Hola.
Com aneu? Com ha començat el vostre 2026? Aquí a Perifèries Sonores i per molts i moltes més, sonant que som nines i nins valents, valentes, autònoms, que podem lluitar contra el mal del món, contra la manipulació, la dominació i sonant també que el col·lectiu i l'amor és més important que l'individualisme. Així hem començat el 2026.
Gràcies a la megaproducció per desgràcia norteamericana de Stranger Things.
I, bé, doncs, no està malament, no?, per començar. Aquesta sèrie ha robat els nostres cors, és així, i sí, encara que tots nosaltres
que hem viscut els anys 90, més, no? No hi havia mòbils, tot era acercar els teus col·legues o trucar al telèfon fix i demanar si, oi, ets la Lucía? Sí? O si qualcú sabia de tu? On hi eres? Què feies aquesta tarda? I probablement no hi series a una extraescolar. I eres al carrer, segurament.
Sí, no és que no anaven a karate. Jo anava a karate, de fet. Però anava una coseta a la setmana. Jo volia fer més coses, és veritat, però sempre he estat una mica hiperactiva, però les tardes eren al carrer. Que temps, no? Podíem estar no localitzats, això és una novetat, en un moment de l'espai temps no concret.
El tema del temps i del espai són clau en aquesta sèrie. On i quan succedixen o succederan les coses. Moltes no saben quan succederan. I on comencen les coses, on ocorreix la vida, no hem d'estar mirant el mòbil i el temps i l'hora i planejar tot.
Però la mateixa vegada és necessari planejar amb els teus amics les coses. M'agrada molt, sobretot d'aquesta sèrie, el valor que se li dona a l'amistat. Perquè si és una superproducció americana i apareix, òbviament, de l'amor romàntic, perquè també apareix la vida d'adolescents,
però és molt important a la fi, que no faré spoiler, de l'últim capítol també, no? Es percebeix aquesta cosa de guau, érem un equip, no? I a la vida podem fer equip, de fet. Hi ha cançons que tenen un principi èpic, dramàtic, però també íntim, no és fàcil juntar aquestes tres coses.
És una epifania i al mateix temps ens toca molt dins. En aquest cas, Stranger Things ha decidit... Bueno, doncs, Kylie Dixon i Michael Stein, encarregats de la música de Stranger Things, han decidit posar aquest tema per terminar totes les temporades, totes les lluites i totes les aventures d'aquesta ficció.
I és un acorde de guitarra ja i són dins perquè per a mi és uno dels principis més memorables d'una cançó. Honey, I know, I know, I know times are changing. It's time we'll reach out for something new that means you too.
You say you want a leader, but you can't seem to make up your mind. And I think you better close it and let me guide you to the purple rain.
Fins demà!
Cariño. Eh...
Ho sé, ho sé, els temps estan canviant. És hora que tots cerquem qualsevol cosa nova. I això te fa inclosa a te també. Has dit que vols un líder, però sembla que no et decideixes. I crec que serà millor que ho tanques i em deixes guiar-te.
a la ploja púrpura. Però una feminista és un somni, pensar, soñar en una ploja d'aquest color. I, clar, ha estat... M'ha flipat aquesta iniciativa, no? Perquè aquesta sèrie xarra de...
És molt diferent, xerrar de l'ego, del narcisisme, però a mi m'encanta la gent que té passions, idees, i en aquesta sèrie els adolescents tenen un món ple de fantasia, d'ideals, és veritat. Jo tinc un germà, el meu germà petit, que és friqui també, i de fet ha conegut la seva nòvia, jugant a jocs, però clar, ara ho fan per ordenador.
Però m'agrada molt que en aquest món de fantasia, d'ideals, deixen creure que sí, que la música d'aquesta sèrie ajuda a fer aquest viatge per això de Perifèries. Ens encanta. Encara sonaven frases, no? No sonaven frases, com... O sigui, te comprometies, no? Jo no puc comprometerme a res perquè no sé què faré a la fi. No, com que en aquesta sèrie...
La gent ho ha de fer i ha d'estar, i si no hi són, hi ha conseqüències. I si el teu amic et necessita, vol dir perquè són molt autònoms, i a vegades, quan no hi són, perquè a vegades, quan feien lloc del walkie-talkie, a la meva casa el tema del walkie-talkie és molt...
