Sempre cor d'hi veig o mort Des en el sud d'aixes petites morts
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
com les turbulències dels mal temps que són terrestritura. Molts cauen molt damunt, no sé si serà avui, són tensa per pacients, no ho sents, no ho sents. Dinsèries, dinsèries, de baineu artificial,
Més antiga que aquest món. És arreu que n'hi veus vides. Ets treballs i ets amunt.
Totes les meves cançons. Olivera, verda i gris. Més antiga que...
Olivera, Olivera, més antiga que quemó. Olivera, Olivera, i ara ja queda.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Viu-te, Olivera, Olivera, més antiga d'aquell món.
Fins demà!
Això que escoltes és el bufo del vent, és el sol de les bulles caient. Això que escoltes és la llupa ni apretta, és la palometa del tio Manel. Tio Manel, tio Manel, tio Manel.
Això que veus és un líquid pudent, no és la teva estrella corrent. Això que veus és la birra enrebava, la birra enrebava del tio Manet. Tio Manet! Tio Manet! Tio Manet! És la birra...
Això que sents és un ritme calent que perdura mentre passa el temps. Això que sents és la llofanyocleta, és la palometa del tio Manet. Tio Manet! Tio Manet! Tio Manet!
Estrelletes encenit i un planeta petit, ple d'aigua amb sal, sembla molt normal.
Un dimecres de matí, no sé què hi faig aquí. Buit i ple de mal, sembla molt normal.
te'n pots rompre el cap per entendre això a menys si en trobes cap com jo i m'aprenc un any d'esparjo perquè entenc que es collon plens d'aquests que no saben que venen no saben d'on venen s'ho prenen a broma i no vaig de bromes ni de cara de pomes agres doncs les faran passar ben magres si no anau en bones doncs les faran passar ben putes cristinetes, putes més vives que ses genetes sempre en ses poques netes després d'haver-les fetes m'agrada quan es mon d'or
i és de nit. M'agrada quan el món dorm i és de nit. M'agrada quan el món dorm. M'agrada quan el món dorm i se'l sent respirar. Veure penís temporal a la vorera de la mà. Veure sa merda que sa maró remou. Sentís remot es renou. Respirar i ensumar sa lotes fins quan plou.
No faig cas de cervells que acaben dins una nou, ni de la meva veu quan surt de dins un pou. Patufeta on ets, a dins la panxa d'esbou, allà on no hi neve ni hi plou. Patim, patam, patum, sóc una merda, no em trepitgeu, sóc un hereu. Maregeu ses arrels, a mi no em maregeu, perquè si t'agrada veu, i si no t'agrada també veu. Perquè aquí és que no veu, és perquè ja no hi veu, o no toca de peus a terra. M'agrada quan es mon dorm.
M'agrada quan el món dorm i és de nit.
M'agrada quan es mon dorm, sa borratxera vomita. M'agrada anar-me'n del cap, cartera buida i patina. Que entenc que es coi omple en sa bossa plena i sa caixa plena. No sé què li he fet a sa vida que m'enverina. Que fa llarga com una marina, es meu futur no s'endevina. Tenc un passat esmolat com un guinevet que taia en sec i ja poreu partit gerret. Que vos ne fareu un tip que per això no tenc amics.
Fins demà!
Sempre cor, viven så mort. Des en etsut de sels petits morts.
per esquerre i sabent desgràcies. Mentre... romances i tendències desmatents, sobte s'atura. Molts, hi ha un món damunt, no sé si serà avui, sortents o fermescents, no me sents, no me sents.
Com s'estormudències dels mal temps, que sou terrestre pura. Molts cauen molt damunt, no sé si serà avui. Són tens a perpacents, 900, 900.
I guardes en silenci penitència envernissada en ciment Cançons i endevinars, tu que rius i balles en se corrent Cançons i endevinars, tu que rius i balles d'indecisió
Te'n faig una ponència que m'arriba amb l'atenció, un feix d'argumentacions. Vas fer volar mil costums a un mirall i hem fet una festa que dura molt d'anys, de sol i de llunes, d'excuses i enganys.
I en els teus ulls que han vençut els meus, he acabat ensumant el que cous. Mai me despertis d'aquí, deixa que hi guardi el meu cor. Des d'aquest vespre es meu infinit, torna a casa i diguem que tens por.
Cercant pacient. Escols la teva imatge boirosa, relada en el vent. Que me gela i me desplaça, si me'n penges i m'abraces, sempre ets tu que m'encens. Vas fer volar mil còstums a un mirall i em fet pareça que fins a fer-me'ls call de sol i de lluna
S'ha atenuat el frenou. I en els teus ulls que em vençut els meus, he acabat ensumant el que cous.
Fes aquest vespre és meu infinit.
Però és meu infinit. Torna a casa i digue'm que tens por.
Uns dies set anys, un festeixer. I com un cigarro en cafè, no t'he oblidat. Pesos, et dic, aquest rompell. Taqui cardíes, a flor de peix.
Es canvia els besos per abrils.
No sé què passa últimament, no sé si és pel despatx secret o potser és cosa de l'hivern, un sentiment estacional. La gent i jo no ens entenem. Me n'interpreto cada gest, la meva vida és un torment. Cada dia em sento pitjor, més impotent, més indefens. La gent i jo no ens entenem. La gent i jo no ens entenem.
que és el que m'allunya de la gent. Voldria que el meu pensament no fos un miratge resplendent.
Llegeixo llibres a d'amens. Et veig, m'entenc d'allò més bé. No vull sortir més al carrer. No vull parlar amb ningú mai més. La gent i jo no ens entenem. No sé per què mai paren qui ets. No sé què és el que els té distrets. El segle XXI va gran. Jo soc molt més alarinant. La gent i jo no ens entenem. La gent i jo no ens entenem.
voldria que el meu pensament, que és el que m'allunya de la gent, voldria que el meu pensament no fos un miratge resplendent. No fos un miratge resplendent.
Xuntar dins algú que llora baixa No sabia que era capaç d'estar
I ja no recordes més d'aquella nit. Te'n record d'allò que va ser com un tresor. Carregant-lo només creix com una flor. Vull pensar que tu tampoc m'has oblidat.
Dona'm pistes de com viure al teu costat. Juntar dins l'aigua.
Bona nit.
com un tresor carregant-lo només creix com una flor vull pensar que tu tampoc m'has oblidat tinc com fer-ho per tenir-te al meu costat
Com a New York in shock, the towers then came tumbling down. First, Tower 1. Top floor has collapsed now.
Ser incapaços d'olorar la pobresa als hotels, de vacances al tercer món o al costat de casa. L'elliós de sense sostre, dormint els peus del cabell, que ens dona morfina a través del viatge automàtic. Infectant la mare amb el virus, canviant la felicitat, desmitjant.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Conversa en Javier Gutiérrez, él es un hombre experto en lo que dirían propietat intelectual. Javier, muchas gracias por aceptar esta conversación. Vamos a ver, la propiedad intelectual, ¿por qué necesita ser defendida? Cuando de por sí ya lo dice propiedad intelectual.
Necesita ser defendida porque es distinta de la propiedad ordinaria, de la que denominamos la propiedad ordinaria. La propiedad ordinaria se caracteriza porque se establece sobre elementos físicos identificables fácilmente. Yo soy propietario de una bicicleta y usted no me la puede robar.
Yo soy propietario de una casa con un jardín y usted no puede entrar en mi jardín. Sin embargo, si yo soy propietario intelectualmente de una composición musical, usted puede apropiarse de ella sin que yo me entere. Si soy propietario intelectualmente de una obra plástica, usted puede reproducirla y utilizarla a conveniencia sin que yo me entere.
Es necesario, en consecuencia, crear un mecanismo previo que exige que si usted quiere reproducir mi obra, tenga que contar previamente con mi permiso. Y si usted no lo ha hecho, todo lo que usted está haciendo es ilegal. Con lo cual, pero claro, si yo escribo un libro
escribo un libro y alguien reproduce parte de mi libro y yo me doy cuenta, no haría falta apelar a la ley de propiedad intelectual, podría ir al juzgado directamente y este señor me ha robado un párrafo. Bueno, la diferencia está en que en la propiedad ordinaria yo puedo impedir que usted haga uso de mi obra.
