Se serem com s'esvalgueren.
a passar.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Escoltes Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
dos guardias de Pils o Municipal.
Bon dia i bona vida! Aquí comença el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa que vos acompanyarà fins les 11 des de matí, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, Can Alcover, tot d'una, vos desvetlarem quins són els principals ingredients que hem preparat per avui.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia, bon dimarts, ens veiem la Mediterrània, som Maria Llobrecht i la meva recomanació musical per aquesta setmana és una cançó que se diu Gelat, d'un grup també molt bo, que se diu Silvestre Catapulta.
Fins demà! Fins demà!
i que ha agraït quan t'he dit que he de dinar aquí. No sé com fer-te venir perquè ja no sé on estic.
No puc observar els paisatges sense fer-me part. Demà, demà el dia passaré a comprar-te un gelat.
Dimarts 14 d'octubre de 2025. Això és Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa que tot d'una vos repassarà l'actualitat. Ho farem a través de VilaWeb i també i sobretot de Diari de Balears.
A continuació, vos oferirem una entrevista feta també per la plataforma audiovisual Vida en en Pere Estalric, matemàtic, difusor musical, col·laborador d'aquesta casa. A les 8.40 ja tindrem en Joan Mir aquí i amb ell analitzarem tota l'actualitat a nivell...
A partir de les 9, més o menys, repàs de les notícies i després tindrem entrevista en Catalina Inès Perelló. Ella és la portaveu de Més per Mallorca en el Consell Insular. Entrevistarem l'humorista Pere Jota.
I a partir de les 10, més entrevistes. I a les 10 i mitja, focus. Amb en Joan Planes, avui també en clau sobiranista. Et repassarem...
algun dels elements de més actualitat. Som dimarts 14 d'octubre, són les 8 i 8 minuts. Anem ja a revisar, a repassar l'actualitat en forma de titulars i en forma de titulars en el diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I de Balears, ara mateix, com notícia més destacada, unes declaracions de Pere Follana, concretament de forma audiovisual Vida, on, entre d'altres coses, diu que el diari de Balears era un miracle diari i un producte molt bo. També en clau internacional, Trump decreta que ja hi ha pau a Orient Pròxim i Israel i Hamas intercanvien captius en el marc del pla per a l'altofoc de Gaza.
En clau local, però connectat amb aquestes notícies, ara sí que ja són a casa les tres solidàries mallorquines que van estar embarcades a la flotilla, van arribar ahir a migdia a l'aeroport de Palma.
Resero celebra una jornada sobre la transició cap al residu i la toxicitat zero en el sector horeca, en el sector d'hostaleria, restauració i cafeteria.
Les Illars Balears participen en el ple d'inauguració de la 23a Setmana Europea de les Regions i Ciutats a Brussel·les i el PSI-PSOE comença a desplegar-se per recuperar el govern el 2027.
Amb notícia d'impacte d'ahir, l'exèrcit espanyol pretén construir un gran magatzem de bombes i missils a l'aeroport de Palma. I comença la campanya dels bons de producte local amb 100 establiments adherits arreu de les Illars Balears.
També en clau local, a l'Heroa Cull, la primera edició del Cicle Internacional d'Improvisació Organística amb dos concerts d'alt nivell, mentre que la UIP organitza el seminari Norats de la Història a la Ficció. Vos destacarem encara unes quantes notícies més, per exemple, que Marta Saquera és la nova presidenta de l'Associació de Filòlegs i Traductors de les Balears
i que ha començat la setmana del Pa 2025 per convidar a consumir pa tradicional, local i saludable. També destaca a Diari de Balears que Esquerra Unida Podem proposa noves prestacions socials per a combatre la pobresa i un nou model turístic que Esquerra Republicana, més per Mallorca i compromís, demana al Congrés Espanyol que el 2CAT arribi a les Balears
i el País Valencià, i és que han començat les emissions del nou canal en català de Ràdio Televisió Espanyola, però, de moment, només a Catalunya. Aquests són els principals titulars de Diari de Balears. M'ho anem ara a Vila Web per conèixer quins són els elements o els titulars més destacats.
Hi trobàvem en primer lloc una peça titulada El banc de Sabadell diu que només el 2,8% dels clients amb accions han acceptat l'OPA del BBVA i també que les claus d'una jornada en què el nou govern Le Corneau es juga la supervivència. Trump signa la segona fase de les negociacions de pau a Gaza sense Israel ni jamás
La jutgessa demana a Televisió Espanyol el vídeo on Masson parla d'alerta hidrològica abans del dinar del Ventorro. Nicolás Sarkozy entrarà a la presó la setmana vinent per la condemna del cas Gaddafi i una entrevista a en Toni Vives, feta per en Andreu Bernils,
on el titular és L'Aràbia Saudita viu una revolta il·lustrada des de dalt. M'anem ara a retornar la portada de De Balears perquè ja hi trobam diversos articles d'opinió destacats que vos volem recomanar.
Per exemple, el d'en Joan Vicenç Lillo, Alemanya i Israel, es germanades en el genocidi. Lila Tomàs, l'imprescindible canvi de model, senyora Proens. Es d'en Rafael Borràs, va com va.
d'en Bernat Joan i Marí, enemics dels palestins. Tots aquests arguments, tant d'informació com d'opinió, els trobeu a la portada de Diari de Balears. És el moment d'escoltar la predicció del temps que mos fa cada dia en Tomeu Mateu Canals. Escolta'm-lo. Bon dia.
Espera que aquest dimarts continuïs temps inestable, tempestuós. De fet, estem amb avís taronja. Per tant, temps inestable, possibilitat de tempestes fortes, sobretot des de matí, i que no siguin generals, perquè on caiguin,
S'ho notarà. I temperatures, les pròpies de l'època, a partir de demà, la sensibilitat començarà a disminuir. Però ja pateix que avui hi ha un dia que en principi podria ser bastant complicat.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Edic Massotí, nascut a Falanich, matemàtic, divulgador musical i periodista. Bon dia, moltíssimes gràcies per ser aquí. A vosaltres tomeu. Un autèntic plaer poder-te tenir com a primer protagonista de segona temporada. I començant per lo darrer de tot, que és per donar-te l'enhorabona per aquest premi en derroc. Te va agafar un poc per sorpresa, supos? Totalment, totalment per sorpresa, perquè va ser una...
una proposta de sobrecultural per valorar la feina d'una persona que no és músic, que no som músic,
d'una persona que no sent músic ha fet feina o ha portat alguna cosa d'aventura dins del món de la música. Perquè el altre premiat és Antonia Font i Capella. Per tant, estan en aquestes dues institucions musicals com és Antonia Font i Capella, que tenen una trajectòria amplíssima i grans músics que formen aquestes dues grups.
que a més m'hi fiquin a mi com a personatge, em vaig sentir molt orgullós. Els tres fils conductor de la teva vida són els que han dit, són matemàtiques, de la teva vida pública, professional, també la música i també el periodisme. Les dues primeres diuen que estan bastant connectades, no?
Sempre s'ha dit que les matemàtiques i la música tenen a veure. De fet, si és que va existir mai en Pitàgores, la primera persona, el primer científic que va pensar que se podrien trobar unes notes musicals a través de tensar una corda,
va ser en Pitágoras, que va ser el primer que va dir si que fau una corda i feis una nota, la tensau, feis una nota, i després tensau la meitat, la mateixa nota, però serà una octava més alta. El primer que ho va fer a nivell matemàtic que va començar a axiomatitzar la nota musical va ser en Pitágoras. I després, quantitat de músics que han estat científics, el mateix Einstein tocava per violir de la mateixa, com si fos un professional.
Per tant, en Brian May és físic nuclear, és guitarrista de Coldplay, és matemàtic. Vull dir, no només de música clàssica, sinó de música pop, poden trobar exemples d'en Garfunkel, de Simon & Garfunkel, també és matemàtic. Vull dir que hi ha quantitat de músics que tenen una formació científica.
Pere, i aquesta tercera branca d'esperiodir-me de bon també. No, me ve de sempre. De sempre. Jo quan era petit jugava a fer programes de ràdio que nostres sense ràdio. Vull dir, posant-me com una espècie de micròfon o de fusta i gravava, o de micròfon o de... un manetòfono i gravava programes que ningú escoltava. Però ja m'agradava. I els meus germans me feien d'escoltadors o de tele... I em diuen, Pere, ja està, no mos facis estar més aquí com si fossin ells al plató de televisió.
assistents en el plató. Per tant, m'agradava fer periodisme. Després em vaig decidir per fer matemàtiques i quan vaig acabar la carrera, al cap d'uns anys vaig fer un màster en periodisme i comunicació i he alternat les dues hores. I la corolla, si m'ho permets, per ser en matemàtiques d'on neix, d'on surt? No, de sempre. Jo a l'institut m'anaven bé, les matemàtiques.
altres coses no, però les matemàtiques sí, després tens una tertúlia deportiva, és a dir, el Deport sempre és la meva assignatura terrible, que m'aprovaven sempre per als pols, però és això de botar les sedes potro, em feia una porada, no foten-me les dallones per a la voltada aquesta, perquè sempre quedava assegut a mi.
Bé, l'esport no era el meu. Bé, cadascú... Cadascú destaca el que destaca. I jo, les matemàtiques m'anaven bé, i donar classes vaig pensar que era una cosa que me faria ganes. I ho vaig plantejar que a nostra, clar, no hi havia matemàtiques a Mallorca,
El meu pare va fer un esforç econòmic, però vaig poder anar a Barcelona, que això és una cosa que no deixaré mai d'agrair-los. Jo si hagués estudiat la carrera a Palma, a Mallorca, segurament seria diferent. La meva trajectòria hagués estat diferent. No sé si cap millor o pitjor, però...
El fet d'estar a Barcelona en els anys 70, vam començar el 73, i vaig acabar el 77, el 72, i vaig acabar el 77, anys conflictius, anys de la mort d'en Franco, vaig viure coses molt intenses en aquella època, es dia d'en Puig Antic,
l'assassinat d'en Puig Antic, jo era la facultat, era un dissabte de matí, teníem classe i van entrar els grisos i mos van fer sortir tots de la universitat, de la facultat per anar, jo anava a classes a la universitat, a la central, mos van posar un cordó, mos van fer anar fins a les metres i a partir d'aquí. Vull dir, vaig viure coses intenses en aquella època, de molt de canvi, de final de la dictadura,
I després vaig viure un esplendor del Liceu i del Palau de la Música, amb una orquesta ciutat de Barcelona esplèndida en aquell moment. I bé, això me va fomentar també. Per tant, qüestions que te varen interpel·lar i d'alguna manera te varen... Molt, molt.
Mon pare havia estat a Sabadell dos anys, se va fer subscriptor a La Vanguardia, i clar, ell vivia a Mallorca i rebia La Vanguardia, perquè La Vanguardia, i he de dir des d'aquí que el fet que no se pugui dir... Des de fa poc no se pot llegir.
Jo tenia una subscripció de l'any 50, de l'any 50, i me'n vaig donar de baixa, quan em vaig deixar de venir en paper. I doncs, mon pare rebia La Vanguardia i veia reportatges de concerts que se farien la setmana següent. Me telefonava i me deia, pera, et posaré mil passades perquè puguis anar i siguis els meus ulls i les meves orelles per anar en aquell parcifal o per anar a sentir aquell parcifal segon Sant Mateu.
un privilegi, perquè anava a dir, no, allò de Barcelona és bona si la bossa sona, quan jo hi vaig a ser, clar, també una cosa era tota la oferta i després la capacitat d'anar-hi. Sí, però clar, mon pare, jo com estudiant, clar, no tenia ingressos, però mon pare feia un esforç i em deia, mira, això fan, fan, he vist anunciat a la Vanguardia que era Montserrat Caballé, vaig veure una Salomé, que era Salomé històrica de Montserrat Caballé,
que va fer en el Liceu, però històrica, que és un referent mundial, aquesta Salome que va fer allò en el Liceu, jo vaig tenir ocasió de veure-ho, perquè mon pare va veure això, va veure un reportatge, i va dir, Pere, no t'has de perdre aquesta Salome, que si jo fos a Barcelona aniria a veure-la, d'aquí et posaré, i el passeta, el que fos, el que volia en aquell moment, i no hi havia targetes d'agredi ni d'hires, els anys 70, i anava i vaig veure coses que vaig veure en aquell moment.
Pere, per tancar la carpeta de ser matemàtiques has exercit com a docent durant molt d'anys i molt a gust això era una de les coses i l'altra, l'evolució que ara ha vist de l'alumnat sí, jo he estat molt feliç donant classes vull dir, he estat molt feliç, ara no faria classes vull dir, me vaig jubilant en el moment que se podia jubilar jo m'havia de jubilar el meu terrenar com a professor després has dit que tindries en Joan Fortes l'amistat que mos unes amb en Joan és perquè vaig alumne meu
Li demanarem després, eh? Pot demanar. Crec que no xerrarà moltament, perquè jo no xerraria moltament d'ell. Crec que vam tenir bona sintonia. Després ens han continuat veient. Després les nostres carreres professionals ens han duit a trobar-nos a dir la vida i amb molt de gust. Vull dir, jo he estat molt feliç donant classes. Però jo era una altra època.
Ara és més burocratitzat, ara ha passat més temps, fent informes d'alumnes i programacions, i ara la meva programació era la que hi havia. Però si un dia hi havia de treure els lots i m'havien d'anar a fer una volta a fer la trigonometria al carrer, ho fèiem. T'atreveixes a fer un tuit, una pil·lada de la evolució de l'alumnat, segons tu l'has vist?
més que l'alumnat del sistema educatiu. Jo crec que el sistema educatiu ha passat que el valor important fos transmetre coses, no necessàriament d'aquella assignatura, jo als meus alumnes parlava de música també, donava classes de matemàtiques, crec que han passat de transmetre coneixement
a burocratitzar l'ensenyament. Això seria una cosa curta, no sé si té doscentes, però molts va bé, molts va bé. En la carpeta de la música, que tu quan parlaves del Premi has dit he fet cosetes, entre aquestes cosetes podríem dir que va ser el fundador del Centre de Recerca Musical de Mallorca i un dels impulsors de l'Orquestra Sinfònica dels Ier Balears. Només per això ja...
Hi ha un parell de medalles aquí. Darrere d'això hi ha més gent. El Centre de Recerca, en Vilma Sot i en Joan Parets, van ser ànimes d'això. I jo m'hi vaig afegir, també. I l'Orquestra Sinfònica va ser una iniciativa de la Comunitat Autònoma i l'Ajuntament de Palma, i en aquell moment es va aconseguir insular, que era una part molt petita però important.
em van triar a mi com a gerent, però he de donar les gràcies a en Lluís Re Martínez, com a director d'orquestra, que vaig obrir moltíssim, a en Pasqual Martínez, pare, que va morir fa un parell d'anys, perquè té el seu fill esclinatista de l'Orquestra de Nova York, vull dir que el seu pare em va donar una mà, era un grandíssim músic i una persona, i altra gent, que em van ajudar a muntar aquesta història. I ara, quan mirets la realitat d'ara de l'Orquestra Sinfònica,
Què hi veus? Ho veus amb vergull o ho veus enracant-se? Un orgull enorme i té molt de mitjans allà de dins que ja s'estan jubilant. L'altre dia vaig estar amb en Josep Safransky que va ser el contrabassista i s'ha jubilat ara. Pensant que se va fundar l'any 89 la Sinfònica. Arribaven moments que jo vaig perillar perquè l'espressupat que teníem era limitat, però no. Jo no he vist mai que he perillat l'orquestra com a tal.
