Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Bona. Hola a tots, a totes. Som una setmana més a Periferia Sonora i començaré el programa fa temps que m'han dit, fa temps que em dijeron,
de pan sequit. Ens estan dient moltes coses i sobretot estan sentint o sentint moltes al propi cos amb tot el que està passant amb tanta violència amb tanta guerra amb tant d'exercit amb tant tant i tant que han mort
per res i que no se lo mereixien tanta gent que està patint aquesta guerra que la fa gent que pensa que el món és un tabler, un lloc per conquistar com el risc, com el monopoli i estic com totes vosaltres molt trist però segur que podem fer coses, visibilitzar
podem lluitar, podem defensar-nos de tanta violència i escoltar a la gent que des de l'altra banda del món, des de l'Orient, ens passa la informació de què podem fer, de què està passant i de sobretot pensar una mica, no?
i aquí és una periferia sonora una setmana com aquesta. Hola i anem.
Bona nit.
Hace tiempo me dijeron que tú no ibas a hacer pa' mí.
En mi casa me metió flamenquita maui, no solito pa jo, sufri un reiu. En mi casa me metió flamenquita maui, no solito pa jo,
sufrirme. Allí te vi de pasar
Aquí te vi, te he pasado. En la ventana yo estaba flamenquita, me vino. De pena me he cejado, llorado.
Fins demà!
Así me tiene hija Vicky.
Así me tiene a mí con la cabeza loquita y cuando no me acuerdo de ti.
No sé, soñé.
No sé, soñé contigo.
Me desperté y tú no estabas. Me tuve que conformar con tu olor en el amor. A no ser soñé contigo y me dejé.
Don, sí, com ha dit tan sequitó. Sí, en mi casa yo me he metido flamenquita solita pa' yo sufrir en aquest cas molt allà. Y esa casa, l'altre dia, he estat en una afortunada de estar una tertulia literària a María Fernanda Ampuero.
una escritora increïblement comprometida amb la política i amb el que està passant en el món. Recomano jo m'he agafat el seu llibre, Visceral, un llibre inclassificable en relació al gènere. No és ni ensaig, ni narrativa, de ficció...
Y veía, ¿no?, que había estado así como pan sequito, ¿no?, seguda en casa, porque yo hasta el diosapta, ascoltando lo que estaba pasando en la seva casa, mirando la televisión y conectada a Melhorror. Y sí, ¿no?, ya cuan pan sequito ama que esta solea deriva en el tema, pues, ya de amor romántico, ya...
Bé, ja sabeu, és el típic de lo típic, però ens fa... Causa molt de dolor i molt de sofriment, moltes altres coses, no? Que jo crec que a la fi és una conseqüència, no?, també, que la gent...
He estat una mica desesperada per trobar la pau i per encontrar relacions sanes i moltes vegades es quedan llocs que podem escollir o no podem escollir per allà a l'Iran
o a molts de països que ara no poden escollir, i si estan fullint, amb els coches, amb les maletes, si han sobrevivid, claro, si estan, perquè aquesta és altra. A mi una de les coses que més m'ha impactat és quan han dit que han assassinat a
aquest president d'Iran, que podria ser una persona no engrata políticament en moltes coses, però estem normalitzant que han assassinat, dic, sé que per molt i moltes de vosaltres, han assassinat a ell i a tota la seva família. Ah, sí? Els fills... I és com guau, no?
ha de ser una cosa bien fuerte, ha de ser responsable de la muerte de personas, ha de ser increíble y defetar.
Aquí en Europa, en el primer món, cometes, cometes, cada vegada podem veure clarament que hauríem de fer coses per no responsabilitzar, o millor dit, per responsabilitzar-nos de totes aquestes morts i de tot aquest patiment.
I em sortia pensant en la música aquesta setmana sense ordenar molt i sense posar una mentalitat molt racional d'un músic cantant que ha fet la primera vegada que l'he sentit ja fa com deu anys a l'estiu.
Un company de feina l'havia posat a un mercat on feia feina, a l'aire lliure i això. Alton Ellis. Black man, no? Perquè aquesta gent sí que està molt acostumada també a aquest tipus de violència.
Així que anem amb Alton per una mica a tenir aquesta ràbia. When the black man's word was open then
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
I anem a pujar una mica els ànims perquè si no, no... No aixecant, no pujarem. L'altre dia també m'ha sortit aquesta cançó que ja coneixeu segur, Rema, un cantant nigerià afrobit.
que en aquesta cançó s'ha fet una mica més comercial, ha mesclat una mica amb pop, i és veritat, ara el problema és que quan surt, que col·labora Selena, un artista que és d'Estats Units, i connectes amb aquest país ara, i tot et fa com escalfreds, no? Però doncs, hi ha gent...
molt canyera que viu als Estats Units i aquesta política i aquest president no reflecten tota la mentalitat, per sort, d'aquest país. Així que sí, anem una mica per fer estratègia, sobretot,
a fer una mica de calm, sobretot per saber per on reconduir les forces. I així que us passo aquest tema, que és una mica per tancar els ulls. Si teniu qualsevol per ballar junts, dona molt bon rotllo el videoclip de la cançó, si no l'havíeu vist.
