Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Que yo te quise, tú bien lo sabes, y luego tú me acabo de repente. Los besos tuyos no son sinceros y ya no quiero volver a verte. No sientes nada de cuanto dices.
yo no me fío de tus palabras malas. Mala, malita, mala, mala, que es tu condición malo. Malo, malito, malo, malo, que es tu corazón mala. Mala, malita, mala, mala, que es tu condición malo.
Hola, com esteu? Jo volgo començar així amb la húngara perquè la setmana passada ha estat mala, malita, mala. He sortit de la grip, segur que moltes de vosaltres també. Ai, tornar a valorar l'important que és ser bé és perquè estigueu bé. El 2026 ja ens ha posat damunt.
I jo què voleu que vos digui? Que decideu, no capitalistament per l'any, ha començat l'any i què ens mou, què ens mou, què vos mou per aquesta etapa? Ayer, l'altre dia, fa dos dies, era luna plena i haurien de demanar com joves i joves que aullan a la lluna. Una vida més salvatge pot ser, més amb la natura,
Avui m'he sentat a sentir el vent en els meus cabells, havia sortit de la dutxa i mitjoreta he estat i m'he sentit bé perquè no he fet altra cosa. Ara he fet unes gestions que havia de fer i tot ha estat més fàcil, més suau, més bonic, més relaxat. M'ha alegrat d'una notícia també.
Tots me sortís millor. Vos o jo. Una de les coses com a profe que faig sempre és tractar de donar calma als alumnes. I una de les coses que em posa més nerviosa és quan he de compartir aula amb un profe o una profe que...
que va estressada, que va estressat, que va ahir damunt dels alumnes demanant, demanant, demanant coses. No estrès, m'agrada escoltar, escoltar-los sense pressa. Per el temari hem de posar una mica de punts
per explicar, per donar una mica de vidilla, però no... Però hem de tenir temps per perdre i per xerrar de coses. Posar-li atenció a les coses demana temps i parlem més, no? No de superficialitat, sinó de nosaltres, del món, de vosaltres.
Comencem amb nosaltres, que és un tema que ja havíem sentit en una versió amb altres músics, Xavela Vargas i Joaquim Sabina, però avui em permetre repetir el tema perquè l'altre dia he escoltat.
de part dels meus amics colombians, aquesta versió de la sonora puncena, Luigi Tito Gómez, Puerto Rico al aparato, i he dit, sí, comencem. Ben volguda, primera semana de febrer.
que quizás tú no esperes doloroso tal vez escúchame que aunque me duele el alma yo necesito
Nosotros, que fuimos tan sinceros que desde que nos vimos amándonos estamos. Nosotros, ustedes, aquellos que del amor hicimos
Un sol maravilloso, romance tan divino. Nosotros que nos queremos tanto, debemos separarnos, no me preguntes,
No en falta de cariño, corazón. Te quiero con el alma, yo te quiero, te juro que te adoro. Y en nombre de este amor y por tu bien te digo adiós.
Te digo adiós. Cuando yo te rogué, cuando yo te imploré, tú me diste una pata. Te digo adiós. Cervellona, te estoy dando calabaza. Bendito sea Dios. Te digo adiós.
No en falta de cariño corazón. Te quiero con el alma, yo te quiero. Me juro que te adoro y en nombre de este amor y por tu bien te digo adiós.
Aquesta cançó xarra de dir adeu. M'encanta això quan diu que deixa la porta oberta. Deixa la porta oberta al sortir. Perquè no? El clàssic era... Te'n vas i tancas la porta. No, no, deixa oberta. Deixa oberta. A vegades crec que...
trencar els valors tradicionals, els que fan constricció emocional i vital, seria un dels objectius continuos i obsesius que més m'agradaria.
I per què? Perquè aquest dia s'ha tingut comunicació una mica difícil amb la meva mare. Ai, quina sort tenir la mare, ho sé. Però estimats perifèriques, la mare és una figura complexa i apassionant, sobretot les mares que han patit més la força del patriarcat. El seu aïllament, jo, daria molt, donaria...
perquè la meva mare hagués conservat amigues. Un llarg de la seva criança amb nosaltres ha tingut tres fills i ha fet una vida marital i a poc a poc ha anat deixant amigues que tenia. No ha estat així que conservat.
Veïnas sí, però ja sabeu, com hem construït, ara xerrava amb una companya també, vides tan individualistes que jo hi puc imaginar que em veia de ser una tarea no fàcil.