Hi va ser poc d'enveuçar, què se va dir, si se feia i tal, però jo de no se pot anar a treure mai a llevar una sinfònica, és que és impossible. Bueno, però així... No ho sé. Però hi va haver pressió dels músics, hi va haver pressió dels músics i se va tirar endavant. Jo crec que està consolida. Ara tenim una bona salut. Tenim una bona salut, tenim una bona orquestra, crec que tens d'on vés que necessita.
que mai són suficients, però bé, i se duen molt bona gent i crec que l'orquestra sona molt bé. Estic orgullós de formar part dels inicis d'aquesta orquestra. Faceta de periodistes, la teva connexió amb el Diari de Mallorca deu començar com a crític musical.
Va començar, no, va començar perquè jo feia un programa a Ràdio Juventut, que s'ha deia, que era el que després va ser Ràdio Cinco, Todo Noticias, Ràdio Juventut, feia un programa de música clàssica. I va morir un director d'orquestra, que jo apreciava molt, que era en Cálvam, i li varen dedicar un monogràfic. I per aquest monogràfic fa quantitat d'informació d'aquest Cálvam. I un dia vaig telefonant, el director del Diari de Mallorca, i vaig dir, escolta, he fet un programa de ràdio dedicat a Cálvam, un senyor que acaba de morir.
Era d'això, de Prada, que nomies, era tot el diari de Mallorca. Bé, ja sortirà. Li vaig oferir i puc fer un article. Era en Antoni Alemany. No, és anterior. En Alemany és anterior. Ah, d'acord, d'acord.
I li vaig dir, si vols, te faig un article sobre aquest senyor, i me va dir endavant. Vaig fer un article, que encara el record perfectament, el vaig titular Enyorarem Calbom, que començava amb unes paraules de Joan Alcobé, de Joan Alcobé, i en Joan Alcobé, quan va fer s'habituari,
d'en Maragall, va dir, no sé si a l'ofici, en el cementeri, no sé on, va dir, l'enyorarem és el millor que poden dir a la memòria d'un home. I això, d'en el que ve, ho vaig trobar tan guapo que ho vaig posar en aquest article. Bé, total, que després me telefona d'això i me va dir, Pere, si vols ser col·luminista nostre, aquí tens l'opertura. La crítica va venir quan va morir l'anterior crític. D'acord. I a partir d'aquí... Bé, no, a partir d'aquí... En Ximbrada era director del Diari de Mallorca.
Ah, val. Simrada. Val. Va confiant jo, sense conèixer-me, personalment, de res. Sí, sí, sí.
Escolta, bé, has arribat a ser el director del Suplement Cultural d'Erbeiba, que també té un bagatge, no? Té un bagatge i, sobretot, el que més me sorprèn és que quan demanes a qualcú, telefones en el món universitari o demanes a qualcú, escolta, t'agradaria o m'agradaria que fessis una ressenya? Sí, sí, sí, tot d'una... La gent diu que sí, inclús gent de molt de pes, i basta mirar les firmes que hi ha al Suplement,
s'ofereixen a fer ressenyes de llibres, de qual cosa, pens que si fos un pedat brut, la gent no hi voldria col·laborar, i tenim oferta de col·laboracions esplèndides, i a les quals donem les gràcies des d'aquí, perquè així segueixi. Per tant, crec que...
Té, aporta alguna cosa. I dins aquesta línia de divulgador i de periodista i de comunicador, el Crepuscle encén estals, també, no? Això és un programa de ràdio que estic orgullosíssim, però és el programa de ràdio més guardonat de totes les Illes Balears. I segurament de Parla Catalana. De Parla Catalana.
Sí, sí. Vareu començar IB3, és un programa que tu el defineixes com un magazín de 5 hores. Sí, un magazín de 5 hores allà on està separat una hora cada dia. Sí, sí. Perquè si féssim 5 hores seguides de ràdio més o menys que obria això. Hi ha diferents seccions,
diverses sempre dins el món de la cultura, no només en toca la política, tot i que si mires darrere hi ha una certa aura política, si vols, però si deies fer un programa cultural i tothom que tingui coses a dir
Té els micròfons oberts. I ara està amb una mediterrània, orgullosíssims de ser-hi i m'ho sentim molt ben valorats allà. Clar, tu sempre dius, sempre destaca que és un programa coral, però ara mateix tens el meu Pere Estelric, no? Perquè clar, justament de tot això que hem anat parlant és del que vas programar, no? Bueno, és Pere Estelric perquè jo en el seu moment vaig triar els col·laboradors...
que ara tenen més pes que jo, però res més, tots els que hi ha com a col·laboradors del programa, o co-directors, o corals, m'agrada dir que és això, un programa corals, perquè som tots els que el feim en aquest moment, tenim un dels millors equips que se pot tenir dins la ràdio Baleà.
Has publicat diversos llibres, bàsicament alguns d'història, i és darrere que record que va ser un hit en el seu moment. Era ben venut a la fila del llibre de fa 4 anys.
És una del D9, si no ho vaig dir. D9, Estels. Estels. Estàs fent alguna altra? Sí, ara el que passa és que, clar, l'editor sempre em diu, Pere, si fas alguna cosa més, i ara he pensat fer un llibre sobre Wagner. El tenc amb bastant.
potser per la Fira del Llibre no vull dir res, però potser per maig estaria llest i el podrien treure. Però tampoc no m'ho vull comprometre perquè si m'ho surten altres coses no tindré temps. Però tenc embastat un llibre sobre Wagner. Perquè bàsicament ara te dediques a la comunicació. A la comunicació, sí, sí. Faig també sessions d'audició musicals. Exacte. Amb molt d'èxit, per cert.
De gent, de gent. I és bo que hauré funció. Jo, que en el que ve, com a mínim, vaig que... Que dobles cada vegada. Però bé, és una cosa que m'entretenc, que m'agrada molt, que costa fer, perquè clar, jo el que vull fer és que la gent pugui escoltar la música tal com jo la vaig aprendre. Vull dir, sense saber res si hi ha un cibemol o si hi ha un... Res. Simplement, escoltar la música, pel placer d'escoltar-la i que t'expliquin el millor anècdotes del que escoltes.
Com que hem d'acabar, te faig una darrera pregunta, que és la teva mirada sobre el futur més immediat de tota aquesta suma de corolles que hem parlat ara. Sí, me preocupa. I de la societat mallorquina en general, clar. En premsa me preocupa. Sí.
el paper. Jo som molt del paper i està en crisi. Està molt tocat, molt tocat. I està molt tocat, però jo som del paper. De fet, quan llitges que un diari, i jo estic subscrit a un diari, el que llitges que per internet és la versió de PDF,
M'agrada poder girar la pàgina encara que no sigui físicament, però l'heròtica del paper jo la tinc, crec que és igual que un llibre, jo no tinc llibres digitals, tot llibre que el llitges que el llitges amb paper. Per tant, això me preocupa que el paper desaparegui, desaparegui com a tal.
La societat, la societat mallorquina, jo crec que m'ha preocupat també. Ventura és vera que hi ha més gent en números absoluts que parla català. Ventura és vera. Però com que n'hi ha molt més cada vegada que serra altres llengües, en termes relatius, i això m'ha preocupat. He de dir que si vaig en l'autobús, que és un mitjà que utilitzem moltíssim, i sent que hi ha gent gent mallorquí, t'ha cridat l'atenció.
I això és tristíssim, però és la realitat que tenim i crec que hem de fer des d'allà on sigui, des del nostre petit racó, hem de fer perquè això no sigui així. Ahir mateix jo venia de Madrid i a l'aeroport, la persona que em va atendre per això de passar els cinturons i passar tot això,
em va atendre tot d'una amb ingles. I ja vaig dir, escolti, li vaig dir en castellà, dic, oiga, jo soc bilingüe, però no a ingles castellà, sinó a castellà i català. I va ser un home molt correcte. No sabia què te la diu, doncs a mi també m'agradaria ser-lo bilingüe com a vostè.
Tener dos idioms. Me va agradar. És una primera passa. Sí, va ser una primera passa. Per estar ric, anirem a la festa de gendarroc i ho celebrarem. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I nosaltres ara continuem... Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra, tot cantant, les primeres persianes sobre un feixugues.
Des de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol que remueix regales, transgafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les pares preguntes quants dies més té de regalar.
de l'espectacle de la gent. Nens trisclan, un cop i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent llançant la brossa d'amagat i un grat tardat que amb uns burletes et mirem.
Som el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, dimarts 14... No, 14... Sí, 14 d'octubre. Demà, 15 d'octubre, hi ha vaga. I tot d'una, mos posam a analitzar l'actualitat i ho farem amb en Joan Mir, que ja és en els estudis d'Ona Mediterrània, preparat per analitzar tota l'actualitat.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Bon dia, Joan Mir. Bon dia a tothom. No t'artin tot si hi ha amb aquests productes que t'oferim aquí. No hi ha arròs que m'herba mai molt.
Joan Mir, bon dia. Tenim molta actualitat per comentar. Diria que, sobretot, per fer-ho com els darrers pics, començant pel món, i si com ve, que premenes born. A la bolla. A la bolla. Bé, de moment... De moment...
guanyes tu, eh? Amb quin sentit, tu? Ahir vas anar a cerquer les eslotes de barcos. Sí, sí, sí. Les vaig por a abraçar i els vaig por a regalar una ensaïmada. Està bé.
A dues, una altra ja havia fuit, vaig arribar just. No, de que aquest pla d'en Trump, de moment, s'està implementant d'una manera molt curiosa, i després te vull comentar una altra cosa d'en Trump, però de moment... Bé...
de moment i des d'un principi se sabia que això no era un pla de pau era una treba un alto al foc o estable o inestable ja ho veurem però el pla de pau consisteix en que
el poble de Palestina i el poble jueu estiguin allà on estiguin en pau i conformes. Això no se veu pel lloc. Se veu pel lloc, primer de tot. Primer, que no se veu
Qui pot governar els territoris tant de Cisjordània com de Gaza? De moment hi posaran una autoritat internacional i ves a saber. El tema de Cisjordània no només s'ha de congelar l'agressió i el malestar, sinó que s'han de reobrir
els camins de comunicació que tenien els colons palestins allà perquè els jueus han fet de tal manera que els territoris en mans que els han deixat els palestins estiguin incomunicats entre si no és viable un
un estat allà trossatjat amb mil serments. I com això queda molt per veure, per exemple, van veure que ahir jo vaig sentir que jamás havia replegat o reclutat o el que li vulguin dir 7.000 activistes o militars o soldats o
voluntaris armats el paper que tindran la capacitat que tindran les monarquies del golf Egipte i Turquia que pareix que són aquests agents polítics de la zona no saben fins a quin punt podran imposar el criteri de moment, gràcies a ells
que ha funcionat el pla d'en Trump, perquè sense la complicitat de Qatar, per exemple, no s'hauria pogut fer, per això se va emprenyar tant en Trump, quan va saber que en Netanyahu volia bombardejar el representant de Cajamas a Qatar, que hagués aturat a Espanya qualsevol possibilitat de...
De fet, varen matar una sèrie de persones i això és una bogeria. I en Netanyahu se va disculpar per ordre d'en Trump i els de Qatar amb molt bona voluntat varen acceptar les disculpes, com podien no haver-les acceptades. Però vaja, ja he pogut ser pitjor. Perquè no varen aconseguir matar ningú de la cúpula que negociava.
que també té a lo seu, no... Seure una taula amb un negoci o dos i quant ha de dir que això ja... Que te matin. Els liquidats. Sí, sí, sí. Bé, en qualsevol cas, més...
Més recatjant que una altra cosa, però si em posa aquesta aturada, ara veurem què passa, ara veurem com reaccionen. Tant un com s'altre, tant Hamas com Israel, van amollant missatges que...
que no estan contents i que l'altre no compleix i no sé què. En tot acord, sempre funciona així. Sempre va així. I hem de veure si això evoluciona justament cap a una consolidació d'aquesta absència de molta violència, diguem...
Sense la retirada total de l'exèrcit d'Israel serà difícil que se pugui conviure. I amb la retirada total de l'exèrcit d'Israel hem de veure qui, de fet, comanda allà. Parlen de...
Tony Blair. Sí, però ell no aturarà les manifestacions ni delictes. Això necessita una policia i que són qui han de ser acceptats pel poble i han de estar decidits a fer coses una mica diferents des que va fer els cascos blaus a Yugoslavia. Moltes vegades se van limitar a mirar
Com mataven gent sense intervenir. Deixa'm fer primer un prèntesi molt breu de comentar que, és a dir, després de 70.000 morts, que jo sense voler ser... És a dir, 70.000 morts són molts, eh?
és una aberració però jo crec que n'hi haurà més en trobaran més si aquesta xifra és la que fa referència en els morts que tenen identificat per dir-ho d'alguna manera dit morts violents que són morts
de malaltia natural com et se fa o malalties que s'haguessin pogut curar anant a un hospital i no s'han curat per falta d'atenció mèdica per tant, la xifra pot arribar a 100.000 llavors matar 100.000 persones
per ni tan sols aconseguir l'objectiu suposadament prioritari que era alliberar els ostatges. I liquidar jamás. I liquidar jamás, que ahir s'exhibia...
També supos que hi havia part de propaganda i tal. Hi havia 7.000 voluntaris armats. És curiós, això. A dins gas. Sí, sí, és molt curiós. És molt curiós. O com mantenir uns ostatges...
amagats a llocs que... A 50 metres de... Sí, sí. Estan bé per pensar-hi. Bé, a banda d'això, hi ha un tema que a mi me té fascinat, que és que en Trump va jurar escàrrec de president fins a dia d'avui aquí a Mallorca
Cada dia n'hem parlat, cada dia. Cosa que no passava, jo crec, en cap president que jo recordi d'Estats Units. El president dels Estats Units té molta influència dins l'estat espanyol, dins Mallorca i dins Europa, però...
Però és que cada dia escriu 10 o 11 vegades en el seu Twitter i no para de donar temes. Però que el qual li fa cas, també. I, per tant, per un costat, això, no? És a dir, aquesta capacitat que té de marcar l'agenda mundial i que tothom estigui pendent de les seves
per altra banda, anades i vengudes, perquè en l'Oda Gerancels mira que no va canviar d'opinió. I encara ara canvia, perquè encara en Xina no sap com acabarà. Ara farà 130%.
