Quan esteu corrent, arrencantes mal que m'has deixat. Quant de dies fa que te n'has anat, que te n'has anat. I cada dia que passa, te record.
I quasi cada setmana m'han record més que mai. On és meu sofà? Es queixen llençols que vàrem suar.
Com si fos ahir, com si fos demà, com si t'has...
Algues i fons, torna començat cicle.
fer un pet universal i fer recet que deixin d'existir les maquinetes de fer punta i els marges de ciment. Un pet i que ja deixem de fer nosa
Que tot el que era tot sigui no res. Un fins aquí i no un te diré coses. I que tothom deixi de ser qui és. Tota la santa merda ja ho veurem.
Tampoc no hauria de ser tan complicat. Si hi havia res per fer, ja no ho farem. Serà tot un xim-pum i s'ha acabat.
Ah!
Un pet sense fissures, espontani, partícules mínimes d'un segon. Un pet i un cataclisme coetanis, o un crac com en Messi, o un pau de bon.
Un patapam i tot a ca una puta. Sa bicicleta, es mòbil, ses manies. Un això ja ho tendríem. Una nota final d'una darrera sinfonia. Tota la santa merda ja ho volem.
Font, Teneblus, DJs i sindicats. Si hi havia res mal fet, ja no ho sabrem. Ningú tendrà la culpa del pecat.
Tota la santa merda ja ho veurem. Tampoc no hauria de ser tan complicat. Si hi havia res per fer ja no ho farem.
Serà tot un cim-pum i s'acabat.
Mira com la nit avui s'encén i el crit de la nostra gent, una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents i com si no hi hagués després, balles perdent la mirada.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà
Mira com el temps ens ha fet grans. A poc a poc hi ha anat tirant. Res ha estat com esperàvem. Mira, tot ens ha volgut canviar. Però entre somnis hem trobat el millor de cada casa. Digue'm si vas trobar la teva sort. Digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més. No et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Camineu llum!
Els importants són els que van passant al teu costat. Disco tants moments que ens hem oblidat, que els importants són els que van passant. Disco tants moments que ens hem oblidat, que els importants són els que van passant al teu costat.
I avui hem començat el Bon Dia i Bona Vida a ritme del doctor Prats. Som el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa que vos acompanyarà fins a les 11 des de matí i que tot d'una vos explicarà quins són els principals continguts, els principals ingredients que hem preparat per avui.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Avui és dimarts 16 de desembre de 2025. Tot d'una voz actualitzarem les notícies a partir dels titulars de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, mos connectarem a Montse Chalest, una...
També continuarem amb en Joan Mir, que ens ajudarà a conèixer i a repassar i analitzar l'actualitat i tindrem entrevista amb en Vicenç Vidal, diputat.
de més per Mallorca. També a partir de les 7.10 tindrem el nostre cafè en Filosofia i a partir de les 10.30 un focus sobiranista amb en Joan Planes. Totes aquestes qüestions i moltíssimes més aquí a Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència molt dada a onamediterrania.cat. Començant ja a dir-vos, a repassar-vos quins són els principals titulars de l'actualitat.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.
I Diari de Balears avui vos ofereix com a primera notícia més destacada una entrevista a la guionista de còmic Enric Pujadas que diu en temps del franquisme les dones hagueren de sobreviure en un món que no els permetia fer gairebé res
perquè simplement eren els personatges secundaris de la vida d'un home. També vos destaca un diari de Balears que Francesc Marc Álvaro esclava Jorge Campos. Es pot ser ultra, es pot ser fatxa, però no necessàriament s'ha de ser ruc, li va dir en el Congrés de Diputats. Més per Mallorca celebra la Copa de Nadal amb els treballadors de la formació i els mitjans de comunicació.
i la PSIP posa en marxa els Premis Francesc Antic i Oliver per reconèixer trajectòries i iniciatives en favor de l'autogovern i el federalisme. També causen el servei d'ambulàncies. Els treballadors es neguen a conduir els nous vehicles. Un centenar de persones reivindiquen la cuina com a un espai d'identitat, memòria i convivència fent sopes deianenques d'allà.
Campanya per incentivar l'adopció d'animals i especialment cans i moixos acollits a Sons Reus. Inaugurada la nova seu dels serveis ferroviaris de Mallorca a l'antic hostal Terminus. Aprovat el segon pla de lluita contra el tràfic de dones i nines amb fins d'exposició sexual i l'abordatge de prostitucions i herbalears.
I, una notícia complementària, les Balears van enregistrar en el 2024 una tatsa de 8,1 delictes contra la llibertat sexual per cada 10.000 habitants. Més qüestions. Primera jornada pel català d'empresa. El català és negoci. Identificam casos d'èxit.
La Marató 2025 de Trascat recapta més de 9,7 milions d'euros per a la recerca sobre el càncer i també destacam que insten acord a impulsar un model urbà que prevengui els accidents de trànsit després de l'atropellament mortal d'una nina.
Petit mallorquinari, un llibre que reivindica les tradicions de Mallorca per a noves generacions. I també destacàvem que el sindicat Siau posa en marxa una campanya contra la impunitat i l'abús de poder a l'educació pública balear.
Finalment, també destacàvem que el certificat professional de Pedro Sánchez es posarà en marxa a partir del curs 2026-2027. A Vila Web ja tenim en portada una primera notícia en fotografia de Pedro Sánchez. Totes les claus per entendre els casos de corrupció que corralen Sánchez.
Amb més qüestions, l'exsecretari de presidència assegura que no sabia on era Mazón el dia de la gota freda. Nous àudios confirmen que els bombers es van retirar del barranc de Torrenta en plena alerta. I també destacam que una entrevista en Albert Pla i en Peyu treballant i hem de mantenir els de sota. Home...
Diuen, és una entrevista feta per Vila Web en aquests dos còmics que preparen una representació de Hamlet, però en versió humorística.
Retornem a la portada diari de Balears i allà vos recomanem diversos articles d'opinió que ara mateix estan destacats, com per exemple el d'en Joan Vicenç Lillo, un home bo, el de Nalila Tomàs, el Nadal d'enguany, requereix més optimisme, el d'en Rafael Borràs, cançons per a Palestina i per al Sàhara Occidental, Joan Lledonet, aquesta democràcia que no ho és,
I Miquel Ripó i aquest Nadal regalaré llibres. Tots aquests arguments informatius i també d'opinió els trobeu a Diari de Balears, de Balears.cat. M'anem ara a escoltar quina és la previsió del temps que mos ha fet en Tomeu Mateu Canals. Bon dia, mantenim aquesta situació...
de moltes borrasques per les zones de la península imèrica, però que no acaben d'entrar a la nostra banda, a les illes. El Mediterrani, que digues, està plogant molt de la costa peninsular, però les balears no acaben d'arribar perquè hi ha un anticicló al centre Europa que frena aquestes perturbacions i quan trenten la península es desvia cap al Marroc.
Per tant, tenim nígols, molt nígols, però pluges són bastant locals. I avui més a Manco seguiria igual. Ventura, cap Ibiza, Formentera i Espalda, Mallorca, té més possibilitat de ploure que la resta. Per tant, tenim aquesta mica d'instabilitat, un ambient baixant una mica les temperatures, però seguim en temperatures més altes del que toqueria a l'època. I tot esperant canvis més importants
de cada setmana, o en peric que sí, les borrasques aquestes cantarien a la península, sí que ens arribarien a la nostra zona. Inclús, jo diria que les festes de Nadal, sigui el Balear, seria de l'estat espanyol, per que ens entenguem, una de les zones que més plauria.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. A bon dia i bona vida, començam l'entrevista.
Fins demà!
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània, aquesta primera entrevista la volem dedicar a explicar-vos que Inca consolida la nit de Neules com una cita destacada de les activitats de Nadal. Per això mos hem connectat a Montse Chalest, que és una de les impulsores d'aquesta iniciativa. Montse Chalest, molt bon dia. Molt bon dia a tots.
Montse, explica'mos, que és això de la nit de neules que feis ara la segona edició a Inca?
Sí, i del proper dissabte, 27 de desembre, entre les 8 i mitja i les 10 i mitja del vespre, obrim al públic indrets o llocs que normalment estan tancats en un horari fora de l'habitual perquè la gent pugui gaudir de les neules que s'apengen a les diferents esglésis i capelles de vinca.
Això és un poc el que volem fer, que la gent pugui entrar, com vols dir, fora de l'horari habitual de les misses, i puguin estar l'estona que vulguin mirant aquestes...
aquestes neules calades. La tradició de neules calades a Mallorca havia anat a la baixa, no sé si és el cas d'Inca, però sé que ara sí que s'està recuperant en el conjunt de Mallorca. Com el cas d'Inca s'ha mentengut o també s'està recuperant? No, s'està recuperant i un dels grans impulsors d'aquesta recuperació va ser en Tomàs Martínez, que...
que mos va deixar l'any passat, ell va escriure un llibre sobre Neules, per Nadal Neules, i va ser ell qui va començar a cercar informació per poder escriure aquest llibre i anava de poble en poble presentant aquest document i així va ser com va posar en contacte diferents persones interessades per les Neules i a poc a poc, doncs,
ho hem anat desarrellant perquè arribessin a molta gent. També hi va ser l'impulsor de tornar les neules a Barcelona, a la català de Barcelona. A nosaltres les neules mos arriben en la conquesta de Jaume I. Els primers documents de neules xerren d'això de segle...
de segle XIII, i ella un document a la Catedral de Barcelona va trobar que fa 200 anys van deixar de penjar-se, se creuen que per motius de dobbes, no hi havia en aquell temps de dobbes per comprar farina, que així és quan se feien ses primeres nebles, amb farina i aigua,
I ell va decidir tornar aquestes neules a la catedral de Barcelona. Va demanar a un grup de neulers i neuleres de Mallorca, menys si podrien voluntàriament i desinteressadament donar les seves neules perquè arribessin a la catedral. En poques hores van tenir una gran quantitat de neules
que s'ha d'endur, s'ha d'empenjar la catedral de Barcelona i ara en guany el tercer any que aquestes neules mallorquines decoraran la catedral. I tot va començar un poc així, amb aquesta corolla d'en Tomàs Martínez. Tomàs Martínez, estimadíssim en aquesta casa.
Mira, heu proposat o vaig crear un recorregut d'aquesta segona nit que passaria per l'Església de Sant Domingo, el Convent de Sant Francesc, el Convent de les Germanes de la Caritat de Sant Vicent de Paul, la Plaça de Nagoig, Camp Atxorra, l'Església de Santa Maria la Major i la Capella d'Esconvent. I a més a més,
a cada un d'aquests espais hi ha una activitat concreta, no? Sí, sí. Per exemple, a la Iglesia de Sant Domingo hi haurà la proyecció d'un vídeo que han titulat Blanques Neules, que és el títol d'un poema del Pare Colom, que va ser un franciscà que va viure aquí en Escomençà Francesc,
i han titulat aquest petit vídeo Blanques Neules, del poema del Pare Colom. Després, en el Convent de Sant Francesc, també tenim, a part de les neules que han fet esdint de l'escola, que s'apagran veure, hi ha també música de l'escola de música del Conservatori, editor Render i Vinca, que els alumnes d'aquest conservatori estaran a un parell d'iglesis tocant els instruments que normalment estudien.
En Escomen de les Monjes de la Caritat hi haurà un tas de neules dolces. Després tenim un parell de cases privades que s'obriran les seves portes o les finestres, on podran veure també decoració. A Santa Maria la Major també hi haurà música de l'Escola Torrendell i a la Capella d'Escomen tenim una col·lecció de civiles fetes per l'artesà ninquera Francisca Trujol, que és l'única ciullerista.
La xiurellera, que encara mos queda aquí a Inca, que fa xiurells de quatre colors, dels quatre colors d'Inca, que és el color groc, vermell, blau i verd. I ja tindrem una col·lecció d'allà a part, els carrers, hi haurà animació de la rebel·la d'Inca, els rebel·lers d'Espuidinca i els bufalles i xeramillers d'Inca que animaran els carrers aquest dia.
jo ara pensava, aquestes activitats que m'ho has explicat seran simultànies o diguem que qualcú podrà veure'l de totes per dir-ho de qualque manera sí, sí, no, o sigui entre les 8.30 i les 10.30 estaran oberts aquests espais no estan molt en fora i si ells podrà començar per allà a Bombuga i si estaran durant aquestes dues hores se podran veure d'on atents a fer recorregut en dues hores de sobre
i és així, per exemple aquí on tenim el vídeo aquest vídeo cada 5 minuts s'anirà reproduït és un vídeo curtet i s'anirà en altres puestes igual s'aniran tocant durant aquestes dues hores L'any passat ja va ser un èxit se suposa que en guany fruit precisament d'aquell èxit sa participació ciutadana creixerà molt, no?
Sí, jo espero que sí, l'únic que necessiten que ens ens acompanyi, que no ens plogui, perquè després també pel carrer hi ha unes decoracions amb llumets i tal, i clar, és un poc complicat si plau, però bé, de fet, anant pel carrer i la gent ens demana, o sigui, la gent està molt interessada en aquesta nit de neules, sobretot l'any passat vam veure que hi havia moltes predines i predins que hi anaven en Sosnet, clar, són dies que la gent...
les famílies s'ajunten per dinar, per sopar, i després surten el capvespre a fer aquesta volta. I l'any passat es veu que ens va sorprendre per ser la primera vegada la quantitat de gent que va venir.
i justament fruit d'aquest èxit, d'aquesta participació, i que va com al capdavant de la recuperació aquesta, que tot és el punt inicial d'en Tomàs Martínez, però que a partir d'aquí hi ha un creixement important i sembla que se situa al capdavant amb aquesta iniciativa.
