Sempre el mateix esprit, la mateixa cançó. Fa temps ja que vaig triar la meva condició, ser germà del rock'n'roll. Fins que sigui bon!
Fins que siguis bon.
Escoltes, Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Borracho, él se fue y desfilantan Dos guardias civils y un municipal
Festa de toro i orquestra Festa que no'n representa I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat I a la plaza d'edat res havia canviat
Bon dia i bona vida, comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, un programa que tot d'una vos desvetlarà quins són els principals ingredients que hem preparat per avui i que segur que seran del vostre interès. Avui començarem amb un clàssic, però...
el sol que no surti avui i que dura nit els estats. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cabells. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cabells.
Si tothom quasi xocar, vol dir que ens entenem. I tot el camí que faim serà per anar endavant. I tot el camí que faim serà per anar endavant.
I som grans, humitats i tenebrots, saliva i enteniment. Si voleu saber quin és el carrer de cavallers. Si voleu saber quin és el carrer de cavallers.
Tres portes, tinc a camí obertes a tots els béns. La que està oberta per tu, l'altra per la bona gent. La tercera per l'amor, que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut, principi del foc, ma gran oberta. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa.
Fins demà!
Adéu a tots els estals, qui me fèreu companyia. Adéu als que heu escoltat la meva veu. Per amiga, jo he cantat en nom vostre, la vostra veu. És la mia, jo he cantat en nom vostre, la vostra veu.
Adéu i una de nit. Adéu sol de migdia.
Fins demà!
I el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Tot d'una mos connectarem amb en Pep Vergè per revisar l'actualitat esportiva. A continuació entrevistarem Nazar Tortonda, secretària d'UGT d'Ensenyament Serveis Públics de les Ier Balears. També tindrem en Joan Lledó per parlar de la regularització massiva
que ha fet el govern, o que pretén fer el govern espanyol. També vos oferirem un nou capítol de Mallorca, un futur admirada jove, i a les 10 mos connectarem amb en Llorens, cap allà amb ell i analitzarem l'actualitat a través del seu article a l'última hora. A les 10.30 connexió en Anita Sancho per parlar amb ella.
de totes les novetats musicals, que en són moltes aquest principi de 2026. Som dilluns 2 de febrer de 2026, és el moment d'abans de tot, de tot això que vos han dit, de repassar l'actualitat. Ho fem a través dels titulars de Diari de Balears i també de Vilaweb.
A bon dia i bona vida, dona mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el de Balears, el titular principal és crida a presentar alegacions a la proposta de modificació del reglament d'usos lingüístics del Consell de Menorca. També comença el curs bàsic dels voluntaris de protecció civil a totes les illes, ràfegues de vent de fins a 150 km per hora a Mallorca i s'obri el termini d'inscripció a la prova lliure per obtenir el títol d'ESO.
També destacam que Bartomeu Bagur, La fascinació pels caragols i la natura com a font d'inspiració, és una crònica de Josep Antoni Calvo d'una nova trobada poètica a la llibreria Lluna. També destacam que...
El mal temps obliga a cancel·lar l'encesa de torres, talaies i talajots pels drets humans a Mallorca. El temporal deixa 90 incidències a Mallorca, la majoria per caigudes d'arbres i despreniments. El 93% dels lectors del diari de Balears consideren que Carinlàndia ha de plantar cara davant l'imperialisme europeu.
De Trump és el resultat de l'enquesta que teníem activa fins ara i ara n'hem activat una de nova, titulada Creus que els pagesos de l'Herbaléas han de continuar les protestes contra Mercosur? I teniu dues possibilitats. Si han de defensar el sector i la sobirania alimentària o no han d'acceptar l'acord aconseguit per Europa.
Més qüestions. Coal·lició per Mallorca presenta l'agrupació Artà amb el compromís de passar de les promeses a les solucions. UGT celebra l'ampliació de places del màster de professorat de la UIP.
Milers de persones tornen als carrers de Minneapolis i a altres punts dels Estats Units per protestar contra l'ICE. Bruce Springsteen canta contra l'ICE, Trump i el seu estat de terror en el seu nou tema Streets of Minneapolis. I Aznar i Anna Botella apareixen en l'escàndol dels papers d'Epstein.
Encara tornant aquí, Comissions Obreres del País Valencià Catalunya i les Illars Balears uneixen forces en favor dels drets lingüístics i del requisit de català. També hi trobeu diverses peces sobre la celebració el passat dia 30 del Dia de la Pau, amb el mosaic fet al Pati de la Misericòrdia,
les concentracions fetes Solla, Artà, Inca i Palma i també diverses activitats infantils. I també, diari de Balears, un informe de tres novetats. Durant aquesta setmana vos les anirem presentant. D'un costat, ja vol la presentar un divendres, Pere Gené estrena l'altra cara, el primer...
tema del seu nou disc. D'altra, Suasi presenta nou disc, Girasols. Esperam tenir en Pep Suasi algun dia d'aquesta setmana aquí, en els estudis d'Ona Mediterrània. I Tornari, que hem de fer, Tornari i Guanyar, és el que ens proposen Brahms,
També mirarem d'entrevistar en Tito algun d'aquests dies. M'anam ara a Vila Web, allà hi trobam la primera peça titulada El relat de Feijó sota la lupa, la comissió de la gota freda. El servei de Rodalia tampoc no es normalitzarà avui. Adif diu que la xarxa no és a punt.
També la Candelera plorarà, torna la pluja després d'uns quants dies de calma, el nin de 5 anys detingut per la gent d'immigració dels Estats Units i el seu pare són alliberats i una entrevista a en Jaume Oliver, guanyador del Premi Ciutat de Palma de novel·la en català.
el titular que li han posat a Vilagüepes tenim una llengua petita i fràgil però la defensam gent molt caparruda i valenta aquests són alguns dels arguments que mos ofereix hores d'ara Vilagüep mos anem ara a escoltar quina és la predicció del temps i ho feim amb la veu amb la crònica que mos envia en Tomeu Mateu Canals
Bon dia. Inicia en setmanes i un cop més amant que ho vam despedir a la passada, amb inestabilitat. Després d'un cop de setmana en què la primera part va ser bastant moguda, ahir diumenge el temps va ser més tranquil,
El 89 arriba amb fronts atlàntics. Aquest no serà molt actiu, però sí, de cada zona baixa, hi haurà ningú més actius i podríem deixar alguna brusca, poca cosa en general. Durant els dies tan de ningú alts i perint, també estona de sol, i ja dic que a partir del capvespre
Millor dit, ja està de serit, però millor dit, tornaria les precipitacions. De cara a demà, quedarien també, és a prop de primeres hores, encara algunes pluges.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. Tot d'una mos connectarem amb en Pep Vergé per conèixer tota l'actualitat, o per analitzar amb ell tota l'actualitat esportiva que aquests dies, bé, ben carregada. Una de les novetats d'aquesta setmana que vos anunciàvem. Brams, tornar-hi. Vinga, xecat, hòstia, que no és el primer cop que perdem
Duem tantes derrotes que fins i tot les celebrem. No per turmentar-nos, sinó perquè tenim present que una derrota viva invoca una victòria pendent. Ja no queden dubtes, la màgia no existeix. N'hi ha sis claus
El guardià no obrirà la porta fins que no deixem.
amb tot el que hem après. Si en lloc de tuits i retrets tornem a fotre el país sencers, no hi haurà qui ens pari. Tornar-hi, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer guanyar.
Que hem de fer tornar-hi. Que hem de fer tornar-hi. Que hem de fer guanyar. Tornaré. Tornaré. Tornaré. El pac que s'hi dóna ja ho tenim ben clar.
La repressió funciona per desmobilitzar.
amb tot el que hem après. Si en lloc de tuits i retrets tornem a fotre el país sencers, no hi haurà qui ens pari. Tornar-hi, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer, tornar-hi, que hem de fer guanyar.
que hem de fer tornar-hi, que hem de fer tornar-hi, que hem de fer guanyar. Fem del record d'un guany, d'un guany, la nostàlgia serveix de ben poc, que d'octubres n'hi ha cada any a la llumina on es moure de lloc.
Bona nit!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat, és dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9 Primer Primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I on a Mediterrània és el moment de parlar de la jornada futbolística, sobretot. Ja veurem què més sorgeix. Pep Vergé, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal? Bé, la jornada que no s'ha acabat, diguem, que avui has plat fort.
Efectivament, avui a partir del nou desvespre, aquí a Som Moix, Mallorca-Sevilla. Un partit transcendental. Tant en quant que el Mallorca es troba en zona de descens, hi hauria de menester on hi ha per anar una mica tranquil. Especialment si sabem que dissabte aquí ve la propera jornada el Mallorca juga a Barcelona contra el Barça.
el partit d'avui es torna molt però que molt transcendent, no? Sí, sí. I dit això, la veritat és que no és menys important el partit del tancament del mercat, no? És a dir, se suposa que el Mallorca ha de fitxar i que ha d'encertar a l'hora de fitxar
perquè, si no, la cosa tampoc anirà bé. Per tant, és un dia més que important d'avui. Un dia important. No, per passes, idò. Després també pegarem una idea de la resta de la primera divisió, però aquest partit Mallorca-Sevilla, un Sevilla que tampoc és que estigui per tirar coet, no? No, no està bé, però quan tu mateix no està bé qualsevol rival, tampoc té un...
una destrossa, no? I aquesta és un poc sa por en aquest Mallorca, no? És a dir, el Sevilla, cert que no està bé, però com el Mallorca està tan malament, qualsevol rival te pot fer un desastre i sa por és que no es faci un desastre, no? És un partit complicat pel Mallorca, no?
l'entrenador o l'equip tècnic no transmeten seguretat en tant que pareix que encara estiguin fent proves sí que hi ha altres 4 o 5 llocs molt clars però després van canviant el Mallorca tomeu
tot record, es troba en zona de descens, no? Sí, sí. I quan tu un equip se troba amb extrema dificultat, el més normal és que els entrenadors veïn cercant la millor manera per intentar sortir d'aquí. No seria raonable que alinear sempre els mateixos onzes i el Mallorca en zona de descens.
Per tant, men, vull dir que és fins i tot normal que vagi provant quin és el millor sistema, quins són els millors homes, quins són els futbolistes que poden oferir en cada moment un millor rendiment. I és per això que va canviant. Dit això, també és cert que arriba un punt en què ja ho has provat tot i res te va bé. És el moment en què dius...
i per ventura no són tan bons com pensava i jo crec que un poc som aquí ja sabem que no són tan bons com no els pensàvem ja sabem que tenen les mancances que tenen i tenim una oportunitat per retocar aquest 11 i és el que hem d'intentar aprofitar és que el millor que hem morit aquí i realment
Porté ha fet gran partit, el Leo Román. La resta, hi ha hagut partits que han estat fins i tot en Jan Virgili, que diguéssim la sorpresa agradable d'aquesta temporada, ha tingut partits molt irregulars. Ha tingut partits en què pràcticament ha estat desaparegut. En Pablo Torre, fitxat del Barça, aquest passat estiu, pràcticament ha jugat molt poc.
I quan t'ha jugat no s'ha notat la seva presència en el camp. Vull dir que en el final és normal fer proves i l'única, el millor és esperar que s'encerti en el mercat de fitxatges, no? I perdona, una cosa més. En aquest Mallorca li passen coses estranyes que no haurien de passar. Ho dic en el sentit que
Però et fa pensar que dins del vestidor no hi ha el millor ambient. I això sempre s'acaba notant. Va passar el d'en Dani Rodríguez, que ja ha deixat el club i ha fitxat per le ganés. Però això és un símptoma que alguna cosa no va bé. És cert que en Dani Rodríguez se va equivocar, és cert que no va estar bé, però també se va equivocar dues vegades, a més. Però també és vera que en circumstàncies normals amb un vestidor com Déu mana,
Això s'hagués arreglat. S'hagués arreglat, o bé, perquè el vestidor, de forma unànim, vés a anar a l'entrenador i li hagués dit, escolta, això arregleu. Si no haguessin anat al Consell d'Administració, al president, al Alfonso Díaz, arregleu això. No s'ha arreglat. Això ho han de fer els veterans, els capitans. Ho han de fer els veterans, els capitans, però quan s'hi giren darrere...
Tenen a totes plantilla. Ah, ja, ja, ja. No basta que sigui un extra, no. A darrere hi ha d'haver tothom. Quan hi ha bon ambient, quan reina sa germanor, quan... Bueno, és que jo crec que el vestidor de Mallorca, avui per avui, deixa poca cosa. De germanor, de bon ambient, no. Ara ha sortit a morir qui ha fet unes declaracions reclamant reforços dient que ja haurien de ser aquí.
tu qui et perdis i anem no no és així de clar en el final dius aquí hi ha alguna cosa més que no va bé hi ha alguna cosa més que no va bé i és un poc això és el mateix de el Mallorca no es van dir a principi de temporada que tenia 23.000 abonats i cada partit hi van 16.000 i on són els 100.000 que falten? no
o no es van dir una mentida amb els 23.000 abonats, o alguna cosa estan fent molt, molt, molt malament, perquè n'hi hagi 6.000, que cada jornada no hi van. Sí, els horaris no són ara millors, és que li apliquen a Nou Mallorca, però bueno...
Bé, però també ho sé. Estàs embollat. Quan tu ets abonat d'un equip, quan tu ho vius i... Escolta, t'és igual. No ho desves, perfecte, en dilluns, en dilluns, en dimarts, en dimarts, és igual. Que fa fred. Bé, idò, no es toparem. Que plou durant paraigua. Mem, quan tu estàs embollat, quan tu estàs identificat amb un equip, amb un projecte, que t'ho passes bé i pateixes... És igual, l'horari. És igual si fa fred o calor.