Bé, això per un costat. I per l'altre, també no deixa de ser curiós, es tracta d'emperador mundial que li reten els altres dirigents, no? Que no sé si interpretar com...
submissió i això, o com tracta't-lo com amb perdó, això que s'ha de donar-se raó a les bolles. Trata't-lo que això passa. T'apareix. D'ençà que va fer aquest numeró
en Zelensky, tots els que l'han anat a veure, s'han aconsellat amb psiquiatres, amb gent que sap de què va, i tots han fet el mateix, que és començar dient que és un tio fantàstic, que la van li totes les virtuts, perquè et saben en què manera d'entrar en una conversa normal amb ell, i que a més a més són...
la seva manera d'expressar-se també, perquè quan va... el primer que va dir és tots els països que els he augmentat els arancels, ara me venen a llepar el cul, literalment. Això, clar, i si no... I ara pentura xerrarem. Bé, la gent ja sap que la primera...
acció que han de fer, quines per entendre-se en ventrant per treure-li qualque cosa? Sí, ahir va destacar per un costat bé, tres coses per un costat el president de Pakistan que li va dir davant allà que mereixia el premi no? després hi havia com una por del president espanyol que no li fes un lleig no?
hi havia com aquesta tensió suposo que ho t'hagués empadar abans a nivell de serveis i què va passar amb el president espanyol? el va tractar bé i se varen xerrar un moment se varen tocar un poquet i llavors durant el discurs posterior a la salutació aquesta
Trump va dir com va el tema d'augmentar el PIB i tal diu, bé, bé, està fent molt bona feina li va dir la contribució vol dir tu a l'OTAN però ho va dir així com va això del PIB però se referia és el que jo he sentit més o mena en comptes quan diuen si se retirarà
de, diuen, a sa base italiana marítima, que és allà on té avions i cuirassats i de tot, i me pareix que té més de 10.000 soldats fixos allà, que se van tornant. Diu, te penses que voldrà deixar aquesta base, baixar de retirar-se d'Europa? No, no, no.
La gent diu coses i ell també diu coses, però abans la realitat s'imposa. I els generals americans no li permetran deixar el control de Gibraltar, de l'estrat de Gibraltar, que és per allà on poden ofegar la flota russa si els convé.
No m'imagino molt bé quina ha de ser tracta dels seus assessors. És una cosa estranya. Home, mira, tens el seu assessor a la passada legislatura que va a far d'ell i no ha parat de dir pestes i tot això. Ara no record que no, però la seva primera legislatura va tenir
gent normal que l'aconsegava i no li deixaven fer ni malades i ell cansat de suportar-los a la segona legislatura s'han revoltat de llepaculs com ell mateix diu i no hi ha ningú que li pugui fer el contrari sinó mira com acaben
mos anem apropant i si t'aparà bé mos tornem un moment a l'estat francès bé no també hi ha no sé si has tingut temps de mirar abans de l'estat francès t'ho dic el Premi Nobel d'Economia tres experts en creixement entre ells un francès comparteixen el Premi Nobel d'Economia això si t'aparà bé em prendrem
Només vaig sentir les altres paraules de resum de premsa i no entenc res. Està bé que un professor d'economia mos digui això, mos tranquil·litza. Avui en dia estan a nivells de sofisticació, s'anàlisi econòmica...
que és altament matemàtic, altament sofisticat. Però vaja, segur que el se mereixen.
clar, tota aquesta gent, a més a més, tracten molt d'aspectes de l'economia, de l'economia de les empreses, del comportament, aquí hi entra la psicologia molt, del comportament de l'economia internacional, aquí hi entra...
el control de tot aquestes maniobres d'entrar, del lliure que hem vist, del comerç obert, del bilateralisme, del multilateralisme, vull dir, és molt...
has de controlar moltes de coses per fer-te escoltar. I per altra part, en Picatí continua dient la seva. Sí, sí. Clar, que a França és impossible que allà, és el merder que tenen. Qualsevol persona. Parlant d'en Picatí, he de dir que em va costar molt...
i de fet no el vaig acabar, es llibre el capital, perquè... En molt llarg. En molt llarg, i sobretot que hi havia moment que ja me perdia i tal. Però el darrer que he llegit, bé, el darrer que ha tret, que l'he llegit, està bé perquè són articles, recull d'articles de premsa, supòs, i aquí sí que s'entén bastant. Més desequibles.
en el fons no bé, això m'ha parell que tothom que escriu articles tornem sempre a les 3-4 idees que tenim les anem explicant de manera diferent és com les tesis doctorals que donen molt de comunicats després i molt d'articles de revistes especialitzades sí, sí
Bé, amb això que te deia, s'està francès, no sé, estan en una espècie de cercle viciós que... És horrorós. No sé com acabarà. A mi ja m'avorreix, perquè això aquí m'interessa el tema, però...
Duen 15 dies en què el 80% dels temps el parlen de la reforma o no reforma de la edat de jubilació. Total, per dos anys, és la discussió que hi ha i que s'ha d'equivar al món.
si guanyen uns o si guanyen els altres. Ara mateix donen una importància extraordinària a coses que penses si la situació és tan desesperada perquè s'entretenen amb això. Ara el tema de la supervivència del nou govern és...
que els ministres que han nomenat no aprofitin el fet de ser ministres pel 2027, d'aquí un any i mig, presentar-se president de la república. De tal manera que, per exemple, la dreta democràtica, els golistes, que se diuen els republicans, la dreta... la dreta se diuen... la dreta republicans...
aquests han decidit expulsar de militants en els sis membres de republicans que han posat en el govern com a ministres. No? Sí, i...
Però els tornareu a emmetre després, quan deixin de ser ministres, o els podran presentar per republicans. Aquestes bajanades, aquestes misèries, quan el país està a punt de fer fallida, de fet ja li han rebaixat la qualificació i no...
I és una situació que tothom percep com gravíssima, com que s'acaba el món, i és vera, és gravíssima i s'acaba el món per ser curtó del poble francès i dels polítics que no resalen...
Senzillament un problema senzill. El problema senzill és que la situació és greu, però no gravíssima. És exactament igual que la que té Itàlia, França, Espanya i Bèlgica, que és que superen de poc el 100% del PIB d'endeutament.
són quatre països i d'ells només n'hi ha algú que estigui a punt de fer un pet que és França i és perquè s'ha tornat un país ingovernable en les tres blocs que hi ha, les tres madretes per una banda, l'esquerra
es trema o no es trema, per altra banda, i és bloc central. Aquests trets no es poden veure entre si, no es poden aliar entre si per fer una majoria absoluta. I qualsevol govern que facis sempre té l'espasa de demòcles que l'endemà li fotran una moció de censura i l'extrema dreta i l'extrema esquerra s'entendran per votar-li en contra.
És a dir, hi ha majoria per bloquejar, però no hi ha majoria per construir. Déu-n'hi-do. Bé, jo, sí, però ara, és a dir, ara la percepció que un té, que jo tinc, com a mínim, és que l'estat francès està a punt de col·letçar, diguem, no?
No políticament, sinó econòmicament, sobretot. Però, clar, si els números són semblants a Espanya i Espanya diuen que funciona tan bé, jo tampoc no ho entenc. Entre altres coses, perquè Espanya funciona bé perquè dur no sé quant d'anys subvencionada per als països del nord, els països frugals, aquests que diuen. Sí, però ha fet esdeures en el seu sentit de
estrenyar-se una mica, no molt, una mica el cinturón per no superar de molt el dèficit públic de cada any, de cada pressupost anual, cosa que és el problema de França, que els pressupostes l'any que ve han d'estalviar 55.000 milions d'euros...
I no hi ha manera de saber d'on els poden treure, perquè a la que dius allargar dos anys d'edat de jubilació, que això seria suficient per arreglar, eh, la llei aprovada estan a 62 anys, eh?
A 64 se resoldria el problema. Espanya i Dinamarca estan a 67. Dic jo, no tenen vergonya. A la que parles d'això, te surt l'esquerra i l'extrema esquerra dient el primer que has de fer és no perjudicar els pobres jubilats i tatsar el super...
potències econòmiques, els superrics. Els superrics, llavors et surt un altre més liberal i més d'això, que diu, no, els superrics, primer, que no aconseguiries treure ni una dècima part
del bé que necessites per estalviar els superrits. I en segon lloc, aquests superrits tenen una cosa que no tenen els pobres, que és la mobilitat. Els superrits tenen cames i els és molt fàcil ells i el seu durós passar la frontera i anar-se a Itàlia.
I llavors no és que els puguis deixar més, és que no cobres ni un cèntim dels seus dobbes. I bé, i amb aquestes estan, és una discussió perpètua, que això és motivació, és motiu perquè l'esquerra i l'extrema esquerra
amenacin amb un boicot i amb una moció de censura perquè diuen que s'ha de començar per superrits i de dretes i centre diuen que en les coses de menjar no s'hi pot jugar i que en els superrits sí que se'ls pot pujar els impots però no fins al punt que traslladin les seves accions a un paradís fiscal.
si t'apareix bé repassar en un moment l'actualitat ara que són les 9 i continuar amb una estona més d'anàlisi
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I el de Balears Hores d'Ara titula en primer lloc unes declaracions amb Pere Follana a la plataforma audiovisual Vida. Diu, diari de Balears era un miracle diari i un producte molt bo. També diu, diari de Balears, que Trump decreta que ja hi ha pau a Orient Pròxim i Israel i Hamas intercanvien captius en el marc del pla per a l'altofoc a Gaza.
També titula Ara sí que ja són a casa, referit a les tres solidàries mallorquines que van estar embarcades a la flotilla. Resero celebra una jornada sobre la transició cap al residu i la toxicitat zero en el sector Horeca, que recordem que el sector Horeca és hoteleria, restauració i cafeteria. Les Illars Balears participen en el pla d'inauguració del 23è
de la 23a Setmana Europea de les Regions i Ciutats a Brussel·les, que el PSI-PSOE comença una campanya per desplegar-se i recuperar el govern el 2027, que comença la campanya dels bons de producte local amb 100 establiments adherits arreu de les Illes Balears, que l'heró acull
la primera edició del Cicle Internacional d'Improvisació Organística en dos concerts d'alt nivell i una notícia que mos impactava ahir. L'exèrcit espanyol pretén construir un gran magatzem de bombes i missils a l'aeroport de Palma.
M'on anem ara al diari digital, ja sabeu que després publiquen també un setmanari en paper, Mallorca Daily Bulletin. El titular principal és no hi haurà excuses per no augmentar l'impost turístic balear. L'alerta meteorològica de Mallorca s'eleva groc,
per la previsió de pluges torrencials i tempestes. El sistema d'entrada-sortida de la Unió Europea es posa en marxa a Espanya i l'aeroport de Palma es desplegarà el novembre. Això afecta sobretot els britànics amb els...
amb el Brexit. També mos informa Mallorca Daily Bulletin que l'exèrcit aèri espanyol planeja construir una base de bombes i missils a Palma per emmagatzemar Hellfire, que és aquest escut de missils,
I ja en clau pentura més esportiva social mos informen que en Jurgen Klopp i na Gabriela Sabatini són a Mallorca i brillen en una exhibició de pàdel plena d'estrelles. M'anem ara a la portada en paper d'última hora.
El rotatiu del grup Serra destaca com el seu principal titular el magatzem de bombes i missils de Palma estarà operatiu aquest estiu i retorn de les tres activistes és la fotografia
Principal. També Trump capitalitza davant els líders de tot el món l'acord de pau a Gaza i Hamas i Israel intercanvien presos entre abraçades i llàgrimes. Familiars de Pedro Siles defensen la memòria de l'empresari. Responsabilitzen el seu successor de la fallida de la constructora.
També destaca que Santa Margalida protegeix la casa del compositor John Barry. Montanamara, la portada que ofereixen els seus lectors, Diario de Mallorca. En primer lloc, el titular gros, el Suprem, rebutja aturar l'enviament de menors migrants de Canàries a les Balears.
La fotografia també és per a les solidàries de la flotilla, diu la flotilla mallorquina a casa. Un altre dels titulars principals diu la majoria dels assentaments de Som Bordoi estan en terra de cort.
i denuncien que mitja hora de pluja inunda un solar per pisos de preu limitat. Això a cas català. Si aneu, però hi veig les granges de més de 40.000 gallines en el municipi,
i Palma tanca el Passeig Sagrera i els parcs per l'alerta taronja a l'illa. Tots aquests títols els trobeu a Diario de Mallorca. És el moment de continuar la nostra anàlisi, continuar amb en Joan Mir, ara per aventurejar en clau més local.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble. Joan, mira, què t'ha criat l'atenció de la informació més local? Home, tornem a... T'ha recordat la campanya que hi va haver en contra que ens duessin presos les presons de Palma que...
Tenien capacitat per 6 o 700 i ja n'hi tenien d'haver 1.400 i volien ampliar la presó fins a 3 o 4.000 i se va sortir l'expressió que no volen ser una colònia penitenciària.
No és que, a veure, s'ha d'entendre que això no vol dir insolidaritat i que se mengin els marrons a altres regions. S'ha tractat que aquestes coses que perjudiquen molt la imatge i tot això s'han de deixar a llocs molt aïllats, molt lluny de...
de turisme molt lluny de la població, així que en sigui, i les bombes són el mateix, no gens atractiu, perquè som un objectiu d'una...
Guerra Mundial seria un objectiu immediat fer-nos explotar totes aquestes bombes per deixar qui fos sense municions en tota la Mediterrània occidental. Per tant, no a les bombes, no a la macropresor i...
aguantar el que mos correspongui si és que mos correspon res amb mesura i sempre per davall del que se podria considerar normal llavors hi ha un altre tema que és amb això jo emmet que som un poquet crític i especial que és el tema dels immigrants menors
Jo seria partidari, com he dit repetides vegades, de metre tots els menors que mos enviïn, perquè això pal·liaria la falta de natalitat que tenim els mallorquins.
en el futur hauran de venir immigrants m'estim més que siguin immigrants que hem educat nosaltres que hem fet nostres i que ja són mallorquins d'educació, de cultura, de tot perquè els han fet clar que això costa d'on ves però m'estim més que estar-los amb cuidar la nostra identitat que no amb festes rares de promoció de turismes i coses d'aquestes
A Barcelona hi ha un partit, vaig sentir una conferència, que posava un model per tractar la immigració, que és el model de la síndria.
que una vegada la síndria té la pell molt forta i és mala de foradar, però una vegada és de dins, llavors tot és blanc i dolç, i això els immigrants haurien de tenir aquesta estratègia. Posar totes les dificultats que puguem a la venguda de més immigrants, perquè ja no ens n'acabem més, però els que són aquí, tractar-los bé,
i com donen els mateixos drets que tenim els mallorquins una vegada hagin mostrat-se amb més petita intenció d'integrar-se i de fer-se mallorquins.
de totes maneres diguem que ara has fet la reflexió així més global però sembla una barbaritat posa un bé, a mi me pareix que posa
un magatzem de missils, a qualca banda, ja era molt perillós, però ha posat-lo en el lloc on passen més ciutadans, on és més, diguem-ne, molt relacionat amb la seguretat que transmetgen els turistes, no ho sé, si m'apareixo, molt boja, la veritat. I una zona molt poblada, perquè aquestes coses se posen lluny, si hi ha un...
Però és que n'hi havia una a Puntiró abans, fa anys. Però és que han d'estar a l'Hormonegros o a un joc d'aquests que no... que si es ploten, només es trabucaran quatre rombeyers. Perquè a part de tot...