Bé, sí, no només dic que jo destacaria com el poble Neuler i les Sencelles, o sigui, les Sencelles des de fa 7 anys s'està fent la festa de les Neules, que per qui no la coneix, guany se fa dia 28...
de desembre, que seria després de la nit de neules aquí a Inca, i allà hi ha en Jordi de Sant Celles, que és un gran impulsor de tot el tema de les neules, o sigui, entrar a 20 segles i Sant Pere el dia d'aquesta festa.
i veure la decoració magnífica que hi ha dins d'aquella iglesi és impressionant. A part que al poble hi ha molta gent que encara fa neules, decoren les cases. Aquest darrer any sí, però per allò al poble Neuler s'enseia. A Maria també fan molta feina, a Maria de la Salut, a Manacó també. Hi ha molt de pobles que...
És una tradició recuperada que anirà creixent encara més, no?
Sí, sí, sí, jo crec que sí. A més, ara ja han entrat a les escoles. Aquí a Inca, l'escola de Sant Francesc, se li ha preparat a les nins fer neules senzilletes per decorar el dia de la nit de les neules. O sigui que ja hem entrat a poc a poc a les escoles. Se fan molt de tallers. Dia sí, dia també hi ha un taller a qualque poble de Mallorca. Hi va molta gent. Hem aconseguit també entrar o que la gent jove entri en aquest taller, si s'interessin per...
per aquesta tradició. I ara que estan declarades ver interès cultural i material, doncs val la pena lluitar perquè això continuï.
Idò Montse, Xalés, enhorabona per aquesta tasca, segona nit de les Neules, que se farà dissabte 27 de desembre, entre les 20.30 i les 22.30 a Inca, enhorabona per aquesta iniciativa i molta sort, i en fi, mirarem si poden fer qualque cosa perquè no ploguin, nosaltres tenim ser monges clarisses aquí de fora, parlarem amb elles.
Moltes gràcies. Que vagi bé. Gràcies, Montse. Bon dia. Adéu. Amb aquesta tradició que com dèiem s'ha anat recuperant i que una persona clau per fer-ho va ser en Tomàs Martínez.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Fins demà!
Secretària, jo hauria pogut fotre'm el peu la porta avall, cridar sentit que hem de parlar. Vens parlar, odi em sap greu, però t'equivoques i del tot, no has calculat que estic molt bon.
d'aplacant.
Les passen o estirà'm en el lloc.
Sol de sora baixa, i el sol i el sol, damunt la marrissada, els avions. Deu et sol de sora baixa, verme i talent, maçala i merenllada, sa pell. Espanya s'allà i una pluja suau de pols estel·lars.
Cau en sol de sora baixa i plàcidament la gent se dulce i omple els darrers. Cau en sol de sora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estic tothom. Falla la corrent, les mireres no.
Ses vegades deixaven de riure i els dies s'acaben i els fars s'il·luminen, ses góndoles entre ses tasses i alegria. Ses òrbites s'en sincrònica i els oflits s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Gauat sol de sora baixa, tinc sol i to, damunt la marrissada d'avions. Gauat sol de sora baixa, vermell i talent, massala i marellades de pell. Els municipals, és evident, van anar per ja bé ser gent.
Ses feets s'aixafen de riure, i els dies s'actaven i els pares s'il·luminen, s'escolten totes entre ses cases. I alegria, ses òrbites en sincrònia, i ets ovnis de pinya,
per sempre dins la meva vida i alegria. Ses pees deixaven de riure i els dies s'acaben i els farts s'il·luminen, s'escóndoles entre ses cases.
Jo que sóc més català que les anchoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció com pujo pedra fort que el faig d'equip per un serrat. Jo que voto Convergència i que tinc somnis de la pizza amb en Jordi Pujol. Jo que sóc soci del Barça i no trago ni en cultura els pericols de Sarrià.
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona, Lluís Llach. Jo que porto els segredors com el Pol i tot el mòbil, la senyera amb el cor. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una John i de Castefa. Oh, Jennifer, com t'uneixeré el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a por això, jo sí, lluitarem.
Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o la guita de la patú. Jo que sóc un gran artès de la Copa i la Serrana i el Montillo Casteller. Jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i els matins de curir. Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya d'actura. Jo que sento devoció pel romesco i els calçats i el pan tomàquet.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I el Bon Dia i Bona Vida és el moment de fer un repàs just abans de l'actualitat, just abans d'analitzar-la amb en Joan Mir, que ja és en els estudis. Vos destacam de Diari de Balears, s'entrevista en Enric Pujades, que és guionista de còmic també.
el vídeo d'en Francesc de Marc Álvaro esclafa Jorge Campos. Es pot ser ultra, es pot ser fatxa, però no necessàriament s'ha de ser ruc, li va dir. També destacant que el PSI-PSOE posa en marxa els premis Francesc Antic i Oliver per reconèixer trajectòries i iniciatives en favor de l'autogovern i el federalisme. Caos en el servei d'ambulàncies. Els treballadors es neguen a conduir els nous vehicles.
Un centenar de persones reivindiquen la cuina com a espai d'identitat, memòria i convivència, fent sopes deianenques, això deia, i campanya per incentivar l'adopció dels animals, especialment cants i moixos, acollits a sonreus. També destacam que s'ha inaugurat la nova seu de serveis ferroviaris de Mallorca, l'antic hostal, términos...
De VilaWeb destacam la primera peça que mos presenten, titulada Totes les claus per entendre els casos de corrupció que acorralen Sánchez i de la Majorca Daily Bulletin. Vos destacarem que fan un reportatge sobre els 600, el cotxe que va impulsar el miracle econòmic d'Espanya, objectiu de robatori a Mallorca, diuen...
i el gegant del turisme s'enorgulleix d'un servei de tàxi aquàtic al Port de Palma. També destaquen que AirBnB rep una multa de 64 milions d'euros per anunciar llotjaments sense llicència a l'estat espanyol. D'última hora, a la seva portada en paper, destacarem que el seu titular principal és Teofotografia principal,
Diu dolor per Helena, que és la jove veïnada d'Escoi d'Enrabassa, que va ser atrepellada i va morir. De clau política, Pedro Sánchez fa balanç de l'any i descarta un avançament electoral, mentre que el PP diu que la seva gestió és corrupció, paràlisi,
i retrocés per a les dones. El govern d'Espanya multa un total de 4.305 anuncis il·legals d'Aire BNB a les Balears. El govern anuncia que impulsarà la creació d'un hotel-escola i els Premis Francesc Antic s'entregaran en la primera meitat del 2026. I a Diària de Mallorca destacam...
Els grans creuers donen l'espaule aquest hivern al Port de Palma, a motiu adeu a la petita Helena, nova vida per al renovat hostal tèrminus que recupera un refugi de guerra...
i finalment també que Gabriel Esquerrer aplaudeix la multa a AirBnB i exigeix frenar tota l'oferta pirata aquests són els principals arguments que tenim a hores d'ara
la premsa local i amb en Joan Mir mos disposam a analitzar aquesta actualitat i també si fa falta i m'ordona tens l'actualitat internacional Joan Mir, molt bon dia Bon dia a tothom Joan, de tot allò que m'ha anat destacant ara que t'ha pareç que hauríem de comentar en primer lloc?
Molta... Molta... Molta greix en aquí a Ibrau. Sí, sí, sí. Home, això de la multa en el... en el... en el... i en el... i la baixada de grans creuers... va en la direcció d'aventura
t'han demanat de limitar la població, limitar el turisme, però no va en la direcció bona de limitar-lo per la part dolenta. És a dir, elevar el poc adquisitiu i el nivell dels turistes, els creuaristes són gent que gasta moltíssim,
i el lloguer turístic distribueix molt més que en els hotels els ingressos per residència, diguéssim, per allotjament.
I, per tant, no aconseguirem que hi hagi una mica manco de turisme, però no que sigui millor ni que aconseguïm la definitiva solució de tot, que és, amb molts o pocs turistes,
amb molts o pocs immigrants, aconseguir que els sous i els ingressos dels treballadors de les illes siguin el doble dels que són ara, que és més o menys que necessitaríem perquè no hi hagués crisi en l'habitatge i en els nivells de preus i de possibilitat d'adquisició de béns.
com totes les economies mediatitzades, per no dir colonitzades, hi ha desequilibris, hi ha setrots, hi ha coses que no van bé, encara amb bona intenció se fa una cosa i surt el tep per la col·lata, i aquest és un problema, és un problema...
poca coherència que hi ha amb la política i queixa, ja no turística, sinó la política de rentes de les Illes Badees. Llavors hi ha altres temes que són... Perdona, però vinga, anem a fer un exercici. Si ara tu tinguessis una vereta màgica i poguessis decidir...
Com modular? Com modular? Diguem, les entrades de turistes... Com ho faries? És a dir, de balleries, dels hotels, mantendries els de joguer turístic vacacional...
augmentaries te donen aquestes tres possibilitats diguem hotels, lloguer turístic i creuers i de cap d'aquestes perquè jo el que vull és la vereta màgica
O sigui, si tinguessis una vareta màgica no la dedicaries a això. Sí, la dedicaria a el que fos, però si tingués la vareta màgica vol dir que tindria el domini, el control de l'economia de Baleà, tenia les competències, que és el que ens falta tenir. No podem fer una política econòmica d'acord amb les nostres necessitats perquè no tenim autonomia financera ni d'aquesta classe ni política.
Però ara ja entrem d'això, suposant... Però quin seria l'ideal, diguem? L'ideal seria més per turistes o els mateixos que tenim ara,
que anar-los reubiquant i anar-los col·loquent bé perquè no ho facin tanta nosa, que això també se pot fer, racionalitzar els turistes actuals, això bastaria que hi és poc creixement.
amb un turisme que augmenta 50.000 turistes més cada any, per exemple. Però és necessari créixer. Sí, és necessari créixer mentre no tinguem un control de la nostra economia.
anem a la llengua de fora anem a la llengua de fora anem 5 o 6 o 7 anys en el nivell de vida nostre per davall del nivell de vida de competidors de la mateixa estatus cultural i econòmic jo que sé
Croàcia o França o Itàlia, aquests nostres competidors, i per tant és normal que els nostres treballadors i els nostres empresaris vulguin guanyar, treure dels turistes els rendiments aquests, però cada any el drenatge fiscal...
que fa que sempre anem un pac enrere, diguéssim, i de pensar ara en guany sí perquè vendran més turistes, i la veritat és que amb més turistes amortiguem aquest cop a costa de tenir més gent, més gentificació, més gent en els carrers,
i també a costa de tenir una població laboral molt poc qualificada, que també és una altra història, perquè si apostem o si no reduïm el turisme de baixa qualitat, tampoc no podem reduir els treballadors de baixa qualitat, que són els que cuiden aquests turistes.
I, per tant, és un peix que se mossegui a la cova i que sempre tot ve, en el meu entendre, de sa falta de control, sa falta de competències, que aquí ja se donen pressuposades, no veus ni tants altres partits, regionalistes, nacionalistes, autoctonistes, que diu en Miquel Paeres, no els veus...
denunciant-hi una vegada i una altra, i una altra, i una altra, aquest problema de la vareta màgica que mos fa falta. Sí, digue-li la vareta màgica, digue-li la vareta màgica. Mira, justament, en el congrés, o en s'assemblant, per exemple, de més per Mallorca, s'ha
S'ha aprovat una mesura, diguem-ne, contundent i radical, que s'aposta per la prohibició de lloguer turístic vacacional. Bé, és una altra mesura d'aquestes, que de tots els turistes que venen, aquests pentures són els que donen més rendiment i el distribueixen millor.
Ara, els hotelers tenen molta capacitat de pressió i han fet que l'opinió pública se volqui quan és lloguer turístic, quan és un turista que...
perjudica igual que dels hotels o més poc, perquè fa una despesa més repartida, va més als restaurants, compra més a la plaça, a les botigues, i a més a més, els seus ingressos no van a un potentat hoteler, sinó que van a famílies...
normals o normals altes si tu vols, perquè no produeixen una gran acumulació de rentes ni de capital. Per tant, jo estic a favor del lloguer turístic,
amb tot, amb moderació, controlat, no disparat, que se mengin totes les cases que hi ha disponibles. Crec que tampoc no passa això, els darrers sis o set anys.
entre les dificultats que posen els governs i la mateixa experiència dels que lloguen, cada vegada hi ha més pisos o xalets o vivendes que se passen del lloguer turístic en el lloguer normal, perquè dona rendiments un poquet inferiors, però...
infinitament menys de problemes mal de cap això també s'ha de calcular no diràs tu entre aquestes claus i esperar que te paguin cada mes
1.500 o 2.000 euros, i en lloc d'això, per tu en lloc de 20 o 30.000 euros d'ingressos, en faràs 40 o 50.000, però cada setmana has d'estar allà mirant que la piscina no s'hagi d'això, perquè hi ha un canvi de torn, les dones que han de fer a córrer cuita, a llençar-los perquè n'entren uns altres, és un estrès tremendo per als propietaris i per a qui ho cuiden.
Perquè aquella idea d'una Mallorca posen dos milions de turistes, mira si pec una davallada, però que tinguessin...
Sí, però que multiplicàssim per 10 la despesa, és a dir, aquell turista que venia fa... jo quan jo era petit, diguem, que per tot on anava deixava propines, que no mirava prim, tal... Això ja sé que és impossible plantejar-ho per d'aquí dos anys o tres, però...