Aquest equip no transmet res tampoc. És molt avorrit veure jugar al Mallorca. Jo m'queixava i m'queixava molt d'anar a guirre i no vull dir que l'enyori perquè no, no l'enyora, però...
Això és molt semblant, eh? És molt semblant. Sí, sí, sí. Escolta, Pep, i de Mercat d'Ivern, què saps? Perquè, clar, tu estàs allà... No, si no, ara ho sabeu tot. Sí, no, però han trascendit poc noms. El que se sap és que el millor que cerca, mínim, un reforç i en poden arribar fins a tres. Un per línia, eh?
Bueno, un davanter, un central i un lateral. Ah, val, val, val. El mig camp se considera... En principi no hi ha reforç previst. Però...
és molt complicat tot això. Sí, el mercat hivern ha de coincidir que sigui un que no estigui bé en el seu club, però que més sigui bo, que tal, no sé, no... I en aquesta vida, homeu, cada vegada més, i no només en el futbol, sinó en tots els àmbits,
te'n dones compte de la importància que té el factor anomenat sort, no? Sí, sí, sí. En Moriqui va arribar al mercat d'hivern. I què? I mira, i ara vedrà, s'ha anat bé, s'ha trobat bé, i el seu rendiment és bo. En Mallorca hi ha encerts en el mercat d'hivern. Va que sí. Però, bueno, han tingut la sort que ha anat bé. I a vegades no és fàcil això.
A vegades no és fàcil. Per tant, bueno, escolta el canvi d'entrenador. Canviar d'entrenador garanteix res. Si un canvi d'entrenador t'ha garantit la permanència, ja haurien canviat-se tanta vegades si és necessari. M'entenc? Però el problema és que un canvi d'entrenador no garanteix la permanència ni molt manco. De fet, en moltes ocasions, o a Espanya més encara. Sí, sí, sí. Per tant...
el Mallorca està en una situació molt difícil i molt complicada en la mateixa i el partit d'avui és transcendental on hi ha avui on hi ha avui és un alè momentani perquè si dissabte perds amb el Barça ja hi tornes a ser allà baix per tant complicat però bueno, veure'm avui nou de vespre nou de vespre
i per teledeporte també amb obert és que fas crida però no feies una crida anaria allà al camp sí, però no tots són abonats hi ha molta gent que no és abonada i que normalment va a un bar a Boreló o té que ser per Boreló ho dic perquè si no ho pagues per veure futbol i no vols anar al bar tens l'oportunitat de Boreló per teledeporte ja
Escolta, ara, mira, un missatge per xarxes que m'ho diuen. Sòcir Mallorca, jo tots els que conec són famílies amb infants. Mirau els horaris per anar-hi amb infants de 5 a 9 anys.
Aquesta gent que falta, ja tens aquí l'explicació. Però una part, perquè són 6.000 que xerran, xerran de 6.000 persones. I no només han faltat, o faltaran avui, amb el Sevilla, a les 9 desves d'un dilluns. Un diumenge a les 5 tampoc hi són. Vull dir que, sí, que hi ha una explicació d'horaris, però n'hi ha molts que no hi van i no saben per què.
Jo sospit que és que no tenim 23.000 abonats, perquè, si no, al cap de convoc un contacte amb abonats, no ho sé. És que ha hagut en els darrers cent anys i ja no hi són. Però no, no, no.
No té molta explicació, això. Que em faltin tants. Ja, ja, ja. Pep Berger, revisar-nos la resta de... de sa jornada. Jo no... no estic gens al dia d'això de ses cases d'apostes aquestes. Ara, no sé... Abans, per així que estàvem com a molt de moda i se'n parlava molt i tal. M'imagino que el Madrid guanyin el tercer minut de penal...
no està ni pagant no te donen res la veritat és que no ho desconec però és una aposta fàcil pensar que si el Madrid va perdent 0-1 i el partit s'ha d'allargar 10 minuts això diguem-ne mig normal i que puguem guanyar d'un penal
en el minut, totalment just es penada, en el minut 99, entre dins no crec que s'apagui molt, no. De fet, diria que si s'arriba a pagar qualque cosa, vol ser cèntims o molt poques coses. Bé, ho miraré, ho miraré, menys. De totes formes, a un punt, eh?
A un punt del Barça, sí, sí. Sí, a un punt. I el Barça com el va veure? Jo no el vaig veure aquest cap de setmana. Men, jo tampoc el vaig veure, però per lo que he pogut llegir, va aprofitar sa valentia de l'Elx. Sí, sí, sí. Men, jo no el vaig... No és que el vaig veure a trossets, a mocinets, no?
Ara sí, ara no, però per el que jo vaig veure és això, és a dir, l'Elx és un equip valent, és un equip que intenta jugar i el Barça ho va sobreaprofitar perfectament. I a dos, tres punts ja li diria que injustici, no? Sí. I se n'ha dit a Madrid un desastre, va empatant el camp del Levant, ja me diràs, un desastre gros. I Goviero, que també estava per darrere el Mallorca, està encara per darrere i a cinc punts,
però va golla. I ningú s'ho vol despenjar del tot. Semblava fa unes setmanes que el llevant i l'obviador estaven d'encendit ja. Tota manera, l'Atlético, com l'hem dit, ja és on ha de ser, no? És tercer. Sí, sí, sí. I els trets següents jo crec que encara variaran. Vila Real, Betis i Espanyol... Ja ho veurem.
L'Espanyol tu no l'acabes de veure, no? L'Espanyol està en caiguda lliure. Sí. El 2026 no ha guanyat cap partit. Exacte. I no sé si ha fet... No me'n record. Crec que és un punt de 15. Exacte, un de 15. Sí, sí, talment. He imaginat, imaginat.
tot i que no ho sé jo ja n'hem vist tants i en el Mallorca especialment d'empresaris que estan disposats a deixar-se el patrimoni pel club i no sé què i tal m'havia cregut aquest darrere l'espanyol però no ho sé també és vera que quan tu tens l'equip
a zona UEFA, molt preparat de la Lliga de Campions. Dius, bueno, men, per aventura no convé tocar res, no fos cosa que ho espanyem. Sí, sí, sí. I no han tocat res i... i duen 5 partits en segonya. Sí, sí. 5 o 6 ja.
amb mirada ràpida a la segona ref. No, no, no, però ens va fer com aquests davanters que els hi deien oportunistes, no sé si encara. Va ser prestant allò que porto un allò en el moment d'oportú. Mem, l'Augua Esportiva Poblera té 6 punts d'avantatge sobre això. Brutal, brutal. Així...
d'un camí de pujar primer de res. Directe, no? Pugen el primer? Sí, el primer puja directe. Clar, però és que... No vull dir que sigui un somni, però... La Unió Esportiva va veure que fan ses coses bé, això sí que es vera, no? No perdran el cap.
Però jugar a primeres refes és... És gros, és gros. És molt difícil. Però bé, no. De moment encara no ha acabat la temporada, per tant anem a esperar menys que passa, però sis punts d'avantatge damunt del Sant Andreu i s'ha de dir Balears, que per cert va tornar a perdre d'aquesta vegada l'escàndol del Castelló. Perquè el Pobler havia estat a Segona Bé en els seus moments, no?
Sí, sí. Que seria l'equivalent. Seria l'equivalent a primera ref, allà on ara has de pujar. Però, clar, hi havia quatre grups de segona B. Ah, exacte, exacte. Ah, no, i dos seria més important, ara.
Sí, ara hi ha dos grups de primera ref. Està bé, està bé. L'Atlètic Balears també sempre està allà mateix, és a dir, a punt, però quant... Sí, jugaràs play-off. Sí, bé, bé, bé. És un desastre, també. Sí? L'Atlètic Balears sí. L'Atlètic Balears és un desastre.
I l'endratge i el porrere es baixaran, en duen camí de baixar. Sí, sí, sí. Cada vegada estan més en fora de la permanència. Però supos que el seu lloc no és segona ref, sinó que és la tercera divisió. De l'endratge i el porrere, supos que aquest és el seu lloc.
així com a coses destacades de cap de setmana podríem dir que Albert Riera serà nou entrenador de l'entraig que això és important
Sí, sí, sí. Dos equips importants. No que he de seguir jo la Bundesliga, però sí, és important, està bé. Bundesliga sempre guanya el Bayern, però vaja. Sí, exacte. Jugué qualco més. El Dortmund, no? I l'Eintracht, un equip històric, com a mi. Sí, no...
pot jugar a competició europea segurament i això està bé i d'esta nit jo ja tampoc mai vaig estar molt enganxat però estic molt molt vull dir que no ho controla gens em sona que hi ha hagut una final important i que en Rafael Nadal ha estat per allà i tot això però no ho sé sí, bueno, encara la veritat és que la final va ser èpica sí
En Djokovic i va guanyar en 5-7 i va ser molt entretengut i apassionant. A la barra de seguida? Una estoneta també.
Dóna per molt un cap de setmana. Sí, sí, sí. Dóna per molt. Sí, sí. I si al Mallarca hi juguen dilluns encara més. Exacte, exacte. Sí, sí. Jo vaig ser per els fogarons de Gràcia, o sigui, no... Ah, molt bé, per Barcelona. Sí, sí, sí, no... Molt bé, molt bé. Estar molt pendent de l'actualitat esportiva. Mm-hm.
i després clar a la meva edat ja això implica la recuperació posterior ja i vas anar divendres i vas tornar ahir ahir de matí vaig tornar sí, sí, sí i tot es diu menja de recuperació també està bé
És que ara Sant Antoni de Gràcia són paraules majors. Sí, sí. No, va, la veritat, una festa... Bé, ara mateix ja ultra massificada, vull dir... Sí, no? No sé, sí, sí, sí. Vaig anar a una plaça petita que se podia aterrar, però és brutal, brutal, brutal. Però bé, enhorabona, no ets impulsós perquè realment han consolidat una festassa increïble.
I en Toni Torrents encara... En Toni Torrents enguany no hi era. Però bé, està en forma. Acaba de complir els anys. Li enviem des d'aquí en molts anys. I... està... està en forma, està en forma. Bueno. Va bé, no? Que duri. Que duri, que duri.
Pep Berger, no sé si tens, si m'ho deixen res important. No, senyalar que els dos equips de bàsquet varen perdre, el Palme va perdre aquí a Palma amb el Samora, 92-95, i el Fiui va perdre a Burgos. I res, el Palme continua en zona de 300, i el Fiui està a mitja taula, cada vegada més enllonat de s'exposició en capdavanteres. Per la bona. Bé.
Mira, hem de fer un poc més de seguiment i dòlars bàsquet també. Pep Berger, moltes gràcies. És que jo m'agradaria molt tenir un equip a ACB, però... Estaria molt bé, eh? Sí, sí. No serà possible encara un guany. No bé. Mentre l'any que veia més sort. Ni que sumar siguin tot dos, eh? No, no.
no, no, avui per avui no de totes formes estan bareadíssims no? el pal del palmer és una surt dient d'una excició del FIWI, no? directius del FIWI que s'aparen a la nostra presidenta, en venguen boscana i formen el palmer ja aquestes coses són les que passen, no? que a vegades dius i de... i quan es poblen com més petites a vegades més problemes hi ha
Sí, sí. Sempre hi ha dos equips. Efectivament, efectivament. S'històric i s'altre. Exacte. Pep Vergé, moltes gràcies. Vinga, una ferrada forta. Igualment, bon dia. Bon dia. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I al Bon Dia i Bona Vida, Dona Mediterrània, ens hem connectat en Azahar Tortonda, ella és la segredària d'UGT d'Ensenyament Serveis Públics de les Illes Balears. Azahar, molt bon dia. Hola, bon dia.
Et volíem demanar, perquè vàrem veure que fèieu públic la vostra satisfacció per l'ampliació de places del màster de professorat de la UIP. Entenem, per tant, que n'hi havia poques.
És vera que hi havia les que l'aui podia ofertar, però eren insuficients per a la demanda que els futurs dos anys de les Illes Balears
feien d'aquest màster, no? Sobretot perquè l'alternativa és la privada i el seu cost és bastant elevat. Perquè justament altres anys el que han hagut de fer els aspirants és matricular-se en universitats privades, en la qual, diguem, han d'invertir un dobbes que de vegades fins i tot no tenen, no?
Exacte, és una inversió molt elevada i hi ha molta gent que no està a disposició d'invertir aquests dobbers i hem de pensar també la diferència de preu del màster de l'avui, que són 1.000 euros, que és substancialment bastant més reduït i més accessible per a les butxaques dels futurs docentes.
Des d'UGT Ensenyamento heu considerat que aquesta ampliació és un pas en sa bona direcció. Què més s'hauria de fer per arribar a sa situació ideal segons UGT?
Bé, segons objecte és un reglant que, com ja heu vist, fem de fa molts anys perquè van detectar aquesta mancança de places que es demandaven per part dels futurs docents i, per la nostra banda, el que pensem és que s'hauria d'adaptar l'oferta a la demanda real d'estudiants que realment volen fer aquest màster. També pensem que és molt important que aquest màster pugui oferir-se online. És cert que ja s'oferirà, ja s'oferirà per a...
menor que a Eivissa, però no només per aquesta circumstància i formentera, sinó també la gent que ja fa feina i decideix que vol incorporar-se al món de la docència, perquè precisament necessitem docents i hem d'obrir les portes i facilitar, en la mesura de les nostres possibilitats, que puguin incorporar-se nous docents al col·lectiu. És molt important perquè hi ha certes especialitats
que ja m'encanta, com ara el català, informàtica, matemàtiques, orientació educativa, certes especialitats de formació professional i, en fi, jo crec que des de l'administració, des de la universitat pública, s'ha de facilitar i ha d'haver una coordinació amb la Conselleria d'Educació
d'aquestes necessitats que puguem tindre de docents i traslladar això tal vegada en la mesura de les possibilitats, perquè sabem que no és fàcil, a l'oferta del màster professorat que ofereix l'avui.
