Érem de fer matemàtiques per estar a l'ordre del dia. Esquiven els cops i no és la policia. El van enganyar dient que es podia i de tant intentar l'impossible va veure que es podrien. Amb la màscara a la mà i un somriure a la cara te lía. Dips, music i pur tràmit es lía. Got, els llavis tancats i per no fer ni escopia. Estudia els carrers a les darreres hores del dia. No calia, però ens han acostumat a menjar a part, a de rapar, no els amics de les arts.
No hi ha petons a un portal, hi ha jocs de mans, surten més ràpid que el circuit d'alemans. M'envies el teu disc, dius per la pinentesa, el guatx és un circ i fas el pallasso aprofitant la disfressa. Si et fas mala sang, procura portar compreses, una cosa és el fang, però del barran no se surt amb les presses. Dissimula, idiota, és la teva festa sorpresa.
Tants sabals i el pastís en Grècia encaixa les peces i el toro que diria aquell. Escolta! I jo no et cobro el consell amb el to més seriós que la porta d'un tanatori. Llum artificial i fum i interrogatoris. A vegades la música és tractada com un accessori. Jo que tinc notes d'àudio per omplir un auditori. Em sap greu que millorin el que veus que m'ignorin.
A les 10, antiinflamatoris. Escric perversos, ells perversos. No m'expliquis els plats, fes-los. No és freestyle, però cauen sols i els pesco. Ho sents? Els tan pur i el resto. De 20 a 8 no contesto. Deixa'm un missatge, llestos. What up? Deixa'm un missatge, llestos. Deixa'm un missatge, llestos. Tan pur i el resto.
La fina, bueno, no contesto. Deixem un missatge llestus. Deixem un missatge llestus. Deep music, full drumming. I després del resto, full drum!
Ah, ah, mira. Qualquer tiempo pasado dicen que fue mejor, no se me ha passat l'enfado, vaig en bona direcció. Evolució, estic al mateix lloc, cara de cul, però jugant al joc. Addicció, et fas gran i mires enrere, el barri t'ha vist créixer i al final et jutjarà, nen. He pres a viure, he pres a viatjar, posant cos i animant cada pergal.
Vam ser nens de barri amb un correfoc a l'interior, per la ciutat despistant el revisor, per anar a entrenar escopint a pederastas al banc del parc, esquivant xeringues al descampat, treballant per ajudar a la família a tirar en debat, somiant amb un askewin i un arriejo drac, al parc de l'espai industrial eren consongo ambaixant per la cua del drac.
El bar i la família Ja t'ho saps, ja t'ho saps, ja t'ho saps La història és una cosa que mai s'ha d'oblidar No, no s'ha d'oblidar mai El bar i la família Ja t'ho saps, ja t'ho saps Germana i germà
La història és algú que mai s'ha d'oblidar i naltros orgullosos de representar. Sants de l'institut directes al CSA, de quan la Màlaga tenia els bancs blancs. L'escala de l'església red, gold and green, de quan van fer un forat amb monedes de 25.
Qui no vol fer coses ja t'ho sabe. Qui les vol fer? Et petxuga i tira cables. Aquí avancem a pas de tortuga. Tu t'has menjat el món, nen, però a mi me l'assuda. Vull orgullós del meu barri que avui es coneix. Per inspiració, per passar l'acció. Per la lluita de diverses generacions. Per cada dotze foc, per la unió entre els colors. Per el rock,
El bar i la família, ja t'ho saps, ja t'ho saps, ja t'ho saps, està high.
La història és algo que mai s'ha d'oblidar. No, no s'ha d'oblidar mai. El bar i la família. Ja tu saps, ja tu saps, germana i germà.
La història és algú que mai s'ha d'oblidar i naltros orgullosos de representar. Avui com ahir, pel pàtio, per Can Batlló, per Països Catalans i també per Montjuïc. Parlàm-se a la Màlaga, que envia sosta a França, plaça de Sants, l'Espanya industrial. Avui com ahir, ha de salambrar, donant-ho tot el temps, floro a la barra del bar. Avui com avui, dignes pares i mares, germanes, sanalles, terceros i joyes, el meu barri falla, falla.
Som a Ona Mediterrània. Escoltes el Bon dia i Bona vida d'Ona Mediterrània, el programa matinal produït per Ana Maria Moreno i conduït per Antomeu Martí. Tot d'una vosa avançar amb quins són els principals ingredients que tindrem per avui. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència motulada.
Ha arribat a Mallorquia el nou metodor Slow Dentistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en frates i sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir un resultat excel·lent, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer-primera, davant el cor d'inglès de Jaume III i tota l'informació a la web planesmarianovental.com i també el telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Calcú vol participar al nou set 1-1-1-1-2-2. En els gols d'en sa Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant tots jugadors o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar sa Champions d'eliminar al Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de sa Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a una mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk... Música experimental, new wave, musiquem... Escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hi ha una Mediterrània avui, 7 de desembre de 2025. Avancem que avui, aquest dimecres, 7 de desembre, connectarem tot d'una amb en Toni Van Nassen. Bé, hi farem un repàs. Una...
Un personatge importantíssim, la història de Ceciller Balears. També entrevistarem en Jaume Vic, que acaba de publicar nou llibre. Repassarem les notícies, connectarem en Cristina Gómez de Podem per parlar d'un desnonament imminent.
parlarem amb Marisa Cerdó en la seva exercici que ens fa cada dimecres de Literatura Comparada i tindrem diverses entrevistes de la plataforma audiovisual Vida. Tot això ho tindrem en aquest Bon dia i Bona vida que començam ara i ho començam amb la salutació que ens fa, com cada dimecres, na Maria Nadal.
Si avui necessiteu una cançó que vagi a un altre ritme, apunteu aquest nom, Autonomia per principiants, de Maria Jaume. Pop delicat, mirada jove i una manera molt natural de parlar de créixer sense tenir-ho tot resolt. És una cançó tranquil·la, honesta, que no té presses ni vol donar lliçons. Parla d'anar fent, d'equivocar-se...
d'aprendre sobre la marxa, ideal per escoltar-la en calma i deixar-se portar. Vos deix amb Maria Jaume i autonomia per a principiants. Que tingueu un molt bon dimecres!
us still can't open it there.
Fins demà!
Bon dia i bona vida, dona mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I el Bon Dia i Bona Vida vos feim un repàs a l'actualitat. Ho feim a través dels titulars dels principals diaris de referència. Per començar, diari de Balears, de Balears.cat. Tomeu Riera, el personatge de Magdalena Castells, està inspirat en la visió d'una bruixa fatillera, però també en la d'un personatge humà que fa el que pot per sobreviure.
I és que en Tomeu Riera és dissenyador gràfic i també il·lustrador i ha presentat Les assassines de la soledat de l'editorial Dolmen i a Diari de Balears vos oferim aquesta entrevista feta per Ana Marisa Cerdó.
També des de Diari de Balears destacam un vídeo. La porta manté el català, tot i les peticions d'una lletrada de que parles en castellà, ell va decidir mantenir la seva declaració en català.
Igualment també vos oferim dues entrevistes de la Plataforma Vida. Anaceli arriba. Necessitam que es facin estudis centrats en la poesia de Josep Maria Llompart. I Lluís Ballester. A mesura que creixi la consciència del dany, creixerà la demanda social de regulació i d'alternatives educatives a la pornografia.
I també a Diari de Balears podeu llegir una crònica d'una trobada d'empresaris. Els empresaris aposten pel català. Més qüestions. Durant la segona nit de l'edició i la lectura s'estrenarà la nova cerca simple i avançada del Dicenari Català Valencià Balear.
i una altra peça titulada Flors per Aurora, una peça on es recorda que avui fa un mes dels darrers atemptats contra el monument de memòria recordant Aurora Picornell i que encara no ha estat reparat, el bust,
ni han trobat els autors de l'atemptat. Això sí, cada dia hi apareixen flors. Finalitzen les excavacions del cinquè Pla de Fosses al cementeri de Ses Figueretes amb la recuperació de restes òssies i elements materials. I també podem denunciar un desnonament previst per aquest divendres
i destaca que la gent es veu abocada a viure en caravanes i barraques. També destaca a Diari de Balears que l'UIP estableix un servei de furgoneta llançadora entre el campus i el parc Vit i que l'Assemblea de Socis del Gop de Mallorca dona comptes dels impactes i resultats de l'entitat al llarg de l'any.
La institució de Lletres Catalanes reconeix la trajectòria literària de l'escriptor Gabriel Genè Manila amb un acte d'homenatge. Raú Maria de Carles Simón encapçala les nominacions del Premi Gaudí. I, finalment, destacant també un altre vídeo, en aquest cas, on podeu veure Helena de Borbón, que amb un sou de 300.000 euros demana solidaritat, que la gent ajudi amb el que pugui, té la barra de dir.
Anem ara a Vila Web. Ja trobam com a principal peça destacada Diana Morant, Rebeca Torró i Pilar Bernabé, les hores més baixes del trident del socialisme valencià.
També en clau política, terratremol a Andorra. Arriba un tribunal constitucional, un nou jutge lligat a l'ala més dura del PP espanyol. L'estat espanyol ajorna fins a l'abril el sistema fronterer entre èxit amb Andorra. Per què no s'ha enviat un alert als mòbils de la tempesta de Barcelona? Es demanen des de Vilaweb.
I també la tempesta estrellada a les Terres de l'Ebre i es preveu pluja a bona part del país. Més qüestions. Acaba el debat ciutadà a Catalunya Nord. I ara com es decidirà el nou nom del departament?
i ens ofereixen també un reportatge sobre l'Atlètic Balears, l'equip d'origen obrer i antifeixista que lluita per resistir. Sobreviure és un triomf.
Finalment, destacam que Montserrat Rossell, nova vicepresidenta executiva del Consell de la República. Totes aquestes informacions les podeu trobar a diaridebalears.cat i a Vilaweb. Vilaweb.cat. M'han anat ara a la secció d'opinió del diari de Balears. Allà hi trobarem
Articles d'opinió destacats com el d'en Joan Vicenç Lillo, un home bo, o el de Nalila Tomàs, el Nadal d'enguany requereix més optimisme. També en Rafael Borràs que mos diu cançons per a Palestina i per al Sahara Occidental.
Joan Lledonet, aquesta democràcia que no ho és, i és d'en Miquel Ripoll. Aquest Nadal regalaré llibres. Aquests són i d'hores d'ara els principals arguments informatius i també d'opinió que mos ofereix Diari de Balears. M'on anem ja a la nostra primera secció d'avui, una secció d'anàlisi amb Antoni Benassa.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida, ja saludem en Toni Benassa. Toni, molt bon dia. Molt bon dia, què tal, Tomé? Avui aquí. Molt bé, encantats de saludar-te, molt d'anys, com mordes ara, en privat. Molt d'anys. I avui volem posar en valor, volem rescatar, volem reivindicar la figura d'un personatge important del mallorquinisme polític, no és així?
Sí, correcte. Enguany 2025, aquest any que estàvem acabant, s'acompleixen precisament el 25 any de la mort d'en Josep Melià Periquiàs, un dels grans referents del pensament polític i del major quirisme polític de tot el segle XX.
I una de les primeres coses que m'agradaria destacar és el silenci institucional i també de mitjans que hi ha hagut en relació a sobre i a sa vida que també li ha precisament considerat.
que enguany que se complia un terç de sa pèrdua de Josep Melià en sa importància de sa seva obra i en especial el Mallorquins o després retitulat la nació del Mallorquins s'havia de reivindicar aquesta figura cosa que no s'ha fet un Josep Melià que per exemple per gent com tu que no ets precisament de dretes va ser també un referent o no? Sí
Correcte, precisament el gran mèrit de Josep Melià és la seva transversalitat. Jo porto molts anys estudiant l'obra de Josep Melià i no només l'obra de Melià sinó el que s'ha escrit sobre Josep Melià i fou, precisament com dius, un referent evidentment més per l'esquerra que no per la dret. És un fenomen molt i molt curiós.
Una de les cites que se solen fer sobre l'obra d'en Melià és una cita d'en Miquel López Crespí, allà on la seva obra, l'antifranquisme a Mallorca, diu que els joves antifranquistes venien i traficaven de la clandestinitat l'obra d'en Melià al mallorquins amb la mateixa il·lusió i el mateix afany que ho feien amb el manifest comunista al capital de Cal Març.
Per tant, el paper revolucionari que va suposar escriure per primera vegada la segona meitat del segle XX, escriure en plena dictadura franquista sobre l'identitat nacional de Mallorca i sobre els orígens històrics i historicistes, ara si vols en parlar amb,
del pensament mallorquinista esdevé en revolucionari i esdevé en un referent, cosa que a en Melià li provoca una profunda contradicció, perquè en Melià té l'afany i fins a lo darrer ho manifesta d'intentar trobar una burgesia mallorquina que, igual que la catalana, doni suport a un projecte nacional.
És a dir, ell és amic personal i té molt bona relació amb en Jordi Pujol i amb tota la gent del que després serà Convergència i aspira en aquest sentit que se pugui
crear una massa crítica de burgesos mallorquins que tinguin compromís amb la llengua, amb la cultura, amb la identitat, tal com hi ha una massa de burgesos catalans que són els que han fet el Liceu, els que han fet el Palau de la Música, els que han donat suport a organitzacions culturals, els que han defensat des de la dreta política la identitat nacional catalana,
Però se'n dona compte, a mesura que passa, els temps que aquesta identitat nacional defensada per burgesos es veien pràcticament impossible. I d'aquí el pròleg, que per jo és un document imprescindible, que en pon menys de deu pàgines,
ho resumeix el pessimisme final d'en Josep Melià, el pròleg de la quarta reedició que es publicà l'any 1989, en el qual ja sembla que tira la tabiola i que comença a repartir lleltades a tothom, però entre d'altres, entre cometes, n'ha escrit el que diguin abastat els seus aliats de classe que reconeixen el mateix,
que el primer que fan és que es teganitgen tant ells com els seus fills. Per tant, a la fase final,
de la vida d'en Melià, que és cert que després, a l'any Vuitartoron, li queden 11 anys de vida, però quan ja comença a tombar 50 anys d'edat, se'n dona compte que el seu gran somni d'una convergència i d'una burgesia catalana que doni suport a un projecte nacional, o d'una burgesia mallorquina que doni suport a un projecte nacional, és una quimera i no serà possible. I això li provoca un gran desercís.
Abans parlaves de sa part diguem-ne històricista en Josep Melià es gran mèrit també es fer de pont entre entre uns teoris del mallorquinisme que en fi que havien estat callats per ses armes diguem i o sigui d'alguna manera es coma sa represa significa un pot sa represa?
Correcte, correcte. I també he de dir que en Toni Marimón, en la seva recerca històrica, ha trobat una dada molt important. És conegut que el que intenta fer en Gran Melià és fer una edició mallorquina dels valencians, és a dir, s'obre un poster que té una importància majúscula en el País Valencià i en el Conjunt de l'Estat.