Jo crec que a moltes elles les han obligat a escollir, a fer-ho, embaràs, casar-se, deixar la feina si no arribem a cuidar els fills. Elles voldrien haver pogut vengar-se del patriarcat, poder, no sé, haver decidit ara, o haver... Ara la gent que m'havia fet pressió, que m'havia fet sofrir o que havia xerrat de mi,
Vinga, ara qui paga per tot això? Veure, no ho sé, que qualsevol pagava per alguna cosa. Això no ha ocorrit. No ho ha fet ningú. Viu envoltades d'impunitat, com un fantasma, els que ha de resignar-se, com en les pel·lis. Aquesta setmana...
No es charra de dones i de mare, però he vist una pel·li, Más palomas, que segur que si no la heu vist, és molt recomanable. Parla sobre envellir aquesta pel·lícula i sobre el síndrome de Peter Pan, que moltes vegades és aquesta molestesa en el món masculí. Però al món femení també. Jo crec que la meva mare...
encara està sonant com coses que ja no es compliran. I és una mica complicat. Fer-se gran ha de ser una mica complicat. I així que Jenny Joplin, que sempre és fiel company, ens va acompanyar en aquest petit dol, aquesta petita...
Rebeldia, perquè ella ha estat rebel, ella ha estat diferent, ha sofrit molt per això i en un moment ha cregut, ha creït que s'ofegaria en les seves llàgrimes. I'll drown on my own tears. Genis, la jefa.
It brings a tear into my eyes When I began, Lord, to realize If you don't think that, honey, you'll be home soon
You know I'll drown, drown a lot of my own tears I know it's true, into each night A little rain is bound to fall But since you've been gone, honey, I'm so blue
It just keeps raining, keeps running raining more and more. I didn't cry just like a child. My poor tears, Lord, they were running wild. If you don't think that, baby, you'll be home soon now.
Ha arribat una llàgrima als meus ulls quan jo començava a donar-me compte que he plorat molt, pensar que t'has anat.
Em seu i jo plor com una nina, les pobres llàgrimes corrent salvatges, i si tu penses que no tornaràs a casa, puc endevinar ja que m'ofegaré amb les meves pròpies llàgrimes. Torna a casa, no?, quan ja els fills...
Ens marxem de la casa i la mare es queda tota sola i ella esperaria, no ho sé, sempre espera més del que ha ocorrit o del que succedeix. Sempre espera més atenció, més companyia, més trucades, més visites.
Aquest gener també he tingut un altre desengany amb una persona, en aquest cas una relació afectiva o romàntica. No ha estat sorpresa, però ha estat com l'últim desengany.
i hi ha una cançó amb una lletra una mica dura però que la música està per sanar i la seva dolç d'aquesta cançó i a la mateixa vegada com ha dit assertivament com fa una confesió perquè aquesta cançó també xerra d'aquesta reciprocitat i quan et fa mal
Tu penses, uau, m'agradarà saber que la pròxima vegada que et faran mal de tu perquè això ocorrirà, no és que jo desig que això passi.
Sí que desitjaré que te'n recordes de mi, com jo m'estic sentit ara, no? M'he enamorat d'aquest tema, perquè el títol és grandiós, però després... Jo vull estar a prop de Toni Benet.
A somebody who
I mean I want to be around
Fins demà!
Bona nit.
Voldria ser aquí per recollir els troços quan algú estrenquil com.
Algú dues vegades més intel·ligent que jo, algú que jurarà ser sincer com feies amb mi, que et deixarà aprendre que la misèria estima la companyia. Espera i veuràs. Vull dir, vull ser aquí per veure com ho fa. Quan et trenqui el cor a trossos, a veure si el trencaclosques encaixa també.
I és llavors quan descobriré que la vengança és dolça. Ai, Déu meu. La dolçó de la vengança, no? Uau. És molt preciosa la letra, no podem dir que no. Jo ara estic escrivint una obra de teatre que xerra sobre la precarietat emocional. Què vull dir?
Doncs no és molt difícil, però és aquesta sensació, no? No necessitem decidir el dolor, no necessitem decidir el pitjor per a les persones, no? És veritat que quan ens fan passar-ho mal, després pensem així, no? Ja quan tu
Sentis el mateix. Però sobretot vull xerrar i vull escriure de per què vivim temps sense abundància, de carinyo, d'amor, de generositat, d'amabilitat...
