, mira no, no
Volia anar a fer el Black Friday. Beníssim, Pep. Moltíssimes gràcies. Una ferrada forta. Gràcies.
Bon dia. Laia Malo és una de les veus més singulars de la poesia i de la música contemporània en català. Ella és traductora, és poeta i també és membre del grup d'Electroverse, Jansky. Amb ella parlarem avui del seu treball, que se situa entre la paraula i el so, entre l'experimentació i la bellesa. Passam-hi a saludar-la ja en aquest nou programa de Món de Dones. Laia Malo, molt bon dia. Com estàs? Bon dia.
Moltes gràcies per haver vengut. Gràcies a vosaltres per pensar en mi. Com te presentes quan te demanen a què te dediques? Perquè ho acabam de dir. Escriptora, traductora, música... Quin d'aquests capells te poses tu primer?
És mal de dir, suposo que el d'escriptora o el de poeta, perquè és el que tinc com a més consciència d'haver volgut fer o volgut ser, però una mica de tot.
Clar, tu ets una poeta amb obra publicada i quina relació diries que tens amb la teva escriptura més íntima, amb la que és en solitari? És a dir, hi ha una diferència entre allò que fas com a poeta i allò que fas com a lletrista, per exemple?
No et pensis, no gaire, perquè jo el mateix fet d'escriure poesia ja el percebo com una acció molt vinculada a l'oralitat, o sigui, escric molt dient els poemes. El que passa és que, esclar, Jansky és un projecte conjunt, és un projecte on, jo què sé, els temes potser dels versos van...
en conjunt, en convivència amb en Jaume Reus, mentre que Laia Mala, els poemes que escric, pot ser un interès propi, només únicament meu. Llavors, potser aquesta seria l'única diferència. El tens més en compte quan escrius en Jaume Reus. Sí, esclar.
Clar, els teus poemes gairebé sempre tenen com una càrrega sensorial molt potent, no? Jo m'assembla com si fossin plans de textures, de sons, de olors... Jo t'ho volia demanar, per escòs, quin paper juga escòs en la teva poesia?
Bé, un paper essencial, fonamental, jo diria, perquè l'escriptura al final no deixa de ser un acte molt físic, tant si la dius com si l'escrius damunt el paper. I d'alguna manera així com potser els canvis més espirituals o psicològics del llarg de la nostra vida no en som tan plenament conscients com no hauríem de ser els canvis dels cos, per força,
els anem notant, si ens dona més energia, si ens en dona menys, si ens hi sentim més còmodes o potser en un altre moment no ens hi sentim tant en consonància. Per tant, un paper fonamental, jo diria.
Les dones, especialment, notam molt aquests canvis i de vegades els notam de més en més, no?, també. És a dir, se'n parla poc, però és així. No sé tu si això ho vius, si vius aquests cicles relacionats també amb la menstruació, si tens alguns canvis d'energia, d'intensitat...
Molts, moltíssims, però m'escolto molt el cos, m'escolto molt l'entorn, és a dir, tinc claríssim que són canvis que van lligats als cicles lunars, vull dir un no, ho tinc comprovat, diguéssim. El que passa és que trobo que s'ha de diferenciar entre els canvis que sí que patim,
realment més tot allò altre que la societat insisteix a fer-nos veure que canvia. Tot el tema de la bellesa del cos que amb les dones, als homes també els passa, però no tenen constantment un sistema comercial, capitalista, social, que els va recordant que els surten arrugues o que els penja una mica la carn del braç.
Tot i que cada vegada més, perquè el capitalisme no té pietat, i jo cada vegada veig més cremes per homes, veig més operacions per homes... Sí, diguem-ne que el canvi potser ha anat no tant en el sentit de deixar-nos tranquil·les nosaltres, sinó d'incorporar-los a ells dins aquest mercat. Exacte, és així.
Tornant a la poesia, tu has publicat en editorials com Joan Ara Montaner, El Gall, Documenta i formes part d'una generació molt potent de poetes en català. Tu te sents part d'un moviment, d'una generació o la teva poesia trobes que és un acte més individual?
Aquesta és una pregunta difícil, perquè sí que és veritat que els primers anys jo deia, no, no som part d'una generació, perquè no veig unes companyes amb les quals tinguem una manera d'escriure semblant, però tal com van passant els anys, jo penso que sí, que som una colla que més dins aquesta generació...
hi ha molts amics, hi ha molta amistat, hi ha molt camí comú, compartir festivals, compartir residències d'escriptura. Llavors, suposo que en certa manera, encara que nosaltres no hi trobem com a autores els elements comuns, sí que hi deuen ser, perquè en realitat escrius dins d'un mateix moment històric, vital,
Llavors et vas trobant amb els temes, amb el llenguatge, amb el que sigui, però així tot, trob que encara que, com bé dius, som una generació que hi ha molt bons poetes, crec que precisament n'hi ha de bons perquè cadascú fa el seu camí, tot i anar en comú en alguns moments, en alguns temes.
I l'escena política actual en català, com la veus? Que t'interessa? Que t'inquieta? Creus que hi falta alguna cosa? Si miram així més globalment?
No ho sé, jo penso que és un bon moment en el sentit que hi ha festivals, hi ha residències, hi ha cicles, hi ha editorials... El que passa és que els problemes d'arrel continuen sent una mica els mateixos, no? D'una banda escrivim en català, per tant, no tenim en cap cas les mateixes possibilitats que els poetes que escriuen, per exemple, en castellà...
I després, malgrat que tenim més oportunitats de dir la nostra poesia, continuem vivint molt en precari. Es valora molt poc en termes de retribucions econòmiques, etc. Has de acabar vivint una mica de beques, de...
Sí. És complicat tenir una cosa fixa i que d'allò puguis anar subsistint. Has de fer molta feina. Sí. I això està bé, no hem pas de complir aquell tòpic de l'artista com algú que és vago, vull dir, ja està bé, ja ens agrada fer feina, però diguéssim que els sistemes van fortint,
el sistema editorial, el sistema de llibreries, el sistema de festivals, però els que fem que això sigui possible, els que escrivim els versos, continuem en una situació sempre com d'haver de demanar permís, perdó i donar les gràcies constantment.
La poesia escrita per dones tradicionalment ha tingut menys visibilitat, això és així Creus que està canviant alguna cosa o encara queda un llarg camí per fer? És a dir, jo penso que de camí encara en queda per fer perquè això, els canvis a nivell d'igualtat són molt superficials els festivals, per exemple, tornant-hi tenen quotes, apliquen quotes per tenir en compte que però ho han de fer
com a aposta, no? És a dir, no s'ha naturalitzat un director de festival de poesia, per exemple, de manera natural no fa una programació equilibrada escriptors i escriptores. I això vol dir que encara hi ha un problema, que encara queda feina per fer.
És a dir, s'ha de fer com a discriminació positiva encara, com a de manera activa de dir, vinga, necessitam una dona, no? Necessitam una dona. Sí, i no està bé perquè ara mateix hi ha dins d'aquests poetes que deies de la meva generació bons, més de la meitat són dones. Llavors, bueno, vol dir que encara hi ha un problema. Sí.
Com a traductora, tu has traduït, Mance i ho dic bé, Jersey Kosinski, Patty Smith, John Barnes, en Marina... Aquestes detalles de...
Com esculls a qui vols traduir? És una tria personal o també és una mica influenciat per allò que te demanen ses editorials? Sol ser una tria personal. Acostumo a buscar poetes i escriptors en general que no estiguin traduïts al català, que no s'hagin tradut.
traduït mai i que m'agradin no només estèticament diguéssim, sinó que jo pensi que han fet una contribució a la literatura que és necessari que la nostra literatura catalana la incorpori també.
Traduir poesia suposo que estaràs d'acord que és una de les feines més delicades que hi ha, no? Quins són els reptes principals que t'has trobat tu traduint autors, sobretot aquells que estan més intensament vinculats a la seva llengua d'origen, a la seva identitat?
Bé, no ho sé, traduir és un procés molt difícil, t'has de ficar molt en el lloc de l'altre i sobretot intentar que potser, encara que tu com a traductor sempre fas una lectura personal, per més objectiva que siguis, tu fas una interpretació dels versos d'aquell autor o autora, intentar que aquesta interpretació, doncs això inclogui també tota l'objectivitat.
És a dir, a mi no em sap greu que hi hagi una part de Laia en una traducció poètica d'una altra autora, perquè evidentment seria molt fals, molt hipòcrita intentar dir que aquella autora no ha passat per mi, per com jo pens, per com jo xer. Però, és clar, intentar no trair la veu pròpia d'aquell autor o autora.
Això t'anava a demanar, en allò que intentes preservar, no? Quan tradueixes, què te preocupa més preservar? Te preocupa més preservar sentit, sa musicalitat, sa imatge, sa veu... O sigui, quin element per tu és més...
Cada poeta et demana que prioritzis una cosa de la seva obra quan la tradueixes. Jo, per filles meves, ja vaig a cercar poetes que prioritzen o donen una importància especial a la musicalitat, al ritme, en les seves obres, perquè és on crec que jo puc fer una aportació més important.
Perquè tu tradueixes de quina llengua... Del rus i de l'anglès. Del rus i de l'anglès al català. Quina és més difícil traduir del rus o de l'anglès? Totes dues. A veure, del rus és més difícil perquè suposo que no sé tant rus com anglès. Llavors, tot m'ho he de mirar moltes més vegades, però això també és un tòpic, no hi ha llengües fàcils i llengües difícils, també depèn com el poeta les utilitza.
Sí que hi ha llengües més pròximes, pot ser més difícils, m'ho sembla, perquè són més llunyanes i no tenen... La cultura també és més llunyana, no? La cultura anglosaxona, i hem estat bombardejades totes una mica, la cultura russa, si tu no tens un interès específic propi, doncs evidentment hi ha moltes referències que se t'escapen, no?