Molt memorable, perquè el meu pare s'ha comprat, quan érem petits, l'ha flipat tant del món del walkie-talkie que s'ha comprat tot walkie-talkies professionals. I hem localitzat emissores, hem escoltat que xerràvem gent que, per exemple, feia feina de transportes, de camions... És com que hem espiat una mica aquest món de la radiofreqüència.
I sí, sí, ei, és com ara, però és que ara amb el telèfon és molt diferent, perquè és una mescola, és tot, clar, perquè tu escribes a qualsevol persona que necessites quedar i és, i fas un audio i mensatges, hem de trucar, com abans, no? Ei,
vaig a donar un passeig perquè m'ha passat aquesta cosa i necessito fer bla bla bla. Així que a moltes ens ha agradat molt aquest viatge que ens ha fet. La hiperactivitat que tenien també aquests personatges de fer coses creatives, actives. Jo és que l'he vist.
L'he viscut així molt de temps i ara més. Més que abans perquè he estat conscient que necessito fer moltíssimes coses. I ara record perquè quan passaven hores a un bar, només demanant copes amb vintans, jo m'avorria moltíssim. I ja després jo, en el meu cas,
que era una nina necessitava d'estímuls creatius i d'activitats, fins que no he començat a militar en espais polítics, a fer teatre en grup, perquè hi havia moltíssimes coses que fer per no fer res. I no dic com ara, d'omplir el temps d'obligacions, sinó fer pel món o inventar.
o fer suport a coses i a persones. I llegir. Legir moltes vegades era un refugi. Però jugar és molt important. Fer excursions al col·le. A mi m'encantava fer excursions o amb els amics. Així que continuarem el programa.
amb un homenatge a una persona que s'ha anat al final de l'any passat, i una persona amb un espiritu de lloc i d'innovació i d'espirit viu, com la Brigitte Bardot. Així que anem amb ella, amb Jeju, o sea, a jugar.
Moi, je joue. Moi, je joue à joues contre joues. Je veux jouer à joues contre vous, mais vous le voulez-vous ? De tout cœur, je veux gagner ce cœur à cœur. Vous connaissez mon jeu par cœur, alors défendez-vous. Sans bricher, je vous le promets.
Bona nit!
Sans m'enfer, je vais t'assurer Un enfer de griffes et de crocs Tu crieras bientôt au secours Alors décidant de ton sort Pour m'éviter quelques remords Je t'aimerais plus fort Oh oui, plus fort Oui, oui, oui, oui, plus fort Oh, plus fort
No hem comentat abans res de Prince. Prince, atenció, clar, perquè xerraven de Brilli Bardó, que també ha revolucionat el món de la sexualitat, de la imatge, de ser una actriu, el destape total. Prince una mica el mateix, ha revolucionat, perquè ha xerrat de sexualitat.
A veure, el problema d'aquestes persones és el perill de caure en l'egocentrisme. En realitat és molt divertit que un se posi el nom de príncep, però en realitat en aquest cas se l'ha posat el seu pare. És el nom. Perquè altres vegades, si jo he conegut, per exemple, he tingut conflictes, de fet, amb una persona, amb una companyia de teatre, que es deia la maga.
O sigui, era el seu nom que ja s'havia posat, perquè no era el seu nom real, i no ho diré per respecte, però jo deia, uau, aquesta persona, no sé què, perquè jo no em posaria un nom com, ai, no sé, maga, duende, no sé, prince, és príncep, uau, i prince se l'ha deixat.
És un sobrenom interessant. A Prince l'ha anat molt bé i és amic de perifèries sonores perquè sabia tocar, segons ell, 30 instruments. Ha fet el seu primer disc tot sol, ha compost i ha tocat tots els instruments, tot ell. En Dirty Mind i Controversia en aquests dos àlbums ha fet tremolar dues coses fonamentals.
per qüestionar l'ordre establert, la sexualitat i el tema social. Ha rebut suports, hi ha moltes dones joves que han començat el seu projecte, això ens agrada també.
és amic de perifèries perquè ha mort d'una sobredosi de fentanilo, als 57 anys, probablement tot sol. Així que pensàvem que a la perifèria sempre és com que hem de cridar, que hem de cridar una mica, perquè no és sent. És com que la gent que
I a vegades xerrem de persones que en realitat no queden a la perifèria, òbviament, però terminen, no? Terminen allà, no? Oblidats, sols... Jo tenia un profe que deia, un profe de teatre, de dansa, que deia que no podem viure pensant en èxits, perquè després de l'èxit ve la caiguda, que és brutal i monumental, no? Hem de viure creant, fent coses
Però, clar, et donen molt de Grammys, molt de Premis, i... doncs, jo no sé si havíeu pensat com viuríeu, com si vosaltres, jo què sé, de repent, no? Fossim prins. Com viure aquesta fama, no? Al dia a dia. Així que, Déu, més vital es pot passar a la destrucció.
