Fins que t'oblidin Ets ràpida lluny de la setmana
Hola, com aneu? Com ha començat el vostre 2026? Aquí a Perifèries Sonores, i per molts i moltes més, sonyant que som nines i nins valents, valentes, autònoms, que podem lluitar contra el mal del món, contra la manipulació, la dominació, i sonyant també que el col·lectiu i l'amor és més important que l'individualisme.
Així hem començat el 2026. Gràcies a la megaproducció, per desgràcia, nord-americana de Stranger Things.
I, bé, doncs, no està malament, no? Per començar, aquesta sèrie ha robat els nostres cors, és així, i sí, encara que tots nosaltres que hem viscut els anys 90, més, no? No hi havia mòbils, tot era cercar els teus col·legues o trucar al telèfon fix i demanar
Si, oi, ets la Lucía, sí, o si qualcú sabia de tu, on hi eres, què feies aquesta tarda, i probablement no hi series a una extraescolar. I eres al carrer, segurament. Sí, no és que no anaven a karate, jo anava a karate, de fet.
però anava una coseta a la setmana. Jo volia fer més coses, és veritat, però sempre he estat una mica hiperactiva, però les tardes eren al carrer. Què temps, no? Podíem estar no localitzats, això és una novetat, en un moment de l'espai temps no concret.
El tema del temps i del espai són clau en aquesta sèrie. On i quan succeden o succedirà les coses, moltes no saben quan succedirà. I ja on comencen les coses, ja on ocorreix la vida, no hem d'estar mirant el mòbil i el temps i l'hora i planejar tot.
Però la mateixa vegada és necessari planejar amb els teus amics les coses. M'agrada molt, sobretot d'aquesta sèrie, el valor que se li dona a l'amistat. Perquè sí, és una superproducció americana i apareix, òbviament, de l'amor romàntic, perquè també apareix la vida d'adolescents.
Però és molt important a la fi, que no faré spoiler, de l'últim capítol també, no? Es percebeix aquesta cosa de guau, érem un equip, no? I a la vida podem fer equip, de fet. Hi ha cançons que tenen un principi èpic, dramàtic, però també íntim. No és fàcil juntar aquestes tres coses.
És una epifania i al mateix temps ens toca molt dins. En aquest cas, Stranger Things ha decidit... Bueno, doncs... Kylie Dixon i Michael Stein, encarregats de la música de Stranger Things, han decidit posar aquest tema per terminar totes les temporades, totes les lluites i totes les aventures d'aquesta ficció.
I és un acorde de guitarra ja i són dins, perquè per a mi és uno dels principis més memorables d'una cançó. Honey, I know, I know, I know times are changing. It's time we'll reach out for something new that means you too.
You say you want a leader, but you can't seem to make up your mind. And I think you better close it and let me guide you to the purple rain.
Fins demà!
Cariño,
Eh... Ho sé, ho sé. Els temps estan canviant. És hora que tots cerquem qualsevol cosa nova. I això te fa inclòs a te també. Has dit que vols un líder, però sembla que no et decideixes. I crec que serà millor que ho tanques i em deixes guiar-te.
a la ploja púrpura. Per una feminista és un somni, pensar, soñar en una ploja d'aquest color. I, claro, m'ha flipat aquesta iniciativa, perquè aquesta sèrie
Xarra de... és molt diferent, no? Xarra de l'ego, del narcisisme, però a mi m'encanta la gent que té passions, idees, i en aquesta sèrie els adolescents tenen un món ple de fantasia, d'ideals, és veritat. Jo tinc un germà, el meu germà petit, que és friqui també, i de fet ha conegut la seva nòvia, jugant a jocs, però clar, ara ho fan per ordenador.
Però m'agrada molt que en aquest món de fantasia, d'ideals, deixen creure que sí, que la música d'aquesta sèrie ajuda a fer aquest viatge per això de perifèries. Ens encanta. Encara sonaven frases, no? No sonaven frases com... O sigui, te comprometies, no? Jo no puc comprometerme a res perquè no sé què faré a la fi. No, com que en aquesta sèrie...
La gent ho ha de fer i ha d'estar. I si no hi som, hi ha conseqüències, no? I si el teu amic et necessita, no? Vol dir... Perquè som molt autònoms, no? I a vegades, quan no hi som... Perquè a vegades, no? Quan feien lliure del walkie-talkie... Bé, a la meva casa, el tema del walkie-talkie és molt...
