Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània.
Benvinguts! Això és l'Illa sense calma, el nostre espai per mirar sa cultura amb criteri i sense pèls a la llengua. I jo som na Roger Amis, com cada setmana. Avui el nostre programa serà de cinema.
Però no xerrarem de cap estrena, de pel·lícula, de totes aquestes coses que setmanalment som informats arreu, sinó que xerrarem de sales de cinema, de ciutat, de transformació social i de memòria molt ben documentada.
Per fer-ho, han duit el projecte que s'ha fet a Palma, ciutat, que s'titula Palma Ciutat de Cinemes, que és un llibre i és una exposició.
Perquè mos ho pugui explicar, que s'inaugurarà divendres a la Misericòrdia, perquè mos ho pugui explicar tenim en nosaltres Navero Fiol. Molt benvinguda, Navero. Moltes gràcies, un plaer estar aquí. Idò dèiem que mos acompanyes per...
Com voleu, germans, que cantis, si el cor meu va tribulat, si no som els que solia en temps futur.
Fins demà! Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Benvinguts, benvolgudes, de nou a una mediterrània. Estic molt contenta avui perquè sóc aquí amb Maria, que molt de temps hem tingut canvis i canvis d'estudi, bueno, successions de la vida, i ara estic aquí, on sempre, i és un dia molt guai. Comença el ramadà.
El dimarts ha estat un eclipse que ha portat canvis, diuen la gent així com mística, creyent, però diuen que sí, que sí, que benvinguts canvis, per què no?
i tindrem un altre dia de vent així quasi huracanat, així que crec que és un bon dia per, uno, per posar música així que tingui gràcia, que no se va com molt intensa, perquè els dies de vent ja sabem, i bueno, febrer estem, jo no sé vosaltres, però se m'està fent més llarg que gener. Necessito que arribi la primavera, urgentment, que ja està, està vinent.
M'encanta el 20, he de dir, m'encanta, però és veritat que et deixa una mica remogut, no? Així que la idea d'avui és posar música que doni com bon rotllo i com és el mes de febrer, he engatusat, existeix la paraula engatusat o l'he inventat?
A Maria, perquè ja fa molt de temps. Tenim una diferència generacional, però xerrem de moltes coses i m'encanta xerrar amb ella. I com és el mes de l'amor bla bla bla bla bla bla bla bla. En algun moment també, en un dia de vent com avui, xerrarem de l'amor. I en un dia ja que acaba febrer, el mes de Sant Valentí.
Però volia començar amb una cosa sencilla, com a Edith. Bueno, ese Telonius Monk es el que ha inventat o propulsat el bebop.
Però a mi m'encanta aquest noi, aquest senyor, sobretot per... Bueno, Anna Skuttel, quan ha començat la Revolució Rusa, el qual és interessant, en 1917, ha començat a tocar el piano al Cisans, autodidacta, majoritàriament.
I l'altre dia ha sonat així a una llista que tenia i m'ha donat molta xispa i he dit, mira-lo el telonius. Així que he cercat així una mica de la seva vida, el bàsic, i segurament si ja veu curiositat, ja lo sabeu, però a mi m'ha encantat. És molt amic de perifèries sonores, sobretot perquè ha fet coses com una vegada l'han detingut,
i per no delatar el seu amic perquè era el que emportava alguna coseta de droga,
No l'ha delatat i ha anat presa. Així que ens encanta. A cuidar els amics, a caber, ja sabeu. I feia una altra cosa molt guai que ell ha elegit a veure, no sabem què pensaria la banda, que tocava amb ell, però solia deixar de tocar a vegades i s'aixecava a ballar, deixava la banda tocant tot sola i després, quan el volia, gent una mica així, a mi em cae molt bé.
Com que no hem de fer tot de la mateixa manera, no? Però, bé, és també una excusa per xerrar de límits, igual, no? Perquè pot ser que a vegades no podem fer el que volem. A l'art sí que tenim una mica de llibertat, no? Però a les relacions... Després ho xerrarem. Eh...
Volíem començar el programa amb aquest tema i amb una frase que he descobert avui també, bueno, ayer, perdó. L'amor és obrir un món dins del món.
I m'ha agradat molt aquesta frase, és d'un psicoanalista argentí, que després vos cercaré el nom, si voleu. I vam començar, perquè xerrava amb Maria també, crec que necessitem prendre una mica de temps. Temps, relax, respirar i Telonius com que dona una mica espai per això.