No del fals somriure superficial del protocol i del món de cartó, pedra, dels mitjans de comunicació i de la moda i bla, bla, bla. No, dic...
de xerrar amb la veïna, amb la senyora que demana qualsevol cosa, de no sé, és que amb aquest espirit, si tu et relaciones amb una persona amorosament i després hi ha
Qualsevol decisió que afectarà a tots dos, mira, vaig a partir, a fer les meves coses ja i crec que aquí ja junts no hem de fer res, no? Però ho fas amb cerca, a prop, amb amor, no? A vegades ja sabem que si ens fan sofrir això és molt difícil.
Així que vull continuar amb una cançó que dona molt bon rotlla, que és de la Mayo, precarieté, i ens dona una mica d'aire d'estiu, que també ho anem necessitant perquè l'hivern ja és una mica crudo i dur per aquestes terres.
Però bé, així que anem amb precarietat.
Ens van prometre una estiga estrellada, però curro sin contra 12 hores, frente al mar, bronceada i cabreada, sirvo birra, un alemán que me canta. Nah, woman, I'll cry, precarieta, bicicleta, soos de mes i bublen, xuligum, que és que sé, dan queixent, no sé què. Disculpe, senyorita, m'està assustant el bebé, un dia lliure a la setmana i ens pensem
Fins demà!
Las del chiringuito y las del campo de manzana Es que hoy a mi compañía le falla la cobertura Pero me da igual, no necesito eso ahora Voy al bosque más profundo a que me dé la brisa Ahora me da la risa, pero que esto mejora Me tomo una birra a una buena temperatura Por un rato me olvido, solo es aquí ahora Suena el despertador y no he dormido nada Y me espera una jornada de ocho horas
Fins demà!
Entre col·legues al mar, els cossos anem rossant Però no és prou per oblidar que ens estan precaritzant Entre col·legues al bar, els cossos embriaguen
Però no és prou per oblidar que ens estan precaritzant. I jo corrent a l'estiu amagat el sol, més blanc que un vampir, només surto a la nit, què sé jo. No m'arriba mai l'hora de dormir, et petoneixo al carrer perquè em sento sense por. Què faig aquí? Vaig venir a Barcelona a viure, per sentir-me lliure, però trobo les mateixes gàbies. Com una roca a l'aigua que no sura, la vida no s'atura, trobo a faltar la meva àvia.
Som una generació sense pop, però sense fe. Cariño, trauma, l'estress. Avui no em sento volvé. Vida sempre cario, nunca és a la cuenta. Bolsillo vacío, que date la vuelta. Amor és precario, nunca és a la cuenta. Bolsillo vacío, que date la vuelta.
Entre col·legues al mar, els cossos anem rossant, però no és prou per oblidar que ens estan precaritzant. Entre col·legues al bar, els cossos embriagant, però no és prou per oblidar que ens estan precaritzant. Y sobre todo, mis amores, que tengáis un bonito verano.
I després de mai, que és una noia que jo l'he vist en directe, molt tendra, molt cañera, precarietat. Ja xerraba que el tema de la precarietat m'ha vingut interessant també més enllà de lo material.
Però hi ha una part en el material que és molt important. Podem dir que, jo què sé, podem sobreviure, no? Com una compreta així més o menys frugil. Frugal, perdó. M'encanta inventar-me paraules. Però no podem vivir sin casa.
I encara no li s'havia posat al programa i els he vist al Mallorca Live Festival. La veritat és que després de... Bé, he vist aquest massiv atac, m'ha deixat sense paraules, per exemple. Congratulations per ells, per aquest grup tan compromès amb la societat.
Però la veritat és que necessitava escoltar una mica més d'un grup que tocara terra i que xerrara de coses que passen, més enllà de l'amorós o de... He de dir que m'ha sorprès un altre grup, que ja un altre dia posaré, però avui és el torn de Vitsnaga.
Aquesta gent de Madrid tenen un tema que m'encanta i que xerra de... Deu que estan fent ara. I diu que moltes persones no ho faran mai. Que és renunciar a alguna cosa. I el tema es diu així. La gran renúncia. 40 hores a la setmana Por un sueldo que se queda en nada Te hace falta
Más esfuerzo, bro, no es suficiente. Más esfuerzo, más compromiso. Más esfuerzo, bro, más sacrificio. Más, más, más. La gran renuncia es en realidad. No querer aceptar la posibilidad de renunciar.
