Vaig al cel i només vaig a estrelles de leds. Què he de fer? La predina me diu què he de fer. Aquí som, som un camp per i d'extinció.
Dolent i vell, fort escrupolos i un poc queble veig. Gira, sols me cremen a les carreteres noves i modernes. I això fa mal als ulls.
Aigua i vent, ses gallines demanen. Aigua i vent, he desfet un estal amb sa forma de serp. I demà, aixecar-me amb valor i fer-la.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
que em carreria. Sabia que teníem a mostra de riga. I és futur i seret. No m'ha llevat la por de no poder tocar en la gent que més estima.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomi Montmartí, que vos saluda des de Can Alcover, Espai de Cultura, aquí on tenim els estudis d'Ona Mediterrània. Avui és dimecres i tot d'una, dimecres 26 de novembre, i tot d'una vos avançant quins són els principals documents que tenim per convidar-vos a quedar-nos fins les 11, com al mínim.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I al Bon Dia i Bona Vida, escoltam la salutació que mos fa Maria Nadal.
Les bugambílies són aquestes plantes trepadores que vesteixen parets i balcons amb colors vius. No fan escàndol, però de sobte ho transformen tot. I això mateix passa amb bugambílies, de Pau Ballbé. Hi ha un moment en què diu, això no es trecava aquí, o farem gelats de menta. I amb només aquesta imatge ja t'ha obert un univers, el dubte entre deixar-ho estar o atrevir-se a seguir, però amb una dels ses agents cursi, molt humana.
Són preguntes petites que en el fons ho contenen tot. La cançó s'hi passeja en calma, observant-nos sense jutjar, amb humor, tendresa i aquella lucidesa tan valbé. No busca grans èpics, només dir la veritat amb elegància, i això avui dia ja és revolucionari. Així que si necessita una pausa amable, una mica de cola per dins, o simplement una bona companyia sonora, escoltau Bugambílies. Floreix sola.
ens veurem sovint. Serem antics alumnes que saluden pel carrer però quan
Però hi haurà per sempre Serra, Celona, Petita Esquerra. Desconeixerem les llocs
Vés subida, Henry, o s'hi han florit les vulgueres. Això nostre acaba aquí. O farem gelats de menta.
Això nostre acaba aquí i jo m'ho tararà i serà per sempre.
La salutació que mos feia Maria Nadal, acompanyada d'aquest bugambílies, és el moment d'explicar-vos que avui, 26 de novembre de 2025, tot d'una, vos repassarem les notícies a través dels titulars de Diari de Bebears i també de Vila Web.
A continuació, escoltarem una entrevista, bé, un programa de la plataforma audiovisual vida.cat. Repassarem l'actualitat, parlarem amb Anna Rosa Abejón de Podem. Tendrem també...
Una conversa amb CineLliure Talks. Tindrem n'Àlex Serra i na Paula Lavasull de Cinema Lliure. A les 10 connectarem en Marisa Cerdó per fer...
Aquest exercici de cada dimecres de literatura comparada. I a partir de l'art dia i mitja tindrem els focus amb en Joan Manuel López Nadal, focus internacional. Tot això a partir d'ara mateix que ja començarem a repassar les notícies. Ho feim començant, com cada dia feim, per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I Diari de Balears encet avui la seva portada amb el titular Milers de persones a les manifestacions contra la violència masclista. També informa a Diari de Balears que s'ha obert el termini perquè els centres educatius públics s'inscriguin al programa d'intercanvi lingüístic amb Alemanya i amb França.
El ministre d'Esteriós pretén fer creure ara que el PP té més força que el govern espanyol i que té la culpa que el català no sigui oficial a la Unió Europea. També destaca a Diari de Balears que les Balears han rebut més de 2,4 milions de creueristes en 737 vaixells fins al mes d'octubre. Acusen el director general d'IV3...
d'actuar amb amenaces i coaccions cap al personal de l'ENS per haver-se manifestat. També ens anuncien una taula redona un any després de l'Adana. Serà demà dijous 27 de novembre i se farà a la fonera a partir de les 19 hores en la presència d'en Joan Llopis i en Paul, dos militants
d'endavant que explicaran la gestió tràgica d'aquesta dana que va assolar el País Valencià fa una miqueta més d'un any. El turisme com a font de minorització del català i la necessitat de reforçar l'autoestima lingüística. Conclusions del MES Semicercles a Palma. També destaca el diari de Balears que a Mallorca triomfa el certament internacional Copa Reina
Hidromiel amb sis medalles i consolida Inca com a referent mundial del sector, que s'han localitzat les primeres restes humanes a les excavacions del cinquè Pla de Fosses al cementeri de les Figueretes a Eivissa. També diversa informació sobre la commemoració, la celebració del 25...
M del 25N del 25 de novembre, dia de la lluita per l'erradicació de la violència contra les dones. El Parlament recorda les víctimes de violència masclista amb un encès a despelmes. Més per Palma acusa l'Ajuntament de mirar cap a una altra banda davant la violència masclista i denuncia una programació del 25N insuficient i de mínims.
25N Manacor, compromís institucional, creació col·lectiva i mobilització ciutadana per reclamar una vida lliure de violències masclistes. També destaca el diari de Balears, que Guillem Ferrando i Mariona Mas guanyen el Premi als millors.
TFG, treballs de final de grau en legislació i drets lingüístics. M'anarà ara a Vilaweb. Allà hi trobam en primer lloc una entrevista a l'autor del llibre 20-11, Reconstrucció judicial al minut de la Dana.
Lucas Marco, que diu, van advertir Mazón d'un perill apocalíptic i va continuar la sobretaula. També més qüestions de Vilaweb sobre aquesta gestió de la Dana. Descoberta una nova mentida. Vilaplana va acompanyar Mazón al Palau després del dinar del Ventorro.
Vilaplana va apagar l'aparcament a les 19.47, una hora després d'haver sortit del Ventorro amb Mazón. A poc a poc s'anirà sabent què va passar. Més qüestions, els joves que tomben cap a l'extrema dreta, un canvi generacional que engloba tota Europa.
Teresa Paramato, especialista en violència de gènere, que ha escalat a la Fiscalia sota els governs del PSOE. El feminisme pren el carrer arreu dels països catalans i la jutgessa rebutja els recursos de la Generalitat i del Menac sobre les pintures de Cixena.
Tots aquests arguments informatius us conviden a visitar vilaweb.cat. M'on anem ara a la portada de Diari de Balears, a la secció d'opinió. Allà tenim en Joan Vicenç Lillo. El futur no franquista.
Un article d'en Alila Tomàs titulat Un cap de setmana antifeixista. El d'en Rafael Borràs titulat Una entre tantes fotografies de la resistència palestina. Un altre d'en Joan Lledonat, Espanya inundada de polítics corruptes. I finalment un d'en Pere Bueno, poda o no tenir poda. Aquests són els principals arguments d'informació
que vos ofereix diari de Balears, de Balears.cat. M'on anem ara a escoltar la previsió del temps. Bon dia. Després de les tempestes de Calabruix que hem tingut aquesta darrera nit, sobretot es capa s'esmeria del Poyens, del Curi i Pení Soledertà,
Avui anem a un dia de precipitació més tranquil, pot quedar alguna cosa anecdòtica, però poca cosa. Això sí, els protagonistes serà el vent, l'ambient fred i el temporal dur a la mà. A partir de demà anirà a calmar aquest temporal tan fort de vent i...
I temporada marítim, però sí que les pluges podrien tornar de forma molt local a la magistració, al nord-est de Mallorca. I de cada divendres ja seria bastant més estable, més tranquil, i les temperatures s'acupararien una mica, però seguiria fent fresca per estar a novembre.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Tot d'una vos oferirem l'entrevista de la plataforma audiovisual Vida. Abans connectarem, com tots els dimecres que podem, amb en Toni Van Nassa, amb ell revisarem tres qüestions de l'actualitat i tot d'una també vos oferim a continuació aquesta entrevista de la plataforma audiovisual Vida. Però ara és el moment de connectar-mos en Ben...
Tant hi va anar-se tot donem-ho si posem. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9, primer, primera. De vola el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Escoltes, Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. I a Ona Mediterrània, escoltes, bon dia i bona vida. I al Bon Dia i Bona Vida ens hem connectat ja amb en Toni Bannassa. Toni, molt bon dia.
Molt bon dia, com ha anat, Tomé? Va bé, va bé. Sabem que t'estàs desplaçant i que sentirem una miqueta de vent, però bé, va bé. Escolta, tenim diverses qüestions per comentar. La primera de les quals si t'apareix seria que aquesta commemoració, celebració, no sé com ho hem de dir, del 20 de novembre, 50 anys de la mort del dictador, i en canvi...
El franquisme continua viu, no? Si me permets la fórmula aquesta, no sé si en tens una de millor. Sí, bé, jo crec que aquest any, com m'emora els 50 anys,
ha quedat tot reflectit en un simple gest institucional de les institucions espanyoles. I és que no s'ha commemorat com a tal 50 anys de la mort del dictador, però que sí que s'ha commemorat han estat 50 anys de la restauració monàrquica, que coincideix una cosa amb l'altra, perquè evidentment la restauració monàrquica de la dinastia Borbònica és una dedició unilateral del dictador.
Per tant, hem de tenir en compte que el règim de 1978, el règim sorgit de la denominada transició, és un règim polític
que parteix de la voluntat del dictador, des del cap d'estat fins a molt d'altres elements. És cert que després el sentent de control que tenia perfilat el dictador amb aquella famosa frase que està tot atat i ben atat, s'invada a les mans i hi ha molts aspectes que no les controla, però sí que també és cert que el nucli central de la voluntat del dictador
que perdurar els elements centrals i ideològics de la dictadura a través de la conversió de la dictadura en monarquia, en certa mesura han perdurat fins al dia d'avui en forma inalterable.
Dins d'això, tu ets partidari de la, per exemple, de la ilegalització de la Fundació Francisco Franco, és a dir, d'aquesta legislació més punitiva davant fets concrets d'apologia d'un règim feixista?
Jo, per principi, soc partidari que no s'il·legalitzin els partits polítics i les fundacions i les associacions i que hi hagi el màxim de llibertat ideològica possible. Però, però, a l'hora que dic això, faré servir una frase molt d'espanyola que és o todos moros o todos cristianos. El que no se pot permetre de cap de les maneres que s'hagin il·legalitzat a desenes d'organitzacions de l'esquerra independentista basca, per portar un exemple,
acusant-les, a totes elles, de tenir relació amb el terrorisme o de legitimar, en certes mesures, d'attentar terroristes i que després hi hagi organitzacions que, en els seus estatuts, en les seves finalitats i en totes les seves accions, legitimen, donen suport, reescriuen la història i fins i tot
fan del tabou les idees genocides que van provocar centenars de milers de morts i que aquesta gent tingui ser del corpus i no se li pugui fer absolutament res. Jo crec que aquest és el element de clau, és a dir, si tenim una llei de partits, tenim una llei d'associació i s'ha aplicat de forma duríssima una determinada part del territori de l'Estat, evidentment s'ha d'aplicar en el conjunt de l'Estat a qualsevol ideologia que de manera directa o indirecta
legitimi la violència. Per tant, què més violent que no va ser la dictadura general Franco? Des dels començaments fins als darrers, a cinc apuntament, que van provocar una rebel·lió internacional en contra d'escrits, com és? Per favor, és a dir, com diga, tot moro de tot cristiàs.
Sí, sí. Toni, una altra qüestió de l'actualitat plena. Ahir era 25 de novembre, dia de lluita contra ser violències masclistes, mobilitzacions en el carrer, una certa divisió del moviment feminista, però en qualsevol cas una lluita...
que li queda molt, diguem, per esdevenir hegemònica i per esdevenir el final d'allò que cercam, que és el final de la violència masclista, no? Correcte. Mira, primer de tot, evidentment, el meu suport és la meva solidaritat a la lluita del moviment feminista.
i la lluita, que és una lluita compartida per tots qui estem en contra de la violència i en contra de la barbària, és una lluita que s'ha de assumir per part de tota la societat.
És extremadament preocupant la divisió com sol passar tot el que són els moviments de tipus reivindicatiu que s'ha de produir des de ja fa un parell d'anys, crec que són d'altres anys, en dues manifestacions confrontades dins del moviment feminista. Aquesta divisió jo crec que és preocupant i que també és simptomàtica d'aquest caïnisme propi de tots els moviments reivindicatius
de ses minories, no? I en quant a d'aquest 25M crec que hi ha un fet també que és simptomàtic i preocupant de la societat a la qual estem vivint. I és que supos que ho van a veure to meu i ser gent de s'equip i determinats ràdioients també ho deu detallar a veure, que ahir se va publicar una interessant entrevista en el diari de Mallorca, dues de set jutgeses de violència de gènere de mama, no?
per curiositat i perquè ja m'en sumava, avui he mirat els comentaris, les xarxes socials que havien posat del diari de Mallorca, la gent, i la veritat és que ja ho diuen tots.
Està farcit de comentaris masclistes en contra de les etrogeses. I tu ho penses, i tu ho penses. Si vivim una societat especial, ser gent amb nom i llinatges, perquè serà majoriera amb nom i llinatges del seu perfil, fan comentaris masclistes i ataquen.
a les persones que són la màxima representació d'un poder de l'Estat per defensar les dones, que no han de fer d'inca seva amb les seves dones, filles o qualsevol dona que se li pugui acordar. És que tenim un reviscolament del masclisme, del patriarcat i de la misogínia, i la veritat és que m'ha té molt preocupat perquè és una recolada de segles, quasi, quasi.
Realment preocupant. Toni, tercera qüestió, la recuperant de fa un parell de dies, però clar, diguem que com a jurista ens interessa molt també saber com ho arbit tu, és aquest avançament de sa sentenci que ja diu que és...
el fiscal general de l'Estat serà condemnat a inhabilitació de dos anys per haver filtrat o acusat, bé, no ho sabem perquè no sabem la sentència quina és, però vaja, que estava acusat d'haver filtrat uns documents a la premsa. Com analitzes aquest...