S'assemblen en alguna cosa els russos en els mallorquins a nivell cultural? Diries que hi ha algunes similituds? Sé que és una pregunta complicada, perquè hi ha molta diversitat, no? No podem dir com són els mallorquins en general els russos, però... Pregunto una mica trampa, però penso que sí que hi ha alguna cosa en comú, perquè hi ha com un...
una atracció especial per la llum, la llum del món, la llum dels paisatges, per part de totes dues cultures, i no ho sé, hi ha una mena de ritme, jo crec que hi ha un ritme que té alguna cosa en comú.
Algú m'ho va dir una vegada, una poeta que ara no recorda el nom, que a Rússia el que costa molt és fer bons amics, però que quan ets un bon amic, ets un bon amic per sempre. Sí, si parlem d'aquesta mena d'idiosincràcia, jo que també sóc una mallorquina d'adopció,
sí que també hi estic d'acord, és a dir, d'entrada hi ha aquesta mena de barrera que també passa amb els britànics, per exemple, no? Hi ha aquesta illa en quitat i encara que com a territori geogràfic no sigui una illa, sí que és tan tan immensa que després cada regió ho és, com una illa, llavors sí que potser d'entrada hi ha aquesta reticència a deixar-te passar realment a dintre, però després un...
un pic que t'hi volen, t'hi sents com a casa. I per la mare una mica de Jansky, un projecte musical del que formes part amb Jaume Reus, ha estat definit com a electrovers. Ens podries explicar què vol dir exactament aquest concepte d'electrovers?
Bueno, Electroversa és una mica una etiqueta que ens vam posar nosaltres perquè quan vam començar el 2013, quan vam ja sortir com a grup de música, ens demanaven quin estil musical fèiem.
i no ens sabíem encabir amb un gènere que ja existís, llavors ens vam inventar una mica això que és electrònica amb versos amb controvèrsia. Una mica l'electrovers volia ser, o vol ser encara, aquesta música electrònica que fa que la poesia entri a la pista de ball, on normalment...
Doncs no hi és, normalment hi ha unes lletres amb poc missatge, sí, podríem dir, i que l'electrònica o la música experimental entri a les biblioteques, a l'acadèmia, allà on la poesia de vegades es vol deixar tancada, com si fos una cosa només per savis experts.
Exacte. Vostres, heu actuat a escenaris de tot el món. Què té la poesia dita i musicada que travessa fronteres amb tanta facilitat? Suposo que té això, que és que es rees armant amb la música. Llavors, tant li fa fins i tot amb quina llengua la cantis, que és capaç de travessar les fronteres, és capaç d'arribar en forma de sensació.
Clar, i aquesta part poètica d'Injansky com la treballes? És a dir, tu escrius pensant en el ritme, en la música, primer hi ha el poema i després hi ha el so?
Cada cançó o cada projecte és diferent. N'hi ha que comencem a partir dels versos, n'hi ha que comencem a partir d'això, d'un ritme, d'una melodia, d'un paisatge sonor natural, del so d'un animal no humà. Vull dir, sempre anem... És un experiment i és molt, com el que et deia al començament de tot, és molt...
una convivència entre dues ments o dos esperits artístics, que són el d'en Jaume i el meu, que van fent concessions, que van també reivindicant el seu espai per arribar a una cosa que la veritat és que és molt bonica, perquè és un compartir total.
A més, vosaltres compartiu tot, la vostra vida també, tot. La vostra música reflecteix el vostre dia a dia, més enllà d'allò professional, les coses personals també acaben abocades o no? O separeu bé aquí a...
Una cosa i l'altra. No, no separar, bueno, vull dir, no, no, clar, hi ha els moments anímics, diguéssim, però hi ha sobretot les corolles, les corolles de l'un o de l'altre, o comunes, o col·lectives del barri on vivim, o tot plegat. A quin barri viviu, Laia? A Pere Grau. A Pere Grau, flipau amb Pere Grau, no? Flipam bastant, sí.
Pere Garau, que esperem que no acabi sent un barri gentrificat com volen alguns, i que se pugui conservar el mercat. I malauradament té pinta que no anirà tant com voldríem Canàs, però per això està bé també que hi siguem tota una sèrie de gent que hi vivim d'una manera implicada, per tal que no ens el prenguin del tot.
Exacte. Volia acabar aquesta entrevista a Munt de Dones parlant d'això, de dones. Tu com a dona has notat algun tipus de pressió, etiqueta o expectativa dins el món literari o musical? És a dir, sempre t'has sentit lliure de crear? Ha hagut alguna cosa que...
Bé, jo sempre m'he sentit lliure perquè fins i tot quan no em deixen ser lliure jo insisteixo per ser-ho, però sí que he notat micromasclismes moltíssims. En el món musical tot just ara comença a canviar, però era especialment un món de tios,
on les dones diguéssim que s'entenen com aquesta figura de primer pla, que gairebé és més estètica que no pas artística, i això va canviant a poc a poc. També és un bon moment amb música feta per dones. I en el món de la poesia, no. En el món de la poesia he estat molt de sort.
N'he envoltat sempre de gent que m'ha tractat com a persona, però sí que he vist companyes que encara han tingut discriminacions i per tant cal continuar...
Clar, és que això que dius per jo té sentit, perquè la poesia és com una cosa que se'ns ha permès més sempre fer a les dones, no? D'alguna manera, encara que en una època fos més anònima, però la poesia sempre ha estat una cosa com més permès. En canvi, el món de la nit, de la música electrònica, això ja, no? Aquí...
Sí, però bé, en qualsevol cas jo crec que potser el que ha canviat és que nosaltres com a dones ens sentim més lliures per reclamar el dret que tenim igual que qualsevol altre home i ens sentim més acompanyades també. Llavors, bueno, continuem tenint feina però la fem. Però la feim.
La Foim, te volia demanar quin és el teu darrer projecte en general, o si me vols parlar d'alguns d'ells i si entens algun en ment que mos puguis avançar, ja sigui musical, de traducció, que podem trobar-te. En Jansky, tot just avui arribam de Barcelona d'haver estrenat el projecte Batega en els Avares, que combina poesia d'en Josep Maria Llompart amb poemes meus,
establint com a vincle els altres llenguatges més que humans que hi ha dins els poemes, és a dir, enregistrament d'ocells, de plantes, de pluja, aire, aigua, tots aquests elements naturals que hem vist que travessaven els llibres de tots dos i que aprofitem l'any Jum Park per presentar.
I després, com a Laia Malo, enguany el que m'ha passat és una cosa que amb 20 anys de carrera encara no m'havia passat i n'estic molt contenta, que és que m'han concedit la beca de creació de l'Institut d'Estudis Baleàrics per un nou llibre de poemes. Per tant, estic
T'hauràs de dedicar a escriure. Estic treballant en això, en una sèrie de versos nous que també van molt per aquest camí dels altres llenguatges, de com podem renovar el llenguatge humà que ja està tan pervertit i tan manipulat pels poders i com potser els altres llenguatges no humans ens poden ajudar a recuperar sentit.
I ja ho sabeu, hem parlat amb Laia Malo, ella és poeta, és traductora, també vocalista del grup d'Electrovers Jansky. Li agraïm molt haver-nos acompanyat avui a Món de Dones i vos convidam a seguir els seus projectes de ben a prop. Moltíssimes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. I fins una altra. Que vagi bé. Vida, vida...
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida d'una Mediterrània quan són les 9 i 4 minuts d'aquest dilluns 7 de novembre de 2025. Vos feim un nou repàs a l'actualitat ara amb els titulars de Diari de Balears, del Mallorca Daily Bulletin, del Diari de Mallorca i de S'última Hora.
Començant per diari de Balears, de Balears.cat, la ferrada es consolida com la trobada de referència per al sector de la creació digital en català. També que ens informa diari de Balears, el càncer de pulmó ja és el tercer mes diagnosticat a les Balears. Les Illars Balears només han destinat el 0,12% del pressupost a cooperació el 2025.
Manacón 7, la commemoració de l'any Jompart amb una proposta que uneix poesia, natura i experimentació sonora. El Consell de Mallorca boicotetja l'any Joan Alcover.
Desena edició de la Marató de Reciclatge Creatiu de Roba, una iniciativa que impulsa l'ecodisseny, la reutilització tèxtil i la sensibilització ambiental. Records personals i literaris a través del vi, la poesia tranyina de Montuíri.
I també ens informa a Diari de Balears que el Mercat Ecològic de Palma celebra els seus 15 anys de vida amb una festa reivindicativa, que el Museu de l'Educació de les Illars Balears acull les primeres visites guiades a escoles i que l'Ajuntament d'Eivissa estima que els danys ocasionats pels dos temporals sumen gairebé 29 milions d'euros.
En clau internacional, Maduro adverteix als Estats Units aturin la mà embogida de qui ordena dur la guerra al Carib. Aquests són, a hores d'ara, els principals titulars de Diari de Balears Monanamara a Mallorca Daily Bulletin. El relat d'èxit de la contenció del turisme del govern balear no reflecteix la realitat.
Mira quina manera tenen, nenes, Mallorca Daily Bulletin de dir mentides en el govern. Més qüestions. Espanya podria renegociar les condicions de compra amb estrangers, però els alemanys votarien en contra. Volen morir a Mallorca, diuen.
El turisme de salut i bellesa a Mallorca atrau visitants d'Amèrica del Nord i l'Orient Mitjà. I també des de Mallorca Daily Bulletin ens informen que els britànics que tornin al Regne Unit potser ja no hauran de mostrar els seus passaports. Palma llançarà un nou sistema d'entrada a Mallorca la setmana que ve. Estarem pendents d'aquest nou sistema.
on anem ara a veure les portades en paper de Diario de Mallorca, que el seu titular principal indica que els jutges impedeixen que se revertesqui
L'ordre dels llinatges una vegada canviat. Un ciutadà de Palma van posar es matern en es patern però després se'n van penedir i va sol·licitar recuperar la denominació original.
I com a resposta en aquest cas s'ha decidit que no, que no se pot fer. Entrevista en Pablo Torre i foto principal de la coberta de la portada de Diària de Mallorca. Entenc que els aficionats que esperen més de mi, diu en Pablo Torre, jugador del Mallorca. El càncer de pulmó ja és el tercer més diagnosticat en homes i dones...
construeixen una altra passarel·la per descongestionar les 6.000 persones per hora a l'estiu a l'aeroport de Palma i una mare deixa el seu fill tot sol en el col·legi un dia sense classes i et dueix que va despistar.