No te conformes, de ti depende. Más esfuerzo, bro, no es suficiente. Más, más, más. La gran renuncia es en realidad. No querer aceptar la posibilidad de renunciar.
Un coqueto piso por el que pagas la mitad de lo que ganas. Treinta metros, una ganga y cuánto verde desde la ventana.
Perde el poder de Vox y Tecnocasa. Perde el poder de Vox y Tecnocasa. Y si charraba de...
Si, per exemple, comptar amb una persona que et fa la feina a casa que tu no tens temps de fer, si això és classista. Perquè, clar, si la persona és migrada, racialitzada, i tu tens una vida estressada, amb fills...
Perquè normalment hi havia amigues que em deien, bueno, és que tenim tres fills, tots dos fem feina. Sí, però ens podem organitzar per rentar els plats, per rentar, per barrer, per posar una rentadora. Ja sabem que una casa no és fàcil i sempre hi ha coses de fer, però...
Hem normalitzat que hi ha una persona d'altre país que ha deixat la seva família, els seus fills moltes vegades, petits, petites. Amb el somni d'un dia tornar i venir,
però de moment separats de la seva família. I, però és que aquestes persones acercen feina perquè no tenen feina al seu país i necessiten el diner si li paguen bé i li posen unes condicions amb la seguretat social i això ho deixo aquí.
I, clar, perquè moltes vegades, si xarrem d'aquests temes i ja anem al tema de la sexualitat, per exemple, puc viure la sexualitat llibrement? Jo sí, però sempre que vaig implicar altres persones, ja, però si...
A mi m'agrada haver determinats imatges si no faig mal a ningú, però qui ha fet aquestes imatges? Amb les que tu... És un tema molt espinós. Jo no em sento preparada per afrontar-lo tot sola, ni el programa. Crec que... I m'agrada sempre contar amb persones expertes que han estudiat sexologia, violència...
Així que amb aquest panorama vaig a posar una cançó que sí que ens transporta el espírit del seu nin, una nina, perquè és una versió ja moderna del Alba Flores que ha sortit al documental de una cançó que amb el seu para,
Però hi ha regles perquè surt ella també, cantant de petita. Així que, com en aquest món, necessitarem moltes flors, molta tendresa, molta esperança. L'altre dia veia un vídeo d'un home... Semblava Louis Armstrong, però no hi era ell. Era un...
Un home racialitzat en una entrevista, un home negra, y le demanaba, ¿y tú creus que hi ha esperanza o que no hi ha? Y deia, yo no ho sé, pero yo, als meus fills ni bodas, yo no le puc dir que no hi ha esperanza. A ells i a elles, no. Así que, flores para Antonio.
Una flor siempre es bonita Puede ser un gran jardín Lleno de flores Que crecen solo para ti
Ahora calla y se marchita Desde que no estás aquí Que nadie escarcha Nos dejaron sin abrir De una flor nace a la otra No se muere sigue ahí Pasa el tiempo y luego brota
Y yo le digo que no, no, no, no, que no le haga eso. Yo le digo que no, no, no, no, no. Pero yo le digo que no, no, no, no, que no le haga eso. Yo le digo que no, no, no, no, no.
Buscando la puerta de ayer Esa flor ya no es la misma Ha perdido su raíz Busca la puerta Donde estaba su jardín De una flor nace la otra
No se muere, sigue ahí. Pasa el tiempo y luego brota. La vida vuelve a salir. Pero yo le digo que no, no, no, no. Que no le hagas eso. Yo le digo que no, no, no, no, no.
Pero yo le digo que no, no, no, no. Que no le hagas eso. Yo le digo que no, no, no, no, no.
Yo te digo que no. No, no, no.
Que bé ens aniria si respetéssim-lo. Si ens respetéssim a nosaltres també, quan ho diguem. I sembla una tautologia o una cosa ja dita moltes vegades, però... És simple, però no tant d'assumir. Per algunes persones més que per altres.
I es posar en una mica melancòlics ara perquè una super dona de la cançó italiana, Sanat també. I... A mi la cançó italiana, sí, té una cosa com... com dramàtica, com... Domani, un altre giorno, un tema de Ornella Banoni, que...