és difícil de creure-se que parlem només en termes jurídics, no? Bé, el primer de tot he de dir que és una situació molt sorprenent, molt atípica i processalment totalment incorrecta. A què m'estic referint? M'estic referint que s'ha produït una situació que se forma, ja ho diu tot,
I heu de pensar que en el món del dret m'emovem un àmbit allà on se'n formen un som tot. És a dir, tu pots tenir tota la roda del món determinat ple i que si comets una roda de forma el perdràs. Per tant, la forma i el respecte institucional en aquestes formes ho és absolutament tot. Doncs bé, què ha passat en aquest cas? Ha passat una cosa total i absoluta. En les nostres societats
tal com és que se produeixi, és filtrat, per dir-ho d'alguna manera, de la sentència sense que la sentència estigui redactada. Toni.
Sí. Perdó, ahir hem tingut una interferència, però... Sí, no, que ha quedat tot el premio, crec que només ho sentia jo, així ho sentia total. No, crec que ho ha sentit tothom. En qualsevol cas, disculpa, perquè te m'interrompo una mica. Discompensa, broma, satírica, però espero que no hagi estat el Tribunal Suprem. Acordo del Tribunal Suprem. No ho sabem mai, això. No, no, no.
La qüestió és que, clar, diguem, entenc perfectament el raonament, però, clar, això obri una guerra també, és a dir, a part de tot, a part de la guerra política, m'imagino que això obrirà una guerra dins l'àmbit judicial i jurídic,
que no quedarà aquí, no? Suposo, no ho sé. Bé, com dic, es totali absolutament inèrit, per dir-ho de qualque manera, que el Tribunal Suprem falli públic. Es falli, és a dir, el que català diria en sa decisió, si tinguéssim un model judicial propi, sa decisió judicial sense que s'hagi redactat sa sentència.
que s'hagi fet en tant quant temps en pràcticament una setmana també és total i absolutament inèdit perdona es parèntesi t'apareix que ho van forçar per anunciar-ho dia 20 de novembre?
És que, com a mínima, què se't sospites? Perquè se va anunciar dia dintre novembre que s'està redactada. Té anar sota cosa, per dir-ho de qualque manera. Pensa una cosa, que aquest senyor ha d'imitir i no sap encara per què ha d'imitir perquè no se li ha notificat la sentència i no sap quin argumentari se li ha donat.
Quin grau d'indefensió, aquest que surt temporant la medalla dient que és una dictadura chavista i no sé què. Quin grau d'indefensió té un ciutadà, en aquest cas el Fiscal General de l'Estat, que se vol obligat a dimitir per una decisió del màxim òrgan Judicial de l'Estat, que és el Tribunal Suprem Espanyol, sense que se li hagi notificat les argumentacions que hagi pogut tenir i que hagi pogut assumir el Tribunal Suprem. Quin grau màxim d'indefensió té aquest ciutadà?
És que és una crepitjada total i absoluta del dret fonamental d'aquesta persona. I me'n puc avançar una cosa. És a dir, jo crec, com a jurista, que aquest senyor té moltíssimes possibilitats d'agonyar els recursos d'empara que molt probablement per entrar davant el Tribunal Constitucional.
Clar, clar. Per tant, el mal ja estarà fet i serà remediable. Sí, sí, sí. És que aquest és el subtèntic problema. I com dic, ara imaginau-vos que se notifiqués que en Tomeu Martí està condemnat per qualsevol cosa, que se li diguin els arguments amb una nota de premsa.
amb una providència juntada a una nota de premsa, que jo considero que és una autèntica vergonya democràtica i una autèntica vergonya jurídica. Jo t'han dit que he duit diferents pleits davant del Tribunal Suprem i no m'havia trobat mai en una situació semblant. L'únic que he vist jo del Tribunal Suprem sense tenir redactat la sentència és que si tu vas al Tribunal Suprem en casació, en caures penals, en pres, és a dir,
causes de bonar estan a estar condemnat a l'Audiència Provincial, a ratificar per el Tribunal Superior de Justici, o directament condemnat per el Tribunal Superior de Justici, i tot us es ple i de quedació, si el Tribunal se reuneix en sala i considera que la persona és innocent, se comunica automàticament a ses parts i s'envia, ja saps com he viscut, s'envia la notificació de forma immediata al centre penitenciari perquè se posi immediatament a la persona en llibertat.
en espera que se redacti la sentència. Això ho he viscut en diferents ocasions. Això té lògica, això té lògica. Clar...
Clar, a l'inversa, però no ho havia dit mai, és a dir, una sentència condenatària que es diu, vostè està condenat, però els que no entenem ni temps, descriu per què està condenat, però l'important és que està condenat i que limitesqui. És que és increïble. Sí, sí, sí. Reïm i no fa gent de gràcia. No, no, no, perquè el principal problema és la sensació de por que genera entre el conjunt de la ciutadania.
Ja ho he dit en diferents ocasions, no soc gent fan de les formes d'en Gabriel Rupian. És a dir, és una manera d'entendre la política i el parlamentarisme que no m'agraden. Aquest estil de barra de barra ho he criticat en moltes ocasions.
Però va dir una cosa molt encertada després de la sentència. Va dir que sembla que està enviant un missatge a la ciutadania que allò se no se toca. I si la toques, et tens les conseqüències perquè aniran a per tu.
Si això s'estén, és que se genera una sensació d'inseguretat molt grossa, perquè ara n'hi usa el pla de fer potes, és per qualsevol motiu. El descrèdit de les institucions judicials, Tomeu, jo crec que són molt importants. El màxim és una qüestió de por, perquè ja t'he dit, Tomeu, jo com a jurista...
M'és impossible opinar sobre la sentència perquè ningú la té. Clar, clar, clar. Bé, interessantíssima la conversa. Toni, sabem que t'estàs desplaçant. T'agraïm especialment que hagis pogut fer aquesta connexió. Moltíssimes gràcies, Toni. Gràcies a vosaltres i una abraçada forta per tots aquí per aquest dia de fred.
Sí, sí, sí. Bon dia. Gràcies. Gràcies. Sí, sí, noi, ja ho heu escoltat, Antonio Mateo Canals, que la cosa va per llarg. Som a Ona Mediterrània, som al 88.8 de Freqüència Moldada, o a onamediterrània.cat. És el moment d'escoltar una entrevista que li fèiem fa uns dies a en Toni Vives, però que val la pena recuperar.
Joan, mira, en aquesta primera part s'ha entrevistat en Toni Vives, una persona que m'apareix a mi que ha viscut moltes vides en una sola vida i que ja s'ha fet, ja s'ha tret el carnet de mallorquí.
Toni Vives, molt bon dia. Bon dia. Molt benvingut. Moltes gràcies. En guiant de fact allò que era més de mig mallorquí. Tu, no sé... Més de mig també, ja, no?
Sí, jo diré que en tant que català sóc mallorquí, en tant que mallorquí sóc català i per tant allò on siguin els països catalans em sento com a casa. I quin lloc millor que Mallorca per ser casa, doncs sóc aquí. Això ho pensava. Quantes vides caben en la vida d'en Toni Vives?
No, només una, només una vida. No sé, hi ha aquell vers que ara no sé de qui és, o una cançó. No som les vides que hauríem volgut viure, som la vida que vivim. He viscut una, el que passa que sí que és cert que la visc tant com puc, és cert això.
facetes que m'agradaria repassar i que sigui breument i evidentment ja morbotant totes a part de joventut si vols però tu has estat una persona com promesa políticament militant que has exercit càrrecs públics que has explicat fins i tot per què d'això en un llibre i te deman quin balanç fas d'aquest pas per la política institucional i de partit
Faig un molt bon balanç. Penso que qualsevol persona que es vol dedicar al servei públic ha de fer de la vida en la política institucional, en la vida en democràcia, o bé de la vida en la societat civil un compromís. I jo ho he viscut així, ho he viscut com una vocació personal, una vocació de servei i per tant el balanç és molt bo.
i a mi m'agrada dir que la gent que ens manifestàvem o que militàvem quan teníem 16 o 17 anys, que eren molt pocs en l'independentisme, per exemple, i veure que avui dia és molt difícil tenir qualsevol mena de debat sense l'horitzó de la independència com un element central de la nostra activitat política des del catalanisme, des del nacionalisme,
doncs creiem que alguna cosa hem fet, per no parlar evidentment d'allò que hem fet ja des d'un punt de vista més sectorial, que si habitatge, que si infraestructura, que si donar a conèixer el país, que si llengua, que és un element fonamental de la nostra identitat. Doncs tot això, alguna cosa hem deixat enrere positiva, lògicament.
Ara moueris dos fronts, però un, primer, efectivament, quan érem joves, diguem, se mos deia allò que, mira, escolta, el que heu de fer és tenir la majoria, i quan teniu la majoria, aleshores ja és independent, podeu fer el que trobeu, no? Bé, no ha estat així al final, no?
És a dir, sí que hem aconseguit la majoria, el Mancon és principat, i en canvi no han complit amb la seva paraula que acceptarien allò que volgués la majoria. Segurament la segona part del que dius era molt evident que passaria. Diguem que Espanya utilitza la democràcia com li convé,
i de la manera que li convé quan es tracta de colonitzar. I ara som a Palma i per tant només falta veure una mica com funciona tot això aquí per veure que el procés de colonització és un procés cert. Penso que els temps ens han ensenyat precisament a fer servir el llenguatge de la manera adequada. Durant massa generacions hem mirat de buscar
que ha de dir les coses per un altre nom. Avui dia, gràcies al jovent d'ara, parlem sense embuts i podem dir les coses tal com són. Allò que era políticament correcte abans ja no cal que ho sigui ara i per tant podem parlar les coses tal com són.
Sobre la primera part, jo crec que ningú que es dediqui a la política que tingui un ideal pot renunciar a guanyar de partida, si no no ens hi posem. Precisament penso que un dels errors que hem comès des del catalanisme ha estat un excés de resistencialisme i en canvi hauríem hagut d'anar una mica més forts
més professionalment, entenent molt millor quins són els instruments per canviar les coses i utilitzant-los de la mateixa manera que ho fa el nostre adversari. I l'altra qüestió que m'assuggeries és que clar, tu has tingut el privilegi, ho puc dir així, de ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Clar, Barcelona...
i me consta que tu ja has fet molta feina en aquest aspecte, és una capital mundial, coneguda a nivell internacional, i que no sé si sempre ha sabut jugar aquest doble paper de capital catalana, i quan dic catalana també me'n refresca que et sona la capital dels dillans i dels valencians, per cas així, i després també aquest
aquest caràcter internacional aquesta referència internacional aquest punt on tothom hi vol viure per dir-ho d'alguna manera Si Barcelona renuncia a ser la capital dels països catalans Barcelona està condemnada a la irrellevància mundial
I aquesta qüestió que és tan fonamental, ho és per activa, o és en positiu o negatiu, si renuncia a ser la capital dels pesos catalans, si s'acaba Barcelona, s'acaba la catalanitat, serem clars.
perquè gràcies a que Barcelona és la potència, l'imant que és, podem generar tendència, ves a un àmbit que no s'espera, com és el fet que som una capital d'una nació sense estat, i pels que ens estiguin escoltant, els que no em coneixen ja saps que quan dic nació dic la nació sencera. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí
I per altra banda, si Barcelona no aspira a ser capital global, Barcelona tampoc té cap sentit. Barcelona pot aspirar a ser capital global, la qual cosa no s'aconsegueix sent la capital del turisme global, que això és una altra idea, on per cert, si em deixes un segon abans de passar,
Jo, que he estat i pertany a una generació que això no ho acabàvem de veure clar, ara mirant enrere segurament una de les coses que canviaria del que he fet ha estat molt més dur amb tota la qüestió turística. Turistificació, diguem-ho així. Sí, hem començat errors greus des d'aquest punt de vista perquè no veiem prou clar el que veníem o no escoltàvem d'una manera prou atenta cap on això ens podia portar.
quan semblava que havia abandonat la política institucional i partidista, dic això perquè d'on per fet que mai has abandonat es fer política d'una manera o d'altra, vaig pensar, mira, guanyam un excel·lent escriptor, perquè de fet jo mateix havia participat a la presentació de qualque llibre
i sempre t'havia sorpres la capacitat de creativitat que tenies fins i tot en moments en què se suposava que tenies el cap a moltes altres bandes. Com va la teva terrera d'escriptor?
No s'ha aturat mai. Carrera, carrereta. Acabes de publicar un... Vaig publicar una novel·la l'any passat i ara estic a punt de publicar un llibre que és una mena de memòria i una reflexió sobre la darrera activitat que he tingut. Ara en parlarem.
Però bé, he anat escrivint, he anat publicant novel·la i teatre, des que vaig fer dues obres de teatre, vaig escriure que no s'han representat. A veure, el Ló de bon escritor i tal, no ho dic només jo, ho va dir endemiar ponts a la mateixa presentació. Per tant, contra això és indiscutible. Endemiar ponts és indiscutible. Endemiar ponts és indiscutible. Compte poc això, compte poc.
Doncs sí, vaig escrivint, perquè també em sento una necessitat, forma part de la vocació de servei que tinc, però en aquest cas també forma part d'una crida interior, com suposo qualsevol escriptor. Jo em dic que sóc un artesà, no tinc cap ínfula d'artista, però miro de deixar una llavor que és alguna cosa que porto a dins i crec que l'he d'evocar. Algun dia farem alguna cosa sobre Mallorca també, clar.