I ell, molt jove, perquè amb 20 i molt pocs anys, té el neguit que aquí a Mallorca hem de fer una cosa com ha fet en Portemba el Valencià. Però, com dic en Toni Marimón, ha fet un treball històric molt interessant, que és que originalment en Pep Melià no tenia la intenció d'escriure'ls en mallorquins.
sinó que va visitar en successives ocasions, i va insistir molt, en en Josep Maria John Park, quan celebrem l'any John Park, l'editorial Moi, perquè per favor escrigués, que considerava que era el gran intel·lectual de la segona meitat del segle XX, en Josep Maria John Park, que per favor en Pep John Park escrivís el Mallorquins.
I en Josep Maria i en part, perquè en el set de damunt, li diu no me donin més creu i feu-ho tu. I en 23-24 anys ho comença a escriure i l'acaben als 25 anys.
que, com dic, el darrer pròleg que fa l'any 1989 es reconeix que era extremadament agosarat i que era una temeritat perquè ni per edat ni per coneixements tenia la capacitat per fer-ho. Però, com dic, resulta que en Josep Maria Llón Parc, que també era un dels grans intel·lectuals,
de la segona meitat del segle XX va tenir bon ull i va saber a qui li encomanava la feina, per dir-ho de qualsevol manera, perquè ho va fer molt bé tant de la primera com de les successives reedicions i reescriptures del Mallorquins.
Bé, tu et dius moltíssimes coses en una piulada de reivindicació de la figura i de l'obra d'en Melià i destaques una sèrie de frases que recomanàvem a la nostra audiència que s'hi poden rescatin a través del teu perfil de X, de Twitter. Bé,
En tot cas, això, un referent a la seva pràctica política seria també reivindicable, Toni, o mos quedàvem bàsicament en la tasca intel·lectual?
Bé, políticament crec que hi ha dues fases o no sé com dir-ho. Sí, dues etapes o dues èpoques. Sí, dormiria perquè se van desenvolupar les dues en èpoques diferents.
però va anar i va venir. És a dir, per un costat, el que és la tasca d'en Pen Melià a Madrid, és a dir, des que guanya les primeres eleccions, acords, allà on se trenca...
amb el búnker franquista, amb una campanya molt de l'americana, i allà on insignes persones de l'esquerra política després han dit i han confessat que van agafar amb gran il·lusió la candidatura d'en Melià, tot i que se presentasse a cor franquista i van fer campanya per ell. És a dir, una de les persones, perquè m'ha passat amb una idea que jo reconeix que va fer campanya...
i va repartir paperetes a favor de l'ample franquisme, va ser en Damià Pons, perquè molts entenguen que ho havien conegut en diferents actes i conferències. Per tant, aquesta etapa inicial durant el franquisme, que acaba sent procurador d'acords per estats familiars, que s'en denominava els corfranquistes, després a Madrid, que seria aquest bloc madrileny, hi ha el seu paper d'amic personal i d'assessor d'en Adolfo Suárez durant la transició,
que li duen a tenir molt importants càrrecs institucionals, com el de secretari d'Estat de Comunicació, i sobretot el de governador civil de Barcelona, que jo crec que en aquesta etapa és quan estableix una gran amistat ja final amb el que sinta l'actualitat i aquesta borsesia catalana, que després serà Convergència i Unió,
La política mallorquina és una política de decepcions continuades.
ell s'endú una egalitada molt forta amb els fracàs d'Unió Autonomista. Per gent que no ho sàpiga, en Unió Autonomista jo sempre dic que és partit somiat per qualsevol intel·lectual, perquè va aglutinar els millors serveis i els millors intel·lectuals de l'època en una sola candidatura electoral. Perquè hi havia en Josep Maria Llompart, hi havia en Climent Garau, hi havia en Pep Melià...
I tot i que estava de dintre, però estava de fora, hi havia en Gori Mir. Vos vos imagineu quines quatre persones acabes de citar? És a dir, era 100% de cintel·lectualitat. I a pesar d'això, naturalment amb el suport d'en Jordi Pujol, no només el suport...
implícit, sinó també amb un suport econòmic que li va donar molt important, perquè va posar en part del patrimoni d'aquella època d'en Jordi Pujol a la candidatura. I, si tot, va tenir un precar absolut electoral, crec que va quedar quart de les eleccions,
I crec que aquest altabast que el poble mallorquí girar l'esquena, no només en Josep Melià com en Josep Melià, sinó s'intel·lectualitat, és una espina clavada que té en Pep Melià periquiats al llarg de tota la seva vida.
Això és la meva percepció personal. Per tant, no va acabar de superar mai els trecars. És a dir, després va anar fent voltes amunt i avall i també dins d'aquest àmbit de sa dreta nacionalista o del centre nacionalista, qual li vulguem dir,
Hi ha una qüestió que a diferents fonts he pogut obtenir i que tampoc mai he acabat de tenir clara. És a dir, encara me queda per investigar, però que m'agradaria acabar d'aclarir. I és que externament sembla que les relacions entre en Pep Melià i en Geroni Albertí mai van ser d'autofluïdes. És a dir...
perquè després de tot el procés d'unió economista, sembla que la passa lògica hauria estat l'integració dins la confluència del que va ser després Unió Mallorquina.
A més a més, perquè tant en Geroni Albertí com en Pep Melià venien tots dos d'UCD i després CDS, etcètera, etcètera, no? Era la biològica on havia de desembocar en Melià. En Melià hi desemboca, però ja molt tard, és a dir, cap al final dels 80, i mai acaba tenint el protagonisme que tocaria tenir pel seu pas intel·lectual i pel seu pas polític pretèric. Clar, jo a fons, els de rècord, en ocasions...
el que m'han arribat a dir era que hi havia una situació que suposo que venia de l'època de FED, de certa confrontació amb en Geroni Albertí. Però, com dic, és una cosa que no tenc confirmada. I després, també, hi ha un tema molt a estudiar, ja és la sintonia o disintonia amb el paper d'un altre gran personatge que és la Maria Antonia Monal. Però, com dic, com dic...
Mai he acabat de saber què va passar dins de la Mallorquina, però en Pam Elian mai va brillar, s'incorpora molt tard i mai va brillar quan toqueria va brillar. És una cosa molt curiós. Sí, sí, sí. Bé, podríem estendre'l molt més, però jo com a record, pràcticament l'únic que tinc, clar, en els seus darrers anys de vida...
Sí que recordo alguns posicionaments molt clars i molt contundents públics a favor de la llengua catalana, a favor de l'exercici del dret lingüístic. Recordo un article demanant que se castigués uns policies que havien marginat o que havien discriminat
catalanoparlants record també posicionaments a favor de la recepció de TV3 que de fet fins i tot va fer un informe per justificar un dictamen jurídic molt important sobre la recepció
perdona Tomeu però se m'havia oblidat el paper d'en Pep Melià, Voltó i tot el que s'ha de fer per tant importantíssim simplement això d'esta creó que també els seus darrers anys se va banyar tot el que va poder i també tenir una teoria que és bastant interessant que jo li vaig escoltar alguna conferència dos d'altres darrers anys abans de morir
i era que la llengua i la cultura només se podia salvar si conseguia conquerir i identificar-se en les classes mitjanes mallorquines. És a dir...
Ell se'n dona compte, i així també ho inclou a les darreres obres o a les darreres reformulacions de les seves idees que realitza a partir del any 80. Ell se'n dona compte, com dic, que aquest desideràtum d'una burgesia mallorquina i mallorquinista és impossible.
i ho reconeix. El primer que fan els burgesos és castellanitzar-se. I jo cada pit que pones en aquestes paraules d'en Melià m'hauria de ser cap personatges com sa família Esquerrer o sa família Marc.
que els pares eren mallorquins, però el primer que fan els fills és forasteritzar-se i només parlar amb foraster. Ja no he sentit mai un escarrer fill, perquè molt entenguem on et, parlar amb mallorquí. A més, quan va morir el patriarca de la nissaia,
per tot apareixen els documents d'oficial, com han nascut a Palma, quan havien nascut a Porreres. És a dir, són coses simptomàtiques. I a la família Marc n'hi en parlem. En Pep Melià se'n dona compte que la burgesia, l'alta burgesia, la castellanitza i el primer que fa...
en tenir dos beses de castellanitzar-se i també se'n dona compte que es lumpen, és a dir, s'escapa baixa de la societat d'origen immigrant és molt difícil que se catalanitzin. Per tant, en la darrera etapa de la seva vida té una gran esperança perquè sobrevisqui la llengua en les classes mitjanes. Jo crec que també és una reflexió molt interessant.
I tant que sí. Bé, veurem si realment aquests darrers dies que queden de s'any serveixen per posar en valor, per recuperar aquesta figura que tu avui mos has volgut acostar. Recordem que Josep Melià...
Ahir i avui el llegat d'un intel·lectual compromès són unes jornades que se fan aquest dijous, 18 de desembre, a les 18 hores a la sala d'actes de l'edifici de Cano Leo de Palma. Hi participaran en Toni Marimón, en Pere Rosselló Bovent, en Damià Pons,
i en Josep Meliacés, la coordinació és a càrrec d'en Ernest Carranza. Toni, moltíssimes gràcies. No t'avui acomiadar sense, ara diguem que baixaríem una miqueta el nivell, parlar del repte d'avui vespre, no?
Sí, bé, la Tito Madrid, la Tito Polano, la Tito Poles, la Tito Madrid millor dir perquè trobem de local. I seràs, i seràs. Sí, sí, si no hi ha res de nou, sí, ja tens d'entrar i seré.
Crec que hem de fer la broma, és a dir, el gran dol que tenim els mallorquinistes és que si passam a la propera eliminatòria no podrem eliminar en el Mallorca perquè ell ja va caure en el cap del Depor. No, és un partit simplement per llaudir.
perquè hem de tenir en compte que hi ha quatre categories de diferència i més de 500 milions d'euros de pressupost, o sigui que és un partit simplement per lleudir, per veure un dels millors equips del món a l'estàdia Balear, que crec que és una de les diferents històries. Però també hem de dir una cosa, perquè som del món del futbol, m'agrada dir que hi ha un bon molt gros entre els equips professionals i els que no ho són. És a dir, intentar que elimini
Intentar que elimini un equip professional, un equip com el Sant Jordi, o com el Constància Dink actual, etcètera, és molt difícil quan hi ha hagut aquests darrers partits en l'Osasuna o en el Girona. En canvi, entre equip professional de primera i segona ref, com pot ser el Balears, que a pesar que els salaris en línia general són salaris proletaris, però ja són jugadors professionals que només s'ediquen a esponvols,
i un primer o segona divisió a un únic partit, les diferències no són tan grosses. I tots els que van veure el partit d'ahir del Barça... Per exemple, sí, sí. ...se va veure el Guadalajara, el molt que va fer patir el Barcelona, a un sol partit. És a dir, a una competició regular seria impensable. Però a un sol partit, amb aquest model de Copa anglesa, qualsevol cosa pot passar. Pensem, pensem.
que fa altres temporades en vàrem fer 5 en el Getafe, la primera divisió, i vàrem eliminar després el Celta de Vigo. I al València vàrem perdre 0-1 perquè ens van marcar en els 40 segons, però després no va faltar tornar a fer res, vàrem sortir dormits, i amb el camp ple, i amb un ambient que estàvem més pendents els jugadors de la festa, i ens van marcar en els 45 segons, crec que era, i després ja no se vol poder referir. Però tampoc no va fer res més en el València d'un bordalàs.
Per tant, a un partit qualsevol cosa pot passar, però el normal és que m'ho elimini, per definitivament, amb un parell de gols, però com deia en Gransi, que veiem l'any amb una cita marxista, fos un espessimisme de l'intel·lecte, el timisme de la voluntat, no m'ha de quedar d'altre que et tu hagi. Idò, aquesta és l'actitud. Toni, moltíssimes gràcies, Toni Ben Nassa, per les teves col·laboracions durant tot aquest any. Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, una forta abraçada. Igualment, salut, bon dia. Bon dia.
I amb en Toni i en Nassa, que hem comentat sobretot la figura d'en Josep Melià Béricàs i també aquest punt final sobre futbol. És el moment de parlar de pensions i és que a la plataforma audiovisual Vida hem entrevistat en Pep Juárez com a portaveu de la coordinadora baleada de defensa de pensions públiques.
que ens explica la situació actual de la ILP, de la Iniciativa Legislativa Popular, pel dret de la gent gran a una vida digna. Escoltem aquesta entrevista que li fèiem a la plataforma audiovisual Vida.
Avui, que són a Blanquer García Oliver, en Pablo Emili Muñoz i en Ciberchip. Començam i ho feim saludant el protagonista de l'entrevista d'avui, que és en Pep Juárez. Pep, molt bon dia, molt benvingut. Molt bon dia, moltes gràcies. Moltes gràcies per ser aquí, evidentment.
Pec Juárez, anava a dir, és aquí avui, en tant que porta veu de la Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques, que és la xarxa que impulsa aquesta iniciativa legislativa popular. Tot això ara vos ho explicam. Pec Juárez, en primer lloc, qui és, qui són, qui forma part d'aquesta Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques?
En principi, la coordinadora de Balear per la defensa de les pensions públiques, som un espai on participam plataformes pensionistes, però també entitats de la xarxa social, com pugui ser la Federació de les Sessions de la Meix de Palma, Fórum Ciutadà i diversos sindicats.
Les plataformes pensionistes n'hi ha de les tres illes, n'hi ha concretament dues de Mallorca, que és la plataforma de Mallorca i Jubilat per Mallorca. A Eivissa n'hi ha la plataforma Pitiusa i a Menorca, concretament de Ciutadella,
hi ha la plataforma de pensionistes per la seva dignitat. Bé, tot aquest espai ho compartim amb un objectiu comú, que és la defensa d'un dret bàsic social de la gent treballadora, com són les pensions públiques i el propi sistema públic de pensions, que bé, ho sabem que de vegades...
i d'alguna manera, darrerament amb massa interès, està sent l'objecte de, primer, una campanya de desprestigi, i segona, diguéssim, un interès molt poc dissimulat de fer-se, diguéssim, amb el control i la privatització del règim de pensions. Per tant, bàsicament, la coordinadora és aquest espai a partir del qual es...
llançant iniciatives, entre d'altres, com la de la iniciativa legislativa popular, que ara comentarem. Efectivament. Parlaram de totes aquestes qüestions que ara, diguem, has presentat i me pareix que a Pantura és interessant explicar què és una iniciativa legislativa popular, més enllà de la que després anirem concretant, però què és una iniciativa legislativa popular per a la gent que no
Sí, una iniciativa legislativa popular és un mecanisme legal, és una llei, concretament hi ha una llei autonòmica d'iniciativa legislativa popular. Per cert, en un petit parèntesi, aquesta llei ve de l'any 93, del Temtem Canyelles, però va estar modificada per haver l'any 2018.
no tant també en quant al nombre de signatures que calien per passar a tràmit, que van ser en 10.000 i se van quedar en 7.500, sinó també de l'edat de la gent que pot signar, que en aquest cas són 16 anys, o sigui, joves que de 16 anys poden firmar, en fi, tota la ciutadania en general.