Bona nit.
Bona nit.
I pensava també que em recordava el telonius als meus alumnes que amb TDAH, amb hiperactivitat. Hi ha gent que necessita, que té molta energia i gent molt relaxada, molt...
El pròxim tema és un cantant que té molta gràcia interpretant, crec, i jo la primera vegada que l'he sentit he dit qui és aquesta persona, mira com ho fa, i és molt tranquil·la, dona així com una mica de relax la seva veu.
I té relació amb el que hem dit abans, que xerrarem una mica aquest tema, que es diu 30 de febrer, perquè en aquest tema fa una mica d'ironia, que és molt típic d'aquest artista.
Una suposada cita amb una persona, però que és com una cita que no arribat mai, com una cita pendent amb una persona. I així com... Bueno, ja l'ascolteu primer i després... Kevin Johansen, del disc Feten Feten, que després a la discografia no l'he trobat, però crec que el dato és correcte. Anem a enamorarnos una mica.
Dame una cita, aunque sé que no podré verte. Seré quizás...
tan informal de faltar a mi ausencia. Esta vez dame una cita, aunque sepas que yo estoy muy lejos.
Intentaré estar aquí y allá a la vez Dame una cita para el 30 de febrero No encuentro tiempo para el encuentro
Muero por verte y ya nunca quiero volver a faltar Solo una Solo una te pido Solo una
Dame una cita, la esperanza de verte de nuevo. Aunque ya sé que es tan difícil salvar la distancia, trataré. Dame una cita, un imposible es más que cero.
Para esperar detrás de la ilusión Dame una cita para el día menos pensado Mi compromiso no tiene horario Dame una cita que se extienda por los años
Que nos compense por todas las veces que no pudo ser Dame una cita que se extienda por los años Que nos compense por todas las veces que no pudo ser
I el següent tema és una mica liger, també. He de dir que m'he enamorat, sobretot, del títol del tema. Bé, i ella, que l'estic curioseant una mica. La Maria Jaume és de Mallorca, ¿verdad, Maria? I m'encanta que tingui un tema que es digui amor d'ultramar, no? Perquè d'ultramar era...
Aquest que sempre arribava, no?, com de l'altra part del món o de l'altra part del mar. I ara xerraven també abans de començar el programa. És com la gent que arriba de Tinder, no?, Amor d'Ultramar, no?, venen de no se sap d'on i moltes vegades amb identitats totalment... Bueno...
Volia xerrar, però no serà avui, serà, crec, el pròxim dia. També el tema de la IA. Poc estem parlant d'això. Hi ha gent que parla amb la IA. La gent ha de resoldre el problema si li demana a la IA. Això està passant, eh? Perquè ja me l'han dit diverses col·legues. Si una col·lega m'ha dit que...
La seva mare té una relació molt difícil amb ella i que moltes vegades li demana la ia què és millor, no? Tenint en compte com és la mare, què creu que necessita, què li podria dir... Jo em quedo de veritat, no sé, una mica estupefacta, però és una realitat. Així que anem una mica a soñar amb amores divertits d'ultramar...
de bona qualitat, esperem, amb la Maria Jaume.
Sous-titres par Jérémy Diaz
Jo acabo de dir una vida d'artesta
Estic dins d'una onda, estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda Estic dins d'una onda
Més voldré partir.
I, bé, doncs, xarren d'amor per la música, perquè en aquest programa xarren molt d'això, jo m'he enamorat d'aquest tema que he de dir. Escolteu el comès, que és una mica com un raper, si hi ha gent que el rap li dona mandra i hi ha gent que li encanta, a mi m'encanta, u nois fent rap, però fan una cosa interessant, jo és veritat, he de confesar que els he descobert...
indirectament per la col·laboració que ha fet el cantant de l'exgrup zoo, Pancho, en aquest tema. I ja he dit, ah, simbiòtics, que interessant, perquè utilitzen molt d'events.
com feia Zó, no? Zó, posé. I m'encanta aquesta combinació, m'ha enamorat molt aquest tema. He començat a escoltar i he dit, uf, rap, testosterona, és el començ, és la imatge que donen els primers acords, diguem. Però després fa una musiqueta i la lletra, sí, també té el seu punt. El tema es diu «Los de la parte de atrás»,
I sí, no? Som com aquests que ja hi som asseguts a la part d'enrere de l'autobús i que ja estem fartos de rebre pals, no?