Això ja ho hem perdut, ja no hi podem aspirar, això. Una reducció tan dràstica com a queixa per Ventura no, no es convertiria en una illa com Capri, o una quinta d'aquestes homes i vanes...
espotentats. També ha tingut mala premsa aquesta visió, perquè també hi ha gent que diu que socialment nosaltres ens d'oferir els turistes d'Espardanya, diguéssim, ens d'oferir aquest benestar i el que hem de repartir entre les classes més
més molestes d'Europa, però bé, aquest turisme a nivell de producte interior brut, a nivell de producció de riquesa que tenim a Mallorca, no s'ho pot aconseguir amb una dècima part de turistes rics.
se pot aconseguir rompre la tendència, se pot aconseguir estabilitzar el nombre de turistes i que cada vegada molestin més pac perquè els anem ubicant allots i que venguin que siguin no d'aquests que van tothom a una estrenca a destrossar, sinó que se reparteixin per museus...
per les escales de Mallorca més assequibles, i bona paraula, se pot frenar aquesta història, però en el nivell que estem ja... És que no es tracta que siguin 20 milions de turistes o no, molts han de mirar a l'altra banda.
Tu parles de quant a Mallorca tenia les illes, si no 700.000 habitants en total. Ara som el doble llarg i han de menjar tots i això no s'aconsegueix sense unes entrades molt fortes de doble que requereixen una massificació d'això, d'esnegaci, diguéssim.
i alternatives en el monocultiu turístic l'altre dia vaig llegir que Menorca és silla que més poc depèn d'estorir-me i en depèn un 80% del seu producte interior brut imagina't
Jo no diria, hi ha moltes maneres de calcular, hi ha una dependència, anant a ser casa, dependències molt indirectes, ja que sé, els pagesos que venen formatge,
També en venen els turistes, i això pot dir que... No, a les illes ja n'hi ha, hi ha una dependència pintura directa, molt directa, d'historisme d'un 50% de la producció, dels nostres oficis, dels nostres esforços, i pintura indirectament arriben al 60 o 70%, però més jo crec que una exigiració...
I quan et dius anar cap a quin model hauríem d'anar, tu ho has dit, anar a un model de diversificació, que no tot sigui turisme, que el turisme no passi del 30, 20, 30, 40%.
en lloc d'ara, és a dir, dividir per dos, però es dividir per dos no ha de ser en base d'ingressar la meitat dels turistes, sinó que d'altres activitats arribin a produir tant com produeix el turisme, i llavors el turisme sigui la més la meitat de la riquesa de les illes. Però això és un procés que...
els economistes i els historiadors de l'economia coneixen que l'han vist com ho fan els països que tenen un monocultiu per...
trobar maneres de diversificar això. El monocultiu turístic no està estudiat, però el monocultiu agrícola sí. Totes històries de desenvolupament del tercer món, allà on han aconseguit, han passat de l'agricultura a una diversificació de vegades molt tecnològica, com els tigres asiàtics, Tailàndia, Cambòdia...
Vietnam, aquest països, eren només agrícoles, i què vàrem fer? No vàrem tenir... Ah, mira, ara diversificarem l'economia. No, no, no. Ara farem uns sacrificis enormes, demanarem d'on vés a l'exterior, mos endeutarem, perquè en el principi
Tot el que produïm que no sigui agricultura no serà competitiu perquè començàvem enrere, començàvem de zero i no serem tan bons com els que ja duen 100, 200, 300 anys d'experiència en desenvolupaments científics i industrials.
i han de passar una època en què es produeixen pèrdues, i aquesta època en què es produeixen pèrdues ha d'estar subvencionada, i una economia com la nostra, que en lloc d'afegir molts dos bens, els que fan es drenar-ne, no tenim la capacitat per fer aquesta reconversió, i això és el que jo els retrec als economistes, als polítics,
Així ben pensants, normalment nacionalistes, que parlen alegrement de la diversificació sense pensar que això costa molt. Arriba a ser molt bo, però costa molt en el principi.
I d'aquesta idea que parlàvem a la plataforma audiovisual Vida de potenciar o d'anar apostant per la indústria audiovisual, millor que com a atractiu per gravar-hi...
ja se n'hi fan, spots publicitaris, sèries de televisió, pel·lícules, grans produccions de pel·lícules, etcètera. Això requereix, entre d'altres coses, un sector servei molt potent, perquè el tenim. Però té un avantatge, és que això no necessites ni petroli, ni terres rares, ni un...
una indústria d'armament o de tanques o de tractors o de cotxes important sinó que només necessites s'esvellet i després els platós que ja estan diguem millors platós naturals urbans millor il·luminació d'Europa ja els tenim el bon Jesus et molt els et morts va regalar gratis
És això, és això, clar que la diversificació ha d'anar per allà on...
no tenien traves i en el seu cervell no en tenim de traves però això també vol dir tenir més preparació han de sortir més informàtics han de sortir més llicenciats amb bellesars amb més tècnics però sí, d'acord però en el mateix temps tindries aquesta gent
gaudint dels privilegi de fer feina amb els directors més importants del món amb els il·luminadors d'Europa o del món que te vendria a fer no sé què per oferir tota aquesta feina complementària per això i per tant gent que aniria aprenent i que anirien per això se necessiten
recursos no exagerats però se necessita intel·ligència i planificació i saber de què tractes. Mon pare va dedicar una bona part de seva vida a intentar Jaume Amir, escultor i director de l'escola d'edificis que era com això que es va treballar va intentant posar aquí una facultat de belles arts
convertir l'escola d'art i oficis en una facultat de belles arts i jo vaig llegir les memòries que enviaven al govern, al Ministeri de Cultura i tot això i eren això. Resulta que per exemple a Mallorca és el territori espanyol que té més galeries d'art per càpita
Aquí. Ah, sí? Sí, senyor. I, en canvi, no tenim d'això. Té un atractiu enorme. Imagina't, els estudiants americans, sud-americans, això que venen amb beques i estudiar, a ballar d'olit, allò, què s'estimarien més? Anar a ballar d'olit o venir a Mallorca. Sobretot estudiants d'art, entens?
gent sensible en espaisatge i no va aconseguir encara ara no existeix tal cosa és dir que no sempre és culpa no sempre és culpa nostra aquesta aquesta mancança d'iniciatives saludables en la diversificació de l'economia
Som al Bon Dia i Bona Vida de Dona Mediterrània, conversant amb en Joan Mir. Fins ara ho hem fet sobre l'economia, que de fet és la seva principal especialitat. Joan Mir, com veus...
No sé com definir la situació que has estat espanyol amb un Pedro Sánchez que cada vegada està més assetjat per tots els fronts i que continua aguantant. No sé, la meva mirada, que ja és molt allunyada i molt escèptica,
per un costat diguem-ne que veig un Pedro Sánchez que és un impostor i que és un corrupte però en el mateix temps diguem això no lleva que no vegi que
com ja va passar altres vegades, ja ho van explicar, que hi ha un complot, evident, mediàtic, judicial, polític, per carregar-se'l, i per intentar, diguem, que el govern d'Espanya no estigui tant a mercè dels vots del sobiranisme català,
que tampoc és que n'exercesqui molt de sobiranista. Els analistes som molt curts de vista, no curts, però de vista sí. Estem en una situació clarament, clarament, clarament similar a la dels anys 70, final dels 70. És a dir, després de la mort d'en Franco, teníem un govern...
franquista, no diré feixista hauria estat però ara era simplement autoritari i corrupte i d'ahir davant d'aquesta situació algun polític no necessàriament virtuós sinó una mica clarivident i arriscat com en Suárez va optar per un canvi de règim
La situació d'en Suárez d'en Sánchez ara és molt similar a la d'en Suárez. Si ara no hi ha vots i PP que governin, és molt clar que és la opció que d'aquí un any o dos s'implantarà. Endavant d'aquesta situació, en Sánchez hauria de reaccionar com en Suárez, és a dir,
Canviem de règim. Democratitzem d'una punyetera vegada aquest país. És a dir, facem no la evolució democràtica que se va fer en el 78, sinó facem la ruptura democràtica. I no facem unes aliances conjunturals amb els partits nacionalistes, amb els partits nacionalistes bascs, els junts i els gallecs i tot això, sinó feim un pacte d'estat amb aquesta gent. És a dir,
passi el que passi, nosaltres aquí aguantarem i democratitzarem Espanya. Democratitzar Espanya vol dir fer-la com a mínim, com a mínim federal. Com a mínim. Si no, llavors te'n vaig a donar la independència, en Esquila de Marina, que això
en principi s'ha d'acceptar però en aquestes circumstàncies actuals s'ha d'esperar com van esperar els governs catalans de la república a fer les seves reivindicacions i ho van dir que tot ajudant el govern d'Espanya a guanyar la guerra un negoci que no va anar bé tampoc no anirà bé l'actual negoci
però i tu això ho veus possible aquest canvi de règim partint de la base que tens tota la judicatura tots els militares tota aquesta part i en el 78 també ho teníem però hi ha una diferència i és que
En Suárez era un jugador i era viu i tenia intuïció política. En Sánchez és un altre jugador, en paraula més, mira de guanyar la partida de la cadira, de no moure's. No el veu com un canvi el pot salvar. No el veu enllà de la...
He de dir que tampoc els altres partits, junts especialment, tampoc no el volven en això, perquè continuen demanant corretes, vull dir, quan en realitat el que s'hauria de demanar és això, un canvi estructural d'Espanya...
de llure o de facto, perquè de dret seria molt mal de fer canviar la Constitució. Em perdona l'IA Catalunya un estatus com el que té el País Basc. A canvi de 10-15 anys d'estabilitat política i d'enfrontament, clar, dels demòcrates contra els autoritaris, això el podria ser, això el podria fer. I en lloc d'això estan negociant collonades.
bé o sigui m'apareix un plantejament interessant tot i que sí una cosa que no t'he dit és bàsicament hi ha un problema aquí i és que en Sánchez és un joc ovi de merda
justament t'anava a dir és a dir, el problema si a l'altre costat hi ha ningú és a dir, que s'estimi més un canvi de règim encara que sigui per consolidar durant uns anys això que tu des que no fins i tot perdes la cadira s'estima més pegar-se un tir abans que molla això miri que li agrada com andant però per damunt de tot hi ha el seu jacobinisme i ho sé perquè ho sé
No, no. Amb això coincides. No, però no és que jo hagi llegit el que puguis saber tu perquè és evident i tot això. Jo ho sé de línia directa del membre de l'executiva que fa 20 anys estava assegut al seu costat i
i que més de tres vegades el va trair, venguin-li promes que això que, mira, això que dus de forma entera, m'ho has de votar, Pedro, perquè tot això. Sí, clar, naturalment. I llavors, quan veia que anava en la direcció contrària al centralisme, no va votar mai res que no fos contra la diversitat i contra el federalisme.
Sí, sí, sí. En fi, m'ho crec a 8 clucs. I era una diputada mallorquina, això. Això que m'ho ha contat. Ara ja només falta que digui... Però bé, no fa falta, ja. Joan Mir... Com anem? Sí, mos queden 5 minuts. Em...
Pegar-me una oada internacional, bé, ara llegeix que hi ha com inputs que diuen que està sorgint una perspectiva de pau a la guerra a Ucraïna.
Sí, probablement és que en Trump ha deixat de parlar i negociar directament amb en Putin, sinó que hi envia altres amics seus que són de la mateixa corda que ell, però no tan beneïs.
i que han arribat a entendre que la solució no és tan senzilla ni és allò de dir arribar i, mira, farem quatre... Cal el que va d'entrar allà a la franja de casa, que aquí farem la riviera i ja està. No, no, no. La identitat dels pobles no es negocien d'aquesta manera. I...
pareixer-se que estan entenguent tots els americans que això no els convé abandonar Europa del tot, no els convé tirar-se en mans d'en Putin només en sa promesa de fer una torre Trump a Moscú, perquè en Trump a tot això...
han de tenir clar que en Trump és proamericà i Amèrica primer i tot això, però això és la meitat de la seva directriu política, l'altra meitat és la seva butxaca i això de la seva família és un president que actua per fer business, per fer deals per fer acords que li donin d'on ves a ell, a ell personalment i en el seu fill, en el seu genre i a la seva família
família, clar, amb això que és una gran decepció respecte al poble americà i també hi ha una part d'egocentrisme narcisista és a dir, a vegades no és exactament d'on ves un egocentrisme que supera que el fa aparèixer no, que el fa sabeneit perquè clar, una persona egocèntrica però viva no fa les botxades que fa en Trump i la gran decepció és que el poble americà
en bona part, sigui tan boner com ell.
i ja per acabar de totes maneres és el president que té d'un any i mig això del seu mandat que té la quota més baixa de popularitat està d'aquest 36% en totes històries d'estats uri cap president ha estat tan avall d'un any i mig la qual pronostica que és molt possible que perdi la majoria
en el Senat i a la Càmera de Diputats, quanta hi hagi ara. La selecció del mitjà mandat que en diuen. I moltament, presumo esquitant i s'inflitant, té molta por. En Trump té molta por. I per a tu, gràcies a aquesta por, que estan vies de solució al tema d'Ucraïna.
I després, diguem, anar veient com és mapa mundial, se va omplint d'espais controlats, governats per l'extrema dreta. Ara...
podríem dir que de manera, no sé si sorprenent, però com a mínim cridanera, selecció de José Antonio Cast, un pinotxatista, diguem, no? Almenys l'han votat els pinotxatistes. A Xile, no? Bé, no deixa de ser cridaner, com a mínim, no? Com a mínim cridaner. Sí, és aquesta reflutxa que...
l'esquerra que ja no m'agrada parlar-ne perquè no sé què és l'esquerra ni la dreta avui en dia hi ha dictadors i demòcrates i no hi ha més distinció que aquesta
Però ho vam fer molt malament nosaltres per deixar aquesta pista tan despejada d'això. A base de demagògia, no sobre tractar el tema de la immigració amb intel·ligència, sempre el bonisme excessiu, que llavors la solució sigui simple i tant...
quins tots aquells que deien obertura de Mallorca terra de tots per exemple aquest eslogan que es va presentar fa 30 anys contra en Canelles que va dir que s'havia de limitar la immigració això és una botxada Mallorca terra de tots has d'anar acompanyat de si ho volen ser si volen ser mallorquins i nosaltres els hem d'ajudar a ser-ho
Ara em obri portes dur això que ha duit l'esquerra.