Estaria molt bé. Perquè a vegades aquesta mirada, ho dic perquè jo a vegades també me considero que tinc una mirada privilegiada sobre el que passa en el Principat, perquè clar, ho mires gairebé de dins, però també amb una perspectiva, i per tant pot ser molt interessant aquesta perspectiva teva. Ja després d'això, no sé si hi ha una breu etapa que te dediques en el món dels drets esportius i tal, no? No, mai, no.
I llavors ja passes a... Quan vaig plegar, diguem, de la política institucional, de seguida em van cridar a diversos llocs del món perquè els ajudés. Vaig treballar sobretot a l'Índia i vaig treballar també al Regne Unit i vaig treballar a Sud-amèrica però sobretot a l'Índia. I de l'Índia vaig saltar... A l'Índia vaig dirigir sobretot també la transformació d'una ciutat...
que és Pune, una ciutat a uns 150 km de segon bai, amb uns 5 milions d'habitants, i a l'Índia tots són molts milions, o sigui que tampoc té cap mèrit. I després ja em van cridar per un projecte que és Unión,
Ni om Aràbia Saudita. I aleshores, diguem-ne, has fet com a coordinació d'aquest projecte durant un temps fent feina molt de prop amb els príncepereus de l'Aràbia Saudita, no?
Exacte, bé, no com a coordinador, la meva tasca, podríem dir que era, ho diré en anglès perquè és el que surt el títol, no sé, Shifurman Development Officer, que vol dir el desenvolupador urbà del projecte. Això és una regió gran com Bèlgica, al nord-oest d'Aràbia Saudita, en frontera amb Jordània, per tant, a 20 km d'Eilat d'Israel,
des del punt més alt de Niom veies Taba que és Egipte, Elad que és Israel, Aqaba que és Jordània i nosaltres a Haqqal que és Aràbia Saudita, en una abadia gran, una mica més gran que l'abadia de Roses i allà, o l'abadia de Palma, i allà veus que
Al món hi passen coses perquè a vegades no fem el que hem de fer perquè dius com és possible. Però llavors els lluny a la nit d'aquests quatre punts dius, mare de Déu, no hauria de ser tan difícil de conviure tranquil·lament en pau. Exactament. Aquest és un dels objectius del projecte precisament, sota l'impuls del príncep Mohamed, fer possible que la regió s'estabilitzi.
Expliquem-nos què és Nihom, en què consisteix. Nihom és un, podríem dir-ne, és una zona econòmica especial perquè ens entenguem. És com una evolució d'allò que va fer Deng Xiaoping a la Xina al seu moment, en Guangzhou, en Shenzhen, però amb una voluntat d'esdevenir un aparador d'allò que el món àrab, i en concret l'Aràbia Saudita, vol fer.
esdevenir i per tant és una regió econòmica especial amb una legislació diferent de la resta del regne que té la voluntat de treure bons professionals de tot el món amb bones universitats sota un esquema de sostenibilitat i on hi ha una gran ciutat per uns 10 milions d'habitants projectada per 10 milions d'habitants
d'aquí a l'any 2050, i després hi ha diversos nuclis, alguns dels quals són un port, un gran port logístic industrial, amb una ciutat enganxada també, i després alguns, podríem dir-ne, centres turístics o resorts que van des d'unes pistes d'esquí fins al desenvolupament de la costa de la Goldacaba i de les illes que hi ha allà.
Seria, per dir-ho d'alguna manera, fruit d'una reflexió de dir, escolta, mos hem enriquit moltíssim amb el petroli, però això no durarà per sempre, i per tant cercam altres maneres de fer una vida de luxe, però basada en la sostenibilitat, en altres idees.
Sí, a veure, l'Àrabe Saudita és un país de més de 30 milions habitants amb una mitjana d'edat de menys de 30 anys, on al voltant d'una quarta part de la població de menys de 30 anys té títol universitari d'universitats nord-americanes. La idea que nosaltres tenim d'Àrabe Saudita és una idea, diguem, generada per ells mateixos, però quan hi arribes te n'adones que és un país amb una força interior enorme,
liderada ara mateix per un príncepereu que pertany a aquesta generació, amb un govern que també pertany a aquesta generació majoritàriament. I per tant aquesta és una gent que s'ha proposat canviar les coses i canviar el país i aprofitar la riquesa generada, no per fer luxe,
que d'això alguna gent ja en té prou, si és que mai en tenen prou, però després hi ha tot un país, i no només un país, són els líders també en aquests moments del món àrab, hi ha tot un món àrab que va a la recerca d'un lideratge transformador, jo diria menys victimista i molt més assentat sobre les seves potencialitats.
T'he llegit, diguem, no dir, no, no, és a dir, defugint precisament el blanquetjament, que és un verb que no m'agrada gens, no m'agrada gens, defugint això, però, diguem-ne, explicant que aquesta gent volen avançar cap a, no sé, un sistema més democràtic.
Jo no ho crec això. Ni ells busquen blanquejar res, ni seré jo qui els blanquegi en allò que no se'ls ha de blanquejar. O hi ha democràcia o no n'hi ha. I per cert, o hi ha democràcia del tot, que vol dir amb llibertat d'expressió total, amb drets a l'autodeterminació, ja sabem que estem parlant també del nostre país, o no n'hi ha.
perquè si no hi ha ciutadans de primera i de segonada. Bé, el cas aquest és que l'Àrega Saudita no és una democràcia ni els seus líders pretenen convertir l'Àrega Saudita en una democràcia ni hi ha una demanda majoritària en el país ni molt menys perquè n'hi hagi. Això és una discussió separada, important, és una dada important a tenir en compte però és un fet. Això no vol dir que no hi hagi un procés de liberalització
i d'actualització de la societat que irradia el conjunt del món àrab i més enllà, en un context global en el qual, per cert, la legitimació de les no democràcies, començant per la Xina, és un fet. I un dels debats, per exemple a l'Índia és freqüent, és el debat sobre si l'Índia es va equivocar a l'hora de...
per conformar-se com un país, diguem, sota el que podríem dir el model de democràcies liberals occidentals, o haurien hagut d'optar per alguna altra cosa. Sempre que soc a l'Índia els dic que per molts problemes que tinguin, el fet de poder obrir un diari sense que t'enviïn a la presó, o el fet de tenir...
encara que tot això està una mica més complicat amb en Modi, però vaja, el fet de poder tenir un sistema judicial completament independent, que moltes vegades ja el voldríem tenir aquí igual d'independent que allà, doncs és un bé al qual no podem renunciar.
M'imagino que t'has mogut en sectors molt influents a nivell mundial, com en un moment en què la qüestió catalana estava en seu punt àlgid. Quina era la mirada que hi havia damunt d'això? Bé, n'hi devia haver vàries, clar, però...
Sí, home, n'hi ha diverses, el que passa és que al màxim nivell, al màxim, en els cercles en els que jo m'he mogut, era una hosteu molt, molt coneguda, sí, recollíem una certa sorpresa,
Jo diria que amb una certa perplexitat, perquè aquesta associació que tu feies de Barcelona global i descobrir que sota la capa normalitat d'aquest estat espanyol que es presenta com es presenta, doncs hi havia una problemàtica tan profunda, o que hi és, això sorprenia.
Un cop la sorpresa passava hi havia un gran nivell d'entesa perquè tots els estats-nació tenen situacions d'aquesta manera i per tant tothom és capaç de comprendre això. El que sorprèn més diria tanmateix és que tothom sap
que Catalunya, i de fet el conjunt dels països catalans, tothom ha estat a Mallorca, la gent coneix València, és la part més desenvolupada de l'estat espanyol. Això no és habitual. El que passa habitualment és que hi hagi problemes nacionals, podríem dir,
en estats consolidats, on aquestes regions que tenen una certa problemàtica nacional són regions menys desenvolupades que el centre. Bé, no és el nostre cas. I això cridava molt l'atenció. I finalment, sí que hem estat exemple,
per estats, i el món àrabe és un molt bon exemple, estats i nacions, jo diria fins i tot civilitzacions, que han entès que fins i tot en el cor del món occidental la reivindicació de la identitat i de la persona nacional són essencials per prosperar. I des d'aquest punt de vista som exemple, i això no ho reivindiquem prou.
coincides i la teva mirada clar, perquè supos que també has agafat una mica de distància però al mateix temps coneixes el moviment com si l'haguessis parit com veus el moviment per la República Catalana i fins a quin punt com parteixes aquesta espècie de pessimisme que s'ha instal·lat
Comencem pel pessimisme. Jo crec que és evident que el pessimisme està justificat en part perquè el procés no va acabar amb l'èxit que tots esperàvem que podia acabar i per tant és normal que hi hagi un cert pessimisme.
Les eines tampoc no s'han actualitzat, ja penso que aquesta és una qüestió que caldria analitzar amb més profunditat, amb molta més autocrítica, aquesta és la veritat. Eines, persones que han fet una tasca molt important, hauríem de fer una reflexió i mirar de veure com el moviment en general es desplega al conjunt dels països catalans, també hem après prou.
i sabem prou que el que serveix per un tros el país no serveix per un altre i també hem après prou que la percepció de la gent més jove després de 10 anys del procés no pot ser la mateixa que la gent que tenim 60 anys i els hem d'escoltar perquè el país es salva en el jovent nosaltres hem de contribuir i hem de segurament liderar parts d'això però el jovent, la gent que té entre 15 i 25 anys és les persones que ara hem de mirar d'incorporar i per tant i per això gent com
gent com amics meus i tu mateix organitzem coses per veure si trobem nous caps de brot però cal fer un replantejament autocrític optimista sense oblidar que el pessimisme està justificat el que no podem tenir
el que no ens podem permetre és ja més ingenuïtat, això ja no, ja som prou grans, ja no podem ser més ingenus, tant com nosaltres, com a protagonistes del canvi, ni tampoc avaluant el nostre adversari, el nostre adversari vol que això s'acabi, ja està, i diguem-ho clar, això no va d'un empat, aquí no empatarem mai, algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres.
Sí, perquè l'alternativa és perdre, com dius, en el s'empat. Escolta, mira, va bé dins això, hi ha un filòsof que jo crec que és poc reivindicat, que és en Joan Creixell, un filòsof català, que té una frase que diu el problema, el perill de la dreta és el cinisme, el perill de l'esquerra és la utopia o la quimera. Estàs d'acord amb això?
Home, a veure, nosaltres hem tingut, primer, com que soc Premi Creixell, ara faig una reivindicació una mica ridícula, però la faig. No, no, no, no, és que me'n va venir al cap per això. Doncs en Creixell té raó.
Tot i que des que ell ho va dir fins ara hem descobert com destini que l'esquerra també pot ser. Que per cert... Sí, va, sí, clar, clar. Si comptes com a esquerra també el PSOE i tal... El PSOE i molts altres, eh? Molts altres que són més a l'esquerra del PSOE que encara són pitjors perquè aquests proclamen que no sé què faran i alhora de la veritat fan molt menys que els altres. I això és el que he alimentat.
L'ultradreta. Aquesta és la qüestió. Mirant de fer discurs políticament correcte i de salvació pràcticament, com et diria, messiànica de la societat en base a valors humanístics, que està molt bé, que els compartim, però a l'hora de fer feina,
Veus fins a quin punt el que ha dominat només és un interès sectari, que al final això resumeix avui dia en fer-se fotografies a l'Instagram i fer proclames que surten molt bé a leaks, però que la veritat tenen una eficàcia
no només tenen una eficàcia zero, sinó que a més a més tenen una, jo diria, una contra eficàcia, perquè se'n va tot això alimentar la dreta i l'extrema dreta. Només s'entén. Poso una cosa, Badalona, molta gent diu, com és possible que l'alcalde de Badalona sigui qui és? Doncs home, perquè qui l'alimenta són aquells que amb molt de cinisme el critiquen.
sense portar cap mena de solució real, perquè han estat molts anys manant i no han estat capaços de resoldre res. Aquesta és la qüestió. I la bona gent del carrer, al final, però és que la bona gent del carrer diu, escolti, ja els hem provat tots, ara provarem això. I aleshores li diem, no, escolti, sap què, senyora Papeta? No, no, vostè està equivocada, m'ha de... No, no, això no va funcionar d'aquesta manera.
És que, home, estar dibuixant tant també el que ha passat per aquí. Bé, no, hem d'acabar, però... Mallorca. Farem alguna cosa? Com ho... Bé, des de Mallorca se pot fer... Tot el món, eh? Pot intervenir tot el món, eh?
Sempre dic que he vingut a viure un lloc que vius a qualsevol banda i tens un aeroport a tocar de la porta de casa que et connecta amb tot el món. Que potser és una de les coses que nosaltres, ara diré com a mallorquí, hauríem també d'explotar en positiu, d'acord? Que això és a causa d'una sobreexplotació turística desastrosa.
però un cop ho hem dit dues vegades mirem de girar-ho al revés i mirem de convertir Palma i el conjunt de l'illa en una capital mundial sobre aquelles qüestions en les quals som competitivament millors que els altres començant per la nostra cultura diversa i que té sentit i que aquesta és una societat amb capacitat i que necessita autoestima i per tant
Tomeu alguna cosa farem també sempre aquí. I per rematar-ho, perquè ja fins ara ho has estat fent, entenc que poses tot aquest bagatge que has acumulat tots aquests anys, tots els nivells, en el servei de la causa de la llibertat, que és la que hem coincidit tant d'anys. Home, no només...
Vull dir que crec que sobretot ara el que pots aportar és això, no? Sí, exacte. Es pot aportar molta experiència, però també, i això us ho dic a vosaltres, perquè no deixo de ser un nouvingut i sense deixar les meves arrels barcelonines en absolut, però segurament aquí el que es produeix és un enriquiment i una...
una recàrrega de les bateries que fan que tenim uns quants anys per donar guerra encara. Idò, mira, fem una cosa. Quedam emplaçats per quan treguis el llibre parlar de l'anterior i del llibre que hauràs tret i ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, Toni. Gràcies. Gràcies a tu. La nostra...