Y, sin embargo, en la propiedad intelectual yo tengo la facultad de impedir que usted haga cosas al margen mío. Esa es la diferencia esencial. Es decir, la capacidad que le estamos dando a los autores es una capacidad extraordinaria porque las posibilidades de parasitar lo que se ha creado también son extraordinarias. Es decir, al ser todo
actividades que se ordenan en el campo de lo inmaterial,
es necesario establecer una propiedad especial, así lo denomina el Código Civil y así lo denomina la propiedad ley de propiedad intelectual. Es especial porque tiene que ver con lo que no existía y ahora existe y su fruto no está en la tierra ni en la naturaleza, está en el ingenio, está en el cerebro humano, en la capacidad intelectual de crear.
Hasta el punto de que usted puede comprar un cuadro y sin embargo no ser titular de los derechos de propiedad intelectual. Como le pasó, por ejemplo, a Isaac Antic cuando compró un cuadro de Miró, artista muy relevante de Mallorca, dos cuadros en concreto, y los quería utilizar para hacer publicidad de su negocio mango en la quinta avenida de Nueva York.
Ya Miró no existía, había fallecido, pero sin embargo sus herederos y defensores de los derechos de autor sobre la obra de Miró pudieron defender algo que es moral y es no vincule usted las obras y el prestigio de Miró, de Joan Miró, con la promoción publicitaria
de sus, en este caso, ropa. No sé si la Caixa hizo lo mismo, porque de un cuadro de Miró sacó aquella especie de estrella con dos círculos rojos, que creo que es un cuadro que compró la Caixa Miró, no sé si tuvo que pedir permiso para utilizarlo como logo. Lo pidió y lo obtuvo. Y esa es la forma correcta de hacer las cosas. Es decir, pedir permiso
Y no pedir perdón, porque actualmente lo que está ocurriendo es que las empresas, sobre todo las empresas tecnológicas, han desarrollado una forma de conducta muy incívica, muy poco respetuosa de la cultura, que es la de, primero, invadir y ordenar comportamientos ilegales
sin pedir permiso previo y después pedir disculpas y pagar la indemnización correspondiente si es necesario.
Hace tiempo, con otras tecnologías, quizás era más difícil copiar, pero también era más difícil darse cuenta de que te habían copiado. Hoy en día es mucho más fácil copiar, pero también es mucho más fácil que el autor original se dé cuenta. ¿Cómo ha cambiado esto la tecnología? ¿Cómo ha hecho cambiar estas dos maneras del plagio? La tecnología...
ha permitido, la tecnología permite siempre, aumentar las capacidades del ser humano, para lo bueno y para lo malo. Desde luego si yo atraco un banco y tengo una pistola voy a ser más eficaz que si todavía no se han descubierto las armas de fuego.
Lo mismo pasa si yo salgo huyendo en un veloz coche y no a lomos de un caballo. Esto es lo que ocurre, es decir, que la tecnología utilizada adecuadamente genera...
Progreso, satisfacciones. Pero la tecnología utilizada para hacer daño, pues también proporcionalmente genera un mayor desarrollo del daño.
Bueno, yo creo que la cuestión es muy compleja, no se resume en una entrevista corta. ¿Yo pido permiso y siempre lo obtengo o mayoritariamente me dicen que no para utilizar un tema de los Beatles para un anuncio o para utilizar un...
En realidad, precisamente por eso es por lo que hay que pedir permiso. Porque puede haber utilizaciones que estén infringiendo los intereses morales de los titulares. Como el caso que yo he citado. Es decir, no se trataba de pagar dinero. Se trataba de pedir permiso porque podía ocurrir que lo que se quería hacer pudiera lesionar
el prestigio o la capacidad, digamos, vinculada del autor con la obra. La relación que tiene un autor con su obra es una relación de paternidad, dice el legislador. Hay una relación moral de quien ha creado algo. Esto hay que entenderlo muy bien. Existe desde que Kant puso en marcha ese concepto del derecho moral y él decía
No se trata solamente de remunerar al autor por su esfuerzo intelectual, eso sería el derecho patrimonial, es que además tiene un derecho moral porque se desnuda ante los demás y, por ejemplo, si hace un poema, descubre ante los demás elementos de su espíritu y puede fracasar.
Porque puede ser que los demás no respeten lo que se ha realizado. Corriendo esa suerte está íntimamente vinculado a esa obra que ha creado. Hay una relación de paternidad, como con un hijo, y esa relación así tiene que ser respetada.
Es importante que la sociedad entienda que la exigencia en un momento determinado de que el autor no quiera estar vinculado a un determinado uso que se quiere realizar de su obra es completamente ajeno al dinero. En esta época de hoy parece que el dinero es lo único que es relevante. En realidad en el campo de la propiedad intelectual tan importante o más es el derecho moral que el derecho patrimonial.
Yo recuerdo que había una, no le diré el nombre de la emisora, pero sí había una emisora que tenía un programa religioso cuya sintonía era una canción en inglés que seguramente no lo sabían, pero hablaba del incesto. Con lo cual, que un programa religioso tuviera como sintonía una música que hablaba del incesto, esto seguramente era por desconocimiento de los responsables del programa.
Probablemente. Bueno, yo podría contarte muchas anécdotas que en la sociedad para la que trabajo, Vegap, nos ocurre, que nos solicitan licencias y que las licencias que nos solicitan ya nosotros mismos vemos que son para cosas que los autores no van a querer estar vinculados en absoluto.
Bien porque no coinciden con su ideología, por ejemplo, o bien porque consideran que aunque el que lo solicita está muy orgulloso de lo que pide, de alguna manera desmerece la obra. Yo recuerdo una solicitud que se nos hizo para vincular la reproducción de una pieza muy relevante con...
Vamos a llamarle whiskería. Y claro, una whiskería o un salón de estos nocturnos que está vinculado a la vida fácil, pues el artista no tenía ese interés para nada de que se vinculase una cosa con otra.
¿Hasta qué punto es el autor de una obra plástica? Quizás de la música es diferente. ¿Hasta qué punto es propietario el autor y no los managers que le reconducen y le llevan? No, no. En fin, cualquier obra de creación, la persona que ha imaginado y luego ha resuelto, porque hacen falta las dos cosas, no se trata solamente de...
concebir la obra intelectualmente, sino luego resolverla en términos que lo que resuelve es original, tiene el sello indefectiblemente claro de la personalidad de su autor, es reconocible claramente porque hay elementos estilísticos claros
Esa obra es una obra de autor y está protegida. Tenemos el caso de la fotografía. Tenemos muchos casos en donde se está utilizando un mismo sistema fotográfico, pero la mirada y la realización, las dos cosas, del fotógrafo son perfectamente reconocibles. Nosotros podemos ver rápidamente cómo una obra de Cartier-Bresson
es de Cartier-Bresson o como una obra de Alberto García-Lix, por poner un ejemplo, o de Chema Amadoz, pues son claramente obras de estos autores. Tienen ese estilo que decían los latinos, el estilo, el punzón con el que yo escribo y que me caracteriza en mi estilo de escribir.
En Miró, realmente, el plagio ha sido hasta el orden del día, porque muchas cosas dicen, voy a hacer al estilo Miró. Sí, el estilo Miró, el hacer al estilo Miró es apropiarse del estilo Miró, efectivamente, ese es un buen ejemplo.
Es absolutamente punible si lo que hago es pretender que eso que estoy haciendo ahí lo ha hecho Miró. Eso es un falso. Y también lo es si lleva confusión y genera la sensación de que lo ha hecho Mirón. Incluso aunque no lo firme con una firma falsa, si lo que hay es un contexto que pone en duda la obra miróniana, lo es. Si lo que estoy haciendo es
Es lo que se llama el apropiacionismo y el planteamiento del homenaje a Miró. Bueno, pues es una burda cosa que carece de originalidad y que es despreciable desde el punto de vista moral y estilístico. ¿Qué opina de que en los anuncios televisivos se abuse de la música que ya existe y no paga derechos? Es decir, utilizar a Beethoven o utilizar Casta Diva en anuncios de colonias y de perfumes.