I xerrant de destrucció, estic molt contenta que ha tornat a estar actiu, sembla, ho he vist per xarxes socials, un col·lectiu anomenat Terra Ferida, a Mallorca, que farà punxa amb tot, relacionat amb no convertir Balears en un gigant, en una terra plena de ciment, llum elèctrica, piscines i menjar processat pels quiris borratxos.
Així que la següent cançó, després de xerrar d'epifania i probablement fins de món, hem de venir aquí, a Balears, a Mallorca en concret, perquè sí,
Hem d'infiltrar una mica de sol i d'estiu aquí, al mig de l'hivern, amb la Maria Jaume, perquè això sí, estic farta de no poder fer res sense una massa de guiris i persones a tot arreu, que són com formigues que van erosionant la terra per debaix, amb basura, amb compres amb macrosuperfícies, amb residències en lamp.
Macro Airbnb sense contactar amb el negoci local, amb la gent local i sense respectar els espais de calma dels habitants i robant les cases per fer les seves vacances.
Compres per botigues de souvenirs, per botigues de souvenirs. I ses estones mortes, quan se'n tornen, pensa, jo no torn per aquí, pensa, jo no torn per aquí.
Hotel de Tzol i Playa, turista no se baia, no. 90.000 pitzines i un gol fa setzolines, bo. Això van ser un manantial, però s'haigurç amarinat. Hotel de Tzol i Playa, Hotel de Tzol i Playa.
Avions volant, pel cel estem pant. Fuma les totes i gent com a ones. I per la mà arriba un creuer de llins a
Sombra, sombra, m'han de compres per botigues de souvenirs, per botigues de souvenirs.
I ses estones mortes, quan se'n tornen, pensa, jo no et dono per aquí. Pensa, jo no et dono per aquí. Otega, et sol i peia, turista no se veia, no. 90.000 pitzines i un golf en setzalines, oh. Això, doncs, era un manant, ja, però saigur sa marit.
Sista rius, de l'aeroport, a Port-au-Pier, i un senyor, anant un porx, reset llogar, se tallen tot. Hotel, ets oli, plaia. Hotel, ets oli, plaia. Hotel, ets oli, plaia.
Fa 20 anys a procs que he estat a Lisboa.
Anava amb un grup de col·legues per sortir d'Andalusia una mica i Portugal era a prop. Lisboa m'ha deixat encantada. M'he separat del grup perquè volia caminar per la ciutat tot sola i he fet un pla... Sí, jo tot sola, un dia sense quasi. He acercat el Museu de Pessoa a veure llibreries, a veure aquests carrers impossibles, no?
que baixen o que pujan. Veure aquest carrer, he sentit alguna cosa que la ciutat em deia. No hi havia pràcticament botigues de souvenirs. Tampoc ho porto quan he anat una vegada en aquest temps, també l'any següent o així. No hi havia botigues de souvenirs. Això que dic és molt fort, perquè ara
Tinc amigues que han anat a Lisboa a Nadal i, bé, ho he vist a la televisió i s'ha posat de moda anar a passar el Nadal amb la teva família o amb la teva gent a una altra ciutat famosa. Moltes contradiccions, no?, aquí.
I xerrant d'estiu i d'hivern, no sé si hi ha qualcú, però jo tinc música que m'agrada escoltar a l'estiu, quan fa calor, i altra que em costa molt perquè em dona calor. El jazz, per exemple. A mi a l'estiu el jazz em dona calor. I el flamenc, per exemple, també em recorda l'estiu, però m'agrada a l'estiu. De fet, per exemple, un dia de pluja, un dia així no em posaria flamenc.
Jo tinc una mica la sinestèsia, una cosa que es diu... Jo, per exemple, sé que hi ha gent que també li passa, jo veig, per exemple, els dilluns són grocs, per a mi el dimarts són vermells, el dimecres són verdes, el dijous és com blau, blau-marró, marrón, així. El divendres és un color més viu, és com...