I Azar, tu ara parlaves, bé, has citat Menorca, Eivissa i Formentera el servei que s'està donant ara mateix a Menorca, Eivissa i Formentera és òptim, és correcte o s'hauria d'apostar més, per exemple perquè també tinguessin possibilitats de fer cursos presencials?
Mem, això ja... Suposo que ja hauria de fer un anàlisi de les dificultats, però clar, trobem que quan més oferta pugui haver a Menorca, Eivissa i Formentera, tot això es tradueix positivament, per suposat. I trobem que si pogués ser, dins les mesures de les possibilitats de la universitat, trobem que seria ben positiu també.
hem vist que hi ha diguem-ne que professionals d'altres sectors que bé troben com una sortida més segura diguem fer aquest màster de professorat i poder-se dedicar a la docència ara estic pensant per exemple en les periodistes que s'està donant bastant
Llavors, fan falta molts professors encara a Balears?
No, nosaltres decididament tenim clar que sí que fan faltar professors i, clar, el fet que es pogués fer online precisament facilitaria l'entrada d'aquest col·lectiu de gent que ja fa feina i que vol entrar al món de la docència. Clar, aquesta gent no es pot permitir una presencialitat perquè ja tenen família, ja tenen uns horaris que els compliquen molt aquesta presencialitat o pràcticament la fan impossible i el fet de poder optar d'una formació online
que també pot ser de qualitat, perquè està demostrat que pot ser així, facilitaria molt la incorporació en els dos anys, per suposat. Idò Azar, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de la Mediterrània. Gràcies a vosaltres, gràcies a vosaltres. Bon dia. Seguim un bon dia, adéu.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 1222.
Bon dia, som la Maria de Lluc Punyot Canelles i hi ha moltes coses que m'interessen i que espero que també us interessin a voltros. Fa un dia es rebia un missatge d'un dels meus millors amics, que és dels Estats Units i hi viu, i em deia que no estava bé, que et sentia romput. La darrera execució d'un home a mans de l'AIS i sobretot la justificació que em feia la gent del seu entorn laboral i familiar l'havia trastocat profundament.
em va dir una frase que m'ha empès a fer el capítol d'avui. Això és com a l'inici de l'Holocaust, quan els ciutadans del Reich donaven suport al seu govern sense qüestionar les seves accions inhumanes. I és que la impunitat amb la que està actuant la policia antimigratòria de Trump només s'explica, encara que ens costi acceptar-ho, per un suport social extens que considera necessàries aquestes accions.
El problema, com deia el meu amic, és que cada vegada que normalitzes o defenses una acció injusta, prepares el terreny per normalitzar i defensar la següent. I hem de recordar que el 20 de gener, encara que sembli que fa una eternitat, el segon mandat de Donald Trump complia només un any.
Un any en que hem vist com l'administració TAMP bombardejava l'Iran, l'Iraq, Síria, Yemen, Somàlia, Nigèria i duia a terme bombardejos extrajudicials al Carib, que ja s'han cobrat 115 vides. Bombardejava Venezuela i segrestava el seu president. Sortia dels acords de París i desmantellava polítiques ambientals internes. Emetia ordres executives que atacaven els drets sexuals i reproductius amb greus conseqüències per a dones i persones LGTBIQ.
retirava l'assistència legal a infants migrats no acompanyats i feia servir l'AIS per empresonar, expulsar i fins i tot executar ciutadans. I és que, després de l'assassinat de René Wood el 7 de gener, dissabte passat el Servei de Control d'Immigració i Duanes, anomenat AIS per les seves sigles en anglès, executava un altre ciutadà nord-americà, Alex Petty, que protegia una dona durant una protesta contra una batuda anti-immigració.
Els dos tenien 37 anys quan varen perdre les seves vides. Ell era infermer d'UCI i va morir després de rebre 10 tirs d'una gent de la platulla fronterera mentre estava estès a terra. Ella, escriptora, poeta i mare de 3 fills, va rebre 3 tirs per part d'una gent de l'AIS quan era dins el seu cotxe.
L'administració Trump i el comandament de l'AIS l'han justificat dient que era en defensa pròpia i els han qualificat de terroristes domèstics. Aquestes dues vides es sumen a les de 38 migrants que han mort sota custòdia policial als centres d'internament de l'AIS.
Les centenars de milers de deportacions amb entrades a domicili sense ordre judicial i gent treta de les seves cases en roba interior, vidres de cotxes rebentats per expulsar-ne els ocupants, batudes a llocs de feina i fins i tot la detenció d'un nin de només 5 anys. A més dels 2.200.000 persones que s'han autodeportat i han sortit voluntàriament del país per por.
Amb tot això, potser ja vos podeu començar a fer una idea de què és aquest cos per a la militar lligat al govern, que va de casera d'immigrants o de la gent que s'atreveix a defensar-los. Però m'agradaria aprofundir-hi un poc més. Què és l'AIS? Qui és l'AIS? I per què serveix l'AIS? Com ja hem comentat, AIS són les cigres d'Immigration and Customs Enforcement. Segons la seva pàgina web, aquest cos va ser creat el 2003 sota l'administració de George W. Bush,
any que és especialment recordat perquè sota el seu mandat es va iniciar la guerra de l'Iraq. L'AIS naixia de la fusió dels elements investigatius i de control migratori interior de l'antic Servei de Duanes dels Estats Units i l'antic Servei d'Immigració i Naturalització. El que no diuen, però, és que fou una resposta directa als atemptats de l'11 de setembre amb l'objectiu de dur a terme investigacions criminals que involucressin ciutadans estrangers.
Segons dades oficials, l'AIS compta amb més de 20.000 membres de personal de l'ordre públic i de suport, repartits en més de 400 oficines dins i fora dels Estats Units. Mai cap altra agència federal havia tingut un pressupost tan elevat com el seu. Fins al 2029 superarà els 100.000 milions de dòlars, dels quals 30.000 milions es destinaran només a contractar i entrenar nous agents.
Sabem que només en els darrers quatre mesos la plantilla de l'agència ha augmentat un 120%. El govern de Trump ha llançat una campanya històrica de reclutament que ells mateixos han batejat com a reclutament en temps de guerra.
Aquest 2026 preveuen gastar 100 milions de dòlars en publicitat per ampliar les files, amb una estratègia dirigida sobretot a persones que escoltin podcasts amb afinitats ideològiques al govern de Trump, es defineixin com a conservadors i patriotes i tinguin interès en la compra d'armes o mostrin inquietuds militars.
També han canviat el requisit de l'edat. Abans s'havia de tenir entre 21 i 37 anys. Ara aquests límits han desaparegut. Els de 8 anys ja et pots convertir en un agent de l'AIS. A més, segons declaracions públiques de funcionaris de la pròpia agència, si abans els agents havien de rebre 4 o 5 mesos d'entrenament, ara aquestes formacions duren unes 8 setmanes.
La seva pàgina web oficial insisteix que la seva feina és imprescindible per aplicar les lleis migratòries contra aquells que presenten una amenaça per la seguretat nacional i pública, així com contra aquells que, segons ells, socaven la integritat del sistema migratori del país. Afirmen també que l'AIS està a l'avantguarda dels esforços de la nació per enfortir la seguretat fronterera
i prevenir el moviment il·legal de persones, béns i fons dins i fora dels Estats Units. Expliquen que només actuen contra els estrangers delinqüents condemnats i membres de bandes criminals o altres individus que han violat les lleis migratories de la nació. A la primera plana de la web mostren fotografies de persones acusades de delictes sexuals contra menors, assassinats o assalts o vinculades a bandes organitzades que l'AIS ha arrestat per fer la nació més segura.
La realitat que poden veure cada dia les nostres xarxes, però, és molt diferent. Tot i que en teoria els agents només poden usar les armes de foc quan hi ha vides en perill, des de la pròpia agència se'ls ha autoritzat a prendre mesures que qualifiquen de decisives si se senten amenaçats. Supost que és per aquesta capacitat de «decisió», entre cometes, que els agents que van executar Renegut i Alex Preti no estan sent investigats per les seves accions.
Pel que fa a la seva presència al territori, en els darrers mesos s'han destinat milers d'agents a diverses ciutats demòcrates dels Estats Units. Van començar en Los Angeles el juny i després en Washington DC, Charlotte, Portland, Chicago i Nova Orleans. Ara, més de 3.000 agents estan concentrats a les ciutats de Minneapolis i St. Paul.
bastions demòcrates del país, on van sorgir el moviment Black Lives Matter, i ja estan preparant un altre gran operatiu a Maine. El president Trump està utilitzant clarament l'AIS per atacar ciutats demòcrates amb l'excusa que la delinqüència està descontrolada, tot i que les dades no diuen el mateix. Es tracta d'una estratègia clarament política.
Mentre no s'investiguen les actuacions dels agents, el sistema judicial està investigant governadors, padles i funcionaris per, suposadament, obstaculitzar la feina de l'AIS i el president ja ha amenaçat Minnesota amb aplicar la llei d'insurrecció que li permetria enviar l'exèrcit a les ciutats per acabar amb les protestes.
Aquestes actuacions estan semblant un discurs de por entre la ciutadania, una por com la que senta el meu amic, una por que en molts casos s'ha transformat en solidaritat, en ajudar i protegir els feinats immigrants, però que també s'ha transformat en una altra cosa molt més inquietant, el naixement d'una urgència per armar-se, tant per protegir-se, segons Trump, d'una suposada criminalitat immigrant que ell afirma recórrer als Estats Units,
com per protegir-se del mateix govern federal. Això no és només por, és la transformació de la por en una forma de supervivència, una mentalitat que, encara que estigui arrelada a la història social i constitucional dels Estats Units, avui pren una dimensió nova i alarmant, perquè quan la població comença a armar-se per por de l'Estat, vol dir que alguna cosa molt profunda s'ha romput.
I el perill més gran no només Slice, ni Trump, ni cap administració concreta, sinó la normalització de tot això. L'acceptar que aquest tipus d'ús de força, aquesta impunitat, aquesta retòrica i aquests morts siguin vistes com a inevitables o com a coses que passen. No dic que tingui totes les il·lusions, però sí que sé una cosa. Si la por es converteix en norma i la violència es converteix en llei, llavors, amics, no pot acabar mai bé.
Vos hem reproduït la crònica que mos feien a Maria de Lluc aquest divendres passat i que hem recuperat una crònica sobre l'impacte d'aquesta espècie de policia política de Trump, anomenada ICE. És el moment de repassar-vos l'actualitat en format de títoles.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears, de Balears.cat, trobam com a primer titular crida a presentar al·legacions a la proposta de modificació del reglament d'usos lingüístics del Consell de Menorca. També mos informen que comença el curs bàsic de voluntaris de protecció civil a totes les illes, que s'obri el termini d'inscripció a la prova lliure per obtenir el títol d'ESO,
i que s'han registrat ràfegues de vent de fins a 157 km per hora a Mallorca. Igualment també ens informen des de Diari de Balears que el mal temps obliga a cancel·lar l'encesa de torres, talalles i talallots pels drets humans.
a Mallorca, que el temporal deixa 90 incidències a Mallorca, la majoria per caigudes d'arbres i despreniments, que la coalició per Mallorca presenta l'agrupació a hartar amb el compromís de passar de les promeses a les solucions,
I també ens destaquen que comissions obreres del País Valencià, Catalunya i Llerbalears uneixen forces en favor dels drets lingüístics i també del requisit de català. També tres peces per informar-nos de les novetats discogràfiques. Pere Gené ha presentat Cançó, Pep Suasi han presentat Disc,
I Brahms també presenta en disc i gira. I encara a Diari de Balears guaitam a la secció d'opinió i allà trobam l'article d'en Rafael Borràs que es titula EPA, regularització, precarietats.
Joan Lledó. La llengua catalana continua sense ser respectada. Joan Mascollet. Defensar la pagesia és defensar Mallorca. Rafel Borràs. Tirania als Estats Units. Joan Vicenç Lillo. Els més rics del planeta. Lila Tomàs. Resposta de Minneapolis. Eyes out for good. Aquests són els principals titulars d'Ara Diari de Balears, tant de la secció...
d'informació com de l'excepció d'opinió. A Vilaweb continua com a primera notícia el relat de Feijó sota la lupa a la comissió de la gota freda. En Renfe diu que garanteix la mobilitat dels passatgers malgrat els trams per carretera i els retards i de l'ambició a la invisibilització que proposen els partits sobre el català
a l'Aragó, ja sabeu que hi ha eleccions a l'Aragó, amb finalment unes declaracions de Maria Corina Machado de Washington Post. Han canviat un dictador per un altre, com Washington ha bandejat l'oposició de Venezuela post-Maduro.
Aquests són, a hores d'ara, els principals titulars a VilaWeb, Montenàmenes, Majorca, Daily Bulletin. Allà hi trobam una primera notícia destacada. Les empreses balears donen suport a la regularització d'immigrants del govern espanyol, les promocions d'habitatge públic de Mallorca critiquen les deficiències i...
De tres mesos a tres dies, la reducció dels temps d'espera de les visites de l'ITB a Mallorca. Aquests són hores d'ara els principals o els titulars més destacats a Mallorca Daily Bulletin. M'anem ara a l'última hora, la seva edició en paper d'aquest dilluns 2 de febrer de 2026.
que té com a titular principal les Balears se consoliden com a la primera destinació de turisme de luxe. També una challenge monumental, diu la seva fotografia, on se vou justament els ciclistes passant per davant la seu.