Bueno, lo que se está haciendo efectivamente es una infravaloración de obras relevantes y se está abusando del dominio público. Estamos hablando de obras que están en dominio público, autores que no se pueden proteger, que no se pueden defender y se está utilizando para fines netamente comerciales.
Cuando eso ocurre con obras españolas que están en dominio público, en principio corresponde al Estado la defensa de esos derechos morales si la vinculación que se realiza es en demérito de la obra creada.
Hablando de legislación española, ¿hasta cuánto duran los derechos de autor? En España duran dependiendo de si la obra corresponde a un autor que ha fallecido antes de la reforma legal de 1979,
perdón, sí, 1979, correcto, la reforma legal, pues la protección es de 80 años. Y si por el contrario es posterior, de acuerdo con la directiva comunitaria,
La protección es de 50 años, equivalente a la protección que existe en toda Europa. Estos años empiezan a contar después de la muerte del autor. Después de la muerte del autor. Sea de tipo de música, sea arte. Cualquier autor.
Y si yo tengo un hijo o un nieto que se llama lo mismo que yo, podría hacer la trampa de poner esta obra que acabo de hacer a nombre de mi nieto, con lo cual duraría muchísimo más, dos generaciones más, los derechos. Esta trampa se podría hacer.
Bueno, esta es la clásica especulación del laboratorio, porque pretender hacer una trampa sabiendo cuándo me voy a morir es pretender mucho. Es decir, saber cuándo me voy a morir está fuera del alcance del ser humano.
Usted ha hablado de... Ayer tuve alguna intervención y hoy ha citado a Kant. ¿En todo esto cómo podemos meter la filosofía, el pensamiento? En todo momento, sin parar. Es decir, todo esto es producto precisamente de la reflexión antiquísima sobre la naturaleza del hombre. El propio hecho mismo de estar hablando de intelecto es estar reconociendo al ser humano
dotado de unas características que para el propio ser humano son motivo de reflexión. Es decir, ¿por qué pensamos? ¿Cómo es que pensamos? ¿Qué es eso del acto creativo? ¿Qué significa crear? Todo eso está en la reflexión filosófica desde el inicio. De hecho, en el primer momento fue la filosofía
Y en su seno se generó el derecho, una forma de regulación ética de la convivencia para evitar la guerra. Y dentro del derecho, luego después, vino como una actividad complementaria elementos económicos que formaban parte del desarrollo de la normativa y de las previsibilidades de la ordenación de la economía. Hoy en día es al revés.
La economía engloba todo, el derecho queda después y sometido a la economía y finalmente la filosofía queda fuera de cualquier elemento de reflexión. Pero eso es antinatural. ¿Yo podría registrar el canto de mi perro o de un pájaro?
¿Registrarlo en dónde? Es decir, la propiedad intelectual es un concepto humano. Sí, es estrictamente humano. Y, de hecho, el caso que dices, pues existe ya una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Estados Unidos, del Tribunal Supremo,
sobre la cuestión del intento de registro en la propiedad intelectual de una pintura realizada por un mono. La obra como tal, lo que había ahí, el producto, el resultado, era pictórico,
Bueno, no, carecía de todos los elementos propios de lo pictórico, con el único, digamos, excepción de que se había hecho con pincel, con pintura y sobre un lienzo, es decir, los elementos estrictamente materiales. Pero como resulta que una obra de arte requiere no solamente la parte material, lo que en derecho llamamos el corpus mechanicum, sino que hace falta además un elemento espiritual, el corpus mysticum,
Sin el corpus mysticum no hay obra intelectual. ¿Podría darse el caso de que, por ejemplo, Joan Miró diera permiso para que su obra se reprodujera, un cuadro concreto, como portada de un libro, y luego la impresión fuera tan mala que el permiso...
Miro dijera, oiga, esto no es lo que... Yo no he pintado esto porque está tan mal fotografiada, tan mal reproducida. O que Benet Casablanca, que está por aquí estos días, diera permiso para la grabación de una obra suya y fuera tan mala la dirección y el resultado de esta interpretación que dijera, oiga, yo quiero volver atrás.
Sí, sí. Existe el derecho de arrepentimiento, que es uno de los derechos morales de las facultades del derecho moral que recogen la ley y que consiste en esto que acabas de escribir. Hay momentos concretos en la vida del creador
que se justifica o él justifica o ella lo que ha hecho. Pero después, vistos los contextos, el autor decide apartarla del comercio y resolverlo. Y se permite, siempre y cuando se indemnicen los daños que pudiera causar ese arrepentimiento.
Bueno, no hay que olvidar que nosotros no vivimos una sola vida, vivimos varias vidas en la vida y eso hace que tengamos una biografía que yo creo que es exactamente eso. Me sorprende que una persona tan filosófica como usted, porque está utilizando conceptos moral, conceptos filosóficos, se dedique a una cosa tan pragmática.
No, no, no. Es que no es tan pragmático. Es decir, no creo que lo filosófico no sea claramente pragmático. La filosofía tiene una aplicación directa, digamos ya la ética, que es una segmentación y que significa el buen vivir.
es decir, nada mejor que aprender a vivir bien, sino que es que vivir sin sentido filosófico es un sobrevivir. Pero la ética es legislable. La ética es fundamento, es fundamento de la legislación, es decir, el derecho natural, lo que llamamos la teoría general del derecho, son los fundamentos del derecho.
Una cosa es la normativa, una cosa es lo legal y otra cosa es lo legítimo, lo justo. Es decir, el derecho busca ser justo. Las normas deben ser justas y ese planteamiento solo se ordena desde el derecho natural, el conocimiento de lo que es justo y no y eso es filosofía en estado puro.
¿Y en todo esto dónde metemos la inteligencia artificial?
El ingenio artificial que hemos decidido llamar en estas jornadas literarias del Premio Formentor, el ingenio artificial lo metemos exactamente en donde está. Es decir, es el resultado interesante y hábil de la evolución tecnológica, de la evolución de la civilización.
La civilización se hace con tecnología, solo es posible desde los marcos de la tecnología, la tecnología es civilizatoria. Desarrolla esa segunda naturaleza del ser humano. Sin ella no podemos entender todos los restantes elementos y contenidos del quehacer humano que nos va...
Por una parte, permitiendo interpretar el mundo, por otra parte, y entendiéndolo, y por otra parte, aumentando el mundo. La cuestión de la inteligencia artificial, como tecnología, una revolución tecnológica clara, nos mete en una reflexión intelectual y filosófica, como ayer explicaba el profesor González Pim.
Es un asunto novedosísimo. Es decir, el hombre ha creado unos resultados a través de algoritmos, es decir, desde la aparición de la matemática cuántica y de la física cuántica ha aparecido una nueva manera de poder generar resultados combinatorios desde
la captación de los datos y de la información de la que hemos sido capaces de compilar a través de las bases de datos. Ese desarrollo de las bases de datos mezclado con los mecanismos de software de programación que permiten ordenar algorítmicamente las interpretaciones y combinatorias
genera resultados. Pero aquí aparecen dos elementos en este progreso científico y tecnológico. Por un lado sus aplicaciones cara a la ciencia, los elementos que cara a la ciencia van a permitir grandes progresos como elementos auxiliares para la ciencia y luego
Los elementos auxiliares que sin duda tiene para la creatividad, que lo tiene como auxilio, como herramienta, y eso sería un lado. Y luego otro lado que es la tentación codiciosa de quienes disponen de todos estos dispositivos de utilizarlos para...
presentar de una manera falsaria que el resultado de esas combinaciones son obras de creación. Y con eso poner en peligro dos cosas fundamentales. La capacidad de desarrollo intelectual de los seres humanos que se les suministra refritos en lugar de aportarles elementos novedosos, nuevos, que aumentan su capacidad intelectual, por un lado,
y ahí somos víctimas toda la sociedad, y por otro lado entrar en una competencia desleal con quienes ganan su vida desarrollando su capacidad intelectual con el resultado de obras del ingenio de creaciones intelectuales. ¿Hay legislación al respecto ya?