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra.
i quantos sucres no estrellà.
El vell mig de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol, que remueix regales, transgafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les pares preguntes quants dies més té de regar.
de l'espectacle de la gent. Nens disclan, olop i xundegar, veïnes que un cop espessant em critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un cap tardat que avui esmorret no se't ve.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
I el bon dia i bona vida d'aquest dimecres 26 de novembre. Tot d'una vos oferirem l'entrevista amb Anna Rosa Abejón. Ella és membre de Podem. Però abans vos feim aquest repàs a l'actualitat a través dels titulars...
de diversos mitjans de comunicació. Per exemple, el diari de Balears, que ja ha actualitzat la seva portada, a banda del titular principal, Milers de persones a les manifestacions contra la violència masclista, mos ofereix tres actualitzacions. Més, diu que el govern s'encamina cap al model educatiu privatitzador d'Ayuso.
La novena edició de l'Atomic Fest aposta per l'eclecticisme sonor es gremi i la llibreria Lluna acull la tertúlia poètica de novembre dedicada a Tremor de Maria Antonia.
A banda d'aquestes tres actualitzacions, també vor destacar que el ministre d'Esteriós pretén fer creure ara que el PP té més força que el govern espanyol i que té la culpa que el català no sigui oficial a la Unió Europea. I també destacar que s'ha obert el termini
perquè els centres educatius públics s'inscriguin al programa d'intercanvis lingüístics amb Alemanya i França i que les Balears han rebut gairebé dos milions i mig de creueristes en 737 vaixells que han arribat als ports fins al mes d'octubre. Això són dades de només...
fins al mes d'octubre del que duim de 2025 fins al mes d'octubre. Acusen Codony d'actuar amb amenaces i coaccions cap al personal d'IV3 per haver-se manifestat. I el turisme com a font de minorització del català i la necessitat de reforçar l'autoestima lingüística. Conclusions del mes Semicercles a Palma. Aquesta activitat organitzada
per Plataforma per la Llengua. També teniu, diari de Balears, un ampli resum de les principals activitats que s'han fet aquests dies al voltant del 25 de novembre, al voltant de la idea d'acabar amb la violència masclista.
Guaitamara en el Mallorca Daily Bulletin. Ja hi trobam, en primer lloc, un titular que pot sonar una mica irònic i tot. Els polítics pobres de Mallorca. Pobres en termes de sou...
Diu, per exemple, que el sou del president de Catalunya és 60.000 euros superior al del president Balear. Hi ha totes les dades del que cobren els polítics i, en aquest cas, bales de municipis de Mallorca, algun dels quals, efectivament, tenen una paga gairebé simbòlica.
El lloc de Mallorca on més han baixat els preus dels habitatges. Alerta per als caçadors de gangues. És el reportatge que fa en Jason Moore i que se refereix a Joseta.
Més qüestions del Daily Bulletin. Simplement he de destacar que quatre turistes alemanys jutjats per una violació a Mallorca. Aquest és el titular que ofereix Mallorca Daily Bulletin. M'ho anem ara a les publicacions en paper.
ens fixem en la portada d'última hora una portada que com a titular més destacat diu Balears en registre 62.000
denúncies per violència de gènere en 10 anys, 62.000 denúncies en 10 anys. També la fotografia destacada és per la capçalera de les manifestacions que es van produir ahir a Palma, Juntes Som, revolucionàries i rebels,
d'aquesta primera pancarta. També destacam que unitat en el Parlament per honorar les víctimes. Teresa Paramato serà la nova fiscal general de l'Estat. És una altra de les notícies destacades en portada d'última hora. El comerç augmenta les seves vendes un 4,6% fins a octubre.
els polítics de les illes entre els pitjor pagats de l'Estat, és una notícia que coincideix, que ofereix també en Mallorca Daily Bulletin, i el cunyat de Cerdán, condemnat a Palma, va fer feina per Servinavara.
També destaca que el Parlament inicia el tràmit per crear la Universitat de Mallorca. I una foto petita de la secció de Cultura que diu, nou disc, el músic Joan Bibiloni acaba de publicar Les Parpelles del Cor, una feina...
discogràfica composada de set peces recitades. Aquests són, idò, els principals titulars que ens ofereixen hores d'ara última hora. M'anem a Diària de Mallorca. Allà trobam com a titular principal, com a titular més destacat, Turisme no ha recorregut davant la Fiscalia amb cap cas d'oferta il·legal.
Aquest és el titular principal de Diario de Mallorca, que en la seva foto més destacada s'hi vouen dues imatges de mobilitzacions d'ahir i clam contra el masclisme, seria el titular.
Els reptes de les comunitats en el fòrum E360, és un altre dels titulars que ofereix Diària de Mallorca, i també Palmen sent el Nadal diverses barriades agraviades per la manca de llum,
el PP i Vox acceleren els tràmits per crear una universitat privada, jutgen quatre turistes per violar un amic amb una botella, això se fa a Alemanya, i Teresa Paramato, una fiscal general especialitzada en violència de gènere.
També des de Diari de Mallorca podem destacar una curiositat que publiquen a la seva portada i és que Nadal, Rafael Nadal, considera que presidir el Madrid seria un repte guapo i excitant. No és mala idea, tot i que no sé com se fa per presidir el Madrid perquè eleccions no en fan, diria.
En tot cas, en Nadal està ben situat perquè el nomeni és actual president del Madrid. En tot cas, això són qüestions que podem analitzar a la nostra secció d'opinió de dilluns que ve. M'anem ja a l'entrevista en termes polítics que feim aquest dimecres.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I avui, com ja vos hem anunciat, la protagonista de l'entrevista és n'Anna Rosa Abejón. Ella és responsable de feminismes a les Illes Balears de Podem. Amb ella volen parlar, evidentment, de tot allò que envolta el 25N. Anna Rosa, molt bon dia. Bon dia.
Com valores, així ja, com a primera reacció, com valores la 25a, les mobilitzacions d'ahir? Bé, tenint en compte que feia fred, i això a Mallorca... És un factor important, sí.
Exacte, és un factor important. Jo crec que sí, que hi ha hagut participació i que jo penso que ha estat bastant bé. Les dones han sortit, la societat en general ha dit que basta amb aquesta violència que patin les dones.
Ana Rosa des fet que hi hagi dues manifestacions diguem que hi pot haver una interpretació negatiu que és la divisió del moviment feminista i una altra pentura un poc amb una mirada més positiva que és que pentureixi la barca més ventall ideològic tu com ho analitzes?
Bé, jo procur fugir dels titulars, i no heu dit per tu ni molt manco, perquè sé que aquesta pregunta l'has de fer perquè és un debat que està al carrer, però és precisament això del que es depèn, que al llarg d'una suposta divisió del feminisme i del que realment passa, i a mi m'agrada més centrar-me
en les dades que són importants en la protecció de les dones. Però sí que és vera que la gent se fa aquesta pregunta. I a la fi totes són dones que han sortit al carrer. El fet que hi hagi dues manifestacions és igual.
Totes són dones que estem allà al carrer. La nostra postura, la meva postura personal i naturalment com política, és que un feminisme que esclou les dones trans, que aquesta és la qüestió de la divisió del moviment,
no és un moviment feminista, és un moviment que és transfòbic, no és crític. Les dones trans i la resta de dones venen del mateix lloc, del mercat i de violència estructural. Elles pateixen violències específiques, tortures, excursions, excursió laboral... Per això han lluitat perquè nosaltres, totes les dones, tinguem ara els drets...
que tenim, i són elles les dones trans, les dones trans, qui encara, a dia d'avui, encara estan demanant un lloc de feina. Per això, que no pot ser, no? I sobretot perquè són dones, són dones igual, que tenim les nostres diferències, no?, i els reconeixem en elles, no?,
però que totes patim i venim del mateix joc, de la lluita contra la violència masclista, que a més elles pateixen tot aviat més. I per nosaltres ho tenim claríssim, el feminisme no es clou, dividir-nos és per la feina del masclisme, fa molt de mal.
Ana Rosa, dades. Les Balears registren 62.000 denúncies per violència masclista aquests darrers 10 anys. El número de casos ha augmentat un 40% durant aquesta dècada i més de 4.000 dones es troben sota vigilància policial. Són dades terrorífiques
i matem que ni tan sols són les reals, vull dir que les reals deuen ser bastant més encara. No, no, perquè això són dades que estan recollides, recollides. Tu, el que no està denunciat, el que no està recollit... Exacte, exacte. De fet, una de les taxes més altes de violència masclista de l'Estat ho tenim aquí a les Illes Balears. Per això...
parlava abans, no? T'ho contestava abans, no? És que això és de què s'ha de parlar. Això és el problema real, perquè les dades no són opinables, perquè parlen per elles mateixes, si tu ho has dit. De fet, des de 2020, crec que tenen les dades recollides fins ara, fins 2025, 43 dones assassinades aquí a Balears. El 2025, un feminicidi d'una dona gran.
Bé, les dades que tu has donat me les vull repetir, no? Però a Espanya, des de 2013 fins ara, 1.330 dones assassinades. 38 dones assassinades el 2025. 500 denúncies diàries per violència de gènere. 14 violacions diàries. El 57% de les dones han patit violència al llarg de la seva vida. És a dir, una de cada dues dones...
I importantíssim, violència vicària, des de 2013, que és quan comença a recollir-se aquestes dades d'una manera oficial, 65 menors nins i nines assassinats. El 2025, dos menors ja assassinats només per fer mal a la mare o a la tutora.
Aquestes dades són... Bé, això és del que s'ha de parlar, perquè tenim un problema, un problema que és estructural, que és global. I a més, hem de parlar també dins d'aquestes dades qui pateix més la violència.
i perquè a totes les dones la violència masclista ens colpeja fort, però hi ha dones que els colpeja encara més fort, perquè s'entrecreuen masclisme, racisme, pobresa, transfòbia, per exemple, les dones migrants...
una doble victimització, dones amb discapacitat, no poden oblidar aquestes dones, més del 40% han patit violència, són especialment vulnerables, la violència vicària que parlàvem abans, fills i filles, que són víctimes directes, les dones trans, segons l'Observatori Trans Europeu, aquest any s'ha registrat 281 assassinats de persones trans, i d'aquestes
El 90% són dones trans i el 80% són dones racialitzades. Aquestes dades són violència estructural, violència masclista, violència global. I negar qui està més en risc també és violència.
Ja. I Anna Rosà, així tot, davant d'aquestes dades incontestables, aclaparadores i que sospitam que no són les reals, que les reals encara són més grans, encara hi ha discursos polítics que ho neguen,
i en certa manera hi ha una certa preocupació perquè aquests discursos tenen un cert seguiment dins una part de sa joventut, sobretot de sa joventut masculina, diguem, que estan fent malament i que hauríem de fer millor. Bé, és clar...
Sí, és veritat que això està calant a la societat, però no només als joves, als homes joves, sinó també a la resta. De fet, nosaltres sempre veiem que el feminisme, perquè si hi ha un sector de la població on aquests discursos no estan arribant...
com ells voldrien ser les dones. El feminisme posarà pie en paret per frenar aquesta ola reaccionària.
Què passa? Que el populisme tanciona solucions fàcils a problemes molt complexes, no? I els homes, la realitat és que sempre han viscut en molts privilegis i els incomoda.
No és una violència masclista. Aquest feminisme que qüestiona el poder masculí tradicional. I aquestes hordes feixistes de l'ultradreta i de la dreta, què fan?
i el capçol de la responsabilitat, i els converteix en víctimes d'un suposat feminisme radical, i ho fan molt bé, i això està calant, perquè la gent té molt de problemes, té problemes per tenir una vivenda digna, per tenir una feina digna, per poder arribar a final de mes, i què passa? Que ens han convençut, els que estan convençuts, perquè la culpa de tot això, de tots aquests problemes, la té...
o les dones amb aquests discursos. I connecten amb els discursos d'odi
i bé, i evita que aquestes persones, especialment els joves, miren cap endedins i tenissin actituds pròpies, no? Jo, suposo, no sé, si hi ha homes, no? Homes, i bé, qui no s'estigui escoltant i que l'incomoda aquest discurs feminista, no? Jo convido a que pensi per què se demani a ell mateix per què l'incomoda, no?
que una dona parli d'una injustícia, com és un assassinat, com és una desigualtat. Per què l'incomoda? Pot ser que si mai ha fet qualsevol acció d'aquest tipus, igual el que l'incomoda és que forma part d'aquest sistema patriarcal injust,
que no posa la vida al centre i que forma part d'aquest sistema i que no vol canviar-lo. Igual pot ser aquesta reflexió en aquest dia, en aquestes setmanes, ha de fer.
Mira, te faig una pregunta doble, que t'assembla igual com t'he demanat la commemoració dels dies en els carrers que t'assembla a nivell d'institucions d'aquí de les institucions de les Ier Balears si t'assemblen suficients o no i des dels partits polítics des de Podem en aquest cas quina feina estàs fent amb aquesta línia?
Perdona-me, però no entès bé la pregunta, perdona-me. No, te deman, què t'apareix, quina valoració te mereix la commemoració del 25N per part de les institucions d'aquí, si és suficient o si creus que s'hauria de fer més coses per part del govern, per part dels consells, això per un costat, i per l'altre, la tasca que feis, per exemple, en el cas de Podem, quina tasca feis...
a nivell de partit polític de fer propostes a les situacions o pedagogia les tasques que feix des de Podem la resposta és molt clara clar que no fan el que han de fer no fan suficient no fan el que han de fer i encara pitjor governen en partits negacionistes de la violència de gènere
que tenint un problema com a societat a nivell local, a nivell nacional, a nivell mundial. Unes institucions que estan governades pactant amb aquestes persones que estan negant això que ens mata a les dones, que ens fa pitjor com a societat,
que contínuament estan enviant uns discursos que ens volen tornar a ca nostra, que ens volen tallades, que ens volen sumisses, que aquestes dades que tu donaves al principi, que les neguen.
pot suposar que no estan fent lo suficient, sinó que, a més, estan enviant aquests missatges, estan militant, militant perquè tot això, i a més de militant perquè tot això continua igual, el que estan fent és intentar que els drets que hem aconseguit les dones gràcies al feminisme, ja barlòs. De fet, ell mateix,
Peixó deia ahir mateix, és que és horrorós i és molt significatiu. Deia que si governava
El primer que seria llevar la llei des de Solos Cielsi amb resposta al nombrament de la fiscal general. Això envia un missatge a la societat en general, als homes en particular, horrorós.