Clar, no sé si és l'idea d'apentura d'usar la població com a escut civil davant un possible, però és igual, quan estàs en guerra tampoc no miren molt. Prima ho vull dir. En Putin fa una més que llavors hi ha més gent, llavors hi ha més bombes. No, això és una barbaritat.
És una barbaritat, perquè a més és contra tot, està estudiat això ja.
les grans concentracions d'armes i coses d'aquests, sempre estan allots que estan lluny de la població, de la població que sigui, perquè no tens cap avantatge de tenir-los a prop de la població, i hi tenen moltes desvantatges, i està clar que ara si t'aconseguim que Espanya
població espanyola no té la mateixa idea que nosaltres de població perquè a lo millor no mos consideren població espanyola o mos consideren una colònia veig que no mos consideren una colònia una colònia on deixen les coses que no se valen a prop de Madrid bueno, això llavors segurament em respon més en aquesta lògica
segurament, segurament, lluny de la mà per mig i ja se n'avendran, una cosa així. No, llavors, home, els temes impost turístic, aquest tema és claríssim, vull dir tècnicament.
A veure, l'impacte turístic és un invent que té totes les virtuts. Aquí, a Mallarca, com a la resta de l'estet espanyol en bona part, per entornar aquí més, estem saturets d'impacts. És a dir, estem en una situació que si se pugen els impacts...
se perjudica l'activitat econòmica perquè fa inviables moltes empreses que haurien de tancar. Van just, just, just, amb un marge de beneficis que els va just per mantenir-se i continuar l'activitat.
Si els augmentes els imports, els disminueixes els beneficis, els augmentes els cots i fas que aquella empresa sigui inviable. Això se diu que el sistema impositiu està saturat.
Bé, l'impost turístic és l'únic que hi havia i que tenim d'augmentats ingressos públics del govern, del municipi, d'allà on sigui, perquè més o menys van aparar tant en el govern com en el Consell Insular, com en els municipis, programes i tot això...
augmentar aquests ingressos sense tocar el sistema impositiu, sense augmentar els cots de les empreses balears. Per tant, aquí s'ha d'entrar a sac en l'import turístic, sobretot quan te diuen que s'obren turistes i coses d'aquestes, en lloc de limitar vols de...
de l'aeroport de deixar entrar cotxes coses d'aquestes no augmenta l'impacte turístic que farà el mateix i al mateix temps t'ompliràs les butxaques d'ingressos públics que molta falta molts fan
Sí, i en qualsevol cas, fa anys t'havia sentit dir que fins i tot si no hi hagués espoli fiscal, si no hi hagués espoliació fiscal, no ens faria ni falta aquest impost. Ja parlo de saturació dels imposts perquè se'n van morir
molt d'impost com a tota la resta de l'estat espanyol, aquí no paguem més que els altres llocs, l'únic que els altres llocs els en tornen i aquí no en torna cap. Tenim el dèficit, només van en una direcció, que és cap a Madrid, llavors tenim un dèficit fiscal superior al 10%, que és...
més alt que el que té Catalunya, per exemple, que s'aqueixen molt. I que han reconegut tots els negociadors de l'Estat que la situació és injusta, etcètera, etcètera. I tenim aquest problema. Però vaja, esperem que amb Antoni Costas i les primeres espases d'economia que tenim...
a la negociació del nou sistema de finançament autonòmic, mos sortirem per les hores, els recursos. Una altra cosa no, però de gent amb capacitat per estar fermós, a Madrid tenen els millors del món, són grans especialistes, a més duen molt d'any, duen més de 300 anys d'experiència.
I compten en què nosaltres ho acceptarem tot sense protestar. Que també compta això. Per allò que fa molt de fred i tal. Sí, senyor. A fora del sistema, que fort va dir ell. Joan Mir, moltes gràcies. A moltes gràcies. Tot d'una entrarem en zona d'entrevista política. Avui toca parlar més per Mallorca.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
I el bon dia i bona vida, dona Mediterrània, és el moment de parlar de qüestions relacionades amb la política. Per això mos hem connectat ja en Catalina Inés Perelló, que és portaveu de més per Mallorca, el Consell de Mallorca. Catalina Inés, molt bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. Tinc amatòria a totes. En primer lloc, bé, avui volíem parlar sobretot de...
aquest posicionament que heu fet públic i que considereu que és un despropòsit mediambiental i polític importar residus d'Eivissa perquè siguin incinerats a Mallorca? Sí, nosaltres ja duim mesos des del primer anunci que des del Consell de Mallorca s'estava fent feina des del Departament de Medi Ambient i sobretot des de Presidència
en condicions que el seu govern decideixi el Balears i el Consell d'Eivissa per dos residus d'Eivissa cap a Silla de Mallorca, la nostra incineradora. Tot un despropòsit. Nosaltres, des de més per Mallorca, sempre hem d'anunciar des del primer moment que és un projecte sense sentit ambiental, sense justificació social i que no té cap tipus de cobertura. És una decisió totalment política decidir si el residu de Silla d'Eivissa, en aquest cas són ara Eivissa, però...
però potser que en un futur siguin d'altres bandes, haguin de venir a Mallorca. Tot i sempre, ho han denunciat des de més per Mallorca, que des del Consell d'Eivissa no s'ha fet la feina que tocava fer des de l'institució d'Eivissa perquè això no s'ha produït. El pla director de redidus d'Eivissa no està fa anys que hauria d'estar i hauria de contemplar les solucions que tenen. I ara, empreses,
han vengut i a tocar la porta, com s'ha demanat el Partit Popular i el Partit Popular amb el suport de vots
fan aquest projecte i aquest despropòsit de dur tot aquest tipus de fer fora cap sentit ambiental sense justificació social cap a silla de Mallorca. Tampoc no té cobertura legal ni subvenció ni, bé, ja ho he dit, justificació mediambiental, no? Per tant, supos que per aquí també va ser crítica, no?
Sí, nosaltres també hem denunciat, i ho hem fet la setmana passada just, aquestes dues qüestions tan concretes, perquè des del govern, des del Consell de Mallorca, des del Departament de Medi Ambient, governat pel senyor Vestat de Vots,
I el Partit Popular, que li donen suport, entenien que necessitava una cobertura legal, un pla pilot, que aprofitaven un decret joi del govern de Sèvies Balears de projectes estratègics i una disposició
redactaren aquest projecte, aquesta cobertura, entre cometes, legal, que ells li volen donar per dur aquest projecte. Aquest decret llei, com molts de vostès saben, fa 15 dies, el Parlament de les Ries i els Balears, no li va donar suport, per tant, va caure. Per tant, entenem, el projecte llei va caure i no té cap tipus de cobertura legal. A més, d'aquesta cobertura legal que es convida a ser aquest projecte pilot,
També, dins d'una de les disposicions, regulava com seria aquesta subvenció que es va anunciar en el seu moment de 50 milions per compensar, que no és una compensació perquè també pagàvem els mallorquins i mallorquines perquè aquests obres surten del govern de les Illes-Balears. Per tant, aquests 50 milions tampoc
tenen cap tipus de regulació ni com saben com arribaran en el Consell, perquè també estaven regulats dins aquest decrellet que va de caure fa quins dies en el Parlament, que no va tenir els vots de vots en el Parlament. Per tant, la nostra denúncia ve cap aquí. Entenem que no té cap tipus de cobertura legal per importar aquests residus i que aquesta subvenció anunciada de 50 milions
per pal·liar, que nosaltres entenem que darrere això, el famós anunci que fa 3 anys que el Partit Popular ja del Consell de Mallorca va dir que el 10% de la taxa de residu s'havia de produir amb aquest DOB i a dia d'avui aquests 50 milions, tots a patir, també estan en risc i no hi ha cap despesa ni cap tipus de compensació per aquí. La resposta del Consell Insular de Medi Ambient, el senyor Bestart de Boix,
és molt clara i molt senzilla. Dijous passat, en seu plenari, va contestar a qualsevol tipus de pregunta que se li formulava durant el residu d'Ulissa. Aquesta va ser la seva resposta i el seu gran titular.
Durant els residus d'Eivissa, què vol dir? Primer de tot, com ja hem dit, premiar a la gent que ho ha fet malament, que ha fet una mala gestió des d'Eivissa. En segon lloc, perjudicar la ciutadania de Mallorca a nivell
de Salut i Medi Ambiental i en tercer lloc també perjudicar-se la mobilitat perquè recordem que la idea és transportar aquests fems en vaixells, vaixells que per altra banda també augmenten les emissions de CO2 i que a més a més llavors des d'esport fins a l'incinerador de Sant Reus
aniran per la carretera de Solla, que ja està col·latçada a l'hora d'ara, i imaginem-nos en una vintena de camions més cada dia, no? Sí, sí, molt ben explicat per part de nosaltres també, des de més per Mallorca, aquesta part també posada damunt la taula i una vegada més seguir saturant. Com molt bé s'ha explicat, aquests temps vendran en vaixells, no sabon.
o no arribaran, se suposa que no es porta palma, i des d'allà una vintena, o inclús pot ser més perquè no ho se sap, no mos aclaracions, quant de camions diaris, a hipòteva. Nosaltres entenem que seran milers de cap a cap d'any. Per tant, és per judici per veïnats, en aquest cas molt concret de Sonsardina, per exemple, que està molt de vora, però de qualsevol veïnat,
sobretot de Palma o de Ceries, que s'aturaran encara molt més les carreteres amb aquest camió i els prejudicis que pot dur en temes de contaminació. I aquí també afegir que el fet de dur el fent d'Eivissa
cremaran més. Per tant, l'amortització dels fons que havien de tancar aquí a Mallorca seguirà amb actiu perquè duim els fons d'una altra illa, en aquest cas, a Cia d'Eivissa. Ja per acabar, clar, entenc que ara és complicat trobar una alternativa, però quina alternativa, quines possibilitats tenim per evitar aquesta...
aquesta malifeta a diversos nivells? És molt complicat. Nosaltres seguirem denunciant, com més en el Consell de Mallorca. Nosaltres seguirem demanant qualsevol tipus d'informes expedients en el Consell que a dia d'avui fa no ens han contestat. Per tant, nosaltres
No sabem si no tenen cap informe tècnic, si el tenen i no el molen donar. Nosaltres seguirem insistint en que volem una còpia de l'expedient que vali tot això a nivell tècnic. A dia d'avui no el molen donar.
I presió social, estem ens costats de les entitats, dels veïnats, perquè, com ja hem dit des del primer moment, és una decisió política, per tant, una voluntat política de dur a terme o no dur a terme. Sabem que des del Partit Popular, i en aquest cas la presidència del Consell de Mallorca, no sé si pactat amb l'Eivissa i es consolat i que li obliguin a un espresident del MES,
a dur això endavant i el canvi de ronca va ser vot, es concede més tard, des de l'inici, si vols te'n recorden, hi va haver un titular unes setmanes que ells no durien fins de lloc i al cap de 15 dies el canvi va ser que sí que se durien fins i s'ha avançat. Com podem aturar-ho?
s'emperació social i fent-los entendre que és un projecte on repetir sense cap tipus de sentit ambiental, sense justificació social i que no té cap tipus de cobertura i que l'únic que es pot fer és perjudicar l'Illa de Mallorca. No és un tema de solidaritat, no, perquè és una illa d'Eivissa que no ha fet una feina i nosaltres ara ens hem de menjar, veïnades i veïnades de
de Mallorca. Això són les ganes que tenim, nosaltres seguirem tot repetir, insistint i denunciant allà on sigui falta i mirarem a veure quines passes poden fer per arribar, per aturar aquest despropòsit. Idò, nosaltres ho seguirem informant i ho seguirem atents com evoluciona tota aquesta qüestió. Catalina Inés Perelló, portaveu de Més per Mallorca, el Consell Insular, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'Ona Mediterrània.
Moltes gràcies a vosaltres i molt bon dia a tots. Gràcies, bon dia. Gràcies.
Posar una caravana a mig d'un cortó. Ampliar una caseta sense permís per fer-ho. I no passeu pena per qui són els veïnats. Només són gent de tan veniu en esplac. No haureu de pagar impostos, ni aigo ni corrents.
Vols enxufar la xarxa i a viure com tens? Podreu tirar pens dint qualsevol pinar, no pot ser més pàcil.
Voldreu polsar i alines, voldreu sembrar un or, gaudir de la natura, cantant una cançó que cada dia més encanta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu a Esplà.
Xopelles, tot acaba. I aquest cafè també. Però... sempre hi ha moment ridícul. Abans del final. Com quan... caus en una detalla i el cavall et passa per demà. Com quan... trobes l'amor de la teva vida, però no m'ho han equivocat.
Era una nit de desembre, coincidim en una festa i sortíem junts a fora a fumar. Em dius que m'has vist molt guapament treballava amb un altre i com es troba't molt a faltar. Tu eres tan mort,
Tu dius que ja no, no, no, no, no m'amores, que si anés de mi tu ja no m'amores. I quan surts a la balla, em busques en un altre.
La mort de la meva vida Encara veig pleurant una altra vida I jo que sempre odia a les despedides A ti que debo hablar i m'ha ferida Tu dius que ja no, no, no, no Te enamores Que si anés de mi tu ja no te enamores I quan surts a la balla I és que ja no veu-te amb bràcies Que ningú s'ha pogut assemblar
Tu eres l'amor de la meva vida Encara ho vaig plorar en una altra vida I jo que sempre odia les despedides Estic adieu amb l'ànima ferida T'odies que ja, no, no, no Enamores, només que enamores de mi Enamores, enamores
L'Estel, una revista exigent i accessible, arrelada i obert al món.
Pensa globalment. Miravida.cat. Escolta Ona Mediterrània i llegeix De Balears.
Vida.cat, la teva plataforma audiovisual. Vida.cat, programes de debat, entrevistes, humor, amb la mirada centrada en Mallorca. Entrevida.cat i gaudeix de la vida. Across the page, suddenly the day,
De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent.
Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't.
De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent.
Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't.
I a Ona Mediterrània, el bon dia i bona vida. Avui, dimarts 14 d'octubre, quan són les 9 i 40 minuts, és el moment d'encetar una nova entrevista i en aquest cas ens connectarem amb en Pere Jota. Ell és un còmic solleric amb milers de seguidors a les xarxes, conegut pel seu humor sarcàstic sobre la vida quotidiana i la identitat mallorquina.
De totes aquestes coses en parlarem amb ell i també d'aquesta actuació que té prevista a Luxemburg, en el Centre Català de Luxemburg, dissabte de 8 d'octubre. Saludem ja en Pere Jota. Pere Jota, molt bon dia. Bon dia, que tal, com va? Molt bé. Estar de bon humor o de mal humor?
Jo sempre estic de mal humor, és una senya d'identitat nostra, això des de fa uns anys. M'apareix que és com que ens obliguen una mica, no? Està una mica de mal humor, però bueno, intentarem posar col carrià de tant en tant. Estàs de mal humor de bon rotllo.