També destaca modelisme ferroviari. Miquel Àngel Riera reivindica el plaer del detall de les maquetes sobre trens. També reflecteixen a l'última hora en portada la mort en els 80 anys d'en Fernando Esteso, d'aquest actor espanyol.
El govern elabora un cens de l'amiant per la seva retirada definitiva. Emotiu homenatge a Francesc Moll en la finca de la Trapa. Els sindicats demanen flexibilitzar el màster de professorat de la UIP. Detingut per violar una menor durant dos mesos sota amenaces. Roba 31.000 euros en les màquines espenedores
on feia feina. Un incendi que alcina contenidors i fa malbé dos cotxos i en esports dos titulars. Carlos Alcaraz completa la seva col·lecció a Austràlia i el Mallorca se la juga en el camp i en el mercat.
Hem parlat amb en Pep Berger amb dues apostes. M'han anat ara en el diari de Mallorca. El seu titular principal diu la cancel·lació de Sant Sebastià en fons a la caixa de bars i restaurants. També la fotografia principal és per Rafael Nadal i...
És una fotografia on se vau en Rafael Nadal i en Carlos Alcaraz, que somriuen tots dos, una llegenda i el seu successor, titulen a Diario de Mallorca. També destaquen la mort en els 80 anys de l'actor Fernando Esteso, icono del destape.
tot i que ell no se va destapar gaire, m'apareix. Els agents remetran al govern mil ofertes de pisos fredolents, denuncien el Batla de Viní-Salem per festes amb molt de renou a l'escola graduada i Mariona Caldantell, campiona del Mundial de Clubs amb l'Arsenal. Tots aquests titulars...
són els corresponents a l'edició avui en paper de Diario de Mallorca. Som el Bon Dia i Bona Vida, som Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada o també d'onamediterrania.cat.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon dia a totes i a tots els que encara creieu en la força d'una flama. Enguany es compleixen deu anys d'aquella iniciativa de l'IES Maratxí i que va ser assecundada sense dubtar-ho ni un moment per un grapat d'institucions i associacions. L'encesa de les torres, talalles i taliots de la Mediterrània pels drets humans.
van començar a Mallorca, però en pots anys s'hi van anar adherint molts dindres, les nostres illes germanes i després des de Catalunya, País Valencià, Aragó, Catalunya Nord i altres dindres de la Mediterrània. Aquest dissabte, centenars de persones tornarem a pujar a les nostres torres i telees,
Tornarem a encendre bengales i fum per recordar que la Mediterrània, el nostre Mare Nostro, s'ha convertit en una de les fosses comuns més grans del món. Com diu el manifest d'enguany,
Que des de cada torre, talaia i talaiot, s'escampi un missatge alt i clar. Els drets humans no es negocien. No són una opció ni un privilegi. Són la base del nostre pacte social i de la nostra dignitat col·lectiva.
És curiós, fa segles els nostres avantpassats vivíem amb la mirada clavada a la mà per por a ser capturats pels pirates. Avui, la por ha canviat de banda. La por la tenen els que pugen a una pastera i nosaltres, mentrestants, juguem a fer geopolítica de saló sense adonar-nos que som estatges d'un sistema inhumà.
Aquestes torres que encenem no són només unes pedres decoratives. Són el record d'un temps on Mallorca havia de ser autosuficient. Avui ens omplim la boca de sobirania. Però què passa si ens tallen el cable que ve de la península? O si hi ha un temporal a la mà?
Ens han venut la dependència com a progrés i ens volen fer mirar cap a la mà en rebuig a la pastera que arriba, esperant que mai girem la vista a l'aeroport, la major estructura extractiva que ens aplica a la colònia.
i colador de potencials nous colonitzadors agraïts a un estat que no els ha donat res mai, que només els ven un somni de pobresa a canvi de la seva lleialtat espanyolitzadora. I no podem encendre una telaia sense xerrar de la llengua, que és la nostra llar de foc espiritual.
De tant en tant sentim com alguns volen fer passar la nostra parla per un obstacle, com si batiar les coses amb el nom que els han donat als nostres padrins fos un pecat contra la modernitat. Hi ha qui li fa mal sentir-nos parlar en català. Hi ha qui no ens vol atendre ni entendre quan parla en català.
No hem de renunciar al nostre dret a ser qui som a ca nostra, ja que la llengua és el nostre sistema d'alerta més antic. Si perdem la paraula, perdem la capacitat d'escriure la nostra realitat.
Un poble que no pot anomenar la seva terra és un poble que ja ha estat conquerit del tot. Per això, l'encesa d'aquest dissabte també és un cri de resistència lingüística. Encesa, talaia, fum, paraules que s'enfilen cel amunt.
Fent-ho noia del passat, m'agradaria que aquest dissabte, quan veient la flama, pensassiu en les dones que es quedaven a les cases de possessió o als pobles de la costa. L'història oficial sempre ens parla del teleer, del capità, del soldat. Però qui sostenia la vida mentre la por venia de la mà?
El patriarcat ha escrit les cròniques de guerra, però han estat les dones les que han escrit les cròniques de la supervivència. La defensa de la dona no és només una pencarta al 8 de març. Es reconeix que la nostra identitat col·lectiva ha estat guardada, transmesa i protegida per mans femenines que mai van sortir a les fotos del llibre de test.
També voldria fer esment que ser feminista també és defensar el territori, perquè la terra també és femenina, també és qui crea i dona vida, i aquesta terra està sent tractada i maltractada per la bota del poder, com un objecte d'explotació i conquesta, de dominació, talment el cos d'una dona ho ha estat durant segles.
Davant la sumisió política a la metrópoli ens queda la xarxa col·laborativa.
L'encesa de torres d'aquest dissabte no és un exemple perfecte. Ningú cobra, ningú ho fa per sortir a la llista de Forbes. Es fa per castimar la Terra. És l'esperit del treball comunitari, de l'ajuda mútua que sempre havien tingut i que el capitalisme salvatge ens vol estirpar per convertir-nos en consumidors solitaris.
Per tant, aquesta xarxa no hauria de quedar només dalt d'una torre, hauria de baixar el carrer. Cada vegada que trieu anar a la botiga del poble, en lloc de fer clic a una plataforma multinacional que tributa al mig de l'oceà, estau encenent una petita talaia. Cada vegada que donem suport a l'emprenedor local, estem fent país.
La sostenibilitat de la qual tant agrada parlar a la classe política es practica aquí, consumint productes de la nostra gent, pagant preus justos i entenent que el negoci més rendible és aquell que no es destrueix la comunitat on viu.
Així que, amigues i amics, aquest dissabte, quan vegeu el fum o la llum damunt les telaies, no penseu en el passat com una reliqui. Penseu en el futur com una responsabilitat.
Som els taleers del segle XXI. Ens toca vigilar que no ens robin la llengua, que no ens cimentin el cor i que cap ser humà hagi de morir a la mà cercant una vida millor.
Mentre hi hagi un que encengui una flama, hi haurà una esperança. I mentre hi hagi un que escolti la ràdio en la llengua de la Terra, hi haurà país. Gràcies, salut i bon vent.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Lleona Mediterrània, bon dia i bona vida. M'ha escoltat la crònica mos feia divendres en Francisca Grimalt. Mos parlava d'aquestes enceses de talalles que finalment no se va poder fer per les qüestions climatològiques i que esperàvem notícies de veure si s'organitza per una altra...
per un altre cap de setmana. En tot cas, tot d'una que se sàpiga, informarem aquí el Bon Dia i Bona Vida a Dona Mediterrània i també, evidentment, a Diari de Balears, que és d'on mantenim informats les 24 hores. Som al Bon Dia i Bona Vida, és el moment de conèixer-nos amb en Joan Lledó de la coalició per Mallorca.
En un minut mos hi posem.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant Les primeres persianes Sobre el feixugues padallant Rere el vidre entelat El capa té segur
La conversa i falta el sucre d'otellà.
El vell mig de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol, que remuda ens regala, transgafarà des del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les quares pregunta, quants dies més té de res?
Tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, olop i xundegar, veïnes que un cop es passant critiquen. Gent ensant la brossa d'amagat i un gran tardat que avui esmorrem de Satpira.
I el bon dia i bona vida és el moment de Conatermos amb en Joan Lledó, que en nom de la coalició per Mallorca ens explicarà algun dels posicionaments que tenen ara mateix. Joan Lledó, molt bon dia.
Bon dia. Bé, volíem parlar amb altres d'aquesta regularització que s'està produint aquests dies, del procés de regularització que s'està produint aquests dies, diguem, promoguda per govern espanyol,
i que vendrà a situar 500.000 persones més com a ciutadans de l'Estat espanyol i, en el cas de Siller Balears, aquesta regularització afecta, sembla, a 10.800 persones. En primer lloc, com analitzau aquest procés de regularització?
Sí, jo penso que primer de tot crec que la xifra és bastant superior a aquesta perquè aquestes dades se fan tenint en compte amb una repartició equitativa però el dinamisme econòmic que tenen les illes Balears i el pol de tracció migratori que ha estat en els dres anys indica que aquesta xifra és
pot ser bastant més del doble de la que s'està dient. Tenim un 28,7% de gent nascuda a l'estranger. A les Illes Balears som els llocs d'Europa on hi ha més percentatge de gent de fora del territori
i en això se li afegirà aquesta regularització, però no només la regularització en si, sinó també tots els processos que comporta, com puguin ser també, la regrupació en familiars, que això ha comportat sempre en aquests processos.
Vol dir amb això que vau tots calcular que en el final de tot aquest procés seran molt més de 9.800 les persones que hauran regularitzat la seva situació a les Illes Balears. Sí, i tant, bastant més. I això jo crec que és una situació que les Illes Balears
estant en el límit demogràfic un límit demogràfic com en el que estem no ens poden permetre
aleshores perquè clar en un principi la gent que defensa aquesta regularització diu que tanmateix estan parlant de gent que ja hi són i que per tant millor que estiguin en unes condicions regulars i legals que no en una situació il·legal no?
Jo crec que està en una anomalia europea, perquè si el missatge que enviem és que tothom que vulgui pot entrar de manera irregular en aquest territori, que tanmateix se'ls regularitzarà d'una manera o d'una altra, crec que el missatge que enviem és un missatge que produirà un efecte clar de grida.
I jo crec que tot això ho hem de posar dins un context global de la situació que tenim a les Illes Balears. Vull dir, els darrers 20 anys han crescut entre 120.000 persones. Això, damunt la població total, són unes xifres totalment brutals. L'any 2000 han crescut un 40%.
i tot això té uns efectes sobre el nostre país, sobre el nostre petit país, sobre la nostra cultura, sobre la nostra llengua, sobre els nostres serveis, i és una autèntica bomba demogràfica que en un moment determinat tindrà uns efectes damunt de tots aquests elements. És evident que també tot això va llegir també al nostre model econòmic. El nostre model econòmic
no pot continuar creixent si volem aturar aquesta situació. Això és una cosa que tampoc la dreta política d'aquest país no ho veu. Tant PP com Vots no estan
això no ho llegeixen, però per altra banda també tenim l'esquerra que tampoc no llegeix, que també no només cal aturar el model econòmic, sinó també aquest que vengui qui vulgui, aquest que vengui qui vulgui en el nostre territori. A vegades jo me deman l'esquerra espanyola i l'esquerra mallorquina que veu com en un moment determinat en el Sàhara
hi ha una marxa verda on hi arriben de cop 300.000 persones mentre els Saharauis eren 250.000 i que aquesta esquerra veu vulnerats els drets d'aquesta comunitat humana i que en el cas de Mallorca ningú ho vegi.
És a dir, crec que és un contrasentit que té l'esquerra en aquest sentit. Jo he sentit a dir en Vicent Vidal, diputat de MES Madrid, que aquesta regularització d'immigrants promou la diversitat lingüística.
jo, no ho sé, jo millor visc a un altre planeta, però és que els al·lots a les escoles avui dia de Mallorca, el 86% s'acomuniquen en llengua castellana. El català està totalment en risc i amb urgència de la seva pervivència. Si cada any arriben aquí 25.000 persones més, fruit...
Ja no de les regularitzacions i efectes crides, sinó de aquest model que tenim, jo crec que en qualsevol moment hem de dir basta, no?, hem d'intentar fer mesures, implementar mesures per tal de desincentivar l'arribada de gent.
quan s'hi venen des nord, quan s'hi venen de sud, quan s'hi venen amb papers, quan s'hi venen sense papers. Però el que no poden fer és fer uns efectes crides com aquest, perquè no només seran aquestes persones que vendran, sinó també seran les regrupacions familiars que venen aparejades. A part, una regularització que no té en compte molt de factors, com puguin ser també despedient d'expulsió de gent que hi havia en aquesta situació.
Jo crec que s'han de mirar les coses amb boig activitat. I des del punt de vista de país, és a dir, pensant des del punt de vista de país, de nació sense estat que som, de país, això, vull dir, té una afectació molt gran damunt la nostra pervivència.
perquè Joan Lledó quina és la proposta que fa la coalició per Mallorca justament d'això de sa gestió demogràfica partint de sa base que som una nació sense estat ara per ara
Sí, a veure, nosaltres pensant que per una part és necessari, vull dir, tenim problemes també de vivenda, és que tot això, vull dir, tenim una situació que mos queixem dels problemes que tenim de vivenda, dels problemes que tenim de recursos, dels problemes d'aigua, dels problemes territorials...
I jo crec que en aquest sentit hi ha d'haver unes mesures de xoc. I aquestes mesures de xoc són incentivar i defensar el resident, el resident que ha estructurat, ha arrelat, ha cotitzat i ha contribuït en aquest territori durant dècades.