Hay una legislación al respecto, hay una doble legislación europea. Por un lado, tenemos unas pautas en la Directiva del Mercado Único Digital del año 2019, que son elementos interesantes, aunque no suficientes.
y sobre todo que están siendo mal interpretados porque los planteamientos no pueden ser la permisividad que se pretende por parte de estas tecnológicas para poder utilizar libremente las obras persistentes en la educación o en la ingesta de las máquinas y por otro lado tenemos un reglamento que significa ley a efectos de nuestro derecho español
el reglamento de inteligencia artificial del año 24. Ese reglamento como tal, con su desarrollo normativo, es claramente insuficiente.
Pero tenemos algo. En Estados Unidos se van desarrollando procedimientos judiciales que confiamos que concluyan, al menos en sentencias, que vayan dejando claras las cosas. Pero no existe una legislación uniforme en el mundo. Es uno de los gravísimos problemas. Brasil está intentando sacar adelante un proyecto de ley muy protector para los autores y para los editores, pero todavía no ha salido.
Es necesario que haya una convención, una nueva convención universal del derecho de autor que regule la propiedad intelectual, porque el problema es universal, no es un problema estrictamente... Todo es registrable, es decir, yo podría registrar el ritmo de un vals, es decir, el ritmo... Todo es registrable.
No, el registro de la propiedad intelectual solo permite registrar obras de una tipología amplísima, tanta que caben cosas que no existen todavía reguladas, pero que existen en el futuro, siempre y cuando estemos hablando de obras originales y que estén...
aportando, como decíamos, esos elementos novedosos, aumentativos de la capacidad intelectual. Pongo un ejemplo. Una obra abstracta, realizada en los años 20 del siglo pasado, no parecía una pintura. Pollock, por ejemplo.
Por lo que es más posterior, ya disfruta del hecho de que ya se ha reconocido la abstracción. Pero las señoritas de Aviñón, por ejemplo, en su momento no eran consideradas como una obra plástica. Hoy en día cualquier niño, cuando ve a las señoritas de Aviñón, lo identifica no con Picasso, con el arte.
con la plástica y dice arte contemporáneo. Se ha normalizado, se ha generado ese proceso. Y al revés, ¿yo podría ahora descubrir un medicamento para el cáncer, registrarlo y no querer que se utilice?
Bueno, vamos a ver, ese registro del que estamos hablando ya sería el registro de la propiedad industrial, porque se trataría de una invención. Y esa invención, como tal, al registrarse, ya directamente me veo obligado a explicar la fórmula de cómo se ha realizado. Si yo lo que hago es explicar que tengo un descubrimiento para el cáncer,
y lo que hago es plantear su no utilización, estoy haciendo un abuso de derecho en fraude de ley. Estoy perjudicando a la humanidad, que es exactamente lo contrario de lo que busca la propiedad industrial, que es beneficiar a la sociedad. Todo esto es para beneficiar a la sociedad. Podría ser impugnable esa decisión.
Y ya vamos terminando y le pido las tres últimas preguntas que hacemos siempre a nuestros invitados. Una recomendación para vivir mejor. Leer mucho. Segunda recomendación. ¿Nos puede recomendar dos libros? De la temática que sea, juveniles, ensayo, infantil, novela, lo que quiera, dos libros. Bueno, yo creo que...
Hay que leer el Quijote a partir de los 40 años. Y a mí me parece muy interesante el último libro que estoy leyendo, Edgar Morán, El pensamiento complejo. Y, por último, ¿qué música cree que podría acompañar esta conversación?
Cualquier pieza de Bach. Bach, es un milagro, decía Casals. Sí, es que él mismo, Casals, era un milagro. Muchísimas gracias, Javier.
Gràcies.
Tu no saps el que jo sento, tu no saps què passa amb mi. Tant si veig com si en t'ho penso, sento una cosa que no sé com dir. Em veu una febre quan t'enyoro, febre quan te tinc davant. Febre tot el dia i febre a les nits en blanc.
Escolta estimada a la que jo vull dir. Com jo t'estimo mai ningú, t'estimarà com el mereixes tu. Em veu una febre quan t'enyoro, febre quan te tinc davant. Febre tot el dia i febre els dits en blanc.
Tu no saps el que jo sento, tu no saps què passa amb mi. Tant si et veig com si et penso, sento una cosa que no sé com dir. Escolta, estimada, el que jo vull dir.
Com jo t'estimo mai ningú, t'estimarà com el mereixes tu. Em veu una febre quan t'enyoro, febre quan t'hi endavant. Febre tot el dia i febre a les nits en blanc. Febre a les nits en blanc. Febre a les nits en blanc. Febre a les
Fins demà!
Mira la taulada de la casa.
Passi el que passi, ella aguanta i tu també. Clar, tu em pots fer pas a pas i jo vull ser la que ho saps. I si ho saps, tu ho podràs o almenys ho podràs intentar.
Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm. Estira'm.
Què serà el següent si no plou? Plegarem la tija amb les gotes de suor.
Resurgir de les cendres, aprendre dels errors. Mimetitzar la selva, obrir un camí frondós. Sobreviure costa el bot, s'enfonsa el fons de l'ombra. L'amor remunta, l'aposta és donar-ho tot. L'escombra aixeca pols, un pols no es guanya si darrere no hi ha cap esforç. Jo m'acompanyo, sí, cos i ànimes tan en acord. Rescendint l'anàlisi, trencant la paràlisi i arrenca el vol. Ho explicaria quatre vents però em quedaré en silenci. La gent es pensa que em coneix, no reconeix el Sergi. Porto consell sota la pell, vine quan ensopeguis.
i brindran a dir-hi zenit els problemes, seran anècdotes quan les superi i les pors, boira translúcida quan les trevessin. Cada etapa una nova cançó, sóc com un nenúfer quan s'acaba el monó, ja serà el següent si no plou, regarem la tija amb les gotes de suor.
Cantar fluixet i cridar per dins. La mulet se m'ha trencat, ara depenc de mi. Ho tenia calculat menys aquest imprevist. Error meu donar per fer-te el que està per venir. No puc predir res, puc intuir més. Captar l'essència sense l'uïda de l'algoritme. Doncs ara enric més.
Doncs ara tinc temps, no m'adalanto, deixo cap a ser el seu ritme. Busca maneres, estudia, entrena el projecte, no facis cas de la resta, guanyat respecte. No hi ha barreres ni límits, cadenes i precipici, situacions dramàtiques a sota els edificis. Entra plaer i sacrifici, rega l'arrel de l'inici, enterra bé els prejudicis, deixa que el teu cos se eviti, fàcil que tot es compliqui i supliquis a la sort. No estigues fort que estarem junts en això.
Què serà el següent si no plou? Regarem la tija amb les gotes de suor.
I tu saps dels meus riscos, saps les meves eines, saps fins a on visc, però et diré com, com et vull vestir. Jo dormiré un any, aixecar-me escrit o m'haurà tapat tant, que te vendré
Sé que d'allà on vens has duït maneres de xerrar diferent.
Es visitant-se'n van, qui hauria dit que era l'últim hivern? I en sa nit sols, què estàs fent un dolç? Sé que d'allà vol vèncer, els duï maneres de xerrar diferent.
Vam decidir ser brigada. L'amor és un accident. És el que jo no esperava. Hunsos que miren tan sent.
Mai ho sabrem, mai ho sabrem, com hem sigut el caprich del temps. Hem estat junts en tants moments, demà ja no ens ha volgut fer el seu. I ara som sements separables, com dolça i naita valent, com pilota i trinquent. I la teua mà sempre ens assegura.
M'encanta tindre't el meu timp. Eres tan pur que no pots mentir. Per això t'estim. Vam decidir ser brigada. L'amor és un accident. És el que jo no esperava. Fons que mirem tan cert. Vam decidir ser brigada. L'amor és un accident. És el que jo no esperava.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
i a mi m'avents tapant.
Si tu te fas la balla i a mi me la vens xopant, jo me faré balana, balana de la mà. Si tu te fas balana, balana de la mà, jo em faré pescador i te vendré pescar. Si tu et fas pescador i a mi em veig a pescar, jo me faré...
Fins demà!
Oh, oh, oh.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Dins de les gàbies o expulsats molt lluny d'aquí. Decidint deixar la llum amagats dins la nit. Cercant la llibertat per tots els pobles, sabonejant el poder dels rics. Regalen el més gran tresor, l'amor de mares a fills.
Garnet i s'entrega el taller.