Què fem des de Podem? Des de Podem, naturalment, és defensar les lleis que hem aconseguit gràcies a la feina que havíem fet al govern, lleis importantíssimes, com la llei del CSC, com la llei trans, com les lleis que reconeixen drets,
parlar d'aquests drets, recordar a tothom que aquests drets s'han de defensar perquè han costat molt aconseguir-los i contínuament estem als carrers parlant d'això i visibilitzant les violències que les dones patint. I denunciar a les institucions allà
tant, en el nostre cas, la Lucía Muñoz, la nostra coordinadora general, fa tot el que pot per recordar aquesta lacra que com a societat tenim i aquesta ola reaccionària tremenda que pretén que les dones tornem a conèixer i tornem a la pitjor. Totalment. Anna Rosa, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània.
No ho saps, sempre, per tant, l'interès. Moltíssimes gràcies. Adeu. Adeu. Clar, som a dia 26 de novembre, continuant, per tant, parlant en clau d'aquest debat, de la lluita contra les violències masclistes.
tot d'una, canviem ara una mica de qüestió i parlarem de cinema però de cinema com promes Xxxt It's all so quiet Xxxt
It's oh so still. Shh, shh, you're all alone. Shh, shh, shh. And so peaceful until you fall in love, sinful. The sky up above, sinful.
Been so nuts about a guy, you wanna laugh, you wanna cry, you crush your heart and hope to die, till it's over. And then, shh, shh, it's nice and quiet, shh, shh, but soon again.
Starts another big riot. You blow a fuse. Sing for love. The devil can't lose. Sing for love. So watch the youth. Of falling in love.
And so peaceful until You ring the bell, bell bell You shout and you yell How you broke the spell This is when you almost have a fit This guy's coaching, I got hit There's no mistake, this is it! Till it's over and then
It's nice and quiet. Shh, shh. But soon again. Shh, shh. Starts another big riot. You blow a fuse. Save them. But damn cartoons. Save them. So what's the use?
Fins demà!
Va pujar la febre l'altre dia i van trucar uns doctors especial d'incants. Han d'exlaure la pedra de la bogeria i va brullar la font de la felicitat. I va venir un molt sol mentre madurem i ara.
Va dir, som tu, tu ets meu, no t'escaparàs. Vaig dir molt bé malson, però els malsons que somien, no puc dir que es quedés gaire impressionat.
Després recordo, al despertar-me, la llum intenta sent un flash, i prenent nota del gran mirada, científics i anguisicolats, i empuja la serotonina, empuja la serotonina, empuja la serotonina, com la mareja quan arriba, com una nena que s'enfila,
Vaig dir, no t'ho creuràs, una tonderia. Tenia una pedra dins el cap.
i amb un futur que construïm.
Som el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la Freqüència Modulada o Dona Mediterrània.cat. Són les 9 i 42 d'aquest dimecres 26 de novembre i és el moment de parlar de cinema i justament de xerrades sobre cinema. Cinema Lliure Talks, una oportunitat per gaudir i parlar de cinema amb professionals de les Balears
i de Catalunya, una iniciativa que es podrà seguir els propers dies, 2, 3 i 4 de desembre. Per parlar-ne, mos hem connectat ja en Àlex Serra i en Paula Lavasull, que són els promotors d'aquests Cinema Lliure Talks. Paula, molt bon dia.
Hola, bon dia. I Àlex també, molt bon dia. Bon dia. En primer lloc, per començar, què és Cinema Lliure? Què és aquest projecte Cinema Lliure? Que ja fa uns anys que podem gaudir aquí a Mallorca també.
Doncs Cinema Lliure és una mostra de cinema independent que fem tant a Catalunya com a Mallorca. Ja portem 14 edicions, a Mallorca, si no m'equivoco, farem 5 l'any vinent, i és aquesta idea de poder projectar cinema d'autor, ja sigui català, estatal, europeu, i que sigui d'accés lliure per a tothom en un ambient que és incomparable com és la platja.
Exacte, amb una pantalla espectacular, per cert. Sí. Guapíssima. Com va anar l'edició d'aquest estiu passat? Quina valoració n'heu feta? Doncs la veritat és que la valoració és molt positiva. Sobretot estem molt contentes de com la rebuda a Mallorca aquest any...
Hem anat a Alcúdia, hem anat a Manacó per primera vegada, hem mantingut a Palma, a Collença, i creiem que cada cop hi ha un públic més ferm amb ganes de gaudir d'aquest cinema independent.
i la veritat és que tenim ganes de poder seguir ampliant localitats i portar més aquest cinema a la resta de Mallorca. I per fer de pont, diguem, entre aquesta quarta edició de l'estiu passat i l'estiu que ve, heu creat aquests Cinema Lliure Talks. Què són això?
Bé, la Cinema Libre Talks es fan des de fa tres anys i fins ara havien estat online i aquest any és la primera vegada que les farem presencials i tindran lloc a Mallorca, a Palma i Alcúdia. Llavors aquestes activitats consisteixen en projeccions, col·loquis, xerrades que venen de la mà de professionals de la indústria
amb els seus projectes, la seva idea del que és el panorama audiovisual i alhora per convertir-ho en aquella gent que es vol inserir dins de la indústria audiovisual, estudiants, persones interessades en el cinema. Mhm.
Llavors, aquest any el que estem fent és un format de projecció amb un col·loqui posterior que parla de les obres que es projecten i de quin ha estat el procés de creació d'aquestes obres. Si voleu, podem repassar les tres sessions que tenim preparades a Mallorca?
Sí, la primera és el 2 de desembre, que es dura a terme la sala d'actes de la Universitat de les Balears, de Palma, en col·laboració amb el Cineclub Universitari. L'edifici ha conegut com la Riera, que està situat a la Riera. Exacte.
projectarem l'edat imminent, que és una pel·lícula que es va crear en col·lectiu dins del marc universitari de la Pompeu Fabra, Barcelona, i després d'aquesta projecció hi haurà un col·loqui virtual amb tres integrants del col·lectiu, que són la Laura Serra, que és la productora executiva, l'Ariadneu de Molins, coguionista, i el Miquel Mas, que és l'actor principal. Llavors, a partir d'aquí, i amb la moderació del col·loqui de la Latina Codina,
farem una miqueta d'explicació del procés, compartirem preguntes amb el públic, qualsevol inquietud que sorgeixi després de veure el film. La segona es durà a terme a la Biblioteca Can Sales i aquest és un format una miqueta diferent perquè és la projecció de tres curs produïts dins del marc audiovisual i el panorama mallorquí.
i vindrem de la mà d'en Guillem Miró amb el curtmetret de la Parça, d'en Josep Alor d'en Guaret i de Maria Pujalte amb Catalina i Magalú i a partir d'aquí d'aquesta projecció el públic podrà parlar amb ells, fer diferents preguntes, també ells podran compartir quin és el motiu i el cor del projecte de cadascun d'ells. També estarem amb la Marta Llerro que moderarà també aquest col·loqui.
I per últim, el 4 de desembre, a la Biblioteca Cantorro d'Alcúdia, es projectarà Salve Maria, el film de la Marcoll, i a posteriori tindrem el col·loqui amb l'Eina Calleja, que també de la mà de la Marcia Hierro podrem compartir una miqueta aquest procés. L'Eina Calleja és la muntadora del film, per tant, ens explicarà com ha pogut canviar la narrativa des del moment del desenvolupament del guió fins a la postproducció, quina ha estat la seva experiència personal...
i bé, llavors es poden generar sinergies molt interessants. Justament, quin és el públic, diguem-ne, objectiu, quin és el target en el qual vos dirigiu i d'altra banda si són sessions obertes a tothom?
Les sessions són abertes a tothom i, de fet, això és una mica com l'objectiu principal de cinema lliure, és que sigui d'accés lliure portar aquest cinema a apropar aquests col·loquis a tot el públic. Però és veritat que els dos públics més interessats en aquest tipus de projeccions amb col·loquis són estudiants de cinema,
I també jo crec que gent que li agradi veure pel·lícules, que vulgui saber el que hi ha darrere i que tinguin inquietuds. Aquest seria el nostre públic. Creus que des de les institucions, tant de Catalunya com de Balears, si és que ho heu pogut palpar ja aquests anys, s'aposta suficientment per a la indústria audiovisual i per potenciar justament festivals i espais de debat, de connexió entre professionals, etcètera?
Nosaltres sí que comptem amb el recolzament públic de diferents institucions. Tenim el suport de l'IEB, del Consell de Mallorca, aquí a Catalunya de la Diputació de Barcelona, de l'ICUP, etcètera. Sí que és veritat que al final sempre les mostres dels festivals són projectes que són molts cops vulnerables
i requereixen d'aquest suport, tant de bo pugui haver-hi cada cop més recolzament, perquè al final la nostra missió és poder apropar el cinema al major públic possible. Però sí, comptem amb aquest recolzament, però amb el desig que pugui ser cada cop més i més. I estirant-te una mica aquesta fila, jo penso que...
Aquí sempre se parla de quines alternatives hi ha a l'aposta gairebé única per l'economia turística.
i diguem que sempre hem defensat aquí que una de les apostes interessants seria l'indústria audiovisual i justament la connexió amb Barcelona de manera molt específica i en Catalunya en general per crear tot una dinàmica de creació audiovisual aquí a Mallorca, a Ceciller Balears i a Catalunya
No sé si vosaltres amb això hi heu reflexionat gens o si formeu part justament d'aquesta aposta per aquesta indústria cinematogràfica, per aquesta indústria audiovisual.
Sí, de fet és un dels nostres objectius. Creiem que és molt important que tota la producció audiovisual que s'està fent a Mallorca es pugui portar a Catalunya i que pugui ser gaudida pel públic i també a l'inrevés, com la producció que s'està fent a Catalunya que pugui ser gaudida a Mallorca.
Aquest any precisament hem projectat diferents curtmetratges, alguns dels quals formen part de les talks d'aquest any també, i són curtmetratges locals de Mallorca que després hem volgut també projectar a diferents localitats com Tarragona, Sitges, Tossa de Mar, etcètera. Hi ha aquest desig que
cada cop es creia una xarxa més forta i que també es pugui gaudir d'aquest cinema. I després també les Talks, aquest any és el primer cop que ho fem presencial, però ja des de fa dos anys la intenció era una mica com poder apropar aquests professionals de la indústria, alguns dels quals ja formen part de la indústria mallorquina,
i d'altres que són de Catalunya, com l'any passat tenia Malagris Jordana, directora de fotografia, i que tot el públic que assisteixi a aquestes sessions de cinema lliuretòlics pugui no només gaudir d'una conversa llarga i profunda sobre la seva feina, sinó també que puguin
preguntar, que puguin demanar consell, que generi una sinergia molt positiva pel talent emergent que està sorgint tant a Mallorca com a Catalunya. I voltos que teniu una mirada privilegiada, com anem de talent a Mallorca i a Cervalears?
Home, jo crec que hi ha molt de talent i, de fet, els curs que projectarem aquest 3 de desembre són una mica una demostració d'això, però també els curs que projectem a Cinema Lliure a la Platja a l'estiu també. Crec que a l'Atlàntida, per exemple, és un festival on hi ha diferents seccions on es posa el focus en el talent balear,
i demostra que està cada cop més en augment. Ara pensava en la pel·lícula forastera, si no m'equivoco, que s'estrenarà aviat. Jo encara no l'he pogut veure, tinc moltes ganes, però sento que cada cop s'està produint més coses i sobretot pel·lícules que viatgen més enllà de les fronteres estatals, diria. I crec que això és molt emocionant i important.
Per altra banda, també nosaltres que també hem estudiat audiovisuals, també hem tingut molts companys de les Balears i és sorprenent la quantitat de gent que també ve aquí per poder estudiar, però també la quantitat de gent que fa cinema a les Balears, estudia cinema a les Balears i la quantitat de projectes que també sorgeixen. Llavors, és important donar-li la visibilitat que es mereix.
abans vos demanava per la implicació de les institucions i també crec que és necessari avaluar quin nivell d'implicació tenen les televisions públiques en aquest cas TV3 o 3CAT i B3 o fins i tot Apunt teniu una opinió, una valoració sobre això?
realment en el nostre cas et refereixes al festival al recolzament que tenen les televisions publicades mira, te faig la pregunta doble per un costat amb el festival que ja serà significatiu i per l'altre en general en els motors de la producció audiovisual d'aquí
Aviam, jo sento que pel que fa a les produccions el suport de les televisions públiques ja sigui en aquest cas de 3CAT o l'IB3 o el que sigui de les diferents televisions que acostumen a col·laborar és fonamental. O sigui, crec que per que es puguin produir aquestes pel·lícules es requereix d'aquest finançament, d'aquest suport i crec que cada cop s'està fent una aposta més gran per un cinema autoral. Els últims cinc anys jo crec que s'ha vist molt
molt reflectit en pel·lícules com Creatura, Forastera també... Llavors jo crec que sí que hi ha un desig de recolzar aquests projectes, el que passa és que no sé fins a quin punt hi ha...