Molt memorable, perquè el meu pare s'ha comprat, quan érem petits, l'ha flipat tant del món del walkie-talkie que s'ha comprat tot walkie-talkies professionals. I hem localitzat les emissores, hem escoltat que xerràvem gent que, per exemple, feia feina de transportes, de camions... És com que hem espiat una mica aquest món de la radiofreqüència.
I sí, sí, ei, és com ara... Però és que ara amb el telèfon és molt diferent. Perquè... És una mescola... És tot... Clar, perquè tu escribes a qualsevol persona que necessites quedar i és... I fas un audio i mensatges... Hem de trucar, com abans, no? Ei...
vaig a donar un passeig perquè m'ha passat aquesta cosa i necessito fer bla bla bla Així que a moltes ens ha agradat molt aquest viatge que ens ha fet La hiperactivitat que tenien també aquests personatges de fer coses creatives, actives Jo és que l'he vist
L'he viscut així molt de temps i ara més. Més que abans perquè he estat conscient que necessito fer moltíssimes coses. I ara record perquè quan passaven hores a un bar, només demanant copes amb 20 anys, jo m'avorria moltíssim. I ja després jo, en el meu cas,
que era una nina necessitava d'estímuls creatius i d'activitats, fins que no he començat a militar en espais polítics, a fer teatre en grup, perquè hi havia moltíssimes coses que fer per no fer res. I no dic com ara, d'omplir el temps d'obligacions, sinó fer pel món o inventar.
o fer suport a coses i a persones. I llegir. Legir moltes vegades era un refugi. Però jugar és molt important. Fer excursions al col·le. A mi m'encantava fer excursions amb els amics. Així que...
Continuarem el programa amb un homenatge a una persona que s'ha anat també al final de l'any passat, ja. I una persona amb un espírit de lloc i d'innovació i d'espírit viu, com la Brigitte Bardot. Així que anem amb ella, amb Yeju, o sea, a jugar.
Moi, je joue. Moi, je joue à jouer contre jouer. Je veux jouer à jouer contre vous, mais vous le voulez-vous ? De tout cœur, je veux gagner ce cœur à cœur. Vous connaissez mon jeu par cœur, alors défendez-vous. Sans tricher, je vous le promets.
J'ai gagné, tant pis c'est bien fait, vous êtes mon jouet. À présent, ce ne sera plus vous, mais toi, et tu feras ça, t'apprendras n'importe quoi pour moi.
Sans m'enfer, je vais t'assurer un enfer. De griffes et de crocs, tu crieras bientôt au secours. Alors, décidant de ton sort, pour m'éviter quelques remords, je t'aimerais plus fort. Oh oui, plus fort. Oui, oui, oui, oui, plus fort. Oh, plus fort.
No hem comentat abans res de Prince. Prince, atenció, clar, perquè xerraven de Brilli Bardó, que també ha revolucionat el món de la sexualitat, de la imatge, de ser una actriu, no?, el destape total. Prince una mica el mateix, no?, ha revolucionat perquè ha xerrat de sexualitat.
A veure, el problema d'aquestes persones és el perill de caure en l'egocentrisme. En realitat és molt divertit que un es posi el nom de príncep, però en realitat en aquest cas se l'ha posat el seu pare. És el nom. Perquè altres vegades, si jo he conegut, per exemple, he tingut conflictes, de fet, amb una persona en una companyia de teatre que es deia la maga.
O sigui, era el seu nom que ja s'havia posat, perquè no era el seu nom real, i no ho diré per respecte, però jo deia, uau, aquesta persona, no sé què, perquè jo no em posaria un nom com, ai, no sé, maga, duende, no sé, prince, és príncep, uau, i prince se l'ha deixat.
És un sobrenom interessant. A Prince l'ha anat molt bé i és amic de perifèries sonores perquè sabia tocar, segons ell, 30 instruments. Ha fet el seu primer disc tot sol, ha compost i ha tocat tots els instruments, tot ell. En Dirty Mind i Controversia,
En aquests dos àlbums ha fet tremolar dues coses fonamentals per qüestionar l'ordre establert, la sexualitat i el tema social. Ha rebut suports, hi ha moltes dones joves que han començat en el seu projecte, això ens agrada també, i també
és amic de perifèries perquè ha mort d'una sobredosi de fentanilo. Als 57 anys, probablement tot sol. Així que pensàvem que a la perifèria sempre és com que hem de cridar, que hem de cridar una mica perquè no és sent. És com que la gent que
I a vegades xerrem de persones que en realitat no queden a la perifèria, òbviament, però terminen, no? Terminen allà, no? Oblidats, sols... Jo tenia un profe que deia... Un profe de teatre, de dansa, que deia que no podem viure pensant en èxits perquè després de l'èxit ve la caiguda, que és brutal i monumental, no? Hem de viure creant, fent coses...