I som en temps on hi ha molta gent que voler sentir-se que guanya molt i ganadora en general i gent amb èxit, però hi ha molta gent que ens oblidem molt. Està ahí, a la perifèria, a l'ombra. No arriba a fin de mes, no té casa o l'han dit que s'ha d'anar. Jo he estat a València un parell de dies per un tema de feina.
i he vist a dos senyors, un vestit de torero, cantant Viva Espanya, que aquest home hauria d'estar jubilat, tranquil, fent cafè o llegint periòdics o què sé jo, fent un xou per demanar diners, i després he vist altre senyor major de 80 anys disfressat com d'espanish i amb musiqueta també hostia, eh?
La cosa... O sigui, hi ha molta gent al carrer cercant-se els diners per... Però bàsic, eh? Així que anem holístics.
Solo nos queda lo lino, todo, nada, hasta el fin, y si no es nada, pues en nada habrá un botín, robaremos el botín, que al fin y al cabo es nuestro, y montaremos un festín, nosotros con el resto de monstruos, de desperfectos del sistema y otros. Estamos como trozos a lo Frankenstein, no nos llaman pa' tu fiesta, pero estamos bien, y ya lo siento, somos esto.
No hay estudios de mercado en nuestros movimientos. Invisibles pero con estilo. En las sombras nos movemos con sigilo. Vigila tu cuello, no omites tu ombligo. No te fíes si se ríen, son vampiros. Menos mal que preferimos ser mutantes que otro escaparate andante. Los de la parte de atrás, los raros. A los que miraban mal, los desterrados. Los de la parte de atrás del bus.
Están cansados ya de tantos palos, los de la parte de atrás los raros, a los que miraban mal los desterrados, los de la parte de atrás del bus. Están cansados ya de tantos palos, que se han cansado ya de ser los malos.
jo t'he vist el trauma i la tristesa al pit, sé que amagués algú mostre baix del llit, les penes adultes venen totes juntes, són tantes preguntes les que em faig de nit, jo sempre he fugit d'aquella gent de plàstic, que viuen pendents del que diran, quin fàstic, parlen tots idèntics, som molt del puntet, jo vinc en holístics i este flow fantàstic, solia posar-me la pell de
i patia a prop de mi, loco, no tinc remei, guarden les fotos i sé qui estava, jo soc aquell, no sé què espere ni un pas enrere, insane the brain, vivint al marge del camí, si, on viu la nit més gruta, ànima pura i vida dissoluta, parim bones cançons per allunyar-me d'eixem on de maniquís i veure del verí de la seicuta.
ja heu vist demasiada pel·lis. Ei, nos quedarían ridículas las alas, el blum más triste, los niños más raros del cole que al final del bus plantaban cara a esos pijopulis. Vivint tots junts per damunt com loli, traçant diagonals entreixes vides paraleles, viu i en cero en la quiniela, vaya tela, amor militant fronta aquí el deu con clientela. Menos mal que preferimos ser los mutantes que otros caparate andante, los de la parte de atrás, los raros.
a los que miraban mal los desterrados los de la parte de atrás del bus que están cansados ya de tantos palos los de la parte de atrás los raros a los que miraban mal los desterrados los de la parte de atrás del bus
Fins demà!
I què vos ha paregut? Ja veurem aquesta gent jo crec que sí, farà més coses. Té més temes i com que estic començant a curiosear, curiosear perquè no les coneixia.
Sí, conec molt perquè l'he vist, he tingut la sort de veure-la en directe aquest any, la Maria Pallés. En aquest tema hi ha moltes guitarres dones tocant guitarres, l'Aunoa. Sé que una és la mare, però és veritat que ara no en record si aquesta és la mare o no. Ho deixem ahí per confirmar. I m'agrada molt el títol, el títol i m'agrada molt ella...
perquè hem dit que volíem temes una mica amb llum, perquè el tema es diu que no és la llum. I...
I donc, què necessitem també, no? Música de gent variada. Mireu, jo l'altre dia, no sé, en un programa de ràdio així nacional, que m'agradava abans, però he sentit a la locutora, ei, viva el rock and roll! M'ha donat una mandra? Et juro. O sigui, ho sent, però el rock ens encantarà, però el rock and roll mainstream no és...