També en clau esportiva hi ha un titular a portada de Diari de Mallorca que diu Arrasate reivindica l'oficialitat de les seleccions d'Euskadi. I finalment el nou passeig marítim reuneix 2.000 atletes.
en la cursa solidària APB. M'anem ara a l'última hora, el diari editat en paper pel grup Serra i que com a titular principal diu prop de 10.000 famílies són en llista d'espera per un pis de l'IBABI mentre que la fotografia principal és per Izan Guevara.
que diu Izan Guevara torna a somriure. El pilot mallorquí tanca la temporada amb el seu primer triomf amb moto 2. També destacam que demanen 12 anys de presó per matar un germà amb un martell a sa poble. Que el PSIP vol que els presidents tenguin prioritat
que el PSIP vol que els residents tinguin prioritat en els amarraments
i condemna la Seguretat Social per discriminar a homes jubilats. També crònica de part forana, una fira mel. L'amenaça de pluja no va deslluir la fira de la mel de Lluví en el seu 25è aniversari.
També destaca a última hora que Jordi Pujol ha estat ingressat per una neumonia a pocs dies de ser jutjat i que el poble era més líder que mai a la segona ref. Tots aquests arguments els trobeu a la portada d'última hora. Ara és el moment d'escoltar algunes crides,
consells que vos feim des d'aquí, des d'Ona Mediterrània, des de Bon Dia i Bona Vida, i a continuació ja l'entrevista política del dia. Avui entrevistarem el president del PI, Antolo Gili.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método slow-tend district. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana, perquè cada trajecte sigui més segur. Vallam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Fins demà!
Tornen el sopàs col·loqui de l'Assemblea Civilista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel reconeixement internacional de la Nació Catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
Podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Iona Mediterrani, el bon dia i bona vida. Tot d'una vos oferirem l'entrevista política del dia amb en Tolo Gili, president del PIB. Abans, però, vos recomanam justament aquesta darrera falca o la penúltima que escoltàvem. L'Assemblea Sobiranista de Mallorca organitza una nova edició de converses amb...
que es farà el divendres 21 de novembre a les 20 hores al restaurant Sacreu de Petra. En aquesta ocasió es parlarà de com arribar al reconeixement internacional de la nació catalana a través d'organismes d'abast internacional com Nacions Unides i d'Estats en l'actual paradigma global. L'acte comptarà amb dos convidats de luxe, en Jordi Domingo,
president del Consell de la República Catalana, advocat i exconsol major del Consolat de Mà de Barcelona. I Jordi Castellà, comissionat del Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana, advocat i autor del llibre Via Nacions Unides. Els convidats faran una exposició sobre el reconeixement internacional internacional
de la Nació Catalana en l'actual paradigma global i després del sopar s'obrirà un col·loqui amb els assistents. Per assistir cal que vos inscriviu prèviament i ho podeu fer a través de l'enllaç que publica
Diari de Balears, si aneu a portar a Diari de Balears, o bé a través del bàner que ofereix, o bé a través de la notícia titulada l'ASM a Dua Mallorca, el president del Consell de la República Catalana,
i el comissionat del Pacte pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana, i allà, si entreu en aquesta notícia, hi trobareu l'enllaç on se pot afegir, vos podeu afegir en aquest sopar col·loqui. Som a una Mediterrània, som al 88.8,
de la freqüència modulada o també onmediterrania.cat. És el moment de l'entrevista política. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Som el Bon Dia i Bona Vida i avui volem conversar amb el president del PI de Proposta per les Illes. Amb ell volem parlar d'algun dels posicionaments que ha fet el partit en aquests darrers dies. Tolo Gili, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Bé, ha dit que el PI reclama un pla especial per a les illes davant l'arribada massiva de Pasteres. En primer lloc, i abans d'entrar en Merda d'Ais, podem considerar que hi ha una arribada massiva en aquests moments? Jo crec que sí, que hi ha una arribada massiva i una ruta consolidada
que el primer pas és reconeixer-lo. Si no reconeixem primer que hi ha un problema, evidentment no actuarem. Nosaltres pensem que sí, que és ben hora de prendre mesures i d'actuar. Quines serien aquestes mesures que caldria prendre? Dos tipus de mesures. Una és el curt plaç, on necessitaríem la simbolcació de l'Estat amb un pla especial per les Illes.
Jo reconeixo que aquí hi ha una institució especial i tractar-la com a tal, amb recursos especials, sapient que aquí necessitem en aquest moment una ajuda de part de l'Estat. I a mig plaç, per nosaltres, sempre anem a reclamar les competències cap aquí. Vull dir, qui millor que nosaltres gestionarà el problema que tenim.
Per tant, competència d'immigració, de justícia i podria ser autonòmica per poder fer un pla integral davant d'aquestes situacions. Parem-ho pendent dels serveis socials, perquè, evidentment, sabem que això és un drama humanitari, no volen confondre termes tampoc, però necessitem solució d'aquí per problemes d'aquí. No podem estar esperant eternament com estem esperant que venguin i morrem els problemes que tenim nosaltres.
perquè la presidenta ens parla darrerament molt del desplegament de Frontex. Això seria una bona solució per al Pi? Bé, nosaltres ho hem demanat, hem escorplat, sí, hem escorplat, sí, perquè necessitem, no tenim competència, no tenim recursos, el que no podem fer és estar mans plegades, i pensant que sí, que s'hauria de fer, Frontex s'hauria de desplegar aquí, precisament perquè, el que diuen en el principi, perquè pensant que
Un problema especial que s'ha de tractar de manera especial. No perquè tinguem més o menys ganes que se despleguin cert tipus d'estructures, de serveis aquí, però sí que aquest problema s'ha de començar a prendre molt seriosament, darrere d'un drama humanitari importantíssim. Nosaltres pensem que hi ha màfies plenament establertes que estan jugant amb aquesta gent i això s'ha de controlar, s'ha d'aturar. Què faria el Pi si governàs davant d'aquesta qüestió?
Bé, si sí governar, el primer, donar un servei social s'adequats en aquesta gent, en aquest drama. I segon, posar-se mesures, com he dit, si tinguéssim un món ideal, amb el venguin, sense poder ser autonòmic, tinguéssim competències d'injustícia i tinguéssim serveis socials, que sí que les tenim, per, evidentment, fer un pla especial per això. Pla especial, primer...
per atendre, com ha dit, militarament, en aquesta gent, però també, segons, per posar les condicions per desincentivar aquest tipus d'arribades, com van fer en altres llocs. No poden deixar les portes obertes sense més. Després, plorar que tenim els problemes, ha d'atacar els problemes de tots els sentits. Vull dir, no... No se pot deixar que aquesta gent cregui que per això, que per arribar aquí, s'ha d'ajudar s'ha d'ajudar, s'ha d'ajudar, s'ha d'ajudar, s'ha d'ajudar, però no...
no d'aquesta manera, o més contra el sombremigació, pensant en altres, i s'han de posar les coses molt clars d'un problema que s'ha d'afrontar molt seriosament perquè s'està desbordant i crec que la futura és molt greu. Creus que també s'hauria de intervenir a l'origen d'aquestes rutes? S'hauria de negociar
amb el GEN, en aquest cas? Sí, sí, sí, evidentment, evidentment. O sigui, també des de l'origen entenem que hi ha el que intenten de l'estat de fer-ho. Nosaltres sempre mosquem un poquet quan només tu has estat a mitges, no som totes informació, no som exactament que fan i que no fan, amb molt poca transparència, vam veure en declaració amb el delegat del govern que deia que hi ha hagut una destrucció, que després s'altra banda deia que no, no ho sé.
crec que molt mereixem transparència, molt mereixem informació i molt mereixem poder participar també directament de temes que m'ho refeten directament. Tot l'ogini ja per anar acabant, però també ja que teníem connectat volíem aprofitar
per actualitzar una miqueta com està aquest procés cap a la gran coalició mallorquinista que en certa manera vosaltres heu promogut o està promoguent.
Sí, sí, nosaltres fa un any en el darrer congrés del PIB vam decidir treure aquest camí cap a aquesta coalició mallorquinista. En aquest moment ja puc dir que dia 28 ho farem públic, si no s'ha fet ja, se farà la presentació de manera formal, oficial, i és un camí que serà un punt de partida que en aquests moments...
Tenim un acord total en la formació Som Mallorca i durant un any hem xerrat amb totes les altres formacions a nivell municipal, molt de partits, que tothom està informat, sap quin és el camí, sap quines són les intencions, sap que tothom està convidat a participar.
evidentment, amb una línia ideològica i amb uns objectius clars, i ho presentarem com un punt de partida, no d'arribada. El fet que dos partits sonen així implica que, en vez d'un partit amb tan feina d'ols, per intentar ampliar aquest espai de cases propers eleccions.
quant hauria de ja no dic quant estarà sinó quant hauria de culminar-se aquest procés per tenir temps suficient perquè clar, en el final, sobretot si si parlar amb no sé si s'ha de parlar amb aquest terme, però d'una nova marca electoral se necessitarà un temps, no? per donar-te de conèixer? no, no, ja, és una marca electoral i 28 se presenta en principi, per tant
Nosaltres sí que donem participació a la gent que vulgui entrar. El que passa és que ja duim un any de feina. No per estar instal·lats, ja ho veurem continu, quan passa molt per aquí, sinó un moment donat que hem d'arriscar i hem de partir. En aquest sentit, la gent de Sol Mallarca ha estat molt conscient i han accederat molt els seus processos perquè puguem començar quant abans? A les formacions no estan en mateix cas. Estan mirant, estan pensant, crec que és molt lícid,
però evidentment el punt de sortida d'aquesta nova marca ja és dia 28 de novembre. Per tant, dia 28 això arrenca i arrenca, diguem, oberts a que qui vulgui pugui pujar-hi. Qui vulgui, qui tingui intenció de sumar, exacte. Crec que també hem de ser molt conscients que presentar un projecte molt clar, dels quals donarem evidentment detalls.