Sobre totes les coses, m'agrada més que la melancolia que desprèn. És veritat, no? Que domani serà un altre giorno. Jo espero profundament que tot el que està passant pugui entrar en molts de caps en els que fins ara no han entrat. Que obrim portes al bon tracte i al respecte de...
dels nins i de les nines i dels gossos. Així que domani un altre llorn. Febrer és un mes melancòlic aquí a Balears, almenys és...
Quan surt el sol, això sí, hem de dir que no sé si us passa com a mi, però crec que Andalucía també. A Madrid també, que és un joc que fa fred a l'hivern, però és molt soleat. O sigui, el sol és molt important també. I aquí es nota molt. El dia que surt el sol i aquestes flors, les vinagretes ja...
estan per tot arreu tot aquest color així que mirarem el futur amb aquesta amb aquest color perquè si no si no no ho fem ja he xerrat altres vegades que per a mi la fugacitat de la vida és tan real és que ho senten i no he dit res tampoc de
Des d'aquí, si hi ha una persona relacionada amb les víctimes de l'accident que ha estat terrible a la península, un dia vas, vas en un tren i hi ha un accident i ja no ho comptes mai. I la vida és una mica així.
Hem de viure, sabem que l'única cosa certa és que morirem. Tinc moltes converses sobre amics, psicoanalistes i sobre la mort. És un tema, per a mi almenys, que ja han començat a morir gent més propera.
sí que he començat de veritat a pensarlo, a pensarlo, ara sí. I me he de preparar també perquè sé que hi haurà gent que va morir, que em va costar molt asumir-ho. I així, domani, un altre jornó.
E' uno de quei giorni que ti prende la malinconia, que fino a la sera no ti lascia più.
La mia fede è troppo scossa ormai, ma prego e penso tra di me. Troviamo anche con Dio, non si sa mai. E non c'è niente di più triste in giornate come queste che ricordare la felicità.
Sapendo già che è inutile ripetere, chissà, domani un altro giorno si vedrà.
È uno di quei giorni in cui rivedo tutta la mia vita, il bilancio che non ho quadrato mai. Posso dire di ogni cosa che ho fatto a modo mio, ma con che risultati non saprei.
E non mi son serviti a niente esperienze e delusioni, e se ho promesso non lo faccio più. Ho sempre detto in ultimo, ho perso ancora mai, domani è un altro giorno, si vedrà.
Fins demà!
Estante tutto io no rinuncio a credere che tu potresti ritornare qui. E come tanto tempo fa, ripeto a chi lo sa, domani un altro giorno si vedrà.
E oggi non mi importa della stagione morta per cui rimpianti adesso non ho più. E come tanto tempo fa, ripeto chi lo sa, domani è un altro giorno, si vedrà. Domani è un altro giorno, si vedrà.
Y ya para terminar, casi terminar, me agradaría, vos hablas del canca, que el otro día me ha comenzado a sonar de repente, y me agradaría que hagués sin que pudieran existir más personas como el canca. Yo no sé cómo será la seva vida.
a nivell personal, però és una persona que ha decidit dedicar-se a la música i no se charla de la vida, de la simplicitat, és veritat que és andalús, pot ser que això m'he apropat una mica, però és com una persona alegre, és com una persona positiva que crec que no lluitaria
Depèn de què coses. Segurament tots i totes llotjaríem coses. Però m'enteneu, no? És un artista que em cae bé. I la cançó es diu para vivir. Perquè para vivir, què necessitem? Avui hem xerrat molt en el programa. Salut, diners i amor. Vos recordeu?
El que tenga estas tres cosas que le dé gracias a Dios y el que tenga un amor. Jo reivindic molt que el canca o visibilitza molt en les seves cançons l'amistat. Crec que l'amistat és pares polítics que xerrava un grup de psicòlegs i de psicoanalistes que xerraven d'això per construir relacions d'amor políticament
amb aquesta persona, no? Que podeu fer coses junts, que podeu construir... No voldria dir pensar de tot exactament el mateix. Un parc polític seria un parc que podria funcionar, no? Que diguem que les línies vermelles de tots són respectades, no?