No és interessant ja. Perdoneu, però... I és com... Larga vida el rock'n'roll és com... Sí, m'he sentit un escalfreda. Ia com a la espina dorsal quan ha dit això. No sé, és molt masclista moltes vegades. Necessitem un altre rock'n'roll. Això sí, no? Però...
Jo no diria mai, visc el rock and roll, ho sé, però no. Així que deixem a Maria Pallés. Volia dir, ja, altre dia continuarem xerrant d'això, però... I després, al tornar d'aquest tema, començarem, presentarem una cosa molt interessant, una sorpresa. No és la llum la que s'amaga quan la muntanya se'n passa al llum.
El que em tenc de segur és eternament. No és igual si et fa mal, no és tan bo si et fa por.
El crit del gall que amb alegria reclama un nou dia. No és el vell qui despulla amb cada fulla els arbres d'hivern. No és la pena el més bé, són les mans dels més grans.
encara que trenqui la corda del temps. Res és tan gran que no és tan llarg, i et creus, menys?
No és el mar qui té la culpa d'haver mullat aquesta ciutat. No és vermell, el foc amb crema, el pit si et busco i no sento el teu criat. No és veritat que canvia.
Si quan s'entena no deixa veure l'escrita, el passat no és passat. Si encara et rola el teu cap, no és la gent que tant té, són les vies.
I jo volia avui xerrar de l'amor, però no tot sola i no jo. I he tingut una idea, com he tornat a veure a Maria, que feia temps que no la veia, que és la tècnica de sonido d'aquí de una mediterrània, perquè no la coneixeu, perquè és el primer dia que escolteu el programa o el que sigui.
Perquè tenim una diferència generacional, ella està en els 20 i lo que sigui, i jo ja estic en els 40. Si no lo sabeu, ja lo digo jo. Doncs...
Jo li he demanat, li he portat un parell de preguntes, en concret tres, i aprofitem que aquí, bueno, ara la saludarem, perquè està el nou tècnic de ràdio que també s'ha animat a participar i he dit perfecte, perquè així Joan Lluís, ara saludaran, i vaig acercar les preguntes, molt importants,
I nada, hola, ja esteu ahí o què? Perquè jo la tècnica em perdí, ja no sé si estan microfonats o no perquè jo els tinc ahí davant. Hola, hola, sí que som aquí, primer de tot, molt contenta. Joan Lluís es queda com una cara de com m'han liat aquí, què faig aquí? Jo també tinc aquesta cara.
Però, clar, ell és nou, doncs, Maria. I també té 20 anys, Joan Lluís, així que serveix molt per xerrar. Perquè moltes vegades, ara, jo he vist... És veritat que sempre, més o menys, com a deporte, el 14 de febrer compt quantes persones amb ramos de rosas i coses així veig al carrer. He vist només 3 o 4, no molts, però 3 o 4. I de molt alegre.
i diu, male mía, no he sentit què has dit? Com alegre. Què? Com alegre, si només n'has vist 3 a 4, és una bona notícia. És que de veritat. Així que jo, a la meva generació, que farem un altre dia, per suposat, també aquestes preguntes o similars per veure si hi ha diferències o no, però jo volia començar amb la gent
que té ganes, que és jove, que estem ahí, no? Perquè hem xerrat moltes vegades que si Tinder, que si poliamor, hi ha com moltes novitats en la vida amorosa. Però com ho han viscut? I jo, la meva primera pregunta, Maria i Joan, és què espereu de l'amor romàntic
Cometas, cometas, de las evas alternativas, o sea, de las relaciones, diguem, donde ia algo amoroso, ¿qué esperaría? O sea, ¿qué es agradaría trobar en aquestes relaciones?
Jo la veritat és que crec que ja no és tant el tipus de relació que se té, perquè si no, la confiança, seguretat i comoditat que sent una, un, de dins la relació. En el final, jo crec que més estimar-se bé, que no... Crec que el model no determina
si una relació és tòxica que se diu o no, si és bona o dolenta per xerrar amb aquests termes, que tampoc no sé si són els adequats, però jo respectaré moltes espòliaments, les relacions obertes i qualsevol tipus de relació que se vulgui tenir sempre i quan hi hagi un respecte i això és una comoditat per totes les parts.
