8 i 9 t'ho tires, són cartes que no lliguen, sets que no canvien. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Avui han passat 11 dies del 8 de març i no és ni més ni menys 8 de març que sempre. He obert un debat amb els meus alumnes que tenen 14 anys, 13, 15...
I una de les coses que m'han dit un alumne d'inicial de nom Emma m'ha dit Profe, però si es visten així amb tangues i amb copses cortes i amb escotes elles també m'han provocant o van cercant
Xerraban de la por. Jo li xerraba de com no és el mateix ser un noi de 15 anys i anar per un carrer tot oscura a les 4 del matí i trobar-se a 4 noies o ser una noia i trobar-se amb 4 noies que et miren i etsisean al carrer a les 3 del matí tornant de festa.
I enmig d'aquesta conversació, aquest nen m'ha dit això. I... Què penseu? Aquest ho ha sentit d'un adult. Perquè un nen de 14 anys podria naturalitzar que qualsevol persona, ja en aquesta generació i amb aquesta nova evolució i liberació corporal, no?,
Però clar, societat sexualitzada val per dos, no? Però ara sembla que no t'has de passar, perquè si et passes ja saps el que et podrà passar.
Él era un violador cualquiera, tenía por delante toda una vida de alegrías y penas y libertad sexual. Pero no calculó, nunca pensó que un día una mujer sobreviviera a su agresión, dejase de ser víctima tomando la cerilla y el bidón.
El no esperaba su venganza y se quemó. Se quemó. Se quemó. Se quemó. Se quemó.
Fins demà!
Algo tan terrible me ha obligado a estar pensando. Y es que creo que vestido con ropa tan inflamable él se lo estaba buscando. Tendría que haber vuelto a casa un poco más temprano. Probablemente había estado bebiendo. Y es que todas sabemos que el alcohol te hace susceptible al fuego.
Se quemó. Se quemó.
Pregunto por qué no lo impidió. No es tan difícil apagarse, solo hay que rodar un poco por el suelo. Y es que seguro que en el fondo lo había estado queriendo. Y hay testigos que ese mismo día le vieron comprando un mechero. ¿Cómo saber si no se prendió fuego a sí mismo y luego mintió? Yo creo.
Que es lógico. Se quemó. Se quemó. Se lo buscó. Se quemó. Se quemó. Se quemó. Se quemó.
Se quemó.
Se quemó. Se quemó. Se quemó.
Avui, en perifèries sonores, benvolgudes a totes, totes les persones que m'escolteu, que penseu que hem de sortir de les cavernes, que no volem viure amb les idees i valors que tenien molts i moltes dels nostres avis,
que han crescut en el franquisme, en la represió sexual, en el control de la població per part dels governs, en el control dels homes...
sobre les dones, en el control de la joventut per part de la gent adulta, en el racisme en un país totalment anclat i anquilosat en un passat en el que encara existia
Popularment una idea de plaer, de diversió, de disfrutar, de pau, de xerrar-se bé, de tractar-se bé, de cuidar-se. Sí que es feien suport els feiners, els veïns, les veïnes, els treballadors...
I sempre hem d'aprendre el suport mútuo, la solidaritat de totes les agrupacions polítiques, socials i humanes que han practicat l'igualtat i que han practicat la dignitat de les persones.
Així que avui la música ens acompanyarà, però no xerrarem tant d'ella. Avui he recopilat moltes de les coses que m'han dit els adolescents amb els que faig feina cada dia, amb la seva vulnerabilitat, entre les seves dubtes, entre els seus semblants, com el psicoanàlisi sempre ha dit,
Som semblants i els adolescents més que mai perquè necessiten projectar una personalitat i una forma de ser per identificar-se i per ser reconegudes en el món.
Southern trees bear strange fruit Blood on the leaves and blood at the root Black bodies swinging in the southern breeze
. . . .
Of the gallant south The bulging eyes And the twisted mouth Scent of magnolia Sweet and fresh
Then the sudden smell Of burning flesh Here is a fruit For the crows to pluck For the rain together
For the wind to sun For the sun to rat For the tree to drop He is a stranger
Al demanar que si elles sentirien por de caminar tot solas i trobar un grup de nois,
Les més espabilades de la classe, més adolescents, que estan tota l'estona amb les hormones revolucionades, pensen en aquest cas, en noies, perquè ja saben que totes les noies no són heterosexuals.