Però clar, et donen molt de Grammys, molt de Premis, i... doncs, jo no sé si havíeu pensat com viuríeu, com si vosaltres, jo què sé, de repent, no? Fossim prins. Com viure aquesta fama, no?, al dia a dia.
Així que, Déu més vital, es pot passar a la destrucció. I xerrant de destrucció, estic molt contenta que ha tornat a estar actiu, sembla, ho he vist per xarxes socials, un col·lectiu anomenat Terraferida, a Mallorca, que farà punx amb tot, relacionat amb no convertir Balears en un gigant,
en una terra plena de ciment, llum elèctrica, piscines i menjar processat pels quiris borratxos. Així que la següent cançó, després de xerrar d'epifania i probables fins de món, hem de venir aquí, a Balears, a Mallorca en concret, perquè sí,
Hem d'infiltrar una mica de sol i d'estiu aquí, al mig de l'hivern, amb la Maria Jaume, perquè això sí, estic farta de no poder fer res sense una massa de guiris i persones a tot arreu, que són com formigues que van erosionant la terra per debaix, amb basura, amb compres en macrosuperfícies, amb residències en lam...
macro Airbnb sense contactar amb el negoci local, amb la gent local i sense respectar els espais de calma dels habitants i robant les cases per fer les seves vacances.
I ses estones mortes, quan se'n tornen, pensa, jo no et torn per aquí. Pensa, jo no et torn per aquí. Hotel et sol i playa. Turista no se veia, no. 90.000 piscines i un gol fa setzolines. Això, doncs, era un manant, ja. Però sa lluva s'ha marinat. Hotel et sol i playa.
Avions volant, pel cel estem pant, fuma les totes i gent com a ones.
Arriba un creuer de llins a pisos, 100% que ofrem. No van per sombra, sombra, van de compres per botigues de souvenirs, per botigues de souvenirs.
I ses estones mortes, quan se'n tornen? Pensa, jo no et dono per aquí. Pensa, jo no et dono per aquí. Otega, et solitèia. Turista no se veia, no. 90.000 piscines. I un gol fet s'exalines. Això, doncs, era un manant, ja. Però soy un samarit.
Hotele Tzoli Playa. Hotele Tzoli Playa. Hotele Tzoli Playa. El 6. El 6. El 6. El 6. El 6. El 6.
Fa 20 anys a procs que he estat a Lisboa. Anava amb un grup de col·legues per sortir d'Andalusia una mica i Portugal era a prop. Lisboa m'ha deixat encantada. M'he separat del grup perquè volia caminar per la ciutat tot sola i he fet un pla... Sí, jo tot sola, un dia sense quasi.
acercat el Museu de Pessoa, a veure llibres i llibreries, a veure aquests carreres impossibles, no?, que baixen o que pujan. Veure aquest carrer, he sentit alguna cosa que la ciutat em deia, no? No hi havia pràcticament botigues de souvenirs. Tampoc ho porto quan he anat una vegada en aquest temps, també, l'any següent o així,
No hi havia botigues de souvenirs. Això que dic és molt fort, perquè ara tinc amigues que han anat a Lisboa a Nadal i, bé, ho he vist a la televisió i s'ha posat de moda anar a passar el Nadal amb la teva família o amb la teva gent a una altra ciutat famosa. Moltes contradiccions, no?, aquí.
I xerrant d'estiu i d'hivern, no sé si hi ha qualcú, però jo tinc música que m'agrada escoltar a l'estiu quan fa calor i altra que em costa molt perquè em dóna calor. El jazz, per exemple. A mi a l'estiu el jazz em dóna calor. I el flamenc, per exemple, també em recorda l'estiu però m'agrada a l'estiu. De fet, per exemple, un dia de pluja, un dia així no em posaria flamenc.
Jo tinc una mica la sinestèsia, una cosa que es diu... Jo, per exemple, sé que hi ha gent que també li passa, jo veig, per exemple, els dilluns són grocs, per a mi el dimarts són vermells, el dimecres són verds, el dijous és com blau marró, així. El divendres és un color més viu, és com...