Vull dir, en tot el que són les polítiques d'ajuts, sobretot de vivenda, en aquesta terra, potser s'ha de prioritzar en el resident que faci 15 anys que està aquí. Vull dir, hi ha de haver unes polítiques que vagin enfocades en la defensa del resident. Vull dir, en el mallorquí no el podem, és a dir, no el podem entrecòmodes putets ja més. L'hem de defensar. És a dir, l'hem de defensar. I s'ha de sentir defensat.
I després hi ha d'haver una recuperació de poder polític. Les illes necessiten recuperar poder polític. Poder polític vol dir recuperar recursos dels que paguem els Estats que no retornen. Si volem canviar de model, si volem...
necessitem recursos per incentivar, per motivar, per fer polítiques per canviar de model. Tots aquests serveis que serveixen a la nostra principal indústria, que és el turisme, molts d'ells estan personalitzats, com la indústria alimentària i altres indústries complementaris. S'ha d'incentivar aquesta diversificació
i tenim una situació privilegiada per poder desenvolupar una indústria de coneixement en el nostre territori.
Tenim molts establiments, fins i tot hotelers o solets, que se podien reconvertir en vivenda. Si se fes un pla de xoc, igual que van fer els bascos en el seu moment, en la siderúrgia, fer un pla de xoc de vivenda, però recuperant, demanant, exigint a l'estat, és d'on ves que el turisme ha aportat a l'estat durant dècades.
Si pensant que està el primer sistema de finançament l'any 87, són més de 100.000 milions d'euros. Just amb 1.000 milions d'euros podíem amortitzar 20.000 places. Podíem comprar hotels per convertir-los en vivenda i amortitzar unes 20.000 places.
Si hi ha voluntat política, ha de ser possible. S'ha de poder condicionar un govern. Un govern, tant de Partit Popular o de Partit Socialista, ha de poder ser condicionat per una força que tingui la voluntat d'aquesta recuperació del poder polític, de tenir una policia pròpia, de recuperar els nostres recursos.
de tenir les competències migratòries, és a dir, de decidir el nostre, allò que volem ser o allò que necessitem ser i no anar a remolc. En aquests darrers 20 anys, 8 anys ha governat el Partit Popular i 12 han governat les forces progressistes. I, clar, aquest discurs que a vegades sent que se situa simplement en l'antiturisme, en l'antiturisme de l'esquerra, hi ha hagut 12 anys de governs.
o fins i tot, i la dreta, vull dir, en sot seu, també des del punt de vista que hi ha una demogògia molt gran, però en el tema de la immigració és molt fàcil fer demogògia. I s'està parlant dels menors no acompanyats, s'ha parlat durant molta estona, quan els menors no acompanyats són 60 persones.
Vull dir, que li trob pertocaven a les illes bales, però és que el Partit Popular i vots estan fent una política de fer créixer Palma fins a 120.000 persones. Vull dir que totes aquestes forces que han governat, tant d'esquerres com de dretes, mos han duit de la situació on estem. O sigui, mos han duit de la situació on estem. O sigui, tenim un 0,4% de vivenda pública.
quan les mitjanes europees estan en el 6%, ja han governat PP i Vots, ja han governat PSOE més i Podemos. I aquí és la situació a què hem arribat. I ara, a més a més, ens trobem que volen regularitzar 20 o 30.000 persones més que duran aparellades de regrupaments familiars que elevaran a 50.000 o 60.000 persones més. 60.000 persones, en el final...
Som vuit diputats en el Parlament espanyol, en el Parlament de les Illes Balears. Vull dir, perquè mos facem una idea també de la complexitat social que això duu aparellat. Hi ha hagut en els darrers deu anys 57.000 nacionalitzacions que són, això, vuit diputats en el Parlament. Vull dir, la nostra composició social i fins i tot electoral
canviarà de verd en blau amb 15 a 20 anys i no ho sé, si el resident i la gent que compartint cultura, llengua, identitat, estan disposats a que ens canviïn al nostre món,
el món que hem viscut fins ara i que el nostre país tingui una data de curiositat, han de seguir així. Han de ser amb aquestes polítiques, tant que ha fet PSOE i més, com que ha fet PP i vots. Davant de tot això, crec que hi ha d'haver una veu de canvi de rumb i aquesta veu vol ser la coalició per Mallorca.
Joan Lledó, per acabar, en quin moment està ara mateix el procés constituent de la coalició per Mallorca? És a dir, sabem que s'hi ha sumat el PI i Som Mallorca, que s'hi han sumat també molta gent a título individual,
Què hi ha de totes aquestes candidatures locals a les quals com a mínim s'havia contactat? Com està en aquest moment el procés? La veritat és que estem bastant animats perquè ja tenim dates de constitució de consells locals. La nostra idea és que abans de l'estiu hi hagi una trentena de consells locals constituïts
I ara, l'altre dia, vam començar per Artà. Artà, sí, això. Artà, en Ignasi Bosch, que és un jove economista de 32 anys, s'ha posat al camp de les projectes de la col·lecció per Mallorca Artà.
i ben aviat, ben aviat, Manacó, Inca, Palma i molts d'altres municipis, hi ha anys, i molts d'altres municipis estan ja a punt també de constituir-se i de donar a conèixer els seus concis polítics de cada dintre. Jo crec que molta gent pensava així com és posar fa un moment jo
Però a vegades anar en contra dels dogmes que s'han creat dins d'espais polítics, a vegades es compliquen, no? I a vegades fa falta ser un poc valent i sortir de la zona de confort. La zona de confort és la que sempre has estat per tal de donar un impuls a les teves idees. Vull dir...
Jo crec que la Col·leció per Mallorca està canalitzant molt aquest sentit, que jo crec que cada vegada és més gran i més evident de gent que...
que se sent d'aquesta terra, que se sent de Mallorca, que prioritza Mallorca, que vol que Mallorca tingui més poder polític i que veu que està en una situació de col·lapse social demogràfic i que fa falta mesures valentes i posicions que a vegades surten del dogma clàssic.
Idò Joan Lledó, continuarem pendents de totes aquestes presentacions de Consells Locals. Moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània. Gràcies a tothom. Bon dia.
Bon dia. I el Bon Dia i Bona Vida vos oferim un nou capítol de Mallorca amb Futura Mirada Jove. Arribam en el capítol número D8, protagonitzat per na Maria Llebrés. Na Maria Llebrés i na Maria Nadal conversen sobre el present i, sobretot, sobre el futur possible de Mallorca.
Mallorca combina natura i cultura, tradició i modernitat. Una terra amb constant evolució que ja ha canviat molt i que continuarà canviant. Però quin camí seguirà? Amb la sèrie de podcast Mallorca, un futur amb mirada jove, escoltam les opinions del jovent. Com veuen l'illa? Quins obstacles hi troben? Què els inquieta? I alhora, quines qualitats i possibilitats destaquen per imaginar Mallorca més justa i sostenible?
Parlem avui a Anna Maria Llebrés, ella és graduada en Dret i secretària del grup Blanquerna i de l'Espai Mallorque. És així? Sí? Mira, te plantejo una primera pregunta per rompre el gel i després començam. En una paraula, com descriuries Cilla avui?
Massificació. Massificació. I això ja és detonant de moltes coses. Per això, aquí va la segona. Quins creus, Maria, que són els principals problemes que té Mallorca avui?
Bé, principalment en aquesta línia també diria la massificació turística com a problema principal i com a origen un poc dels altres problemes que tenim, que per jo passen molt també per problemes d'exces a l'habitatge, sobretot per part de la població més jove, de la classe treballadora també, i...
Bé, problemes en general amb la sostenibilitat tan lingüística com social i també a nivell, evidentment, mediambiental. Clar, parlant de tot això, vull dir, com a principals conflictes que hi ha, com a amenaça de cara en el futur, quines pors tens de veure el futur de Mallorca? És a dir, analitzant-te en perspectiva tot això que has dit, quina por te genera a tu com a Maria?
Bé, en Genera sobretot ve de perdre la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua, perquè tot això va relacionat amb que tenim unes institucions que en lloc de protegir-la, però és que el que els interessa és fer créixer encara més el model turístic que ja és insostenible avui dia.
i en lloc de protegir allò que mos caracteritza com a societat estan apostant per un model que ho està destruint conscient o inconscientment. Seguint una mica aquesta mateixa línia però ara enfocant-te amb una visió una mica més optimista perquè Mallorca té moltes coses que a nosaltres com a mallorquins mos agraden i que són un regal. Què diries que és allò millor que té Mallorca?
No ho sé. Crec que és una terra molt rica en moltíssimes coses, o sigui, culturalment, també en diversitats de... bé, paisatgística, per exemple, i dins d'això crec que també és fet de... bé, que cadascú és d'un racó, també...
aporta molta diversitat a nivell d'entendre, d'entendre s'illa, no és la mateixa que ha nascut a Palma, que ha nascut a Esplà, que ha nascut a la serra, i no ho sé, crec que això mos fa ser bastant diferents. Aquesta riquesa total, no?, de dir, és que d'un lloc a un altre, potser la distància és mínima i ja les diferències són abismals, no? Sí, nouvinguts també, crec que és una terra d'acoïda, clarament que també, en el final,
Sí, són diferents i a la vegada podem tots, crec, lluitar per una causa més amant que la mateixa. Compartida, exacte. Quines noves possibilitats creus que té Mallorca de que ara no és futur?
Jo crec que encara som a temps de revertir el que s'ha produït en els darrers anys de legislatura, no només, però especialment, i crec que tenim l'oportunitat encara de revertir-ho perquè estem en una situació molt crítica a nivell de creixement poblacional, evidentment a nivell d'amenaça cap a la nostra llengua,
però crec que encara estem mateixos de revertir-ho i no esperar sempre que mos ataquin per defensar mos o defensar-la, perquè és quan pareix que més reaccionem, no només s'associen amb mallorquines, sinó en general, i que el canvi pot començar abans. Com t'imagines Mallorca d'aquí uns anys, tenint-te en compte que aquest canvi comença abans i que comença a partir de ja?
No ho sé, jo me l'imagino com una Mallorca, bé, plural, feminista, on també els joves hi tinguin més veu i on les persones que ara són joves i que es poden començar a organitzar, després arribin a poder materialitzar els canvis que es proposen actualment des de les organitzacions juvenils, que són moltes, molt diverses i que crec que s'han de mantenir, evidentment.
Clar que sí, aquest teixit associatiu que ha nascut com a resposta a tota aquesta rebel·lió també jo crec que és essencial i participar-ne i militari també pot ser el principi de fer una Mallorca millor. Així a títol, pot ser col·lectiu, però a títol personal i això ja com a darrere pregunta, què pots fer tu per fer una Mallorca millor a partir d'avui, per exemple?
Bé, és que sempre m'ha interessat molt el món de la militància i de l'associacionisme, en aquest cas juvenil encara, i jo el que faig és com puc, perquè jo visc a Barcelona i doncs intentem dur aquesta cultura nostra o que sentim tots tan nostra a la ciutat de Barcelona i obrir-la en aquesta part també del nostre país, dels països catalans. I...
i d'obrir artistes mallorquins, traslladar la nostra literatura, la nostra música que s'està fent a la illa i que actualment crec que estem en un molt bon moment en aquest sentit d'efervescència cultural i jo el que faig o el que intent fer és dur això a Barcelona des de l'Espai Mallorca a Mallorca i donar suport evidentment a totes les iniciatives
Crec que és molt important donar suport a allò que ens agrada, no només puntualment dir això està molt bé, sinó fer-ho activament, fer-te socis de les entitats que funcionen a base de quotes de socis, anar a les coses que organitzen l'obra cultural, llogues per la llengua, etc.
Crec que són la base de tot. Que són moltes, eh? Les possibilitats que hi ha per poder posar el teu granet d'arena en tot això. Molt bé, moltes gràcies, Maria. Quin final més xulo.
Mallorca és terra de mar i de muntanya, de tradicions i de modernitat. Una illa que ha viscut molts canvis i que encara en viurà molts més. Però, com serà el futur d'aquesta terra? Aquesta sèrie de podcast, Mallorca, un futur amb mirada jove, vol escoltar la veu de les generacions joves. Què en pensen sobre l'illa on viuen? Quins problemes hi veuen? Quines coses els preocupen? Però també, quines fortaleses i oportunitats imaginen per construir una Mallorca millor?
Conversàvem amb en Josep Boades, un jove de la pobla i actualment portaveu i coordinador de Joves de Mallorca per la Llengua. És així? Així és. Sí? Afegiries res més? Bé, estudi periodisme a Barcelona també, a Economia, he militat també a altres bandes, per exemple, a Saplejot, però sí que és vera que ara tinc aquest paper, som coordinador de les joves. Molt bé. I doncs mira, te plantejo una primera pregunta per rompre el gel. Què és per tu créixer o viure a Mallorca?
Bé, jo diria que Mallorca és el lloc on he viscut la gran part de la meva vida i per això al final som d'aquí i les meves arrels ja sigui tant mirant cap enrere però també mirant cap en banda allà on vull viure, allà on vull crear comunitat en Mallorca i això crec que és una cosa que compartim en general amb mallorquins.
També diria que, clar, Mallorca és un territori delimitat per la mà i els mallorquins, en general, no hi sortim molt. I jo això ho vaig veure, em va arribar a Barcelona, que em passava que era una cosa que aquí mai m'hi havia fixat, però que és vera que xerrem molt sobre Mallorca perquè és allò com vivim i el que he dit, no hi sortim molt. I xerrem de catalans, és vera que me'n van dir que tot el que he dit xerrat.