Joan, ara tendrem en Vicenç Vidal en tot cas t'agraïm moltíssim aquesta anàlisi i tot d'una ja te dic passarem a entrevistar en Vicenç Vidal bé, crec que mos queda encara un dimarts per tant dimarts qui ve via telefònica segurament farem el contacte
Moltes gràcies, Joan. A vosaltres, bon dia a tothom. Bon dia. I nosaltres, això que abordem, tenim ara l'entrevista amb el diputat de Més per Mallorca, en el Congrés de Diputats, que és en Vicenç Vidal, que ja saludam. Vicenç, bon dia. Bon dia.
Molt bon dia. Vicenç Vidal, en primer lloc, aquest cap de setmana hi ha hagut el Congrés de Més per Mallorca. Explica-nos, dona-nos alguns inputs de com ha anat. Sí, que el Congrés és de mitjans legislatures, que ens ha de preparar per les eleccions del 2027. És arremament tecnològic, arremament de persones...
per tirar endavant aquest darrer any i mig, per tornar a preparar tot el que és el maquinari electoral, per intentar canviar els destins que tenim ara mateix en govern, de paper i vots, que en pot repartir, en llengua, amb impacte damunt el nostre territori, amb un model econòmic depredador, que no fan els polítics d'habitatge, i per tant tot això ho hem de repartir.
decidit que els temes plau són aquests i vivenda, que és un dels temes més greus que ara deixem d'afrontar, un canvi de model econòmic i, evidentment, la defensa de la nostra llengua i del nostre territori.
Com avança, però com a mínim ha estat un congrés tranquil i on hi ha hagut propostes, algunes d'elles impactants, com per exemple aquesta de l'aposta per la prohibició del lloguer turístic, que realment diria que és un dels elements rellevant del congrés.
Jo crec que el lloguer turístic va començar amb una qüestió, es va amb una qüestió d'economia compartida. Me'n recordo aquest mantra que teníem el 2013-2014, d'aquella petita família que tenia uns ingressos extraordinaris a través del lloguer turístic, i realment el que ha acabat suposant és un model turístic,
que anaven destinats a l'Empresliure, que s'està destinada a l'activitat econòmica. Tenim un problema amb habitatge molt greu, i evidentment el joguer turístic ha estat una de les causes d'aquest problema d'habitatge. Tots aquells habitatges que han destinat el joguer turístic no s'han destinat al mercat de joguer convencional. Ahir s'anunciava una multa a l'IBNB
de 65 milions d'euros, perquè anunciava 65.000 habitatges de forma il·legal i regular les xarxes de lloguer turístic. 4.500 d'aquests eren necessitats. Per tant, una oferta il·legal damunt molt greu i, a més a més, que no tributa com una altra activitat econòmica. Un peluquer o una persona en una botiga tributa molt més que una persona que se dedica a fer lloguer turístic.
Entenc que no només pot semblar bé, sinó que té tot el vostre suport aquesta idea de, bé, per exemple aquesta sanció que hi ha hagut ara de 64 milions air BNB del qual ara feia referència. Tot és suport, crec que aquestes plataformes d'intermediació de serveis
sense excuses en no tenir responsabilitat, que ells només fan una gestió entre un proveïdor i un... No. Ells també tenen una responsabilitat, però comercialitzen uns productes i se n'han de fer càrrecs. Per tant, nosaltres com a consumidors tenim drets, i el que podem fer és estar fent una part i legal s'ha de sancionar. Imaginau-vos que hi hagués una gran plataforma que estigués venent medicaments que no estiguin autoritzats.
Crec que no seria admisible, s'actuaria. Per tant, els jugadors que fossin no segures, s'actuaria. Perquè no s'actuen les realitats. Pot ser perquè es guanya molt de dones. Està clar.
Vicent Vidal, també quan fas el balanç de la teva activitat a Madrid, de tant en tant destaques també el fet d'aconseguir
suport a les principals entitats de la societat civil d'aquí, de Mallorca i de Serbalears. Dins d'aquesta línia crec que ara heu aconseguit un suport pel GOP, no? Sí, heu aconseguit uns 200.000 euros de suport pel GOP.
Té clar que el gol pot ser principal l'entitat ecologista del país, un dels puntals, i, per tant, hem de menester un gol fort a la nostra societat per ser defensa del nostre entorn, del nostre medi natural, de la nostra biodiversitat, i fa una tasca capdalt. Per tant, tot aquell suport que se les atira a aquestes entitats per part del govern de les Isles Balears han d'intentar compensar-ho amb mesures des de la nostra tasca del dia a dia. Ja ho van aconseguir en el Senat, fa uns anys, van aconseguir una partida per el gol,
i ara aconseguir que aquesta partida sigui renovada per dos anys de més. És una cosa significativa. Siguient de vegades, perquè una ajuda al clientelisme en el gol, o a l'obra, no, hem de considerar que aquestes entitats són entitats del país, entitats que defensen la nostra llengua, que defensen la nostra manera d'ambient i que són claus per la mobilització social i per els avanços, per tenir una societat crítica, una societat que defensa el nostre benestar.
I, evidentment, sempre, diguem, amb aquest objectiu finalista, és a dir, en el final els Ws van destinats no a l'entitat per si mateixa, sinó a la feina que fa a l'entitat, no? Clar, és a dir, el Gop ara mateix està fent una de les coses de conservació directament, el Gop, per exemple, el Sine de Neguament,
seguiments biològics, tota una tasca que a vegades coneixem més de tasca actualment reivindicativa, però també té una tasca de radiologia, si se'm permet, d'estudis, de seguiment, que fa durant molts anys que la desenvolupa i, evidentment, això té un costos i té un impacte econòmic i, per tant, és important, com moltes entitats que estan contribuint en el seu dia a dia, que no és per tenir el seu funcionament ordinari, sinó per fer aquestes tasques tan importants que fan els països.
Vicenç Vidal, diputat de Més per Mallorca, la situació a Madrid, en fi, no t'han demanat que mos passassis la temperatura, però mos imaginant que la temperatura està elevada, ahir va compareixent-se del president del govern espanyol,
com creus que ve clara, ve aquest parèntesi de vacances diguem, però com començarà l'any a Madrid i creus que efectivament aconseguirà Pedro Sánchez mantenir la legislatura viva? Vàrem acabar, per sobre, l'acabàrem
aprovant la missió de tràmit de la llei de llengües, que proposàvem amb els companys d'esquerra, de BNH i Compromís, que ja s'ha admet de tràmit i, a més, s'ha aprovat la seva demigació per urgència, que és una bona...
Tenen notícia, també aprovant la llei d'economia social, que per a les lleis barals crec que és important, per a les noves entitats d'economia social que tenim. Vam acabar també superant la totalitat de la llei de dependència, que donarà més fons per a la dependència. Per tant, notícies positives, però evidentment, amb una temperatura, amb una exposició política, com fa molt que no sabés, la corrupció...
No és un fet. Són persones intolerants a la corrupció. Al nostre país l'hem patida d'una manera absoluta.
El masclisme no es pot consentir. A la societat, desgraciadament, cada dia hi ha masclisme. Evidentment, la política no és un àmbit que se n'escapi. El masclisme és travessar tota la realitat, però tots els homes, totes les dones... I jo crec que aquests dies moltes dones, moltes companyes polítiques, estan fent una crida a tots els homes, que també fem una passa endavant, que també nosaltres denunciem quan veiem aquestes...
Jo crec que això és important, que la lluita contra el masclisme no només és una qüestió de les nostres companyes, sinó que nosaltres, els homes, en escala de la política, hem de fer anar-se'ndavant i denunciar com vegem la situació amb ell.
I tant que sí. Vicent Vidal, moltíssimes gràcies. Jo em pareix que tot d'una en començar, bé, en passar festes, mos poden tornar a connectar perquè mos facis també, mos trelladis una mica quin ets ambient que hi ha per Madrid. Moltíssimes gràcies, Vicent Vidal.
Moltes gràcies, i bueno, si és Nadal, els du un esperit, aquest esperit de l'any de concòrdia, que a vegades sota les pel·lícules, fa que la gent pensi més en millorar la vida de les persones, i no tant amb qui és passió per qui és passió. Que ben necessari. Vicent Vidal, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies. Adéu. Vicent Vidal, diputat de Més per Mallorca, en el Congrés de Diputats, en el Congrés Espanyol de Diputats. Nosaltres ara vos oferim l'entrevista que fèiem ahir, a l'hora baixa, a la Cèlia Enriba, a la plataforma audiovisual Vida, en el programa Això és Vida, concretament en l'episodi número 89 de
Naceli Arriba mos parla, sobretot, evidentment, de Sany Llompart, però també li feim fer un exercici de repàs i recuperació de diversos personatges importantíssims de la cultura catalana amb els quals hi va tenir una relació ben directa. Escolteu-hi aquesta entrevista que vos oferim Naceli Arriba.
que és la Cèlia Riba. I farem un segon bloc dedicat a analitzar l'actualitat i ho farem amb en Guillén Ramis, en Margalida Rosselló i en Jaume Mateu. Començam, idò, aquesta Això és vida i ho feim, una Això és vida que, evidentment, versarà molt
sobre en Josep Maria Llompart, però que també parlarem de moltes altres qüestions. Cèlia, Cèlia Riba, molt benvinguda, moltes gràcies per haver vengut. Jo també. Ana Cèlia és professora jubilada de Llengua i Literatura Catalanes a secundària i ha exercit a la UIP com a professora associada. També ha treballat en el TermCat,
i, en definitiva, també és curadora de l'obra d'en Josep Maria Llompart i moltes altres qüestions que ara revisarem. Per començar, per qualque banda, Cèlia, la teva experiència com a educadora, com a professora, m'interessa aquesta visió que ja tens després d'uns anys?
Sí, és que fa molts anys que ja no ets el Cesc i no sabria dir com està actualment, perquè crec que ha canviat, que ha canviat bastant. Jo diria que bastant. Bastant, eh? Bastant, i moltes coses, sí. Plans, tipus d'alumnat, o sigui que tot el que digui és antiquat, per dir-ho ràpid. Però en tot cas ha fet una tasca de recuperació, de desconeixement de la llengua, com a mínim.
Sí, sí, l'altre dia, bueno, que va ser dissabte, dissabte vaig estar molt contenta de veure aquell premi que van donar, que era el Guillem de Sagrera, que era? Sí, sí, per aquesta campanya del vídeo, no m'escloguis. Sí, sí, sí, que vaig pensar que a vegades som un poc derrotistes, ai, les noves generacions no fan res, i no és cert.
crec que hi ha gent que és molt vàlida i que fa moltes coses. També a la meva generació hi havia gent que s'adormia en la professió, tampoc no podem dir que tu fossis l'ideal. No sé si te vares emocionant, jo me'l vaig emocionant en aquell moment, i en algun altre. Passa una nit bastant emotiva.
Cèlia tu has estat envoltada de personatges singulars i importants de la nostra cultura sí t'apareix bé si te deman que me facis una pinzellada de cada un d'ells a la teva mirada que no té per què ser res d'oficial idò venga com en Sampes Pedrigues encara arriba
A veure, en Carles Riba jo no el vaig arribar a conèixer pròpiament perquè tenia dos anyets quan va morir. Per tant, és un poc difícil que tingui records. En Carles Riba he conegut la seva figura, la seva persona, a través de la gent que el se va estimar.
Per exemple, la Clementina de Déu, amb qui sí que vaig tenir una relació bastant intensa. O la meva mare, el meu pare, sobretot. I també els meus oncles, que també la meva tia Eulàlia em parlava bastant del seu pare, que n'estava molt penjada, diguem així, n'estava molt del seu pare, molt, molt.
Un dels grans poetes, en tot cas de la nostra... No només poeta, eh? Traductor i professor, un gran professor. Però tothom se'n recordava, eh? Fins i tot hi ha un de semblança que li fa la Salia Viñas a Raixa i ens explica com ella veia aquell professor que els feia viure Grècia, la Grècia Antiga, vaja.
no la gràcia actual sinó la gràcia antiga, com es transmetia tots aquests coneixements. També era un gran conferenciant. És una llàstima que en aquella època no... O fins i tot que no el portessin a la ràdio i en fessin alguna cosa, però el màxim que tenim són unes...
unes recitacions seves fetes de les elegies de la Vierville perquè em va fer un disc i ell explica coses. I ell intentava explicar perquè li feia molta ràbia, això ho sé perquè ell ho diu, no és perquè jo ho inventi, que diguessin que la seva poesia no era assequible.
que no podien entendre. Ell intentava totes, totes, totes, ser pedagògicament, ser pedagògic vull dir, i aconseguir amb unes explicacions que la gent hi arribés. I són molt interessants. Una altra figura que ja l'has citada, Clementina Ardereu.
Era oposada, eh, al seu marit, però no tenia res a veure. No sé, hi ha un moment que una persona, ara no diré quin nom, que posa, la poesia de Clementina el diu influenciada per Carné i pel seu marit. I dic, ostres, pel seu marit? Zero, zero, zero. Mare de Déu, senyor, si és una poesia absolutament oposada a la del seu marit, que no vol dir que no s'entengués ni que el seu marit no l'admirés. Ja.
Fins i tot, la Clementina Ardeniu va explicar una anècdota que és bastant significativa. Que un moment el seu marit, en Carles Riba, li va dir, Clementina, deixa de llegir Carné, que t'està influenciant massa.