Bueno, i així no contaré la meva vida. Els mesos també tenen color i... És interessant, no? Jo, per exemple, un trompetista no ho posaria un dia de calor. O sí, sí. No posaria un pianista, exactament, un dia de calor. No a Bill Evans, per exemple, un dia de calor d'estiu no ho posaria. Però sí a Charlie Parker, per exemple. I...
Com el sol em puja la temperatura, ara he de continuar. Vaig a compartir una dona Power que m'ha sortit l'altre dia, en aleatori, és veritat, no la coneixia. I ara som a Gené, que per a mi és marró vermell, mig mig. Així que, amb aquest espírit de colors, vam a la Sharon Jones en The Dub Kings,
amb una cançó que diu This land is your land. Aquesta terra és la teva terra.
Well, through the Wall Street water, let me tell you that this land was made for you and me.
Was made for you and me
I was down by the welfare office, yeah. I looked and I saw
Seria bonic continuar amb aquesta generositat de la nostra terra i que les persones que vinguin respetessin aquesta terra. És el mateix que quan ens relacionem amb persones, l'ideal seria confiar que la persona ens tratarà bé, que podem relaxar-nos quan xerrem moltes vegades d'espais segurs,
i la teva família ha d'estar a un lloc segur, però a vegades les idees que desenvolupen a la teva família no són les idees que tu vius com a valors de la teva vida. I xarro d'això en general i que l'altre dia
A la fi també he vist un documental que tenia moltes ganes de veure. És el documental de la guitarra de Geray Cortés, dirigit per ser tangana. Aquest home té... Aquest noi té realitat, molt de talent. I xerra del món gità, no? Mezclat amb el món de païos, no? Perquè Tània, que era la seva companya,
Recontarà també per moments el documental que suposava ella quan ha conegut Gerard Cortés, que clar, no era paio i això volia dir una mescolança forta. La vida al barri, compartint-me amb la família, amb el grup, de nou xerrem de comunitat, com ho xerraven en la sèrie abans.
però ara aquesta comunitat és molt rica, però també a vegades la teva comunitat té valors que no són els teus, sobretot toquen el tema del patriarcat, per exemple. I és bonic que reconeixen diverses coses, és xarra clar a vegades.
I m'ha agradat molt. Ja he posat una cançó de Geray Cortés la sentada pasada, crec, o l'altra. Però ara m'ha empatat una cançó que va dedicada al para. I sentiré l'aveu del para de Geray Cortés en la cançó, en un moment, un moment del documental. Es diu Michael Knight.
Crec que Michael Knight era un personatge que té qualsevol cosa a veure a Mel Parra de Geray Cortés. Així que aquí deixaré aquestes pistes, poder veure el documental, però ara ens acompanya aquest tema de Michael Knight.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Y a las 6 de la mañana, pegar la puerta, la policía abre la puerta.
Y entonces, entrando para adentro, yo tenía un perro pastolemán, no sé si en verga la se lo iba a comer, coge el perro con la pistola y digo, ey, ey, tranquilo, el perro está en su casa, usted no está en su casa. Un momento yo el perro lo cogí, lo cogí y lo metí en el otro cuarto. Entraron para adentro, registraron, metieron dos perros, mamá.
Estuve saqueando por todos lados, no encontraba nada. Ya que se iba, llegó un policía, que me acuerdo de su vida, un guardia civil con tino de peca, que era una gorra altito viejo. Entró para mi cuarto y en mi cuarto había un baño. Entró para adentro el tío, subió para los hartos, entró para los bajos, abrió la tapa y encontró la matriz. Digo, me cago en la hostia, no lo encuentro los perros, no lo encuentras tú. Se lo dije, le digo, apúntate para perros, tío, no para policía, se lo dije así. Digo, para perros, tío.
I used to feel so uninspired. And when I knew I had to face another day. Y hola, como había anunciat abans, no, no lo he dit a la fi.
Avui tindrem una invitada, sorpresa, que l'he deixat per al final, que es diu Elisa Cuberos, i que la faré una entrevisteta sobre la seva professió, perquè com som al començ de l'any,
Anem a parlar del començ de tot. I quan és aquest moment, el començ de la vida? Perquè la seva professió és... Hola, Eli. És matrona, com ara, si es diria en... Bueno, Eli és de Sevilla, com jo, però xerrarem en mallorquí i menorquí balear. Hola, Eli. Hola, Cefi. Com estàs? Bé. Aquí ens hem trobat a Monté.