i com més millor a partir del dia 28 i dies abans, és un projecte que nosaltres m'ho creiem i que serà molt clar, que volem que sigui un projecte de futur, un projecte de govern, de decisió de govern aquí i que estem molt il·lusionats en fer aquesta passa perquè l'increment és necessari que mai.
i doncs estarem ben pendents i per aventura sí, el mateix dia 28 o demà en parlarem estem a vostra disposició perquè tenim una necessitat d'explicar-ho a la societat mallorquina
i que Sos de Mallorquina entengui quin és l'objectiu d'aquest projecte i m'agradaria molt que com més, evidentment, com més gent participa més gran el farem i més possibilitat tindran de recuperar un pal que està més llarga que tot desitgem. Teologi, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, bon dia. Bon dia.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tornen al sopàs col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel reconeixement internacional de la Nació Catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
Podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Vestida de blanc, talment un torrent de neu, venies per anar-te'n de mi, com una onada d'aigua marina que desapareix suau.
penjada del sostre a la corda mig desfet, baixaves del toçal per la politja, com en un fondal d'immensa magnitud, esquizofrènica mentida de l'amor. Directament, sense camí de plat al fons,
Te'n vas d'aquí, univers de purpurina, ets estalfogàs, fantàstica. Una llarga cua penjava de l'Ernest, sense encastador ni assegurança. Un canó de llum directe des de dalt,
confoni el blanc en blau. Magnesia a les mans, el trapezi insegur, deixaves entreveure un esmanolo.
en un en un si esplèndid i valent instal·lació inconscient mentida de la vida directament sense camí de plata al fons te'n vas d'aquí univers de purpurina ets estalfogàs fantàstic com
Tement, sense camí, de blat, telefons, te'n vas d'aquí. Un ivers de purpurina, ets estalfogàs, fantàstic. Un ivers de purpurina, ets estalfogàs, fantàstic.
Deu et sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Deu et sol de sora baixa, perma i talent, maçala i marellada, sa pell. Espanyà sallat i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau et sol de sora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els terres. Cau et sol de sora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla sa corrent, ses vireres no vendran cacauet.
Les veges deixaven de riure i els dies acaben i els fars il·luminen les gòndoles entre les tases. I alegria, les òrbites en sincronia.
I els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida. I a la...
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la marrissada, els avions. Cau el sol de sora baixa, vermell i talent, maçala i marantllada, sa pell. Els municipals, és evident, fan anar per cavessar gent.
Ses fets s'aixafen de riure i els dies s'ataven i els pares s'il·luminen, ses góndoles entre ses tasses. I alegria, ses òrbites en sincrònia,
i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida. I alegria, les feets s'aixapen de riure i els dies s'ataven i els farts s'il·luminen, s'esgondoles entre les tases.
Hi ha un el que ha mort de pena, innocente el so del llamp. Hi ha una taula que David, diuen que és la sang de Déu.
Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adéu. I al país de l'Olivera, de la plana i dels serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera,
on viuen els valencians. S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, i engull la vida el seu pagam. I ara tots ensen la veu, per qui ja no pot alçar-la, o diu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula. Sou lladres de sobre taula,
Ofrent anti-incompetència va una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepots li fan massatge a mediocres vividors. Fisca la gent de les cases, tornem a creuar el pont. Tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador.
I això és la nostra victòria, us farem sentir vergonya, sol atacant la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alcem la veu perquè ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula, sou d'adreces sobre taula.
Ja des de sobre taula, aquí a Bon Dia i Bona Vida, és el moment d'explicar-vos que la Plataforma per la Llengua organitza el divendres 21 de novembre un col·loqui a Palma sobre l'impacte que ha tengut el model econòmic turístic de les Illes Balears en la salut de la llengua catalana. Aquest seminari se farà a la seu de Sujetenes, carrer de Font i Monteros número 8.
i hi participaran Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis, i Laura Camargo, professora de lingüística de la UIP, amb qui ara mateix volem parlar. Laura, molt bon dia!
Hola, molt bon dia, Tomeu, com va? Molt bé, encantats de saludar-te. Tenim pendents que mos facis una crònica d'unes jornades que veu per Barcelona sobre el POUM, ja en qualsevol moment mos ho explicaràs. Sí, a molt de gust, sí, clar que sí.
Avui te connectàvem per aquesta jornada, que segur que serà molt interessant, que segur que el que ha de fer la gent interessada es venirà, per tant, tampoc avui li explicarem tot allò que diràs allà, tampoc t'endríem temps, però sí que voldríem fer una pinzellada, perquè clar...
és evident que el model turístic per al qual han apostat les Illes Balears ha tingut un impacte molt gros en la salut de senyor Catalana, no és així? Sí, efectivament, tal com dius, una de les raons per les quals la salut de la llengua catalana a les Illes
ara estan entredits. No vull dir amb això que estigui malament, ni a l'UCI, ni res semblant, però és cert que els canvis són bastant dràstics en el segle XXI. Des del bon començament del segle XXI, hi ha alguns canvis que s'han deixat notar, sobretot, i això es veu a la darrera enquesta de la joventut de les Illes Balears, que es va publicar l'any 2022,
com realment entre la gent jove hi ha una caiguda dramàtica de ser parlants inicials de català, de tenir llengua materna català, amb unes xifres que són crideneres d'un 33,3% dels joves entre 15 i 34 anys de les Illes Balears, només un 33% són parlants inicials de català.
I després hi ha un altre problema que jo crec que és més important, que és la qüestió de girar la llengua, el que aquí deim girar la llengua, el mudar la llengua al castellà quan es parla amb desconeguts o quan es parla amb persones que, malgrat les coneguis, no parlen català. I en aquestes xifres arribem a un 73%, com anau gairebé a un 74%,
dels joves són modadors habituals en castellà. I tot això, evidentment, també, com deies, està lligat no només amb això, no només amb la qüestió del model econòmic, però sí que té, efectivament, un model en aquest model econòmic perquè altres xifres o altres dades que podem donar és la diferència que hi ha entre la Mallorca preturística i la Mallorca postturística. És a dir, la Mallorca preturística, abans de...
del primer boom turístic que es va donar a partir dels anys 50 del segle XX, aquesta Mallorca era una Mallorca absolutament catalanoparlant. I, evidentment, el model econòmic, el rural, el grari, centrat en el sector primari, que...
Evidentment, també tenia altres coses, segurament pitjors que l'actual model, tampoc no compararem ni direm que hem de tornar a l'Arcadi Felís, ni aquest serà tampoc el meu enfocament, però sí que és cert que aquesta Mallorca preturística era una Mallorca catalana parlant, a la qual a ciutat sí que es feia servir més el català en determinades situacions. La diglòsia, en aquest sentit, és una diglòsia clàssica,
El castellà era una llengua que es reservava per determinats contextos, més de gaire formal, de negocis, etcètera, però la resta de la vida i també negocis es feien en català. I aquesta situació es va revertir totalment amb l'arribada del primer boom turístic, però sobretot...
al segle XXI, que jo crec que ha hagut un canvi importantíssim. Laura, no sé si tu ja has tingut gaire ocasió de pensar-hi, però justament ara que venim des Dijous Bo i que vàrem fer un especial des Diari de Balears en paper sobre INC, etc., i veus que una ciutat que ha estat...
que no ha basat la seva economia en el turisme sinó en l'indústria és una ciutat molt més catalano parlant molt més integradora i on fins i tot sa dreta sa burgesia ha estat més respetuosa en senyora catalana que altres bandes no sé el post damunt sa taula pentura no per contestar avui però és possible que una burgesia industrial
sigui més respectuosa en la llengua i la cultura que una burgesia, diguem-ne, depredadora, tampoc sé si és exactament burgesia, que depreda el territori, que en certa manera viu justament de la destrucció d'un país?
És una molt bona pregunta, una pregunta molt oportuna i jo crec que necessitaria... I hauríem de pensar més, no? Sí, no has de respondre... Jo també, jo també. I efectivament crec que cal donar-li una volta, no? Potser sí, m'atreviria a dir que és una pregunta ben enfocada per poder desenvolupar un raonament i uns arguments...
al voltant que estiguin basats també en dades, no? Perquè no només ens poden basar en el cas d'Inca, perquè potser a Inca passen altres coses, o la configuració d'aquesta burgesia inquera té unes característiques també específices,
a altres llocs, és a dir, hauríem de mirar també el cas específic d'Inca i sobretot també si és una qüestió que es replica a altres indrets, a altres localitats o ciutats petites, no? I hauríem de veure que és el que passa. El que sí que és cert, i d'això jo no tenia cap estudi previ perquè ja n'hi ha, és que el model turístic sí que dur en aquesta substitució lingüística.
Això no en tenim cap dubte. Aquest model d'apredador, aquest model de maximització dels beneficis, passats en aquest monocultiu que, com bé dius, no és un monocultiu respectuós amb la terra, ni respectuós amb el medi ambient, ni respectuós amb la gent de Mallorca, aquest monocultiu realment està fent que la situació de substitució lingüística avanci a marxes forçades i d'una manera que era inèdita fins ara. Llavors, jo sí que crec que en això ens podem centrar, en parlar...
de com precisament aquest model té moltes conseqüències dolentes cap a l'ecosistema mallorquí en tots els sentits i cap a la cultura mallorquina també. I Laura, també una altra qüestió que jo crec que és fonamental, sobretot en clau de present i de futur, que és...
la relació entre la llengua catalana i la cohesió social i el progrés personal. És a dir, jo crec que són tres elements que ben encaixats són la clau d'un futur en pau i en prosperitat.
Sí, però aquí també cal tenir en compte la situació i jo no sé, no me trobaràs en les files d'aquells que diuen que els mals del present són fruit de la immigració. Aquí has de tenir en compte com fas del català aquesta llengua d'acollida i com fas que totes les persones nouvingudes facin seu el català i que la llengua de comunicació amb desconeguts...