La mes que intenté hasta ayer
M'ensenyo un altre quan tinc ganes de matar tothom. Surto del cercle del bici, hi ha massa crisi al món. Pol, acabaràs com qualsevol, tira't al barri. Troba el teu punt fora, el punt fora és innecessari.
S'entren en joc i es queden en estat de xoc. Jo ja em follava el professor de llengua i era un mou. Cap rat espia, boig, però soudu que l'has fet.
per això no giren els eixos, no trenquen les cadenes, trec la brossa de dins, la reciclo i faig etres, segueixo el cicle fins la fi, mai he tingut un mestre, si veus el vincle té sentit estar lligat a perdre, un altre diògenes escampen la merda pel terra, toca fer neteja, però fers exteriors no em deixen, apunyalo el fol i escric una de sany i fetge, heretges del sistema, hereus del caos per si no arriba un metge, a mans d'una ciutat que sense maquillars molt queixa, quan faig una encaixada demà amb el mal, l'endemà enfalca un
de cada raig dos trons de culpa, el soroll arriba molt més tard als fets que oculta. Saco, corda, carn, cap de pedra, el pelotge al centre, rotllo la canatenca. Fem lletres terques, a veure si t'espertes, quan la cross l'encerta i et penetra el ventre. Diuen que l'underground estava mort per sempre, porta estàs tu, recupera't per setembre. El pit estenta en engegar-te la merda, la mira al centre, dispara ribes amb trempa, vol, porta la
Tu no tens frases, no tens res, apaga i vamonos, vius a una pressó mental
No sou conscient sense cridar, però exclamo. Programo el rap fins que a la pel·li ja no et sents l'amo. Baixo a la plaça i veig els somnis que vaig deixar al parc.
Tinc la millor matèria prima però no està al mercat. És hardcore tant que a les beats fotent-li foc al tema. No justifico cap crim líric boig, vaig a la meva. Sempre fent rap protestes, sigui interna o externa. Mai he prioritzat la fenda, el rap a per davant sempre. Tan si val, si cal firmar, sense feedback. Filmar lligant, filar el fil per filtrar el meu mal. Fins al final, fins fer-me un fart. A la vora d'un mar de fems i fam. Filmes cada minut de la teva vida. Porto veritat davant tanta mentida.
Exigim dignitat, senyoria, quanta gent a Espanya passa gana cada dia. La ràbia porta la rebel·lia, qui ho diria? Que perseguirien la majoria. La llibertat d'expressió és per a tothom, perquè tothom s'expressi, perquè tothom l'exerceixi.
Fins demà! Fins demà!
I sobretot, no sigueu com aquests que també tindreu problemes.
Està sudant! Estic passant la zona desfugades per un desfugades.
No comparteixo públic amb els catarres No sóc de foc de camí i guitarras No sóc tampoc el rapper de marres Sóc d'escopir-me barres What up, uh? No em veus de farra Estic a full de feina i poc temps Escric dinant-ho en el tren Prou orgullós de la feina que fem A les cares llargues bon vent Oi que m'entens? A internet molt valents A la sala no ha vingut gent Veig com de cau en sent olor a fem Sento el beat, siguin 20 o 30
Un petonet pels que s'ho perden Estic com sempre donant la vara No m'arribava per un disc Escric la mixtape, I'm doing mistakes Però qui es defineix com perfecte Fallar no és un problema si es detecta I posem l'extra El rap ara, el corro abans, les mans paren
de l'època d'en Núñez i Lara, partits en antena, buscant les portades, autèntic, diguin el prica, ho recordo encara, retorn als orígens, un record als mitjans, pur tràmit el so de abans, nanos traient fum pels caixals,
corrent després de picar els portals. Hem de fer fort els puntals, ferides amb salt, mai varen fer mal. Estic fent el salt com Manel, a pel·li descalç com cal. Burs, torno, comença el ball, buscar el detall, no les medalles, de la llavor germinant flors que després talles.
No hi haurà premi si no ho treballes. No tens raó, però almenys no calles. Pur tràmit. What up, la mixtape? Estàs aquí o no? Pur tràmit. Barcelona. Premi de Marc. Catalunya. Pur tràmit. What up, uh.
Fins demà!
Ja tens els claus preparats.
i reserves clans per demà.
Tants de batalla amb l'injustici present. Tota sa poca batalla fa tan inútil sintet.
Talles, molts i reservats. Clars per demà. Talles, molts i reservats.
Fins demà!
Tu, es mor tothom, cada dia. No hi ha cap problema per això. Vull dir, la gent ho tenen assumit. És que sí, mua. Doncs, tio, el que sí que trobo que és extremista total és saber com és que la gent no aprofita la vida. Com és que si t'agrada fer alguna, ho fas al màxim, a l'extrem.
Com és que ets tan gandú i t'estimes tan poc a tu mateix que no lluites? No em puc permetre, tio, m'estimo tant a mi mateix i a la vida que no em puc permetre això, tio. No em puc assegurar i mirar com passa. I és tan valor cada segon, cada minut, cada cap de setmana que hi ha gent, té tan valor? Jo ho he vist mega feliç, estic supercontent en això. És el màxim, tan licar de si em mato. M'importa a mi només si em mato, és la meva vida, no és la de ningú més. Vull dir, la gent que es preocupi per saber si els importa la seva vida, i si quan arribin a ells, si volen arribar-hi i si hi arriba,
Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents. Pensin i miren enrere i estiguin contents.
Aguantar que la canya pengui, us estem flipats, no val la pena, perquè estava. Vull morir de portet, però de veig.
Ets sense altra marxa, sense remei. Amb les pròpies mans et despinten el cervell. Puges per l'escala, baixes en ascensor. Ningú no et demana per què et fas pudor. Ballo, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum,
No tens cap i feus, no tens perdó de Déu. Atraques a les velles, pots carregar-se, carovella, sots som una nit de festa, homenatge, fulla-bola, feridena, baixen-e, s'ajantar-la, llaspador. Baio, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum.
en voltant de mig, que l'armam per les places d'una tolla de gitan, els pones solos i les formes, a punt de surpia sol, la guitarra, el rosca, rasca i el xito, des del mateix, el tot dient de cançut. Paiú, pum, rum, veru! Paiú, pum, rum, veru! Paiú, pum, rum, veru!
Tei, tei, tei, tei, tei, tei, tei...
I aquell vell mariner, com cada dia baixa al port, diu a casa que està bé, però s'ha fet gran i ja no pot. S'ha fet gran i ja no pot. I els seus fills li diran...
Quan mirin enrere que ell no hi era, li recordaran tot el que els queda, ja res els queda.
Fes silenci al seu voltant, sent un peix saltant a prop. Potser en el fons no està tan sol, en el fons no està tan sol. Els seus fills li diran
Fins demà!
Els seus fills li diran, quan mirin enrere, que ell no hi era. Li recordaran que tot el que els queda, ja res els queda. Els seus fills li diran, quan mirin enrere,
El que els queda, ja res els queda.
Si arribo a ser vell, si arribo a ser vell, em deixaré créixer la barba, tot el que vulgui.
S'hi arriba a ser ell. S'hi arriba a ser ell. Una malaltia pot ser mortal. Persistent serà la meva.
Dic jo, dins la boca. Pot ser m'haurà crescut, talment una guerrènia. Pot ser m'haurà crescut, talment una guerrènia. Ai, per haver, ai, per haver parlat massa.
Ah, aleshores potser també passi el rosari i tingui unes lamentables ganes de parlar de gladiols, de donar definitius consells carregats d'experiència. El més probable és que el camí ni ha calat sota el pas de records.
De records d'amics meus ajusticiats. És que el camí n'hi ha calat sota el pas. De records, de records d'amics meus ajusticiats. Suïcidats, desapareguts, fronteres allà.
Qui sapon s'hi rip a s'ei.
No sé si tenc futur. No té fred, massa calor en el juny. Ox a porta d'un any es sideral. Mil estímuls són presons socials.
No sé si és intel·ligent però sí que hi estàs.
Surteire 3. Ritual Nepal. Calliu quatre coses que te fan pensar.
Fins demà!