Bueno, i així no contaré la meva vida. Els mesos també tenen colors i... És interessant, no? Jo, per exemple, un trompetista no ho posaria un dia de calor. O sí, sí, no posaria un pianista exactament un dia de calor. Noah Bill Evans, per exemple, un dia de calor d'estiu no ho posaria. Però sí a Charlie Parker, per exemple. I...
Com el sol em puja la temperatura, ara he de continuar. Vaig a compartir una dona Power que m'ha sortit l'altre dia, en aleatori, és veritat, no la coneixia. I ara som a Gené, que per a mi és marró vermell, mig mig. Així que, amb aquest espírit de colors, vam a la Sharon Jones en The Dupkins,
Amb una cançó que diu This land is your land, aquesta terra és la teva terra. This land is your land.
Fins demà!
Fins demà!
It wasn't made for you and me
This land is yours.
Seria bonic continuar amb aquesta generositat de la nostra terra i que les persones que vinguin respetessin aquesta terra. És la mateixa que quan es relacionam amb persones, l'ideal seria confiar
que la persona ens tratarà bé, que poden relaxar-nos quan xerrar moltes vegades d'espais segurs. I la teva família ha d'estar a un lloc segur, però a vegades les idees que desenvolupen a la teva família no són les idees que tu vius com a valors de la teva vida,
I xarro d'això en general, i que l'altre dia a la fi també he vist un documental que tenia moltes ganes de veure. És el documental de la guitarra de Geray Cortés, dirigit per Ser Tangana. Aquest home té... Aquest noi té realitat, molt de talent. I xarra del món gità, no? Mezclat amb el món de païos, no?
perquè Tània, que era la seva companya, recontarà també per moments en el documental el que suposava ella quan ha conegut Gerard Cortés, que clar, no era paio i això volia dir una mescolança forta. La vida al barri, compartint-me amb la família, amb el grup,
De nou, xerrem de comunitat, com ho xerraven en la sèrie abans. Però ara aquesta comunitat és molt rica, però també a vegades la teva comunitat té valors que no són els teus, no? Sobretot tocant el tema del patriarcat, no?, per exemple. I és bonic que reconeixen diverses coses, no? És xerrar clar, a vegades. I m'ha agradat molt
ja he posat una cançó de Geray Cortés la setmana pasada, crec, o l'altra, però ara m'ha empatat una cançó que va dedicada al para, i sentirem la veu del para de Geray Cortés en la cançó, en un moment, un moment del documental. Es diu Michael Knight, crec que perquè Michael Knight era un personatge que té qualsevol cosa a veure ama el para de Geray Cortés.
Així que aquí deixaré aquestes pistes, poder veure el documental, però ara ens acompanya aquest tema de Michael Knight.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Y a las seis de la mañana, pega en la puerta la policía. Abre la puerta. Y entonces, entrando para adentro, yo tenía un perro pastolemán, no sé si verga, lo iba a comer. Coge el perro con la pistola y digo, tranquilo, el perro está en su casa, usted no está en su casa. Un momento yo el perro lo cojo y lo metí en el otro cuarto.
Entraron para adentro, registraron, metieron dos perros, vamos, shackeando por todos lados, no encontraban nada. Ya que se iba, llegó un policía, que me acuerdo de su vida, un guardia civil con tino de peca, que era una gorra altito viejo. Entro para mi cuarto y en mi cuarto había un baño. Entro para adentro el tío, se hizo así, se subió para los hartos,
Looking out on the morning rain I used to feel so uninspired
I had to face another day. Eh, y hola, como había anunciat abans, eh...
No, no l'he dit, a la fi. Avui tindrem una invitada, sorpresa, que l'he deixat per al final, que es diu Elisa Cuberos, i que faré una entrevisteta sobre la seva professió, perquè com hi som al començ de l'any, anem a parlar del començ de tot i quan és aquest moment, el començ de la vida, perquè la seva professió és...
Hola, Eli, és matrona comara, si es diria en... Bueno, Eli és de Sevilla, com jo, però xarrarem en mallorquí, menorquí, balear. Hola, Eli. Hola, Ceci, com estàs? Bé, aquí, en Centro Batamonte. I donc, comença primer xarrarem de com es diria la teva professió.