Però en aquest cas, sí, són les més normatives per dir que van tot com super modernes i són després aquestes més friquis, no? I amb chamarretes més de grups musicals o... No, però elles són una mica més elegants, van amb...
coses d'estètica fetes a les peluqueries, a les perruqueries i això. Però m'ha sorprès quan s'han començat a riure. També són preguntes que jo sé que no se les fan normalment. S'han posat una mica i han dit doncs, si són guapos, depèn.
Si ho pensem, aquesta resposta és masculinitzar-se, no? Després una ha afegit que, bueno, no és real ver verdaderament que jo torni tot sola a les 3 del matí. Així que, perquè dona molt de respecte a enfrentar-se a aquesta pregunta,
Què fas? Tu tot sola amb 14 anys si et trobes a 5 nois que et criden a les 3 del matí. Però clar, com en aquesta societat on follar, follar és guai. I no anem a dir el contrari, però no, sempre follar sempre és guai.
Perquè aquí arribem a una cosa que també hem viscut els adultes, que és, sobretot, les adultes dones. Sembla que m'he deixat, m'he deixat, no?,
fer per la vida i no decidir, no? Si la vida ha decidit això per a mi, no? Si li ha agradat a aquesta persona, si aquesta persona jo l'ha tret i ha decidit que volia tirar-me la canya, per què? Jo vull dir que no, no? Anem, i si m'agrada, i si m'agrada. I no de fer cas al teu cos, que el teu cos, quan té desig, no dubta
Tu te has creído que, por ser yo bueno,
Puedes ir pisando por donde friego, crees que eres el sitio donde estoy cayendo, pero con la misma que has venido te puedes ir yendo. Porque te advierto que me he cansado, que hasta los tontos tenemos tope y esta vez voy a acertar aunque sea de rebote, porque te he perdonado.
Tú te has creído que por ser yo bueno que puedes ir pisando por donde friego. Crees que eres el sitio donde estoy cayendo. Pero con la misma que has venido te puedes ir yendo porque te advierto que me he cansado. Que hasta los tontos tenemos tope y esta vez voy a acertar aunque sea de rebote porque te he perdonao.
No te escucho, ua, ua, ua Hablas mucho, a ver si te callas ya Cuando quieras baja a verme Ya verás la que trae
i a metertes en la nevera.
Díselo. Te has creído que por ser yo bueno, puedes ir pisando. Cuálgame. ¿Por dónde frego? ¿Crees que eres el sitio donde estoy cayendo? Pero con la misma carreño te puedes ir yendo. ¡Vámonos! ¿Tú qué te has creído?
Vámonos.
Profe, però ara ja la violència del feminisme ara ja s'ha tornat també el contrari. Després d'explicar
Algunes coses que sempre funcionen amb els adolescentes perquè elles ho ignoren i perquè també jo l'he après de maestres meves que donen la clau. Li xerro que les seves àvies i probablement alguna tia o mare si té més de 50 anys
ha arribat a viure en una època, en un temps que no podien tenir una compta en el banc de diners al seu nom, com titulars, tot sols, sinó que necessitaven el permís dels seus marits, pares, germans, majors, homes, per suposat. També
necessitaven el signar del seu marit o del seu pare per someter-se a qualsevol operació física de salut en l'hospital. Aquesta responsabilitat civil que signam quan som adultes de deixar la responsabilitat en l'equip mèdic perquè el nostre cos no era nostre.
I també els explico que no era possible divorciar-se si eres una dona. Aquí, fa poquet. I les demano, i vosaltres penseu que els homes es podien divorciar? I aquí quasi tots ningú s'atreveix a contestar que sí. Però clar...
Ells ho feien directament. Les explico. A veure, hi havia un munt d'homes que s'anaven, abandonaven l'hogar, les seves parelles i les deixaven amb els fills. I no passava res. No passava res. Però, clar, si una dona abandonava la casa i els seus fills, la podien denunciar per abandono de l'hogar.
No importa en el lugar en que esté Me siguen las canciones de amor Y yo que no me puedo acordar Cómo se ama Pensé que no se me iba a olvidar Pero parece que el corazón Si no lo vuelven a actualizar Se desprograma No sé si solo me pasa a mí
O tú lo estás notando tan bien, pero era tan sencillo y se volvió tan complicado. Y no me faltan ganas, mi amor, te juro que lo intento, mi amor. Pero es que últimamente ando tan desmemoriado que se me olvidó el camino de regreso. Y cómo puede un beso
Fins demà!
dirán que exagero tal vez pero yo tengo la sensación que tengo el alma sin estrenar recién nacida y con los ojos de par en par todo lo ve por primera vez no tiene idea de cómo amar y en qué medida no sé si ustedes lo ven igual
Fins demà!