Si vols sentir-la plena, aquesta vida que ara estimes, i les lleis que t'envolten no les trobes còmodes. La policia interna que et governa haurà d'aprendre, millor deixar-se entendre. Cuide, ja ho veuràs. Toca obrir-se, com la primavera pot obrir una flor. El seu ritme de fugir la por, l'ostracisme és el signe d'un estigma, fascisme destructiu. Quan en refugi es veu com el nou niu insígnia, raonament amb cicatrius i els d'un cos normatiu. Vol que floris, que valoris, si et sens for i encara ets viu.
La merda que hi ha fora no et deixa escoltar-te a dintre i l'esperit d'infants sensible no té pàmias sempre estiure. A un cor fort del moïna de la mula moïna. Ja no vol més molles vol trencar les estovalles i sentir de nou com brolla en passi golles. A cada glob que baixa a poc a poc de cop et remou les entranyes. Jo sóc qui vull ser? Els anuncis són com bombes. Sot en fons el cos i et cau i de la guerra neixen traumes. Però a través d'esquerdes podrem fer espais comuns afins d'autoconstrucció massiva d'esperants.
No saps que arriba la vida que somies, que et surti del tèbil i els únics tribuns siguin propis i assumibles. La cultura lliga només en pau al cau, quan et plau, rou la clau per fer la lluita trau. No t'equivoquis, he vist res batint ni cols el teu soliloqui.
Som ànimes ingràvides, càlides i emotives recluïdes en presons de repressió. Freda i cognitiva, niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió que imposa el món de la foscor. Amiga, si vols ser lliure, la mirada sobreviure digna amb el seu prisma travessant una finestra fixada en l'entorn faresta que desprecia tota vida, premia el verí de la deriva destructiva i el poeta de fenestra.
Aquí fem patir el metge tot per fer pater del fetge. Tens un cotxe i un rellotge però vols viure sense pressa i ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca i s'equipara amb altres que tampoc obren la boca. Un cap dur com una roca, un mar de prejudicis dins del pit des de l'inici d'una vida que s'esgota i com fer front a tal derrota. Si quan te't dones compte dos errors en el serró i el cronòmetre corre en contra contra un cor que es vol currar.
un món que ho facilita, no hi ha lloc pel plor a miques, si l'amic ja no t'escolta, la veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba, és com un mort arrepentit, un esperit que sempre et torna i vol a sobre teu, mentre el ventre et tempten merdes, excuses i caretes, vivències sense reptes, més dies en silenci i emocions reprimides, vull polir-me com un nen, sí, però van passant els dies. Però van passant i no t'equivoquis, he vist repetint mil cops a fer un soliloqui,
Gràcies.
Gràcies.
Batu indarrak! Hei! Batu indarrak! Normaladak areta jantzita ibilibarra Denok dauzke umamuta bendurrak Barra-barra nikiparra Bigitarra eta mikrobatekin aurkitzet Gudako bakoitzak dauke bere izarra Polizika militarrak gure burunda biltzanak Akatu gabeko ikarrak adoreak gelditzen Ezetzak agintzen, baietzak amiltzen Artaldetikak dezgeatzeko martingalak
Inorez ta normala, baiodana gala nai Modelo izan nahien gaztek usteie jateai Aplikatzen di hogezurra realitateai Ai, desikazten asiai Tan ire bai sinistu ezin pelikula Ez inazke sentitu preso gaudela dakikula Batu partidura, hartu partitura Jogo bonitotre bai anamlapalaula Estetik handiktadura, estetikatik gautxi Estetatik idatzi zezet estetikik
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Power. Can you feel the power? Real magic. Listen.
Fins demà!
Write it down y'all.
Tinc plans, bons plans, sempre cor gran, ells diuen chill, però trenen el plank, nedant amb caimans, matant cap calmants i corren, que tots s'ho mengen als bancs, i fot peste rancid.
Pinta guapo però al final és penco com fotos d'abans. Si el teu Facebook, fes-ho i que em vau descans. Si porto les claus de l'èxit quan torno del trànsit. Cremem el museu, ballem sobre les runes de l'imperi. L'únic criteri és sobreviure al Coliseu. Vigileu, no deixeu gallines amb guineus entre l'autoritat.
tothom d'en peus que per damunt d'anar mundanament pel món estem de males hi ha milers de dies en què no tinc ganes d'aguantar-vos però menys mal que tinc els meus i puc comptar-los tu si vols pots seguir tirant-me tardos La família se islau de posar mama Seguileu lai Aquanaro i extraig away
Fins demà!
Fins demà!
en els vespres més brillants i amb tota la fosca esperant embadalits per un passat embadalits per un instant.
Tots els somnis s'han esveït i el temps és màgic durant tota la nit. Embruixats tots els camins i buscant els llits del destí. I quan surti el sol ja es pot prendre el vol.
i quan surti el sol ja es pot prendre el gol. Enmig d'un fum es pensa la solitud dels carrers, podrem conèixer el desig i esperar a ser segurets.
Perdús entre els batacs de sols, en amagatalls que no tenen nom. Sentim un últim ressò, bevant un darrer lloc i quan surti el sol.
i quan surti el sol ja es pot prendre el bo. Desxifrant els signes de la nit, pensant en trobar flors i geradins, a la deriva i en somnis romputs tastant gairebé tots els fruits.
I quan surti el sol...
Ja estic pront.
Fins demà ja moltes! I sé que sí!
Fins demà!
Fins demà!
El teu nom ressona dins el meu cos, ple d'impulsos i incerteses. S'han conegut fa estona, però ara s'ha descobreixent.
M'ha diu que li caus bé però no sé què fer mentre estic pensant en la gran casualitat d'estar reconeix.
I la pausa asseguda a les terrasses quan m'atrapa el teu saball, la teva calma, quan m'enfiltro sempre amb cases.
Quan tot es fosc jo no sé mirar amb sincronia i tembrosa. I fent massa voltes he sentit que aquí tothom s'enyora.
Quan s'atura el temps, tanca els ulls i pens que l'hora de seguir m'ajuda a pensar que siguis aquí amb jo. I se'n posa a segures a terrasses quan m'atracen els teus sabances.
Fins demà!
Sóc aquí per agafar-te. Sóc aquí per agafar-te. Mai us aina. Somia més dins l'aire que si cau. Sóc aquí per agafar-te. Sóc aquí per agafar-te.
. . . . . .
L'espectacle ha continuat. Som tu i jo a l'habitació. No tens fred quan ets amb mi.
El desig que s'escampa com el vent, que no deixa res en més, que s'acaba quan no hi és. L'esquerra em mira la mà, acorde'n d'acord que has anat acostant i has dit dibuixat aquell poc.
Tots aquells anys no has sabut apagar. T'obres a casa més tard i engeixes les cartes que vas amagar. I aquella cançó que vas fer encara la cantes per a mitja la gent. T'has quedat mirant la mà.
Fins demà!
Ah, yeah.
Sos Alfons, el Blu, ok. Des de Faura, BZ, Tirali. Volien menjar mos a besos i no a mirades. Però era una guerra i si guanyàvem tenen naves. Me hi van treure en comptes de fades i deixaves molles de papa per dret com me encontrares.
i van volar els minuts i segons segons el meu rellot ja haurem canviat de mons ja no és la lluna qui vigila els nostres passos i qui fica els nassos quan descalços acariciava el teu llum quan fem patir el veïnat puja en l'acústica i els mobles eren còmplices del nostre escàndol quan fusionem els nostres cossos i la música que fan teus músculs si els meus volen apressar-los tu pots controlar-los i fer d'ells una experiència única només t'obliga a compartir-los i a tornar-los la vida és més senzilla si la visc al teu costat respirant el poc oxigen que m'has deixat
I tornar a partir de nou i somni, perquè palpe la pell el meu somni. Puc ser pretensiós per voler tindre, però sé que tu eres viure i el millor està per viure.