En castellà es diu matrona. En principi, reglamentàriament, som infermeres obstètrico-ginecològiques, que és un nom molt llarg, però que engloba un poquet el que fem, que és estar al càrrec de...
de tota la salut sexual i reproductiva al llarg de la vida de les nones. O sigui que, en principi, ens acompanyem des del naixement fins als darrers moments, el que diríem el climatèrio o la menopausa. En castellà es diu matrona, normalment, però en català o en balear o en valencià hi ha un terme que m'agrada més,
que es cumara o en castellano seria comadrona, que es decir, la que está al lado de las mujeres o de las madres. Que le deia a Eli, digo, podríem dir que aquesta és la profesió més antiga del món, perquè si no, com hem arribat a la vida, no? Pues sí, jo crec que sí, que deu ser, si no la primera, la segona. Sí, no?
Qui va primer, l'ou o la gallina? L'ofici de mare jo crec que deu ser la primera. El de mare, no? Sí. Pensava en aquest altre ofici perquè, clar, perquè existim, s'ha produït... És que, clar, he tingut contacte amb la Iglesia amb el bautís de la meva aniboda, el pecat original. Primer de tot.
Doncs el primer, l'he posat de mare, jo ho tinc clar. Molt més dur que tots els altres que ens puguem imaginar i després el de la comara, clar. Segur. I jo molts dies he xerrat amb ella perquè som amigues i li demano coses. Ara tinc moltes preguntes. No penseu que jo ja xerré amb ella tinc totes les respostes i que no hem preparat aquesta entrevista perquè jo li he dit a ell, vull preguntar-te coses de la teva feina i de la teva vida, així que no has de preparar res.
El primer que m'ha vingut quan et presentaves era estudiar com una part, com es diria, una rama de l'enfermeria orientada a dones. Això és així, el cos de les dones.
A Espanya, la formació, al contrari que en altres països d'Europa i del món, que hi ha carreres independents, aquí a Espanya la matrona o la comara és una especialització de la infermeria. Això té un altre tema de debat. Jo tampoc estic molt en la onda, però sembla que té més perjuïcions
que beneficios. De fet, hi ha un moviment ara mateix com reivindicant que pugui ser una professió independent i que s'estudie per vocació des de l'inici i molt més enfocada perquè és veritat que en dos anys, que és l'especialització que fem, a vegades es queda curt. És molt poc. De fet, fem una carrera comú amb totes les infermeres
I després fem una especialització a partir d'un examen que és bastant dur perquè hi ha molt poques places i és una formació subvencionada o pública. Per això també està molt restringida. Vull dir que hi ha moltes cumares potser de vocació que es queden un poc...
o que no poden accedir perquè el tràmit és molt... Bueno, és una criba molt estricta i que has d'empollar l'examen per treure't la plaça. I és sorprenent perquè és molt poc coneguda. De fet, tu m'ho preguntes i ets una mica de cercana, però hi ha molta gent que no té ni idea de com arriba una persona a ser...
Com ara, de fet, en comparació amb els metges, està molt clar. Tothom sap que un metge comença a estudiar i després de 6 anys de Medicina General, fan una especialització. Sí, claro, el cardiòlogo, sí, claro, el pediatra... Això ho tenim molt per la mà, però sembla que una especialització d'infermeria... Ui, com és això? Com que no s'entén, però és ben bé el mateix. O sigui, fa una formació comú, un examen bastant més restrictiu,
o més exigente, perquè hi ha menys plazes per a les infermeres, però igual que seria una... I els estudis estan orientats al cost de la dona, òbviament. És salut reproductiva i salut sexual per un cost de dona, perquè és el cost que, com se diria, que gestarà, no?, en gestació.
Sí, sí, sí, exacte. Que té la capacitat. Però clar, jo, per exemple, jo ja sé, perquè jo no soc mare, per exemple, Noeli, però jo he anat a la matrona moltes vegades. Per què? Per controlar, estudiar, cuidar la meva salut sexual. No sols reproductiva. Jo no he tingut, en el meu cas, jo no he tingut intenció reproductiva, no? I...
I clar, per què va una persona normalment a consulta amb una matrona? Sí, és que això és un dels altres temes que diguem que és una professió que jo crec que és desconeguda, és molt admirada, però des del desconeixement.
I, bueno, sí, la majoria de la gent que m'ha trobat quan dius que ets comara o matrona, «Ay, que bonito que estàs ahí trayendo niños al mundo». Empezabas con los clichés. Los niños al mundo no los traen las matronas, los traen las madres.