I a vegades, ara volia despedir-me, quasi, no sé si tendré ara... Sé que tinc un troset més per dir, un parell de cosetes. Estic llegint un llibre que es diu Apegos Feroces i hi ha diverses pàgines que em estan deixant...
i jo necessitava. Charra d'una relació a Munamara, que també m'ha passat de pas. Cosa que estic pensant ara. És una feminista...
de les mames cañeres i xarra també molt sobre relacions, sobre idees construïdes de què és la parella, què passa quan tenim fills, què passa quan la paternitat o la maternitat no és el que esperàvem. Perquè sí, potser que moltes mares estan frustrades perquè ara es donen compte que no...
no han pogut continuar amb la seva vida després de la maternitat. I ja no hi ha forma de tornar enrere. Diuen que la maternitat és molt desagraïda, no? Com que després tot el esforç que has fet no... Que sí que te torna en forma del amor, però sí... O que charraban del comès del programa. En lo material...
no hi ha una justícia, no hi ha un moment en què pots dir ara sí que puc desenvolupar els meus projectes perquè ja arribes tard, perquè ja no arribes amb la mateixa energia. Tot ho hem de visualitzar, de vivibilitzar, perquè els pares i les persones que acompanyem
i que no són mares ho haurien de tenir en compte i per a vivir necessiten pensar en coses ligeres com desajonar desajonar mirant per la finestra en un passatge bonic prendre un cafè amb una persona interessant amb la que
no puc parar de riure amb la que em fa desenvolupar idees molt interessants i que podem construir el món, arreglar el món, destruir-lo amb paraules en un parell d'hores perquè necessitem ensenyar metafòricament totes aquestes coses i l'art existeix per això
per poder construir i destruir altres universos i altres mons possibles per ensenyar, no? Què podríem fer? Així, anem amb el canca. Si tens temps, em despediré una altra vegada i si no, fins la propera setmana. Sempre molt agraïda de...
de rodearme de vosaltres i de la periferia. Sempre podeu compartir coses. Recordeu que teniu Instagram Periferia Sonora. Ens trobareu perquè hi ha una cabreta, una ovella de logo al Instagram. I podeu escribir-me si voleu
Participar, si voleu que fem una trucada en directe i comentar alguna coseta, si voleu escriure algun poema, si voleu compartir. Una abraçada.
Para vivir encuentre un par de amigos de verdad. Cuide el jardín sin ofuscarse la felicidad.
Aplique lo que aprenda del error
Suelte el fusil y ataque a ser posible con amor. Desconfíe de aquel que no tenga ni la más mínima cicatriz. Averigüe su propio camino y descréase del porvenir. Para vivir despréndase de todo lo que pesa
Consagres en vivir y que la muerte nos pille cualquier día por sorpresa
y que sufrir también es parte de este caminar. Se recomienda no pensar tanto y crecer sin hacerse mayor, que entre tanta dudosa certeza cuanto más te equivoques mejor.
Despréndase de todo lo que pesa Consagres en vivir y que la muerte Nos brille cualquier día por sorpresa Para vivir Despréndase de todo lo que pesa
Consagres en vivir y que la muerte nos pille cualquier día.
I he tingut una mica de temps per despedir-me com volia. I a la fi, la gent jove em dona molta energia. L'altre dia, fa tres setmanes, un mes, fins al començ de l'any, he anat a València i m'he trobat.
a dos adolescents, amb un cartel tot gran a la plaça de l'Ajuntament, què deia? Debatim sobre qualsevol tema. Gratis. I tots dos, ahir, jo els he mirat amb un amor de veritat, he dit, en sèrio, i, com no, la vida adulta sempre treta horaris i responsabilitats. Jo anava al teatre...
I tenia els típics 20 minuts per passejar amb un amic. No teníem temps de debatre. Però m'ha semblat tan hermoso i tan important. I les he saludat i he dit «M'encanta, m'encanta l'iniciativa!» I ha dit «Sí, sí, convenir, venir!» I sí, aquestes coses les fan recuperar l'esperança. I per això...
el Canca i jo podem compartir més o menys generació però aquestes noies les filles de Cassandra aquestes gallegues tenen un tema molt cortet que em dona un soplo d'aire fresc precisament perquè es diu saire fresca així que aquí bona setmana
Bon començ de febrer, perquè ja la pròxima vegada que ens trobem, crec que la primavera ja segur que està arribant. Una abraçada i ara sí, a veure si ja podem sortir a la fresca.
Ven y vente que hay tertulia. No hay presa pero apura. Falar dos males no siempre cura.
Per a les belles di que molt t'ajuda. A de més que ho dit això que di xocura. No té pecados en Honduras. Ponte ara a veure què di. Ai, tormenta i ven per aquí.
Gràcies.