El principal problema és que la llengua que tu i jo, mira que som castellà no parlant i som de Madrid i he après català ja bastant grandeta. Però miro de no fer del castellà la llengua amb desconeguts, de no donar per fet que si tu no coneixes algú t'has d'adreçar a aquesta persona en castellà. I clar, amb una població que no és català no parlant, que ve d'altres indrets del món,
ja no tant de la península, els emigrants de la península han davallat, també n'hi ha que ja s'han instal·lat aquí, com jo, per exemple, alguns han après català. Jo, que la llengua natural, la llengua a la qual tu t'adreces a un desconegut, no sigui de manera sistemàtica el castellà, jo crec que és una cosa que cal treballar de bon deveres,
I per un costat això, i per un costat que la gent que parla català de manera habitual giri quan hi ha algú que no parla català, que mantengui el català. Mantenir el català jo crec que és un dels eslògans que s'hauria d'estendre. I amb això també ja arribaríem al següent punt que tu dius, com això realment és una eina de cohesió i també en certa mesura, encara que jo crec que això de l'ascensor social, que també enxerrarem a
El col·loqui de divendres jo crec que s'ha trencat, és a dir, no és una qüestió de Mallorca ni de les Illes, és una qüestió general del model capitalista neoliberal. L'ascensor social en aquest moment està romput en aquest país i a l'estat espanyol i per tot s'ha romput, però sí que és cert que pot ser...
una eina de cohesió social, com tu deies, i per això cal parlar molt també de com es fa davant aquest turisme de masses i davant aquesta situació en la qual moltes persones que arriben a fer-hi feina en aquest model no parlen català. I jo crec que al voltant de tots aquests interrogants hem de donar respostes
I d'això tractarem, no? Però ja t'he dit, parlar d'ascensor social jo no n'hi estic tan d'acord com si de cohesió, que et doni unes oportunitats a Mallorca o a la resta de les illes de l'arxipiàleg que no entendries, que no entens si no parles català. I jo també en certa mesura ho puc dir en primera persona.
que ha tingut oportunitats molt millors que persones que conec que van arribar més o menys com jo i que no s'han normalitzat o no n'han pogut o no n'han volgut i per acabar i també sempre
patint per no fer grans spoilers d'això que diràs però una mica estirant aquest fil quines mesures creus que podem fer entre tot plegats per augmentar el número de gent que ha fet compte
Mira, jo crec que hi ha una qüestió, no sé si tant que he fet con jo, perquè no crec que sigui un exemple generalitzable pel fet també que m'ha dedicat a la lingüística i tot això també ha influït i segurament m'ha estat més fàcil que...
que altres treballadors... No sé si jo som un exemple... El que sí que tenc clar és que hi ha una clau importantíssima entre la gent jove, perquè tornant a les xifres que t'ho donava al principi, jo crec que aquí és la clau. El futur del català és estar en mans de gent jove segurament no català no parlant com a llengua inicial o com a llengua materna. No són...
segurament són els fills d'immigrants els quals han de tenir aquesta estima i aquesta, no sé com dir-ho, estima, però també que sentim útil, que sentim que és una llengua que els pugui servir per alguna cosa, més enllà de parlar a l'escola, perquè l'escola l'han de parlar, perquè...
perquè és la llengua d'ensenyament, i una de les qüestions principals és aquesta, mantenir-ne el català a l'escola, evitar a tota costa que se desenvolupin aquestes polítiques que jo crec que ja acabarien amb aquest ús social del català entre els joves d'una manera radical, i ara veiem com l'extrema dreta i també el PP, encara que se resisteix, però sembla que finalment sempre cedeixen a les pressions de Vox,
volen llevar el català com a llengua vehicular i volen implantar aquestes línies només en castellà. Jo crec que si acabem amb el català a l'escola la situació serà molt pitjor i aquesta situació evolucionarà de manera molt ràpida cap a pitjor davant d'aquestes dades que jo tenim de llengua entre els joves. Llavors, mantenir-me el català a l'escola i no cedir davant d'aquestes pressions i després
fomentar l'ús social del català entre el jovent. I amb aquest tema crec que xarxes socials, creació de continguts, programes interessants en català tant als mitjans públics com, per exemple, aquest cooperativista, altres que puguin ser d'interès, internet, influir molt en aquests espais digitals, en aquests espais que són de consum del jovent, crec que és una qüestió absolutament candada.
I després aquestes campanyes adreçades a no mudar la llengua, no canviar la llengua, mantenir-ne el català davant diferents situacions socials.
Un poc aquesta seria la meva idea, però bé, n'hi ha més mesures segurament. El que passa és que jo no m'edic tampoc a les polítiques lingüístiques, però un poc el que sí que estic veient és que per aquí van els tirs, no? Sí, sí, sí. Laura, de totes maneres, te vendrem a escoltar i... Super. I a partir d'aquí podrem estreure més conclusions. Moltíssimes gràcies per atendre el microfón d'una midterrània. Moltes gràcies a tu, Tomeu. Gràcies, bon dia. Bon dia, adeu.
Moltes gràcies, Anna Laura. Ella serà en aquest acte organitzat per Plataforma per la Llengua divendres 21 de novembre. Col·loqui sobre l'impacte que ha tingut el model econòmic turístic dels Ierbalears en la salut del català. El seminari serà a la seu de la UGT, carrer de Font i Monteros número 8,
és el darrer dels debats de més semicercles d'aquest 2025 i explorarà la relació entre la llengua pròpia, la cohesió social i el progrés personal. Exacte, començarà a les 19 hores i comptarà amb la Laura Camargo, qui acabem d'escoltar, professora de lingüística.
i amb en Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis. La moderació serà a càrrec del periodista Martí Gelabert. Això és una de les recomanacions que vos feim des d'aquí, des d'Ona Mediterrània, des del Bon Dia i Bona Vida.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som el Bon Dia i Bona Vida els dilluns 10 de... 17 de novembre de 2025. Són les 10 i un minuts. D'aquí mos anàvem a canviar dia per fora. Una setmana enrere, veritat. Sí, i ara ens cap allà. Molt bon dia. Molt bon dia, com estem? Són les 10 i un minut d'aquest dilluns 17 de novembre. Ho hem de deixar clar. Sí.
Bé, i tant. Llorenç, tu ho publicaves dijous passat, que eres dijous bo, el 13 de novembre en aquest cas, publicaves un article bé, molt pertinent i molt d'actualitat, Cultura i Negoci. Ara l'avaluarem, però vinga, ja que era dijous bo, que fas tu el dijous bo? Pegues un vot o...? No, no.
No sóc creïn que, tot i que desig que si tots els visitants, tota la felicitat del món, veritat. Però aquestes multituds, aquestes aglomeracions mai m'han acabat d'agradar.
I bé, vaig a Inca un dia més tranquil·let i m'entusiasm a l'anarí i m'agrada en aquestes veritats. Però no, me'l va passar per alt i vaig veure que hi havia hagut una gran afluència com sempre. Sí, sí, sí. Una edició especial del diari de Balears en paper ja t'engordarem. Ho sé. Te'n farem arribar una. I tant. Inca, de totes maneres, és una d'aquestes ciutats ben igual que Manacó. Mhm.
que els darrers 20 anys han experimentat un canvi molt favorable per fer-se que en su sentit de convivència, de cultura de respirar democràcia i això, i sobretot cultura certament des que ha dirigit Moreno a Sabaloria i posen tota la gent del seu equip, veritat
intermigaran molts. La veritat és que li fàvem una entrevista i realment era vera i a Guimanecó igual, és a dir, són models d'allò que podria ser una Mallorca mallorquina evidentment oberta, evidentment amb gent venguda de tot el món
etc, etc, etc però on la cultura pròpia és molt present i molt motor de la societat i en el mateix temps la llengua ja és present i encara hi podria ser més però Déu-n'hi Sí, s'estan convertint tant Tinka com Manicó en referents de la part forana en veritat, en capitals que suposo que a més vosaltres ja ho són
però en tots els sentits, i Manacó encara va més avançada aquí amb aquest aspecte, totes les mostres de teatre, les festes de Sant Antoni, en fi, que se nota una direcció cultural, políticocultural i social, veritat, molt important tant en una ciutat com l'altra.
I dona'm en esteu article Cultura i negoci, clar, de manera irònica, proposes un afegit a la definició de cultura del diccionari.
Sí, que ja ho he pronunciat. Això és qualcom que ha sortit de Mallorca o de sa veritat actual, veritat. Si vol de te dir que era aquesta definició, ja ho definisc perquè m'oferesc a l'Institut d'Estudis Catalans, veritat, sa membre...
però modestament puc col·laborar, hi ha de fer com eina comunament en desús, perquè la cultura està en desús, però considerarà el rendiment una vegada reciclada a casa de la seva capacitat d'incrementar el contrarresultat de les empreses hoteleres. Crec que per aquí va l'esperit cultural que en aquest moment està impulsant el Partit Popular de totes les institucions.
turisme i cultura, turisme i cultura. Quan diuen turisme i cultura, em diu, se l'encena un llum i diu, Miquel de Sant Soliver, diu, Bertomeu o Mengual, veritat, en la indústria dels forasteros. Però, quan s'hi acosta, veu que la realitat està molt llunyana, és a dir, que l'oferta real està molt llunyana de ser que teníem pensat aquests dos prons de...
del nostre passat, de veritat ho dèiem igual aleshores turisme i cultura preocupa una miqueta sobretot si tenim en compte que quan hem de sortir de les fronteres de la veritat que tant s'estimen i tant estan conreant, veritat es va a la Palma es va a Martínez, Jaume Martínez se'n va als Estats Units en guitarras flamenques, veritat
i el Consell de Mallorca, el senyor Galmès, se'n va fer córrer dimonis per als carrers de Londres. Tenim una altra cultura, des de Ramon Llull a Joan Miró, veritat, Joan Miró sí que ha estat a Londres aquests dies, però Joan Miró també, en certa manera, està canviant un poc a la calla. És a dir, el dèiem a l'article, Joan Miró, personalment,
Era republicà i català. Ja no el dic catagonista, perquè catagonista significa prendre partit dins el teu grup social. No, no. Ell no era catagonista, era català. I republicà, evidentment. Bé, ahir mateix va llegir que el rei l'han fet president honorari de la Fundació Joan Miró, on l'han fet monàrquic i espanyol o espanyolista. Sí, sí.