La teua pell era el camí a seguir quan vaig baixar del melic i ma llengua no et va socorrer.
que bon record d'aquell embolic la llum a fosc és el nostre millor amic som tan fàcils i tan complicats que la pressa per sentir al final no tenia sentit i em vas deixar sense sentit i així ho escric que et necessite i necessites els teus Mossos i a raps i que em confites em fa sentir tan especial que sols ser riure i dibuixar en el teu ventre el meu sinònim d'un somriure riure pendent d'un fil que recosirà tu i no sé parar-me siguem els arquitectes d'esta net i que no acabe complir condemna eternament mirant teus ulls per a mi és un bon castig i de tal crim vull ser culpable
I tornarà a patir de nou insomni Perquè palpe la pell del meu somni Puc ser pretensiós per voler tindre't Però sé que tu eres lliure i el millor està per vindre I tornarà a patir de nou insomni Perquè palpe la pell del meu somni Puc ser un pesat si vull retindre't Però és que el millor moment del dia és... Quanto que és el timbre? Quanto que és el timbre? Quanto que és el timbre? Yo, yo, yo
Quanto que és el timbre? Chiqueta meua, que del carrer eres l'ama.
Els teus besos són mel, el teu cos es canyell en rama, aquesta nit dic aneu al drama. Cos a cos, un art marcial mil·lenari, i el respecte de dos bons adversaris. Fem que els astres estiguen celosos, fem un pacte i trenca el que complir és de tramposos. I el pols al que jugàvem se'n va anar de mare, són pols d'estrella, supernova en tot un nou lloc pa anar. Crec que en la matjada és de llavors, canvies per somriures cadascun dels meus plors.
Colp a colp, un físic extraordinari I la passió de qui es vol des del parvulari No n'hi ha res més dolç que el teu orgasme Només la innocència en què et dius xestini a l'oït I estic perdut per tu bruixa, m'has maleït Però ho amague baix d'un embut de sarcasme Desitja fer eternes les nits I que no puguis fugir I que no puguis fugir
No sé què parlen, si van no sé quantes passes darrere jo. M'he passat tots els jocs sense sabó. Amagat en els fons amb el meu tassó fins als darrers clubs. Si m'ho trobant de cara, jugar amb problem bro. No sé com però controlar la situació.
em surt millor, politina, tir de tres i lloc. Sonen alarmes cada vegada que tinta barres, perquè se vos desmunta si història que no són bones. Calla, que sou morraia, crancant barres, les teves reproduccions i galardons me les pas per la polla. Tu et vols un premi? Teniu un obsequi, jo vull que matin un faig aquí cada vegada que soni, que ningú te freni, no paguin sa rabi, els teus ídols de fang se desfan fàcil si et vull que plogui. No és cap misteri,
informació per enfonsar s'imperi i a tu també però només ets imbècil i no té cap mèrit sou còpies enganxa un de s'altre filosofia barata sense impacte ni crèdit ja no xerren policies ni per estalviar sa multa no faig cara de bon nit ni quan mires jutja no hi ha suficientment vales per tanta fita puta per això demà només lluita quan es ve amb bufes que rufa tu molt de barri però a poca mani perquè t'arrufes quan veig sa poli treus pit amb es dèbil despatí busco una captura
Dins que teva hi ha un llaur, la teva moixa mira amb cara de por.
La sorridura no es congelador. Y tu plora no es manjador.
Són nits posposats, sense un remor de fons. No hi ha tres que no torn. No ha de ser un gemelló, mas acaso estés de gritats.
Es poden els estapets del joc. Aquí no pots veure enlloc.
M'he viciat a l'estornell.
a les agulles que no es punxen a la pet, fes-me de sencer, ja no he tingut anys, no vull ser com ells, eren tots humans, virulents, ignorants de si mateixos, la fe de molls és com mitjons, em cauxo, la situació em supera quan la deixo, sutura el seny o em mato, jo només ho intento, però que si està ladro, diguem que he forat-ho, que ho arregli el tato, cromàtic sense arribar el to, estic buscant el punt on hi ha llum, llars i trons, cap condó, el bosc profund, hi ha mínim dos, un sols hi hauria lloc per un, l'autoestima es torna un pàncer quan no em mires amb els ulls.
Estic ben les cinc-cent, remen sis a incens, i tots volen gang-gang, però no en aprenem, nen, crisi de valors, ben mirant per sobre l'espai, hi ha qui em clavarà pu i la taga, qui menys esperes l'amaga, però crec que ja ho saps, hi ha felicitat. Bifi de mi, la veritat, em costa dormir. Ritmes de tròpic, sense pronòstic, patant-me tòpics, passant pel típic, al·licient químic. Partint els terços, patint sisperdo, sovint ni penso, érem petits però ho era mai, eh,
No gasto saliva perquè em doni un birra al VIP Quan sacudim us cau la tonteria al pis Tinc defectes com qui més, tia, no soc tan precís Em inflamen les genives quan li clavo den al teu pastís No m'has vist trips ni em faràs Somri per pura inèrcia perquè em fota el pal
Si em supura alguna neura no m'intenti, se la sap, puc enredar-me com un ebre i acabar per ofegar. Gaudiré, sent sincer, estic malalt, és que molts busquem la cura, nen, ens falten hospitals. Si la crosta et sembla dura, espera, tinc l'anadora plena, bé estar acostumant a m'estagant mal de caixar. Agraeixo les crítiques, veure-ho frases típiques, corro perquè no m'agafi mai els seus estigmes. Compto les entrades, com sortiràs, hi ha dies tontos i tontos tots els dies.
Un sisplau no és un permís, les lliçons no fan davís. El que saps no és el que dius i els núvols ja no visen pluja. El meu fum no és de hachís, els mapes no fan camí. Un home ja ha estat un sí i aquestes escales no pugen. Fora de distàncies preventives. El punt just de la partida on em busco una alternativa. Veient el torn l'arribat sense valorar fugides. Des que li tinc més por a la banya que a la ferida. Justifico'm fent els moments de descans. Dossos curses on no em valen les raons d'abans. Accepto les ferides si és après d'anar descans.
Però no esperis que em despullis, encara n'han fet les paus. Al drap una tomba oberta que em convida a ficar el peu. I al Walter una recepta per no parlar del Mateu. Una corona d'espines per aquells que porten la creu. Una falta malpitada que deixa jugant amb Déu.
Fins demà! Fins demà!
No saps el món que hi ha darrere aquestes cortines, veuries el teu nom si m'allits les ferides, si no trobs sortides, sempre li dons la volta, tirant la porta, entrant per la força, govilen 5 galàxies a cada pupila, tinc cara de bon nen per si arriben policies.
Males, un cocodril a cada mama, no ets tu, guimana. Si vius amb ta mare, millor calla i tes papiles. Estic tan fora, tant de dimonis que s'alloguen apartaments allà on hi havia porc i odi. Tu calla, porc, que xerren pel tònic. Els nens petits callen quan els grans fan negocis.
Voleu ser famosos que vos tirin fotos, que vos apuntin focos i que vos xupin s'escroto? Per a ser teta el medio pitano la compra ningú i la construcció és un llany i porta feina i no vendre fum. Es lamentitzen la locura però no palen el loco, els rappers surten de debaix les pedres low cost. Els amats i els de col·leccion com promo, no se m'ha forat allà d'escubata i t'ha venut sa moto. Si me la torres, jo me pago fàcil darrere aquella lia feminina.
Estan tristes veure còpies de còpies, un premi amb els mèrits del productor que no surten els crèdits. Patentius rappers, estau fets amb flows sintètics. Fallar-vos és un tràmit ràpid que hi ha histèrics. Te'n falla el teu món si vull. T'encanta els ulls, aquí no ets ningú, només et soroll i cruix. Un vaixell de paper que s'enfonsa lliure amb els temps, un mes en el fons d'un clot oscut.
Fins demà!
Un gat negre passeja al carrer, sota la pluja d'un dia feiner. Per la finestra observo i el veig, cauen les gotes i els seus repiquets. És de nit a la ciutat i l'infinit està desenfocat. Sento la veu del veí al costat que ha arribat i la porta tancat d'un cop fort quan tens el cor tan mort.
a la presó que guarda el confort per a què vols tenir sort si no la pots compartir quan el destí t'ha donat passaport veus que a la fi del dolor mai arriba tornes en si i continues al port i el teu vaixell ja se'n va de deriva navega la vida és bonic en el fons és un tresor rodejat de taurons cal demostrar-hi collons
Mai ha existit un manual d'instruccions. Pels faraons que s'enderren amb tort de riquesa es fan pena. Parlo d'avui, la vergonya és aliena. Una de cal i d'arena, cartera buida i la vida molt plena. Cau un llami i es desperta una criatura. Música i literatura.