És un ambient així de... un bon rotllo d'amics que són ahí compartint una cançó en un sofà de casa.
És veritat que la natura és molt necessària, però també no podem oblidar que hi ha molta gent que no es sent segura a la seva casa i necessitaríem un hogar, unes parets, una habitació, una cuina per cuinar, una finestra per poder veure el carrer on poder relaxar-te i tancar-te i entrar en calma, no? Perquè...
Això d'una habitació pròpia no és sol per crear, sinó que necessitem també per viure i després per compartir-la. Tenim una habitació pròpia per poder compartir-la, precisament.
Bébé, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma, calma.
Bona nit.
No, no, no
Bona nit.
Fins demà!
I ara, l'altre dia també sentia aquest tema, que sobretot m'ha connectat amb aquest sentiment que tenim, el títol de la cançó i el nom del grup. Som valencians i es diuen mal i feta.
I el tema és dir, a les negres, que no sé vosaltres, però em veu una imatge així com a les negres, ha de ser terrorífica mirar al cel i veure que estan volant coses que venen a destruir-te.
ha de ser terrible. Jo mai he presenciat una guerra, però amb el meu avi, per exemple, sempre he xerrat... Moltes vegades el meu avi és de Madrid i ha viscut quan ha començat la Guerra Civil i moltes vegades m'ha dit com el pare ha abraçat els germans i la mare perquè ha caigut una bomba i ja després d'això sí que han...
ha aconseguit anar fora de Madrid a fer feina a Talavera, un poble que està com a quasi, crec, a 7 quilòmetres de Madrid, i sortir de la capital perquè aquello era invivible. Per cert, xerrant de Madrid d'aquesta època, no sé si hagueu vist una pel·lícula, també amb molta participació valenciana, per cert, la cena,
L'han premiat els Premis Goya amb un premi que és molt xulo, que és el de guió original. I han penjat, de fet, una web al guió per si qualsevol el volia llegir. I per a mi ha estat una pel·lícula molt necessària i molt valenta.
que ha aconseguit posar humor al mig, humor sarcàstic, humor de resistència, en una història tremabunda, que xerra també de temps de guerra. Us la recomano, si us agrada el cine, el cine independent i aquest fet aquí, en aquest país.
I què? Doncs anem una mica així de viatge a València. Aquest tema és veritat que comença una mica fluixet, però després millora. Així que us deixo aquest comentari.
Vam inventar unes ales negres pa les motos de 49, ballarines entre les tenebres, vam volar a prop del sol. Vam descobrir una música rara que mos pegava punyals a la cara, mos vam omplir les orelles de ferralla i vam vestir el dol.
La vaga a les casetes, litros al carc i malifetes, anàvem envoltors i mos pensàvem. Els amos de la nit i de l'infern, camps de futbet, prendre ressaques de ràper, viure ràpid i morir mos joves. Això fa consigne, ja no mos mola tant, volem quedar-mos un ratet a jugar. Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na. Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Vam quedar barats en eixa crisi. Naufrags d'una mar d'incertesa i d'esfase. Veient tan a prop el precipici. Vam estar suscrits de per vida a la nit i al bici. Vam ser d'humor negre i vida grisa. Allargant el joc, el baixó i la enganyifa. Vam pagar el preu del formigó, la visió ploreta.
Fins demà!
Fins demà!
Shadows in the night, dix-me què farem, my friend, si mos han prohibit el pas a les portes del infern. Shadows in the night, dix-me què farem, my friend, si no mos deixen entrar ni a l'after del event. Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na,
Soca alegre, de Gloria Fuertes. Soca alegre y afable en el hiberno.
En l'estiu, pis per la platja. En la tardor, pliso les cortinetes. Estic com una cabra a la primavera. La ciutat em fa fàstic. No vaig agafar el riu. Els ulls muts dels homes passen. Només excusa mi aquest silenci que gaudeixo quan les bèsties dormen.
Sóc més aviat bon caràcter i ningú diu que des que vaig naixer jo dormo sola.