Molt bé, i a Mallorca hi ha moltes coses que en certa manera li incombeixen, no? De fortaleses, oportunitats, amenaces... Una segona pregunta, a veure, quins creus que són els principals problemes que té Mallorca a dia d'avui?
Home, Mallorca té diferents problemes. Un, per exemple, molt clar, molt actual, és la crisi que vivim en l'habitatge. Per aquest programa també passarà gent d'Esconsell de la Joventut. Esconsell de la Joventut ha fet un estudi que diu que un tant percent altíssim de joves de Mallorca no poden emancipar-se. Aquest és un problema que tenim com a societat. Altres problemes que tenim, per exemple, al voltant de la nostra llengua i cultura pròpies.
que jo crec que és un tema molt important i que no els podem deixar perdre perquè és allò que ens fa a qui som, que ens fa a Mallorquins, que ens fa a viure dins o a part d'una nació que són els previsors catalans i crec que és important que hi facem molta més feina que s'està fent, ja sigui d'una perspectiva individual, és a dir,
nosaltres mateixos militar dia a dia per la nostra llengua, com també des d'una perspectiva col·lectiva, és a dir, com a país necessitem polítiques públiques en defensa del català, en defensa de qui som. I sobretot polítiques, jo diria...
també de dos tipus d'andes de les polítiques públiques d'una banda polítiques públiques que reforcin les bastions en llocs on el català se xerra més és a dir l'altre dia xerra amb un professor d'un centre de Sa Poble que Sa Poble és un lloc que sempre està molt catalanoparlant
I em va contar que ell va entrar fa 12 anys a l'institut, fan unes enquestes d'usat lingüístic, i que a ESO, quan ell va arribar, estaven en el 78% dels al·lots que parlaven català, és a dir, era molt majoritari.
i que ara, 12 anys després, està sobre el 40 i pico. Va ser al voltant d'un 5% anual. Per tant, és molt important fer... No, no és per plorar, és a dir, el poble segueix sent un poble on se xerra, se sent català, tots els comerços, la plaça, l'espai públic... Però, vaja, crec que és important reforçar les bastions perquè és allà on la gent viu sempre en català. Però també és important...
incorporar tots aquests nouvinguts, tota aquesta gent que arriba a Nova Sesilla i Herbaléa. Ja sabem que a Sesilla i Herbaléa han tingut un gran creixement demogràfic i això és una cosa que s'ha d'abordar en tots els sentits, s'ha d'abordar en un sentit habitacional, s'ha d'abordar però també en un sentit lingüístic i cultural. I això en aquest programa també, per el que he sentit, passarà gent nouvinguda que parla català i això és molt important, és bàsic per a la nostra societat.
Segurament també tenim més reptes, com per exemple autogovernar-nos més, que és una cosa que crec que és bastant important d'afrontar perquè dia a dia surten notícies que ens expliquen que no podem decidir allò que passa dintre nostre, com per exemple ara el tema d'actualitat.
un dels temes d'actualitat d'aquest estiu, que és la cogestió a portuària, és a dir, poden demanar la cogestió tot el que vulguem, però és una demostració més que no poden controlar el nostre, que no poden controlar els nostres recursos i un poble que no controla els seus recursos al final està envenut.
Tota sa raó. En aquesta mateixa línia, xerrant de problemes, en quant a ses amenaces, quins perills creus que pot afrontar Mallorca en els próxims anys? Ja si mateix ho has dit bastant, no? Però si haguessis de resaltar alguna de ses coses. Estàs centrant molt en el tema de sa llengua. Creus que és una amenaça? El fet que ara actualment arribi tanta gent novinguda i el fet d'aprendre català no sigui una cosa que estigui posada damunt sa taula, per exemple?
Jo m'ha diria que el fet que arribi gent nouvinguda és una amenaça. En tot cas, com a molt, podríem dir que és un repte. Un repte de com fareu perquè aquesta gent pugui esdevenir mallorquina en totes parts de la paraula. Que s'hi pugui arribar a sentir, no? Sí.
I això crec que és el gran repte de país que hem d'afrontar i l'hem d'afrontar amb serietat i fent-ho bé sense discursos demagògics ni populistes, sinó mirant la perspectiva de construir un futur millor, una Mallorca que sigui digna de viure per els que hi som i per els que arriben.
I benvinguda per tothom, no? Molt bé. Diuen que va al metge optimista i no fa falta xerrar només de problemes i amenaces, perquè Mallorca també té els seus punts forts, no? Què creus que és allò millor que té Mallorca? Què diries? Hi ha aquella frase típica que el millor que té Mallorca és la seva gent, no?
Bé, sí, seria una bona resposta. Segurament la societat civil organitzada d'aquest país, que tant de bo en fos molta més i hi hagués molta més gent fent feina per el dia de demà i per construir un futur per aquesta terra. Però vaja, jo crec que és una cosa bona que tenim. També una altra cosa bona que tenim és que...
en certa manera aquesta societat civil sap veure reptes de demà, per exemple, no he xerrat de turisme a casa i que ara hi he pensat, però el fet que tanta gent s'hagi organitzat ara per fer front i per pensar un nou model turístic, econòmic i social és una bona notícia, que tanta gent s'organitzi al voltant de joves de Mallorca per la llengua, que és una entitat que aquests anys ha triplicat la seva militància
i que seguim assumint nous reptes i preparant noves coses cada any i sent cada vegada més ambiciosos. Crec que també és un èxit i una cosa a la qual podem estar contents. L'obra també va créixer a ser un número de socis i bé, ja que hem xerrat molt de reptes jo crec que ara repte és una vegada aquest
que el govern que tenim pugui canviar, que no m'anen amb el nostre i pensem que Mallorca està salvada i que esdevengi tot un paradís de tranquil·litat, sinó que el repte és que aquesta mobilització que s'ha anat creant sigui duradora i la puguem mantenir
i puguem, fins i tot en un govern diferent, en qualsevol altra situació que afronti Mallorca, poder seguir mantenint un esperit de lluita, un esperit de millora i unes ganes de seguir acostant molts passa a passa cada dia i seguir avançant cap a un futur millor, en el cas de joves, aquesta entitat que es representen d'un futur plenament en català.
Molt bé, m'agrada això que dius d'aquesta importància de fer organització del teixit associatiu que ha nascut també a Mallorca dins d'aquests darrers anys. I xerrant també en relació amb aquesta importància de fer teixit associatiu, quines noves possibilitats creus que té Mallorca de cara al futur?
Bé, Mallorca, terra de possibilitat, no? Un altre, sí. Ja he dit un parell de tòpics. Bé, crec que el que han dit, Mallorca afronta moltes reptes, ja en aquest repte bastament, i el fet d'afrontar aquest repte mos...
Hi ha dues maneres d'acabar amb un repte, que és aconseguir superar-lo de forma positiva amb fons d'art. I l'objectiu de la societat civil d'aquest país és que...
aconseguint superar tots aquests reptes de forma satisfactòria i per tant aconseguir viure una Mallorca millor, una Mallorca on el català s'hagi normalitzat i puguin viure plenament en català, una Mallorca on els recursos estiguin més ben distribuïts, una Mallorca on no hi hagi barris marginals i barris de super rics sinó que puguin viure
amb un món molt més igualitària, amb una Mallorca en aquest cas també més igualitària, amb una Mallorca que no se gentrifiqui tant, estan vivint un nivell de gentrificació que són increïbles. Jo per exemple, bé, som de la pobla, però la meva mare vivia al Molinà. Quan nosaltres vam arribar al Molinà, que hagués de ser un paritani de banda que jo n'ésqués,
en Molina era un barri on hi vivia la gent d'aquell barri de tota la vida, on hi vivia gent nouvinguda que havia arribat d'altres parts de l'estat espanyol o del sud global
fan comunitat dins el Molinar i això, i actualment el Molinar és un barri que ha multiplicat per 5 o per 6 el valor d'aquelles cases, superesentrificat, que només hi pot accedir a l'habitatge gent del nord d'Europa, etc.
La possibilitat de poder acabar amb això i de poder tornar, bé, de tornar no, de poder avançar cap a una Mallorca on solen tant part d'aquestes injusticis, bé, és una esperança que hem de tenir tots i que existeix per més viva que mai perquè, com han dit, està així, t'associatiu i, bé, ser gent que lluita en aquest país cada vegada més i... I és allò que fa falta, no? S'horitzó que hem de perseguir.
Molt bé, i ara una pregunta més a títol individual, a tu com a Josep, jove de Sa Poble i portaveu i coordinador de Joves també, quina és la teva idea, ja sigui gran o petita, per fer d'una Mallorca millor? És a dir, què faràs tu per aconseguir-ho?
Idees en tenir molta seguretat. Jo crec que tant en el meu entorn, la gent de joves, gent que és molt especial, que és una passada i que té idees constantment per fer aquest país millor. Ara pensava que una idea és aquest podcast, una idea és aquest mitjà de comunicació autocentrat, que són el mitjà Mallorquins, DBA, Vida...
En el final, tenir un mitjà de comunicació que se centri en el que passa en aquesta terra i que tinguin una mirada autocentrada d'allò que ens passa és una cosa bàsica per poder construir un país en futur.
Crec que això és important, crec que idees en tenim moltes, el correllengo o la campellengo són grans idees del país. I bé, per l'any que ve joves farà moltes coses, farà dirà moltes idees a terme, perquè no vas a tenir les idees, s'han de dur a terme i... I això no sempre és fàcil. Això no sempre és fàcil. Però l'important és serir, seguir en els peus de lluita, sí, sí, sí, molt bé. Afegiries res més?
No, no, no, m'ha bastat. Algun missatge així, un darrer tòpic? No, fa mal de m'estar a pizza. Idò, moltes gràcies per haver format part i haver volgut participar. I fins a l'altre. Moltes gràcies. Adéu. I el Bon Dia i Bona Vida Dona Mediterrània, mos hem connectat ja amb en Llorenç Capallà, aquí ja saludam. Llorenç, molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estem?
Molt bé, encantats de tenir-te un dilluns més aquí i de poder fer una conversa amb tu. La base de la qual sempre usam el teu article del dijous anterior. En aquest cas, titulat Néstor Luján, parla del Louvre. Sí.
Primer de tot, expliques que tens el costum de recórrer en sa mirada els prestatges de llibres que tens i agafar-ne un aleatòriament i llegir-ne un tros, no? Bé, això... És que me'n dono en compte. Així com haurà estris o coses...
que cornen una casa, una estança, etcètera, etcètera. Els llibres fan una altra cosa. Els llibres sents, si estàs envoltat de llibres, sents calor humana d'una manera o d'una altra i evidentment te parlen. És a dir, jo dic capaç de mirar pels estants, pels prestatges, però també hauria de dir que tens sensació que a vegades...
que els propis llibres que estan, aquests estan, n'hi ha un determinat que em crida. És a dir, que vaig directe cap a ell, que tenen vida propi i ens salven d'una manera o d'altra si existís de sobredat, si la tingués en veritat. Sempre hi ha capacitat de diàleg amb un llibre. Quant de llibres tens? No ho sé, talvolta...
Quinze, de set, mil. Sí, sí. Sospitava que seria una xifra d'aquestes importants. És una vida llarga i una vida d'amor a llibres. Aleshores sí que tenc aquells llibres. Sí, sí.
clar 15.000 llibres de 100.000 llibres és una quantitat de coneixement de savies de velles etc i de variedat infinita el llibre ho té tot jo sobretot unes coses importants que hi troba el llibre
és aquesta capacitat de diàleg. Mai et trobes sol. Cap al de mi, mira, soc una persona prou solitària. Tu em fas parlar molt, però normalment parlo molt poc. Aleshores, mai he tingut aquesta sensació d'estar sol, a part de la proximitat de la família, de veritat, però mai he tingut aquesta sensació perquè a llibres sempre hi ha un llibre o salt que m'està parlant.
i en això que puc dialogar és extraordinari un llibre. Ah, sí, en parlàvem amb en Miquel Serra, que va ser llibretera de Quart Creixent, fins ara, i jo li deia que des de fa uns anys, ah, no sé si era en Béllona, Marisa Sardó, no me'n recordo, jo li deia que fa uns anys, ja fa uns quants anys, vaig descobrir que a mi,
el que em va bé és tenir en marxa moltes lectures en el mateix temps, tipus 7, 8 lectures, pot ser un assaig, un de narrativa, un parell de poemes, tal, i així com estic en aquell moment o això, agafa un, agafa l'altre, tal, no? Exacte, és una resposta.
anteriorment sempre el que em passava és que m'obligava abans de començar un altre llibre a acabar els que tenia en marxa i per mi va ser un alliberament descobrir que no havia d'acabar un llibre per començar-ne un altre sinó que podia tenir diversos alhora no sé tu com ets, no sé si ets més faig el que fas tu, si ets teatre, pausia
o assaig. En Novedo no. En Novedo no em va bé. És a dir... Clar, també té una certa... En Novedo entrins d'aquell món i participo en un personatge més veritat. Clar. I crec molt. Ara tots els altres gèneres sí que faig el que fas tu. Ben igual que també incorporo part del que puguis ser la premsa, notícies i opinió, etcètera, etcètera.
Sí, sí, sí. Interessant. Escolta, dius a l'article que aquesta vegada el que tevares trobaves en Campos de Pluma, de Néstor Luján. Sí, que Néstor Luján era un gran dialogant, un gran dialogador, veritat.
Sí, se subtitula el llibre en Campos de Pluma, se subtitula el retrato d'una Europa desaparecida. Néstor Luján era un home d'una enorme cultura, provinent d'esfranquisme, de veritat, com aquesta buxesia catalana que va a Estaburgo. Ell no crec que estigués perquè era molt jove, però que després se va incorporar d'una manera a l'altra...
a destino, veritat, i van intentar creure inicialment que podrien tornar a aquella Catalunya de dretes, d'en Cambó, davant de la república, i clar, van veure que el franquisme era impossible, i bé, intentaren fer un híbrid de catalanisme en castellà, etcètera, etcètera.