Vull dir que, clar, ell com a crític deia que aquella influència no era beneficiosa en aquest moment. Bé, que hi ha un moment que ja has de volar, que ja no has de continuar. No, el que passa és que estaven, bé, totes les joves aquelles, bé joves no, aquelles dones del 1910 que dèiem Carmer, estaven com enamorades d'aquest personatge i del poeta. Ja, ja, ja. Cèlia Viñas. Jo ja la vaig conèixer, la Cèlia, però vaja. No, en Carna t'ho vas conèixer. Ai,
Sí, en Encarna. Perdona, però és que anava a dir-te... No, no, no, perdó, perdó. Tan gran no te veia. Vaig ser en Encarna que també te'n vull parlar un moment. Sí, però... No, na Cèlia, perdó. Na Cèlia, sí, na Cèlia va morir molt abans que jo n'esqués. Sí, sí. De fet, jo em vaig dir Cèlia perquè, bé, per decret d'ella, eh?
Ah, sí? Sí, sí, sí, perquè era tremenda. No, sí, era vista tremenda perquè, bueno, hi ha una carta a la meva mare que li diu, quan està embarassada, de fet, estava embarassada al meu germà gran, no de mi, eh? I li va dir, serà una nina. I com que serà una nina, li has de posar cèl·lia. No hi ha discussió.
Va ser un nin, no va poder-li posar cèl·lia. Jo vaig ser la nina que va néixer després, bastant després. Jo de confessar quan t'ho rei llegint més, homenatges a ella que ella mateix. A veure, ella era una persona d'una vivacitat extraordinària, d'una intel·ligència molt considerable i d'un verb molt àgil, tant en català com en castellà. Clar,
Com que se'm va anar a Almeria i va estar-hi 10 anys i vaig decidir, i a més en una època tan grisa, tan terrible, doncs la seva gran producció va ser en castellà. Però no és gens negligible el que va fer en català. Ara mateix estic transcrivint unes conferències que va fer ella, feministes, quan tenia com a 17 o 18 anys per pobles de Mallorca.
Sí, bastant interessant. Sí, sí, sí. N'Encarna també. És a dir que la vaig conèixer molt extensament i vaig conviure, etcètera, etcètera. N'Encarna era una persona d'una alegria extraordinària, que donava alegria quan ella parlava. Era entusiasta, era un entusiasme absolut. I, bé, ella va intentar seguir les passes de la seva germana,
I va aconseguir-ho molt. La veritat és que aquí va fer una tasca important. I després una altra cosa molt important. Nancarna era una crítica del seu marit. Ah, sí, eh? No li deixava passar ni una, eh? O sigui, no era una dona, com us diria jo, Gerret de Deflors, no, no, no, no, no, no Gerricó, no. Era una dona amb totes les de la llei i a més a més l'Issa. I...
Una cosa que és molt important i que estic investigant-ho, perquè he trobat unes cartes que potser m'ajudaran a definir aquest personatge, i és que ella va ser decisiva en el canvi del Josep Maria Llompart.
Decisiva. Molt, molt. Perquè en Josep Maria Llompar, ja saps que venia de la família, diem-ne rància, per dir-ho ràpid. Rància, rància. Padre militar, padrí militar... No només això, perquè podria ser un militar republicà, però no, no, no. Eren de dretes, ben pensants, d'aquell catolicisme ritualista.
més que no pas sentit diguem-ho clar perquè a veure hi ha gent que sí que té una religiositat profunda però jo crec que en aquella família no era de rituals i el que passa que ell entopar-se amb l'encarna que ell tenia 17 anys i ell en tenia 23 o sigui que Déu-n'hi-do doncs entopar-se amb aquest personatge amb aquesta persona que el porta a una família totalment oposada a ell una família que practicava esports
A veure, ara et donaré una notícia. El meu avi, que jo, hi havia una llegenda que deia que havia jugat al Club de Futbol Barcelona. Ah, sí? És certa. Perquè a més a més han trobat una carta d'en Joan Gamper
que l'envia aquí i li diu estimadíssim amic i no sé quantes coses, molt curiosa, sobre això. Això ho ha de publicar. Bueno, sí. Em sembla que fan un... hi haurà cosa, perquè hi haurà cosa, sí, però vull dir-vos que... ja ho mireu, clar, quan ell jugava a futbol, que era absolutament aficionat, perquè no hi ha gens de llonces, el futbol era la cosa més moderna que hi havia, per entendre'ns. Ell practicava la natació,
tot això que era absolutament oposat al que era una família convencional mallorquina. Perquè tu ja ho saps que a Mallorca abans es deia la mar fa forat i tapa i no t'hi acostis. A veure, o bé, i ella va aconseguir això, que ell començés a trencar coses, anés d'excursió,
o sigui, anés per la muntanya, hi ha unes fotos delicioses amb la família Moll i ells per la muntanya, que anés al mar, que anés, bueno, i fins i tot. Clar, i a partir d'aquí a l'Iber s'estima per...
No, pel país, sí. Suposo que ja la tenia més o manco, però devia tenir-la com a difusa, suposo, eh? Un poc, això. Clar que hi havia Miquel Llodrà, que ja li havia fet conèixer els poetes i tot això, però crec que en la seva persona va ser decisiva, perquè li va canviar totalment. Nacèlia Vinyes també, eh? Li va ajudar moltíssim, perquè Nacèlia Vinyes...
que era molt viva, ja us ho dic, quan venia aquí als estius, s'hi posava, s'hi posava amb els joves. Explicant l'anècdota que quan va venir, l'últim estiu que va venir, se'm va anar corrents a veure un Blai Bonet perquè diu, és que potser no l'ho veuré mai més perquè en Blai Bonet està molt malalt i potser ja l'estiu que ve ja no l'ho veuré. La que no va venir va ser ella. Sí, no. Aquelles desgràcies, no? Sí, sí. Perquè era molt amiga de Blai Bonet, eh? Vull dir, és que té... Ara, quan surti Blai Bonet i tot això, traurem...
treuen poemes dedicats amb la Iboneta a ella.
Vull dir-vos que no us penseu. I que estava explicant. Ah, sí, que na Cèlia Vinyes va veure, va intuir, o va deduir, més aviat, que en Llompart era un bon poeta. I el va animar moltíssim. I hi ha una dedicatòria que li fa en aquell llibret que es diu Els poetes insulars de postguerra. Sí.
L'exemplar que era d'ella, que actualment està a l'arxiu de Mallorca Literària Sant Tanyí, ella va anar cercant tots els poetes que va poder i els va demanar una dedicatòria. I la del Llompart és molt extensa i li dona les gràcies perquè, gràcies a ella, ha fet aquells poemes. I en català, alerta, en català.
Fixa't quantes coses hem connectat, no? Sí, sí. I més que n'hi ha. No, després, clar, després també va conèixer Carles Riba gràcies a aquesta família. I després va conèixer també Ana Maria de Campany gràcies a la seva amiga. I Ana Maria de Campany, amb Jaume Vidal Alcobé i Ana Maria de Campany, un poc es van conèixer gràcies a ells. O sigui, que tot estava superconnectat. Abans de centrar-me'ls en Benllom Part, un cosí teu, el Pau Riba.
Pau és un outsider, per dir-ho així. Ell va voler trencar i potser es va passar una mica, com si diguéssim, creant aquesta imatge del seu avi molt burges i no sé què. Pobre home.
no tenia ni on caure molt, per dir-ho ràpidament, oi, no tenia ni tomba. O sigui, l'única cosa que va tenir en propietat en la vida, o sigui, ja veus quin gran Burgès, va ser una... la casa que li van regalar a Cadaqués, però li van regalar. Ell no la va poder comprar mai, o sigui, ell no va tenir mai cap propietat. Penseu una cosa, en Carles Ribella era fill d'un escultor.
O sigui, ell vivia en un món d'artístic, que això a vegades no s'ha dit prou, però ell tenia una sensibilitat plàstica extraordinària. En Pau també.
En Pau, Pau Riba, no se'n recorda molt la gent, però en moltes portades les va fer ell. I va fer altres dibuixos. Feien dibuixos perquè tenia aquesta gràcia. I després ell tenia aquesta gràcia. Crec que la gràcia que tenia en Pau més li venia de sa mare que no pas de son pare. Bé, que son pare era un...
Era molt estimable, però era molt sec i molt estricta. Era molt estricta, son pare, això sí. I Pantura se reba el dia, li ve per aquí. És claríssim, perquè son pare sí que era d'aquells que era quadrat, eh? Son pare era quadrat.
Vinga, molt centrant ja amb en John Part, tu ets la que indubtablement coneixes més la seva figura i la seva obra. Suposo que estàs molt contenta de com ha anat aquest any John Part, no? Sí, molt, molt. La veritat és que sí. A més el comparo l'any 18, que vam fer una mica de record, trobo que aquest any ha anat millor. Sobretot perquè el 18 jo crec que se va...
Reivindicar, i molt bé, la figura d'en Joan Part poeta, que pintura, però jo crec que també és molt important la figura d'en Joan Part assetjista, pensador, crític literari i, sobretot, figura cívica, referencial per molta gent.
Malgrat ell, perquè ell sempre ho deia, diu, jo abans que la meva vocació hauria estat ser un poeta professor. Sí, poeta professor. Era així, vist enrere, ell deia, home, m'hauria agradat ser poeta professor. És una llàstima que no pogués estudiar una carrera de lletres. Va estudiar Dret, per imposició familiar.
Perquè ell jo crec que si que hagués tingut la carrera potser s'hauria pogut implicar més en l'ensenyament. I potser ens hauria pogut deixar no només aquest llegat, que és importantíssim, de tot el que va fer, sinó que també un llegat pedagògic més important que el que va poder fer. Te demano una anàlisi ràpida de cada una de les seves facetes, començant per ser de poeta.
Home, com a poeta jo crec que és encara bastant desconegut. I poc estudiat, zero. Zero. És que no l'està estudiat. És l'únic de la seva generació que no té una monografia, ni una tesi ni un llibre que se li dediqui totalment a estudiar a fons la seva poesia.
I des d'aquí un convit. A més a més, no ens ho podem permetre això. No ens podem permetre perdre un poeta perquè no se l'estudiï prou. Però això jo reindico molt, perquè la part podríem dir-ne més...
més cívico-social, per dir-ho d'alguna manera, sí que té més repercussió, crec jo, se'l recorda més, jo crec que més per aquest aspecte que no pas per l'altre, ho dic sincerament.
Ell també és un coneixedor, divulgador, crític de la literatura catalana, sobretot de la seva època. El segon volum de les obres completes, que després en parlarem, el segon volum ja mos ofereix algun d'aquests textos. Què en diries d'aquesta faceta?
Com a crític? Sí. A veure, clar, recordo que en Moles el va criticar perquè no tenia mètode, i poso mètode entre cometes, perquè en Moles el que anava és un mètode acadèmic. En Llompart, sobretot, el seu mèrit és ser un gran lector,
i a més a més veure les coses, no a partir d'un mètode sinó a partir realment del coneixement de les lectures i del saber, de la saviesa. I per tant crec que a més a més és un gran divulgador i que ens ajuda molt a conèixer els autors.
A part que quan tu llegeixes la crítica de Llón Park ja és un plaer, perquè l'escriu tan bé, que ja és un doble plaer. O sigui, tu tens el plaer de poder conèixer més a fons aquell autor, podríem posar el cas de Joan Alcover, ara que serà l'any Alcover,
I a més a més, llegir aquella prosa tan bonica que fa en Llompart. Vinga, i aquest home cívic que fa discurso... Bé, entremig tenim el dels pròlegs, la famosa anècdota de no faré més pròlegs, no m'ho demaneu. Ara explicaré l'anècdota d'en Cela, ho saps, no, d'en Cela?
un dia li va dir, oye Pepe, oye Pepe, tu si fueras mujer serías puta. Que ell va dir, jo, la mare meva diu, clar, ja ho saps que... Molt cela, això. Molt cela. Ell li va dir, perquè tu no sabes decir que no.
Bueno, o sigui... Una altra època. Sí, però vull dir-te... No, però sí, ja. Que vols, Ferla? Però la anècdota sí que mostra que en Ferla ja havia vist que era una persona que sempre deia que sí a tot, que jugava sempre. Sí, sí, sí. Bé, jo aquesta part la vaig conèixer, el Joan Part, i a mi sempre me va dir que sí, fins i tot a vegades a banda que li digués és que...
i telefonava, escolta, em podria donar suport? Sí, anava a dir suport. Per això, Encela, a veure, Encela que era molt bèstia, però tenia nou en aquest aspecte. I dins d'això, i ara hi ha obres completes, primer volum dedicat justament al recull de tots aquests textos, que són conferències, discursos, bé, llengua, cultura...
I... llengua, cultura i país, li deim. Sí, llengua, cultura i país. Perquè clar, que el país és molt important, alerta, eh?, que tot ell li dedica molt. I és un defensor, jo crec, dels països que va, exacte, sense cap... Puc dir un nom?
dos noms importants en la seva formació d'aquesta ideologia. Un, Lluís Casasses, amb el qual vaig tenir una relació intensa i vam fer viatges junts. De fet, si agafes la terra d'Argensa i llegeixes memòria d'un viatge, o com a Lluforno, per posar un exemple, és els viatges que va fer amb en Lluís Casasses arreu dels Països Catalans perquè van arribar a Morella.
Arribar al País Valencià, al nord almenys. I d'un altre costat també en Benet, com es deia? Josep Maria Bonet, ara no sortia el nom, en Benet, que també va conèixer i després finalment el seu gran amic d'allà més, potser més cap aquí, més cap a nosaltres, que va ser en...
En Jordi Carbonell. En Jordi Carbonell va ser molt, molt amic seu. Molt amic i, a més a més, col·laborador amb aquella... amb aquell partit que es deia Nacionalistes d'Esquerra. Ara t'anava a dir, segurament a partir d'aquesta amistat, de que neixis Compromís d'en Joan Part. Sí, sí, sí. Sí, a més a més, en Jordi Carbonell també estava a la secció filològica de l'Institut de Estudis Catalans i, per tant, també s'hi trobaven.