Cómo se ama Cómo se ama Cómo se ama Cómo se ama
Parece que no soy el único y no me sorprende. Todos lo explican y nadie lo entiende. Uno no elige qué cosas lo apagan ni cuáles lo prenden. Y mi corazón no lo aprende, mi corazón que no aprende. Tiene la manía de que cada tanto vuelve en contra mía lo que canto. Con mis propias melodías me atraganto. No se imaginan cómo, ni se imaginan cuánto y...
No se imaginan cómo ni se imaginan cuánto... Tristemente te di que ya una ona así general, no precisamente mediterránea, sino de sentiment de adultesa en las noias.
de 14, de 13, moltes responsabilitats, quaderns molt ordenats, molt polits. Als nens és més comú trobar aquest tipus de nens que té tot més embrutat, més caòtic, més desordenat.
i no es sent bé exactament precisament per això però aquest model de dona més caòtica i desordenada no l'han vist, no tenen referents no tenen referents i tristament quan han d'escriure coses relacionades amb literatura i amb la fantasia en aquesta edat
Les nines, moltes d'elles, escriuen coses relacionades amb l'amor romàntic, amb parelles que s'enamoren, amb nòvios que fan plans, que es peleen però després s'amen profundament, que es casaran, que tindran fills. Ells
Escribem sobre galàxies, fantasies, llocs imaginaris. Per sort, moltes noies també.
qualcunes hi ha però he de dir que mai més m'he trobat en ninguna classe en ningun centre ningú d'aquests anys de docència la quantitat de nens el mateix nivell de fantasia fora de l'amor romàntic que dins i ple d'amor romàntic
Si me das a elegir entre tú y la riqueza, con esa grandeza que llevas consigo, ay amor, me quedo contigo. Si me das a elegir entre tú y la gloria, pa' que abres la historia de mí
Por los siglos hay amor Me quedo contigo Pues me he enamorado Y te quiero y te quiero Solo deseo Estar a tu lado Soñar con tus ojos
Si me das a elegir entre tú y ese cielo donde libre es ser bueno para ir a tu nido ay amor me quedo contigo si me das a elegir entre tú y mi idea que yo sin ella
Soy un hombre perdido Ay amor Me quedo contigo Pues me he enamorado
I els nens també sonen, tenen aquesta fantasia d'enamorar-se, estan molt connectats amb aquesta riure com...
com molt ruboritzat, amb els companys, es mira molt com tenen els cabells, es patinen a classe, són molt presumits, es posen perfum i això, bé, ja sabem, hi ha de tot, no? Hi ha altres que es conflictuen amb la dutxa
Però sí, mai com deia Mariluz Esteban en el discurso sobre el discurso amoroso, no és veritat que els homes, els nens o els... els chicos no volguen enamorarse. És senzillament que tenen moltes altres coses al cap, que seria l'homessat,
I és òbviament educacional. Estem construint nines amb mons en els que sembla que la pel·lícula Barbie no ha exagerat. No ha exagerat moltes vegades. I em demanen sempre la primera setmana. Cecília.
Tu tens nòvio? Estàs casada? Tens fills? Perquè aquestes tres preguntes diuen molt o dirien molt de mi. Ells i elles volen saber perquè aquestes tres coses són molt importants per una dona avui dia.
El casillo por la calle me miran al pasar. Si digo algo muy alto me vuelven a mirar. La gente es tan imbécil que no sabe qué hacer. Si les miras de frente les preguntas por qué. Yo les mando la mierda. Yo les mando la mierda. Yo les mando la mierda.
Me miran a las piernas, me llaman inmorales, o sea, hijos de puta, solo piste a follar. Mejor que se preocupen de lo que hagas un ser, cuando por la noche voy.
Si van con un paraguas no sé perdonar pasar Si te besas con tu chico se lo dicen a papá Si me pica la castaña no me tengo que arrastrar No sé por qué motivo siempre tienen que visitar Yo les mando la mierda Yo les mando la mierda
No les hagas caso. No te crees nunca. No les hagas caso.