Boundless by the time I cried I built your walls around me A white noise, what an awful sound Fumbling by a rogue river Feel my feet above the ground
End of God, deliver me. Oh, oh, oh, is me. The first time that you touched me. Oh, will wonders ever cease? Blessed be the mystery.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
i Sufjan Stevens, aquest grup em recorda una altra època de mi vida.
Més jove, pot ser que més necessitada d'aquest pop, així... Bueno, és banda sonuna d'una pel·lícula molt destructiva de l'amor, una pel·li Call me by your name, no sé si recomanarla o no, és un clàssic, crec que és una pel·lícula quasi de culto,
però sí em dóna una mica de calma quan l'he sentit en una por ahí i recordant la letra diu benedit sigui el misteri de l'amor perquè el títol és aquest i sí, amb els temps que vivim és realment un misteri que l'amor continua
i m'encanta quan la cançó també té una frase que diu, o cesaran alguna vegada les maravilles? Que bonic quan estàs en una època bonita de la vida i dius, wow! Podria dir ja que aquestes coses bones no terminen mai, no? Però la vida és així, no?
coses felices i coses... A mi m'ha passat especialment últimament. Han passat coses una mica difícils de gestionar, però després han passat coses molt boniques i... I aquí hi som, com tots. Tinc gana de posar un tema que és molt antic,
Crec que aquesta setmana necessitava una mica temes que em donaran a mi la música com swing, aquesta que sona una mica vinil, em dona, no sempre, però aquesta vinculada com al jazz primigeni, com al primer swing d'Ilsans,
40 pot ser. M'encantava el programa que posaven a la ràdio pública de melodies bizarres, que ara ja crec que està fora d'emissió, però fa poc. I l'altre dia escoltava un programa d'ells i sonava aquesta cançó que sí, em desconecta una mica el cap. I deia Looking for a new mama.
aquest tema de Jimmy Rogers. I want a brand-new mama I think I'll advertise I want a woman who can cook
I had a good mama she was kind as she
Her daddy was a brakeman out on that old icy. Olderlee, yeah, olderlee.
When I get a woman I want her all to myself When I get my mama I want her all to myself
There'll be no outside loving, she's got to keep it on the shelf. I'm looking for a woman who's got lots of pep. I'm looking for a mama, one who's got lots of pep.
Don't love nobody but me And won't forget to watch her step I don't want no skinny mama I want one with plenty fat I don't want no skinny woman I want one with plenty of me
He fet una mica de trampa, però ja imagino que vos dareu conta.
S'apropa el 8 de març i el pròxim programa, perquè aquesta setmana ha estat molt intensa i em permet no concentrar-me en el que tocava, que era fer un programa per el 8 de març, sinó que ho faré quan ja el 8 de març, que hauria de ser un sentiment que sempre ha d'estar viu,
Ho faré dintre d'un parell de setmanes que ens trobarem al següent programa. Però avui... A veure, la cançó m'he equivocat per 10 anys, val? Aquesta cançó seria dels anys 30, o sigui que és un segle, un segle de diferència. La letra d'aquesta cançó és molt fort. Vol una mare nova.
una dona que sàpiga cuinar, que no diguin mentides, vaig tenir una bona dona tan amable, al que me dona més poc, quan aconsegueixi una dona la vull tota per a mi, quan aconsegueixi la meva mare la vull tota per a mi, no hi haurà amor exterior, ho ha de guardar a la pestacheria.
Ser que una dona que té molta energia, una dona que no estimi a ningú més i a mi, que a mi no m'oblidi, o sigui, de veritat hi ha persones i sí, que necessiten que una persona li faci tot el cas, que això quan teníem un any de vida, tres, cinc, ho podem entendre, jo ara que...
Faig feina amb adolescents, em dono compte que moltes vegades necessiten que li facin cas perquè a casa no li fan cas. Com deia un amic i amant que forma part de la meva vida fa poc, deia que a casa no li feien cas per res. I de fet això s'ha sentit després en moltes coses que han passat.
perquè hi ha gent que necessita molta autoreferencialitat i, queridos, estimats, no pot ser i sobretot és terriblement violent sentir que vols ser una persona sol per a tu i a una mare, no?
Vaig amb una cançó amb una mica d'entusiasme després d'això. Ja podeu veure que m'encanta més clar. I tornem a un grup que ja sabeu que he posat molt més de vegades, però necessitem una mica d'entusiasme aquesta setmana.
Es tradición. El entusiasmo es una disidencia. Contra la sumisión. El ánimo que impera. Una extraña flor. Crecen las culetas. Tantos deseos, tantas promesas. Tu tiempo nuevo que nunca llega. Vamos afuera, cerca es un tema. Si hay que morir es debilidad.