Sí, és una bona reflexió, exacte. Escolta, com ha sorgit això de tenir aquesta actuació d'esteu nou monòleg, que és a dir, tu la recordem, estic de molt mal humor en el Centre Català de Luxemburg. Mira, jo, esteu de monòlegs, la veritat, ara aquí aprofitaré per fotre-se fa alguna miqueta, costa una mica que sorgeixin...
monòlegs, per sort aquest estiu n'he pogut, també he pogut fer tres de seguits a Mallorca, ja a Soia i a Manacó, i ja em dic, bueno, ja se m'ha acabat la temporada, jo faig temporades curtes, som fixos discontinu, però més discontinu que una altra cosa, i vaig rebre un correu,
Van dir, escolta, com ho tindries per venir a fer aquesta homenògica a Luxemburg? I jo dic, bueno, ja està, qualcú que m'està gastant una broma, no acabava d'entendre molt bé què era això, vaig mirar, el Centre Català, tal, no sé què, vaig que fan coses culturals, i bé, vaig contestar, vaig dir, escolta, si no és una broma, jo, per mi, encantat, poden xerar, i bueno, va sorgir d'aquesta manera, van contactar amb mi a través de l'escola electrònic i tots ens van posar a l'acord.
que és aquest monòleg que estic de molt mal humor, que... per on li pegues? Bé, el monòleg aquest ha anat variant, perquè clar, ja fa 3 o 4 anys que estic intentant, batallant, poder tenir un espai més o menys que ho fixa per poder fer el monòleg, i aquest monòleg s'ha anat reinventant, no? A mesura que ha passat el temps, és vera que potser...
m'agradaria tenir dos altres més, tinc moltes idees per fer-ne d'altres, però aquest xerra tant de nosaltres, tant de Mallorca, que se li pot treure molt de suc, no? És un monòleg que explica una mica sa vida...
la vida inventada d'aquest personatge que és en Pere Jota, que té una mamà molt mamà, molt mallorquina, que també està de molt mal humor, i les coses que li passen envers la Mallorca actual, envers el turisme, envers la llengua, i, evidentment, dona espai també per xerrar una mica de la vida inventada d'en Pere Jota de quan era jove, de com s'ha fet gran, de com ha anat a viure a Barcelona...
És a dir, hi ha una amalgama de realitat i una amalgama de ficció, quasi totes ficció, evidentment, però supos que tots els que escrivim i tots els que ens posem a passar coses d'aquestes sempre posem una mica de les experiències pròpies que tenim.
Clar, perquè molta de la gent que mos escolta, jo mateix, te coneixem sobretot, o hauríem dit que el teu habitat més habitual són les xarxes i els vídeos. Tu com te defineixes i on te sents més còmode? A mi m'agrada molt l'escenari. Jo fa 10 anys que vaig descobrir per primera vegada el teatre, el teatre amateur, això sí,
i des de llavors no he deixat d'actuar, tu i diverses companyies, companyies amateurs aquí a Catalunya, i poder-te posar dalt d'un escenari en la por escènica que jo tenia era com una prova de foc, però per a mi em va agradar moltíssim, he seguit, fins i tot he escrit algunes obres que hem fet, també he dirigit, ara estic dirigint una...
que és molt bona, si podeu venir, 8 i 9 de novembre. Sí, a on? És a Sant Cugat del Vallès, podeu fer un cap de setmana a Barcelona també, no passa res. Valtres teniu el descompte del 75% de residents, per tant, gent centrada, no te preocupis, són 6 euros, si no ja ho arreglarem. Figuera, sí, sí. Estim fent l'habitació de Verònica, és un thriller psicològic brutal i, bueno, espero que surti bé.
però bé, tot això és una mica perquè tal vegada el teatre he volgut fer aquesta introducció perquè tal vegada el teatre ha estat qui m'ha impulsat més a voler fer o voler estar dalt d'un escenari i explicar una història és vera que el que tu dius que tal vegada molta gent no coneix més per les xarxes socials perquè és el més fàcil d'arribar arribar a través de les xarxes socials és relativament fàcil has de ser constant, has de tenir dedicació has de crear sempre contingut nou has d'estar fent sempre coses
però dalt d'un escenari has de tenir l'oportunitat, t'han de donar l'opció, ha d'anar bé, la gent s'ha de passar bé, o sigui, hi ha més factors que intervenen, no? A mi m'agrada més estar en un escenari, tenir el contacte amb la gent, veure la gent com s'ho passa, si riu, si els ho passen bé, tenen una estona agradable, m'agrada més aquesta opció, evidentment, en els vídeos.
Ja, i Pere Jota, ara estava pensant que pot ser fer humor d'aquestes coses que tu fas humor, és en els fons una teràpia. Sí, jo crec que sí, és humor, és una teràpia que bé, que jo crec que els metges, tant de la Seguretat Social com els privats, s'haurien de receptar. Hi ha molta gent...
que m'escriu sobretot gent tirant-te a més gran, que a vegades sobretot per Facebook, que diguéssim hi ha aquest target de gent, que molta gent, molts comentaris en el sentit de gràcies per fer-me riure tot i no tenir ganes de riure perquè ho estic passant fatal. O sigui, hi ha un candidat de missatges d'aquests que a mi a vegades m'ha posat una mica la pell de gallina perquè dic, ostres...
Evidentment, jo no tinc cap compromís amb ningú, però sí que m'anot amb una certa responsabilitat, no?, a sort de traslladar segons quins missatges. Vull dir, una vegada que tens tants seguidors o tens gent que t'assegueix o simplement haters, que també n'hi ha, jo penso que hi ha un punt de responsabilitat que tenim tots els creadors de contingut, de, bé, vigilar el contingut que posem. No sé, jo som de la opinió que no tot val,
tot i que hauríem de poder fer humor de tot.
exacte i mira, justament te volia demanar fer humor de de sa nostra identitat de sa nostra situació actual com a mallorquins, com a col·lectiu clar, allà és perill, que jo crec que altra gent hi cau de caure en sa caricatura que fan de naltros de fora
Per tant, no sé com dir-ho, no? És a dir, hi ha una fina línia entre riure hermos de naltros, que crec que és molt sa, i riure hermos com se'n riuen els altres de naltros, que aleshores ho trob fins i tot ofensiu. Sí, però clar, aquí també caurem una mica amb el tema que
Jo a vegades som els primers... Evidentment, jo som els primers que m'enric primer de tot de mi mateix. De fet, posem-me davant d'una càmera, ja és per mi enriure-me de mi mateix. Fer segon quin tipus de bromes també ja és enriure-me de mi mateix. Evidentment, després d'això, altres diades, allà on vivim, allà d'on som, de la Mallorca... I caure en els tòpics és relativament senzill, és relativament fàcil, però jo crec que...
que ens en puguem enriure de nosaltres mateixos, és un dels exercicis més grans que hi pugui. Jo em passo a vegades, que a vegades he imitat a un foraster, a un anglès, o un no sé què, no sé quantos, és que no som així, no som aixà. És humor, i l'humor és com una caricatura. Si te fan una caricatura i tu tens, per exemple, un nas una miqueta gros...
quan te facin la caricatura destacaran el nas, destacaran aquella nàpia per damunt de tot, no? I somós això, és destacar algun fet diferencial, per petit que sigui, i donar-li molta visibilitat, fer-lo majúscul, i riure, i riure. I ja està, sense, evidentment, no caure en les faltes de respecte molt absurdes. El que passa és que avui en dia ens hem tornat tots una mica...
Tiquis-miquis, que dic jo, no? Sí, sí, això també. Com que, és que, és que, és que... Oh, jodin, vull dir, hem de poder... Hauríem, millor dit, hauríem de poder fer humor de tot sense tenir sa mirada bruta del que està dient, no? Saps? Vull dir, no, estic fent humor, és igual, tu ho prens bé o no ho prens bé, això ja és cosa teva, no? Ja, ja, ja. La cosa una miqueta... Ho veig així una miqueta.
Sí, sí, sí, sí. Escolta Perejota, per ser gent que mos escolta i que no sap ara molt bé per on trobar-te, com te troben? Xarxes? I evidentment si tens qualca actuació prevista per Mallorca o no? Bé, ja mos has comentat. Ara mateix, ja t'ho dic, estic de temporada baixa, molt baixa, estic
estic a l'atur, no surten coses, però si no, a les xarxes, tant a TikTok, Instagram, Facebook, Twitter, o Aids, arroba emperajota, aquí, poden contactar amb mi, a per correu electrònic, info arroba perajota.cat. L'única actuació que tinc ara mateix prevista és aquesta de Luxemburg, que per cert, aprofitaré per endomar un període de coses que he trobat aquest estiu a Mallorca, m'enduc dues
Dues encletes, dues hawaianes que he trobat. Sí. M'enduc una pizza mig menjada que vaig trobar a Calabona, a la platja, i un airfryer que van deixar uns anglesús a un Airbnb.
Més que res que m'entorre les coses cap a Europa, ara que els europeus han vengut, no, ara ho farem al revés. Ara jo m'enveu cap a Europa i m'enduré totes les coses que han deixat a melloc. Els hi tornes regalats, eh? Exacte, exacte. Ah, bé, també te volia dir que és una cosa important, el viatge l'he finançat, perquè clar, jo tenia un or de tarongers o soia, no sé si saps la problemàtica que hem tingut de soia, que han canviat molt d'ors de tarongers per persones de pàrquing d'hora.
jo tenia un parc, una hora de terangers i clar, no m'adonava no m'adonava molta rentabilitat a 30 cèntims de la mandarina, imagina't i posava una zona d'hora, escolta'm ara m'aniré a Luxemburg i veure si faig el que viatge més pensa que hi ha a Luxemburg m'apareix que hi ha bancs que t'atendran molt bé si ets ric pensa que he estat 4 mesos cobrant hores en els turistes t'has forrat?
T'has forrat. Escolta, darrera qüestió ja, Pere Jota. El mitjant de comunicació, nosaltres t'he de dir que feim el que podem, però sobretot els públics haurien d'apostar més per sumar d'aquí? Jo és que aquí tinc una circumstància que jo no cap d'entendre molt bé el que passa a Mallorca.
Vagi per endavant, que jo no sé si ho faig bé o ho faig malament. No ho sé, no en tinc ni idea. Jo ja no sé a quin món com funciona, som nouvingut en un món de ser estandar, diguéssim, no en tinc ni idea. Però hi ha hagut fins a 3 empreses de booking, 3 empreses de management que s'han interessat, han vengut, toquen massa port a mi, o sigui, no està a joc el d'anar a cercar, per vendre el meu monòleg a Mallorca, tal, no sé què, tal, que sí, perquè això, pels pobles, no sé què, no sé quantos, tal...
Només, de totes aquestes empreses, només m'han aconseguit un monòleg o un bar. Ni a cap plaça, que m'és igual, un lloc, vull dir, a mi un bar o un lloc així tancat m'apareix fins i tot més romàntic que fer-ho una gran plaça, no? Però amb aquests tres anys, només un sol monòleg. I fins i tot qualcú m'ha arribat a dir, qualsevol representant que ho negarà, perquè no vol que ho digui, m'ha arribat a dir que...
que bueno, que sí, que ets un desport que fas monòlegs en català a Mallorca, però no contracten monologuistes en català. Clar, te diuen això i tu dius, joder, com és possible això, no? I no, saps, clar, jo dic, o no tens els nassos de dir-me que no t'agrada el meu humor, m'ho pots dir a la cara, no passa res, o realment si és així és denunciable. Sí.
saps, vull dir, jo no sé què és, no en tinc ni idea ni tampoc, o sigui, ja he perdut una mica la perspectiva d'això, m'és igual, jo intent fer-ho, passar-m'ho bé i fer-ho el millor possible dins les meves possibilitats i a qui li agradi bé i a qui no li agradi, saps, vull dir, hi ha molta més gent de ce que seguir, de ce que em ce que riure i em ce que passar-ho bé, simplement.
Idò... Sí. Ja veus que jo som molt crític. Jo ara cada dia faig un monòleg una mica de crític en s'actualitat i m'agrada ser crític. També ho som amb mi. Jo tampoc no estic del tot content de totes les coses que he fet, de sa vida i... Però penso que... Ostres, no entenc com és que costa tant que puguin sortir...
espais per poder fer un monòleg a Mallorca però bueno, és el que hi ha és una reflexió interessant Pere J, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània a vosaltres, per dur amb la veu, sobretot moltíssimes gràcies a vosaltres, estem en contacte menys si qualque dia podem fer qualque cosa a ta guapa a vosaltres, si tu era vinga, au, salut
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
que entre altres coses és la vicepresidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears. I en la segona part parlarem de la taula d'anàlisi sobre l'actualitat que mos proposin en Guiem Ramis, en Margalida Rosselló i en Pere Perelló i nom de Déu. Començam ja i començam saludant la nostra convidada d'avui, en Antonia Sales. Antonia, molt bon dia. Bon dia. Molt benvinguda.
Gràcies. I, clar, com a costitxera t'he de demanar primer de tot com està per costitx. Molt bé, molt bé, molt bé. Clar, encara és un lloc on, per dir-ho de qualque manera, se pot fer una vida en xarxa, no? Sí, jo som conscient que...
Que costig de vegades és una mica un vermell d'ou, que diguem, no? És verè que sí que hi ha segons quines situacions o contextos o realitats que quan jo era petita no s'adonaven i avui en dia ja sí, coses que no millor esperaries més d'una ciutat.
Per exemple, gent que hi viu com un poble dormitori i que no fa tanta vida de comunitat, que això diria que és la característica principal d'un poble és fer comunitat, de fer pinya i de ser com una família grossa. I és veritat que ara sí que ja trobem gent que la veus pel carrer i saps qui és perquè la tens vista però que no ha xerrat mai en cap veïnat.
Però bé, és vera que sí que encara mantenim molts a sensi de poble i de comunitat. Tu ets una dona com promesa políticament, formes part de Joves per les Illes, ets la vicepresidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears. Com neix aquesta inquietud d'allò que diríem de la participació en la cosa pública, de la política tanmateix?
Jo a més que el fet de voler participar en política, jo el que mou sempre és, jo dic que jo quan faig les coses les faig d'acord, perquè hi ha gent que sí que potser pensa més les coses i actua de manera més racional, jo som una persona que se mou molt pel tema sentimental i emocional, no? I jo
Tenc una estima tan grossa per ca nostra, per la nostra terra, per la nostra gent, per la nostra cultura, per la nostra llengua, que quan veus que hi ha situacions que són injustes o que són amenaces, és que jo no puc quedar quieta, no puc no fer res, no puc estar asseguda. M'he de moure. No és perquè m'encanti la política, que òbviament no me desagrada, però no és que jo vulgui la política ni res d'això.
que tinguis figurera? No, és que simplement no puc estar asseguda i veure com a dins que nostre vivim una situació de minorització lingüística o com els joves no podem accedir a un habitatge o com els joves d'aquí de Balears estem en desvantatge comparat amb joves d'altres comunitats autònomes i veure com el nostre territori és...
S'està destruint. Sí, jo anava a dir prostituint, però sí, destruit. Amb dues coses. Exacte. Antònia, de tots aquests temes se'n parlarem detalladament, però t'ho vull demanar primer de tot, res, definició de minidiccionari, que és el Consell de la Joventut de les Illars Balears, per si vol que encara no...