Una iniciativa legislativa popular és un mecanisme mitjançant el qual la ciutadania podem proposar un cost legal per a ser debat en el Parlament, en aquest cas el Parlament autonòmic. Per tant, és una possibilitat que requereix molt de filtres, molta burocràcia, anem a dir, però en definitiva és una possibilitat que hem de posar en valor unes...
en aquest cas un projecte de llei que els grups polítics, per la raó que sigui, no han elaborat i és de la pròpia ciutadania que surt per tal que sigui debatut i aprovat en el seu cas en el Parlament, insisteix en aquest cas en el Parlament Balear.
i la iniciativa legislativa popular a favor d'unes pensions justes. De on parteix? De quina realitat parteix, primer? Bé, parteix d'una realitat que anem a dir-ho ben clarament i en poques paraules. Aquí a Balears i per desgràcia, darrere de la postal turística, s'amaga un pou de pobresa realment impressionant. I el pou de pobresa de sectors que...
en fi, desfavorits, anem a dir, entre d'altres estan la gent gran que cobra pensions de misèria i que no té d'altres recursos. En aquest cas, nosaltres el que proposem en la iniciativa legislativa popular és que tota la gent de més de 60 anys que cobri una pensió
tant contributiva com no contributiva inferior al salari mínim interprofessional, la comunitat autònoma, si complementi uns recursos de caràcter social, no estem demanant pensions, que és una competència estatal, sinó és un recurs de caràcter social perquè sumat a la seva pensió puguin arribar a el que és actualment el salari mínim interprofessional, que concretament l'any 25 són 1.184 euros. Per tant, aquest complement és el que demanem en la ILP.
amb una excepció en quant a l'edat, i és que nosaltres també volem que aquesta iniciativa cobreixi les necessitats que tenen les persones amb una discapacitat absoluta reconeguda i que no tinguin altres recursos, malgrat no tinguin 60 anys d'edat.
I quanta gent hi ha en aquesta situació que seria necessari complementar per arribar al salari mínim? Bé, nosaltres estem fent feina de muntar aquest projecte pràcticament un any.
És vera que davant de nosaltres, o abans que nosaltres, la gent del moviment personista del País Basc també va fer una ILP pràcticament en els mateixos condiguts, això sí, adaptat a la seva realitat, i nosaltres som la nostra, que si vols després establim un poc de diferències perquè hi ha molta cosa que comptar, en efecte. Però nosaltres, en primer lloc, la iniciativa de la Gira Driba Popular s'ha presentat al Parlament,
ha estat atmesa a tràmit, o sigui, a la Mesa del Parlament. Això ja és una primera base important. Una base importantíssima, perquè si no s'hagués acabat aquí, bueno, tindríem el recurs al Tribunal Constitucional, però bueno, això és un tema que no ho contemplàvem, no? Però sí que és vera que és molt important que hagi estat atmesa a tràmit.
perquè això suposa ja passar a la següent fase. Nosaltres hem fet uns documents que hem ingressat, insisteixo, al Parlament, que estan suficientment dotats de cost tècnic com perquè, d'alguna manera, puguem assegurar-nos que o no cau per defecte de forma o potser començarem a dir coses que no hi són. No. Nosaltres ens hem acostat a la realitat en la mesura de les nostres possibilitats. És a dir,
També és vera que nosaltres ens hem tingut molta cura en excloure de les possibles beneficiaris a totes les persones que, anem a suposar, tenen una pensió baixa però després tenen tres pisos de lloguer. O sigui, la gent estrictament que no tingui ni un recurs més que la seva pensió, és la que entrarà aquí.
Després de fer tota una sèrie de càlculs que han estat difícils perquè qui té les dades reals és la pròpia administració. Pinxar d'un bodonet segur que tenen la xifra exacta, però nosaltres per aproximació, però no creiem que mos anem molt en fora, estem parlant de 94.000 persones que han de menester actualment de les Illes Balears, que han de menester de manera urgent aquest complement social per poder omplir la gelera i arribar a fin de mes.
I igual com heu fet aquest càlcul per damunt, també supos que ens ajuden els sindicats, etc. heu fet el càlcul de dir que això és possible.
Efectivament, és possible en una comunitat autònoma que tenim. Per un costat, se'm diu que no xerrem llant ni de la balança fiscal ni d'altres coses, que tenen molt que veure, però és una comunitat que ha estat sempre considerada que el producte brut per càpita estava de les més altes i en canvi, paradoxalment, tenim les pensions més baixes pràcticament
o de les més baixes de l'Estat. Estem per davall de la mitjana. Per tant, estem... Això per què és, Pep? Per els tipus de... Mercat laboral. Bàsicament serveis, bàsicament...
I això és una cosa que ens diferencia bastant de la relic del País Basc. Però en un mercat laboral precari, fragmentat, temporal, mal pagat i pitjor cotitzat, la veritat és que no se pot separar el binomi de salari i pensió. En realitat la pensió és un salari diferit.
Les cotitzacions que produeix una persona quan està en actiu deixen d'haver la pensió i per tant la precarietat de les pensions de Balears s'explica en bona part d'això. Amb un tema que és importantíssim i que nosaltres volem posar en valor i és que la major part, però estem parlant de més d'un 60% de les persones que reben pensions de misèria són dones.
també tenia apuntat aquí demanar-te per la fractura de gènere. Sí, hi ha una bretxa de gènere que fins i tot és molt més important que la mateixa bretxa de gènere salarial, que sempre se'n parla, no? Perquè a igual treball no hi ha igual remuneració. En matèria de pensions encara és molt més greu, però molt més greu de l'ordre de 10 punts percentuals superior.
la bretxa de gènere en pensions que la bretxa de gènere salarial. Per tant, aquí el que volem també en aquesta ILP és corregir en bona part aquesta bretxa de gènere, perquè evidentment el complement de pensions fins a arribar al salari mínim interprofessional beneficiaria moltes dones que en aquest moment estan patint una situació realment molt precària.
Una vegada ubicats en les dades essencials, anem a veure quines ha recorregut que ha de tenir aquesta ILP. La primera passa ja molt tardita i s'ha aconseguit que sigui acceptada per la mesa del Parlament. A partir d'aquí, quan comença el compte enrere? Quan comença la cursa per aconseguir aquestes 100.500 signatures?
El fet que s'hemos admès a tràmit la ILP va ser molt important perquè la mateixa llei d'ILP Balear obliga a l'administració, en aquest cas els serveis jurídics de la Càmera Autonòmica, a donar-nos suport, a assessorar-nos. I en aquest sentit estem en un contacte pràcticament permanent amb la Càmera Autonòmica
amb el servei jurídic de la càmera, amb dos objectius. Primer, a l'elaboració del pleg de firmes oficial, perquè això no és una recollida de firmes qualsevol. No, això ho volia dir a qualque moment, perquè no són 100.000 signatures que passes a una escola i firma tothom. No, no, no. És ciutadà de la Silla de Balears, major de 16 anys...
amb tota una sèrie de dades. Exacte, el DNI on hi ha i el lloc al municipi de residència. I amb unes persones que se'n fan responsables d'aquesta recollida.
En aquesta fase estem. Perquè, clar, nosaltres, una vegada admès a tràmit, ja un poc la calendarització ja depenia en bona part de nosaltres. Clar, venint les festes de Nadal, volíem evitar que les festes de Nadal venguessin a trencar l'inici de la campanya i tal.
Nos hem situat en una perspectiva perquè una de les coses més importants que havíem de fer és aquesta situació que per desgràcia és del pou de pobresa que tenim aquí, que patim aquí a Balears en molts d'aquests col·lectius, doncs això és un fet desconegut.
I nosaltres el que estem fent ara és assemblees per pobles, assemblees per barris, assemblees per empreses, per tal de donar a conèixer aquesta realitat, demanar el suport de la gent i també que la gent doni una passa i se faci fedetària, en el sentit que col·labori en la campanya. Per ser fedetari és molt senzill, és un tema...
també burocràtic de no tenir antecedents penals, i els DNI. Nosaltres en la Comissió Promotora, que és d'on comença, diguéssim, la primera passa era la Constitució de la Comissió Promotora de la ILP, nomenam a la llista de fedataris, després el Parlament convoca un acte, un acte protocolari, no?,
de jura o promesa, de jurament o promesa, d'escàrrec quant a la llista que li presentem amb un acte notarial, això sí. O sigui que tot va molt escrupulosament dotat de tots els elements de garantia legal. I una vegada els federataris estan nomenats, són els federataris els que donen fe.
que les firmes són autèntiques, que s'han recollit en bona llei, que no hi ha duplicitats, que no hi ha tot una sèrie de... I després el Parlament, quan s'ha de... Hi ha quatre mesos, els quatre mesos comencen a comptar, quan nosaltres li donem el plec de firmes al Parlament, el Parlament li posa la llei i les numera,
oficialment, i quan la torna aquí comencen els quatre mesos. I per calendaris i tal, el mes de gener ens ho passarem entre acabar l'anomenament de federataris
Tenir ja a disposició el plec de firmes i probablement la darrera setmana de gener i a principis de febrer segur ja començarem la recollida de firmes. I llavors aquesta recollida serà a totes les Illars Balears, amb gent per tant organitzada a Palma, fora de Palma...
Hem tingut molt interès en que només fos una campanya palmesana. Això és vital. De fet, ara estem fent assemblees per tots els pobles de Mallorca que poden arribar. Però ja duim de l'ordre de 7 o de 8 assemblees de diferents pobles, on la gent ha respost molt bé, la veritat és que
estem gratament sorpresos perquè la gent s'ha posat a disposició. Crec que farem una bona campanya. Probablement no volem ser immodels, però els 7.500 firmes crec que podem aconseguir-les. I a més el tema s'opaga. El tema és important.
Escolta, parlava abans d'Euskadi, aquesta comparació Euskadi-Lherbalears, tant en la situació de les expansions, com també en la ILP, que ja diria que ha estat un gran èxit. Sí, sí. Els companys d'Euskadi havien de menjar 10.000 firmes i n'han aconseguit més de 145.000. Figuera't.
De totes formes encara tenen feina, perquè sembla que el govern del País Basc... Sí, no està molt receptiu. I per això estem parlant de gent molt organitzada, estem parlant que cada dilluns en 80 pobles de tota Euskal Herria surten a Escarrea a reivindicar pensions dignes i públiques. És a dir...
han tingut un èxit realment important. Ha estat de llarg la ILP més votada, diguéssim, amb més suports de tota la seva història. I a nosaltres ens han ajudat bastant en quant a, primer, la seva experiència, però aquí, clar, hem d'adaptar-la a la nostra realitat. I, evidentment, la nostra realitat, per desgràcia, no és la seva.
En altres paraules, l'ILP de Balears estarà, en termes econòmics, bastant per damunt de l'ILP d'Euskadi. Cent menys de la meitat de pensionistes, eh? Perquè en Euskadi tenen al voltant de mig milió de persones pensionistes, aquí tenim no arriba a 200.000. Ho dic perquè la pobresa de la qual estem parlant, aquí és una pobresa severa. Aquí és una pobresa que...
I per tant vol dir que és més necessària. És més necessària, evidentment. Aquesta ILP. Evidentment. Hi ha un problema gros. Nosaltres oferim una solució. I demanam al poder institucional, en aquest cas al grup polític, i concretament al Parlament de les ILP, que posi remei.
Nosaltres donem una solució, nosaltres no venim aquí amb teories, venim amb una exposició d'un fet que realment hauria de ser prioritari per a qualsevol poder institucional que tingués una mica d'ètica i sentit comú, perquè seria qüestió de no marbaratar-ho tot d'on ves en coses que ara no entraré, sinó que la preferència hauria de ser atendre els col·lectius de persones que realment ho estan passant molt malament.
perquè col·lectivament, al cap i a la fi, que no hi hagi pobres, que els pensionistes puguin tenir una vida digna i un poquet més enllà de cobrir les necessitats bàsiques, va en favor de tota la societat, del conjunt de la societat.
Això és una cosa tan evident, qualsevol economista mitjanament, en fi, responsable, anem a dir així, te diria que bona part del top best aquest que se li dona a la gent retorna a la societat, clar, clar, clar. Retorna en consum, retorna en riquesa, retorna en tal. A més estem parlant de 1.184 euros. Perquè allà...
El referent de la Constitució Espanyola, que hi ha molta gent que es diu constitutionalista i que... Ui, sí, però se queden els articles 8, me pareix. No, doncs no arriben als 50, perquè l'article 50 de la Constitució Espanyola diu que els poders públics garantiran recursos suficients a la gent gran per poder viure dignament i periòdicament revisats.
Llegiu l'article 50 de la Constitució Espanyola. Per tant, en una comunitat autònoma que, per exemple, s'ha renunciat a la quita de deute de 1.741 milions d'euros, per exemple, que els s'ha donat en els rics unes quantitats d'impost patrimonials i coses d'aquestes, evidentment haurien de ser capaços, si n'hi ha voluntat política, això sí, de poder solucionar aquest problema que és prioritari d'una manera bastant evident.
per què han d'acabar i mos comprometem aquí des de vida, des del diari de Balears, des de la Mediterrània de recordar la ciutadania quan t'arrenqui la recollida de firmes que han d'anar a firmar però quan encara no havíem activat les càmeres comentaves quin món que deixaven els joves aquesta és la reflexió que t'he convidat a fer final
Bueno, és molt oportuna aquesta reflexió, perquè darrerament se senten discursos que, per exemple, se'ls diu als joves, o se'm els diu en general, que un pensionista cobra tal, el jove cobra menys, pràcticament que la culpa que el jove cobre una misèria és dels pensionistes que se'l duen. En primer lloc, la pensió és un dret, no és cap regal, no és cap privilegi, és un dret, i és un dret a més nodrit en cotitzacions de la vida laboral.
Per tant, la reflexió és palmària i sobretot dirigida en els joves, que no se deixen enganar, que aquí no estem per barallar-nos l'últim contra el penúltim, no. Aquí estem per fer pinya gent gran i gent jove perquè evidentment d'obres n'hi ha però cal un millor repartiment de la riquesa. Senzillament és això i per tant nosaltres som solidaris en totes les causes dels joves.
demanant-me'n els joves que signin la ILP i que tiren per davant perquè amb el seu futur. I, mira, molt pertinent perquè ara, en el segon bloc, tenim gent jove i, per tant, amb ells ho comentarem. Pep Juárez, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Nosaltres continuem amb aquest segon bloc que vos anunciàvem sobre actualitat.
Som en el capítol 88 d'Això és vida, un capítol que hem encetat parlant de la ILP sobre les expansions que s'està preparant i que hem fet entrevista amb en Pep Juárez. Ara, en aquest segon bloc, farem una taula d'anàlisi amb les persones que hi han convidat, que són Blanca García Oliver. Molt bon dia, moltes gràcies per ser aquí. Bona vesprea.
També en Pau, Emili, Muñoz, moltíssimes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies a tu. I en Joan, Cybership, benvingudi. Moltes gràcies, moltes gràcies. Digue-li tabla d'anàlisi, digue-li. Venim a xerrar de lo que mos diguis. No, de bo que digueu bo, però...
Començam. Bé, no sé si voleu fer un apunt, però hauria de ser molt breu sobre l'entrevista que acabem de fer i després ja meus plantejar-vos les vostres corolles. Joan, vols dir alguna cosa? D'acord. Està pensant mentre Joan Juárez xerrava... Pep Juárez, perdona.
tothom et jugant, perdona Pep, que aquesta cosa que justament a joves que d'aquí 40 anys mos tocaran altres, digue-li 40, digue-li 30, digue-li 20,
Clar, sembla que t'anen fora i de vegades hi ha gent, jo li dic a mi home, jo a les pensions ja no arrib, o perquè són mort o perquè són cancel·lades. És un sentiment que té molta gent jove. Sí, però les hauríem de lluitar perquè sembla un projecte molt interessant i que mira, és una de les coses que no sabia que se podrien fer perquè a banda de remogar poden fer ILPs, sí, sí.