Bueno, hi ha molt de pressupost per poder recusar, no? I després pel que fa als festivals, clar, aquí estaríem parlant més de cobertura mediàtica i en aquest cas és complicat. Hi ha molts factors a tenir en compte. Les dates en què es produeix el festival, també l'embargadura. Al final, si anem a lliure...
És una mostra que portem fent molts anys, però és més petita. És una mostra que es va movent, no té un lloc concret i és més petitona que potser un altre festival de cinema independent que té una embargadura més gran.
i que es pot permetre fer més ressò mediàtic, comptar amb aquesta cobertura, que igualment la tenim i l'hem tingut, i sobretot més de les televisions locals, però és una lluita que tenim allà cada any amb el nostre departament de comunicació per poder aconseguir...
un impacte major. Ja, ja, ja. Recordem que parlem de Cinema Lliure, de sa tercera edició, sa primera presencial de Cinema Lliure Talks, que sa faran dia 2 de desembre
l'edifici de la Riera de Suip a Palma, la projecció de l'edat imminent i un col·loqui virtual amb col·lectiu Vigília i Miquel Mas, dia 3 de desembre a Palma, la Biblioteca Can Sales, projecció de diversos curts locals, més un col·loqui
i dia 4 de desembre, Alcúdia, la Biblioteca de Cantorró, la projecció de Salve Maria, més col·loqui, amb Naina Calleja. Tot això, aquests dies d'Ostres i 4 de desembre. Ja per acabar, Paula i Àlex, quan se prepara la nova edició de Cinema Lliure de l'estiu que ve?
doncs estem justament allà preparant, buscant localitats noves, intentant tenir i mantenir les que ja anem cada any i amb un ull molt posat en la programació, en les pel·lícules que estan passant justament ara pels festivals per veure quina pot encaixar millor amb la programació, amb el públic que tenim a Cinema Lliure a la Platja. Però, bueno, jo us puc avançar que crec que pot ser una programació molt potent
i a més farem 15 anys l'any que ve, des que va néixer el projecte crec que és un número molt important, així que segurament promet serà una edició especial. A més a més, també abans de cada pel·lícula nosaltres, com hem comentat abans, projectem curtmetratges, que també estem mirant a veure quins podem programar, també en un futur en tindrem més propostes, per tant, estem molt emocionats amb aquesta nova edició.
I també per afegir el tema d'hores. Les dues activitats primeres, les a Sardiera i també a Can Sales, seran a les 6 de la tarda i al Codià seran a les 6.15. Jo ho tinc a ser en revés de com ho dius. Al revés, al revés. Perdoneu-me. Les dues primeres són a les 6.15 i al Codià a les 6. Exacte.
Exacte. Edifici Sarriera el primer dia, Biblioteca Can Sales el segon, Biblioteca Can Torró el tercer, 18-15, 18-15 i 18 hores. De totes maneres, també ara ho publicarem en el diari de Balears, l'entrevista i la notícia, amb totes les dades per que la nostra audiència també ho pugui recollir des d'allà.
Àlex Serra, Paula Lavasull, moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'Ona Mediterrània. Gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia. Bon dia. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida, després de conversar sobre cinema, parlarà ara de literatura i crec que farem un nou exercici de literatura comparada, però això sempre és una sorpresa perquè a Marisa Cerdó m'ordona alguna pista, només, d'allò que tractarem. Marisa Cerdó, molt bon dia. Bon dia a tothom meu. Bé, què fas? Lletgeixem molt.
Bueno, eh, lo que tal, eh? Toll logabouts, eh? Toll logabouts. Sí, sí, sí.
I me deixen, i me deixen. I te deixen, ja, ja, ja, ja. Sí, sí, idò, estem igual. Marisa, per cert, per cert, ara no sé de què parlaràs, però... Mira, ahir el vàrem oferir aquí en el programa, se va fer la presentació del primer volum de les obres completes d'en Josep Maria Llompart, aquí a Canal Covell,
i 3 intervencions brillants d'en Toni Llebrez, d'en Toni Mir i d'en Alina Moner i una de magistral d'en Damià Pons ho tenim enregistrat, si t'ho veuràs perdent o... oi perdes, si teníem tota l'actura ahir ja t'ho posarem en qualsevol moment i t'avisarem de què hem de parlar avui?
I de mira, avui vos propós dos llibres que tal vegada coneixereu. Un perquè va ser un best-seller en els seus temps l'any 2002, que és La pell freda, de Sánchez Pinyol, Albert Sánchez Pinyol. I l'altre és Un cel de plom, de Carme Martí, de l'any 2013. Un cel de plom és la biografia de Neneus Català.
que va néixer l'any 1915 va morir l'any 2009 i això ho dic perquè entengueu que va viure 103 anys però que va tenir una vida de pel·lícula de fet d'aquestes dues obres se n'han fet dues pel·lícules La pell freda està duit en el cine per en Xavier Gens
i és de l'any 2017, és una pel·lícula rodada a Lanzarote, i també Un cel de plom té pel·lícula, és més recent, l'any 2023, és d'en Miquel Romans, i la triu sí que la coneixereu perquè és una nàusica bon nin, aquest que interpreta,
en el Neus Català i també té diria que també té obra de teatre pot ser? és un monòleg de la Mercè Arànega que va dur en la seta de Monacó ara no recordo quant d'any fa però dos o tres anys i jo precisament després de veure el monòleg de l'Aranaga
que me va fer moltes ganes llegir a sobre un cel de plom. Fins i tot he anat de viatge en els llocs aquí on Neus Català va viure, a França.
Sí, sí. Sé que has fet una immersió total. També vas fer una entrevista magnífica a l'autora del llibre, que es pot trobar a la plataforma audiovisual Vida, i a més diari de Balears, en versió escrita. Bé, com vos vols imaginar, la vida de Neusquetola va ser una...
una vida plena d'obstacles, i per això el tema que jo volia proposar avui és el tema de la resiliència. És a dir, de quina manera les persones tenen capacitat per sobreposar-nos a les adversitats. Quins obstacles va haver de superar Neneus per començar la guerra civil,
Mentre es va esclatar la guerra, ella justament era de colònies amb trenta nins i va passar la frontera amb aquests trenta nins. Sí. Se'n va haver de fer responsable. Després va col·laborar amb la resistència francesa. Ja sabeu que va acabar a un camp de concentració, Ravensbrück. Després...
va refer la seva vida, clar, i el miracle és pensar com després d'una experiència i d'estar dins un camp pots sobreviure en el record d'aquesta experiència, perquè jo el que m'ha après difícil és després, tots els anys que acabava de dormir, menjar, bé, fer una vida quotidiana normal, però tenint a dins el cap el record d'aquest trauma. Mhm, mhm.
I els obstacles del nostre protagonista, que en aquest cas és un homo de la pell freda, és un homo que no té nom, realment, perquè el nom que apareix a la novel·la és el que li dona l'altre habitant de l'illa on ell ha arribat, que és una illa deshabitada, que no té ningú en principi, però hi ha un personatge...
que el nom Batiscafó, que haurà de sonar de ser que en Sol d'Antònia fa, no? Sí. I aquest personatge li diu College. College amb alemany vol dir company. És a dir, en realitat no és un nom que li posi que ell, però no és un nom propi, diguem. I què ha de fer front a aquest College? Hi ha un atac de monstres.
hi ha com un granotots que cada vespre apareixen i els avalen exterminar. I aleshores ells s'han de defensar
i la primera que troben, no sé si tenen revolvers, i van portant testaques perquè, fetes en fust o en vidre, perquè no arribin fins allà on estan. Bé, és una pel·lícula plena d'emoció perquè estàs tot el dia tens, pensant, és com una novel·la de por, quasi quasi, no? Si vosaltres, novel·les de por.
I a més a més, en Albert Sánchez Pinyol diria que una de les seves virtuts és que sol fer unes descripcions molt detallades amb molt de... Tenint en compte moltes detalls, les coses més petites, no? També.
És molt bon narrador. Jo, és a dir, te fa entrar dins d'allò que ell escriu, sí, i conte, perquè els llibres d'en Sánchez Pinyol, a veure que tenen descripció en bones, però bàsicament són...
són narracions amb molta reacció i molt cinematogràfiques. És a dir, quan tu llegeixes aquell boci, t'imagines perfectament com és aquella escena. Perquè ara record concretament en una etat d'aquest dels monstres que ell conta com la mare monstra passa per baix de la porta
i bé, així com ho compta, realment és molt impressionant, causa molt d'impacte. He de dir que estant a Prada, a la Universitat de Prada d'estiu, vaig fer un curset amb en Sánchez Pinyol, perquè acabava de guanyar, esperem...
em pensava que va guanyar un premi a sobre, però va, ha estat un bachelor, un llibre molt menut, traduït a més de 20 llengües, és a dir, una vegada. 37, no diu. Com s'havia d'escriure un bachelor? En aquest cursot explicava com s'havia de fer. És molt graciós. Com si t'hagués una fórmula màgica, no? Exacte, exacte. No, ja t'arava a dir, no sabia que hi hagués una fórmula exacta.
Ell la té, i de fet l'ha escrit en aquesta fórmula, en un llibre en què descriu com ha de ser una novel·la més o manco. Ell troba que el més important d'una novel·la, tots els components que té una novel·la, és a dir, els personatges, el tema, el llenguatge, etc. Allò més important sobre allò que se sosté en una novel·la és en l'argument i en l'estructura.
És a dir, un llibre per a s'editors ha de presentar un conflicte a la pàgina 20. Si tu, tot el 20 i més de 20 pàgines, explicar...
mòbil o els conflictes. Ja està, fora. Sí, el lector ja no té paciència per continuar, ja perds interès. Per això t'he de dir que sempre les seves obres tenen molta d'acció, molta d'acció, perquè fins i tot mos explicava que a cada capítol hi ha d'haver una pregunta que es...
El lector ha de contestar en el segon capítol. És a dir, el narrador ha de poder contestar en el segon capítol perquè el lector pugui mantenir l'atenció tot el temps. Sí, sí, sí. Aquesta és la seva fórmula màgica. Bàsicament, ara arrumim molt aviat. Bé, també és una mica la fórmula de Hollywood, no? Sí.
Sí, no és que hagi descobert Bé, no, no té allò més normal De fet, crec que això ja ho deia en Aristòtil Idò així ja estava més que descobert Idò En qualsevol cas ens recomanes llegir la pell freda, no?
Home, a mi em va agradar. Sé que hi ha gent que troba que no... que no és una lectura apropiada, perquè és una... hi ha molta violència, hi ha... se fa abús... hi ha abús sexual, ja... ja... ja ho abans. Sí. Però jo som partidària sempre de... no ho sé, de llegir-ho tot i després si cadascú prengui les seves pròpies decisions, no ho sé, perquè...
allò que caracteritza la democràcia i la llibertat pugui triar si això és correcte o no i si no és correcte aprendre a identificar-ho sí, sí
en Sánchez Pinyol va escriure que és, que se deia Victus, no? Sí, sí, sí, també va ser un altre bachelor en moments molt concrets. Sí, sí, sí. I també superrecomanable. Un legal històric, en aquell cas.
Sí, sí, sí, i m'ho va passar una miqueta com quan vaig llegir, per exemple, Homenatge a Catalunya de Norwell, això, que coses que no havia entès llegint llibres d'història, els vaig entendre després, en el cas de Norwell, amb un testimoni personal directe, no?,
i en el cas d'en Sánchez Pinyol amb una tasca de recerca i des del punt de vista...
més antropològic, ja que és antropòleg, no? Coses que, clar, no n'hi havia pensat mai i que al voltant, per exemple, del setge que va viure a Barcelona a setembre 1714, no? Des de l'estiu de 1714. En fi, tornem a la literatura comparada. Per una part tenim la pell freda i per l'altra tenim un cel de plom.
Una cosa que volia dir és que volia parlar dels obstacles que vava separant a Neus, català, però els més dificultosos, els obstacles més difícils, va ser precisament quan vava sortit del camp.
és a dir, mos imaginam que allò que va viure dins d'un camp de concentració és un devastre és un animalà de l'infern però quan ella va sortir del camp ara vos llegiré literalment allò que diu el llibre era lliure però tenia el cot tan oprimit que no me sentia lliure sinó presonera de les pròpies emocions molt dur de la vida
que tenia davant i no sabia com encarar. És a dir, aquest fet de tenir segrestat el teu cap i el teu cor per una realitat que no té... que no te deixa, no te deixa. I després, l'obstacle que va haver de viure en Neus va saber de convèncer la població de totes aquelles animalades que va haver de viure dins dels camps, perquè ningú ho creia de molt...
de tot d'una, que hi havia hagut un holocaust, i encara ara hi ha negacionistes de ser holocaust, i això va ser molt dur. De fet, saps que hi va haver escriptors que se varen suïcidar davant d'això, quan veien que havien patit tant i que ningú els ho creia. En Primo Levi és un d'ells. Sí, sí, sí.
I després, ella conta una altra cosa, que l'hermonòleg de la Mercè Ràna, que era molt patent i que jo, va ser l'ascena que em va impactar, és que ella, de fet ara, nosaltres ho sabem, quan tu em passa per una classitat d'aquestes, necessita verbalitzar allò. Sí, clar. Però és que ningú la volia escoltar.
La gent se sentia incòmode d'escoltar la que ell els deia. I ell deia, és que no me deixaven xerrar? No, tothom me deia, amb bona intenció, no, deixa'm fer això, ja, ho has d'oblidar. Oblida-ho, sí, sí. És la primera que te surt, però fins que no va poder conèixer en Montserrat Roig,
que els coneixen, a Montserrat Roig, que va escriure els catalans en els camps nazis, que ella el que cercava era testimonis, fins que no va conèixer a Montserrat, no va poder verbalitzar tot allò que ella duia de dins i que ningú li deixava comptar.