Bé, jo, perquè com que ara estem ja mos apremia, simplement vull dir que aquest primer volum plega textos interessantíssims i allò que tu des, és a dir, no només per veure la defensa clara, rotunda i sense, diguem, emparòs de tot, no?, de la llengua, de la cultura, del compromís amb els països, dels països catalans, tal, sinó que a més a més ho fa amb un...
amb un nivell literari espectacular, és a dir, doble ple novament. És a dir, conèixer unes idees preclares a través d'una prosa extraordinària. Per tant, això. I simplement ja te deman, per les obres completes, tenim aquest primer volum, el segon volum que serà la primera part de textos sobre literatura, crítics, etc.
Quin pla tenim? A veure, la idea és anar traient un volum cada any, per no saturar tampoc el mercat. I no sé si, encara ho estem conjuminant tot, però crec que seran com uns 7 anys entre una cosa i una altra. Jo he sentit parlar de 7 volums, o 6.
Ara ho haurem de precisar més perquè dependrà, perquè clar, penseu que també hi ha la idea de posar-hi també les traduccions, que no són broma, ja és un volum de traduccions, totes les traduccions del gallec, però també n'hi ha del francès, i també n'hi ha de l'italià, no, de l'italià no, perdoneu.
A veure, del castellà també n'hi ha, perquè hi ha un llibre que ningú no en parla, no sé per què. Del francès també n'hi ha, perdona, eh? Del Sant Joan... Ai, no surt aquest nom. El Sant Joan Pers va intentar fer una traducció de la nàvesi, però no va trobar editor. I no la va acabar. Però està feta. Està feta i està editada, aquests fragments, els va editar en una revista, que s'ha de cercar des dels anys 80, etc. Però...
el que és el viatge al Pirineu de Lleida, el va traduir ell. I és tot una novel·la, no, és un llibre de viatges. Sí, sí. S'haurien d'acabar el balanç de Sant Llompart, en tant que, això que dèiem en el principi, a part de tot...
Coses que quedaran, com les obres completes, per exemple, l'estàtua que esperem que li posin, i tota una sèrie de qüestions que consoliden la figura d'en John Park per sempre. Esperem, això espero. I a mi també m'agradaria que d'aquí hi hagués com un interès en estudiar el John Park. És a dir,
No tant, o sigui, per les dues bandes, per les dues aspectes principals, o tres, perquè són tres, de fet, tres potes, que són el seu compromís político-civic, per un costat, la seva obra crítica, per segon cosa, i després la seva obra de creació poètica. Poètica.
Sí, sí. I per tant queda fet aquesta crida, no? Necessiten qualcú que s'hi posi. Bueno, qualcú no, o qualcuns, perquè és que és una tasca immensa. I a més ara ho tenen com a més fàcil, perquè tot està, tot el material... Ja està recopilat. No, no només recopilat, sinó que si volen anar a les fonts, ho tenen a l'arxiu.
Idò, Cèlia, un autèntic plaer poder conversar amb tu de tantes coses que has fet tu i també de totes les que han fet gent que te'n volta. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I nosaltres ara comptem. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, les primeres persianes sobre el feixugues pedallant. Rere el vidre entelat, el que em patés segura que no era penat, i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
i amb la consol que remueix regales, transgafarà des del que vols. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les pares preguntes quants dies més té de regalar.
Som a Ona Mediterrània, som al 88.8 de la freqüència modulada, també onamediterrania.cat i en els senyals horaris de les 7.10 ens marquen l'hora exacta del Cafè amb Filosofia, un cafetet que ja en Miquel Ripoll està preparant en aquests moments. Miquel, bon dia.
Hola, molt bon dia. Està ben preparat, és que sé. Ben preparat i amb ganes. Idò fantàstic, perquè sempre gaudim molt i aprenem molt amb les teves recomanacions. Avui mos vols parlar d'un personatge que jo sempre, diguem-ne, que he relacionat d'alguna manera insubmissió, per dir-ho així. Després ja...
ja ho concretarem molt més exacte avui fèiem un petit viatge a la secció fèiem un petit viatge als Estats Units i parlarem d'en Henry David Thuró ja ho he titulat un poc la vida al Boscos sí Walden Walden exacte parlarem bàsicament de Walden però també farem referència a unes coses més rellevants
dins el pensament de Furor aquesta desobediència civil. Un poc aquesta idea d'insubmissió que dius tu. Explica-mos qui era en Turó. Bé, en Turó, clar, en Turó va viure entre el 1807 i el 1862 dels Estats Units i fou un personatge bastant polifacètic. Fou escriptor, filòsof, poeta...
a més de naturalista i empresari, no? I un poquet ha passat la història per ser precursor de psicologisme i també d'especifisme, no? El seu, diríem, el seu pensament, el trobam ressonàncies en en Gandhi, posteriorment, en en Martin Luther King, vull dir que...
tant per psicologisme com, sobretot, també per pacifisme, figures que han reivindicat la lluita civil, passant en Mireia, diríem, en Venturó. No, no, no, digues tu, digues tu, Miquel. No, bé, ella llavors, dic, se'l considera, diríem, pare teòric d'assessor de l'Oriència Civil, perquè el 1846...
en Zuró se va negar a pagar impostos, no? I se va negar a pagar impostos per sa seva oposició a sa guerra de Mèxic i sobretot pel tracte esclavista dels Estats Units. Ja. I per això va ser empresonat, no? Això ho conta a una conferència que també tenim en català, que es diu així, la desobediència civil, i compta un poc als seus motius, no? Els motius de per què...
perquè, és a dir, s'oposava a pagar impots. I era una mesura que ell considerava que era la manera de lluitar contra governs i lleis que se consideren injustes. Per ell, l'estat no podia tenir més poder que aquell que li conferien els ciutadans. De sa seva obra mos recomanes avui, mos recomanes Walden o La vida als boscos.
Exactament, que és un poc un clàssic, no? És un clàssic, diríem, de sa narrativa, d'espensament, àrvore del segle XIX, nord-americà. La guarda en la vida dels boscos, està editat en català a símbol d'editor, en traducció de Nana Torró, i és un llibre que, bé, narra sa...
S'estava que va fer un turó quan tenia 28 anys, que va estar dos anys, dos mesos i dos dies, a una cabana perdut tot sol, de vora el Jack Walden, amb els seus llocsets, i allà un poc narra, és com una espècie de crònica entre novel·la d'aventures, tractat moral, tractat filosòfic, i sobretot, diríem,
és com una mena de tractat de pedagogia, però pedagogia per gent adulta, és a dir, de com canviar la vida, no? Allà defensa un poc que una vida senzilla, una vida més lligada a la natura, és viable. I és molt interessant perquè, clar, és a dir, està escrit, diríem, segle XIX, sa industrialització...
allà en Zuró veu el que després sistematitzaran Marx com l'alienació, no? És a dir, un món alienat per les màquines, un món alienat per la producció, per en Zuró el que intenta fer veure...
és que per aventura han de tirar, com ja d'haver-ho són, etcètera, de boint un poc, per una via d'una vida més natural, per una vida on la natura tingui un espai i no estigui vista la natura com un lloc o com una mena d'un més recurs per s'explotat.
diguem que hi ha una part pot ser de ficció però que en tot cas estaria a mi que a mi també en s'assaig exacte, exacte sí, és el to general és un to sagístic i és un to també de memòries i el conte a través de 18 capítols com era la seva vida i destaca per exemple el passejós en el llac destaca la solitud és a dir com
quan conviure en la solitud, destaca també els veïns que tenia per allà i la manera de tractar els veïns, és a dir, els animals, els pas dels temps, fa referència a l'hivern, a la primavera, tot, un poc de tot, no? Hi ha un apartat, hi ha un capítol molt interessant que et sa lectura, no? I és curiós perquè diu,
Vaig estar més d'un any sense lligar llibre perquè no ho necessitava. Com que ja el que me donava la naturalesa ja me bastava per omplir-me.
interessant i diríem que de qualque manera en Henry David Turó va crear una escola diguem és a dir, hi ha hagut una escola filosòfica uns seguidors d'en Turó sí, sí, sí, n'hi ha hagut i a més així filosòficament diríem ell se'l lliga
l'escola, l'anomenada escola transcendentalista, no? Que està al costat d'en Waldo Emerson que, bé, el transcendentalisme és com una mena d'idealisme pràctic, no? Fèiem una idea, l'idealisme tradicional fa com una divisió taxativa entre matèria i esperit, no? I donava pes, donava rellevància a l'esperit enfront de la matèria.
Doncs el transcendentalisme un poble que defensa és que l'esperit se desenvolupa en els marcs de ser matèria. Per tant, clar, és a dir, l'esperit humà, en aquest cas, diríem, o les marcs espirituals se desenvolupen dins la naturalesa. Per tant, com una mena de marc harmònic entre la vida espiritual i la vida material. I ha tingut molta...
en repercussió als Estats Units i de fet vull dir el conservadurisme ecològic que defensa Walden també ha marcat molt els inicis del pensament ecologista en el segle XX abans citaves entre d'altres en Gandhi en Gandhi havia llegit en Turó
Per el que sé, crec que sí. Crec que el dia he llegit. El dia he llegit aquesta conferència al Manco de la desobediència civil. I avui en dia, Gualdin, crec que mos has dit que se pot trobar en català, eh? Exacte. Hi ha aquesta traducció de Nana Torró, que està molt bé, eh?
i se pot trobar en català i a més té una introducció d'en Ramon al Coberro que està molt bé perquè te situa un poquet en suró en el segle XIX i un poquet el debat que hi havia també al voltant perquè clar és interessant amb això del naturalisme i amb això del psicologisme que és que en suró el mancos dels Estats Units trenca un poc
un poc, com ja he apuntat, amb aquesta mentalitat que tenien els pares fundadors i pioners dels Estats Units, sí, és a dir, anem a conquistar el territori, però veient la naturalesa com un recurs que podem explotar, no? Com un recurs que està a l'abat nostre. Ell diu, no, mira, la natura no és això.
La natura l'han de cuidar, la natura han de viure harmònicament i han de procurar no fer-li mal.
Dins d'això ara m'apareix aquesta frase d'en Turó, aquesta de viure deliberadament, que diu vaig anar als boscos perquè volia viure tot sol deliberadament per afrontar els fets essencials de la vida i veure si podia aprendre allò que havia d'ensenyar i no descobrir a l'hora de la mort que no havia viscut. Viscut, exacte. Exacte.
en el fons és un viatge interior també és un viatge cap a un mateix però obrint-se l'espai natural això també té molt a veure en Rousseau en Sider de Rousseau que la natura era la millor guia en Rousseau al segle XVIII que un dia li dedicarem un
un programa també, un espai, i deia que les arts i les ciències, per exemple, més que un progrés per la humanitat, havien duït quasi una catàstrofe, perquè molts havien de lligar tot el cantó natural. Molts havien de lligar d'aquesta possible harmonia en el món natural.
I també vull recuperar una de les informacions que m'ho donaves, que és que, en certa manera, en Turó és un dels orígens de psicologisme. Clar, hem de pensar que realment psicologisme, entès com a idea, diguem-ne, filosòfico, vital i social i política, tampoc no és tan antiga, no?
No, no, no, ni molt manco, ni molt manco. És a dir, gairebé ens remuntaríem fins i tot a en Rousseau, perquè clar, és a dir, si tu ara mires un poquet les idees filosòfiques que hi havia, és a dir, si ens situàvem un poc en el segle de la primera revolució científica, el segle XVII,
Si veus, per exemple, en Galileu, en Descartes, etcètera, totes les idees que tenien sobre la naturalesa, en el fons, anaven a la idea que l'ésser humà havia de dominar la natura. És a dir, que les coses, els progressos mecànics, els progressos tècnics que hi pogués haver a través de la nova ciència, eren perquè l'ésser humà ha de dominar la natura, no?
I clar, en el segle XVIII en Rousseau comença a qüestionar aquesta idea, i en el segle XIX és quan sorgeix ja idees ecologistes, d'entre les quals en Zuró és un dels pares. Això té un gran recorregut, perquè és molt antic, perquè forma part un poc de la tradició juevo-cristiana, és a dir, si miràvem els relats del Gènesis, és a dir...
Déu crea l'ésser humà per dominar altres animals, per dominar la natura, etc. És a dir, el relat mític.
D'Occident, el relat, el domini de la natura. El domini de la natura, sí, sí, sí. Interessant. Miquel, tancar amb aquesta recomanació. Sí. Enri, David Turó i, sobretot, Walden o La vida als boscos per començar. Suposo que té més obra, eh?
té més obra i per exemple aquest de la desobediència civil jo tenc sedició de proteus però n'hi ha una moderna de l'hegeminada però jo per un bon llibre recomanaria aquest, el de Walden o la vida dels boscos, com una mena de viatge també, el de viatge interior Idò, t'agraï moltíssim i crec que serà el darrer que fem filosofia de l'any, no?
exacte, en principi sí i vinga, donem-nos una miqueta d'una recomanació per ara, per les festes que també segurament és bon moment per altres coses però també per llegir o per regalar lectures també doncs sí, jo vos duco un llibre que vos volia recomanar per Nadal que de fet
És a dir, no l'he llitgit, el guard des de fa un mes per Nadal, el m'aguard per llitgi per Nadal, però ja Jufuet, Antijon Miran, ja veus que és un llibre que val molt la pena. També me'l situam als Estats Units, en principi. És un llibre de memoris, no passeu pena, no és el llibre de memoris del Borbó.