El Consell de la Joventut és el màxim òrgan de representació juvenil. El nostre territori són les entitats, les associacions juvenils o prestadores de servei a la joventut. I aquí ja hi ha entitats de tot tipus, tant poden ser entitats més culturals, com els joves de Mallorca parla llengua, també en tenim...
d'artistes que fan música i dansa i tot això, com tenim sindicat d'estudiants, l'associació de castellers, moviment d'escolta, joventut de partit polític... I per jo això és una de les riqueses del Consell de la Joventut, que és que és un espai molt divers i molt plural.
I jo això troc que és lo guapo, no? Els joves que estan actius, que estan en moviment, no té per què ser nivell polític perquè hi ha associacions que no tenen una sensibilitat política en concret, sinó que simplement joves que se mouen, que socialitzen i que se mouen en un ambient d'un oci sa.
Dins d'aquesta tasca desconseguida de la joventut, evidentment, estàs en contacte amb totes les inquietuds, amb tots els problemes, amb les preocupacions de la gent jove. N'has dit unes quantes ja. T'atrevessis a fer una jerarquia d'avui, del 2025, eh?
Sí, jo diria que el problema, en majúscules principal, és l'habitatge. Perquè avui en dia un jove, si es digués Balears, ha de destinar un 136% del seu sou a pagar un lloguer. Figuera't.
O sigui, mos falta un 36% de sou per accedir a un ioguer individualment, i aquí ja no comptem els gastos que puguin ser llums, aigües, internet, menjar o un mínim d'oci, no? I tenim una taxa d'emancipació baixíssima, un 15%.
De fet, un 15,2%. I el percentatge de joves en risc de pobres i exclusió social és un 15,7%. Per tant, tenim més joves en risc de pobres i exclusió social que joves emancipats.
I tot i que és vera que sí que s'estan fent passes i s'estan posant en marxa mesures per mirar de revertir una mica aquesta situació a nivell polític, és vera que sí que són projectes o mesures que poden tenir un efecte positiu però a llarg termini.
I clar, és vera que sempre saben la joventut com sou el futur, sou la que vendrà, però és que els joves som ara, som aquí i tenim un problema ara i necessitem respostes ara, necessitem respostes immediates. I jo sé que és vera que fa, però ja m'ho posen als lloc dels governants, siguin dels color que siguin, i sigui a nivell autonòmic, sigui a nivell estatal.
Fa por prendre mesures dràstiques i contundents, però és que totes les mesures dràstiques i contundents que no s'aprenguin ara s'hauran de prendre en un futur i hauran de ser encara més perquè la situació serà més dràstica. Perquè d'ençà que fa l'ins observatori d'emancipació,
que són unes dades estadístiques que finançem nosaltres com a Consell de la Joventut sobre l'emancipació juvenil a les Illes Balears. També se'n fa a nivell estatal com el Consejo de la Juventud d'Espanya. D'ençà que se fa, no hi ha hagut cap any que les dades siguin positives. Sempre són pitjors que l'anterior. Per tant, de moment no tenim cap indici que la situació millori.
Clar, aquesta és una de les qüestions, no? Se manca d'horitzó estimulant, no sé si ara ho dic en la millor manera, però... Però atentes, sí, sí, és que els joves aquí a Balears, hi ha una frase que vaig sentir a qualcú, ja no me facis dir aquí, i jo sempre la dic perquè m'agrada molt, els joves a Balears no vivim, sobrevivim, perquè...
Ens estan formant molts, som una generació molt formada, però després a nivell de sortides laborals és un mercat molt limitat que vol feines estacionals que solen estar mal pagades i de poca formació acadèmica.
que ja han normalitzat que un graduat en turisme faci feina a una recepció a un hotel. Sí. Que no estic dient, vull dir, no hi ha cap feina que no sigui digna, no? Però vull dir que no... Tenim un mercat laboral que no dona cabuda a la diversitat en formació acadèmica, que estan formant gent aquí que després se n'anirà fora.
Tenim sous baixos, més baixos que la mitjana estatal, la mitjana d'un sou jove. Ara mateix aquestes ies balears és 1.172 euros.
que és que molt de pics no t'abasta, bé, com he dit, és un 136% de sou per accedir a un ioguer, no? I és una frustració també la gent que quan jo se sent molt arrelada, que veus que la teva realitat, que això que tu estimes, la teva identitat, la teva cultura, la teva gent també pareix que està quasi en perill d'extinció.
Per tant, sí que és vera que els joves tenim una mala papereta quan miram de cara al futur perquè dius que pareix que tot mos va en contra. Has al·ludit ja dues vegades a la qüestió de la minorització de la llengua, que és un tema que també mos preocupa molt.
i si vols ho puc ajuntar una mica amb la cohesió social, la necessària cohesió social. És a dir, justament la gent de la teva edat, ja la gent que de primera cultura, ho poden dir així, en té diverses, és a dir, hi pot haver gent de la teva edat, gent que tingui de cultura originària
100 o més cultures diferents, i aleshores hem de menester, si volem una Mallorca cohesionada, si volem una Mallorca amb un cert sentiment de comunitat i amb una certa possibilitat de futur, hem de tenir una Mallorca cohesionada. Llavors és això com ho feim, com ho lligam.
Sí. Bé, com tu dius, la llengua hauria de ser un element que cohesioni. Efectivament. Que tu, per fet de xerrar català, ja siguis vist com un altre membre de la comunitat.
També és vera que hi ha molta gent que no li interessa fer comunitat, que ve a viure aquí perquè pot treure un profit econòmic i realment no li interessa adaptar-se o entrar a formar part. I si m'ho permets, en la falsa idea que estaran un parell d'any o aniran tot bé i se n'aniran, cosa que després no és així.
Molts de pics queden ja, o els seus fills també. Sí, sí, sí. Jo troc que la llengua i la nostra cultura sempre s'han d'oferir, han de tenir una actitud de tenir els braços oberts per acollir. Quan la gent ve de fora, si la pren, són més parlants que té la llengua. El que hauríem d'aconseguir és poder transmetre aquesta estima
per la llengua que es t'estima per la terra i que la gent se volgués integrar. I sí, ara contaré l'anècdota, que serà la vegada un milió que la gent la conta, però d'en Guillem de Fac, que va demanar el cafè i que quan el va demanar en català l'amor li va dir que pensava que era un negre.
que dibuixa de manera exacta quina és la percepció que tenim nosaltres del nostre. No és una percepció que tingui a veure amb el color de la pell, ni amb altres... Ni origen, ni color de pell, ni cap altra qüestió. És una qüestió de disposició a fer pinya. Anar tots a la una.
Escolta, també has parlat de la necessitat de la protecció del territori, etc. Això, clar, diguem que cada vegada resulta més evident la necessitat de protegir-lo, pel que queda, i en el mateix temps hi ha aquesta idea de construir més habitatge, en fi, no sé com se lliguen tots aquests discursos. Sí...
Aquests discursos se lliguen de vegades amb discursos o amb idees que se poden veure una mica políticament incorrectes. Però hem de tenir present que Mallorca és una illa i les Illes Balears som un conjunt d'illes i som un territori finit i hi cap una quantitat de gent determinada. Jo si tenc un pastís, podrem menjar tots els de canostre? Sí.
Podem convidar els veïnats? Sí, és pastissera per 5, però en menjarem 8. I poden dur dos amics? Vinga, ho xaparem per la meitat i en menjarem 10. Podem menjar 15? Sí, menjarem una cuera de tacada o un cinc. Podem menjar 200? No, ja no hi ha pastiss. Ens hem de plantejar si...
si realment val la pena construir tant per continuar creixent demogràficament. Perquè és que tenim uns recursos limitats, no només territorials, també per exemple a nivell hídric. Hem de tenir molt present la sostenibilitat també. Per tant, no és una qüestió de xenofòbia o que no vengui gent de fora. Simplement
que així com hi ha una Espanya vaciada, aquí hi ha una Espanya saturada, que ens hem d'arribar a plantejar si s'ha de posar un límit i com. I no tant com s'ha de construir cada centímetre, perquè és que arribarà un punt que tot seran xalets, que aniràs per fora vila i ja no hi haurà fora vila, que això també és un altre problema, que avui en dia el camp
Zero. No se pot viure del camp. I tornem, i és la roda del peix que se menja a la coa. Si no tenim camp, no tenim agricultura, no tenim ramaderia, tenim encara més dependència de muntat sector turístic, que també fa pujar els peus del lloguer, contribuix a les feines estacionals, i és la roda aquesta de la no diversificació econòmica, que també jo crec que és molt necessària en aquesta terra.
Dues qüestions. Una pintura que ens queda fora ara d'esfil conductor, però crec que és important per l'Arna, que és aquest discurs d'odi, aquest discurs racista, tot això. Quin impacte estan tenint entre la gent jove, segons les vostres percepcions? I després una altra per acabar, que ja te faré.
Malauradament, crec que hi ha molt de joves que compren aquests discursos d'odi perquè tenen un missatge fort, tenen un missatge clar, i quan a qualcú hi ha un tema que se'n dona compte i que potser el molesta, senten això i tot d'una ho compren, en lloc de potser informar-se més.
Jo crec que és molt necessari que quedi clar que quan una persona ve aquí, que migra aquí, no es pervenir a molestar. Es pervenir perquè es ve a cercar una vida millor, unes condicions millors, i en molt de casos, en la gran majoria, venen a viure dignament i a fer una feina i no venen a molestar ningú.
que sí que tenim la problemàtica que aquí hi ha molta, molta gent, però vull que quedi clar que són dues idees diferents. Una idea que hi ha uns recursos limitats a nivell territorial i a nivell de recursos i que l'immigració no és dolenta
Però tampoc pot ser una cosa desbordada i tampoc descontrolada, no? Però que una persona que ve aquí cercant unes millores de vida, vol millors condicions per ells, per la seva família, quina mare no voldria el millor per els seus fills? Evident.
No podem emollar un discurs d'odi en contra d'una mare que l'únic que vol és assegurar-se que els seus fills tindran cada dia qualque cosa per menjar, una educació de qualitat i un sostre sotres que dormir. Per tant, sí que crec que hi ha sobretot l'extrema dreta que s'aprofita d'aquestes situacions per emollar aquest discurs d'odi que molta gent sí que el compra, molta gent que està desinformada.
I Antonia, per acabar, no sé si ara t'acomplic molt la vida, però quina Mallorca del futur en positiu veus possible i veus que encara que sigui amb molt d'esforç podem arribar a tenir i a construir?
Jo crec que els canvis més importants sempre passen per l'educació. Per tant, s'hauria d'invertir molt, molt, molt en educació, canviar un sistema educatiu que està obsolet, tenint com a llengua vehicular el català, defensant el català
per tot, en tots els nivells de si jo vull llegir un diari és en català, si jo vaig a comprar és en català, si m'ha de tendre un metge és en català i si vaig anar al cine puc veure una pel·lícula en català perquè si tots som ciutadans del mateix estat i tenim els mateixos drets perquè un altre se pot dirigir a l'estat amb la seva llengua i jo no puc fer-ho amb la meva. Per tant, invertir molt en educació, en normalització lingüística,
Que és cohesió social. Cohesió social, exacte. Aconseguir que hi hagi aquest sentiment de mallorquinisme, perquè moltes vegades no... Troc que falta molt, que vas a molt d'altres llocs i tothom d'una treu ja la bandera i treu pit, i nosaltres en canvi, sí, som de Mallorca, això, però no... Ens falta un poc de... Ens falta creure hermos, que som fantàstics.
I, doncs, escolta, amb això jo crec que podem acabar amb aquesta crida i amb aquest desig. Moltíssimes gràcies, Antonia. Gràcies a vosaltres per convidar-me. I nosaltres continuem amb aquesta segona part dedicada a l'anàlisi. Vinga, vinga.
Idò som en el programa número 52 d'Això és vida, també podem dir-li el programa número 2 d'aquesta segona temporada i després de l'entrevista en Antonia Sales és el moment d'obrir la nostra taula d'anàlisi. Avui hem convidat en Guiem Ramis, molt bon dia Guiem. Bon dia Tomeu.
També en Pere Perelló i Nom de Déu, molt bon dia. Bon dia. I també en Margalida Rosselló, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per ser aquí. Mensi, tenim capacitat de parlar de tots els temes que volem parlar i de fer-ho amb diligència.
Vos deman, com sempre, que mos proposeu. Bé, en primer lloc, revisarem un momentet, si voleu, s'entrevista en Antonia Sales, que veurà ha prescut i que és el que vos ha cridat més l'atenció, i després mos presenteu cadascú de volta a la vostra corolla. Guillem que t'ha prescut en Antonia Sales i el que ha dit, sobretot, clar. Bueno, encantadora. Vull dir, jo, veure gent jove que s'implica i que té una inquietud que va més enllà del seu interès personal,
M'ha agradat. Margarida? Bé, jo, a part d'això, que també és vera, alegra molt veure gent jove, que a més té les coses tan clares i que ets es posa d'aquesta manera, però crec que el tema d'aquella ha tocat, totes les qüestions que estan molt interrelacionades, per exemple, el tema de...
de la manca d'habitatge per als joves, el tema també que no se troba feina per gent que està una part important, però només una part que està molt ben preparada, perquè també hi ha molta gent que no està tan preparada a nivell d'estudis,
i per altra banda el tema també dels límit territorials i tot això, jo crec que estan absolutament lliats i crec que ha fet, ara no m'ho podem estendre, però crec que ha fet una anàlisi i ha tocat que aquests aspectes se n'haurien de parlar molt més, no? Perquè crec que és esbassor de moltes polítiques que s'haurien de don davant i un darrer punt que volia dir que ella va esmentat perquè m'agradar que ho digués, però que la política
precisament el que necessita gent que faci política no només a nivell institucional sinó política, dirien, de carrer, política d'educar, política d'estar, perquè l'he ficat tot el dia fent política. Crec que ella l'ha posat damunt la taula. Efectivament, aquells que estan a la barra del bar criticant i punyent i tal també fan política. Tots. I és que no fan res també. I és que no fan res, és una manera també de fer política. Pere Perelló.
sinó com forta veure que hi ha joventut, que hi ha una claredat en l'anàlisi del que passa, llavors pot coincidir més o menys en les solucions, en les alternatives, però crec que el panorama que ha descrit és òbvia i com forta, que hi ha gent com aquesta de l'altra treballant i des d'un compromís honest. Marielina, comença tu. Quina corolla mos proposes?
Bé, ja vull parlar, de fer via, volia parlar d'un tema que està a l'hora del dia i que és Palestina, és dir, genocid i Palestina. Però a més que fer una anàlisi sobre aquesta qüestió que hauria molt de xerrar, en aquell moment que ens trobem,
Tu ja vas dit en el principi, hi ha tres persones, bé cinc de les Ielles Balears, crec, o sis, que estan encara presonades de manera legal per part d'Israel. Ja voldria fer un apunt o una qüestió que em sembla molt interessant, que és precisament la resposta de la societat mallorquina envers una situació de dir, bueno, veiem el que està passant, ja crec que hi ha una gran majoria de gent que pensa clarament que és un genòcidi, ja ni ho poso en dubte que hi ha un moment,
però així com ha respost d'una manera tan solidària i voldria fer esment un perill de qüestions que ha passat. A un cas que potser podríem pensar, oh, mos cau molt en fora. Sí, precisament un tema que apareix, que és veritat que tot el dia en parlen i per tant la gent s'ho sent ja propera, perquè veu com estan matant gent, no només bombardejant, sinó de fam, estan matant infants, dones, persones, és a dir, estan matant la població civil.