El entusiasmo es la resistencia. La última expresión de radical belleza. Una exaltación, el viento que nos lleva. Tantos deseos, tantas promesas. Tu tiempo nuevo que nunca llega. Vamos afuera a hacer que suceda. Si hay que morir es de vivir.
Esto es una canción de amor y una declaración de guerra. Una canción de amor y acción. Canción de acción directa.
El entusiasmo nos atraviesa con su cuchillo de primavera. El entusiasmo nos atraviesa.
I ja quasi ens apropem al final, encara queda una estorita. Així que ens posarem una mica morades ja. No és un programa temàtic, però, òbviament, ja sabeu. Ja queden pocs dies, pocs pocs, i probablement això sé que s'emitirà...
una segona vegada ja quasi en la víspera del boi de mars, perquè totes vosaltres, les dones i les persones no homes, heteroses, ens trobem totes al carrer,
Però, per favor, els homes, típic home que has nascut home i que el Dani Posa que ets un home i que t'has educat com tal, en un dia com aquest estaria guai que et quedessis a casa fent tàrees de cures, fent el dinar, fent el sopar, si teniu fills no...
no ha de ser de la teva família, potser que cuidis els fills de la teva veïna perquè puguin anar a la manifestació, a la concentració que hi ha al teu poble, perquè és un dia molt bonic per trobar-nos nosaltres als carrers. Sabeu que hi ha moltes dones que han estat tota la vida amb el seu marit...
de vora, o sigui que hi ha homes que no deixaven sortir la dona tot sola i que encara hi ha parelles on... si elles surten soles, bé, amb aquest conte de terror. Així és un dia simbòlic. Pots anar amb la teva compa a fer coses junts i juntes tot l'any, però...
El 8 de març és un dia perquè vagin amb les seves amigues, perquè l'amistat és molt important. I anem amb filles de Cassandra amb insolació. M'encanta aquest club perquè l'he posat moltes vegades
I anem, perquè fa també una mica aquesta energia de comunitat. Filles de Cassandra.
Marcha o sol, ya o despertar. Captro llamadas, sen contestar. ¿Que dónde vou? Que vayas ya. Que ponies galas do dia dominical. Era una cuestión cuasi estatal. Ir cuas amigas va a ser comunidad. ¿Que dónde vas? Que vayas ya. Y bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla.
Unha noite no mubiño. Unha noite no n'helada. Unha semana niña entera. Iso sí que mubiña da.
i va a no sentir nada.
Fins demà!
Blablablabla. Blablablabla.
I després, quasi per terminar, he vist també una pel·li que em dóna molta tranquil·litat i que et fa pensar moltes coses, sobretot per la gent una mica obsessiva com jo, en pensar què passaria si, una mica neuròtica, crec que és el correcte. És com pensar, hauria de fer això, o millor això...
Sí, con las consecuencias de las cosas que fas a la vida, que es imposible de saber y la vida es una aventura. Aquesta peli, les digo... Ahora me veo agafat. Les digo...
Ara ho cercaré, però la cançó és de... Bé, m'agrada el títol Quiet Eyes. Aquests ulls tranquils que pots mirar i sentir-te en casa. Sharon Van Etten és la responsable d'aquest tema, d'aquesta cançó, d'aquesta pel·li, perquè és una banda sonora.
Fins demà!
Fins demà!
Per terminar, volia posar un tema que ha estat nominat per la pel·li La cena que havia comentat abans. L'ha composat Víctor Manuel i es diu Mientras tanto canto. Ho canta una noia que sona molt bé, que es diu Nora Hernández, actriu també de la pel·lícula.
i sí, sona una mica aquest poder de la música de cantar per espantar els demonis i volia despedir-me així perquè tenia una entrevista que ha estat com cancel·lada si em dona temps al programa i si no me despediré i posaré una mica d'introducció del que serà la seva entrevista una abraçada a tots i a totes
Tenemos que aplazar algunas cosas para saber qué hacer con nuestra vida.
Cómo se cicatrizan las heridas Cuando se dan las cosas por perdidas Puede que este camino no nos lleve a ningún lado Yo por si acaso y mientras tanto canto Canto y canto, canto y canto
Tenemos que aplazar algunas cosas, algunas necesarias, otras sobran. Me están robando el aire malas sombras, que sin permiso duermen en mi alcoba.
Puede que este camino no nos lleve a ningún lado. Yo por si acaso y mientras tanto canto, canto y canto.
Mami, a esa machorra, como le gustan las jotas, bañame los ojos, belleza maricona manflora, patlache y cachapera, zapatado con bollera, chunga invertida, ay que rica la arepera, tonta, lincha, bollera, patlache, camionera, marimacha, tortillera, chunga, machorra y cachapera.
dins un avió de paper.