Però Néstor Luján, al marge d'això, d'aquesta biografia seva, que curiosament, és a dir, no ho vull publicar de franquista perquè sa vaga dels canvies del 51, de fet, se comença a preparar a partir d'un article de Néstor Luján, el denunciant que ha fet, és a dir, que hi ha gent important. Però amb un home, Luján, a part d'aquesta biografia, d'aquesta...
la passada que l'havien fet, era un nom d'una enorme cultura i d'una cultura que li dic de sobretaula. És a dir, el màgia de la seva relació amb els llibres, de veritat, era un gran conversador. Li agradaven aquestes sobretaules llargues amb persones que li podien dir coses, que li podien informar.
I d'aquí neix aquesta mescla de cultura popular, de cultura de sapon, que era la que més ell tractava, i de cultura de llibres. Jo compré un poc tota la seva literatura en senyor Antonio Espina davant de la guerra. Antonio Espina ha dit Madrid,
era una espècie d'això partia d'aquestes converses de passadiços de veritat era capaç d'arribar al segle VIII o VII Néstor Luján també era capaç d'arribar a tots aquests mons a part que jo crec que s'emmiriava un poc en el món de la riquesa de l'alta bogesia de la meva salta l'admirava en aquest món i bé i a part d'això era un
Un grandíssim procista i és molt agradable llegir-lo, que significa parlar amb ell. El va res tractar gens en Wuhan? No. Ni que fos... No el vaig conèixer, mira. Es tens, ses biografies mos causen aquest problema. Tanta gent que hauríem volgut conèixer. Ah, sí, sí, sí, jo.
Sí, sí, això jo també m'ha passat amb alguns, fins i tot alguns que havia pensat, bé, ja ho coneixeré. Sí.
Vaig veure que s'havia mort, crec que no, Alma Maria, se cantant de los Tets Sudamericanos. Aquest món te queda molt tan fora. Sí, la veritat és que sí. Els Tets Sudamericanos van venir després dels Cinco Latinos, va s'estendre los Panchos, l'Espanya franquista era molt tardosa en tot el que vulguis ser Hispanoamèrica, i aquells conjunts,
eren d'entreteniment, els teus americanos tocaven molta cúmbia, etcètera, etcètera. De ser qual cosa, per exemple, quan jo, que jo, perquè hi tens, no entraves al seu món, anaves per altres bandes. Però ahir, quan vaig veure la seva mort,
me va venir de cop tots els records laterals que podia tenir d'un conjunt com los 13 americanos, que eren sempre els programes de televisió, que eren per tot. I mira, vaig dir que l'Alma Maria, que hi havia tres passats, em va cantar per a mi, i vaig posar un vídeo per a internet, de veritat, i me va cantar Cartagena. No sé com hi ha d'anem, però, bé, no sé per tot, sí, per aquests personatges...
que no formen part directa del teu món, però que t'hauria de conèixer el teu i que perquè d'una manera de les altres sí que han conformat la teva manera de ser i els teus sentiments i teva cultura. Sí, sí, sí. Això m'ho va passar molt amb en Manuel de Pedrolo, que clar, jo llegia els articles a l'Abu i etcètera, tal, i vaig pensar, bé, el Conel n'iré a conèixer un dia, no?
I no, i de sota ja un dia va morir i ja no va ser possible. Ja no va ser possible, sí. Això és a San Miguel, encara. Va tenir un gust possible viat. Exacte, exacte.
Bé, a partir de tot això que ara hem xerrat, comptes una sèrie d'anècdotes, diguem-ne, delicioses, per dir-ho de qualque manera, sobre el museu del Louvre, i sobre, vaja, els diversos robatoris que ha patit, que realment, ara no trobaré la frase, aquella que dius, el merbo de fer sortir del Louvre amb una obra que...
Sí, sí, evidentment no sé exactament la frase, però jo anomeno una grapada de robatoris que s'hi han produït i possiblement hi ha hagut força més, veritat, molt més. Aquí ara he trobat la frase que dius, tot fa pensar que visitar el Louvre i sortir-ne amb un quadre és més bo de fer que robar-li fruita a l'amo de son Kardashian.
Bé, l'home de Sant Cardàs, no sé si te'n recordes, se'l botava, li previa fruita, botava sort, li previa fruita i ja se mullava el limoni. Tants limones tenim, ni podia haver-hi un que seguia guardant sort de Sant Cardàs. Efectivament, si va ser el lúfric a fer-se,
una obra d'art extraordinàries que hi ha, sembla que ni tan sols el dimoni que pare la porta, és a dir, que pot sortir tranquil·lament, de veritat. Perquè, a més a més, no sempre s'estan...
s'estan trobant ses coses. L'article parla inicialment de la Mona Lisa, veritat, que va ser trobada l'any 11, però hi va ser trobada el cap de 10 anys, no, un ple d'anys. L'any 11 no, no sé què va ser, l'any 25, diguéssim. Però hi ha altres obres que no han estat trobades el dia...
Ara mateix pens que al seu moment tota una sèrie de cuirasses de ferro que eren del segle XVI, sí, aquesta van ser trobada l'any XXI a Bordeus, però per una casualitat total, no sempre, un quadre preciós que ha sigut l'aixement de cefres,
d'en Corot crec que va ser robat crec que era quasi l'any 2000 aproximadament per allà bé, i d'aquest quadre no ha estat robat i és un autèntic mena i ja estem mira, no el dimoni, hi hauria d'haver el dimoni potser l'haurien de contractar la història de la Gioconda va ser ben sonada en el seu moment
Sí, va ser el 25, va ser l'octubre del 25. Sí, va ser ben sonada perquè i metge van veure involucrats a Povinet i Picasso. I Picasso, figuret. Que això encara va fer més escàndol. De dues maneres, la Iaconda ja era molt famosa i sa reacció primera quan se va robar va ser que totes les galeries d'art i els museus de les grans ciutats
els mostradors tenien còpies de la Joconda perquè la gent la ve, se diu, la Joconda, la mos han robada. I el que és més curiós encara és que els visitants del Luf, el número de visitants del Luf va augmentar substancialment perquè anaven a veure l'espai buit que havia deixat el marc de la Joconda, la veritat, aquella marca que deixa s'afusten tant d'anys, bé, anaven per a veure això.
Però també, a part de la fama que tenia l'Egecón, de veritat, el fet que Napoliner i els implicats estiguéssim implicats va multiplicar l'efecte publicitari. Va passar tot per dir una anèdota, que el secretari de Napoliner va sostreure unes tatuetes sibèriques de l'UF, mira, un altre robatori, veritat? Sí, sí.
I ells va vendre a Picasso, crec que abans, crec que abans per cinquanta franys o coses d'així, no era massa cosa. Clar, quan se posia la Soreté, se va posar amb tanta força a cercar la Gioconda,
Picasso i Apollinès s'assustaven una miqueta, van dir, no sigui cosa, que cercant, cercant, arribaran altres que tenen unes tatuetes, que tenen valor, que han estat robades, però que no són la gegonda, la veritat. Aleshores, diuen, a s'assustaven la escena, però també s'assustaven, a més a més,
amb Picasso, ja sabeu, que tenia fama de garrato i m'havia pecat 50 anys, veritat. Aleshores, Napoliner, que tenia més amistats a l'incens món artístic literari de Paris, va dir, jo m'hi diré abans de l'estat. I clar, va anar d'un salt i dir, mira, tenc aquestes tatuetes, tal i qual. I naturalment...
La solietària se'm va donar a compte i el va entretenir. I va dir tot d'una que el seu secretari, que s'havia agafat, s'havia venut amb Picasso. El seu secretari havia tocat el dos i Picasso va negar fins i tot que conegués Apolliner. I Apolliner va passar una setmana a la presó
a la Senter, de veritat, fins que acabaran veure que efectivament aquell home no tenia res que veure amb el celebratori de la Gioconda i el deixaran en llibertat. Però crec que Capodro i Picasso no tornaran a tenir gaire amistat. En havien tingut molta i crec que ja deixaran de...
Fins i tot de segure, és la veritat. Bé, la Iacunda va aparèixer al cap de dos anys, s'obreció oficial no va veure si n'hi havia d'altres darrere, això no se sap. Passa a un vigilant, no?
Sí, un tal Vincenzo Perugia, que era fuster i pintor i coses d'aquestes, que feia part de sa gent que treballava en el Louvre, simplement va considerar, segons ell, que la Giaconda era una falència.
que no era francesa i això és una raó perquè en Francesc primer l'havia comprat, l'havia pagat ara vinc-hi per tenir la veritat però bé, el cap de dos anys agafa, puja la sala, despenja el marc
creues la pintura dels marcs, la posa d'avui la camí, aquelles bruses que duen els obrers, i surt la porta tranquil·lament, sense que ni guàrdies, ni es dimoni el millorquí, ni digues res. Aleshores, posa la jaconda a un armari del seu dormitori,
I és que, de dos anys, ho s'ho repensa, segons ell, crida un galerista de Milà, que era, i diu, mira, tanca això, i si vol tornar a fer el que vol deu. I, naturalment, el galerista va tornar a la Joconda. Perugia va ser...
Condemnat una pena mínima. I sol se va estar a la presó crec que sí, sóc mesos. No hi va estar més temps. Començava la Guerra Mundial...
Un pres, l'histori va desaparèixer i ja pel diner que va anar a la guerra encara se'm va dur un tros de metralla en el cap, com tot se veu. Per tant, l'histori va quedar tancada. Bé, i arribes, o arribam, en el relobatori també increïble, des del meu punt de vista, que eres més d'octubre passat. Sí.
Sí, que tampoc en sabem res. I un anja de 9 d'octubre del 2025? Tenim jares de Maria i Lluís a Àustria, hi havia un relicari gènere de Montijo, veritat, hi havia jares d'un valor en bo i històric incalculable,
Bé, ha hagut detencions, però no en saben res, ni sense res. És a dir, que una vegada més no vull que a mi m'acusin de complicitat, però sí poden dir als nostres amics que, bé, que si volen penjar durant una temporada un obra d'art d'aquest valor, simplement agafin el tren, que ara estan tristament de moda, de veritat, se plantin a París...
I ja ho saben, davant de la camisa, una tola i cap a casa. Ets aficionat a les pel·lícules aquestes de robatoris, així tipus... No, però m'atreven, m'atreven, i tant, i tant. Jo crec que tot el que sigui pel·lícules i novel·la, d'això que se'n diu negre i que es fonça socials,
totes aquestes coses, com a nosaltres, ja en a tots, han alcançat una categoria important, fins i tot a les sèries televisives, hi ha molt interessants ja d'això, i sí, naturalment, naturalment que m'agraden. Idò, el robatori de l'obrer aquest darrer, ho és de pel·lícula? Supost que ja se deu estar rodant. T'ho he imaginat, t'ho he imaginat.
Si Don Sebastián sé qui és Don Sebastián, perquè jove, tu. Don Sebastián va ser un lladre mallorquí dels anys 50, que entre altres coses regalava al Convent de Monges porcs per obrar, perquè tinguessin aliment, de veritat, i quantes dones...
ja tenien-se sobressades penjades, tot això, entrar a veure els conventes tranquils, el Salobà, i ho són dos. Sí, el Sebastià, amb aquesta facilitat, el tancar a la presó, n'hi havia una altra també que se li dèiem el torero, que era de la pobla, que era molt important, el torero, el tancar a la presó, a la...
a l'antiga presó de Palma, a veritat, davant del mercat, d'on hi va, bé, i els caps de l'altre dia va i me'n vaig i se'n va anar. Va ser-ho, si aquests grans lladres que hem tingut, hàbils lladres que hem tingut nosaltres, que són don Sebastián o el Torero, haguessin sabut anar a París, possiblement que són de la carrera. I tant, i tant.
Bé, ara m'han vengut a nascar per paus de costits. Aquest sí que aventure estaria bé un dia fer una expedició. Sí, sí, podem fer una expedició. El que passa és que necessitem aquests homes d'aquesta habilitat extraordinària. Sí, sí, sí. Llorenç, com sempre un ple, avui t'acomiadarem a ritme de los tres sudamericanos.
Va, l'agrairé, l'agrairé, l'agrairé que vaig tenir, vaig dir que Carregens, aquesta senyora, aquesta dona, ha de cantar per mi, i va cantar per mi, la vaig posar, la vaig mirar, i veia la malabella. Idò, ara i tot, de cantar per tu. Llorena, moltíssimes gràcies, i bon dia. Adéu.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Dius que aquest és un món depriment, ho expliques a tota la gent i jo només vull divertir-me. Voldria ser capaç de fer qualsevol dubte o moviment que pugui fer fugir aquest pensament. No.
Encara que he de fer més passes. No hi ha res que pugui fer un altre.
Veus que es fa petit tot el teu món, quan sents de prop l'apoi t'agafes allà on pots, però si impossible, no sé, voldries ser capaç de més multiplicar-me o dividir-me per tal de fer-te sortir aquí. No, totalment evident.
encara que he de fer més passes. Gairebé no hi ha resalvable si no ets capaç de reinventar-te.
Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, amb bon ritme, amb aquest tema. L'altra cara, que és una estrena, una estrena. Avui, divendres, s'estrena aquesta cançó d'en Pere Janer, a qui ja tenim connectat en aquests moments. Pere Janer, molt bon dia.