Comença primer xerrant-nos de com es diria la teva professió. En castellà es diu matrona. En principi, reglamentàriament, som enfermeres obstètrico-ginecològiques, que és un nom molt llarg.
però que engloba un poc el que fem, que és estar al càrrec de tota la salut sexual i reproductiva al llarg de la vida de les dones. O sigui que, en principi, ens acompanyem des del naixement fins als darrers moments, el que diríem, el climateri o la menopausa. En castellà es diguem matrona, normalment, però en català o en balear
valencià. Hi ha un terme que m'agrada més, que és comara, o en castellà seria comadrona, que és la que està al lado de les de les mujeres o de les madres. Que le deia a Eli, podríem dir que aquesta és la profesió més antiga del món, perquè si no, com hem arribat a la vida, no?
Doncs sí, jo crec que sí, que deu ser, si no la primera, la segona. Sí, no? Qui va primer, l'ou o la gallina? L'ofici de mare, jo crec que deu ser la primera. El de mare, no? Sí. Pensava en aquest altre ofici, perquè clar, perquè si existim, s'ha produït, és que clar, he tingut contacte amb la Iglesia, amb el bautís de la meva aniboda, el pecat original.
Primer de tot? Doncs el primer, la posti de mare, jo ho tinc clar. Molt més dur que tots els altres que ens puguem imaginar. I després el de la comara, clar. Segur.
I jo molts dies he xerrat amb ella perquè som amigues i li demano coses. Ara tinc moltes preguntes. No penseu que jo ja xerrat amb ella, tinc totes les respostes i que no hem preparat aquesta entrevista perquè jo li he dit a Eli, vull preguntar-te coses de la teva feina i de la teva vida, així que no has de preparar res. El primer que m'ha vingut quan et presentaves, Eli, era... O sigui, al estudiar, que has estudiat, diguem, com una...
una part, com es diria, una rama de l'infermeria orientada a dones. Això és així, el cos de les dones. A Espanya, la formació, al contrari que en altres països d'Europa i del món, que hi ha carreres independents, aquí a Espanya la matrona o la comara és una especialització de la infermeria.
Això té un altre tema de debat. Jo tampoc estic molt en la onda, però sembla que té més perjuicios que beneficios. De fet, hi ha un moviment ara mateix com reivindicant que pugui ser una professió independent i que s'estudiï per vocació des de l'inici i molt més enfocada, perquè és veritat que en dos anys
que és l'especialització que fem. A vegades es queda curt. És molt poc. Sí. De fet, això, fem una carrera comú amb totes les infermeres i després fem una especialització a partir d'un examen que és bastant dur perquè hi ha molt poques places i és una formació, diguem, subvencionada o pública. Per això també està molt restringida. Vull dir que hi ha moltes cumares, potser, de vocació que es queden un poc...
o que no poden accedir perquè el tràmit és molt... Bueno, és una criba molt estricta i que has d'empollar l'examen per treure't la plaça. I és sorprenent perquè és molt poc coneguda. De fet, tu m'ho preguntes i ets una amiga de la cercana, però hi ha molta gent que no té ni idea de com arriba una persona a ser comara. De fet, en comparació amb els metges està molt clar. Tothom sap que un metge comença a estudiar
i després de sis anys de medicina general fan una especialització. Sí, claro, el cardiólogo, sí, claro, el pediatra... Això ho tenim molt per la mà, però sembla que una especialització d'infermeria... Ui, com és això? Com que no s'entén, però és ben bé el mateix. Si fa una formació comú, un examen bastant més restrictiu o més exigente, perquè hi ha menys plazas per a les infermeres, però igual que...
que seria un dels mavetges. I els estudis estan orientats al cos de la dona, òbviament. És salut reproductiva i salut sexual per un cos de dona, perquè és el cos que, com se diria, que gestarà, no?, en gestació. Sí, sí, sí, exacte. Que té la capacitat. Però clar, jo, per exemple, jo ja sé, perquè jo no soc mare, per exemple, Noeli, però jo he anat a la matrona moltes vegades. Per què? Per
controlar, estudiar, cuidar la meva salut sexual, no sol reproductiva. En el meu cas, jo no he tingut intenció reproductiva.
I clar, per què va una persona normalment a consulta amb una matrona? Sí, és que això és un dels altres temes que... Diguem que és una professió que jo crec que és desconeguda, és molt admirada, però des del desconeixement. I bueno, sí, la majoria de la gent que me trobo, quan dius que ets com ara o matrona, ai que bonito que estàs ahí...