Bé, això és la més forta de sa lectura, de fet. Hi ha una escena, per exemple, molt singular del llibre, que també pregenès en el manual de Nadànega, és que un dia mirant sa tele amb els seus fills a França, perquè ella va viure 37 anys a sa exili, no va poder tornar a Espanya,
miràvem la tele i de cop i resposta vàrem emetre un documental dels primers que se vàrem emetre sobre el camp de concentració, no sé, de 16 anys, 40, ben avant, no? I mentre miràvem aquell documental, ell estava amb els seus dos fills i l'home,
quan el nin va veure allò, diu, mama, és per això que tu crides els vespres? I ella va quedar gelada, perquè ella no ho sabia que cridava els vespres. Ningú li havia dit de la família, ni l'homo, ni els nins. Ells havien normalitzat que sa mare els vespres dormia malament, senzillament, i quan ella se'n va a tomar, diu, però...
I això, per què no m'ho heu dit que jo vaig donar tan mala vida els vespres? Perquè no de meses que cridaves, que s'aixecava, que se posava a dormir en terra, etc. I clar, és un poc la conseqüència d'aquest silenci en què havia de viure constantment durant el dia.
és a dir, aquestes coses s'han de s'han de amollar s'han de legalitzar de qualque manera i ell ho feia en sots somnis però clar
el dia que sap això té un disgust Neus Català és un exemple de resiliència com tu dius i de coherència també una dona que fins al darrer moment de fermasa perquè no va abandonar la seva ideologia comunista en tot el temps i jo el que volia dir un poc de diferència entre els dos protagonistes d'aquestes dues lectures
És que en Neus, diguem que, la coherència per una banda, perquè de fin i tot la pel·lícula Sabou van participar en un sabotatge, elles, mentre estaven en el camp, perquè els feien fer bales, o una fàbrica de bales,
I el que feien era s'abotejar, és a dir, no sé quina substància posaven o que invalidaven la càrrega dels fusells, diguem-ne, amb aquesta acció que feien. Però una de les coses que l'ajuda a sobreviure és la solidaritat, també. Per ell, la solidaritat era com un mitjà de resistència, no?,
i s'hi capacitat a vegades per treure humor d'una situació que no en tenia gens. Quan duies els clops posats, perquè tu saps que en els camps de concentració duien els clops, a ell se li ocorre un moment donat mirant com caminaven de torpes, perquè, clar, caminaven d'una manera tan natural, amb aquelles sabates que els venien grosses moltes vegades. I de...
Una cosa que feia per mirar de treure ferro a la situació que estàvem passant era imitar en enxarlot. Saps, enxarlot, com caminava. Sí, sí, sí. Està jugant molt bé la pel·lícula. Idò, aquesta capacitat per superar-te. Sí, sí.
fugir d'esclima diguem aquest horrorós que estàs passant i després també una altra cosa que va tenir sort ell sempre ho diu mentre fa narració vaig tenir sort de no passar 5 minuts abans per allà i topar-me amb aquella capo que era que li va pegar el rampell que me va que me tomava en terra i va tomar una altra m'entens? sort també és un factor sí, sí
En Camping College, tenen una actitud més egoista. Tant en Batiscafó com ell sobreposen els seus interessos en el de ser amic, en el del contrari. I és molt curiós perquè en el final de la novel·la, no el contaré, però...
En col·legi sentem d'una cosa, sentem d'una cosa. Sentem que l'enemic no és tan enemic com sembla. És a dir, els enemics, que són els nostres, aquells nostres que no tenien res, que s'assemblas a lo que és un humà, en realitat tenen actituds tan humanes com les seves. És a dir, és una manera d'entendre que
A vegades, per sobreviure, has d'entendre que el teu enemic també té aptituds que responen a un patró humà. Encara que no sigui coincident entre els teus interessos, tenen alguna cosa que els fa humans, com tu. Perquè, ja saps, en Sant Cisdanyoles és antropòleg i d'això es tracta, d'analitzar la conducta humana i veure que l'enemic
el cap i la fi és aromar, també. I això és el que fa sobreviure a s'illa. Exacte. Escolta, en el cas d'un cel de plom, quin paper hi juga nana Carme Martí? És a dir, gairebé és una transcriptora o també hi posa molt de la seva part, diguem?
Bé, això va ser un debat que ella va tenir amb ella mateixa, perquè no sabia fins a quin punt havia d'intervenir o no. Ella, quan te'n pots imaginar, va de llibre en una sèrie d'enregistraments que fa, perquè la visita a Guiamats, que és el lloc on ella va ingressar a una residència de gent gran.
i hi anava a fer el disintervista ara no sé quantes n'hi va fer però tenia hores i hores enregistrades i allò que va intentar lligar totes aquelles narracions que ell anava atresorant i posava de part seva però sempre el menys que podia
Què te vull dir? No hi posava més d'allò que ell considerava que s'havia de fer. De fet, Naneus va llegir la narració, va tenir temps de llegir-la, perquè s'hi va morir uns anys després, i li va semblar bé. I l'expressió d'un cel de plom és una expressió de Naneus, de fet. És una...
És una d'aquestes frases que li va dir a Carme quan explicava el clima que se vivia a dins del camp. Quan miraves el cel, semblava que era de plom. I ella va trobar que això seria un bon títol per la seva novel·la. A veure, si ho comparam, per exemple, en l'estudi que va fer, en la recerca que va fer
en Morro en Mateu Morro dels norats evidentment s'estudia en Morro és molt més històric i s'ajusta més a les paraules dels testimonis dels enregistraments és a dir en Mateu Morro transcriu les frases dels enregistraments i les posa entre cometes són exactament són traducions literals diguem, sí, sí
I evidentment la Carme Martí no utilitza aquest mètode entre altres motifs perquè la Carme no és historiadora i no pretenia fer un estudi històric d'això. Era transcriure, fer una biografia de Neus
però sense limitar-se amb les interpretacions literàries, diguem-ne. Sí, sí. I dues... Bé, literatura comprada, i dues recomanacions que mos fas, la pell freda i un cel de plom. En aquest cas les he llegit tot arduat, ja vull dir que ja tenc sa feina feta. Ah, mira, avui ja has fetes deures...
Sí, i el que no he vist crec que és la pel·lícula o la part, diguem-ne, audiovisual de la pell freda. Doncs el de plom sí, de la pell freda no ho record, no ho record gens. No, no, no, ara ho cercaré. Marisa, per acabar, acabem avui amb els elefants d'Òcar, gràcies, com així? Sí, perquè...
No sé si t'has fixat, però les lletres d'oques gràcies moltes vegades són com exercicis d'introspecció. Sí, sí, sí. Jo he agafat algunes frases d'aquesta cançó. La que més m'agrada és aquesta de he après a caure cap amunt. Sí.
I d'una mica sa resiliència és això, no? Aprendre a caure però cap amunt. Cap amunt, sí, sí. Refer-se davant ses adversitats, no? Moltes cançons de Dockers Grasses són com a reflexions sobre allò que et...
que t'ocasiona les caigudes dins d'aquesta vida i com te'n refàs i com surts cap endavant. Sí, amb aquest optimisme de fons. Sí, sí. Idò, mira, ho hem connectat tot. Maritza Cerdó, moltíssimes gràcies. Hola a vosaltres. Bon dia. Dimecres i tot anem. I vos? Moltíssimes gràcies. Molt bé, adé.
Així és mai de ser tu. I si el cor diu que vol jugar-s'ho tot, qui sóc jo per dir-li que no? Qui sóc jo per dir-li que no? Qui sóc jo per dir-me que no? Si veig l'error com una relligió, reso a les nits per viure dies nous. Estimo el sol quan fa dies que plou.
De què em serveix?
de decisió. Salto a l'abisme perquè és el que vull. La sort no et busca, te la busques tu. Ningú ha afrontat per tu les teves pors. Segur que has pensat que no es pot tornar a reneixer des de dins el sol. Quan m'he fet por sempre m'ha fet millor. He pres el
Jo només vull veure elefants volant.
Tot el que ens enfonsa és tot el que ens ama. Puc collant entre la incertesa per quedar-me a viure, si sempre que em perdo.
Tinc un cel i un infern a dins, milers de nits que es fan matins, comptant les llàgrimes el buit de pres a caure cap amunt.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània, són les 10 i 31 minuts d'aquest dimecres 26 de novembre. Fins ara parlàvem de resiliència i segurament és allò que li receptaríem al nostre diplomàtic, en Joan Manuel de Penedà. Joan Manuel, molt bon dia. Hola, bon dia a to meu. Ja com te deia abans,
Avui no ens diuen que estigui millor en forma per la confluència d'elements que convergeixen, però bueno, tirarem endavant i veurem com sortirem perquè sí, hi ha matèria... Tenim tempesta meteorològica i tempesta política.
Aquí a Som Cervera, per almenys ahir vam tenir una calabruixada forta, forta. Ara no hi ha calabruix, però plou i hi ha trons i llans. I vull dir, nosaltres en sortim. I després estem mirant la senció de control del govern en el Congrés,
i això cada dia aquesta gent de dretes i d'extrema dreta cada dia fa més oi i més ràbia no sé si hi haurà qualcú que no perquè això i parlar d'això que li han fet al fiscal general i a més a més ahir el Barça va perdre d'una manera bastant calamitosa a Londres a les zones avui no algun dia
precisament d'eufòria però mira si hi haurà preguntes haurem de mirar de contestar-les mira, Joan Manuel, ara te donaré un personatge que
que és una invitació justament a sa resiliència. Mira, ara que vam de parlar amb la Marisa Sardó, que mos fa una secció de literatura, i avui mos ha parlat de dos llibres, un dels quals és El cel de plom, que és sa vida de neneus català.
Aquesta dona sí que va... Sí, sí, sí. No és sentida parlar. Una dona que va viure la resistència francesa, els camps de concentració nazi i després el posterior trauma que va arrossegar durant tota sa vida.
coses molt molt dures sí, sí probablement d'aquí uns anys coneixerem neus català d'Ucraïna o de Palestina o d'altres bandes anem per feina Joan Manuel el pla Trump-Putin per a Ucraïna i ses reaccions des d'Europa sí, bueno sí crec que sí que li poden dir
pla Trump-Putin perquè de fet aquest pla ho van fer dues persones una és l'assessor d'en Trump un tal Bitcoff que ja si sentim el seu nom no sé com sona com una mica rossat però Bitcoff i després un assessor d'en Putin que sembla que és un dels oligarques de les grans empreses financieres del Kremlin ara no recorda el seu nom i aquests dos personatges
Varen escriure un pla de 28 punts que se suposava que era passar pau a la guerra d'Ucraïna però que de fet significava ni mer ni manco que és la capitulació total d'Ucraïna i la victòria total de la potència agressora que no és cap altre que la Rússia de Putin.
Aleshores, tot d'una, en Zelensky, que se troba dins una situació de feblesa dins el seu país, i sobretot la gent, com és lògic, cansada d'una guerra que els estan matant persones civils cada dia, a Ucraïna, no ho oblidem, i clar, la gent també, com és lògic, vol acabar la guerra, però clar, acabar la guerra d'una manera de capitulació,
no poden estar cap disposats, entregar pràcticament una quarta part del seu territori, oblidar els crims, tancar la carpeta dels crims de guerra de Rússia, oblidar, per exemple, tots els milers de nins ucraïnaisos que han estat segrestats i portats a Rússia, en els territoris ocupats per Rússia. Aleshores,
sobretot també la reacció immediata dels països europeus, de l'Unió Europea, que pensen, i perdonau, perquè també la meva vau no està molt fina. Aquests dies són dies de constipats. Idò, sí, sí. Pensen que en primer lloc això seria una milioció i una capitulació,
per a Ucraïna i, en segon lloc, seria una amenaça directa per a Europa, perquè donar la victòria als païs agressor, això significaria animar-lo a continuar amb aquesta política agressió i, després de deixar caure Ucraïna, voldria Polònia, voldria les repúbliques bàltiques. Vés a saber que tenim un record històric,
l'any 38 del segle passat, 1938, a Múnich, els primers ministres francès i britànic d'aquest moment, Saint-Berrani i Daladier, varen donar Txocorovàquia a Hitler. I què va passar després? A part d'entregar un altre país a un altre, a les seves ambicions polítiques i personals, en Hitler no se va conformar amb això i després
de cap a Polònia i va començar la Segona Guerra Mundial. Aleshores, el que el pla Trump-Putin darrere significaria seria una edició del pacte de Múnich al segle XXI, és a dir, donar un premi a l'agressor i convidar-lo a continuar agredint. Aleshores, Europa s'ha plantat, Ucraïna s'ha plantat, ara hi ha negociacions entre els Estats Units i Ucraïna,
És curiós, no hi ha cap diàleg entre Estats Units i Unió Europea. Que se suposa que som aliats, jo cada vegada veig que és una aliança de cada vegada més precària. Europa no se pot fiar, una de les primeres lliçons que se treu de tot això és que Europa no se pot refiar res dels Estats Units mentre en Trump sigui president.
No sabem si amb una altra administració, mos podem tornar a entendre, però amb aquesta administració Europa no pot estar gens tranquil·la de pensar que els Estats Units m'adonaran una mà si un dia ho necessitàssim, no? Aleshores, amb aquesta situació, Europa ha de prendre sa lliçó, no?
aleshores mostravem un moment en què els Estats Units han fet una mica marxa enrere també és una cosa típica d'en Trump que un dia diu una cosa i una altra diu una altra ara estem parlant també els ucraïnesos ara sembla que volen modificar aquest pla però en aquest moment naturalment a Rússia que li havien donat de tot
Ara, en aquest moment, quan no li donen tant com el que ells volen, són els russos els que diran que això no els hi basta. Aleshores, tot i això, un desastre, una comèdia d'en Trump, ja com s'acaba a fer pel tema de Palestina, no oblidem que el pla de Gaza no és ni de lluny la pacificació de l'Orient Mitjà,
ara mateix tindrem, no sé si podrem parlar, Israel continua fent el que vol per aquella banda i Palestina continua ocupada, oprimida i som més a tanta gata com a Cisjordània. Aleshores, això pot passar a Ucraïna si, es pla, Trump-Putin hi hagués anat endavant. Jo sé que la guerra és molt costosa, que fa molt de mal a molta gent,
Però de vegades hem de decidir, hem de triar entre acabar la guerra o
una pau que sigui una injustícia és un dilema, no? Perquè, clar, tots volem que aquesta guerra s'acabi, però el que no pot ser és que s'acabi de qualsevol manera. I aleshores jo crec que Europa està fent molt bé amb aquest tema de donar suport a Ucraïna i de dir-li, mentre vosaltres vulgueu resistir, nosaltres vos continuarem donant suport, que és el que no fa els americans, però per almenys Europa sí.