A mi la pena no m'atura, tot i que la vida és dura, tinc una diplomatura. Hem de rendir-me, i també un màster, hem d'abrimir-me. Però el món és un mapa de signes, i camines pel lloc que t'assignes. El gat ha tornat, podria ser el teu orgull apagat. Porta un missatge amagat, sota el palatge brillant i mullat. Entro a la gola del lloc fent el gos, quan tinc el mono i em poso nerviós. Visca la punta d'aquell i saber que un món tan fosc i un vell tan verd que es perd. En les estrelles som de neó,
Pinta el planeta i el pinta merró Porta careta i és de formicó Forma galàxies de ser i tristor I això és tot, tot el que hi ha I sap si demà trobarà Un tros de cart per menjar O l'eixopluc d'un humà, tant hi fa La llibertat ja la té quan vol Però condol, suficient consol Passa un borratxo parlant tot sol No veu el gat, el que veu és alcohol Baixa del cotxe, creu que ha xucat Veu a l'asfalt un vessant i un gat sagnant Tot ple de fang, què està passant?
S'està acabant la primera de les set vides i el que queda de l'estampida. Mira, la ciutat convida a repensar-te la vida que aspires, digues. Dintre ja mires, digues, creus en les teves mentides o et quedes fora del xoc de cadires desitjant que s'acabi la vida.
Així cantava una dona sense voler.
Quan me mira, no me mira. I si me mira, no me veu. La meva veu el regirà. Vull parlar-li, no li lleu. Mon pare mor a Astúries i a Bélgica,
Ja comença a passar ànsia, d'on morirà la meu fill? De tots els homes de casa, ni un no ha mort en el llit. De tots els homes de casa, ni un no ha mort en el llit.
Ja torna el temps de plorar Sento una veu que m'odiu Una veu que mai no engana Sols les mares la sentim Tantes voltes l'he sentida Com un corcó al fons de la pit
Mon pare mori a Astúries i a Belxité, el meu marit. Ja comença a passar ànsia d'on morirà la meu fill. De tots els amors de casa, ni un no ha mort en la lli.
Prelleu dones, prelleu dones, que Déu senti el vostre escrit.
La vida és simple, nosaltres ens la compliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fa ser re, m'he vist passar que tot intent. Tantes vegades i sempre s'escapa i va contra la multitud. La vida és simple, nosaltres ens la compliquem d'anir d'insomni. De dia sempre em fa ser re, m'he vist passar que tot intent.
Vull que m'expliquis com es pot viure al present sent tan fugaz, eh? Captar el seu traç amb un nas amagat al braç, tu no has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes, ni va contra la multitud, estic perdut i no hi ha mapes que m'indiquin quines són les coordenades, no hi ha cites, altres escrites, rutes marcades, hi ha només un buit per explorar, per rebuscar dins l'infinit que el meu entendre es redueix en un sol bric i puc plorar, tinc molt d'aguany
i molt poca pedra. Puc penjar-me amb una simple neura o viure una vida. Deixar que sangri la ferida o curar-la amb el col. Trobar el meu rol i fer crol fins a la sortida. Però sempre he sentit que no hi ha res fet a la meva vida. Motivacions que s'evaporen de seguida. És si una estranya fos en crida i em ressegueixo els passos. És la demora. Qui plora esquiva més fracassos. Traços que esdevenen pals de sec. Però casso les paraules igual que un orador grec. Quan apreto el repte desapareixen els problemes. Em distrec amb el batec dels bombos marcant fonemes. Som els
el producte d'una educació podrida. Quan va començar la cursa vaig quedar-me a la sortida, tots corrien i jo pensava a putes cabres i em creia trencar els esquemas reposant a sota els arbres, però m'equivocava i ara estic tan desorientat com sempre. Si perdo el ritme, segueixo a capella fins que entre, centre, és el que em diuen els col·legues. Sempre reacciono tard, farda quan jo vinc doblegues.
Ara descansa com tothom i si t'oblides d'allò que somies i et preguntes com avança, el teu entorn assolit metes clares, entendràs que el primer error està en veure com et compares, tens camises, dones a bares, a l'armari n'ets el sastre, tu un batallit no veuràs més enllà del sostre, si el temps escapa sense deixar rastres, tradueix en consigne, pavo, canvia de registre, avui la lògica sinistre de mercats és el gran monstre i de postres volen fer veure que tu tries, si tant canvies, espavila nen, demostra que pots viure sense creure que estàs malgastant els dies,
La vida és simple, nosaltres ens compliquem d'anir d'insomni. Devia sempre en fazer re, m'he vist passar aquest últim tret tantes vegades i sempre s'escapa. Viva contra la multitud.
Insomni, de dia sempre em fa ser re. M'he vist passar que tu el tim dret tantes vegades i sempre s'escapa. I va contra la multitud.
Em pensàvem per treure aigua amb un paner i no em passava cap gota. Les monges dins una bota que pareixien ballanes, ballanes de castanyes de la roca del cocó. Vaig sentir una riçó que cantaves amb els gelis. Vaig fer un plat de confets i vaig posar dos cinguts i la senyora molt fallona se'n va anar a Barcelona.
Va guanyar un bon salari, salari vol dir mare, mare vol dir torrent, que no es va deixar el divent, només no fa l'Ariçó. Ariçó de sempre sap que ja venim de patinar-se.
Dàtils, pitxines, teipastes fines, sincrim baiçó, sangria, maria, ron, coca-cola i limó.
Ningrit és minimalista, té un discurs. N'ha de si res futurista, té un futur.
de marines i olivas. Jo vull ser dada. Ah, ah, ah.
Bona nit!
Fins demà!
... ... ... ... ...
No hi ha res a fer
En tota la nit tot sembla buit i no hi ha ningú. I tot el nostre les va perdre en l'obscuritat en el... en el darrer bar. Ja és molt tard avui
per poder tenir les emocions als nostres peus. Arriba un dia en què tot hauria de canviar. Però sí, si tu hi ets, tot està bé, tot està bé.
Tot està bé aquí. No hi ha res a fer en tota la nit. Sembla que tot
Està més que perdut, sense conèixer bé encara aquesta ciutat. Però si, si tu hi ets, tot està bé. Tot està bé. Tot està bé. Aquí.
i tot el nostre les va perdre en l'obscuritat, en el... en el darrer mar, en el darrer mar.
Mira. Hem arribat aquí. Li he fet un pato a terra, com a pava, nen. Mira.
Ha estat arribar i vas alçant. Posar cera, polir cera, tenir el sang. Mira, primo, diu que s'han fet grans. Vaig a fer el rebot i et segueixes apartant. No forçar-ho, jo sé com fer-ho. Trec un altre conill dels sombreros.
Un drago, encenc el metger-ho, un calo. He fet un imperi i impero, nano. Com Jerry Masucci, Johnny Pacheco, escoltant discos, ajustant flecos. Ara hòsties per fer-vos un hueco, entre massa Gucci o massa hip-yo. Digue'm long time veteran.
5 stars, general. Vam obrir la selva, m'exceptem ma, tete. No donant la torrida a l'Instagram. Va, que estem de barbacoa, please. Amb el sound, bombejant, coco, trist. Tantes vegades que anar a set altres encis passa massa temps de release a release. Jo no complego amb rodes de molí. Apretar el cul, pitxar totxos, moda, xaoli. Passar el motxo i apostar per VIP. Xbox, pop, bolí, tinc veines per tullir.
Gràcies.
S'han sent amets endavant les atxes. Balla el xa-xa-xà i que follin la mala ratxa.
Fins que sigui cendre, ja ho vam dir fa temps que no és vendre. Jo ho porto a la sang, com el vi, com fer l'indí. Vindis metropolitans, amb la benzina a la mà, a cavall, prenent la ciutat. Jo ho porto a la sang,
Ganes sent que això es vici. El nostre ofici és el plaer, disfruta. El sacrifici per aquests fills de puta. Males peces, el domino. La pasta negra, el peu del canó. No tinguis pressa, és la perdició. Jo dic que sí, mai dic que no.