Sí, sí, no és un procés fàcil però existeix, efectivament. Pau, qualsevol comentari? Jo només dic que ho he trobat molt interessant perquè totes les entitats, juvenils o no,
totes necessiten gent jove, no? I de res no, és com no arribaven els joves, molt falten els joves, i a vegades jo penso, sí, d'acord, està bé, però si la gent que té 30, 40, 50, 60, 70 anys, que vol seguir fent coses, també ha de tenir un lloc on pot estar, no? Això és una mostra que no només...
vull dir que l'activisme no s'acaba a sa joventut, no? Que hi pots seguir lluitant per el que creus i per fer una vida més justa a totes ses edats i crec que és molt important donar aquest exemple perquè pareix que una vegada passes els 30 ja està, ja t'has d'aturar i ara ja sí que has de començar a formar part de tot el sistema que te diuen que has de seguir i ja no te pot queixar i crec que no i que és molt cert que hi hagi activistes a totes ses edats. Blanca?
Jo vaig reproduir unes paraules d'un savi valencià que es va fer molt viral, que va dir està tot molt mal. Era molt savi. Era molt savi. I no sé, o sigui, realment pensant tot això, ni els joves tenien sous dignes, ni els jubilats després de tota una vida tenen un sou digne. Però bé, espero que totes aquestes iniciatives serveixin, doncs això.
Segur, segur que una mica serviran com a mínim. Anem ja a ser vostres corolles i podem començar justament per nada blanca. Jo avui tenia dilema perquè he vist una columna de Partal sobre...
el reconeixement de Finlàndia cap als samis, però com que no em veig suficient especialitzada en el tema de minories i minoritzacions, aposté per la Terra i anunciar que Netflix ha recollit quasi 70 nous títols en català a la seva plataforma gràcies al treball incansable de Generalitat, Entitats i que és...
Està bé que a poc a poc plataformes com per exemple Spotify per pressió econòmica del Barça o Netflix vagin incorporant més contingut perquè és això, o sigui, finalment si no és amb ajuda institucional doncs és molt difícil accedir que una llengua minoritzada pugui accedir a aquest tipus de grans plataformes. I això estic d'enhorabona, super.
Per tant... Doble enhorabona pels amis i pels catalans. Vinga, idò. Bones aportacions. Pau, Emili, què proposes que parlem? Bé, com a Consell de Joventut de Cilles Balears va presentar el Observatori d'Emancipació, les darreres dades que existeixen de com està la emancipació de Cilles Balears, el percentatge de sou, de gent que fa feina, etc. I crec que és un tema que també podríem comentar.
i que crec que també se pot resumir en ces paraules de Tzavi Valencià, no? Sí, efectivament. Tzavi Valencià. Joana Cibership.
L'altre sabeu que jo venc a flestomar i enfadar-me amb l'administració espanyola, que mira si és tan fàcil d'estirar el cable i dir, vale, adiós. Però no, he dit, siguem un poc més eteris i venc a cagar-me amb el futbol masculí. I amb tot l'espai que se menja, que no és futbol.
Cuidado, aquí pot haver enfrontament. Anant ràpidament a això que ha comentat Nablanca, Pau, i és que celebrar que les plataformes de consum més generalitzat no els quedi més remei, ho poden dir així també, d'anar incorporant més produccions en català.
No, ben, jo crec que està bé, no hem de caure en el de sempre, no?, de conformar-nos amb engronetes. De totes maneres, clar, quan abans ha dit això, he pensat, ostres, justament Netflix també ha anunciat que compra Warner i compra, ara no sé quina altra productora era. Per tant, se converteix en un monopoli. Que això sempre és perillós, tenir monopolis de qualsevol cosa, però...
Si en Monopoli, a part de posar-nos el que volen, també se pot fer un pot de pressió per posar també títols interessants per minòries lingüístiques, crec que és plau important i que pot ser no estar en mans de gent completament inútil.
però bueno, és perillós, perquè quan tu tens un monopoli que només depens d'una sola plataforma per posar uns títols a uns altres i aquesta et diu que no, per el que sigui, ja no pots acudir a un altre perquè li faci la competència o perquè competeixi l'una amb les altres i això és un poc perillós. Warner i HBO. HBO era, sí, sí. Hi ha una guerra d'empreses, no?
És possible. Han fet una contraoferta de no sé quines, que jo havia llegit la notícia i l'havia entès a l'enrevés, que Warner volia comprar Netflix. I dius, com que Netflix? Però quan de d'on ves de Netflix? Una empresa que la UI, la interfície d'usuari, no la té en català i quan li demanes, perquè són coses que ho assenya gran, Netflix no té la interfície en català. No, no.
I quan ho demanes, perquè hi ha senyors i senyores que diuen, perdona, és que hi ha una raó en la teva deixana, te diuen, ah, ho pots posar en anglès. Què és el que no mentes? Per tant, aquesta cosa que mos ninguneen, com se diu que te la ningunea?
Perdó, no t'ho tornaré fent, això. Què significa? Fer-te de menys? Menys tenir i menys preat. Moltes gràcies. Doncs, mos menys prean i mos menys tenen...
me sortirà bé en qualque moment. Doncs en segons quins aspectes, però després fan com aquesta rentada de cara de... hem posat 80 subtítols en català. Bé, rentada de cara o no, diguem de cara a la massa consumidora,
Bé, és una passa, no? I ara també el Senyor dels Anells, en català. Però està en català doblat o subtitulat? No, no, doblat. I han posat plats bruts, les de l'hockey, o sigui, han posat sèries catalanes, que està bastant bé en quant a projecció internacional de la nostra cultura, i a banda títols doblats al català i subtitulats.
Lo de Plats Bruts és fort, perquè a la caràtula pones platos sucios. Anava a dir això. Això s'ha de reivindicar. Això... Fa mal, eh? De fet és lo de posar ses màquines en espanyol per defecte, perquè t'està donant un missatge ben clar, no? En general, no només Netflix. No només mos menys té Netflix. Perfecte.
Vinga, podem passar a la següent qüestió que era la que ens plantejava en Pau i Emilis si la vols desenvolupar un poc més i ells que no acabin.
Bueno, no, han sortit les dades del segon semestre del 24, que són el semestre que agafa l'estiu, i l'estiu sempre l'emancipació és un poc més alta que el primer semestre per la temporalitat, perquè hi ha gent aquí a fer feina, i per tant quan venen a fer feina ja venen
amb un lloc que bon viure, però per tant si ho compram en el seu primer semestre és un poquet millor, però si ho compras en el seu segon, que és la semanalment justa de fer-ho, d'esseny anterior, és dos punts per davall. Estem en un 16% quan fa un any era un 18% de joves emancipats. I després, clar, això, els joves està calculat des del 16 en el 29,
I després, aquesta vegada el que hem fet també és l'estudi allargar-ho fins als 34, no perquè considerem que els 34 també han d'entrar dins l'edat de persones joves, perquè és una reivindicació que sempre fem, que joves fins als 30, perquè si la voluntat que hi ha darrere allargar l'edat de joventut és anar, que no sé si aquestes, però jo estava en català, tampoc anar granant davant l'estora, perquè primer no és greu,
però és menys greu tenir gent fora feina o fora un seu digne si ets jove que si ets adulta i per tant com més jove ets gent menys te n'has de preocupar i vas allargant del problema però ho hem fet aquesta vegada fins als 34 perquè se vegi que no és que l'hot de 17 anys no es poden emancipar sinó que en els 34 tampoc i les dades que surten fins als 34 anys és un poquet millor
però segueix sent bastant deplorable. I una altra dada important és que hi ha els preus de llogues i de compra d'habitatge més alts de tot l'estat espanyol. Sempre jugàvem entre Barcelona, Madrid i nosaltres, qui anar a qui estava pitjor i aquesta vegada en guanyant nosaltres.
No, no, no, espera, espera la grasa. Blanca, com analitzes aquestes dades? A mi em toca a nivell personal perquè estic intentant buscar una casa i és bastant impossible perquè clar, jo ara comencé a treballar
A Mallorca i em veig atrapada entre alloguers abusius i la possibilitat nula d'hipotecar-me, perquè el meu contracte és de llarga durada,
i no ho sé, és molt complicat i a banda d'això és mirar cap a un altre costat des del punt de vista institucional, no s'aproven les mesures que s'haurien d'aprovar, o sigui, el més encoratjador seria regular i intervindre directament sobre el preu dels lloguers i anar baixant cada vegada més, però clar, pagar 600 euros per una habitació, 600, 700, 800, o sigui, és que és impensable, em refereixo, el 80% dels teus sous se'n va...
per a només pagar el lloguer i sense possibilitat tampoc d'anar estalviant per a en un futur comprar algun tipus d'habitatge. Bé, 80%, la mitja d'això cadascú té una persona jove a pagar un lloguer és 111. Bé, en el meu cas m'he quedat bé de baix, però sí. No, no, no, i en tot cas trobeu que la solució seria topar
copar els preus de joguea. Sí, de fet, nosaltres li vam proposar tant en el Consell d'Habitatge com en Amargar Proents i el que m'ho van dir és que és una mesura que no funciona perquè quan tu fas això, els pisos més cars se'n van desmarcar i per tant baixa l'oferta.
i van dir, d'acord, baixarà un poc l'oferta perquè els pisos més cas surten del mercat però és que la gent jove i la gent en general no aspiren els pisos més cas de 100 o de 100 metres quadrats és una venitura i d'acord sortiran, jo què sé, se pot fer un estudi 100 pisos del mercat que són els més guapos de Mallorca però els altres 40.000
seran assequibles per a la gent jove. Jo crec que val la pena. Però bé, segur que han demanat un estudi que els ajudi a demostrar que no és una bona mesura per poder dir que no ho faran definitivament i a veure el que els diu aquest estudi. Però clar, si l'han comandat ells, jo supos que...
També he de dir, com a persona que ha estat mirant bastant tot el tema del mercat ací a Palma i a Mallorca en general, que no hi ha tampoc una grandíssima oferta de vivenda, ni d'habitatge ni d'allò. Em refereix, clar, a no ser que vagis com a, jo què sé, 2.000, 3.000 euros al mes, per 1.000 euros no hi ha absolutament res. Per baix de 1.000 euros no hi ha absolutament res i 1.000 euros ja és una barbaritat. És una barbaritat.
I el que ja se'n va, tot d'una, o sigui, cada dos dies... Sí, ni dos dies, o sigui, has de tindre els diners directament, tres del banc, i anar a pagar directament perquè no, no, és que no hi ha oferta tampoc. Que una cosa estranya, clar, jo no sé el punt de vista més jove, però sí conec senyores corentins que peguen en els 50, que han tornat a viure amb sa mare, perquè és això de... ja me'n vaig.
No, és que no pots anar tampoc a molts llocs. Sí, si voleu el cas que vos ensengui la sang, la mare que durant molts anys ha estat dient que el metod de fer dobles és comprar un espai, donar-li una mà de pintura i vendre-lo per doble. I dius, però això no és... Sí, crec que sí.
dius, no ets sostenible, però 5 o 6 anys després et diu, ai és que el meu fill viu amb jo, és un altre senyoro, perquè no et troba lloguer, i no et trobes un problema amb aquesta afirmació justament tu.
Sí, sí. Aquesta és un cap molt petit, evidentment. No, però tot això existeix i té moltes derivades, que no hi entrarem ara, però de fins i tot obligar a conviure gent que seria millor que no conviure. La veritat que sí. I conyotes.
No, la gent que estaria més per separar-se, per dir-vos-hi que no poden, etc. I jo crec que la clau és, no ho sé, jo justament no m'ho vull tirar a floretes, però em va fer una entrevista i vaig dir una cosa i dos dies després vaig veure que en Rafian també ho va dir en el Congrés de Diputats. Bueno, no ho sé. I clar, vull dir, no, però el que vaig dir és que la gent no s'ha d'acostumar, o sigui, no han de normalitzar a invertir en cases.
Ah, sí, sí, sí. Això és molt important, és a dir, és quan si qualcú digués, no, no, jo vull invertir en hospitals, i ara jo, que hi ha gent que ho fa, que hi ha gent que ho fa, però... També hi ha gent que ho fa, també hi ha gent que ho fa. Però no d'aquesta manera, perquè hi ha lleis que protegeixen els hospitals públics, i és com si digués, no, no, jo ara compleix tots els hospitals que hi ha, i jo tric qui entra i qui no entra.
gent diria, està el loco, vale, idò. Ara jo compraré 20 cases i les posen el preu que vull, no? Si tu tens molt de bens, pots invertir en mil coses, pots invertir en criptomonades, pots invertir en bo, pots invertir en troles, pots invertir en cotxes, pots invertir en lo que vulguis, en obres d'art, per exemple, pots invertir en cultura, però no invertisquis en un dret universal que és l'habitatge. Perquè fer feina no, no? També, per exemple...
És una opció, eh? No t'agreguis. Bé, tancar la taula d'anàlisi amb el darrer tema que ha proposat en Joan Sarchip i que és la destrucció del futbol masculí més avui. Per favor, si ha de ser possible.
Mira, jo vols parlar d'antecedent, perquè som una persona que ha nascut quan vaig néixer i jo he vist aquesta evolució que a patis de col·legi se'ls mengen els nens jugant a futbol. Després surt a la plaça i...
les pistes i els espais públics se'ls mengen els homes jugant de futbol. Els bars se'ls mengen els partits de futbol, que ja no és un dia a la setmana, ni dos, ja són 7 mesos especials. 12 mesos l'any
Però, a més a més, he perdut el fil i he perdut el conir, però jo sabia que era que ja no és fer-te fora dels bars. És a dir, com és possible que tu vagis a un bar, és exemple un altre pic molt concret, de dir 7 pantalles, justament t'asseus a la zona on no hi ha pantalla. I et diuen, ah, sí, ara te l'ensenc. No, no, no ho facis. No, però és que la gent té dret a mirar el partit.
Que se'n vagin a una altra banda? Què és el que passava aquí abans?
i s'es loco perquè... No, Joan, calla, perquè és que estàs posant problemes. Estic fins en els nassos perquè no ho hem aturat abans i ara què és el que passa? Però vaves de mirar la televisió i les sèries que miraves evidentment se movien perquè havia no sé què de la FIFA i no sé què dels senyores que jugaven en el futbol. Però és que ara tu agafes un diumenge i proves de fer un projecte
Anna, és que te descarregues el codi font lliure d'un projecte lliure i, oh, és que s'ha bloquejat la pàgina, però per què? Perquè hi ha gent que diu que pirotejar més futbol. Estic enfadat. Perdona. No, no. No, no, no, perquè crec que he de cridar així. Estic molt enfadat.
És qüestió de reflexionar-hi, perquè jo som còmplice i partícep de tot això que denuncies. En format d'usuari, no t'ho pensis.