Trayendo niños al mundo. Empezamos con los clichés. Los niños al mundo no los traen las matronas, los traen las madres. Eso es lo primero. Y luego, a veces no es tan bonito porque es una profesión que te obliga a estar muy atento. Nosotras nos encargamos del acompañamiento fisiológico al parto, es decir, cuando las cosas van dentro de lo normal, de lo natural. Más o menos.
y cuando está todo normal y no hay patología. Pero en el momento en que eso se desvía un poco de la normalidad, el transcurso de un parto, de una dilatación, un expulsivo, que es cuando nace una criatura, ahí recurrimos a veces al ginecólogo, al pediatra, a otros profesionales anestesistas, ¿no? Expulsivo sería que el feto, el nin o la nina, surtirá por la vagina de la mara,
amb una expulsió. És interessant. De fet, la salida de la placenta tiene un nombre más bonito que la salida de un bebé. O sea, la salida de un bebé es el expulsivo y la salida de la placenta es el alumbramiento. ¡Guau! Esto también nos recuerda que para una matrona, hasta que no se acaba, que atiende partos, hasta que no sale la placenta, no se acaba el parto.
Puede ser un parto normal y luego haber un problema para la salida de la placenta y esto es un problema, es un riesgo para la vida y una emergencia obstétrica.
Grave. O sigui que és molt important i molt poc visibilitzada també la placenta. En realitat seria com una part del cos del bebé que ha de sortir. És la germana basona que s'ha format des de les mateixes cèl·lules. Generada des de les mateixes cèl·lules que l'ha format la mare. La mare i el pare. La mare i l'òbul i l'estormatozoïda.
Perquè, clar, en posas molt... Com es dirà, en català, això de me lo pones a huevos? Tiene que haver un refrán igual, ¿verdad? És que són dos sevillanas aquí, haciendo una entrevista en orquí català en valencià... User karem, ¿verdad? Perquè no havien preparat aquesta... Però sí, en el de la traducció litera seria em lo posas a ou, no?
Bé, bé, per el que volia demanar-te ara, perquè en realitat això de compartir parts del cos d'una persona dins del cos d'una altra i bla bla bla, a la fi, jo, per exemple, a una matrona vaig generalment perquè em faig una citologia per saber si estic bé quan he tingut relacions i contacte sexuals
sense protecció, no? Que ja és molt conflictiu, això de sense protecció, perquè a vegades, quan tens una relació estable amb una persona i tots dos, havreu fet proves, aquestes proves de detecció d'infecció de transmissió sexual, perquè són infecció a la fi, no? Això, el moviment, així com feminista, transfeminista, ha lluitat molt per
no dir que són malalties, sinó que infeccions perquè tenen cura la majoria de vegades. I, clar, una de les coses molt importants és que en la relació, per exemple, sexual, quan un home està allà al mig del lloc, clar, i ells, quan s'han de cuidar una mica en les relacions, què fan? No hi ha un equivalent, no? Un matrò...
per salut sexual, per homes. No, mira, vaig a començar per aclarar, perquè crec que ens havia quedat sense respondre la pregunta de què fa la comara, no? I és veritat que el de l'acompanyament al naixement és el més socialment conegut, diguem, però el cert és que acompanyem des de l'indici de la vida sexual, diguem, de les dones i des que comencem a la pobertat.
De fet, hi ha una funció de les comares que és de fer salut sexual i reproductiva, prevenció d'ITS i estan involucrades també en temes de coeducació i d'educació per la sexualitat o per la sexoafectivitat amb els joves. O sigui que això també seria una tasca molt interessant que pot ser reivindicada perquè tenim els coneixements des de part de la matroneria.
Aleshores, sí, en principi la comara seria el referent més proper per fer-se un seguiment de tot això. Tant si vols començar relacions sexuals i vols protegir-te, necessites un mètode teconceptiu, com si ja n'has tingut i desitges ser mare o, per contra, vols interrompre aquest embaràs, també la figura amb la que primer
entres en contacte és per definició la comara. Hauria de ser així. Això no és igual en totes les comunitats. Aquí a Balears tenim molta...
Tenim molta autonomia a Catalunya també, també és un referent de comunitat que les comunes han lluitat molt i han aconseguit estar en aquesta primera línia, però hi ha altres comunitats com Andalucía... Que no, ¿verdad? Que no, que yo estoy muy desconectada porque de hecho no he trabajado nunca como matrona ni siquiera como enfermera en Andalucía en la sanidad pública, la privada directamente no quise trabajar y me fui.