Eso es lo primero. Y luego, a veces no es tan bonito porque es una profesión que te obliga a estar muy atento. Nosotras nos encargamos del acompañamiento fisiológico al parto, es decir, cuando las cosas van dentro de lo normal, de lo natural, más o menos.
Y cuando está todo normal y no hay patología. Pero en el momento en que eso se desvía un poco de la normalidad, el transcurso de un parto, de una dilatación, un expulsivo, que es cuando nace una criatura, ahí recurrimos a veces al ginecólogo, al pediatra, a otros profesionales anestesistas. ¿Expulsivo?
Seria que el feto, el nen o la nina, sortirà per la vagina de la mare, no? Amb una expulsió. És interessant. És així de lleig. Perquè, de fet, la salida de la placenta té un nom més bonic que la salida d'un bebé. O sigui, la salida d'un bebé és l'expulsió i la salida de la placenta és l'alumbrament. Guau!
Esto también nos recuerda que para una matrona hasta que no se acaba, que atiende partos, hasta que no sale la placenta, no se acaba el parto. Puede ser un parto normal y luego haber un problema para la salida de la placenta y esto es un problema, es un riesgo para la vida y una emergencia obstétrica.
Grave. És molt important i molt poc visibilitzada també la placenta. En realitat seria com una part del cos del bebé que ha de sortir. És la germana basona que s'ha format des de les mateixes cèl·lules. Generada des de les mateixes cèl·lules que l'ha format la mare. La mare i el pare. La mare i l'òbul i l'estormatozoïda.
Perquè, clar, en posas molt... Com es dirà en català això de «me lo pones a huevos»? Tiene que haver un refrán igual, ¿verdad? És que són dos sevillanas aquí, haciendo una entrevista en orquí català en valencià, no sé molt bé. User Karen, ¿vale? Perquè no havien preparat aquesta... Però sí, en el de la traducció litera seria «me lo posas a ou», no?
Per el que volia demanar-te ara, perquè en realitat això de compartir parts del cos d'una persona dins del cos d'una altra, a la fi jo, per exemple, a una matrona vaig generalment perquè em faig una citologia per saber si estic bé quan he tingut relacions i contactes sexuals
sense protecció, que ja és molt conflictiu això de sense protecció perquè a vegades quan tens una relació estable amb una persona i tots dos havien fet proves aquestes proves de detecció d'infecció de transmissió sexual
Perquè són infeccions a la fi, no? Això, el moviment, així com a feminista i transfeminista, ha lluitat molt per no dir que són malalties, sinó que infeccions perquè tenen cura, la majoria de vegades.
I, clar, una de les coses molt importants és que en la relació, per exemple, sexual, quan un home està allà al mig del lloc, clar, i ells, quan s'han de cuidar una mica en les relacions, què fan? No hi ha un equivalent, no? Un matrò...
per salut sexual per homes. No, mira, vaig a començar per aclarar, perquè crec que s'havia quedat sense respondre la pregunta de què fa la comara, no? I és veritat que el de l'acompanyament al naixement és el més socialment conegut, diguem, però el cert és que acompanyem des de l'inici de la vida sexual, diguem, de les dones i des que comencem a la pobertat.
De fet, hi ha una funció de les comares que és de fer salut sexual i reproductiva, prevenció d'ITS i estan involucrades també en temes de coeducació i d'educació per la sexualitat o per la sexoafectivitat amb els joves. O sigui que això també seria una tasca molt interessant que pot ser reivindicada perquè tenim els coneixements des de part de la matroneria, no?
Aleshores, sí, en principi la comara seria el referent més proper per fer-se un seguiment de tot això. Tant si vols començar relacions sexuals i vols protegir-te, necessites un mètode teconceptiu, com si ja n'has tingut i desitges ser mare o, per contra, vols interrompre aquest embaràs, també la figura amb la que primer
entres en contacte és, per definició, l'acumara. Hauria de ser així.
Això no és igual en totes les comunitats. Aquí a Balears tenim molta autonomia. A Catalunya també és un referent de comunitat que les comunes han lluitat molt i han aconseguit estar en aquesta primera línia. Però hi ha altres comunitats com Andalucía que no, que jo estoy muy desconectada porque de hecho no he trabajado nunca como matrona ni siquiera como enfermera en Andalucía.
en la sanitat pública. La privada, directament, no quise treballar i me fui. Però... Jo he anat a Andalusia sempre, perdó, al ginecòleg, que moltes vegades eren homes i jo era adolescent i era una situació... Clar, és que la figura de la comara és molt més propera perquè hi ha menys distàncies. Sempre...