No, home, és vera el que dius que jo quan era a l'escola a mi no m'agradava gaire jugar a futbol de petit i és vera que era un monopoli i el pati estava monopolitzat pel futbol. Però també és vera que m'estim més tenir el lot jugant de futbol a la plaça i jugant futbol al pati que mirant el mòbil. Per tant, és vera que...
Jo estic d'acord amb plantejar una altra manera d'educar a xerlots i no al voltant d'aquest esport que no crec que per esquí intrínsecament reproduix uns rols de líder és el més fort i és que cor més i és que posa més el cos per tirar un altre a terra crec que això no està bé però crec que els xerlots petits després d'estar un pari d'hores a classe necessiten córrer
i espler-se i cridar i moure-se. Per tant, no sé quina seria exactament l'alternativa. I després hi ha les nines, també. No, dic el Lotz en general. En el nostre cas... Perquè, clar, fins ara es veure que el monopòli era dels homes. Mireu com són les coses que les dues úniques opcions que se vos han acudit és o futbol o mòbil. No hi ha cap altre joc.
Perquè se pot córrer a llogar de moltes coses. Sí, sí, a veure. Vull dir, veus el problema bé. Perdona. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
I a Ona Mediterrània el bon dia i bona vida amb on anem fins a Menorca, perquè ja Podem ha advertit d'un desnonament imminent d'una família de mou formada per un ancià les seves dues filles en situació d'extrema vulnerabilitat. Per això mos hem connectat ja amb la portaveu de Podem a Menorca, Cristina Gómez. Cristina, molt bon dia. Hola, bon dia.
Explica'm-nos aquesta situació que voleu denunciar públicament. La veritat és que és un cas més d'un deguteig que és continu. Tornem a presenciar un desnonament que no és per falta de pagament, sinó per no renovació del contracte per part dels propietaris. I no és res il·legal.
El que estem denunciant és que tot plegat s'assuma de tots aquests casos. El que ve a demostrar és el que sempre hem dit, que el problema és de tipus estructural. El capitalisme salvatge i l'especulació, que a més està prohibida la Constitució, ningú se'n recorda,
està acampant a les seves anxes, diguem, aquí a les nostres illes. La no renovació de contractes, com dic, legal, però dins un marc especulatiu, perquè normalment el que aquests propietaris que no renoven pretenen és un nou contracte de lloguer pel doble o per triple dels preu que estaven cobrant. Vull recordar que ara mateix el preu d'habitacions
és equivalent al que se cobrava per un habitatge sencer fa 3 o 4 anys. I ha arribat un moment que aquesta situació haurien de reconèixer que és una calamitat social perquè ni tan sols els serveis d'emergència habitacional de les administracions locals poden ser res perquè estan absolutament col·lapsats. El problema és que s'ha d'intervenir el mercat
I el Partit Popular ni Vox pensen que això sigui sa solució. I no queda altra. Jo me fa ganes de riure, de fet, riure per no plorar, quan es conseller, de veritat, tot el govern balear va i declara o demana fietosament als propietaris que no facin puges desorbitades.
horrible que s'hagi atrevit a fer aquesta petició, quan el que estem necessitant és una rebaixa deslloguer de quasi un 40%, perquè el preu especulatiu està demostrat que és mínim del doble. Si aneu a cíndex de preus deslloguer de la llei estatal d'habitatge, que permet treure un preu raonable i no abusiu deslloguer, fins i tot amb un ventall de preus adequat en el pis concret, i ho compareu amb qualsevol plataforma de lloguers
o a qualsevol immobiliària que ofereixi lloguers que ja no n'hi ha, veureu que pràcticament és el doble. I això és el que estem demanant, que se rebaixin els lloguers un 40% a setzones tensades, que són totes aquelles que bàsicament estarien impactades pel turisme de masses,
el lloguer turístic, moltes vegades il·legal, i això coincideix, per tant, amb les grans ciutats que són visitades per turistes, però també per les illes, especialment el nostre archipiàlex i també Canàries. I el que estem reclamant és, per tant, una rebaixa ja del 40% dels preus especulatius,
És a dir, s'ha de valorar cada llogur i tot aquell que estigui pràcticament doblat el que seria un preu raonable s'ha de baixar per llei. I també volem que per llei tots els contractes que estan a punt de vèncer o que avançaran el 2026, que està calculat que són uns...
600.000 arrel de tot Espanya, demanant que per llei se convertessin en contractes indefinits o com a mínim que es prorroguin uns anys, perquè està a punt de succeir una calamitat social. Com que els serveis d'emergència no poden donar sortir ni a casos greus com aquest de la família de Mó,
que ara concretarem, no? La gent es veu abocada a viure carrer. Això ja ho estem veient a Eivissa i ho estem veient a la vostra illa, a Mallorca. Hi ha barriades de caravanes, de barraques. A Menorca encara no ho havíem vist. Veuen moltes caravanes, però barriades encara no en teníem.
I estic convençuda que el 26 serà una calamitat social. I ahir qualificaven aquests desnonaments, especialment quan hi ha persones vulnerables, com el cas d'ahir. Això és terrorisme habitacional. I ho vull dir tal qual sona.
Perquè la paraula terrorisme i tal, hi ha partits que la utilitzen de forma demagògica per recordar temps passat, dels quals podien fruir el seu discurs polític. Ara, verdaderament, el que és terrorisme és expulsar una família vulnerable abocada a estar en el carrer.
i qui no ho vulgui reconèixer és que està a favor que se succeeixi. I ja dic, les paraules d'esconseher m'assemblen terribles, un missatge de no puja desorbitada quan estem en context de necessitat de baixar. I respecte de les mesures fiscals que va anunciar ahir la presidenta de Provenç, m'ha agradat molt el títol d'un petit rincó d'en Matías Vallès, que es titular era...
però ens ajudar els que cobren l'alquiler és que és molt fort, quan aquí la necessitat d'ajudar la tenen els llogaters i les llogueres i no els propietaris. I no és qüestió d'eslegitimar o d'estigmatitzar els propietaris. És legal i fins i tot pot ser legítim tenir cases en lloguer. No ho hem de qüestionar. El que nosaltres estem és en contra de l'acaparament, perquè l'acaparament d'habitatge té un efecte immediat d'especulació.
A més a més, amb un tipus de bé que no és un bé que funcioni per la llei de la oferta i la demanda, aquest s'habitual. El mercat de l'habitatge funciona per expectatives, de tal manera que tenir un habitatge fora del mercat i tancat no impedeix que aquest habitatge continuï augmentant de valor.
aquesta xa gran perversió. I vull recordar que Balears té 105.000 habitatges buits que, per tant, no necessitan construir més i que, per tant, el que necessita més obligar a obrir totes aquestes cases, posar-les a preu raonable i no abusiu, segons índex de la llei estatal d'habitatge, que vull recordar que no s'aplica a Balears perquè no li dona la gana anar al PP ni li dona la gana a Vox, i això està produint
una puja exponencial. A nosaltres, des de Podem, la llei estatal d'habitatge, se mos ha quedat sempre molt curta, perquè en realitat no aconseguia una rebaixa de preus. L'única cosa que limitava eren les puges quan hi havia renovacions de contracte. Però és que ni això vol fer el Partit Popular. No vol reconèixer que és necessari aturar aquesta espiral especulativa que ha d'haver que abocarà moltíssimes persones a viure a carrer. Pròrroga també de l'escut social.
Recordeu que mesures d'emergència darrere de la Covid, algunes hem aconseguit, jo he de presumir de partir, gràcies a la sententa de Podem, sobretot, que es prorrogueix escut social amb habitatge que impedia que persones o famílies en situació de vulnerabilitat social o econòmica es véssin abocades a viure a carrer. També vull recordar, perquè crec que hem de tenir una mirada com a integradora en els propietaris,
que d'alguna manera estan suportant un lloguer que no paga, han de ser compensats. Aquesta compensació sí que seria just que millorés i que fos efectiva, perquè al final, com diuen en castellà, el paper l'aguanta tot. Si els mecanismes de compensació no funcionen bé,
el que tenim són propietaris que decideixen no obrir el seu pis perquè no necessiten aquelles ventes, no? Però sobretot en contra de l'especulació i de l'esaparament que especialment practiquen a les nostres illes grans fons d'inversió de capital estranger i, bé, ja som a dur una altra cosa, no?, el famós patriotisme, no?, de Vox i del PP, no?, amb aquestes barceroles de patriotes, no?,
Bueno, doncs aquestes forces polítiques estan venudes en el capital estranger. Mireu quin patriotisme, no? Vull dir, és de Pepe Gotera i Otílio. I res, i estarem sempre donant suport a famílies com la Damó, que en aquest moment encara s'està lluitant perquè aquest desnonament no es produeixi divendres,
Sé que s'està lluitant a nivell judicial, però també té inconstància que s'està començant a moure una mobilització important, no només de les plataformes d'habitatge que sempre estan allà acompanyant i s'està donant total suport, sinó també desvesindari d'aquesta família, que no pot entendre que hi hagi una persona, o és propietari en aquest cas, que...
que clar, és que has de tenir zero empatia. Per molt que sigui legal, d'acord? És a dir, no és possible, perquè el context que tenim tothom sap en aquesta illa i en el nostre territori que no hi ha alternativa habitacional i se sap a s'equible avui dia. Per tant, no renovar contractes és fer-li a joc a s'especulació, és fer-li a joc a s'acaparament també,
i sobretot a bocage anterior a carrer. I poca cosa més.
Simplement, això que ja has comentat, però que crec que és important destacar, que deies que recursos residencials d'emergència també estan absolutament col·lçats, no hi ha pla B i la gent s'ha vol abocada a viure, això que deies, en caravanes i barraques, que ja, diguem-ne, que a Palma i a Mallorca ja es formen part del paisatge, que a Eivissa per descomptat i que molts dius que a Menorca
ben i començava, no?
tipus de vulnerabilitat que, a més, la preveu sa llei, que no és només econòmica, que té a veure amb el perfil de sa família, per exemple, quan hi ha fiets, no?, menors d'edat. Però també quan hi ha persones amb una situació greu de diversitat funcional o de malalties. I ara, en qüestió d'un mes, mos hem trobat un cas, com aquest, ara de Mo, que una de les persones que seran desnonades van cadira de rodes perquè té una lesió medul·lar. Ja m'adireu, altres...
Com us podem imaginar que podrà viure una persona amb aquestes condicions en situació de carrer o d'infrahabitatge? Per començar d'estar a una planta baixa o d'estar a un bloc de pisos amb un ascensor, com ara té, amb dificultats però que va solucionant. Però aquest mateix mes, una persona que està osteomotitzada, que du bossa per raons quirúrgiques, està vivint a un garatge a Ciutadella.
i aquesta persona necessita unes condicions d'higiene molt superiors a una persona, doncs, diguem que en sa sort d'estar saludable, no?, de tenir salut, doncs, així estem, així estem, gent que viu a cotxeres i gent que viu, doncs, bueno, amb aquesta espada de mocles, i de debè que majoritàriament, n'hi ha, eh?, per falta de pagament, però majoritàriament els desnonaments ara mateix són per no renovació de contracte. És un drama.
I tant que sí, i tant que sí. En fi, continuarem parlant, evidentment, perquè malauradament aquest tema no s'esgota aquí. De fet, estarem pendents de veure-me què passa en aquest cas concret a través teu mateix, Cristina. En qualsevol cas, en parlarem ben aviat. Cristina, moltes gràcies. Molt bé.
i vendres, aquesta família continua a casa seva. Gràcies. Exacte. Cristina Gómez, portaveu de Podem. Moltíssimes gràcies. Adeu. Adeu, bon dia. Moltíssimes gràcies, Ana Cristina, per totes aquestes reflexions, per aquesta informació. Estarem pendents d'aquest cas concret que mos explicava d'aquesta família de Mahó.
i a ritme de Sadas que acaben de publicar un nou disc que van presentar ahir i que a nosotros aquí a Oona Mediterrània mos el presentaran demà. Món anant fins a Melikoto, fins al carrer Blancarna. Allà mos hi espera en Jaume Vic. Jaume, molt bon dia!
Bon dia que em va. Va bé, encantats de tenir-te per aquí. Jaume, des de Meli Cotó, bé, m'imagino que la botiga està a les totes ara ja, no? Està plena, no? Sí, per nosaltres és un festival que ara és l'època forta, de Nadal, i bé, hi ha gent tota, hi ha ambient, i a nosaltres ens encanta escrit. Petit Mallorquinari, és un llibre que acabau de publicar. Què és això, petit mallorquinari?
bé, nosaltres veiem com estava un poc en un editorial infantil mallorquí el que volíem era com un poc posar com un ordre, no? és a dir, talment com va ser Mallorquí literària en el seu tradicionari nosaltres volíem com focalitzar
Com està organitzat aquest llibre?
És un any cultural, és a dir, partiríem de Sant Antoni, tot i que lògic seria dels Reis, però bé, partiríem de Sant Antoni i després ja passàvem terres dies, ja correm... a veure...
cíclic fins arribar a Nadal i cada època té els seus menjars, té les seves tradicions, té la seva simbologia i ho hem intentat sintetitzar de tal manera que fins i tot hi hagi espais que diguin que fein per Sant Antoni i posar com un parell de premides petites de que fein tradicionalment.
és un llibre per totes les edats especialment per els més menuts és a dir, és un llibre que està bastant pensat per infants però també és veritat que crec que molta gent
Crec que, organitzativament, mirant-ho cultural, és a dir, crec que li orientaria i crec que descobriria coses. Tot i que és veritat que sempre hi haurà qualcú que te digui que tot això ja ho sabia. Segurament molt de mallorquins ni tan sols sàpiguen molt de detalls.
Fareu presentacions com ho teniu organitzat? Sí, supost que farem posteriori ja de Nadal perquè ja ho tenim un poc col·lectat sí que farem un compte a comptes amb una companya i el farem a la botiga segurament On se pot adquirir aquest petit mallorquinari?
Realment el podeu, què dir, a la nostra botiga de M32, o també online, també el venem a la nostra web, però la veritat és que està accessible a totes les llibreries. És a dir, si se n'és a demanar, segurament el trobaríem. És un bon regal per Comanars Reis, no?
Sí, men, és a dir, sempre serà una bona època perquè està adaptat a que cada època tinguis de fer presència, però sí, per Nadal també està bastant bé. Com van ser bandes els primers dies? Estic molt contents. La veritat és que la gent ha reaccionat bastant bé. També és veritat que no hi havia res en el mercat similar i per tant jo crec que crida molta atenció. I per nosaltres és un fet important, això.
Jaume, fer-nos això res per tancar una recomanació evidentment d'Es Petit Mallorquinari i després també, no sé si hi ha altres productes nous culturals que creguis que val la pena que la nostra audiència hi conegui per com anant els Reis
Sí, jo crec que en guany hi ha un boom en tema de jocs mallorquins. Ah, sí. Hi ha moltes iniciatives que s'hi han podrat fort i crec que hi ha una oferta bastant bona. I, per altra banda, també tenim el motiu de tot el boom de la declaració del patrimoni material de les Neules. Sí. També hi ha llibres de tall de Neules...
que disposàvem a la nostra botiga i també tenim una novetat d'enguany que és de la Bàrbara llinada a una manacorina artista que fa 30 anys que té aneules i que les dissenya ella i hem fet un llibre amb ella que és un rateable i és única en el mercat i la veritat és que també està funcionant molt bé.
justament de Sant Neules en parlàvem ahir recordàvem la figura d'en Tomàs Martínez com a gran recuperador i sabou que en aquest sentit també a Sant Celles, a Inca hi ha iniciatives importants per recuperar aquesta tradició des de Meli Cotó teniu productes diria que un retallable i tot o no?