A veces me hace gracia por lo de vos de sus hijas. Si creen que están en casa estudiando formalitas. Pero la verdad, yo las conozco. Y sé que entre sus piernas han pasado más de poco. Yo les mando la mierda.
A vegades, respon aquesta pregunta, aquesta demanda, perquè...
Jo ara sóc soltera i m'agrada que vegin aquesta identitat com una identitat lliure, triada, disfrutada. Però a vegades no.
I d'això, la incògnita. Una vegada he respost i he dit que era soltera. Aquest mateix dia, un noi de primera fila que era així una mica rebel i una mica... més espavilat.
M'ha dit, profe, el profe de filosofia te pega molt. Jo crec que sí, que he fet una bona parella. O sí, un nen de 14 anys, 15 crec que tenia, és sent amb el poder jo de cercar-me un novio.
Y es que sí, es molt adorable aquest rollo de la ilusió que els fa el rollo de ligar i del cotilleo en la adolescència. Però clar, no sabeu com me miran quan jo charro des de mi.
amb 40 anys ja complits, sense tenir un marit i sense tenir fills. Et miren com... Uau! No és que no les agrada, les sorprèn. Molt fort, no? Perquè mentalment, si ho pensem,
Tenim referentes de moltes persones amb aquesta edat que no han tingut fills o que no estan en una parella estable, en una casa compartida amb parella, bla, bla, bla.
Però moltes vegades la relació que tenim al cap d'una persona així és una persona desempoderada, és una persona amb feines no qualificades, que viu encara en el poble amb la mare, cuidant del pare. Una mica així, no? Com...
Sempre m'ha encantat quan la primera vegada jo soc una persona de ciutat. És veritat, sempre he estranyat la gent que tenia poble. La meva mare era de ciutat i he de dir que el meu avi era de ciutat i la meva àvia i el meu pare també eren de ciutat. Diferents, però... I m'ha encantat quan la primera vegada una amiga m'ha dit
que lo he de dir en castellà, ¿vale? Y después acercaré una traducció. Et vas a quedar per vestir santos. Y es com... Te vas a quedar pa vestir santos. ¡Guau! Y també he de dir-vos que aquesta amiga del Mates Pobla també he après que es de IA. Aquesta és una mocita vieja.
Altre dia hem fet el lloc o la dinàmica de dir en veu alta, en plan idees, pluja d'idees. Què diuen els estereotips de ser una dona o de ser un home?
I sempre surten coses similars. Però ara és interessant perquè això ho he après de la gran profe Patricia Martínez Redondo que es part en violències, en gènere, en drogues.
i totes les conseqüències que aquesta combinació té en les persones i sempre explicava que surten coses contradictorias i de fet l'altre dia surtia les dones què es diu de les dones es diu que són cotillas que echaran molt que són celosas que són possessives
Però després hem d'anar a la realitat. Perquè les dones no estan violentant i assassinant. Assassinant i fent desaparèixer.
a marits infiels i contradictori, perquè també quan tocava parlar dels homes també es deia que ells eren més activs sexualment, que es masturbaven més. I una nina deia que les nines també es masturben. Ja, però no es diu, no es diu obertament.
I d'aquests temes hem de xerrar amb els joves perquè si continuem masculinitzant és de dir les dones aprenen a controlar perquè jo demanava si vos semblava per exemple que tinguin les claus de les vostres xarxes socials de l'ordinador, del mòbil
Això no està bé, no? No hauríem de confiar en l'altra persona que té la seva intimitat? Jo sempre les he dit, no? Creus que la teva parella hauria de llegir totes les conversacions que tens amb els teus amics, les teves amigues, la teva família, tot el que parles amb tothom? Doncs, per què ha de tenir les claus de les teves xarxes socials?
I doncs, profe, però si ell voleu donar-me-les. I want to turn those blue lights into stars.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Et vas a disculpar? Hi ha algun mal en això? Què has fet? No hi ha necessitat de córrer. No llueixes intermitents blaus. Si no has fet gens dolent, tal vegada junts de colors,
Les jums blavas haurien de pasarte de llarg. Yeah, yeah, yeah, yeah.
Es lo que me hace falta en esta ocasión. ¿Cómo? Le pico a mi interior toda esta confusión. Verte. Es lo que me hace falta en esta ocasión.