Això és la meva opinió. Seguritat i confiança són dues paraules molt xules, no? Perquè a la fi... Crec que sí, perquè tu pots tenir qualsevol tipus de relació, no? Bé, jo crec que en ser relacions... Mira, abans en Joan Lluís ha fet com una...
un matís que ara ens han crescat a xerrar de l'amor. I ha dit que hi ha molts tipus d'amor. Ara xerrant de les relacions afectives, crec que confiança i seguretat són molt importants. Joan, què dius? No, sí, totalment d'acord amb la Maria.
el principal ha de ser confiança i que t'aporti estar bé amb tu mateix i res, sí, sobrellar tot el que ha dit la Maria. Perquè què diferència hauria, que no ha d'haver-la, però d'una amistat, no? Perquè en una amistat també necessitem seguretat i confiança, perquè si no, comptes com hem...
amb aquesta gent, en moments delicats, en moments que necessites suport? Sí, jo crec que en el final tot són relacions interpersonals. Llavors, tu pots construir amb unes persones un projecte i amb unes altres un altre projecte. Jo crec que en el final la distinció entre una amistat és el tipus de projecte.
que se té en comú i que inclús moltes vegades podria ser molt similar, de fet, no? Jo crec també que sí. Sí, vull dir que inclús ara, pensant-ho, no te sabria dir com aquesta distinció molt de manera explícita com en punts, no? De quina diferència hi ha, perquè també...
si seran de relacions sexoefectives, tu pots tenir sexe i efectivitat amb un amic. Jo crec que és més una distinció de projectes. Perquè hi havia com una... I ara et demano, Joan, també a tu, a veure què penses d'això, de...
Perquè és molt interessant la perspectiva també, no? Perquè ens socialitzaven abans, no? Jo tinc comprovat com que hi ha homes de 40, 40, 45, que li s'han programat molt per...
Tu has de desfogar, has de viure, perquè arribarà una dona que et posarà límits. I és com, jo no vull posar-li límits a ningú, ho sent. O sigui, sí en les relacions, el que xerrava abans amb l'excusa d'un tema límits, li poso als meus amics, a la meva mare... O sigui, en aquest sentit sí, però hi ha com una caricatura de...
El dissabte voy a anar amb els meus amics, però la meva dona m'ha dit que de tornar... És com, què? Jo le tinc que dir a algú a què hora de tornar? Perquè l'estic esperant. Jo no vaig a esperar ningú, perdó. Si volen fer un plan junts, ho fem, no? I tinc esperança, no? Que aquest està desaparegut. Desaparegut. Desaparegut.
¿Cómo sería en gerundio? Desaparegent. Desaparegent. Espera, claro. Pero... Sí, porque sembla que cuando la sexualitat comença hasta el mich, ya ha de ser más complicada, ¿no? Es cert que es molt íntim. Y per això, ¿no? Lo de la seguretat, ¿no? Porque...
Encara que ara ens han contat que amb Tinder tu pots anar a compartir la teva sexualitat amb qualsevol, en un clic, no? És veritat que no és el mateix anar amb qualsevol que amb el... Si connectes, de sobte... Això és com forçar la connexió, no? Què dius d'alguna cosa que t'apeteixi del que hem dit ara?
A veure, jo crec que la confiança és bastant important i el que heu dit abans de la diferència entre una amistat o una parella, a part dels projectes, també és el dia a dia. És a dir, jo necessit que algú que m'acompanyi
en el meu dia a dia d'una manera que no podria fer una amistat perquè una amistat també voldrà tenir aquesta persona que l'acompanyi en el dia a dia i potser en aquest sentit no podria ser tan compatible com una parella
Això del dia a dia és molt optimista perquè xerraven així abans de començar. Maria, ara vull que xerris això que m'hi contabas abans del temps disponible per l'amor.
Sí, mira, ara reflexionant-te en aquest tema, per posar en context en els oients, jo abans li he dit a Cecília que clar, jo crec que ara mateix vivim en un món que hem de fer tantes coses, tenim tanta feina, que a vegades és complicat poder gestionar el que suposa i el que comporta tenir una relació de parella, una relació sexofativa en aquest sentit.