Però, però... Jo he anat a Andalusia sempre, perdó, al ginecòleg, que moltes vegades eren homes i jo era adolescent i era una situació... Clar, és que la figura de la comara és molt més propera perquè hi ha menys distàncies. Sempre s'ha de fer molta feina, però la figura tradicional de metja és home...
Más mayor, quiero decir, que ha estudiado mucho y que está más lejos de la... De la realidad. De la gente y de la realidad, sí. Entonces, este sería otro ámbito, ¿no? Pues el incidente de las relaciones, la protección al inicio de un embarazo o decís de interrompre el...
l'embaràs i després també, i la part que jo crec que està més oblidada, bueno, està l'acompanyament a l'embaràs i al naixement i després està tota la part del puerperi, no? I aquí hi ha també molta feina a fer d'intentar crear comunitat perquè en aquesta època que vivim estem molt acostumats a vivir en famílies heteronormatives o
aunque sean muy nucleares, muy individuales, muy papa-mamá o mamá-mamá, me da igual con criatura, no? I molta manca o mancanza, no sé com es diu, de tribu. I sí que és important i elles normalment ho agraeixen molt, tenir un grup d'iguals, sobretot quan et trobes amb gent de fora,
o quan són madres primeritzes, que és molt necessària tenir una bona tribu per sostenir-se una. I tant. I li havia demanat a Eli també això de si un home, per exemple, necessita saber coses de la seva sexualitat, salut sexual,
ja no de reproductiva, que també. Però xarrem primer d'aquesta. Perquè la fertilitat i això és una altra qüestió que també interessarà, depèn del moment. Però si, per exemple, un home... Jo no conec a ningú home que s'hagi fet una prova per detectar si té el papiloma o no. El que sí que se'n fa és que hi ha, per exemple, aquí a Menorca hi ha una consulta d'infermeria específica
d'ITS, que és el que dèiem antes, Infeccions de Transmissió Sexual, i hi ha una infermera, jo sé si hi ha més professionals
implicats i te fan un cribat d'enfermetats tipus gonorrea, clamídia, OVH, hepatitis... Per anàlisi de sang o per un exudat genital? Es fa per diferents vies, diguem. Se fa una anàlisi de sang, però també se fa perquè també se detecta en uri i faríngeo.
perquè si hi ha relacions amb penetració oral o sexe oral es treu una mostra d'exudado o faringeo i també anal en persones que tenen pràctiques anales.
Però la realitat és que tots els programes de cribat d'HPV estan pensats i destinats i estudiats en coses femenins. Xerrava a Meli també, jo aquí exprimint, no la deixo tranquil·la, exprimint a l'entrevistada.
Per exemple, si un adolescent de 17 anys té problemes en les relacions i la seva relació, diguem, és hetero i té problemes en la penetració, no? No li agrada o no li... Podria anar a comentar-lo amb la comara?
I m'ha dit que sí, no? I què em deies d'això de... Sí que podria anar, ja seria... Vull dir, diria molt d'aquesta persona, d'aquesta nena o adolescent o joveneta que es demana si la seva salut sexual o les seves relacions sexuals són plenes, són satisfactòries. Això ja diria molt d'una jove que s'interessa per...
per tenir això, diguem, cobert, estar sana en aquest àmbit. Jo crec que hi ha molta tendència, i a l'adolescència és un moment molt vulnerable per això, de fer el que fa el grup. Xerrar de desig.
Clar, perquè ja sabem que les relacions sexuals hi ha moltes coses implicades, no? Hi ha autoconeixement, autoconfiança, confiança en l'altre, complicitat, comunicació, veritat... Vull dir que és que és molt ample, no? I això ja depèn també un poc del professional amb el que te trobis, perquè jo sí que m'he trobat i és important parlar de desig, parlar de com te sents tu, com te sents...
I no sols quan te demanen per la sexualitat, vull dir, hi ha altres problemes que es poden mirar des d'una perspectiva més àmplia. Quan hi ha infeccions sexuals, vull dir, quan hi ha infermetats tipus una candidiasis, que és una infermetat, és un germe saprofit... Seria una infecció? És una infecció, però no és una infecció de transmissió sexual, perquè la càndida en principi és com un desequilibri, és un desequilibri en termes de la flora vaginal, no?