D'una manera, és a dir, millor no sigui indirecta, és un tema que jo crec que qualsevol persona amb un mínim d'humanitat ja no ho pot aguantar. Vull dir, crec que això ha fet que la gent digui, o la gent s'expressi en moltes formes de dir, ja no podem aguantar aquesta situació, perquè mos interpel·la no només com a persones i societats, sinó també com a espècie humana. El manco ja ho sent així, no? Que no podem emetre això de cap banda.
Però només volia fer esment que crec que l'associat civil de Mallorca, si ho tenia, que té clar que s'han de defensar els drets humans, que s'ha de defensar, diríem, una humanitat que realment no pugui emetre genocidis ni no pugui emetre sa mort, sinó que estigui per sa vida, que crec que són molt destacables. I, per exemple, només vull dir que el dia 31 de juliol va sortir 22.000 persones en el carrer. A més, d'una manera molt, diríem,
que no era només a Palma, sinó que estava molt descentralitzada a tots els pobles de Mallorca, fins i tot a Lluc, va sortir gent dient que volia que vas amb aquest genòci de Palestina, que està per la vida i per la pau i no per la guerra i la destrucció. I després també l'altre dia, en la flotilla, les marxes que es van fer per Palestina, també va sortir 7.000 persones i només s'ha parlat per part de mitjans de comunicació,
de quasi bé el que va ser a Palma, aquest dijou passat, i se va parlar de 1.500, 2.000 persones, nosaltres dèiem, però que en realitat van sortir quasi 5.000 persones a tota la part forana, davant els ajuntaments. Aquesta capacitat de la societat de respondre jo la valoro moltíssim, perquè penses així com...
Ella deia, no, això hi ha una esperança, hem de dir, també hi ha esperança, que la societat civil que està no només organitzada, sinó que ja dic, pensa que la justícia, que els drets humans han de ser un tema que s'han de defensar, jo crec que això diu molt de la nostra societat, no?
Guillem, si voleu tancar amb aquest tema i després obrirem les vostres corolles. Palestina, reacció de la societat, tenim efectivament amigues tancades a presó en vàgars de fam, en fi, terrorífic. Sí, sí. Bé, jo el que més destacaria d'aquesta situació que passa en el poble de Palestina és que la sensibilitat mundial
cap als drets humans, la moralitat i l'ètica de la població mundial és molt superior als seus representants institucionals. Aquí hi ha una discordança tremenda. Les institucions mundials, els nostres governs europeus, les nostres institucions de Balears,
no estan a l'altura de la moral de la ciutadania que vou un genocidi. I bàsicament la cosa és senzilla. No vulguis per ningú el que no vulguis per tu. Tots els humans som iguals. No hi ha cap poble elegit.
Cap poble té més drets que un altre. Llavors és això que un poble tingui dret a desplaçar un altre poble per quedar-se a les seves terres, això és abominable, és inadmissible. I això és el que la comunitat de representants de la població mundial, aquesta comunitat de polítics, no assumeix.
que són coses bàsiques que la gent normaleta entén.
Espera per allò, no sé si es pot fer alguna cosa més. Totalment d'acord amb les companys. Jo però estic pessimista. El fet és que bé, el genocidi venen fora, el genocidi de l'estat israel contra la Palestina venen fora, però ara se compliran aquesta setmana dos anys d'aquesta darrera etapa, on el genocidi s'ha intensificat fins graus d'una brutalitat gairebé, diguem, intolerable. Han passat dos anys.
Ara comença a haver reaccions i tal, però jo em sembla que ja és tard. Ja és tard perquè Gaza ja és un solar. Gaza ja és un solar preparat perquè hi construeixin, sí, l'estat sionista i tal, però al final el gran capital internacional, Senyors Trump, Wall Street, etc. ja tenen el solar per construir el gran resort.
o a Honduras que llibren les CEDES són els de desenvolupament econòmic de l'UTSA. Ja està fet. Què poden fer? És a dir, el que deia en Guiem, els nostres representants polítics no han actuat, són una vergonya. Però què poden fer nosaltres per obligar els nostres representants polítics a que facin qualque cosa o que se'n vagin? Ha tingut dos anys. A veure, la societat civil s'ha comportat, però...
potser han de fer qualque cosa més, perquè el fet és que ja són 60.000 persones mortes i el poble palestí ha estat detrat de Gaza. És a dir, perquè neguem-ne per la propera vegada, perquè això, a més el que ha passat allà és un símptoma del que està passant a molts llocs del món, vull dir depredar territoris, expulsar gent que ja és prescindible, perquè el que estem avui en dia és que ja s'ha decidit que hi ha molta gent que és prescindible. Sí, sí.
I, clar, el dilema moral i ètic que tenim és molt gros. I com fer, exigir a qui pugui fer qualque cosa per posar solucions a això també és un compromís que tenim i un repte que tenim. Margarida, tanques amb un minut aquesta primera.
Sí, no, jo estic totalment d'acord en que la situació està tard, que evidentment els nostres representants no estan a l'altura i que la situació, diríem, és molt complexa i donaria per molt, no? Però jo el que vull destacar només és que has fet...
que si la gent se fa conscient és l'única manera que després hi hagi que la gent actuï. Actuï que vol dir pot actuar amb moltes qüestions, pot actuar des de sortir al carrer, a pintura, diràs, bé, és una cosa més, com pot actuar ser conscient i, per tant, tantes hores de prendre decisions amb moltes de coses com per exemple el que compra,
a on ho compra, com per exemple qui tria a l'hora de fer unes eleccions, en quines qüestions s'han de donar arguments que siguin de pes i no només això que està fent l'extrema dreta que dona només missatges a nivell emocional i res més. Per tant, aquest tema de crear consciència crec que és un dels petites cosetes que podem fer i per això jo...
volia avui resultar aquesta coròlia dient que la gent davant d'això em van qual respost perquè hi havia la possibilitat que no hi havia ni resposta. Jo crec que això vol dir que hem de seguir i hem de seguir amb tot això perquè el no ho tenim bé però hem de tenir també una mica d'esperança que nosaltres tenim molt més poder del que molts pensam, les persones. Això no vol dir que tot l'altre
evidentment és molt complicat i que molts han deixat i que ja no enxerrarem perquè aquest pla de pau que també en podríem parlar no és un pla de pau, és un pla de rendiment i ja està. Però bé, ara diríem que el tema de crear consciència és absolutament necessari perquè si no tenim una situació molt, molt, molt difícil en els moments que estem vivint.
dins d'aquesta mirada positiva que mos proposes voldria afegir-hi que pot ser aquesta presa de consciència pugui servir per
per fer una feina més llarg termini contra tots els imperialismes, no? Contra tots els imperialismes. Guillem, quina és la corolla que mos proposes i ja hem de tema? Sí, sí, sí. Bueno, tot està relacionat, eh? Però a mi me preocupa el tema de s'immigració i com s'utilitza s'immigració
com a causa de tots els mals socials que ens afecten. L'immigració és una conseqüència, no és una causa de res. I aquesta utilització que fan les dretes i que és una onada que inunda tot Europa, part de tot el món i també a les illes, és una onada malintencionada
d'acusar la immigració per, de qualque manera, deixar d'assenyalar i d'acusar els veritables culpables dels nostres mals socials. Els nostres mals socials no els generen els immigrants, que són una conseqüència.
Els nostres mals els generen persones riques, persones que venen en jets o que se moven en jets, persones opulents que contaminen més el tots sols que sent persones. I clar, deixant de assenyalar en els culpables
per assenyalar en els immigrants que són els més febles. El boc expiatori que s'ha de dir on tens. El boc expiatori. I clar, els mals quins són els que molts fem? Els immigrants tenen la culpa que vinguin mils d'estrangers amb poder adquisitiu per comprar pisos, per comprar terres. Tenen la culpa els immigrants. Tenen la culpa els immigrants que vinguin mercaderies que no paguen res.
per les emissions de CO2 i que rebenten els preus de la producció local i la producció local se deslocalitza
Tenen qualca culpa els immigrants? No. Tenen culpa els immigrants que els rits no paguin imposts i no poden tenir un servei públic descens, suficients i eficients per tota la població? No, els immigrants no tenen la culpa que els rits no paguin impostos i que gaudeixin de bonificacions i descomptes i no sé què.
No, els immigrants no tenen la culpa que els serveis públics siguin insuficients. Pràcticament els mateixos serveis públics que fa 20 anys. La població ha crescut? Els serveis públics han crescut? No.
Llavors, els immigrants tenen culpa de res? No. Són una conseqüència de la desveretat que està al món i que precisament els nostres governants europeus en tenen molta de culpa. El que no poden fer els nostres governants europeus és dir que els recursos naturals d'Àfrica són nostres.
i posar governs, títeres, que facilitin l'espali de recursos naturals. Un país ric el convertim en pobre i llavors se'l dèiem a la població que no pot sortir del seu país.
es queixa totalment d'acord i crec que és un tema fonamental i precisament jo avui també veig molt dur aquest tema també un poquet preparat perquè aquest un poc assustat ara amb un nou partit que ha sortit a Mallorca Som Mallorca que precisament té unes propostes en política migratòria
Bé, demana tenir la sobirania sobre els polítics militares, totalment d'acord, jo diria per abolir-les, però bé, però que, per exemple, aquest partit en els seus programes està dient que només tinguin accés als serveis socials i a la justícia social gent que pugui dir que fa 15 anys que viu a Mallorca.
Clarament, això, tota aquesta gent treballadora, que com comentava en Guia, que ha vingut moltes vegades expulsada per la pobresa que creem a Occident, en els seus territoris, que arriba aquí a guanyar-se la vida, a fer feines aquí que ningú no fa, en condicions precàries, aquestes dones que estan cuidant en els predins, en els pares, moltes vegades sense cobrar un euro, sense estar assegurades, i damunt no els deixaran anar a la Seguritat Social, anar a un metge,
Això és que és, no? En canvi, el que dient Guiem, qui no és el problema de Mallorca? Aquesta gent treballadora és un bé social per Mallorca. És mal per Mallorca.
I el bon dia i bona vida és el moment de connectar-nos amb en Joan Planes per parlar de l'enclau sobiranista. Joan Planes, molt bon dia. Hola, molt bon dia a tot el meu. Bon dia, bona vida.
Avui te volíem demanar en primer lloc perquè l'Assemblea Nacional Catalana, a través d'Ariadna Haynes, membre del secretariat nacional present a Ginebra i a Varsovia, ha fet efectiu el compromís d'internacionalitzar la causa catalana
per la democràcia i l'autodeterminació i seguir denunciant les violacions dels drets humans per part d'Espanya davant les principals institucions internacionals. Per tant, per aquesta tasca d'internacionalització que fa l'entitat germana Assemblea Nacional Catalana. És una fita que han assolit, diríem per primera vegada, complir aquest objectiu de posar tota la problemàtica
de catalana i des procés dins les institucions internacionals. Hi ha altres projectes, com el Pacte Nacional, que algun dia comentarem, que el que pretenen és fer passes en aquest sentit, intentar internacionalitzar i posar dins les institucions totes les coses que han anat passant. N'Ariana Reims, com tu bé dius, ha estat a Ginebra i ha estat a Varsovia,
i el que Ginebra va intervenir, com el Consell de Drets Humans de l'ONU, en acusació de l'aprovació d'un informe final de l'examen periòdic universal, el que diu CEPO, sobre Espanya, que revisa aquest examen periòdic, la implementació,
d'estratats i convenis als quals l'Estat espanyol està subjecte perquè els va ratificar i va manifestar això. Per tant, Ariadna va començar per recordar que l'article 1 del Partit Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeixen les determinacions dels pobles, és negat en el poble català.
I que això és el primer gran incompliment, perquè tots sabem que aquest article 1 del Pacte Internacional, que antigament parlava dels pobles colonitzats, que nosaltres també ho som, encara que no mos reconeixin com a tals, actualment fa referència en aquest dret d'autodeterminació dels pobles. Per tant, que tot poble que puguem definir
amb identitat, fronteres i cultures pròpies, té dret a l'autodeterminació. Per tant, va començar per recordar que el primer gran incompliment de l'estat espanyol no respecta en el poble català l'exercici d'aquest dret.
i d'aquesta negació en deriven altres vulneracions. Ariadna ha reclamat a Espanya que implementi la recomanació també de l'examen periòdic universal i que posi fi a les persecucions infundades contra els catalans i garanteixi una aplicació imparcial de la llei d'amnistia. Ja sabem què és el que està passant amb aquesta llei d'amnistia aprovada l'any 2084.
En aquest cicle de CEPO, d'aquest examen periòdic universal, els membres de l'ONU han fet diverses recomanacions d'Espanya, algunes relatives a l'ús excessiu de la força policial davant les protestes i la independència judicial a la discriminació.
els discursos d'odi i la criminalització de ses vous dissidents. Nariana ha estat acompanyada, a més, en aquesta primera trobada de Ginebra,
per la vicepresidenta de la Organització de Nacions i Pobles no Representats, el que se diu això on puc. En aquest cas, aquesta vicepresidenta, l'Elisenda Pelugier, que ha instat a l'Estat i eren membres a assegurar que la recomanació d'aquest examen periòdic a Espanya es tradueixi en garanties concretes, d'acord, amb els tractats i convenis internacionals.
La participació en aquest Consell de Drets Humans s'emmarca en la tasca, com hem dit al principi, de l'incitència internacional que tenim a l'Assemblea Nacional Catalana.
en la vulneració de tots els drets per part de l'estat espanyol, davant de mecanismes, foros, organismes internacionals per, com dèiem, internacionalitzar la lluita per l'independència de Catalunya. Per tant, en aquest primer pas, en aquest cas de Ginebra, com podem veure, se va remarcar molt aquest incompliment
del pacte per dret d'autodeterminació i també tota la persecució i la falta de respecte a totes aquestes recomanacions fetes l'estat espanyol en quant a la repressió i la persecució. A Versòvia, participant com hem dit a la conferència sobre la dimensió humana de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea,
N'Ariana ha intervengut en dues sessions, la quarta sessió que ha fet aquest organisme a Versòlia i la cinquena.
A la quarta ha condemnat la repressió policial espanyola durant el referèndum d'independència del 2007, quan més de mil votants, com tots ja sabem, votants pacífics, van ser ferits per la policia per aquest acte de repressió violenta. Molts d'ells fins i tot eren, com sabem, persones majors i alguns van patir sus de bales de goma i que...
va intentar reprimir la participació dels ciutadans.
També va denunciar com la llei d'amnistia del 2024, que hem dit abans, ha beneficiat discriminadament més en els opressors, en aquest cas la policia, que actualment ja n'hi ha més de 129 que han estat amnistiats, de 133 agents que estan denunciats per causes policials. Això representa ni menys que gairebé un 90%
d'aquests policies, en tant i quant més de la meitat dels activistes independentistes encara estan processats i continuen criminalitzats per aquells actes de l'octubre del 2017.