La cultura és una altra cosa. Podríem dir... A més, hi ha una visió de cara a l'exterior diferent de la cultura que tenia a l'interior. Aquí, com a cultura interior, es potencia molt la cultura, si és nostra, quan és perfectament exportable. Per exemple, tampoc hi ha un exemple sense ànim de polèmica d'aquesta classe.
L'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca són part, en altra sentida, de veritat, fan part dels promotors de l'escultura, de l'estàtua que es farà de Pemmeria i John Patrick i es posarà a les Canelles Jones. Evidentment, ja estic orgullós i contentíssim
perquè jo en part, veig en part, Ibai Bonet i Miquel Lleguerriera mereixen estar presents a la memòria de la ciutat o de la ciutat, la veritat. Però com no ser d'acord, per exemple, el president del Consell de Mallorca que vol promoure la cultura a Londres, o les bales de Palma que la vol promoure a Nova York, fer una introducció...
dels poemes de Pat John Park fent una edició i arreglar-la a aquests ciutadans de Londres o a aquests ciutadans dels Estats Units. John Park és un poeta que s'unit d'efecte que té, és que no es conegut, que no es conegut fora de les nostres fronteres, és veritat, i no ho veig perquè vivim una anomalia cultural terrible, però Pat John Park sí que seria com seria Jaume Vidal Covell o Blai Bonet.
serien uns digníssims representants de la cultura que se fa a aquestes illes, que gent d'aquestes illes s'ha fet, de cara a l'estat dins. Això no se'ls ocorre. I se'ls ocorre. El fan que tota aquesta gent que té una valor extraordinari siguin de consum propi. I nosaltres, d'un meu salt, ho sabem, això no.
Perquè, Llorenç, se m'acut, no sé si estaries d'acord, en que aquesta mena de representant del sector turístic, que són els representants institucionals i els balears, sobretot quan viatgen a fora...
usen sa cultura com es darrer refugi per es que ja ho han arrasat tot, no? I encara cercen sumar més turistes i més destrucció, no? Evident, això està ben clar. I clar, per sa gent que estiman sa cultura i que la defensam i que tal, mos quedàvem un poquet descol·locats a vegades, no?
Jo crec que sí, és tot el que està passant amb aquest festival que se fa de literatura, desplem que se fa cada any a Magaluf, és veritat. Bé, si hem de parlar des del punt de vista cultural, des d'una visió intel·lectual de lo que ha estat i lo que sigui Magaluf, no és duent la gent que hi duim,
És a dir, i quan parlem de resultats, no deim, per exemple, els flam s'ha tractat tal temps i s'han arribat a aquestes conclusions, sinó que deim han anat 12.000 persones, 13.000 persones, quantificant en números de veritat allò que ho sabria quantificar en vida és. I això no és això, no és això, no és això.
aleshores i a tot això suma a mi que el govern ha gastat poquíssim no recordo ara el percentatge però molt poc de tot allò ingressat per s'impost
de turisme sostenible, que també sempre hi ha hagut el debat de si la cultura, diguem, hauria d'entrar dins les inversions d'aquesta recaptació. Des del meu punt de vista no hi ha cap dubte en que sí. I tant. És que la cultura és vida i la cultura està en totes les coses.
És a dir, potenciant el rigor científic, el rigor actual, potenciant les mostres de bellesa i de creativitat, potenciant l'esport, de veritat, les cultures a totes aquestes branques. El problema és quan, ja et dic, volem...
tenir una visió limitada de la cultura, una visió limitada per efectes polítics, que siguin aquestes de tancar la valeritat dins les quatre illes, i una visió limitada en quant als efectes d'aquest efecte determinat. Per exemple, parlant de números, t'insisteixo, és a dir, quan...
Anem a Nova York, també una altra vegada, a tapar-lo. Per exemple, amb una persona digníssima i que m'apreig beníssim, que és la Joana Marcús. Sí. I no hi anem amb el John Parton, amb el Blay Bonet. Per què hi anem amb la Joana Marcús? Perquè ven milions de llibres.
que són seus i estic ben content no sé què estàs fet però el concepte cultura el concepte en lletres minúscules la majorquilitat que ell diuen
Passa per Blai Bonet, passa per Pem Marí i Joan Parr, passa per Jaume Iacové i passa per Ramon Llull, per qui vulguis, per Joan Miró, per Miquel Barceló, per Ramon Canet, per qui vulguis. Però passa per aquesta gent que talvolta no van milions de llibres dins d'Argentina
però que té una qualitat que ens representa a tots, veritat. I això l'anegant totalment, l'anegant totalment. I insisteix que encara més que aquesta valoració d'escultura en números, que és escalt arrel bé, veritat, és capaç d'omplir som moix, sí, evidentment...
si d'un de miauga no omplirà són moix, però no podem quantificar en número el que és cultura. Però al marge d'això, allò que em preocupa més és aquesta doble visió d'allò que és la representativitat cultural de les illes.
És a dir, de cara a fora, duim una gent sols d'una gent determinada, de cara a dins, potenciant tot el que sigui valeritat, més que res per allò que no s'hi diguin, que no respecten la identitat pròpia, etcètera, etcètera. I això és molt periós, perquè això, una postura d'aquesta, s'allarga,
Més que augmentar el nivell cultural, el que fa és renunciar allò que té tot cultura, que és voluntat d'universalitat.
Llorenç jo ara pensava ni tan sols hem tingut la capacitat entre tots d'aprofitar els fluxos de turistes que venen aquí també a veure que pintures per fil de turista no s'hi donava però per donar-los a conèixer per fer-los veure un tast de la cultura d'aquí un tast ja sigui
de la nostra cultura popular, ja sigui de la nostra literatura com tu des, se podrien regalar llibres, traduccions en els hotels, etc. No hem estat capaços de vestir aquesta... No hem estat capaços i en certa manera ens hem acomodat
Ara jo que ens diuen que hem de ser i que hem d'arribar. És a dir, acceptem la normativa, els límits que ens han imposat. Mira, és que és difícil, sempre estàs a un punt delicat de les coses, però...
mai s'havien fet tant d'actes culturals com s'estan fent ara. Mai s'havien promogut des de l'administració tant de recitals, tant de concerts, etcètera, etcètera. Ara bé, tot això, quan deixem de quantificar els números, quan el traduïm amb idees en rebel·lia,
perquè es pensava sempre rebel·li, en el sentit de que rebel·li no és de llançar una pedra contra ningú, sinó proposant noves idees i nous canvis, de tot això no en veig res. De tot això no en veig res, i naturalment és una manera de debilitar el que se xerxa cultural, en vez d'enriquir-la i potenciar-la, el que estem fent és, d'una manera totalment hipòcrita, rebaixar-la.
Quina sortida té tot plegat? És a dir, al final la cultura serà el pretext per acabar de completar tot l'any ple de turistes, no? Perquè al final veiem que sobretot és una excusa. Però a més...
una certa cultura, una visió determinada de la cultura. Sí, sí, claríssim. Però evidentment sí que serà incorporada i la cultura serà prostituïda. Així que el que estem fent, l'estem prostituint, però també l'estem prostituint
des de... els que fan d'una manera de l'altra cultura, és a dir, els que tenen l'obligació, que tenen l'ofici de promoure fets culturals. És a dir, es poden estar marcant les línies, però escolta, les línies també s'accepten. És a dir, quan parlem de cultura,
També parlant de protesta. És a dir, no deixa de ser simptomàtic, una cosa de la qual hem parlat aquestes setmanes, com poden ser la base militar aquesta que volen posar una per les pollants i l'altra a Sant Joan, no hagi mogut la gent de cultura.
No és normal, perquè això és cultura. Prendre posició de cara a la defensa de la teva terra, dels teus valors, etcètera, això és cultura. En canvi, aquesta cultura l'han limitada. I no existeix. Rarament trobries un poble que li posen una fàbrica de bombes al mig d'una sèrie de poblacions que hi ha al voltant,
I no dius res. I el primer que han de dir és aquells que són representants de la cultura i que tenen el privilegi de tenir vou i talvolta que els escoltin.
m'agrada molt aquesta reflexió perquè francament hi troba a faltar una mobilització important per aturar aquesta bogeria no sé si és que la gent ja dona per fet que se farà i ja fa com diguem ja ho deixa anar
No ho sé, mai havia passat que no hi hagués una resposta important. Estic segur que hi serà. Per exemple, en qüestió d'aquestes. Pensa, per exemple, que va ser el 34, que va ser el 35, quan Franco també va decidir
que no s'ho podia edificar en tot de la costa de Mallorca. Sí. I va haver una resposta social claríssima. I el primer que se va manifestar va ser a la palma. Perquè això no és anar en contra d'uns ni a favor dels altres. Ja. És simplement...
des d'aquells nivells culturals que donen capacitat de reflexionar, solucions que rei defensa la teva terra, la teva vida, la teva família, estàs buitats, això és tot. Bé, i d'una relació com aquesta que trobes, que el 34, el 35, aquesta mirada que ens han volgut vendre i no cert,
que aquesta Mallorca que era més calma que l'actual surt massa al carrer a dir això no ho volem, això no és un cortè Mallorca no és un cortè actualment no surt
no surt interessant mira supos que en parlarem però som a punt de complir aquesta setmana està plena de reportatges sobre el tema 50 anys de la mort d'en Franco supos que en parlarem
Sí, sí, podem parlar. Bé, 50 anys de la mort d'en Franco i 50 de la resurrecció del franquisme. Perquè al mateix moment que Franco va aixer la tomba, el franquisme se va alçar i és una mica per tot encara.