Entre altres coses, no només per solidaritat d'Ucraïna, que està molt bé, sinó també per interès europeu, perquè una desfeta d'Ucraïna en aquest aspecte seria un desastre per Europa.
no ho oblidem exacte i Trump amb això que tu ves d'aquesta imprevisibilitat i aquesta anar fent anar creant problemes pel món els anglosatsons tenen una definició d'aquest caràcter que diuen Mercurial
Perquè és com el Mercuri, no? Que puja i davà. Exacte. Que de cop té un canvi, no sé, d'ànims o de... Ho va fer en sa guerra comercial. Segons sa temperatura, no? Sí, sí, sí. Segons sa temperatura va per amunt o per avall i va canviant, va ser de capritxos, ho van anar en sa guerra comercial que va fer...
Per exemple, amb la Xina, que es va començar a posar pam, pam, pam, i ara després es va veure amb Xi Jinping i ho ha treballat. Si ho tornaran a pujar o no, no ho sabem. És el que va fer amb la Índia o amb el Brasil perquè van condemnar el seu amic.
a Bolsonaro, o amb la Índia, perquè el primer ministre de la Índia li va dir que ni pensar que li ha donat suport pel Premi Nobel de la Pau, els va posar uns aranzells per capricho personal. Aleshores, amb aquest senyor tot és possible i gens de bo. No podem esperar gens de bo. Aleshores s'està fent molt de mal i ara després sortirà un altre tema.
dins el capítol que tenim avui, que demostrarem lo perillós que és entrar pel món, i jo crec que també, i això com sembla que es comencen a donar, com ho demostra, per exemple, la selecció de nou bala de Nova York, sectors de la societat nord-americana que comencen a donar, que aquest home està fent molt mal en el món, i començant pel seu propi país, no?
I dins d'això, Venezuela, ara la mirada l'ha posada en Venezuela. Ara mateix, el Carip, Venezuela, s'excusa, una excusa de...
de càrtels del narcotràfic, que jo no dic que no existeixen, que poden existir, però efectivament el que no pot ser... Ara estic mirant, perdoneu-vos l'interrupció, no té cap son, però estic mirant que la presidenta Francina Armengol està fent una ranyada a un diputat del PP que no sé quina barbaritat ho ha dit. Però bueno...
Continuem amb... Ho recuperarem més tard. Després ja sabrem el que està. Però continuem. Efectivament, aleshores, en Trump ara, em s'excusa aquesta que si els càrtels del narcotràfic, i els càrtels del narcotràfic estan per tot, estan a Bellatoris, a Colòmbia, a Mèxic, estan fins i tot de dins dels Estats Units mateixos, de pensar...
altra cosa. Ara, això d'atacar barcos sense tenir cap mena de proves, això se diu en Dret Internacional, execucions extrejudicials. I ho han fet com a mínim 20 vegades. No només això, sinó que després han muntat un dispositiu militar, naval, aeronaval,
a l'entorn del Carib, vas per dins de les bases, un territori ocupat pels Estats Units, que és Puerto Rico, i altres peces del Carib, el que és un encerclament pràctic
de Venezuela. I això, com dir que Venezuela és la zona dels nostres coptraficants, el tema del Maduro, jo personalment no tinc cap simpatia pel senyor Maduro, crec que va robar les darreres eleccions, no crec que sigui un president democràtic, però, però, però, en Trump l'està reforçant, perquè
Bàsicament, quan tu tens una potència exterior que vol invadir el teu país per un pur capritxo i sense cap mena de justificació, aleshores la gent s'agrupa en torn dels que pot defensar el seu país i en aquest moment el president és el Nicolás Maduro. Aleshores, en Trump, irònicament, està reforçant el Maduro a Venezuela.
ho està reforçant i, a més, com és lògic, també crea un sentiment de preocupació
dins el conjunt de l'Amèrica Llatina, perquè aquesta política nord-americana recorda el que va ser de les invasions, les ocupacions, les intervencions indirectes de la CIA, per exemple, el cop d'estat que va a Xile amb Pinochet contra l'Allén del 73, que va ser organitzat per la CIA nord-americana, tothom ho sap, les invasions que va anar americanes a Guatemala, per exemple, o altres.
països, la guerra a Nicaragua, altres llocs, tot això manipulat pels Estats Units i aleshores aquesta doctrina Monroe que ara en Trump vol tornar a ressuscitar, és a dir
deixa en en Putin que faci el que vulgui a Ucraïna i de pas a Europa i ell diu, jo m'ocuparé que Amèrica sigui pels nord-americans, pels Estats Units. Això és això i hem d'estar molt atents a el que pot passar perquè
Això a fora de més de Venezuela, el qual seria intolerable, alguna invasió d'un país per una excusa tot comprovada per un altre país, això no és justificable de cap manera, sinó a més els efectes generals que tendria l'Amèrica Latina, quina reacció hauria de tenir Europa i concretament Espanya, donat la seva vinculació especial
amb Amèrica Latina, aleshores això també mos crearà un altre punt de conflicte adicional, si ja en tinguessin pots. Aleshores ja continuem i després ara
on anava a altres llocs, on la zona continua sent la mateixa, sigui a l'Orient Mitjà o sigui ja a l'Àsia i l'Indo-Pacífic. Joan Manuel, me demana un oient a través del WhatsApp fins a quin punt és fiable també, diguem-ne, informacions que han aparegut per contrarrestar una mica totes aquestes acusacions...
d'un narcotràfic o d'implicació d'un narcotràfic a Venezuela, etc. Alguns exèrcits, fins i tot d'estats, suposadament, del primer món, també han traficat en drogues. Fins i tot es parla de...
perdut sa connexió amb en Joan Manuel no, esperem que no sigui per aquesta tempesta que mos avisava que estaven patint la recuperarem tot d'una...
Aquell festival que tant ens agrada, dels que tenen fotracs amb llumetes penjares, que organitza el cunyat i ens regala entrades, que hi toca pau allbé i propostes rares. Va i més germanat imprevista, treu un sobret amb una pista, un dibuixet que ens fa ser a visitar.
i ens van passar el concert plorant. Olivia, quin moment tan bonic i estrany, Olivia. Pensava que es casaven i ens diuen que serem una més de la família.
Pareix que sí, no? Que la tempesta mos està afectant, no, Joan Manuel? Sí, sóc s'havia tallat la línia i aquí ara continuem aquí, que això no sembla que s'acabi. Però bueno, me dèieu que... No, ara mateix un oient mos enviava un whatsapp... Miraríem de contestar-la, no?
Fins a quin punt es veu que hi ha hagut exèrcit regular del primer món que han traficat en droga a través dels seus sistemes de comunicació o fins i tot havia llegit dins baúls de cadàveres?
exèrcits regulars dels països occidentals per exemple a mi no me consta no tinc cap prova ara que és possible no diré que no tampoc no posaria la mà al foc aleshores sobretot amb aquest ambient que tinguem pràcticament aquí i fora d'aquí de corrupció generalitzada aleshores que s'empleïn
forces militars o fins i tot policials o altres per negocis com el narcotràfic o com la prostitució o com qualsevol porqueria d'aquestes vull dir, a la vista està és un fenomen desastrós que jo crec que a més és mundial i que a més hi ha un element en la meva opinió que no ajuda gent no ajuda gent, sobretot amb la gent jove
i ho estan veient per aquesta tendència violenta i ultradratana que els estan, que són els exerços socials. Està fent un ús absolutament diabòlic d'aquestes exerços socials i això té un efecte terrible. I a més en la globalització, la possibilitat de comunicacions que entre uns i altres ara és molt possible que coses que s'haurien d'utilitzar per feines positives
s'empleïn per aquestes màfies o aquestes actuacions de delinqüència internacional. Aleshores, jo no tinc una prova que un país, un exèrcit, hagi fet això o allò. Això no ho pot dir perquè no ho sé. Si ho sapigués ho diria, però no ho sé, no me consta. Però que és possible, malauradament, avui no podem descartar res.
Joan Manuel, volíem comentar també el nou atac d'Israel cap al sud d'Islíban. Clar, que no té cap justificació, perquè ja sabien... El pretext que donen és que hi ha elements de Hezbollah, i Hezbollah és un partit radical que suposa i dona suporta
actuacions contra Israel, però això significa un atac indiscriminat, sense respectar la població civil. Una altra vegada, bombardejos i més bombardejos, aquesta gent no es pot viure sense bombardejar, i aleshores, com han dit, li han dit en Trump que no bombardejaria en Gaza, ara, i si bombardeja en Cisjordània, matarien en els seus colonos
sionistes, aleshores ara bombes de gent li van perquè s'han d'entretenir aquesta gent de qualsevol manera aleshores el que és evident és que Israel, en Bernet Ayahu és un estat genocida és un estat terrorista és un estat que no respecta ni els drets humans ni els drets internacionals, ni res ara hi ha una petició que Israel hauria de ser expulsada de les Nacions Unides jo mateix l'he firmat
no perquè tingui res contra els pobles, i això no és antisemitisme, sinó el comportament absolutament tolerable de l'estat israelià amb el règim de Netanyahu, s'ha de fer qualque cosa perquè això, m'ho he dit,
si en Putin fa el que vol a l'Ucraïna i en Netanyahu fa el que vol a la zona i en Trump fa el que vol a l'Amèrica Llatina vull dir en lloc de tenir la força de la llei tenint la llei de la força exacte i vaja quin món exacte i encara mos queda un altre punt això t'anava a dir?
Tenim tres minuts per parlar d'aquest conflicte, que sembla que està a punt d'esclatar de fa anys, que tothom el mira allà de raull, i que és Taiwan, i concretament Xina i Japó... Clar, clar, sobretot ses declaracions darrere, sa primera ministra japonesa, ja fa tres setmanes, a Xina ha reaccionat, ha fins i tot overreaccionat,
amb unes actuacions totalment... Perquè el que ha dit aquesta senyora no és que ocuparia en Taiwan, sinó que si no ocupaves en Taiwan el Japó se defensaria, no? I aleshores Sina ha reaccionat d'una manera molt terrible, molt agressiva, hi ha apujades, sancions econòmiques, els turistes que veïnaven un país o un altre, es dissedes deteriorament, i sembla que en Putin, en Trump,
Ha parlat amb els dos, ha parlat amb en Xi Jinping, i que l'ha convidat a visitar la Cina el mes d'abril. Sembla que s'entenen bé, no sé.
amb quines condicions, el qual també seria preocupant que dones mano libre a Xi Jinping a Sina per fer àsia el mateix que ha fet amb en Putin a Europa o amb en Netanyahu a l'Orient Mitjà, no? Aleshores també hauran d'anar alerta. Aleshores jo crec que
En aquest moment aquesta tensió entre dues potències importants a la Xina i al Japó a l'entorn de Taiwan és un motiu que pot donar lloc a un conflicte i tenint en compte els antecedents històrics, la situació i la importància a aquests dos països, clarament la Xina.
tenen des del punt de vista global un conflit amb aquesta zona també seria motiu de preocupació general. Aleshores millor hem d'estar atents un poc a com evolucionen les coses. La conclusió que podem treure de tot això és que tenim truï per aquí i per allà. No hem parlat d'Àfrica.
Però vull dir, a Àfrica també, Déu-n'hi-do, com pateix. Em prenc nota per dir-me que és qui ve. No sé si sentiu... Estrons, sí, sí. Se senten, se senten. Estrons que no s'acaben. No sé si és el senyor Trump que ens envia aquestes coses. Un alerta.
Francament, no, no, no, no, estava entre unes coses i les altres. Sí, sí, sí. Ara no sé quina és ser darrere, ara es torna a sortir amb mazón, no sé quina és ser darrere de ser, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va.
ho seguirem dimecres que ve hem tingut un dia un poc pintoresco dimecres que ve en parlarem i si t'apareix ja pren nota d'Àfrica ara t'ho dic una cosa jo la setmana que ve me'n vaig aparir una setmana
Idò, descansarem una setmana. Ho podran fer, però potser ho hem de fer una setmana de pausa. D'acord, d'acord. Cap problema. D'acord. Moltíssimes gràcies. Ara diuen una cosa, ara diuen una cosa. No sé si ho sabeu. 3 dels magistrats que han condemnat el fiscal general, 3 dels que han condemnat, un d'ells president del tribunal, van donar un curs
pagats per una de les acusacions. I ara està a última hora. I aquests són els que es jutgen en els altres per corrupció. Aquests són els jutges. Aleshores, en manos de quienes estamos, queridos. Joan Manuel, cuidat. Una abraçada forta. Igualment, salut. Salut.
I a nosaltres ja només mos queda acomiadar-nos. Això sí, vos recomanam que continueu connectats, connectades a Diari de Balears, de balears.cat i a Ona Mediterrània, evidentment, amb més programació, tota ella ben interessant. I demà, a partir de les 7, el Crepúsquen 100 estals i a partir de les 8, bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies per ser-hi un dia més. I guess there is no one
It's the final countdown The final countdown We're headed for Venus
No sé quant de temps fa que estic amb tu.