I això és una cosa que li donava voltes de com el sistema i com la societat influencia les nostres relacions interpersonals. I jo crec que hi ha dues qüestions. Una és el tema dels temps.
que és una cosa que me preocupa perquè amb aquesta precarietat no generalitzada que tothom ha de fer dues feines per poder arribar a final de mes clar, al final vas acumulant coses i després tota aquesta part de cures que implica una relació satisfactiva a on queda
Això és una cosa que em preocupa. I l'altra cosa que em preocupa és que vivint com en aquest món actual de la immediatesa, de les xarxes, que se tradueix en el final el control,
Nosaltres estem molt exposats en el final, tothom que estigui involucrat a dins xarxes socials, no? Llavors, com afecta això a les relacions personals? Es controla les altres persones, no? De sobre a qui li posa like, a qui no, si ha compartit això, si ha mirat tal, si...
Vull dir que crec que estem com a tan immersos també en el món digital i en el món de les xarxes que això en el final influencia moltíssim tant en aquesta idea de control cap a l'altra persona i de possessió, com de les expectatives que ens generem entorn a l'altra.
Bé, són temes que he estat pensant ara. Això de les expectatives és molt guai, perquè a mi m'ha passat en l'última relació que he tingut. Sí, com que teníem moltes coses en comú,
Y era molt guay, però ell estava en un modo destructiu de la seva vida, no estava bé. I les més expectatives era desenvolupar la part creativa i la part artística que ens connectava, però ell estava en... ¿Cómo es diu? En el hoyo.
En el forat. Gràcies, forat. Així era impossible, no? I la idealització, no? Jo l'altre dia xerraba també amb el meu psicoanalista i ara us faré una altra pregunta d'aquest tema i em deia clar, és que molta gent en el moment que no tens parella idealitza, idealitza, però la majoria, per desgràcia,
Bueno, ell me xarraba com a psicoanalista, de la gent que em xarra i que està en parella estan fatal. O sigui, és com que la gent s'ha acostumat a... Tinc parella, em sent bé dient que tinc parella i tinc una persona que si la truco i li dic que vull veure-la acudirà si no avui i demà i això em fa sentir segur, però la relació és tòxica, pot ser que violenta, perquè no...
El control de què xarrava Maria, perquè hi ha una persona que és molt insegura, que xarra del tema patriarcat i això, perquè sí que aquesta setmana ha hagut de nou com asesinats i...
i dones que ha assassinat per el seu exmarit. És que de veritat és com un conte, una història de ciència-ficció, però és que és veritat. I no dic que també moltes dones han après a llegir aquesta violència de control i de psicologia, perquè l'altre dia la meva dentista, que també xarraba amb ella, em deia...
Sí, és que... ¿Què em deia? Que la seva parella, el seu novio, le agradava molt com veure amb els seus amics i emborrachar-se i ella no se lo passava bé. Però que a ell li feia il·lusió que ella li acompanyara. I és com... ¿Te fa il·lusió que jo estigui en la mesa aburrida? Perquè jo sigui amb tu. Però això és el que deia Joan, no? De tots els dies, jo ara vos diré... Sí, amb la vida com hoia és ara...
Jo crec que a vegades he pensat qual seria a la setmana, quants... Cambiant, eh? No dic que fos com a matemàtic. Quants dies m'aniria bé a mi compartir com una persona i quants dies necessitaria jo per a mi, el meu espai personal? Quants dies... O sigui...
A la semana, yo le podría dedicar a una parella X días a la semana. ¿Cuánts? Yo si te sois sincero...
cap no tens temps ara ara mateix estic en un moment a la vida que sé que no tinc temps per poder donar les cures que som qualsevol tipus de relació efectiva amb un projecte més que requereix més temps ara mateix te diria que potser a cap o a una a la setmana i tu Joan?
A veure, jo intent fer-ho quasi cada dia. Val. Està bé? Algunes vegades més, algunes vegades menys. Però sí que és veritat que jo, tenint una relació, intent fer-ho cada dia.
I també arribar a tornar amb el punt de la confiança de poder dir, escolta, avui estic fins aquí i no arribar. Me sap greu, però sí, amb la confiança i poder contar les coses, poder xerrar, que és molt important, també. I això. Hi haurà altres dies que li podràs dedicar més a aquesta persona. Mhm.
Jo reconec que a mi m'agobia... Jo si tinguessi que estar amb una persona... No sé, com que ara que he fet un viatge així curt i he tingut temps per observar, la gent que va com en parella va com xerrant i se xerren molt a prop i se demanen coses de has agafat això i has trucat això? Jo m'agobiaria. Tots els dies amb una persona així, que me mira molt a prop, que me fa petons...