Confusión Yo pensaba que no tenía nadie en este mundo Baby, dente que te encontre todo tan profundo Cuando tú me llames yo voy a estar ahí Porque sabes que no hay nada mejor para ti Perdón por mis intenciones Jamás pensé en lastimarte Ahora voy a marcharme Me pierdo para encontrarte Baby
Verte es lo que me hace falta en esta ocasión. ¿Cómo? Le explico a mi interior toda esta confusión. Verte es lo que me hace falta en esta ocasión. ¿Cómo? Le explico a mi interior toda esta confusión.
I després la convivència fa el cariño i fa l'amor i els adolescents quan xerrem de totes aquestes coses comencen a entendre que la violència pot ser que no és la millor opció perquè la convivència amb ells fins i tot els més machitos a la fi
xerrem de coses, hem demanat dubtes, no tenim por en... comptar-me i assumptes que li preocupen. I això passa, que hem de parlar, no? Que això és molt psicoanalític també, xerrat. I...
I és difícil terminar avui amb un tema, amb una conclusió, perquè jo prefereixo deixar totes aquestes dubtes obertes, totes aquestes certeses també, i continuar construint.
un futur nou per les noves generacions i per nosaltres mateixes, per favor, perquè hi ha moltes que ja no volem viure...
amb persones del paleolític històric humà, de desenvolupament de valors d'igualitat, d'igualtat, d'ètica i de respecte. Perquè ja sabem, igual que sabem que el rei d'una nació no representa Déu a la Terra, sabem que l'home no és el...
Producto de... y el sostenido de las familias. Y también sabemos que el soma exploran, desichan, aman y ten moltes dubtes de si mateixos. Igual que nosaltres. Igual que molta gent que no se identifica ni comuns.
Noi ni com noia, ni com home ni com dona, però de qualsevol manera t'han socialitzat perquè al DNI et posaven una cosa, perquè t'han acunat diferent. Si la teva família no era suficientament oberta a pensar, t'han acunat diferent, t'han criat diferent. Si eres una nina a un nen,
Y fins que no acabé en mana aquesta putada. Fins la propera semana. Que estén súper bé. Y visca la lluita de las donas. Esta la leí en el último slam. Así que tú ya la habrás escuchado. No aman de igual forma los ricos y los pobres. Los pobres aman con las manos.
Los pobres aman en la carne y con gula, en las peores estampas, en condiciones famélicas y con todo en su contra. Los pobres aman sin bonitos decorados, entienden de lunes y de tedios domingueros y de gastos imprevistos, de facturas y de angustias que embisten mes a mes a quemarropa. El amor de los pobres no sale por la ventana aunque el dinero entre por la puerta, que nunca entra, aunque no haya ventanas.
Los pobres han aprendido a amarse a oscuras por lo mismo. Han aprendido a amarse mal alimentados, mal vestidos, mal queridos, porque el hambre agudiza el ingenio y en sus jardines también crecen las flores, aunque no haya jardines. Los pobres han aprendido a aprovechar los vis a vis entre jornada y jornada de trabajo.
aunque no haya trabajo, y saben darse placeres nunca tasados de valor incalculable y han aprendido a disfrutar las circunstancias y la sopa de sobre, el viejo colchón y la cuesta de enero. Y parece que su amor se hiergue indestructible a pesar de las miles de plagas, de los sueños frustrados y fracasos andantes, de las crisis cíclicas y de hambrunas y de guerras, más valiente que Heracles, más odiseo que odiseo.
Y parece que su amor se extiende y se multiplica al ritmo que se multiplican los pobres, al ritmo que se multiplican los infortunios y los desastres naturales que golpean siempre en las casas de los pobres. Y ese amor está a la altura de Urano, a la altura de Urano y de Gea juntos y es el único arma que tienen los pobres para defenderse.
Por eso han aprendido a cultivar flores y a cantar bien sus penas. Y han inventado las mejores obras y los mejores instrumentos. Por eso entienden de arte y saben encontrarlo donde lo haya. Aunque no lo haya, que siempre lo hay.
Y han aprendido a aprovechar el carisma y la jerga y a escribir poemas inmortales sobre amores complicados y saben de cosquillas y saben de boleros y saben de desnudos y de darlo todo, que no es más que lo puesto, las manos y la lengua, la forma de otear al horizonte y los cánticos en contra del patrón. Yo solo sé amar de esta manera.
Yo te amo como aman los pobres y me temo que durante mucho, mucho tiempo esto seguirá siendo así.