S'ha de fer molta feina, però la figura tradicional de metge és home... que ha estudiat. Que ha estudiat molt i que està més lluny de la gent i de la realitat. Este seria un altre àmbit, l'incident de les relacions, la protecció a l'inici d'un embaràs o el decís d'interrompre el...
l'embaràs i després també, i la part que jo crec que està més oblidada, bueno, està l'acompanyament a l'embaràs i al naixement i després està tota la part del puerperi, no? I aquí hi ha també molta feina a fer d'intentar crear comunitat perquè en aquesta època que vivim estem molt acostumats a vivir en famílies heteronormatives o...
aunque sean muy nucleares, muy individuales, muy papa-mamá o mamá-mamá, me da igual con criatura, no? I molta manca o mancanza, no sé com es diu, de tribu. I sí que és important i elles normalment ho agraeixen molt, tenir un grup d'iguals, sobretot quan et trobes amb gent de fora,
o quan són madres primerizas, que és molt necessària tenir una bona tribu per sostenir-se una de les altres.
I li havia demanat a ell també això de si un home, per exemple, necessita saber coses de la seva sexualitat, salut, sexual, ja no de reproductiva, que també, però eixar el primer de aquesta. Perquè la fertilitat i això és una cosa que també interessarà, depèn del moment, però...
Si, per exemple, un home... Jo no conec a ningú home que s'hagi fet una prova per detectar si té el papiloma o no. El que sí que se'n fa és que hi ha, per exemple, aquí a Menorca hi ha una consulta d'infermeria específica d'ITS, que és el que dèiem abans, Infeccions de Transmissió Sexual, i hi ha una infermera, jo sé si hi ha més professionals...
implicats i te fan un cribat d'enfermetats tipus gonorrea, clamíbia, VIH, hepatitis... Per anàlisi de sang o per un exudat genital? Es fa per diferents vies, diguem. Se fa una anàlisi de sang, però també se fa perquè també se detecta en uri i faríngeo.
perquè si hi ha relacions amb penetració oral o sexe oral, es treu una mostra d'exudado faríngeo i també anal, amb persones que tenen pràctiques anales. Però la realitat és que tots els programes de cribat d'HPV estan pensats i destinats i estudiats en cossos femenins.
Charrava a Meli també, jo aquí, exprimint, no la deixo tranquil·la, exprimint a l'entrevistada, em deia, per exemple, si un adolescent de 17 anys té problemes en les relacions i la seva relació, diguem, és hetero i té problemes en la penetració, no? No li agrada o no li...
Dic, podria anar a comentar-lo amb la comara? I m'ha dit que sí, no? I què em deies d'això? Sí que podria anar, ja seria... Vull dir, diria molt d'aquesta persona, d'aquesta nena o adolescent o joveneta que es demana si la seva salut sexual o les seves relacions...
sexuals són plenes, són satisfactòries. Això ja diria molt d'una jove que s'interessa per tenir això, diguem, cobert, estar sana en aquest àmbit. Jo crec que hi ha molta tendència, i a l'adolescència és un moment molt vulnerable per això, de fer el que fa el grup.
Xerrar de desig. Clar, perquè ja sabem que a les relacions sexuals hi ha moltes coses implicades. Hi ha autoconeixement, autoconfiança, confiança en l'altre, complicitat, comunicació, veritat. Vull dir, que és molt ample. I això ja depèn també un poc del professional amb el que te trobis, perquè jo sí que m'he trobat, i és important,
Parlar de desig, parlar de com te sents tu, com te sents... I no sols quan te demanen per la sexualitat, vull dir, hi ha altres problemes que es poden mirar des d'una perspectiva més àmplia. Quan hi ha infeccions sexuals, vull dir, quan hi ha infermetats tipus una candidiasis, que és una infermetat, és un germe saprofit... Seria una infecció?
Es una infacció, pero no es una infacció de transmisión sexual, porque la cándida en principio es como un desequilibrio, es un desequilibrio interno de la flora vaginal. Hay bacterias y hongos que se mantienen en un equilibrio. Cuando hay una disminución de la flora sana hay un sobrecrecimiento de hongos que es lo que provoca candidiasis, un flujo anormal...
i que generen molèsties. Això, d'alguna manera, a part que hi ha un germe, és que hi ha un... és una alerta del cor. El cost està dient, per aquí no. I en aquests casos, és important demanar com són les teves relacions sexuals. Si tens una càndida que te la tractes i al mes següent tornes a tenir una altra, i altra, i altra, i altra, a lo millor s'ha de fer una pregunta més ample. I, bueno, clar que és important xerrar de desig. Malauradament, no tenim a les consultes d'atenció primària
un temps suficient per donar tota la qualitat que a algunes ens agradaria. Però m'he trobat amb sobretot dones... Als joves els costa un poquet més xerrar d'això. Oye, vengo porque no sé si mi vida sexual, no sé si con mi chico me agrada las prácticas que hacemos, no sé si me siento con confianza...