I finalment en aquesta sessió n'Ariadna va denunciar i a partir que Espanya continua utilitzant la llei antiterrorista com a arma contra la dissidència política. I va fer esment específic en aquell que l'Assemblea i en Lluís ja com a president no aturen de denunciar el cas d'en Pablo Hasen, que gairebé porta 5 anys d'empresó per ser lletres d'unes cançons o un tuits.
Això era a la quarta sessió i a la cinquena va parlar sobre la independència judicial i tota la elaboració de lleis totalment injustes i de persecució democràtica. Va denunciar, per tant, la politització del poder judicial espanyol i en aquest cas ha estat criticat en repetides ocasions per organínomes internacionals. Tots sabem
com i de quina manera es va manifestar el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell Europeu.
Per tant, un altre tema molt important i que sabem que parlem d'estat de dreta aquí a Espanya i que brilla per la seva absència perquè estem davant d'una politització de l'Espanya unida, gran del llibre, de l'extrema dreta, controlada per dos partits que se'l tenen en el poder, com són el PP i el Partit Socialista.
I finalment Ariadna va recordar que l'any 2022 també el Comitè de Drets Humans de la ONU va declarar a l'estat espanyol culpable de violar els drets de participació política
dels parlaments catalans, quan va anar contra la mesa del Parlament, i també que el 2023 el relator especial de la ONU va condemnar l'escàndol d'espionatge del català genguit, que ara torna a estar una mica tante la judicia perquè, com tots sabem, forma part d'aquests secrets estatals que no deixen
per saber què realment va passar i quins són les persones que encara sabem que estan d'alguna manera perseguits per aquest possible escoltes il·legals.
Per aquesta raó, l'Assemblea, a través d'Ariana Nenet, va instar a l'OSTE, a pressionar l'Estat espanyol, bàsicament per quatre coses. Primer, garantir l'aplicació imparcial de la llei d'amnistia del 2024, garantir la investigació independents de la brutalitat policial que es va fer i que alguna vegada encara se segueix practicant sobre dissidents de la banda catalanista,
posar pis a surts indeguts de la llei antiterrorista contra els activistes pacífics, com el cas de Hassan Ârbara, i garantir que Espanya apliqui la resolució dels organismes internacionals de drets humans.
Per tant, aquí, com pots veure clarament, és una fita important que és encetar un valor important com és aquest compromís de l'Assemblea Nacional Catalana d'internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l'autodeterminació.
Aleshores estem davant d'aquest principi que és molt important, que el posem en valor i que tothom sàpiga que el procés no està acabat. El camí cap a la independència del poble català segueix tan en vigor, tan viu, com sempre, i hem de seguir fent feines en aquest sentit, divulgant a la gent de Catalunya, dels països catalans,
que hi ha molta feina per fer i dins l'àmbit internacional, l'esquinet final, i l'hem vist ara en el cas de la possible signatura de pau internacional a Gaza,
La diplomàcia internacional sempre juga un paper important que, per tant, cal donar a conèixer quina és la situació i estrenar de l'estat espanyol represor contra qualsevol poble que vulgui exercir d'autodeterminació a dins del seu territori estatal de Reino Barbó i d'Espanya.
Realment és una tasca importantíssima la internacionalització, la de donar a conèixer la situació interna dels països catalans, l'exterior. És una tasca que, de fet, jo, Joan, no sé si tu hi coincideixes, pensava que era la que faria el Consell de la República.
Sí, és una de les coses que estan... Mira, jo darrere 11 de setembre vaig tenir ocasió de parlar amb en Jordi Domingo, el que és l'actual president, i també vaig repetir converses i van quedar mitjans entèses per veure si poren comptar amb ell aquí a un d'aquests sopars col·loquis que feim per parlar precisament d'aquest objectiu del Consell de la República, que sembla que s'han fixat,
a través d'en Jordi Castellà, del seu pacte nacional i demés. Per tant, és una feina que ells hi estan un poc al darrere, en suport a l'Assemblea Nacional Catalana i també el fet d'estar de fora. És una fita que tenen marcada. D'aquí ve que Jordi Castellà...
dins d'aquesta idea, també intentar obrir camins per aquest model guineà que ell va publicar, etcètera, i que veurem si l'important, jo crec que així li vaig comentar, encara tu ja saps que tots els egos dins d'aquest món de la política té un paper important, que aquesta feina engegada per l'Elisenda Feluzier i l'Assemblea Nacional...
a través d'un pont, a veure si se pot casar, i és possible, també en Siret, el Consell de la República, i que tot facin feina en mateix sentit, obreixin forces i capacitats per poder fer realment una cosa així. Perquè també som de setembre, vaig tenir ocasió de xerrar amb Ben Elizenda Pologuer,
I ella és molt cauta perquè diu que tots els processos de dignacions unides a nivell internacional s'han de fer ben fetes perquè és molt fàcil que t'atirin a terra, per dir-ho d'alguna manera, ell va en ple sa paraula fer determinats radícols a nivell internacional, que poten recollir molt l'efectivitat de les accions d'empreses.
Aleshores, és important que se faci aquesta feina, que se faci bé. Jo crec que aquesta passa de l'Assemblea Nacional Catalana a través de la seva membre del seu secretariat nacional, que en Ariadna Reis, i acompanyada per, en aquest cas, per l'Elisenda Polosier, com a vicepresidenta d'UMPO, pot ser un bon camí i que si se conjunta amb el Consell de la República
podríem aconseguir efectivitats. Així tot, no hem d'oblidar que la feina també és a dins del nostre territori, a través dels partits independentistes, aconseguir mallories democràtiques en el Parlament de Catalunya,
després del 2007, construir autèntiques i reals estructures d'Estat perquè la pròxima embestida, que se produirà, sense cap dubte, perquè el catalanisme independent segueix existint i segueix en poc colgat, com he dit jo moltes vegades, tindran possibilitat d'arribar a aquest punt d'inflació i assolir aquest objectiu en el qual m'ordona dret a sentir-lo
d'aquest pacte internacional de drets civils i polítics que reconeix el dret d'autodeterminació a qualsevol poble. Esperem que evolucioni cap aquí. Joan, segona qüestió que te volíem plantejar és el debat de política general i, bé, ser moltes contradiccions de la presidenta Prevenç.
Sí, jo crec que vàrem estar davant un debat de política general que a part de distintes aportacions en quant a l'enduriment, l'accés a les ajudes per a la part d'immigrants, que per l'accés a l'habitatge protegit haurien de ser 5 anys
i tres, per acreditar residència i per temes d'ajudes, o aquella fal·làcia que va manifestar que ella defensava la seva identitat pròpia a través de l'humanisme cristià.
i eren valors occidentals, pilats de la nostra societat, o la manifestació que va fer que jo me va esclafar de riure de la defensa de la llengua pròpia, dels seus cursos, el personal sanitari, i per contrapunt tenir la barra i la vergonya de dir que ells aprovaran la vehicularitat de la llengua castellana dins d'educació,
Això crec que es ja mostra per dir que el que passa sovint, malgrat que ella faci manifestacions en el sentit que compaixin...
per la gent d'aquí, diu que ho fan tot per la gent d'aquí, crec que és un acte d'hipocresia brutal. En Lluís Apostegui li va definir el que era l'estratègia, de la que era la etimologia, perdó, de separar la hipocresia i que li cau, com en ell ens ha dit,
A més, aquesta hipocresia dins del tema capdalt, que és el tema que va voler posar d'amor sa taula, que jo diria com una cortina de fum d'incompliment de lo que s'havia proposat a l'anterior debat de política general, va posar d'amor sa taula el tema d'escreixement poblacional, que podrem parlar un poc. Aquesta cortina de fum és, baixa del meu punt de vista, per...
tapar els fracàs estrepidors del que va manifestar en el seu primer debat de política general, que era que reconeixia la saturació turística
i que en aquest debat va tenir la barra de dir que començava a estar controlada, i en el qual va portar en marxa aquell bombos i platerats i tota la parafernàlia, el pacte per la sostenibilitat, en el qual va agrair els que havien participat i va recriminant els que no s'havien despenjat de la societat civil i que ara, diríem...
Fins i tot sembla que les propostes que se volen posar en marxa a partir de s'octubre no tenen ja ni aquell comitè d'experts que vingut a determinar quines eren les propostes viables i que s'ha quedat senzillament el que ja li van denunciar a la societat civil, a la patronal que és el seu interès i a la complicitat de determinats sindicats.
Per tant, aquí veiem que aquesta cortina de fum ve perquè la realitat diu tot el contrari, tot el contrari en temes de creixement poblacional. Ell diu que és un tema important i sabem, sabem, diment ni pus, que aquests darrers 15 anys, Norbre, han tingut un creixement de més de 230.000 persones. Han passat
de l'any 80 a 655.000, a 1.251.086, a mitjans d'aquest 2025, en el juliol del 2025. Ja sempre dic que aquestes dades de juliol són les que serveixen a s'estat per fer qualsevol tipus de càlcul.
En relació a això, han aparegut en el mig d'aquest cap de setmana tres articles, algun dels PP que fins i tot ja se'n donen compte d'aquest greu problema i li recriminen falta de claretat, com és un d'en Joan Martorell, que diu no hi cabrem, no hi cabrem,
o de Necayne Doblas, que és una politòloga que fa una crítica a la seva intervenció en quant parla de desafiament demogràfic. I un que per mi és molt important és que d'en Guillem Porcel, el diari que surt, que diu que s'aturar la mina d'or de Balears és per fet de mantenir Espanya.
En relació amb què, per mi, el més important d'aquest article és una cosa que hem denunciat aquí reiteradament, i és que, niment ni pus, el creixement poblacionat ha advingut un problema estructural. Jo li dic sempre nuclear, perquè sabem que separar-lo de nuclear vol dir pertanyent al nucli. Per tant, és una posició central que s'ha de tenir molt en compte des del punt de vista polític, sense cap dubte ni una. I, a més...
ha advengut un problema nuclear, el model econòmic també està en qüestió, no solament el creixement poblacional, perquè aquest creixement poblacional sabem que deriva, deriva ni ment ni pur, del model econòmic, que està fonamentat amb una base demogràfica per augment de turisme i per gent que ve a fer feina
amb aquest efecte crida que la presidenta també va denunciar. Si no, hi ha possibilitat que dins d'aquests propers anys, com m'ho diuen, tinguem un creixement poblacional de 230.000 persones. Jo dic que més que 230.000 crec que el més probable és que siguin 330.000. I et diré per què, perquè 230.000 són...
aproximadament uns 15.300 persones per any i els darrers anys la mitjana de creixement ha voltat entre 22.000 i 25.000 persones per any. Per tant, si comptassem uns 22.000 persones per any d'un vent poblacional, no serien 230.000, sinó que serien...
330.000 aleshores això veiem que la presidenta que l'únic que li preocupa és
fer feina dins els dos àmbits que donen creixement en aquesta base demogràfica, que és l'expansió turística i l'increment de mà d'obra, perquè ja sabem que la darrera pujada d'importants de mà d'obra que vàrem patir, que fins i tot vàrem arribar a quantitats de prop de 30.000 i escaig de persones anuals, era la construcció. Per tant, si tenim que volen obrir noves vies, KNA incrementa cada any el nombre de vols programats
i de seients programats, que ja superarem els 50 o 60 milions de moviments. I aquest efecte de construir habitatge nou
per la major part del món especulatiu inversors estrangers, fa que el creixement poblacional estarà més a prop d'aquest 330.000 que t'he dit jo, per no dir 350.000, que no dels 230.000 que m'ho diuen, la substitut nacional d'estadística, que segurament creixerem.
Probablement, sí, sí. Sí, per tant, està ben clar que la presidenta, l'únic que volia fer, diguem que ell això ho tenia molt present i que fa comptes treballant en aquest sentit, per una part i que ho vol com un problema greu, per l'altra, d'aquí veus el concepte d'hipocrisia i de cortina de fum, veiem que les estratègies
per contactar la seva massa neoliberal, van en sentit contrari. Aposta el que he dit abans. En Joan Martorell, en el seu article de l'Escat de Setmana, diu que no hi cabrem. I això el diu després d'identificar que només un crac econòmic, diu en Joan, podria fer canviar el sentit d'aquest creixement d'arvocats que diu que ens costa un col·lapse.
en Joan en aquest article diu que ja l'any 2000 Unió Mallorquina ja va posar un tema damunt sa taula que era el tema de sociopoblacional i que diu una frase que havia dit aquí no hi acabem tots l'any 2000 imagina't els increments poblacionals que han tingut perquè ara no m'ha de cap problema que vengui que digui que el seu repte és el creixement poblacional
Miren el que mirem, ben que totes les coses aquestes són una autèntica fal·làcia. I n'ha caigut a dobles, com t'adè, que diu molt clarament que el camí que nosaltres tenim, que ja hem arribat a donar un milió de turistes, que caminant cap a l'escolapse, que el tenim doble, places, carreteres, carrers, restaurants, escoles, hospitals, centres de salut...
i que, per tant, el camí cap a l'escolòstia està ben definit si no hi ha un canvi de model. I aquí, per acabar, dic el que jo dic també molt clarament a damunt els murs del Facebook. En relats i discursos hipòcrates i normatives són totalment contràries als diagnòstics,
i necessitant no faran més que greujar la situació dels nostres territoris i llens i també de la població autòctona resident. Donant voltes al dia nostre perquè no hi haurà recursos, no hi ha recursos ni interès,
per posar fi en aquest monocultiu desblocat, ja que els seus interessos són totalment uns altres. L'estat espanyol, com van denunciar ja l'altra setmana, cada any aconsegueix més divises per equilibrar la seva balança per compte corrent. A més, aconsegueixen tant l'estat espanyol
altes recatacions, com també en aquest cas el govern de les Illes, per voluntat de contratats
per rentes individuals, també en temes d'IVA, societat, de transmissions patrimonials, tot el que fa és, a més, juntament amb l'espoli fiscal, incrementar els darrers anys, que en comptes fetes l'altre dia publicat ahir mateix, el PIB per càpita i el PIB del 2024, però em dic que ja estem no a 6.200 milions, sinó a 6.333 milions d'espoli fiscal, eh?,
per a dir que davant d'això no hi ha
valentia i voluntat política per reduir de manera escalonada el turisme que visita les nostres illes, que jo l'estic cifrant de Montemur, que seria anar recolant politinament dins d'uns 13 milions de visitants, que seria un punt que faria possible, sense cap dubte ni una, que això se pogués reconstruir i recuperar recursos que estan superagotats.
sempre caminant cap a aquesta necessària diversificació imprescindible i vital per la nostra economia. I, darrerament, i per acabar, també hem de reclamar que s'establisquin tots aquests imposts dels imposts d'estades turístiques
per reduir i combatre les externalitats negatives que afecten de manera molt important el nostre territori. I és ben necessari, per tant, dir basta, ja n'hi ha prou, i llevar la mascareta d'aquesta hipocresia del govern de les Illes Balears que diu una cosa i en fa un altre trobament diferent, com li vam dir l'altre dia des de Menorca...
Han perdut tota la credibilitat, viven una cosa i en fan una altra, no són de fiar, no fan res més que mentir a tothom.