Molt bon dia, hola a tothom, com estàs? Molt bé, encantats de saludar-te, Pere, i d'escoltar... I jo sí que sí, que estem estrenant aquesta cançó, i és just aquí amb Voltros, i que em feia moltíssima il·lusió ja mostrar d'una vegada, no? I moltes gràcies també per convidar-me. Quina meravella, Pere. Escolta, què és l'altra cara? Bé, per començar és el meu retorn, després d'un temps que feia que no...
que no publicava cap cançó nova. És veritat que he fet concerts i ja han començat a cantar algunes de les cançons que configuren el nou disc, però aquesta vegada ja és dició, és a dir, estan publicant la cançó i feliç perquè és el primer, compartir-ho amb el públic, que sempre et fa moltes ganes. I res, és una cançó que parla sobretot de sobreviure, de treure's cap, quan...
tot sembla que és fosc i un poc reivindicava l'actitud vitalista. I és un poc que aquesta és l'emotif. Pere, l'altra cara és el títol d'aquesta cançó que estrenam avui, serà també el títol d'un disc que aniràs oferint per episodis, per cançons. Sí, bé, no serà el nom del disc, perquè...
En el final hem volgut, bé, promocionar aquesta cançó a l'altra cara, però pertany a un disc que se dirà 2080. Se dirà 2080 perquè aquest disc l'hem fet recuperant un poc els sons dels anys 80, però amb una visió actual des 2000 i, per tant, el disc se dirà 2080 i aquest és el primer senzill.
Mira, precisament te volia comentar que, clar, aquest primer tast em fa s'afecte que és el mateix Pere Genè de sempre i en el mateix temps un Pere Genè molt actual, molt d'ara mateix.
Sí, bé, a veure, els 80 sempre m'han interessat moltíssim com a llenguatge i en el final ho han duit una mica en aquest present, no?, l'any 2026. Per tant, sí, és a dir, m'ha oferit un poc aquesta cançó i aquest disc la possibilitat de fer créixer, de néixer una nova etapa
i en la qual jo m'hi he sentit molt còmode i estic molt satisfet. És un disc amb lletres teves, músiques teves i producció d'en Tomé Eugener, del teu germà. Exactament, és així. Aquesta vegada compta amb la producció del meu germà, d'en Tomé, que té molta experiència i que ha fet molta feina en el món de la música i els dos mos hem atrevit a fer feina junts, a fer aquest disc i ha estat un repte perquè...
és una aposta com molt... bé, ell tampoc no havia treballat tant s'electrònica i bé, està fantàstic perquè en el final ho hem passat genial i està molt contents amb el resultat. Per a aquests que vàrem viure els vuitantes, encara és molt important l'objecte disc. En qualque moment prendrà forma física aquest disc? Jo penso que sí, aquesta és idea. Nosaltres volem que surti publicat
Però possiblement serà un vinil, perquè ja la gent escolta la música a través de les plataformes i probablement serà un vinil que és més un objecte que fa il·lusió i que fa això, com a ganes de tenir. El CD, possiblement també se'n farà una tirada, però això serà ja més endavant, és a dir, quan ja s'hagi publicat per totes les plataformes.
L'altra cara, és representatiu del so i d'allò que trobarem en aquest 2080? Exactament. És un dit bastant unitari pel que fa al so. És veritat que cada cançó respira tota sola, però l'univers sonor és el mateix. I bé, no sé, cada cançó ha de fet seu camí
i és independent, però alhora hi ha aquesta coherència a l'hora de plantejar-ho a nivell sonor.
Pere, tu, en qualsevol altra conversa que hem tingut, clar, has dit que la música sempre està molt important per tu, però que no l'has tingut com a prioritat en el sentit de deixar davant de tot per fer una aposta clara per la música. En aquest cas, continua amb aquesta mateixa actitud o hi ha un pas endavant, per dir-ho de qualsevol manera?
Jo crec que hi ha una passa endavant perquè després d'un temps sense publicar, ara tota l'energia se'n va en això. I amb tota l'il·lusió i amb tota la força, no? No escatimarem ni un bril d'energia i de força per aquest projecte que presentam amb tantes ganes. És cert que el millor és la meva carrera en solitari,
ha tingut intermitències, però jo sempre he cantat. Això no ho he deixat de fer mal, encara que no ho fes pel públic. És a dir, ha estat una constant, com tu deies, la música a la meva vida i no l'he deixat mai de banda.
l'altra cara parla també de la idea de reinventar-se per dir-ho de qualque manera no sé fins a quin punt aquí hi ha també una declaració d'una reinvenció d'en Pere Gené si parlem de cares jo te diria que jo només entenc una de cara no, no, molt interessant això
Jo només tinc una cara, no és que en tingui dues ni tres, en tinc una. Però el que és evident és que moltes vegades no està conscient que una mateixa història es pot interpretar d'una manera diferent de com ho estava fent jo. I quan parlem de l'altra cara, o quan jo és cert d'això, és per explicar que sempre hi ha una altra forma
d'entendre i de veure ses coses i que moltes vegades ho tenim molt més a prop del que sembla perquè només hem d'obrir una finestra perquè hi ha entrillum i perquè tot canviï el color, no? I és un poc aquesta s'idea de l'altra cara. Podem estar deprimits, podem estar, potser, amb uns problemes o uns altres, però en el final hi ha una actitud que te pot salvar d'enfonsar-te i que te pot dur
en aquesta reinvenció, que en el final un pot t'ha permet treure's cap i està bé. Vivim en un món molt complex, amb molts problemes a nivell mundial, però jo penso que hem d'intentar el manco més fort per ser positiu, el manco més fort per ser-ho, no?
i els impulsos d'en Pere Gené dels 80 són ara mateixos d'ara o no sé, o tenim un Pere Gené més reposat? Sí, a les 80 molta gent ho sap, no? que vaig cantar amb un grup que es deia La Fosca i varen fet tres discs a la dècada dels 90 i
En aquell moment, nosaltres, d'alguna manera, bé, cantàvem en català en un moment en què la indústria no apostava per tots els gèneres musicals. Jo crec que actualment... En aquest sentit sou absolutament pioners. S'ofereixen molts gèneres ara mateix en català. Potser no hem arribat a aquesta normalització total, però sí que hi ha hagut un canvi, una evolució positiva en aquest sentit, però...
Del que sí estic molt content, viscut aquella època i de haver cantat en català quan grups com Sopa de Cabra o Culs,
o fins i tot els pets començaven en els seus inicis, en aquell moment varen coincidir, varen cantar junts, varen fer concerts junts. En el final, haver format part d'aquell moment i d'haver viscut i d'haver contribuït un poc a la normalització lingüística, m'afalaga molt i em fa sentir molt orgullós. Jo crec que encara s'ha de fer feina en aquest sentit.
Els meus ideals són un poc els mateixos. I els teus referents i els teus motius d'inspiració? Bé, jo sempre dic que som un consumidor... Escolt moltíssima música i n'escolt de molt diferent. És a dir, no tinc prejudicis perquè considero que per...
No m'agrada dir, això no ho escol, i que sigui com una espècie d'actitud. Això no, això sí, això no. Jo m'agrada, m'agrada escoltar molta música molt diversa i supos que de tot això que jo veig i de tot això que jo escolta, al final em surt també un poc el meu resultat, perquè les influències veuen de tot allò que tu vius, de tot allò que tu escoltes. No sé, a l'època dels 80 m'agradava molt escoltar música...
electrònica, fins i tot escoltava música, sí, pop industrial, de peix mot, per exemple, però també escoltava The Cure, escoltava, havia escoltat molt d'adolescent la nova cançó, perquè el que nostre sonava molt, molt, la nova cançó.
I bé, de tot això, en el final sempre ens surt, ens surt, la persona ha construït la persona que jo som. I bé, sí, són les meves influències, la meva trajectòria.
i Pere aquest aquest 2080 tindrà versió directa suposes hi haurà no sé si format gira però sí segur concerts i presentacions sí, nosaltres tenim moltíssimes ganes d'actuar en directe perquè ho estem gaudint moltíssim i a més pocs concerts que han fet fins abans de treure aquest disc
la veritat és que han estat genial i ens vam passar molt bé. També hem percebut una bona coïda, hem percebut que bé, no sé, que la gent ho disfruta, que això és molt important i clar, està previst que fassem més concerts i que fassem una mica de gira. Jo, d'això s'encarrega el meu germà també, que és un poc el que ha muntat, un poc el projecte a nivell global, del que és
però sí, està previst fer concerts perquè mos fa moltes ganes, a més, compartir-ho en directes, quan més divertit, quan més bé mos ho passam. I quin seria l'espai ideal? Perquè clar, jo t'he vist en espais tancats on la gent tamateja acaba xecant, s'acaba ballant i tal, no? T'hi veus la rebel·ler d'aquestes típiques de Mallorca?
La veritat és que totalment m'hi vaig, és a dir, fa uns anys, per aventura no, per aventura cercava espais especials que m'agradaven per un motiu o per un altre, un pati, vaig cantar raixa, vaig cantar jo què sé, espais molt bons i molt, però sí, com a més petits,
i jo crec que ara ja amb aquesta proposta podem arribar a més gent i és el que tu dius, és a dir, al final la gent s'aixeca a dreta, vol ballar,
i un poc amb aquesta línia necessitam ja que sigui un format un poc més gran perquè Pere, ara toca defensar aquesta cançó l'altra cara que avui estrenam que vendrà just després no dic de sa cançó sinó de tot el món de tot s'espai que necessiti aquesta cançó per créixer però després que ve?
Després vendran, és a dir, el que farem serà un poc com se fan ara. Sí, pareix que se fa així ara, sí. Se publicen un poc així en bones. Nosaltres tenim ganes de, després, d'aquí un mes, treure un altre tema, també promocionar-lo, acompanyar-lo, mostrar-lo a ser gent i després probablement ja treurem el disc tot sencer perquè se pugui escoltar ja un poc així...
de forma global no sencera perquè clar vivim en aquesta societat tant de consum que fa tot tanta via que si ho podem dosificar una mica també és la manera de crear un poc de notícies expectativa i amb aquesta línia ho volem presentar i ho volem fer i videoclip com va aquest tema ara perquè no sé si la gent jove em mira gaires ara no ho sé
És que els videoclips estan un poquet... Sí, com ha passat de molt. De moment el que faran serà... Bé, el dia que s'estreni hi haurà a YouTube un... No és un videoclip, és una espècie de...
Sí, és un petit videoclip, però no és el videoclip oficial, però sí que es podran veure unes imatges referides a aquesta cançó, que tenen molt de color i que al final acompanyen la música que la gent escolta. Ni que sigui per acompanyar la presència de la cançó a YouTube, clar.
Exacte. A YouTube hi haurà aquesta mena de videoclip, però no és videoclip oficial, sinó que és com unes imatges que acompanyen aquesta cançó per tal que si una persona ho escolta per YouTube i s'ho posa en sàudiovisual, que es manca unes visuals que no siguin tan sols una lletra amb una pantalla negra. És a dir, que hi hagi i hem elaborat aquest material que no és un videoclip
típic però sí protegeix una mica la cançó a nivell audiovisual Idò de moment gaudim i celebram aquesta l'altra cara que és el primer tast d'aquest 2080 que serà un disc que segur que mos mourà mos farà ballar mos farà emocionar que és el que fas sempre moltíssimes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres per compartir-ho fins aviat. Gràcies.
Veus que es fa petit tot el teu món, quan sents de prop la por i t'agafes allà on pots, però és impossible. No sé, voldria ser capaç de més multiplicar-me bé, dividir-me per tal de fer-te sortir aquí. No, totalment.
gairebé no hi ha resalvable si no ets capaç de reinventar-te
de planes d'aire on l'oblid són flors descasses. Vents d'aigües deltaiques on l'amor t'endull les cases. Paraules de la terra rovellants en temps de ceja
Camises de frenela i sombreros plens de pena. Un pessic que torni a casa, que et desperte d'infantesa. Una taula tota estesa, els jardins florits de festa.
Bona nit.
de les façanes de l'arròs i del temps brut d'espiga en plor de l'or perdut, lo fruitinet, la fama esquerpa d'este ventre subaltern, la lluita seca, lo crit al cel i les esquerdes milenàries dels valents.
La mar distreta, lo fan els peus, les llars enceses, los corroents. Vents de planes d'aire, on l'oblig són flors descalces. Vents d'aigües deltaiques, on la mort en bulles.
Fins demà!
He decidit trobar-me sol dins la multitud. De baix la pell sent el braçol de la solitud.
Dins la frisor, el que vindrà amb aquí. Totes les pors, desno ser aquí. I comprendràs que ja he fet tard, fa més de mig any.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Yaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
i anàrem a Sant Miquel, i anàrem a Sant Miquel, i una colla de gent bona, xing-pum, dali, dali, dali, trum-trum, i una colla de gent bona. S'allà ja mos va d'entrar-ho, s'allà ja mos va d'entrar-ho, jove seu de mestre dona, xing-pum,
Pum, dali, dali, dali, trum, trum, jove seu de master dona. Ses meues fies ho són, ses meues fies ho són, convenientes per un pobre xip. Pum, dali, dali, dali, trum, trum.
convenientes per a un pobre, perquè m'han sortit petites, perquè m'han sortit petites, i en demà es té poca roba, ximpum, dali, dali, dali, trum, trum, i en demà es té poca roba.
Així mateix també tenen. Així mateix també tenen alguna altra cosa bona. Xim-pum, dali, dali, dali, trum-trum. Alguna altra cosa bona.
Però ja hi deveu pensar-hi, xip, pum, dali, dali, dali, trum, trum. Però ja hi deveu pensar-hi, tal volta va el trus de niu, tal volta va el trus de niu. Es juga, heroi, de posar-hi, xip, pum, dali, dali, dali, trum, trum. Es juga, heroi, de posar-hi.