és el llibre de memòries Napati Smith, la cantant rock, l'estrella del rock, que es diu El Pa dels Àngels, que acaba de publicar aquesta tardor al Club Editor. I està molt bé perquè... És una novetat, per tant, això? Exacte, és una novetat. És una novetat. I bé, ja tenia al Club Editor altres llibres seus, L'Aim del Mico, Uns Marrecs,
que també són de caràcter autobiogràfic, però més centrats en etapes concretes de la seva vida, i aquest és un poc totes les memoris, no? És a dir, des que era petita fins a l'actualitat. I és sumament bé, és a dir, he dit alguns fragments i sumament, no ho sé, molt bo, molt bo, la veritat. A més, inclou fotografies, està molt bé, molt bé.
Jo me'n record, a Pati Smith, jo és una de ses cantants que m'agrada més, vaig anar en el concert que va oferir el 2008, aquí a Palma, en el teatre principal, i va ser un concert d'arro, un concert d'arro. Pati Smith, que és un... lo poden considerar realment una poetesa, no? Exacte, una poeta, perquè, de fet, aquí em parla molt, és a dir, ella...
I va entrar, diríem, en el món de la música, o en el món de l'art, a través d'una primera trobada amb en Rimbaud, amb el poeta simbolista francès, i aquí va quedar tan meravellada que va decidir que volia ser poeta, no? I se va dedicar a la poesia, i llavors, per casualitat, li va arribar una guitarra a ses mans, i li va dir que havia de fer música, i va començar sa seva carrera musical.
Idò avui tancam aquesta sèrie esperam que el 2026 continuem fent cafès amb filosofia tancam aquest cafès amb filosofia en dues recomanacions per un costat la figura a sobre d'en Turó
i concretament que mos has recomanat que comencem per Walden tu sempre a partir d'un autor mos dius per on hem de començar però evidentment si mos agrada la idea és continuar aprofundint amb aquell autor i amb les seves idees
i com a lectura per aquest possible regal jo crec que ja sé a qui li regalaré el Pa dels Àngels d'Anapatí Smith club editor exacte
Idò, Miquel Ripoll, moltíssimes gràcies per totes aquestes recomanacions. Estan pendents també que publiquis un article en les Balears en recomanacions literàries, eh? Exacte, publicarem una cosa senzill, perquè per aventura no cal seu recarregar, sinó uns 10-15 títols que...
que permetim fer-te una idea de si vols fer un bon regal de bones novetats literàries d'aquest 2025, que us hi teniu una petita referència.
i ben aviat a Diari de Balears també aquesta altra recomanació no sé si hi posaràs el pa dels àngels o no però en tot cas ja queda aquesta recomanació Miguel Ripoll moltíssimes gràcies a vosaltres adeu bon dia i molt d'anys bon dia i molt d'anys
Per a qual, eh? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Bona nit.
Tornar a paurecer. Tornar a ser un so que sonado con el fan de la vida.
Hard Times, The Last International, que és la cançó que ha triat en Miquel Ripoll com a banda sonora del Cafè en Filosofia, un Cafè en Filosofia que avui ens ha acostat a la figura d'en Turó i que també ens ha recomanat com a lectura d'aquestes festes
apostem per les memòries d'en Patti Smith. Aquest passat cap de setmana, aquest dissabte passat, hi va haver la nit de la cultura, ja ho sabeu, actuacions precioses i també tota una sèrie de premiats, de guardonats, de distingits que s'assumen a la llarga llista de persones i col·lectius
que fan bona feina en favor de la llengua, de la cultura i del país, i també en els màrquets de la nit de la cultura se va anunciar que dia 11 i 12 d'abril de l'any que ve, del 2026, se farà la campallengua. Escolta'm l'anunci que es feia públic durant la nit de la cultura.
Tornar a veure els amics. Tornar a sentir la cançó que sonava quan m'urbaren conèixer. Tornar a muntar la tenda. Tornar a un record estimat. A un moment en què aprens a estimar. Estimar els amics, la cultura, la nostra terra. Estimar la llengua en la que dius estimar.
Després de tanta quotidianitat, arriba aquest moment. Un moment on passen les coses importants. Com molta gent ens trobem per compartir. Per compartir un cap de setmana únic i aprenent ratges vitals. Però sobretot, un cap de setmana per compartir una llengua i una cultura que ens defineixen com a poble. Que ens fan ser qui som. Una llengua, el català que ens explica el món de Mallorca.
Aquest era l'anunci que mos feien els joves per la llengua, campallengua, que de fet ja se poden començar a comprar els tickets. Ho podeu fer, és la millor manera, ara mateix, el maco, la millor manera que se m'ha acut a mi de dir-vos-ho,
és entrant a la portada de Diari de Balears i allà hi trobareu l'accés a les noves entrades per aquesta campallengua de l'abril.
m'anem ja a escoltar la darrera secció del programa que és el focus sobiranista que feim cada setmana amb en Joan Planes en res, en un parell de minuts després de passar pel Pla si no teniu casa idò ves per fer-la
ni ganes de fer-ne. Hi ha una terra on podeu anar. Aquestes portes oberts teniu en esplac. Pousar una caravana a mig d'un cortó. Ampliar una caseta sense permís per fer-ho. I no passeu pena
Per qui són els veïnats, només són gent de veniu en esplac. No haureu de pagar impostos, ni aigua ni corrent. Vos enxufau la xarxa i a viure content. Podreu tirar pens dins qualsevol pinat.
voldreu posar i alines, voldreu sembrar un or, gaudir de la natura, cantant una cançó que cada dia més encanta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu a Esplà.
Espellan't botats. Gires es volant en el ritme de sa musitat. I sa llum mos invadeix. Baix un sol estrabat. Sa clero del sol un minut es trobo escòpita. En tets ulls pleixos vermells.
Tens sol, arenes, lantes i ans, i rapses forces som dolants.
Vas ballant glopets, vas ballar este sol en el ritme de la música i la platja resplandeix. Aixec la mar com un llençol d'arenes, plantes oceans i raps les forces ondolants de tots els oceans.
i veig un cosmos arreglat de plantes i animals.
capellant botes, gires es volant en el ritme de la música i la llum mos impedeix.
Deu i mitja d'aquest dimarts 16 de desembre de 2025, repte final d'un any important i d'un any que ha d'acabar millor que mai per la diada del 31 de desembre.
i en la manifestació. D'aquesta qüestió en parlarem tot d'una, però també de moltíssimes altres qüestions que volem abordar amb el nostre col·laborador Joan Planes. Joan Planes, molt bon dia. Molt bon dia, Tomé. Bon dia, gent d'una bona vida.
Bon dia. Joan, tenim molt de temes per parlar i m'apareix que avui és la darrera col·laboració que mos fas, per tant t'hem de sucar ben sucat. Se te n'assembla de més per Mallorca com la valores, com l'analitzes?
Bueno, aquesta setmana sembla de mestre a Mallorca, diríem que seria una miqueta encetar l'any preelectoral, sumant la elecció del 2027, segons s'ha d'escoltar els mitjans i nosaltres arribàvem a ser presents a s'ha de decloent en representació de la secretària de l'SM, perquè vàrem a ser convidats aquest any i
i actes com aquest dels partits nostres, si podem, mos hi feim presents. I en aquest se va debatre la ponència política i també una miqueta, diríem, tot el que és el codi ètic de la formació, a part de marcar, de qualque manera, el seu full de ruta en vistes en aquestes eleccions que te coment, no?
i establir una nova organització per afrontar el repte d'aquestes eleccions, esperant, suposo que esperen, veurem després com a tramar altres coses, superar aquesta situació que tenen de quatre diputats en el Parlament,
i torna-se a apropar en els seus rècords d'uns 60.000 vots i 6 diputats, que seria, jo crec, una cosa que els donaria per satisfacció. Per això el que han fet, veig del meu punt de vista, ha estat, de qualque manera, reformar les mateixes...
el mateix cercle de confiança que tenia en Lluís Apastegui aquests quatre anys darrers, tant que la permanent, la qual s'ha llevat, han eliminat el secretari general, que tenia ja en Molsa Mora, i han reduït membres d'aquesta permanent, de 8 a 6, reformant aquest cercle de confiança que,
Són, diríem d'alguna manera, les persones que tenia pedis del Parlament o molt pròximes a ell. Per tant, hi queda Ana Maria Ramon, com a secretària d'organització, Ferran, de secretària de comunicació.
i s'incorporen la Laura Cecília per temes de finances, la Cara Magomila, que va ser anomenada no fa molt de temps cap d'Esquerra Republicana de Mallorca, per temes de moviments estratègics i política, i una persona que pot ser novetat i cap tal, que va ser fins i tot un moment determinat,
president d'Associació de Municipis Independents i que ha estat aquests darrers anys bal de Maracó, estic parlant de Miquel Oliver, que s'acarregaria de qüestions territorials i que jo diria que tal volta veurem com faran els processos de primària, si fan o si ja l'enfoquen fins i tot com a possible candidat al Consell de Mallorca com a mínim.
Després van muntar una comissió de garanties, també s'executiva en tots els representants sectorials, que també hi veu ser mateixes persones, en Rosa Puixac, en Andreu Bujosa, persones que tots aquests anys són les que estan presents en la majoria d'actes i votacions que es fan a dins Vésper Mallorca.
Llavors una sèrie d'executius, de vocal de l'executiva, que hi ha Rafael Sedano, Marta Neu López, Sebastià Lliteres, Ruth Mateu, que són persones que habitualment han format part d'aquests quatre anys o d'aquests darrers anys, més de quatre fins i tot.
d'aquests, de més per a Mallorca. Per tant, amb aquest tema poc canvis, poc canvis, no s'actuant aquest cas d'en Miguel Oliver i alguna corporació més com aquesta de Laura Celià,
i que, per tant, no podem esperar, jo personalment, que tinc fins i tot una certa decepció d'aquest trajectòri d'aquests darrers quatre anys d'oposició. I si tot, que ell fins i tot, és de l'Avà, Lluís Enrique Pasteguia, ha fet autocrítica d'aquesta apertura d'alguna manera de decepció personal
en torn de totes aquelles promeses i missatges en els quals es va presentar aquelles primàries que va sortir elegir com a coordinador. Ell ha fet una autocrítica perquè diu que s'han vist atrapats i engolits
per les dinàmiques del poder, per totes les presses que les coses s'han fent i la gestió del dia a dia, i que, com sempre, s'han allunyat d'herbetes de la gent i que han fet poques polítiques per canviar radicalment les coses. Per tant, s'ha de fer que es faci autocrítica ara que s'acosten les eleccions, ben igual que nosaltres que ens vam fer present, com t'he dit,
en aquesta assemblea, els demanen recordar que érem perquè ens havien convidat coses que no havien fet abans, i que des de l'assemblea sobiranista, que ells se declaren ecossobiranistes, sempre els han sentit molt lluny i mai, o quasi mai, presents a actes que organitzassen des de l'assemblea sobiranista de Mallorca, que s'han tirat...
jo diria més important en temes de sobirania i independència de Mallorca,
i els han sentit molt llunyans i poc contundents en la reivindicació d'aquest ecosoberanista i que d'alguna manera, d'un nostre punt de vista, han tingut arraconats missatges de sobirania, simbologia d'identitat, remarcament de moltes coses que després, en el final,
poden comentar. Bé, és cert que acabarem a parlar dels problemes que tenim i que jo penso que no, que a vegades no són cap, no han estat, no tenen en mitjans també de caràcter espanyolista que les passin gent una mica de cobertura, ni fins i tot
els nostres propis, han parlat de sosta poblacional, de la saturació turística, del problema d'habitatge, en tots els sentits, que ara mateix llegia fa un poc un article que Catalunya i Barcelona ja parlen d'una cosa que aquí jo he dit no poques vegades, que s'ha...
que és l'utilització d'aquesta manca d'accés a l'habitatge pels ciutadans, que jo sempre dic que no és només degut a efectes estents d'oferta i demanda per qüestió de compra d'estrangers, sinó que també hi ha darrere tota una estratègia especulativa i immobiliària que converteix l'habitatge en un actiu financer, en un actiu especulatiu,
I dic això perquè sempre sabem, i fins i tot han sortit dades recentment d'estudis fets, que a les illes hi ha més de 100.000 habitatges bulls i parlen que per tu no poden faltar 60.000 per construir-me un parell d'anys. Doncs mira, jo dic que és perquè la gent autòctone, la gent que arriba,
no té sous equiparables en la pujada dels costos de la vida, que és un dels efectes d'aquest sistema econòmic que tenim, i que fa que no se puguin reformar, rehabilitar aquestes cases que són propietat de qualcú i que joves, que són els que més podrien tenir aquesta emprenesa, són els que estan més
perjudicats per aquest sistema econòmic que tenim en tot l'estorisme, en tot l'immigració de baixa formació i de baixa qualificació, i que tira els sous a nivells molt baixos en comparació, lògicament, amb el poder adquisitiu i amb el nivell de vida que sabem
que, per exemple, el tema de deshabitatge, en darrers 10 anys ha crescut més, prop d'un 80%, i ja me diràs tu, pujant salaris a nivells de 1,5% o del 2%, quant d'anys han de passar per tenir una capacitat adquisitiva, una capacitat d'estaldi, una capacitat d'inversió a joves i no tan joves a dins d'elles. Per tant, això és així. Ells en parlen, però no són
prou contundents, igual que va dir que, segons m'han sortit de la premsa, que havien parlat dels països catalans, un projecte republicà confederat en els països catalans i recuperar la capacitat de decidir. Han parlat de creixement turístic, de la necessitat de la gestió aeroportuària per poder controlar aquests fluxos turístics que desaborden qualsevol tipus de cosa, que enguany superarem
Ara hi ha 9 milions de turistes arribats aquí a les Illes i això és molt fotut. Aposta, crec que tenen molta feina per fer, tenen molt de missatges que construir. Jo, com vaig dir l'altre dia, crec que després de tants anys de presa del govern de l'Estat en PP i PSOE...
i els comandadors d'aquí i de les illes de PPP i PSOE, cal que el partit de país, especialment més per Mallorca, que s'autoproclama i que el sobiranista, i ara més motius que mai en totes les emergències que tenim, hauria de tenir present i fer-ne una proclama continuada, que en mallorquinisme polític s'ha de plantejar un nou cicle històric,
partint de la consideració que l'estat espanyol serà sempre un estat enemic, que té com a objectiu, lògicament, subordina amb els morts, assimila amb els morts lingüístics i culturalment, i que no accepta cap model d'estat distint de l'estat espanyol, i que el tenen
constitucionalment és l'únic que tenen com a visible i, per tant, que és necessari tenir aquesta postura clara sempre de posar l'enemic comú que és l'estat espanyol que tenim a totes les nostres coses. Igual que més hauria de ser capaç d'estar en contra de l'estat espanyol ha de ser una actitud molt clara d'autodefensa. És l'única manera que tenim de defensar-nos
de totes les nostres emergències i, per tant, convendria que reiteradament fomentassem aquesta desafecció i distanciament dels nostres ciutadans envers d'aquest estat que tant mos perjudica. Ja no parlem per temes d'espai fiscal, d'infermissament, de dèficit d'inversions...
de saturació turística, de sostre poblacional, que els contribueix un millor creixement nominatiu, però que en PIB per càpita cada any són més pobres i més poc poder adquisitiu. I per tant que han de tenir una crítica permanent i constant contra aquest estat espanyol que si no estem ben cuis.