Idò, en Llorenç, ens fan arribar una recomanació que vull compartir amb tu, i que de moment a Mallorca no arriba, que és una pel·lícula que se diu La invasió dels bàrbers,
que veig que tant a Catalunya com a Espèrit Valencià hi ha programades projeccions, aquí a Mallorca no n'hi ha, mirarem si podem fer qualque cosa perquè el Mango vengui en un parell de dies. Aquest és el nostre tema, la veritat, que forma part d'aquesta valorització que...
que la gent de cultura ha mat perfectament. És a dir, el fet que parlem de la mort d'en Franco vol dir que parlem de 50 anys de llibertats. Sí, en teoria. Llibertats i no per a vols les televisions en la nostra llengua del nostre país. De quina llibertat parlem? Que és la llibertat que podem anar a recitar una pol·losia i venir a l'Ama o Sant Joan? Pel mal de Déu, pel mal de Déu. Ja, ja, ja.
que no mos falti mai aquest punt d'indignació davant la injustícia i tant Llorenç, moltíssimes gràcies Gràcies a tu, adeu Gràcies, bon dia
Llorenç Capellà, Cultura i negoci. El títol d'aquest article publicat a l'última hora és passat dijous 13 de novembre que vos, evidentment, vos recomanem la seva lectura i el podeu recuperar a través del portal digital d'última hora.
Fins demà!
Ahir salvaves balenes, crits de slide, avui apostes ben fort a una brega de gals. M'has enganat, t'he donat sa mà i tu l'has traiat. Ja no sé, ja no sé si remuntaré.
Tot és tan difús, ja no vals, ja no vals gust, ja no me crec, la teva coartada. Molt dissimuladament, no desfaré. Cau et sol i desperta Dràcula,
Un xucle sancs, un traïdor, un cràpula. Tira sa pedra i amaga sa mata, tenim ben calat. L'home de dues cares ja s'equip, el més que passi de llits. Un dia que vas a Xirona fent-te un vis-à-vis, amb el mèrfic de rebàs. Home, té satanat, m'has engarnat.
T'he donat la mà i tu l'has teat. Ja no sé, ja no sé si remuntaré. Vals, tot és fals, tot és tan difús. Ja no val, ja no val us bús. Ja no m'acrec dins la teva corta.
Ja no sé si remuntaré. Fals, tot és fals, tot està en difus. Ja no m'alç, ja no m'alç puc. Ja no m'acrec la teva corta.
L'esferé. L'esferé.
amb un verd acompanyat, en aquest cas, d'en Pep Álvarez. En un verd és un dels ex-components denegats, en aquest cas acompanyat, és cantant denegats. És un dels grups, és un dels projectes musicals que analitzarem avui, que parlarem avui en Anita Sancho, que ja mos espera xocolat, m'anem cap allà.
Fins al cim d'Estormell i que el cul se distanci el teu canell i Atalai. L'horitzó d'aquest paisatge divi em prenc el camí cap al nord.
Queda poc i si tu estàs d'acord dormiré aquesta nit resguardat entre els teus malucs no puc. Per la geografia del teu cos deixa de caminar. Amb tu som un cert diminut cercant l'arca perduda per l'atles del teu cos humà.
si aquest amor és un miratge digue'm-ho tu digue'm-ho tu abans de trobar els passatges secrets que dugui el teu cor i quedar-me atrapat m'enfio i pesco un gos
De s'esfina dorsal i m'acost a la vall de ses escàpoles. Esquelets d'antics aventurers que varen passar per aquí. Ja els veus hi ha pas saliva i mar de valor. En definitiva, aquesta expedició és un viatge de no.
Paques, peatge, de tot explorador. I perdut per un bosc de cavalls i me vaig empenedint. No sé com sortiré d'aquest laberint. Tom, bata el cuic.
Per la geografia del teu cos deixa de caminar. Amb tu som un ser diminut cercant l'arca perduda per l'atlas del teu cos humà. I estic tan perdut, si aquesta moa és un miratge, diguem-ne.
La geografia del teu cos deixa de caminar. Tontos som un cert diminut cercant l'arca perduda per l'atles del teu cos humà. I estic tan perdut si aquest amor és un miratge. Digue'm-ho tu. Digue'm-ho tu. Ho has de trobar.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània, dilluns de 7 de novembre a les 10 i 31 minuts. Anita Sancho, molt bon dia. Hola, bon dia i bona setmana. Què hem escoltat?
Escoltàvem un tema molt delicat i de Nunbert. A la fi, escoltàvem el single avançament del nou EP que ha preparat i que sentirem enguany abans d'acabar l'any, d'en José Juan Nunbert, qui era, bé, qui va ser guitarrista, un dels diatristes i un dels fundadors de la mítica banda Cerverina, Negats.
que ara han pres aquest camí en solitari. Abans d'Atles del teu cos havíem escoltat una cançó d'un disc anterior, acompanyat d'en Pep Álvarez. Què mos pots explicar d'aquest nou disc?
Doncs mira, en un verd, efectivament fa ara dos anyets varen publicar plegats fragments, que teníem també aquesta cançó que hem sentit amb en Pep Álvarez, entre d'altres.
I ara que, bé, que de moment sembla que negats ja se van acomiadar aquest estiu, doncs ha reprensat el seu projecte personal i ens, bé, ja duien molt de temps fent feina amb aquestes noves cançons i, de fet, ara ja ens dèiem aquesta P amb uns quants temes que el que deia que sentirem enguany, però és que ja té...
ja està preparant també per l'any que ve. Vull dir, aquest EP també serà com un avançament, no? I l'any que ve ja escoltarem s'àlbum sencer. És a dir, no li falta inspiració, mai li ha faltat, ni ganes de continuar el seu projecte musical. I per tant, bé, hem sentit atles del teu cos humà i vos he de dir que d'aquí...
10 o 11 dies sentirem una altra cançó, bueno, estrenarem una altra cançó, que aquesta anirà acompanyada de videoclip. Després podrem disfrutar en directe d'aquestes noves cançons el dia 13 de desembre a l'Espai 36 de Sant Llorenç.
i bé, i l'any que ve ja tindrem l'àlbum en físic també escoltant, si t'apareix Asteroides de Nombert Asteroides és d'aquest nou disc, no és així? Asteroides era del disc anterior però per fer-nos una idea un poc més d'aquest projecte de Nombert l'escoltam és molt maca tinc la deferència de posar-me atenció
Jo vos contaré la història d'aquell inemperador, que en el fons volia jugar com tu i jo. I a tercera fila me danya un pare ensopit. La frissa que s'acabi és que ha passat mal la nit.
I d'un begul que sembla que no tingui fons. Un homo misteriós que treu objectes d'altres muns. Mira en boca vedats aquests il·lustres carovins. La mauna de la blava, les mans són els dofins.
Tot home a l'escenari que farà amb un drac xinès. I de sent despenjada d'un anes, una fada que vos accepta un desig. I enmig de la plaça és com un paradís de gegants, de confetis i els nils.
que canten i ballen amb el grup infantil. Quina festa, rialles a mil! Ara es passa carrer, ara sirvo bé, quan el món dóna voltes per ells.
Lletres bastant, bé, molt elaborades i una música que no és anegat ni per fer-sí, diguem, però en el fons també té un punt. Em recorda molt, eh, que sí? Sí, sí, sí.
És a dir, clarament no ho és, però clarament t'ho recorda també, no sé com... Clar, és el que té com que érem un dels atristes i principals, vull dir, i després de tant d'anys que han estat amb el fredet anegats, que clar, han crescut junts, i és impossible, encara que no ho vulguis, és impossible que no hagi aquesta peta, eh, que sí?
Per tant, Mordius que en directe estarà al seu poble, a Sant Llorenç.
Sí, estarà a Sant Llorenç el dia 13 de desembre i allà segurament estarà acompanyat d'en Ali Domínguez, el Violí, amb en Dimas Frias que també li ha ajudat en la producció i en la música i no sé qui més li acompanyaran perquè encara no m'ha donat més detalls però bé, serà una trobada ben maca.
Sí, sí, segur. Anem a un altre projecte que també molt vols destacar aquesta setmana, que se diu En 111, i un segon avançament de seu nou EP titulat Hipster, no? Sí. Aquesta ja la tenim disponible també, igual que aquesta, un verd, ja estan les dues disponibles a plataformes digitals.
i 111 ens han avançat aquesta cançó Hipster, que bé, l'haurem d'escoltar i la comentam a veure de què va. Jo crec que és tan evident. El títol m'encanta. És ben fermada, txats sabates, és que els setim ben estirats. Fas bona planta i te mires,
de reull en es mirall. Se camia florejada, i els calçons ben ajustats, i una rebeca calenteta i ben conjuntada, tot orgànic, de comerç just o reciclat. Però te queda bé,
diguem com ho fas. Tot te queda bé. Tot te queda bé. Tot te queda bé. Una arrecada a cada orella i una petita en esnàs. Ho eres de pasta, fa molt interessant i a més a més tens els ulls blaus.
La barba llarga i arreglada Vas donar sa clatxa en el costat Te quedava mel, però ja no dus monyito És molt solidari i el vas donar Tot te queda bé
Ves-te anar, mamà. El darrer iPhone dins una butxaca. Anita, m'encanta. No sé, una lletra molt bona. Sí, sí. I se'n bonica també, m'encanta, m'encanta.
Sí, sí, crec que acabarem tots ficant-nos un poquet amb el gíster, no? No sé, sempre que estem bé, ja de que tot li queda bé, i a lo millor jo ho intento i no, però bé, hi ha una tresa crítica i la simpatia, no? Sí, sí. Que m'han d'escolta, vinga.