Sí, tenim llibres reteables, tenim neules que estan més sòlides, que són en PBC i tal, però clar, això és una altra història. Però, bueno, sobretot tenim els nostres reteables, que és el que nosaltres destacàvem molt més, perquè nosaltres ara la visió que tenim és que volem donar com a visibilitat als dissenyadors i als artistes que fan les neules, perquè sempre ha estat un món molt anònim,
i ara volen posar cares i en el nostre llibre que és Arreteable volíem posar cara primer a una neulera important que també lidera un poc l'associació de neulers i neuleres que també fan una feinada i era com recopilar un parell de neules exclusives per al llibre però també com a Arreteable
Idò Jaume Vic, moltíssimes gràcies per atendre-nos. L'editorial Meli Cotó acaba de publicar Petit Mallorquinari, un volum que reuneix les principals festes, costums i tradicions populars de Mallorca al llarg de l'any. Una obra pensada per un públic ampli que inclou infants, famílies i persones nouvingudes. Un llibre que, com us has comentat, se pot adquirir a la botiga online o a totes les llibreries. Jaume Vic, moltíssimes gràcies per atendre el microfón d'una mediterrània.
Moltíssimes gràcies, Duvaldo. Sempre és un plaer. Gràcies, bon dia.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Eskerrik Azko Donostia! Eskerrik Azko Euskal Herria! Zerda Guretzako Eurikia! Zerda, deu ser!
Bona nit!
Iñezko azeran baina, da, ustaia d'un intent. Gereguizko a persona bakar batentza. Gereguizko a persona bakar batentza.
Zaiatu nintzen, zaiatu nintzen, herria ordezgatzen dun aria jasoten. Zaiatu nintzen, zaiatu nintzen, herria ordezgatzen dun aria jasoten.
Y Edison rapiando con mi brother en la casa de operación contra Mando Music Style.
L'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona, l'agona
L'aguda serkariaren, bakar dadarekin el kalbiziten. Ambitegaren ertzean, bibile hoipan aiz, da banarea hoan, ez dut daltzorek kastona. Laguna sakhesu! Laguna sakhesu! Laguna sakhesu!
Fins demà!
Bona nit!
Gràcies.
Deixalo claro con tu cadencia la solida, ni tal la casa. Habit de quearen hertzean, ibiri holpanaiz, la panadea hoan, estutorekak alunay. Lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu, lagna zakezu.
Gràcies.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat.
I a Debales, ara mateix en portada, la primera notícia destacada és una entrevista en en Tomé Urriera. El personatge de Madalena Castells està inspirat en la visió d'una bruixa fetillera, però també en la d'un personatge humà que fa el que pot per sobreviure.
És una entrevista a en Tomeu Riera feta per en Marisa Serrador, motiu sobretot de la publicació de Les assassines de la soledat de l'editorial Dolmen i també, evidentment, un repàs a la seva entrevista.
a través d'aquesta entrevista que vos ofereix ara mateix Diari de Balears, un diari que també ja s'ha actualitzat i que ara mateix ha inclòs dues notícies noves, una titulada Denuncien la deriva radical lingüística del PP en el Consell de Menorca i de l'altra Alerten de les conseqüències sobre el territori del decret llei de projectes estratègics. També a través de Diari de Balears podreu veure
el vídeo on Joan Laporta, president del FC Barcelona, manté el català, i també podeu veure una peça titulada, podeu llegir Flors per Aurora, una peça que recorda que avui, fa un mes del darrer atemptat,
contra el bus d'Aurora Picornay, que encara no ha estat restaurat, però sí que és cuidat per als veïnats que li duen flors gairebé diàriament. També destacam que Podem denuncia un desnonament previst per aquest divendres i destaca que la gent...
es veu abocada a viure en crevanes i barraques. De fet, acabam d'escoltar una entrevista amb la Cristina Gómez, portaveu de Podem a Menorca. També un altre vídeo accessible a través de la portada diari de Balears, Elena de Borbón, amb un sou de 300.000 euros, demana solidaritat.
Que la gent t'ajudi amb el que pugui, diu. Romeria de Carles Simón encatsala les nominacions als Premis Gaudí i també destacam que la institució de lletres catalanes reconeix la trajectòria literària de l'escriptor Gabriel Gené Manila amb un acte d'homenatge.
M'ho anem ràpidament al Majorca Daily Bulletin, que el seu titular principal diu Els preus, un motiu per a estades turístiques més curtes a les Balears. També parla de desnonaments amb un altre enfocament. Diu el nombre de desnonaments a les Balears gairebé amb mínims històrics.
I, finalment, també destaca que els britanis adverteixen d'una vaga nadalenca als aeroports del Regne Unit i de l'Estat espanyol.
on anem ara a la portada en paper de l'edició en paper d'última hora que diu en el seu titular principal la guerra del PSIP arriba fins a Ferraz amb una denúncia a Negeruela i la fotografia principal és per aquest partit de copa
D por 1, un reial, Mallorca 0, un mal tràngol a la copa, diuen. També destaca, última hora, Margalida Tomàs rescata d'un injust oblit la figura de Maria Aguiló.
i un home intenta matar apunyalades la seva dona al secar de la real finalment en rebaixes fiscals pels propietaris que no pugin als lloguers. Aquests són els principals titulars de s'última hora i ara vos destacarem el diari de Mallorca que el seu titular més gros diu el govern anuncia una rebaixa fiscal a propietaris que no pugin al lloguer
joies ocultes en el temple, i és que la reforma del conjunt del segle XII ha tret a la llum pintures de l'època islàmica, arcs i altres elements arquitectònics. També destaca Diario de Mallorca que...
El Mallorca s'acomiada de la Copa després de caure davant el Deportivo per 1 a 0 i una entrevista a l'actor Josep Maria Pou que titula Si segueix que aquí és perquè el favor del públic ha augmentat. No vull ser ingrat. I finalment diu també
diària de Mallorca, que la justícia dona via lliure a cord per tallar els D8 vellombres que, segons ells, tenen perill de caiguda.
Aquests són els principals titulars Hores d'Ara de Diària Mallorca, Última Hora, Mallorca Daily Bulletin i, per descomptat, el De Balears. Escoltes el Bon Dia i Bona Vida i ara anem ja a fer un exercici de literatura comparada amb Marisa Sardó.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Marisa Sardó, molt bon dia. Bon dia, to meu, com va això? Molt bé, encantats de saludar-te. És el darrer exercici que farem enguany, eh? Sí, sí, és el darrer, i com a bon final, he trobat que estic tot més adequat pel programa d'avui, era parlar de finals apocalíptics.
De totes maneres fent comptes continuar l'any que ve, eh? Sí, perquè això s'acaba i torna a començar, com cada any. Exacte, però m'agrada, m'agrada els finals apocalíptics. Vinga, som-hi. Què compram avui? Dic finals apocalíptics perquè, clar, el dimecres que hi ve, m'assemblava dia 24, ja no sé quin dia m'ho trob, però dia 24 de desembre és la nit de Nadal. I ja sabem quin és la protagonista de la nit de Nadal, no?
La Civilda. La Civilda. Efectivament el dimecres qui ve, dia 24, sí, sí. Jo també m'ha despist aquest dia. I la Civilda, tu ja saps què fa, no? Però no estic jo al dia de judici final. Sí, sí, sí. I aleshores això me va fer pensar que...
No només la civil fa un pronòstic, sinó que hi ha hagut, al llarg dels temps, escriptors mallorquins que han fet el seu propi pronòstic de com acabarà el món.
I d'això era d'allò que volia parlar. I de... Bé, ara me'n vénen els cap uns quants, eh? A veure, a veure. Tu di jo, si jo t'hi diré si has encertat o no. Bé, ara és que perquè vaig llegir fa més poc, és d'en Pere Antoni Pons. Molt bé, contra el món. I ara se m'han anat s'altra. Però bé, m'ho vendrà, eh?
Molt bé, i de mira. O sigui, aquest és un dels que tens previts, és de Pere Antoni. De fer una comparació entre Estet desacidit-la contra el món d'en Pere Antoni Pons, que és de l'any 23 aquest llibre, aquesta novel·la, és una novetat.
Pràcticament un llibre que acaba d'aparèixer, bueno, una nova... d'actualitat, vaja, un tant d'actualitat. Ah, ara sí, però no me'n recordo del títol. D'en Sebastià Alzamora. Aquest no el tenia previst. Com se deia... Bé, després t'ho dic, perquè també té un començament amb un final... Bé, en fi, sí, sí, sí, terrorífic.
Molt bé. I l'altra, que això vol dir proposar, és Cròniques de la molt anomenada Ciutat de Montserrat. Ah, sí, sí, sí. Que és una novel·la de l'any 1972, és a dir que així mateix hi ha 50 anys de diferència pràcticament d'una a l'altra, i és de la Maria Antoni Oliver. Sí. Per tant, a veure...
Un poc per presentar ses tres obres. Bé, ja sabem que la civila és una mostra de teatre litúrgic, no? Se representava dins ses iglesis i està concebut per ser representat. Per això diríem més aviat teatre, no? És com un monòleg, però en forma de teatre, perquè hi ha un personatge vestit amb un...
un vestiment especial, etc., etc.,
i després les altres dues són novel·les, són novel·les de ficció, per tant. Sí, sí. Jo diria que una de les característiques més importants de les cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà és que està molt inspirada en les rondades i també en la civil, precisament. Contínuament, a part d'utilitzar estructures sintàtiques pròpies de la...
de la rondeística, per exemple, l'expressió com «camina, caminaràs i cap em va entafaràs», a part d'això, que la Maritzanya Oliver intenta un poc imitar l'estil de la rondea a l'hora d'escriure la novel·la,
També apareixen personatges típics de la rondaística. Per exemple, apareixen gegants, apareixen estaldor, jares, en van a decidir rei. Sí, sí, sí. Jo crec que va intentar fer una espècie de realisme màgic, saps? De rondares i mesclar coses que són de la realitat de Mallorca. Després de dir quines són aquestes.
Això és el punt de partida, diguem, de les tres obres. Bé, no sé si ho he de recordar, però si dir-la és un text pagà en origen, no és un text religiós. Diu que se l'atrebueix...
en la civila d'Eritrea i després va estar traduïda en el llatí diuen que aquesta obra aquest text el va incorporar Sant Agustí en una obra seva que se deia La ciutat de Déu i no se sap si realment el va escriure ell o no però com a mínim la traducció diuen que sí que és seva
I després d'aquests textos en llatí, després ha estat traduït en el provençal, en el català... I bàsicament és un text que arriba a Mallorca en la conquesta catalana. És a dir que té molts anys de vida. Sí, sí. I que aquest darrer any s'ha anat recuperant perquè s'havia perdut la resta de territoris de parla catalana, bé, excepte l'Alguer, que també s'ha mantenia, i ara...
Bàsicament per una causa precisament religiosa, i és que el concili de Trento, ja saps, en el segle XVI, va suprimir totes les representacions teatrals que se feien dins de les iglesis. Dèiem que s'havia com aderbertat això que les iglesis s'havien convertit en teatres de varieters i trobaven que havien de tornar en els orígens i només permetien les
representacions bíbliques. I per això se va perdre. El que passa és que, clar, a Mallorca se va conservar perquè bàsicament era un punt allunyat de la que et sucuria papal de Roma i, clar, el bisbe aquí va fer els ulls grossos, diguem, perquè sabia que era una cosa que era molt popular.
Idò no se m'acord res més apocalíptic que la civil
Si vols, parlo un poc de ses novel·les. Bàsicament, Contra el món, els protagonistes, són tres homes, però tres homes molt curiosos, perquè en Pere Antoni ja ho ha fet venir bé per explicar com ses tres visions del món, que hi pot... Bueno, n'hi ha moltes de visions del món sobre Mallorca, sobre sa realitat de Mallorca actual, no? Però ell ha triat tres estereotips d'homo, no? Un és un artista, és a dir...
I això li permet fer un retrat d'allò que pensa un artista sobre el que passa a la realitat de Mallorca. És un Sebastià, és un pintor, concretament. Un altre és un gerent d'hotel, ja te pots imaginar quin estereotip és aquest, de negocis empresarials, etcètera.
I l'altre és un ecologista d'Argob, que du des del principi d'Argob lluitant per un falós que ja te pots imaginar. I en el cas de Maria Antoni Oliver no són tres protagonis, sinó tres generacions. Ella parla de tres generacions de mallorquins. Comença amb els padrins, aquells que van haver d'emigrar, en aquest cas a Argentina,
els fills tornen a Mallorca quan ja se suposa que s'han enriquit i els fills viuen la Guerra Civil i això li permet un relat de la Guerra Civil molt esquemàtic no té una intenció de fer un relat de memòria històrica en aquest sentit i després els nets que són els que...
ja gaudeixen d'un estatus, diguem, prou eloqüent per emprendre alguna carrera, bé, per formar-se des del punt de vista cultural, no? Alguns se'n van a Barcelona a estudiar, etcètera. És un poc la història de Mallorca, també, reflectida en tres generacions. Mhm.
dues també fins a quin punt jo la de cròniques no la record tant la de Contra el món fa poc que la vaig llegir per tant la tinc bastant present fins a quin punt creus que hi ha voluntat per part dels autors de crear una reacció és a dir, que hi hagi una moralina i que hi hagi una conscienciació a partir de la lectura de la seva obra
Bé, jo crec que és total. Top dos, eh? Sí, sí, per part de top dos. Mira, la diferència de la civila, que clar, la civila més que rarà és la descripció d'un món que s'enfonsa. I la causa és religiosa, perquè clar, com que de balla Déu i vol fer justici, aquestes...
Bàsicament, sa voluntat. També és una voluntat didàctica, no? Com dir, porta't bé perquè, si no, després, Déu te castiguerà. Això és sa moralina de sa religió cristiana, no? Sí, sí. Però, en el cas de ses dues novel·les que t'acabes de dir, evidentment, sa voluntat és de fer una reflexió.
sobre les causes que duran Mallorca a la destrucció total. I és, ja te pots imaginar, causa del negoci turístic. És a dir, el turisme ha canviat la fosomia de Mallorca i, per tant, també la seva identitat. Això és la conclusió, no? I el que és molt curiós és que
I Oliver i Pons, clar, atribueixen aquest mal a dos factors diferents. És a dir, per la Maria Antoni Oliver, la culpa de la destrucció del món és dels propis mallorquins que per ambició,
han arribat a desfigurar Mallorca, no? Sí, sí, sí. Pensa que en el Maritania Lider escriu aquesta obra l'any 72 i qui s'enriquia en els seus primers negocis turístics eren bàsicament mallorquins, per tant, ell atribueix sa culpa, diguem, a sa ambició dels mallorquins. En canvi, Pons, clar, han passat 50 anys de negocis turístics i ja sabem que una de ses
característiques més importants ara mateix del punt turístic és que estem a dins d'un món globalitzat i, per tant, no són tant els mallorquins els culpables, sinó el negoci a nivell mundial del que representa el turisme, perquè turisme no només hi ha a Mallorca, també n'hi ha per tot el món.