M'encantaria encontrar-me amb una xica que demaneix això, però no me l'ha trobat. Però sí que amb dones que ja tenen més recorreguts, sobretot dones de la menopausia, que és molt freqüent que vinguin amb aquesta... I si els hi dones un poquet de peu i estires un poquet del fil, de seguida surt aquest tema. Jo és que, hija, des d'aquest...
Desde que no tengo la regla, yo desde los 50, yo es que a mí ya, yo lo hago por hacer. Yo lo hago porque hija, porque mi marido, bueno, yo sé que a él quiere, pero bueno, tampoco es que se le levante, pero él quiere. Entonces yo, pues bueno, por lo menos una vez cada tanto. Esto es muy común.
És molt comú, no? I hi ha altres dones que sí que ho viuen com més... com un poc més d'angustia, no? No sé què em passa, jo m'agradaria, però ja no sento com ho sentia antes, no? I també seria molt interessant, igual que hi ha grups de lactància, grups de criança, que pogués haver un espai on les dones d'aquestes edats, 50, 55, 60, 65...
poguéssim parlar de tot això. El tema que et demanaré ara per terminar, perquè aquesta conversació no terminaré aquí, però terminarem. Pondrem aquí com un... Ciao, fins aquí hem arribat. La Eli, estem molt agraïda de tenir-la i la tornarem a invitar a Perifèria Sonora, però...
Uau, Eli, què creus? Com que per salvar una mica aquesta distància que hi ha en el patriarcat? O sigui, i els homes, quan tenen dubtes d'això, on anirien? Jo crec que al porno, no? On estan totes les respostes. Clar, és que com avançarem si no hi ha una figura, o imagina, de tantes coses que hem xerrat, com aniria una dona a xerrar de desig amb el seu ginecòleg? És que, per favor. És impossible.
És que, de fet, jo sí, necessitem... Perquè abans te'n recordes de planificació familiar? És que se sigue llamant així, eh? Planificació familiar. Era xerrar de sexualitat, però el nom era com planificar la teva reproducció. Era com de plaer, de desig i de dubtes sobre la teva sexualitat i el teu cos i...
on anem, no? Jo crec que amb els joves sí que es comença a fer feina en els instituts i això sobre tot aquest tema, però des del meu punt de vista es queda molt curt. Jo crec que se necessita un any per fer confiança amb els nens i que puguin, amb els joves, i que puguin obrir-se, no? Hi ha de tots, hi ha grups que són més participatius, hi ha altres que tenen molta vergonya i que els resulta molt estrany parlar amb els seus companys i companyes i...
exposar-se tant en públic, no? Però jo crec que és allà on s'ha de fer la feina, clar. Jo, doncs moltes gràcies, Eli. Tornem a... perquè jo m'he quedat amb moltes coses per demanar-te, així que gràcies per ser a la salida pública i xerrar i fer aquesta feina, perquè és molt necessari jo. He admirat sempre la labor de...
de la infermeria, del suport a les persones que no es troben bé, que tenen qualsevol cosa que les fa... Sí, no? Que el seu cos no li fan sentir bé, no? I, bueno, un llarg tema. Diguem aquí adéu amb l'Areta Franklin. Moltes gràcies. Ha sigut un plaer. I que hi hagi plaer per a totes. I per a tots. Per favor, adéu. Fins la propera setmana.
And if I make you happy, I don't need to do more. Cause you make me feel, you make me feel, you make me feel like a natural woman. Woman. Oh, baby, what you've done to me. What you've done to me.
el Club del Country. Un programa que ha fet històric. Durant 60 minuts escoltaràs els èxits del moment i els grans clàssics de tota la vida. Des de 1987 som fidels a una manera d'entendre la música.
Un programa que ha fet històric. Durant 60 minuts escoltaràs els èxits del moment i els grans clàssics de tota la vida. Des de 1987 som fidels a una manera d'entendre la música.