Clar, havia d'acabar així, més a més. 111, què m'ho has de dir més? Què han de saber més d'aquesta gent? Doncs mira, si ja fa unes setmanes varen presentar Estiu del 98, que va ser el primer single, que era una cançó més bé romàntica, de que records de fa, de quan un era adolescent,
Doncs amb aquesta cançó que ara ens avancen, Hipster, ja veiem aquí el caràcter un poquet del grup, no? Així un poc irreverent i autèntic i un poc crític que tenen 111. D'aquí poc coneixerem... Bé, aquí poc, no? La setmana que ve ja publicaran la resta de cançons amb un EP en digital que se diu Fora Vila,
i que presentaran també en directe el dia 28 de novembre a Attic, de Pinsalem. I una cosa, tots els temes són amb aquesta línia així catxonda, per dir-ho de qualque manera, o no, hipsteres com una excepció, per dir-ho de qualque manera? No, sí, ens trobarem amb una que és Banderetes, que de fet,
És una nova versió d'una cançó que ja havia entret l'any passat, però aquesta musicalment és un poc diferent, que bé, hi ha un poquet de les banderes que se posen cada un. Després hi haurà un altre que se dirà com el nom de CP, Fora Vila,
i un altre de jugar amb foc, jo crec que això promet, no? Ja, sí, sí. Ja l'any passat, no sé si era l'any passat, perquè ja els anys ja me passen que ja no me donen compte, però bé, si l'anterior EP que van treure era Problemes d'Occident, que també, veus, amb aquest títol, doncs feien també un...
unes cançons amb crítica, amb reflexió, doncs no se'n van, no se'n van d'aquí, està bé, ens duen amb aquest estil així pop, un poc ballable, el Manco, bueno, doncs fan aquesta crítica simpàtica que ens fa reflexionar un poquet, però no ens posa depressius, sinó més bé al contrari, no? Exacte.
amb aquest punt d'humor que sempre és necessari escolta anem a la darrera qüestió que volíem tractar avui amb tu episodi 3 de la Ronda Air Mallorquina que estan triomfant les totes no?
L'episodi 3 que ja tenim disponible tant a plataformes de podcast com a la web blaupodcast.com. En aquest tercer episodi vos recomano també, bueno, vos recomano que escolteu tots, clar que sí, però en aquest tenim a Massejara, Carmela Font i Maria Drobés, aquestes 3 pitjorines que ens acompanyen en aquest nou episodi que també du 3 rondalles i que vos he de dir que...
que bé, que heu d'arribar en el final perquè en el final té un toc així, bueno, no vàrem poder evitar afegir les presses falses ja que vàrem riure molt amb aquest episodi i bé, hem preparat tres pieces per escoltar un poquet un tast de cada rondalla i així donar-vos un poquet de ganes d'escoltar-les. Escoltar-me's primer, vinga. Molt bé.
Bon dia, Garridets i Garridetes! Noltres som na Carmela, na Maria i na Massé, membres des Grup Pitxorines. Escoltarem tres rondalles. Els tres germans i els nous gegants, el cavall del rei i el festejador. Aquesta segona vos he de dir que és una rondada ben real. Ja ho diuen ja que tota Mallorca es plena, de pedres i roques marcades amb la pota del cavall del rei en Jaume.
els tres germans i els nous gegants. Això era un pare i una mare que tenien tres fills, en Pere, en Bernat i en Joanet. Sempre que vaven primer el pa que se talen, de pobres que eren. Un dia en Pere, cansat de patir fam, alça es cap i diu... Me'n vaig a descobrir món.
Camina, caminaràs, troba una doneta amb un lotó i ja l'escomesa. No em diríeu, germaneta, on trobaria lo que cerc? I què cerques? Ventura! Idò, mira. Allò és la maietà i dels nous gigants. Ja hi tenen un caramull de dobles de vint. Què fan, por? Marimon, obri!
I s'obrin les portes i surten els nous gegants. Digues qui anava darrere i les portes s'ha tancat.
Se gira en espir i diu, hi ha algú aquí dalt? I ja l'abró ha anat i espalçada bé i espalçada va. Si força era ferrat en Pere, més fort espalçat gegant i el feu botir cinquanta passes lluny. D'en Pere no se'n resopos.
Anita, ho trobo una autèntica meravella. Troc que li heu sabut trobar el to perquè amb un so actual l'any 2025 i en el mateix temps sense descuidar l'essència de les rondalles i que d'alguna manera evoquen les gravacions que va fer en Francesc de Borja Moll.
Sí, hem recuperat aquestes cintes de fa 40 anys i se poden escoltar molt bé, gràcies a en Mateu Picornei que fa la seva tècnica de recuperació i de polir un poquet el so perquè faci gust sentir-la i després...
afegir a les pitjorines que ens acompanyen, les presenten i fan comentaris, doncs és una meravella, la veritat. He de dir que en aquest episodi he hagut de posar que bé, que he recomanat per als infants a partir de 7 anys, perquè en aquest 3 germans n'hi ha dos que no acaben massa bé,
Fa una mica de por, fa una mica de por, eh? Sí, sí. S'ha d'anar alerta. Bé, escoltam la segona mostra. Vinga. El rei. Això era un rei que tenia un cavall que estimava molt. Mira't bé els cavalls i diguem si te cura.
El menescal se mira ben a roues cavall i diuen al rei... Senyor rei, no li veig d'acord en aquest animal. El rei entengué un disgust de mort i a la fi diuen els criats... Anau-los vornar de vora mà, veient si sereu pàtrics per curar el lòm.
I vos fas evident que si mor l'animal no vengueu a dir-meu. Aquell qui vengui a dir-meu el fas penjar. Els criats agafen el cavall i, ala, cap a mà són ses feines. Feien de tot per cuidar-lo bé, però tot va ser de bades. Dins un parell de dies, el pobre cavall allargar ses potes i va fer sa pell.
Els criats, com prou hi hagueren pensat i tornat a pensar, troben un curando qui, sense gens de mirament, era capaç de dir qualsevol barbaritat a qui es buia. Te donaran mil lliures si tu te presentes en el rei i li dius que el xavall ja és mort. I vosaltres me jureu que, si jo dic això en el rei, me donarà un mil lliures? T'ho juram, Jesús crueta.
No res, idò, ara mateix me n'hi vaig a dir-li. Sobretot, ell esperant... Una bravella. Anita, recorda-m'ho, els papàs o els padrins que vulguin escoltar això amb els nets o amb els fills, com ho han de fer?
Només han d'anar a la plana web blaupodcast.com, allà es pot escoltar directament o també teniu accés des d'allà a les plataformes com e-books, Spotify, Apple Podcasts, Amazon i fins i tot YouTube. Estan també disponibles en totes aquestes plataformes per a aquells que estan acostumats a sentir podcast o se voleu...
apuntar a qualque servei, i si no, el que he dit, gratuïtament a la plana web blaupodcast.com, és molt senzill, només s'ha de fer play i ja està. Superfàcil, i mira, faim una cosa, tancam aquí la nostra connexió, escoltarem per acabar la tercera mostra, el tercer tast, el tercer tíxer que mos has fet arribar,
i en tot cas, com sempre, mirarem de fer la passadeta per xocolat per veure les novetats que hi ha. Jo, per Reis i per Nadal i tot això sempre coman tant per jo com per parents o llibres o discs. Per tant, encara feim la passadeta per comanar l'os a xocolat.
I aquí teniu tot un ventall de possibilitat de discs perquè s'atenda plena, plena, plena tant de novetats com de vinils de col·leccionisme o de segona mà que són fantàstics. Estan tots ben cuidats, ben repassats i ja, bueno, és que no vos podeu fer...
una idea de la quantitat de vinils que tenim i més que tenim per treure. O sigui que vos recomand passar per aquí, que és una meravella. Pegarem un vot. Moltíssimes gràcies, Anita. Moltíssimes gràcies i molt bona setmana a tots. Igualment, salut, bon anam amb aquest tercer tisser de la Ronda Air Mallorquiner. Gràcies, Anita. Gràcies.
Això era una mare que tenia un fi, bejaca de tot, que havia anat amb pena. Ja havia d'obligat les trenta i no era estat capaç mai d'escometre cap a l'hota. Fins que sa mare li arribà a dir... Hauries de veure si vas a festejar qualque pot. Si ja no sé què tenc a dir... Idó, mira, les raons s'hi han acabades. A festejar has d'anar, surta d'allà on surta. A festejar, a festejar, a festejar...
I on voleu que vagi? Li van recotri. Ves a Ana Mariana a desfil. Jo li he de dir... Tot d'una, com bé que digues. Com va? Que li pegau a seure? En Pere se'n va anar a Cana Mariana un diumenge al capvespre i la troben a esportar-la amb sa mare que se n'anaven a l'esglòsia. I s'ho barcot li diu...
Com va? Que li pegueu a seure? I que no ho veus tu, si sa emoci està amb dretes? Diguent a Mariana. I li girar s'esquena. I partiren totes dues i se n'anaren cap a l'esglés. En torna casseua i sa mare li demanar. Com has anat? Al ment. I d'on tornar-hi has de dir...
Festetjam! Festetjam! Descat d'un parell de dies, se n'hi va. I justament a Mariana tingués son pare mort. I troba sa casa plena de gent, plorant, s'hi acosta i li diu... Festetjam! Festetjam!
Ah, tros de pisti! En s'omor cos present! En s'apena i trastorn d'aquesta casa! Véns a cercar festejaments! Traix-lo de fora! Traix-lo de fora! I li van treure! En caixes destrempades! Queixis tu és aquesta rondalla? El pobre Lot que només feia allò que sa mare havia dit.
Ai, sí, si és que festejar és tot un art. No se pot fer de qualsevol manera. I mireu que avui en dia tots els gelotons i el loton es festeixen per internet. Sí, però he acabat purando. Jo vos he de dir que jo sempre he festejat sense voler. Com aquell qui no se'n dona compte. Sempre, sempre n'he tingut una carrera darrere. Maria Triomfos. No ho sé, jo. No ho sé si no te'n dones compte. Ah, sí, no. Tu també no quedes enrere en la meva parella.
Ja sabeu, podeu recuperar totes aquestes rondelles a través de la web, del podcast de xocolat. Fins aquí hem arribat avui en el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, que vos ha acompanyat d'Artele 8 i fins ara.
i que demà hi tornarem a partir de les vuit. A partir de les set podreu escoltar la redifusió del programa El Crepús que encén estels, el programa que s'haurà fet avui a les nou i a partir de les vuit des de matí i fins a les onze hi seran altres. Bon dia i bona vida.
Ara tot d'una, ja són aquí, ja són en els estudis, començarà el programa Sobiranistes de l'Assemblea Sobiranista.