Soc una persona molt cariñosa, que això que volia entrar també, jo crec que pot ser que d'una relació romàntica també esperem perquè el cariño dels colegas és fonamental, però d'un projecte de parella el cariño és fonamental, no? És com que hi ha una atracció i un cariño que estan, no? I és dormir junts, no? Que pot ser que hi ha amics amb els que no has dormit mai, o un altre sí, però...
Sí, és com una... Sí, com és cercania en substantiu? A prop... A prop... A prop... A propament, sí, a propament. A propament físic i emocional, però que també són... Mentre que pensem la paraula... També són els amics a prop sempre, no? I... Bueno, la família afectiva, què hem construït o el que sigui, però...
A veure, què vos ha sortit malament de les relacions anteriors? Què penseu? És una pregunta... És una bona pregunta. Bé, jo crec que aspectes que s'haguessin pogut millorar les meves relacions...
Mira, la comunicació és un d'ells, per exemple. Clàssic. Sí, és un típic tòpic, però que passa. Moltes vegades on se pensa que ja s'entén de manera... que passa de manera bilateral, diguéssim.
Tot i que se facin esforços moltes vegades, el tema de la comunicació és un tema complicat. I jo crec que també el tema de la distància i el temps també són coses que afecten, evidentment. Tu, Joan...
Veure't jo, la meva antiga relació el que va fallar va ser la edat també perquè érem bastant joves i estàs a un punt on no vols estar fermat a res. Un poc també la distància i el fet de veure'm-nos un pic per setmana.
i en part també un poc la comunicació que hi havia era poc, no? era bastant poc clar, després és el que xarrem ara i passa però no sé quant temps tenim ara
Que ja ens hem passat, no? Bueno, donc continuarem un altre dia, si no. Per últim, una cosa més i més menys profunda. On has coneixut a la teva última parella o a la actual? Tu, Maria, on? I tu, Joan, on? Guau! Jo a Barcelona i realment... O sigui a què ambit? En un bar? No, a un bibliotec.
En sèrio? És el meu somni, ligar-me a una biblioteca. Realment, ell el vaig conèixer gràcies a que jo anava a una biblioteca que vivia de Baracà meva i sí, el varen conèixer ja. Bueno, que divertit. M'encanta. I tu, Joan?
Nosaltres teníem una amiga en comú que mos va presentar i arrel d'això van seguir xerrant per Instagram i per WhatsApp i van començar sa relació.
Bueno, els amigues dels meus amigues són els meus amics. Està guai també. Volia posar una cançó per terminar i he comentat algunes cosetes de la cançó, però si no em dona temps avui, començaré el comentari de la cançó el pròxim dia. Ara posem la cançó perquè charra una mica de... Bueno...
Us deixem amb ell i veurem com anem de temps, si ja ens hem passat fins la propera setmana. Connie Eastland, baby, de Lowrit. Ciao, ciao! Adeu!
You know, man, when I was a young man in high school You believe it or not, I want to play football for the coach And all those older guys, they said that he was mean and cruel But you know, I want to play football for the coach
They said I was a little too lightweight to play linebacker, so I'm playing right in. I want to play football for the coach. But you know someday, man, you got to stand up straight unless you're going to fall. Then you're going to die. And the straightest doo-doo I ever knew was standing right for me all the time.
So I had to play football for the coach And I wanted to play football for the coach When you're all alone and lonely
And you find that your soul has been up for sale. And you begin to think about all the things that you've done.
And again to hate just about everything But remember the princess who lived on the hill Who loved you even though she knew you was wrong
I just might come through.
Bona nit.
Then you start thinking again about all those things that you've done And who it was and what it was And all the different things you made every different scene But remember that the city is a funny place
Something like a circus or a school And just remember different people have peculiar tastes And the glory of love The glory of love
The glory of love might see you through. Ever now, now, glory of love. The glory of love. The glory of love might see you through.
Ha, ha, ha. Look for real love. For real love. For real love. For real love now. For real love now. For real love now, now, now. For real love. For real love. Give it to me now. For real love I see you through.
I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I got to send this one out to Lou and Rachel. I'm a Coney Island baby. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I got to send this one out to Lou and Rachel. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a Coney Island baby now. I'm a
As contes...