Hay bacterias y ongos que se mantienen en un equilibrio. Cuando hay una disminución de la flora sana, hay un sobrecrecimiento de ongos, que es lo que provoca el candidiasis, un flujo anormal, i que genera molesties. Això, d'alguna manera, a part que hi ha un germe, és que hi ha un... És una alerta del col. El cost està dient, per aquí no. I en aquests casos, és important demanar...
Com són les teves relacions sexuals? Si tens una càndida que te la tractes i al mes següent tornes la tinc una altra i altra i altra i altra, potser s'ha de fer una pregunta més ampla. I bé, clar que és important xerrar de desig. Malauradament no tenim a les consultes d'atenció primària un temps suficient com per donar tota la qualitat que a algunes ens agradaria.
Però m'he trobat amb sobretot dones. Als joves els costa un poquet més xerrar d'això. Oye, vengo porque no sé si mi vida sexual, no sé si con mi chico me agradan las prácticas que hacemos, no sé si me siento en confianza. M'encantaria encontrarme con una xica que demaneix això, però no me l'he trobat. Però sí que amb dones que ja tenen més recorreguts, sobretot dones de la menopausia.
Sí que et xerren d'això, no? És molt freqüent que vinguin amb aquesta... I si els hi dones un poquet de peu i es tires un poquet del fil, de seguida surt aquest tema de... Jo és que, filla, des que no tinc la regla, jo des dels 50, jo és que a mi ja... Jo ho faig per fer. Jo ho faig perquè, filla, perquè mi marit...
bueno, yo sé que él quiere, pero bueno, tampoco es que se le levante, pero él quiere, entonces yo, pues bueno, por lo menos una vez cada tanto. Esto es muy común, es muy común, ¿no? Y hay otras mujeres que sí que lo viven con más, con un poco más de angustia, ¿no? No sé qué me pasa, yo me gustaría, pero ya no siento como sentía antes, ¿no?
I també seria molt interessant, igual que hi ha grups de lactància, grups de criança, que pogués haver un espai on les dones d'aquestes edats, 50, 56, 60, 65, poguessin parlar de tot això. El tema que et demanaré ara per terminar, perquè aquesta conversació no terminaria aquí, però terminarem...
Pondrem aquí com un ciao, fins aquí hem arribat. La Eli, estem molt agraïda de tenir-la i la tornarem a invitar a Periferia Sonora, però... Guau, no? Eli, no crec... Què creus? Com que per salvar una mica aquesta distància que hi ha en el patriarcat? O sigui, i els homes, quan tenen dubtes d'això, on anirien?
Jo crec que al porno, no? On estan totes les respostes. Clar, és que com avançarem si no hi ha una figura, o imagina, de tantes coses que hem xerrat, com aniria una dona a xerrar de desig amb el seu ginecòleg? És que, por favor. És impossible. És que, de fet, jo sí, necessitem, perquè abans te'n recordes de planificació familiar?
És que se sigui llamada així, eh? Planificació familiar. Era xerrar de sexualitat, però el nom era com planificar la teva reproducció. Era com de plaer, de desig i de dubtes sobre la teva sexualitat i el teu cos. On anem, no? Jo crec que amb els joves sí que es comença a fer feina en els instituts i això sobre tot aquest tema. Però des del meu punt de vista es queda molt curt.
Jo crec que se necessita un any per fer confiança amb els nens i que puguin, amb els joves, i que puguin obrir-se nòvia de tots. Hi ha grups que són més participatius, hi ha altres que tenen molta vergonya i que els resulta molt estrany parlar amb els seus companys i companyes i exposar-se tant en públic, no? Però jo crec que és allà on s'ha de fer la feina, clar.
Moltes gràcies, Eli. Tornem a... perquè jo m'he quedat amb moltes coses per demanar-te. Així que gràcies per ser la salida pública i xerrar i fer aquesta feina, perquè és molt necessari jo. He admirat sempre la labor de...
de l'enfermeria, del suport a les persones que no es troben bé, que tenen qualsevol cosa que els fa... Sí, no? Que el seu cos no li fan sentir bé, no? I, bé, un llarg tema. Diguem aquí adeu amb l'Areta Franklin. Moltes gràcies, Cefiè. Ha sigut un plaer i que hi hagi plaer per a totes. I per a tots. Per favor, adeu, fins la propera setmana.
And if I make you happy I don't need to do more. Cause you make me feel, you make me feel, you make me feel like a natural woman. Woman. Oh, baby, what you've done to me.