Clar, i per això en Pons fa... inclou com a personatges també empresaris madrilenys, en De Los Potos, i també un soci holandès, que és en Lee, aquest. És a dir, jo crec que la conclusió d'en Pons és exactament que és impossible canviar determinades circumstàncies sobre les quals està construït el món. És a dir...
La política, l'economia, tot això, depèn de fius que es menatgen des de molt amunt i moltes vegades de manera opaca. Això és un part de la conclusió d'en Pere Antoni.
Bé, en tot cas, dos llibres, és d'en Maria Antoni Oliver també, molt recomanable, Recuperat-lo, és d'en Pere Antoni, evidentment, llegit-lo.
També, clar, dia 24 tenim l'ocasió de pegar un vot a moltes de les eclesies de Palma o de Mallorca que fan la civila. Per tant, també és una bona manera de recuperar o de mantenir aquesta tradició.
Què més mos afegeixes? Jo tinc dos comentaris. Home, jo te volia afegir el més important. És a dir, tu quan t'imagines i quebrarà el món? Perquè jo te diré com s'imaginen la fi del món aquests tres escriptors.
Com te l'imaginaries? Si hi has pensat mai? No ho sé si hi has pensat mai. Bé, o sigui, no, no hi he pensat així de manera molt clara i evident, però crec que me l'imagino un poc, tipus... És a dir, en els darrers cent anys, el moment que està més a prop
d'un final nuclear, diguem, d'un final apocalíptic per guerres, etc., ara. I aleshores me'l puc imaginar un poquet amb això, és a dir, fa uns anys m'era més difícil, però ara amb governants com en Trump, Putin i altres autèntics psicòpates...
Clar, no veig gens llunyà que perdin el cap, bueno, que perdin el cap, ja el tenen ben perdut, però vull dir que acabin d'això i comencin un atac nuclear i que el món quedi fet una espècie de Mad Max, diguem, d'això.
Ja estàs preparat per escriure la pròxima novel·la, perquè aquest final no estava pronosticat en cap altres casos. Mira, no faré una novel·la, però sí que potser qualsevol dia trauré un poemari que inclou aquest final apocalíptic.
Vinga, jo ara t'ho donaré idees. Mira, la civila, ja sabem com s'imagina la fi del món, és un incendi. Perquè diu, gran foc... Espera, el tinc aquí. Gran foc del cel de Ballarà, mar, fons i rius, tot cremarà, els peixos donaran grans crits. És a dir, un incendi.
la civila se va imaginar la filla del món i va descriure que és un incendi també s'ha de dir que hi ha altres versions per exemple la versió d'Anna Maria del Mar hi ha una versió que parla d'un terratrèmol és a dir, diu les pedres per mig s'arrompran i les muntanyes s'afondran el sol perdrà la força, la claror és a dir, un terratrèmol com s'imagina la filla del món amb Pere Antoni?
I d'una pluja de meteorits, que t'apareix. Hi ha una pluja de meteorits que cauen sense pietat damunt Mallorca. I la més graciosa després, ell clar, allà fa volar la seva imaginació, que per això estan els escriptors, per fer volar la seva imaginació, i diu que de cop hi resposta, sona la música d'Antònia Font, aquella cançó que diu, hola, que tal?
Puigdes terra terrestres, saps? Sí, sí, sí. I, bueno... O sigui, de moment tenim dos finals en banda sonora. Ah, clar. Sí, sí, tens raó. Sí, sí. El tercer no té música. Ja t'ho veig. Però seria més aviat una música clàssica, no? Hi pegaria més en el tercer...
Bé, espera, espera. Allò que més m'agrada d'en Pere Antoni és la darrera frase de sa novel·la, que crec que se la va pensar un parell de... Bé, se la va pensar, vaja, no li va sortir espontàniament, perquè sa darrera frase diu, Mallorca ha quedat intacta. I ha parat una coma. La destrucció és total. Aquesta ironia fina d'en Pere Antoni...
Molt bona, sí. Bé, idò anem a la tercera final. Sí. Que s'ha d'anar a Maria Antonia a l'Iber. És molt graciós perquè hi ha un supervident, que és na Joana, que jo crec que és una transposició d'ella mateixa. Na Joana s'asseu en el Puig Major i va observant com s'illa se va inundant. A poc de poc.
no? Aquesta joana dur s'estaldó en el front, no? I aquesta inundació va acompanyada de terratrèmol, de llans, de trons, de gigants que vivien sota la profunditat de la mà surten a la superfície i comencen a capolar pobles que han caigut dins la mà, no?
això és el final que pronostica la Maria Antònia jo aquest final, me'n recordo quan vaig llegir la novel·la que fa més de 30 anys me va quedar gravat a dins del cap i veig que és el que més aproxima a la veritat perquè tu no sé si has anat a escoltar cap conferència sobre el canvi climàtic ara t'anava a treure aquest tema però realment si vols tot 3 se podrien incloure dins del canvi climàtic o no?
Sí, sí, sí, tot cert. Bé, l'Odermet Terroritz, no, no, la pintura no hi pega tanta, però, però, que cremarà la mà i tot això, podria ser metafòric de l'escalfament global, i per descomptat, l'Odermet Maria Antonia Oliver és evident.
He de dir que sobre aquests finals i tot això, està molt relacionat amb una obra de teatre de producció en el Ferro, que se fa... Jo la vaig veure l'any passat, però crec que encara la fan. Que és el John del Judici. Sí. No sé si l'has vist. És un guió d'anemar de Barcelona. Sí, sí, sí, sí que l'he vist, sí. En Sergi Baos i en David Mataró. I... I bé, i parla... Bueno...
Crec que l'obra comença amb tres personatges supervivents, precisament a la serra de Tramuntana. És a dir, que no sé si s'han llegit aquests llibres o aquests textos, però realment hi tenen molta veure. Jo, per acabar, et volia fer referència a un aspecte que me va cridar molt l'atenció,
com reaccionen els supervivents d'aquests cataclismes perquè en el fet d'en Pere Antoni hi ha aquests tres personatges dels quals he parlat en el principi són supervivents
i realment quan veuen que comencen a aparèixer aquest meteorit i esclaten la reacció d'en Miquel, psicologista, em fa molta de gràcia perquè d'aquestes vegades que tu llegeixes i te pones a riure sí, sí, sí m'ha passat i doncs Miquel, aquest psicologista veient la fi del món, diu visca, visca, fill de la gran puta que caiguin, que caiguin, que ho arrassin tot
I el narrador diu, estava borratxo de content. I per una altra banda, en el cas de la Marintonia Oliver, la Joana, que t'he dit que era el supervident, contemplant des de dalt el cataclisme, se va parar a riure. I la seva riada se va tornar una mica trista, perquè havien estat els mateixos moncarraners, moncarraners,
són els habitants de Montcarrà que Montcarrà en realitat és la transposició de Manacó perquè una Maria Antònia era de Manacó i doncs una mica trista perquè havien estat els mateixos Montcarraners que havien fet desaparèixer Montcarrà
Molt guapo, molt interessant. M'has suggerit un parell de coses que vull dir a banda que tu posis el punt i final. Per un costat, la banda sonora del meu apocalipsis potser seria la de quina quelitja.
de la gossa sorda és aquella que recupera uns versos de nòcies marc que diu bullirà la mà com que sol en forn i després va dient el temps s'acaba i crec que hi ha un moment que diu espera-ho cercar mira, diu i ara venen els sabuts que faltaven
que de les desgràcies faran capital i triaràs en democràcia cambli climàtic o final nuclear que són certes maneres que podem triar i després dos comentaris un llibre que t'ha dit d'en Sebastià no tinc clar que hi encaixi bé però és nit de l'ànima
No l'he llegit. Sí que hi ha com una espècie de catàstrofe natural, el manco dins el cap del personatge. És una revisitació d'ermita d'en Faust i és un Sebastià Alsamora especialment bruto, per dir-ho de qualque manera, i ho dic evidentment amb estima.
I després l'altre, que tampoc no és ben bé un final apocalíptic, però tal, és un llibre que trob que hauríem de recuperar més, que és L'infern de l'illa d'en Pere Rosselló Bové, que s'imagina, en aquest cas és més com una recreació de l'infern d'en Dante, i l'infern d'en Dante és l'aeroport de Palma que té forma d'enseïmada, però.
i a partir d'aquí fa un poc com en Dante també se venja dels seus enemics i els posa a l'infern i totes aquestes coses però bé, tornem a les teves recomanacions i comparacions per un costat tenim per tant la civila per un altre contra el món
novel·la d'en Pere Antoni Pons i, per l'altra, les cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà. Molt recomanes que la llegim, no? Sí, sí. Jo crec que...
Totes les lectures, cap i la fi, contribueixen a enriquir la teva imaginació i la teva visió de les coses. Efectivament. I en aquest sentit, tant un llibre com l'altre t'ajuden a entendre un poc el món aquí on vivim. I tant. Si se pot dir-te res, perquè clar, com que m'han anat tots a Norris...
va al més afrontar amb una riaia així i tot sí, com aquesta riaia d'aquests dos personatges veient la Fidemònia sí, sí mos has triat per acabar la secció per rubricar la secció Estròfica d'ana Júlia Colón per què? sí senyor, és una versió de Civil però de segle XXI
Idòl, escoltam. Marisa Cerdó, moltíssimes gràcies. Esperam que l'apocalipsi no arribi encara i que el 2026 puguen continuar gaudint d'aquests exercicis de literatura comparada. Bé, jo el que volia dir, abans de despedir aquest enguany, és que l'any que ve promet un tema, diguem, una mica més optimista...
I que els oients no abandonin perquè, clar, cada vegada la cosa està pitjor. Així com acabaves l'any, se m'ocorrien temes més terribles. Per tant, jo crec que la millor manera de començar... Això anava a dir? És un bon arriar, jo. I d'això es pot ser un programa. Fantàstic. Ens fa molta il·lusió i ja l'esperam amb ganes. Moltíssimes gràcies.
Molt bé, a tu, Tomeu. Adéu, Marisa. Molts anys i tots. Molt bé. I el sol s'obrirà i a mig de la mà brillarà una fonda jo dolça. Els peixos perdran son natural d'elits. I a mig d'un gran
Llam, foc, vent, mort, fred, tot. Qui decideix un ordre? Ciel, mar, sol, un camí. Qui mos podrà salvar? Què quedarà d'això? Què quedarà de mi? Digue'm si mentrestant de qui podrà fugir?
D'aquí podrem fugir.
Escolta aquest cant, t'estic explicant que passaran les següent coses. El salt de ballarà i tot s'enfonsarà, només sorreran les muntanyes. M'adones la mas, per do estarà? I qui sóc jo per respondre't? Jo canto aquest cant que està l'habitant per damunt de totes les coses. Creus que no passarà, que te salvaràs? T'penses que no com els altres t'estàs equivocant, desafiant l'ordre natural de les coses.
Un pa' més, mira més allà o podràs sentir si t'esforces. Arriba el final i arriben totes les forces. Que et quedarà d'això? Que et quedarà de mi? Digue'm si un mentrestant.
D'aquí podrà fugir? Que quedarà d'això? Que quedarà de mi? Digue'm si mentrestant D'aquí podrà fugir? Que quedarà d'això?
S'han acabat tardors i primaveres i els larongers florixen per febre i puja la mar que trenca les barreres i el temps que ens queda s'acaba, s'acaba, s'acaba.
No em tendré en marxa, matar de fam, ja no és suficient el sistema. La butjaca, matar de calor i morir-se de set i ara diuen que tots sou culpables. Entre ells fan negoci de l'escalfam encara dures, putrefactes. Ja no ens queda un altre que anar a fer ells. I quina calitja i quin sol imant. Em passaria mil hores mirant-te mentre pugen els oceans. Redeu quina basca, quina xaforor.
Passaria milones mirant-te.
Tendrem marxa, els dies de glòria ja s'han acabat, mercat lliure, competència. L'American Dream ens està sortint car i ara venen els sabuts que faltaven, que de les desgràcies faran capital i triaràs en democràcia. Canvi climàtic al final, nuclear, i quina calitja i quin sol imat em passaria mil hores mirant-te mentre pugen els oceans. Redeu quina basca, quin eixaforor,
Passarien mil hores mirant-te. Mullirà la mar, com que són al port, l'entén s'ha acabat, s'ha acabat. Mullirà la mar, com que són al port, l'entén s'ha acabat, s'ha acabat. En estos moments acaba de caure el pont. L'aigua s'han portat per complet el pont.
ha destrossat totalment aquesta carretera. És el resultat el que fa l'aigua, la brutalitat, brutalitat. Quina calitja i quin sol imat em passaria mil hores mirant-te mentre pugen els oceans. Redeu quina basca, quina xapodó, passaria mil hores mirant-te.
Música per arrodonir aquesta conversa sobre finals apocalíptics i ara per tancar el programa d'avui una entrevista, recobram una entrevista de la plataforma audiovisual Vida en el periodista Miquel Palleres amb ell repassant aquests 40 anys de periodisme que ja ha complit.
NABDE GUADRACI, NACORI RAMON i NAMARIANTÒNIA FONT. El nostre convidat d'avui és historiador i periodista, és en Miquel Palleres. Miquel, moltíssimes gràcies per ser aquí. Un plaer, home. Molt benvingut per aquesta invitació.
hem de parlar sobretot de periodisme i de tota una carrera que has desenvolupat aquí a Mallorca sento una mica un cronista de tota aquesta etapa diguem autonòmica pràcticament i a més a més des d'una telaia bastant privilegiada com ha estat el temps també després l'última hora etc. em vaig sentir que em fa s'afecte que has tingut bastanta llibertat
Total. He tingut una sort immensa, que moltes vegades encara ni jo mateix m'ho he acabat de creure, perquè jo vaig conèixer ser editor en Eliseu Clement a través d'un amic comú, me va presentar, jo li vaig dir que sempre m'hagués agradat ser periodista, però perquè venia d'una família molt pobra i jo no vaig poder estudiar periodir-me. I diu, si t'agrada, podem fer la prova.
I dius, i això a Bassa me pareix que el 87 o una cosa així, vaig provar, em queda temps perquè no, és el primer reportatge que vaig fer, i vaig començar col·laborant i el cap de dos anys me va contratar i fins ara, que ell ja està jubilat, i a mi me queden 11 mesos per jubilar-me. Uuuu, atenció!
No t'hi, sí. Miquel, tu sempre m'has fet unes quantes, vull dir, jugades paper girats bastantes vegades, sempre he quedat molt content del resultat. Com se fa una bona entrevista?
Coneixent aquí d'entrevistes i si no, documentant-te i tenint clar el que li vols demanar. Sempre he treballat que és terrible i si això a fora director i qualsevol persona se'n va una seca, un redactor se'm va a fer una entrevista i diu...
d'un llibre. Me pot explicar de què va el llibre? Escolta, no faig l'entrevista per fer aquesta pregunta. Un entrevistador ha d'anar i ha de saber què és el que ha de demanar a l'entrevista. Quin és el problema? Que cada vegada aquesta ofició, com bé saps, s'acutraritza amb ànces forçades, s'apaga malament i avui en dia...