També voldria jo que aquest mallorquinisme polític i el seu partit fossin capaços de construir una sola proposta transversal, que hem dit aquí altres vegades, inclusiva, i alhora que fos cívica, és a dir, que tingués en compte les entitats cíviques, i sobretot que també fessin aquesta capaça per construir un sentiment transversal.
nacional profund. Per tant, traguem de davall l'estona de la seva simbologia nacional i que l'hauríem d'explicitar més clarament i amb tot s'orgull que ens sentim part de la Nació Catalana. I que, per tant, això crec que tenim tota aquesta feina per fer
per avançar en tots els problemes que tenim i per convèncer, perquè si no, si tenim en compte l'aparició de coalició de Mallorca, si tenim en compte que jo tinc informació que probablement sortirà un altre nou partit de caràcter sobiranista, fins i tot independentista, i que això pot ajudar a contribuir
a disminuir fins i tot aquests 37.000 vots que van tenir les eleccions del maig del 2023, tenen molta feina per fer i si no fan un canvi important, l'únic que pot ser és que aconseguin els mateixos al manco i que hi hagi un determinat nombre de gent que pugui viure políticament durant quatre anys més i que dies passen anys empeny.
Joan Planes, com que tenim molt de temes, però vull fer-te pràcticament preguntes si o no. Estàs preocupat respecte a que el sobiranisme d'esquerres pugui tenir un mal resultat de cara a les properes eleccions? En la trajectòria d'aquests anys he dit que tenc una sensació bastant profunda en aquest sentit.
no m'estranyaria que fos així, com te dic, perquè la divisió sempre encara mos perjudicarà més, i més que hi haurà la confrontació que em pleerà el PSOE, com ha fet sempre, contra l'extrema dreta, i s'anirà cap a un vot útil molt polaritzat per tots els mitjans. Vinga, anem a la següent qüestió, que és, les Illars Balears són a la coa de l'estat en R més D més I.
Sí, aquesta és una qüestió clau important que moltes vegades hem de parlar sobre les xerxes i és l'altra cara de la moneda d'aquest sistema econòmic que tenim fonamentat en l'explotació del territori i en la mà d'obra de baixa qualificació i salari de baixes. Que és el que s'apormenta i de cada dia més se comprova que el turisme el que fa es créixer nominalment en quant a
el producte anterior grup passa a l'estat espanyol que està al capdavant d'Europa i nosaltres aquí s'ha de dir que són s'exponent més clar i evident. Però que en el mateix temps va convertint-se gent més sobra i en manca o por d'adquisitiu.
I això és ben clar i sabou amb aquestes dades que l'estat espanyol està quasi a la cova dels països de la Unió Europea. Estem per darrere, en aquest cas podríem dir, de Grècia, de Portugal, d'Estònia, d'Eslovènia, de França, d'Holanda, de Dinamarca, d'Alemània, etc. I tenim l'estat espanyol, l'estat espanyol,
té una mitjana de voltant d'un 1,4% l'any 2024, que ha augmentat una miqueta en relació a l'any 2014, que és un estudi que va presentar Eurostat fa uns dies. I això, que veig que és molt greu per l'estat espanyol, que és simptomàtic del sistema econòmic important,
que impede l'estat espanyol, que té aquest 1,5% de mitjana nacional, a les Illes Balears, perquè m'ho posem una mica de idea que això és molt, molt, molt, molt perjudicial, amb aquests nous canvis tecnològics, la necessitat de formació per poder tenir salts més elevats, lògicament a les Illes Balears estem els penúltims de totes les comunitats autònomes, de totes les comunitats autònomes de l'estat espanyol.
Junts per damunt, Ceuta i per davall Melilla. És a dir, nosaltres tenim un 0,4% del producte interior brut invertit en recerca, desenvolupament i innovació, per darrere de Melilla.
Per tant, Espanya està quasi segona de tots els països de la Unió Europea, dels països de centre nord d'Europa, fins i tot per darrere de Grècia i Portugal, que a vegades hem parlat que Grècia és del món i d'Europa, no? I de nosaltres, amb això tan i tan important i que ha de ser tan i tan necessari per un canvi de model econòmic,
estem en aquesta situació. I això passa, ni ment ni pus, per dues coses. Una, en temes de caràcter privat, en temes de caràcter privat, el nostre sector privat representa el 38% de les inversions que se realitzen en recerca i desenvolupament, quant a Europa està al voltant del 70%. Aquí, i és que fan, la majoria encara se fa en serveis turístics,
i serveis normals. Aleshores, això és una dada molt clara. Amb inversió pública, les allers baleades tenen 35 milions en polítiques d'innovació dins d'un pressupost de 100.400 milions d'euros. I que tenim una mancança brutal d'infraestructures, d'empreses incubadores per qüestions...
d'anàlisis biomèdics, per qüestió de laboratori de recerca i desenvolupament, en bona paraula, estem molt, molt malament i que, per tant, això fa que el creixement econòmic que tenim a les Illes és del tot insostenible actualment i amb el temps. Per què? Perquè el que hem dit sempre, nosaltres, per apostar per una economia que generi valor afegit, fan falta moltes d'inversions del sector privat
per aquest tema de recerca, desenvolupament i innovació com a mínim, i el sector públic podrà disposar de fer de gestoria, de gestors.
d'uns pressupostos minços, que cobreixen personal i quatre despeses bàsiques que apareixen en els primers capítols dels pressupostos, sinó que podrà disposar d'una part molt important d'aquest espai fiscal que ens impossibilita qualsevol tipus d'inversió i de canvi de model econòmic.
perquè estic jo fart que sempre sentim parlar que invertim més que mai, que tenim més, no sé, trens que mai, que no sé què, i clar, es vera que sempre aniran superant nominalment amb euros els euros anteriors, només faltaria, tots sabem que una persona fa uns anys tenia uns sous
nominalment més baixos que ara, però és que ara es poden adquisitir el que tenien molt inferior al que tenien. Basta mirar les estadístiques del producte interior bruc per càpita o de sa renta disponible per càpita i cada vegada perdem posicions i bastonades. Per tant,
Això està molt complicat i, si no hi posem solució, anem de ser no només un estat colonial espanyol, sinó de cada dia més pobres i amb necessitat de convertir pintura en migració, nosaltres,
sobretot els nostres joves, sent joves. Tenim 10 minuts, Joan. Distribució territorial de les licitacions del sector públic estatal, la Federació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, feu un vídeo i tota una campanya per denunciar les xifres que tornen-se aberrants, insultants, no sé, posa-li tu els qualificatius.
Sí, jo volia esmentar-ho, perquè no havia tingut ocasió la setmana passada, aquest fet que és una cosa que no se té benificit tot en compte en temes del poli fiscal i que té una incidència i un desconeixement de la gent, però que posa de manifest, quan dic sempre que som mesos d'un estat colonial centralista i extractiu, aquesta és una prova molt evident.
Vam fer aquest informe públic a través de la Confederació d'Entitats Soberanistes a partir d'un estudi de l'Institut d'Estudis Econòmics de Valbància que analitzava el viatge territorial a la contratació pública a partir d'unes dades d'un estudi profund de l'any 2012-2019 que es va publicar l'any 2021-2020
i que ara nosaltres no hem fet resó. Aquest estudi conclou que el 72% de les sol·licitacions públiques estatals, és a dir, tot el que s'adona des de l'estat s'inverteix en infraestructures i coses d'aquestes, va ser otorgat per òrgans de la Comunitat de Madrid, que van repartir el 87% de tots els recursos.
I gairebé el 60% d'aquestes adjudicacions van anar a empreses que tenen la seu fiscal i de més a Madrid. I que es van endur el 65% de tots els dobbers que es van adjudicar. Quants?
Madrid, la comunitat de Madrid, representa el 9,5% de l'economia espanyola. És a dir, representant el 9,5%, s'enduen el 65% dels dobles, el 60% de les adjudicacions i el 80% de tots els recursos es reparteixen des de Madrid.
Si si ho comparam amb el que a nosaltres ens interessa en les empreses dels països catalans, perquè veiem la cegnia i com i de quina manera ens prenen el pèl, el resultat és encara més preocupant, perquè les empreses catalanes, per exemple, reben el 8,2% de les licitacions i el 5,7% dels ingressos del BES, el 5,7%. I en el cap dels països valencià el 3,3%
tant en temes de recursos com en temes d'adjudicacions. I a les illes, el 0,7% d'una cosa i l'altra exactament igual. Quan, en el cas del que és, nosaltres representem el 2,7% i ja ho veus en quin percentatge mos quedàvem, el 0,7%. Per tant, és una qüestió que és sagnant. I això té un efecte multiplicador...
un efecte multiplicador molt important en la riquesa generada en l'economia i l'efecte multiplicador d'això i nosaltres ho hem dit moltes vegades en el tema de finançament i en el dèficit d'inversions que fa que no puguem avançar el que avançaríem en temes d'inversions infraestructurals i coses d'aquestes Recomand que vagin a l'Erdè Balears i cercin aquest vídeo que t'ho has dit i ho has explicat clarament en gràfiques
Joan, per acabar, tothom, més que mai, enguany, la manifestació del 30 de desembre en el passeig d'Arbon.
Així, efectivament. Des de la plataforma del 31 de desembre, divendres, per una norma de premsa convocant una vegada més tota la gent a defensar el 31 de desembre en primer lloc com a diada de Mallorca, a la qual comemoram l'arribada de la cultura catalana a través d'en Jaume I al nostre territori,
que després de 50 anys de franquisme ens trobem amb una Espanya cada vegada més castellitzada, més massificada, més increment d'espai fiscal, més dèficit de finançament i d'inversions, etcètera, que ens ha abocat en les cartelles d'Assemblea Soberanista de dir...
i utilitzar aquella frase d'en Pere de Sant Pol va fer tan famosa després d'estar 4 anys en el Senat de Madrid, que va dir, Espanya no té remei, i el que no vulgui veure és perquè duu-s'cocala més gosses que qualsevol cavall bate de Montonera Mallorquina blat ben sec.
Per tant, nosaltres ho durem com a lema que volem comentar a casa nostra i ho volem fer perquè sabem que és l'única solució per a totes les emergències que tenim. I nosaltres, com a independentistes, direm que això, per a comandar cada tema, només ho podrà fer si ets independent, perquè aquest estat colonial i repressiu ja ha tingut moltes, moltes, moltes oportunitats
per arribar a que ens puguin sentir còmodes i que hi vegem solucions. I cada vegada veiem que estem pitjors, que tenim més emergències i que estem més a prop del col·lapse definitiu, de sobrepoblació, de saturació turística, etcètera, etcètera, etcètera. Per tant, convidem a tots els ciutadans que, demostrant que dia 31 de desembre, el nostre dia de llum serà sempre, perquè fa més de 700 anys que ves, aviam ens acostarem a les 800,
i que l'única manera que les institucions vegin que anem de bons deberes és que sortiguem al carrer, ens mobilitzem per tota aquesta situació i ho diguem com a lema, que és solució a l'autodeterminació.
La solució és l'autodeterminació. Dia 30 de desembre, tothom a la manifestació. Joan Planes, moltíssimes gràcies per la teva col·laboració d'avui, per la teva col·laboració sempre que t'ho han demanat. Sí, jo volia dir que el mes de faig donar totes les gràcies d'aquesta possibilitat que des de l'any 2019, cada setmana fins avui, he pogut
expressar l'opinió particular i de l'assemblea de sobiranisme en aquesta casa, en total i absoluta llibertat, i que ha estat per jo una gran satisfacció i un procés d'aprenentatge i millora personal, i a les quals vull donar ser gràcies a tots els oients d'Ona Mediterrània i convido-los a que se comprometin amb aquesta casa, que se comprometin...
en tot el que és la Mediterrània, el que és de Balears, etcètera, perquè és l'únic canal, verdaderament català, l'únic canal que reprega i aboca tots els missatges a la nostra identitat com a poble i com a nació.
Moltíssimes gràcies Joan, t'estarem eternament agraïts i esperam que més endavant segur que en algun moment tornarem a trobar, tornarem a creuar els camins. Moltíssimes gràcies. Una ferrada, salut, bon dia i bon Nadal per tots els oients i bona Ainau per tots els oients d'una bona vida. I per tu avui també la Belenguera.
Fins demà!
Fins demà!
Gira l'ullada cap enrere.