És terrible, però clar, supos que hi ha moltes empreses que s'estimen més no exigir que pagar per tenir un bon. És tan trist com altres professions. Hi ha altres activitats econòmiques on el capital humà se menys té i d'una forma progressiva.
I això està passant en aquest ofici, segurament és el pitjor que està passant. I m'alegra que jo ja estic a fora i he tingut, però forçionalment se m'ha respetat i se m'ha pagat suficientment bé com per viure raonablement bé, cosa que avui en dia a la gent jove és impossible.
Perquè evidentment una precarització del sector va en contra de la qualitat, és evident. Va en contra de la qualitat claríssimament. És a dir, els problemes d'internet, que si hi ha pàgines que fan no sé de què... El problema no és això.
La tecnologia no està mai un problema, que hi hagi més o manco gent tampoc. El problema és que el director ha de decidir i ha de saber quin mitjà té en les mans, què és el que vol fer, i és igual que ho faci amb més o manco pàgines, si és un cas o un imprès, i sobretot has de pagar la feina ben feta perquè el que ofereix és el producte, la feina.
és la feina ben feta, no és una altra cosa. Si tu mira't la premsa de Palma, de Balears en general, de principis dels anys 70, era molt precari en quant a que hi havia molt poc número de pàgines dels diaris, però en canvi...
i les redaccions eren molt curtes, però en canvi les feines estaven relativament ben pagades per en aquell moment i eren molt bones. És el mateix, tu no pots estar, què t'he de dir jo, no pots tenir una persona fent feina a la redacció i desconeixer, si fas informació política, desconeixes història política més recent de Balears, no pots.
i en canvi passa sovint això. Bé, ja ho hem començat a fer, però et volia demanar com un repàs en aquests gairebé 40 anys de periodisme que tu has viscut en primera línia, fins i tot diguem-ne que has participat formant periodistes a través del màster que vas fer a la universitat,
Què diries, què caracteritza, diguem, l'evolució d'aquest darrers 30 i escaig o d'any 40 anys de periodistes i de periodisme? Bàsicament que hi ha una gran diferència. Fa 40 anys els periodistes podien anar...
Ja no hi vaig entrar en aquell moment, però quan jo vaig començar era molt fàcil anar a qualsevol banda. No havies de passar filtres. A part del petit detect hi havia molt de llots que cap a l'exterior matien la seva informació. Empreses, mitjans, institucions públiques, en castellà, però en canvi tu anaves a Mallorquí i...
i tothom parlava mallorquí. Ara és exactament a l'inversa. Vas a certa institució pública i dius que utilitzen un català terriblement dolent, limitadíssim, i per què? Perquè quan t'hi vas te n'adones que parlen en castellà entre ells. I això passa a mitjans de comunicació i tot. És terrible. Això és un canvi que ha anat molt a pitjor.
L'altre, les empreses. Les empreses van tenir els anys 90, ara fa 30 anys, un moment d'una gran eclosió. Eren moments en què, si la gent que ens escolta o va viure, compres o menges els diaris, havies de necessitar un carretó perquè tu ho és...
Suplements, tal. Jo em vaig fer de suplements per l'última hora. Sí, sí. I vaig participar en alguns altres i em vaig dirigir un. Hi havia suplement de tot, tothom feia sinó d'ital. I a quina edició més luxosa, més bona. Els dominicals, els diaris més grossos, eren meravellers de disseny. Això... S'ha acabat. Ja fa molt de temps que s'ha acabat. I després...
hi havia poc periodistes, o relativament poc periodistes, i tenien un accés molt fàcil a tothom. Des dels polítics i fins i tot consells, cosa que ara has de passar per mil filtres, a veure que existeix el Parlament, o no hi vas el dimarts, el dia de plenari, i si te coneixen un poc tens més, saps, sent més fàcil. Però ara és molt més complicat, ja no pots anar a una associació empresarial, per exemple, jo he anat...
Un dia, no sé com, me van convidar i vaig anar per una cosa i me van convidar a entrar a una reunió de la associació d'hotelers, de la Federació Hotelera. Us recordo com una de les experiències més impactantes de la vida professional, certament. Ara no, qui te deixa entrar a una reunió d'aquestes? En fi, és impossible.
Són tres canvis que ha canviat molt. I això no té res que veure amb la tecnologia ni amb el format del producte. La feina. I això és el que més ha canviat el tipus de feina.
Com te sents més còmode? Perquè tu, sobretot, has practicat el periódiz máscrit, però també has presentat el programa de televisió i has fet, ni que siguin col·laboracions, la ràdio, no? Per tant, en què t'has trobat? Jo m'és igual, jo se feina és se mateixa.
Comunicar i ja està. Jo efectivament vaig a vegades a Tertúlies des de fa molts anys, he presentat un programa, he guionitzat i dirigit un altre programa de televisió, he dirigit i guionitzat un altre programa de televisió i me sent realment igual.
És que jo, això de ser ultraespecialització no ho entres mai. Un periodista és un ofici que has de ser capaç de... S'ofici és el que deien els veïns, els clàssics, anar, veure, escoltar i contaró. I ja està. I no té més secret. No té més secret. I això se pot fer qualsevol format.
a banda de Contaró també has opinat tens una columna a l'última hora i has fet bastant bastant en el diari de Balears bastant atents i has fet la part més analítica i la part d'opinió també com fas diguem com poses la frontera
Perquè moltes vegades hi ha gent que li costa posar la frontera entre l'opinió i la informació. I sobretot, què aspires quan opines? Aspires a transformar, a canviar?
No, jo no he tingut mai el sentit de la transcendència, ni de guiar el poble, no som tan fart per ningú. Jo faig una feina i la intent fer el més honestament possible i per això jo cadascú fa el que vol, però jo tenir tantes entrades o tants retuits o com se digui, no m'interessa en el més mínim. Jo faig la feina i qui ha d'estar content és qui me paga realment.
No fa molt malament, per què no tens el que era Twitter i ets perquè jo no opin, jo no crec que la meva opinió serveix a ningú per res, ni m'interessi que qualcú l'interessi, m'entens? Jo faig un ofici, me guany segurament això, tot l'olement, la majoria de les opinions de la gent que publica xerxes socials,
No m'interessen en lo més mínim, en lo més mínim. I a vegada compren que ningú l'interessin, seran meves, i si l'interessin m'arriba com si no l'interessin. Per tant, com ho faig? Quan he de fer un programa o escriure, pens que el que faig és com si ho hagués de veure, què t'he de dir, milers de persones. Una vegada fet...
He de ser conscient que segurament si ho ha vist o ho ha llegit o ho hauran estat molt poques. Això és així. I l'endemà de haver escrit o fet una cosa te n'oblides, perquè tu no estàs... Una altra cosa és quan fas un llibre. Això ja és una altra cosa. Ja sí que no és la immediatesa de la feina. Ara, en quant a posar la frontera que deies,
Es que depèn molt, però hi ha gent que és periodista i és activista. Ara, en aquests moments, ho veu contínuament. Hi ha gent que fa ofici per defensar en Sánchez i hi ha gent que fa ofici per atacar-lo i a lo besti. I no hi ha mesura, ni en una cosa ni en l'altra. Pots mirar la premsa de dretes i en Sánchez és un delinqüent.
No l'han imputat en res, però no, no, és un delinqüent i anirà a la presó. I per què ha d'anar a la presó si no l'han imputat en res? Però és igual, ningú ho demana, ningú ho explica. Si vas a la altra banda, dos quarts de lo mateix. Tot és una conspiració. Home, tots els jutges són conspiratius. Pot ser que n'hi hagi qualgun, no dic que no, però en tots els merders que s'ha ficat al seu entorn, qualque cosa hi deu haver. Com a mínim, molt clar no ho pareix.
I ara, jo, en el meu cas, jo tenc molt clar que les meves opinions són una cosa i una altra és intentar l'anàlisi. L'anàlisi és, a través del coneixement, això, valorar, calibrar el que està passant i intentar donar una visió d'una cosa que no sempre és encertada, naturalment, però... I sobretot, i com a norma, no entrar mai en les desqualificacions personals que...
Jo quan un periodista entra a descalificar personalment d'un altre crec que se l'hauria de despedir i no tornar a fer feina mai més. Perquè no haig de feina. Ara, hi ha gent, toc conèixer amb algunes pàgines web que se dediquen a insultar perquè ets la seva...
essències repugnant, vull dir que els han patit i t'he tingut aquí de directors de delegació de govern, de delegació de govern, no de delegació d'un diari, però governamental en aquell moment, tothom sap a qui m'es refereix que són personatges de claveguera
Però aquest ofici té una cosa bona, i és que qualsevol pot fer aquest ofici, a la seva vegada, ara té un risc, i és que qualsevol pot fer aquest ofici, efectivament. Però ja t'he dit, però, bueno, tampoc té massa secrets, cadascú va fer, i si ets honest, igual, opines o analises, què té més? Has notat pressió política... Com tothom, tothom, que està un poc per mig, com tu bé saps, basta estar un poc per mig per notar,
d'una manera o de la altra, però sempre que algú ho intenta.
Sí, jo he tingut dos episodis bastant tristes, ja fa temps d'això, però ja està, no val la pena ni recordar-ho. Quan parlàvem de la formació de periodistes, què creus que ha canviat a partir que aquesta operació d'Antonio Alemany, Mato, etc., creen aquesta universitat privada per formar periodistes aquí?
Ha tingut impacte? Entendrà a la llarga? Sí, evidentment, entén, entén, perquè ja surten molt de periodistes de... vulguis que no... Jo troc que és una llestima que no surtin del que de Sant Brió, que tu feies referència, del que va ser en Mancera. Sí, sí. Qui va fallar aquí?
En aquell moment el màster que dirigia en Jaume Surada era una cosa molt ben muntada i molt ben dotada econòmicament per GESA.
Com que era un títol propi de la universitat, o te cercau et sa vida o no hi havia... I clar, la quantitat de dones era considerable. Se podia tenir a tothom que era qualcú a dins l'univers mediàtic, tant a Catalunya com a l'espanyol, va passar per aquí.
i va passar per aquí per un número d'alumnes molt reduït i, a més, no fent classes, sinó anant-te a dinar, anant-te a sopar, berenant, en alguna ocasió fent-te una volta per pa amb els alumnes, com si fos un amic i xerrant. I això te dona una riquesa, una informació. Jo record, per exemple, com un alt càrrec de la 3 Media, aleshores, Antena 3, que encara és...
però ara és un grup molt més gros, mos explicava com ell havia estat a Televisió Espanyola, era un programador, i com una famosa sèrie havia canviat radicalment l'opinió pública a Espanya sobre el divorci.
i aquesta sèrie se deia Anillos de Oro, que me pareix que era de Nimanolàries, que recordaven això, que anava d'una abogada, ella no recorda el nom de sa triu, ell crec que sí que era Nimanolàries, i eren abogats que se dedicaven a això, a intentar
que se poguessin alliberar d'homes maltratadors, que els controlaven els dobbers, bé, lo típic d'aquella època. I aquesta sèrie va canviar, crec que és l'any 78 el govern d'UCDE se deixa colar a través de l'àrea socialdemòcrata de l'UCDE en sa oposició de forma pactada contra sa dreta, que es rabiava perquè s'acabava Espanya i se sent, com sempre, perquè se va aprovar el divorci.
I aquest home ho explicava, un petit comitè, però clar, és que és una informació que no se dona mai en públic i els al·lots van poder aconseguir aquesta informació i explicava com abans era a prop dels 70, no sé record, però molt alt, el rebuig. En contra, sí.
Quan va acabar la sèrie s'havia invertit radicalment. Naturalment s'ha de dir que aleshores només hi havia una televisió que era espanyola i que tot allò que s'emetia tenia 20 milions o 15 milions, no, 20 milions de telespectadors.
Recordo en Felipe González que s'ha convertit en un cínic que explicava que quan promovien la llei tot era això, que Espanya s'acabava, i una vegada aprovava la llei, jo els havia de recordar anar de dretes, que no era obligatori, que no era obligatori divorciar-se.
Sí, sí, és ben cert. Sempre passa. Això és un comportament clàssic de la dreta política, econòmica, empresarial, social i sobretot religiosa espanyola. Davant qualsevol eixamplament de drets s'acaba el món, s'acaba Espanya, ve el dimoni, s'obrin les tombes i la nit de mort vivents. I llavors...
a la vista està. Clar, tu combines tota aquesta part de periodista, de cronista de la Mallorca actual amb la d'historiador. De fet, has fet bastantes obres de divulgació històrica.
tampoc no hi podem entrar gaire ja, però te deman, ara ja des d'aquesta doble perspectiva, l'evolució políticament de les Illes Balears autonòmiques. Perquè clar, tu de fet coneixies vermo i ment a favor de l'autonomia, etc. Llavors, te deman, era això? No.
Si tu, si jo sempre poso l'home, sempre poso el mateix exemple, quan me convien a qualca banda, com ara aquí, o em vaig a qualca, perquè he anat algunes vegades a fer xerrotes, l'autonomia se justificava per tres elements, bàsicament. Un i sobretot, la llengua i cultura. La llengua i cultura. Territori i el control del medi ambient. El territori incluenti economia, és a dir, turisme. Sí, sí, sí.
Si algú té dubtes que miri fotos o miri de l'any 83 com estàvem i com estan. És que és tan senzill com això. En Alessandra Jaume, impressionada d'un constituyente l'any 32, crec que era el 32 en un dels seus articles, deia alerta en l'autonomia política per Balears, no fos cosa que el caciquisme tingués una manera de... Tu canvia caciquisme per...
per corrupció, per hotelerisme, i tens exactament això. No hem avançat, no, és que hem retrocedit moltíssim, en els seus tres aspectes, moltíssim. Hi ha una cosa que és clau, i és des de l'any 83, que comença a funcionar el Parlament, el mes de setembre següent, en sessions regulars, fins ara, que han passat 42 anys,
No han tingut les senyories aristocràtiques que molts governen, no han tingut temps de dedicar un sol plenari a debatre, a parlamentar, sobre el fenomen social més important que hi ha hagut en aquesta terra d'ençada la conquesta fa 800 anys, que és la substitució demogràfica degut a la immigració.
No, no hi ha cap altre fenomen, ni guerres, ni invasions, ni la migració per les crisis quan s'emigrava, ni virus, ni pandèmies, ni epidèmies, ni res. Res ha estat d'un impacte tan brutal com aquest. 40 anys ni una paraula. I ara...
Com que en el Mengol se va referir a la sobrepoblació, ara Provens, que cada vegada més igual, també s'hi suma.
Ah, no res, però, perquè en els fons no hi ha res. I tenim sempre posa també la mateixa dada, perquè s'entengui la importància. Si Balears fos un país independent, seria el segon del món en creixement demogràfic dels darrers 40 anys. Darrere l'Índia, no?
Just darrere l'Índia, nosaltres amb un 85%, 84-85% de creixement, i l'Índia amb un 94%, una cosa així. Tothom xerra de la bomba demogràfica índia i tota la premsa internacional, de forma recurrent, en parla. I el drama social que fruit d'això se té, perquè és una ràmora, és un llast,